Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

¡L`AGENDA 2030, l’URBANISME QUE NECESSITA LA CIUTAT ¡

Escoltar
Logo de Grup municipal Junts per Mataró-Compromís Municipal

Grup municipal Junts per Mataró-Compromís Municipal

La informació que apareix en aquest article és responsabilitat del Grup municipal Junts per Mataró-Compromís Municipal

¡L`AGENDA 2030, l’URBANISME QUE NECESSITA LA CIUTAT ¡

Mataró necessita revisar el Pla General d'urbanisme?. Aquest debat s'haurà de resoldre durant aquest mandat, i per això ,cal fer un repàs d'on venim i on som urbanísticament . Junts per Mataró creu fermament que , hem de recuperar l`orgull de ciutat i amb ell, els espais per als ciutadans de bé de Mataró i per això, s`ha d`actuar des de l`urbanisme resilient , sostenible i segur. Necessitem un urbanisme proactiu que dissenyi un Mataró del futur , compromès i conscients del canvis climàtics, socials i econòmic.Per tant, aquest mandat, la ciutat ha d'exigir que no es facin polítiques provincianes de baix perfil , alienes a l`Agenda 2030 i als ODS.

¡L`AGENDA 2030, l’URBANISME QUE NECESSITA LA CIUTAT ¡.La ciutat ha d'exigir que no es facin polítiques provincianes de baix perfil , alienes a l`Agenda 2030 i als ODS, necessitem que l'urbanisme a Mataró, encari el futur amb criteri, decisió i valentia.
¡L`AGENDA 2030, l’URBANISME QUE NECESSITA LA CIUTAT ¡.La ciutat ha d'exigir que no es facin polítiques provincianes de baix perfil , alienes a l`Agenda 2030 i als ODS, necessitem que l'urbanisme a Mataró, encari el futur amb criteri, decisió i valentia.

 

¡L`AGENDA 2030, l’URBANISME QUE NECESSITA LA CIUTAT ¡

 

És recurrent a Mataró el debat sobre la necessitat de revisar el nostre Pla General d'urbanisme. L'acció urbanística incideix en l'equilibri de la ciutat i la seva manca d'anticipació provoca evidents desequilibris socials i econòmics. Per tant, en la convicció que aquest debat s'haurà de resoldre durant aquest mandat, cal fer un repàs d'on venim i on som urbanísticament per tenir clar cap on hem d'anar per tal de trobar aquest equilibri.
Durant el segle XIX, la revolució industrial dóna una embranzida a la ciutat amb l'arribada de la primera màquina de filar a vapor que va entrar en una fàbrica tèxtil, això va atreure una gran quantitat de mà d'obra. L'any 1878, amb l'augment d'aquestes expectatives i fruit de la bona conjuntura política i econòmica, es planteja d'una forma decidida i definitiva la necessitat de disposar del pla d'eixample a Mataró, aprovant-se el projecte de Palau i Cabañes. Aquest, va oferir una solució de continuïtat promovent un creixement integrat al barri antic com l'obertura del carrer de la Coma o l'eix prolongació de la Riera, però fracassa quan vol solucionar temes nous, com col·locar la plaça Fivaller simètrica a la plaça de Cuba quan hagués estat molt més lògica la seva situació al carrer de Sant Ramon, connectada a la ciutat antiga.
Així com el Pla Cerdà de Barcelona, que per fer realitat l'igualitarisme entre les diferents zones, va proposar la divisió de la ciutat en agrupacions de barris, districtes i sectors de manera que cada una d'aquestes àrees tingués els mateixos serveis i equipaments (jardins, escoles, mercats...) independentment de la seva localització, en el projecte de Mataró es creen unes condicions que, des d'una centralitat i segons Guàrdia Bassols "és evident com s'ignoren i es falsegen les condicions reals de la ciutat existent en la que, sens dubte, les diferències entre les cases burgeses del centre i les cases dels barris perifèrics són ben acusades".
Fins a 1950, l'expansió urbana de Mataró va seguir les directrius del Pla d'Eixample del 1878, el qual limitava l'edificació de la ciutat dins de les Rondes. A partir d'aquí, ràpid creixement, greus problemes de congestió interior, insuficiència de serveis i infraestructures, desorganització perifèrica i segregació social. Passa així, per exemple, amb el barri de Rocafonda, en el que el procés migratori va fer que es demandés un gran volum d'habitatge conformant-se un barri poc pensat en l'àmbit d'espai públic i amb una gran falta de serveis.
La degradació del Centre també s'accelera en aquest període en ser abandonat progressivament per les classes més benestants de la ciutat que s'allunyen vers les zones dotades de major confort en I ‘habitatge, sigui a poblacions del Maresme o a zones residencials de molt baixa densificació com les urbanitzacions de La Cornisa o Les Sureres.
A partir de 1993, es projecta la Via Europa a través del Pla Especial de l'Avinguda Europa entre la Plaça Granollers i la variant de l'N-II. D'aquí en naixerà el Parc Central i, finalment, l'aprovació del nou i vigent Pla de General d'Ordenació Urbana de Mataró (PGOUM), el 1997. L'actual Pla va complir poques de les expectatives que pretenia. Respecte al model de ciutat, aspirava a ser una alternativa clara al patró històric basat en un model concèntric amb les traces radials responent als camins i entrades històrics. Però, tot i ser detectats, aquests problemes no van ser esmenats, ans el contrari, es va confirmar la possibilitat que algunes de les capgrossades és sublimaren.
Com ja va passar amb els anteriors plans, tot i ser els seus pares partits d'esquerra, després de la darrera revisió principalment es van satisfer els interessos econòmics d'alguns promotors convertint la ciutat amb el que ara tenim, sense ànima i el que és més greu, amb greus problemes d'impuls i projecció.
L'objectiu de la Via Europa havia de ser connectar els barris de Mataró i teixir zones molt poc cohesionades. La realitat és que, tot i els evidents beneficis com la plaça Antonio Machado i els parcs i jardins que s'hi van crear, la seva major virtut va ser la de connectar amb vehicle privat l'entrada nord de Mataró, i per tant, també el centre comercial Mataró Parc amb la ciutat.
Tanmateix és cert que el Pla vigent va permetre fer transformacions d'espais industrials en zones d'habitatges públics i privats, equipaments i millores de l'espai públic. La llàstima és que un dèficit de compromís social i falta de valentia, que no només la crisi, va ser l'excusa per a no tirar endavant algunes de les propostes positives del Pla i es va deixar fer excessivament a la iniciativa privada. D'aquella època també és la desclassificació de les Cinc Sènies, un èxit quant a preservació d'una franja d'horta que és única al nostre entorn i que ha de ser un pulmó per la ciutat. Està protegida urbanísticament, tanmateix arrossega reivindicacions que no podem posposar més.
Resta, com a gran projecte de ciutat i també d'aquella època, parlar del que va començar com el que havia de ser un parc tecnològic en el marc del Pla Director de la Societat de la Informació de Mataró, i d'on va sortir-ne el projecte del Tecnocampus. Un concepte de binomi universitat/empresa absolutament innovadora al país i que va situar, a ponent de la ciutat, un pol d'atracció d'empreses i indústria. I entre aquest pol i la ciutat, el debat del planejament urbanístic del Front Marítim sector ponent: el sector Iveco-Renfe i el polígon industrial de Balançó i Boter, el primer sotmès encara a un urbanisme del pla i el segon ja a un urbanisme de projecte, però en qualsevol cas, encaminats a teixir inèrcies entre la institució i la ciutat. No serà un repte menor.
Alhora , Junts per Mataró creu fermament que , hem de recuperar l`orgull de ciutat i amb ell, els  espais per als ciutadans de bé de Mataró, la gent ha de poder passejar sense por i, amb seguretat pels parcs de la ciutat i per tal de poder fer-ho a mes de canviar el model policial, s`ha d`actuar des de l`urbanisme resilient , sostenible i segur. Ningú negarà la importància que les qüestions paisatgístiques estan tenint al debat públic sobre l'habitabilitat de les grans ciutats i la seva influència en les relacions entre veïns i la identitat social de les comunitats, que assenyalen que la presència de zones verdes als barris o l'existència de parcs i jardins públics és un element que contribueix a millorar l'estat de benestar físic i mental de la població, a afavorir la interacció social i, en definitiva, a fer més habitables les ciutats alliberant les tensions de la vida quotidiana”(Priego González De Canales, 2011)(Priego González De Canales, Breuste, & Rojas Hernández, 2010).
Necessitem doncs un urbanisme proactiu que, dissenyi un Mataró del futur , compromès i conscients del canvis climàtics, socials i econòmics, que sigui  un lloc per viure, conviure i treballar on es faciliti que les persones de bé recuperin els espais naturals i urbans de la ciutat, fet que comporta la  necessitat de en la importància de la prevenció és el moment que urbanisme, economia, convivència y prevenció de la violència urbana van de la mà, perquè, no hem d’oblidar que “la ciutat ha de ser l’espai de sociabilitat”.
Tanmateix, la realitat sembla que va per una altre banda, així la situació, ara com ara i després de totes aquestes actuacions fan que, sent una ciutat viva, rica i molt diversa, Mataró no ha aconseguit superar la dicotomia de centre i barris, i no només urbanísticament, tampoc sociològicament, econòmicament ni tradicional. Es veu una ciutat desdibuixada on s'hi sobreposen idees i actuacions, a vegades degut a una nefasta gestió que ha fet la ciutat, com el cas de Can Fàbregas, d'altres per imponderables com les crisis i les conjuntures economicosocials.
Un nou Pla eficient, no hi ha d´estar pensat per a justificar l'ampliació de determinat centre comercial perifèric o per solucionar els problemes amb el "Corte Inglès. Tampoc per modificar algun pla de protecció del patrimoni arquitectònic que, tot i haver-lo aprovat, ara no agrada. La funció de la revisió ha de tenir com a objectiu principal el de garantir un creixement controlat i sostenible, seguint criteris de l'Agenda 2030. Una feina com aquesta necessita temps, capacitat i compromís i cap d'aquests requisits han estat encara explicats pel govern ni pel principal grup a l'oposició.
Sigui com sigui, cal que ens disposem a encarar aquests reptes que tenim al davant, començar a pensar en com integrar la ciutat, i això vol dir endreçar el Centre. No ens en sortirem si no som capaços de fer que el cor torni a bategar. Amb la situació actual de Can Cruzate o de la plaça de les Tereses – Eix Sant Benet, serà molt difícil donar-li un sentit a tot això, al capdavall tots som mataronins i tots volem sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat.
Per tant, aquest mandat, la ciutat ha d'exigir que no es facin polítiques provincianes de baix perfil , alienes a l`Agenda 2030 i als ODS, necessitem que l'urbanisme a Mataró, encari el futur amb criteri, decisió i valentia.
 
Alfons Canela i Serrano
Isabel Martínez i Cid.
Grup Municipal de Junts per Mataró.
Portaveu del Grup Municipal de Junts Per Mataró