Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Escoltar

01/07/2024

El passat 30 de maig del 2024, el Congrés dels Diputats va aprovar definitivament la Llei d’Amnistia per la normalització institucional, política i social de Catalunya. Posteriorment, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el dia 10 de juny, com a Llei Orgànica 1/2024. Una fita històrica que s’ha lluitat i reclamat des dels carrers, entitats civils i institucions catalanes i que neix de la repressió viscuda arran dels fets d’octubre del 2017, que van comportar exilis i empresonaments injustos de polítics i ciutadans de Catalunya.

L’amnistia és una figura jurídica dirigida a exceptuar l’aplicació de normes vigents, quan els actes tipificats s’han produït en un context concret. L’amnistia esborra els actes que han passat abans o després d’una sentència judicial, suprimeix la infracció, la persecució del delicte i els judicis que s’hi puguin derivar.

A l’àmbit internacional s’aplica a centenars de països i per a situacions d’excepcionalitat política com la que hem viscut i estem vivint a Catalunya a conseqüència del procés d’autodeterminació.
D’acord amb la llei aprovada, queden amnistiats els actes de responsabilitat penal, administrativa o comptable, executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya el 9 de novembre de 2014 i l'1 d'octubre de 2017, de la seva preparació o de les seves conseqüències, sempre que hagin estat realitzats entre els dies 1 de novembre del 2011 i 13 de novembre del 2023, així com les següents accions executades entre aquestes dates en el context del denominat procés independentista català, encara que no es trobin relacionades amb les referides consultes o hagin estat realitzades amb posterioritat a la seva celebració respectiva.

S’ha de posar de relleu que a l'ordenament jurídic espanyol, la celebració d’un referèndum no és considerat un delicte i, per tant, no està sotmès a un possible judici i en conseqüència, no hauria d’haver rebut cap condemna. La llei 2/2005 va despenalitzar de forma clara la convocatòria del referèndum i totes les actuacions de l’Estat, van atemptar contra l'article 49 de la Carta Fonamental de Drets de la UE. Així i tot, alguns tribunals i membres de la judicatura, van decidir reinterpretar la llei i reprimir, jutjar i condemnar a les persones que van participar als actes esmentats.

L’amnistia i la seva correcta aplicació, és un pas imprescindible per poder apropar- nos a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Però no podem oblidar que a més de l’amnistia, el reconeixement del dret a l’autodeterminació son clau per a garantir la sortida democràtica a l’enfrontament polític. Així doncs, la importància d’aquesta llei, va més enllà de posar fi a la repressió i és imprescindible per dotar de garanties i d’equitat entre les parts del procés negociador que ara ha de treballar per abordar l’exercici del dret a l’autodeterminació. Dues eines per deixar en mans de la política la resolució dels problemes polítics, atorgant la veu a la sobirania popular en condicions de pau, respecte i no repressió.

Per tot el que s’ha estat exposat anteriorment, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Mataró proposem a la Junta de portaveus l’adopció dels següents acords:

  • L’Ajuntament de Mataró insta a tots els òrgans judicials, administratius o comptables que correspongui, que adoptin amb caràcter preferent i urgent, les decisions en compliment d’aquesta llei, independentment de l’estat de tramitació del procés administratiu, judicial o comptable.
  • L’Ajuntament de Mataró insta a tots els òrgans judicials, administratius o comptables que correspongui, que adoptin les decisions i apliquin la llei d’amnistia en un termini màxim de dos mesos.
  • L’Ajuntament de Mataró comunicarà els presents acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al govern d’Espanya, al Congrés de Diputats, al Senat, al Consell General del Poder Judicial, al Tribunal Suprem, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a l’Audiència Nacional.

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

20 de juny de 2024

VOTACIONS


 

A FAVOR

EN CONTRA

ABSTENCIÓ

ALCALDE (1)

 

 

 

PSC (11)

 

 

11

ECPM-ECG (2)

2

 

 

ERC-MES (4)

4

 

 

VOX ( 4)

 

4

 

JUNTS (3)

3

 

 

PP ( 2)

 

 

 

CUP (1)

1

 

 

total

10

4

11

 

Arxius adjunts

L’Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya, fundada l’any 1984, és una entitat sense ànim de lucre que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable. Des d’aquests primers temps i vinculada a la pressió social, l’entitat ha treballat en diferents àmbits i col·lectius per tal de promoure la mobilització pel reconeixement legal i institucional dels drets a una mort digna.

Al llarg d’aquests anys i fruit d’aquesta tasca intensa i, lligat a la presa de consciència de la societat occidental sobre els dilemes ètics entorn a la mort de persones sense autonomia física, s’han aconseguit importants avenços legislatius des del dret i registre del Document de Voluntats Anticipades a la culminació de tots els nostres esforços amb la proposta i aprovació de la Llei d’eutanàsia, el 2021.

L’Associació funciona gràcies al treball del voluntariat de dones i homes en un ambient de funcionament horitzontal i participatiu. Aquesta tasca s’organitza en diferents grups, entre els quals destaca l’àmbit més important que és el d’atenció diària a les persones que s’adrecen a la nostra entitat amb diferents demandes sobre els drets a una mort digna.

És per això que el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. Donar suport a la proposta de la concessió de la Creu de Sant Jordi a l’Associació Dret a Morir Dignament.

SEGON. Traslladar el present acord a la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Mataró, 24 de juny de 2024

Francisco Javier Gomar Martín

Portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Mataró

VOTACIONS


 

A FAVOR

EN CONTRA

ABSTENCIÓ

ALCALDE (1)

 

 

 

PSC (11)

11

 

 

ECPM-ECG (2)

2

 

 

ERC-MES (4)

4

 

 

VOX ( 4)

 

4

 

JUNTS (3)

3

 

 

PP ( 2)

 

 

 

CUP (1)

1

 

 

Total

21

4

 

Arxius adjunts

Des del curs 2007-2008, l’escola Joan Coromines s’ubica als espais provisionals de l’antiga Escola Anxaneta, del carrer Sant Pere i del carrer Pasqual Madoz. Un equipament que es va donar per amortitzat quan aquest centre escolar va traslladar-se a l’emplaçament actual. Aquest espai arrossega deficiències, fruit de l’antiguitat de les instal·lacions, que impossibiliten el correcte desenvolupament de la vida lectiva com, per exemple, les altes temperatures de la zona exterior, la dispersió de l’alumnat en diferents edificis o la manca d’un menjador integrat dins de l’equipament. Són moltes les reivindicacions que la comunitat educativa reclama i gràcies a la proactivitat i les ganes de millorar la situació de l’Associació de Famílies d’Alumnes i del cos de mestres i docents, han aconseguit adequar aquestes necessitats amb petites accions que han ajudat a minvar els defectes existents.

Aquest estat de provisionalitat del centre ha portat la comunitat educativa a encetar un seguit de mobilitzacions i protestes per a exigir un calendari públic i concís en la construcció de l’edifici definitiu de l’escola, que fa més de disset anys que espera. L’any 2019 l’Ajuntament va realitzar les tramitacions urbanístiques per a cedir els terrenys a la Generalitat: un solar de 4.200 m² que ja ha començat a bategar amb un procés participatiu de definició del disseny de l’edifici que s’hi construirà. Un procés en què l’AFA ja ha manifestat un primer resultat decebedor, atès que les demandes relatives a l’obtenció d’una escola sostenible i adaptada al canvi climàtic, d’inici, ja no han estat tingudes en compte; tanmateix, amb la seva voluntat de ser-ne partícip, amb uns objectius clars: incorporar una perspectiva verda i cohesionadora, maximitzant l’entrada de llum natural, ben aïllada i climatitzada.

El Joan Coromines va ser un dels centres pioners a la ciutat, juntament amb Germanes Bertomeu, en posar en pràctica el model educatiu “escola-comunitat”, un model inspirat en l’educador Loris Malaguzzi, que el centre ha dut a terme d’ençà de la seva creació i que cerca potenciar l’autonomia dels alumnes, amb una pedagogia basada en l’experimentació i amb la implicació de tota la comunitat. En un moment en què els models educatius volen innovar, cal que els nous edificis responguin també a uns mateixos principis de modernitat: refermar el compromís ecologista apostant per una futura escola que estigui completament adaptada al canvi climàtic, que aposti per l’estalvi energètic, la reutilització i el reciclatge, que gaudeixi d’espais comuns, aules exteriors, una coberta vegetal amb un hort urbà, patis verds i amb zones d’ombreig i aules adaptades al món digital.

L’any 2022 la Generalitat va anunciar que destinaria 7,2 milions d’euros per fer realitat l’escola. Aquest mes de juny, dos anys més tard, confirmava la licitació per a la redacció del projecte pel nou equipament, però la comunitat educativa reclama major celeritat i un calendari clar.

Mentre que l’Ajuntament estudia adoptar solucions provisionals a l’equipament actual, l’administració catalana ajorna la construcció de la nova escola, que se suma a la llista de deures pendents en matèria d’inversions. Llista on també trobem l’escola de Les Cinc Sénies, que arrossega set anys de retard.

Per tot el que ha estat exposat anteriorment, el Grup Municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Instar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que es comprometi per escrit a un calendari concret en la construcció de l’edifici definitiu per l’escola Joan Coromines.

SEGON.- Instar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a tenir present la participació de la comunitat educativa de l’escola Joan Coromines, en la mesura del que la llei ho permeti, en els processos de definició, redacció i execució del projecte, i a incorporar les seves demandes per a fer unes instal·lacions comunitàries, que facilitin la cohesió social i siguin més resilients al canvi climàtic.

TERCER.- Instar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a refermar el seu compromís en la sostenibilitat i l’adaptació al canvi climàtic, tant en l’edifici com en l’exterior, comprometent-se a no pavimentar la majoria del sòl de l’espai exterior de l’escola per garantir el contacte amb la natura, l’ombreig, fer-ne un espai d’aprenentatge, coeducació i convivència, generar diversitat d’ambients i activitats lúdiques i creatives, confortable i connectat amb l’entorn.

QUART.- Notificar els presents acords al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, a la direcció de l’Escola Joan Coromines, a l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’escola Joan Coromines i al Consell Escolar Municipal.


Mataró, 21 de juny de 2024

Sergi Morales Díaz Portaveu del GM ECPM-C

 

VOTACIONS


 

A FAVOR

EN CONTRA

ABSTENCIÓ

ALCALDE (1)

 

 

 

PSC (11)

11

 

 

ECPM-ECG (2)

2

 

 

ERC-MES (4)

4

 

 

VOX ( 4)

4

 

 

JUNTS (3)

3

 

 

PP ( 2)

 

 

 

CUP (1)

1

 

 

total

25

 

 

Arxius adjunts