Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Escoltar

8-03-2003

dissabte 08 març 2003, 00:00h

ACTA NÚM. 07/2003 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA DE 8 DE MAIG DE 2003.

==============================================================

A la Sala Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vuit de maig de dos mil tres, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS I ESTELA, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)

REMIGIO HERRERO GARCIA TINENT D'ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

CONSOL PRADOS MARTINEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)

SERGI BONAMUSA TURON CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALICIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ORIOL BATISTA GAZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CiU)

JOSEP LLUIS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CiU)

GENIS CARBÓ I BOATELL REGIDOR (CiU)

ROSER MANTÉ I BARTRA REGIDORA (CiU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CiU)

PERE SOLÀ I MONTSERRAT REGIDOR (CiU)

S'incorpora a la sessió en el punt núm 3 de l'ordre del dia

JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA SUÑE REGIDOR (PP)

JOSE LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)

PAULÍ MOJEDANO I SINGLA REGIDOR (PP)

SALVADOR MILÀ SOLSONA REGIDOR (IC-V)

JOSEP COMAS VALLS REGIDOR (IC-V)

Assistits del Secretari General Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que certifica.

Era excusat el Sr. Jordi Fàbregas i Casas, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

 

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1.- APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 D'ABRIL DE 2003.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

2.- DESPATX OFICIAL.

El senyor Secretari comunica a la Corporació que el passat dia 30 d'abril va morir a Mataró el Sr. Fermín Fernández Maganto, qui va exercir com a regidor de l'Ajuntament de Mataró des del 19 d'abril de 1979 al 15 de juny de 1991.

El senyor Alcalde, en nom de tota la Corporació fa constar el seu condol.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER LA CONDEMNA DE LA PROPOSTA DEL GOVERN DE DOBLAR LES CLASSES DE CASTELLÀ A PRIMÀRIA.

La senyora Roser Manté, regidora del grup municipal de convergència i Unió, presenta la següent Proposta :

 

"El projecte de Decret que el govern espanyol vol imposar per modificar determinats aspectes de l'ensenyament de primària és un atac frontal a l'exercici de les competències educatives que l'actual marc constitucional i estatutari atorga a la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, és especialment greu la intenció de doblar el nombre d'hores d'ensenyament del castellà durant el primer i el segon curs, als alumnes d'entre sis i set anys. El govern espanyol pretén que s'imparteixin un total de cinc hores d'ensenyament de l'espanyol a la setmana, quan actualment es cursen dues hores setmanals d'aquesta llengua i dues més de català, a més de les dues hores d'ensenyament de la llengua estrangera.

La intenció de passar de dues a cinc hores setmanals de classes de castellà implicaria una preeminència injustificada del castellà sobre del català, a més d'un enorme fre als programes d'immersió lingüística que fa anys que a Catalunya s'apliquen amb un èxit irrefutable.

Atès que la proposta del govern central implicaria la desaparició del català com a llengua vehicular a l'escola en uns cursos que són claus per a la formació lingüística dels alumnes, la comunitat educativa de Catalunya ha reaccionat amb fermesa, claredat i consens per defensar el sistema actual, que garanteix l'aprenentatge de les dues llengües oficials a Catalunya.

Aquest èxit en la convivència lingüística a Catalunya i en la formació d'una societat bilingüe -en la qual, malgrat tot, el castellà encara continua tenint més pes que el català en molts àmbits de la vida social- no pot aturar-se a causa de la concepció extremadament centralista de l'Estat que té l'actual govern espanyol, amb la qual s'allunya de l'esperit constituent i de la idea d'un Estat plurinacional i plurilingüístic, que la pròpia Constitució estableix i que els ciutadans i ciutadanes han defensat des de la restitució de la Democràcia.

Per tot això a l'Ajuntament Ple proposem l'adopció dels següents ACORDS :

Primer.- L'Ajuntament de Mataró condemna el projecte de reforma de l'ensenyament del castellà als dos primers cursos de primària promogut pel govern central, perquè aquest atempta contra el dret dels alumnes catalans a aprendre en igualtat de condicions les dues llengües oficials a Catalunya.

Segon.-

L'Ajuntament de Mataró desaprova els atacs que el govern espanyol està realitzant darrerament contra la convivència lingüística i social assolida a Catalunya, exemplificats en la Llei de Qualitat de l'Ensenyament i en aquesta agressió als programes d'immersió lingüística aplicats amb èxit a les escoles catalanes.

Tercer.-

L'Ajuntament de Mataró manifesta la seva aprovació a l'actual sistema d'ensenyament del castellà i del català a les escoles de primària, ja que garanteix que els alumnes adquireixin els coneixements bàsics de les dues llengües oficials a Catalunya.

Quart.-

L'Ajuntament de Mataró insta a la Generalitat de Catalunya perquè recorri a tots els instruments que el marc jurídic i polític actual estableix per a impedir que aquest projecte del govern central s'arribi a portar a terme.

Cinquè.-

L'Ajuntament de Mataró acorda que informarà del present acord a la comunitat educativa de la ciutat, al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d'Educació i Cultura del govern espanyol."

 

El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta que no ha tingut el temps suficient per consensuar el text de la proposta encara que estan d'acord amb el fons de la Moció. Malgrat tot demana que s'incorpori les esmenes següent :

  • Títol. "PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE REBUIG DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL PROJECTE DE REIAL DECRET DE DESENVOLUPAMENT DE LA LEY DE CALIDAD PEL QUAL EL GOVERN CENTRAL VOL ESTABLIR UNS ENSENYAMENTS COMUN S AL CICLE INICIAL DE PRIMARIA QUE MARGINEN L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA CATALANA". Per tant no critiquen l'augment d'hores d'ensenyament de llengua castellana sinó la reducció de les hores dedicades a la llengua catalana.

  • Refosa dels apartats 2,3,4 de l'exposició de motius i modificacions en la Part Resolutiva de la proposta, amb el text següent :

 

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, D'INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS I SOCIALISTA, PER LA QUAL L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EXPRESSA EL SEU REBUIG AL PROJECTE DE REIAL DECRET DE DESENVOLUPAMENT DE LA LEY DE CALIDAD AMB QUÈ EL GOVERN CENTRAL VOL ESTABLIR UNS ENSENYAMENTS COMUNS AL CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA QUE MARGINEN L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA CATALANA.

"El projecte de Decret que el govern espanyol vol imposar per modificar determinats aspectes de l'ensenyament de primària és un atac frontal a l'exercici de les competències educatives que l'actual marc constitucional i estatutari atorga a la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, és especialment greu la intenció de doblar l'horari d'ensenyament del castellà durant el primer i el segon curs, als alumnes d'entre sis i set anys. El nombre d'hores de castellà que el govern espanyol pretén que s'imparteixin modificaria molt perjudicialment la distribució horària actual en detriment del català.

Aquesta situació seria especialment crítica en el cicle inicial de primària, on es qüestionaria la continuïtat del procés d'immersió de la llengua catalana, i repercutiria negativament en l'aprenentatge de la lecto-escriptura dels nens i nenes d'aquestes edats, constituiria un retrocés molt important en el procés de normalització lingüística, impossibilitaria la utilització del català com a llengua vehicular de l'ensenyament, i faria inviable la immersió lingüística que fins ara s'ha aplicat amb èxit a les escoles de Catalunya i ha esdevingut un element cabdal de cohesió social i d'igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Per això la comunitat educativa de Catalunya ha reaccionat amb fermesa, claredat i consens per defensar el sistema actual, que garanteix a tots els alumnes l'aprenentatge de les dues llengües oficials a Catalunya.

Aquest èxit en la convivència lingüística a Catalunya i en la formació d'una societat bilingüe -en la qual, malgrat tot, el castellà encara continua tenint més pes que el català en molts àmbits de la vida social- no pot aturar-se a causa de la concepció extremadament centralista de l'Estat que té l'actual govern espanyol, amb la qual s'allunya de l'esperit constituent i de la idea d'un Estat plurinacional i plurilingüístic, que la pròpia Constitució estableix i que els ciutadans i ciutadanes han defensat des de la restitució de la Democràcia.

Per tot això proposem al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS :

Primer.- L'Ajuntament de Mataró expressa el seu rebuig al projecte de Reial Decret de desenvolupament de la Ley de Calidad pel qual el govern central vol establir uns ensenyaments comuns al cicle inicial de primària que marginen l'aprenentatge del català, perquè atempta contra el dret dels alumnes catalans a aprendre en igualtat de condicions les dues llengües oficials a Catalunya.

Segon.-

L'Ajuntament de Mataró desaprova els atacs que el govern espanyol, mitjançant la Ley de Calidad i el seu desenvolupament reglamentari, està realitzant darrerament contra la convivència lingüística i social assolida a Catalunya i, en concret, l'agressió als programes d'immersió lingüística aplicats amb èxit a les escoles catalanes.

Tercer.-

L'Ajuntament de Mataró manifesta el seu acord amb l'actual sistema d'ensenyament del castellà i del català a les escoles de primària, ja que garanteix que els alumnes adquireixin els coneixements bàsics de les dues llengües oficials a Catalunya.

Quart.-

L'Ajuntament de Mataró insta la Generalitat de Catalunya perquè recorri a tots els instruments que el marc jurídic i polític actual estableix per a impedir que aquest projecte del govern central s'arribi a portar a terme.

Cinquè.-

L'Ajuntament de Mataró acorda que informarà d'aquests acords a la comunitat educativa de la ciutat, al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri d'Educació i Cultura del govern espanyol, i al Marc Unitari de la Comunitat Educativa."

 

El senyor Sergi Bonamusa, conseller delegat d'Educació i Noves Tecnologies, denuncia els efectes regressius de la Llei de Qualitat del que aquest projecte de Real Decret és una mostra. La llei és conservadora, revenjista, oportunista, frívola i catastrofista, i no és apropiada per l'educació del segle XXI sinó que és més a prop de la societat predemocràtica. En suma donaran recolzament a la moció en els termes expressats pel Sr. Josep Comas.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, considera que la Llei de Qualitat ha estat rebuda favorablement per la majoria de la comunitat educativa i que el projecte de Real Decret no afecta en res al sistema d'immersió lingüística del català ni a les competències de la Generalitat de Catalunya. En resum no comparteixen les crítiques que es fan en la moció a la Llei de Qualitat i al projecte de Real Decret i per això votaran en contra de la proposta.

La senyora Roser Manté accepta la contraproposta del Sr. Josep Comas.

El senyor Josep Comas reitera les excuses per no haver tingut a temps per poder consensuar abans les esmenes que han proposat però no ha pogut per circumstàncies d'ordre personal. Respecte a la intervenció del Sr. López mostra el seu desacord amb la banalització que ha fet de les competències educatives de la Generalitat i del sistema català d'aprenentatge de llengües que tant esforços ha costat per arribar a un consens que respectés la cohesió del país i la igualtat d'oportunitats.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

Abstencions: Cap

 

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE MANIFESTAR LA SOLIDARITAT DE L'AJUNTAMENT I LA CIUTAT DE MATARÓ AMB EL POBLE CUBÀ I CONDEMNAR LA REPRESSIÓ QUE S'ESTÀ DUENT A TERME A CUBA.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la següent Proposta :

"La Ciutat de Mataró rebutja totes les dictadures, sense distincions.

La real o pretesa orientació política o ideològica d'una dictadura no la fa ni millor, ni pitjor; si alguna diferència hi ha, encara que moral i èticament no pot haver distincions, serà en el grau de repressió a les llibertats de les persones.

Fetes aquestes breus consideracions i vistes les darreres actuacions, la Ciutat de Mataró rebutja explícitament la dictadura de Fidel Castro a Cuba. Des de la sensibilitat que es té des d'aquí vers els pobles llatinoamericans, rebutgem enèrgicament aquest règim dictatorial, que no té cap mena de respecte per les llibertats dels cubans i els té empresonats a l'illa de Cuba.

Lluny de tranquil·litzar-lo (cal recordar que en aquests moments és la dictadura de més durada en actiu), el pas dels anys ha fet al règim més cruel. Com tothom sap el règim de Fidel Castro ha comès recentment, que se sàpiguen, dues noves barbaritats que es destaquen al ja de per si trist dia a dia cubà i que fins i tot han merescut el rebuig i el menyspreu de persones que havien donat un suport més o menys explícit al règim: d'una banda, "jutjar" (si que es pot qualificar així el que fa el règim despòtic cubà), condemnar i afusellar (tot en 72h.!!!) a tres persones que si ve es cert que havien fet un segrest d'un mitjà de transport €per fugir de Cuba-, no tenien delictes de sang; d'altra banda condemnar (a penes que sumen llargament més de 1.000 anys de presó) a un grapat de valents cubans que l'únic que han demanat és que a Cuba hi hagi llibertat i reformes per la via democràtica (entre d'altres, hi ha persones del moviment anomenat Proyecto Varela).

Des de la Ciutat de Mataró no podem menys que condemnar enèrgicament, com s'ha dit, aquest règim i desitjar que els cubans puguin regir, en pau i llibertat, ben aviat els seus propis destins, sota un règim democràtic.

El Ple de l'Ajuntament de Mataró per unanimitat acorda la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

PRIMER.-

Manifestar la solidaritat de l'Ajuntament i la Ciutat de Mataró amb el poble cubà i condemnar la repressió que s'està duent a terme a Cuba contra l'oposició democràtica.

SEGON.-

Instar al Govern per a que promogui a l'àmbit de les seves competències, accions bilaterals al si de la Unió Europea i les organitzacions multilaterals per a que a Cuba es respectin els drets humans i les llibertats, i per a que ajudi o faciliti les transformacions que permetin al poble cubà gaudir d'un règim democràtic, com els que ja existeixen a la Unió Europea i a la resta de països de la Comunitat Iberoamericana.

TERCER.-

Traslladar aquests acords al President del Govern, Portaveus dels Grups Parlamentaris a la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés, a la Ministre d'Afers Exteriors i a l'Ambaixador de Cuba a España."

 

El senyor Remigio Herrero, regidor del grup municipal Socialista, respon que, si be comparteixen el fons de la proposta han presentat una proposta alternativa en el sentit següent :

MOCIÓ DAVANT LA SITUACIÓ CREADA A CUBA COM A CONSEQÜÈNCIA DE L'ARBITRARIA DETENCIÓ DE MÉS DE 70 ACTIVISTES DE DRETS HUMANS, DE L'OPOSICIÓ, DE GESTORS DEL PROJECTE VARELA I DE PERIODISTES INDEPENDENTS I ARTISTES, DESPRÈS EL 18 DE MARÇ PASSAT.

Atès que les esmentades detencions única i exclusivament es fonamenten en fets com són el dissentir de la política oficial imperant a la illa i de practicar el dret a la llibertat d'expressió.

Es proposa la adopció dels següents acords:

 

PRIMER.-

Continuar posant de manifest la solidaritat d'aquest Ajuntament al poble Cubà i condemnar l'onada de repressió que està tenint lloc a Cuba contra l'oposició democràtica, mitjançant detencions, judicis sumaris i inclòs l'aplicació de la pena de mort, que condemnem en tots els casos i països

SEGON.-

Demanar, per raons humanitàries, la suspensió del bloqueig econòmic al que està sotmesa Cuba, ja que castiga directament al poble cubà, i no permet la seva normalització democràtica.

TERCER.-

Instar al Govern per tal que, a diferència del que va fer en l'actual conflicte internacional de l'Iraq, promogui, a l'àmbit de les seves competències, accions bilaterals dins de la Unió Europea i a les Nacions Unides per que a Cuba es respectin els drets humans i les llibertats civils que regeixen a tots els països democràtics, per tal que ajudi o faciliti les transformacions que permetin el poble cubà de gaudir d'un règim homologable amb els que existeixen a la Unió Europea i a la resta dels països de l'Amèrica Llatina.

QUART.-

Donar trasllat d'aquests acords al President del Govern, als Portaveus dels Grups Parlamentaris a la Comissió d'Assumptes Exteriors i l'Ambaixador de Cuba a Espanya."

 

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, dóna suport a la proposta alternativa del Sr. Remigio Herrero. Volen ser coherents perquè sempre han estat en contra de la utilització d'instruments repressius contra el poble; també creuen que des de la solidaritat, el poble cubà està suportant un llarguíssim bloqueig econòmic que no permet fer-se una idea de com hauria evolucionat el procés revolucionari cubà sense aquell. Per últim, des de la sinceritat, no volen oblidar altres episodis tràgics d'Amèrica Llatina, com Panamà, Guatemala, Nicaragua, Granada, Haití o Chile. Contra la hipocresia en aquestes qüestions no poden compartir la denúncia del que està passant a Cuba però passant per alt altres situacions com les de l'Iraq.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, lamenta que es porti el debat al terreny de qui és més d'esquerres o més solidari, quan l'únic que es planteja és rebutjar la vulneració de drets humans a Cuba. Poden estar d'acord amb que cessi el bloqueig a Cuba però pensa que part de la retòrica de la proposta del PSC i ICV està fora de lloc.

El senyor Alcalde lamenta la polèmica expressada tota vegada que el dilluns a la Junta de Portaveus va lliurar una còpia de la contraproposta de moció del grup socialista respecte a la que havia presentat el Partit Popular, sent aquella contraproposta el text de l'acord que en aquest sentit ha pres la Diputació de Barcelona amb els vots favorables de PSC, ICV i CiU.

Tot seguit sotmet a votació les dues propostes :

Proposta de Resolució del grup municipal del Partit Popular :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Abstencions: Cap.

Proposta de Resolució del grup municipal Socialista :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

 

Per tant queda rebutjada la proposta del grup municipal Popular i aprovada la proposta del grup municipal Socialista.

 

5 - MOCIÓ CONJUNTA DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE L'OBLIGACIÓ DE LES ASSOCIACIONS SENSE ÀNIM DE LUCRE DE PRESENTAR DECLARACIÓ DE L'IMPOST DE SOCIETATS.

El senyor Remigio Herrero, regidor del grup municipal Socialista, presenta la següent Moció conjunta de tots els grups municipals :

"Atès que:

a) L'article 142.3 de la Llei de l'Impost de Societats estableix que les entitats sense ànim de lucre només estan obligades a declarar per les rendes no exemptes. Per tant, com que la immensa majoria només tenen rendes exemptes, no presenten declaració de l'Impost de Societats.

b) La Llei 24/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social (BOE 31-12-2001), generalment anomenada "d'acompanyament dels pressupostos", modifica aquesta situació i obliga a totes les associacions no lucratives, sense excepció de cap mena, a presentar declaració de l'Impost de Societats per totes les seves rendes, tant les exemptes com les no exemptes, amb el ben entès que només tributaran per aquestes darreres. Així ho estableix l'article 2n., punt 49 de l'esmentada Llei, amb efectes en els períodes impositius que s'iniciïn a partir de primer de gener de l'any 2002, i l'incompliment pot ser sancionat amb multes.

c) Aquesta normativa comportarà, entre d'altres, complicar molt la tasca administrativa que, en la immensa majoria dels casos es resolia amb un llibre de bancs i amb un arxiu de documents; presentar, lligat amb les obligacions derivades de l'IVA, la declaració anual de proveïdors per més de 500.000 pessetes; molt possiblement contractar i pagar els serveis d'una gestoria que els assessori i eventualment els faci la feina, etc.

d) El model associatiu català es basa en una diversitat molt gran d'entitats, de dimensions petites, mitjanes i grans, i amb capacitat de gestió molt diversa. Per a les entitats petites i mitjanes, molt sovint basades quasi exclusivament en el voluntariat dels seus membres, l'aplicació d'aquesta normativa suposarà una greu complicació afegida a la tasca que porten a terme per altruisme.

e) Aquest fet afectarà de manera més notable i intensa a Catalunya que, amb les seves 50.000 entitats sense ànim de lucre, veurà perillar la pervivència d'una part significativa d'aquestes, posant les juntes directives en la tesitura de l'incompliment de la llei, la incapacitat de fer-hi front, o fins i tot en certs casos el retorn a un funcionament ocult des del punt de vista jurídic i fiscal.

f) Les entitats han manifestat la seva inquietud, que s'ha fet patent en una conclusió del 2n. Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat (15-16 de novembre de 2002): Estem preocupats i expressem la queixa per la normativa estatal que causa l'obligació a partir d'aquest mateix exercici de declarar l'Impost de Societats a totes les organitzacions sense ànim de lucre, independentment del volum del seu pressupost. Demanem declarar exemptes de la declaració de l'impost de societats, les associacions que tinguin un pressupost anual inferior a 100.000 €.

g) Les entitat sense ànim de lucre fan un servei a la ciutat de Mataró que suposa la dinamització dels àmbits cultural, esportiu, mediambiental, educatiu, social, suposa una contribució clau en la cohesió social, el sentit de comunitat. El seu enfortiment és d'interès per a tota la societat, ja que expressa un compromís social i una capacitat cada cop més rellevant en la resolució de necessitats, en l'aportació de valors i en el desenvolupament de les societats.

Per aquest motiu, proposem al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels acords següents:

a) Transmetre a l'Administració Central, la preocupació de l'Ajuntament de Mataró per la inquietud expressada pel sector associatiu per aquesta normativa, la qual l'equipara de fet a una empresa mercantil i que comportarà una situació d'incompliment fiscal per a bona part d'un sector que es mou per altruisme i solidaritat, amb limitació de recursos i bàsicament amb voluntariat.

b) Demanar a l'Administració de l'Estat que promogui la modificació d'aquesta disposició, tot declarant exemptes de la declaració de l'impost de societats les associacions que tinguin un pressupost anual inferior a 100.000 €, i una moratòria pel que fa referència a la seva aplicació anual."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA-Servei d'Ingressos-

6 - MODIFICACIÓ DE LA TAXA D'ENSENYAMENT REGLAT DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ, PER AL CURS ACADÈMIC 2003/2004

La senyora Pilar Gonzalez, Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró,

"Relació de fets.

Vist l'informe de la gerència del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, en relació al càlcul de la taxa d'ensenyament reglat de l'EUP de Mataró per al curs 2003-2004 per a la qual proposa un increment del 3.7 %.

Atès que la taxa d'ensenyament de l'EUP de Mataró serà d'aplicació en la matriculació del 1r.quatrimetre del curs 2003-2004

Considerant que el càlcul de la taxa de les assignatures del pla nou d'estudis és el resultat del càlcul de nombre de crèdits pel preu del crèdit.

Vistos els informes dels serveis jurídics i econòmics de l'Ajuntament .

Fonaments de dret

La Llei 39/88, Reguladora de les Hisendes Locals, modificada parcialment per la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del règim legal de les taxes estatals i locals, estableix en l'article 20.4 l'habilitació a les Entitats Locals per a establir taxes per la prestació de serveis públics, en particular per l'ensenyament especial en establiments docents de les entitats locals.

L'article 24, apartat 2, del referit text legal estableix que l'import de les taxes per la prestació d'un servei o per la realització d'una activitat no podran excedir, en el seu conjunt, del cost real o previsible del servei o activitat de que es tracti o en el seu defecte, del valor de la prestació rebuda. Per la determinació de l'import de la taxa es tindran en consideració els costos directes i indirectes, inclosos els de caràcter financer, amortitzacions, i en el seu cas, els necessaris per garantir el manteniment i el desenvolupament raonable del servei o activitat.

Així mateix a l'article 25 de l'esmentada Llei s'estableix que els acords d'establiment de taxes per finançar total o parcialment nous serveis, haurà d'adoptar-se en atenció als informes tècnico-econòmics en els quals es manifesti la previsible cobertura del cost dels serveis.

L'article 299 del ROAS, estableix que la creació i modificació de les tarifes dels serveis, de competència local, correspon al Ple de l'ens local. Així mateix en l'article 301 de l'esmentat reglament s'estableix que les taxes s'han de regular en les ordenances fiscals corresponents.

L'article 49 de la Llei de 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l'article 162 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, estableixen que l'aprovació de les ordenances locals s'ajustarà al següent procediment:

a) Aprovació inicial pel Ple

b) Informació Pública i audiència als interessats pel termini mínim de trenta dies per a la presentació de reclamacions i suggerències.

c) Resolució de totes les reclamacions i suggerències presentades dintre del termini i aprovació definitiva pel Ple.

L'article 17 de la Llei 39/88, Reguladora de les Hisendes Locals, estableix que les ordenances fiscals s'exposaran en el tauló d'anuncis de l'entitat durant trenta dies com a mínim perquè els interessats puguin examinar l'expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes. Així mateix les entitats locals publicaran anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la Província. Els acords definitius, inclosos els provisionals que automàticament assoleixin aquesta categoria per haver-se presentat reclamacions, i el text íntegre de les ordenances o de les seves modificacions, hauran d'ésser publicats en el Butlletí Oficial de la Província.

La Presidenta del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró proposa al Consell Rector del Patronat sol·licitar al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següents acords:

PRIMER.-

Modificar l'art. 5 l'ordenança municipal de la taxa per la prestació de servei d'ensenyament reglat a l'Escola Universitària Politècnica, la qual quedarà de la següent manera:

"Article 5. Quota tributaria

La quantia de la taxa es determinarà de la següent forma:

El cost del servei es calcularà multiplicant el número de crèdits matriculats pel preu del crèdit.

El número de crèdits que l'estudiant haurà de matricular-se per cada assignatura de les respectives titulacions és el regulat en les resolucions d'homologació del pla d'estudis del Consell d'Universitats.

I. Preu del crèdit primera titulació enginyeria EUPM

a) Preu del crèdit 43,55 Euros.

b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 47,90 Euros

c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 52,26 Euros

d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 56.61 Euros

II. Preu del crèdit segona titulació enginyeria EUPM

a) Preu del crèdit 21,78 Euros.

b) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 1ª. vegada 23,96 Euros

c) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 2ª. vegada 26,14 Euros

d) Preu del crèdit si es repeteix assignatura 3ª. vegada 28.31 Euros

III. Taxa secretaria per prestació serveis acadèmics.

a) Gestió matrícula i expedient acadèmic 32,62 Euros.

b) Expedició certificacions acadèmiques 16,62 Euros

c) Sol.licitud estudis convalidació i adaptació 32,62 Euros

d) Trasllat expedient acadèmic 32,62 Euros

IV. Preu del crèdits convalidats, adaptats i reconeguts (25% preu crèdit) 10,89 Euros

V. Per als estudiants de l'EUPM que s'acullin al programa d'ampliació d'estudis per la segona titulació a l'EUPM (3+1) els crèdits convalidats, adaptats i reconeguts serà gratuïta.

VI. Crèdit sense escolaritat per raó d'extinció del pla d'estudis

(25 % preu crèdit) 10.89 Euros

VII. La matrícula dels crèdits necessaris per adaptar els plans d'estudis conduents a la mateixa titulació per raó d'extinció del pla d'estudis serà gratuïta.

VIII. El preu del crèdit acadèmic per l'estudiant visitant serà el fixat a l'apartat I del present article.

SEGON.-

Exposar l'anterior acord provisional en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, durant un termini de 30 dies hàbil, a fi de que els interessats puguin examinar l'expedient i presentar les reclamacions que considerin oportunes.

TERCER.-

L'anterior termini començarà a partir del dia següent a la publicació de l'anunci en el Butlletí Oficial de la Província.

QUART.-

Transcorregut l'anterior període d'exposició pública, s'adoptarà l'acord definitiu que procedeixi, resolent les reclamacions presentades, o en el seu defecte, l'acord provisional passarà a ésser definitiu, sense necessitat d'acord plenari.

CINQUÈ.-

En tot cas l'acord definitiu es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei de Gestió Econòmica-

7 - RATIFICAR DECRET D'ALCALDIA NÚM. 3146/2003 DE 25 D'ABRIL, RELATIU A L'APROVACIÓ DE L'OPERACIÓ DE PRÉSTEC DEL PROGRAMA DE CRÈDIT LOCAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA D'IMPORT 3.005.060,52 EUROS I ACCEPTACIÓ DE LA SUBVENCIÓ D'IMPORT 457.914,60 EUROS PER SUBSIDIAR EL TIPUS D'ÌNTERÈS DEL PRÉSTEC SOL.LICITAT.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la següent Proposta :

"En data 3 d'abril es va trametre a la Diputació de Barcelona la sol·licitud d'una operació de crèdit de tres milions cinc mil seixanta euros (3.005.060,00 €) en el marc del Programa de Crèdit Local de la Diputació de Barcelona.

En data 24 d' abril la Comissió de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar la concessió d'una subvenció dels interessos per un import de 457.914,60€.

Al Ple municipal es proposa l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

Concertar una operació de préstec amb la Caixa de Catalunya per import de 3.005.060,00€ en el marc del Programa de Crèdit Local de la Diputació de Barcelona. Les condicions financeres d'aquesta operació són:

  • Termini: 12 anys (inclou dos anys de carència)
  • Tipus d'interès: euribor a 3 mesos més 0,10% revisió trimestral
  • Comissió d'obertura: 0,10%

SEGON.-

Acceptar la subvenció dels interessos d'import 457.914,60€, atorgada per la Diputació de Barcelona, i el conveni regulador de la mateixa, obrant en l'expedient.

TERCER.-

Acceptar el text del conveni a subscriure entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mataró, regulador del subsidi del préstec sol·licitat a la Caixa d'Estalvis de Catalunya amb càrrec al Programa de Crèdit Local.

QUART.-

Acceptar la minuta de préstec

CINQUÈ.-

Facultar l'Il.lm. Sr. Alcalde-President d'aquest Ajuntament, perquè formalitzi els acords anteriors: el préstec amb la Caixa de Catalunya i el conveni regulador de la subvenció dels interessos amb la Diputació de Barcelona."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

8 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MERCANTIL GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ SL (GINTRA) PER A LA CONCERTACIÓ DE L'OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI PER IMPORT DE 1.500.000,00 EUROS PEL FINANÇAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'APARCAMENT EN RÈGIM DE CONCESSIÓ PER EXPLOTACIÓ DE LA PL GRANOLLERS, DAVANT L'ENTITAT FINANCERA BANC SANTANDER CENTRAL HISPANO.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la següent Proposta :

"Vist l'escrit presentat per l'empresa PUMSA, on manifesta la necessitat de modificar l'acord de Ple de data 6 de març d'enguany, en el sentit que, la autorització de la concertació de l'operació de crèdit hipotecari d'import 1.500.000 amb el Banc Santander Central Hispano per a finançar la construcció del soterrani 2 i 3 de l'aparcament de la plaça Granollers consti a nom de la Societat filial Gestió Integral de Trànsit de Mataró S.L en lloc de la seva societat matriu PUMSA i en virtut del que estableix la Llei 7/85, de Bases de Règim Local i la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 55.

PROPOSO:

  1. Autoritzar a la Societat filial Gestió Integral de Trànsit Mataró SL per a la concertació de l'operació de crèdit hipotecari per import de 1.500.000,00 Euros, pel finançament de la construcció de l'aparcament en règim de concessió per explotació de la Plaça Granollers, que per acord de ple de data 6 de març de 2003 havia estat inicialment autoritzat a la Societat Matriu Promocions Urbanístiques de Mataró SA.
  2. Aprovar com a Pla de sanejament financer de Gestió Integral de Trànsit Mataró SL per als propers 3 anys el pla econòmic-financer que incorporava el contracte programa aprovat en l'acord de Ple de data 6 de març de 2003 i que s'adjunta en l'annex 1 d'aquesta proposta.
  3. Comunicar el present acord a la Societat Mercantil GINTRA, a la Societat mercantil PUMSA SA i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: Cap

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

9 - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DE L'EXERCICI 2003 DE:

1. L'AJUNTAMENT CONSISTENT EN CRÈDIT EXTRAORDINARI I SUPLEMENT DE CRÈDIT

2. L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ CONSISTENT EN SUPLEMENT DE CRÈDIT

3. EL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA CONSISTENT EN SUPLEMENT DE CRÈDIT

4. L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA CONSISTENT EN SUPLEMENT DE CRÈDIT

5. MODIFICACIÓ DE LES BASES D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST 2003.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la següent Proposta :

"Relació de fets

Per decret d'alcaldia 2179/2003 de data 20 de març relatiu a l'aprovació del pressupost de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms corresponent a l'exercici 2002, pel qual s'aprova un romanent líquid de tresoreria per a l'Ajuntament per a despeses generals de 126.235,46 €.

El pressupost del 2003 es va confeccionar amb les premisses conegudes en aquell moment i des d'aleshores s'han produït fets: reclassificació de crèdits, ajustaments i necessitat de crèdit per a despeses de personals, nou mobiliari, noves aportacions a entitasts, que comporten la necessitat de dotar de crèdit pressupostari determinades partides.

A la vista del romanent de tresoreria positiu per a despeses generals derivat de la liquidació pressupostària del 2003 i els informes dels diferents serveis de les necessitats de crèdit per actuacions específiques i de les possibilitats de minoració d'altres crèdits, inicialment previstos, el Govern Municipal ha decidit que s'inicii el present expedient de modificació de crèdit del pressupost de l'exercici 2003.

En data 15 d'abril ha estat aprovat el Decret de l'avantprojecte de l'expedient de modificació de crèdit del pressupost de l'exercici 2003. Vista la diligència que consta a l'expedient de data 23 d'abril.

Vistos els informes dels serveis gestors i els informes del Servei de Gestió Econòmica i del Servei d'Intervenció.

Fonaments de dret

  1. Article 158 de la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals.
  2. Articles 34 a 38 de l'R.D. 500/1990
  3. Bases d'execució del pressupost municipal.
  4. Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
  5. RDL 781/86, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Per tot el que s'ha exposat el sotasignant proposa al Ple que adopti el següent acord:

Aprovació de l'expedient de modificació de crèdit en els termes que es detallen a continuació:

  1. Aplicació del romanent de tresoreria per a despeses generals de l'Ajuntament de Mataró per un import de 126.235,46 €:
  2. Crèdit extraordinari segons el detall següent:

    Partides a augmentar:

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import €

    30000

    800

    41001

    Aportació Patronat Cultura

    82.191,39

    30000

    800

    41002

    Aportació Patronat d'Esports

    19.092,21

    30000

    800

    41004

    Aportació IME

    24.951,86

    TOTAL

    126.235,46

    Finançament:

    Romanent de tresoreria

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import €

    30000

    87001

    Romanent tresoreria

    126.235,46

    TOTAL

    126.235,46

  3. Baixes per anul·lació dels crèdits pressupostaris per import de 1.014.624,73 € que a continuació es detallen i que segons els informes dels serveis gestors, aquests crèdits són reduïbles o anul·lables sense perjudici del servei.
  4. Crèdit extraordinari segons el detall següent:

    Partides a augmentar:

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import €

    62000

    911

    46100

    Aport. Diputació BCN (catàstrofe Prestige)

    4.380,50

    30000

    121

    46700

    Aportació TV Catalunya

    6.000,00

    30000

    622

    48000

    Aportació Fundació Unió de Cooperadors

    60,00

    35000

    121

    48000

    Aportació conveni UGT

    2.500,00

    35000

    121

    48000

    Aportació conveni CC.OO.

    2.500,00

    36000

    121

    62300

    Inversió nova maq.,inst., i utillatge SIB

    27.000,00

    42000

    121

    62500

    Mobiliari Casa Gran

    17.000,00

    59.440,50

    Finançament:

    Baixes per anul·lació

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import €

    30000

    121

    22706

    Contract.serv.i estudis Dep.Interior i Hisenda

    10.380,50

    32100

    11

    31001

    Interessos préstecs de l'interior

    60,00

    35000

    422

    45400

    Transf. Universitats

    5.000,00

    30000

    121

    62300

    Inversió en instal.lacions diverses

    27.000,00

    34100

    121

    62400

    Vehicles Serveis Centrals

    17.000,00

    59.440,50

     

    Suplement de crèdit segons el següent detall:

    Partides a augmentar:

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import €

    22000

    222

    12100

    Policia Municipal

    20.000,00

    31000

    611

    12100

    Intervenció

    12.000,00

    51000

    511

    12100

    Manteniment

    12.000,00

    65000

    413

    12100

    Sanitat i Serveis Socials

    12.000,00

    30000

    121

    14100

    Altre personal

    100.000,00

    35000

    311

    16000

    Recursos Humans

    64.000,00

    34100

    121

    21502

    Reparació mobiliari edificis

    10.580,00

    63001

    313

    22300

    Transport de persones de Joventut i dona

    6.000,00

    10000

    122

    22602

    Divulgació web

    22.000,00

    63000

    313

    22706

    Contractació Serveis Igualtat i Solid.

    6.700,00

    63001

    313

    22706

    Contractació serveis Joventut i dona

    9.000,00

    65000

    313

    22706

    Contractació serveis atenció primària

    24.300,00

    30000

    800

    41004

    Aportació IME

    100.000,00

    30000

    121

    46600

    Aportació Federació Municipis Catalunya

    1.039,11

    36000

    521

    46700

    Aportació Consorci Localret

    6.206,35

    63000

    313

    48000

    Subvencions i Convenis Igualtat i Solid.

    10.000,00

    30000

    121

    48900

    Aportació Consell Català M.Europeu

    1.081,83

    30000

    422

    48900

    Aportació Fundació Tecnocampus

    12.000,00

    34100

    313

    62500

    Mobiliari diversos usos acció social

    4.698,00

    36000

    121

    62600

    Material informàtic SIB

    5.700,00

    42000

    121

    63200

    Inversió reposició edificis serv.grals.

    95.900,73

    43000

    453

    78900

    Foment del Patrimoni Històric

    16.376,00

    52000

    442

    85200

    Participació Consorci brossa

    11.602,21

    32100

    11

    91300

    Amort.préstecs ens fòra sector públic

    392.000,00

    955.184,23

     

    Finançament:

    Baixes per anul·lació

    Org.

    Func.

    Econ.

    Descripció partida

    Import €

    21000

    513

    21001

    Conservació solars aparcament

    3.000,00

    10000

    121

    22706

    Contractes empreses de Presidència

    13.000,00

    60000

    541

    22706

    Cont.serveis Serv.Personals

    29.000,00

    39100

    611

    22708

    Contractació serveis recaptació

    6.206,35

    32100

    11

    31001

    Interessos préstecs de l'Interior

    750.120,94

    40000

    800

    44000

    Transferència a Societat

    26.876,00

    41000

    432

    60000

    Compra de terrenys

    95.980,73

    34100

    121

    62500

    Mobiliari Serveis Generals

    4.698,00

    22000

    222

    63300

    Inversió rep.maquinaria, instal.lació i utillatge P.L.

    2.700,00

    51000

    422

    63300

    Inversió edificis escolars

    11.602,21

    36000

    121

    64000

    Inversió software

    12.000,00

    955.184,23

     

  5. Modificació de les bases d'execució del pressupost vigent en els següents termes:

 

  1. Article 25 è.- Tramitació d'aportacions i subvencions.
  2. Canviar el nom de Centre juvenil Boomerang per Salesians Sant Jordi. Com a subvencions nominatives partida 65000 313 48900, s'amplien les aportacions a l'Associació Casal Gent Gran del Parc i Associació de Gent Gran de Cirera en 5.355,60 € i 6.300,66 € respectivament. També s'amplia la subvenció nominativa partida 63000 313 48000, aportació a la Universitat Autònoma de Barcelona en 2.998,81 € i es crea una aportació a la Creu Roja per import de 10.000,00 €. Quedant de la següent manera:

     

     

    Article 25è.- Tramitació d'aportacions i subvencions.

    63000 313 48000 SUBV. I CONVENIS D'IGUALTAT I SOLIDARITAT

    31.014,00

    Associació de Veïns de Rocafonda, l'Esperança, Ciutat Jardí

    12.000,00

    Universitat Autònoma de Barcelona

    9.014,00

    Creu Roja

    10.000,00

    65000 313 48900 SUBVENCIONS I CONVENIS SERVEIS SOCIALS

    388.025,04

    Fundació Privada El Maresme

    87.023,72

    Centre de Formació i Prevenció

    92.995,86

    Associació infantil i juvenil casal Xerinola

    42.060,73

    Associació de lleure i cultura Enlleura't

    44.464,73

    GIMM (Grup d'Invàlids de Mataró)

    27.252,23

    Llar Sant Emili

    3.065,16

    Fundació Suport

    2.145,61

    Fundació Sant Joaquim

    13.467,03

    Càrites Interparroquial de Mataró

    8.072,60

    Centro de Sordos del Maresme

    3.280,81

    Salesians Sant Jordi

    6.562,88

    Creu Roja

    30.651,62

    Germanes de la Caritat Sant Vicenç de Paul

    6.130,32

    Associació Casal Gent Gran del Parc

    8.420,76

    Associació de Gent Gran de Cirera

    9.365,82

    Llar Santa Maria Assumpta

    3.065,16

  3. Article 25è. 11.- S'inclou: "En aquests casos, excepte que es reguli el contrari en el conveni acordat, el pagament avançat de la subvenció serà com a màxim el 70% del total import atorgat, procedint-se al pagament del 30% restant un cop hagi estat justificat, per part del beneficiari, el 100% de l'import total atorgat com a subvenció". Quedant de la següent manera:
  4. Article 25è. 11

    .- Excepcionalment es tramitarà el reconeixement de l'obligació prèvia a la justificació d'acord amb el que estableix l'article 22 de les esmentades bases reguladores aprovades pel Ple en data 4 de desembre de 1997. En aquests casos, excepte que es reguli el contrari en el conveni acordat, el pagament avançat de la subvenció serà com a màxim el 70% del total import atorgat, procedint-se al pagament del 30% restant un cop hagi estat justificat, per part del beneficiari, el 100% de l'import total atorgat com a subvenció.

  5. Article 47è.- Ajuts de Caixa.- S'inclou: "i, excepcionalment, a la Fundació Tecnocampus". Quedan de la següent manera:

Article 47è.- Ajuts de Caixa.

L'Ajuntament podrà concedir ajuts de caixa reintegrables als Organismes Autònoms Municipals i, excepcionalment, a la Fundació Tecnocampus, d'acord amb els requisits següents:

"a) €€€€€..".

 

El senyor Ramon Bassas explica que la modificació pressupostària no supera l'1% del conjunt del pressupost i consisteix bàsicament en traspassos i reclassificacions de partides. La prioritat d'aquesta modificació es centra en atendre els increments retributius per conveni del Patronat de Cultura i de l'Institut Municipal d'Educació.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot contrari del seu grup per quant es dedica el romanent de tresoreria a despeses corrents i no d'inversió, només cinc mesos després de començar l'exercici.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, anuncia que votaran negativament per coherència amb el vot negatiu del pressupost i per la dedicació de romanents a despesa corrent.

El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, no objecten la possibilitat que té el govern de modificar el pressupost, però repeteixen la posició manifestada en el moment d'aprovació del mateix en referència al seu significat global. També comparteix la crítica a la dedicació de romanents a despesa corrent.

El senyor Ramon Bassas respon que la inversió pressupostada pel 2003 es superior a la de 2002, i que va ser finançada gràcies a l'augment de l'estalvi corrent de l'exercici anterior.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 14, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista.

Vots en contra: 12, corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Abstencions: Cap

 

10 - CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT SOTERRANI AL CAMÍ DE LA GEGANTA, 82 MATARÓ

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la següent Proposta :

"L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va resoldre, en la part que interessa, el següent:

PRIMER.- Crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació.

SEGON.- Determinar la prestació del servei a través de la formula de gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal.

TERCER.- Aprovar el Reglament del Servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació.

QUART.- Establir com gestora del servei, d'acord amb el contingut del Reglament, a la societat municipal de capital social íntegrament municipal Promocions Urbanístiques de Mataró Societat Anònima.

CINQUÉ.- Encarregar a PUMSA la gestió del servei aparcaments en subsòl, de zones sotmeses a control horari i del servei de recolzament a la circulació, en el termes, condicions i extensió del Reglament del Servei, i en les condicions econòmiques del present Acord.

L'efectiva gestió i explotació dels estacionaments en superfície s'iniciarà el 1.9.2001, després de l'extinció de l'actual concessió a favor de PARCOSA.

L'efectiva gestió del servei de recolzament a la circulació en termes del Reglament i amb la nova estructura i activitats fitxats s'iniciarà el 1.10.2001, després de la finalització del contracte del servei de grua actual a favor del Sr. Escolano Paradera.

SISÉ.- Aprovar el projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei d'estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

SETÈ.- Declarar la no disponibilitat de crèdit en la partida 42000-513-62200 "Inversió nova aparcaments", per import de 8.300.000.- Pta.

VUITÈ.- Establir un cànon per la prestació del servei d'acord amb la següent formula € que podrà ser revisada anyalment- : Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % )x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments en superfície, aparcaments en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

 

II.- PROJECTE PROPOSAT PER PUMSA

El projecte presentat per PUMSA relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposa a la seva pàgina 11:

El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. És evident que l'empresa cessionària (ara GINTRA) serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que és a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

 

III.- CREACIO de GINTRA

El Ple d'abril de 2002 acordà, en la part que interessa, el següent:

"PRIMER.- Aprovar inicialment els estatuts per a la constitució de la societat mixta participada per l'Ajuntament i PUMSA d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació que s'adjunten com ANNEX i formen part integrant del present acord.

TERCER.- Establir i encomanar com gestora del servei d'aparcaments en subsòl, de zones sotmeses a control horari i del servei de recolzament a la circulació, d'acord amb el contingut del reglament del servei d de l'acord del Ple de 5-4-2001, aprovat definitivament en els aspectes necessaris el 7-6-2001, a la societat municipal de capital mixt creada, tan bon punt i d'acord amb les normes del dret mercantil pugui iniciar la seva activitat, un cop atorgada l'escriptura de constitució o inscrita la societat."

Aquest acord va ser aprovat definitivament en sessió plenària de 4 de juliol de 2002.

 

IV.- PROJECTE TÈCNIC I POSTA A DISPOSICIÓ

Per acord del Ple de 6 de març de 2003, s'ha aprovat definitivament el projecte de construcció d'un aparcament públic a la Plaça Gatassa de Mataró; aquest aparcament ocuparà una superfície de 1.147,50 m2, el qual estarà edificat sota rasant i composat de dues plantes soterrànies, amb una capacitat total de 82 places d'aparcament repartides en 40 places a la planta sòtan €1 i 42 places a la planta sòtan €2; al mateix acord encarrega a PUMSA la construcció de les obres compreses en el projecte definitivament aprovat.

S'haurà d'incorporar a l'expedient administratiu la subrogació de GINTRA en la posició de PUMSA, pel que fa a aquest aspecte.

FETS

1) ATORGAMENT D'UNA CONCESSIÓ DEMANIAL

Aquest expedient té per objecte constituir a favor de GINTRA una concessió demanial, o concessió administrativa de domini públic, del subsòl públic de la Plaça Gatassa, per a la construcció d'un aparcament i explotació mitjançant gestió directa, per dita empresa (soterranis €1 i €2).

La figura de la concessió demanial s'adopta en funció de l'establert al Reglament del Servei d'aparcaments, que aprovà el Ple municipal ja esmentat de 7 de juny de 2001 (apartat règim dels béns).

 

2) IDENTIFICACIÓ I NATURALESA DEL BÉ OBJECTE DE LA CONCESSIÓ

Obren a l'expedient plànols de situació de la finca en el subsòl de la qual ha de quedar construït l'aparcament indicat. Es constituirà la concessió que afecta al subsòl de la plaça Gatassa, la qual té la següent descripció:

Extensió de terreny de 1457 metres quadrats que limita per Nord i per l'Oest amb el Carrer de la Gatassa, pel Sud amb el Carrer Salvador Llanas i per l'Est amb el Passatge sense nom, de Mataró, que avui en dia constitueix la Plaça de la Gatassa, de Mataró.

La concessió també afectarà a una petita porció del carrer de la Gatassa, que limita amb la plaça de la Gatassa, pel seu Oest, d'aquesta ciutat.

Consta a l'expedient, informe emès pel tècnic municipal competent referent a la valoració i configuració de la finca objecte de concessió, de 1.147,50 m2.

Valoració tècnica del sòl: 30.339.89 euros.

Obra a l'expedient informe relatiu a les cotes en subsòl, de l'edificació.

El cost de la construcció, segons projecte, importa 1.158.402,10 euros, sense IVA.

 

3) CÀNONS I TARIFES

El cànon aplicable ve fixat genèricament al reglament del servei d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment a l'inici d'aquest informe.

GINTRA ha presentat la proposta de preus i tarifes de l'aparcament a explotar, a fi que s'aprovin per aquest Ajuntament.

Consta informe tècnic sobre possibles cànons a percebre, i referent a la proposta de les tarifes de l'aparcament.

 

FONAMENTS JURÍDICS

L'Ajuntament és titular del domini del subsòl a cedir, en base al que disposa l'article 350 del Codi Civil, constant la corresponent finca a l'inventari municipal, com propietat de l'Ajuntament.

La cessió d'ús privatiu del domini públic a favor de l'empresa municipal s'instrumenta mitjançant la figura jurídica de la concessió demanial, en compliment del que disposa el reglament del Servei d'aparcaments (apartat "Règim dels béns").

Consten a l'expedient plànols de situació de la finca en el subsòl de la qual resta l'aparcament.

La concessió demanial o concessió administrativa de domini públic es regeix pel que disposen l'article 202 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 57 a 71 del Reglament de Patrimoni.

 

  1. ATORGAMENT

No és possible promoure la concurrència en l'atorgament d'aquesta concessió, atesa la forma de gestió del servei establerta per acord plenari de 7 de juny de 2001 (gestió directa mitjançant societat de capital mercantil íntegrament municipal, la qual cosa exclou la concurrència). Actualment la gestió del servei d'aparcaments en subsòl resta encomanada a l'empresa GINTRA, en virtut d'acord del Ple d'abril de 2002, complementat per un altre de 4 de juliol de 2002, que serà la concessionària, regint el mateix sistema de gestió. Aquesta empresa, participada per l'Ajuntament i per PUMSA, es pot assimilar a les empreses de capital íntegrament municipal, en tant que PUMSA és de capital íntegrament municipal, i que el seu funcionament és equivalent, en tant que el Consell d'Administració el constitueix el propi Ple municipal.

 

2) PLEC DE CLÀUSULES

El plec de clàusules proposat s'ha ajustat a les previsions del Reglament de Patrimoni (Decret 336/1988), en especial a les disposicions de l'article 61, i en el màxim possible, als plecs ja aprovats anteriorment per aquest Ajuntament relatius a situacions jurídiques equivalents: les concessions demanials dels aparcaments de Rocafonda, de Can Xammar, del Parc Central, o de la Unitat d'Actuació 27 (carrers Capmany i Solís). Així:

a) S'atorga salvant els drets de propietat i sens perjudici d'altri.

b) Consta consignada una finalitat concreta: execució de les obres de construcció d'un aparcament soterrani per a vehicles i per a la prestació del servei públic d'aparcaments en la finca objecte de concessió (punt 1.3.).

c) S'atorga pel termini màxim de les concessions: 50 anys (punt 3).

d) Es preveu implícitament i explícitament (punt 6.2.) la facultat de l'ens local de resoldre la concessió abans del seu venciment, si ho justifiquen les circumstàncies sobrevingudes d'interès públic, amb dret al rescabalament dels danys que s'hagin pogut produir.

e) Es consigna la facultat d'inspecció per a l'ens local dels béns, instal·lacions i construccions (punt 6.3.).

f) Es preveu la constitució de garantia per assegurar el bon ús dels béns o instal·lacions.

S'informa favorablement la possibilitat d'excepcionar la prestació efectiva de la garantia, sempre que s'acordi individualment de forma motivada, d'acord amb les prescripcions del RDL 2/2000 i el reglament que el desenvolupa (vid. en especial article 38 del RDL), que es consideren aplicables per analogia al present supòsit de gestió directa de servei públic, per empresa municipal.

L'exonerat, en aquest cas, seria l'empresa GINTRA.

A criteri de qui subscriu, concorren les següents raons per acordar aquesta excepció:

En general:

En base al control i direcció que exerceix l'Ajuntament sobre GINTRA, que es concreten en els següents aspectes:

Perquè les previsions d'ingressos i despeses de GINTRA s'integren en els pressupostos generals de l'Ajuntament (art. 143 LRHL).

Perquè GINTRA se subjecta, en última instància, a la programació, coordinació pressupostària i financera i a la tresoreria de l'Ajuntament (art. 224 del ROAS).

En atenció al fet que la junta general de dita empresa és el Ple de l'entitat local, al qual correspon l'administració i direcció de la societat, d'acord amb els seus estatuts (art. 219 del ROAS).

Es valora també que es duu el control financer i d'eficàcia de l'entitat per la corporació (201 i 202 LRHL), i que l'Ajuntament restaria obligat a dissoldre la societat quan les pèrdues excedeixin la meitat del capital social, corresponent a la corporació sobre la continuïtat i forma de prestació del servei (art. 103 TRRL).

En concret:

*GINTRA assumeix la prestació del servei en règim de gestió directa. Això comporta, d'acord amb el que disposa l'article 236 de la Llei 8/1987, que el propi Ajuntament assumeix i centralitza el servei, exercint de manera exclusiva les potestats de direcció i gestió (la principal diferència entre la gestió directa pel propi ens o per empresa municipal es pot fixar, doncs, en la delimitació de la responsabilitat econòmica que s'assumeix en la prestació del servei).

*GINTRA és una societat assimilada a una mercantil amb capital íntegrament municipal, com ja s'ha dit.

Tot l'exposat permet justificar la possibilitat d'eximir a GINTRA de prestar la fiança.

El plec conté també les clàusules exigides per l'article 62 del Reglament de Patrimoni:

- Objecte de la concessió (punt 1)

  • Obres i instal·lacions a realitzar per la concessionària (punt 2)
  • Termini (punt 3)
  • Deures i facultats del concessionari (punt 4)
  • Tarifes (vid. Proposta, degudament informada)
  • Cànon a satisfer a l'ens local (punt 5 )
  • Obligació de mantenir en bon estat la porció de domini utilitzat i de les obres que s'hi construeixin (punt 4.3.10.)
  • Reversió de les obres i instal·lacions a l'acabament (4.3.8).
  • Garantia provisional: s'exonera l'adjudicatària de la prestació de la garantia provisional, la qual cosa es justifica pel propi tipus d'adjudicació que es pren en el present cas (adjudicació directa de la concessió).
  • Es substitueix el règim sancionador de les infraccions del concessionari, per l'establiment d'una comissió de seguiment, que ha de vetllar per la prestació del servei en adequades condicions.
  • Es preveu l'obligació del concessionari de deixar lliures i vacus i a disposició de l'Administració, a la finalització del termini establert, els béns objecte de la concessió i de reconèixer la potestat de l'Ajuntament per acordar-ne i executar-ne per si mateix el llançament (punt 8 in fine; punt 4.3.8).

 

ESPECIALITATS

S'introdueix la facultat d'exigir el cobrament de les prestacions econòmiques dels usuaris derivades de la prestació del servei per la via de constrenyiment. A criteri de qui subscriu, aquesta facultat troba el seu empara als articles 250 i 252 del Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, que s'entén aplicable al present supòsit, en quant la concessió demanial participa de la naturalesa jurídica de dret a la utilització del domini públic i de prestació de servei públic. Es considera que és mereixedor d'especial protecció el crèdit que es meriti per raó de les obligacions ordinàries i periòdiques de manteniment, conservació, reparació i millora del domini públic, a les quals en principi es farà front mitjançant l'abonament de les quotes de la "comunitat d'usuaris", per raó de l'especial protecció que les pròpies normes aplicables atorguen al domini públic, com la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, o el Decret 336/1988. Per l'exercici de la via executiva, serà necessària la prèvia sol·licitud a l'Ajuntament per part del concessionari, i s'ajustarà al procediment legalment previst.

S'imposa a la concessionària l'obligació de declarar l'obra nova, mitjançant la corresponent escriptura pública, atès que és l'empresa encarregada de construir l'aparcament. L'empresa concessionària assumirà les despeses d'inscripció al Registre de la Propietat de la concessió demanial i de l'obra nova.

A l'apartat 4.3.10, es farà constar expressament que GINTRA tindrà la qualitat d' usuari de les places d'aparcament vacants, i en aquesta qualitat contribuirà al manteniment i conservació de l'aparcament, en la proporció que li correspongui sobre el total aparcament.

 

3) APROVACIÓ

D'acord amb l'article 66, procedeix l'aprovació del plec de clàusules pel Ple municipal, amb informe previ del Secretari i de l'interventor, requerint-se l'exposició al públic en el tauler d'anuncis i en el BOP per un termini de 30 dies com a mínim, en el qual es poden formular reclamacions i al·legacions.

 

4) INSCRIPCIÓ DE LA CONCESSIÓ EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT

S'inscriurà a l'empara d'allò que estableix l'article 31, 60 i 61 del Reglament Hipotecari.

5) TARIFES

D'acord amb l'informe emès pels tècnics municipals competents, les tarifes i preus de l'explotació de la concessió que proposa GINTRA es consideren correctes.

En virtut de tot l'exposat, es proposa, si s'escau l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Atorgar provisionalment a favor de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ, S.L, una concessió demanial referida al subsòl de les següents finques:

-Finca que constitueix actualment la Plaça de la Gatassa, de Mataró, que té la següent descripció:

URBANA: PORCIO DE TERRENY destinada a zona verda, amb una superfície de mil quatre-cents cinquanta-set metres quadrats. LIMITA: Al Nord i a l'Oest, amb el Carrer de la Gatassa, al Sud, amb el Carrer Salvador Llanas i per l'Est, amb el Passatge sense nom, de Mataró.

-El carrer de la Gatassa, de Mataró.

Una porció de 1.060,90 m2 de la present concessió afecta al subsòl de la plaça de la Gatassa, i una porció de 86,60 metres quadrats, correspon al subsòl del carrer de la Gatassa, de Mataró. Al plec que s'aprova al punt següent, obra adjunt plànol de situació en superfície del terreny objecte de concessió.

Per raó de la seva destinació, el subsòl afectat per la present concessió té la qualificació jurídica de bé de domini públic, afecte al servei públic.

SEGON.-

Aprovar provisionalment el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A.

TERCER.-

Sotmetre el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART.-

Aprovar provisionalment les tarifes de l'aparcament soterrani de La Plaça Gatassa, que proposa l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ, S.L, amb les concrecions horàries que s'especifiquen, i que es reprodueixen a continuació:

Concessió de places a 50 anys (venda): 20.434 ,41 € + IVA

Quota de manteniment mensual: 12,02 € + IVA

Arrendament mensual:

Places fixes (lloguer): 90,15 €/mes (sense IVA)

CINQUÈ.-

De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb sotmissió al referit plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

SISÈ.-

Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ, S.L de prestar la garantia definitiva prevista al punt dotzè del plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit plec.

SETÈ.-

Autoritzar l'Alcalde-President de l'Ajuntament, per a la subscripció de tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: Cap

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

 

11 - CONCESSIÓ DEMANIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN APARCAMENT SOTERRANI AL SUBSÒL DE LA PLAÇA GATASSA

El senyor Manuel Mas, Alcalde President, presenta la següent Proposta :

"'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va resoldre, en la part que interessa, el següent:

"PRIMER.- Crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació.

SEGON.- Determinar la prestació del servei a través de la formula de gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal.

TERCER.- Aprovar el Reglament del Servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació.

QUART.- Establir com gestora del servei, d'acord amb el contingut del Reglament, a la societat municipal de capital social íntegrament municipal Promocions Urbanístiques de Mataró Societat Anònima.

CINQUÉ.- Encarregar a PUMSA la gestió del servei aparcaments en subsòl, de zones sotmeses a control horari i del servei de recolzament a la circulació, en el termes, condicions i extensió del Reglament del Servei, i en les condicions econòmiques del present Acord.

L'efectiva gestió i explotació dels estacionaments en superfície s'iniciarà el 1.9.2001, després de l'extinció de l'actual concessió a favor de PARCOSA.

L'efectiva gestió del servei de recolzament a la circulació en termes del Reglament i amb la nova estructura i activitats fitxats s'iniciarà el 1.10.2001, després de la finalització del contracte del servei de grua actual a favor del Sr. Escolano Paradera.

SISÉ.- Aprovar el projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei d'estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

SETÈ.- Declarar la no disponibilitat de crèdit en la partida 42000-513-62200 "Inversió nova aparcaments", per import de 8.300.000.- Pta.

VUITÈ.- Establir un cànon per la prestació del servei d'acord amb la següent formula € que podrà ser revisada anyalment- : Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % )x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments en superfície, aparcaments en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

 

II.- PROJECTE PROPOSAT PER PUMSA

El projecte presentat per PUMSA relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposa a la seva pàgina 11:

El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. És evident que l'empresa cessionària (ara GINTRA) serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que és a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

 

III.- CREACIO de GINTRA

El Ple d'abril de 2002 acordà, en la part que interessa, el següent:

"PRIMER.- Aprovar inicialment els estatuts per a la constitució de la societat mixta participada per l'Ajuntament i PUMSA d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació que s'adjunten com ANNEX i formen part integrant del present acord.

TERCER.- Establir i encomanar com gestora del servei d'aparcaments en subsòl, de zones sotmeses a control horari i del servei de recolzament a la circulació, d'acord amb el contingut del reglament del servei d de l'acord del Ple de 5-4-2001, aprovat definitivament en els aspectes necessaris el 7-6-2001, a la societat municipal de capital mixt creada, tan bon punt i d'acord amb les normes del dret mercantil pugui iniciar la seva activitat, un cop atorgada l'escriptura de constitució o inscrita la societat."

Aquest acord va ser aprovat definitivament en sessió plenària de 4 de juliol de 2002.

 

IV.- PROJECTE TÈCNIC I POSTA A DISPOSICIÓ

Per acord del Ple de 6 de març de 2003, s'ha aprovat definitivament el projecte de construcció d'un aparcament públic a la Plaça Gatassa de Mataró; aquest aparcament ocuparà una superfície de 1.147,50 m2, el qual estarà edificat sota rasant i composat de dues plantes soterrànies, amb una capacitat total de 82 places d'aparcament repartides en 40 places a la planta sòtan €1 i 42 places a la planta sòtan €2; al mateix acord encarrega a PUMSA la construcció de les obres compreses en el projecte definitivament aprovat.

S'haurà d'incorporar a l'expedient administratiu la subrogació de GINTRA en la posició de PUMSA, pel que fa a aquest aspecte.

FETS

1) ATORGAMENT D'UNA CONCESSIÓ DEMANIAL

Aquest expedient té per objecte constituir a favor de GINTRA una concessió demanial, o concessió administrativa de domini públic, del subsòl públic de la Plaça Gatassa, per a la construcció d'un aparcament i explotació mitjançant gestió directa, per dita empresa (soterranis €1 i €2).

La figura de la concessió demanial s'adopta en funció de l'establert al Reglament del Servei d'aparcaments, que aprovà el Ple municipal ja esmentat de 7 de juny de 2001 (apartat règim dels béns).

2) IDENTIFICACIÓ I NATURALESA DEL BÉ OBJECTE DE LA CONCESSIÓ

Obren a l'expedient plànols de situació de la finca en el subsòl de la qual ha de quedar construït l'aparcament indicat. Es constituirà la concessió que afecta al subsòl de la plaça Gatassa, la qual té la següent descripció:

Extensió de terreny de 1457 metres quadrats que limita per Nord i per l'Oest amb el Carrer de la Gatassa, pel Sud amb el Carrer Salvador Llanas i per l'Est amb el Passatge sense nom, de Mataró, que avui en dia constitueix la Plaça de la Gatassa, de Mataró.

La concessió també afectarà a una petita porció del carrer de la Gatassa, que limita amb la plaça de la Gatassa, pel seu Oest, d'aquesta ciutat.

Consta a l'expedient, informe emès pel tècnic municipal competent referent a la valoració i configuració de la finca objecte de concessió, de 1.147,50 m2.

Valoració tècnica del sòl: 30.339.89 euros.

Obra a l'expedient informe relatiu a les cotes en subsòl, de l'edificació.

El cost de la construcció, segons projecte, importa 1.158.402,10 euros, sense IVA.

 

3) CÀNONS I TARIFES

El cànon aplicable ve fixat genèricament al reglament del servei d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment a l'inici d'aquest informe.

GINTRA ha presentat la proposta de preus i tarifes de l'aparcament a explotar, a fi que s'aprovin per aquest Ajuntament.

Consta informe tècnic sobre possibles cànons a percebre, i referent a la proposta de les tarifes de l'aparcament.

 

FONAMENTS JURÍDICS

L'Ajuntament és titular del domini del subsòl a cedir, en base al que disposa l'article 350 del Codi Civil, constant la corresponent finca a l'inventari municipal, com propietat de l'Ajuntament.

La cessió d'ús privatiu del domini públic a favor de l'empresa municipal s'instrumenta mitjançant la figura jurídica de la concessió demanial, en compliment del que disposa el reglament del Servei d'aparcaments (apartat "Règim dels béns").

Consten a l'expedient plànols de situació de la finca en el subsòl de la qual resta l'aparcament.

La concessió demanial o concessió administrativa de domini públic es regeix pel que disposen l'article 202 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 57 a 71 del Reglament de Patrimoni.

 

  1. ATORGAMENT

No és possible promoure la concurrència en l'atorgament d'aquesta concessió, atesa la forma de gestió del servei establerta per acord plenari de 7 de juny de 2001 (gestió directa mitjançant societat de capital mercantil íntegrament municipal, la qual cosa exclou la concurrència). Actualment la gestió del servei d'aparcaments en subsòl resta encomanada a l'empresa GINTRA, en virtut d'acord del Ple d'abril de 2002, complementat per un altre de 4 de juliol de 2002, que serà la concessionària, regint el mateix sistema de gestió. Aquesta empresa, participada per l'Ajuntament i per PUMSA, es pot assimilar a les empreses de capital íntegrament municipal, en tant que PUMSA és de capital íntegrament municipal, i que el seu funcionament és equivalent, en tant que el Consell d'Administració el constitueix el propi Ple municipal.

 

2) PLEC DE CLÀUSULES

El plec de clàusules proposat s'ha ajustat a les previsions del Reglament de Patrimoni (Decret 336/1988), en especial a les disposicions de l'article 61, i en el màxim possible, als plecs ja aprovats anteriorment per aquest Ajuntament relatius a situacions jurídiques equivalents: les concessions demanials dels aparcaments de Rocafonda, de Can Xammar, del Parc Central, o de la Unitat d'Actuació 27 (carrers Capmany i Solís). Així:

a) S'atorga salvant els drets de propietat i sens perjudici d'altri.

b) Consta consignada una finalitat concreta: execució de les obres de construcció d'un aparcament soterrani per a vehicles i per a la prestació del servei públic d'aparcaments en la finca objecte de concessió (punt 1.3.).

c) S'atorga pel termini màxim de les concessions: 50 anys (punt 3).

d) Es preveu implícitament i explícitament (punt 6.2.) la facultat de l'ens local de resoldre la concessió abans del seu venciment, si ho justifiquen les circumstàncies sobrevingudes d'interès públic, amb dret al rescabalament dels danys que s'hagin pogut produir.

e) Es consigna la facultat d'inspecció per a l'ens local dels béns, instal·lacions i construccions (punt 6.3.).

f) Es preveu la constitució de garantia per assegurar el bon ús dels béns o instal·lacions.

S'informa favorablement la possibilitat d'excepcionar la prestació efectiva de la garantia, sempre que s'acordi individualment de forma motivada, d'acord amb les prescripcions del RDL 2/2000 i el reglament que el desenvolupa (vid. en especial article 38 del RDL), que es consideren aplicables per analogia al present supòsit de gestió directa de servei públic, per empresa municipal.

L'exonerat, en aquest cas, seria l'empresa GINTRA.

A criteri de qui subscriu, concorren les següents raons per acordar aquesta excepció:

En general:

En base al control i direcció que exerceix l'Ajuntament sobre GINTRA, que es concreten en els següents aspectes:

Perquè les previsions d'ingressos i despeses de GINTRA s'integren en els pressupostos generals de l'Ajuntament (art. 143 LRHL).

Perquè GINTRA se subjecta, en última instància, a la programació, coordinació pressupostària i financera i a la tresoreria de l'Ajuntament (art. 224 del ROAS).

En atenció al fet que la junta general de dita empresa és el Ple de l'entitat local, al qual correspon l'administració i direcció de la societat, d'acord amb els seus estatuts (art. 219 del ROAS).

Es valora també que es duu el control financer i d'eficàcia de l'entitat per la corporació (201 i 202 LRHL), i que l'Ajuntament restaria obligat a dissoldre la societat quan les pèrdues excedeixin la meitat del capital social, corresponent a la corporació sobre la continuïtat i forma de prestació del servei (art. 103 TRRL).

En concret:

*GINTRA assumeix la prestació del servei en règim de gestió directa. Això comporta, d'acord amb el que disposa l'article 236 de la Llei 8/1987, que el propi Ajuntament assumeix i centralitza el servei, exercint de manera exclusiva les potestats de direcció i gestió (la principal diferència entre la gestió directa pel propi ens o per empresa municipal es pot fixar, doncs, en la delimitació de la responsabilitat econòmica que s'assumeix en la prestació del servei).

*GINTRA és una societat assimilada a una mercantil amb capital íntegrament municipal, com ja s'ha dit.

Tot l'exposat permet justificar la possibilitat d'eximir a GINTRA de prestar la fiança.

El plec conté també les clàusules exigides per l'article 62 del Reglament de Patrimoni:

- Objecte de la concessió (punt 1)

  • Obres i instal·lacions a realitzar per la concessionària (punt 2)
  • Termini (punt 3)
  • Deures i facultats del concessionari (punt 4)
  • Tarifes (vid. Proposta, degudament informada)
  • Cànon a satisfer a l'ens local (punt 5 )
  • Obligació de mantenir en bon estat la porció de domini utilitzat i de les obres que s'hi construeixin (punt 4.3.10.)
  • Reversió de les obres i instal·lacions a l'acabament (4.3.8).
  • Garantia provisional: s'exonera l'adjudicatària de la prestació de la garantia provisional, la qual cosa es justifica pel propi tipus d'adjudicació que es pren en el present cas (adjudicació directa de la concessió).
  • Es substitueix el règim sancionador de les infraccions del concessionari, per l'establiment d'una comissió de seguiment, que ha de vetllar per la prestació del servei en adequades condicions.
  • Es preveu l'obligació del concessionari de deixar lliures i vacus i a disposició de l'Administració, a la finalització del termini establert, els béns objecte de la concessió i de reconèixer la potestat de l'Ajuntament per acordar-ne i executar-ne per si mateix el llançament (punt 8 in fine; punt 4.3.8).

ESPECIALITATS

S'introdueix la facultat d'exigir el cobrament de les prestacions econòmiques dels usuaris derivades de la prestació del servei per la via de constrenyiment. A criteri de qui subscriu, aquesta facultat troba el seu empara als articles 250 i 252 del Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, que s'entén aplicable al present supòsit, en quant la concessió demanial participa de la naturalesa jurídica de dret a la utilització del domini públic i de prestació de servei públic. Es considera que és mereixedor d'especial protecció el crèdit que es meriti per raó de les obligacions ordinàries i periòdiques de manteniment, conservació, reparació i millora del domini públic, a les quals en principi es farà front mitjançant l'abonament de les quotes de la "comunitat d'usuaris", per raó de l'especial protecció que les pròpies normes aplicables atorguen al domini públic, com la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, o el Decret 336/1988. Per l'exercici de la via executiva, serà necessària la prèvia sol·licitud a l'Ajuntament per part del concessionari, i s'ajustarà al procediment legalment previst.

S'imposa a la concessionària l'obligació de declarar l'obra nova, mitjançant la corresponent escriptura pública, atès que és l'empresa encarregada de construir l'aparcament. L'empresa concessionària assumirà les despeses d'inscripció al Registre de la Propietat de la concessió demanial i de l'obra nova.

A l'apartat 4.3.10, es farà constar expressament que GINTRA tindrà la qualitat d' usuari de les places d'aparcament vacants, i en aquesta qualitat contribuirà al manteniment i conservació de l'aparcament, en la proporció que li correspongui sobre el total aparcament.

 

3) APROVACIÓ

D'acord amb l'article 66, procedeix l'aprovació del plec de clàusules pel Ple municipal, amb informe previ del Secretari i de l'interventor, requerint-se l'exposició al públic en el tauler d'anuncis i en el BOP per un termini de 30 dies com a mínim, en el qual es poden formular reclamacions i al·legacions.

 

4) INSCRIPCIÓ DE LA CONCESSIÓ EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT

S'inscriurà a l'empara d'allò que estableix l'article 31, 60 i 61 del Reglament Hipotecari.

 

5) TARIFES

D'acord amb l'informe emès pels tècnics municipals competents, les tarifes i preus de l'explotació de la concessió que proposa GINTRA es consideren correctes.

En virtut de tot l'exposat, es proposa, si s'escau l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Atorgar provisionalment a favor de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ, S.L, una concessió demanial referida al subsòl de les següents finques:

-Finca que constitueix actualment la Plaça de la Gatassa, de Mataró, que té la següent descripció:

URBANA: PORCIO DE TERRENY destinada a zona verda, amb una superfície de mil quatre-cents cinquanta-set metres quadrats. LIMITA: Al Nord i a l'Oest, amb el Carrer de la Gatassa, al Sud, amb el Carrer Salvador Llanas i per l'Est, amb el Passatge sense nom, de Mataró.

-El carrer de la Gatassa, de Mataró.

Una porció de 1.060,90 m2 de la present concessió afecta al subsòl de la plaça de la Gatassa, i una porció de 86,60 metres quadrats, correspon al subsòl del carrer de la Gatassa, de Mataró. Al plec que s'aprova al punt següent, obra adjunt plànol de situació en superfície del terreny objecte de concessió.

Per raó de la seva destinació, el subsòl afectat per la present concessió té la qualificació jurídica de bé de domini públic, afecte al servei públic.

SEGON.-

Aprovar provisionalment el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A.

TERCER.-

Sotmetre el plec de condicions jurídico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART.-

Aprovar provisionalment les tarifes màximes de l'aparcament soterrani de La Plaça Gatassa, que proposa l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ, S.L, amb les concrecions horàries que s'especifiquen, i que es reprodueixen a continuació:

Concessió de places a 50 anys (venda): 20.434 ,41 € + IVA

Quota de manteniment mensual: 12,02 € + IVA

Arrendament mensual:

Places fixes (lloguer): 90,15 €/mes (sense IVA)

CINQUÈ.-

De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb sotmissió al referit plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

SISÈ.-

Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ, S.L de prestar la garantia definitiva prevista al punt dotzè del plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit plec.

SETÈ.-

Autoritzar l'Alcalde-President de l'Ajuntament, per a la subscripció de tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

-Servei de Secretaria General-

12 - APROVAR LA MINUTA DE PODER PER A PLETS DELS PROCURADORS DELS TRIBUNALS QUE ACTUARAN EN REPRESENTACIÓ DE L€AJUNTAMENT DAVANT LES JURISDICCIONS DE MATARÓ, BARCELONA I MADRID, I FACULTAR AL SR. ALCALDE-PRESIDENT PER A LA SEVA SIGNATURA DAVANT NOTARI.

El senyor Manuel Mas, Alcalde President, presenta la següent Proposta :

"En data 8 de gener de l'any 2000 s'ha publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat número 7, la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil que deroga substancialment la Llei d'Enjudiciament Civil aprovada per Real Decret de 3 de febrer de 1881 - mantenint vigent alguna de les seves parts de forma molt excepcional -.

Aquesta llei ha introduït les següents novetats en quan a l'apoderament per a plets dels procuradors:

  1. Obligatòria intervenció del procurador en els plets de quantia a partir de 900 euros.
  2. Atribució al procurador del monopoli absolut de la representació en judici.
  3. El trasllat d'escrits i documents entre les parts s'ha de realitzar per mitjà del procurador abans de presentar-los al tribunal.
  4. El procurador pot reclamar el seus drets i els honoraris de manera molt similar a la taxació de costes, amb possibilitat d'oposició.
  5. Es fomenta la presentació de pressupost previ d'honoraris per tal d'evitar futures oposicions dels clients.

L'Ajuntament de Mataró té atorgat un poder per a plets a favor de diversos procuradors de Mataró, Barcelona i Madrid que és de data 23 de novembre de 1970 (escriptura de poder per a plets numero 802, atorgada per l'Il·lustre Notària de Mataró Sra. Margarita Baudin Sánchez). Aquest poder, donada la seva antiguitat, no resulta adaptat a la nova legalitat vigent i recull l'apoderament a favor de procuradors que, per raó del transcurs del temps, ja no exerceixen professionalment.

La representació de l'Ajuntament de Mataró en judici és una representació tècnica, regulada a l'art. 438.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. El Procurador dels Tribunals és un representant de les parts en el judici (ad litem). Aquesta representació processal de la part es presta de forma especialitzada per professionals del dret habilitats de forma exclusiva i per ministeri de la llei per a l'exercici de la funció.

La gestió processal del procurador respon a la idea de "mandat representatiu", figura regulada en els articles 1709 a 1739 del Codi Civil i que es configura i delimita en el poder de representació o negoci jurídic d'apoderament. La intervenció del procurador per a la realització de les actuacions processals és conseqüència de la necessitat d'un representant de la part en el plet que garanteixi que el procediment es desenvolupa amb el compliment d'unes garanties jurisdiccionals i processals i que, en definitiva, s'assoleixi el principi de tutela jurisdiccional efectiva.

La llei estableix el principi general de la preceptiva intervenció del procurador a l'art. 23 de la Llei 1/2000 ("La compareixença en judici serà per mitjà de procurador legalment habilitat per actuar en el tribunal que conegui del judici"). No obstant, l'art 447 de la vigent Llei Orgànica del Poder Judicial admet de forma excepcional que la representació i defensa de les entitats locals correspongui als lletrats dels serveis jurídics de les administracions públiques; aquesta representació per part dels serveis jurídics municipals, a la pràctica, dilata les actuacions processals que es realitzen fora del terme municipal. L'atorgament de l'apoderament als procuradors respon a una prevenció processal motivada per l'elevat volum de procediments jurisdiccionals contenciosos € administratius interposats, evitant-se el risc de presentació intempestiva dels escrits i recursos que es desenvolupen en jutjats i tribunals fóra de Mataró.

En general, correspon al procurador, un cop acceptat el càrrec, representar a la part en el procediment, seguir l'assumpte, i transmetre a l'advocat tota la documentació, antecedents i instruccions que li siguin comunicades i/o notificades de forma que se'l tingui al corrent del curs del plet.

El "poder de representació" o "poder per a plets" fa referència tant a la declaració de voluntat de qui atorga el poder €acte unilateral de l'Ajuntament - com al document notarial en el que hi consta la declaració. La constància documental és requisit per acreditar en el litigi l'existència de la representació però requereix l'acceptació de l'exercici del càrrec per part del procurador, moment en el que neixen els dret i obligacions del mandat representatiu.

En l'àmbit de l'administració local, la designació del procurador que representa a l'Ajuntament en el plet s'efectua per decret d'alcaldia o del conseller - delegat i requereix el que en la praxis jurídica es denomina "l'acepto" del càrrec de procurador davant el jutjat o tribunal (moment en el que es perfecciona el mandat representatiu).

El contingut del poder de representació ve determinat en l'art. 25 de la Llei 1/2000, d'Enjudiciament Civil que distingeix entre el "poder general" i el "poder especial".

    1. El Poder General per a plets faculta al procurador per a realitzar vàlidament, en nom de qui atorga el poder, tots els acte processals compresos, d'ordinari, en la seva tramitació.
    2. El Poder Especial és necessari:

    • Per a la renuncia, transacció, desistiment, aplanament, sumissió a arbitratge i les manifestacions que puguin comportar sobreseïment del procés.

    • Per als casos que la llei ho determini expressament.

La llei determina que no es poden apoderar aquells actes que s'han de fer personalment pels litigants.

L'òrgan competent per a l'aprovació de la minuta de poders és el Ple de la Corporació municipal atenent que l'àmbit d'actuació del poder és tant general com especial i afecta a diverses matèries de competència municipal (transacció, exercici i renuncia d'accions etc.); per a la seva signatura caldrà facultar a l'alcalde - president de l'Ajuntament.

En virtut de l'exposat proposo al Ple de la Corporació l'adopció del següent acord:

Primer.-

Aprovar la minuta adjunta a l'expedient per a l'atorgament de Poders per a plets generals i especials per a altres facultats, en compliment de la Llei 1/2000 d'Enjudiciament Civil, a favor dels procuradors següents:

De Mataró, a:

  • Sr. Josep Balcells Campassol
  • Sr. Joan Manuel Fàbregas Agustí
  • Sr. Francesc d'Assis Mestres Coll
  • Sra. Mª Pilar Martínez Rivero
  • Sra. Mª Angels Opisso Julià
  • Sra. Mª Teresa Tresserras Torrent

De Barcelona, a:

  • Sr. Àngel Quemada Cuatrecasas
  • Sr. Àngel Quemada Ruiz
  • Sr. Iu Ranera Cahís
  • Sr. Francesc Xavier Ranera Cahís
  • Sr. Jaume Guillem Rodríguez

De Madrid, a:

  • Sra. Sílvia Vázquez Senin
  • Sra. Maria Luisa Noya Otero
  • Sr. Argimiro Vázquez Guillem
  • Sr. Adolfo Morales Hernández-Sanjuan
  • Sr. Eduardo Morales Price
  • Sr. Luís Estrugo Muñoz
  • Sra. María Luisa Estrugo Lozano
  • Sr. Antonio Sorribes Calle
  • Sra. Rosa Sorribes Calle
  • Sr. Pablo Sorribes Calle
  • Sra. Montserrat Sorribes Calle
  • Sra. María Pardillo Landeta
  • Sra. Carmen Pardillo Landeta
  • Sr. Antonio Mª Álvarez-Buylla Ballesteros
  • Sr. Manuel Sánchez Puelles

Segon.-

Elevar a la formalització davant notari i per escriptura pública d'aquests poders, facultant a l'Il·lustríssim Sr. Alcalde-President de l'Ajuntament de Mataró per a la seva signatura.

Tercer.-

Aprovar la minuta d'honoraris professionals del notari que importarà la quantitat de 65,00 euros."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

-Servei de Compres i Contractacions-

13 - APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEFINITIVA DE L'ANY 2002 DEL SERVEI PRESTAT PER LA MERCANTIL ENTORN, SCCL., COM A CONCESSIONÀRIA DE DEL SERVEI DE GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DE L'ALBERG DE CAN SOLERET, APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DE TARIFES DE L'ALBERG DE CAN SOLERET, A APLICAR A PARTIR DEL PROPER 01/10/2003, APROVACIÓ DEL PRESSUPOST PER A L'ANY 2003 I DE LA SUBVENCIÓ A FAVOR DE LA MERCANTIL ENTORN, SCCL., DE 76.511'04.-EUR., IVA. INCLÒS, I APROVACIÓ DEL PLA DE MANTENIMENT, NORMATIU, CORRECTOR I PREVENTIU DE L'EDIFICI ALBERG "CAN SOLERET" DE MATARÓ PER A L'ANY 2003.

El senyor Remigio Herrero, President del Patronat de Cultura, presenta la Proposta següent :

"Vist l'expedient relatiu a la contractació del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret, en règim de concessió administrativa, mitjançant gestió indirecta (exp. 56/98).

Vistes les sol·licituds formulades per l'empresa concessionària, ENTORN, SCCL., mitjançant escrits de dates 19/02 i 14/03/2003, els quals van tenir entrada en el Registre General d'aquest Ajuntament en les mateixes dates abans esmentades, relatives a:

  • Aprovació de la memòria i liquidació econòmica de l'any 2002.

  • Pressupost i programa de l'any 2003.

Vist el plec de clàusules tècniques, econòmiques i administratives particulars que regeixen la concessió, aprovat per l'Excm. Ajuntament Ple de data 02/04/1998, així com l'acord de l'Excm. Ajuntament Ple de data 06/07/2000 pel que es va ordenar a la concessionària la realització del manteniment correctiu, preventiu i normatiu, per la qual cosa s'introduí el concepte fix de despeses de manteniment a favor de la concessionària per l'import anual màxim de 1.939.655.-PTA., IVA. inclòs (equivalent a 11.657'56.-EUR.), prèvia justificació de les actuacions realitzades.

Vistos els informes emesos pel Cap del Servei de Manteniment, de dates 24/02 i 18/03/2003, en el que es manifesta la correcció del manteniment efectuat durant l'any 2002 per la concessionària a l'edifici de Can Soleret, i informa sobre les previsions que es preveu efectuar durant el present exercici 2003 respecte del manteniment correctiu, preventiu i normatiu, segons consta en el Pla de Manteniment, Normatiu, Corrector i Preventiu de l'edifici alberg "Can Soleret" de Mataró, elaborat al mes de març del 2003, i que s'adjunta als informes abans especificats.

Vist l'informe efectuat pel Cap de la Unitat Administrativa de Serveis Personals, de data 19/03/2003, així com l'informe efectuat per la Cap de la Regidoria de Relacions Ciutadanes, de data 18/03/2003, en els que es confirma la liquidació efectuada per la concessionària respecte de l'exercici 2002 així com el pressupost presentat per a l'any 2003, i es sol·licita l'aprovació de les noves tarifes a aplicar a partir del proper 01/10/2003 així com del el Pla de Manteniment, Normatiu, Corrector i Preventiu de l'edifici alberg "Can Soleret" de Mataró per a l'exercici 2003.

Qui subscriu, Conseller Delegat de Serveis Centrals, PROPOSA a l'Excm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Aprovar la liquidació definitiva de l'any 2002 del servei prestat per la mercantil ENTORN, SCCL., com a concessionària de del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret, mitjançant gestió indirecta, liquidació la qual ascendeix a l'import de 73.324'90.-EUR., IVA. inclòs. Atès que les liquidacions trimestrals abonades per aquesta corporació municipal durant l'any 2002 a la concessionària en concepte de subvenció ascendeixen a l'import de 79.695'29.-EUR., IVA. inclòs, ordenar a ENTORN, SCCL. l'ingrés a favor d'aquest Ajuntament de l'import de 6.370'39.-EUR., en concepte d'ingrés indegut percebut.

Segon.-

Aprovar la revisió de tarifes de l'alberg de Can Soleret, a aplicar a partir del proper 01/10/2003, les quals seran les següents, d'acord amb l'adequació progressiva de la tarifació de l'alberg a l'aplicat per la Xarxa d'Albergs de la Generalitat:

Escoles, entitats i menors de 25 anys/majors de 25 anys.

Pernoctació: €€€€€€€€€€€. 9.-EUR. / 12.-EUR.

Pensió completa: €€€€€€€€€. 21.-EUR. / 26.-EUR.

Mitja pensió: €€€€€€€€€€€. 15'60.-EUR. / 20'90.-EUR.

Esmorzar: €€€€€€€€€€€€. 3.-EUR. / 3'60.-EUR.

Àpat extra: €€€..€€€€€€€€.. 5'60.-EUR. / 6'50.-EUR.

Utilització diürna: €€€€€€€€.. 2'30.-EUR. / 2'30.-EUR.

Lloguer de sales: €€€€€€€€€.. 69'00.-EUR. / 69'00.-EUR.

Lloguer llençols: €€€€€€€€€€ 2'60.-EUR. / 2'60.-EUR.

Lloguer tovallola: €€€€€€€. €.. 2'60.-EUR. / 2'60.-EUR.

Lloguer ambdós: €€€€€€€€€.. 3'70.-EUR. / 3'70.-EUR.

 

Tercer.-

Aprovar el pressupost presentat per ENTORN, SCCL., per la prestació del servei de gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret per a l'any 2003, en el que es preveuen uns ingressos de 63.944'93.-EUR., IVA. inclòs, i unes despeses de 140.455'97.-EUR., IVA. inclòs.

Quart.-

En conseqüència amb l'aprovat en el punt anterior, aprovar una subvenció a favor de la mercantil ENTORN, SCCL., de 76.511'04.-EUR., IVA. inclòs, d'acord amb el que s'estableix en el plec de clàusules que regeix la concessió incloent les despeses que assumeix l'empresa concessionària en concepte de manteniment correctiu, preventiu i normatiu, i aprovar i autoritzar l'esmentada despesa a càrrec a la partida 61000/313/47000 (op. AD núm. 200300011158) del pressupost municipal aprovat per al present exercici 2003.

Cinquè.-

Aprovar el Pla de Manteniment, Normatiu, Corrector i Preventiu de l'edifici alberg "Can Soleret" de Mataró per a l'any 2003, el qual s'acompanya amb el present acord assenyalat d'Annex núm. 1. "

 

El senyor José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular, anuncia l'abstenció del seu grup perquè, com han dit altres vegades, l'Ajuntament no té perquè mantenir un alberg, i menys quan no està integrat en la xarxa d'albergs de la Generalitat.

El senyor Remigio Herrero considera que aquesta crítica podria entendre's fa us anys, però no ara, quan l'alberg de Can Solaret ha passat de 2.000 a 7.000 usuaris anuals.

El senyor José Luis Calzada recorda que malgrat el que ha dit el Sr. Remigio Herrero, l'Ajuntament és el primer client de l'alberg.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: Cap

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

 

 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Urbanisme-

14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL " PASSATGE GARCIA OLIVER 1-3".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la Proposta següent

"Per acord de la Comissió de Govern de data 17 de febrer de 2003 es va aprovar inicialment l'estudi de detall de "regularització de la fondària edificable de la parcel·la del passatge Garcia Oliver núm.1-3" presentat per la societat CONSTRUCCIONES Y REHABILITACIONES QUISERVIL,SL.

La regularització que conté l'estudi de detall es fa per tal d'esmenar l'error de l'estructura parcel·lària del cadastre que es va fer servir de base pel Pla General per a establir les fondàries edificables.

Per altre banda, l'Estudi de Detall proposa la reconversió de la nau industrial existent en habitatges i per tant la seva adaptació volumètrica. Aquesta adaptació consisteix en establir, com a criteri bàsic, el manteniment de la tipologia industrial de nau industrial.

L'aprovació inicial va condicionar l'aprovació definitiva de l'estudi de detall a la prèvia presentació, per part de la propietat, de l'escriptura pública que acredités la seva propietat de la finca i que aquesta finca és finca registral única. També es va condicionar l'aprovació definitiva al lliurament a l'Ajuntament del document en suport informàtic.

Segons l'informe jurídic del servei d'Urbanisme, s'han complert per part de la propietat aquestes dues condicions. L'acord d'aprovació inicial s'ha notificat directament a la societat interessada i als veïns de les finques que confinen amb les finques agrupades en qüestió; s'ha sotmès l'estudi de detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari i en els taulers d'edictes municipals.

No consta que s'hagi presentat al·legacions ni suggeriments en el període d'informació pública de l'aprovació inicial de l'estudi de detall.

A la vista d'aquests antecedents i dels informes que es troben a l'expedient, favorables a l'aprovació definitiva de l'estudi de detall, i en virtut de la normativa aplicable, (articles 78.3 de les NNUU del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, 87 26, 66, 64, 65 i 70 del Text Refós Urbanístic Català -D. L. 1/90 de 12 de juliol- arts. 21, 22 i 47.3 de la Llei de Bases de Règim Local, PROPOSO al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'estudi de detall de "regularització de la profunditat edificable de la parcel·la del passatge Garcia Oliver, 1-3", presentat per CONSTRUCCIONES Y REHABILITACIONES QUISERVIL,SL.

Segon.-

Notificar el present acord als interessats i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la COMISSIÓ D'URBANISME DE BARCELONA, per tal de que es tramiti l'assabentament."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

15 - RESOLDRE ELS RECURSOS DE REPOSICIÓ INTERPOSATS PER COLL-MANACABA CB I PER AHOLD SUPERMERCADOS SL., CONTRA L'ACORD DEL PLE MUNICIPAL DE 6.03.2003, RELATIU A LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIA DE L'ÀMBIT DE LA RONDA BARCELÓ I ENTORNS.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la Proposta següent

"En el desenvolupament dels treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General de 1996 en l'entorn de la ronda Barceló, aprovats per avanç de planejament (acord de Ple de data 13 de desembre de 2001), s'estan incorporant nous criteris d'estudi que cal avaluar i que incideixen directament en l'ordenació. Es tracte de diversos factors nous a considerar. Concretament, la implantació en aquest àmbit d'un centre comercial de gran superfície, la incorporació a l'àmbit de la finca de la Farinera tant pels elements catalogats com per una millor i coherent solució urbanística del front marítim, i l'obertura del carrer Alcalde Josep Abril fins l'avinguda Maresme per tal de completar la xarxa viària i millorar la mobilitat del sector.

A fi i efecte de garantir el correcte desenvolupament d'aquests estudis previs a l'aprovació inicial de la modificació puntual és convenient procedir a la suspensió de l'atorgament de llicencies, mesura regulada en els articles 70 i següents de la Llei d'Urbanisme, de 14 de març de 2002 per supòsits com el que tractem.

L'àmbit territorial de la suspensió correspon al mateix àmbit delimitat en l'avanç de modificació del pla general per la ronda Barceló i també per les finques de l'entorn que figuren identificades en l'informe tècnic que consta a l'expedient (identificació gràfica i per referència cadastral). Lògicament l'àmbit de suspensió no inclou la Unitat d'actuació 43 de Can Font, de recent modificació.

L'abast de la proposta en quant a la naturalesa de les llicències es refereix, correspon a la totalitat de les que preveu l'art. 70,1 de la Llei d'Urbanisme.

A la vista del que s'ha exposat i dels informes tècnic i jurídic dels Servei d'Urbanisme, de conformitat amb el disposen els arts. 70 i 72 de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS :

PRIMER.- Aprovar la suspensió de l'atorgament de totes aquelles llicencies previstes en l'art. 70,1 de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, Llei de 14 de març de 2002, en l'àmbit territorial identificat de forma gràfica en el plànol annexa al present acord, i que correspon al de la ronda Barceló, tot el delimitat en l'acord d'aprovació de l'avanç de planejament (13/12/2001) excepte l'àmbit de la UA-43 (Can Font) i l'entorn definit per les parcel·les cadastrals següents:

Finca: Camí Ral,523 Ref. Cadastral 3584802

Méndez Nuñez,6

Finca: Méndez Nuñez,10 Ref. Cadastral 3584815

Finca: Av. Maresme,125 Ref. Cadastral 3582611

Finca: Germans Thos i Codina,35 Ref. Cadastral 3582614

Finca: Germans Thos i Codina,43-47 Ref. Cadastral 3582620

SEGON.-

Publicar l'acord de suspensió de llicencies, juntament amb la informació gràfica, en el Butlletí Oficial de la Província, i inserir l'anunci també en un diari de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals. La publicació haurà de contenir com a mínim el termini de la suspensió i l'abast de la mateixa, tant del caràcter de la llicència objecte de suspensió com de l'àmbit territorial.

TERCER.-

Comunicar l'acord de suspensió de l'atorgament de llicencies al Servei Municipal de Llicencies ."

 

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, es manifesta contrari a la proposta en quant porta causa de l'aprovació del Programa d'Ordenació d'Equipaments Comercials amb el que ja es van mostrar disconformes. Considera que la decisió de suspendre llicències per molt que sigui legalment admissible, no és de naturalesa tècnica sinó política, doncs el govern municipal ja ha decidit que la operadora a la que reserven la gran superfície comercial de la zona als entorns de la Ronda Barceló sigui El Corte Inglés, amb fort greuge comparatiu per altres operadors, com el que ja havia subscrit un contracte amb un propietari de la zona, al qual se'l denega el tràmit en virtut de la suspensió aprovada. En suma el govern municipal no ha donat resposta a diverses preguntes claus relacionades amb aquest assumpte: Ve realment El Corte Inglés o hi ha algun document que ho digui ? No. Ve un Corte Inglés, un Hipercor, un Supercor, un Opencor ?, perquè hi ha molts formats de la marca Corte Inglés. Tampoc no diu el govern municipal quan ve ni a on. En suma està clara la intenció del govern de què vingui un Corte Inglés encara que sigui contra els drets legítims d'altres operadors.

 

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, considera que el govern municipal fa els projectes urbanístics contra la gent és a dir, sense el més mínim esforç de consens amb els propietaris, que han de ser els veritables protagonistes del planejament. També estan decebuts del comportament del govern en el tema de El Corte Inglés encara que mantenen el seu compromís a favor del desenvolupament del sector comercial en els termes que figuren als annexes del POEC.

 

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, recorda que la primera condició d'ús que ha de complir una finca és que s'adeqüi al planejament urbanístic i per tant la figura de la suspensió de llicències actua com a garantia d'igualtat entre propietaris en un moment de canvi de planejament. Tot això sense perjudici d'entendre que l'ordenació de la Ronda Barceló porta un retard mínim de quatre anys i que el govern municipal no l'ha sabut tirar endavant.

 

El senyor Arcadi Vilert defensa la legalitat de la suspensió de llicències com a salvaguarda dels drets dels propietaris en un moment de replantejament de l'ordenació urbanística d'un sector, i en cap cas és discriminatòria per a ningú perquè ve referida a tots els propietaris d'un sector.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Abstencions: Cap.

 

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

16 - APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIÓ PUNTUAL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL 1996 RELATIVA A L'ÚS D'APARCAMENT AL SUBSÒL DE ZONES VERDES.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la Proposta següent

"Per acord de Ple de data 6 de març de 2003 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Mataró per fer possible l'aparcament en el subsòl de les zones verdes que es van especificar en el mateix acord.

En el període d'informació pública no s'ha presentat al·legacions ni suggeriments.

Recordem que el vigent Pla General Municipal d'Ordenació de Mataró, aprovat definitivament el 12/12/96, especifica quins són els usos dominants i compatibles en aquestes zones verdes, establint la possibilitat de qualificar amb una doble clau V/Ca aquelles zones verdes on es vol permetre a més l'aprofitament del subsòl amb la construcció d'aparcaments públics (art. 250 de les normes urbanístiques).

L'objectiu de la modificació és doble:

  1. Possibilitar l'aprofitament del subsòl d'aquestes zones lliures d'edificació per la construcció d'aparcaments públics per tal de resoldre la problemàtica que suposa la manca d'aparcament en superfície en general a tota la ciutat.
  2. Garantir l'enjardinament i arbratge de la zona verda superior. En aquest sentit la Modificació del Pla General, vetlla també per a que l'aprofitament del subsòl de les zones verdes no suposi un empobriment de la qualitat de la vegetació d'aquests espais lliures, a través de la modificació de l'apartat 4 de l'article 251 de les normes urbanístiques.

En la present proposta es redueix el nombre de zones verdes respecte les que s'havia previst afectar inicialment a l'ús d'aparcament en el subsòl. Tot i així la present modificació permet generar més de tres mil places d'aparcament soterrades, de nova creació. Finalment, tal i com s'explica en el document annexa a la present proposta, s'incorpora una redefinició dels límits del sòl destinat a sistema equipaments respecte de la zona verda situada a un extrem del parc central. Aquesta regularització recull una petita disminució del sòl destinat a equipament que es guanya en zona verda (un total de 45 m²).

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents i el que disposen els articles 39, 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

PRIMER.-

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a l'ús d'aparcament en el subsòl de zones verdes.

SEGON.-

Notificar els precedents acords a les societats municipals PUMSA i GINTRA, i comunicar-ho a la Secció de Patrimoni Municipal.

TERCER.-

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva:

  • tres exemplars del document tècnic.
  • fotocòpia de l'expedient administratiu
  • un document tècnic en suport informàtic."

 

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, confirma el vot favorable del seu grup a la proposta d'aprovació provisional en quant s'han atès durant el període d'informació pública les objeccions que van manifestar en la sessió plenària en que es va fer l'aprovació inicial.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

 

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular.

17 - APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL ÀMBIT "CINC SÈNIES".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la Proposta següent

"L'equip tècnic que va realitzar la Revisió del Pla General d'Ordenació Municipal de Mataró 1996, ha redactat, per encàrrec municipal, un document de modificació del Pla General que afecta a l'àmbit de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix.

Aquest treball tècnic obeeix als antecedents següents:

La Revisió del Pla General d'Ordenació Municipal de Mataró de 1996, dedica el capítol tercer a la regulació del sòl no urbanitzable i el defineix així:

"El sòl no urbanitzable comprèn aquells terrenys que donat el seu valor agrícola, forestal, faunístic i/o paisatgístic, cal protegir dels processos d'urbanització de caràcter urbà i dels usos que impliquin transformació de la seva destinació definida per aquest Pla General, per tal de preservar i de potenciar la continuïtat i millora de les condicions i recursos naturals d'aquests sòls i de conservar el seu equilibri ecològic, en funció del paper físic, social i ambiental que tenen per ells mateixos i en relació a la ciutat."

També delimita tres sectors concrets de desenvolupament del sòl no urbanitzable, respecte als quals s'ha de tramitar un Pla Especial que reguli el seu desenvolupament i en defineixi els objectius i criteris generals d'ordenació, edificació i ús, així com les condicions de gestió. Aquests tres sectors de desenvolupament en sòl no urbanitzable son el Pla Especial del Touring Club, el Pla Especial de millora rural i desenvolupament agrícola de les Cinc Sènies i el Pla Especial del Golf de Llavaneres.

L'article 200 de les NNUU del PG està dedicat a la regulació del Pla especial de millora rural i desenvolupament agrícola de les Cinc Sènies i en regula l'àmbit, els objectius i les condicions d'ordenació, d'edificació, d'ús i de gestió.

Per altra part, el Títol V , dedicat a la Qualificació del sòl i regulació de les Zones, defineix el Sector d'Activitats Agrícoles i Forestals, que inclou aquelles zones destinades a acollir les activitats agrícoles i forestals situades a l'entorn de la ciutat consolidada.

Dins del sector d'activitats agrícoles i forestals es distingeixen cinc zones per a cadascuna de les quals s'estableixen els criteris d'ordenació, es defineixen les condicions de l'edificació i s'especifica la compatibilitat d'usos.

Es diferencia entre:

Zona de valor agrícola clau 7

Zona de desenvolupament agrícola clau 7a

Zona agrícola d'entorn natural clau 7b

Zona forestal clau 8

Zona forestal d'especial protecció clau 8a

Pel que fa a l'àmbit del Pla Especial de millora i desenvolupament agrícola de les Cinc Sènies, el Pla General estableix que inclou els terrenys qualificats com a zona de desenvolupament agrícola (Clau 7) que limita la part baixa del terme municipal entre la riera de Sant Simó i el límit municipal amb Sant Andreu de Llavaneres. També s'indica que aquest àmbit de planejament es podrà ampliar incloent els sòls agrícoles del veïnat de Mata i de Valldeix, a fi d'establir determinacions adequades pels àmbits més productius de valor agrícola, ubicats a l'entorn més delicat paisatgísticament pels pendents existents i l'entorn forestal.

Des de l'entrada en vigor del Pla General, el sector de les Cinc Sènies, ha sigut objecte d'estudis, treballs, debats, constitució de la Comissió de Seguiment del Pla Especial a redactar, noves propostes etc€..fins hi tot s'han dictat tres sentències en recursos interposats contra l'aprovació definitiva de la revisió del Pla General que afecten la regulació d'aquest sector.

El document tècnic de modificació puntual del Pla General que afecta l'àmbit de les Cinc Sènies, compren:

Fruit dels estudis i treballs realitzats en relació a l'estructura territorial del Sector i vinculats al document del Pla Especial ja redactat, s'ha concretar el seu àmbit territorial, segons el que preveu l'article 200.1 del Pla General, rectificant-se i ampliant-se la descripció de l'àmbit en aquest article i en els plànols d'ordenació sèrie 3 escala 1 / 2000 (plànol 2 del document "Ampliació de l'àmbit del Pla Especial").

També s'han fixat i qualificat determinats sòls inclosos en l'àmbit subjecte al Pla Especial, com a sistema d'Equipaments, amb clau E (plànol 3 del document, "Modificació de les qualificacions")

Conseqüència de les tres Sentències dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 5/6/2001, 12/4/2002 i 27/9/2002, s'han de modificar algunes determinacions del Pla General respecte al Sector de les Cinc Sènies. Aquestes modificacions afecten el redactat dels articles 200 (PE) 322 (zona de desenvolupament agrícola clau 7 a), 244 (creació del sistema d'espais lliures de la Plana Agrícola), 258 a 262 (Sistema d'espais lliures de la Plana agrícola) i 315 (modificació de la qualificació de la FINCA DORDA).

Així doncs, el document de modificació del Pla General que ara s'ha de tramitar afecta en síntesis al següent:

  • Fixació/ampliació de l'àmbit del Pla Especial de les Cinc Sènies-Mata-Valldeix.
  • Modificació del redactat l'article 200
  • Modificació dels plànols relatius a l'àmbit i a les qualificacions.
  • Establiment del sòl qualificat d'equipaments
  • Modificació del redactat de l'article 322
  • Modificació del redactat de l'article 244
  • Canvi de qualificació de la FINCA DORDA
  • Redacció dels articles 258 a 262 (fins ara sense contingut), corresponents a la secció quarta, del capítol quart, Títol V, relativa al Sistema d'Espais Lliures de la Plana Agrícola i plànol corresponent.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes tècnic i jurídic precedent i el que disposa la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, articles 83, 94, 95 i 71, de conformitat amb la seva Disposició Transitòria Tercera, la pròpia normativa del Pla General Municipal d'Ordenació PGMO 96, els articles 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4, PROPOSO al Ple municipal, l'adopció, si s'escau dels següents

A C O R D S :

Primer.-

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal de Mataró 1996, que afecta l'àmbit de Les Cinc Senies-Mata-Valldeix, en els extrems següents:

Fixació/ampliació de l'àmbit del Pla Especial de les Cinc Sènies- Mata-Valldeix.

  • Modificació del redactat l'article 200
  • Modificació dels plànols relatius a l'àmbit i a les qualificacions.
  • Establiment del sòl qualificat d'equipaments
  • Modificació del redactat de l'article 322
  • Modificació del redactat de l'article 244
  • Canvi de qualificació de la FINCA DORDA
  • Redacció dels articles 258 a 262 (fins ara sense contingut), corresponents a la secció quarta, del capítol, relativa al Sistema d'Espais Lliures de la Plana Agrícola i plànol corresponent.

Segon.-

Suspendre la tramitació de llicències segons les previsions de l'article 71 de la Llei 2/2002 d'Urbanisme, de 14/3/2003.

Tercer.-

Iniciar un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en el tauler d'edictes municipals.

Quart.-

Notificar-ho als propietaris afectats, segons les determinacions de l'article 87 dels Reglament d'Organització Municipal. "

 

El senyor Alcalde dóna la paraula al Sr. Mariano Ganduxer de l'Associació de Propietaris de les Cinc Sènies, que exposa les circumstàncies urbanístiques que aconsellen obrir part del sector de les Cinc Sènies als usos urbans residencials davant la necessitat de desenvolupar nous sòls que permetin baixar el preu de l'habitatge.

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, mostra la seva satisfacció perquè aquesta modificació del Pla General i del Pla Especial que la desenvolupa dóna solució definitiva a l'ordenació del sector de les Cinc Sènies arran de les diferents sentencies que sobre el Pla General en aquest sector s'han produït, sense posar en discussió el caràcter de sòl no urbanitzable i agrícola del mateix. No entenen però el motiu del retard en presentar aquesta modificació del Pla General en les Cinc Sènies, retard que ha donat peu a unes certes expectatives sobre una modificació de la qualificació no urbanitzable del sector. D'altra banda ara no basta amb el planejament protector del sector Cinc Sènies sinó que cal acompanyar el Pla Especial que ha d'aprovar-se el dilluns pròxim a la Comissió de Govern, amb un programa d'actuació amb inversions públiques que desplegui totes les potencialitats mediambientals del sector, programa que pertocarà desenvolupar al nou consistori que es constitueixi després de les eleccions de 25 de maig.

 

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda una proposta de resolució de seu grup municipal al desembre de 2002 demanant actuacions a les Cinc Sènies per import de 300.000 euros, la qual va ser votada favorablement pels grups municipals de Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds i rebutjada pels Socialistes. A més €respon al Sr. Milà- el retard en l'aprovació d'aquesta modificació del Pla General ha vingut obligat per diverses sentencies del Tribunal Superior de Justícia contra la figura del banc de terres que el propi Sr. Milà va impulsar en el mandat 1995-1999 quan era regidor d'urbanisme. Pel que fa al grup Socialista considera poc fiables les postures que ve mantenint els últims temps, entre elles la del document de criteris urbanístics presentat al març, del qual ja han rebaixat les actuacions que volien fer a les Cinc Sènies davant l'oposició d'ICV i la tractorada de pagesos que va tenir lloc durant el Ple anterior.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, considera que el debat sobre les Cinc Sènies, que ja dura uns quants Plens, demostra l'habilitat del govern per portar el debat cap a grans qüestions teòriques per fugir del debat d'aspectes més punyents com la manca d'habitatge o els serveis públics deficients. Destaca també que la modificació del Pla General que avui es discuteix no ha passat a dictamen previ de la Comissió Especial de les Cinc Sènies, a la qual pertany, i que la Comissió només s'ha reunit tres vegades durant quatre anys. Demana que es retiri la proposta de modificació, que passi a la Comissió Especial pel seu estudi, i que es tinguin en compte les necessitats d'habitatge i equipaments dels barris colindants a les Cinc Sènies, així com la de sòl agrícola, per tal que els que vulguin continuar amb aquest ús puguin fer-lo, sense perjudici de què es pugui atendre les grans necessitats de sòl residencial que tenen aquests barris.

El senyor Alcalde, Manuel Mas, explica el procés que s'ha seguit fins arribar a portar aquest tema en el Ple d'avui, destacant la proposta de resolució aprovada en el Ple passat €23 vots a favor i 4 en contra- que aparcava una futura modificació del Pla General que tenia com a finalitat facilitar el creixement de sòl residencial, fins que no s'aprovés la solució urbanística definitiva sobre les Cinc Sènies, adaptada a les diverses sentencies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre aquest sector. A més la reunió de la Comissió Especial que troba a faltar el Sr. Joan López va tenir lloc, decidint-se portar a aquest Ple l'aprovació inicial per guanyar temps i no esperar al mes de setembre a què fos la nova Corporació qui hagués de començar el tràmit. En suma la decisió de portar aquest tema a l'últim Ple del mandat res te a veure amb propòsits electoralistes sinó que respon al desig d'avançar en un tema que necessita una solució definitiva basada en les esmentades sentencies.

El senyor Salvador Milà adverteix que el Sr. Arcadi Vilert no ha contestat la petició que feien de què hagués una previsió sobre inversions públiques a les Cinc Sènies. Respecte les al·lusions que s'han fet al banc de terres, no admès per les sentencies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recorda que la nova llei d'urbanisme contempla la possibilitat de crear patrimoni municipal de sòl no urbanitzable, previa indemnització, el qual tindria una finalitat similar al banc de terres per tal d'obtenir reserves de sòl per assegurar el futur de l'activitat agrícola.

El senyor Arcadi Vilert respon que dotar pressupostàriament les inversions públiques a les Cinc Sènies ha de correspondre al nou consistori que surti de les pròximes eleccions.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

 

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

18 - PROPOSTA D'ACTUACIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS EN RELACIÓ AL SECTOR URBÀ INDUSTRIAL DE LA FÀBRICA IBERBUS DE FABRICACIÓ D'AUTOBUSOS EN LA ZONA DE L'AVINGUDA DEL MARESME.

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Proposta :

"El Consell d'administració de PUMSA va acordar, en la seva reunió del passat mes d'abril l'adquisició de la finca urbana actualment ocupada per les edificacions i instal·lacions de la fàbrica d'autobusos d'IBERBUS, situats entre l'Av. del Maresme i als terrenys de RENFE.

Aquests terrenys estan actualment classificats com a sòl industrial en el vigent pla general d'ordenació urbana de Mataró, quin pla ja preveu la possibilitat de futures transformacions i remodelacions en determinades circumstàncies .

Cal recordar que aquesta fàbrica, de gran tradició a la nostra ciutat i coneguda abans com d'IVECO PEGASO, constitueix una de les més grans instal·lacions industrials de Mataró, sent la última gran indústria vinculada a la metal·lúrgia i a l'automoció de la nostra ciutat.

L'adquisició d'aquests terrenys per part de PUMSA va acompanyada d'un un acord entre l'empresa IBERBUS i els representants dels treballadors i sindicats presents a la mateixa, pel que s'acorda traslladar la fabricació de la carrosseria d'autobusos i demés activitats que actualment es fan a Mataró a la planta que la mateixa empresa té a la ZONA FRANCA de Barcelona, amb la finalitat de concentrar i mantenir l'activitat de fabricació d'autobusos a Espanya, dins l'esquema de repartiment internacional de fabricació de vehicles industrials d'aquesta empresa multinacional.

L'acord comporta el compromís d' IBERBUS de mantenir els llocs de treball de l'actual o similars plantilla de Mataró, però traslladant-los a la planta de la ZONA FRANCA.

És obvi que el tancament d'aquesta important planta industrial a Mataró significa una pèrdua important del teixit i la tradició industrial de Mataró, així com de llocs de treball a la ciutat, per més que els treballadors actuals puguin continuar treballant amb desplaçaments diaris fora de la nostra ciutat.

Des del punt de vista urbanístic els terrenys de 32.000 m2 de superfície que ocupa l'actual planta són una peça de gran importància estratègica pel futur urbanístic de Mataró, tant per la seva superfície i usos com per estar situats en un sector tan sensible i amb tantes potencialitats de transformació com és el front marítim urbà, entre l'Av. Maresme €antiga N II en la travessa urbana- i les instal·lacions de RENFE conegudes com la carga, amb tallers, habitatges i magatzems així com una important platja de vies desaprofitades.

Cal que la definició del destí que cal donar als terrenys de la vella IVECO-PEGASO, els seus usos i la seva ordenació tingui molt en compte l'àmbit urbà on es situa, els seus entorns, les seves possibilitats futures i es doni prioritat a les necessitats del desenvolupament social i econòmic de la ciutat amb criteris de sostenibilitat ambiental i cohesió social. Per això cal que abans de qualsevol actuació urbanística o edificatòria en aquest sector es faci un ampli estudi i posterior debat, amb temps i ambició suficients, en que es tinguin en compte, com a mínim, els següents CRITERIS I OBJECTIUS:

  1. L'ordenació integral del front marítim urbà de la ciutat en l'extrem sud-oest, és a dir, que s'estudiï i reordeni tot l'ampli territori situat entre el nou passeig marítim de ponent €L'Avinguda del port des de nou pas soterrat del carrer d'Ernest Lluch; el conjunt dels terrenys actual de RENFE €la carga i totes les seves instal·lacions i platja de vies- els terrenys industrials i terciaris al voltant del C/ Juan de la Cierva, l'Av. del Maresme des de l'actual estació i en especial les propostes de transformació de la Rda. Barceló i el port.
  2. Donar resposta a la gran demanda ciutadana d'habitatges a preus assequibles, tant en propietat com de lloguer, en règim de protecció i promoció pública.
  3. Mantenir i incrementar l'activitat econòmica i els llocs de treball a Mataró, el que vol dir disposar d'una oferta a preus assequibles de naus per a petita i mitjana indústria, serveis terciaris, comerç, etc, que €com a mínim compensi, en tot o en part, la pèrdua de sòl industrial, d'activitat econòmica i de llocs de treball que suposa la marxa d'IBERBUS; ja sigui en la mateixa zona o en una zona industrial/terciària alternativa.
  4. Programar i iniciar el gran projecte de remodelació de l'estació i de trasllat de les actuals instal·lacions de RENFE situades en el front urbà, que ja es preveu en el pla general d'ordenació urbana de 1996.
  5. Preveure la relació i la connexió entre aquest nou sector urbà i el nou sector terciari i industrials de EL RENGLE i en especial de El Rengle, així com amb la resta del sector industrial i terciari de Balançó i Boter i el que queda al voltant del carrer Juan de la Cierva i la nova Av. del Port.
  6. Dotar a la ciutat de nous equipaments i serveis públics, així com de zones verdes, i espais lliures en aquest gran espai al front marítim i a l'entrada sud-oest de la ciutat de gran interès ecològic i paisatgístic, en especial cal preveure la continuació del gran parc urbà marítim, des del front urbà, des del port i fins al Rengle. Aquestes previsions d'espais lliures hauran d'atendre
  7. a les necessitats de zones verdes del nou sector residencial de la nova ordenació de la Rda. Barceló i dels entorns €Av. Jaume Recordar, Pla d'en Boet, etc....

En front d'aquestes necessitats, resulta preocupant que, d'una banda en el document del equip de govern sobre NOVES ESTRATÈGIES URBANES, presentat el mes de març es proposi pura i simplement la construcció d'uns 840 habitatges en aquest sector i posteriorment en el debat que es va tenir al Consell d'administració de PUMSA per l'adquisició dels terrenys d'IBERBUS es poses damunt la taula una proposta €retirada posteriorment.- d'encarregar un projecte de ordenació residencial, limitat als terrenys que s'adquirien, així com de buscar una empresa immobiliària privada per associar-se en la promoció i venda d'habitatges.

No és admissible que una operació urbanística tan important pel futur de la ciutat i amb implicació de tants aspectes econòmics, socials i ambientals, es vulgui gestionar de forma aïllada, a corre cuita i pensant sols en la recuperació de la inversió econòmica per part de PUMSA.

Cal recordar que l'urbanisme és una funció pública i que en el contracte programa recentment aprovat per regular les relacions entre PUMSA i l'AJUNTAMENT es preveu de forma expressa que les accions que s'han de dur a terme per part de PUMSA s'instrumenten mitjançant els Programes d'Actuació Municipal corresponent a l' Ajuntament l'adopció de decisions de planificació urbanística en tant que PUMSA executarà amb plena autonomia de gestió les funcions que li pertoquin, d'acord amb els seus estatuts i amb les encomanes formulades per l'AJUNTAMENT.

És per això que es proposa a l' Ajuntament Ple l'adopció de les següents PROPOSTES D'ACTUACIÓ:

PRIMERA- El Departament d'Urbanisme de l' Ajuntament, per mitjà dels seus serveis tècnics i amb les col·laboracions externes que s'estimin convenients, formularà una PROPOSTA INTEGRAL DE TRANSFORMACIÓ D'USOS I D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA que abasti el conjunt de l'àmbit territorial situat a la part sud-oest de la ciutat, entre el Passeig del Port, el sector de El Rengle, i l'Avinguda del Maresme €antiga N-II- que incorpori els terrenys industrials i terciaris de la fàbrica IBERBUS €antiga IVECO PEGASO- sector industrial dels entorns del carrer Juan de la Cierva, terrenys de RENFE coneguts com La Carga i els seus entorns, que es sotmetrà als pertinents tràmits de modificació del Pla General i planejament especial que siguin necessaris segons la legislació vigent, en el que es prestarà especial atenció als mecanismes d'informació pública i participació ciutadana.

SEGONA.- Per la formulació d' aquesta PROPOSTA INTEGRAL DE TRANSFORMACIÓ D'USOS I D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL FRONT URBÀ LITORAL DEL SUD-OEST DE LA CIUTAT es tindran en compte, com mínim, els SET CRITERIS I OBJECTIUS referits en la part expositiva de la present proposta així com els que resultin del debat de la mateixa en el ple municipal."

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, avança que coincideix en línies generals amb la proposta del Sr. Milà, però no poden donar la aprovació perquè pensen que a pocs minuts d'acabar l'últim Ple d'aquest mandat no és moment de prendre decisions de tanta importància com aquesta , la qual entén que mereix una reflexió més sosegada en el sí del "Document de Criteris per a la nova estratègia urbana". I d'altra banda perquè el propi Consell d'Administració de l'empresa municipal PUMSA va aprovar per consens una proposta que talla qualsevol suspicàcia com la que expressa el Sr. Milà. Per això demana que es retiri la proposta.

El senyor Salvador Milà respon que l'oportunitat del tema que ha presentat ve donada perquè en la pròpia operació d'IBERBUS l'empresa municipal PUMSA ha compromès 24 milions d'euros, cosa que no succeeix en altres sectors analitzats en el conegut "Document". Finalment retira la proposta per què accepten la solució adoptada al Consell d'Administració de PUMSA d'encarregar un concurs d'idees sobre la futura ordenació del sector, la resolució i debat del qual correspondrà als òrgans municipals competents, i d'aquesta forma han aconseguit d'alguna forma els objectius que perseguien amb la proposta de resolució.

 

PRECS I PREGUNTES

19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR S/ EL MAL ESTAT DE CONSERVACIÓ EN QUÈ ES TROBA EL PARC DE CAN BOADA.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, dóna per resposta la pregunta amb l'escrit que li ha dirigit el Sr. Fermín Manchado.

20 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIVA A LA VALORACIÓ QUE FA EL GOVERN MUNICIPAL SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA S/EL CANVI DE TORNS D'AGENTS DE LA POLICIA LOCAL DE MATARÓ.

El senyor Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la següent Pregunta :

"En data 4 de març d'enguany, una sentencia del Tribunal Superior de Justícia administrativa de Catalunya ha desestimat el recurs d'apel·lació que havia interposat l'Ajuntament de Mataró contra una sentència en primera instància contenciosa -administrativa que anul·lava una ordre del cap de la policia local de Mataró de canviar el torn de dos agents.

Tenint en compte aquest fet, aquest grup municipal

PREGUNTA

  1. Quina es la valoració que fa el Govern Municipal sobre aquesta sentència?"
  2. El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, contesta que la sentència es refereix a dos situacions puntuals i no respon a una situació general de la Policia Local. La decisió judicial, que acaten però no comparteixen, prima l'acord de condicions laborals sobre la potestat autoorganitzativa de l'Ajuntament, a partir de la qual es volia minimitzar l'impacte de l'absentisme en els torns de nit.

    El senyor Paulí Mojedano replica que la sentència, precisament, el que diu és que si es produïa un absentisme injustificat el que calia era incoar expedient sancionador, però per canviar el torn s'ha de respectar sempre l'acord de condicions laborals signat amb el personal.

     

    21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE EL PROTOCOL D'ABSENTISME ESCOLAR I ELS PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL.

    El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la Pregunta següent :

    "El nostre grup municipal al llarg d'aquesta legislatura a realitzat propostes concretes en l'àmbit educatiu.

    A l'abril del 2001 presentàvem a la consideració del Ple municipal una proposta sobre absentisme escolar. Dèiem que calia fer l'avaluació del Protocol municipal d'absentisme i presentar-la als òrgans competents en matèria d'educació per tal que es prenguin els acords oportuns per millorar substancialment l'atenció i actuació en casos d'absentisme escolar; que calia incorporar de manera activa a totes aquelles instàncies que tenen funcions en matèria d'infància i adolescència en risc; inspecció d'ensenyament, fiscalia de menors, EAIA i demanàvem que l'IME presentés noves propostes per intervenir eficaçment en casos de grans absentistes, per poder-les aplicar el curs que ve (2001-2002).

    D'altre banda al mes de desembre de 2002 vàrem presentar una proposta sobre programes de garantia social, en la qual s'encarrega a l'Institut Municipal d'Educació i a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica un estudi del nostre entorn econòmic i social que permeti, de cara al curs vinent (2002-2003), adequar l'oferta formativa dels Programes de Garantia Social i de Transició al Treball a la realitat del mercat laboral i que asseguri la qualitat d'aquesta oferta tant des del punt de vista organitzatiu com pedagògic i de material; plantejar, amb interlocució prèvia amb totes les parts implicades, la resituació dels Programes de Garantia Social i de Transició al Treball a l'edifici del nou centre Cívic de Pla d'en Boet i Peramàs-Esmandies, una vegada condicionat aquest espai i, alhora, aprofitar els recursos i instal·lacions existents (especialment dels IES que desenvolupen Cicles Formatius) per a realitzar les pràctiques dels mateixos i per últim que durant el període de transició a la ubicació definitiva, l'Institut Municipal d'Educació invertirà any rera any la quantitat mínima de 6.000 euros en millores en els centres on actualment s'imparteixen els PGS.

    Per tot això el grup municipal d'ICV pregunta:

    • Quines son les actuacions que s'han portat a terme en aquests dos àmbit?"

     

     

    El senyor Sergi Bonamusa, President de l'Institut Municipal d'Educació, respon que han treballat a partir d'un estudi de l'IMPEM sobre els programes de garantia social, creat des de l'àmbit de les necessitats de formació per a la Comarca del Maresme. Assenyala que s'ha demanat autorització al departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a la realització de 2 cursos del Programa de Garantia Social sobre Patronatge i Disseny i Imatge Personal pel curs vinent. Indica mesures d'adequació dels locals de Montserrat Quadrada, i finalment respecte a la Comissió d'Absentisme s'ha treballat en l'actualització del Protocol d'Absentisme.

     

    I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quarts d'onze de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.