16/01/2003
dijous 16 gener 2003, 00:00h
ACTA NÚM. 01/2003 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA DE 16 DE GENER DE 2003. ==============================================================
A la Sala Gran de Can Palauet de la Ciutat de Mataró, el dia setze de gener de dos mil tres, essent les set hores i deu minuts de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS I ESTELA, Alcalde-President,
Hi concorren els Senyors:
MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)
REMIGIO HERRERO GARCIA TINENT D'ALCALDE (PSC)
PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)
JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)
CONSOL PRADOS MARTINEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)
ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)
FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)
SERGI BONAMUSA TURON CONSELLER DELEGAT (PSC)
ALICIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)
ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)
JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CiU)
JOSEP LLUIS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CiU)
GENIS CARBÓ I BOATELL REGIDOR (CiU)
ROSER MANTÉ I BARTRA REGIDORA (CiU)
JORDI FABREGAS I CASAS REGIDOR (CiU)
JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)
DAVID ROVIRA SUÑE REGIDOR (PP)
JOSE LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)
PAULÍ MOJEDANO I SINGLA REGIDOR (PP)
SALVADOR MILÀ SOLSONA REGIDOR (IC-V)
Assistits del Secretari General Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que certifica.
Eren excusats els regidors Sr. Pere Solà i Montserrat i Sr. Joaquim Fernández i Oller, regidors del grup municipal de Convergència i Unió, i Sr. Josep Comas Valls, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds.
També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.
Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.
1.-APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 7 DE NOVEMBRE DE 2002 I ORDINÀRIA DEL DIA 12 DE DESEMBRE DE 2002.
VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24).
2.- DESPATX OFICIAL.
RESOLUCIÓ DEL CONSELL CATALÀ DE L'ESPORT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
El senyor Alcalde dóna compte de la Resolució dictada pel Consell Català de l'Esport relativa a la convocatòria de subvencions per a equipaments esportius en el període 2002-2005, en la qual es notifica que la nostra sol·licitud de subvenció per a l'obra "Poliesportiu a Cirera" ha estat desestimada per no haver assolit la puntuació suficient per ser subvencionada. A la vista dels antecedents el govern municipal està estudiant la resposta a la denegació.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
El senyor Alcalde indica que els grups proposants han demanat que quedin sobre la taula el punts núm. 3 i 4 relatius a l'escolarització d'alumnes a Mataró, amb vistes a trobar una proposta consensuada per tots els grups. CMI DE SERVEIS CENTRALS SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA Servei de Gestió Econòmica El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 5, 6 i 7 per venir referits a temàtiques coincidents. 5 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA PER A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI D'IMPORT 490.660,1 EUROS AMB L'ENTITAT FINANCERA BBVA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE 14 HABITATGES EN RÈGIM DE LLOGUER AL C/ COLON,8. El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent : "Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de la construcció de 14 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer al carrer Colon, 8 en virtut del que estableix la Llei 7/85, de Bases de Règim Local i la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 55, PROPOSO: ÚNIC.- Autoritzar a la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA per a la concertació d'una operació de crèdit hipotecari amb les següents condicions financeres: Import 490.660,10 Tipus interès 4,361% Comissió d'obertura 0 Comissió d'estudi 0 Comissió s/ disposat 0 Termini total màxim 336 mesos Termini d'amortització 300 mesos Termini carència màxim 36 mesos Garantia Hipotecaria Mètode d'amortització Quota creixent Destí Const. 14 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer al C/ Colon, 8 Entitat Banc Bilbao Biscaia Argentaria Comunicar el present acord a la Societat Mercantil PUMSA SA i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, avança que votaran favorablement els punts num. 5 i 6. En canvi votaran en contra el punt núm. 7 perquè la construcció de l'aparcament al Parc Central serà una actuació altament deficitària que tampoc soluciona la problemàtica d'aparcament a la zona. A més és una decisió que ha pres l'Ajuntament malgrat la poca rendibilitat econòmica que s'hi preveu i en canvi no ha establert la compensació per mitja de contracte programa com es va dir l'any passat. El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, anuncia que s'abstindran en el punt núm. 7 en coherència amb el que ha sostingut el grup popular sobre aquest aparcament durant els últims temps. VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24). 6 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA PER A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI PER IMPORT DE 1.860.736,00 EUROS AMB L'ENTITAT FINANCERA BBVA PEL FINANÇAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ DE 10 HABITATGES EN RÈGIM DE VENDA AL CAMÍ RAL, 254-264. El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent : "Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de la construcció de 10 habitatges en règim de venda al Camí Ral, 254-264, en virtut del que estableix la Llei 7/85, de Bases de Règim Local i la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 55, PROPOSO: ÚNIC.- Autoritzar a la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA per a la concertació d'una operació de crèdit hipotecari amb les següents condicions financeres:
Import 1.860.736,00 Tipus interès Euríbor a 3 mesos + 0.25% Comissió d'obertura 0.050% Comissió d'estudi 0 Comissió s/ disposat 0 Comissió amortització anticipada 0 (1% en cas de subrogació d'una altra entitat creditora) Termini total 396 mesos Termini d'amortització 360 mesos Termini carència màxima 36 mesos Garantia Hipotecaria Mètode d'amortització Quota constant Destí Construcció 10 habitatges en règim de venda al Camí Ral, 254-256 Entitat Banc Bilbao Biscaia Argentaria
Comunicar el present acord a la Societat Mercantil PUMSA SA i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. "
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).
7 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA PER A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI D'IMPORT 1.201.684,26 EUROS AMB L'ENTITAT FINANCERA BBVA PEL FINANÇAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'APARCAMENT AL PARC CENTRAL.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :
"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de la construcció de l'aparcament al Parc Central (Pl. Espanya), en virtut del que estableix la Llei 7/85, de Bases de Règim Local i la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 55,
PROPOSO:
ÚNIC.- Autoritzar a la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA per a la concertació d'una operació de crèdit hipotecari amb les següents condicions financeres:
|
Import |
1.201.684,26 Places aparcament en concessió 171.713,34 Places arrendament 1.029.970,91 |
|
Tipus interès |
Euríbor a 3 mesos + 0.35% durant període de carència Euríbor a 3 mesos + 0.65% durant període d'amortització Euríbor 1 any + 0.75 amort. Durant període d'amortització |
|
Comissió d'obertura |
0.100% |
|
Comissió d'estudi |
0 |
|
Comissió s/ disposat |
0 |
|
Comissió amortització anticipada |
0 (1% en cas de subrogació d'una altra entitat creditora) |
|
Termini total |
204 mesos |
|
Termini d'amortització |
180 mesos |
|
Termini carència màxima |
24 mesos |
|
Garantia |
Hipotecaria |
|
Mètode d'amortització |
Quota constant |
|
Destí |
Construcció de l'aparcament al Parc Central, 222 places d'arrendament i 25 de concessió a 50 anys. |
|
Entitat |
Banc Bilbao Biscaia Argentaria |
Comunicar el present acord a la Societat Mercantil PUMSA SA i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. "
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (1).
Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.
Servei de Compres i Contractacions
8 - RATIFICACIÓ DELS DECRETS DE DATA 20/12/2002 I 07/01/2003 RESPECTIVAMENT, PELS QUE S'APROVA LA MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE DE SERVEI DE NETEJA D'EDIFICIS I DEPENDÈNCIES MUNICIPALS, ADJUDICAT A FAVOR DE SERVICIOS ESPECIALES DE LIMPIEZA, SA., PER ADHESIÓ A AQUEST CONTRACTE DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ (AUGMENT DEL CONTRACTE EN L'IMPORT ANUAL ADDICIONAL DE 98.458'26.-EUR., IVA. INCLÒS) I ALTRES MODIFICACIONS.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :
"Vista la sol·licitud efectuada pel gerent de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, de data 18/12/2002, sol·licitant l'adhesió al contracte de prestació de neteja d'edificis i dependències municipals, contracte el qual fou adjudicat a l'empresa Servicios Especiales de Limpieza, SA. (SELSA), essent que l'adhesió de l'IME a l'esmentat contracte comporta una modificació del mateix, per ampliació dels serveis objecte del contracte, per un import total de 98.458'26.-EUR., IVA. inclòs.
Atès l'informe de l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractació, de data 20/12/2002, respecte de la procedència i legalitat de la modificació de l'esmentat contracte, sol·licitada per l'EUPM.
Atès que a la partida núm. 4222/227/00, del pressupost de l'EUPM del 2003 es preveu consignar crèdit adequat I suficient per atendre les despeses que meriti la present ampliació contractual a l'esmentat exercici pressupostari.
Atès que consta l'acceptació de SELSA a l'ampliació contractual sol·licitada per l'EUPM, d'acord amb l'escrit de data 17/12/2002 efectuat per l'empresa adjudicatària del servei.
En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RDL 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Llei 8/1987 de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya i el decret d'Alcaldia de delegació de data 19 de juliol de 1999, RESOLC:
Primer. Modificar la contractació del servei de neteja d'edificis i dependències municipals durant l'any 2002, adjudicat a favor Servicios Especiales de Limpieza, S.A. (SELSA), i en conseqüència aprovar l'augment del contracte en l'import de 98.458'26.-EUR., IVA. inclòs, degut a l'adhesió de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró a aquest contracte.
Segon. Autoritzar I disposar a favor de Servicios Especiales de Limpieza, Sa., l'import de 98.458'26.-EUR., IVA. inclòs, import el qual s'atendrà amb càrrec de la partida núm. 422/227/00 del pressupost que per al proper exercici 2003 aprovi l'EUPM (op. tipus ADFUT núm. 2020004428 I 4429).
Tercer. Condicionar l'aprovació del present acord a l'existència de crèdit adequat I suficient a la partida esmentada en el punt anterior del pressupost l'EUPM aprovi per a la propera anualitat del 2003, a fi de poder atendre les obligacions que la present modificació contractual meriti durant l'esmentada anualitat
Quart. Que es requereixi a l'adjudicatari perquè, en el termini de 15 dies a comptar des de l'endemà a la rebuda de la notificació d'aquest acord, dipositi una garantia addicional per l'import de 3.938'33.-EUR., IVA. inclòs.
Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple Municipal."
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).
9 - APROVACIÓ DEL PRESSUPOST PER AL SERVEI DE TRANSPORT PÚBLIC URBÀ COL·LECTIU DE VIATGERS DE LA CIUTAT DE MATARÓ PER AL 2003, LA SUBVENCIÓ ANUAL A APORTAR PER AQUESTA CORPORACIÓ A FAVOR DE L'EMPRESA ADJUDICATÀRIA DEL SERVEI PER A L'ESMENTAT EXERCICI, LES NOVES TARIFES A APLICAR A PARTIR DEL 01/02/2003 I L'AUGMENT DELS VEHICLES DE RESERVA EN UN AUTOBÚS ADDICIONAL.
El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent :
"Vist el contingut de l'expedient relatiu a la contractació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, essent l'empresa gestora del servei CTSA MATARÓ BUS, així com els plecs tècnics que regeixen la contractació, aprovat pel Ple d'aquesta Corporació en la data de 18/09/97.
Atès que en la data de 14/10/2002 va tenir entrada en el Registre General d'aquesta Corporació el pressupost provisional del servei de transport urbà de viatgers a Mataró per a l'any 2003, presentat per l'empresa "Corporación Española de Transporte, SA. (CTSA)", adjudicatària de l'esmentat servei, d'acord amb el previst a la clàusula 35 del plec de condicions que regeix la prestació del servei.
Vist l'informe efectuat per l'enginyer del Servei de Mobilitat amb el vist i plau del Cap de l'expressat servei, de data 20/12/2002, en el que es proposa l'ampliació de la flota d'autobusos en 1 vehicle de reserva, l'aprovació de la nova estructura de costos, l'aprovació de les noves tarifes a aplicar a partir del 01/02/2003, ambdós inclosos, i l'aprovació del pressupost de subvenció per a l'esmentada anualitat del 2003, tot això condicionat al contingut de l'acord de pròrroga del servei que preveu acordar per al proper primer de maig del 2003 i que a l'actualitat ja ha sol·licitat l'empresa adjudicatària del servei, d'acord amb el previst a la clàusula setzena del plec de clàusules que regeix la prestació del servei.
Atès que la clàusula 30a. del plec abans esmentat manifesta que la política tarifària i els títols de viatge vindran fixats en tot moment per l'Ajuntament de Mataró, essent obligació d'aquesta Corporació la seva actualització.
Qui subscriu, Conseller Delegat de Serveis Centrals, PROPOSA a l'Ajuntament Ple l'aprovació dels següents acords:
1.- Ampliar en un vehicle addicional els vehicles de reserva de reserva la flota d'autobusos per a la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada.
2.- Aprovar provisionalment la nova estructura de costos, d'acord amb l'establert a la clàusula 37 del plec de condicions que regeix la prestació del servei de transport urbà de viatgers a Mataró, així com els coeficients de pes dels diferents factors que composen la fórmula polinòmica de revisió de preus, els quals quedaran fixats amb els següents valors:
- A.- 0'6509.
- B.- 0'1465.
- C.- 0'0592.
- D.- 0'1434.
3.- Aprovar el pressupost del servei de transport urbà de viatgers "Mataró-Bus" per 2003, pels següents imports:
- Despeses previstes: 3.849.911'09.-EUR.
- Ingressos previstos: 1.983.028'25.-EUR.
- Prorrata d'IVA.: 75.013'90.-EUR.
- Subvenció: 1.941.896'74.-EUR.
4.- Autoritzar i disposar a favor de l'adjudicatària "Corporación Española de Transporte, SA. (CTSA)", l'import de 1.553.517'39.-EUR., IVA. inclòs, en concepte del 80 % de l'import de la subvenció pressupostada, de la que resulta un import mensual a abonar a l'adjudicatària del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró per l'import de 129.459'78.-EUR., IVA. inclòs, despesa la qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 21000/513/47000 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat del 2003.
5.- Aprovar la modificació de les tarifes per la prestació del servei de transport urbà de viatgers de Mataró, a aplicar a partir del 01/02/2003, modificació la qual comporta increment de la Tarifa Mitja Ponderada (TMP) del 0'74 %, quedant les tarifes segons els imports que a continuació s'expressen respecte del tipus de títol que igualment es detalla:
|
Proposta |
Augment |
|
|
Bitllet senzill |
0'90.-EUR. |
5'88 % |
|
T-10 |
4'45.-EUR. |
5'95 % |
|
T-30 |
25'00.-EUR. |
5'26 % |
7.- Donar compta a la Comissió de Preus de Catalunya.
8.- Condicionar l'aprovació del present acord al contingut de la pròrroga de la prestació del servei de transport urbà col·lectiu de viatgers de Mataró que s'acordi amb "Corporación Española de Transporte, SA. (CTSA)", per al proper primer de maig del 2003."
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).
Servei de Recursos Humans
10 - VALORACIÓ DE TRES LLOCS DE TREBALL D'AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :
"Atès l'informe elaborat per la Directora de l'IMPEM sobre la revisió de llocs de treball de:
- auxiliar administrativa de l'Àrea de promoció de ciutat i dinamització comercial
- auxiliar administrativa del Servei d'ocupació, de l'Àrea d'Empresa i Ocupació
- auxiliar administrativa de suport de programes del Servei d'ocupació, de l'Àrea d'Empresa i Ocupació
Atès l'acord sobre condicions de treball del personal funcionari i laboral de l'Ajuntament de Mataró, pel període 20002003, de data 25 d'octubre del 2000.
Qui subscriu, la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, PROPOSA al Ple de l'Ajuntament, l'adopció dels següents acords:
PRIMER.
SEGON.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.
Servei d'Urbanisme
11 - APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ PLA GENERAL, "NAU CENTRAL FÀBRICA CABOT I BARBA" SECTOR 5.03 PRAT DE LA RIBA - FLORIDABLANCA. El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent : "El Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 10 d'octubre de 2002 va aprovar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General amb la creació de dos àmbits d'actuació discontinus: La nau central de la "Fàbrica Cabot i Barba" compresa dins de la Unitat d'Actuació 69, establerta per la Modificació puntual del Pla General de Cafè de Mar/Cooperativa Agrària/Fàbrica Cabot i Barba, i el sector de remodelació urbana 5-03 "Prat de la Riba €Floridablanca" previst pel Pla General. Els conceptes i criteris generals de la present proposta corresponen bàsicament als treballs del document d'avanç de planejament. L'objectiu fonamental de la present modificació puntual del Pla General és la requalificació com a equipament comunitari de la nau central i patis adjacents de l'antiga fàbrica de Cabot i Barba, tant per millorar els criteris ja iniciats en la M.P. del P.G. de Cafè de Mar/ Cooperativa Agrària/Cafè de Mar, de preservació i manteniment del conjunt catalogat, com per l'obtenció d'un equipament situat en un emplaçament estratègic a tocar de l'estació i dins del marc de renovació general del front marítim. Aquesta definició de un nou equipament es compensa per l'equipament previst pel Pla General al sector de remodelació urbana 5-03 "Prat de la Riba €Floridablanca" entenent que, tant pels equipaments existents i reserves que el Pla General preveu a l'entorn, no només no es considera necessari sinó que pot permetre una potenciació dels equipaments ja previstos i de rellevant importància com és el cas de l'escorxador municipal. Per altra banda, i d'acord al Pla General, s'estableixen els criteris d'ordenació general pel Sector de remodelació de Prat de la Riba € Floridablanca que contempla la transformació dels usos industrials actuals pels residencials, a fi d'adequar-se a l'entorn urbà immediat. En relació a les superfícies, el nou equipament proposat de la nau central i patis ocupa 965m2 lleugerament superiors als 961m2 inicialment previstos pel PG al sector "Prat de la Riba € Floridablanca" per a equipaments. D'acord amb els criteris i objectius exposats s'estableix una nova Unitat d'Actuació discontinua UA-d 77 que compren els àmbits de la nau central de la fàbrica Cabot i Barba i el sector de remodelació de Prat de la Riba € Floridablanca establint-se el seu sistema de gestió per cooperació. En relació a l'actual Unitat d'Actuació de la Fàbrica Cabot i Barba únicament queden modificats els seus límits. A l'excloure la nau central, les dos parcel·les queden físicament separades i, per tant, queda redefinida com a Unitat d'Actuació discontinua UA-d 69. La present modificació, en el seu conjunt global, no modifica ni l'aprofitament ni les càrregues urbanístiques, per la qual cosa no es creu necessària la justificació de la seva viabilitat econòmica. Dintre del termini d'informació pública de trenta dies previst en l'art. 125 del Reglament de Planejament, s'ha presentat dos suggeriments per part de la Societat Mercantil LYM-90, S.L.. que han estat recollits en el document de la present proposta, i consisteixen en: En la memòria de l'ordenació, apartat 2.2 Justificació de la solució adoptada, s'incorpora aquest suggeriment d'acord a que no són d'aplicació aquests conceptes de l'article 43 de la nova Llei al tractar-se d'un traspàs de sostre entre dos àmbits sense que representi increment de sostre i una transformació d'usos, al sector Prat de la Riba € Floridablanca, ja inicialment establerta pel Pla general de 1996. Aquestes referències queden contemplades en l'annex normatiu amb les fitxes urbanístiques de les noves Unitats d'Actuació establertes i les fitxes de regulació de les subzones. La present proposta de modificació estarà condicionada a l'aprovació definitiva de la modificació del Pla General que ha generat la UA 69 Fàbrica Cabot i Barba, l'aprovació provisional de la qual es va acordar pel Ple de l'Ajuntament en la sessió de 10 d'octubre de 2002. En data d'avui la modificació del Pla General per raó de la modificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic ja ha estat aprovada definitivament. Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents i el que disposa l'art 83 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, art. 126 del Reglament de Planejament, 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S : PRIMER.- Aquesta aprovació inicial queda supeditada a l'aprovació definitiva de la Unitat d'Actuació UA 69 de la Fàbrica Cabot i Barba, l'aprovació provisional de la qual va ser acordada en la sessió del Ple de data 10 d'octubre de 2002. SEGON.- TERCER.- QUART.- El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, es mostra satisfet de l'obtenció de les naus pel patrimoni municipal i en aquest sentit demana que abans de què finalitzi el mandat es porti a la comissió informativa algun esborrany d'idees sobre el futur destí d'aquest espai. VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24). 12 - APROVACIÓ PROVISIONAL PEMU DE LA LLÀNTIA I ENCÀRREC A PUMSA DE LA GESTIÓ D'AQUEST SECTOR. El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent : "El Pla General d'Ordenació Municipal 1996, defineix i delimita el PEMU de La Llantia, assignant-li els objectius següents: El 9 d'abril de 1999, es va aprovar inicialment el Pla Especial de Millora Urbana LA LLANTIA. La resolució es va notificar als propietaris afectats per les actuacions proposades en el document de planejament i s'endegaren diversos actes informatius amb l'Associació de Veïns, altres entitats del barri i veïns interessats en el tema. Durant el període d'informació pública, s'han presentat un total de cinc al·legacions, les quals a la vista dels informes de l'expedient i especialment l'annex a la documentació del Pla Especial, es passen seguidament a resoldre: Resolució de l'al·legació presentada pel Sr. Tomas Ortega Monge : El Sr. Ortega formula la següent al·legació: - Que el PEMU és un Pla Especial de Reforma Interior ( PERI ) i que la tramitació en conseqüència s'hauria d'ajustar a aquella que correspon a un PERI. - Que la documentació que s'inclou no és pròpia d'un PERI i que deixa en indefensió als afectats al no poder conèixer totes les previsions. - Reitera la insuficiència del document respecte a les previsions de costos d'urbanització i per tant la insuficiència de l'estudi econòmic-financer. - Conclou indicant la necessitat d'elaborar un document que sigui un PERI o modificar el presentat ampliant els seus continguts. La legislació urbanística estableix les condicions que regulen la tramitació del Plans Especials i el PEMU de la Llàntia s'ha ajustat a allò que està establert. Els documents que composen el PEMU, s'ajusten en contingut i forma a aquells que estableix la legislació urbanística i en conseqüència compta tota aquella informació preceptiva. El PEMU incorpora en l'annex corresponent una valoració en detall dels treballs i costos de les diverses intervencions en els carrers i zones d'actuació. Tot l'anterior sense perjudici que seran els diversos projectes d'obres o urbanització els que ajustaran les medicions i els preus de les obres. El detall de la valoració és suficient per donar solvència a l'estudi econòmic i financer. En conseqüència es desestimen les al·legacions precedents. Manifesten que és una actuació innecessària i que modifica la configuració del carrer Nou de la Mercè Considerant que l'obertura del vial peatonal que connecta ambdós carrers no és necessària i que la seva supressió no altera els continguts principals ni els estructurals de les propostes d'intervenció, s'estima l'al·legació, amb la supressió de la unitat d'actuació assenyalada en el document d'aprovació inicial en aquesta zona. - Al·legació presentada per Maria Todon Bote Els motius que aporta i el redactat són literals i idèntics als que figuren a l'al·legació primera, presentada pel Sr. Tomàs Ortega, si bé afegeix al final del punt 3 una consideració respecte a l'oferiment que, en reunions prèvies amb els veïns, l'Ajuntament havia fet en el sentit d'oferir als afectats d'expropiació un habitatge alternatiu. El Pla Especial té en consideració aquest oferiment i a l'efecte delimita unes unitats d'actuació, les assenyalades amb els números 1 i 2 que permeten construir uns habitatges que, en el moment de gestionar el pla serviran per reallotjar als veïns afectats d'expropiació. En aquest sentit, l'Ajuntament va adquirir el solar cantonada del carrer Flor i Tiana pensant en poder oferir aquesta possibilitat. Respecte les altres consideracions fetes en l'al·legació la resposta és la mateixa que s'ha apuntat abans, és a dir: La legislació urbanística estableix les condicions que regulen la tramitació dels Plans Especials i el PEMU de la Llàntia s'ha ajustat a allò que està establert. Els documents que composen el PEMU, s'ajusten en contingut i forma a aquells que estableix la legislació urbanística i en conseqüència compta tota aquella informació preceptiva. El PEMU incorpora a l'annex corresponent una valoració en detall dels treballs i costos de les diverses intervencions en els carrer i zones d'actuació. Tot l'anterior sense perjudici que seran els diversos projectes d'obres o urbanització els que ajustaran les medicions i els preus de les obres. És una valoració suficientment detallada que permet donar solvència a l'estudi econòmic i financer. - Al·legació presentada per Isidre Llovera Arqué Manifesta que tot i no estar en contra del PEMU, està disconforme que s'afecti la masia de dos plantes que és la seva casa i sol·licita que es suspengui el Pla Especial, allò que afecta la seva finca, perquè vulnera els seus drets. El PEMU manté la mateixa afectació, com equipament i verd, que el propi Pla General ja assenyalava per la finca en qüestió. Per tant, es desestima l'al·legació, sense perjudici de que legalment l'execució del planejament ha de contemplar l'equidistribució de beneficis i càrregues per evitar la lesió dels drets dels propietaris. - Al·legació presentada per Eusebio Gonzalez Jimenez i Francisca Romero Villarraso.
Manifesten que son persones d'edat que porten molts anys visquent al barri i que l'afectació que el PEMU contempla , els genera gran trasbals. L'actuació en l'àrea central prevista en el PEMU és l'eix de la proposta i sense aquesta perdria el seu caràcter estructural. En qualsevol cas, tant el PEMU com el seu desenvolupament previst contempla la comprensió adient de les càrregues urbanístiques i possibles molèsties dels afectats. A tal efecte s'ha previst disposar d'uns solars qualificats per poder construir habitatges que permetin ubicar a les persones afectades per l'actuació urbanística. Per tant es desestima l'al·legació sense perjudici d'entendre que cal la major sensibilitat i cura en la gestió posterior a fi efecte d'evitar i en el seu cas compensar les possibles molèsties generades per l'execució del planejament. El Pla Especial objecte de la present Proposta d'aprovació provisional incorpora les correccions i, en línies generals, les prescripcions tècniques informades per l'Arquitecte cap de planificació urbanística del Servei Municipal d'Urbanisme abans de l'aprovació inicial. El PEMU contempla una sèrie d'ajustos i canvis en alguna de les seves determinacions, que no modifiquen els objectius del Pla General ni signifiquen canvis legalment substancials. Aquestes modificacions es detallen en l'informe tècnic del cap de planificació urbanística, de data 7 de gener de 2003, en el qual s'informa favorablement la seva aprovació provisional. Segons també consta en l'esmentat informe tècnic els principals paràmetres urbanístics del PEMU respecten els percentatges globals establerts en el Pla General en quant a sòl destinat a Sistemes, a sòl d'aprofitament privat i a sostre màxim edificable, modificant-se lleugerament, però, la distribució de sistemes en la que augmenten els espais lliures i disminueixen els de vialitat i equipament; tot això com és de veure en el quadre comparatiu de l'informe tècnic. El sistema d'actuació per a l'execució del Pla especial previst és el d'expropiació. Per a l'execució d'aquest Pla Especial es proposa l'encàrrec a l'empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, PUMSA. El conjunt d'actuacions de l'expropiació, de les quals PUMSA ja n'ha realitzat algunes (amb l'adquisició d'algunes finques), són d'una envergadura considerable, que requereix una concentració d'esforç en la gestió pels futurs acords amb els propietaris, llogaters i titulars de drets objecte de la futura execució del sector per expropiació i per tant aconsella que totes les actuacions estiguin dirigides i gestionades per PUMSA en base a les seves pròpies competències estatutaries i als encàrrecs o delegacions que li faci l'Ajuntament. A aquestes circumstancies s'hi afegeix que una part important de les operacions que s'executaran en aquest àmbit està directament vinculada a la gestió d'habitatge; fet que aconsella també la gestió íntegra de l'execució del planejament per part de PUMSA. En conseqüència, atenent l'atribució d'entitat urbanística especial a PUMSA pel Ple de l'Ajuntament en sessió de data 14 de novembre de 2002 (arts 22 i 23 de la Llei d'Urbanisme de Catalunya), vist l'informe de l'Arquitecte cap de planificació i l'informe jurídic precedent i atenent el que disposen els articles 25, 29, 34, 49, 50, 57 i 60 del Text Refós Urbanístic de Catalunya DL 1/90 de 12 de juliol i articles concordants del Reglament de Planejament (aplicables de conformitat amb les disposicions transitòries de la Llei d'Urbanisme de Catalunya 1/2002) , així com de la Llei de Bases de Règim Local, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S : PRIMER.- SEGON.- TERCER.- QUART.- El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que l'avanç d'aquest Pla Especial i la seva aprovació inicial venen de l'anterior mandat, és a dir de fa quatre anys. En canvi considera positiva les actuacions que s'han vingut fent com compra de terrenys, acords amb els propietaris, etc. No obstant això pensa que l'ordenació hauria d'haver-se adaptat més a la topografia del que ho fa. Per tot això s'abstindran com van fer fa quatre anys. El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, valora positivament els canvis del Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) respecte als seus inicis per tal de buscar solucions pràctiques per provocar el mínim de molèsties als veïns. Votaran favorablement el PEMU malgrat el retard en l'aprovació, per l'esforç que ha suposat trobar una solució acceptable, pràctica i sense floritures. El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, entén que els quatre anys que van des de l'aprovació inicial a la provisional són excessius, a pesar de les negociacions que s'han hagut de portar a terme amb els propietaris del sector. El resultat final, no obstant, ha estat bo. També avança una proposta que el seu grup vol presentar pròximament en el sentit de què tots els terrenys que en el procés de gestió quedin en mans de l'Ajuntament, descomptats els assignats a permutes amb finques fora d'ordenació, vagin destinats a habitatge de protecció pública. El senyor Arcadi Vilert no amaga el retard que s'ha produït per a arribar a l'aprovació provisional, però assenyala que el moment que s'ha triat per aprovar provisionalment el PEMU no ha estat una decisió seva personal sinó que ha estat fruït d'un acord amb les entitats veïnals que són qui millor coneixen el moment oportú per fer-ho. També ratifica que si hi ha sobrant de terrenys públics després de fetes les expropiacions, es destinaran a habitatge públic. VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (1). Vots en contra: Cap. Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió. 13 - APROVACIÓ DEL CONVENI DE MUTU ACORD SOBRE EL DESALLOTJAMENT DE L'HABITATGE DEL CARRER TERRASSA, 41.El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent : "L'Ajuntament de Mataró va adquirir, a través d'expropiació forçosa (expedient 360/71981 d'Urbanisme) la propietat de la finca situada a Cirera, carrer Terrassa núm 41, de superfície 8.148 m², qualificada d'equipament esportiu en el Pla General. L'adquisició de la finca es va formalitzar amb escriptura pública de data 14 d'octubre de 1982. Per a millor identificació de la referida finca, s'adjunta amb el present Conveni plànol de situació i delimitació de la mateixa com ANNEX I. En el moment de l'expropiació de la finca hi constava un dret d'arrendament a favor del Sr. Joaquim Font Floriach. A petició del Sr. Joaquim Font, el Ple de l'Ajuntament, en sessió de 4 de març de 1982, va acordar les següents condicions d'ocupació de la finca i de futur trasllat: L'arrendatari es comprometia a desallotjar la part de la finca cultivable en el moment que l'Ajuntament ho requerís per realitzar les obres necessàries amb un previ avís de tres mesos. L'Ajuntament es comprometia a no desnonar-lo de l'habitatge mentre no necessités el terreny, cas en el qual, el Sr. Font es comprometia a desallotjar-lo i l'Ajuntament o bé pagar la indemnització corresponent o bé proporcionar un altre habitatge en planta baixa i similars condicions d'arrendament, a opció de l'arrendatari. El preu acordat per l'ocupació de la finca era de 3.000 pessetes mensuals. Amb posterioritat, i per les necessitats que en cada moment s'han justificat, l'Ajuntament ha requerit el desallotjament de la major part dels terrenys que ocupava el Sr. Font. Concretament, en dues actuacions següents: A finals de l'any 2001, el Servei Municipal d'Obres va iniciar els treballs de confecció del Projecte d'un Polisportiu a Cirera l'àmbit del qual inclou la totalitat dels terrenys i habitatge del carrer Terrassa número 41, ocupat pel Sr. Font Floriach. Per aquest motiu s'han realitzat les actuacions de desallotjament de la finca de la manera i amb les condicions que s'havia previst en el moment de l'expropiació de mutu acord amb el Sr. Font. En l'expedient seguit per les referides actuacions (GE-001/009- annex I, exp. 003/2002) consten els informes jurídic i de l'arquitecte municipal, favorables a la proposta de valoració del dret d'arrendament a indemnitzar al Sr. Font Floriach i sobre les condicions de desallotjament de la finca. El 20 de desembre de 2002 s'ha signat una proposta de conveni entre el senyor Joaquim Font Floriach i l'Ajuntament de Mataró, amb els següents pactes: "PACTES
A la vista del que s'ha exposat i de l'informe jurídic del Servei d'Urbanisme que consta a l'expedient, de conformitat amb la Llei de Bases de Règim Local, Llei 7/1985, els arts. 22 i 23 i 113 2 c) de la la nova Llei d'Urbanisme, el Conseller-Delegat d'Urbanisme i Obres PROPOSO AL PLE de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS: Primer.- Segon.- Tercer.- VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24). Servei d'Obres
14 - RATIFICAR EL DECRET DE L'ALCALDE DE DATA 20-12-2002 D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ D'OBRA PRESENTADA PER PUMSA, RELATIVA A LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE SOBRE DE L'APARCAMENT PÚBLIC DE LA FASE 2A-1 DEL PARC CENTRAL DE MATARÓ. El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent : "En data l5 de juliol de 2001 el Ple de l'Ajuntament aprova el "Projecte de recuperació mediambiental, reforestació i millora del Parc Central de Mataró, fase 2A-1", relatiu a les obres d'urbanització de la superfície i de l'entorn de l'aparcament subterrani públic ubicat en el subsòl de la confluència del Camí de la Geganta i de l'avinguda Corregiment, amb un pressupost d'execució per contracte de 509.782,19 € IVA inclòs. En el mateix acord s'encarrega a l'empresa pública municipal PUMSA l'execució directa de les obres, amb el compromís municipal d'abonar-li a l'any 2002 les despeses de l'anterior encàrrec, un cop presentada i justificada la liquidació econòmica de l'obra. Durant l'any 2002 s'ha tramitat a favor de PUMSA el document comptable AD, operació AD200200049113, per un import de 509.782,19 € destinat a finançar aquestes obres, quantitat que coincideix amb el pressupost del projecte aprovat. PUMSA adjudica les obres a l'empresa constructora EXCOVER per un pressupost de 485.373,29 € IVA inclòs i encarrega la direcció facultativa de les obres als tècnics Jaume Artigues, Antoni Elvira i Jordi San Millán. En el decurs de les obres s'han produït una sèrie de canvis i millores, la qual cosa ha donat lloc a un increment d'obra feta del 8,85% respecte al pressupost adjudicat a l'empresa EXCOVER . El cap del servei d'Obres ha informat en data 5 de desembre de 2002 que la liquidació de l'obra presentada per PUMSA es correcta i proposa la seva tramitació, prèvia l'aprovació d' un altre document comptable AD per un import de 37.344,36 €., destinat a finançar l'increment d'obra feta i els honoraris acreditats per la direcció facultativa. La Intervenció de Fons ha informat l'anterior ampliació de crèdit. L'aprovació del nou document comptable AD, operació AD 200200057396, correspon al Ple de l'Ajuntament per tractar-se de l'òrgan municipal que va aprovar l'encàrrec. En us de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, RD Legislatiu 781/1986 de 18 d'abril que aprovà els text refós de les disposicions legals vigents en matèria de regim Local Llei 8/1987 de 15 d'abril Municipal i de Règim Local de Catalunya i el decret de l'Alcaldia de delegació de 19 de juliol de 1999, RESOLC: Primer.- Aprovar el document comptable AD, operació 200200057396, per un import de 37.344,36 € a favor de PUMSA, destinat a atendre l'increment de despeses acreditades i liquidades per l'empresa pública municipal, ocasionades per l'execució de les obres d'urbanització de la plaça de l'aparcament públic situat a l'avinguda Corregiment i Camí de la Geganta. Segon. - Aprovar la liquidació presentada per PUMSA relativa als anteriors treballs, que ascendeix a la quantitat de 547.126,55 €., a càrrec de la partida 42000 432 60100 del pressupost de 2002, (documents comptables AD 200200049113 i 200200057396 respectivament), de conformitat amb l'informe emes per la Intervenció de Fons. Tercer.- Ratificar els anteriors acords en la propera sessió del Ple de l'Ajuntament que es celebri. Quart.- Comunicar els anteriors acords a la representació de PUMSA i a la Intervenció de Fons als seus efectes." És per això que, El Conseller Delegat d'Urbanisme i Obres, que signa, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS: Primer.- Segon.- VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (1). Vots en contra: Cap. Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular. Regidoria de Relacions Ciutadanes
15 - APROVACIÓ DE L'ORDENACIÓ ALFABÈTICA DEL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT DE MATARÓ. El senyor Remigio Herrero, conseller delegat de Relacions Ciutadanes, presenta la proposta següent : "Relació de fets Vist el contingut de les següents actes de la Comissió del Nomenclàtor en que s'ha treballat la necessitat de reordenar alfabèticament el llistat de carrers de Nomenclàtor: I, vist el document elaborat per la Comissió del Nomenclàtor, Per tot el que s'ha exposat el sotasignant proposa que el Ple adopti la resolució següent: Primer.- Segon.- VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24). Institut Municipal d'Educació
16 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚMERO 8013/2002, DE 12 DE DESEMBRE, DE NOMENAMENT DE VOCALS DEL CONSELL EDUCATIU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ. El senyor Sergi Bonamusa, President de l'Institut Municipal d'Educació, dóna compte del següent decret : "DECRET 8013/2002 de 12 de desembre
Assumpte: Nomenament de vocals del Consell Educatiu de l'Institut Municipal d'Educació (exp. 164/2001) Servei de ALCALDIA Expedient: 2002 - AL Relació de fets 1.- El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 8 de novembre de 2001, va aprovar inicialment el Reglament del Consell Educatiu de l'Institut Municipal d'Educació, reglament que va quedar aprovat definitivament en no haver-se presentat reclamacions ni suggeriments en el termini d'informació pública establert. 2.- Aquest Consell es configura com a organisme per a la participació ciutadana que té com a finalitat l'anàlisi, discussió i seguiment dels projectes educatius que es desenvolupin en el si de l'Institut Municipal d'Educació, així com d'altres activitats relacionades amb l'educació. Fonaments de dret 1.- Segons l'article 4t del seu reglament, el Consell estarà integrat per persones nomenades per l'Alcalde-president de l'Ajuntament de Mataró, a proposta dels grups municipals i entitats o col·lectius per les que es preveu representació, i es donarà compte al Ple Municipal del seu nomenament i cessament. 2.- Cal ara procedir al nomenament dels membres que formaran el plenari del Consell, d'acord amb l'article 8è del reglament. Per tot el que s'ha exposat , i en ús de les atribucions que tinc conferides, En virtut de tot això, RESOLC Nomenar com a vocals del Plenari del Consell Educatiu de l'Institut Municipal d'Educació les següents persones proposades en representació de: Primer.- * Per cada grup municipal present al consistori: - Grup municipal del PSC: Sra. Anna Comas Valls - Grup municipal de CiU: Sr. Josep Vicent Garcia i Caurin - Grup municipal d'IC-V: Sra. Quitèria Guirao Abellán - Grup municipal del PP: Sr. Antoni A. Fernández Gómez * El Director de l'IES Miquel Biada: Sr. Josep M. Gómez Thos * La Directora del Centre de Formació d'Adults municipal de Can Noè: Sra. Iolanda Herrera * Per l'Equip de Coordinació de les Escoles Bressol municipals: Sra. Teresa Vidal Suplent: Sra. Joaquima Gutierrez * En representació dels directors/es de les Escoles d'Adults de Mataró: Sra. Ester Benito i Vales Suplent: Sra. Lola Gómez Gimeno * En representació dels directors/es dels CEIPS de Mataró: Sr. Jordi Centelles Suplent: Sra. Júlia Carbonell * En representació dels directors/es dels IES de Mataró: Sr. Vicent Roig i Sala * Per l'AMPA de l'IES Miquel Biada: Sr. Jordi Seras Viola * Per l'AMPA General de les Escoles Bressol: Sr. Àngel Remacha Suplent: Sra. Encarna Sánchez * Pels estudiants de l'IES Miquel Biada: Sr. Enric Ventura i Romero Suplent: Sr. Àlex Navarro Lima * Pels estudiants de les Escoles d'Adults de Mataró: Sr. Joaquim Vives Carós 1r Suplent: Sr. José Pretel Jiménez 2n Suplent: Sra. Sara González Rabadán 3r Suplent: Sra. Amina Jobe Barrilado * Pels estudiants del Centre de Formació d'Adults municipal de Can Noè: Sra. Josefa López Turón 1r Suplent: Haya Nimaga * Pel personal d'administració i serveis de l'IME: Sr. Francisco Linares Borrachera Suplent: Sr. Juan Fernández Jiménez * En representació del personal docent d'educació infantil 0-3 anys: Sra. Maribel González Rubio * En representació del personal docent d'educació infantil 3-6 anys: Sra. Pilar Navarro i González * En representació del personal docent d'educació primària: Sr. Mariano Doz Mora * En representació del personal docent d'educació secundària: Sra. Joana García Anguis * En representació del personal docent d'ensenyaments superiors: Sr. Josep M. Lasheras Hornos * En representació del personal docent d'ensenyaments no reglats: Sra. Iolanda Herrera Peiro Suplent: Sra. Dolores Pascual Estudillo * En representació dels sindicats majoritaris de la ciutat - Per la UGT Sr. Marià López Vallojera Suplent: Sra. Carme Miró Franch - Per CCOO Sr. Alfonso del Rey Román * En representació del sindicat majoritari en l'àmbit de l'ensenyament de Mataró: - Per CCOO Sra. Montserrat Taberner Duran * En representació dels empresaris de Mataró: Sra. Sílvia Pont i Munzó * En representació d'associacions i entitats d'educació en el lleure, nomenats pel Consell de Joventut:Sra. Maria Torner Rodríguez Sra. Laura Lara Juan * Pel Moviment educatiu del Maresme: Sr. Joan López Segura Suplent: Sra. Juliana Bacardit i Garriga * El Director de l'Institut Municipal d'Educació: Sr. Lluís Riera i Masjuan * Els tècnics responsables dels diferents serveis de l'Institut Municipal d'Educació: Sr. Joan Noè i Roca Sr. Josep Fité i Roura Sra. Dolors Castro Casas * En representació de les Escoles Universitàries de Mataró: Sra. Mar Isla Pera Suplent: Sr. Juan Gil López * En representació del Consell Comarcal: Sr. Xavier Vilella i Miró Segon.- Tercer.- Quart.- El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, considera que amb aquest decret es perd l'oportunitat de què l'IME sigui representatiu i més plural. Entén que hi falten entitats molt representatives en el món educatiu de Mataró, com els sindicats USTEC o USOC o l'agrupació d'escoles concertades, les quals els agradaria que formessin part del Consell. El senyor Sergi Bonamusa respon que les entitats que ha esmentat el Sr. López formen part del Consell Escolar Municipal, òrgan de representació de tots els agents educatius de la ciutat, tant d'ensenyament públic com concertat. D'altra banda l'objectiu del Consell Educatiu de l'IME era aplegar totes les persones, col·lectius o entitats que tenien una vinculació directa amb l'IME, mentre que per tractar l'educació en general ja es compta amb el Consell Escolar, que per tant té un abast més ampli. Servei de Sanitat i Serveis Socials
17 - DONAR COMPTE DE L'ACORD PRES PER LA COMISSIÓ DE GOVERN DE DATA 16-12-2002 RELATIU A L'APROVACIÓ DEL "PLA INTEGRAL DE LA GENT GRAN DE MATARÓ". El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Sanitat i Serveis Socials, dóna compte del present acord : "Relació de fets A Mataró, com a la resta de les ciutats de Catalunya, estem assistint a un procés d'envelliment de la població, que comporta el repte de pensar en una ciutat adaptada a la gent gran. Considerem que les polítiques de serveis que es desenvolupen en els municipis han de tendir a afavorir la participació social i la promoció de les persones grans dins la ciutat. Des del Servei de Sanitat i Serveis Socials s'ha impulsat l'elaboració del document del Pla Integral de la Gent Gran de Mataró on es defineixen les línies estratègiques de les accions de l'Ajuntament de Mataró dirigides a la gent gran. Aquest document, pretén comprometre tots els departaments i entitats que intervindran en el disseny i posada en marxa de les accions que es desenvolupin en el marc d'aquest pla. Per tot el que s'ha exposat el sotasignat proposa que la Comissió de Govern Municipal que adopti la resolució següent: Primer.- Segon.- El senyor Oriol Batista dóna compte de l'aprovació a la Comissió de Govern del Pla Integral de la Gent Gran. Aquest Pla és una eina estratègica que ha de determinar les polítiques a aplicar els propers anys, i que es desenvoluparà en plans d'acció anuals que contindran els màxims graus de concreció. La metodologia de treball serà transversal degut a què els objectius comprenen camps tant variats com la salut, els esports, el benestar social, la cultura o la participació ciutadana. Tres són els elements més importants del Pla : primer, que les persones grans puguin accedir a tota la ciutat; dos, incrementar, millorar i ordenar els serveis a la gent gran, i per últim coordinar els serveis que es presten a Mataró per a la gent gran creant una xarxa que integri el sector públic, el sector privat i el tercer sector. El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, considera que aquest Pla Integral s'ha elaborat sense participació del Consell Municipal de la Gent Gran, i per tant estima que abans de la seva aprovació calia el seu dictamen. D'altra banda també dubta del caràcter transversal de la seva execució vist el procés de formulació i la indefinició que hi ha sobre aquesta metodologia. El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, lamenta que el Pla Integral per a la Gent Gran no hagi estat debatut amb les diferents forces polítiques del Consistori, sobre tot quan la tradició en els assumptes de caire social sempre ha estat la de buscar el consens amb els grups municipals. El senyor Oriol Batista aclareix que aquest Pla s'ha portat dues vegades a la comissió informativa per tal que es poguessin fer aportacions, però ningú les va fer. També va haver una jornada participativa en el sí del Consell Municipal per a la Gent Gran, amb intervenció de moltes entitats. De fet el que es treballarà més amb el Consell de la Gent Gran seran els successius plans d'acció anual. CMI VIA PÚBLICA Servei de Mobilitat
18 - RATIFICAR LA SOL.LICITUD I EL CONVENI D'INTEGRACIÓ DE L'AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS TITULAR DEL SERVEI DE TRANSPORT URBÀ DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA (AMTU) EN EL CONSORCI AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ (ATM). El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent : "Fets : Vistos els acords adoptats per l'assemblea general de l'agrupació de municipis titulars del servei de transport urbà de la regió metropolitana de Barcelona (AMTU), en la sessió que va tenir lloc el dia 25 de setembre de 2002, referents a la ratificació de la sol·licitud d'incorporació de l'AMTU a l'ATM, així com la designació dels seus representants en l'ATM. Es proposa a l'Ajuntament en Ple: Primer. Segon . " CONVENI D'ADHESIÓ DE L'AMTU A L'ATM A la ciutat de Barcelona a Reunits D'una part, l'honorable senyor Felip Puig i Godes, en nom i representació del Consorci de l'Autoritat del Transport Metropolità (des d'ara ATM), de la que n'és President; I de l'altra, l'il·lustre Sr. Josep Pujadas i Maspons, en representació de l'Agrupació de Municipis titular del servei de transport urbà de la Regió Metropolitana de Barcelona (des d'ara AMTU), de la que n'és el President MANIFESTEN Que en el Conveni de constitució del Consorci Autoritat del Transport Metropolità (en endavant ATM), signat entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport, es preveu en la seva clàusula setena que des del moment de la seva creació l'ATM vetllarà per aconseguir l'adhesió al Consorci dels ajuntaments de l'àmbit exterior a l'EMT titulars de serveis de transport urbà, els quals ho faran en qualitat de titulars d'aquest servei públic mitjançant el corresponent Conveni d'adhesió i que la possibilitat d'aquesta adhesió ha estat posteriorment recollida a la modificació dels Estatuts de l'ATM, aprovats mitjançant acord del seu Consell d'Administració de 13 de desembre de 2001. Que l'Agrupació de Municipis titular del servei de transport urbà de la Regió Metropolitana de Barcelona (des d'ara, AMTU), de recent creació, preveu, en l'article tercer dels seus estatuts "l'AMTU té com a finalitat contribuir a la millora constant dels serveis públics de transports col·lectius que són titularitat dels ens associats, per la qual cosa articularà les eines de cooperació i col·laboració entre les administracions que en formen part, i amb d'altres institucions i organismes que també intervinguin en el transport públic, mitjançant l'establiment dels oportuns convenis de representació dels municipis associats, que requeriran en tot cas que siguin ratificats per a la seva activitat. Que des de l'ATM es promouen polítiques de foment, racionalització, inversió i impulsió del transport públic en general, i concretament del transport urbà de superfície, i que per tant les seves activitats interessen les ciutats que tenen transport urbà i estan en la regió metropolitana de Barcelona, i per tant és del tot convenient la participació de l'AMTU en el si de l'organització de l'ATM. Que, el Consell d'Administració de l'ATM, en sessió de data 4 de juliol de 2002, entre d'altres, va adoptar l'acord d'acceptar la sol·licitud d'incorporació de l'AMTU a l'ATM. Que, en l'assemblea de l'AMTU de data 25 de setembre, i a instàncies del seu Consell Executiu s'aprovà la ratificació de la sol·licitud d'adhesió a l'ATM, mitjançant la negociació i firma amb aquella entitat del corresponent Conveni. En base a tot l'exposat, se signa el present document en base als següents PRIMER.- L'ATM acull en la seva organització els municipis externs amb transport urbà agrupats a l'AMTU en qualitat de membres adherits amb els drets i deures que es diran a continuació, en virtut del present conveni, el qual obrarà en plenitud en el moment que hagi estat ratificat pels òrgans de govern corresponents. SEGON.- La finalitat del present conveni és la de permetre a l'ATM el poder consultar, informar, coordinar i participar de les seves accions envers el transport públic metropolità amb aquells ajuntaments titulars de transport urbà adherits a l'AMTU; i a aquests, el de tenir informació, poder participar, ésser escoltats i prendre part en la presa de decisions de l'ATM. TERCER.- La durada del present conveni s'estableix per temps indefinit sens perjudici de renuncia de qualsevol de les parts previ el compliment del que s'estableix al pacte QUART.- Per aquest Conveni, I'ATM té el deure d'informar, consultar, i participar de les seves actuacions a l'AMTU, i a través d'ella amb tots el municipis a ella associats. Igualment, té el dret de sol·licitar tota aquella informació que precisi per al compliment de les seves actuacions. CINQUÈ.- Per aquest conveni, I'AMTU té el dret d'ésser escoltada i consultada en totes les actuacions de l'ATM; i de poder participar en el debat i en la presa de decisions de l'ATM. A tal fi, I'AMTU ha de designar dos representants al Consell d'Administració de l'ATM, un representant al Comitè Executiu d'aquest Organisme; i un nombre proporcional de membres a tots i cadascun de les ponències i comissions que es creïn al si de l'ATM. Els representants de l'AMTU tindran els mateixos drets de veu i vot que la resta dels membres d'aquest òrgans col·legiats, d'acord amb el que es preveu als Estatuts de l'ATM. SISÈ.- L'ATM té el deure de mantenir informada l'AMTU de totes les seves actuacions i de requerir-li la seva opinió, sobretot en aquells assumptes que competint directament a la gestió del transport urbà dels municipis associats a l'AMTU. També té el deure d'orientar i facilitar informació i estudis referits ais respectius àmbits d'actuació de llurs entitats, sempre i quan l'AMTU li ho demani. SETÈ.- L'AMTU té el deure de participar activament en les actuacions de l'ATM. VUITÈ.- L'AMTU té el deure de participar en les despeses generals de funcionament l'ATM, en les mateixes condicions que la resta d'entitats associaciades NOVÈ.- La modificació substancial i unilateral de qualsevol dels drets i deures previstos en els pactes anteriors per una de les parts legitimarà l'altra part a denunciar el present conveni. L'AMTU podrà separar-se del Consorci i en conseqüència donar per resolt aquest Conveni acomplint tot el que preveu l'article 25 dels Estatuts de l'ATM. I En prova de conformitat, se signa el present document per duplicat exemplar i a un sol efecte en el lloc i la data citats a l'encapçalament. Felip Puig i Godes Josep Pujadas i Maspons " Tercer. VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: Unanimitat. (24). PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RELATIVA A LA CESSIÓ D'UN ESPAI A LA COLLA CASTELLERA CAPGROSSOS DE MATARÓ. El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, a la vista de què s'han encetat negociacions entre el regidor delegat i la Colla Castellera per arribar a una solució del problema, demana que la proposta quedi sobre la taula fins un proper Ple. 20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE LA SEU DEL FUTUR CENTRE D'ASSISTÈNCIA PSIQUIÀTRICA DE MATARÓ I EL MARESME. El senyor Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la següent Proposta de Resolució : "La Generalitat ha descartat l'edifici de la Llar Cabanelles com a seu del futur Centre d'Assistència Psiquiàtrica de Mataró i el Maresme per diversos motius entre els que hi ha l'elevat cost que suposa la rehabilitació d'aquest edifici. Això fa necessari buscar un nou emplaçament per aquest centre sanitari. Aquest Grup Municipal ha tingut notícies que l'alcalde de Mataró ha ofert una nau industrial situada al carrer Sant Agustí com a seu del nou centre psiquiàtric. La notícia ha causat malestar entre els veïns d'aquell sector que consideren que aquest emplaçament no és l'adequat ni pels malalts ni tampoc per les persones que hi resideixen. A més consideren que la zona no és idònia donat que és un lloc de creixement pel que fa a la construcció de vivendes i serveis. La dispersió dels recursos psiquiàtrics genera un increment de despeses tan pel que fa a recursos humans com econòmics, ja que això obliga a doblar alguns serveis a l'Hospital de Mataró i al Nou Centre d'Assistència Psiquiàtrica. L'edifici de l'Hospital de Mataró està preparat perquè s'hi construeixi una tercera planta que podria acollir un centre psiquiàtric modern i adequat a les necessitats actuals. A més es podrien estalviar costos en la contractació de personal ja que es concentraria l'equip de psiquiatria, també hi podria haver un estalvi en d'altres camps donat que es compartirien serveis que actualment ja funcionen a l'Hospital com arxiu, seguretat, neteja, manteniment etc. La mesura permetria també alliberar la zona d'habitacions que actualment ocupa la unitat de psiquiatria a l'hospital (24 llits) i que es podria destinar a d'altres unitats hospitalàries. Tot plegat permetria una atenció integral als malalts sense necessitat de dispersar serveis ni esforços. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
El Sr. Paulí Mojedano afegeix que malgrat la carta del conseller de Sanitat que els ha enviat l'alcalde a propòsit d'aquest tema, ells mantindran la proposta de resolució presentada al Ple passat perquè pensen que és bona pels ciutadans de Mataró. Tècnicament considera que és una bona idea portar els serveis d'assistència psiquiàtrica a l'Hospital, entre altres raons per la major rapidesa i eficàcia del servei, a més d'eliminar els costos de construcció i manteniment d'altres instal.lacions. No considera decisiu l'argument del Conseller de separar l'atenció primària de la hospitalària, perquè per exemple el major centre d'atenció primària no psiquiàtrica a Mataró el constitueix precisament l'Hospital i ningú nega la seva eficàcia. A més es troba perfectament comunicat. Respecte a la proposta que van presentar en el Ple anterior, estarien disposats a suprimir el tercer paràgraf de la part expositiva i també el tercer punt de la part dispositiva, amb l'ànim d'arribar al màxim consens dels grups municipals. El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, es reitera en la posició favorable a la proposta sempre que es retirin algunes referències discriminatòries respecte als malalts mentals, la qual cosa ha acceptat retirar el grup proposant. Entenen que la solució de portar l'assistència psiquiàtrica és plausible i, sense prejutjar l'opció definitiva que correspon a la Generalitat, creu que caldria tenir-la en compte com una possibilitat més, amb els seus pros i contres, abans de prendre la decisió definitiva. En suma la configuració modular de l'Hospital facilitaria una optimització dels recursos que permetria millorar els serveis. El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, en primer lloc considera que s'ha de tenir en compte que les competències sobre la matèria pertanyen a la Generalitat, qui ha desenvolupat el Pla de Salut de Catalunya i el del Maresme, La integració de la xarxa d'atenció primària psiquiàtrica a l'Hospital comarcal seria tan absurda com ho seria integrar la xarxa d'atenció primària no psiquiàtrica €la que es presta en els Centres d'Atenció Primària- a l'hospital; és a dir, si alguna divisió pot ser discutible és la que hi ha entre la xarxa d'atenció primària psiquiàtrica i la no psiquiàtrica, però portar la primera a un hospital d'aguts no faria sinó medicalitzar més encara l'assistència psiquiàtrica. El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Sanitat i Serveis Socials, manté la posició manifestada pel grup municipal Socialista sobre aquesta qüestió en el Ple anterior. Pensen que l'assistència psiquiàtrica ha de treballar-se més en una línia comunitària i integrada dins la ciutat que exclusivament mèdica, que és el que significaria portar-la a l'Hospital. Els experts de la Conselleria de Sanitat s'inclinen precisament per aquesta solució. El senyor Alcalde, Manuel Mas, creu que l'Ajuntament, una vegada garantida l'atenció de salut mental a Mataró, hauria de deixar en mans de l'administració competent, és a dir, la Generalitat. En quant a l'emplaçament definitiu del Centre de Salut Mental, reitera que les opcions manejades encara són obertes, a l'espera de la negociació definitiva amb els responsables de la Regió Sanitària de la Conselleria de Sanitat. El senyor Paulí Mojedano considera que si els ciutadans de Mataró estan convençuts de què una proposta com la que ha presentat els beneficiaria no veu perquè no s'ha de poder discutir amb la Generalitat. Respecte al que ha dit el Sr. Esperalba recorda que a Vic s'ha adoptat respecte a la xarxa d'assistència psiquiàtrica una solució similar a la que ells propugnen. VOTACIÓ: Ordinària Vots favorables: 5, corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (1). Vots en contra: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5) Abstencions: Cap. 21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE LA REALITZACIÓ D'UN ESTUDI PER TAL DE DETERMINAR L'IMPACTE ECONÒMIC QUE POT TENIR PER ALS CENTRES PRIVATS DE MATARÓ LA POSTA EN FUNCIONAMENT DEL CENTRE ESPORTIU EL SORRALL El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la següent Proposta de Resolució : "D'aquí a pocs mesos es posarà en funcionament una de les principals instal·lacions esportives de la ciutat com és el complex del Sorrall, que comptarà amb diverses piscines així com d'altres serveis com ara gimnàs. El centre a més també ofereix serveis relacionats amb l'esport com ara cursos. És evident que Mataró té importants mancances pel que fa a instal·lacions esportives municipals i el complex del Sorrall omplirà un buit important. Aquest Grup Municipal ha donat des de sempre suport a la construcció d'aquesta instal·lació esportiva que permetrà atendre les demandes que hi ha a la Ciutat en aquest camp. De tota manera no cal oblidar que a la Ciutat actualment hi ha centres esportius privats que al llarg dels anys han fet un important servei cobrint les demandes de la població que no es podien satisfer des de les instal·lacions municipals. La posta en marxa del Sorrall pot suposar un cop important per aquests centres és per això que aquest Grup Municipal presenta la següent PROPOSTA DE RESOLUCIO
El Sr. Francesc Melero, President del Patronat Municipal d'Esports, explica que l'Ajuntament de Mataró, va encarregar a l'empresa Segura Lahosa Associats, l'"Estudi per a la construcció i gestió d'una nova piscina municipal a Mataró", aquest estudi es va lliurar a l'Ajuntament l'any 1995 i es va presentar en els diferents òrgans tant de govern com de participació. El referit estudi a partir de l'oferta -privada i pública- existent a la nostra ciutat, establia la demanda potencial d'activitats aquàtiques a la ciutat mitjançant una anàlisi, que prenia en consideració les previsions del PIEC per l'horitzó del 2006. Del resultat de les diferents anàlisis es va fer la diagnosi del sistema esportiu i la proposta per a un nou equipament d'activitats aquàtiques, tant pel que fa la construcció com per als criteris de gestió. En aquest estudi s'extreu una important conclusió respecte a l'oferta de les instal·lacions privades d'una certa qualitat seguint els paràmetres a, b i c del 3r. capítol de l'estudi, el qual conclou que l'esmentada futura nova instal·lació es situa en un quadrant molt adequat on no es dóna una concentració forta de l'oferta existent en aquell moment, omplint en conseqüència un buit important en el mercat.
Des de llavors, es evident, que la situació a la nostra ciutat pel que fa als centres privats ha sofert alguna variació. Si bé n'hi han centres que han desaparegut n'hi han d'altres de nova creació d'unes dimensions similars que han substituït una oferta de semblants característiques. També cal destacar la posta en funcionament d'una gran nova instal·lació, i amb activitats aquàtiques, que en part distorsiona alguns dels aspectes de l'esmentat estudi, com ha estat el centre privat "Paradise", encara que val la pena subratllar que en el moment de la implantació d'aquest centre ja era conegut pels seus promotors l'inici del procés d'execució del Sorrall, que aviat entrarà en funcionament i que s'hauria d'entendre des de la perspectiva de la lliure competència en que hom té dret a intervenir-hi en un mercat lliure com es el nostre.
Val a dir també que l'estudi calcula un horitzó de creixement de la demanda a la ciutat, a mig termini, de uns 30.000 usuaris setmanals, podent concloure que encara existeix marge per assolir-ho. Per tant i en resposta a la seva proposta encarregarem, durant l'actual mandat, l'actualització de l'esmentat estudi per tal de poder determinar, a partir de l'entrada en funcionament del centre municipal d'esports el Sorrall, l'impacte no només econòmic sinó també social que dita instal·lació tindrà en la resta d'agents esportius, privats amb o sense lucre així com també en la piscina municipal actual, per tal de poder determinar possibles accions que evitin la competència deslleial.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).
22 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ CONJUNTA DEL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS I GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA RELATIVA A LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ DE MATARÓ A LA ZONA DEL CEMENTIRI DELS CAPUTXINS.
El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Proposta de Resolució :
"El Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya-Verds, va presentar el dia 5 de desembre de 2002, una proposta al Ple de l'Ajuntament per modificar el Pla General d'Ordenació Municipal 1996, amb l'objectiu de canviar la qualificació dels terrenys situats a l'entorn del Cementiri dels Caputxins, que actualment estan qualificats com a Sistema d'Equipaments i passar-los a Sistema de Parcs i Jardins Urbans.
L'esmentada Proposta de Resolució tracta una matèria de competència del Ple de l'Ajuntament, per la qual cosa s'ha incorporat en l'ordre del dia de la Comissió Informativa de Serveis Territorials de dia 7 de gener de 2003. En aquesta sessió s'ha informat favorablement una Proposta transaccional entre el Grup Municipal d'IC-V i el grup del PSC-PSOE que compren la requalificació de la zona dels entorns del Cementiri però alhora manté la qualificació d'equipament d'aquella part de superfície que es considera prudent reservar per les futures necessitats pròpies del Cementiri o del Barri de Rocafonda en el que s'integra.
A la vista del que queda exposat, els Grups Municipals de Iniciativa per Catalunya els Verds i el dels Socialistes de Catalunya efectuen la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ al Ple de la Corporació :
El Govern Municipal elaborarà una modificació del Pla General d'Ordenació de Mataró per a la requalificació com a sistema de parcs i jardins urbans de la zona de l'entorn del Cementiri del Caputxins, actualment qualificat d'equipament, amb les següents condicions:
- la requalificació com a sistema de parcs i jardins urbans no serà de la totalitat de la superfície. La modificació mantindrà la qualificació d'equipament de la superfície que es considera prudent reservar per les futures necessitats pròpies del Cementiri o del Barri de Rocafonda en el que s'integra.
- els treballs tècnics de modificació del Pla General en aquest sentit hauran de ser consultats al Consell del Pla Integral de Rocafonda - El Palau abans de la seva presentació a la Comissió Informativa de Serveis Territorials.
- el compromís de presentar el Dictamen d'aprovació inicial en el Ple de l'Ajuntament tant bon punt s'hagi completat aquest procés, i en tot cas, com a màxim, es presentaran a l'Ajuntament Ple dins del mes d'abril de 2003."
El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, avança que el seu grup votarà en contra, perquè considera que hauria estat més pràctic enfocar la proposta dintre del Pla Integral de Rocafonda, abans que presentar una proposta que ara queda condicionada. Manifesta una desconfiança absoluta en la manera de fer del servei d'Urbanisme vista la seva frivolitat en adjudicar metres d'aquest espai per la necessitat de zones verdes a la Ronda Barceló. Considera que seria més pràctic primer no resoldre aquesta proposta de resolució, portar-ho a la Comissió del Pla Integral de Rocafonda, veure si hi ha alguna previsió d'equipaments i després portar-ho al Ple. Resultaria doncs més prudent que aquesta proposta de resolució quedés sobre la taula.
El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, manifesta que durant molt de temps el govern municipal ha aconseguit calar en la ciutadania que tenien un projecte de ciutat i que res no era improvisat, però després, les seves actuacions venen a desqualificar aquesta idea. La realitat es que del Pla que es va aprovar, en el seu moment, per rehabilitar el cementiri dels Caputxins, només s'ha executat la part que s'ha fet amb les contribucions especials que han pagat els ciutadans (rehabilitació nínxols antics), i en canvi aquella part a finançar pel pressupost de l'Ajuntament, la que tenia que respondre a la capacitat de complir compromisos i la capacitat d'executar projectes del govern municipal ha quedat empantanegada. Acaba dient que seria bo que el Pla de Rehabilitació del Cementiri iniciat a l'any 1995 acabés abans del 2007. Per tot això anuncia l'abstenció del seu grup.
El senyor Salvador Milà comenta les valoracions que ha fet el Sr. Esperalba respecte al tema. Explica que aquest tema venia com a Moció per a una aprovació inicial, però va passar a proposta de resolució precisament per consultar a la Comissió del Pla Integral de Rocafonda i posteriorment portar-la al Ple en el mes d'abril. S'ha fet així per respectar el procés participatiu.
El senyor Arcadi Vilert respecte a la consideració del Sr. López de què s'està improvisant, li recorda que existeixen uns documents que van servir de base per demanar les ajudes al Fons de Cohesió Europeu que estan exposats a l'Associació de Veïns i a l'oficina del Pla Integral de Rocafonda, en els quals es constata que l'espai de l'entorn del cementiri està qualificat com a zona verda menys la cantonada del carrer Tàrrega, que està destinat a equipaments. En definitiva aquesta proposta transaccional desenvolupa el projecte de fa tres anys.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponent al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (1).
Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.
23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE POSAR AL MERCAT HABITATGES DE LLOGUER A PREUS ASSEQUIBLES.
El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la següent Proposta de Resolució :
"Disposar d'un habitatge és un dret que tenen les persones reconegut a la Constitució.
L'extraordinari boom i l'extraordinari increment de preus que ha patit el mercat immobiliari els darrers 5 anys, fa que una part de la població tingui serioses dificultats per exercir aquest dret.
Multitud de factors han influït en l'increment dels preus, des de factors macroeconòmics fins a factors territorials. Això fa que sigui un problema amb una complexa solució.
És per això que cal que les administracions, totes, es posin a treballar per solventar-lo, amb els instruments que calgui, però sobretot utilitzant aquells que ja estan a l'abast.
Existeix un Pla Català de l'Habitatge que des de fa molts anys dona ajuts a la construcció d'habitatges per venda o lloguer i a la rehabilitació d'habitatges.
Una de les ajudes noves i importants que el Pla Català actualment ofereix és per comprar habitatges del mercat de segona mà, buits , per destinar-los a lloguer a preus assequibles per persones o famílies amb baix nivell d'ingressos. Aquesta compra i la recepció dels ajuts tant la poden fer les pròpies administracions com les entitats sense ànim de lucre.
És per això que el grup de CiU presenta la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
Acordar pal·liar els greus dèficits d'habitatge social posant al mercat de lloguer un mínim de 100 habitatges anuals a preus acotats, per col·lectius amb rendes baixes acollits als ajuts que el pla Català de l'habitatge ofereix per comprar i rehabilitar habitatges de segona ma. "
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, està d'acord amb la problemàtica que planteja el grup municipal de CiU. Tant és així que el Pla d'Habitatge Municipal a l'any 2001 que ha servit de base programàtica per després desenvolupar els Plans d'Actuació que ha fet PUMSA i posteriorment PROHABITATGE, parla de tres grans línies d'actuació per aportar al mercat pisos de lloguer assequibles : promoció pròpia, intermediació i compra. Pel que fa a la promoció pròpia s'ha anat desenvolupant i quan acabi aquest mandat s'hauran construït i entregat 113 habitatges, és a dir 30 per any. Així mateix, el servei de mediació properament es posarà en marxa. D'una banda en el sector dels habitatges buits arribant a acords amb els propietaris, de cara a constituir la borsa d'habitatge jove. D'altra banda proposant rehabilitacions a canvi de cessió d'ús per uns anys per donar a lloguer. Per últim la compra sempre ha estat una opció en el Pla d'Habitatge Municipal (art. 3.4).
En suma en l'únic que difereixen amb el grup municipal de CiU és en les quantitats d'habitatges que proposen, ja que s'ha de garantir l'equilibri financer de l'operació perquè les ajudes del Pla Català d'Habitatge es donen a entitats sense ànim de lucre i per tant seria el propi Ajuntament qui afrontés aquestes compres. La proposta de CiU comportaria un endeutament d'uns 7 milions d'euros a l'any dels quals la meitat seria endeutament hipotecari i l'altre 50% aportació real sense endeutament hipotecari, de forma que es posaria en qüestió tot l'equilibri financer del projecte. En canvi un ritme de 25-30 habitatges de promoció pròpia acompanyat d'un servei de mediació (colocar en el mercat habitatges) és una solució més pràctica i intel·ligent. Subscriurien la proposta si no hi hagués l'obligació d'una xifra, posant uns conceptes més abstractes.
El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta que aquesta proposta té com a mèrit posar sobre la taula la necessitat d'habitatge però es queda curta i no va a l'arrel del problema. Anuncia que demà presentarà en el Registre de l'Ajuntament una proposició, amb caràcter urgent, per a la promoció d'habitatges de protecció oficial i la rehabilitació urbana. Indica que la nova Llei d'Urbanisme de Catalunya, en el seu article 60, demana que la concertació d'actuacions en matèria d'habitatge entre Ajuntaments i l'administració de la Generalitat requereix l'existència d'un Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM) que determina la política municipal de sòl i habitatges. Aquest és un tema que no pot espera a les eleccions municipals i per tant la única manera d'abordar el tema és fent un compromís preelectoral de dotar a l'Ajuntament de Mataró d'aquests instruments mínims legals que ens permeti anar a fer un Programa d'Actuació Municipal de caràcter urgent per a la promoció d'habitatges de protecció oficial, per el concert amb la Generalitat i requerir l'aplicació d'aquests recursos. Per últim recolza l'esperit de la proposta de CiU però demana posar-se a treballar en aquest tema.
El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, està d'acord amb el Sr. Milà en aportar propostes que permetin tirar endavant solucions a aquest problema. Creu que la proposta del grup municipal de CiU fa una reflexió sobre el que es podia haver fet, ja que el Pla General ens havia dotat d'instruments per assolir habitatges a un preu assequible. És una proposta que no s'ha de deixar de banda perquè segueix havent a la ciutat sòl d'equipaments susceptibles de ser reconvertits i utilitzats com és la zona triangular de Thos i Codina/Gem, espai perdut on es podia fer una actuació urbanística donant-li un ús verd i part d'habitatge. En suma els hi sembla be que el Sr. Milà faci aquest debat si serveix per fer una carta de responsabilitats que convidi a implicar-se a la resta d'agents que en aquest camp poden treballar i permeti generar habitatge a preu assequible en aquesta ciutat.
El senyor Genís Carbó expressa la seva satisfacció perquè el tema de l'habitatge social torni al Ple com a eix central d'un debat. Assenyala que la millor solució per paliar l'habitatge social és el planteig de fer habitatges de lloguer. El grup municipal de CiU proposa utilitzar els recursos del Pla Català de l'Habitatge, però això implica que s'ha de treballar i fer les gestions oportunes per adquirir les ajudes. La idea és utilitzar els diners d'aquests recursos existents per comprar habitatges de segona ma i posar-los al mercat.
El senyor Arcadi Vilert reitera que les ajudes del Pla Català de l'Habitatge són a fons perduts del 20% del mòdul, sempre que l'habitatge no siguin superior a 70m2, i el 50% de la quota del deute de la hipoteca. Explica que el mòdul de l'habitatge de lloguer és suficient per cobrir el servei del deute no subvencionat, per tant si es pogués fer pisos a preu de cost de mòdul, el lloguer paga el deute i el problema que queda és l'endeutament global que després politicament es solucionaria. Perquè surti a preu de mòdul a Mataró, amb els costos que hi ha de construcció només es pot fer sobre sòl que li ve a l'Ajuntament gratuïtament sigui d'aprofitament mig o de solars d'aprofitament. D'altra banda quan anem al mercat lliure en el preu de venda està implicat el preu de sòl, per tant el cost d'aquest habitatge serà superior al preu de mòdul subvencionat; així el diferencial entre el preu de venda, el preu subvencionat i el cost de la rehabilitació s'ha estimat en la quantitat de 3,5 milions d'euros a l'any que l'Ajuntament necessita colocar i recuperarà al cap de 25 anys quan s'acaba la hipoteca, la qual cosa trenca l'equilibri financer de qualsevol projecte. Respon al Sr. Milà que posar al mercat 25-30 habitatges de promoció pròpia a l'any no és solució al problema, però es beneficien una sèrie de famílies amb baix poder adquisitiu, encara que continua en evidència el dèficit de la necessitat d'habitatges de lloguer. En definitiva no poden comprometre a cap govern futur a entrar en bancarrota en els pressupostos municipals, malgrat que coincidint en el rerafons de la proposta del grup municipal de CiU, demana que es reconsideri la quantificació de la xifra de 100 habitatges anuals.
El senyor Genis Carbó indica que està d'acord en reunir-se i estudiar el tema.
El senyor Alcalde manifesta que el govern municipal es reitera en tot el que ha dit el Sr. Vilert, i en conseqüència demana que el tema es deixi sobre la taula pel seu estudi.
El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, estaria d'acord en posposar la resolució d'aquest debat al proper Ple de febrer sempre i quan hi hagués un compromís del govern que la primera prioritat d'endeutament de l'Ajuntament fos el tema de l'habitatge. Per acabar manifesta que no té cap inconvenient en deixar la proposta sobre la taula pel proper Ple de febrer, però s'hauria de prendre un compromís urgent en quant al tema de l'habitatge.
El senyor Alcalde conclou dient que durant aquest mes el conseller delegat d'Urbanisme i Obres, Sr. Vilert, i el regidor del grup municipal de CiU, Sr. Carbó, treballaran el tema, i en tot cas accepta la proposta del Sr. Esperalba de deixar el tema sobre la taula.
24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE L'ÚS CÍVIC I SOCIAL DE EL CAFÈ DE MAR.
El Sr. Alcalde explica que el grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds en data 13 de gener de 2003 va presentar una Moció relativa a l'ús cívic i social del Cafè de Mar. Amb posterioritat, en data 15 de gener de 2003 els grups municipals d'ICV i CiU han presentat una Moció conjunta, fent decaure la primera moció, i en conseqüència la que es debatrà en aquest Ple serà la conjunta d'ICV i CiU.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ que presenten els grups municipals d'Iniciativa per Catalunya Verds i Convergència i Unió, sobre l'ús cívic i social de l'equipament CAFÈ DE MAR.
El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent proposta de resolució :
"Al Consell d'Administració de l'empresa PUMSA del 23 de juliol de 2002, es va proposar el trasllat de les oficines de PUMSA, PRO-HABITATGE i GINTRA a l'edifici conegut com "Cafè de Mar", amb l'assumpció de PUMSA el cost de la rehabilitació a canvi de la concessió demanial o l'adscripció per un termini de 25 anys.
El Cafè de Mar està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local segons el Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró i té la qualificació de sistema d'equipaments comunitari.
Tant el representant d'ICV com de CiU, van manifestar en aquesta reunió la inconveniència que suposava que el consell d'administració d'una empresa pública prengués iniciatives que, des de tots els punts de vista, corresponen al Ple de l'Ajuntament de la ciutat, i volgués decidir sobre l'ús dels equipaments municipals.
L'equipament Cafè de Mar, avui propietat municipal, té una història lligada al moviment cooperatiu i associatiu de la ciutat, i és avui objecte de reivindicació per part de col·lectius de veïns i veïnes de la zona per que sigui destinat a edifici d'ús cívic i social.
Aquesta reivindicació és ben coherent tant amb la història de l'equipament com amb les necessitats cívico socials del centre històric i de l'Eixampla de la ciutat.
Per aquest motius, el grups municipals d'Iniciativa per Catalunya Verds i Convergència i Unió proposen l'adopció de la següent Proposta d'Actuació :
- L'Ajuntament de Mataró encarregarà l'elaboració d'un Pla d'usos vinculat al projecte de rehabilitació per convertir-lo en Casal de Barri.
2. Aquest Pla d'usos i projecte haurà de contemplar l'ús cívic i social de l'edifici, es definirà comptant amb les entitats veïnals i socials existents al centre històric i a l'Eixampla de la ciutat, inclourà despatxos per a ús exclusiu de les entitats així com sales polivalents per activitats d'aquestes i altres associacions ciutadanes."
El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, constata que la presenten conjuntament amb el grup municipal d'ICV i pretenen la conservació i recuperació del Cafè de Mar garantint l'ús d'aquest equipament pel teixit associatiu de la ciutat.
El senyor Alcalde dóna la paraula al Sr. Carles Trincher, President de l'Associació de Veïns de Mataró Centre, motivant la seva intervenció en la manca d'equipaments al centre de la ciutat.
El Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, que aclareix que l'edifici del Cafè de Mar està catalogat en el Pla Especial del Patrimoni i qualificat pel Pla General com a equipament. Aquest edifici té un interès notable pel fet de trobar-se en un àmbit de transformació urbana per a la ciutat. Afegeix que el Cafè de Mar forma part del conjunt d'edificis referits en el Conveni signat el 2 d'abril de 1998 entre l'Ajuntament de Mataró i la Unió de Cooperadors de Mataró. L'edifici una vegada rehabilitat serà d'ús públic i social per a la ciutat. Explica el malentès de la proposta d'oficines a PUMSA en el sentit que la proposta era doblar el sostre en referència al sostre que hi havia antigament a canvi de rehabilitar el 100% de l'edifici del Cafè de Mar, de forma que PUMSA durant 15 anys utilitzaria el sostre doblat deixant per a ús públic l'altra 50%. És una proposta que s'ha deixat sobre la taula però que està oberta i estan disposats a treballar-la ja que era una proposta eficaç que permetia rehabilitar amb unes despeses amortitzables sense desballestar els pressupostos municipals. En aquest sentit PUMSA va encarregar un estudi previ per saber que donava de si l'edifici i que costava i disposar així d'informació abans d'una presa de decisions. També es va passar pel Consell del Patrimoni per saber si era viable econòmic i funcionalment i va ser dictaminat favorablement el 22 de juliol de 2002, amb recomanacions que encara no s'han aplicat perquè l'estudi no ha derivat en projecte. Acaba dient que s'està pendent d'una reunió amb l'Associació de Veïns ja que el conveni de 1998 obliga a tractar el destí i la utilització del Cafè de Mar amb la pròpia Unió de Cooperadors. En funció de tot l'anterior presenta una proposta alternativa a la que han presentat els grups d'ICV i CiU :
ESMENA DEL GOVERN MUNICIPAL A LA PROPOSTA QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU i ICV SOBRE LA REHABILITACIÓ I ÚS PÚBLIC DEL CAFÈ DEL MAR.
"El Govern Municipal crearà els mecanismes de participació necessaris, en el marc de les converses existents amb la Unió de Cooperadors, i amb participació de totes les entitats i associacions interessades, per definir, a partir de les propostes tècniques, el programa d'usos, i a continuació els projectes de reforma necessaris i la seva viabilitat.
El Pla d'Usos haurà de permetre el desenvolupament de les activitats cíviques i socials de les entitats participants."
El Sr. Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, destaca diferents qüestions. En primer lloc recorda que en el Consell d'Administració de PUMSA es van presentar uns plànols de la futura ubicació de PUMSA en l'edifici del Cafè de Mar però no va tenir la percepció que aquesta presentació generés un debat contradictori. D'altra banda pensa que l'Ajuntament de Mataró te un ampli patrimoni, la qual cosa fa inexplicable el perquè de qui hagi tants oficines municipals en lloguer (edifici de Vidre, Euromat, etc). La despesa de lloguer d'oficines municipals més podria destinar-se a altres fins més urgents com és la promoció d'habitatges. Pensa que tot el debat creat durant el mandat entorn dels equipaments ha estat interessant però tampoc no han estat capaços d'arribar a un acord general sobre quals són les necessitats i les demandes de la ciutadania en funció de les disponibilitats pressupostàries. El Sr. Carbó ha denunciat moltes vegades que s'havia de fer un sol Pla d'Equipaments per a la ciutat, i en aquest sentit considera raonable que es fes un Pla d'Equipament Social, Assistencial i Cultural de la ciutat, consensuant dates i costos. Centrant-se en el tema d'avui pensa que és evident la mancança d'un equipament cívic pel centre de la ciutat, per tant considera que la demanda de l'Associació de Veïns de Mataró Centre és justa i te fonament.
El Sr. Salvador Milà assenyala que la proposta va en la línia d'acordar ara que a l'edifici Cafè del Mar s'instal·larà el centre cívic i casal del barri Centre. Després caldrà consultar les entitats, també a la Unió de Cooperadors al si de la Comissió de Seguiment, i ja es decidirà pel govern municipal que resulti de les pròximes eleccions la forma de finançar les obres de rehabilitació. Nega en canvi que la única solució possible sigui finançar les obres a través de PUMSA, sense perjudici de què pugui fer-se una aportació atès l'èxit de l'operació urbanística del sector Cafè de Mar. Desprès ja es trobarà una bona ubicació per les oficines de PUMSA.
El Sr. Joaquim Esperalba manifesta que la pretensió del seu grup van en la línia d'assegurar que tots els barris tinguin el seu casal, en aquest cas el de Mataró Centre. Hi ha a més un problema de desconfiança respecte les paraules del regidor d'urbanisme, accentuada des de què el propi Sr. Vilert li negà en la reunió mantinguda amb la Unió de Cooperadors que el Consell d'Administració de PUMSA hagués decidit res sobre la instal·lació de PUMSA en l'edifici Cafè de Mar. Es pregunta finalment perquè el regidor no ha negociat amb les entitats veïnals del Centre la ubicació del Centre Cívic en aquest equipament. Vist tot això mantindran la seva proposta.
El Sr. Arcadi Vilert demana que s'incorpori l'esmena que ha presentat a la proposta de resolució d'ICV i CiU, perquè no sent contradictòria amb aquesta proposta, deixa oberta la solució final a la negociació que han de portar a terme amb la Unió de Cooperadors, sense perjudici de què es parli del tema amb l'Associació de Veïns. En suma no considera elegant que la negociació pendent amb la Unió de Cooperadors estigui condicionada amb una imposició prèvia del propi ajuntament.
El Sr. Salvador Milà demana que en ares de la elegància que ha citat el Sr. Vilert, l'ajuntament no contempli en el pla d'usos a negociar amb la Unió de Cooperadors la ubicació de les oficines de cap empresa municipal en l'edifici Cafè de Mar.
A continuació, després de considerar que l'esmena del grup municipal Socialista té caràcter de substitució respecte a la part dispositiva de la proposta de resolució d'ICV i CiU, i no estant d'acord aquests grups amb aquesta esmena substitutòria, es vota de forma separada l'esmena del grup municipal Socialista i a continuació la proposta de resolució originària formulada pels grups municipals d'ICV i CiU.
Es sotmet a votació l'esmena presentada pel govern municipal :
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista.
Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5), corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4) i del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (1).
Abstencions: Cap.
A continuació es sotmet a votació la proposta de resolució conjunta del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds i grup municipal de Convergència i Unió :
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5), corresponent al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (1) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Vots en contra: 14, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista.
Abstencions: Cap.
Per tant queda rebutjada la proposta de Resolució presentada per ICV i CiU, i queda aprovada l'esmena presentada pel govern municipal.
PRECS I PREGUNTES
25 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE ELS DRETS DELS IMMIGRANTS COM A CONSUMIDORS, RESPECTE ALS PREUS DE LES TARIFES TELEFÒNIQUES EN ELS LOCUTORIS.
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el següent Prec :
"Fa poques setmanes l'Ajuntament de Mataró ha aprovat una ordenança que regula les condicions en les que han d'estar els locutoris, un tipus d'instal·lacions que han proliferat durant els últims anys i que són utilitzades majoritàriament per immigrants. La nova ordenança estableix els requisits que han de complir aquestes instal·lacions però no fa referència als drets dels immigrants.
PREC
- L'Ajuntament de Mataró editarà cartells informatius en diferents idiomes (castellà, anglès, francès i àrab) sobre els drets dels immigrants com a consumidors així com dels preus de les tarifes telefòniques vigents."
El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Sanitat i Serveis Socials, accepta el prec i assenyala que els preus són lliures i cada locutori pacta amb la Companyia subministradora el preu que consideren més oportú. Indica que els locutoris no tenen obligació de notificar aquests preus a la Direcció General de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, però si és d'obligació donar informació si els consumidors ho demanen. Conclou dient que es podria fer una proposta en l'Ordenança de Locutoris en el sentit de què els locutoris tindrien l'obligació de posar cartells visibles amb els preus de les tarifes vigents.
26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE EL MOTIU PEL QUAL L'AJUNTAMENT HA VARIAT LA DISTRIBUCIÓ DELS CARRERS ON L'APARCAMENT ES REGULA AMB DISC HORARI AL BARRI DE CERDANYOLA.
El senyor Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la següent Pregunta :
"Recentment el Govern Municipal ha aprovat una nova modificació pel que fa a la regulació de l'aparcament al barri de Cerdanyola. El canvi consisteix en una nova distribució dels carrers on s'aplica el sistema d'aparcament regulat amb disc horari. Així es deixa fora d'aquest sistema l'Avinguda Gatassa i s'obliga a posar disc horari per aparcar en d'altres carrers.
PREGUNTA
- Quin és el motiu pel qual l'Ajuntament de Mataró ha variat la distribució dels carrers on l'aparcament es regula amb disc horari al barri de Cerdanyola?
El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, contesta que els motius de la variació d'aquesta distribució s'ha degut a un acord amb l'Associació de Veïns i Comissió de Veïns de les zones blaves a Cerdanyola.
El senyor Paulí Mojedano celebra l'acord al que es va arribar amb l'Associació de Veïns de Cerdanyola, però li pregunta on és el seu projecte de ciutat. També demana que en el futur, quan s'implantin noves zones blaves, se'ls comuniqui el projecte.
El senyor Joan Antoni Baron respon que el projecte de govern sobre zones blaves era el que van presentar en el seu moment i s'esgota amb aquest mandat. En el futur ja es parlarà si s'ha de continuar o no implantant zones blaves a la ciutat, ja que aquesta no és la solució òptima sinó la solució possible la qual es va arribar per un acord signat amb els veïns. Li recorda que estava disposat des del primer moment a seure amb els veïns per discutir quins eren els carrers on s'havien d'implementar aquesta regulació d'aparcaments. Això és el que es va fer i s'ha aconseguit pactant amb els veïns.
En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Pere Solà, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RELATIU A FACILITAR UN ESPAI A L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL PLA D'EN BOET PER REALITZAR LA SEVA ACTIVITAT.
El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el següent Prec :
"En el moment de sortir elegida la nova Junta de l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet el regidor d'Acció Ciutadana va recomanar i animar als nous dirigents a incrementar les activitats per dinamitzar l'associació de cara la construcció del nou centre cívic, assegurant que es trobaria un lloc on realitzar-les.
La junta, que es va posar a treballar immediatament, ha organitzat un seguit de cursos i activitats diverses, pensades també per incrementar el nombre d'associats, que havien de començar durant aquest mes de gener.
Però ara veuen com les promeses han quedat en paper mullat i desenganyats han de donar la cara i suspendre el programa previst.
És per això que aquest grup municipal presenta el següent
PREC:
Primer.-
Segon.-
El senyor Joaquim Esperalba agraeix al regidor delegat d'enviar-li una còpia de la carta enviada a l'Associació de Veïns sobre la problemàtica dels espais per realitzar les activitats d'aquesta Associació, i com sembla que està resolta, dóna per tancat el tema.
28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL MOTIU PEL QUAL NO ES VA INFORMAR AL DEPARTAMENT DE VIA PÚBLICA DE LA RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. 8443/2002 DE 24 DE DESEMBRE, PEL QUAL S'APROVA EL PLEC DE CONDICIONS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ DE L'ASSISTÈNCIA EN LA GESTIÓ ADMINISTRATIVA I JURÍDICA D'EXPEDIENTS SANCIONADORS, DE RECLAMACIÓ DE DANYS I DE CONCESSIÓ O DENEGACIÓ DE LA TARJA EUROPEA D'ESTACIONAMENT PER A MINUSVÀLIDS PER A L'ANY 2003.
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la següent Pregunta :
"En la darrera Comissió Informativa de Serveis Centrals es va ratificar el decret núm. 8443/2002, de 24 de desembre, pel que s'aprova el plec de condicions econòmiques administratives i tècniques particulars que regirà la contractació de l'assistència en la gestió administrativa i jurídica d'expedients sancionadors, de reclamació de danys i de concessió o denegació de la tarja europea d'estacionament per a minusvàlids, competència del Departament de Via Pública de l'Ajuntament de Mataró, per a l'any 2003, i convocar licitació. Pressupost màxim de licitació: 36.000'00.-EUR., IVA. inclòs
PREGUNTA
El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, respon que el departament de Via Pública estava informat perquè ha incoat l'expedient, i es va portar a la Comissió Informativa de Serveis Centrals perquè era un tema de contractació. Reconeix l'error de no haver-ho portat a la Comissió Informativa de Via Pública com a Línies d'Actuació. Manifesta que es va fer pel procediment d'urgència per les característiques particulars de l'objecte del contracte donat que la seva finalitat és la de servir d'assistència a la tramitació d'expedients per infraccions denunciades durant els mesos d'octubre, novembre i desembre, i per tal l'objecte de la seva prestació ha d'iniciar-se d'una forma urgent perquè no prescrigui l'acció sancionadora respecte a les infraccions constatades.
El senyor David Rovira accepta les excuses de l'equip de govern i entenen les explicacions, però fa una reflexió sobre la coincidència entre la urgència de l'expedient i el fet que només hagi concorregut un sol candidat.
29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE LA UTILITZACIÓ DE ESTÀNDARDS I SOFT LLIURE A L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, ORGANISMES AUTÒNOMS I EMPRESES MUNICIPALS.
El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Pregunta :
"Durant els darrers mesos, diversos organismes internacionals (ISO, ANSI, W3C,...) i diversos estats (França, Alemanya, Perú,...) han plantejat la necessitat de respectar els estàndards de "lliure ús" per facilitar l'accés a la informació per part de tots els ciutadans per igual, evitant la dependència actual dels organismes públics i dels usuaris i usuàries privats a estàndards "de facto" propietaris.
A més, diversos organismes públics (departament d'ensenyament i síndic de greuges, per posar alguns exemples d'àmbit nacional) i institucions públiques (la Comunitat d'Extremadura, els estats de Perú, França, Mèxic, Alemanya i la Unió Europea) han plantejat la conveniència que les administracions públiques i els seus organismes utilitzin soft lliure per evitar la dependència d'una empresa en les seves polítiques tecnològiques, i per reduir les despeses en el parc informàtic.
En aquest context, el Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds voldria conèixer la disposició de l'Ajuntament de Mataró envers la qüestió, cada vegada més present en el debat de les conseqüències que poden tenir els monopolis en les noves tecnologies sobre els drets i les llibertats de les persones.
Per això pregunta al Govern municipal:
- Coneix l'Ajuntament de Mataró els estàndards establerts pels organismes internacionals sobre l'ús d'estàndars i programari lliures?
- Si els coneix, ha fet algun pas per implantar-lo en la seva activitat quotidiana, pel que fa a l'ús de maquinari i programes informàtics?
- S'ha plantejat l'Ajuntament de Mataró les possibles reduccions de cost que la utilització dels soft lliure imlicaria i la seva implantació en l'administració municipal, els organismes autònoms i les empreses públiques municipals de la ciutat? "
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, indica que coneixen l'existència d'aquest estàndards i la subscriuen. L'estratègia del Servei d'Informació de Base és anar migrant aquestes aplicacions a una arquitectura web que permeti deslligar-se dels estàndards propietaris de Microsolft Office i que permeti obrir el mercat en els entorns oberts i lliures. Respecte al servidor s'estan buscant noves iniciatives a nivell de base de dades, a nivell d'execució d'aplicacions i a nivell de servidor de web. Pel que fa als costos, un dels objectius és la reducció de costos però que aquest estalvi no provoqui un increment amb les despeses de manteniment. En el moment que es pugui garantir totes aquestes salvaguardes de seguretat i de manteniment es podria fer aquestes migracions perquè de fet és l'estratègia que tenen en aquest moment. Considera que és un tema molt complex i li invita a parlar-ne més a l'abast en la Comissió Informativa de Serveis Centrals.
El senyor Salvador Milà assenyala que efectivament és un tema per fer el seguiment a la Comissió Informativa en la qual farien aportacions més concretes.
30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE LA PREPARACIÓ I APROVACIÓ D'UN PLA ESPECIAL DE CAMINS, VIES RURALS I FORESTALS.
El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Pregunta :
"El Ple municipal del passat 4 de juliol de 2002 va aprovar el PAM d'incendis forestals, i una proposta de resolució del grup municipal socialista, que va fer decaure una presentada per Iniciativa per Catalunya Verds, sobre la preparació i aprovació d'un Pla especial de camins i vies rurals i forestals en sòl no urbanitzable del terme municipal de Mataró.
Segons la proposta socialista, aprovada per unanimitat, el govern es comprometia es comprometia a elaborar un estudi de delimitació i programa d'adequació dels camins i vies rurals en el sòl no urbanitzable del terme municipal de Mataró, i, va assumir el compromís del regidor delegat d'urbanisme de presentar els resultats d'aquest estudi al mes de gener.
Recentment, a més, s'han convocat les subvencions de la Diputació de Barcelona per a mesures d'adequació del territori per a la prevenció d'incendis forestals, en què podrien estar incloses algunes de les línies previstes en aquest estudi.
El Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds pregunta:
- En quin estats es troba l'encàrrec fet al servei d'Urbanisme de dur a terme un estudi de delimitació i programa d'adequació dels camins i vies rurals i forestals en el terme municipal de Mataró?
- S'ha previst sol·licitar alguna subvenció a la Diputació o a d'altres organismes públics competents en la línia de prendre mesures per a la prevenció d'incendis forestals, com ara l'adequació de camins forestals en sòl no urbanitzable?"
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, contesta que la fase inventarial de camins està acabada, ara s'està en la fase de cartografiat i després vindrà la fase de classificació dels camins en funció de la seva utilitat i funcionalitat, en la qual s'haurà de fer una aproximació possible dels graus d'intervenció en cada un d'ells en funció del seu estat. Finalment es farà el document de planejament, si cal, per donar cobertura urbanística a totes aquestes intervencions. En suma és un treball molt complex que s'allargarà més del que ell va anunciar, però estarà acabat dintre d'aquest any. En quant a sol·licitar una subvenció, el servei de Protecció Civil s'encarregarà de demanar-la.
31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE LA NOVA CONSTRUCCIÓ I UBICACIÓ D'UN NOU PARC DE BOMBERS A MATARÓ.
El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Pregunta :
"Atès que tenim coneixement que existeixen converses entre la Generalitat i l'Ajuntament en relació a la nova construcció d'un nou parc de bombers a Mataró.
Atès que tenim coneixement que aquesta construcció s'està plantejant a la zona d'equipaments de Vallverich.
Atès que aquesta nova ubicació no té ben resolts els accessos a Mataró.
Atès que tenim coneixement de l'existència d'informes que desaconsellen la ubicació en el lloc descrit.
El grup municipal d'ICV pregunta:
1. En quin estat estan les converses entre l'Ajuntament de Mataró i la Generalitat pel que fa a la construcció d'un nou parc de bombers a Mataró?
2. Quins terrenys de propietat municipal ha ofertat l'Ajuntament per a la construcció d'aquest parc?
3. Té coneixement l'Ajuntament de Mataró de l'existència d'informes que aconsellin o desaconsellin la ubicació del nou parc en els llocs proposats?."
El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, respon que és un tema que fa temps que es parla degut a la precarietat del Parc de Bombers de Mataró, tant per la seva ubicació i instal.lacions, com per les seves dotacions. S'han mantingut converses continuades amb la Direcció General d'Emergències per buscar l'emplaçament adequat per a un futur parc de bombers a Mataró, i en aquest sentit el Cap de la Regió d'Emergència Metropolitana Nord per carta de 18 d'octubre de 2002 comunica l'acceptació dels terrenys oferts per l'Ajuntament de Mataró en el sector de Vallverich. En aquests moments s'està a l'espera que la Direcció General d'Emergències nomeni un interlocutor per concretar la cessió. Finalment s'ha fet una reunió tècnica el 12 de novembre de 2002 amb els arquitectes de la Generalitat on es van subministrar les dades de planejament per treballar en l'avantprojecte executiu.
El senyor Salvador Milà pregunta si s'ha tingut en compte les dificultats de comunicació en els accessos a Mataró (entrada nord). A més manifesta que aquest oferiment en ferm de terrenys per carta, acceptat per la Generalitat, sobre l'emplaçament del futur parc de bombers comarcal en terrenys d'equipaments, és matèria objecte de planejament, en concret per a l'assignació d'usos, i no correspon al regidor o l'alcalde en una carta fer aquesta assignació. Demana que vagi aquest tema a una Comissió Informativa per explicar les raons del perquè la ciutat de Mataró ha decidit aquesta assignació d'usos.
El senyor Joan Antoni Baron indica que només s'han iniciat converses amb la Direcció General d'Emergències però no s'ha iniciat cap expedient administratiu al respecte. El que s'ha discutit amb la Direcció General era si aquests terrenys eren adequats o no per a la ubicació del Parc de Bombers. Pel que fa a la tramitació administrativa haurà de seguir el procediments corresponents.
El senyor Salvador Milà respon que el que no tindria sentit seria que, arribat l'estudi tècnic de la Generalitat sobre el futur parc l'Ajuntament digués que el Ple Municipal havia acordat un altre emplaçament. Per tant l'oferiment de terrenys que ha fet el regidor a la Generalitat està condicionant una futura decisió del Ple.
I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts d'onze de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.
Per quin motiu no es va informar al Departament de Via Pública de la ratificació d'aquest decret?
Que d'acord amb els responsables de les escoles o altres instal·lacions i la junta de l'Associació de Veïns es trobi un espai adient que permeti l'entrada independent per poder utilitzar mentre no estigui acabat el nou centre cívic i que més tard el pugui complementar." Que aprofitant els diversos equipaments educatius o altres de que disposa el Pla d'en Boet, es proporcioni de forma immediata un espai que no essent utilitzat en l'horari previst per l'activitat de l'Associació de Veïns pugui satisfer les seves necessitats.Per què es va fer pel procediment d'urgència?"
Primer.- Les parts acorden el valor de la indemnització del dret d'arrendament extingit sobre la finca del carrer Terrassa, 41, amb referència cadastral 3299524DF5939N, a favor del Sr. Font Floriach, en la quantitat de trenta sis mil seixanta euros amb setanta-tres cèntims (36.060,73 euros). Aquest import, en tant alçat, comprèn la totalitat dels conceptes indemnitzadors de l'extinció de l'arrendament, premi d'afecció, trasllat i qualsevol altre relatiu al compliment de les condicions pel desallotjament de la finca del carrer Terrassa per part del Sr. Font, fixades en l'acord de Ple de data 4 de març de 1982.
Segon.- L'Ajuntament de Mataró s'obliga a fer el pagament d'aquesta indemnització a favor del Sr. Font Floriach en un termini màxim que es fixa en el darrer dia del mes de febrer de 2003. La forma de pagament consistirà en el lliurament de xec bancari en l'acte formal de transmissió de la possessió de la finca a favor de l'Ajuntament de Mataró.
Tercer.- El Sr. Font Floriach amb el pagament d'aquesta indemnització es dona completament indemnitzat i per tant renuncia a qualsevol tipus d'acció per aquest concepte.
Quart.- El Sr. Font Floriach es compromet, en el mateix acte de pagament, a deixar lliure, vacu i expedit, l'habitatge i la resta de finca que ocupa del carrer Terrassa número 41, a favor de l'Ajuntament. El desallotjament per tant inclou les construccions annexes de l'habitatge juntament amb el bestiar que pugui tenir en aquell moment.
Com sigui que el Sr. Font Floriach destina part d'aquesta finca a l'horta, l'Ajuntament permet que segueixi amb aquest cultiu, sense utilitzar cap construcció annexa, llevat les de rec, fins el moment en què comencin les operacions relatives a l'execució de l'obra, amb un avís previ que efectuarà a través del Servei Municipal d'Obres, en un termini que no ha de ser superior a 48 hores.
L'Ajuntament no cobrarà cap renda al Sr. Font per l'ocupació de l'hort durant aquest període de temps i, amb l'únic requisit del previ avís esmentat, en disposarà completament de forma directe, independentment de l'estat en què es trobi la collita en aquell moment, sense indemnització de cap classe i sense ulterior avís ni formalitat.
L'Ajuntament fa constar que una vegada signada l'acta d'adquisició de la possessió de la finca procedirà immediatament a l'enderroc de les seves construccions.
Cinquè.- Els efectes del present Conveni queden condicionats a l'aprovació dels termes del mateix pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. La inclusió de l'ordre del dia de la corresponent Proposta està prevista per la sessió ordinària del mes de gener de 2003."
Trametre a la Direcció General d'Urbanisme:Notificar el present acord a PUMSA i als interessatsEncomanar a PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA. €PUMSA-, la gestió íntegra del desenvolupament del Pla Especial de Millora Urbana de LA LLANTIA, per a la realització de totes les actuacions que s'hagin de portar a terme en aquest Sector, i beneficiària de les expropiacions amb l'abast que s'indiqui en els futurs acords municipals.Aprovar provisionalment el Pla Especial de Millora Urbana de LA LLANTIA, d'iniciativa municipal i resoldre les al·legacions presentades de conformitat amb el fonament i el sentit que consta en la precedent part expositiva. .Notificar els precedents acords als interessats, a la Societat Municipal PUMSA i als municipis limítrofes. "Suspendre l'atorgament de llicencies i instruments urbanístics de conformitat amb el que disposa l'art. 71 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, i per tant, es fa excepció de suspensió d'aquelles llicencies i instruments de règim urbanístic compatible entre el planejament vigent i el que està en tràmit de modificació. Sotmetre el document tècnic a un període de d'informació pública d'un mes prèvia publicació d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals. Aprovar inicialment de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a les unitats d'actuació següents: UA € d 69 (Fàbrica Cabot i Barba), UA € d 77 (Nau Central Fàbrica Cabot i Barba / Prat de la Riba€Floridablanca). CMI DE SERVEIS TERRITORIALS Publicar el corresponent anunci al B.O.P. i notificar la present resolució a les persones interessades, els seus caps jeràrquics corresponents i a Gestió Econòmica." Aprovar la descripció i valoració dels següents llocs de treball revisats en el sentit de l'annex que s'acompanya.