Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

11/11/2004

Escoltar

11/11/2004

dijous 11 novembre 2004, 00:00h

 ORDRE DEL DIA

1. Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió ordinària del dia 7 d'octubre de 2004.

2. DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS3. Moció que presenta el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre l'actual projecte de Constitució Europea.

4. Proposta conjunta dels grups municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya, d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA, Convergència i Unió i el Partit Popular sobre l'actual projecte de Constitució Europea.

5. Proposta de resolució que presenta el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya "per un retorn íntegre" dels documents catalans espoliats i dipositats a Salamanca.

6. Moció conjunta de tots els grup municipals sobre un nou sistema de finançament per als Ajuntaments.

7. Moció que presenta el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per donar suport al reconeixement de la Federació Catalana de Patinatge com a membre de ple dret de la Federació Internacional de Patinatge.DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei Estudis i Planificació-8. Ratificar el decret d'Alcaldia núm. 8174/2004, de 28 d'octubre, d'aprovació del Conveni de col.laboració per a l'execució del Projecte "Plans Estratègics Tèxtils Locals"

-Servei de Compres i Contractacions-

9. Ratificar el decret d'Alcaldia núm. 8132/2004 de 28 d'octubre, d'aprovació de la revisió de les tarifes apliicables a la concessió per a l'explotació de l'estacionament subterrani de la Pl. Santa Anna per Saba Aparcamientos, SA (SABA).

-Servei de Recursos Humans-10. Declaració compatibilitat a un funcionari.

11. Expedient de modificació de plantilla.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-12. Aprovació inicial del Projecte d'urbanització de la Fornenca, xarxa de clavegueram i enllumenat públic i imposició de contribucions especials per raó de les obres.

13. Aprovació inicial del Projecte executiu de construcció d'un centre d'educació infantil i primària de 2 línies, entre els carrers del Prat, d'Antonio de Solís, de Floridablanca i plaça de l'Havana. "Anxaneta".

14. Acceptar l'ajuda de 37.517,00 € atorgada a l'actuació municipal del carrer de la Palma inclosa en el Programa General del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya anualitat 2004, així com la normativa aprovada per desenvolupar el Pla.

15. Ratificar el Decret 7765/2004 de 18 de l'Alcaldia relatiu a la presentació del Projecte d'intervenció integral de Cerdanyola, dins de la convocatòria PTO 2403/2004 de 9 de setembre per a l'atorgament dels ajust que estableix la Llei de Barris.

16. Deixar sense efecte l'encàrrec d'execució de les obres del Projecte de reurbanització de la plaça Gatassa, adoptat pel Ple de l'Ajuntament el dia 7 d'octubre de 2004 a PUMSA, per estar encomanades a GINTRA SL dintre de la seva concessió.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

- Cultura-17. Aprovació la inclusió de nous carrers al Nomenclator viari de la ciutat.

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Mobilitat-18. Aprovació tarifes del taxi per a l'any 2005.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ19. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al PAUM 2004.

20. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular per l'elaboració d'un Pla Estratègic Tèxtil Local.

PRECS I PREGUNTES

21. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre actuacions previstes per arreglar el carrer Prat de la Riba.

22. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular sobre les baixes per malaltia del personal de Benestar Social.

23. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular relatiu a posar en marxa una enquesta de satisfacció laboral dels treballadors de l'Ajuntament i Organismes Autònoms.

24. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular relatiu a buscar alternatives a la dificultat de poder accedir a la Plaça Gran.

25. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les bandes reductores de velocitat.

26. Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular relativa al Reglament de Cementiris.

27. Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular per la retirada de la pilona del carrer Sant Francesc d'Assís.

28. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el complex esportiu "El Sorrall".

29. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació dels Plans Integrals a la ciutat.

ACTA NÚM. 16/2004- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 11 DE NOVEMBRE DE 2004.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia onze de novembre de dos mil quatre, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARÍA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Eren excusats els regidors següents :

JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

 

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRA QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 D'OCTUBRE DE 2004.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

2 - DESPATX OFICIAL

  • El Sr. Alcalde informa del premi atorgat per la fundació Carulla al mataroní Manuel Clariana Regàs, per la seva tasca a favor de l'ensenyament del català, fent extensiva la felicitació de l'Ajuntament al Sr. Clariana per tan merescut guardó.

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA SOBRE L'ACTUAL PROJECTE DE CONSTITUCIÓ EUROPEA.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la Moció següent :

"Atès que els caps d'Estat i de Govern de la Unió van aprovar el passat 18 de juny de 2004 un projecte de tractat constitucional que modifica les institucions europees, l'aprovació del qual requereix la ratificació de TOTS els Estats membres;

Atès que aquest projecte no recull cap de les propostes significatives realitzades pel conjunt de la societat catalana, des dels àmbits acadèmics i socials fins els econòmics i polítics, recollides per la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la Unió Europea.

Atès que reconeixem la necessitat d'harmonitzar i simplificar els tractats existents i avançar cap a un model social d'Europa més just i solidari, que no podem acceptar una constitució amb un contingut social molt feble i que defensa el model neoliberal com l'únic sistema econòmic vàlid per Europa, sense tenir en compte les conseqüències que tindrà en el nostre entorn ambiental.

Atès que defensem que Europa sigui un actor internacional compromès en la defensa dels drets humans i el desenvolupament a nivell global, i que no podem acceptar una constitució que concep Europa com una entitat aïllada i tancada.

Atès que creiem que Europa ha de ser un ens polític proper al ciutadà, i que no podem acceptar una constitució amb importants dèficits democràtics perquè dóna preferència als organismes de decisió no elegits pels ciutadans enfront del Parlament europeu.

Atesa la tradició europeista de Catalunya, però atès que aquesta constitució europea nega drets tan elementals dels pobles com és el reconeixement oficial de les llengües que parlen milions d'europeus, i atès que no podem acceptar una constitució que consagra l'Europa del estats a costa de l'Europa de les nacions, les quals es veuen clarament marginades en aquest text.

Per tots aquests motius,

El grup municipal d'ERC proposa que el Ple municipal aprovi els següents

ACORDS

  1. L'Ajuntament de Mataró declara que l'actual projecte de Constitució Europea és insuficient pel que fa als drets socials, econòmics, ambientals, lingüístics i nacionals de tots els catalans i catalanes.
  2. L'Ajuntament de Mataró sol·licita a l'Estat Espanyol que revisi l'actual Tractat Constitucional i que hi introdueix-hi tots canvis necessaris per tal de fer-lo més acceptable pel conjunt de la societat.
  3. L'Ajuntament de Mataró farà avinents aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats, al Ministeri d'Afers Exteriors i al Parlament Europeu."

4 - PROPOSTA CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA, D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ I EL PARTIT POPULAR SOBRE L'ACTUAL PROJECTE DE CONSTITUCIÓ EUROPEA.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta conjunta següent :

"Atès que els caps d'Estat i de Govern de la Unió van aprovar el passat 18 de juny de 2004 un projecte de tractat constitucional que modifica les institucions europees, l'aprovació del qual requereix la ratificació de TOTS els Estats membres.

Atès que aquest projecte de tractat constitucional ha de ser ratificat per tota la ciutadania, en un referèndum previst pel mes de febrer del 2005, i que la majoria dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat desconeixen el contingut d'aquest document.

Atès que els resultats electorals de les eleccions europees del juny del 2004, en que més del 60% dels ciutadans i ciutadanes de Mataró varen exercir el seu dret a l'abstenció, ens indiquen que gran part dels mataronins i mataronines tenen desinterès o desencís per el model actual d'Unió Europea.

Atès que el debat públic actual sobre el posicionament a prendre per part de cada ciutadà es fonamenta a partir de l'opinió de diferents grups polítics o socials, i el ciutadà no té un coneixement directe del text a aprovar.

Atès que en altres processos de consulta sobre documents similars (constitució espanyola, estatut d'autonomia), s'ha facilitat l'accés dels ciutadans i ciutadanes al text a aprovar.

Atès que el paper de les administracions públiques ha de ser el de vetllar per un debat, ric i transparent, que permeti als ciutadans i ciutadanes prendre la seva decisió de forma lliure i informada, i no pas el de donar instruccions per una o altra opció.

ACORDS

  • Promoure en la ciutadania del nostre municipi el coneixement, debat i difusió del text de la Constitució Europea.

  • Instar al govern municipal a presentar una proposta en aquest sentit a la propera Junta de Portaveus.

  • Instar a la Generalitat de Catalunya i al Parlament Europeu a promoure el coneixement del text en català de la Constitució Europea.

  • Comunicar aquests acords al Govern de l'Estat, Congrés de Diputats, al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya i al Parlament Europeu."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, manifesta l'adhesió del seu grup al punt quart de l'ordre del dia, no així al punt tercer relatiu a la proposta del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Estan d'acord que la llengua catalana ha de tenir més protagonisme a la Unió Europea, però no amb el retrat que ha fet el Sr. Civit sobre el futur d'Europa. Respecte al projecte de Constitució Europea podien preferir una Constitució més curta, reflex d'un model neoliberal més semblant al nord-americà, però valoren el que suposa compartir un projecte europeu comú, de cultura, civilització, democràcia i llibertat. També critica la postura neutral del govern del Sr. Rodríguez Zapatero, sense pronunciar-se clarament a favor del projecte de Constitució, i pensa que el que està en joc és molt important i precisa de més compromís.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, s'adhereix a la proposta que incorpora el punt quart de l'ordre del dia. Pensa que ara no és el moment perquè els grups facin campanya a favor o en contra del projecte de Constitució, i menys des del Ple Municipal, sense perjudici de què cada força política, en el moment i lloc que toqui, es posicioni davant la ciutadania. També critica que el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya faci maniobres per quedar més catalanista que ningú.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, destaca el caràcter històric de la Constitució Europea, en la que per primera vegada s'igualen tots els drets i deures de tots els ciutadans, expressió de l'Estat social i de dret en el conjunt de tota Europa. També s'aprofundeix en la democràcia al donar-se més poder al Parlament Europeu amb un mecanisme de doble majoria, amb més capacitat en la política exterior, de defensa i de solidaritat entre els països europeus. Així mateix es consolida el projecte europeu davant altres grans potències, com la Xina i els Estats Units, i a més permet que els Estats membres de la Unió ampliïn la presència de les autonomies en temes tan destacats com delegacions permanents, comissions, tribunals, iniciatives de reforma dels drets lingüístics, etc. La moció conjunta que recolza el grup socialista pretén donar tota la informació necessària als ciutadans perquè puguin formar-se una opinió, i després seran els partits els que es pronunciïn sobre el projecte de Constitució. Per això votaran en contra de la proposta d'ERC, perquè no respecta els principis o "modus operandi" esmentat.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia l'abstenció del seu grup en la proposta conjunta (nº 4 de l'ordre del dia) perquè no contradiu el plantejament de la moció presentada per Esquerra Republicana de Catalunya (nº 3 de l'ordre del dia). Posa de manifest que CiU havia presentat una moció sobre aquest tema, que després ha retirat per sumar-se a la conjunta, evitant així pronunciar-se sobre el projecte de Constitució; considera però que el consens té un límit quan comporta renunciar a les idees pròpies amb un discurs ambigu que acaba per fer perdre la confiança dels ciutadans.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds . Esquerra Unida i Alternativa, considera que el Ple Municipal no és lloc per donar lliçons d'un ideari particular sobre una qüestió respecte la qual s'han de pronunciar els ciutadans a les urnes. Tampoc pensa que ICV-EUiA hagi de donar explicacions sobre el seu posicionament, quan és la única força política que, com és conegut, ha fet un debat obert en el sí del partit per decidir la seva postura sobre el projecte de Constitució Europea; aquest projecte té moltes altres mancances que les assenyalades per Esquerra Republicana de Catalunya, com ara el de la cultura per la pau, i quan els Estats europeus, entre ells Espanya, exporten armes a tot el món per valor de 21.500 milions d'euros. Però malgrat això, entén que el Ple Municipal no és el lloc adequat per manifestar l'opció partidista, a la vista del pròxim referèndum. Considera finalment que el grup municipal d'ERC no està comportant-se amb responsabilitat en aquest tema. El vot favorable o desfavorable dels ciutadans a la Constitució Europea serà defensat pels partits en el lloc que correspongui; en suma, no és el paper del Ple Municipal orientar el vot ciutadà sobre aquest assumpte, sinó proporcionar amb transparència tota la informació que calgui als ciutadans per tal que puguin formar-se una opinió sobre el projecte de Constitució Europea.

El senyor Antoni Civit demana al Sr. Graupera que no apel·li a la responsabilitat dels partits polítics, perquè l'actuació d'ERC sempre ha estat guiada pel sentit de la responsabilitat.

Seguidament el Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 3 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 2, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Vots en contra: 14, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (3).

Abstencions: 8, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 4 de l'ordre del dia :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (3) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 2, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ, PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS € ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA I PARTIT POPULAR "PER UN RETORN ÍNTEGRE" DELS DOCUMENTS CATALANS ESPOLIATS I DIPOSITATS A SALAMANCA.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la Proposta següent :

"Abans de final d'any, i segons una proposició no de llei del Congrés de Diputats aprovada el 18 de maig de 2004, el Govern espanyol ha de prendre una determinació sobre la destinació que ha de donar als documents i d'altres materials espoliats pel dictador Franco a persones i entitats públiques i privades de tota classe al nostre país €incloent-hi molts ajuntaments catalans i valencians€ i actualment dipositats a l'Archivo General de la Guerra Civil, de Salamanca.

Donat que aquests documents són un bé inalienable del poble català/valencià;

Donat que les orientacions d'UNESCO recomanen el retorn al seu lloc de procedència de béns i documents incautats o desplaçats en temps de conflicte o guerra;

Donat que els arxius catalans espoliats tenien €i tenen€ la seva pròpia i inalienable Unitat d'Arxiu;

Donada la necessitat de tot poble de conservar el seu patrimoni històric i de recuperar la seva memòria històrica;

Donat que hi ha una Comissió de la Dignitat que fa molt de temps que treballa perquè es repari amb justícia aquesta situació històrica,

Donat que en el Ple Municipal celebrar el 12 de setembre de 2002, els grups municipals Socialista, d'Iniciativa per Catalunya-Verds i de Convergència i Unió, a proposta del darrer, van aprovar una proposta de resolució per l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró a la Declaració pel retorn dels "Papers de Salamanca" promoguda per la Comissió per la Dignitat i per a que s'acomplís l'Acord del Consell de Ministres del govern espanyol (15 de març de 1995) de retornar a Catalunya els fons documentals confiscats durant la guerra civil. Alhora que manifestava el rebuig a l'exposició "Propaganda en Guerra" de Salamanca on s'utilitzaven els fons documentals confiscats al poble català i a l'acord adoptat pel Patronat de l'"Archivo de Salamanca", presidit per la que a les hores era ministre de cultura, Sra. Pilar del Castillo, pel qual es decidí refusar el retorn de cap paper a Catalunya i es donà per tancada la qüestió.

És per tot això que, els grups municipals sotasignants, proposen l'adopció dels següents:

ACORDS

  1. Expressar el seu suport a l'entitat "Comissió de la Dignitat" en la seva reivindicació de resoldre el contenciós plantejat amb la restitució dels materials dipositats a Salamanca i a l'Operació Retorn.
  2. Demanar al Govern espanyol el retorn íntegre de tots els documents i d'altres materials espoliats per la DERD (Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos) i d'altres organismes els anys 1938 i 1939 al nostre país i retinguts avui a l'Arxiu de Salamanca.
  3. Expressar el seu suport a tots aquells ajuntaments i altres entitats i particulars que lluiten pel retorn dels seus arxius.
  4. Comunicar aquest acord a totes les entitats municipalistes, al Parlament de Catalunya, a les Corts Valencianes i a la Comissió de la Dignitat."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, es congratula del resultat final de la proposta i l'esforç de consens realitzat per tots els grups signants de la moció.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que el seu grup, juntament amb el d'ICV-EUiA i Partit Socialista va presentar al Ple la mateixa moció al setembre de 2002.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24)

6 - MOCIÓ CONJUNTA DE TOTS ELS GRUP MUNICIPALS SOBRE UN NOU SISTEMA DE FINANÇAMENT PER ALS AJUNTAMENTS.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la Proposta següent

"Durant 25 anys d'Ajuntaments democràtics s'han treballat i portat a terme polítiques que han constituït un avenç important per la societat.

Actualment vivim una situació de canvi que provoca l'aparició de noves necessitats i noves demandes dels serveis locals. Cal que aquesta situació de canvi, els ens locals la puguin afrontar amb competències i recursos suficients, per tal de donar resposta a les noves peticions dels ciutadans i ciutadanes en termes de serveis públics. Per aconseguir-ho cal que el pes financer de les entitats locals augmenti, és a dir calen més recursos econòmics, i també és necessari un augment de les competències per als ens locals.

Tal com hem demanat els ajuntaments i les entitats municipalistes, els governs locals haurien de veure notablement incrementada la participació en la despesa pública global fins a arribar al 30% en lloc del 13% actual per garantir uns recursos suficients i estables i unes competències adients per satisfer les demandes de serveis que la societat actual precisa (educació, habitatge, polítiques d'ocupació, nova ciutadania...) justament en l'administració més propera al ciutadà, basant-nos en el principi de la subsidiarietat.

D'acord amb la resolució del Parlament de Catalunya que constata les mancances i limitacions de les hisendes locals, creiem que és necessari reformar el sistema de finançament de totes les administracions públiques catalanes, així com establir nous marcs competencials entre l'Estat, la Generalitat i els Governs Locals.

 

En relació als antecedents exposats, els sotasignats proposem al Ple l'adopció dels següents ACORDS

Primer.-

Impulsar en el procés de revisió del marc estatutari iniciat pel Parlament de Catalunya en el si de la ponència conjunta, la reforma dels sistema de finançament actual de les institucions públiques catalanes, tant les del Govern de la Generalitat com les dels Ens Locals.

Segon.-

Demanar al Govern de l'Estat la reforma del sistema de finançament local en el marc de les seves competències, per tal que els governs locals tinguin uns recursos suficients, en la perspectiva demanada des de fa tants anys d'arribar a un 30% Administracions Locals, 40% Generalitat de Catalunya i 30% Estat, en la gestió de la despesa pública total, garantint que aquesta implantació del nou sistema beneficiarà el conjunt dels ajuntaments catalans i repercutirà positivament en el seu finançament.

Tercer.-

Demanar al govern de la Generalitat, com a corresponsable de garantir la suficiència financera dels governs locals a Catalunya, una major dotació progressiva dels recursos que destina als ajuntaments i a la resta d'entitats locals catalanes.

Quart.-

En aquest sentit, i més enllà d'una major dotació, els governs locals catalans reclamen al govern de la Generalitat l'increment dels recursos incondicionats, bàsicament del fons de Cooperació Local de Catalunya, i la progressiva reconducció de les transferències condicionades o finalistes cap a aquest Fons. D'aquesta manera podrem assegurar que es reforça l'autonomia local i el principi de subsidiarietat, i dotem als governs locals d'instruments per abordar la prestació de serveis públics de qualitat.

Cinquè.-

Instar la Generalitat a impulsar les modificacions legislatives necessàries per al traspàs de competències i el seu corresponent finançament als municipis en les matèries que el mateix Acord del Tinell ja preveu, i per superar, per la via de la cooperació, la duplicitat de serveis que ofereixen les diverses administracions públiques que concorren en un mateix territori.

Sisè.-

Comunicar aquests acords al Ministre d'Administracions Públiques del govern de l'Estat, al Conseller de Governació i al Conseller d'Economia i Finances dels govern de la Generalitat, a tots els grups parlamentaris del Parlament i de les Corts Generals i a les entitats municipalistes de Catalunya."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, observa que en la etapa del govern estatal del Partit Popular i del govern català de Convergència i Unió, ha estat molt fàcil culpar-los dels problemes de financiació; ara veurem que passa amb el govern socialista a la vista de les expectatives que s'han creat.

Durant la intervenció del Sr. Mojedano comencen a sentir-se veus i crits del públic, que obliguen al Sr. Alcalde a demanar silenci per facilitar el correcte desenvolupament de la sessió plenària. Malgrat això, i degut al soroll existent a la sala, el Sr. Mojedano interromp la seva intervenció; tot seguit la cridòria es fa general, per la qual cosa el Sr. Alcalde suspèn el desenvolupament de la sessió, demanant als portaveus dels grups una reunió urgent en la sala contigua a la de Plens.

Després d'aquesta reunió, el Sr. Alcalde informa als assistents €convocats en relació a la problemàtica del reglament del Cementiri, objecte d'una pregunta del grup Popular consignada en el punt nº 26 de l'ordre del dia- que no adelantarà el tractament de punt 26 de l'ordre del dia, però que amb el Ple suspès, ell mateix donarà totes les explicacions que els assistents volen saber sobre tot el que afecta al punt 26 de l'ordre del dia.

Durant els trenta minuts següents, el Sr. Alcalde dóna les explicacions demanades sobre la problemàtica del Reglament del Cementiri, entre els crits i la tensió del públic assistent.

Donades les explicacions pertinents, el Sr. Alcalde aixeca la suspensió de la sessió, que es reprèn.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, continua la seva intervenció, observant que veuen una certa contradicció, d'una banda que es manifesti que s'ha de millorar el finançament local i per una altra que no s'estigui d'acord o tinguin reserves en què la Generalitat pugui delegar algunes competències als ens locals. Semblava que el Partit dels Socialistes de Catalunya tenia vocació clara de transferir aquestes competències, però ara amb el discurs global del tripartit, això sona més al discurs que ja havien sentit anys enrera de Convergència i Unió.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el vot afirmatiu del seu grup a la Moció, ja que és important aconseguir la unanimitat de tots els grups municipals en el tema clau que és la suficiència dels Ajuntaments per poder desenvolupar les seves polítiques. Ressalta la posició unànime de l'Ajuntament de Mataró al voltant del tema de la suficiència financera.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, celebra que s'hagi pogut arribar a aquest consens entre tots els grups municipals. Explica que el sistema de finançament que tenim en aquests moments ens perjudica notablement, no resol cap dels problemes de suficiència financera, les competències impròpies i els problemes dels ciutadans en temes d'immigració, envelliment i transport públic. S'està parlant d'un sistema de finançament, en el que els Ajuntaments financen reformes dels impostos estatals, com l'IAE que ha comportat una pèrdua anual de 250 milions de pessetes a l'Ajuntament de Mataró i això no es pot permetre. El govern de la Generalitat i el govern de l'Estat han anunciat mesures positives per tal de fixar un objectiu de millora global en què hi intervinguin temes de traspassos de competències. Durant els propers mesos es crearà la Conferència Sectorial d'Afers Locals entre el Govern de l'Estat, les Comunitats Autònomes i la Federació Espanyola de Municipis elaborant un llibre blanc per preparar propostes de cara a l'any 2006. És bo doncs que l'Ajuntament tingui objectius comuns en el marc d'aquest debat polític que haurà en aquests propers dos anys.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

7 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER DONAR SUPORT AL RECONEIXEMENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE PATINATGE COM A MEMBRE DE PLE DRET DE LA FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE PATINATGE.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la Proposta següent :

"Atès que la selecció catalana d'hoquei patins ha participat de forma oficial en el campionat del món B que s'ha disputat aquest mes d'octubre a Macau, amb l'objectiu de guanyar-se una plaça per accedir al mundial A que tindrà lloc l'agost de l'any vinent a San José (Califòrnia).

Atès que aquesta fita històrica suposa el segon pas cap al reconeixement internacional del patinatge i l'hoquei catalans, després de l'ingrés provisional a la Internacional Roller Sports Federation (FIRS) el passat mes de març, i el pròxim 26 de novembre l'Assemblea de la FIRS haurà de decidir respecte del reconeixement oficial i l'ingrés definitiu de la Federació Catalana.

Per tot això, proposem a l'Ajuntament Ple els següents

ACORDS

Primer

.- Donar suport al reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge, i instar al Govern de l'Estat a respectar i fer respectar la lliure voluntat de les federacions esportives catalanes a federar-se internacionalment si ho desitgen.

Segon.-

Instar al Govern de la Generalitat a promoure un acord amb el Govern de l'Estat per a respectar el lliure dret d'associació entre entitats privades esportives i el lliure dret de participació per part dels esportistes.

Tercer.-

Instar al Govern de la Generalitat a promoure un acord amb el Govern de l'Estat i les seves màximes instàncies esportives pel ple respecte als processos de presa de decisió de les federacions esportives internacionals a efectes d'acceptar l'afiliació de les federacions esportives catalanes que ho sol·licitin

Quart.-

Instar al Govern de la Generalitat a promoure un acord amb el Govern de l'Estat per a la retirada del recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei 9/1999 del Parlament de Catalunya de suport a les seleccions catalanes.

Cinquè

.- Fer arribar aquest acord a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya per tal que el difonguin entre els seus associats i aquests puguin adoptar resolucions de suport similar.

Sisè

.- Notificar aquest acord als grups polítics i a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Secretaria General de l'Esport, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Govern de l'Estat."

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, manifesta que el seu grup no donarà suport a aquesta Moció, perquè entenen que mai donaran suport al fet que es pugui enfrontar una selecció d'una part d'Espanya amb la selecció espanyola. Pels mataronins és molt més important que els seus representants s'esforcin en trobar punts en comú en temes de com millorar les instal·lacions i equipaments esportius de la nostra ciutat i no en aquest enfrontaments continus, perquè tot això acabarà sent debatut i votat en els organismes federatius corresponents.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el vot afirmatiu del seu grup a la Moció, ja que està en plena consonància amb una Moció que ja es va presentar a la Generalitat.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el vot favorable del seu grup, i destaca que convé rebaixar el to polític perquè s'està parlant en definitiva d'esports. Demana per tant respecte en les decisions de les federacions esportives i intentar tractar aquest tema amb normalitat.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu del seu grup donant recolzament a aquesta Moció per una qüestió de coherència amb la història i tradició del nostre país.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

Abstencions: Cap.

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei Estudis i Planificació-

8 - RATIFICAR EL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 8174/2004, DE 28 D'OCTUBRE, D'APROVACIÓ DEL CONVENI DE COL.LABORACIÓ PER A L'EXECUCIÓ DEL PROJECTE "PLANS ESTRATÈGICS TÈXTILS LOCALS"

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, presenta a ratificar el següent Decret :

"DECRET

8174/2004 de 28 d'octubre

Assumpte:

Aprovar i subscriure el "Conveni de Col·laboració entre la Xunta de Galícia, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Jaén, el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallés Occidental, l'Ajuntament de Badalona, l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament de Béjar, l'Ajuntament d'Igualada, l'Ajuntament de Manresa, l'Ajuntament de Mataró, l'Ajuntament d'Ontinyent, l'Ajuntament de Sabadell, l'Ajuntament de Terrassa, la Asociación de Colectividades Textiles de Europa, el Consejo Intertextil Español, Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors, per a l'execució del Projecte Planes Estratégicos Textiles Locales", en els termes de la proposta de conveni i annexes 1 i 2 adjunts a aquest decret.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2004 815 - AL

L'Ajuntament de Mataró és membre de la "Asociación de Colectividades Textiles Europeas" (ACTE) integrada - entre altres - per diversos municipis espanyols, que està destinada a promoure polítiques de millora de la competitivitat de les empreses tèxtils. L'any 2003 aquesta associació va aprovar la Declaració de Biella que estableix els principis inspiradors del Projecte "Plans Estratègics Tèxtils Locals".

El "Consejo Intertextil Español" (CIE) és l'organisme superior de coordinació i representació en l'àmbit estatal de les diferents entitats sectorials tèxtils i, entre altres finalitats, assumeix la funció de representació i és l'interlocutor amb les Administracions Públiques en aquest sector i coordina l'acció de les diverses associacions existents.

L'Ordre número 3261/2003, de 21 de novembre, del Ministeri de Ciència i Tecnologia (BOE núm. 282 de 25 de novembre) ha aprovat les bases per a l'atorgament de les subvencions del Programa de Fomento de la Investigación Técnica para el Sector Textil/Confección (PROFIT). L'any 2004 el "Consejo Intertextil Español" ha participat en aquesta convocatòria amb el Projecte "Plans Estratègics Tèxtils Locals" que ha resultat subvencionat per resolució del Comitè d'Avaluació de 8 de juliol de 2004.

Per aquesta raó, es proposa la signatura d'un Conveni de Col·laboració entre diferents administracions públiques, associacions i sindicats per executar el Projecte "Plans Estratègics Tèxtils Locals". Aquest conveni de col·laboració contempla l'obligació de l'Ajuntament de Mataró de realitzar les següents aportacions al "Consejo Intertextil Español" qui haurà de justificar davant l'Ajuntament haver-les destinat a la finalitat d'aquest Projecte:

a) Abonar la quantitat de 6.400 euros.

b) Atorgar una bestreta reemborsable a compte de la subvenció PROFIT per les quanties i terminis següents:

1. Realització d'un pagament anticipat, en la signatura del conveni, d'11.200 euros corresponent al:

- 50% de l'aportació en concepte de realització dels plans estratègics, 2.500 euros.

- 50% de l'aportació en concepte d'oficina central, 700 euros.

- 50% de bestreta reemborsable de la subvenció del PROFIT, 8.000 euros.

2. Realització en el termini de 8 mesos des de la signatura del conveni de l'import resultat de la suma de les següents quantitats:

- 70% de la despesa realitzada i justificada fins el moment, en concepte d'execució dels plans estratègics.

- 70% de la depesa realitzada i justificada fins el moment, en concepte d'oficina central.

Es descomptaran els aportacions liquidades en el primer pagament anticipat.

3. En el termini de 12 mesos de vigència del conveni es realitzarà un tercer pagament del 70% de la despesa escollida realitzada no imputada en les anteriors justificacions.

El "Consejo Intertextil Español" reintegrarà a l'Ajuntament de Mataró els imports percebuts en concepte de bestreta reintegrable per un import total de 16.000 euros, en el termini de 15 dies a comptar des d'aquell en el que hagi rebut la subvenció del PROFIT.

En ús de les facultats que m€atorga la Llei 7/85 de 2 d€abril, reguladora de les bases de Règim local, RD legislatiu 781/86, de 18 d€abril que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim local, i la Llei 8/87 de 15 d€abril municipal i de Règim local de Catalunya, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d€abril, pel qual s€aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i el Decret d€Alcaldia de data 11 de maig de 2004, de delegació,

RESOLC

1.- Aprovar i subscriure el "Conveni de Col·laboració entre la Xunta de Galícia, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Jaén, el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallés Occidental, l'Ajuntament de Badalona, l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament de Béjar, l'Ajuntament d'Igualada, l'Ajuntament de Manresa, l'Ajuntament de Mataró, l'Ajuntament d'Ontinyent, l'Ajuntament de Sabadell, l'Ajuntament de Terrassa, la Asociación de Colectividades Textiles de Europa, el Consejo Intertextil Español, Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors, per a l'execució del Projecte Planes Estratégicos Textiles Locales", en els termes de la proposta de conveni i annexes 1 i 2 adjunts a aquest decret.

2.- Realitzar una aportació econòmica íntegrament a càrrec de l'Ajuntament de Mataró per al finançament dels Plans Estratègics, a favor del "Consejo Intertextil Español" per un import únic de 3.200 euros del pressupost municipal vigent de l'any 2004 i 3.200 euros amb càrrec al pressupost de l'any 2005. La destinació de l'aportació econòmica serà per als Plans Estratègics Tèxtils Locals, dins la subvenció atorgada pel Programa de Fomento de la Investigación Técnica para el Sector Textil/Confección (PROFIT) i es distribuiran 5.000 euros a Plans Estratègics i altres 1.400 euros a Oficina Central.

3.- Atorgar una bestreta reintegrable a favor del "Consejo Intertextil Español", per un import de 8.000 euros del pressupost municipal vigent per a l'any 2004. i 8.000 euros a càrrec del pressupost per el 2005, i segons els terminis i pels conceptes següents:

- A la signatura del conveni es realitzarà un pagament anticipat, d'11.200 euros corresponent als conceptes següents:

- 50% de l'aportació en concepte de realització dels plans estratègics;

- 50% de l'aportació en concepte d'oficina central;

- 50% de bestreta reemborsable de la subvenció del PROFIT.

- Realització en el termini de 8 mesos des de la signatura del conveni de l'import resultat de la suma de les següents quantitats:

- 70% de la despesa realitzada i justificada fins el moment, en concepte d'execució dels plans estratègics.

- 70% de la depesa realitzada i justificada fins el moment, en concepte d'oficina central.

Es descomptaran els aportacions liquidades en el primer pagament anticipat.

- En el termini de 12 mesos de vigència del conveni es realitzarà un tercer pagament del 70% de la despesa escollida realitzada no imputada en les anteriors justificacions.

El reintegrament dels 16.000 euros de bestreta realitzada per l'Ajuntament de Mataró amb càrrec a la subvenció atorgada pel Ministerio de Ciència y Tecnologia pel Programa de Fomento de la Investigación Técnica para el Sector Textil/Confección (PROFIT) es realitzarà pel "Consejo Intertextil Español" en els terminis establerts en el conveni.

4.- Ratificar pel Ple l'aprovació i signatura del conveni de col.laboració i els seus annexes."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, retira la seva proposta (punt nº 20 de l'ordre del dia) per a l'elaboració d'un Pla Estratègic Tèxtil Local degut a la signatura d'aquest Conveni. Celebra aquest Conveni que portarà a elaborar aquest Pla Estratègic en què les empreses mataronines podran ser més competitives. Considera que es tenia que haver reaccionat abans ja que ha mancat sensibilitat cap la indústria del tèxtil que desitgen que canviï amb la signatura d'aquest conveni. Indica que s'ha de solucionar els problemes d'infrastructura, posar a disposició dels industrials un sòl a preus assequibles, una política fiscal més incentivadora, uns bons serveis municipals, impulsar un centre universitari potent que sigui capaç de prestar col·laboració a les empreses, impulsar que CETEMSA pugui convertir-se en el Centre Tecnològic Tèxtil a Catalunya. Impulsar també la concertació amb els agents socials perquè les empreses en moments de crisis puguin ser capaces de reestructurar-se, i seria bo que des de la Web municipal es puguin promocionar les empreses dins del camp de la moda. En definitiva una bona política de promoció de ciutat que faci que Mataró sigui un entorn creatiu capaç d'atraure als emprenedors i a les empreses que puguin venir de fora.

El senyor Alcalde destaca que des de l'administració municipal sempre s'ha vingut apostant perquè el sector del tèxtil tingués viabilitat econòmica; un exemple va ser el projecte "Moda Mataró", en el que l'administració municipal va destinar molt recursos tot i que no es van tenir els resultats esperats. Li sobta que li digui que el govern municipal no té sensibilitat quant als 6 mesos de la presa de possessió, ja es porta a la signatura aquest Conveni de Plans Estratègics Tèxtils Locals. Confia que aquest programa sigui útil i marqui les pautes de futur d'aquest sector del tèxtil, que pugui tenir viabilitat ja que encara té possibilitats de subsistir i ser un sector important en l'economia de la nostra ciutat.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, celebra la signatura d'aquest Conveni, però tenen cert escepticisme sobre el resultat econòmic de les empreses a partir de les actuacions que pugui realitzar el govern municipal.

Fa les reflexions següents :

Hi ha uns objectius generals que emmarquen l'actuació : increment de la competitivitat de les empreses, contractació de treballadors qualificats. Però volen saber com s'estructura el pagament, ja que és un únic Pla Estratègic Territorial pel tèxtil per a la comarca del Maresme, però en canvi existeix 2 operadors territorials: el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Mataró, per tant pregunta si serà un Pla Local de Mataró o un Pla Comarcal del Maresme.

També vol fer dues propostes :

  • Entregar la gestió a CETEMSA, atenent la demanda que ha fet aquesta Fundació al FIDEM per obtenir la homologació com a centre tecnològic tèxtil en quant a recerca, desenvolupament i implantament de noves tecnologies en el tèxtil.
  • Obrir un debat sobre la necessitat d'un Pla Estratègic per a la ciutat. L'Alcalde va plantejar un Pacte pel desenvolupament econòmic i social de Mataró, però és evident que ara signant un Pla Estratègic Sectorial del Tèxtil i també amb el Pla de Promoció de Ciutat aprovat es posen més peces. S'ha de dir que el govern municipal està tocant aquests temes d'una manera parcial i deslligada i per lligar-ho s'ha de partir d'un nou Pla Estratègic de la Ciutat, que seria el marc idoni per integrar aquests elements.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, respon al Sr. Mojedano que per a la redacció d'un Pla Estratègic van demanar ajudes al Ministeri de Ciència i Tecnologia però al final han hagut d'esperar a què les ajudes vinguessin de l'actual Ministeri d'Indústria; també destaca el paper cabdal de CETEMSA, en la que participa l'Ajuntament, com a focus de transferència tecnològica cap a les empreses. Així mateix explica l'evolució de la iniciativa "Moda Mataró" endegada per l'Ajuntament fa més de sis anys i la col·laboració dels empresaris del sector tèxtil. D'altra banda també s'han demanat ajudes per un Programa d'Acompanyament dels treballadors, pensant en reparar la pèrdua de llocs de treball, amb ajudes a la formació i a la recol.locació dels treballadors afectats.

Al Sr. Martí li indica que l'abast del Projecte és la comarca; respecte la petició de què CETEMSA gestioni el projecte, respon que aquest ha de elaborar-lo una consultora, sense perjudici de què CETEMSA col·labori formant part de l'equip tècnic redactor com a coneixedor del territori.

El senyor Alcalde informa que la setmana pròxima començaran a treballar en el Pacte Econòmic i Social, on s'inclouran tots aquells elements que són estratègics per a Mataró. Ara bé això no significa que s'hagi de perdre cap oportunitat fins que estigui el Pacte signat, i per això s'han acollit a aquest conveni perquè és una molt bona oportunitat.

El senyor Paulí Mojedano recorda que el programa PROFIT, al que respon el conveni, el va crear el Ministeri de Ciència i Tecnologia quan era ministre el Sr. Piqué.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

-Servei de Compres i Contractacions-

9 - RATIFICAR EL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 8132/2004 DE 28 D'OCTUBRE, D'APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DE LES TARIFES APLIICABLES A LA CONCESSIÓ PER A L'EXPLOTACIÓ DE L'ESTACIONAMENT SUBTERRANI DE LA PL. SANTA ANNA PER SABA APARCAMIENTOS, SA (SABA).

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta a ratificar el present Decret :

"Per Decret 8132/2004, de 28 d'octubre, la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació va acordar l'aprovació de les tarifes de l'aparcament de la Plaça Santa amb l'aplicació als preus vigents de l'augment experimentat per l'IPC del mes de juliol del 2003 al mes de juliol del 2004, i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat per l'Ajuntament en Ple.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals i Planificació proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 8132/2004, de 28 d'octubre de la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, el contingut del qual és el següent:

"Atès l'escrit de data 21/09/2004, presentat pel Sr. Xavier Martínez Casasín en representació de l'empresa concessionària de l'explotació de l'aparcament subterrani situat a la Plaça de Santa Anna, de Mataró, "Saba Aparcamientos, SA. (SABA)", sol·licitant la revisió de les tarifes aplicades a l'esmentada explotació.

Vist l'informe efectuat per l'enginyer i el Cap del Servei de Mobilitat d'aquesta Corporació, de data 13/09/2004, en el que es proposa acordar de conformitat amb el sol·licitat per l'entitat concessionària de l'explotació de l'estacionament subterrani.

Tenint en compte l'acord de l'Ajuntament Ple de data 20 de desembre de 1991, en el qual es feia referència expressa a la tarifa horària que hauria de regir a l'aparcament, a partir de la seva posada en funcionament.

Atès que l'Ajuntament Ple, per acord de data 2 de novembre de 1995, va aprovar prendre com a referència per a futures revisions de preus l'IPC interanual juliol-juliol.

Tenint en compte que la revisió proposada per SABA s'ajusta al contingut de l'acord del Ple esmentat anteriorment, tal i com recull l'informe de la Intervenció de Fons Municipal de data 20/10/2004.

Atès que l'augment experimentat per l'IPC des del mes de juliol del 2003 (darrer valor d'IPC aplicat a la revisió de les tarifes) al mes de juliol del 2004 ascendeix a l'import de 3,4 %, d'acord amb el que al respecte consta fixat per l'Institut Nacional d'Estadística.

Atesa la urgència per l'aprovació del següent acord ja que les tarifes s'han de començar a aplicar a partir de l'1 de novembre

En ús de les facultats que atorguen a l' Alcaldia la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Regim Local, el RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de regim local, la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Regim Local de Catalunya. I en base al Decret d' Alcaldia de delegació de competències de data 11 de maig de 2004, RESOLC:

Primer.- Aprovar la revisió de les tarifes de l'aparcament de la Plaça de Santa Anna, mitjançant l'aplicació als preus vigents de l'augment experimentat per l'IPC del mes de juliol del 2003 al mes de juliol del 2004, equivalent al 3,4 %, en base a les previsions de l'acord de l'Ajuntament Ple de data 2 de novembre de 1995.

Segon.- Aprovar les tarifes màximes a aplicar, a partir de la seva aprovació, per l'empresa "Saba Aparcamientos, SA (SABA)", següents:

  • Primera hora o fracció 1,70.-EUR, IVA. inclòs.

  • Cadascuna de les següents hores:

- Fins a € hora 0'85.-EUR., IVA. inclòs.

- Més de € hora 1'70.-EUR., IVA. inclòs.

Tercer.- Ratificar el contingut d'aquesta resolució en la propera sessió que celebri el Ple d'aquesta Corporació."

El senyor Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que en el mes de maig van demanar al Ple que els aparcaments gestionats per concessionaris cobrin per trams de 15 minuts.

El senyor Fermín Manchado respon que aquesta gestió ja es va fer amb SABA, però encara no han donat una resposta definitiva.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

-Servei de Recursos Humans-

10 - DECLARACIÓ COMPATIBILITAT A UN FUNCIONARI.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planfificació, presenta la proposta següent :

"VISTA la declaració de segona activitat presentada pel funcionari de l'Ajuntament de Mataró, senyor JOAN MONTERO PASCUAL, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionari a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

CONSIDERANT que l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

CONSIDERANT que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ,

ACORDS

PRIMER.-

Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor JOAN MONTERO PASCUAL, - arquitecte tècnic, adscrit al lloc de treball de cap de servei de patrimoni -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la seva professió d'arquitecte tècnic -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l€Ajuntament on treballa.

SEGON.-

La declaració de compatibilitat del present acord, quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com del de segona activitat, que l'interessat haurà de comunicar.

TERCER.-

Notificar el present acord a la persona interessada. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

11 - EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE PLANTILLA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planfificació, presenta la proposta següent :

"En sessió ordinària celebrada el dia 27 d'octubre de 2003, el ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal per l'any 2004, però en aquests moments i abans que s'aprovi la nova plantilla per l'any 2005 és necessari procedir a modificar l'actual plantilla de funcionaris en el sentit de reconvertir una plaça d'Administració Especial, Tècnic Superior (Grup A) per una plaça d'Administració General, TAG (Grup A).

Aquesta modificació s'ha fet necessària ja que s'ha cobert per lliure designació i prèvia convocatòria el lloc de treball de cap de Joventut i de la Dona, havent estat proposada per aquest lloc una persona amb categoria de TAG que desenvolupava les seves funcions com assessora jurídica al servei de llicències. Per aquest motiu, l'Ajuntament necessita una altra plaça de TAG per adscriure-la al lloc que ha deixat vacant la persona seleccionada com a cap de Joventut, i pot reconvertir una plaça de Tècnic Superior d'Administració Especial perquè no la té coberta ni té previsions de fer-ho.

FONAMENTS DE DRET

L€art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s€aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l€aprovació del pressupost municipal durant l€any de la seva vigència, per respondre a l€establiment de nous serveis, per l€ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l€exercici següent, com també si respon a criteris d€organització interna.

Quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l€exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s€aprovi l€expedient de modificació de crèdits del pressupost. El que avui es presenta per la seva aprovació no requereix aquest tràmit, perquè es tracta d'una reconversió, i la plaça de TAG que es crea queda compensada per la plaça de Tècnic Superior que es suprimeix.

Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.-

Modificar la plantilla de funcionaris en el sentit de reconvertir una plaça d'Administració Especial, Tècnic Superior (Grup A) en una d'Administració General, TAG (Grup A).

Segon.-

Publicar aquesta modificació al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l€Administració de l€Estat i al departament de Governació de la Generalitat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2)

Vots en contra: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (3) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Abstencions: Cap.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

12 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE D'URBANITZACIÓ DE LA FORNENCA, XARXA DE CLAVEGUERAM I ENLLUMENAT PÚBLIC I IMPOSICIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS PER RAÓ DE LES OBRES.

La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent

"Examinat el " Projecte d'urbanització de La Fornenca, pel que fa referència a la xarxa de clavegueram i a la instal·lació de l'enllumenat públic", redactat per l'enginyer de Camins, Canals i Ports Eduard Cot, sota la coordinació dels serveis tècnics municipals, que consisteix en la construcció d'una xarxa de clavegueram per recollir les aigües residuals a la urbanització de La Fornenca i així mateix aprofitar per renovar l'enllumenat públic i la pavimentació dels carrers que la conformen, amb pressupost d'execució per contracte de 496.934,62 € IVA inclòs.

L'objecte del present projecte consisteix en la construcció d'una xarxa de clavegueram a la urbanització La Fornenca, per resoldre el problema que suposa la no existència d'aquest servei i al mateix temps s'aprofita per renovar i legalitzar l'enllumenat públic i la pavimentació dels carrers.

L'esmentat document tècnic defineix de manera completa i detallada les obres a executar en l'urbanització La Fornenca, per tal de dotar-la d'una xarxa de clavegueram que portarà les aigües residuals a la urbanització de Can Quirze, mantenint el col·lector que passa pel carrer Fonoll i construint en aquest col·lector quatre pous de registre per connectar els col·lectors que venen del carrers adjacents.

Al final de col·lector principal s'instal·larà una estació de bombeig prefabricada que elevarà l'aigua fins un pou de registre situat a la urbanització de Can Quirze, mitjançant una canonada d'uns 667,30 metres de longitud.

Les obres tenen la consideració d'obra local ordinària perquè possibiliten la prestació per part de l'Ajuntament d'un servei de la seva competència i l'ampliació i millora d'altres existents.

Pel que fa a l'enllumenat públic, es renovarà i es legalitzarà.

Un cop realitzada les excavacions, es procedirà a executar el paviment de la calçada.

El projecte reuneix els requisits previstos a l'article 24 i següents del ROAS pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

L'article 37 del ROAS i l'article 219.2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar els projectes municipals d'obres.

L'àmbit territorial que avarca el projecte esta qualificat de sòl urbà, segons la secció de Planificació Urbanística municipal.

Atenent a l'article 59 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, Reguladora de les Hisendes Locals que

faculta als Ajuntaments per establir i exigir contribucions especials per la realització d'obres o per l'establiment o ampliació de serveis municipals.

Atenen igualment a l'article 28 de l'esmentada normativa determina que el fet imposable de les contribucions especials el constitueix l'obtenció per part del subjecte passiu d'un benefici o increment de valor dels seus bens com a conseqüència de la realització d'obres públiques ó de l'establiment o ampliació de serveis públics, de caràcter local, per l'Ajuntament respectiu.

Atenent que l'exacció de les contribucions especials precisarà la prèvia adopció de l'acord d'imposició en cada cas concret, segons exigeix l'article 34 de la llei.

L'òrgan municipal amb capacitat per aprovar aquest projecte és el Ple de l'Ajuntament per imperatiu legal i en concret per la Llei d'Hisendes Locals.

Vistos el anteriors informes, la consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

A C O R D S :

Primer.-

Aprovar inicialment el "Projecte d'urbanització de La Fornenca, pel que fa referència a la xarxa de clavegueram i a la instal·lació de l'enllumenat públic", redactat per l'enginyer de Camins, Canals i Ports Eduard Cot, sota la coordinació dels serveis tècnics municipals i amb l'assessorament d'Aigües de Mataró SA, que té per objecte la definició de les obres necessàries per implantar una xarxa de clavegueram i renovar i legalitzar l'enllumenat públic a l'urbanització de La Fornenca, amb un pressupost d'execució per contracte de 496.934,62 € VA inclòs.

L'execució de les obres descrites en el projecte dotaran a la urbanització d'una moderna xarxa de clavegueram per resoldre el problema que suposa la no existència d'aquest servei, i millorarà altres serveis existents com l'enllumenat públic i el paviment de la calçada..

Segon.-

Imposar contribucions especials per raó de l'execució de les obres contemplades en l'anterior projecte als propietaris i residents de la urbanització de La Fornenca, això d'acord amb el que preveuen els articles 28 i següents de la Llei 39/1988 de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

Tercer

.- Sotmetre els anteriors acords a informació pública pel termini de 30 dies hàbils, durant els quals els propietaris afectats podran formular les al·legacions o reclamacions que estimin convenients.

Quart.

- Sol·licitar els corresponents permisos a l'Agència Catalana de l'Aigua i ACESA i als particulars que resulten afectats per aquesta nova instal·lació i que consten identificats en aquest procediment.

Cinquè

.- Comunicar els anteriors acords al President de la A.V. de l'urbanització de La Fornenca, al gerent d'Aigües de Mataró SA i als servei municipals de Ingressos, Urbanisme, Manteniment, Serveis Públics i Mobilitat i PUMSA als seus efectes."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, constata que els veïns de La Fornenca es queixen de què l'Ajuntament no els ha informat suficientment.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

13 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCIÓ D'UN CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE 2 LÍNIES, ENTRE ELS CARRERS DEL PRAT, D'ANTONIO DE SOLÍS, DE FLORIDABLANCA I PLAÇA DE L'HAVANA. "ANXANETA".

La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent

"Examinat el "Projecte executiu de construcció d'un centre d'educació infantil i primària de dues línies, entre la plaça de l'Havana i els carrers del Prat, d'Antonio de Solís i de Floridablanca, Anxaneta", redactat per l'arquitecte municipal Ramon Maria Esquerra i Jofra amb el suport dels serveis tècnics municipals, que té per objecte la construcció d'un nou CEIP en substitució de l'actual CEIP Anxaneta, amb un pressupost d'execució per contracte de 3.672.000,00 € IVA inclòs.

El solar on s'ha de construir el centre escolar té una superfície total de 3.856 m2de forma de "L" amb el costat més llarg de 101 ml a la façana del carrer Solís i el costat més curt de 55 ml a la façana del carrer del Prat.

La façana llarga, de 101 ml, és la que correspon al carrer d'Antonio Solís, i és el punt més alt de la topografia existent. El punt més baix és el que correspon a la plaça de l'Havana..

El futur centre disposarà d'una entrada principal des del carrer Solís i altres 4 entrades segons els usos i situacions.

La superfície construïda total serà de 3.302,80 m2 i l'edifici serà de planta baixa i dos pisos des del pati i, aprofitant el desnivell del solar, de planta baixa i pis des del carrer Solís.

Atès que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

L'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar el projectes municipals d'obres.

L'article 22.2 ñ) de la Llei 11/99 de 21 d'abril de modificació de la Llei 7/85 de 2 d'abril Reguladora de les Bases de règim local estableix que correspon al Ple Municipal aprovar els projectes d'obres no previstos en el pressupost municipal

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el "Projecte executiu deconstrucció d'un centre d'educació infantil i primària de dues línies, entre la plaça de l'Havana i els carrers del Prat, d'Antonio de Solís i de Floridablanca, Anxaneta", redactat per l'arquitecte municipal Ramon Maria Esquerra i Jofra amb el suport dels serveis tècnics municipals, que té per objecte la construcció d'un nou CEIP en substitució de l'actual CEIP Anxaneta, amb un pressupost d'execució per contracte de 3.672.000,00 € IVA inclòs.

Segon.-

Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se reclamacions dins de l'esmentat termini.

Tercer .-

Comunicar els anteriors acords al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a l'Institut Municipal d'Educació i als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, Gestió Econòmica- Patrimoni i Compres i Contractacions als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

14 - ACCEPTAR L'AJUDA DE 37.517,00 € ATORGADA A L'ACTUACIÓ MUNICIPAL DEL CARRER DE LA PALMA INCLOSA EN EL PROGRAMA GENERAL DEL PLA ÚNIC D'OBRES I SERVEIS DE CATALUNYA ANUALITAT 2004, AIXÍ COM LA NORMATIVA APROVADA PER DESENVOLUPAR EL PLA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent

"En data 5 d'octubre de 2004, amb el número de registre d'entrada 200400035866, el Departament de Governació i Administracions Públiques, Serveis Territorials a Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, notifica a l'Ajuntament de Mataró que l'actuació municipal anomenada "Reurbanització de la Palma", PG-2004/330 ha estat inclosa en el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, any 2004.

Segons l'esmentada comunicació, a l'Ajuntament de Mataró li ha estat atorgada una subvenció de 37.517,00 €, segons resulta del Decret GAP2510/2004 , de 10 de setembre de 2004, publicat en el DOGC núm. 4225, de 23 de setembre de 2004.

Aquesta ajuda està destinada a finançar les obres de reurbanització del carrer de la Palma, que disposa d'un pressupost d'execució per contracte de 75,034,00 €, aprovat definitivament per la Comissió de Govern municipal en data 8 de setembre de 2003.

Vistes les bases d'execució del PUOSC 2004-2007 que regulen a el procediment a observar per percebre l'ajuda atorgada.

La Consellera Delegada d'Obres proposa al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Acceptar la subvenció de 37.517,00 € atorgada pel Departament de Governació i Administracions Públiques, Serveis Territorials a Barcelona, de la Generalitat de Catalunya a l'Ajuntament de Mataró, per l'obra PG-2004/330 "Reurbanització de la Palma", que ha estat inclosa en el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, any 2004, segons es desprèn del Decret GAP2510/2004 , de 10 de setembre de 2004, publicat en el DOGC núm. 4225, de 23 de setembre de 2004 i notificada particularment a l'Ajuntament de Mataró, mitjançant escrit de data 30 de setembre de 2004, amb el número de registre de sortida 0111S/10.481/2004.

Segon.- Igualment acceptar la normativa aprovada per desenvolupar el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya i complimentar els models establerts pel Decret 375/2004, de 7 de setembre per a la gestió administrativa de l'esmentada obra que figura inclosa en el PUOSC, quadrienni 2004-2007.

Tercer.- Comunicar els anteriors acords al Departament de Governació i Administracions Públiques, Serveis Territorials a Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, adjuntant dos exemplars del projecte aprovat corresponent a la present actuació i complimentar la resta de documentació que es demana a les bases d'execució del PUOSC 2004-2007, utilitzant el modelatge administratiu pertinent.

Quart.- Notificar aquests acords als Serveis Econòmics municipals als efectes escaients. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquest moment s'absenta de la sessió la Sra. Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona.

15 - RATIFICAR EL DECRET 7765/2004 DE 18 DE L'ALCALDIA RELATIU A LA PRESENTACIÓ DEL PROJECTE D'INTERVENCIÓ INTEGRAL DE CERDANYOLA, DINS DE LA CONVOCATÒRIA PTO 2403/2004 DE 9 DE SETEMBRE PER A L'ATORGAMENT DELS AJUST QUE ESTABLEIX LA LLEI DE BARRIS.

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, presenta a ratificar el present decret :

"Per Decret 7765/2004 de 18 d'octubre, l'Alcalde va resoldre participar en la convocatòria del Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO/2403/2004, de 9 de setembre, per a l'atorgament dels ajusts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat núm. 4219 de 15 de setembre de 2004.

En el mateix decret es justificaven les raons que van portar a adoptar l'acord, encara que la matèria en qüestió fos competència, per imperatiu de la normativa que requereix aquesta convocatòria, del Ple, i es disposava a l'acord quart que seria ratificat pel Ple de l'Ajuntament,

En conseqüència la consellera delegada d'Obres proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Ratificar el Decret 7765/2004 de 18 d'octubre, de l'Alcaldia, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

"Primer.- Aprovar el Projecte d'intervenció integral de Cerdanyola, redactat pels serveis tècnics municipals, que descriu la realitat urbanística i socioeconòmica de l'àrea territorial delimitada pels carrers dels Salesians, de Joan Maragall, i per les rondes de la Roca Blanca i Bellavista i avinguda de Josep Puig i Cadafalch, així com les actuacions que cal emprendre per tal de millorar les condicions dels ciutadans residents en aquesta àrea, que es troba amb importats problemes de dèficits socials i urbans per diferents motius.

El pressupost del projecte té un cost total de 8.940.000,00 EUR., i per al seu finançament no s'han sol·licitat ni s'han rebut altres ajuts.

Segon.- Presentar davant la Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Projecte d'intervenció integral de Cerdanyola dins de la convocatòria PTO/2403/2004 de 9 de setembre, per a l'atorgament dels ajusts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny, de millora de barris, sol·licitant un ajut de 6.705.000,00 EUR., que representa el 75 % del conjunt d'actuacions que conformen el projecte.

Tercer.- Formalitzar la sol·licitud de participació d'aquest Ajuntament en el Fons de Foment d'acord amb el que estableixen respectivament els punts 5 i 6 de les bases de la convocatòria, acompanyada de la documentació complementària que s'esmenta.

Quart.- Elevar aquesta Resolució al Ple Municipal en la propera sessió que celebri per a la seva ratificació i perquè faculti a aquesta Alcaldia per a signar la documentació que sigui necessària en ordre a la gestió i execució de l'ajut sol·licitat.

Cinquè.- Comunicar la present resolució a la coordinadora de l'Àrea de Serveis Personals, a l'IMPEM, als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat i Gestió Econòmica."

Segon.-

Comunicar l'anterior acord, mitjançant certificat, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, als seus efectes."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, es troba conforme amb la proposta. Dit això, lamenta les contradiccions dels grups en el govern quan no poden complir allò que han promès als barris, la qual cosa genera frustració.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que el seu grup fa molts anys que està proposant mesures de rehabilitació dels barris. També creu, com el Sr. Mojedano, que no han de generar-se expectatives excessives en els barris si després han de produir frustració, i que les coses s'han d'explicar amb realisme. La obtenció d'un ajut per millorar el barri de Cerdanyola, el més populós de la ciutat, no ha de fer oblidar que abans de construir nous barris han de dedicar-se els esforços que calguin per rehabilitar els antics.

El senyor Alcalde comunica als membres de la Corporació que la Sra. Alicia Romero ha abandonat la sessió, fa uns minuts, perquè la seva avia acaba de morir i no es veia amb cor de continuar. Per això fa constar la condolència d'ell mateix i de la resta de membres del Consistori.

El senyor Alcalde comparteix amb el Sr. Esperalba la preocupació per la rehabilitació dels barris de la ciutat, i en aquest sentit espera que se'ls concedeixin els ajusts ara demanats pel barri del Cerdanyola. També esmenta que en els darrers vuit anys s'han invertit en obra pública 9 milions d'euros, i hi ha nous projectes redactats per valor de 6 milions, la qual cosa demostra la posició del govern a favor de la rehabilitació de tots els barris de la ciutat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

16 - DEIXAR SENSE EFECTE L'ENCÀRREC D'EXECUCIÓ DE LES OBRES DEL PROJECTE DE REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA GATASSA, ADOPTAT PEL PLE DE L'AJUNTAMENT EL DIA 7 D'OCTUBRE DE 2004 A PUMSA, PER ESTAR ENCOMANADES A GINTRA SL DINTRE DE LA SEVA CONCESSIÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent

"El Ple de l'Ajuntament de data 7 d'octubre de 2004 adopta els acords del següent tenor literal:

Primer.- Aprovar inicialment el "Projecte de reurbanització de la plaça Gatassa ", redactat per l'arquitecta municipal Marisol Carrillo amb el suport dels serveis tècnics municipals, que te per objecte definir i valorar les obres de reurbanització de l'actual plaça , així com l'eixamplament de les voreres, per tal de millorar l'accessibilitat a la plaça, amb un pressupost d'execució per contracte de 467.514,49 € IVA inclòs.

Segon.- Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se reclamacions dins de l'esmentat termini.

Tercer.- Encarregar l'execució de les obres del Projecte de reurbanització de la Plaça Gatassa a l'empresa pública municipal PUMSA i facultar a la consellera delegada d'Obres per signar la documentació que sigui necessària en ordre a l'execució, gestió i desenvolupament de les obres.

Quart.- Atendre les despeses de les obres amb càrrec a la partida 42200 43200E 60100, i aprovar els documents comptables següents:

ADFUT PUMSA 200400044434 anualitat 2005 100.000,00 €

ADFUT PUMSA 200400044435 anualitat 2006 367.514,49 €

Cinquè.- Comunicar els anteriors acords a l'empresa municipal PUMSA i als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, Gestió Econòmica i al gerent d' Aigües Mataró SA.

als seus efectes " .

Examinat l'anterior informe de data 13 d'octubre d'enguany, redactat pel servei de Gestió Econòmica i signat conjuntament per l'assessora jurídica i pel cap del servei, sol·licitant la modificació de l'anterior acord, adoptat pel Ple municipal de dia 7/10/04, relatiu a l'encàrrec a favor de PUMSA d'executar de les obres contemplades en el Projecte reurbanització de la Plaça Gatassa, tota vegada que aquestes obres ja havien estat encomanades a l'empresa GINTRA pel ple del dia 8 de juliol de 2004.

Vist l'article 105.1 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de regim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, sobre la revocació dels actes dictats per l'administració en l'exercici de les seves funcions.

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, s'escau, l'adopció del següents

ACORDS:

Primer

.- Deixar sense efecte l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament en data 7 d'octubre de 2004, pel qual s'encarregava a PUMSA l'execució de les obres del Projecte de reurbanització de la Plaça de la Gatassa i s'aprovaven els documents comptables per atendre aquestes despeses; tota vegada que el Ple municipal de data 8 de juliol d'enguany ja havia encomanat a l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ SL (GINTRA) la realització d'aquestes obres al seu càrrec, quan finalitzés les obres de construcció de l'aparcament que actualment executa en el subsòl, de manera que l'ordenació de la superfície de la plaça passa a formar part del total d'obligacions que li correspon assumir, com a conseqüència de l'atorgament de la concessió demanial formalitzada en data 29 de setembre de 2003.

Segon

.- Comunicar els anteriors acords a l'empresa municipal PUMSA i GINTRA SL i als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, Gestió Econòmica i al gerent d' Aigües Mataró als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

- Cultura-

17 - APROVACIÓ LA INCLUSIÓ DE NOUS CARRERS AL NOMENCLATOR VIARI DE LA CIUTAT.

El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

"Vistes les actes 1/2004 i 2/2004 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor, corresponents a les reunions ordinàries celebrades els dies 14 de juliol i 22 de setembre de 2004, respectivament, sobre nous vials a nominar de la ciutat de Mataró.

Aquest Conseller-Delegat eleva a l'Ajuntament Ple l'aprovació de la següent

P R O P O S T A

1. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat els següents codis i denominacions:

2872 PLAÇA DE MIQUEL MARTÍ I POL per la nova plaça, ja realitzada i inaugurada, situada a l'illa formada pels vials carrer de Llauder, ronda de Francesc Macià, Camí Ral i carrer de Francisco Pizarro amb accés pel carrer de Llauder i el Camí Ral. (vegi's plànol 1).

  1. PLAÇA DE CAN GASSOL
per la nova plaça, ja realitzada i inaugurada,. Plaça que ha sorgit com a resultat de la cessió de l'execució de l'Unitat d'Actuació en els terrenys de l'antiga i històrica fàbrica de Can Gassol; situada a l'illa formada pels vials carrer d'Enric Prat de la Riba, ronda d'Alfons X El Savi i el carrer de Floridablanca. (vegi's plànol 2).

  1. PLAÇA DE BALDIRI REIXAC
nova plaça, resultat de l'execució de l'escola bressol "El Tabalet". Zona verda situada entre els vials: carrer d'Alarona, ronda de Francesc Macià i carrer de Miquel Biada on es deixa un espai lliure, que s'hi accedeix per la ronda de Francesc Macià i el carrer de Miquel Biada. La plaça també és l'espai per on s'accedeix a l'escola bressol que llinda amb el parvulari del col·legi Camí del Mig. (vegi's plànol 3).

4001 PLAÇA DE LLUÍS TERRICABRES "TERRI" per a la plaça de nova creació situada entre el recent inaugurat CAP del barri de Rocafonda, el parvulari del col·legi públic Germanes Bartomeu i la Riera de Sant Simó. S'hi accedeix per la ronda de Rafael Estrany. (vegi's plànol 4).

  1. Revocar l'acord de Ple de data 6 de març de 2003, en que s'aprovà denominar la futura plaça resultant de la Unitat d'Actuació 37 de l'Avinguda de Jaume Recoder com a PLAÇA DE LLUÍS TERRICABRES "TERRI".

 

  3.   Notificar la present resolució al servei d'informació de base per tal que procedeixi la   corresponent comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, anuncia l'abstenció del seu grup no tant perquè valorin negativament la proposta sinó degut a la posició sistemàtica de rebuig que el govern manté envers a qualsevol posició ideològicament discordant respecte al seu discurs.

La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot favorable de CiU, reconeixent el procediment impecable de la Comissió del Nomenclator encara que el seu grup es va abstenir en la votació de la composició de la comissió per defectes de procediment.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (10), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Mobilitat-

18 - APROVACIÓ TARIFES DEL TAXI PER A L'ANY 2005.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vista la sol·licitud d'augment de tarifes del Servei d'Auto Taxis de Mataró per a l'exercici 2005, presentada en data 21 de setembre de 2004 pel senyor Miguel García Cabrera, en representació del Sindicat del Taxi de Catalunya, on es demana l'increment de tarifes següent:

 

Tarifa 1

 

Baixada de bandera

2,35 €

Kilòmetre recorregut

0,91 €

Hora d'espera

16,81€

Avís telefònic

1,05 €

Tarifa 2

 

Baixada de bandera

1,60 €

Kilòmetre recorregut

0,87 €

Hora d'espera

16,55 €

Avís telefònic

1,05 €

Servei urbanitzacions

1,70 €

Mínim percepció

3,30 €

Maletes i animals domèstics

1,35 €

 

Atès que en data 8 d'octubre, el Servei del Taxi de Catalunya va presentar una segona proposta de tarifes que es detallen a continuació:

Tarifa 1

 

Baixada de bandera

2,35 €

Kilòmetre recorregut

0,91 €

Hora d'espera

16,70€

Avís telefònic

1,05 €

Tarifa 2

 

Baixada de bandera

1,55 €

Kilòmetre recorregut

0,87 €

Hora d'espera

16,40 €

Avís telefònic

1,05 €

Servei urbanitzacions

1,70 €

Mínim percepció

3,30 €

Maletes i animals domèstics

1,35 €

Vist l'informe emès pel Servei de Mobilitat de l'Ajuntament de Mataró on es recalculen les tarifes següents per als diferents conceptes del Servei d'Auto-taxi de la ciutat de Mataró:

Tarifes s/any

TARIFA

2004

+inc2005

PROP2005

INCREMENT

T1

Baixada de bandera

2,25 €

2.3450

2,35 €

4,44 %

Quilòmetre recorregut

0,87 €

0.9067

0,91 €

4,60 %

Hora d'espera

16,00 €

16.6756

16,70 €

4,38 %

T2

Baixada de bandera

1,50 €

1.5633

1,55 €

3,33 %

Quilòmetre recorregut

0,83 €

0.8650

0,87 €

4,82 %

Hora d'espera

15,75 €

16.4151

16,40 €

4,13 %

Avís telefònic

1,00 €

1.0422

1,05 €

5,00 %

Servei urbanitzacions

1,60 €

1.6676

1,70 €

6,25 %

Percepció mínima

3,15 €

3.2830

3,30 €

4,76 %

MITJA

4,63 %

 

Atès que en aquesta línia de tarifes, el Sindicat del Taxi de Catalunya ha modificat la seva sol.licitud, presentant una segona amb les tarifes coincidents amb la proposta del Servei de Mobilitat

PROPOSO

, com a Conseller Delegat de Mobilitat, siguin adoptats els següents acords:

Primer.-

Informar per a l'any 2005, les següents tarifes pel Servei d'Auto-taxis en el terme municipal de Mataró:

 

Tarifes s/any

PROPOSTA

INCREMENT

TARIFA 1

(*)

Baixada de bandera

2,35 €

4,44%

Quilòmetre recorregut

0,91 €

4,60%

Hora d'espera

16,70 €

4,38%

TARIFA 2

Baixada de bandera

1,55 €

3,33%

Quilòmetre recorregut

0,87 €

4,82%

Hora d'espera

16,40 €

4,13%

Avís telefònic (**)

1,05 €

5,00%

Servei urbanitzacions (***)

1,70 €

6,25%

Percepció mínima (****)

3,30 €

4,76 %

Maleta o paquet superior a 55x35x35 cm

1,35 €

 

(*) Tarifa 1 : Feiners de 22 a 6 hores, dissabtes, diumenges, festius(A Mataró són festius els dies 1 de gener, 6 de gener, 25 de març, 28 de març, 16 de maig, 24 de juny, 27 de juliol, 28 de juliol, 15 d'agost, 12 d'octubre, 1 de novembre, 6 de desembre, 8 de desembre i 26 de desembre) i els dies 25, 26 i 29 de juliol per estar inclosos dins la setmana de la Festa Major de Mataró.

(**) Amb l'excepció següent: El suplement de sol·licitud telefònica de recollida a domicili, no és aplicable als usuaris minusvàlids, ni als serveis sol·licitats des de les urbanitzacions on existeix suplement.

(***) Suplement per Servei a les urbanitzacions Can Quirze, La Fornenca, Can Marquès, Les Sureres, Santa Maria de Cirera, Can Vilardell, La Cornisa i el sector Riera de Mata situat a partir del PK 649,6 de la carretera N-II i fins el final del terme municipal de Mataró.

(****) La percepció mínima no serà aplicable als usuaris minusvàlids. Els mínims de percepció no són acumulables a recorreguts als quals s'hagi aplicat la tarifa ordinària per quilòmetre recorregut.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL PAUM 2004.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de CiU retira la proposta.

20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER L'ELABORACIÓ D'UN PLA ESTRATÈGIC TÈXTIL LOCAL.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, retira la proposta, ja que el tema ha estat tractat en el punt núm. 8 de l'ordre del dia.

PRECS I PREGUNTES

21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ACTUACIONS PREVISTES PER ARREGLAR EL CARRER PRAT DE LA RIBA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

 

22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LES BAIXES PER MALALTIA DEL PERSONAL DE BENESTAR SOCIAL.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

"Aquest Grup Municipal te coneixement des de fa bastants mesos, que hi ha una sèrie de persones dins de la Secció de Salut Pública del Departament de Benestar Social d'aquest Ajuntament que estan de baixa per problemes mèdics. Entre elles hi ha una metgessa, el cap de secció, una persona d'administració i un inspector.

Passat el temps i sempre segons la informació que el nostre Grup Municipal pot tenir, sembla que aquesta situació segueix igual.

El Grup Municipal del Partit Popular, preocupat per les repercussions que aquest nombre de baixes de la secció de Salut Pública pugui tenir sobre els serveis que s'ofereixen als ciutadans/es, presenta la següent

PREGUNTA

  1. Quina valoració ens pot fer al Govern Municipal sobre aquesta situació?
  2. Quines repercussions ha tingut i te en els serveis que es presten als ciutadans/es? "

 

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, informa dels quatre casos existents :

  • Una metgessa, que no està de baixa, sinó que té llicències per assumptes propis i s'està fent un procés selectiu per cobrir la plaça.
  • Una administrativa que porta 18 mesos de baixa i està substituida.
  • Un cap de secció amb un any de baixa i no ha estat substituit.
  • Un inspector amb 5 mesos de baixa per una dolència a l'esquena i està substituit.

Malgrat això s'intenta que el servei afectat no es vegi alterat per aquesta situació.

En aquest moment marxa de la sessió el Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, per indisposició.

23 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU A POSAR EN MARXA UNA ENQUESTA DE SATISFACCIÓ LABORAL DELS TREBALLADORS DE L'AJUNTAMENT I ORGANISMES AUTÒNOMS.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"Un dels objectius bàsics de l'Administració Pública és la de servir els ciutadans/es. L'entorn de treball és un dels elements més importants a l'hora de desenvolupar la feina i treure-li rendiment; això es torna encara més important quan el "client", en aquest cas, és el ciutadà/na.

Des del Grup Municipal del PP pensem que si el treballador d'una empresa està satisfet amb l'entorn laboral que el rodeja, té un sentit clar del que significa la seva feina i la valoració dels seus caps és positiva, el seu rendiment a la feina serà òptim. En el cas de l'Administració Local, això suposaria una agilització dels processos que contribuiria a millorar el servei cap als ciutadans/es.

PREC

  1. El Govern Municipal prendrà les mesures adients per posar en marxa una enquesta de satisfacció de la feina i de valoració dels seus superiors per a cada treballador i funcionari de l'Ajuntament i Organismes Autònoms.
  2. Els resultats de l'enquesta seran presos en consideració pel Govern per tal de treure conclusions i portar a terme les modificacions i ajustaments necessaris per la millora del servei.

  1. Durant el procés es garantirà l'anonimat dels enquestats. "

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, no pot acceptar el prec ja que a través del Pla de Comunicació Interna de l'Ajuntament es fan preguntes que són contestades pel personal a través de l'Intranet i així es tenen les impressions dels treballadors respecte al lloc de treball. En aquests moments s'està planificant des de Recursos Humans mesures que contribueixen a millorar les competències dels recursos humans i del seu rendiment, aplicant polítiques de formació, de promoció i de carrera professional per motivació; un cop tinguin aquestes mesures establertes es podrà donar resposta a això mateix.

24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIU A BUSCAR ALTERNATIVES A LA DIFICULTAT DE PODER ACCEDIR A LA PLAÇA GRAN.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"El Grup Municipal del Partit Popular s'ha fet ressò de les queixes expressades pels comerciants de la Plaça Gran, que denuncien la dificultat d'accés que hi ha al mercat, sobretot en els dies forts de venda com són els divendres o dissabtes al matí. Aquest fet provoca que molts clients deixin de comprar en allà perquè corren el risc de ser multats per la Policia Local.

Aquesta dificultat per accedir a la Plaça també la denuncien els mateixos comerciants que es troben amb problemes a l'hora de muntar les parades. Aquest Grup Municipal creu que si una persona s'aixeca a les 5 del matí no ho fa pas per gust sinó per què ha de desenvolupar la seva feina i no ha de ser justament l'Ajuntament que li posi trabes.

PREC

  1. El Grup Municipal del PP demana el Govern Municipal que s'estudiïn les multes posades als comerciants de la Plaça Gran en horari laboral per veure què es pot fer amb elles.
  2. L'Ajuntament procedirà a buscar alternatives a la dificultat d'accés i a la manca d'aparcaments de la zona permetent l'estacionament limitat a la Plaça de l'Ajuntament en els dies forts de compra (divendres i dissabtes matí) amb indicador horari.
  3. L'Equip de Govern també buscarà alternatives perquè els comerciants puguin accedir a la Plaça amb més facilitat. "

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, manifesta que les persones denunciades poden interposar recurs que el servei revisarà; si l'Ajuntament no rep el descàrrec la denúncia continua el seu tràmit legal. Informa que al darrera de l'Ajuntament es permet estacionar de dilluns a dissabte amb disc horari de 15 minuts i creu adient no ampliar aquest horari ja que es disposa de l'aparcament de Can Xammar que està molt a prop de la Plaça Gran. I per últim al mes de juliol es va entrevistar amb els comerciants de la Plaça Gran i es va arribar a un acord per solucionar tots els problemes i amb una total satisfacció.

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES BANDES REDUCTORES DE VELOCITAT.

El senyor Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"En els darrers mesos s'han instal·lat bandes reductores de velocitat a diversos punts de la ciutat de Mataró, amb la finalitat d'evitar accidents causats per un excés de velocitat dels conductors. El Grup Municipal de Convergència i Unió comparteix amb el govern municipal la preocupació per l'incivisme d'alguns conductors i per la quantitat d'accident que es produeixen a la ciutat, però, també ens preocupa que aquestes bandes, per manca de manteniment o material defectuós, estiguin causant problemes en els vehicles, com rebentades de rodes, problemes de direcció, etc.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

  1. Quantes bandes reductores de velocitat hi ha instal·lades a la ciutat de Mataró?
  2. S'ha valorat si són millor les bandes que els passos de vianants elevats?
  3. Quin tipus de manteniment es fa de les bandes reductores de velocitat i amb quina freqüència?
  4. Quin cost ha representat durant l'exercici 2004 i suposarà pel 2005, la seva instal·lació?"

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, contesta que a Mataró hi ha instal·lades 40 bandes reductores de velocitat i 15 passos elevats a nivell de vorera. Les bandes han demostrat la seva eficàcia ja que permeten reduir la velocitat dels vehicles abans d'entrar a la zona de pas de vianants, són elements fàcils de muntar i desmuntar i el seu cost és menor que un pas elevat. Respecte el pas elevat n'hi ha que són fàcilment superables sense haver de reduir excessivament la velocitat, i d'altres que si circulen amb velocitat excessiva els danys als vehicles poden ser superior al que es realitza passant per una banda reductora. En definitiva cada element té la seva funcionalitat específica, la banda reductora ajuda a fer respectar els passos de vianants i a minorar la velocitat en punts concrets, i el pas elevat dóna més continuïtat en una zona peatonal. Pel que fa al tipus de manteniment, la nostra experiència d'aquests elements és una durada de 5 anys, depenent de la via en la qual està instal·lada i la intensitat de trànsit que suporta. En quant al cost, a l'any 2004 està previst un pressupost de 30.000 € per a la instal·lació d'aquests elements, igual que per a l'any 2005.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR RELATIVA AL REGLAMENT DE CEMENTIRIS.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, retira la pregunta al haver estat contestada amb anterioritat. Però vol fer constar en Acta que no han volgut contribuir en alterar els ànims, considerant que els incidents hans estat lamentables, i que no s'haurien de produir mai. Manifesta que hagués estat més correcte fer la intervenció explicativa del Sr. Alcalde al darrera de la nostra pregunta i no com s'ha produït.

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, respon que la interrupció de la sessió plenària per part dels ciutadans és una greu alteració de la democràcia perquè el Ple municipal no ha pogut desenvolupar el seu ordre del dia tal com estava establert. Lamenta que això s'hagi produït i ja que s'han donat les explicacions pertinents, li agraeix que retiri la pregunta.

27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER LA RETIRADA DE LA PILONA DEL CARRER SANT FRANCESC D'ASSÍS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta el prec següent :

"La pilona del C/ St. Francesc Assís ha estat sovint motiu de queixa pels ususaris d'aquest carrer com ara els taxistes que molts cops no poden accedir-hi perque el sistema de baixada de la pilona no funcionava o ho feia d'una manera deficient.

Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que fa pocs dies la situació es va repetir però aquest cop d'una manera força més desagradable donat que la pilona no va baixar durant el recorregut d'una comitiva funerària i el sistema de comunicació perquè s'obrís era inoperant. La comitiva va haver de donar la volta davant la impossibilitat de poder contactar amb la Policia Local, cosa que aquest regidor va provar en reiterades ocasions i que va comunicar a una unitat de la Policia Local que es trobava per la zona.

PREC

1. El Govern Municipal procedirà a la retirada de la pilona situada al C/ St. Francesc d'Assís. "

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, exposa que la problemàtica dels taxistes per accedir fora dels horaris de càrrega i descàrrega al centre històric pel carrer Sant Francesc d'Assís no era degut al mal funcionament de la pilona perquè en cas d'avaria la pilona queda baixada permanentment. El problema va ser d'un malentès entre els taxistes i el servei de la Policia Local encarregada de manipular l'accés fora de l'horari de càrrega i descàrrega; un cop la Policia va disposar d'un llistat de matrícules de les llicències de taxi, no ha hagut cap tipus de problemes. En quant a la Parròquia de Santa Maria, pel tema des serveis eclesiàstics, amb una trucada amb antelació a la Policia Local la pilona la trobaran baixada, i en cas de necessitat la parròquia disposa de 3 targes per poder activar el dispositiu de la pilona. Així mateix informa que, perquè l'interfono funcioni, el cotxe s'ha de posar a sobre de les espires, i és molt estrany que no el detectés. En definitiva la pilona està correctament posada.

El senyor José Manuel López mostra la seva sorpresa quan en una comissió informativa es va dir que no existien problemes amb el tema dels taxistes, i ara se n'entera que hi havia fins que s'ha arribat al resultat de tenir un llistat de matrícules dels taxis. D'altra banda li estranya que la Parròquia que fa enterraments diaris no sàpiga com funciona el dispositiu de la pilona.

El senyor Fermín Manchado manifesta que en aquella comissió informativa es va parlar de la pilona de La Rambla. En quant a les espires, si el conductor no es posa a sobre i després tira enrera, el mecanisme no ho detecta i no baixen les pilones, i tampoc entén perquè no es va voler avisar a la Parròquia perquè portés les targes.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL COMPLEX ESPORTIU "EL SORRALL".

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El 10 d'abril de 2002, el que aleshores era President de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes, i el llavors Alcalde de la ciutat, Manuel Mas, van fer una visita virtual a les instal·lacions del complex esportiu "El Sorrall" a través de la projecció d'un CD multimèdia que permetia conèixer tots els detalls de l'obra, que s'havia iniciat feia pocs mesos, anunciant una inversió de 7'3 milions d'euros.

Concretament, s'anuncià l'execució d'una primera fase del projecte, que havia de comprendre les instal·lacions principals d'aquest complex:

  • l'edifici principal: amb tres piscines cobertes, dues sales de fitness i gimnàs, les saunes, les sales de massatge i bany de vapor, els diferents grups de vestuaris, la infermeria, el bar, i les zones administratives i de recepció.
  • la gran piscina descoberta
  • una zona exterior de solàrium enjardinat
  • una pista  de volei-platja
  • una pista poliesportiva
  • dos aparcaments de vehicles en superfície

També s'anuncià la previsió de que en una altra fase es poguessin afegir al complex tres camps de futbol-7, dues pistes de tennis, una de paddel, i un altre aparcament per a vehicles.

El Sorrall està situat al barri de Cerdanyola, en el que recentment s'han posat en funcionament els mecanismes de participació ciutadana del "Pla Integral".

El maig de 2003, pocs dies abans de les darreres Eleccions Municipals, obria per primera vegades les portes aquest complex esportiu, però només comptava amb l'edifici principal, és a dir: les instal·lacions cobertes, sense cap tipus d'equipament a l'exterior. Aquesta situació que s'ha mantingut fins a aquest moment, divuit mesos després, i és per això, que el grup municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ presenta la següent,

PREGUNTA:

Primer.-

Quina ha estat la inversió feta fins aquest moment per part de l'Ajuntament i per part de l'empresa concessionària en el complex esportiu "El Sorrall"?

Segon.-

Quan té previst el govern municipal que s'acabi la primera fase d'execució del projecte?

Tercer.-

Quan té previst el govern municipal s'iniciïn els treballs de la segona fase del projecte?

Quart.-

Disposa, l'Ajuntament de Mataró, de la propietat de tots els terrenys afectats per la concessió?

Cinquè.-

Quan s'iniciaran els treballs d'urbanització dels entorns del complex esportiu que estava previst realitzar des de l'inici del projecte?

Sisè.-

Tindrà en compte, el govern municipal, el resultat del debat en el sí del Pla Integral de Cerdanyola que afecti a la total realització del complex?"

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, informa respecte a la primera pregunta que la inversió feta fins aquell moment és de 6.416.274 € dels quals 4.448.885 € són inversió de l'empresa NUSCAMPS i 1.967.388 € és la inversió municipal, tot això estava establert en el Plec de Condicions que en el seu moment va guanyar el concurs l'empresa NUSCAMPS. Pel que fa a l'inici dels treball de la 2ª fase del projecte que seria la construcció de la piscina exterior, explica que al desembre del 2003 es va fer en una reunió entre el Sr. Rafael Niubó, encara membre de l'empresa, i ell mateix com a regidor d'Obres, per requerir la construcció de la piscina exterior i acondicionament de la zona. En una carta de data 27-5-2004 l'empresa va manifestar el compromís d'iniciar les obres d'acondicionament de la part exterior de la zona esportiva municipal El Sorral el dia 1 de setembre de 2004. Segons el projecte consta de :

  • urbanització de la parcel·la cedida.
  • Construcció de la pista poliesportiva de 32m x 19m
  • Construcció piscina descoberta i solàrium
  • Construcció pista de volei/platja de 22m x 13m

És evident que aquestes obres no s'han iniciat, se'ls ha requerit verbalment, però ara es procedirà a fer un requeriment per escrit perquè iniciïn les obres de la construcció de la piscina exterior i d'aquestes pistes esportives.

Respecte a si l'Ajuntament disposa en aquest moment de tots els terrenys, l'Ajuntament disposa actualment de tots els terrenys del projecte que en el seu moment es va aprovar, i és a dir, el projecte aprovat es podria realitzar en la seva íntegra totalitat. Respecte a quan s'iniciaran els treballs d'urbanització dels entorns del complex esportiu que estava previst realitzar des de l'inici del projecte, aquests terrenys estan inclosos en el Pla Especial de El Sorral i fins que no es desbloqueixi la situació urbanística d'aquesta zona no es podrà fer la urbanització complerta, i per tant s'haurà de tenir aquests accessos provisionals que en aquest moment permeten accedir al complex esportiu. I en quant al punt sisè, si es tindrà en compte, el govern municipal, el resultat del debat en el sí del Pla Integral de Cerdanyola que afecti a la total realització del complex, evidentment aquest és un projecte que es va aprovar en el seu moment quan es va fer la concessió al maig de l'any 1999, i per tant s'hauria d'executar tal com està aprovat, però si en període interí que hi ha entre la construcció surt algun element que pugui fer repensar algunes de les actuacions no hi haurà cap inconvenient en proposar-ho a l'empresa i poder-lo renegociar. Aquesta seria la resposta que li pot donar de moment sobre aquest tema, i queda a la seva disposició per si hi ha alguna cosa més que li pugui ampliar.

El senyor Joaquim Fernàndez manifesta que la informació de què disposa el seu grup no encaixa amb el que ha explicat el Sr. Alcalde. Respecte a la 2ª fase que l'empresa s'havia compromès a començar a partir de l'1 de setembre de 2004, amb la informació que el nostre grup tenint i que es va repartir quan es feia aquesta presentació, això formaria part de la 1ª fase, i la 2ª fase en canvi seria aquests 3 camps de futbol Set, pistes de tennis i pistes de paddel.

El senyor Alcalde es compromet a què en una propera Comissió Informativa de Serveis Territorials es porti un informe complert de l'estat de "El Sorrall".

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DELS PLANS INTEGRALS A LA CIUTAT.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El Grup Municipal de CiU ja va manifestar la seva adhesió a la preocupació que han fet pública els veïns de Rocafonda-l'Esperança-Ciutat Jardí i del Palau-Escorxador per la situació d'abandonament, per part del Govern Municipal, que pateix del Pla Integral de Rocafonda i El Palau.

Fa mesos que no s'ha reunit el Consell del Pla Integral i l'únic que ha elaborat ha estat una llista inacabable de projectes a realitzar que han quedat en no res. I així ho va denunciar CiU en el sí del Consell.

És lamentable veure com al 2003, de les cinc reunions que es van realitzar, quatre van ser abans de les eleccions municipals i només una passats sis mesos de la constitució del nou Consistori. Al 2004 només s'ha reunit una vegada i d'això en fa més de set mesos. El Pla Integral de Cerdanyola, per la seva banda, també va tenir el seu moment pocs dies abans de les eleccions, per quedar aparcat en un calaix durant un any.

Ara, el Govern reacciona a Rocafonda-El Palau a conseqüència d'una trobada amb les AAVV, però no en el lloc on se n'ha de parlar: el Consell, on tothom hi és representat, que no s'ha reunit des del mes de març. A Cerdanyola, l'AV ha anunciat que no hi participarà, entre altres coses, perquè les inversions no es decideixen en el sí del Pla Integral, sinó que ja es porten decidides des del Govern Municipal.

Vista la situació, en que a més del Pla Integral del Centre encara no se'n sap res, el grup municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ presenta les següents,

PREGUNTES:

Primer.-

En referència als tres Plans Integrals anunciats a la ciutat, el govern Municipal té establert algun calendari concret pel seu desenvolupament?

Segon.-

En quin grau, el Govern Municipal, pensa tenir en compte els futurs consells de participació dels Plans Integrals per decidir les inversions en els exercicis que resten de l'actual mandat municipal?

Tercer.-

De quina forma a valorat o consensuat, amb les associacions i entitats veïnals i de qualsevol altre àmbit, especialment les que formen part del Consell del Pla Integral de Rocafonda-El Palau, les inversions pel pressupost del proper exercici?"

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Participació Ciutadana, recorda en primer lloc les fases dels Plans Integrals :

  • 1ª fase : de diagnòstic
  • 2ª fase : de planificació estratègica
  • 3ª fase : d'execució

En quant als calendaris dels Plans Integrals :

  • El Pla Integral de Rocafonda El Palau està en fase d'execució. De les actuacions programades, durant el primer trimestre del 2005 està previst que començaran les obres a la zona esportiva El Palau i els talussos del cementiri. Respecte al projecte de transformació de la Ronda Rafael Estrany en la Rambla Pintor Estrany, durant el mes de desembre d'enguany es presentarà una nova proposta que es consensuarà amb els veïns, sobre quines són les prioritats d'actuació; consta de 3 parts :

  • reorganització de la Ronda/Rambla : financiat amb el Fons Europeu
  • aparcament en la superfície : financiat amb el Fons Europeu
  • aparcament soterrat : aportació municipal a través de PUMSA

Està previst d'executar del 2005 al 2007.

  • El Pla Integral de Cerdanyola està en la segona fase de planificació estratègica. Durant el 2004 s'ha d'elaborar la diagnosi participativa del Pla Integral i al desembre s'haurà finalitzat la redaccíó del document marc del Pla Integral que ha d'establir línies estratègiques. El document és fruït del treball conjunt entre entitats, ciutadans, tècnics i polítics que va ser la Jornada celebrada el 23 d'octubre, i que serà aprovat al 2005; aquest document serà elevat al futur Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola que es constituirà properament i que serà l'encarregat de fer el seguiment de l'execució del procés.
  • El Pla Integral del Centre Eixample - La Havana es troba en la fase inicial de diagnòstic participatiu que ha de servir per establir i prioritzar les principals problemàtiques del territori. La primera sessió de treball tindrà lloc el dia 20 de novembre i al desembre de 2004 es validarà aquest diagnòstic. Al gener de 2005 s'iniciarà la fase de disseny participatiu del Pla Integral que finalitzarà al març de 2005 amb l'aprovació del document marc, document que s'elevarà al Consell Territorial del Pla Integral del Centre Eixample- La Havana, que serà l'encarregat de fer el seguiment de l'execució del procés.

Respon a la segona pregunta que el Govern Municipal, evidentment pensa tenir en compte els futurs consells de participació dels Plans Integrals per decidir les inversions en els exercicis que resten de l'actual mandat municipal, per dos motius :

  • per la naturalesa del Pla Integral que és un Pla d'Actuació Municipal emmarcat en un espai i en un temps concret que vol respondre a les necessitats del barri i amb la participació de la ciutadania arribar a un objectiu que és tenir barris millors.
  • Els Consells Territorials són l'instrument de trobada dels ciutadans per definir les necessitats, les prioritats i els objectius que es concretaran en el pressupost i en les inversions.

I en el grau més alt possibles que ens permeti la llei, ja que aquesta estableix que cap decisió s'ha de prendre fora del Ple municipal. Ara bé amb un gran espai de participació, així els Consells Territorials han de servir perquè tota la ciutadania pugui participar directament, sense intermediaris, en aquest procés de definir les decisions que per llei s'han de prendre en el Ple.

Contesta a la tercera pregunta que aquest any es va convidar a les associacions i entitats a participar en els processos participatius del Pla d'Actuació Municipal i dels Pressupostos en les dues Audiències Públiques celebrades. Recorda que per a l'any vinent hi hauran com a instruments de participació els Consells Territorials dels Plans Integrals que una de les seves funcions es debatre les prioritats de les actuacions en el territori i emetre un informe, si s'escau, de cara a la elaboració dels pressupostos i del PAM.

El senyor Antoni Valls dedueix que el Pla Integral de Rocafonda El Palau està en fase d'execució, però només s'executaran les obres dels talussos del cementiri perquè totes les altres actuacions estan en fase de diagnosi reiterada, ja que la Ronda Pintor Estrany encara s'està discutint les prioritats,

El senyor Ivan Pera respon que el diagnòstic de la Ronda Pintor Estrany és fer un espai públic pel barri; el que encara s'està discutint i consensuant són les prioritats en les fases d'execució. A la Ronda Pintor Estrany és vol fer un espai nou, verd i amb equipaments pel barri.

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts de deu de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.