Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

15/04/2004

Escoltar

15/04/2004

dijous 15 abril 2004, 00:00h

ORDRE DEL DIA

1. Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions ordinàries de 12 de febrer de 2004 i de 18 de març de 2004.

2. DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS3. Proposta conjunta de tots els grups municipals sobre el Pacte de la Nova Ciutadania.

4. Proposta conjunta de tots els grups municipals demanant l'anul.lació dels processos sumaríssims als quals varen ser sotmesos els republicans espanyols.

5. Proposta conjunta dels grups municipals de Convergència i Unió, Socialista, Iniciativa per Catalunya Verds -Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya per a recolzar la Campanya per a un domini.CAT.

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

ALCALDIA6. Aprovació conveni de col.laboració C.E. Mataró pels anys 2004-2006

7. Nomenament de representants de la Universitat Politècnica de Catalunya en el Consell Rector del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.

CMI DE SERVEIS CENTRALSSOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

8. Exercir davant la juridiscció civil l'acció de desnonament contra la Sra. Sonia Linares Rodríguez en relació a l'arrendament de la vivenda situada al carrer Sant Valentí, 19, 8è. 1ª. de Mataró

9. Ratificació Decret d'alcaldia 1776/2004, en virtut del qual s'acordà arrendar l'habitatge de propietat municipal situat a l'avinguda Gatassa, 73, 1r E, de Mataró, al Sr. Lorenzo Salguero Salguero, per la via d'urgència.

10. Donar compte del Decret 1950/2004, de 12 de març, d'aprovació de la Liquidació del Pressupost 2003 de l'Ajuntament i els seus Organismes Autònoms.

-Servei d'Ingressos-

11. Declaració d'especial interès obres d'accés i organització al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme i concessió bonificació 50% en l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres.

-Servei de Compres i Contractacions-

12. Revisió definitiva dels preus aplicables durant l'any 2003 al contracte de servei de recollida selectiva (paper i cartró, vidre i envasos lleugers), adjudicat mitjançant concessió a Recuperacions Masnou, SL., ascendint la revisió a l'import anual de 33.445'67.-EUR., IVA. inclòs.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

13. Aprovació inicial del Projecte bàsic i d'execució del Pavelló Polisportiu a Cirera, Fase Equipament Esportiu .

-Servei d'Urbanisme-

14. Aprovació inicial de la Modificació Puntual del PGOU-96, en l'àmbit del "Touring Club" i aprovació de conveni de col·laboració.

-Servei d'Habitatge-

15. Ratificació del decret d'alcaldia de 17.03.04, d'aprovació conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per la implantació i manteniment del Programa "Borsa Jove d'Habitatge", any 2004.

-Ciutat Sostenible-

16. Aprovació de la modificació del Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21 Mataró.CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ17. Proposta de Resolució que presenta el grup municipal Popular per a la creació d'un Pla Especial de Millora dels Equipaments Esportius Municipals.

18. Proposta de resolució que presenten tots els grups municipals sobre la instal·lació del museu del gènere del punt a Mataró.

PRECS I PREGUNTES

19. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena.

20. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la Plaça Lluís Gallifa.

21. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre Can Boada.

22. Pregunta que presenta el grup municipal Popular sobre mesures de seguretat a l'edifici de la Prefectura de la Policia Local.

23. Pregunta que presenta el grup municipal Popular sobre el procés de relleu de l'Alcalde.

24. Pregunta que presenta el grup municipal Popular relativa a una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona sobre l'epidèmia de legionel·losi.

25. Pregunta que presenta el grup municipal Popular sobre la venda de patrimoni per part de la Fundació Hospital.

26. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el model de fires de la nostra ciutat.

27. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el servei de Correus de la nostra ciutat.

28. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la proposta "Cerdanyola sense fils".

29. Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'aplicació de substàncies prohibides, en el tractament de fustes i materials utilitzats en el mobiliari urbà.

30. Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els criteris seguits pel servei de concessió de llicències de guals.

PROPOSTA D'URGÈNCIA

31. Nomenament de representant del grup municipal de Convergència i Unió al Consell Plenari i a la Junta Executiva del Patronat Municipal d'Esports.

ACTA NÚM. 06/2004 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 15 D'ABRIL DE 2004.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia quinze d'abril de dos mil quatre, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència de la Sra. PILAR GONZALEZ AGAPITO, Alcaldessa Accidental,

Hi concorren els Senyors:

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA REGIDORA (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARÍA JOSÉ RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENÇ GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

JOAN LÓPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT (ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Era excusat el Sr. Manuel Mas Estela, Alcalde President.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA i la Lletrada Assessora Sra. M. PAU ORTILLÉS I CADENA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES QUE TINGUEREN LLOC ELS DIES 12-02-2004 i 18-03-2004.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

2 - DESPATX OFICIAL

El senyor Secretari dóna compte de l'agraïment del President de la Fundació Víctimas del Terrorismo per l'acord plenari de solidaritat amb les víctimes de l'atemptat de l'11 de març a Madrid.

També dóna compte de l'escrit de la Presidenta de la Comunitat de Madrid agraint l'acord plenari de condolència amb les víctimes de l'atemptat de l'11 de març a Madrid.

D'altra banda informa del comunicat del Ministerio de Medio Ambiente adjudicant a l'Ajuntament dues concessions per bar-restaurant al Passeig Marítim de Mataró.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA CONJUNTA DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE EL PACTE DE LA NOVA CIUTADANIA.

La senyora Alcaldessa accidental retira aquest punt de l'ordre del dia de conformitat amb els altres grups municipals del Consistori.

4 - PROPOSTA CONJUNTA DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS DEMANANT L'ANUL.LACIÓ DELS PROCESSOS SUMARÍSSIMS ALS QUALS VAREN SER SOTMESOS ELS REPUBLICANS ESPANYOLS.

El senyor Joan Antoni Baron, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent:,

"El cop d'estat protagonitzat per una part de l'exercit espanyol l'any 1936 va marcar d'una manera profundament negativa la nostra història.

L'aixecament militar va comportar la destrucció del règim democràtic republicà i tota l'estructura d'institucions de sobirania popular. Més greu encara va ser la destrucció de vides humanes innocents, en ambdós bàndols confrontats, que cal atribuir directament a l'aixecament militar.

La Guerra civil, tot i haver estat injusta, no va ser més que el primer pas d'un règim repressiu i despòtic que va afectar la vida de tots els ciutadans i ciutadanes d'aquest país fins a la mort del dictador Francisco Franco. Aquest règim va utilitzar sistemàticament, com a mecanisme d'eliminació, els consells de guerra i els judicis sumaríssims contra tothom que es pogués oposar a la implantació del règim i a la manca de llibertats.

Els judicis sumaríssims van servir per justificar moltes morts i empresonaments de persones que defensaven les llibertats polítiques, nacionals o personals i varen ser utilitzats per intentar legalitzar la revenja dels guanyadors de la guerra civil. Aquests judicis no varen ser justos i per tant no poden tenir cap validesa jurídica.

És evident que les sentències a mort i els empresonaments són accions que lamentablement no poden ser reparades físicament, malgrat això, l'anul·lació dels judicis representaria una reparació moral per als familiars dels represaliats per aquell sistema polític antidemocràtic.

Els Grups Municipals sotasignats proposen a l'Ajuntament en Ple l'adopció dels acords següents:

Primer.-

Sol·licitar al Govern Central que iniciï els tràmits necessaris per anul·lar els judicis sumaríssims militars als quals van ser sotmesos els republicans espanyols, durant el règim franquista, amb la finalitat de donar una compensació moral als supervivents i a les famílies dels desapareguts.

Segon.-

Donar trasllat d'aquest acord a l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, al president del Govern Espanyol, al president de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. "

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, posa de manifest que després de la II República i la guerra civil, la dictadura franquista és una etapa desgraciada de la nostra història en la que no es va saber integrar els espanyols, amb independència de les seves idees, en un projecte en el que els valors de la convivència, la llibertat i la seguretat estiguessin garantits. Pensa que és bo que totes les forces polítiques facin un esforç de reflexió sobre aquella etapa amb generositat i capacitat de perdó per tal que no es torni a repetir. El Parlament espanyol ha fet diversos reconeixements de rehabilitació política a les víctimes de la guerra civil i del règim franquista, com per exemple la proposició no de llei aprovada per totes les forces polítiques a la Comissió Constitucional de 20 de novembre de 2002. Creu que és hora d'enterrar un passat feliçment superat i considera massa seriós el tema com per tornar sobre ell per interessos polítics particulars. Seguir buscant culpes d'una manera unilateral no contribueix a tancar aquesta etapa negra de la nostra història. Recorda les paraules del president nord-americà Abraham Lincoln a Gettysburg, a les acaballes de la guerra civil d'aquell país, demanant que el sacrifici dels morts de tots els bàndols no fos en và i que el govern del poble, pel poble i per al poble no desaparegués de la terra. Quan ells recorden els seus morts ho fan sense diferències i sense recriminacions construint un gran projecte de nació. Això és el que desitgen per Espanya i que l'esperit de concòrdia i superació que representa la Constitució de 1978 permeti mirar endavant per assolir tots els reptes que tenim com a país.

El senyor Jaume Graupera, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, discrepa del Sr. Mojedano entenent que la societat espanyola no ha donat per tancat el tema i que hi ha centenars de persones que demanen la recuperació de la memòria històrica, com per exemple sobre els afusellaments de l'època franquista. Encara s'està subvencionant des del Govern de l'Estat a la Fundació Francisco Franco, dedicada a "enaltecer" la figura del dictador. A més ens trobem sortint en aquest moment històric d'una primera transició democràtica per entrar en una segona que es manifestarà en una pròxima reforma constitucional en què, entre altres coses, s'igualarà el dret d'homes i dona en l'escala de successió de la Corona. L'avanç és tan magre que ja esperen una tercera transició que ens porti a una nova República, ja que la II República no va ser la causant de la guerra civil, si no hagués estat per la presència de sediciosos en la mateixa república.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, dóna suport a la proposta conjunta considerant que les mesures repressives del règim franquista, de les que els processos sumaríssims eren només una part, van servir per legitimar l'aixecament militar il·legal i contrari als drets de les persones. Aquest règim va ser sortosament superat fa 25 anys, però els governs democràtics posteriors han mantingut restes dels vells mecanismes de repressió, tal com passa amb el Archivo Nacional de la Guerra Civil de Salamanca, utilitzat per reprimir el bàndol perdedor. També reivindica la figura de persones víctimes d'aquesta repressió, com l'alcalde de Mataró Josep Abril, el sindicalista Joan Peiró o el President de la Generalitat Lluís Companys; contràriament, els governs espanyols lluny d'intentar les reparacions històriques als greuges ocasionats pel franquisme, ha subvencionat a una fundació privada que reivindica la nefasta figura del genera Franco.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (10), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

5 - PROPOSTA CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SOCIALISTA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS -ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER A RECOLZAR LA CAMPANYA PER A UN DOMINI.CAT.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

"L'associació puntCAT ha impulsat una campanya perquè sota el domini .CAT es puguin registrar dominis d'aquelles entitats, empreses i persones que s'expressin en llengua catalana i/o es dediquin al foment de la cultura catalana.

L'associació puntCAT està formada per entitats representatives de la societat civil de llengua i cultura catalana, i per això en formen part un nombrós grup d'entitats heterogènies de foment de la llengua i cultura catalanes, com associacions d'escriptors o d'editors, promotors culturals, associacions professionals i tecnològiques, col·legis professionals, empreses, federacions i consorcis de mitjans de comunicació, casals catalans, entitats catalanistes, fundacions culturals, etc.

Aquesta associació ha fet una crida, a través del web www.puntcat.org, als ciutadans i a les entitats per tal que donin suport a la campanya o s'adhereixin a l'associació. L'objectiu és que obtinguin un gran suport, per aconseguir que l'organisme internacional que regula, ordena i autoritza nous dominis -l'ICANN- permeti que la comunitat internauta de llengua i cultura catalanes tingui un domini propi.

Per altra banda, la Delegació Local d'Ommnium Cultural, s'ha adreçat, en data 1 d'abril, a l'Alcalde de Mataró i a tots els grups municipals, sol·licitant l'adhesió de l'Ajuntament de la nostra ciutat a la proposta d'un domini català a internet.

És per tot això que proposem al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- L'Ajuntament de Mataró manifesta el recolzament a la Campanya per un domini .CAT per a la comunitat lingüística i cultural catalana, s'hi adhereix, i anima les entitats locals a adherir-se a l'associació puntCAT.

Segon.-

L'Ajuntament de Mataró posarà al web institucional el logotip "per un .CAT", que forma part de la campanya impulsada per l'associació punCAT.

Tercer.-

L'Ajuntament de Mataró transmetrà aquests acords a l'associació puntCAT, a l'ICANN (Internet Corporation for Asigned Names and Numbers), a la Delegació Local d'Omnium Cultural, i a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya, amb el prec en aquests darrers dos casos per tal que informin d'aquest acord i de la campanya als ajuntaments que en són socis."

El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, s'adhereix a la moció perquè d'acord amb la informació de què disposa, no és impossible obtenir el sufix CAT pels dominis d'internet catalans, encara que és difícil. En tot cas, considera que internet és una eina de comunicació al marge dels interessos polítics i, per tant, si l'ampliació del nombre de sufixos és una oportunitat per ampliar les possibilitats de comunicació entre persones o empreses, benvinguts siguin.

El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta que hi ha una necessitat de què la comunitat internauta catalana tingui una presència pròpia a la xarxa. Aquesta campanya per a un domini CAT té el suport de més de 50.000 persones i 2.000 empreses i entitats. Les estadístiques també indiquen un ús molt alt de la llengua catalana a internet, essent la 23a més utilitzada i encara més la 20a. si fraccionem el nombre de pàgines web per cada català parlant. La proposta que es presenta és doncs molt important per reconèixer aquests fets.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26)

DICTAMENS DE COMISSIONS INFORMATIVES

-Alcaldia-

6 - APROVACIÓ CONVENI DE COL·LABORACIÓ C.E. MATARÓ PELS ANYS 2004-2006

La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut i Esports, presenta la proposta següent :

"Atès que el Club Esportiu Mataró ha sol·licitat a l'Ajuntament de Mataró la possibilitat de l'atorgament d'un ajut econòmic per fer front al nou projecte esportiu, econòmic i social, en la seva nova etapa de constitució en Societat Anònima Esportiva que encetarà aquest any 2004, fruit de la seva participació aquests darrers anys en la segona categoria estatal de futbol.

Vist l'informe del Director del Patronat Municipal d'Esports en el que s'exposa la conveniència de l'esmentat ajut i es proposa les condicions en el cas del seu atorgament.

Vista la proposta de conveni que s'adjunta per materialitzar formalment aquest ajut i que es repartirà entre els anys 2004, 2005 i 2006.

Presento a aprovació del Ple els següents acords:

Primer.-

Manifestar la voluntat d'aquest Consistori de procedir a atorgar un ajut econòmic al Club Esportiu Mataró d'acord amb els termes establerts en el conveni adjunt, per valor de 270.455'45 euros a repartir en tres anualitats (2004, 2005 i 2006). La primera anualitat per valor de 90.151'82 euros ja s'ha fet efectiva mitjançant subvenció del Patronat Municipal d'Esports dins el seu Pla de Millora Esportiva d'aquest any 2004. Les dues anualitats restants per valor de 90.151'82 i 90.151'81 euros, respectivament, es faran efectives una vegada hi hagi la disponibilitat pressupostària adequada en l'any 2005 i l'any 2006, en finalitzar el primer trimestre de cada any.

Segon.-

Facultar el Sr. Alcalde per a l'execució dels tràmits administratius pertinents d'aquest ajut."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, felicita en primer lloc a l'equip directiu del CE Mataró per l'esforç que suposa pujar i mantenir el club en la categoria 2B estatal, molt complicada, i així mateix a altres clubs d'altres esports més minoritaris pel meritori treball que porten a terme. Estan d'acord amb el conveni que es proposa, però vol recordar el compromís cinquè que adquireix l'Ajuntament en el sentit de planificar i posar en marxa, des del Patronat Municipal d'Esports i juntament amb el CE Mataró, unes noves instal·lacions esportives per a la pràctica del futbol, equipament que considera molt necessari que ha estat demanat reiteradament pel grup municipal de CiU.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, dóna suport al conveni. Demana així mateix unes noves instal·lacions pel club com han fet reiteradament. Fa també vots perquè el CE Mataró pugui mantenir la categoria aquesta temporada.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, posa de manifest l'excepcionalitat del vot favorable que faran a una proposta com aquesta, ja que tradicionalment no han estat a favor de subvencionar l'esport professional sinó el de base. Tot fa pensar que convé recolzar al club en un moment transcendent en la història del CE Mataró, a la vista de la seva pròxima configuració com a societat esportiva; no obstant això estaran amatents respecte el compliment de les obligacions que s'acorden en aquest conveni.

La senyora Alicia Romero agraeix la postura dels grups municipals de Convergència i Unió i del Partit Popular; confirma també que estan treballant amb molta energia amb el departament d'Urbanisme de l'Ajuntament i el mateix CE Mataró per tal de millorar les instal·lacions.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

7 - NOMENAMENT DE REPRESENTANTS DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA EN EL CONSELL RECTOR DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, Presidenta de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

1.- Els senyors Adolf Comeron Tejero i Jordi Torres Viñals causen baixa com a vocals representants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el Consell Rector del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.

2.- El Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya presenta proposta de substitució dels seus representants en el Consell Rector d'aquest Patronat.

3.- L'article 6è.- A) c.- 2.- dels estatuts del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró preveu el nomenament de dos vocals en representació de la UPC.

4.- L'article 9è, punt c) dels mateixos estatuts indica que l'Ajuntament en Ple podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels seus components en cas que deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.

Proposta d'Acord d'Alcaldia a l'Excm. Ajuntament Ple

PRIMER.-

Nomenar els següents vocals del Consell Rector, a proposta de la Universitat Politècnica de Catalunya:

Sr. Ernest Teniente López

Sra. Montserrat Najar Marton

SEGON.-

Deixar sense efecte el nomenament com a vocals representants de la Universitat Politècnica de Catalunya al Consell Rector de l'esmentat Patronat, per extinció del seu mandat.

Sr. Adolf Comeron Tejero

Sr. Jordi Torres Viñals

TERCER.-

Comunicar aquesta resolució a les persones interessades."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS CENTRALS

SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA

-Servei de Gestió Econòmica-

8 - EXERCIR DAVANT LA JURIDISCCIÓ CIVIL L'ACCIÓ DE DESNONAMENT CONTRA LA SRA. SONIA LINARES RODRÍGUEZ EN RELACIÓ A L'ARRENDAMENT DE LA VIVENDA SITUADA AL CARRER SANT VALENTÍ, 19, 8È. 1ª. DE MATARÓ

La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament és propietari de l'habitatge situat al carrer Sant Valentí, 19, 8è 1a, de Mataró, segons consta a l'inventari municipal de béns.

L'Ajuntament tenia llogat l'esmentat habitatge a la Sra. Sonia Linares Rodríguez, en virtut de contracte d'arrendament subscrit el dia 1-3-1995. El contracte es formalitzà per un període de 5 anys, prorrogable anualment fins a tres més. L'esmentat contracte de lloguer entrà en la pròrroga triennal, la qual finalitzava el 28 de febrer de 2003.

Valorat el conjunt de la situació arrendatària, i en especial, l'incompliment reiterat de l'arrendatària quant a les seves obligacions envers la propietat, s'optà per denegar la pròrroga del contracte per a recuperar la possessió de la vivenda, tal com es consigna a l'informe tècnic social incorporat en l'expedient administratiu.

La Sra. Linares fou requerida formalment, per tal de retornar les claus de la vivenda a l'Ajuntament, i a hores d'ara, resulta que no ha tornat de forma voluntària la possessió de la vivenda.

D'acord amb l'informe jurídic obrant a l'expedient, per a recuperar l'esmentada vivenda, es fa necessari acudir a la jurisdicció civil ordinària, en base als fonaments jurídics consignats al referit informe.

En tant que la defensa dels béns de propietat municipal és competència del Ple, segons disposa l'article 167 del Decret 336/1988, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció del següent acord:

Exercir davant la jurisdicció civil l'acció de desnonament, en reclamació de l'extinció del contracte per expiració del termini convingut, i subsidiàriament per impagament de rendes, contra la senyora Sonia Linares Rodríguez, amb DNI 38.814.300, en relació al contracte d'arrendament subscrit en data 1 de març de 1995, entre l'Ajuntament de Mataró i l'esmentada Sra. Linares, pel qual se li arrendà la vivenda situada al carrer Sant Valentí, 19, 8è 1a, de Mataró, i a l'efecte, interposar la corresponent demanda de judici verbal de desnonament, seguint-se tots els tràmits necessaris fins a l'efectiva recuperació de la possessió de l'esmentada vivenda, si així s'acorda pel Jutjat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

9 - RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA 1776/2004, EN VIRTUT DEL QUAL S'ACORDÀ ARRENDAR L'HABITATGE DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUAT A L'AVINGUDA GATASSA, 73, 1R E, DE MATARÓ, AL SR. LORENZO SALGUERO SALGUERO, PER LA VIA D'URGÈNCIA.

La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, presenta la proposta següent :

"Per Decret d'alcaldia 1776/2004, de 8 de març, es resolgué per urgència aprovar l'arrendament de l'habitatge situat a l'avinguda de la Gatassa, 73, 1r E, de Mataró, a favor del senyor Lorenzo Salguero Salguero i la seva família, i s'acordà procedir a la signatura del contracte, disposant-se a l'esmentada resolució que havia de ser ratificada pel Ple municipal.

En conseqüència, l'alcalde proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, del següent acord:

ÚNIC.-

Ratificar el Decret 1776/2004, de 8 de març, la part dispositiva del qual es reprodueix a continuació:

"PRIMER.- Arrendar l'habitatge situat a l'avinguda de la Gatassa, 73, 1r E, de Mataró, al senyor Lorenzo Salguero Salguero, amb NIF 38.864.995-D, durant el termini de cinc anys i per una renda mensual de cent vint-i-cinc euros, i a l'efecte, aprovar les condicions que han de regir el contracte, les quals es consignen a l'annex I d'aquesta proposta.

SEGON.- Convocar les parts per a la signatura del contracte d'arrendament, en els termes i les condicions que s'aproven.

TERCER.- Ratificar aquesta resolució en la propera sessió del Ple que tingui lloc."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

10 - DONAR COMPTE DEL DECRET 1950/2004, DE 12 DE MARÇ, D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST 2003 DE L'AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS.

La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, dóna compte del següent Decret :

"DECRET

1950/2004 de 12 de març

Assumpte:

GE - Aprovació liquidació pressupost exercici 2003 Ajuntament i Organismes Autònoms

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2004 - AL

Vista la Proposta de la Consellera Delegada d'Interior i Hisenda, i en ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 172.3 i 174.4 de la Llei 39/88 reguladora de les Hisendes Locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril, on es desenvolupa el capítol I del títol sisè de la Llei 39/88 d'Hisendes Locals,

HE RESOLT

PRIMER.-

Aprovar el resultat pressupostari de l'exercici 2003 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Ajuntament de Mataró 815.681,22

Escola Universitària Politècnica 98.944,76

Institut Municipal d'Educació -109.198,73

Patronat Municipal de Cultura 111.004,18

Patronat Municipal d'Esports -60.323,50

Institut Municipal de Promoció Econòmica 229.186,97

SEGON.-

Els informes tècnics estableixen les dotacions de morositat en els següents imports:

Ajuntament de Mataró 5.089.878,43

Escola Universitària Politècnica 0,00

Institut Municipal d'Educació 912,99

Patronat Municipal de Cultura 1.175,62

Patronat Municipal d'Esports 20.698,40

Institut Municipal de Promoció Econòmica 156.684,70

TERCER.-

Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2003 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

Romanent de tresoreria afectat :

Ajuntament de Mataró 2.671.971,19

Escola Universitària Politècnica 0,00

Institut Municipal d'Educació 0,00

Patronat Municipal de Cultura 0,00

Patronat Municipal d'Esports 0,00

Institut Municipal de Promoció Econòmica 12.000,00

Romanent de tresoreria per a despeses generals:

Ajuntament de Mataró 139.916,12

Escola Universitària Politècnica 99.010,12

Institut Municipal d'Educació -227.124,67

Patronat Municipal de Cultura 113.858,52

Patronat Municipal d'Esports -86.690,83

Institut Municipal de Promoció Econòmica 239.272,06

Romanent de tresoreria total:

Ajuntament de Mataró 2.811.887,31

Escola Universitària Politècnica 99.010,12

Institut Municipal d'Educació -227.124,67

Patronat Municipal de Cultura 133.858,52

Patronat Municipal d'Esports -86.690,83

Institut Municipal de Promoció Econòmica 251.272,06

QUART.-

D'acord amb el que disposa l'art. 174.4 de la Llei 39/88 reguladora de les Hisendes Locals, es donarà compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc."

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, constata que la liquidació del pressupost que ha presentat la Sra. González no s'assembla absolutament res amb el pressupost que diu haver executat. L'Ajuntament està al límit de l'endeutament que la llei autoritza, un terç més del que hi havia a la liquidació de l'exercici 2002. El que fa por no és la quantia real de l'endeutament, 116 milions d'euros, sinó el fet que, trobant-se al màxim de l'endeutament possible, hi hagin tantes inversions peremptòries per fer; així s'explica que l'Ajuntament doni llargues a equipaments que fa molt temps que es reclamen, com el Museu Tèxtil a Can Marfà o el nou camp de futbol del CE Mataró. Fa quatre anys el romanent de tresoreria era de 6 milions d'euros, i ara no arriba a 300.000 euros. L'Ajuntament té una forta despesa estructural, ja no genera estalvi, té la seva capacitat d'endeutament al màxim i tot es refia de l'obtenció per PUMSA de plusvàlues especulatives en un desenvolupament urbanístic que s'està esgotant. Recorda per últim que el seu grup es va oposar en el seu dia a la fiscalització a posteriori de la despesa i reclama la separació de l'àmbit de gestió econòmica del d'intervenció perquè és important tenir una fiscalització molt més prospera del que és ara.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, considera nefasta la gestió pressupostària de govern municipal. Baixa el romanent de tresoreria i l'estalvi net, puja l'endeutament i la despesa ordinària. La participació en els ingressos de l'Estat en canvi augmenta molt més del que s'havia pressupostat malgrat les crítiques del govern municipal al govern de l'Estat del Partit Popular.

La senyora Pilar González respon al Sr. Esperalba que troba contradictori que a vegades demani al govern més valentia per arriscar-se en un augment de l'endeutament per tal d'abordar inversions pendents, però que ara critiqui aquest augment; en aquest sentit la llei permet ara no computar el deute de PUMSA ni d'Aigües de Mataró, SA en la ratio d'endeutament. També assenyala que els organismes autònoms són auditats per consultors externs, i el mateix es fa trimestralment amb l'Ajuntament. Al Sr. Rovira li respon que malgrat l'increment dels ingressos provinents de l'Estat, la desaparició de l'Impost d'Activitats Econòmiques ha estat un desastre econòmic per a l'Ajuntament i en canvi el govern del Partit Popular no ha complert el seu compromís de cobrir la pèrdua econòmica, ja que el dèficit que s'arrossega per aquest concepte a l'any 2003 és de 1,5 milions d'euros.

-Servei d'Ingressos-

11 - DECLARACIÓ D'ESPECIAL INTERÈS OBRES D'ACCÉS I ORGANITZACIÓ AL CENTRE INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS DEL MARESME I CONCESSIÓ BONIFICACIÓ 50% EN L'IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES.

La senyora Pilar González, consellera delegada d'Interior i Hisenda, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

  1. El senyor Josep Azuara i González, en representació del CONSORCI PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DEL MARESME, sol·licita li sigui aplicada una bonificació del 95 % en la quota de l'impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, per les d'accés i urbanització de la nova zona d'entrada del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme.
  2. Fonamenta la seva petició en tractar-se d'una obra d'interès o utilitat municipal.

  3. L'article 5.1 de l'ordenança municipal de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres € en relació amb l'article 103.2 a) del Reial decret legislatiu 2/2004, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals- estableix que el Ple de la Corporació, prèvia sol·licitud dels subjecte passiu, i pel vot favorable de la majoria dels seus membres, podrà bonificar fins a un 95 % de la quota de l'Impost, a favor de les Construccions, Instal·lacions o Obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal.
  4. La graduació es farà en el moment de la concessió, ja que l'Ajuntament haurà de valorar en cada sol·licitud les circumstàncies social, culturals, històric artístiques o de foment de l'ocupació, i aquestes circumstàncies són d'oportunitat, i s'hauran de tenir en compte en cada moment els interessos de la ciutat i de la població.

  5. El sol·licitant, el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, és una institució pública que gestiona una planta de tractament i eliminació dels residus i qualsevol altra activitat que pugui derivar-se de l'esmentat tractament i eliminació. Per tant, les obres que realitza poden ser declarades d'especial interès municipal.
  6. En consideració a l'activitat i objectius del sol·licitant, i aplicant els criteris de valoració recollits per l'ordenança, es considera procedent concedir-li una bonificació del 50% en l'ICIO.
  7. Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

    1. Declarar les obres d'accés i urbanització de la nova zona d'entrada del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme, d'especial interès i utilitat pública per la ciutat, en atenció a l'activitat i objectius del sol·licitant, CONSORCI PER AL TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS DEL MARESME.
    2. Concedir una bonificació del 50% de la quota de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, d'acord amb el que estableix l'article 5.1 de l'Ordenança municipal reguladora de l'impost."

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, anuncia l'abstenció del seu grup, deixant constància l'oposició del seu grup a aquest impost i al tipus de gravamen establert.

    El senyor Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot favorable del seu grup. Pregunta també si és veritat que la sol·licitud del Consorci de Tractament de Residus a l'Ajuntament per obtenir la rebaixa és de 20 de març de 2003. I si és així, perquè s'ha trigat tants mesos en respondre.

    La senyora Pilar González desconeix la circumstància al·legada pel Sr. Fernández, però procurarà donar-li resposta.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (10), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular

    -Servei de Compres i Contractacions-

    12 - REVISIÓ DEFINITIVA DELS PREUS APLICABLES DURANT L'ANY 2003 AL CONTRACTE DE SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA (PAPER I CARTRÓ, VIDRE I ENVASOS LLEUGERS), ADJUDICAT MITJANÇANT CONCESSIÓ A RECUPERACIONS MASNOU, SL., ASCENDINT LA REVISIÓ A L'IMPORT ANUAL DE 33.445'67.-EUR., IVA. INCLÒS.

    El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

    "Vist l'expedient relatiu al servei de recollida selectiva de paper, cartró, vidre i envasos lleugers, en el terme municipal de Mataró, adjudicat en règim de concessió a favor de la mercantil "Recuperacions Masnou, SL".

    Atesa la sol·licitud efectuada pel Sr. Salvador Masnou i Oms, apoderat de l'esmentada concessionària, de data 19/01/2004, el qual va tenir entrada en el registre general d'aquesta corporació en la data de 11/02/2004, en el que es sol·licita l'aprovació de la revisió definitiva dels preus a aplicar a la concessió durant l'exercici 2003, la qual cosa comporta l'aprovació i disposició a favor de l'empresa "Recuperacions Masnou, SL".

    Mitjançant informe emès pel Cap de la Secció de residus i neteja viària d'aquest Ajuntament, de data 2/03/2004, es posa de manifest la correcció dels càlculs efectuats per la concessionària, d'acord amb el previst en el plec de condicions tècniques, jurídiques, econòmiques i administratives que regeix la prestació dels serveis objecte de la concessió, ascendint a l'import de 33.445,67 € a l'any.

    Atès el contingut de l'art. 104, 105, 106 i 109 de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractacions de les Administracions Públiques, d'aplicació a la present contractació, així com al previst a l'art.12 dels plecs de condicions econòmico-administratives que regeix la concessió.

    Atès que existeix crèdit adequat i suficient a la partida núm. 46101/442000/22700 del pressupost municipal aprovat per al present exercici 2004 per atendre la despesa produïda amb l'aprovació de la revisió de preus de la concessió respecte de l'exercici 2003, essent que es preveu l'existència de crèdit adequat i suficient a l'esmentada partida en els pressupostos municipals que s'aprovin per als exercicis 2005, 2006 i 2007, als mateixos efectes abans esmentats.

    Qui subscriu, Consellera Delegada d'Interior i Hisenda, PROPOSA a l'Excm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

    1. Aprovar la revisió definitiva dels preus aplicables durant l'any 2003 al contracte de servei de recollida selectiva de paper i cartró, vidre i envasos lleugers, en el terme municipal de Mataró, adjudicat mitjançant concessió administrativa a favor de la mercantil Recuperacions Masnou, SL, revisió ls qual ascendeix a l'import anual de 33.445,67 EUR, IVA inclós.
    2. Aprovar i disposar els imports a favor de la concessionària del servei, Recuperacions Masnou, SL, a càrrec de la partida 46101/442000/22700 dels pressupostos municipals aprovats per a les anualitats que a continuació s'especifiquen:

      • Any 2004: l'import de 33.445,67 €, IVA inclòs, (op. ADC núm. 200400007730 i RC/ núm. 200400007729).
      • Any 2005: l'import de 33.445,67 €, IVA. inclòs, (op. ADFUT núm. 200400007731).
      • Any 2006: l'import de 33.445,67 €, IVA. inclòs, (op. ADFUT núm. 200400007732).
      • Any 2007: l'import de 33.445,67 €, IVA. inclòs, (op. ADFUT núm. 200400007733).

    1. Supeditar l'eficàcia del present acord a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient a la partida núm. 46101/442000/22700 dels pressupostos municipals que s'aprovin per als exercicis 2005, 2006 i 2007."

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, a pesar de que votaran favorablement, constata que Mataró està brut. Creu que no tot és augmentar les contrates sinó que manca una conscienciació dels ciutadans, quan hi ha una amplia indisciplina respecte les obligacions cíviques que marca l'Ordenança de Residus. S'està descuidant la policia administrativa del servei.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, considera que el servei de recollida és millorable. Assenyala per exemple el tema dels horaris i de les condicions dels camions que fan aquesta recollida.

    El senyor Joan Antoni Baron coincideix que voldrien un Mataró més net i que la millora en aquest terreny sempre és desitjable. En aquest sentit estan a punt de començar una campanya cívica de sensibilització. També s'ha fet una campanya informativa respecte als problemes del carrer Roselló i a la Plaça Gran. Pel que fa als horaris estan parlant amb l'empresa per ajustar-los al màxim i evitar molèsties.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

    -Servei d'Obres-

    13 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ DEL PAVELLÓ POLISPORTIU A CIRERA, FASE EQUIPAMENT ESPORTIU .

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut i Esports, presenta la proposta següent :

    "Examinat el "Projecte bàsic i d'execució del Pavelló Polisportiu a Cirera, fase EQUIPAMENT ESPORTIU", que forma part del projecte amb el mateix nom, aprovat pel Ple de l'Ajuntament de data 4 de juliol de 2003, i que ha estat redactat igualment per l'arquitecte municipal Marisol Carrillo Muñoz, amb els suport dels tècnics del servei d'Obres, amb un pressupost d'execució per contracte de 429.496,88 € IVA inclòs.

    Aquesta fase del projecte té per objecte definir les característiques tècniques i constructives de l'equipament esportiu del nou pavelló polisportiu municipal al barri de Cirera, situat a la cruïlla de l'av. Corregiment amb el carrer Terrassa, d'acord amb un Programa Funcional definit pel Patronat Municipal d'Esports.

    El projecte inclou tot l'equipament esportiu que no forma part de la dotació inicial del polisportiu. S'han distingit dos tipus de dotacions, per una banda el paviment dels espais esportius i d'altra banda el mobiliari.

    El projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'obres i serveis dels ens locals, pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

    L'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar el projectes municipals d'obres.

    L'article 22.2 ñ) de la Llei 11/99 de 21 d'abril, de modificació de la Llei 7/85 de 2 d'abril Reguladora de bases de règim local, atribueix al Ple municipal la competència per aprovar els projectes d'obres que no estiguin previstos en el pressupost municipal.

    El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment proposa al Ple Municipal l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S :

    Primer.-

    Aprovar inicialment el "Projecte bàsic i d'execució del Pavelló Polisportiu a Cirera, fase EQUIPAMENT ESPORTIU", que forma part del projecte aprovat pel Ple de l'Ajuntament de data 4 de juliol de 2003 amb el mateix nom, redactat per l'arquitecta municipal Marisol Carrillo Muñoz, amb els suport dels tècnics del servei d'Obres, que té per objecte definir les característiques tècniques i constructives de l'equipament esportiu del nou pavelló polisportiu municipal al barri de Cirera, amb un pressupost d'execució per contracte de 429.496,88 € IVA inclòs.

    Segon

    .- Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies hàbils, segons estableixen els articles 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règimen Local de Catalunya i 37 del ROAS, durant els quals es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se reclamacions dins d'aquest termini

    Tercer.-

    Comunicar els anteriors acords al Patronat Municipal d'Esports, al servei d'Ingressos i al Consell Català de l'Esport per tractar-se d'una actuació municipal inclosa en el procediment 50.199/00 de Relació provisional de peticions de projectes a subvencionar."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    -Servei d'Urbanisme-

    14 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU-96, EN L'ÀMBIT DEL "TOURING CLUB" I APROVACIÓ DE CONVENI DE COL·LABORACIÓ.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "El Pla General d'Ordenació vigent, aprovat el 12 de desembre de 1996, concretament l'art. 199 de les Normes Urbanístiques, regula els paràmetres que han de regir pel desenvolupament del sector de sòl no urbanitzable anomenat "Touring Club".

    Segons el Pla General de 1996, els objectius principals d'aquest sector, a desenvolupar mitjançant el Pla Especial, són:

    • Redefinir l'actual recinte del Touring Club amb la finalitat de poder reordenar tot el sector d'acord amb les determinacions del Decret 55/1982, de 4 de febrer sobre ordenació de la pràctica del càmping i dels establiments dedicats a aquest fi.
    • Obtenir la cessió gratuïta dels vials, espais lliures i equipaments públics que garanteixin el bon desenvolupament del Sector i la preservació de l'entorn natural on estan situades les actuals instal·lacions del Touring Club.
    • Urbanitzar el vial de connexió de la Urbanització de les Sureres amb el Camí dels Contrabandistes, perllongació dels carrer Riu Segre, que dóna accés al Touring Club.

    Aquest sector compren els terrenys d'acampada i serveis actualment propietat de l'Associació Touring Club i els del seu entorn, quatre finques situades al marge dret de la riera de Ca l'Ametller al Nord del Touring Club, qualificades d'equipament i espais lliures per bé que son finques en les quals es desenvolupa activitat agrícola. L'àmbit té una superfície aproximada de 123.511 m².

    Durant la tramitació de la revisió del Pla General l'any 1996, l'Associació del Touring Club i l'Ajuntament van signar un Conveni de col·laboració urbanística, de data 24 de maig de 1996, en virtut del qual l'Associació, propietària de la finca destinada a l'acampada, amb la finalitat de legalitzar la seva activitat, es comprometia a assumir les càrregues urbanístiques derivades del Pla General i amb els paràmetres bàsics acordats en l'esmentat Conveni.

    Amb la modificació que es proposa, entre d'altres aspectes, es pretén reduir l'àmbit del Sector per desvincular les finques de l'entorn de la finca destinada a l'activitat d'acampada i qualificar-les, una vegada fora del Sector, amb la clau que correspon amb l'ús real que se'n fa, concretament, zona agrícola i forestal. D'aquesta manera, el nou planejament potencia les activitats agrícoles als camps de conreu existents al marge dret de la riera i protegeix les cotes altes establint la zona forestal.

    Pel nou sector de "Pla Especial Touring Club" la nova delimitació possibilita el seu desenvolupament urbanístic i, per tant, la obtenció dels sòls destinats a sistemes on:

    • Els destinats a espais lliures es localitzen al bosc situat a les cotes altes de la finca, a la banda del camí forestal prolongació del carrer riu Segre, amb l'objectiu de preservació de la massa arbrada existent potenciada per l'impacte paisatgístic d'aquesta peça verda en relació a l'entorn i, fonamentalment, per les visuals que s'estableixen des del camí dels Contrabandistes.

    • Els destinats a vialitat, on aquesta modificació estableix les alineacions i paràmetres per garantir el correcte funcionament i execució de la urbanització del tram d'itinerari paisatgístic de l'Eix Valldeix davant la finca del Touring Club.

    En relació al nou sector proposat pel "PE del Touring Club", s'estableixen unes càrregues urbanístiques econòmiques, justificades com a compensació per la reducció dels sòls destinats a sistemes en aquest àmbit, amb la finalitat de destinar-les per a millores urbanístiques de la pròpia zona, principalment per l'execució d'altres trams de l'itinerari paisatgístic de l'eix Valldeix.

    Tots aquests nous aspectes de la regulació del futur desenvolupament del sector del Touring Club, que permeten obtenir un millor tractament de l'entorn de sòl no urbanitzable, s'ha plasmat en un nou Conveni de col·laboració urbanística amb l'Associació del Touring Club, el qual forma part de la documentació de la modificació que tractem. Aquest Conveni ve a substituir el de 24 de maig de 1996 i conté, entre d'altres aspectes, la determinació de les càrregues urbanístiques derivades de la modificació i la forma de fer-les efectives. S'acorda substituir les càrregues urbanístiques d'urbanització i adquisició del sòl públic previstes en el Pla General vigent per una càrrega econòmica d'import equivalent. Aquesta prescripció te la seva explicació en la reducció de l'àmbit del Sector. Concretament el nou Conveni i la modificació del PGOU-96 proposada, preveuen destinar l'import equivalent en els següents conceptes que es detallen en el document amb l'estudi econòmic corresponent:

    • Una part del import correspon a la suma de la valoració de les càrregues urbanístiques inicials, més les obres d'urbanització pròpies del Touring, que s'han d'executar conjuntament amb les obres d'urbanització del nou itinerari paisatgístic al Torrent de can Bruguera .

    • Una altre part d'aquesta càrrega econòmica es destinarà a l'execució, per part de l'Ajuntament, de la urbanització del vial del Torrent de can Bruguera, que incorpora l'itinerari paisatgístic de l'eix Valldeix i les obres complementaries de redefinició d'aquest límit: nou mur de contenció, reubicació de xarxes generals de serveis en sòl públic i particulars en sòl privat.

    • La resta d'aquesta càrrega urbanística econòmica, l'Ajuntament la destinarà a efectuar les millores urbanístiques que cregui més adients a l'àmbit de Mata € Valldeix, preferentment a desenvolupar altres trams de l'itinerari paisatgístic de l'eix Valldeix.

    La present proposta de modificació puntual del Pla General també preveu una altre modificació, la nova qualificació urbanística d'un finca municipal situada entre el Camí de Lorita i el marge esquerra de la Riera de Can Soler. Segons el Pla General vigent la finca està classificada de sòl no urbanitzable i qualificada de Zona de valor agrícola d'entorn natural Clau 7b. Amb la modificació és qualifica la finca d'espais lliures i equipaments amb la finalitat d'establir uns espais comunitaris situats en un lloc estratègic del territori, frontissa entre els espais urbans i agraris, forestals dels veïnats de Valldeix, Mata i les Cinc Sènies, de fàcil accessibilitat i de notable interès paisatgístic com a mirador.

    Amb aquest segona modificació, el còmput global dels estàndards urbanístics de sòls d'equipament i espais lliures, queda compensada: la reducció del sòl públic en el Sector del Touring que redueix el seu àmbit ve equilibrat per aquesta nova qualificació urbanística de la finca municipal del Camí de Lorita.

    El desenvolupament urbanístic del Sector requerirà la tramitació d'un Pla Especial.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent, i atès el que disposen els articles 32, 47 i següents, arts. 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, l'art. 199 i preceptes concordants de les NNUU del PGOU'96, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S :

    Primer.-

    Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 en l'àmbit del "Touring Club".

    Segon.-

    Aprovar el Conveni de col·laboració urbanística amb la Asociación Recreativa Social Touring Club Maresme, en substitució del conveni de col·laboració tramitat amb la revisió del Pla General de 1996, de data 24 de maig de 1996, que forma part de la documentació de la modificació del Pla General en el Sector del "Touring Club" que s'aprova inicialment.

    Tercer.-

    Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General i conveni que l'acompanya.

    Quart.-

    Demanar informe a l'Agència Catalana de l'Aigua, notificar els precedents acords al municipis limítrofes, als propietaris del Sector i a la resta d'interessats que resultin de l'expedient i comunicar-los al servei de Gestió Econòmica de l'Ajuntament, secció de Patrimoni i a la secció de Llicències de Ciutat Sostenible."

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot contrari del seu grup atès el greu perjudici que es produeix a un dels propietaris d'aquest àmbit. La finalitat d'aquesta modificació és solventar la problemàtica urbanística del Touring Club, veí de la propietària perjudicada, malgrat que la seva instal·lació en aquella zona va ser il·legal i encara no ha trobat una solució urbanística adequada. El conveni de col·laboració s'ha fet exclusivament entre l'Ajuntament i el Touring Club i sense participació d'aquesta propietària, però sorprenentment es preveu l'ampliació de la finca del Touring Club en detriment de la veïna, fent una operació de desllindament per la qual l'Ajuntament no té habilitació legal. Demana per tant que es revisin els termes del conveni ja que s'està produint una desviació de poder contra una persona que no és part en el conveni.

    El senyor Arcadi Vilert respon al Sr. Valls que la seva interpretació del conveni és incorrecte. El que es diu en el conveni és que el Touring Club ha de comprar aquesta porció de finca a la propietària veïna, i si no l'aconsegueix es retallarà l'àmbit de la modificació. Per tant no és veritat que l'Ajuntament obligui a la propietària que ha esmentat en cap sentit, ja que tot el que es faci precisarà d'acord de totes les parts.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta la sensació de què, si més no, resulta imprudent la presentació d'un conveni urbanístic en el que uns dels seus elements bàsics passen perquè el propietari afectat per l'actuació urbanística compri una porció de finca a un veí que no és part en la mateixa. Vista la història del Touring Club és altament improbable que s'arribi a la compra d'aquesta porció de finca veïna, amb el conseqüent fracàs del conveni.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, manifesta la sorpresa que els produeix que l'Ajuntament iniciï projectes amb la intenció de modificar-los en funció de com es vagin desenvolupant les circumstàncies.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (10), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    -Servei d'Habitatge-

    15 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA DE 17.03.04, D'APROVACIÓ CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER LA IMPLANTACIÓ I MANTENIMENT DEL PROGRAMA "BORSA JOVE D'HABITATGE", ANY 2004.

    El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent:

    "La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró han formulat un conveni de col·laboració per la implantació del programa "Borsa Jove d'habitatge", per l'any 2004 prorrogable automàticament en funció de les disponibilitats pressupostàries de cada any.

    L'Ajuntament posa en marxa el programa mitjançant la Societat Municipal Prohabitatge Mataró, SA, sota el nom "Borsa de lloguer jove", i la Generalitat de Catalunya contribueix amb l'aportació de 6.000 euros i facilitarà a través de l'Instituto de la Juventud les pòlisses multirisc i l'assegurança de caució als contractes d'arrendament.

    S'ha aprovat el conveni, amb caràcter urgent, per decret d'alcaldia del passat 17 de març, a fi permetre l'efectivitat de la "Borsa de lloguer jove" que va entrar en funcionament el passat 26 de gener, però estava pendent de la signatura del conveni, ajornada a causa de la reorganització dels departaments de la Generalitat de Catalunya.

    Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S

    Primer.-

    Ratificar el decret d'alcaldia del passat 17 de març, que aprova el conveni de col·laboració amb el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya per la implantació i manteniment del Programa "Borsa Jove d'habitatge", i autoritza al Conseller Delegat d'Habitatge, Genís Bargalló i Checa, per la seva signatura.

    Segon.-

    Notificar l'anterior acord a les persones interessades als efectes escaients."

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup, ja que tot i estar conforme amb els objectius de la "Borsa d'Habitatge", no estan d'acord amb els mitjans emprats, vulnerant per exemple la legislació de protecció de dades per localitzar els propietaris potencialment interessats en la Borsa d'Habitatge.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    -Ciutat Sostenible-

    16 - APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA D'ACCIÓ AMBIENTAL DE L'AGENDA 21 MATARÓ.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

    "L'Auditoria ambiental municipal de Mataró, elaborada l'any 1996, establia una proposta de Pla d'Acció Ambiental que va contemplar com a referents de partida les directrius establertes pel Pla Estratègic de Mataró.

    Durant l'any 1997 es portà a terme el Fòrum Ambiental, procés participatiu en el qual es va debatre i es va consensuar el Pla d'Acció Ambiental i el sistema d'indicadors del Pla de Seguiment proposats per l'Auditoria.

    A partir dels acords del Fòrum es redactà el Pla d'Acció Ambiental definitiu, document que constitueix el nucli principal de l'Agenda 21 en la qual també es preveu un Pla de Seguiment i un conjunt de programes econòmics i socials.

    El Ple Municipal, de 2 d'abril de 1998, va aprovar per unanimitat el document Pla d'Acció Ambiental i Pla de Seguiment € Agenda 21, guia que defineix les actuacions a portar a terme per aconseguir que el desenvolupament de la ciutat es faci amb criteris de sostenibilitat, en el sentit definit per la Carta d'Aalborg.

    El Pla defineix actuacions que abasten un període de 10 anys i es complementa amb un Pla de Seguiment que conté un sistema d'indicadors de sostenibilitat i de controls ambientals.

    El Ple de l'Ajuntament, del mes d'abril de 2002, va aprovar per unanimitat la primera modificació del Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21 Mataró.

    El Ple de l'Ajuntament, del mes de desembre de 2002, va aprovar per unanimitat la primera modificació del Pla de Seguiment de l'Agenda 21 Mataró.

    El Ple de l'Ajuntament, del mes de març de 2003, va aprovar per unanimitat la segona modificació del Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21 Mataró.

    S'ha realitzat l'Avaluació del grau d'implantació del Pla d'Acció Ambiental de Mataró al 2003, en el marc del qual s'ha tornat a establir una proposta de reformulació de dues subaccions, la 3.1.3a i la 6.2.2a, aquesta darrera a proposta del Servei de Mobilitat.

    Les reformulacions han estat consensuades a la Comissió Agenda 21, en la sessió de la mateixa celebrada el 17 de febrer de 2004.

    En la sessió ordinària del Consell Municipal de Medi Ambient 1/04 , celebrada el 23 de març de 2004, es va ratificar la proposta de reformulació i es va acordar proposar a l'Ajuntament la seva aprovació amb una esmena formal del text inicialment proposat. En aquests sentit les dues subaccions quedarien reformulades com tot seguit s'indica textualment:

    3.1.3a Realitzar diagnosis energètiques a tots els edificis i instal·lacions de gestió municipal i aplicar les millores que s'hi proposin.

    6.2.2a Vetllar per tal que la dotació d'unitats del servei sigui la òptima i que també contemplin la facilitat d'accés a tots els col·lectius amb dificultats de mobilitat.

    Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa al Ple Municipal que s'adopti la resolució següent:

    1.- Aprovar les reformulacions de les subaccions del Pla d'Acció Ambiental de Mataró, consensuades en el marc de la Comissió Agenda 21 i proposades pel Consell Municipal de Medi Ambient, les quals queden redactades de la següent forma:

    3. INCENTIVAR L'ESTALVI ENERGÈTIC I L'ÚS D'ENERGIES RENOVABLES

    3.1 Optimitzar el consum d'energia de l'administració municipal

    3.1.3 Realitzar diagnosis energètiques als edificis públics més emblemàtics o amb més possibilitats d'estalvi

    3.1.3a Realitzar diagnosis energètiques a tots els edificis i instal·lacions de gestió municipal i aplicar les millores que s'hi proposin

    6. Minimitzar la problemàtica ambiental associada al transport i a la mobilitat

    6.2 Fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta i l'ús del transport públic com a alternativa al vehicle privat

    6.2.2 Incrementar la freqüència de pas dels autobusos urbans i optimitzar els recorreguts de les línies

    6.2.2a Vetllar per tal que la dotació d'unitats del servei sigui la òptima i que també contemplin la facilitat d'accés a tots els col·lectius amb dificultats de mobilitat"

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

    PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

    17 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR PER A LA CREACIÓ D'UN PLA ESPECIAL DE MILLORA DELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS MUNICIPALS.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

    "El passat divendres 27 de març es va celebrar la Nit de l'Esport en la que representava la seva 50ª edició. En el seu discurs, la regidora d'esports de l'Ajuntament, Sra. Alícia Romero, destacava la importància del foment de l'esport entre les persones, entre els mataronins i mataronines a tots els nivells, començant per les escoles de formació fins arribar a les categories de tipus sènior.

    En les declaracions que fa a la revista Mataró viu l'Esport, la regidora reconeix que hi ha un bon nombre d'instal·lacions "que demanen accions de manteniment importants". En paraules textuals de la regidora en aquesta mateixa entrevista diu "...és bàsic que plantegem un pla de manteniment de totes les instal·lacions per tal que continuïn desenvolupant un bon servei i garanteixin la bona pràctica de l'esport... sense aquestes instal·lacions, els clubs i les instal·lacions, els clubs i les entitats no podrien desenvolupar la més important de les seves tasques: la promoció esportiva".

    Això no fa més que confirmar la necessitat de dur a terme accions immediates per solucionar situacions de deixadesa realment esfereïdores a les instal·lacions. Ara tenim en perspectiva la construcció de noves instal·lacions, com per exemple el Polisportiu de handbol a Cirera, i tots estem d'acord amb aquest projecte, però creiem que la primera prioritat que hem de tenir és vetllar pel bon estat de les instal·lacions actuals.

    Aquest Grup Municipal ha vingut tenint reiterades queixes dels usuaris de les instal·lacions que denuncien el mal estat en què es troben algunes d'elles.

    Per tant, perquè tot el discurs fet contínuament en públic per la regidora de suport a la pràctica de l'esport no quedi només en paraules, el Grup Municipal del Partit Popular proposa a l'Ajuntament de Mataró l'aprovació en Ple del següent ACORD :

    1. Elaborar un Pla Especial de Millora de les instal·lacions i equipaments esportius de la ciutat amb un calendari d'execució i pressupost."

    PROPOSTA ALTERNATIVA DEL GOVERN MUNICIPAL SOBRE EL PLA DE MILLORA DE LES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS

    "Actualment, existeixen a la nostra ciutat 28 instal·lacions esportives municipals i 48 espais esportius que tenen com a objectiu desenvolupar i garantir la bona pràctica esportiva. Sense aquests equipaments no es podria portar a terme la tasca més important que realitzen els clubs i les entitats, és a dir, la promoció de l'esport. Però, tampoc l'activitat física i esportiva que realitzen els grups de lleure i els centres d'educació de la ciutat.

    Per les instal·lacions esportives municipals hi passen setmanalment 11.814 usuaris diferents. D'aquests, 3.959 són d'esports federats (53 clubs amb 279 equips), 3.523 són d'esport de lleure (118 col·lectius), 3.222 són de centres d'educació (37 escoles amb 197 grups) i 1.110 són participants dels jocs escolars (34 escoles i 7 clubs amb 79 equips). A més, cal afegir a aquesta xifra els 5.081 usuaris amb què compta actualment el complex esportiu del Sorrall que es va posar en funcionament el maig del passat any.

    Els equipaments esportius municipals són un peça clau en el desenvolupament de la pràctica esportiva a Mataró i, a més, afegeixen una significació important tant per les pròpies instal·lacions com per l'activitat que en ella es desenvolupa. Per tant, tenint en compte la quantitat d'instal·lacions esportives que tenim a la ciutat, el nombre d'usuaris que les utilitzen habitualment i la simbologia de les mateixes en l'àmbit esportiu, el Patronat Municipal d'Esports es va plantejar, a inicis d'aquest mandat, com a eix prioritari dins el seu programa d'actuació, la millora de les instal·lacions esportives existents.

    Aquestes instal·lacions esportives que es gestionen a través del Patronat Municipal d'Esports, directament o a través de col·laboracions amb clubs i entitats usuàries, compten amb un pla de manteniment que s'aprova anualment i que garanteix el seu bon estat per la corresponent pràctica esportiva. Aquest pla es redacta després de diverses visites a les instal·lacions esportives amb els membres del Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports i de les corresponents demandes i necessitats establertes pels usuaris de les pròpies instal·lacions. Aquest any 2004 la xifra amb la què comptem per la realització del Pla de Manteniment, tal i com estableix el pressupost del PME, és de 140.200,61 euros, desglosat en reposició de material esportiu, més despeses de manteniment, conservació i reparació.

    Malgrat les actuacions que es fan a través dels plans de manteniment anuals i els nous projectes esportius a desenvolupar, el Patronat Municipal d'Esports reconeix l'impuls que cal donar a les instal·lacions existents a la ciutat. És per això que en el Consell Plenari del 22 d'octubre del 2003 es va aprovar el Pla d'Actuació Municipal específic en l'àmbit d'Esports per l'any 2004 en el què consta el compromís de redactar un pla d'inversions per la millora de les instal·lacions esportives municipals, tal i com es pot comprovar en el punt 40 del propi programa "Redactar i executar un pla d'inversions per a la millora de les instal·lacions esportives municipals".

    Per poder realitzar aquest Pla de Millora de les instal·lacions esportives el Patronat Municipal d'Esports ha encarregat una auditoria a la Diputació de Barcelona per tal de conèixer amb la màxima rigurositat possible quina és la situació actual de totes les instal·lacions municipals existents. Per aquesta raó, en el darrer Consell Plenari del PME realitzat el passat 24 de març vam aprovar la petició a presentar a la Diputació de Barcelona (Àrea d'Esports) per la realització d'aquesta auditoria que haurà de ser el treball previ a la redacció del Pla de Millora dels equipaments esportius de la nostra ciutat.

    ACORDS

    • El Patronat Municipal d'Esports, tal i com estableix el seu programa d'actuació específic aprovat el 22 d'octubre del 2003, presentarà i aprovarà, abans de finalitzar l'any 2004, un Pla de Millora de les instal·lacions esportives municipals a partir de l'auditoria demanada a la Diputació de Barcelona (Àrea Esports), en la convocatòria aprovada el passat 24 de març del 2004 en el Consell Plenari del PME.
      • El Pla de Millora de les instal·lacions esportives municipals es presentarà i aprovarà, abans de finalitzar l'any 2004, en el Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports i en la corresponent Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals.
        • El Patronat Municipal d'Esports, a través de la seva Comissió d'Instal·lacions Esportives, formada per diversos membres del Consell Plenari del PME, realitzarà el corresponent seguiment del Pla de millora de les instal·lacions esportives Municipals, mentre aquest sigui vigent.
          • La Comissió d'Instal·lacions Esportives del Patronat Municipal d'Esports realitzarà, també, un seguiment rigorós del Pla de Manteniment Anual que s'aprova en cada exercici per tal que s'apliquin degudament totes les actuacions que s'hi estableixin. La pròpia Comissió realitzarà, al finalitzar cada exercici, un informe de valoració sobre el resultat de l'aplicació del Pla de Manteniment anual i el presentarà en el Consell Plenari del PME.

          • El Patronat Municipal d'Esports revisarà i modificarà el reglament d'ús d'instal·lacions esportives existent per tal d'adequar-lo a la nova realitat sortint d'aquest Pla de Millora de les instal·lacions esportives Municipals, un cop aprovat el propi Pla.
            • El Patronat Municipal d'Esports modificarà les diferents llicències d'ús d'instal·lacions esportives municipals existents a favor de clubs i entitats per tal d'adequar-les al nou sistema de gestió i funcionament de les instal·lacions, per així també adequar-les al nou Pla de Millora de les instal·lacions esportives Municipals. Aquest procés s'iniciarà al finalitzar la temporada esportiva 2003-04."
            • El senyor Joaquin Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que ha estat el seu grup el que ha reclamat l'augment en les inversions municipals per a instal·lacions esportives, raó que va ser una de les que els van impulsar a votar en contra del Pressupost Municipal de 2004. A la vista que la Sra. Romero, en nom del govern vol presentar una proposta alternativa que els satisfà, la votaran favorablement perquè pensen que és un avanç respecte a la situació actual. En primer lloc s'ha de mirar el que tenim i com el tenim, en segon que cal fer i com s'ha de fer i per últim preveure el temps per portar-lo a la pràctica i, naturalment, executar-ho.

              La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut i Esports, contesta que a Mataró hi ha 28 instal·lacions esportives municipals i 48 espais esportius, amb una utilització setmanal d'11.800 persones, la qual cosa suposa un esforç important de conservació i manteniment per a l'Ajuntament i el Patronat Municipal d'Esports. Com saben els regidors, el 22 d'octubre de 2003 es va aprovar pel Patronat d'Esports un Pla de Millora d'Equipaments Esportives al que seguirà una auditoria de la Diputació sobre l'estat dels equipaments. A més s'aprova un Pla anual de Manteniment per atendre les actuacions més urgents a tenor de les visites que realitza una Comissió d'Instal·lacions formada per membres del Plenari del Patronat. Per tot això no ha costat res posar-se d'acord en transaccionar aquesta proposta que pensa serà positiva per la millora de les instal·lacions esportives municipals.

              El senyor Paulí Mojedano replica a la Sra. Romero que el Pla de Manteniment anual no funciona i per això ha calgut presentar aquesta proposta de resolució.

              VOTACIÓ: Ordinària

              Vots favorables: Unanimitat. (26).

              18 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE LA INSTAL·LACIÓ DEL MUSEU DEL GÈNERE DEL PUNT A MATARÓ.

              El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta de resolució següent:

              "Tots els mataronins i mataronines som coneixedors de la importància de la indústria tèxtil en la història de la nostra ciutat. I sabem també del pes econòmic i social que ha tingut aquest sector on molts mataronins i mataronines hi han treballat.

              El senyor Jaume Vilaseca va iniciar una tasca admirable, que posteriorment varen continuar els membres de l'Associació Promotora de la Fundació Jaume Vilaseca i la pròpia Fundació ja constituïda.

              Aquesta tasca ha culminat en que la Fundació tingui avui dia un fons únic, a Espanya i Europa, de maquinària i altres elements relacionats amb el gènere de punt.

              La Fundació Jaume Vilaseca ha mantingut, des de fa molts anys, contactes amb l'Ajuntament de Mataró perquè tot aquest patrimoni pugui ser exposat a la ciutat en un museu dedicat al gènere de punt, en el marc de l'explicació dels diferents processos industrials de la ciutat entre els segles XVIII i XX.

              No hi ha dubte que la creació d'aquest Museu seria un element cultural i educatiu de primer ordre per a la ciutat, alhora que dinamitzador i regeneratiu de la zona de Can Marfà, ubicació en la que tothom coincideix és la més adient pel Museu.

              I també de promoció de ciutat. Qüestió que preocupa a tots els grups municipals d'aquest consistori, tal com va quedar palès en una proposta de resolució aprovada darrerament per unanimitat.

              El propi Ajuntament va encarregar un projecte ja fa uns anys. Projecte que va quedar aparcat i que seria bo recuperar-lo i fer les adaptacions necessàries per poder tirar-lo endavant.

              Mataró no pot perdre l'oportunitat de ser seu d'aquest futur Museu. No s'entendria que la ubicació fos una altra ciutat, pel que Mataró ha sigut i significat en la història d'aquest sector industrial, i perquè aquesta era la voluntat tant del Sr. Jaume Vilaseca com dels actuals responsables de la Fundació.

              Seria per altra banda un reforç per la capitalitat que Mataró ha d'aspirar a tenir a la comarca i al país.

              Per tot això, els grups municipals del Partit Popular, Convergència i Unió, Socialista, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida Alternativa proposen a l'Ajuntament de Mataró l'aprovació en Ple dels següents ACORDS:

              1r. L'Ajuntament de Mataró manifesta el seu compromís inequívoc per la instal·lació a la nostra ciutat del futur Museu del Gènere de Punt, en el marc de l'explicació dels diferents processos industrials de la ciutat entre els segles XVIII i XX.

              2n. L'Ajuntament de Mataró es compromet a redactar el pla d'usos per a Can Marfà, que inclogui l'esmentat museu, durant aquest any de 2004.

              3r. Així mateix, es compromet a redactar el projecte museistic i iniciar les obres de consolidació a Can Marfà durant l'any 2005 i de forma continuada en anys posteriors fins a la seva finalització, que anhelem pugui ser durant aquest mandat.

              4t. L'Ajuntament de Mataró es posarà en contacte amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i altres administracions públiques a fi de cercar col·laboracions per el desenvolupament i l'execució del projecte.

              5è. L'Ajuntament de Mataró agrairà a la Fundació Jaume Vilaseca la tasca de recollida i manteniment del fons del futur museu realitzada fins a la data. Igualment, li traslladarà la informació d'aquest acord de Ple perquè en tingui coneixement, i dels diferents passos que es vagin fent del desenvolupament i l'execució del projecte."

              Tanmateix el Sr. Mojedano celebra l'acord assolit entre tots els grups per tirar endavant la seva proposta que, després d'haver-se discutit en el passat Ple ordinari, programa uns compromisos que espera siguin definitius per fer realitat el desitjat Museu Tèxtil. També felicita a la Fundació Vilaseca per la seva participació primordial en aquest assumpte.

              La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, valora positivament la proposta, tant pels valors culturals del Museu Tèxtil a instal·lar com per la ubicació, ja que Can Marfà ocupa un lloc magnífic, al costat de la façana marítima, per tal de ser un pol d'atracció per veïns i visitants. Entenen també que el Museu Tèxtil ha de contribuir per conservar la memòria històrica, tant de la indústria tèxtil com de les persones que amb el seu esforç i les seves idees van treballar en la construcció de la ciutat de Mataró.

              El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, emmarca l'acord de tots els grups sobre aquest tema en el treball que s'està portant a terme sobre el Pla d'Equipaments Culturals. La proposta de resolució es fonamenta en tota la tasca que ha realitzat la Fundació Vilaseca i en les enormes possibilitats de dinamització i promoció cultural de la ciutat que té aquest futur Museu. També es felicita del consens obtingut ja que ha de servir també per la futura conversió del conjunt de Can Marfà en un centre cultural de primer ordre.

              El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, celebra que hi hagi unanimitat i consens en una proposta de promoció de la ciutat, en el marc del debat sobre el Pla d'Equipaments Culturals. Finalment fa constar el seu reconeixement explícit a la tasca de la Fundació Jaume Vilaseca.

              El senyor Joan Antoni Baron, portaveu del grup municipal Socialista, s'afegeix als agraïments a la Fundació Vilaseca. Destaca la il·lusió i el pragmatisme de tots els grups municipals en les converses mantingudes que han fet possible aquest acord, i el bon clima existent, que ha de permetre ampliar el consens en el debat del Pla d'Equipaments Culturals.

              La senyora Pilar González, Alcaldessa Accidental, posa de relleu el diàleg entre govern i oposició registrat en les dues propostes de resolució que s'han tractat en aquest Ple.

              VOTACIÓ: Ordinària

              Vots favorables: Unanimitat. (26).

              PRECS I PREGUNTES

              La senyora Pilar González, Alcaldessa Accidental, disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 19 i 25 per venir referits a temàtiques coincidents.

              19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DE LA FUNDACIÓ HOSPITAL SANT JAUME I SANTA MAGDALENA.

              El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

              "El passat dia 9 de març els membres del Patronat de la Fundació Hospital van rebre un escrit, signat per la seva directora, que deixa palesa "la greu situació econòmica" que pateix aquesta institució.

              La directora evidència que la Fundació no pot fer front al finançament de l'obra i l'impossibilitat de posar en funcionament l'Hotel d'Entitats Sociosanitaries. Fins i tot, assegura que no podrà fer front a les despeses dels proveïdors d'aquest mes de març.

              Atesa aquesta situació, el grup municipal de CiU presenta la següent, PREGUNTA:

              Primer.- Coneixia, el president de la Fundació, l'existència d'aquest escrit abans de que fos enviat?.

              Segon.- Era conscient, el president de la Fundació, de la greu situació econòmica de la institució?.

              Tercer.- Quines propostes i canvis té previstos el president de la Fundació per fer front a aquesta situació?."

              El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, respon que el President no coneixia l'existència d'aquests escrits abans de ser enviats. Respecte a la segona pregunta no és cert que hagi una greu situació econòmica de la institució, ja que la Junta de Patrons va aprovar una liquidació en forma positiva del pressupost del 2003. Afegeix que uns actius morts que tenia la Fundació Hospital poden passar a ser actius vius i així el patrimoni del carrer Sant Pelegrí es podria rehabilitar i fer un nou projecte d'hotel d'entitat sociosanitària; que aquest acord es va prendre per unanimitat dels Patrons de la Fundació Hospital. I pel que fa a la tercera pregunta la Junta de Patrons, que és el màxim òrgan de decisió, prendrà la solució i els plans de futur que siguin més adients.

              25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE LA VENDA DE PATRIMONI PER PART DE LA FUNDACIÓ HOSPITAL.

              El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

              "La Fundació Hospital no té diners per acabar les obres de l'hotel d'entitats sociosanitàries que està fent. Per aquest motiu, la junta de la Fundació ha decidit vendre's patrimoni per tal de posar fi a les obres de l'edifici del carrer Sant Pelegrí.

              Aquest edifici ha de donar cabuda a les setze associacions que aplega la Fundació.

              Per tot això, el Grup Popular

              PREGUNTA

              1. Donada la situació econòmica de la Fundació, quines mesures es prendran per la viabilitat i manteniment futura de les obres del nou edifici?
              2. Quina explicació poden donar als problemes sorgits amb la convocatòria dels membres de la Junta del patronat de la Fundació que finalment va prendre la decisió de la venda de patrimoni per finançar les obres?"

              El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, respon que és cert que va haver algun problema per part d'algun Patró, però la convocatòria es va fer correctament amb 48 hores d'antelació tal com la normativa preveu.

              20 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA PLAÇA LLUÍS GALLIFA.

              La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

              "El passat diumenge 21 de març, l'Associació de Veïns del Pla d'en Boet va organitzar la "Festa de la Primavera" d'aquell barri a la Plaça Lluís Gallifa, recuperada per la zona gràcies a la "permuta" dels terrenys on s'ubicarà el nou Parc de Bombers de Mataró, que també corresponen al Pla d'en Boet. Els veïns presents manifestaren el desig que el que ara és un simple "descampat" on només hi passegen els animals domèstics, esdevingui una autèntica plaça amb zona arbrada, espai per a jocs de la mainada, bancs per seure, etc. Tots els presents manifestaren la seva intenció de col·laborar en el que poguessin per fer que la plaça fos aviat una realitat.

              Tot i tenir en compte que el PAM del 2004 no ha pressupostat cap quantitat per reconvertir aquest indret en una plaça durant aquest any, creiem que s'hi pot començar ja a treballar, i és per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent PREC:

              1. Que els Serveis Tècnics de l'Ajuntament elaborin durant aquest any un projecte d'adequació de la plaça Lluís Gallifa, que contempli l'existència de zona arbrada, zona de jocs per a la mainada, bancs per seure, papereres, "papereres" per excrements de gossos, etc.
              2. Que es permeti als veïns de la zona prendre la iniciativa per anar més de pressa en la recuperació d'aquesta espai en una plaça pel barri, organitzant ells mateixos les activitats que considerin oportunes (p.e. plantades d'arbres) sense que això afecti, durant el 2004, el pressupost municipal, i respectant el projecte que presentin els serveis tècnics de l'Ajuntament."

              El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, indica que aquest solar encara és d'equipaments, està en la fase de modificació provisional del Pla General. Evidentment aquesta plaça serà objecte d'urbanització i amb els standards de places de la ciutat. No obstant això durant l'exercici 2004 serà impossible de realitzar per càrregues de feina no per manca de voluntat política de què es faci el projecte d'execució. S'intentarà fer un avant projecte d'urbanització d'aquesta plaça de manera que a mesura de les disponibilitats pressupostàries s'urbanitzarà. Avui només poden adoptar el compromís de fer l'avantprojecte per la qual cosa no poden acceptar el prec tal com està formulat malgrat que ho tindran en compte.

              La senyora Maria José Recoder pregunta quan triga en fer-se un avantprojecte.

              El senyor Joan Antoni Baron respon que depèn de les càrregues de feina del servei d'Obres ja que hi ha una programació feta de l'execució d'altres projectes que estan en el Pla d'Actuació Municipal. Manifesta que es farà el més aviat possible però no es pot comprometre a cap data concreta.

              21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE CAN BOADA.

              La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

              "A la Via Europa hi ha la casa de Can Boada, que ha estat restaurada per una Escola Taller, i que gràcies a això ara llueix ostensiblement. Malauradament, Can Boada segueix tenint dos problemes. El primer, és que encara no s'ha decidit quins usos ha de tenir, i el segon que encara que la casa estigui restaurada, tot l'entorn està fet una calamitat. Hi ha un mur d'obra vista, matolls per totes bandes, una caseta d'obres, etc. Ja fa molts mesos que l'espai presenta un aspecte descurat, quan tot l'entorn de la Via Europa té molt millor aspecte.

              Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

              PREGUNTA:

              1. Ha decidit ja el govern de la ciutat quin ús es pensa donar a Can Boada?
              2. Ha donat per acabades les obres de Can Boada? I si no és així, quan compta que les obres estaran acabades?
              3. Té intenció el govern de la ciutat d'arreglar la zona al voltant de Can Boada i millorar el seu aspecte general?"

              El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, contesta que la casa no està acabada en la seva totalitat, explica que en el seu moment es va restaurar els exteriors i part de l'interior per una escola taller, però fruit de determinades polítiques no va ser possible continuar la rehabilitació sencera d'aquest edifici. En aquest moment el govern municipal està en fase de converses i de treball per tal de donar un ús a la casa de Can Boada. Quan el tema quedi concretat ho donarà a conèixer en una Comissió Informativa.

              La senyora Maria José Recoder pregunta que es farà després de restaurar-la en quant al Pla d'Usos.

              El senyor Jaume Graupera respon que aquest tema està regulat dintre del Pla d'Equipaments, però de moment aquest espai no té cap ús predeterminat.

              La senyora Maria José Recoder dedueix que aquest espai serà per Cultura ja que li ha contestat el President del Patronat de Cultura.

              La senyora Pilar González, Alcaldessa Accidental, respon que el Sr. Graupera ha respost com a President de l'Àrea de Serveis Personals.

              22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE MESURES DE SEGURETAT A L'EDIFICI DE LA PREFECTURA DE LA POLICIA LOCAL.

              El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

              "En el Ple del mes de febrer, aquest Grup Municipal va presentar una pregunta al Govern en referència a l'incendi que havia tingut lloc el 16 de gener a la Prefectura de la Policia Local. En ella, demanàvem que es fes una valoració dels fets ocorreguts, però sobre tot dèiem que el que realment ens preocupava era que es prenguessin mesures per evitar accidents que podien tenir conseqüències greus. En aquest sentit preguntàvem al Govern si prendria les mesures preventives adients.

              Un mes i mig desprès de l'incendi, el 5 de març, durant el transcurs d'una classe a un grup escolar impartida per personal de la Policia Local en una sala de la Prefectura, va tornar a succeir un accident que podia haver tingut conseqüències realment tràgiques. Una turbina d'extracció d'aire, de la mida més o menys d'una nevera va caure des de el pis de dalt exactament a sobre de la cadira on instants abans hi havia assegut un sotsinspector que probablement va salvar la vida quan es va apartar al sentir vibrar les plaques del sostre.

              És obvi que poden succeir accidents, en qualsevol situació i a qualsevol lloc, però es ben cert que és molt menys probable que tinguin lloc quan es prenen les mesures preventives adients per evitar riscos.

              Aquest Grup no posa en dubte l'informe que diu que l'incendi va ser per causes fortuïtes. Però en diverses ocasions s'ha denunciat per part dels agents que quan plou fort l'edifici pateix inundacions considerables. I això ha pogut afectar a les instal·lacions elèctriques que sempre poden ser causa de risc.

              En el cas de la turbina de l'aire, els informes als que hem tingut accés diuen que la causa ha sigut el deficient anclatge dels suports que agafen l'aparell. Que els tacs de fixació no eren els adequats per aquest aparell perquè no eren prou resistents per la càrrega que han de suportar. I recomana que es revisin totes les turbines de l'edifici per comprovar el correcte anclatge.

              A més, els Delegats de Prevenció de la casa han presentat un escrit en el que demanen que seria necessari que, amb urgència, es realitzi la revisió total de les instal·lacions i que s'emeti un informe tècnic de certificació.

              En el Ple del mes passat el nostre Grup va demanar que s'encarregués una Auditoria del sistema de prevenció de riscos laborals que ens pogués determinar en quina situació ens trobem. El Govern municipal va dir que no, i que acceptava que en parléssim en el si de la comissió informativa.

              Desgraciadament, fets com aquests ens venen a donar la raó en què no hi ha una autèntica consciència d'aquesta necessitat.

              Per tot lo exposat, aquest Grup Municipal presenta la següent PREGUNTA

              1. Desprès d'haver tingut lloc aquest segon accident en el que va d'any a la Prefectura, està el Govern en condicions de garantir que es prendran en tot el conjunt d'instal·lacions de l'edifici les mesures de seguretat necessàries per evitar possibles nous incidents?

              2. Quines seran aquestes mesures?"

              El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, respon que efectivament han hagut dos fets desgraciats en poc temps i per tant s'han d'extremar les mesures. En primer lloc d'acord amb l'informe dels bombers respecte a l'incendi, va ser per causes fortuïtes; malgrat tot es va determinar sol·licitar una inspecció elèctrica de tota la instal·lació de l'edifici de Via Pública per assegurar que estava en perfectes condicions. En quant a l'incident del dia 5 de març es va produir per la caiguda d'un motor d'extracció d'aire; es va sol·licitar una inspecció i anàlisi de les causes al servei de Prevenció de Riscs Laborals, als tècnics del servei de Manteniment i als agents de la Policia Local. Els tres informes van determinar que la causa de la caiguda va ser el deficitari anclatge de la subjecció, en conseqüència es van reforçar totes les subjeccions que poguessin plantejar dubtes. En suma s'han pres totes les mesures necessàries per garantir la reducció de la probabilitat de poder generar-se un accident o incident. Per últim en la Comissió Municipal Informativa de Serveis Centrals de 29.4.2004 es realitzarà un ampli debat sobre el conjunt del tema de Riscos Laborals a l'Ajuntament.

              23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE EL PROCÉS DE RELLEU DE L'ALCALDE.

              El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

              "En aquests darrers dies han tornat a quedar en evidència públicament les desavinences existents en el si del Govern Municipal amb declaracions de responsables de les tres forces que el formen sobre el procés de relleu de l'alcalde.

              Així mateix les discrepàncies es centren no tant sols sobre el procés de substitució de Manel Mas sinó també sobre una remodelació del govern, la qual cosa posa de manifest l'existència d'una crisi de govern.

              En el Ple del mes passat ja vàrem dir des del Grup Popular que seria convenient amb aquesta situació de provisionalitat que realment està durant des de les eleccions municipals, i que el Govern hauria de dir clarament quan i com es farà el procés de canvi. Estem segurs que la sensació que en té la ciutadania de tot el que està passant és, com a mínim, de falta de rigor.

              Per tot això, aquest Grup Municipal presenta la següent PREGUNTA

              1. Pot el Govern Municipal donar explicacions a aquest Ple sobre les diferències que han sorgit entre els tres partits que el formen sobre el procés de relleu de l'Alcalde?

              2. Quins són els canvis que el govern té previst fer en el cartipàs? S'atendran les reivindicacions fetes pels socis del PSC relatives a l'increment de la seva quota de poder?

              3. Està en condicions el Govern d'anunciar un calendari per aquest procés?"

              La senyora Pilar González, 1ª Tinent d'Alcalde, respon que no hi ha diferències en el govern tripartit, no obstant això cada partit pot tenir les seves opinions. Respecte a la segona i tercera pregunta, l'Alcalde Manuel Mas ha convocat una Junta de Portaveus extraordinària pel dilluns 19 d'abril amb la intenció d'explicar el procés de la seva substitució i el calendari.

              El senyor Joan López indica que la Junta de Portaveus es convoca perquè un Ple darrera altra s'està demanat explicacions i per les notícies que surten als mitjans de comunicació. S'està assistint a la ciutat a un procés de successió de l'Alcalde i a una baralla de quin serà el successor, i és evident que aquest temps perdut s'hauria d'haver dedicat a fer feina per a la ciutat.

              El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, intervé per al·lusions i constata la posició del seu grup en donar suport a l'Alcalde per tota la legislatura. El govern municipal funciona i tots els temes que el Sr. López ha expressat s'estan discutint d'una manera seriosa, coherent i amb resultats, que donaran fruit a mesura que es puguin portar dintre dels terminis que estan prèviament estipulats en el Programa d'Actuació Municipal.

              El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, considera que el Sr. López fa el seu paper d'oposició, i en tot cas la relació entre els socis del govern i en els temes que afecten al govern es resolen a nivell intern i es donaran les explicacions que calguin quan s'hagin de donar.

              24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR RELATIVA A UNA RESOLUCIÓ DE L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA SOBRE L'EPIDÈMIA DE LEGIONEL·LOSI.

              El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

              "S'ha conegut recentment una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona sobre l'epidèmia de legionel·losi, que revoca un altre resolució del Jutjat de Mataró que havia permès a l'Ajuntament de Mataró de ser part acusadora contra l'empresa Hielos del Maresme.

              Davant aquests fets, aquest Grup Municipal presenta la següent PREGUNTA

              1ª) Quina valoració en fa el Govern d'aquest Auto de l'Audiència provincial de Barcelona?"

              El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, respon que la valoració que fa el govern municipal de l'Auto de l'Audiència Provincial de Barcelona és la d'un absolut respecte. Recorda que va ser una decisió conjunta de tots els grups municipals d'emprendre aquestes accions legals. Pel que fa al recolzament jurídic dels afectats hi havia dues actuacions :

              • Que l'Ajuntament assumís el cost dels advocats de les persones afectades, que ja s'està fent.
              • I que l'Ajuntament es personés a la causa com a querellant, cosa que ha permès que en tota la fase d'instrucció s'hagi ordenat moltes coses i s'hagi posat a l'abast de la justícia molta documentació i informes.

              El més significatiu d'aquest Auto de l'Audiència Provincial és que l'Ajuntament no es pot presentar com part acusadora i aquesta afirmació es basa en una sentència del Tribunal Constitucional que diu : "Una part que no ha estat perjudicada de forma directa no es pot personar-se com part acusadora". Per tant utilitzant aquesta premissa hem de ser molt respectuosos, i en tot cas es podia fer la reflexió següent : no hem estat perjudicats directament com a persona física però en canvi hem tingut una crisi de salut pública i alarma social, i aquí si que hem estat perjudicats. L'informe del servei jurídic aconsella però no fer cap mena de recurs perquè no és mal interpreti que es vol obstaculitzar tot el procés. Per tant aquesta és la valoració que es fa des del govern municipal.

              El senyor David Rovira dóna per sentat que s'ha de ser respectuosos amb la justícia però l'Ajuntament com a representant dels 108 ciutadans de Mataró afectats pel brot epidèmic s'ha de sentir agraviat directament. Aquest Ajuntament ha de col·laborar amb tot el que pugui amb la justícia, però també no podem deixar el tema ja que aquesta resolució ens afecta d'alguna manera.

              El senyor Oriol Batista assumeix tota la responsabilitat política. Referent al tema d'atenció a les persones s'ha demanat a l'Hospital que faci el seguiment mèdic però ha estat denegat perquè els pacients estaven donats d'alta i qualsevol situació mèdica nova no pot tenir relació amb l'episodi del brot epidèmic de l'estiu del 2002. També des de l'Associació de Veïns de Cerdanyola s'ha reiterat aquesta demanda a l'Hospital de Mataró i s'està a l'espera de resposta. Respecte al tema de l'àmbit social els serveis socials municipals a Cerdanyola tenen un dispositiu d'atenció social perquè les persones afectades pel brot legionel.losis siguin ateses de forma preferent. Així mateix el suport jurídic continua i per tant el govern està a sobre d'aquest tema.

              25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL POPULAR SOBRE LA VENDA DE PATRIMONI PER PART DE LA FUNDACIÓ HOSPITAL.

              El punt núm. 25 ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 19.

              26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL MODEL DE FIRES DE LA NOSTRA CIUTAT.

              El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

              "A l'inici del mandat anterior es va produir un canvi important en el model de fires de la nostra ciutat. Va desaparèixer la tradicional fira multisectorial, i es van plantejar fires monogràfiques, en aquests moments perduren Habitàclia i la Fira del Volant. Pel camí es va quedar la fira de l'Oci, que va durar solament una edició. D'altra banda la fira d'Atraccions es va consolidar al nou Parc Central i va substituir a la Fira de Mataró, com a espai firal exclusiu en les dates de l'any en que es celebra.

              El nostre grup municipal va ser molt crític en aquell moment, perquè tenia clar que el model no era l'adequat per a Mataró i per la tipología de les fires que s'havia escollit. Hem dit al llarg dels darrers quatres anys que la fira Habitàclia no calia fer-la, en ser el sector immobiliari el principal motor econòmic de Mataró en els darrers temps, i per tant en tenir el seu futur assegurat. Malgrat tot, i posat's a fer, sempre vam defensar, que havia de tenir un plantejament més obert a d'altres subsectors com el disseny, l'interiorisme i la rehabilitació i que de forma institucional l'Ajuntament havia de jugar un paper clau en la promoció social de l'habitatge i en la vessant pedagògica i mediambiental.

              Quan a la fira del Volant, el nostre posicionament va ser contra el plantejament liberal i mercantilista que se'n feia, que entrava clarament en contradicció amb els problemes de mobilitat i de sostenibilitat de la ciutat, i especialment amb la tèbia aposta que feia el mateix Govern socialista en el "dia sense cotxes". Tampoc crèiem adient potenciar un sector que ja funcionava per si sol.

              En aquests moments, amb un nou govern municipal, tots els grups polítics que el conformen plantegen les mateixes crítiques que plantejava en el seu moment el nostre grup municipal, i aporten els mateixos pedaços que ja proposava Convergència i Unió. Tot i això, el que considerem que ara s'ha de plantejar, ja no és quins ajustos cal realitzar per anar tirant uns anys més, si no quin és el model de política firal que volem per a Mataró, quines han de ser les fires que s'han de realitzar a la nostra ciutat, i si cal o no endegar el debat sobre la necessitat de tenir un recinte firal multifuncional tancat, que faciliti la projecció de Mataró més enllà del seu entorn físic i conceptual.

              En un moment en que ens plantegem un Pla de Comunicació, un Pla d'Actuació per a la Promoció de la ciutat, la definició d'un Pla d'Actuació turística, el desenvolupament del comerç i dels mercats (tots ells elements inclosos en el PAM-2004) , pensem que cal entomar el tema Fires com un element més del trencaclosques que és la nostra ciutat. Cal plantejar-ho al mateix nivell, en el mateix pla que els temes abans esmentats, ni més ni menys. Més enllà de consolidar, adaptar, millorar (paraules que recull el mateix PAM en referir-se a les fires), pensem que cal ser més agosarats, i entendre el paper important que han de jugar les fires, com a element dinamitzador de la ciutat (fent-hi jugar els diferents sectors econòmics que tenen necessitat de posicionar-se), com a element complementari del sector serveis i com a element projector de la nostra realitat. Es per això que el nostre grup municipal planteja la següent,

              PREGUNTA

              Quin és el model firal del Govern ?. Quina previsió de noves fires pels propers anys es planteja ? Quin paper jugaran les fires de Mataró en el nou Pla de Comunicació i en el Pla de Promoció de la ciutat ? Es considera necessari obrir el debat sobre un equipament firal multifuncional ?."

              El senyor Antoni Civit, conseller delegat de Promoció Econòmica, està d'acord amb les línies generals de la seva exposició pel que fa a una realitat que és reflexionar sobre les fires de Mataró com a element dinamitzador de la ciutat i de la seva economia. Tampoc no sap a què es refereix quan diu que el govern no aporta els mateixos "pedaços" que proposava CiU. Manifesta que el govern fa una reflexió en veu alta no pas sobre el model firal sinó sobre el contingut de les fires que es celebren a la ciutat. El model firal que està desenvolupant el govern consisteix en diverses tipologies de fires :

              • Fires sectorials : del Volant i Habitaclia que impulsen sectors econòmics amb molt de pes a la ciutat de Mataró.
              • Fires Mercats : del Bolet, Artesans, Sant Ponç són fires que impulsen l'element dinamitzador comercial de la ciutat.
              • Fires d'iniciativa privada : Fira de l'Arbre, la Planta i la Flor, Saló Boda, de la Rajola; són fires heterogenees que impulsen els sectors comercials o econòmics de cara a la promoció de la ciutat.
              • Fira d'Atraccions : que respon a un criteri de lleure.

              El govern en aquest moment no es planteja canviar aquest model de fires, però si es planteja una reflexió sobre els continguts de les fires sectorials. El debat és sobre el contingut no pas sobre els models. Un altre debat interessant és la gestió de les fires en el sentit que el govern creu en la concertació i la voluntat que els sectors econòmics de la ciutat tinguin més protagonisme en l'oferta firal de la ciutat. Pel que fa a la previsió de noves fires pels propers anys en el Pla d'Actuació de l'IMPEM es proposa la celebració de la Fira de la Formació, novetat per enguany. Abans de dur a terme el projecte, el govern i l'IMPEM volen tenir clar que s'incardina còmodament entre els acords signats entre els socis de govern. D'altra banda estem oberts a recollir propostes firals que puguin ser d'interès per a la ciutat. Respecte a quin paper jugaran les fires de Mataró en el nou Pla de Comunicació i en el Pla de Promoció de la ciutat, enguany el govern té previst la redacció d'un Pla de Comunicació i d'Actuació de promoció de la ciutat. En el debat que es ve realitzant al voltant de la promoció de la ciutat, s'està mirant el paper de les fires de cara al futur i quina força poden tenir de cara a la promoció de la ciutat. I pel que fa a obrir un debat sobre un equipament firal multifuncional podien raure de fer el debat però no seria firal sinó seria un tema a debatre sobre un palau de congrés, o un pavelló polivalent. En aquests moments el govern està desenvolupant el Pla d'Equipaments Esportius i Culturals, que podria incorporar tot una sèrie d'elements sobre aquest tema.

              El senyor Josep Lluís Martí manifesta que estan d'acord amb el model sectorial que es planteja. Altra cosa és la viabilitat a mig termini de la continuïtat de la Fira Habitaclia i la Fira del Volant; estan d'acord en la Fira de la Formació, però es pregunta quantes fires és capaç de portar a terme el servei de fires.

              El senyor Antoni Civit breument assenyala que en el Consell de l'IMPEM celebrat abans d'ahir va sortir aquest tema i està previst abordar-lo en les properes sessions.

              27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL SERVEI DE CORREUS DE LA NOSTRA CIUTAT.

              El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, retira aquest Prec donat que han rebut una còpia de la carta que el Sr. Esteve Terradas ha enviat al Cap de Correus, Sr. Montmany, en la confiança que quan es rebi la resposta les sigui comunicada.

              28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA PROPOSTA "CERDANYOLA SENSE FILS".

              El senyor Joaquim Fernández, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

              "El passat mes d'octubre, l'AAVV de Cerdanyola es dirigia al govern municipal per presentar-li la seva iniciativa "Cerdanyola Sense Fils". Es tracta d'un projecte de creació d'una xarxa lliure, operativa a Cerdanyola, que serviria per compartir recursos, comunicar-se i treballar en equip. El servidor estaria en condicions de servir Ràdio, serveis de Hosting, transmissió d'actes públics per mitjà de Web-Cam, etc. La xarxa lliure seria administrada i gestionada per la pròpia Associació de Veïns. L'associació demana ajut econòmic a l'Ajuntament per poder comprar ordinadors destinats a la formació dels futurs usuaris. Aquesta tasca es faria en un local, que aquest any està previst cedir a l'entitat, situat al carrer València.

              Més tard, en el sí del debat del PAM i PRESSUPOST MUNICIPAL del 2004, el grup municipal de Convergència i Unió, tenint en compte el valor de voluntariat de l'associació i per l'aportació d'aquesta experiència en la millora i enfortiment de la "Participació ciutadana", va presentar una al·legació demanant la creació d'una partida, per un import de sis mil euros, proposant la participació de l'Ajuntament de Mataró en aquest projecte, per tal que servís com a prova pilot per exportar-ho a altres zones de la ciutat una vegada s'hagués demostrat la seva utilitat.

              Membres de la Fundació TecnoCampusMataró han mantingut dues trobades amb els representants de la iniciativa "Cerdanyola Sense Fils", participant també a la segona reunió la regidora responsable del "Pla Integral de Cerdanyola". De la primera es podria desprendre, amb optimisme, que es podria parlar de la proposta malgrat no es concretava res. A la segona, s'informa als assistents que des de l'Ajuntament de Mataró s'està estudiant la viabilitat d'un projecte de xarxa pública "sense fils" servida i mantinguda des dels propis serveis municipals, i es convida a les entitats interessades a participar en el debat del projecte. Aquesta va ser l'única oferta d'un govern que sembla que reculli propostes dels altres i després es dediqui a capitalitzar-les, deixant de banda als qui van treballar inicialment la idea i als que hi volguessin participar.

              És per tot això, que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta la següents,

              PREGUNTES

              Primer.-

              Té el govern municipal la intenció de desenvolupar una xarxa pública "sense fils", servida i mantinguda des dels propis serveis de l'Ajuntament?

              Segon.-

              Si, segons sembla, el govern municipal creu interessant la creació d'aquesta xarxa, per què no va voler potenciar una iniciativa com la de l'AAVV de Cerdanyola?

              Tercer.-

              Quin pressupost té previst, el govern municipal, destinar a la creació de la xarxa?

              Quart.-

              Quin és el calendari previst per a la creació d'una xarxa pública "sense fils"?"

              La senyora Pilar González, Alcaldessa Accidental, dóna la paraula al representant de l'Associació de Veïns de Cerdanyola per intervenir en el Ple, el qual explica que el passat mes d'octubre l'Associació de Veïns van transmetre a l'Alcalde un projecte "Cerdanyola sense Fils" el qual pretenia realitzar una xarxa lliure operativa a Cerdanyola. Més tard la Fundació Tecnocampus els va convocar a una reunió per exposar el projecte per innovador i revolucionari; la sorpresa va estar al mes de març de 2004 quan la Fundació Tecnocampus surt amb la idea que l'Ajuntament realitzarà aquest projecte i que les entitats són mers invitats. Indica que la proposta ha sorgit de l'Associació de Veïns de Cerdanyola i que aquest projecte funciona, ja que tenen una radio pública a Cerdanyola i una televisió que a finals de mes estarà operativa. I per últim assenyala que es farà públic a les festes del barri, a la qual estan tots invitats.

              La senyora Pilar González contesta al Sr. Fernàndez respecte a la primera pregunta que ja fa temps que el Tecnocampus està treballant en un avantprojecte amb el tema "Cowfil", creant un grup de treball format per persones del servei d'Informació de Telecomunicacions de l'Ajuntament, de la Politècnica de Mataró, del Miquel Biada i del Tecnocampus, al qual va ser convidat l'Associació de Veïns de Cerdanyola a participar en el mateix. En quant a la segona pregunta, és cert que no es va atendre la seva petició econòmica perquè la seva demanda va quedar concretada en oferir a l'Associació de Veïns de Cerdanyola suport amb equipament i formació als centres cívics, Politècnica de Mataró i Miquel Biada. Respon a la tercera i quarta pregunta que el grup de treball està avançant en la seva feina i farà un calendari d'execució, així com un pressupost que serà viable per tirar endavant el projecte. Vol deixar clar que des de l'Ajuntament s'està treballant en el tema "sense fils" trametent continguts de l'Administració Municipal.

              El senyor Joaquim Fernàndez fa un repàs a les respostes. Respecte de la primera pregunta vol saber si ha informat a les persones que formen part de la Fundació Tecnocampus. Pel que fa a la segona pregunta no està d'acord perquè no és el mateix tenir 6 ordinadors a la seu de l'Associació de Veïns del carrer València que permetria tenir accés a les noves tecnologies a nivell d'usuaris a moltes més persones que no pas els cursos que es desenvolupen des de les institucions. En quant a la tercera i quarta pregunta, si hi ha un equip treballant, les propostes s'han de concretar en un calendari i un pressupost.

              La senyora Pilar González respon al Sr. Fernàndez que en el Pla d'Actuació del Tecnocampus ja s'especifica el treball per anar avançant en aquesta línia. Pel que fa al tema dels ordinadors per a l'Associació de Veïns, ja existeixen instal.lacions properes al barri que valdria la pena aprofitar-les. I respecte al pressupost destinat a la creació de la xarxa, a nivell orientatiu tenim 12.000 € pel projecte i estimem 100 € a l'any per cada una de les antenes que caldria col·locar.

              29 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'APLICACIÓ DE SUBSTÀNCIES PROHIBIDES, EN EL TRACTAMENT DE FUSTES I MATERIALS UTILITZATS EN EL MOBILIARI URBÀ.

              El senyor Joaquim Fernández, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

              "Aquesta setmana, l'AAVV de Cerdanyola s'ha dirigit a la regidoria de Ciutat Sostenible, denunciant el fet de que s'està incomplint una normativa de la Unió Europea pel que fa a la utilització de substàncies que, actualment, estant prohibides. Concretament, l'escrit cita la creosota, afirmant que té conseqüències cancerígenes.

              Sembla que aquesta substància és utilitzada en el tractament de fustes que es troben a la intempèrie, com és el cas de les travesses de les vies que s'instal·len en els parcs, ja sigui per a la construcció de parterres, a les escales o en passarel·les.

              Atesa la importància dels fets denunciats per la seva repercussió en la salut dels ciutadans i ciutadanes, especialment en els infants, aquest grup municipal presenta el següent,

              PREC

              Primer.- Que el govern municipal encarregui, a tècnics especialitzats, un detallat informe sobre les substàncies químiques utilitzades en el tractament de materials que han de suportar les conseqüències de la seva instal·lació a la intempèrie, de quines són, de si el seu ús és autoritzat i especialment, de les possibles conseqüències en la salut de les persones.

              Segon.- Que es doni compte d'aquest informe en la CIM de Serveis Territorials i en el Consell Municipal de Medi Ambient.

              Tercer.- Que si el resultat fos el que denuncia l'AAVV de Cerdanyola, s'estableixi un pla per resoldre aquesta, que seria, greu situació, en el termini més curt possible."

              La senyora Pilar González, Alcaldessa Accidental, dóna la paraula al representant de l'Associació de Veïns de Cerdanyola per intervenir en el Ple, el qual explica que el tema afecta a la salut de part dels habitants de la ciutat. Els ajuntaments catalans han vingut colocant travesses reciclades de ferrocarril revestides d'una substància tòxica (creosota) regulada per l'Ordre 3266/2002 de juny. Aquesta normativa marca que està totalment prohibit utilitzar aquest producte en parcs i jardins, ja que causa irritacions difícils de curar i també pot ocasionar càncer de pell, fetge i pulmó. En general la legislació no té caràcter retroactiu perquè tècnicament les obres ja construïdes i entregades no es verien afectades per la normativa de fa 1 any aprovada. No obstant això a Cerdanyola s'està preparant unes denúncies perquè prosperin davant les institucions, ja que la legislació vigent reconeix al Medi Ambient una responsabilitat objectiva derivada del risc existent. Es fa patent el problema de falta d'informació a la població en general. Per últim es dirigeix al Sr. Baron perquè busqui als responsables de l'Ajuntament en el tema, informi a la població i posi els mecanismes perquè no torni a passar situacions com aquesta i per últim li demana que retiri les travesses dels parcs de la nostra ciutat.

              El senyor Joan Antoni Baron, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, contesta al Sr. Fernàndez que accepta el Prec, però fa algunes consideracions prèvies :

              • L'Ordre Ministerial de Presidència de 25 d'octubre de 2002 que incorpora les directives europees estableix que a partir del 30.6.2003 queda limitat l'ús i comercialització d'algunes substàncies utilitzades com a conservants i impermeabilitants de la fusta (creosota) que ha estat utilitzada pel tractament de travesses de vies, plas elèctricsm de telèfons i de ponts.
              • La nova normativa vigent des de 30.6.2003 limita l'ús de fusta tractada amb creosota i els seus derivats per fins industrials i altres usos que exclogui un contacte freqüent amb les persones sempre i quan no superin la concentració esmentada.
              • Prohibeix l'ús de la fusta tractada amb croesota i derivats en la fabricació de mobiliari urbà, en les zones de jocs, parcs i jardins quan hagi un risc freqüent de contacte amb la pell.

              Fa constar que des del 30.6.2003 a Mataró no s'ha utilitzat cap mena de fusta tractada amb aquest producte i no s'utilitzarà en cap lloc de la jardineria pública. Els serveis tècnics municipals s'han posat en contacte amb els laboratoris d'assaigs de la Generalitat a fi i efectes de poder analitzar les travesses situades en algunes places de la ciutat. El resultat d'aquests informes es donaren compte a la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials, al Consell de Medi Ambient i a l'Associació de Veïns de Cerdanyola. A la vista dels informes, si s'escau, es faria un Pla de substitució de les travesses que puguin haver estat tractades amb substàncies no legals i que puguin comportar un perill per a la salut pública.

              El senyor Joaquim Fernàndez agraeix la explicació del Sr. Baron i l'acceptació del Prec.

              30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS CRITERIS SEGUITS PEL SERVEI DE CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES DE GUALS.

              El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

              "Aquest grup municipal ha copsat la preocupació de la comunitat de veïns de l'immoble del C/ Queralbs núm. 5 de Mataró, en el sentit de que a l'expedient de llicència de gual de referència 20030055 GUA tramitat per l'Àrea de Serveis Territorials d' aquest Ajuntament, s'ha concedit una llicència d'entrada de gual al propietari del local del C/ Núria, 19-21, en contra de la voluntat de l'esmentada comunitat de propietaris, la qual ha justificat documentalment ser la titular propietària de la zona interior a on es pretén realitzar el pas de vehicles de transport comercial.

              La resolució de data 9 de febrer de 2004, estimatòria d'un recurs de reposició justifica la concessió d' aquesta llicència sense que hi hagi cap document públic inscrit al Registre de la Propietat que acrediti que l' esmentada zona és de titularitat del propietari del local del C/ Núria 19-21. Ni tant sols es justifica documentalment, sigui mitjançant escriptura pública inscrita al Registre de la Propietat ni resolució judicial que ho declari, l' existència d' un suposat dret real de servitud forçosa de pas que afecti a la finca del C/ Queralbs, 5.

              Tanmateix, la descripció cadastral descriptiva i gràfica de la finca del C/ Queralbs, 5 de Mataró, tal com consta a la Gerència del Cadastre de Catalunya i en base a la qual es quantifica el I.B.I. en els respectius municipis, ens indica que l'esmentat pas, a través del qual es pretén autoritzar l'esmentat gual, pertany a la finca del C/ Queralbs, 5 de Mataró.

              La resolució del recurs de reposició es decanta clarament a favor del propietari del local del C/ Núria 19-21, en el sentit de permetre aquest gual, aixecant la suspensió de la llicència, i perjudicant el dret de propietat de la comunitat de propietaris del C/ Queralbs, 5. El propietari del local, malgrat li correspondria la càrrega de la prova a l'hora de demostrar la propietat del pas o l'existència del dret de servitud forçosa de pas (tenint en compte que aquest no és l'únic i possible accés al local) d' acord amb la llei catalana d'immissions i servituds, no ho fa.

              Considerem que és totalment injustificat el que s' expressa a la resolució del recurs respecte al "dret d'entrada de vehicle". Una cosa molt diferent seria que l'esmentat pas fos "l'únic accés" a la finca del C/ Núria, 19-21, fet que permetria apreciar, si més no, una aparença de Dret a favor d'aquest predi dominant, prejutjant una possible servitud forçosa de pas d' acord amb l' article 18 i següents de la Llei 13/1990 de 9 de juliol, al no existir cap accés a la via pública. En el present cas però l' esmentat local té un accés directe a la via pública pel Carrer Núria, i, per tant, el que es pretén és un accés extraordinari de pas de vehicles pel C/ Guimerà, fet que no és imprescindible per l'activitat desenvolupada al local.

              Creiem doncs que no és possible per part d'aquest Ajuntament fugir d'estudi expressant, com expressa a la resolució del recurs, que les llicències municipals es concedeixen salvat el dret de propietat i sense perjudici de tercer. Entenem que aquest principi normatiu és només aplicable en els supòsits en que sorgeixi un debat o controvèrsia sobre la titularitat dominical "a posteriori" de l'atorgament de la llicència. En el present cas aquesta controvèrsia sorgeix durant la tramitació del procediment administratiu, i per tant, els tramitadors no poden deixar de considerar aquest extrem que és connatural a la determinació de la legalitat de la pròpia activitat que es pretén exercir. I és aquí a on s' ha de exigir que, qui demana una llicència que empara l' exercici d'un dret real sobre cosa aliena, el primer que ha de fer és justificar la titularitat d'aquest dret real no essent acceptable declinar la resolució d'aquest extrem en una ulterior i previsible via judicial, fomentant que els veïns mantinguin plets complicats i sovint dilatats en el temps.

              Atès a l' exposat ens veiem en la necessitat de formular les següents PREGUNTES

              1.- Quin és el criteri general que segueix el servei d'atorgament de llicències que emparen l'exercici d'un dret real (propietat d'una finca, ús, servitud, etc..), quan sorgeix controvèrsia de l'existència d' aquest dret durant la tramitació de l'expedient administratiu?

              2.- Han considerat els responsables d'aquest servei de llicències d'activitats que, en el supòsit de concedir llicències que emparin l'exercici de dret reals quan aquests són inexistents i en perjudici de tercers, havent-se detectat la controvèrsia durant la tramitació del procediment, i en el cas de que aquesta manca de dret fos confirmada per resolució judicial, podria comportar responsabilitat patrimonial d'aquest Ajuntament?"

              El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, respon que no és competència municipal discernir sobre les titularitats dels drets reals dels seus ciutadans. Manifesta que la llicència de gual és unica i exclusivament per creuar la vorera (espai públic), en cap moment permet el creuament de la utilització de l'espai privat. És evident que no sabem qui és el propietari d'aquest espai però segur que no és l'Ajuntament per tant és privat. En aquest cas de conflicte l'Ajuntament ha fet de mediador perquè les parts arribessin a un acord per la via de la negociació que no ha donat resultats. En conclusió, l'Ajuntament ha complert la normativa de guals que és deixar travessar la vorera, però suggereix que seria pràctic tenir una reunió, amb l'expedient en qüestió, davants experts i advocats de la casa per veure i estudiar els procediments seguits.

              PROPOSTA D'URGÈNCIA

              La senyora Pilar González,Alcaldessa Accidental, indica que conclós l'ordre del dia ordinari d'aquesta sessió, s'ha de tractar una proposta de resolució pel tràmit d'urgència sobre el nomenament de representant del grup municipal de CiU al Consell Plenari i a la Junta executiva del Patronat Municipal d'Esports.

              La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (26).

              VOTACIÓ: Ordinària

              Vots favorables: Unanimitat. (26).

              31 - NOMENAMENT DE REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ AL CONSELL PLENARI I A LA JUNTA EXECUTIVA DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS.

              La senyora Alicia Romero, Presidenta del Patronat Municipal d'Esports, presenta la proposta següent :

              "Vista la comunicació del grup municipal de Convergència i Unió notificant el canvi de representant al Consell Plenari del Patronat Municipal del Patronat Municipal d'Esports. Vist l'informe del Director del Patronat sobre el procés que es va seguir per nomenar els membres del Consell Plenari i tenint en compte el que disposa l'article 5è dels Estatuts de l'esmentat organisme, es proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents,

              ACORDS:

              1. Acceptar el canvi de representant del grup municipal de Convergència i Unió, Sr. Joaquim Fernández i Oller, al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports.
              2. Nomenar com a representant del grup municipal de Convergència i Unió al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports al Sr. Francesc Masriera i Abella.
              3. Nomenar al Sr. Francesc Masriera i Abella com a membre de la Junta Executiva en representació del grup municipal de Convergència i Unió.
              4. Notificar els presents acords a les persones interessades."

              VOTACIÓ: Ordinària

              Vots favorables: Unanimitat. (26).

              I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les onze hores i quinze minuts de la nit, la Sra. Presidenta aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.