Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Acta sessió del Ple municipal 6 de març de 2003

Escoltar

Acta sessió del Ple municipal 6 de març de 2003

dijous 06 març 2003, 00:00h

ACTA NÚM. 03/2003 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA DE 6 DE MARÇ DE 2003.

==============================================================

A la Sala Gran de Can Palauet de la Ciutat de Mataró, el dia sis de març de dos mil tres, essent les set hores i deu minuts de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS I ESTELA, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)

REMIGIO HERRERO GARCIA TINENT D'ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

CONSOL PRADOS MARTINEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)

SERGI BONAMUSA TURON CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALICIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ORIOL BATISTA GAZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CiU)

PERE SOLÀ I MONTSERRAT REGIDOR (CiU)

JOSEP LLUIS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CiU)

GENIS CARBÓ I BOATELL REGIDOR (CiU)

ROSER MANTÉ I BARTRA REGIDORA (CiU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CiU)

JORDI FABREGAS I CASAS REGIDOR (CiU)

JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA SUÑE REGIDOR (PP)

JOSE LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4 de l'ordre del dia

PAULÍ MOJEDANO I SINGLA REGIDOR (PP)

SALVADOR MILÀ SOLSONA REGIDOR (IC-V)

JOSEP COMAS VALLS REGIDOR (IC-V)

Assistits del Secretari General Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que certifica.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1.- APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 6 DE FEBRER DE 2003.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

Per indicació del Sr. Alcalde s'avança el punt núm. 24 de l'ordre del dia per tractar-lo a continuació.

24 - PRESENTACIÓ PER PART DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ DE L'INFORME RELATIU A LES SEVES ACTUACIONS DURANT L'ANY 2002.

El Sr. Alcalde dóna la paraula al Defensor del Ciutadà de Mataró, Sr. Jordi Puigderrajols, per tal que dóni lectura a l'informe relatiu a les seves actuacions durant l'any 2002.

El senyor Jordi Puigderrajols, presenta l'informe sobre les activitats de l'oficina del Defensor del Ciutadà durant l'any 2002 :

"Després de dos anys de funcionament de l'Oficina del Defensor del Ciutadà de Mataró, ja es comença a disposar de certa perspectiva, tant pel que fa al funcionament i gestió de la pròpia Oficina, com pel que fa al funcionament i dinàmica dels diferents Serveis de l'Ajuntament de Mataró.

Tenim ara la possibilitat de poder comparar les estadístiques dels anys 2001 i 2002, cosa que ens dóna una visió molt més àmplia i també més acurada de quines són les motivacions de les queixes, reclamacions i consultes que més freqüentment presenten els ciutadans de Mataró, la seva tipologia, el seu objecte, en definitiva, allò que més els preocupa.

El contingut d'aquest informe anual va destinat evidentment a qualsevol persona interessada, però, principalment, a tots els responsables de la política municipal, tant els que tenen responsabilitats de govern, com els que estan a l'oposició, i als seus gestors, constituint-se, segons el meu criteri, en una eina de treball a tenir en compte.

Aquest és el veritable objectiu de l'Oficina del Defensor del Ciutadà, a part de servir als ciutadans, orientant-los, assessorant-los, tramitant i resolent les seves queixes. Facilitar, a partir de la seva intervenció i experiència, sempre objectiva i independent, una informació complementària, amb la voluntat de contribuir a la millora de la gestió de l'Ajuntament, el que, en definitiva, es converteix en un benefici per a la ciutadania, és a dir, servint d'eina per a la seva intervenció indirecta en l'administració del municipi.

Potser algunes de les queixes dels ciutadans, sobre casos i supòsits molt concrets, on es plantegen problemes o qüestions des d'un punt de vista personal, no poden o no han estat estimades pel Defensor, sigui pel motiu que sigui, formal o no, però tot i això, la simple presentació de la queixa o reclamació, i la seva incidència en l'estadística conjunta, sí que permet fer un diagnòstic més acurat i crec que bastant encertat, del que preocupa als ciutadans, sense voler dir que no hi hagi altres qüestions que també els preocupen i no han estat objecte de la intervenció del Defensor.

Per això, el contingut de l'informe del Defensor del Ciutadà pot entendre's que conté un cert sentit de crítica, i és cert, perquè aquesta és la seva finalitat, però sempre amb voluntat positiva, amb afany constructiu, doncs el que guia la nostra tasca és l'esperit de col·laboració amb l'Ajuntament i el servei a la ciutadania, fent simplement una fotografia, de les relacions entre els ciutadans i l'Administració Local.

Cal deixar constància també que la tasca del Defensor del Ciutadà no seria possible sense la col·laboració de les persones que integren els diferents Serveis Municipals ni de les que formen part de l'Oficina, quina participació resulta imprescindible.

Tot i que pugui semblar repetitiu, cal fer un breu resum de que és i com funciona l'Oficina del Defensor del Ciutadà de Mataró.

Cal recordar que el Reglament de l'Oficina va ser aprovat pel Ple de 20 de novembre de 2000, desenvolupant diversos articles del R.O.M. aleshores vigent, ara sotmès a procés de revisió per imperatiu de la darrera modificació de la Llei de Règim Local de Catalunya.

D'acord amb aquesta normativa l'Oficina atén les consultes i visites, tant personals com telefòniques, en horari de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i de 17 a 19 hores i, rep la documentació que se li adreça, registrant-la i acusant-ne recepció, disposant d'un registre especial de queixes.

Tot ciutadà es pot adreçar al Defensor, per sol·licitar-li la seva actuació, sempre que tingui interès legítim respecte de l'objecte de la queixa que, ha de referir-se a un expedient o actuació administrativa prèvia.

Rebudes les queixes, el Defensor les investiga, no admetent les anònimes, ni les mancades de fonament o privades, ni les que el denunciat no sigui l'Ajuntament de Mataró, organismes autònoms, empreses municipals o concessionàries de serveis públics.

Les resolucions del Defensor del Ciutadà prenen la forma de recomanació i no poden anul·lar ni modificar els actes administratius, sancions ni decrets, ni poden entrar a valorar les manifestacions de les parts interessades o els informes tècnics, limitant-se a l'estricte control del procediment seguit i al principi de legalitat, no podent ser objecte de recurs de cap mena, tot i que és permès fer recomanacions, recordar deures legals i suggerir actuacions concretes.

Durant aquest darrer any 2002 s'han realitzat un total de 771 intervencions, majoritàriament de caràcter personal o presencial. La comparació d'aquesta estadística amb la de l'any 2001, reflecteix un petit augment del 5%, pel que pot afirmar-se s'ha mantingut el nivell de l'any anterior, si tenim en compte que en el primer any de funcionament van haver-hi moltes intervencions sense relació directa amb l'objecte de l'Oficina o, simplement informatives, perquè el ciutadà desitjava saber quina és la seva tasca.

Per tal de facilitar el diagnòstic que perseguim i, a la vegada una millor exposició de la tasca portada a terme, enguany s'han sistematitzat en l'estadística les que denominem INTERVENCIONS SENSE EXPEDIENT DE QUEIXA, de tal manera que les intervencions en què s'ha fet una gestió, tràmit, derivació o s'ha donat informació, també estan incloses, de forma desglossada i això permet de conèixer el motiu pel qual el ciutadà es dirigeix a l'Oficina del Defensor del Ciutadà, la gestió realitzada i el seu estat final o, el servei al que s'han derivat i també de si es tracta de casos sense relació amb l'actuació municipal.

El nombre de reclamacions que han donat lloc a expedients de queixa, han estat enguany, 86 en total, tres menys que l'any 2001, mantenint-se igualment una similar proporció pel que fa a la forma de presentació o inici. Aquests expedients de queixa, oberts a partir de l'estudi de la reclamació presentada pel ciutadà i el compliment del que estableix la norma reglamentària de funcionament de l'Oficina, impliquen, necessàriament, la comunicació expressa a l'interessat de la seva admissió o no i, en el primer cas, l'inici de la seva tramitació, sol·licitant al Servei Municipal afectat la corresponent informació. Enguany han estat admeses a tràmit sis queixes més que l'any 2001, tot i que en total s'han obert tres expedients menys.

Entre aquests expedients tramitats i, donat el seu objecte específic, dos d'ells s'han tramitat amb proposta de mediació, és a dir, que en els dos casos, va considerar-se convenient la possibilitat de resoldre-les amb la intervenció directa i personal del Defensor del Ciutadà, sent només acceptada la proposta en un dels casos per part del servei implicat, solucionant-se a satisfacció del grup de ciutadans afectat.

Rebuda i estudiada la queixa i la informació o expedient municipal, és resolta respecte la seva estimació o desestimació, de forma motivada i entenedora, el que es comunica al ciutadà i al servei afectat. A la resolució hi consten les recomanacions, recordatoris de deures legals o suggeriments que s'estimen convenients de fer. Resulta que augmenta el percentatge (del 55% al 63%) de desestimació de les queixes presentades pels ciutadans, es redueix la proporció de les estimades i es manté el nombre d'expedients que estan pendents de resoldre.

Tenint en compte que, independentment de que la queixa del ciutadà hagi estat o no estimada, el Defensor del Ciutadà formula en les seves resolucions suggeriments, recordatoris de deures legals i recomanacions als diferents Serveis Municipals, passem a exposar el quadre relatiu només als suggeriments, ja que aquests impliquen, necessàriament una resposta expressa, d'acceptació o rebuig, part del Servei afectat.

S'ha reduït lleugerament, la proporció de resolucions que obliguen al Defensor del Ciutadà a suggerir una determinada actuació en el cas concret. Durant l'any 2001, es van formular suggeriments en un 52 % de les resolucions dictades, mentre que enguany se n'han formulat en un 47 % de les decisions.

Igualment, s'ha reduït el nivell d'acceptació dels suggeriments, l'any 2001 es van acceptar el 90% dels suggeriments i aquest any, s'han acceptat expressament el 72 %.

De totes maneres, la resposta als suggeriments pendents de resposta a 31 de desembre de 2001 i que s'han contestat durant l'any 2002 equival a una acceptació del 88% dels suggeriments dictats l'any 2001.

La durada dels expedients és també un aspecte que esdevé fonamental en el funcionament de l'Oficina, ja que de la rapidesa de la resposta o solució de la queixa plantejada, en depèn el seu prestigi davant del ciutadà. El temps de tramitació es compta des del dia de la presentació de la queixa fins a la seva resolució, i inclou el temps que tarda el Servei afectat en trametre la informació sol·licitada, majoritàriament entre 30 i 40 dies. Fent balanç d'aquest aspecte, resulta que la resolució del 43% dels expedients de queixa tramitats ha tardat més de 60 dies des de la seva presentació, el 25 % entre els 30 i 60 dies, el 15 % dins del mes següent i, el 6 % restant en menys de 10 dies. L'any 2001, la majoria van resoldre's en menys de 60 dies i només el 23 % va tardar més de dos mesos.

Per la diferència de percentatge entre el 43% i 22% entenem que caldria prendre algunes mesures per accelerar la tramitació i resolució dels expedients de queixa.

Al tancament d'aquest informe no hi ha cap expedient sobre la taula pendent d'admetre o resoldre, de tal forma que els 10 expedients que consten com a pendents en l'estadística, estan en aquesta situació, perquè no s'ha rebut la informació sol·licitada al Servei Municipal corresponent. L'ultima petició es va fer a últims de desembre.

D'altra banda, durant aquest any 2002, els diferents Síndics i Defensors del Ciutadà Locals, ens hem coordinat a través del denominat Fòrum, la gestió del qual en aquest primer any ha estat encomanada al Defensor del Ciutadà de Santa Coloma de Gramenet. Aquest Fòrum ha nascut amb la voluntat de servir d'instrument de coordinació i consulta pels Síndics i Defensors designats pels Ajuntaments catalans, tot i que també s'hi han adscrit Defensors d'altres poblacions de l'Estat com, Calvià, Vitòria, Gandia.

En primer lloc, doncs, ha estat necessari organitzar el seu funcionament i fixar diverses reunions periòdiques, una per trimestre, aproximadament, en les que es discuteixen i determinen les línies d'actuació. Principalment, aquest primer any de funcionament del Fòrum, s'ha fet palès que es tracta d'un instrument idoni pel seu objectiu i de funcionament àgil i ràpid. El Fòrum s'utilitza per unificar criteris i conceptes entre totes les Oficines i per a tramitar consultes diverses, sobre diferents temes i qüestions.

En conclusió, disposant de la perspectiva que donen dos anys de funcionament de l'Oficina i que resulta del que hem exposat fins ara, podem afirmar que l'Oficina del Defensor del Ciutadà de Mataró, demostra ser una eina perfectament vàlida i eficaç per a l'atenció i orientació del ciutadà i, sobre tot, constitueix un instrument perfecte per a millorar les relacions entre Administració i ciutadania, permetent al mateix temps, la revisió i solució d'aquells defectes en què aquella hagi pogut incórrer.

Tanmateix, és desitjable que aquest servei sigui més utilitzat pels ciutadans, obligant-nos aquest desig a mantenir una constant en la divulgació de l'activitat de l'Oficina, portant a terme en aquest sentit, de forma continuada, una tasca degudament programada, directriu, aquesta, que ja va ser apuntada a l'informe de l'any passat i que hem de mantenir.

Igualment, hem d'expressar la nostra satisfacció pel grau de compliment i acceptació de la resta de propostes de l'any passat, havent-se demostrat plenament encertada la proposta feta en relació a la necessitat d'establir un protocol d'actuació respecte la tramitació de les queixes relatives a molèsties per soroll i vibracions, doncs, tot i que poden existir altres motivacions, el cert és que el nombre de queixes rebudes sobre aquesta qüestió, s'han reduït notablement.

Enguany, amb la mateixa intenció i voluntat de contribuir al perfeccionament de l'actuació municipal i de la pròpia Oficina, hem de proposar:

1er.- Mantenir una constant activitat, degudament programada, de divulgació de l'Oficina del Defensor del Ciutadà, aspecte, aquest, al que ja ens hem referit.

2on.- Per tal de millorar la tramitació dels expedients i l'atenció i assessorament que es presta al ciutadà, cal estudiar la possibilitat de que el Defensor pugui tenir accés informàtic al contingut actualitzat dels Padrons Municipals d'Habitants i Contribuents, respectant en tot cas la Llei de Protecció de Dades

Justifica aquesta petició el fet de que sovint, la informació facilitada pels serveis municipals, continguda en els expedients, posa de relleu certes contradiccions amb els fets exposats pels ciutadans i que són objecte de la seva queixa, tractant-se normalment d'aspectes formals que fàcilment es poden resoldre a través de la consulta dels padrons i registres.

3er.- Agrupar i unificar, en un sol lloc, tota la informació que respecte del Defensor del Ciutadà, es dóna a través de la pàgina web, de tal forma que tot el contingut que s'hi refereix, estigui ubicat en un únic accés, permetent al mateix temps la presentació telemàtica de les queixes, consultes o reclamacions.

Les publicacions relatives al Defensor: El Reglament del Funcionament de l'Oficina del Defensor i l'Informe del 2001, estan situades dins de l'apartat de publicacions de l'Ajuntament, de forma separada a la informació del Defensor. Creiem més lògic i coherent que tota la informació relativa a un mateix tema, sigui agrupada i oferta de forma unificada i conjunta.

Igualment és podrà donar l'oportunitat d'accedir a les pàgines web tant del Defensor del Pueblo Europeu, del Defensor del Pueblo de l'Estat, del Síndic de Greuges de Catalunya i a tots els Síndics i Defensors Locals que disposin d'aquesta informació.

4art.- Donat el volum de tramitació d'expedients de queixa relatius a multes de trànsit, referides tant al procediment sancionador com a la seva execució, sol·licitant-se ara tota la informació al Servei Jurídic-Administratiu de Via Publica i, el fet de que les notificacions es practiquen a través de l'Organisme de Gestió Tributaria depenent de la Diputació de Barcelona, cal millorar i agilitar la seva tramitació i el temps de resposta. Per tot això es proposa s'inclogui en el corresponent Conveni, la necessitat de que aquest darrer Organisme sigui també destinatari directe de les obligacions que respecte de tots els Serveis Municipals estableix la reglamentació del Defensor del Ciutadà.

5è.- Finalment, per tal de reduir el temps de tramitació dels expedients de queixa, i apart de les mesures que en l'ordre intern puguin prendre's per la pròpia Oficina, cal donar a tots els Departaments i Serveis de l'Ajuntament, les instruccions oportunes per a que es contestin les sol·licituds i requeriments del Defensor del Ciutadà de forma ràpida i preferent, determinant fins i tot, si es considera oportú, un termini màxim de resposta."

La senyora Roser Manté, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, agraeix la tasca del Defensor del Ciutadà i anima als ciutadans a utilitzar els seus serveis, per la qual cosa considera essencial que l'oficina tingui més presència als barris de la ciutat, tal com va quedar de manifest a l'informe del Defensor de l'any passat. També fa una breu reflexió sobre la lluita de les dones pels seus drets i llibertats al llarg de la història, que és objecte de record en la diada del pròxim 8 de març.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, recorda que la figura del Defensor del Ciutadà té el seu origen en una iniciativa del grup municipal Popular, consensuada amb tots els grups del Consistori. Considera que la tasca que realitza el Defensor és important i col·labora en millorar el funcionament de l'administració i les relacions d'aquesta amb els ciutadans. Respecte les conclusions de l'informe del Defensor d'aquest any, destaca la conveniència de què sigui una figura més coneguda pels ciutadans, establint noves oficines a la ciutat i fins i tot millorant la que ara ocupa. També considera oportuna la fixació d'un termini de resposta dels serveis municipals cap als requeriments del Defensor que podria ser de 30 dies, així com la formalització d'un conveni amb l'Organisme Autònom de Gestió Tributària de la Diputació que contempli el marc de relacions amb la institució del Defensor.

El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, agraeix la feia que ha dut a terme el Defensor del Ciutadà de Mataró. Considera satisfactòria l'activitat desplegada en el segon any de funcionament. Destaca la tasca de divulgació de la figura del Defensor, fins i tot presencial, que està portant a terme el Sr. Puigderrajols. Igualment constata de forma positiva la tasca de fiscalització del funcionament dels serveis municipals, destacant en especial les possibilitats de mediació. També valora l'activitat del Defensor com a observatori privilegiat del que fa l'Ajuntament, i per tant com a eina de millora dels serveis municipals, més enllà de la solució concreta de la queixa que l'origina.

El senyor Ramon Bassas, regidor del grup municipal Socialista, constata que la iniciativa de crear la figura del Defensor del Ciutadà va ser molt encertada a la vista del balanç de 2 anys de funcionament de la seva oficina. També destaca l'alt grau d'acceptació per part de l'Ajuntament als suggeriments fets pel Defensor a l'informe de l'any 2001, la millora dels circuits seguida arran d'aquest informe, així com la difusió general de la existència de l'oficina. Pel que fa a l'informe de l'any 2002 avança que el govern municipal es compromet a donar solució a quatre qüestions plantejades de les conclusions. En primer lloc pel que fa a la divulgació de l'oficina es mantindran exposades a les oficines d'atenció ciutadana els fulletons d'informació de l'oficina del Defensor i es difondrà aquesta informació mitjançant la web municipal. Pel que fa a la petició d'accés directe als padrons d'habitants i contribuents es farà la consulta sobre aquesta possibilitat a l'Agència de Protecció de Dades per tal de garantir el compliment dels continguts de la Llei de Protecció de Dades. Respecte a la unitat d'informació a la web municipal s'agruparà la informació que surt a la web mitjançant un únic accés i s'introduiran links amb les pàgines d'altres síndics i defensors. En relació a la millora del circuit de comunicació entre el defensor del ciutadà i l'organisme autònom de gestió tributària de la Diputació s'instrumentarà un sistema mitjançant el qual l'organisme autònom tindrà un destinatari de les peticions d'informació del defensor, es possibilitarà la comunicació entre ambdues institucions via correu electrònic i s'establiran compromisos temporals de resposta. Per últim es recordarà als caps de servei de l'Ajuntament que cal assegurar les respostes a la sol·licitud d'informació del Defensor del Ciutadà amb la màxima rapidesa possible, que en tot cas serà en un termini màxim de 30 dies naturals. Tot aquestes mesures seran concretades mitjançant resolució de l'Alcaldia.

2.- DESPATX OFICIAL.

El senyor Alcalde posa a disposició dels senyors regidors i senyores regidores de la documentació corresponent a la última reunió del Consorci Hospitalari de Catalunya.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE L'ACCESSIBILITAT ALS/DELS SERVEIS QUE DÓNA LA COMPANYIA RENFE.

El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la Moció següent:

"Atès que fa més de deu anys que el Congrés dels Diputats va aprovar la LISMI i que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Promoció de l'Accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, que havia de possibilitar, entre d'altres espais i serveis, l'accés als transports públics a totes les persones amb mobilitat reduïda, persones amb alguna discapacitat, o persones amb cotxets per nens i nenes.

Atès que d'ençà de l'aprovació d'aquesta Llei, la companyia ferroviària RENFE ha dut a terme unes mesures limitadíssimes en aquest sentit, especialment si les comparem amb els avenços notables als transports ferroviaris de superfície i subterranis i, en general, els transports d'àmbit municipal i metropolità i de la Generalitat de Catalunya.

Atès que en l'actualitat pel que fa als trens de RENFE presenten un seguit de dèficits d'accessibilitat com:

  • Excessiva separació andana-tren, amb el consegüent perill d'accidents, especialment a persones grans.
  • Inexistència absoluta de vagons amb pis baix, accessibles a persones amb cadires de rodes o cotxets d'infants petits.
  • Inexistència d'espais reservats als mateixos col·lectius en els trens de dos pisos.

Atès que en les estacions i altres instal.lacions també s'hi observen dèficits com poden ser:

  • Estacions no permeables i de difícil accés exterior.
  • Edificis sense ascensor o altres elements d'accessibilitat, amb rampes no adaptades i inexistència de senyalització per a persones amb visió reduïda.
  • Amb zones de taquilles i atenció al públic on no hi ha màquines expenedores de bitllets adaptades i excessivament altes.
  • La no existència de sistemes d'informació per persones invidents i persones amb dificultats d'oïda.
  • Zona d'andanes amb escassa existència d'ascensors o sistemes adaptats per accedir d'una andana a l'altra.
  • Passos entre vies amb travesses de fusta en mal estat i pràcticament inaccessibles i perillosos, i situats entre vies en un extrem de l'estació, que obliguen a fer un gran recorregut.

Atès que la estació RENFE de la nostra ciutat té les condicions que es descriuen en l'annex d'aquesta moció.

Atès que aquest any 2003 ha estat declarat Any Europeu de les persones amb discapacitats.

Per aquests motius, el grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds proposa l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

Exigir a la companyia RENFE l'adopció de mesures urgents per tal de pal·liar els dèficits descrits en la part expositiva tant pel que fa a les estacions com en el material mòbil. Exigir un Pla d'adequació de les estacions a Catalunya, amb una temporalització del mateix, així com una nova política d'adquisició del material mòbil , amb una priorització de trens amb pis pla. Exigir que aquest Pla d'adequació inclogui l'estació de RENFE de Mataró i corregeixi els aspectes descrits a la part expositiva d'aquesta moció.

SEGON.-

Demanar al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats que promoguin auditories a les instal·lacions i material mòbil de RENFE, presentant posteriorment demanda formal de l'acompliment de la legislació vigent.

TERCER.-

Donar trasllat d'aquest acord a les organitzacions en defensa dels drets de les persones amb discapacitats, a l'ONCE, als grups polítics representats al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. "

El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, manifesta el complet acord del seu grup amb aquesta moció. Recorda que el mes de setembre de 2002 el Ple de l'Ajuntament va aprovar una proposta de resolució sobre infrastructures ferroviàries que ja es feia ressò de la problemàtica a que es refereix la moció d'ICV, així com altres iniciatives semblants presentades pels grups parlamentaris d'Iniciativa per Catalunya Verds, Socialistes o Convergència i Unió al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats. Lamenta per últim la manca sistemàtica de sensibilitat de RENFE sobre aquest tema i espera que aquestes deficiències es puguin subsanar.

El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, també comparteix la proposta presentada pel grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds. Pensa que també és una idea compartida per tots els grups la de millorar la mobilitat i l'accessibilitat de les persones discapacitades o mobilitat reduïda per accedir als serveis públics. Recorda que RENFE té un pla de millora a les estacions, però que en aquest moment el millor servei que es podria fer és el d'elaborar un llistat de millores concretes per tal de dirigir-lo a RENFE emplaçant-los perquè les portin a terme. Si la proposta va en aquest sentit el grup municipal Popular votarà favorablement.

El senyor Genís Carbó, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, es mostra d'acord amb la moció d'Iniciativa per Catalunya Verds. Recorda que fa tres anys ja van presentar una proposta sobre aquesta qüestió i pensa que també la moció d'Iniciativa per Catalunya Verds ha de servir per reflexionar sobre la dificultat d'accessibilitat que té en si mateixa l'estació.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

Servei de Gestió Econòmica

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 4, 5, 6 i 7 per venir referits a temàtiques coincidents.

4 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA PER A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI PER A LA CONSTRUCCIÓ DE 3 HABITATGES I LOCAL COMERCIAL EN RÈGIM DE VENDA AL CARRER D'EN XAMMAR, 6 DE MATARÓ, PER IMPORT MÀXIM DE 1.100.000,00 EUROS AMB L'ENTITAT BANCÀRIA BANC SANTANDER CENTRAL HISPANO.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de la construcció de 3 habitatges i local comercial en règim de venda al carrer d'En Xammar, 6 de Mataró, en virtut del que estableix la Llei 7/85, de Bases de Règim Local i la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 55, PROPOSO:

ÚNIC.- Autoritzar a la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA per a la concertació d'una operació de crèdit hipotecari amb les següents condicions financeres:

Import màxim

1.100.000,00 euros

Tipus interès

Euribor a 3 mesos + 0.20 %

Comissió d'obertura

0

Comissió d'estudi

0

Termini total màxim

384 mesos

Termini d'amortització

360 mesos

Termini carència màxima

24 mesos

Garantia

Hipotecaria

Mètode d'amortització

Quota creixent

Destí

Const. 3 habitatges i local comercial en règim de venda

al carrer d'En Xammar, 6 de Mataró

Entitat

Banc Santander Central Hispano

Comunicar el present acord a la Societat Mercantil PUMSA SA i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. "

El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que votaran en contra del punt núm. 6, en quant ve referit a la construcció d'un aparcament sota la seu de la Policia Municipal, respecte al qual ja es van manifestar en contra. Pel que fa als punts núm. 4,5 i 7 de l'ordre del dia s'abstindran en quant es tracta d'autoritzar unes operacions de crèdit per imports molts elevats en relació al número d'habitatges a construir; entenen que la política de PUMSA ha de venir més orientada a l'habitatge de lloguer i per tant consideren que es tracten d'uns habitatges que sortiran a un preu molt semblant al del mercat, i que en conseqüència s'haurien de deixar a la iniciativa privada.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, respon que les hipoteques es demanen pel 80% del preu de taxació, ja que els compradors els interessa tenir el màxim d'import finançat per hipoteca. Pel que fa al règim de propietat o lloguer, manifesta que es probable que els pisos de menor dimensió estiguin destinats a lloguer, però que aquesta és una decisió que encara no s'ha pres al si de PUMSA.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

5 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA PER A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI PER A LA CONSTRUCCIÓ DE 3 HABITATGES I LOCAL COMERCIAL EN RÈGIM DE VENDA A LA BAIXADA DE LES ESCALETES, 3-5 DE MATARÓ, PER IMPORT MÀXIM DE 900.000,00 EUROS AMB L'ENTITAT BANCÀRIA BANC SANTANDER CENTRAL HISPANO.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de la construcció de 3 habitatges i local comercial en règim de venda a la Baixada de les Escaletes, 3-5 de Mataró, en virtut del que estableix la Llei 7/85, de Bases de Règim Local i la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 55, PROPOSO:

ÚNIC.-

Autoritzar a la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA per a la concertació d'una operació de crèdit hipotecari amb les següents condicions financeres:

Import màxim

900.000,00 euros

Tipus interès

Euribor a 3 mesos + 0.20 %

Comissió d'obertura

0

Comissió d'estudi

0

Termini total màxim

384 mesos

Termini d'amortització

360 mesos

Termini carència màxima

24 mesos

Garantia

Hipotecaria

Mètode d'amortització

Quota creixent

Destí

Const. 3 habitatges i local comercial en règim de venda a la Baixada de les Escaletes, 3-5 de Mataró

Entitat

Banc Santander Central Hispano

Comunicar el present acord a la Societat Mercantil PUMSA SA i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

6 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA PER A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL SOTERRANI 2 I 3 DE L'APARCAMENT EN RÈGIM DE CONCESSIÓ PER EXPLOTACIÓ A LA PLAÇA GRANOLLERS, CAMÍ DE LA GEGANTA CANTONADA CARRER PIRINEUS DE MATARÓ, PER IMPORT MÀXIM DE 1.500.000,00 EUROS AMB L'ENTITAT BANCÀRIA BANC SANTANDER CENTRAL HISPANO.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de la construcció del soterrani 2 i 3 de l'aparcament en règim de concessió per explotació a la plaça Granollers, Camí de la Geganta cantonada C/ Pirineus de Mataró, en virtut del que estableix la Llei 7/85, de Bases de Règim Local i la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 55, PROPOSO:

ÚNIC.-

Autoritzar a la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA per a la concertació d'una operació de crèdit hipotecari amb les següents condicions financeres:

Import màxim

1.500.000,00 euros

Tipus interès

Euribor a 3 mesos + 0.20 %

Comissió d'obertura

0

Comissió d'estudi

0

Termini total màxim

384 mesos

Termini d'amortització

360 mesos

Termini carència màxima

24 mesos

Garantia

Hipotecaria

Mètode d'amortització

Quota creixent

Destí

construcció del soterrani 2 i 3 de l'aparcament en règim de concessió per explotació a la plaça Granollers, Camí de la Geganta cantonada C/ Pirineus de Mataró

Entitat

Banc Santander Central Hispano

Comunicar el present acord a la Societat Mercantil PUMSA SA i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

7 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA PER A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI PER A LA CONSTRUCCIÓ DE 6 HABITATGES EN RÈGIM DE VENDA AL CARRER HOSPITAL, 26-30 DE MATARÓ, PER IMPORT MÀXIM DE 1.000.000,00 EUROS AMB L'ENTITAT BANCÀRIA BANC SANTANDER CENTRAL HISPANO

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de la construcció de 6 habitatges en règim de venda al carrer Hospital, 26-30 de Mataró, en virtut del que estableix la Llei 7/85, de Bases de Règim Local i la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, en el seu article 55, PROPOSO:

ÚNIC.-

Autoritzar a la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA per a la concertació d'una operació de crèdit hipotecari amb les següents condicions financeres:

Import màxim

1.000.000,00 euros

Tipus interès

Euribor a 3 mesos + 0.20 %

Comissió d'obertura

0

Comissió d'estudi

0

Termini total màxim

384 mesos

Termini d'amortització

360 mesos

Termini carència màxima

24 mesos

Garantia

Hipotecaria

Mètode d'amortització

Quota creixent

Destí

Const. 6 habitatges en règim de venda al carrer Hospital, 26-30 de Mataró

Entitat

Banc Santander Central Hispano

Comunicar el present acord a la Societat Mercantil PUMSA SA i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 8 i 27 per venir referits a temàtiques coincidents.

8 - APROVACIÓ CONTRACTE PROGRAMA ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, S.A. - PUMSA -

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

"Per acord de Ple de 22 de desembre de 1989, es va acordar la constitució de la societat PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, S.A. €PUMSA-. Els seus estatuts estableixen com objecte de la societat actuacions que siguin d'interès públic i s'ofereixin dins el terme municipal de Mataró i en benefici dels seus habitants:

    1. Creació de sòl urbanitzat residencial, terciari, industrial i d'equipaments.
    2. Remodelació o reforma de zones urbanes.
    3. Redacció de plans d'ordenació, projectes d'urbanització i obres i quants instruments i documents d'ordenació i gestió urbanística es contemplin a la legislació urbanística.
    4. L'activitat urbanitzadora pot abastar tant a la preparació del sòl i renovació o remodelació urbanes, com a la realització d'obres d'infrastructura urbana i dotació de serveis per a l'execució de plans d'ordenació.

    5. Promoció, construcció i rehabilitació de tota classe d'immobles, destinats a serveis i usos públics i a activitats industrials, terciàries i residencials.
    6. Realització de les funcions d'àmbit municipal que se li encomanin per l'Ajuntament de Mataró, relacionades amb l'habitatge, la població, les infraestructures, la política del sòl i la gestió i explotació dels béns municipals tant patrimonials com de domini públic.
    7. A tal efecte aquesta societat podrà assumir les competències municipals delegables a la Gerència d'Urbanisme, que alhora siguin delegables i susceptibles de gestió en forma de societat mercantil de conformitat amb la legislació urbanística prèvia delegació expressa, en el seu cas del Ple de l'Ajuntament de Mataró.

    8. Investigació, informació i assessorament i col.laboració en estudis i activitats tècniques relacionades amb l'habitatge i l'urbanisme.
    9. Promoció, construcció i explotació d'aparcaments i altres serveis logístics relacionats amb la circulació i transport.
    10. Configurar-se com una entitat urbanística especial de les regulades en els articles 22 i 23 de la Llei d'Urbanisme 2/2002, de 14 de març, i en aquesta condició, si així ho acorda l'Ajuntament podrà formular qualsevol figura de plantejament urbanístic, formular, tramitar i aprovar definitivament els instruments de gestió corresponents, fer el seguiment de la gestió dels particulars o bé executar el plantejament directament o indirectament, i rebre el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al percentatge aplicable sobre l'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació corresponent, si així ho acorda també l'Ajuntament.

Per acord de Ple de data 7 de febrer de 2002, es va acordar la constitució de la societat mercantil de capital íntegrament municipal Prohabitatge Mataró, S.A. Els seus estatuts estableixen que constitueix l'objecte de la societat la portada a terme de totes les actuacions vinculades amb l'habitatge, en relació a la seva construcció, reforma, rehabilitació, reparació i explotació, en règim de compravenda, arrendament, cessió d'ús o qualsevol altre admès en Dret, així com la seva gestió, administració i assessorament, tant d'habitatges propis, com de tercers, de titularitat pública o privada, i tant subjecte algun règim de protecció, com lliures. I també la regeneració i rehabilitació d'espais públics urbans, en el terme municipal de Mataró.

Per tal de justificar la conveniència de dotar-nos d'un instrument de coordinació i planificació com és el contracte programa, es donen com a reproduïts els motius que figuren al preàmbul i antecedents del text del contracte programa que figura com a document annex a la present proposta.

Vist el contingut de l'informe del servei de gestió econòmica i de la intervenció municipal,

El Conseller-Delegat de Serveis Centrals, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia de 19 de juliol de 1999, PROPOSA AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

UNIC.-

Aprovar el contracte programa entre l'Ajuntament de Mataró, i la societat municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, S.A. €PUMSA-, com a marc regulador de les seves relacions econòmiques i administratives pel període 2003-2005."

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, afirma que no s'ha d'oblidar que PUMSA i l'Ajuntament són la mateixa cosa, i des de que es va començar a encarregar a PUMSA tasques que anaven més enllà de la mera gestió i urbanització de polígons, el seu grup ja venia reclamant l'aprovació d'un contracte programa que desllindés quant de responsabilitat política o de gestió empresarial n'hi havia en les activitats d'objecte d'encàrrec. La tentació de fer servir les empreses municipals de calaix de sastre de problemes merament municipals és massa gran, i per això convé no encarregar a les empreses coses que no siguin pròpies de la seva finalitat, i precedides d'un estudi de viabilitat econòmica del que es persegueix. En suma el contracte programa ha de garantir l'equilibri econòmic de PUMSA, separant el que és activitat mercantil del que és un encàrrec deficitari de l'ajuntament, qui en conseqüència ha de finançar-lo per assegurar aquest equilibri, sense perjudici de què el Ple de l'ajuntament, com a Junta General, decideixi retirar beneficis per dedicar-los a les activitats que s'estableixin el Programa d'Actuació Municipal. Pel que fa a GINTRA, atès que pel seu objecte és previsible un dèficit, han presentat un vot particular per tal que els aparcaments encarregats per l'Ajuntament i encara no construïts €Parc de Cerdanyola, Joan XXIII, Plaça Gatassa- s'incloguin entre els que han de finançar-se en el Contracte Programa, contràriament al que figura a la proposta inicial.

El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, es mostra satisfet per la proposta que ells ja van demanar en el procés de constitució de GINTRA. Considera que és bo que els encàrrecs municipals passin pel Ple de l'Ajuntament i vagin precedits per un estudi de viabilitat econòmica i financiació; també que es creï una comissió de seguiment per donar suport i controlar l'evolució de les inversions. En suma tot ha de redundar en favor de la transparència dels resultats econòmics de la societat i dels encàrrecs municipals.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, destaca que el Contracte-Programa serveix per a clarificar les responsabilitats dels gestors de l'empresa envers terceres persones a causa dels resultats econòmics, quan el dèficits siguin producte d'encàrrecs de l'Ajuntament. Per últim es queixa de què només han tingut una setmana per estudiar els contractes programes, raó per la qual s'abstindran en la votació del de PUMSA. En canvi votaran en contra del contracte programa de GINTRA no perquè no el considerin necessari sinó per la desconfiança que tenen en la política de mobilitat que impulsa el govern municipal.

El senyor Arcadi Vilert aclareix que accepten el vot particular del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, el qual s'incorpora al dictamen.

El senyor Salvador Milà incideix en la gran importància política que al seu parer té l'aprovació dels contractes programes de PUMSA i GINTRA, en quant mostren que és una gran eina de gestió el poder utilitzar els mecanismes del mercat per assolir finalitats públiques.

El senyor David Rovira celebra que el Sr. Milà vingui a les posicions del Partit Popular que sempre ha defensat que les eines privades, com les societats mercantils, són una bona cosa per obtenir un benefici públic.

El senyor Salvador Milà respon al Sr. Rovira que, al contrari, els inspiradors polítics del Partit Popular, com la Sra. Thatcher, van prohibir absolutament a la administració britànica fer servir instruments mercantils, com ara PUMSA.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular

27 - APROVACIÓ CONTRACTE PROGRAMA GINTRA - AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

Per acord de Ple de 7 de juny de 2001 es va procedir a aprovar amb caràcter definitiu entre d'altres acords

"PRIMER .- Crear el servei municipal d'aparcaments en subsól, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació

SEGON.- Determinar la prestació del servei a través de la formula de gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal."

Aquest acords van respondre als següents antecedents i fonaments que es donen per reproduits

" Des de la Conselleria de Via Pública, a través de l'experiència pròpia en l'exercici de les funcions públiques i representatives , a través de les reivindicacions socials, veïnals, i a través dels estudis e informes elaborats des dels diferents òrgans i serveis municipals amb competència en matèria de Via Pública, s'ha constatat i així es manifesta que resulta innegable avui en dia que l'elevat nombre i creixement constant del parc mòbil de la població que integra les ciutats com Mataró, i d'altra banda l'atracció que ciutats com Mataró amb un teixit industrial, comercial i de serveis destacat a la Comarca, està generant una gran sèrie de problemes de diferent tipologia però entre els quals s'ha de destacar el controvertit i cada vegada menys equilibrat ús del vials i carrers de la ciutat, que com espai limitat en el que conflueixen l'ús de diferents operadors ha de ser necessàriament racionalitzat.

Donar solucions a la manca d'estacionament, a l'ocupació dels carrers pels vehicles de forma creixent i insostenible, constitueix un repte al que l'Ajuntament com administració competent en l'ordenació de la via publica, el trànsit, no pot renunciar, màxim quan una major consciència del vianants que reclamen la recuperació d'espais vitals està actuant en sentit contrari a la dinàmica que l'ocupació quasi integral de les vies públiques pels vehicles representa.

En aquest marc general d'ús extraordinàriament intensiu dels vials públics de la ciutat, la configuració urbana històrica de la ciutat i l'alt grau de residents de certes zones o barris exigeixen sense més dilació establir mecanismes, adreçats d'una banda a implantar aquelles dotacions d'estacionament que el sector privat pel seu elevat cost i rendibilitat a llarg termini no estableix, d'altra banda a racionalitzar i reequilibrar l'ús dels carrers pels conductors que estacionen en aquelles zones on el comerç i el serveis es configuren com un "polo d'atracció", i d'altra banda dotar d'eficàcia dissuasòria als instruments auxiliars de la disciplina viària.

La recent sentència del Tribunal Suprem de data 25.9.2000 apunta en aquest sentit quan reconeix en la construcció dels estacionaments públics el caràcter propi del servei en interès general.

Aparcaments, regulació en l'ús intensiu del domini públic que representen els carrers a través de les zones sotmeses a control horari , i auxili i suport logístic de la circulació constitueixen un nucli de servei la finalitat del qual és general i pública, per la gestió del qual és necessària la prèvia constitució i creació a través de l'òrgan competent en l'organització municipal com es el Ple.

Considerada la necessitat i la conveniència d'establir el servei d'aparcaments, resulta potestat plena d'aquest Ajuntament conforme el que disposa l'article 153 del ROAS per crear el servei, podent correspondre la iniciativa per l'establiment del servei als propis òrgans competents dels ens locals o als veïns, element d'iniciativa aquest últim de tanta amplitud que permet integrar a l'empresa municipal PUMSA com subjecte d'iniciativa, i que en aquest cas s'ha d'entendre d'iniciativa qualificada; doncs, la seva capacitat d'estudi de les necessitats de la ciutat, producte de l'ampli projecte de desenvolupament urbà a que ha procedit durant aquest darrers anys li atorguen la condició d'observador qualificat.

L'extens debat i estudi a què els òrgans de govern municipal, a iniciativa i impuls del Departament de Via Pública, ha sotmès del model futur de mobilitat de la ciutat, i les línies generals del servei han estat plasmades en el "Pacte Municipal per la Mobilitat" i "l'Agenda 21", documents aquests, la dinàmica, plans i filosofia dels quals ha estat objecte d'estudi i debat polític i ciutadà a través dels consells de participació ciutadana.

Els projectes i la dinàmica que reflecteixen els documents esmentats, ha estat recollida per PUMSA, qui a iniciativa municipal, ha treballat i plasmat, en un extens expedient, la memòria justificativa i el projecte d'establiment d'acord amb l'article 159 del ROAS, i des de la perspectiva que el servei ha establert, en coherència amb regles d'administració eficaç dels recursos públics, ha de resultar econòmicament viable.

Des del punt de vista de la legalitat, la documentació municipal continguda al "Pacte per la Mobilitat" i a l'expedient aportat per la societat municipal PUMSA, expliquen i motiven la justificació de la creació del servei. L' expedient aportat per PUMSA d'altra banda plasma el projecte d'establiment contenint els aspectes que exigeix l'article 159.2 del ROAS.

En relació a la forma de gestió del servei, les formes de gestió dels serveis públics previstes a la llei (art.85 LBRL) són les següents :

  1. Gestió directa

  1. Gestió per la pròpia entitat local.
  2. Organisme autònom local.
  3. Societat mercantil, el capital social de la qual pertany íntegrament a l'entitat local.

  1. Gestió indirecta

  1. Concessió.
  2. Gestió interessada.
  3. Concert.
  4. Arrendament.
  5. Societat mercantil i cooperatives legalment constituïdes el capital social de la qual sol parcialment pertany a l'entitat local.

La fórmula de gestió directa proposada a través d'una societat mercantil amb capital social íntegrament públic resulta legal i emparada i establerta en ús de les facultats atribuïdes a l'Ajuntament per l'article 188.4 del ROAS.

Aquesta possibilitat tal com ha considerat la Secretaria General de l'Ajuntament, està emmarcada en l'enteniment de que ens trobem davant d'un servei públic i no d'una activitat econòmica -amb les importants diferències de règim jurídic que això comporta- bàsicament per dues raons :

  • Sembla que el propòsit inicial és construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, zones verdes, equipaments, etc), i per tant vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. En aquestes circumstàncies és evident que l'empresa gestora €PUMSA- haurà de posar un cura especial en tant en quant serà la responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que és a ell a qui haurà de retornar-lo acabat el termini concessional.

  • La gestió de les zones blaves també presenta unes característiques de serveis públic molt evidents en quant s'exerceix sobre la via pública, la qual cosa impedeix la "privatització" de la gestió que és el que en puritat significa l'expressió legal "exercici de l'activitat econòmica" (art. 86 LBRL).

Respecte de l'assumpció del servei de recolzament a la circulació, en aquest extrem han de precisar-se i diferenciar-se dos extrems, si bé l'exercici de l'autoritat - la decisió - resolució sobre quin vehicle ha de ser motivadament retirat de la via pública- correspon inexcusablement a l'autoritat i els seus agents i per tant resulta intransferible a subjectes que no estan dotats d'aquesta condició , s'ha d'entendre que no resulta afectat per igual prohibició la possibilitat de que la gestió de tots aquells elements auxiliars i concomitants del servei puguin ser objecte de la gestió directa.

En aquest sentit, la viabilitat dels model passa necessàriament per la gestió d'un servei on les decisions pròpies de l'exercici de l'autoritat correspongui als subjectes públics que gaudeixen d'aquesta condició, i la resta d'elements auxiliars com són la logística, la infrastructura i manteniment dels vehicles grua, elements tècnics de comunicació i local-dipòsit , el personal que desenvolupa els treballs mecànics i físics i de gestió administrativa del dipòsit, l'administració del recinte on es dipositen els vehicles retirats, corresponguin i es gestionin des de l'empresa PUMSA, que haurà, d'acord amb les normes de dret mercantil, de tenir adaptats els seus estatuts al nou objecte social.

Atès que les conseqüències i incidència pressupostàries de la implementació d'aquest Servei i la seva gestió directa a través de l'empresa municipal PUMSA ha estat objecte de valoració econòmica pel servei d'Ingressos en informe que resta unit a aquest expedient, les conclusions del qual s'inserten en la part dispositiva del present acord, i del que es destaca la previsió de participació municipal en els beneficis de l'explotació.

Atès que a iniciativa municipal la societat municipal PUMSA ha el.laborat el document que s'annexa a aquesta resolució on es recull extensament la memòria justificativa de la constitució del servei, i el projecte d'establiment amb els requisits establerts a l'article 159 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, el contingut del mateix s'acull com a procedent.

Atès que PUMSA ha aportat estudi financer en data 6.3.2001 de la fórmula de finançament de la prestació del servei que resta annex al present expedient.

Atès que resta aportat a l'expedient de creació del servei el Reglament que estableix de forma acurada el marc de les relacions Ajuntament - Gestor Servei - Usuaris del Servei ".

En data 4 de juliol de 2002 el Ple va acordar d'una banda aprovar els Estatuts per a la Constitució de la Societat Mixta participada per Ajuntament i PUMSA d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació que s'adjunten com ANNEX i formen part integrant del present acord, i d'altra banda establir i encomanar com gestora del servei d'aparcaments en subsòl, de zones sotmeses a control horari i del servei de recolzament a la circulació, d'acord amb el contingut del Reglament del servei i de l' Acord de Ple de 5.4.2001 aprovat definitivament en els aspectes necessaris el 7.6.2001, a la societat municipal de capital social mixta creada, tant bon punt i d'acord amb les normes del dret mercantil pugui iniciar la seva activitat un cop atorgada l'escriptura de constitució o inscrita la societat.

Atès que la societat municipal esmentada, constituïda sota la raó social de Gestió Integral del Trànsit S.L, ha elevat a públics per escriptura notarial els seus estatuts , restant pendents d'inscripció registral.

Donant-se per reproduïts els motius que figuren al preàmbul i antecedents del text del contracte programa que figura com document annex a la present proposta.

Vist el contingut dels informes del servei de mobilitat, del servei de gestió econòmica i de la intervenció municipal,

El Regidor-Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia de 19.de juliol de1999 PROPOSA AL PLE l'adopció dels següents ACORDS:

UNIC.-

Aprovar el contracte programa entre l'Ajuntament de Mataró, i la societat municipal Gestió Integral de Trànsit, S.L. (Gintra) relatiu a la gestió directa del servei públic d'aparcament de vehicles, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació període 2003-2006. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

Abstencions: Cap.

Servei d'Ingressos

9 - APROVACIÓ DADES BANCÀRIES RELATIVES A ORDRES DE TRANSFERÈNCIA DE PAGAMENT DE FONS DE COHESIÓ SEGONS RESOLUCIÓ DE 14 DE GENER DE 2003 DEL DIRECTOR GENERAL DE FONDOS COMUNITARIOS Y FINANCIACIÓN TERRITORIAL DEL MINISTERI D'HISENDA PER LA QUAL ES REGULEN LES SIGNATURES RECONEGUDES EN LES CERTIFICACIONS I INFORMES D'EXECUCIÓ DELS PROJECTES DE FONS DE COHESIÓ

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

"Vista la Resolució de 14 de gener de 2003 del Director General de Fondos Comunitarios y Financiación Territorial per la que es regulen les signatures reconegudes en les certificacions i informes d'execució dels projectes de Fons de Cohesió.

Vist l'apartat d) de l'art.12 del Reglament (CE) núm.1164/94 per el que es crea el Fons de Cohesió modificat pels Reglaments 1264/99 i 1265/99 i on estableix les obligacions dels Estats membres en el que es refereix al control financer dels projectes; entre aquestes s'inclou la obligació de certificar que les declaracions de despesa presentades a la Comissió Europea són exactes, i , fruit de sistemes comptables basats en documents justificatius comprovables. El Reglament 1386/2002 de la Comissió Europea desenvolupa els anteriors pel que fa als procediments de control i gestió. El Reial Decret 1330/2000, de 7 de juliol, per el que es desenvolupa la estructura orgànica del Ministeri d'Hisenda, atorga a la Dirección General de Fondos Comunitarios y Financiación Territorial, les funcions d'anàlisi, selecció i seguiment dels projectes que han de ser finançats amb càrrec als recursos del Fons de Cohesió, de coordinació de les administracions territorials en relació a la programació, seguiment i avaluació del Fons de Cohesió i de proposta de pagaments del Fons de Cohesió als beneficiaris finals dels mateixos.

Vist l'Informe del Tresorer accidental

D'acord amb l'apartat 4art de la Resolució del Director General de Fondos Comunitarios y Financiación Territorial, on s'estableix que:

"4art. Comunicación de datos bancarios y de la transferencia: los órganos intermedios comunicarán a la Dirección General de Fondos Comunitarios y Financiación Territorial los datos bancarios según el modelo del Anexo IV, de la cuenta reconocida ante la Dirección General del Tesoro a los que la misma ha de transferir el importe de las ayudas. La comunicación se realizará por autoridad suficiente, que en el caso de Ayuntamientos será mediante Acuerdo de Pleno (€) La comunicación se producirá con la primera solicitud de anticipo o reembolso que se realice tras el primero de febrero del año 2003".

El Conseller Delegat de Serveis Centrals que subscriu, PROPOSA al Ple Municipal:

PRIMER.-

Aprovar, d'acord amb l'annex IV de la Resolució del Director General de Fondos Comunitarios y Financiación Territorial, les següents dades bancàries relatives a l'ordre de transferència de pagaments del Fons de Cohesió:

Nom o raó social

CIF/NIF

Adreça

Nom i codi del banc

Codi de sucursal

Compte Corrent

Ajuntament de Mataró

P0812000H

La Riera, 45 08301 Mataró

Caixa d'Estalvis Laietana

2042

 

0000

 

79-5210937734

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

10 - APROVACIÓ AJUTS ATORGATS A LES ENTITATS LOCALS AMB MOTIU DELS TEMPORALS DE PLUJA I VENT DE NOVEMBRE 2001 I SOL·LICITUD DE PRÉSTEC A L'INSTITUT CATALÀ DE FINANCES

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

"D'acord amb l'Ordre de 7 de desembre de 2001 del Departament de Governació i Relacions Institucionals, publicada al DOGC 3547 de 7 de gener de 2002, sobre ajuts per al restabliment de les obres i serveis de competència municipal dels ajuntaments afectats pels temporals de pluja i vent del mes de novembre de 2001;

Atès que l'Ajuntament de Mataró va presentar la documentació referent a les actuacions ja realitzades per atendre les necessitats de caràcter urgent dins el termini establert en l'esmentada Ordre, mitjançant Resolució de la consellera de Governació i Relacions Institucionals de 8 de maig de 2002, es va atorgar a l'Ajuntament de Mataró ajuts per import de 123.130,09 euros.

D'acord amb la Resolució, els ajuts atorgats es faran efectius mitjançant la subscripció d'un crèdit amb l'institut Català de Finances, les despeses del qual aniran a càrrec del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

Per tot el que s'ha exposat el sotasignant PROPOSA al Ple Municipal:

PRIMER.-

Acceptar el ajuts atorgats per Resolució del Departament de Governació i Relacions Institucionals de 8 de maig de 2002 d'import de 123.130,09 euros per fer front a les despeses ja realitzades com a conseqüència dels temporals de pluja i vent del mes de novembre de 2001.

SEGON.-

Acceptar la normativa a provada per al desenvolupament del programa.

TERCER.-

Sol·licitar a l'Institut Català de Finances un préstec per import de 123.130,09 euros, d'acord amb l'import de l'ajut atorgat per la Resolució del Departament de Governació i Relacions Institucionals de 8 de maig de 2002.

QUART.-

Aprovar les condicions del contracte de préstec establertes en el Conveni signat el 31 de gener de 2001 entre el Departament de Governació i Relacions institucionals i l'Institut Català de Finances ampliat per l'Addenda al Conveni de 28 de gener de 2002, que són les següents:

Termini: 12 anys sent els primers 2 anys de carència

Tipus d'interès: Euribor anual més un diferencial de 0.50 punts percentuals

Comissió d'obertura: 0.10% del nominal del préstec

D'acord amb l'ordre de 7 de desembre de 2002, el pagament de la càrrega financera (amortització del capital i interessos), que es derivi del contracte de préstec, anirà a càrrec del pressupost de la Generalitat de Catalunya.

CINQUÈ.-

Delegar en el director general d'Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals la formalització d'aquest crèdit en nom de la corporació.

SISÈ.-

Fer constar que l'Ajuntament de Mataró, no té contret cap deute amb la Generalitat de Catalunya."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

Servei de Compres i Contractacions

11 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER A L'APROVACIÓ DE CLÀUSULES PER A LA REGULACIÓ DE L'ACTIVITAT DE PREVENCIÓ DE LA SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL AIXÍ COM RESPECTE DE LA REGULACIÓ DE LA SUBCONTRACTACIÓ, A INCLOURE EN ELS PLECS DE CLÀUSULES ECONÒMIC ADMINISTRATIVES PARTICULARS QUE REGIRAN LA CONTRACTACIÓ D'OBRES I SERVEIS EN L'ÀMBIT DE LA CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

És notòria la preocupació per les conseqüències negatives de la relació entre el treball i la salut i la seva evolució creixent durant els darrers anys, com es desprèn de l'estudi sobre el teixit productiu de Mataró i la prevenció de riscos laborals elaborat per la Universitat Pompeu Fabra a requeriment de les entitats i les institucions presents al Pacte Local per a l'Ocupació.

A més, la varietat de treballs i tasques dins les obres públiques i de construcció, i les condicions en què aquestes es desenvolupen, fan d'aquesta activitat una de les més complexes quan a la prevenció de riscos d'accidents laborals.

Conscients d'aquesta situació, i amb l'objectiu principal, d'una banda, d'evitar i reduir l'accidentabilitat laboral, i de l'altra, de desenvolupar accions actives i exemplars en aquest àmbit, es considera adient i necessari coordinar i facilitar les relacions laborals, en matèria de seguretat i salut, inherents a les obres i els serveis a contractar per l'Ajuntament de Mataró, d'acord amb els principis i prescripcions de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i altra legislació concordant i, molt especialment, d'acord amb el que preveu el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

D'altra banda, el passat 30 de juliol de 2002, la Unió Comarcal de CCOO del Maresme adreçà una carta a l'alcalde de la ciutat proposant tota una sèrie de mesures en forma de pla d'actuació pel que fa a les obres públiques que es duen a terme al municipi.

En aquesta mateixa línia, el Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds a l'Ajuntament de Mataró presentà el passat 9 de desembre de 2002 una proposta de resolució per a la modificació del Plec General de Clàusules per a la contractació per a obres de construcció en l'àmbit de la ciutat.

Amb la voluntat de contribuir a la salvaguarda de la seguretat i salut laboral, i per facilitar i ajudar en les tasques a les autoritats competents en la matèria, es proposa al Ple l'adopció dels següents Acords:

Primer.-

Considerar adequat i necessari coordinar i facilitar les relacions laborals en matèria de seguretat i salut que afectin les obres públiques i els serveis a contractar per l'Ajuntament de Mataró, d'acord amb el que determina la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i la legislació concordant, especialment les disposicions específiques mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció previstes al Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, i el Reial Decret 216/1999, de 5 de febrer, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball en l'àmbit de les empreses de treball temporal regulades per la Llei 14/1994, d'1 de juny.

Segon.-

El Servei de Prevenció de l'Ajuntament col·laborarà en les tasques d'inspecció i control per a la correcta aplicació de les activitats i mesures preventives de les empreses contractades per a l'execució d'obres o serveis municipals.

Tercer.-

Als plecs de clàusules administratives particulars reguladors dels contractes d'obres s'inclouran, entre d'altres, les clàusules següents:

Naturalesa del contracte i legislació aplicable

La normativa sobre Seguretat i Salut en el Treball, bàsicament recollida en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscs Laborals, i en particular el RD 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

Preu de licitació, finançament de l'obra i divisió en lots

A tots els efectes s'entendrà que les ofertes que formulin els contractistes comprendran, a més dels preus unitaris, totes les despeses que el contractista ha de realitzar per al compliment de les prestacions contractades com són: les despeses generals, les financeres, les de transports i desplaçaments, les d'assegurances, el benefici industrial, l'IVA, els honoraris de direcció facultativa, sempre que estiguin previstos en el projecte d'obres, els drets de connexió d'aigua o d'electricitat, comptadors d'obres, cartell d'obres, i les despeses derivades de l'aplicació de les disposicions legals sobre seguretat i salut en el treball, incloent-hi en particular les derivades de l'elaboració i de l'aplicació del Pla de Seguretat i Salut, i els honoraris corresponents, si s'escau.

La valoració de l'estudi de seguretat i salut en el treball o, si s'escau, de l'estudi bàsic, sobre les despeses previstes per a la seva aplicació i execució no podrà alterar-se en el procés de contractació.

Adjudicació del contracte

En l'adjudicació del contracte, tindrà preferència la proposició presentada per aquella empresa, pública o privada, que en el moment d'acreditar la solvència tècnica, tingui en la seva plantilla un número de treballadors minusvàlids no inferior al 2%, sempre que la proposició esmentada iguali en els seus termes a la més avantatjosa des del punt de vista dels criteris objectius que serveixen de base a l'adjudicació, i/o acrediti un índex de sinistralitat inferior al de la mitjana del sector o mecanismes d'avaluació per part de les persones que hi treballen (enquestes de satisfacció per exemple).

Termini per a l'execució de l'obra

Els terminis abans indicats es comptabilitzaran a partir del dia següent a la data de formalització de l'acta de comprovació del replantejament, si ja ha estat notificada l'aprovació del Pla de Seguretat i Salut en el treball elaborat per l'adjudicatari. En cas contrari, l'inici de les obres es comptarà des de la data de la notificació esmentada.

Requeriments en cas de subcontractació de part de l'obra (excepte quan es manifesti el contrari o quan per la naturalesa i condicions del contracte se'n dedueixi que ha de ser executat directament per l'adjudicatari)

El contractista haurà de demanar per escrit a aquesta Corporació tots els subcontractes que pretengui dur a terme amb tercers, justificant en la seva petició la necessitat teòrica de la subcontractació, que en cap cas suposarà la simple prestació personal sense especialització prèvia, ni prestamisme personal encobert. Així mateix, el contractista haurà de comunicar la partida o partides d'obra sobre les que se sol·licita la subcontractació, la valoració a què ascendeixen aquestes partides que en cap cas podrà superar el 50 % del preu ofert pel licitador. En tots els casos, el contractista haurà de notificar el nom i domicili de l'empresa subcontractada.

Només es podran subcontractar empreses que acreditin suficient solvència econòmica i tècnica, i suficient plantilla per a la realització de les obres.

El contractista s'haurà de comprometre a vetllar perquè el subcontractista executi de forma completa i directa la part d'obra subcontractada, i a abonar-li l'import dels treballs dins del termini legalment establert.

Obligacions fiscals, laborals, socials administratives i tècniques

1.- El contractista estarà obligat al compliment de les disposicions vigents en matèria fiscal, laboral, de seguretat social i de seguretat i salut en el treball.

El contractista, subcontractista, o si s'escau, el treballador autònom, està obligat durant l'execució de l'obra a complir els principis d'acció preventiva recollits en l'art 15 de la Llei de Prevenció de Riscs Laborals i que assumeixi les obligacions contingudes en els art. 10, 11 i 12 del RD. 1627/1997, de 24 d'octubre, així com a les obligacions que respecte del Pla de Seguretat i Salut en el treball s'exposen a la clàusula següent.

2.- L'incompliment d'aquestes obligacions per part del contractista o la infracció de les disposicions sobre la seguretat per part del personal tècnic designat per això no implicarà cap responsabilitat per la Corporació contractant.

3.- La Corporació requerirà al contractista perquè acrediti documentalment el compliment de les obligacions esmentades.

Pla de Seguretat i Salut en el Treball

L'adjudicatari, una vegada formalitzat el contracte, estarà obligat a elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el Treball, en aplicació de l'Estudi de Seguretat i Salut o, si s'escau, de l'estudi bàsic, en el qual s'han d'analitzar, estudiar, desenvolupar i complementar les previsions contingudes a l'estudi o estudi bàsic, en els termes que preveu la normativa general de prevenció de riscos laborals i de seguretat i salut en els treballs d'execució d'obres.

En el cas que l'adjudicatari sigui un treballador autònom, restarà obligat igualment a l'elaboració d'aquest Pla, si bé pot assumir aquesta obligació efectuant l'encàrrec al tècnic competent en matèria de seguretat i salut que consideri oportú, sense que aquesta possibilitat pugui comportar cap augment del preu del contracte.

En tot cas, durant l'execució dels treballs l'adjudicatari estarà obligat al compliment dels principis generals aplicables a l'execució de l'obra previstos a la normativa general esmentada al primer apartat, i a complir exactament i fidelment les instruccions que rebi en aquesta matèria per part de la Direcció facultativa i de les unitats de la Corporació promotores de les obres.

El contractista haurà de lliurar a la Corporació cinc exemplars del Pla de Seguretat i Salut en el termini màxim de 15 dies hàbils a comptar des de la formalització del contracte. El Pla haurà de ser informat pel tècnic competent en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra i pel cap de la unitat promotora de les obres, i elevat a l'òrgan competent per a la seva aprovació. En cas que el Pla no obtingués la conformitat prèvia de la Unitat promotora, es requerirà al contractista perquè en un nou termini de deu dies hàbils realitzi les esmenes que, per raó de defectes o omissions, se li facin avinents, esmenes la realització de les quals estarà condicionada l'aprovació del Pla.

Direcció de les obres

La direcció de les obres correspon, com a regla general, als serveis tècnics municipals, els quals dictaran les instruccions necessàries al contractista per a la normal i eficaç realització de les obres i assenyalarà el ritme d'execució convenient.

La direcció de l'obra comportarà la responsabilitat en la vigilància sobre seguretat i salut durant l'execució de l'obra, si la Corporació no designa un tècnic específicament competent en aquesta matèria. La direcció facultativa adoptarà les mesures necessàries per autoritzar l'accés a l'obra dels representants designats per les centrals sindicals presents al Pacte per l'Ocupació perquè puguin prestar assistència i assessorament sindical als treballadors en matèria laboral, especialment en relació a la prevenció de riscos laborals i amb les previsions i condicions de seguretat a l'obra.

En el cas que la Corporació designi la direcció facultativa de l'obra a tècnics aliens a la Corporació, mitjançant contracte a l'efecte, l'exercici de la direcció comportarà les tasques i les responsabilitats abans esmentades. En aquest cas, caldrà que el tècnic assignat com a director facultatiu de l'obra subscrigui una pòlissa d'assegurança de la responsabilitat professional, a l'aportació de la qual estarà condicionada la signatura dels corresponents contractes de consultoria i assistència.

Senyalització de les obres

En el Pla de Seguretat i Salut en el treball s'establirà a càrrec del contractista tota la senyalització necessària durant el desenvolupament de les obres. Així, s'utilitzaran els corresponents senyals vigents establerts pels òrgans autonòmics, estatals o pels organismes internacionals que en siguin competents.

Quart..-

Als plecs de clàusules administratives particulars reguladors dels contractes de serveis s'inclouran, entre d'altres, les clàusules següents:

Naturalesa del contracte i legislació aplicable

La normativa sobre Seguretat i Salut en el Treball, bàsicament recollida en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscs Laborals, i disposicions mínimes de seguretat i salut.

Proposicions i documentació

Còpia de l'estudi d'identificació i avaluació de riscos per l'activitat desenvolupada per l'empresa.

Adjudicació del contracte

A tots els efectes, s'entendrà que les ofertes que formulin els contractistes comprendran, a més dels preus unitaris, totes les despeses que el contractista ha de realitzar per al compliment de les prestacions contractades com són: les despeses generals, les financeres, les de transports i de desplaçaments, les d'assegurances, el benefici industrial, l'IVA, i les despeses derivades de l'aplicació de les disposicions legals sobre seguretat i salut en el treball, incloent-hi en particular les derivades de l'elaboració i l'aplicació del Pla de Seguretat i Salut, i els honoraris corresponents, si s'escau.

La valoració de l'Estudi de Seguretat i Salut en el treball o, si s'escau, de l'estudi bàsic sobre les despeses previstes per a la seva aplicació i execució no podrà alterar-se en el procés de contractació.

Tindrà preferència en l'adjudicació del contracte la proposició presentada per aquella empresa, pública o privada, que en el moment d'acreditar la solvència tècnica, acrediti que té en la seva plantilla un número de treballadors minusvàlids no inferior al 2%, sempre que la proposició esmentada iguali en els seus termes a la més avantatjosa des del punt de vista dels criteris objectius que serveixen de base a l'adjudicació, , i/o acrediti un índex de sinistralitat inferior al de la mitjana del sector o mecanismes d'avaluació per part de les persones que hi treballen (enquestes de satisfacció per exemple).

Obligacions fiscals, laborals, socials, administratives i tècniques

1.- El contractista estarà obligat al compliment de les disposicions vigents en matèria fiscal, laboral, de seguretat social, i de seguretat i salut en el treball.

El contractista, subcontractista, o si s'escau, el treballador autònom, està obligat durant l'execució de l'obra a complir els principis d'acció preventiva recollits en l'art 15 de la Llei de Prevenció de Riscs Laborals, i les obligacions que respecte del Pla de Seguretat i Salut en el treball s'exposen a la clàusula següent.

2.- L'incompliment d'aquestes obligacions per part del contractista o la infracció de les disposicions sobre la seguretat per part del personal tècnic designat per això no implicarà cap responsabilitat per la Corporació contractant.

3.- La corporació requerirà al contractista perquè acrediti documentalment el compliment de les obligacions esmentades.

Pla de Seguretat i Salut en el Treball

L'adjudicatari, en el termini de 10 dies naturals a comptar a partir del següent al de la formalització del contracte i amb caràcter previ a l'inici dels treballs per a la seva execució, estarà obligat a elaborar i trametre a la unitat promotora un Pla de Seguretat i Salut en el Treball en tots els casos que l'execució suposi la intervenció de mitjans personals o tècnics del contractista a les dependències de la Corporació i segons els riscs que comporti.

El Pla implementarà les previsions contingudes a la normativa general de prevenció de riscos laborals i de seguretat i salut en el treball per a les funcions i tasques a desenvolupar per part dels treballadors implicats respecte als treballs d'execució esmentats.

En tot cas, durant l'execució del contracte l'adjudicatari quedarà obligat al compliment del Pla i al dels principis generals aplicables previstos a la normativa.

Requeriments en cas de subcontractació de part del servei (excepte quan es manifesti el contrari o quan per la naturalesa i les condicions del contracte se'n dedueixi que ha de ser executat directament per l'adjudicatari).

El contractista haurà de demanar per escrit a aquesta Corporació tots els subcontractes que pretengui dur a terme amb tercers, justificant en la seva petició la necessitat teòrica de la subcontractació, que en cap cas suposarà la simple prestació personal sense especialització prèvia, ni prestamisme personal encobert. Així mateix el contractista haurà de comunicar la partida o partides de servei sobre les que se sol·licita la subcontractació, la valoració a què ascendeixen aquestes partides, que en cap cas podrà superar el 50 % del preu ofert per licitador. En tots els casos, el contractista haurà de notificar el nom i domicili de l'empresa subcontractada.

Només es podran subcontractar empreses que acreditin suficient solvència econòmica i tècnica, i suficient plantilla per a la realització del servei.

El contractista s'haurà de comprometre a vetllar perquè el subcontractista executi de forma complerta i directa la part del servei subcontractat, i d'abonar-li l'import dels treballs dins del termini legalment establert.

Cinquè.-

Per a la implantació del clausulat abans esmentat es determina un període transitori de 6 mesos durant el qual es donarà a conèixer a tots els serveis municipals aquest nou clausulat i durant el qual es duran a terme totes les accions formatives necessàries per a la seva correcta aplicació.

El període de sis mesos es computarà des del primer dia del mes següent al de l'aprovació del present acord pel Ple Municipal de les clàusules a incloure en els plecs econòmics administratius particulars que regiran els contractes d'obres i serveis.

Un cop finalitzat el període transitori serà efectiva l'aplicació de les clàusules abans esmentades.

Sisè.- Amb l'objectiu de col·laborar amb el manteniment dels drets dels treballadors, l'Ajuntament facilitarà a les Federacions sindicals presents al Pacte Local per l'Ocupació a Mataró, Unió General de Treballadors i Comissions Obreres, la capacitat representativa en l'àmbit específic de les obres responsabilitat d'aquest Ajuntament, d'acord amb les facultats que els són reconegudes per la legislació vigent.

Setè.-

En el sentit de fer efectiva aquesta garantia, i perquè les centrals sindicals puguin aplicar-les, cadacuna designarà un representant per al seguiment en matèria de prevenció de seguretat i salut de les obres contractades per l'Ajuntament de Mataró.

Aquests representants prestaran assistència i assessorament sindical als treballadors en matèria laboral, i molt especialment, en relació a tot el que tingui a veure amb la prevenció dels riscos laborals i amb les previsions i condicions de seguretat i salut en les diferents obres adjudicades, de conformitat amb el Pla de seguretat i salut aprovat.

Els representants faran un informe de totes les visites que realitzin, especificant data, incidències trobades, recomanacions i mesures adoptades, i els resultats obtinguts, realitzant una memòria anual que serà adreçada a la direcció del Servei de Recursos Humans.

Vuitè.-

L'Ajuntament avaluarà i farà una aportació econòmica per contribuir a sufragar el cost dels serveis d'assessorament i supervisió que faran els representants sindicals."

El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, avança la conformitat del seu grup a la proposta, que com tots els regidors saben prové d'una proposta de resolució prèvia que va fer el seu grup fa uns mesos. El cert és que la siniestralitat laboral a Catalunya i a Espanya és de les més altes d'Europa i que les administracions s'han d'implicar en la lluita contra aquesta plaga; en aquest sentit l'ajuntament ha de desenpenyar un rol exemplar i en conseqüència cal adoptar mesures que afavoreixin un major rigor en el compliment de les normes de prevenció de riscos laborals dels contractistes d'obres que treballen amb l'Ajuntament. Les mesures que s'adopten són novedoses i interessants i per tant s'haurà de seguir la seva eficàcia i la incidència que tenen en la solució del problema plantejat, així com la possibilitat d'estendre en el futur les mesures previstes pels contractes d'obres als de serveis.

El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, destaca la importància de que l'ajuntament s'impliqui en el problema enunciat, que preocupa a tots els partits i col·lectius del món laboral. La proposta és un primer pas en la direcció correcta, que creu que hauria d'ampliar-se també a les entitats sense ànim de lucre que estableixen relacions amb l'ajuntament en virtut d'ajudes de diverses classes ( subvencions, convenis, etc).

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

Servei de Recursos Humans

12 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT D'UN FUNCIONARI.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :

"VISTA la declaració de segona activitat presentada pel la funcionari de carrera senyor LUIS MIGUEL CLEMENTE MARIN, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionària a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

CONSIDERANT que l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

CONSIDERANT que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents, ACORDS

PRIMER.-

Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor LUIS MIGUEL CLEMENTE MARÍN, -TAG adscrit al lloc de treball de cap de servei de via pública -, amb la segona activitat que de tipus professional que sol·licita desenvolupar €exercici lliure de la professió d'advocat -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció en els assumptes del lloc públic on es troba o en els que ha desenvolupat en els darrers dos anys.

SEGON.-

La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l'interessat haurà de comunicar.

TERCER.-

Notificar el present acord a la persona interessada."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

Urbanisme

13 - APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL - SECTOR DE VALLVERIC.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

"El 4 de juliol de 2002, el Ple Municipal va acordar aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal que afecta l'àmbit del Sector de VALLVERIC, redactat i presentat per PUMSA i resoldre les al·legacions presentades durant el període d'informació pública de l'aprovació inicial.

El 2 d'agost de 2002, es va trametre la documentació tècnica i administrativa a la Direcció General d'Urbanisme, per tal que es procedís a tramitar l'aprovació definitiva. El termini màxim per acordar l'aprovació definitiva d'aquesta modificació del PG. era el 2/2/2003.

Per escrit de 31 de gener de 2003, entrat a l'Ajuntament el 10 de febrer següent, la Direcció General d'Urbanisme, va notificar l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona de 21 de gener de 2003, que textualment diu:

"1. Emetre informe en relació a l'expedient de la modificació puntual del Pla general d'ordenació a l'àmbit del sector Vallveric de Mataró, amb les observacions següents:

    1. Cal recaptar informe favorable de la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d'Autopistes i de la Direcció General de Carreteres.
    2. Cal eliminar les determinacions orientatives grafiades fora del sector.

2. Indicar a l'Ajuntament que, atès el major abast territorial de la proposta de trasllat de la ronda que implica altres organismes, es podria independitzar la resolució de la ronda i dels laterals de l'autopista de la gestió i desenvolupament de les determinacions pròpies del Pla parcial.

3. Elevar l'expedient a la Comissió d'Urbanisme de Catalunya per a l'emissió de l'informe previ a la resolució definitiva del conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

4. Comunicar-ho a l'Ajuntament de Mataró per tal que pugui rectificar el document, si ho estima

oportú, abans que la Comissió d'Urbanisme de Catalunya emeti l'informe corresponent."

La part expositiva de la proposta de resolució, també fa esment a un informe de la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d'Autopistes, en el que es posen de manifesten algunes consideracions, entre les quals cal constatar, a més de la necessitat de grafiar el compliment de la legislació sectorial, les següents:

  • La necessitat de preveure una reserva viària per a una possible ampliació de la calçada de l'autopista.

  • No es consideren adients els nous ramals en origen i destí a Barcelona proposats en la zona de l'enllaç Mataró nord ni la modificació de l'enllaç Mataró Oest.

  • Les calçades laterals s'haurien de situar fora de la zona de domini públic.

D'altra banda, els serveis tècnics de la Direcció General de Carreteres manifesten el criteri que "cal realitzar un estudi detallat del traçat de les calçades laterals tot considerant, també, la seva connexió i prolongació amb els municipis veïns" situant el seu traçat fora del domini públic de l'autopista i "eliminar els ramals d'accés a l'autopista des de la rotonda situada a la carretera BV-5031".

Conseqüentment amb aquesta proposta de resolució, PUMSA ha presentat un Text Refós del document de Modificació del Pla General, redactat per l'enginyer Jordi San Millán i Filbà i l'advocat José Luís Pérez López.

L'informe tècnic del Cap de Planificació Urbanística proposa tramitar l'aprovació del Text Refós presentat per PUMSA, donant compliment a les condicions i observacions de l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. En línies generals, el document incorpora les prescripcions de l'acord esmentat i en concret, i respecte al document aprovat provisionalment, els Text Refós suposa els següents canvis:

  • S'eliminen les referències i el traçat indicatiu de la calçada lateral.

  • Es manté una reserva viària indicativa a la rotonda de la Ronda Vallveric amb la Carretera de Mata BV-5031, com a accés a una futura calçada lateral.

  • S'ajusten les qualificacions indicatives d'aquesta zona, especialment pel que fa a l'equipament i els espais lliures, i a la zona d'ús privat "4d" que quedava tangent a la franja de protecció viària "Ct".

  • Es recupera la connexió de la xarxa viària del sector amb l'eix de la riera de Valldeix a través d'un pont, tal com preveu el Pla General, mantenint però la connexió per sota la variant amb el polígon Mata € Rocafonda.

  • L'increment de l'aprofitament residencial (encara que no de sostre) es compensa amb un augment de les càrregues urbanístiques que inclouen diverses obres d'urbanització complementaries. Ara es concreten en l'execució de la segona calçada de la ronda Vallveric, del vial de connexió pel marge esquerra de la riera de Valldeix, la millora de la connexió de la ronda de Vallveric amb el Camí dels Contrabandistes, i una major participació del sector en els costos de construcció del pont sobre la riera.

Aquest document no s'ha sotmès a informe previ de la Direcció General de Carreteres ni de la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d'Autopistes. Atesa la necessitat de tramitar amb caràcter urgent els canvis de planejament que s'estan realitzant en aquest àmbit, la petició d'informes es realitzarà, desprès que el document hagi sigut validat pel Ple Municipal, la propera reunió del qual serà el proper dia 6 de març.

Per tot el que s'acaba d'exposar, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

PRIMER.-

Aprovar el Text Refós del document de la modificació del Pla General d'Ordenació Municipal que afecta l'àmbit del Sector de VALLVERIC, el qual incorpora, al document aprovat provisionalment pel Ple Municipal el 4 de juliol de 2002, les prescripcions de l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona de 21 de gener de 2003.

SEGON.-

Demanar, amb caràcter urgent, informe sobre el document que ara s'aprova, a la Direcció General de Carreteres i a la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d'Autopistes, amb el prec que l'informe es realitzi amb caràcter urgent i es trameti simultàniament a l'Ajuntament de Mataró, i a la Direcció General d'Urbanisme, pel seu tràmit davant la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

TERCER.-

Trametre cinc exemplars del document tècnic, a la Direcció General d'Urbanisme, per tal que es realitzin els tràmits necessàries per l'aprovació definitiva."

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, avança l'abstenció del seu grup en coherència amb la posició que han mantingut sobre aquesta qüestió en el passat. D'altra banda considera preocupant que no s'hagi solucionat la problemàtica de la mobilitat de la zona nord de Mataró en quant l'entrada en funcionament d'aquest sector agreujarà la problemàtica del trànsit.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.

14 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL RELATIVA A L'ÚS D'APARCAMENT AL SUBSÒL DE ZONES VERDES.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

"Dintre de les línies d'actuació endegades per l'Ajuntament per solucionar els problemes derivats de la creixent circulació de vehicles a la ciutat, entre d'altres, s'ha establert una política de consens per configurar les línies estratègiques de mobilitat a la ciutat a través de diversos plans i projectes com l'Agenda 21 i el Pacte per a la Mobilitat. Aquest model de mobilitat es basa en el dinamisme social i econòmic de la ciutat, la sostenibilitat, la seguretat viària, la qualitat de vida dels ciutadans i el foment d'un canvi d'actitud de les administracions i ciutadans que garanteixi la disciplina viària i la convivència.

En aquest ordre d'idees, en data gener de 2001 es va redactar el Pla Municipal d'Aparcaments de Mataró. El projecte, planificat per PUMSA, es concreta en 3 punts:

  • Programa de construcció d'aparcaments municipals sota sòl de domini públic o demanial.

  • Ampliació i remodelació del servei d'estacionament regulat

  • Renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

Concretament i respecte a la possibilitat de crear nous aparcaments municipals en el subsòl de zones verdes (possibilitat apuntada en el punt primer del Pla d'Aparcaments), el vigent Pla General Municipal d'Ordenació de Mataró, aprovat definitivament el 12/12/96, especifica quins són els usos dominants i compatibles en aquestes zones verdes, establint la possibilitat de qualificar amb una doble clau V/Ca aquelles zones verdes on es vol permetre a més l'aprofitament del subsòl amb la construcció d'aparcaments públics (art. 250 de les normes urbanístiques).

Amb la finalitat de donar solució a la creixent necessitat d'aparcament de vehicles fora de la via pública, el servei tècnic de planificació urbanística municipal ha estudiat els espais qualificats en aquest moment de sistema de parcs i jardins urbans situats dins el sòl urbà, susceptibles d'admetre un possible ús d'aparcament al subsòl, segons els criteris que consten en la Memòria del document tècnic.

Per tant, l'objectiu de la present proposta és modificar puntualment el Pla General en diferents àmbits situats en sòl urbà, ampliant els usos possibles al subsòl amb la qualificació de Sistema de parcs i jardins urbans que permeti aquest aprofitament soterrani i, en conseqüència, l'objectiu de la modificació és doble:

  1. Possibilitar l'aprofitament del subsòl d'aquestes zones lliures d'edificació per la construcció d'aparcaments públics per tal de resoldre la problemàtica que suposa la manca d'aparcament en superfície en general a tota la ciutat.
  2. Garantir l'ajardinament i arbratge de la zona verda superior. En aquest sentit la Modificació del Pla General, vetlla també per a que l'aprofitament del subsòl de les zones verdes no suposi un empobriment de la qualitat de la vegetació d'aquests espais lliures, a través de la modificació de l'apartat 4 de l'article 251 de les normes urbanístiques.

Quantitativament la superfície de zones verdes que es modifica amb l'ampliació d'ús d'aparcament al subsòl és de 99.299 m2 la qual cosa suposa el 4,5% del total de sòl qualificat de Sistema d'Espais lliures pel PGOM/96 vigent (2.202.062 m2). La present modificació podria generar un total de 4.766 places d'aparcament soterrades de nova creació.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents i el que disposen els articles 39, 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

PRIMER.-

Aprovar inicialment de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a l'ús d'aparcament en el subsòl de zones verdes.

SEGON.-

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

TERCER.-

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA i als serveis municipals que correspongui."

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, avança el vot favorable del seu grup en quant està d'acord amb la qüestió de fons que es proposa. No obstant això constata que la modificació que avui s'aprova inicialment ve a subsanar el fet que els aparcaments del Camí de la Geganta i Plaça Granollers, ja construïts, es van portar a terme contra les previsions del Pla. A més demostra que el govern municipal sotmet al Pla General a continues modificacions per raons conjunturals, amb manca de previsió i en conseqüència la tasca planificadora del govern municipal no té cap credibilitat.

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, considera que si es determina un seguit d'espais públics que són compatibles amb l'ús d'aparcament en el subsòl, s'haurien d'establir els criteris que justifiquen el perquè s'afecten uns espais lliures i en canvi altres no. Cita l'exemple d'alguns espais de futurs aparcaments que considera inapropiats, com ara el Parc de Roques Albes, reconegut pel seu valor ambiental en l'Agenda Local 21, o la Plaça del Mediterrani, la Plaça Canyamars o el Parc del Nord. Cal doncs objectivar els motius de la inclusió d'espais lliures en la previsió d'aparcaments.

El senyor Arcadi Vilert respon que els criteris que s'han seguit per determinar aquests espais han estat bàsicament el de l'oportunitat morfològica de cada espai i la demanda potencial de la construcció d'aparcaments a cada zona.

El senyor Salvador Milà, a la vista de la resposta del Sr. Vilert, demana que abans de que s'aprovi provisionalment aquesta modificació es passi a informe del departament de Ciutat Sostenible i de Parcs i Jardins, per tal que dictaminin sobre la compatibilitat morfològica que sustenta cada un dels espais reservats a futur aparcament, a més del pertinent estudi mediambiental que d'acord amb la nova llei d'urbanisme de Catalunya pot demanar-se per a qualsevol modificació del Pla General.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

Vots en contra: 2, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds.

Abstencions: Cap.

15 - SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES A LA RONDA BARCELÓ I ENTORNS.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

"En el desenvolupament dels treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General de 1996 en l'entorn de la ronda Barceló, aprovats per avanç de planejament (acord de Ple de data 13 de desembre de 2001), s'estan incorporant nous criteris d'estudi que cal avaluar i que incideixen directament en l'ordenació. Es tracte de diversos factors nous a considerar. Concretament, la implantació en aquest àmbit d'un centre comercial de gran superfície, la incorporació a l'àmbit de la finca de la Farinera tant pels elements catalogats com per una millor i coherent solució urbanística del front marítim, i l'obertura del carrer Alcalde Josep Abril fins l'avinguda Maresme per tal de completar la xarxa viària i millorar la mobilitat del sector.

A fi i efecte de garantir el correcte desenvolupament d'aquests estudis previs a l'aprovació inicial de la modificació puntual és convenient procedir a la suspensió de l'atorgament de llicencies, mesura regulada en els articles 70 i següents de la Llei d'Urbanisme, de 14 de març de 2002 per supòsits com el que tractem.

L'àmbit territorial de la suspensió correspon al mateix àmbit delimitat en l'avanç de modificació del pla general per la ronda Barceló i també per les finques de l'entorn que figuren identificades en l'informe tècnic que consta a l'expedient (identificació gràfica i per referència cadastral). Lògicament l'àmbit de suspensió no inclou la Unitat d'actuació 43 de Can Font, de recent modificació.

L'abast de la proposta en quant a la naturalesa de les llicències es refereix, correspon a la totalitat de les que preveu l'art. 70,1 de la Llei d'Urbanisme.

A la vista del que s'ha exposat i dels informes tècnic i jurídic dels Servei d'Urbanisme, de conformitat amb el disposen els arts. 70 i 72 de la Llei d'Urbanisme de 14 de març de 2002, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS :

PRIMER.-

Aprovar la suspensió de l'atorgament de totes aquelles llicencies previstes en l'art. 70,1 de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, Llei de 14 de març de 2002, en l'àmbit territorial identificat de forma gràfica en el plànol annexa al present acord, i que correspon al de la ronda Barceló, tot el delimitat en l'acord d'aprovació de l'avanç de planejament (13/12/2001) excepte l'àmbit de la UA-43 (Can Font) i l'entorn definit per les parcel·les cadastrals següents:

Finca: Camí Ral,523 Ref. Cadastral 3584802

Méndez Nuñez,6

Finca: Méndez Nuñez,10 Ref. Cadastral 3584815

Finca: Av. Maresme,125 Ref. Cadastral 3582611

Finca: Germans Thos i Codina,35 Ref. Cadastral 3582614

Finca: Germans Thos i Codina,43-47 Ref. Cadastral 3582620

SEGON.-

Publicar l'acord de suspensió de llicencies, juntament amb la informació gràfica, en el Butlletí Oficial de la Província, i inserir l'anunci també en un diari de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals. La publicació haurà de contenir com a mínim el termini de la suspensió i l'abast de la mateixa, tant del caràcter de la llicència objecte de suspensió com de l'àmbit territorial.

TERCER.-

Comunicar l'acord de suspensió de l'atorgament de llicencies al Servei Municipal de Llicencies "

El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, fa història de la tramitació de planejament d'aquest sector, en concret fa esment de l'aprovació de l'avanç de modificació del Pla General de la Ronda Barceló aprovat al desembre de 2001, al qual el grup municipal de CiU va votar en contra. Des de llavors el tema de la Ronda Barceló no ha progressat i fins i tot s'ha modificat els límits del sector, tot esperant l'arribada del famós gran magatzem del que tant s'ha parlat amb motiu del Programa d'Orientació d'Equipaments Comercials de Mataró (POEC). En conjunt veuen que aquest sector com altres de la ciutat posen de manifest la intravisió i els canvis continus de criteris que té el govern municipal en matèria urbanística i en conseqüència votaran en contra de la proposta que avui es porta al Ple de la mateixa forma que van votar en contra al mes de desembre de 2001.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, critica la falta de diàleg del govern municipal amb els ciutadans, veïns i empreses en la gestació i tramitació del planejament urbanístic, la qual s'ha posat en evidencia en diferents sector com el C-1, Roques Albes o ara la Ronda Barceló. Considera que la ciutat no s'ha de desenvolupat sobre una idea imaginaria sinó sobre les voluntats i l'acció de la gent. Ara resulta que es suspenen les llicencies a la Ronda Barceló i una vegada més no s'ha informat als veïns, propietaris o llogaters, els quals coneixeran d'aquest acord per la premsa. Que passaria si algú hagués enviat per correu certificat una petició de llicència per muntar un supermercat ?; doncs si la suspensió no té efectes retroactius, el que hauria fet l'ajuntament és el ridícul. Per tot això s'abstindran.

El senyor Arcadi Vilert nega la imprevisió adduïda pel Sr. Carbó, en quant la durada de planejament iniciada al desembre de 2001 s'explica per la discussió estratègica que s'ha seguit sobre equipaments comercials (POEC), que finalment va decidir-se en el Ple de febrer. També estan a l'espera de l'estudi de mobilitat de la zona que han encarregat i que afecta al subsòl del sector. Per tant ara toca suspendre les llicències per defensar els interessos de tots els agents implicats a la zona.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2).

Vots en contra: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular

16 - DONAR COMPTE DELS "CRITERIS BÀSICS PER UNA NOVA ESTRATÈGIA URBANA I PER UN NOU PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. MODIFICACIÓ I ADAPTACIÓ DEL PLA GENERAL A LA NOVA LLEI D'URBANISME 2002".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, dóna compte del document elaborat sobre criteris bàsics per una nova estratègia urbana i per un nou programa d'actuació urbanística municipal. L'anàlisi de desenvolupament del Pla General de 1996 mostra un procés d'intensos canvis econòmics i socials que han tingut forta incidència en el preu del sòl i l'habitatge; aquesta evolució obliga a definir les futures adaptacions que són precises en el Pla General. La primera reflexió ve donada per l'adaptació a la nova llei d'urbanisme de Catalunya de març de 2002, amb les noves tècniques que ha incorporat que presenten indubtables avantatges respecte l'anterior legislació urbanística. Durant aquests 6 anys de vigència del Pla General pràcticament s'ha esgotat el sòl residencial, s'ha desenvolupat poc la reserva del sòl urbanitzable per usos industrials-terciaris (un 20% aproximadament), mentre que pràcticament no s'ha desenvolupat la zona dels sectors de reindustralització, la qual cosa demostra els canvis en el model urbà que cal tenir en compte per adaptar el Pla General a les noves demandes. El document de criteris en qüestió distingeix diferents aspectes. En primer lloc es pretén que el sol urbanitzable pendent de desenvolupament, en concret la zona dels Turons i el Sorrall, canviï l'ús previst en el Pla General, actualment industrial-terciari, per passar a residencial-serveis, la qual cosa permetria encabir uns 300 o 400 habitatges nous. En segon lloc, pel que fa a les diverses zones de transformació urbana del Pla General, es considera prioritari modificar l'ús previst per tal que tinguin caràcter residencial, d'on sortiria una potencialitat calculada en 2.230 nous habitatges. La intensificació de l'ús residencial a la ciutat reclamaria unes noves necessitats de zones verdes i equipaments, diferenciant entre sistemes locals i sistemes generals. Pel que fa als sistemes generals seria essencial ampliar les zones verdes a disposició de tota la ciutat i en concret es proposa la creació d'una franja important de zona verda a situar longitudinalment al costat de la Riera de Sant Simó entre la carretera de Mata i l'ermita de Sant Simó. Aquest espai compliria la doble funció de lleure i esbarjo pels ciutadans i a la vegada seria una separació més rotunda i protectora del sector no urbanitzable de protecció agrària de les Cinc Sènies respecte de la zona urbana que llinda amb la Riera de Sant Simó. També es plantegen previsions sobre actuacions als barris en matèria de dotacions i equipaments. Per últim el document de criteris defineix la política d'habitatge públic, aplicant una reserva mínima del 20% al conjunt del sostre residencial de nova promoció, afegint el 10% de cessions d'aprofitament residencial, tant en sectors de sòl urbanitzable com de sòl urbà no consolidat; el destí d'aquests habitatges seria majoritàriament el lloguer, promovent-se també la rehabilitació d'edificis en zones degradades mitjançant delimitació d'àrees d'actuació preferent.

Amb tots aquests criteris s'elaboraria un programa d'actuació urbanística amb una profunda incidència en el Pla General que, després de ser aprovat per la Generalitat, permetria a l'Ajuntament l'aprovació autònoma del planejament derivat. Per acabar el Sr. Vilert posa a disposició de tothom aquests criteris per tal d'obrir un procés d'al·legacions, suggeriments o alternatives que desemboqui en un document que serveixi de referent ideològic al pròxim govern municipal per a l'elaboració del futur programa d'actuació urbanística municipal.

El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, nega el valor de nou model territorial que el Sr. Vilert ha atribuït al document de criteris pel futur programa d'actuació urbanística. El document de criteris constata una cosa ja sabuda com és l'esgotament del sòl residencial de la ciutat i per tant s'ha de confiar en operacions internes dintre del sòl urbà consolidat. El marge de nous creixements és reduït i d'aquí que es faci referència a canvis d'usos a les zones de transformació industrial a residencial, així com dels sectors dels els Turons i el Sorrall. Des de aquest punt de vista el document de criteris només posa sobre la taula idees que després hauran de treballar-se sector per sector. La segona part del document es refereix a la política d'habitatge públic adaptant el Pla General a la nova llei d'urbanisme, quantificant-se en uns 750 habitatges els que amb caràcter públic es podrien fer per aplicació del 20% al nombre total d'habitatges construïbles. Malgrat tot creu que als criteris esmentats haurien d'afegir-se uns altres que el seu grup municipal considera essencials. En primer lloc falta una necessària reflexió supramunicipal sobre el sistema d'espais lliures i les infrastructures. El segon punt que troben a faltar és una atenció especial al front marítim de llevant amb una bona ordenació d'usos fonamentalment terciaris i de serveis, amb una bona accessibilitat i lligat a la viabilitat dels usos agrícoles de les Cinc Sènies. En aquest sentit el Parc de Llevant podria ser també un bon lloc per l'oci i el lleure dels mataronins, complementaris dels usos agrícoles. Per últim considera que en el document de criteris s'hauria d'incloure la delimitació de les àrees de rehabilitació com a eina sostenible per fer nous habitatges, localitzant també les àrees de substitució d'edificació, de forma que es refereixin com a mínim al centre històric, Cerdanyola, Rocafonda i Palau.

El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, considera que el conjunt de propostes del document que ha exposat el Sr. Vilert no són més que una avançada del programa electoral del partit del govern en matèria urbanística. El document planteja una profunda modificació del Pla General amb la qual cosa posa de manifest que aquell estava mal fet si més no respecte al càlcul de l'evolució de la població i dels habitatges necessaris a mig termini. En primer lloc no es mereix cap credibilitat la proposta de dotar sol residencial a la zona de els Turons i de el Sorrall, de la mateixa forma que no es va tirar endavant la idea de fer un parc temàtic als Turons o de qualificar la zona nord de el Sorrall com a industrial-comercial; d'altra banda és una proposta molt perillosa portar els usos residencials a l'altre costat de l'autopista, més enllà del centre comercial Mataró Parc, perquè trencaria la idea de continu urbà residencial de que sempre ha gaudit Mataró, introduint un model passat de moda, segregador i trencador de la malla urbana, el qual no comparteixen en absolut. Pensen que en aquests espais el que han de haver-hi són equipaments, com per exemple el trasllat del camp de futbol del carrer Carles Padrós, alliberant així un espai molt cèntric i valuós. En canvi en la zona del Sorrall el que s'ha de fet és oferir nous emplaçaments per a les indústries mataronines que es traslladen del centre de la ciutat, i no crear zones residencials en un lloc que no consideren adequat, si el que es vol oferir és qualitat de vida. En un altre lloc del document de criteris el govern municipal proposa crear el Parc de Llevant a costa de problemes legals, expropiacions i conflictes, com els que ha hagut en el sector de les Cinc Sènies arran de la seva qualificació de parc agrícola en el Pla General. El grup municipal Popular coincideix que els barris de l'Havana, Cal Collut,. el Palau i Rocafonda necessiten equipaments, però la seva proposta és la d'oferir aquests equipaments, així com habitatges a preus assequibles en la zona del Pla de Sant Simó, oferint a la resta de propietaris agrícoles de les Cinc Sènies la garantia de que el desenvolupament urbà del Pla de Sant Simó no afectarà a la preservació dels espais agrícoles. No veuen tampoc cap previsió sobre la segona estació de tren que caldria construir per la connexió Mataró € Vallès. Per últim coincideixen en la necessitat de redactar plans d'actuació per barris com figura en el document de criteris. Fent balanç considera que el document de criteris presenta propostes errònies a tres mesos d'acabar un mandat el que no hi ha hagut idees, ni feina ni ganes de fer-la.

El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, recorda que fa poques setmanes el grup municipal d'ICV va proposar unes mesures urgents sobre habitatge social a integrar en un Programa d'Actuació Urbanística en els termes previstos a la legislació urbanística. Des del govern es va respondre que calia madurar i pensar amb més deteniment les propostes a fer, d'aquí que la qüestió hagi derivat en un debat preelectoral que evita donar solucions urgents, al menys durant els pròxims sis mesos, a un problema com el de la manca d'habitatge social que sí és urgent. El document de criteris que ha presentat el govern té naturalesa política però el considera precipitat, insuficient i escàs, i porta dins un canvi en el model urbanístic de ciutat dissenyat pel Pla General de 1996. El document després de constatar l'extraordinari desenvolupament urbanístic de nous sòls entre 1997 i 2002, no analitza si és viable que aquest procés continuï indefinidament; si més no tendeix a justificar l'ocupació de nous sòls per donar satisfacció a la demanda d'habitatges, que com tothom sap, actualment té més a veure amb la inversió que amb la necessitat d'habitatge. Observa que el document no posa prou èmfasi en les possibilitats més reals i sostenibles de creixement d'habitatges, això és, els que provenen de la rehabilitació o reforma de les edificacions de la ciutat consolidada. A més no s'analitza quelcom essencial com és la capacitat màxima d'habitants del sistema urbà de Mataró €comprenent també Argentona, Cabrera, Dosrius i Orrius-, que els estudis del Departament de Política Territorial de la Generalitat xifren només en 10.000 habitants més dels actuals per l'any 2026. Amb aquestes limitacions estima que un creixement de 500 habitants anuals, 5.000 en 10 anys, són perfectament assumibles pel creixement i aprofitament normal de la mateixa ciutat consolidada, sense necessitat de dedicar nous espais al creixement urbanístic, i sense superar els límits de sostenibilitat del sistema urbà de Mataró. En canvi considera que el document del govern municipal planteja unes possibilitats d'increment de 8.000 habitatges més en 10 anys, que a 2,5 habitants per habitatge, dóna un creixement de 20.000 habitants més per a Mataró. També li preocupa la proposta d'ubicar un parc a l'altra banda de la riera de Sant Simó, en quant serà necessari connectar-lo amb vials als barris confrontants, augmentant així la pressió urbanística sobre el sector de les Cinc Sènies, reserva agrícola i ecològica de Mataró. Per últim considera erroni apostar de forma exclusiva per l'habitatge al preu de desqualificar zones industrials i terciaries establertes pel Pla General, en quant poden portar a trencar el model d'equilibri tradicional de Mataró entre els usos residencials i els propis de l'activitat econòmica, apropant la ciutat cap el model de ciutat dormitori de Barcelona.

El senyor Arcadi Vilert, en primer lloc, respon al Sr. Carbó que el document de criteris no contempla la reflexió que ha fet sobre la façana marítima de Llevant, ni tampoc sobre les infrastructures d'abast supramunicipal, les quals considera d'interès. Pel que fa a la intervenció del Sr. López, contesta que el Pla General ha estat perfectament vàlid en aquests anys, i el que ara hagi de retocar-se en algun aspecte per l'evolució natural de la ciutat no significa que el Pla estigués mal fet. També rebutja la idea expressada pel Sr. López de què els usos residencials de l'altra banda de l'autopista puguin constituir-se en ghettos, perquè hi ha diferents maneres de fer urbanisme per evitar-lo. En relació a la intervenció del Sr. Milà, comparteix la idea de créixer la ciutat cap endins, evitant els nous creixements, per exemple cap a les Cinc Sènies com propugna el Partit Popular. Per últim rebutja la idea del Sr. Milà de no deixar lloc al creixement de la indústria, perquè el que pretenen és canviar el format de gran indústria per el de petita indústria i terciari, més acomodat a l'estructura productiva de Mataró.

El senyor Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, posa de manifest que en el document de criteris que avui s'ha debatut, a modus de manifest electoral del partit Socialista en matèria d'habitatge, troba dos contradiccions. En primer lloc es reconeix que la situació sòcio-econòmica ha canviat des de 1996, i que per això cal una profunda reflexió sobre la ciutat, però que tot això s'ha de fer sense modificar l'estructura territorial ni el model urbanístic de la ciutat. Ell veu una ciutat trencada, abans pel front marítim a causa de la via del tren, i ara per la variant de la N-II i les rieres. També considera sorprenent que el document de criteris elaborat pel govern municipal es plantegi la política de rehabilitació d'edificis com una prioritat, quan porten molts anys governant sense haver fet res al respecte. El que cal no és tant buscar el creixement de la ciutat sinó reequipar la ciutat després del desenvolupament dels últims 6 anys. Per últim dubta del valor de la crida al consens que ha fet el Sr. Vilert, tant perquè la participació, tal com l'entén el govern socialista s'ha revelat nul·la al llarg del mandat, com perquè a tres mesos de les eleccions confien que en el futur el grup municipal socialista no hagi de consensuar res amb el de Convergència i Unió sinó que en tot cas sigui al contrari.

El senyor Joan López replica la intervenció del Sr. Vilert fent una crítica a l'actuació urbanística del govern municipal en projectes com el de l'inacabat Teatre Monumental o la seu de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, els quals sembla que ara els volen traslladar després de la gran quantitat de recursos públics esmerçats. Per acabar considera falsa la postura del govern municipal sobre la conservació del Pla de Sant Simó en el sector de les Cinc Sènies, la qual cosa queda demostrada per l'aprovació del Pla Parcial de Can Quirze i el Pla Especial del Golf on el govern municipal ha promogut la construcció d'habitatges unifamiliars.

Obres

17 - APROVACIÓ DEL PROJECTE EXECUTIU D'APARCAMENT SOTERRAT A LA PLAÇA GATASSA, PROMOGUT PER PUMSA .

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

"Antecedents./

En data 11 de novembre de 2002 el ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment "l'Avantprojecte d'aparcament soterrat i proposta d'ordenació de la Plaça Gatassa ", confeccionat pels serveis tècnics municipals, que te per objecte la definició de les obres necessàries per la construcció d'un aparcament soterrat a la plaça i l'arranjament de l'espai públic, resultant de l'execució d'aquesta instal·lació, amb un pressupost total d'execució per contracte de 1.391.095,00 IVA inclòs.

Aquest document es va sotmetre al tràmit de la informació pública, pel termini de 30 dies, segons l'anunci publicat en el BOP núm. 289 de 3 de desembre de 2002. Durant l'esmentat termini no s'han presentat al·legacions ni reclamacions.

En data 16 de desembre de 2002 es va celebrar una reunió informativa amb els veïns de la plaça Gatassa per explicar el contingut de l'Avantprojecte i es varen recollir les seves suggèrencies en el projecte executiu de l'aparcament que ara es presenta per a la seva aprovació.

Examinat el "Projecte per a la construcció d'un aparcament soterrat a la Plaça Gatassa de Mataró", redactat per l'enginyer tècnic industrial, Antonio Vadillo Iribarren per encàrrec de l'empresa pública municipal PUMSA, que té per objecte la definició a nivell constructiu i la valoració de les obres de construcció d'un aparcament soterrat a la Plaça Gatassa, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.343.746,36 €. IVA inclòs.

La plaça Gatassa esta situada al barri de Cerdanyola a la cruïlla dels carrers Salvador Llanas, Gatassa, Maria Auxiliadora i carrer Ample.

L'esmentat projecte preveu la construcció d'un aparcament soterrat que ocuparà una superfície en planta de 1.147,50 m2, estarà edificat sota rasant i constarà de dues plantes amb una capacitat total de 82 places d'aparcament, repartides en 40 places (una d'elles per a minusvàlids) a la planta soterrani-1 i 42 places (una d'elles per a minusvàlids) a la planta soterrani-2. Aquest aparcament disposarà de dos tipus d'accessos, un destinat a vehicles i un altre a accés peatonal.

El projecte reuneix els requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals, que regulen els documents mínims que han de contenir els projectes que es refereixen a la realització d'obres locals ordinàries.

S'ha complimentat el tràmit previst a l'article 36 del ROAS sobre l'examen previ dels projectes d'obres quan aquests no s'han elaborat pels tècnics municipals.

L'article 219.2 de la Llei 8/87, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya i l'article 37 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels ens locals preveu el procediment que s'ha d'observar per a l'aprovació definitiva dels projectes d'obres.

L'article 22.2 ñ) de la Llei 11/99 de 21 d'abril de modificació de la Llei 7/85 de 2 d'abril Reguladora de bases de règim local estableix que correspon al Ple Municipal aprovar els projectes d'obres no previstos en el pressupost municipal.

El Conseller Delegat d'Urbanisme i Obres, que signa, proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament el "Projecte per a la construcció d'un aparcament soterrat a la Plaça Gatassa de Mataró", redactat per l'enginyer tècnic industrial, Antonio Vadillo Iribarren per encàrrec de l'empresa pública municipal PUMSA, que té per objecte la definició a nivell constructiu i la valoració de les obres de construcció d'un aparcament soterrat a la Plaça Gatassa, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.343.746,36 €. IVA inclòs.

L'aparcament ocuparà una superfície en planta de 1147,50 m2.àmbit d'actuació és de 1.147,50 m2.

Segon.-

Encarregar a PUMSA l'execució de les obres de construcció de l'aparcament.

Tercer.-

Comunicar els anteriors acords a Aigües de Mataró SA i als serveis municipals de Mobilitat, Manteniment i Serveis Municipals."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

Llicències

18 - RATIFICAR EL DECRET D'ALCALDIA D'APROVACIÓ DEL CONVENI AMB LA GENERALITAT, SOBRE LA SUBVENCIÓ PER A L'ESTABLIMENT I MANTENIMENT D'OFICINES DE GESTIÓ I ASSESSORAMENT PER LA REHABILITACIÓ D'HABITATGES, PER L'ANY 2002.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

"Per decret de 28 de gener de 2003, es va aprovar el conveni entre l'honorable conseller de Política Territorial i Obres Públiques i l'alcalde de Mataró, relatiu a la subvenció de 20.200 euros per l'establiment i manteniment d'oficines de gestió i assessorament per a la rehabilitació d'habitatges, per a l'any 2002 i les condicions per l'efectivitat de la subvenció.

El conveni signat en data 4 de novembre de 2002 contempla que s'haurà de ratificar pel Ple de l'Ajuntament.

Per la qual cosa PROPOSO al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S :

Primer.-

Ratificar el conveni aprovat per decret d'alcaldia de data 28 de gener de 2003, entre el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i l'alcalde de Mataró, relatiu a la subvenció per a l'establiment i manteniment d'oficines de gestió i assessorament per a la rehabilitació d'habitatges, per a l'any 2002.

Segon.-

Notificar-ho al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i al Servei d'Ingressos, als efectes escaients."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

19 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ORDENANÇA REGULADORA DELS ESTABLIMENTS DE SERVEIS TELEFÒNICS PER A ÚS PÚBLIC DE MATARÓ.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

"Vista l'ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic de Mataró.

Atès que aquesta ordenança es va aprovar inicialment pel Ple municipal en data 12 de desembre de 2002.

Atès que durant el termini d'informació pública s'han presentat al·legacions i suggeriments pels Grups Municipals de Convergència i Unió i del Partit Popular.

Atès que s'han estimat parcialment les al·legacions i suggeriments segons informes emesos en data 15 i 19 de febrer de 2003.

Atès que les al·legacions i suggeriments estimats segons els informes annexos de dates 15 i 19 de febrer de 2003, modifiquen:

L'apartat 3.4 sobre requisits de la instal.lació quedant la seva redacció ; "L'activitat de serveis telefònics és incompatible amb qualsevol altra, amb l'excepció d'aquelles vinculades a les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), com serveis telemàtics o informàtics tipus internet, correu electrònic i totes aquelles activitats que es puguin derivar de les noves tecnologies emergents. En aquest sentit el local on s'emplaci un establiment d'aquestes característiques es destinarà exclusivament a aquests serveis."

S'incorpora l'apartat 3.8. amb el text "Els establiments de serveis telefònics per a ús públic, per tal d'informar als seus usuaris, situaran en un lloc visible de l'interior del local un cartell de mides DINA3, i amb tipografia visible a distància, els preus tarifaris vigents pels diferents serveis telefònics."

Atès que aquesta estimació en part de les al·legacions i suggeriments incorporats no modifiquen substancialment l'ordenança.

El conseller-delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències que subscriu, proposa al PLE municipal l'adopció del següent acord:

PRIMER.-

Incorporar les al·legacions i suggeriments estimats segons els informes annexos de data 15 i 19 de febrer de 2003, atès que no modifiquen substancialment l'esmentada ordenança.

SEGON.-

Aprovar definitivament l'ordenança reguladora dels establiments de serveis telefònics per a ús públic de Mataró .

TERCER.-

Publicar l'ordenança aprovada definitivament al BOP, als efectes de la seva entrada en vigor."

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que van presentar dues esmenes, la primera ha estat acceptada i la segona era un tema de números en establir una certa distància entre establiments, no obstant això votaran favorablement.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

20 - SOL·LICITAR AL "MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE" LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA DE 2 MÒDULS DE SERVEIS TIPUS FIX, A LA ZONA DE BENS DE DOMINI PÚBLIC MARITIM-TERRESTRE DEL PASSEIG MARÍTIM DE MATARÓ

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :

"En el "Projecte de rehabilitació i millora de la façana marítima de Mataró a llevant del port" promogut pel Ministeri de Medio Ambiente i actualment en fase d'execució, es preveuen 2 indrets situats en domini públic marítim-terrestre, dels definits en l'article 65.1a del Reglamento General para el desarrollo y ejecución de la Ley de Costas 22/1988 que poden ser objecte de concessió administrativa per part del Ministerio de Medio Ambiente

Atès que l'Ajuntament de Mataró ha aprovat, el projecte bàsic tipus per la construcció, instal·lació i explotació d'aquests mòduls de serveis de tipus fix esmentats anteriorment, redactat pels arquitectes Miquel Brullet Tenas i Lluís Gibert Fortuny per encàrrec del Departament d'Urbanisme, Obres i llicencies, que defineix i descriu les obres que s'han de realitzar per la construcció d'aquestes instal·lacions, que tindran una ocupació màxima de 150 m2, dels quals 100 m2com a màxim seran tancats i 50 m2oberts per la utilització com terrassa, d'acord amb la normativa d'aplicació.

Atès que la documentació tècnica del projecte bàsic tipus, d'acord amb el que disposa l'article 96 del Reglamento General para el desarrollo y ejecución de la Ley de Costas 22/1988, conté la declaració expressa de que es compleix les disposicions de la Ley de Costas i de les normes generals i específiques que es dicten pel seu desenvolupament i aplicació.

El conseller-delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències que subscriu, proposa al PLE municipal l'adopció del següents acords:

PRIMER.- Sol·licitar al Ministerio de Medio Ambiente la concessió administrativa per un termini de 30 anys per ocupar uns 300 m2de béns de domini públic marítim-terrestre al passeig Marítim de Mataró, per a destinar-los a la implantació, construcció i explotació de 2 mòduls de serveis del tipus fix, definits en l'article 65.1a del Reglamento General de desarrollo y ejecución de la Ley de Costas 22/1988, d'acord amb el projecte bàsic tipus aprovat a l'efecte.

SEGON. Facultar a l'Alcalde-President per formalitzar i presentar la documentació que sigui necessària per l'execució de l'anterior acord davant la Demarcació de Costes en Cataluña del Ministerio de Medio Ambiete."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

Serveis Municipals

21 - APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT DE CEMENTIRIS MUNICIPALS.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Serveis Municipals i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Vist el decret de data 6 de febrer de 2003 on s'aprovava l'Avantprojecte del Reglament dels Cementiris Municipals de l'Ajuntament de Mataró.

Vist que en les Comissions Municipals Informatives de Serveis Territorials dels dies 11 i 25 de febrer els grups municipals han presentat les esmenes corresponents, esmenes que han estat recollides i transcrites en el text de l'avantprojecte del Reglament.

El conseller delegat de Serveis Municipals i Manteniment que signa, proposa al PLE MUNICIPAL l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el Reglament dels Cementiri Municipals de l'Ajuntament de Mataró amb el benentès de no presentar-se cap al·legació esdevindrà aprovat definitivament.

Segon.-

Obrir un termini d'informació pública, per un període de trenta dies, perquè els interessats puguin presentar reclamacions i suggeriments.

Tercer.-

Considerar aprovada definitivament el Reglament dels Cementiri Municipals de l'Ajuntament de Mataró si no es produeixen reclamacions en el termini indicat.

Quart.-

Publicar el text íntegre del Reglament dels Cementiri Municipals de l'Ajuntament de Mataró al BOP. "

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, es mostra satisfet pel Reglament que es porta a aprovació en quant dóna solució als principals problemes jurídics que es deriven de la gestió dels cementiris municipals, i en conseqüència votaran favorablement.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

Ciutat Sostenible

22 - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL "PLA D'ACCIÓ AMBIENTAL DE L'AGENDA 21 MATARÓ".

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la següent proposta :

"L'Auditoria ambiental municipal de Mataró, elaborada l'any 1996, establia una proposta de Pla d'Acció Ambiental que va contemplar com a referents de partida les directrius establertes pel Pla Estratègic de Mataró.

Durant l'any 1997 es portà a terme el Fòrum Ambiental, etapa participativa en la qual es va debatre i consensuar el Pla d'Acció Ambiental i el sistema d'indicadors del Pla de Seguiment proposats per l'Auditoria.

A partir dels acords del Fòrum es redactà el Pla d'Acció Ambiental definitiu, document que constitueix el nucli principal de l'Agenda 21 en la qual també es preveu un Pla de Seguiment i un conjunt de programes econòmics i socials.

El document Pla d'Acció Ambiental i Pla de Seguiment € Agenda 21 fou aprovat per unanimitat pel Ple Municipal de 2 d'abril de 1998 com una guia que defineix les actuacions a portar a terme per aconseguir que el desenvolupament de la ciutat es faci amb criteris de sostenibilitat, en el sentit definit per la Carta d'Aalborg.

El Pla defineix actuacions que abasten un període de 10 anys i es complementa amb un Pla de Seguiment que conté un sistema d'indicadors de sostenibilitat i de controls ambientals.

Els anys 2000 i 2001 es van realitzar les avaluacions del grau d'implantació del Pla d'Acció Ambiental de Mataró en el període 1999-2000 i 2001 respectivament.

El Ple de l'Ajuntament, del mes d'abril de 2002, va aprovar per unanimitat la primera proposta de modificació del Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21.

El Ple de l'Ajuntament, del mes de desembre de 2002, va aprovar per unanimitat la primera proposta de modificació del Pla de Seguiment de l'Agenda 21.

L'any 2002 s'ha realitzat l'"Avaluació del grau d'implantació del Pla d'Acció Ambiental de Mataró al 2002", en el marc del qual es recull un conjunt d'actuacions realitzades pels diferents agents implicats en l'execució del Pla que no s'associen literalment amb les propostes del mateix però que són concordants amb els seus objectius.

Aquest annex de noves actuacions es va consensuar en el marc de la Comissió Agenda 21, en la sessió de la mateixa celebrada el 14 de febrer de 2003.

Paral.lelament el Ple de l'Ajuntament de Mataró, en data 12 de setembre de 2002, va aprovar per unanimitat un dictamen en el que s'establien un conjunt de mesures jurídiques i administratives per millorar els sistemes d'inspecció i control de la legionel.losi a Mataró. Entre d'altres actuacions instava a la Regidoria de Ciutat Sostenible a la redacció i aplicació de noves propostes d'actuació del Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda Local 21, amb els objectius de la prevenció de riscos de salut comunitària i d'estudiar les mesures per a la revisió dels actuals sistemes de refrigeració industrial i la progressiva implantació de nous sistemes que impliquin millores en la prevenció de la salut i l'estalvi energètic. Així mateix afegia que aquest treball es desenvoluparia amb la participació dels consells municipals de salut i medi ambient.

Després d'aquest acord es va gestionar, conjuntament amb el Servei de Llicències i de Sanitat, els termes de la proposta de modificació del Pla d'Acció Ambiental referent a la prevenció de riscos de salut comunitària.

Aquesta proposta de modificació es va consensuar en el marc de la Comissió Agenda 21 i va obtenir el vist i plau del Consell Municipal de la Salut, en la sessió del mateix celebrada el 30 de gener de 2003.

En la sessió ordinària del Consell Municipal del Medi Ambient 1/03, celebrada el 18 de febrer de 2003, es va presentar la proposta d'incorporació i l'annex de noves actuacions i es va acordar proposar a l'Ajuntament la seva aprovació.

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa al Ple Municipal que s'adopti la resolució següent:

1.- Aprovar la incorporació/inclusió en la línia estratègica II. Prevenir la pèrdua de qualitat de l'aire, i concretament en el programa d'actuació II.1. Reduir les emissions de contaminants dels sectors més problemàtics del Pla d'Acció Ambiental de Mataró una nova actuació, la qual queda redactada de la següent forma:

"II.1.4. Minimitzar els riscos de salut comunitària millorant el control dels sistemes de sanejament ambiental:

  • Revisar els protocols, els sistemes d'inspecció i control i la gestió en l'àmbit de la salut pública i de les llicències d'activitats.
  • Informar a les empreses i als redactors de projectes dels riscos per la salut comunitària, de les obligacions sobre manteniments i controls a les que estan subjectes les instal.lacions d'alt risc que afecten l'ambient exterior dels edificis susceptibles de convertir-se en focus per la propagació de la legionel.losi i de la conveniència de buscar sistemes alternatius.
  • Controlar les instal·lacions i els sistemes d'autocontrol i manteniment de les instal·lacions que puguin tenir un risc associat a l'aparició de casos de legionel.losi, en el marc que estableixi la normativa vigent."
  • Aquesta actuació, amb les seves tres subaccions, s'incorporarà com actuació de prioritat 1, a executar en termini mitjà i els agents implicats seran: els serveis de Llicències i el de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament de Mataró i el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

    2.- Aprovar la incorporació de l'annex de noves actuacions de l'Agenda 21 que s'adjunta a l'expedient."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    CMI DE SERVEIS PERSONALS

    Regidoria de Relacions Ciutadanes

    23 - INCLUSIÓ DE NOUS CARRERS AL NOMENCLÀTOR VIÀRI DE LA CIUTAT DE MATARÓ.

    El senyor Remigio Herrero, conseller delegat de Relacions Ciutadanes, presenta la següent proposta :

    "Relació de fets

    Atès que des de fa mesos tenim pendent assignar noms a la nova plaça amb façana al carrer de Tetuan i carrer de Ramon Llull.

    Atès que inicialment s'havia previst donar-li el nom de PLAÇA DE LLUÍS TERRICABRES "TERRI" tal com consta a l'Acta de la Comissió Municipal del Nomenclàtor de data 18 de juny del 2002.

    Amb aquesta proposta, la Comissió atenia i donava satisfacció a les peticions, algunes de força anys, rebudes de ciutadans, entitats, institucions culturals i àdhuc, de grups municipals del consistori en el sentit d'honorar la memòria i el record del qui fou nomenat en vida, fill adoptiu de Mataró; A l'acta d'aquesta reunió s'esmenta que "...des de fa molt temps existeix aquesta demanda ciutadana".

    Amb posterioritat a l'esmentada reunió i ja amb la documentació confeccionada per a la seva aprovació al Ple, vam tenir coneixement de la demanda de la família Sivilla de dedicar l'esmentada plaça a Can Llinàs. Es varen establir converses amb la presidència de l'Associació de Veïns de Mataró Centre, que va entrar per registre un escrit, de data 3 de juliol del 2002, on formalitzava la petició: "...que aquest Ajuntament deixi €de moment- en suspens qualsevol decisió sobre el nom de la nova plaça esmentada i que s'endegui un treball de recerca i valoració per tal que el nou espai urbà porti el nom de Can Llinàs, en reconeixement dels valors patrimonials i de la història industrial i humana de la nostra ciutat..." .

    Consultats els grups municipals, el Ple de data 4 de juliol del 2002 va acordar retirar aquell apartat de l'Ordre del Dia per tal d'estudiar la sol·licitud rebuda.

    A la següent reunió de la Comissió del Nomenclàtor, celebrada el 18 de juliol del 2002, es va debatre la qüestió tot valorant que les raons i arguments de la proposta del Sr. Jordi Sivilla eren bàsicament de tipus personal i familiar. En el debat de la Comissió s'apuntà la possibilitat de fer factible una via de coexistència, i com consta a l'acta, "...que a la plaça d'En Terri s'hi col·loqués una placa o un distintiu que assenyalés que en aquell indret havia existit la fàbrica de Can Llinàs".

    Aquesta possibilitat va ser explicada per aquest regidor als grups municipals del consistori i a la presidència de l'Associació de Veïns de Mataró-Centre donat que l'espai a denominar forma part del seu àmbit d'actuació.

    Amb posterioritat a l'esmentada reunió de la Comissió del Nomenclàtor, entrà al Registre de l'Ajuntament amb data 2 de setembre del 2002 i núm. 2002000024557, una instància del Sr. Jordi Sivilla (datada el 20 de juliol del 2002) sol·licitant que "...es consideri i admeti posar el nom de Llorenç Llinàs (Can Llinàs) a la plaça o espai públic que quedarà ubicada a l'entorn de la nova reurbanització" en atenció, bàsicament, al "...vincle familiar de néts, besnéts i rebesnéts que ens uneix a l'antic propietari de l'esmentada empresa".

    Que a la següent reunió ordinària de la Comissió del Nomenclàtor, celebrada el 24 de setembre del 2002, fou repartida entre els seus membres còpia de la instància del Sr. Sivilla. Aquest regidor, com consta a l'acta de la reunió, informà de les converses mantingudes amb la presidència de l'Associació de Veïns de Mataró-Centre sobre la proposta de dedicar la plaça a Lluís Terricabres, "Terri" i de la proposta de consens adoptada a l'última reunió: mantenir la denominació inicial i instal·lar una placa o distintiu a l'indret que recordés que en aquell lloc havia existit la fàbrica de Can Llinàs. La Comissió se'n va donar per assabentada i va considerar que l'acord pres en el seu dia sobre aquest tema continuava vigent.

    Que no havent estat possible arribar a cap acord en aquesta línia i havent-se produït converses amb la família d'en Lluís Terricabres "Terri" en què van manifestar que no desitjaven que la figura del seu familiar es veiés implicada en una polèmica ciutadana i que considerava més oportuna estudiar la possibilitat de denominar la futura plaça resultant de la Unitat d'Actuació 37 de l'Avinguda de Jaume Recoder com a PLAÇA DE LLUÍS TERRICABRES "TERRI", entre d'altres raons per la proximitat amb el que fou el seu domicili.

    Vistes les actes 1/2002, 2/2002, 3/2002, 4/2002 i 5/2002 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor, corresponents a les reunions ordinàries celebrades els dies 18 de juny, 18 de juliol, 24 de setembre, 18 de novembre i 2 de desembre del 2002, respectivament, sobre nous vials a nominar de la ciutat de Mataró i el conjunt dels documents entrats per part de molt diversa ciutadania i Associacions de Veïns.

    Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa que el Ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

    Primer.-

    Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat la següent denominació:

    PLAÇA DE LLUÍS TERRICABRES, "TERRI" pel futur vial de nova creació assenyalat com a plaça i com a resultat de la Unitat d'Actuació 37 de l'Avinguda de Jaume Recoder (vegi's plànol 1).

    Segon.-

    Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el següent codi i denominació:

    1. PLAÇA DE CAN LLINÀS per la nova plaça amb façana al carrer de Ramon Llull i carrer de Tetuan.

    Tercer.-

    Notificar la present resolució al servei d'informació de base per tal que procedeixi a la corresponent comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió."

    La senyora Roser Manté, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, celebra que al final s'hagi arribat a un acord entre la Comissió del Nomenclator, la regidoria de Relacions Ciutadanes, el grup de veïns i els familiars del Sr. Llorenç Llinàs per donar nom a un espai urbà. Per tot això votaran a favor de la proposta.

    El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, manifesta que en reconeixement a l'esforç realitzat per totes aquelles persones que han treballat perquè aquest espai porti el nom de Can Llinàs, votaran favorablement.

    El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, considera que la Comissió del Nomenclator té un valor de caràcter patrimonial i simbòlic de la ciutat i representa un ampli ventall de ciutadans i ciutadanes i d'àmbits del coneixement, i que la seva funció és fer propostes de noms per espais nous de la ciutat i en aquest sentit el treball fet és exemplar. La proposta que es presenta avui, pel que fa a la Plaça de Can Llinàs, respon a una petició extemporània i les raons són només de tipus familiar i personals, aspectes respectables i comprensibles, però que en termes del que és d'interès públic pel seu grup és menys rellevant. En suma considera molt greu que el nom i la memòria d'en Lluís Terricabres hagi operat com una torna i la sensibilitat de la seva família hagi sigut presa com un obstacle, tenint en compte el que en Terri ha significat, i que la voluntat de nominació d'un espai públic ciutadà a la seva memòria era una petició feta molt de temps abans per amplis sectors de la ciutat. En conseqüència votaran negativament la proposta, malgrat que a algú li sembli inoportú, però sobretot perquè ho consideren moralment necessari.

    El senyor Remigio Herrero aclareix que la Comissió del Nomenclator va fer la última proposta de dir que el nom adequat per la nova plaça amb façana al carrer de Ramon Llull i carrer de Tetuan era el de Can Llinàs. El litigi pot existir entre nosaltres i les nostres idees, però en quant a la Comissió del Nomenclator reafirma la seva funció d'assessorament, i en quant a la presa d'acords correspon als grups municipals. Per últim s'ha parlat molt amb la família d'en Lluís Terricabres "Terri" que no volien estar implicats en una polèmica ciutadana i els hi sembla adient la nova ubicació en el futur vial, com a resultat de la Unitat d'Actuació 37 de l'Avinguda de Jaume Recoder, per raons sentimentals i familiars.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

    Vots en contra: 2, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds.

    Abstencions: Cap

    24 - PRESENTACIÓ PER PART DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ DE L'INFORME RELATIU A LES SEVES ACTUACIONS DURANT L'ANY 2002.

    Aquest tema ha estat tractat a l'inici de la sessió.

    Institut Municipal d'Educació

    25 - DESIGNAR COM A VOCAL DEL CONSELL PLENARI DE L'IME A LA SRA. IOLANDA HERRERA PEIRO, A PROPOSTA DEL CONSELL EDUCATIU DE L'IME, COM A REPRESENTANT DELS DIRECTORS DELS CENTRES INTEGRATS A L'IME.

    El senyor Manuel Mas, Alcalde Presidente, presenta la següent proposta :

    "Relació de fets

    L'article 4 dels Estatuts de l'IME, aprovats pel Ple de l'Ajuntament el 6 de juliol de 2000, estableix, d'entre la resta de vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:

    • un vocal en representació dels directors dels centres integrats a l'IME proposat pel Consell Educatiu de l'IME.

    El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 8 de novembre de 2001, va aprovar inicialment el Reglament del Consell Educatiu de l'Institut Municipal d'Educació, reglament que va quedar aprovat definitivament en no haver-se presentat reclamacions ni suggeriments en el termini d'informació pública establert.

    El 12 de desembre de 2002, l'alcalde de l'Ajuntament de Mataró va aprovar el nomenament de vocals del Consell Educatiu de l'IME i el 18 de desembre de 2002, va celebrar-se la sessió constitutiva d'aquest Consell.

    El 29 de gener de 2003 el Consell Educatiu de l'IME va celebrar una sessió extraordinària, on un dels temes a tractar era la proposta de la Sra. Iolanda Herrera Peiro, membre del Consell Educatiu, com a vocal del Consell Plenari de l'IME en representació dels directors dels centres integrats a l'IME.

    Per tot el que s'ha exposat el sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

    1. Designar com a vocal del Consell Plenari de l'IME a la Sra. Iolanda Herrera Peiro, a proposta del Consell Educatiu de l'IME, com a representant dels directors dels centres integrats a l'IME.
    2. Notificar aquest acord als interessats."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    26 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚMERO 764/2003 DE 27 DE GENER, DE CANVI DE REPRESENANT DEL PERSONAL D'ENSENYAMENTS NO REGLATS EN EL CONSELL EDUCATIU DE L'IME.

    El senyor Manuel Mas, Alcalde Presidente, dóna compte del següent decret :

    "DECRET

    764/2003 de 27 de gener

    Assumpte:

    Canvi de representant del personal d'ensenyaments no reglats en el Consell Educatiu de l'IME (expedient 364/2002)

    Servei de ALCALDIA

    Expedient: 2003 - AL

    Relació de fets

    1. El 12 de desembre de 2002 l'alcalde va aprovar el decret número 8013/2002 de nomenament de vocals del Consell Educatiu de l'Institut Municipal d'Educació.

    2. En representació del personal d'ensenyaments no reglats es va nomenar la Sra. Iolanda Herrera Peiro, i la seva corresponent suplent era la Sra. Dolores Pascual Estudillo.

    3. En el Reglament del Consell Educatiu s'estableix que un dels seus vocals serà la directora del Centre de Formació d'Adults de Can Noè, la Sra. Iolanda Herrera Peiro. S'ha proposat que la representant del personal d'ensenyaments no reglats sigui la Sra. Dolores Pascual Estudillo i la seva suplent, la Sra. Iolanda Herrera Peiro.

    Fonaments de dret

    D'acord amb l'article 8 del reglament del Consell Educatiu de l'IME, cal procedir al nomenament, com a representant del personal d'ensenyaments no reglats, de la Sra. Dolores Pascual Estudillo, i de la seva suplent, la Sra. Iolanda Herrera Peiro.

    Per tot el que s'ha exposat , i en ús de les atribucions que tinc conferides,

    En virtut de tot això, RESOLC

    1. Nomenar com a representant del personal d'ensenyaments no reglats en el Consell Educatiu de l'IME la Sra. Dolores Pascual Estudillo i la seva suplent la Sra. Iolanda Herrera Peiro.

    2.

    Donar compte d'aquest Decret en la propera sessió del Ple Municipal.

    3.

    Comunicar aquest acord a les persones interessades."

    Es donaren per assabentats.

    CMI VIA PÚBLICA

    27 - APROVACIÓ CONTRACTE PROGRAMA GINTRA - AJUNTAMENT DE MATARÓ.

    Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 8 de l'ordre del dia.

    28 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA.

    El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent:

    "A proposta del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds el govern municipal de l'Ajuntament de Mataró va aprovar inicialment la modificació puntual de les vigents Ordenances Generals de la Via Pública que consta com a tal en l'expedient amb el text que es dóna per reproduït.

    Després de l'estudi del grup tècnic de treball (Ricardo Baró, Carlos López, Luís Miguel Clemente, Joan Soler, Ferran Aparicio) reunit el dia 14 de novembre de 2002 i debat de les circumstàncies de fet i de dret, es proposa com tècnica i jurídicament viable assumir la proposta. Tant mateix, s'introdueixen una sèrie d'esmenes en el text, proposant la següent redacció que passaria a integrar-se a l'Ordenança de Via Pública amb els números d'articles 29.2 bis i 75 bis, el redactat de la qual es dóna per reproduït.

    El text proposat per el Grup de treball va ser presentat a la consideració del Consell de Circulació i Transport que com a tal és representatiu d'entitats i agrupacions amb interessos en matèria de mobilitat.

    Un cop configurada la proposta , va ser objecte d'informe jurídic pel Cap del servei jurídic administratiu de Via Pública davant del contingut del qual i acollint els seus criteris,

    El regidor delegat de Via Pública, proposa al PLE l'adopció del següent acord:

    PRIMER.-

    Aprovar amb caràcter definitiu la modificació de l'Ordenança Municipal de Via Pública de Mataró introduint al títol II els articles 29.2 bis i 75 bis amb el següent redactat :

    Article 29. 2 bis

    Projecte de mobilitat i seguretat de vianants

    1.- Les obres i activitats, com la càrrega i descàrrega de mercaderies o materials, les mudances, i les activitats socials, culturals o lúdiques que ostentin un caràcter exclusivament lucratiu - tant d'iniciativa pública com privada- que per la seva execució hagin d'afectar a la via pública per ocupació de carrils de circulació o voreres, tant de forma permanent com temporal, ja sigui de forma directa o indirecta per la col·locació de tanques, postes, casetes, contenidors de runes o d'altres elements o serveis, empostissats, barres de bar, haurà de presentar, conjuntament amb la petició de la corresponent llicència o sol·licitud d'obres o de l'activitat, un projecte de mobilitat i seguretat de vianants.

    En el cas d'obres seria redactat pel mateix tècnic director de l'obra o per tècnic de titulació similar o superior.

    En el cas d'actes socials, culturals o lúdics que ostentin un caràcter exclusivament lucratiu serà redactat per un tècnic amb la qualificació suficient.

    El projecte contindrà la documentació, memòria i plànols que calguin, relatius als següents aspectes:

    1. Incidència i ocupació física, espaial i temporal que hagi de tenir l'obra o de l'activitat, sobre la via pública i en especial sobre les voreres i d'altres elements de pas i seguretat dels vianants i l'accés de veïns, amb especial referència a les persones amb mobilitat reduïda, i amb indicació de les variants o alteracions que s'hagin de produir durant les diverses fases de l'obra o del desenvolupament de l'activitat en dita incidència.
    2. Proposta detallada i grafiada en plànols d'una escala tal que permeti la identificació i definició de circuits de pas de vianants i d'accés a veïns detallats per cada tram o fase de l'obra o de l'activitat que afecti a la mobilitat i accessibilitat, així com relació i ubicació dels elements i materials de senyalització, enllumenat i seguretat necessaris per garantir la mobilitat i accessibilitat; caldrà introduir una referència específica als elements que afectin a la mobilitat i la seguretat de persones amb mobilitat reduïda.
    3. Indicació de les circumstàncies personals d'identificació i localització, en tot moment, del tècnic o tècnics responsables de l'obra o de l'activitat.

    Aquest projecte haurà de ser informat pels serveis tècnics del Departament de Via Pública i d'altres departaments afectats per raó del tipus d'obra, i haurà de ser aprovat en el moment de l'artorgament de la llicència o autorització de l'obra principal o de la llicència d'ocupació de la via pública segons correspongui, per raó del tipus d'obra o de l'activitat que es tracti.

    2.- Restaran exemptes de l'obligació de presentació del projecte de l'epígraf anterior les obres que s'hagin de realitzar per raons d'urgència, catàstrofe o destinades a restablir els subministraments bàsics. L'exempció no afectarà a l'obligació de l'apartat 2 de l'article 29 del títol II.

    1. Les activitats socials, culturals, lúdiques o religioses no lucratives estaran obligades a presentar una memòria on figuri la descripció de les activitats a desenvolupar i les ocupacions i elements que les motiven, així com la identificació del titular i responsable del desenvolupament dels actes.

    En aquest supòsit estudiada la memòria, l'Ajuntament definirà els elements que assegurin i facilitin la mobilitat i seguretat de les persones, incorporant-los com condicionants de l'eficàcia de la llicència. El promotor i el responsable de l'activitat estaran obligats a implantar-les.

    Article 75.bis

    Infraccions a l'article 29.2 bis:

    1. L'execució d'obres i activitats que afectin a la via pública, a les que sigui d'aplicació el que es preveu en l'article 29.2 bis de les presents ordenances, sense que s'hagi aprovat el corresponent projecte de mobilitat i seguretat de vianants serà considerada falta molt greu i sancionable amb multa de 601,01 fins a 901,52 Euros, incidència de l'obra en la seguretat i mobilitat de les persones. A determinar en la instrucció de l'expedient. Alhora, com a mesura de seguretat, caldrà suspendre l'execució de aquella unitat o part de l'obra o activitat que estigui afectant a la mobilitat o seguretat o, l'obra o activitat íntegra si per les característiques d'aquesta no fos susceptible d'individualitzar quina part afecta a la mobilitat fins i tant no es presenti i s'aprovi el corresponent projecte de mobilitat i seguretat de vianants.
    2. La no aplicació o alteració de les mesures contingudes en el Projecte o en la llicència, en els casos de l'article 29. 3, serà considerada falta greu i sancionable amb multa de 300,51 fins a 601,01 Euros, depenent de la incidència de la falta en la seguretat i mobilitat de les persones, a determinar en la instrucció de l'expedient. Alhora caldrà adoptar, de forma immediata, les mesures per garantir la seguretat i mobilitat, suspenent-se, entretant i si és necessari, l'execució de les obres o activitat, o de les unitats d'obra o activitat que alterin la mobilitat o seguretat de les persones o de l'activitat.
    3. Qualsevol altra incidència o alteració en el contingut o aplicació del projecte que no s'inclogui en els apartats anteriors, així com les incidències relatives al seu seguiment i control per part del tècnic o responsables de l'obra i del projecte, serà considerada falta lleu i sancionable amb multa de 300,51 Euros, depenent de la gravetat i incidència de la falta en la seguretat i mobilitat de les persones, a determinar en la instrucció de l'expedient. Alhora caldrà adoptar, de forma immediata, les mesures per garantir la seguretat i mobilitat.
    4. La reincidència en la comissió de dues faltes lleus serà considerada falta greu, i la reincidència en la comissió de dues faltes greus serà considerada falta molt greu.
    5. A efectes sancionadors seran considerats com a responsables i susceptibles de sanció la persona responsable de l'activitat generadora de l'alteració de la mobilitat o la seguretat, i solidàriament en el cas de les obres i les activitats no epigrafiades a l'apartat 3 de l'article 29 bis, el tècnic responsable del projecte de mobilitat i seguretat, així com el tècnic director de l'obra principal o el titular de l'activitat i el promotor o promotors de la mateixa."

    El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta la seva satisfacció ja que s'ha millorat la proposta inicial, i aprofita per dir que aquesta ordenança és de les més antigues d'aquest Ajuntament que afecta a la via pública en general. Seria interessant que pel proper mandat hagués el compromís de renovar tota l'Ordenança de Via Pública ja que existeixen aspectes que haurien de ser objecte de millora.

    El senyor Joaquim Fàbregas, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comunica que votaran favorablement la proposta, però fan un parell d'observacions. En primer lloc a l'expedient hi ha un informe en llengua castellana i en aquest sentit demana que es tingui més cura en complimentar els expedients. En segon lloc se'ls ha obviat en la participació de la redacció de la modificació de l'ordenança al no consensuar el document final, però estan satisfets perquè recull l'esperit de les aportacions que CiU va fer en el seu moment.

    El senyor Paulí Mojedano, regidor del grup municipal del Partit Popular, respon al Sr. Fàbregas que tot i compartir que la llengua que s'utilitza a l'Ajuntament és el català, troba exagerat que el fet de trobar un informe en castellà dintre un expedient es qualifiqui de lamentable. Votaran favorablement la proposta però aprofita per fer una reflexió perquè aquesta modificació de l'ordenança serveixi per regular i garantir la mobilitat i seguretat dels vianants i no hagi un excés de zel que pugui provocar una distorsió de l'activitat de les empreses en situació d'obres o d'altres que regula aquesta modificació.

    El senyor Antoni Baron respon al Sr. Fàbregas que efectivament aquest informe es va fer en llengua castellana, però ja va donar instruccions per traduir-lo al català. Contesta al Sr. Milà que està d'acord en què aquesta ordenança és de les més antigues, i per tant en el PAM de l'any 2003 es contempla com unes de les actuacions a fer des del departament de Via Pública la redacció d'una nova ordenança de Via Pública.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    Servei de Protecció Civil

    29 - APROVACIÓ DEL PLA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL PER INUNDACIONS.

    El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, presenta la proposta següent:

    "Del contingut del Manual elaborat des del Servei de Protecció Civil de l'Ajuntament de Mataró sotmès ara a aprovació es desprèn la conveniència de tenir a Mataró un instrument destinat a la prevenció del risc d'inundacions i a sistematitzar les actuacions davant la seva producció.

    Atès el contingut de l'informe del Cap de Protecció Civil de l'Ajuntament de Mataró de data 18 de febrer.

    En virtut de les competències atribuïdes per Decret d'Alcaldia de data 19 de juliol de 1999, PROPOSO al Ple l'adopció dels següents ACORDS :

    Primer.-

    Aprovar el Manual d'Actuació per Inundacions.

    Segon.-

    Presentar el Manual a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per la seva homologació.

    Tercer.-

    Delegar en el Conseller Delegat de Via Pública les competències per a incorporar al Manual les observacions i suggeriments que manifesti la Comissió de Protecció Civil i aquelles altres resolucions necessàries per a la implantació i efectivitat del Manual."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    En aquest moments s'absenta de la sessió el Sr. Joaquim Fàbregas, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

    CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

    PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

    30 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS RELATIVA A LA IMPOSICIÓ I ORDENACIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS DE MILLORA PER L'EXECUCIÓ DE LES OBRES DEL PROJECTE D'AMPLIACIÓ DEL RAMAL D'ACCÉS A LA PLAÇA FRANÇA PELS VEHICLES PROCEDENTS DE LA RONDA DE MATARÓ.

    El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Proposta de Resolució:

    "L'Ajuntament de Mataró ha hagut de tramitar, aprovar i executar el projecte d'ampliació del ramal d'accés a la Plaça França pels vehicles procedents de la Ronda de Mataró, a càrrec íntegrament de l'erari municipal, amb un pressupost d'execució que puja a 481.443'26 €.

    Aquesta obra ve motivada, en bona part, per la congestió que es produeix durant les hores de major activitat comercial en el conjunt de centres comercials, de serveis privats i de lleure que s'ubiquen als entorns de la Plaça França, Plaça Gran Bretanya, Avgda. Països Catalans i sector ©-1 : Mataró park, doncs està comprovat que bona part del tràfic que accedeix a aquest punt, procedent de la resta de poblacions de la comarca i de l'entorn metropolità té per destinació aquest conjunt d'establiments comercials, de serveis i de lleure €tant durant els dies laborables com en especial durant els caps de setmana.

    No és just que el conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Mataró hagin d'assumir i pagar, en la seva integritat, una obra que €en bona part- generarà beneficis especials pels centres comercials, de serveis i de lleure que veuran facilitada la seva accessibilitat i per tant incrementaran de forma objectiva el seu volum de negoci.

    Per contra, el repartiment d'una part del cost d'aquesta obra entre els propietaris dels establiments i centres comercials del entorn més immediat que en resulten especialment beneficiats, que es proposa que sigui del 50 %, atenent-se a criteris de distribució aplicats en casos similars i conformats pels Tribunals contenciós-administratius, comportaria la possibilitat d'obtenir un important estalvi en el pressupost d'inversions, en concret de 240.721'63 € que l' Ajuntament podrà destinar a d'altres prioritats, com ara, l'anticipar les obres de construcció d'una nova escola bressol, etc.

    És en previsió de supòsits com aquest que els articles 15.1 i 17.1, en relació al 28 i següents de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals disposen que s'aplicaran contribucions especials per l'execució d'obres o per l'establiment, l'ampliació o la millora de serveis municipals.

    En el mateix sentit es defineix l'Ordenança municipal reguladora de les contribucions especials, en els seus articles 2, 3 i concordants:

    1. El fet impossable de les contribucions especials estarà constituït per l'obtenció pel subjecte passiu d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o de l'ampliació de serveis públics de caràcter municipal per aquest Municipi.

    2. Les contribucions especials es fonamentaran en la mera realització de les obres o en l'establiment o l'ampliació dels serveis a què es refereix l'apartat anterior i la seva exacció serà independent del fet que pels subjectes passius siguin utilitzades efectivament unes o altres.

    L'obra d'obertura i urbanització d'aquest vial de reforç o ampliació del vial ja existent que dona accés al sector nord-oest de la ciutat, i en concret a la seva zona comercial, com s'ha dit, és perfectament incardinable en els supòsits que poden donar lloc a la imposició de contribucions especials, conforme a l'ordenança municipal reguladora €que en aquests aspectes reprodueix el que estableix la llei d'hisendes locals:

    Art. 3 A l'efecte del que es disposa en l'apartat precedent, tindran la consideració d'obres i serveis municipals els següents:

    a) Els que dins de l'àmbit de la seva competència realitzi o estableixi el Municipi per atendre les finalitats que li estiguin atribuïdes. S'exclouen les obres realitzades per aquest a títol de propietari dels seus béns patrimonials.

    b) Els que realitzi o estableixi el Municipi per haver-los estat atribuïts o delegats per altres Entitats públiques així com aquells la titularitat dels quals, conforme a la Llei, hagués assumit.

    Article 4

    El Municipi podrà, potestativament, acordar la imposició i l'ordenació de contribucions especials, sempre que es donin les circumstàncies conformadores del fet imposable establertes en l'article 2n de la present Ordenança general:

    g) Per l'obertura de carrers i places i la primera pavimentació de les calçades.Per l'ampliació i les noves alineacions de carrers i places ja obertes i pavimentades, així com la modificació de rasants.

    Pel que fa a la determinació dels subjectes passius que es proposen, aquesta troba el seu fonament en les següents disposicions de l'ordenança municipal reguladora.

    Article 6

    1. Tindran la consideració de subjectes passius de les contribucions especials municipals les persones físiques i jurídiques així com les Entitats a què es refereix l'article 33 de la Llei general tributària, especialment beneficiades per la realització de les obres o per l'establiment o l'ampliació dels serveis municipals que originin l'obligació de contribuir.

    2. Seran considerades persones especialment beneficiades:

    u) En les contribucions especials per realització d'obres o establiment o ampliació de serveis que afectin béns immobles, els propietaris d'aquests.

    v) En les contribucions especials per realització d'obres o establiment o ampliació de serveis a conseqüència d'explotacions empresarials, les persones o Entitats titulars d'aquestes.

    Article 7

    1. Sense perjudici del que es disposa en l'apartat 3 de l'article 12 de la present Ordenança general, les contribucions especials recauran directament sobre les persones naturals o jurídiques que apareguin en el Registre de la Propietat com a propietàries o posseïdores dels béns immobles, o en el Registre Mercantil o en la Matrícula de l'Impost sobre Activitats Econòmiques, com a titulars de les explotacions o dels negocis afectats per les obres o serveis, en la data d'acabament d'aquestes o en la de l'inici de la seva prestació.

    Els establiments comercials i de serveis que es proposa incloure en l'àmbit subjecte a pagament de les contribucions especial per cobrir el 50 % del cost de dites obres, amb una estimació de la repercussió del cost estimat segons la estimació de superfície edificada dels mateixos és la següent ( a tall merament informatiu):

    Establiment Sup.edificada % Quota estimada

    DECATHLON 2.984 m2 2'059 4.956'47 €

    PINMAT 2.248 m2 1'551 3.733'60 €

    MATARÓ PARK 117.487 m2 81'073 195.160'55 €

    JARDILAND 2.590 m2 1'787 2.589'63 €

    BENZINERA Pç.FRANÇA 1.494 m2 1'030 1.492'62 €

    BENZIERA Pç. G.Bretanya 750 m2 0'517 749'21 €

    TANATORI 17.362 m2 11'980 28.836'50 €

    TOTAL SUPERF.EDIFIC. 144.915 m2 100 240.722 €

    Aquesta quota que es proposa ve a representar tan sols una repercussió de 1'66 € per m2 edificat, quin import és perfectament raonable i molt justificat.

    La determinació de la base imposable correspon fer-la a l' Ajuntament ple dins dels següents criteris o màxims establerts per la llei i recollits a l'ordenança municipal reguladora de les contribucions especials:

    Article 8

    1. La base imposable de les contribucions especials està constituïda, com a màxim, pel 90 per 100 del cost que el Municipi suporti per la realització de les obres o per l'establiment o l'ampliació dels serveis.

    Article 9

    La Corporació determinarà en l'acord d'ordenació respectiu el percentatge del cost de l'obra que hagi suportat i que constitueixi, en cada cas concret, la base imposable de la contribució especial de què es tracti, amb el límit, sempre, del 90 per cent a què es refereix l'article anterior.

    Article 10

    1. La base imposable de les contribucions especials es repartirà entre els subjectes passius, tenint en compte la classe i naturalesa de les obres i els serveis, amb subjecció a les següents regles:

    d) Amb caràcter general s'aplicaran conjuntament o separada, com a mòduls de repartiment, els metres lineals de façana dels immobles, la seva superfície, el volum edificable d'aquests i el valor cadastral a l'efecte de l'Impost sobre Béns Immobles.

    En el present cas, com s'ha dit, es proposa que la base imposable s'estableixi en un màxim del 50 % del cost efectiu de realització de les obres, atès que dita obra d'accessos, malgrat comporta un benefici especial pels establiments indicats, té també caràcter de sistema general amb especial intensitat d'us general, i també es proposa que el criteri de repartiment vingui determinat per la superfície edificada que és la que millor reflecteix la capacitat d'atracció comercial i de vehicles dels diferents establiments comercials i de serveis que s'inclouen en l'àmbit d'afectació.

    Pel que fa als aspectes de procediment cal tenir present el que disposa l'ordenança municipal reguladora:

    Article 12

    1. Les contribucions especials s'acreditaran en el moment que les obres s'hagin executat o el servei hagi començat a prestar-se. Si les obres foren fraccionades, l'acreditació es produirà per cadascun dels subjectes passius des que s'hagin executat les corresponents a cada tram o fracció de l'obra.

    2. Sense perjudici del que es disposa en l'apartat anterior, una vegada aprovat l'acord concret d'imposició i ordenació, el Municipi podrà exigir per anticipat el pagament de les contribucions especials en funció de l'import del cost previst per a l'any següent.

    Article 15

    1. L'exacció de les contribucions especials necessitarà la prèvia adopció, per part del Municipi, de l'acord d'imposició en cada cas concret.

    2. L'acord relatiu a la realització d'una obra o l'establiment o ampliació d'un servei que hagi de pagar-se mitjançant contribucions especials, no podrà executar-se fins que no s'hagi aprovat l'ordenació concreta d'aquestes.

    3. L'acord d'ordenació o ordenança reguladora serà d'inexcusable adopció i contindrà la determinació del cost previ de les obres i els serveis, de la quantitat a repartir entre els beneficiaris i dels criteris de repartiment. L'acord d'ordenació concret o ordenança reguladora es remetrà en les altres qüestions a la present Ordenança de contribucions especials.

    Atès que encara no s'ha iniciat l'execució de les obres és possible acordar la imposició de contribucions especials de millores, determinar-ne l'import a repartir i els mòduls a tenir en compte i demés elements necessaris per la seva ordenació .

    És per això que el grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció del següent ACORD:

    PRIMER.-

    Encomanar al govern municipal que confeccioni i presenti a aprovació de l' Ajuntament ple, en la sessió a celebrar el mes d'abril proper, l'acord d'imposició de contribucions especials de millores per les obres d'AMPLIACIÓ DEL RAMLA D'ACCÉS A LA PLAÇA FRANÇA PER VEHICLES PROCEDENTS DE LA RONDA DE MATARÓ, prenent com a criteris per la seva ordenació els següents:

    1. Àmbit d'imposició de les contribucions especials el conjunt de centres comercials, de serveis privats i de lleure que s'ubiquen als entorns de la Plaça França, Plaça Gran Bretanya, Av. Països Catalans i sector ©-1 : Mataró Park.
    2. Part del cost efectiu de l'obra a repercutir en contribucions especials: el 50 %.
    3. Criteri de càlcul de la repercussió i repartiment entre les finques afectes al pagament: els m2 efectivament edificats.

    SEGON.-

    No iniciar els treballs d'execució de les obres referides fins i tant no s'hagi adoptar l'acord d'imposició i ordenació de les contribucions especials de millores que es proposen."

    Relació de superfícies dels comerços i serveis sol·licitats

    NOM COMERCIAL

    TITULAR

    NUM. EXP.

    SUP. TOTAL

    SUP. VENDA

    OBSERVACIONS

    DECATHLON

    DECATHLON,S.A

    19950264

    2.984

    2.274

     

    PINMAT

    PINMAT, S.A

    19990171

    2.248

    1.689

     

    MATARÓ PARK

    GENERAL GALERIAS COMERCIALES, S.A.

    19960033

    117.487

    37.565

    28609 Superficie comercial, 8956 superficie restauració i oci

    JARDILAND

    GARDEN CENTER LLAVANERAS, S.L.

    19970280

    2.590

    1.930

     

    MENZINERA PL. FRANÇA

    REPSOL COMERCIAL DE PRODUCTOS PETROLÍFEROS, S.A.

    19960052

    1.494

    0

    No hi ha botiga

    BENZINERA PL. GRAN BRETANYA

    ALCAMPO, S.A.

    19990566

    750

    170

     

    TANATORI

    CABRE JUNQUERAS, S.A.

    19990477

    17.362

    202

     

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, manifesta que en principi no li sembla una mala idea l'aplicació de Contribucions Especials en determinades operacions, però en aquest cas no s'està a temps d'instar un expedient amb garantia jurídica. En conseqüència votaran en contra de la proposta perquè el govern municipal ha iniciat una via diferent en el sentit que sigui l'empresa ACESA la que es faci càrrec de les despeses, en quant és per complir uns preceptes que a ells han convingut. En la propera comissió informativa explicarà de forma documental tot el tràmit de la sol·licitud i les converses mantingudes amb la delegació de la Generalitat i la pròpia ACESA .

    El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta que la llei preveu en relació a una obra en la qual s'ordeni contribucions especials, i rebi una subvenció, ajuda o aportació extraordinària que es rebaixarà tant l'aportació econòmica que fa l'ajuntament com la que es demana; l'únic condicionant que posa la llei és que no s'hagi iniciat les obres. No obstant això benvinguda l'aportació, que només serà de 240.000€, però la resta haurà de suportar-la l'erari municipal; per tant seria bo demanar aquestes contribucions especials als sectors comercials que es veuran beneficiats per les obres d'urbanització. En suma, manté la seva proposta de resolució.

    El senyor Arcadi Vilert respon al Sr.Milà que consultats els tècnics municipals existeix la dificultat d'establir el subjecte passiu de la contribució especial i el problema de la redistribució dels percentatges. Si es volgués fer amb garanties legals perquè no derivés en un contenciós, l'obra es retardaria 6 mesos, per la qual cosa no iniciaran aquest expedient.

    El senyor Salvador Milà insisteix en què, si després d'aquesta subvenció es demanés una aportació econòmica en forma de contribució especial al conjunt d'equipaments comercials per la millora que suposa aquesta obra, no es faria res diferent del que s'ha fet en altres actuacions.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 8, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: 18, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

    Abstencions: Cap.

    En aquest moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Fàbregas, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

    31 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE LA PEATONALITZACIÓ DEL TRAM DE CARRER QUE LLIGA UNIÓ I PALMEROLA, ENTRE CUBA I SANT JOAQUIM, A LA PLAÇA DE CUBA.

    El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Proposta de Resolució:

    "Atès que el tram de carrer comprès entre el carrer Unió i el carrer de Palmerola, que constitueix un dels que limiten el mercat de la Plaça de Cuba té un disseny de prioritat de vianants.

    Atès que en façana i donant directament sobre el carrer hi ha el CEIP Angeleta Ferrer.

    Atès que la direcció de l'AMPA de l'esmentada escola s'ha dirigit repetides vegades a l'Ajuntament per manifestar el seu neguit pel pas dels vehicles a velocitats superiors a la permesa en les hores d'entrada i sortida de l'escola.

    Atès que, segons la resposta que el Serveis de Via Pública han donat a l'AMPA no hi ha prou efectius policials per cobrir la zona a les hores marcades.

    Atès que tot el trànsit d'aquest tram de carrer està originat per les 20 places de càrrega i descàrrega d'aparcament situades al mercat i pel trànsit que prové del carrer Unió buscant el carrer de Sant Benet.

    Atès que dos dies a la setmana aquestes places ja no estan disponibles per la instal·lació de mercats de venda ambulant.

    Atès que el Pla de Mobilitat peatonal presentat per la conselleria de Via Publica defineix el futur de prioritat peatonal de tot el carrer Unió, com a eix de comunicació peatonal entre el centre de la ciutat i el barri de Pla d'en Boet

    El Grup Municipal d'ICV a l'Ajuntament de Mataró demana que el Ple Municipal resolgui:

    • Procedir a la peatonalització total del tram de carrer que va des del c. Unió fins al carrer de Palmerola entre els carrers de Cuba i Sant Joaquim, i estudiar la repercussió que la supressió de les places de càrrega i descàrrega pot tenir sobre l'activitat del mercat.
    • Establir mesures per compensar aquesta disminució de places de càrrega i descàrrega.
    • Garantir la presencia de policia municipal a l'entrada de l'escola a les hores d'entrada i sortida dels alumnes mentre no es procedeix a la peatonalització proposada."

    El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, manifesta que en aquesta zona existeix la senyalització específica de què la prioritat la té el vianant. És cert que ha hagut una demanda per part de l'AMPA de l'escola Angeleta Ferrer, de la possibilitat que hi hagués una regulació del trànsit en la plaça de Cuba per part de la Policia Local en les entrades i sortides de l'escola. Assenyala que la Policia ja fa aquest servei en aquelles escoles en les quals existeix un trànsit elevat, que no seria el cas d'aquesta plaça. Pel que fa a la demanda de supressió de la zona de càrrega i descàrrega de la plaça, això vindria a alterar el propi funcionament del mercat, per la qual cosa es creu oportú que la zona de càrrega i descàrrega continuï funcionant. En conseqüència votaran en contra de la proposta.

    El senyor Salvador Milà considera que no és lògic que uns pares o mestres de l'AMPA de l'escola Angeleta Ferrer hagin de tancar la circulació en les entrades i sortides de l'escola, en quant això hauria de fer-ho un agent de la Policia Local. D'aquesta manera l'únic que fa és crear conflictes innecessaris perquè sinó no s'estaria parlant d'aquest tema.

    El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comparteix la preocupació per la seguretat dels vianants, i especialment pels alumnes de l'escola Angeleta Ferrer, i per això subscriuen la demanda de més presència policial a què fa referència el punt tercer de la proposta. Pel que fa als altres dos punts no estan d'acord perquè s'han de tractar en el debat de la comissió i no en el Ple. Per tant comunica l'abstenció del seu grup.

    El senyor Joan Antoni Baron indica que es va arribar a un acord amb l'escola en què 5 minuts abans de la sortida dels alumnes es tancaria l'accés de vehicles a la plaça, i és el que s'està fent d'acord amb l'escola, tal com queda recollida en l'Acta que es va aixecar en una reunió amb la Policia Local. Si ho fa l'AMPA és una decisió que correspon a l'escola ja que el conserge pot treure la tanca. En definitiva s'ha de donar temps per veure si aquest funcionament és el correcte i en tot cas veure si es pot destinar dotació policial en la mesura que es pugui disposar.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 2, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds.

    Vots en contra: 14, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista.

    Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).

    PRECS I PREGUNTES

    32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE RESTAURACIÓ DEL TRAMVIA NÚMERO 4 DE MATARÓ.

    El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, indica que el Sr. Fermín Manchado, conseller delegat de Serveis Municipals i Manteniment, li ha fet arribar documentació explicativa, i per tant es consideren contestats.

    33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SOBRE LA NAU GAUDÍ I L'ANY INTERNACIONAL GAUDÍ.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "El grup municipal de Convergència i Unió s'ha preocupat de la nau Gaudí de forma reiterada, durant els darrers quatre anys. Al llarg d'aquest temps hem insistit en la necessitat d'acabar les obres en el termini previst, no tan sols per l'obra en si mateixa i tot el que representa sinó també pel que de precarietat de l'entorn que ocupa ha representat fins a dia d'avui. Vam denunciar també en el seu moment la paràlisi de l'obra i la desprotecció que va patir a l'estiu de 2002.

    Durant l'any 2002, s'ha celebrat l'Any Internacional Gaudí a Barcelona i d'altres poblacions de Catalunya. El Govern municipal va anunciar que Mataró participava en aquest esdeveniment programant visites guiades a les obres de remodelació de la nau. La nostra ciutat ha aparegut en diferents opuscles informatius de l'any Gaudí. A la web municipal es va anunciar en l'apartat "turisme" la possibilitat d'aquestes visites, creant així espectatives al públic interessat.

    Les obres de remodelació de la nau s'haurien d'haver entregat a molt tardar durant l'any 2001, després el Govern va anunciar l'entrega durant el primer trimestre de 2002, posteriorment es va dir que s'acabarien les obres dins de l'any Gaudí i aquí va sortir la idea de les visites guiades. Ara, el Govern anuncia que estaran acabades a molt tardar, a l'abril de 2004.

    A banda d'aquest desgavell en la previsió de l'arranjament d'una obra que ha estat titllada d'emblemàtica, el cert que tot l'entorn d'aquest àmbit d'actuació, és a dir, plaça Gaudí, nau Gaudí, c/ Cooperativa, que s'havia de fer en tres fases, la darrera de la qual encara no s'ha iniciat, acumularà un retard de pràcticament 4-5 anys. Paga la pena també fer esment del ridícul institucional que s'ha fet davant de les altres administracions, en participar en un esdeveniment tan important, sense estar preparats, demostrant un nul control en la planificació i l'arranjament de l'obra.

    De tots es conegut el resultat que ha representat per Barcelona el fet turístic cultural de l'Any Gaudí. Altres poblacions més petites i escenaris gaudinians que hi han participat també poden presentar un balanç positiu. El grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent

    PREGUNTA

    • Quin és l'escenari urbanístic futur quan a la Nau Gaudí i respecte de l'entorn en el qual està ubicada ?.
      • Quin és el balanç que pot presentar el Govern municipal de l'Any Internacional Gaudí ?"

      El senyor Remigio Herrero, President del Patronat de Cultura, indica que a l'inici del Ple ha fet entrega del balanç de l'Any Internacional Gaudí al grup municipal de CiU. Explica que s'ha fet tot un conjunt d'exposicions, concerts, incloent la part cultural amb un itinerari de l'exposició Gaudí a la casa Ametller de Barcelona.

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, Obres i Llicències, explica que les obres s'estan executant, malgrat el retard, i en l'últim planing que incorpora la rehabilitació de la nau de la cooperativa obrera i dels entorns, aquesta fase acaba just a la vorera baixant a l'esquerra del c/ Cooperativa. El projecte no està començat, però s'intueix que el c/ Cooperativa actuï d'ampliació de la plaça, de manera que la nau Gaudí quedi centrada en tot l'espai, això implicaria una pujada de nivell en el carrer i una peatonalització. Acaba dient que les obres de rehabilitació van per llarg i haurà temps a tenir definit a la perfecció tot l'esquema de mobilitat de la Ronda Barceló i després a partir d'aquí es farà el projecte.

      El senyor Josep Lluís Martí agraeix les explicacions del Sr. Vilert, entenent que hi ha temps per parlar del tema. Referent al tema del balanç respon al Sr. Herrero que no té la documentació, en concret li pregunta sobre el tema d'exposicions, el tema turístic i el tema de projecció de la ciutat. Quantes visites guiades s'han fet ?. El govern municipal va anunciar una sèrie d'actes, que van sortir a la premsa i a la web de l'Ajuntament; demana per tant quin ha estat el balanç sobre l'Any Gaudí.

      El senyor Remigio Herrero contesta al Sr. Martí que ignora el perquè no té el document que ha fet entrega a l'inici de la sessió, en el qual s'explica les coses que ha aconseguit Mataró en virtut de la seva aportació a l'any Gaudí. De totes maneres si li queden dubtes sobre el document farà un informe complementari sense cap inconvenient.

      34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SOBRE LA UTILITZACIÓ DELS XECS SERVEI.

      La senyora Roser Manté, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

      "En data 28 de desembre de 2001, el departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per mitjà de la DG d'Economia Social, Cooperativisme i Autoempresa, treu una Ordre de subvencions per a promoure projectes de suport a la creació de llocs de treball destinats a cobrir noves necessitats socials.

      L'Ajuntament de Mataró s'acull a aquestes subvencions i obté :

      • 9.261 € per l'acció A : estudis, difusió i seminaris per a la promoció de nous projectes.
      • 18.090,46 € per l'acció E : estimulació de la demanda.

      Amb els diners rebuts per l'acció E es van crear els "XEC SERVEI" establint conveni amb empreses privades per a gestionar-los. Van ser presentats a l'opinió pública a bombo i plateret. Aquests "xecs servei" són vals destinats a finançar el cost del consum de determinats serveis a domicili, serveis prestats per treballadores familiars a les famílies necessitades d'atenció i que per la seva situació econòmica no poden pagar-los.

      Durant l'any 2002, període previst de la subvenció, l'Ajuntament de Mataró ha gastat els 9.261 € de l'acció A : estudis, difusió i promoció.

      Durant l'any 2002 l'Ajuntament de Mataró sols s'ha gastat de l'acció E : estimulació de la demanda 9.660 € de la subvenció rebuda i ara l'ajuntament es veu obligat a retornar al Departament de Treball, mitjançant un Decret de l'Alcaldia, 8.400 €. Creiem que aquest fet cal classificar-lo de greu desídia, per part dels responsables, per no haver sabut utilitzar aquests euros que el departament de Treball posava en mans de l'administració municipal mataronina.

      Davant això, ens preguntem :

      És que no hi ha gent necessitada del servei d'atenció a domicili a Mataró ?. Més d'una i de dues i de tres famílies que estan demanant aquest servei a la Regidoria de Serveis Socials poden respondre.

      És que sols hi ha voluntat d'actuar en el camp dels Serveis Socials com en altres camps de cara a l'aparador i a la premsa ?. Creiem que no, però aquest fet ens fa canviar d'opinió.

      És que la regidoria no sap gestionar els recursos de què disposa ?. Tal volta caldrà replantejar-se el seu funcionament.

      Per tot això el grup municipal de CiU planteja la següent PREGUNTA :

      Quina explicació pot donar el govern municipal, al fet de retornar, per no haver sabut distribuir-los, els 8.400 € que anaven destinats a subvencionar part dels serveis d'atenció a domicili a famílies necessitades d'aquest servei ?."

      El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Sanitat i Serveis Socials, fa l'aclariment de què l'Ajuntament no ha retornat cap diners, sinó que ha renunciat a una part de subvenció; l'acció E és una línia de subvenció que ve condicionada per la demanda que es tingui. La implantació del xec servei ha tingut un treball previ molt important; des del mes de maig fins al mes de novembre es va fer la proposta de base de criteris de les empreses col·laboradores, es defineix el sistema de funcionament del xec, criteris de marketing, etc, i la contractació de les empreses mitjançant un concurs públic, d'on resulta que la ciutat de Mataró té el sistema xec servei amb 7 empreses homologades. En suma totes les persones que s'han adreçat al servei han estat ateses i cap persona ha deixat de rebre cap recurs que necessités.

      La senyora Roser Manté manifesta que quan es demana una subvenció o es presenta un programa per acollir-se a una convocatòria, se sap a qui va dirigit i en base d'això es fa el pressupost. Indica que en el Programa d'Atenció a les Persones més grans de 80 anys de gener de 2001, el servei d'ajuda a domicili s'estima com a mínim 0'23 hores per habitant que correspon 25.300 hores de servei a l'any. Dividint aquests 8.400 € que s'han renunciat es veu que es podria subvencionar 525 hores amb un terç del servei. Per altra banda en la mateixa ordre l'article 24.e) donava la possibilitat de destinar aquests diners a un canvi de destinació de la subvenció, per la qual cosa no és de rebut dir que l'Ajuntament renunciï a una part de la subvenció quan es podria haver destinat a altres demandes.

      El senyor Oriol Batista assenyala que la previsió es va treballar durant molts mesos. Malgrat això des de l'inici del servei el 15 de novembre fins el 31 de desembre de 2002, en la campanya inicial van tenir dificultats amb els xecs servei del tipus del 33%, ja que les persones agafaven el tipus de xec subvencionat al 100% que es van exhaurir ràpidament. D'altra banda a Mataró gràcies als darrers programes impulsats per Serveis Socials, de proximitat i d'atenció a domicili, s'està en una cobertura al voltant del 2,5% quan la mitja de Catalunya és de 1,7%. Constata que a Mataró existeixen els programes correctes per fer front a les necessitats dels ciutadans i la informació de quins són els recursos i els serveis que l'Ajuntament posa a l'abast. No comparteix que hi hagi hagut una mala gestió, i vol deixar clar que aquesta part de subvenció anava condicionada a la demanda que tinguessin.

      35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, SOBRE LA FIRA DE L'INFANT A MATARÓ.

      El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds, recorda que aquesta pregunta va ser plantejada en el Ple passat, i que el Sr. Bonamusa no va contestar en aquell moment perquè no s'havia fet la valoració per part de l'IME, però amb posterioritat hem rebut la contestació per escrit, que s'està valorant i en tot cas serà objecte de pregunta en un Ple posterior.

      1. - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE QUINA VALORACIÓ FA L'AJUNTAMENT DE LA SENTÈNCIA QUE CONDEMNA A L'EMPRESA SACPA A PAGAR UNA MULTA DE 9.015 € .

      El senyor José Luis Calzada, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

      "Aquest Grup Municipal ha tingut coneixement de l'existència d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que condemna l'empresa SACPA ,que gestionava la gossera, per ús de mètodes cruels per sacrificar animals. La sentència considera que s'ha infringit la llei catalana de protecció d'animals i multa l'empresa a pagar una multa de 9.015 euros.

      PREGUNTA

      1 ) Quina valoració fa l'Ajuntament de la sentència que condemna l'empresa Sacpa a pagar una multa de 9.015 euros pels mètodes que utilitzava per sacrificar els animals?

      2 ) Un cop coneguda aquesta sentència, en quin punt es troben els dos processos administratius de l'Ajuntament i l'empresa Sacpa?"

      El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Sanitat i Serveis Socials, contesta que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és respecte una resolució de 18-10-2000 de l'expedient sancionador del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit la valoració feta des de l'Ajuntament és positiva perquè entenen que és una sentència que va en la línia de les actuacions que aquest Ajuntament va fer mentre l'empresa SACPA encara estava gestionant les instal.lacions, i de les actuacions que van fer després que aquesta empresa marxés i es fes la resolució del contracte. L'únic a ressaltar d'aquesta sentència seria l'aspecte negatiu de la rebaixa de 15.000€ a 9.015€ argumentant que no s'aprecia reiteració. Actualment existeix dos contenciosos entre SACPA i l'Ajuntament, un és per l'abandonament del servei que va propiciar que l'Ajuntament resolgués el contracte, i l'altre és per una quantitat econòmica que demana a l'Ajuntament per una revisió de preus i unes factures que, diu, no estan pagades. En definitiva a nivell jurídic ja ha acabat el tràmit de conclusions i s'està pendent de sentència.

      37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LES PILONES MÒBILS DE LA CIUTAT.

      El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

      "A les diferents zones de circulació restringida de la ciutat, en que només es permet l'accés als veïns, s'ha tallat el trànsit amb pilones mòbils o retràctils. Per baixar-les cal estar en possessió d'un targeta que acredita com a resident a la zona, o be, en cas d'alguna urgència o mal funcionament, es baixa des de la policia local.

      Aquestes pilones sovint estan avariades i una tanca és l'encarregada de regular l'accés. Malgrat el desig de que la Mataró sigui cada vegada més una ciutat per a les persones que pels vehicles i compartir el que en aquest sentit reflecteix el "PACTE PER LA MOBILITAT A MATARÓ". aquest grup ha expressat en diferents ocasions la preocupació pel fet que les diferents pilones instal·lades a la ciutat poden obstaculitzar el pas dels serveis d'urgències en cas d'algun tipus d'accident.

      La nit del 14 al 15 de desembre, a les 5:30 hores, una ambulància a l'Hospital de Mataró que traslladava una persona al servei d'urgències de l'Hospital de Mataró no va poder al no va tenir resposta del servei municipal de policia quan va sol·licitar que se li baixes la pilona del carrer Sant Francesc d'Assis.

      És per tot això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ presenta la següent:

      PREGUNTA

      Primer.-

      Quants dies, durant l'any 2002, ha estat cadascuna de les pilones retràctils de la ciutat sense funcionar?

      Segon.-

      Com garanteix el Regidor de Via Pública que sempre que hi hagi una urgència es baixa la pilona corresponent?"

      El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat de Via Pública, indica que en el registre de trucades de la Policia pel tema de les pilones consta una trucada en aquesta hora, com també que es va baixar la pilona. Així mateix, consultat el servei de transport sanitari, no els consta cap servei, i és habitual que quan surt l'ambulància cap a una zona d'accés restringit truquen prèviament a la Policia. No li pot contestar quants dies, durant l'any 2002, han estat les pilones sense funcionar, però actualment s'està efectuant una revisió a fons de tot el sistema i mentre no es tingui garanties absolutes que això funciona correctament, les pilones estaran baixades.

      El senyor Joaquim Fernàndez constata que el Sr. Baron ha admès que les pilones no funcionen bé, i per altra banda li facilitarà les dades del ciutadà perquè pugui comprovar-ho i buscar una solució.

      El senyor Joan Antoni Baron li agraeix aquesta informació i en tot cas ja ha reconegut que existeixen problemes amb les pilones i per això estan baixades.

      El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 38 i 41 per venir referits a temàtiques coincidents.

      38 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MILLORA DE LA SEGURETAT AL PATI DE L'ESCOLA BRESSOL DE LES FIGUERETES.

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

      " Els pares i mares de l'Escola Bressol de Les Figueretes, així com una part important de la comunitat educativa d'aquesta escola qüestionen en l'actualitat la conveniència de mantenir l'status quo actual del pati del centre.

      Sembla ser que els veïns també estarien disposats a modificar els usos d'aquest espai.

      Les queixes han anat creixent els darrers temps. Seguretat, neteja, descontrol en els accessos, eliminació dels jocs infantils i un llarg etcètera de reivindicacions. Segurament el doble ús de l'espai, com a pati de l'escola en horari lectiu i com a plaça pública la resta del temps, complica la gestió i fa inviable hores d'ara mantenir aquest model.

      El nostre grup municipal s'ha interessat en d'altres moments per aquest espai, presentant un prec per a pal.liar la facilitat d'accés des de l'exterior. Aquest prec no va ser estimat pel Govern. Per tot això, el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta el següent PREC:

      Que el Govern municipal, d'acord amb l'Ampa i els ensenyants procedeixi a tancar de forma adient el pati de l'Escola Bressol de les Figueretes."

      41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA SITUACIÓ DEL PATI DE L'ESCOLA BRESSOL DE LES FIGUERETES.

      El senyor Paulí Mojedano, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, formula la pregunta següent:

      "El Ple del mes de febrer de 2002, aquest Grup Municipal presentava un Prec sobre l'Escola Bressol de les Figueretes en el que demanàvem al Govern Municipal que estudiés una fórmula amb l'objecte de evitar que l'espai públic que es fa servir com a pati de l'escola pogués ser malmès per un ús inadequat.

      Un any després veiem que si be s'ha millorat en el tema de la neteja de la sorra, els pares dels alumnes de l'escola continuen expressant la seva queixa, manifestant-se i recollint signatures per la inseguretat que suposa la actual situació del pati. Inseguretat no tan sols sanitàries per la possible troballa de defecacions animals, vidres, xeringues, etc., sinó per la accessibilitat que pot tenir als infants qualsevol persona aliena al centre. Aquesta situació a més, impedeix que aquesta escola, a diferència de les demés escoles bressol i tal com seria lògic, pugui tenir elements de joc al pati.

      Per això, aquest Grup Municipal presenta la següent PREGUNTA

      1. Comparteix el Govern Municipal la preocupació per el que li vàrem expressar en el Ple del mes de Febrer de 2002 i que a dia d'avui segueix essent una queixa i reivindicació per part dels pares dels nens de l'escola bressol Les Figueretes?
      2. Quina solució pot oferir el Govern a aquest problema després d'un any d'haver-se compromès a estudiar-lo?"

      El senyor Sergi Bonamusa, conseller delegat d'Educació i Noves Tecnologies, manifesta que de fet no és una situació nova, ja que el pati és de doble ús : com a espai públic i com a pati de l'escola bressol Les Figueretes. Avança que farà una reunió entre educadores, pares i veïns de la zona per posar-se d'acord en què el pati de l'escola només ha d'ésser d'ús exclusiu per a la pròpia escola, i després cercar una solució tècnica de tancament de la mateixa. La qual cosa no serà fàcil perquè a vegades la estètica i la funcionalitat són complicades de compaginar.

      El Sr. Josep Lluís Martí pregunta si, amb la resposta del Sr. Bonamusa, ha d'entendre acceptat el seu prec.

      El Sr. Sergi Bonamusa replica que li sembla que ha contestat.

      El Sr. Josep Lluís Martí contesta que el seu grup ha fet un prec i, d'acord amb el ROM, el govern municipal ha d'estimar o desestimar el Prec.

      El Sr. Alcalde considera que el Sr. Martí ha fet un Prec i el Sr. Bonamusa ha contestat que en parlarà amb els afectats. Per tant el Prec, en els seus propis termes, és desestimat.

      39 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE MILLORA DELS MÈTODES QUE UTILITZA L'AJUNTAMENT PER AVISAR DE LA REALITZACIÓ D'OBRES.

      El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, fa decaure la pregunta i demana que sigui contestada per escrit.

      40 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'ESTUDI D'APLICACIÓ D'INCENTIUS ECONÒMICS, O RECONEIXEMENT PERSONAL, ALS TREBALLADORS DE L'AJUNTAMENT QUE PORTIN IDEES QUE SUPOSIN UNA MILLORA EN LES CONDICIONS DE TREBALL.

      El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, fa decaure la pregunta i demana que sigui contestada per escrit.

      41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA SITUACIÓ DEL PATI DE L'ESCOLA BRESSOL DE LES FIGUERETES.

      Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 38 de l'ordre del dia.

      PROPOSTES D'URGÈNCIA

      El Sr. Alcalde indica que en la Junta de Portaveus es va decidir la inclusió del tema de la declaració de compatibilitat del Secretari General per exercir les funcions de secretari del Consell d'Administració de GINTRA, que per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària :

      La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (27).

      42 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT DEL SECRETARI GENERAL PER EXERCIR LES FUNCIONS DE SECRETARI DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE GINTRA.

      En senyor Manuel Mas, Alcalde President, presenta la següent proposta :

      "VISTA la declaració de segona activitat presentada pel secretari de la Corporació, senyor MANUEL MONFORT PASTOR, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració.

      ATÈS que aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionària a l'Ajuntament de Mataró.

      CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

      COSIDERANT que l'article 324 del decret 214/1990, de 30 de juliol pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals disposa en el seu apartat 1) que el personal comprès en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament solament pot tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix l'interès del mateix servei públic, i en el seu apartat 2), que es considera que concorren l'interès públic€ en els casos concrets que expressament acordi el ple o l'òrgan màxim de l'entitat local.

      CONSIDERANT també que l'article 6 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, estableix que podrà excepcionalment autoritzar-se la compatibilitat en una segona activitat del sector públic per l'exercici de funcions d'assessorament en supòsits concrets i si es requereixen especials qualificacions que només ostentin persones afectades per l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei.

      CONSIDERANT que l'article 7 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, disposa que és requisit necessari per autoritzar la compatibilitat el que la quantitat total que es percep pels dos llocs de treball no superi la remuneració prevista en els pressupostos generals de l'estat pel càrrec de Director general, ni superi la corresponent al principal, estimada en règim de dedicació ordinària, incrementada en un 30 per 100 pels funcionaris del grup A, i si es sobrepassessin aquestes quanties, el ple pot igualment acordar la compatibilitat en base a raons especials per l'interès del servei.

      CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

      VISTA la sol·licitud presentada pel senyor César Fernández i que l'interès del servei ve acreditat per l'especialització jurídica del secretari de la Corporació i per la seva participació en el procés de definició de l'àmbit social i de les característiques del servei públic a desenvolupar, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS :

      PRIMER.-

      Per aplicació del que disposa l'art. 324 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor MANUEL MONFORT PASTOR, - Secretari de la Corporació -, amb la segona activitat que sol·licita desenvolupar - secretari del Consell d'Administració i lletrat assessor de l'entitat Gestió Integral de Trànsit Mataró, S.L. (GINTRA).

      SEGON.-

      L'interès públic que exigeixen els articles 324 del Decret 214/1990, de 30 de juliol i l'article 7 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, queda acreditat per l'especialització jurídica del secretari de la Corporació i per la seva participació en el procés de definició de l'àmbit social i de les característiques del servei públic a desenvolupar.

      TERCER.-

      La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l'interessat haurà de comunicar.

      QUART.-

      Notificar el present acord a la persona interessada."

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (27).

      I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dotze hores i vint minuts de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.