Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

07/04/2005

Escoltar

07/04/2005

dijous 07 abril 2005, 00:00h

ACTA NÚM. 05/2005- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 D'ABRIL DE 2005.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia set d'abril de dos mil cinc, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 2 de l'ordre del dia

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

ANTONI CIVIT I REY TINENT D'ALCALDE (ERC)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 2 de l'ordre del dia

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

No assisteix el Sr. Joan López Alegre, regidor del grup municipal del Partit Popular.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRA QUE TINGUÈ LLOC EL DIA 13 DE GENER DE 2005.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

2 - DESPATX OFICIAL

Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró, obre el despatx oficial comunicant:

  1. Que ha enviat una carta de condol a l'arxiprest de Mataró per la mort del Papa Joan Pau II.
  2. Que la Junta Local de Seguretat, òrgan competent de la ciutat, ha aprovat el Pla Local de Seguretat fa un parell de setmanes.

El senyor Mojedano, regidor del PP, diu a l'Alcalde que el seu grup creu que el condol per la mort de Joan Pau II s'hauria d'haver donat de manera més institucional i considera insuficient la carta redactada per l'Alcalde i enviada a l'arxiprest.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN CONTRA DEL NOU TRAM DEL CÀNON DE L'AIGUA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"L'aigua constitueix, per damunt de tot, un bé de consum bàsic i universal, indispensable per al consum humà i element irrenunciable del confort domèstic i de la qualitat de la vida urbana. A més és una necessitat insubstituïble per a una part important de les activitats productives i per al sosteniment de la biodiversitat, la bellesa del paisatge, la qualitat ambiental, l'oferta lúdica i el benestar general.

Segons el Govern de la Generalitat: "les mesures relatives al nou cànon de l'aigua persegueixen millorar la gestió del cànon, i incrementar la seva recaptació" (pàg. 29 Memòria Explicativa). Ni mesures mediambientals, ni protecció de l'entorn, tan sols augment de la recaptació. Només cal veure com els ingressos de l'Agència Catalana de l'Aigua, per aquest motiu, creixen un 26,6% i està previst que recaptin 68,5 milions d'euros més a l'any 2005. És a dir: es desnaturalitza el tribut i el seu objecte mediambiental.

Per aconseguir-ho s'ha trencat el pacte de l'aigua a que es va arribar amb la Federació d'Associacions de Veïns de Catalunya pel qual la Generalitat es comprometia només a augmentar el cànon a les famílies, com a màxim, en el que ho fes la inflació.

Amb les mesures que es creen en aquesta Llei d'acompanyament, una família de tres membres que consumeixi el mateix que l'any passat, de manera concreta 12m3al més, pagarà un 27% més del que pagava al començar l'any 2004. D'altra banda, hi ha casos en que, gastant el mateix que altres anys, s'augmenta de l'ordre del 30% o del 70%, i que el 8% és l'augment mínim.

Aquest cànon és a la pràctica un "nou impost" que no farà disminuir el consum d'aigua i pot fer perillar la competitivitat de tots aquells sectors productius que no tenen marges objectius per reduir els consums o la càrrega contaminant.

És per tot això que proposem al Ple l'adopció dels següents.

ACORDS:

Primer.-

Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a suprimir el nou cànon de l'aigua.

Segon.-

Demanar al Govern de la Generalitat que s'obri un període de diàleg amb les parts implicades.

Tercer.-

Proposar al govern de la Generalitat que es plantegin altres vies per l'estalvi de l'aigua que no siguin merament recaptatòries i impositives. "

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, explica que el vot dels grups del Govern serà negatiu pel que fa a la proposta plantejada per CiU perquè no comparteixen les valoracions fetes per aquest darrer pel que fa al cànon de l'aigua. A més, les dades presentades no són certes, segons la consellera:

En primer lloc, el cànon no és un nou impost (va entrar en vigor l'any 2001 quan CiU governava la Generalitat de Catalunya).

En segon lloc, el cànon contribueix a pagar els costos del servei de cicle de l'aigua i al principi de recuperació de la mateixa (on cal incloure també aspectes mediambientals), d'acord amb allò que insten les directrius europees en aquesta matèria.

I, en definitiva, allò que fa el nou cànon és gravar l'ús real i potencial de l'aigua i la contaminació que, un cop utilitzada, aquesta pugui produir.

Per això, s'hi han incorporat nous contribuents, que són tots els sectors industrials.

En qualsevol cas, recorda que el cànon s'ha fixat després d'intensos debats amb l'ACA i amb els diferents organismes municipals implicats i que, des de setembre de 2004, ja va ser aprovat per majoria. Tanmateix, la Confederació de veïns de Catalunya i un gran nombre d'associacions d'usuaris aleshores ja van mostrar-hi el seu acord.

Pel que fa a l'estructura tarifària, en tres blocs, la Sra. Guirao explica que és l'estructura que es va decidir en el seu moment i que aquesta, juntament amb la gran inversió en xarxes de distribució i infraestructures, han aconseguit que Mataró s'hagi posicionat en un rendiment del 94% pel que fa a aquest servei, fet que col·loca la ciutat al capdavant de les ciutats amb una millor qualitat de gestió i proveïment d'aigua.

La consellera acaba esmentant una dada que pretén que clarifiqui una mica el motiu de la pujada del cànon de l'aigua i és la següent:

En aquests moments, el període de retorn dels crèdits de l'Agència Catalana de l'Aigua està en 642 anys i les inversions compromeses, no executades, arriben al voltant dels 397 milions d'euros. Tot plegat fruit de la gestió feta pels antics governs. La pujada és, doncs, una necessitat.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, no entén el raonament de la regidora en el sentit que no el troba motiu que justifiqui la pujada del cànon. Es mostra favorable a la proposta de CiU i, tot i que és escèptic pel que fa a una supressió del cànon, insta al Govern a què, com a mínim, simplifiqui tràmits.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: Cap.

DICTAMENS

ALCALDIA

4 € DONAR COMPTE DEL PACTE PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent :


"ANTECEDENTS

Durant els darrers anys, Mataró està experimentant profundes transformacions d'abast econòmic i social que es fan paleses en aspectes com ara el creixement demogràfic, la reestructuració productiva i adaptació dels sectors tradicionals de la ciutat, l'emergència de nous sectors i terciarització econòmica, els canvis del mercat laboral associats a les noves dinàmiques econòmiques i socials, la major incorporació de la dona en el mercat laboral, el procés d'envelliment, l'arribada de població immigrada estrangera, la implantació progressiva de les noves tecnologies, les necessitats formatives associades a les noves realitats del mercat laboral i dels col·lectius en risc d'exclusió€

Així mateix, Mataró es vincula social, econòmica i institucionalment a un territori del qual forma part i, en aquest sentit, pren rellevància la ciutat en el seu entorn territorial, bé sigui comarcal o metropolità, per l'abast del seu mercat laboral, social, econòmic i cultural i pel seu potencial demogràfic.

Aquesta complexitat de la realitat de la ciutat dins dels seu marc territorial de referència fa necessària la identificació de les línies directrius, mesures i actuacions que determinin les bases del seu desenvolupament econòmic i social durant els propers anys.

Mataró compta amb un ampli ventall d'experiències de reflexió estratègica en què la participació dels agents locals, del teixit productiu i de la seva societat civil ha estat força present.

Després del Pla Estratègic de l'any 1995, els processos participatius i de reflexió van configurar-se en àmbits sectorials: Pla Director de la Societat de la Informació, Pla d'Acció Ambiental, el Pla per la Igualtat d'Oportunitat, el Pla Integral de Joventut, el Projecte Educatiu de Mataró, el Pla de Seguretat Local, el Pla d'Actuació per a la Promoció de Ciutat, etc. S'han endegat processos participatius de caràcter territorial amb el propòsit de millorar la qualitat de vida de la població de determinades zones de la ciutat mitjançant una gestió de recursos basada en la participació ciutadana: Plans Integrals de Rocafonda-El Palau, Cerdanyola i, ara fa poc, el Centre-Eixample-L'Havana. Així mateix, s'ha arribat a acords estratègics de gran rellevància en la definició del model de cohesió i desenvolupament de ciutat: el Pacte Local per a l'Ocupació de Mataró, el Pacte per a la mobilitat, el Pacte per a la Nova Ciutadania€

Aquest seguit d'experiències suposen un valuós actiu per a la implementació de diferents polítiques actives de desenvolupament a la ciutat, però, al mateix temps, el disseny d'accions sovint es troba amb la dificultat derivada de la cohesió quant a criteris i prioritats establerts en la diversitat d'àmbits de treball i documents elaborats.

És per això que en la renovació de l'acord de govern de maig de 2004 ja s'expressa la voluntat de proposar la realització d'un "Pacte per al desenvolupament econòmic i social de Mataró" a la resta de grups municipals i als agents socioeconòmics de Mataró.

Objectius i abast del Pacte

El pacte té per objectiu la definició d'un model de desenvolupament que condueixi Mataró a millorar la posició competitiva de la base productiva pròpia, la capacitació, el nivell formatiu i l'ocupabilitat dels seus ciutadans. Tot plegat sustentat en una ciutat socialment cohesionada, node d'atracció a través de la promoció de ciutat i la consolidació del seu paper de capitalitat, i amb un urbanisme i unes infraestructures preparades per a respondre als reptes actuals i de futur.

La primera fase del procés cap al Pacte es va iniciar el 12 de gener d'enguany amb la constitució del Consell del Pacte com a òrgan de representació, conformat per les parts aquí representades, encarregat d'impulsar-lo, validar-lo i de fer-ne el seguiment.

El Consell ha estat treballant sobre la diagnosi socioeconòmica de Mataró, elaborada pel Gabinet d'Estudis Econòmics en el marc del Pacte Local per a l'Ocupació de Mataró, i, en especial, sobre l'anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que en aquest moment es detecten a la ciutat. D'aquesta anàlisi, del debat i la reflexió en el si del Consell, se n'han extret els objectius estratègics que nodriran el Pacte.

Amb aquest acord s'inicia la segona fase, que té com a objectiu -a partir de les línies estratègiques exposades- arribar a la concreció d'un Pla d'actuació que doni suport real al model debatut.

Per tot el que s'acaba d'exposar, les parts aquí representades arriben als següents

ACORDS:

1. Aprovar un model proactiu d'actuació caracteritzat per una incidència preferent en les causes del desenvolupament i basat en els objectius següents:

  • Potenciar la capacitació de les persones i el desenvolupament del capital humà.
  • Promoure la integració dels col·lectius més desafavorits.
  • Aprofitar les capacitats generades en benefici de l'activitat productiva de la ciutat, amb atenció especial a l'emprenentatge, la innovació i la competitivitat.
  • Assolir una major implicació dels agents i promoure la concertació público-privada.
  • Consolidar la capitalitat i encaix de Mataró en el seu entorn territorial, comarcal i metropolità.

2. Iniciar la segona fase del Pacte, que té per objectiu la concreció de les línies estratègiques descrites en un Pla d'Actuacions, amb l'assignació de responsables, calendari, agents implicats i cost aproximat de les mateixes. Establir, ens els diferents àmbits de treball, objectius concrets i mesurables, així com els indicadors i mecanismes d'avaluació i seguiment de l'acompliment d'aquests objectius.

3. Aprovar els àmbits de treball a partir dels quals es dissenyaran les accions:

  • La formació com a principal recurs de capacitació.
  • L'atenció i la inclusió dels col·lectius desafavorits i la cohesió social.
  • La competitivitat i potenciació dels sectors tradicionals.
  • La potenciació dels sectors emergents per a una major diversificació productiva i la promoció de ciutat.
  • El sector de les noves tecnologies i de coneixement alt.
  • El territori i les infraestructures al servei del model econòmic i social.
  • L'adaptació dels serveis públics i de l'administració local a la nova visió estratègica i model de desenvolupament.

Amb la incorporació dels següents valors estratègics i transversals que guiïn la concreció dels àmbits esmentats: Mataró com a capital i node en la xarxa de ciutats, la implicació dels agents i la sostenibilitat.

4. Tenir presents i integrar en el conjunt de propostes derivades d'aquest Pacte els acords establerts en altres àmbits de concertació ja existents: Pacte Local per a l'Ocupació, Pla d'Acció Ambiental, Pacte per a la Mobilitat, Pacte per a la Nova Ciutadania, Pla d'Actuació per a la Promoció de Ciutat, Pla de Seguretat Local, Projecte Educatiu de Mataró€

5. Buscar la implicació en els objectius estratègics i el suport en les accions de les administracions supramunicipals i de les entitats o organismes competents en les matèries que s'hi tracten.

6. Impulsar un procés d'informació i participació dels ciutadans de Mataró que ens permeti compartir els objectius del Pacte i recollir aportacions en relació amb les accions que cal desenvolupar a través del Consell de Ciutat.

Per tot el que s'acaba d'exposar, els sotasignats, en nom i representació de les diferents forces polítiques presents al Consistori, dels sindicats majoritaris, de les associacions empresarials, de les escoles universitàries EUPMt i EUM, de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, i de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

PACTEN

Treballar i comprometre's, d'acord amb les respectives atribucions i possibilitats, en la consecució del model de desenvolupament acordat des de cadascuna de les seves responsabilitats per facilitar l'acompliment dels objectius previstos.

Els signants també es comprometen a donar a conèixer, en el si de les organitzacions a les quals representen, el model descrit i el pla d'actuació que l'acompanyarà, així com a treballar per tal d'aconseguir el compromís d'altres administracions, organismes i empreses, bé sigui públiques o privades, que puguin fer aportacions i enriquir el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat.

Una cop aprovat el Pla d'Actuacions, el mateix Consell del Pacte es constituirà com a Comitè de Seguiment, amb el compromís de seguir i avaluar periòdicament, cada sis mesos, l'acompliment de les accions i objectius previstos d'acord amb els indicadors i mecanismes proposats."

El Sr. Alcalde explica els trets principals del Pacte i el camí a seguir : Pla d'Actuació i avaluació periòdica del mateix.

No es produeixen intervencions dels grups municipals

5 - MODIFICACIÓ DE COMPOSICIÓ DE LA CMI DE SERVEIS CENTRALS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :


"En data 17 de març de 2005 el grup municipal Socialista ha comunicat la voluntat del seu grup de canviar el seu representant en la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals i Planificació de l'Ajuntament de Mataró. La regidora Sra. Montserrat López Figueroa substituirà el regidor Sr. Esteve Terradas Yus.

Com sigui que per acord plenari de 13 de maig de 2004 es va aprovar la composició de les Comissions Municipals Informatives, que ara és necessari modificar.

Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Únic.-

Modificar la composició de la Comissió Informativa Municipal de Serveis Centrals i Planificació en el sentit de substituir la vocalia del Sr. Esteve Terradas Yus per la Sra. Montserrat López Figueroa, ambdós regidors del grup municipal Socialista."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 6, 27 i 28 per venir referits a temàtiques coincidents.

6 - DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 2731/2005 DE 4 D'ABRIL, D'ACCEPTACIÓ DE LA DIMISSIÓ PRESENTADA PEL SR. JAUME LLANSÓ TORRAS COM A DIRECTOR DE L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del decret següent :

"DECRET

2731/2005 de 4 d'abril

Assumpte:

Acceptació de la dimissió presentada pel Sr. Jaume Llansó Torras com a director de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 - AL

El Ple de l'Ajuntament celebrat el dia 4 de setembre de 2003 va acordar crear, entre d'altres, una plaça de personal eventual, de confiança o assessorament especial com a director de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

L'article 12 dels Estatuts de l'IMPEM preveuen que el director de l'Institut serà nomenat per l'Alcalde a proposta del President d'aquest organisme. En virtut d'això per decret de l'Alcaldia núm. 6617/2003 de 5 de setembre, l'Alcalde de Mataró va nomenar com a personal eventual i director de l'IMPEM el Sr. Jaume Llansó Torras, amb efectes a partir del 5-9-2003 i fins no fos revocat per l'Alcaldia o expirés el mandat Corporatiu.

En data d'avui el Sr. Jaume Llansó Torras ha comunicat per correu electrònic la seva voluntat de presentar la dimissió del càrrec. Així mateix el Sr. Antoni Civit i Rey, President de l'institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró ha demanat a l'alcalde el cessament immediat, amb efectes des d'avui dia 4 d'abril de 2005 del Sr. Jaume Llansó com a director de l'IMPEM.

L'article 10 del Decret 214/1990 de 30 de juliol, que aprova el Reglament de Personal al servei dels Ens Locals atribueix a l'alcaldia la facultat per cessar o separar el personal eventual, de forma lliure i en qualsevol moment del mandat corporatiu. El cessament s'haurà de fer per decret, del qual s'ha de donar compte al Ple de l'Ajuntament. Així mateix l'article 12 dels Estatuts de l'IMPEM assenyala que el cessament del director quan sigui personal eventual és discrecional i pot produir-se en qualsevol moment del mandat per l'òrgan que el va nomenar, és a dir, l'Alcaldia.

Per tot això, en ús de les atribucions conferides per la legislació vigent,

RESOLC:Primer.-

Acceptar la dimissió presentada pel Sr. Jaume Llansó Torras com a director de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, en qualitat de personal eventual.

Segon.-

Donar compte de la present Resolució al proper Ple ordinari."

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte també dels dos decrets següents :

"DECRET

2815/2005 de 5 d'abril

Assumpte:

Revocació temporal de competències delegades al regidor Sr. Antoni Civit i Rey.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 - AL

El Sr. Antoni Civit i Rey, tercer Tinent d'Alcalde, Conseller Delegat de Promoció Econòmica i President de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, m'ha demanat en data d'avui que per l'Alcaldia s'assumeixi les competències delegades a ell mateix, mentre es pugui fer públic el resultat de l'expedient informatiu obert arran de la dimissió presentada pel Sr. Jaume Llansó Torras com a director de l'IMPEM.

Per tot això, en virtut de les competències que m'atorga l'article 21 de la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local,

RESOLC :

Primer.-

Revocar amb vocació temporal les competències delegades per decret 3769/2004 de 11 de maig, en matèria de Promoció Econòmica, així com la Presidència de l'IMPEM, al regidor Sr. Antoni Civit i Rey, i mentre duri la tramitació de l'expedient informatiu que ha d'instruir el Secretari de la Corporació.

Segon.-

Notificar la present Resolució a l'interessat i als Presidents dels grups municipals."

"DECRET

2816/2005 de 6 d'abril

Assumpte:

Nomenar a la Sra. Mireia Ràfols Tomàs com a directora de l'IMPEM.

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 - AL

Per Decret de l'Alcalde núm. 2815/2005 de 5 d'abril, aquesta Alcaldia va recuperar temporalment les competències delegades per decret 3769/2004 de 11 de maig, incloent la Presidència de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

D'altra banda per Decret de l'Alcalde núm. 2731/2005 de 4 d'abril, aquesta Alcaldia va acceptar la dimissió demanada pel Sr. Jaume Llansó Torras com a director de l'IMPEM.

Per tot això, en virtut de les competències que m'atorga l'article 21 de la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i l'article 12 dels Estatuts de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró,

RESOLC :

Primer.-

Nomenar a la Sra. Mireia Ràfols Tomàs, funcionària de carrera d'aquesta Corporació com a directora de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

Segon.-

Notificar la present Resolució a la persona interessada.

Tercer.-

Donar compte de la present Resolució al proper Ple ordinari."


27 - PROPOSTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER LA DIMISSIÓ DEL SR. JAUME LLANSÓ COM A DIRECTOR DE L'IMPEM.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

"En data d'avui 4 d'abril , aquest Grup Municipal com tots els regidors de l'Ajuntament de Mataró i el propi Alcalde hem sigut coneixedors per escrit de la dimissió del Sr. Jaume Llansó com a director de l'IMPEM.

Les raons que el Sr. Llansó manifesta com a motiu de la seva dimissió són tant greus que fan ineludible que tant el Sr. Civit, cap del Grup d'ERC a l'Ajuntament i President de l'IMPEM com el propi Alcalde de la ciutat hagin de donar davant del Ple i de tota la ciutat les explicacions polítiques oportunes. Les pressions polítiques cap als treballadors de l'Ajuntament en especial cap aquells amb importants responsabilitats no són una novetat en el nostre consistori, però en aquest mandat s'estan produint alguns aconteixements que confirmen el que ja hem dit altres vegades que el Govern Municipal està situant els interessos polítics dels partits que el formen per damunt dels de la ciutat. I el que és més greu s'estan produint alguns fets que posen en qüestió l'ètica política d'algunes decisions.

El nomenament del Sr. Sergi Penedès, President Local d'ERC com a coordinador de Prohabitatge és una mostra palpable, la més recent d'això que diem. La carta del Sr. Llansó és una autèntica bomba política que demana explicacions i responsabilitats immediates.

PREGUNTA

  1. Quines explicacions polítiques pot donar l'Alcalde de l'anunciada dimissió del Sr. Llansó?
  2. ACORD

    1. L'Ajuntament de Mataró en Ple acorda demanar la dimissió del Sr. Civit com a President de l'IMPEM i com a regidor del consistori pels fets succeïts i que han portat a la dimissió del Sr. Llansó com a Director de l'IMPEM. "

    28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CAPTENIMENT DEL PRESIDENT DE L'IMPEM I EL CESSAMENT DEL DIRECTOR D'AQUEST INSTITUT.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:

    "El Grup Municipal de Convergència i Unió ha rebut la carta de dimissió del Sr. Jaume Llansó i Torras, fins avui director de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM).

    De l'escrit se'n deriven greus acusacions pel que fa al model i estil de gestionar per part de la presidència d'aquest ens autònom, ampliables al mateix grup municipal d'ERC de l'Ajuntament de Mataró.

    El document és prou explícit en els seus termes com per generar reaccions que afectin el mateix Govern Municipal de la nostra ciutat, i és en aquest sentit que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

    Que l'Alcalde €President de l'Ajuntament de Mataró procedeixi a cessar del seu càrrec el President de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM), Sr. Antoni Civit i Rey. "

    El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, dóna la paraula a la representant del Comitè d'Empresa de l'IMPEM, Sra. Montserrat Cusach, per intervenir en aquest punt de l'ordre del dia. En la seva intervenció expressa les queixes del col·lectiu de treballadors de l'IMPEM, per les formes emprades l'últim any i mig pel president i el director de l'Institut envers els treballadors, que fa que estiguin desmotivats i anímicament afectats i desprotegits.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, fa una queixa força ferotge d'allò succeït (recollida a la proposta 27 d'aquest mateix ple), en responsabilitza l'Alcalde i els partits del Govern, i agraeix el coratge dels treballadors de l'IMPEM per la denúncia feta. Destaca la imatge lamentable donada davant la ciutadania pels fets i la gravetat de les acusacions llançades per Jaume Llansó en la seva carta de dimissió.

    Per tot això, el Partit Popular demana el cessament definitiu d'Antoni Civit. Reitera la responsabilitat de l'Alcalde, per provocar desconfiança entre els ciutadans, i recorda que el nomenament de Sergi Penedès, com a coordinador de Prohabitatge, per una simple qüestió d'afinitats, també caldria ser revisada. El Partit Popular confirma que en breu presentarà una moció que tractarà com cal regular els nomenaments dels alts càrrecs de l'Ajuntament.

    Finalment, el Sr. Mojedano mostra el seu acord amb el fet que s'obri un expedient informatiu per aclarir els fets però es mostra desconfiat perquè no deixa de ser un expedient que elaborarà el propi equip de Govern. Demana accés total al mateix per a la resta de grups municipals, el màxim control possible i insta al Govern a esmenar totes aquestes males gestions que són d'extrema gravetat.

    Es mostra satisfet amb el nomenament de la Sra. Mireia Ràfols, com a presidenta de l'IMPEM, a qui felicita.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, fa dues lectures dels fets succeïts, una de política i una altra de tècnica.

    En primer lloc, es remunta als inicis dels fets:

    Quan la Sra. Pilar Gonzàlez marxa de l'IMPEM i s'enduu tot el seu equip, deixa l'Institut en una situació de col·lapse que el Sr. Civit pretén solucionar tot nomenant, com a director, un càrrec de la seva confiança, el Sr. Llansó. Recorda que el Sr. Civit ve de l'Ajuntament de Premià on exercia eminentment com a tècnic, fet que comporta un primer problema i és el no aconseguir separar la faceta política, de la de tècnic i la de president. Acusació denunciada pel mateix Llansó en la seva carta de dimissió.

    En la mateixa línia, les denúncies del Sr. Llansó són bàsicament:

    1. La impossibilitat de treballar conjuntament la Presidència, la Direcció i els Caps de servei.
    2. Les interferències i exclusions de les reunions importants a les quals va ser sotmès per part del Sr. Civit.
    3. Qüestionament de la seva professionalitat si no pressionava els caps de servei així com la pressió psicològica exercida sobre la seva persona.

    El Sr. Martí, doncs, recollint aquestes acusacions es pregunta perquè va ser nomenat el Sr. Llansó i es mostra a favor de l'obertura de l'expedient informatiu. Insisteix en la gravetat dels fets, dels quals deriven una sèrie de conclusions: hi ha hagut una gestió massa presidencialista provinent de la mescla de Direcció i Presidència. El Sr. Llansó no ha pogut exercir les seves tasques de coordinador, organitzador, director, etc., perquè el Sr. Civit no li ha permès.

    El Sr. Martí se segueix preguntant perquè fou nomenat el Sr. Llansó i la resposta potser cal trobar-la en el fet que aquest últim era una persona de la confiança del Sr. Civit, políticament proper a ell i que no li hauria de causar problemes. Però, aleshores, quina era la finalitat d'aquest nomenament? El Sr. Martí creu que potser el Sr. Civit va contractar Jaume Llansó perquè exercís de comissari polític, per a vigilar. Càrrec que ha exercit durant un any i mig i que ha acabat amb la seva dimissió.

    Per tant, la responsabilitat última dels fets ocorreguts és del Sr. Civit, que és qui va contractar el Sr. Llansó en el seu moment.

    El Sr. Martí acaba dient que tots aquests fets només contribueixen a augmentar la mala imatge de l'Ens i l'Ajuntament. Lamenta els fets qualificant-los de nefasts.

    El senyor Antoni Civit, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, es refereix als fets ocorreguts com a situació de gravetat important. Explica que d'acord amb allò decidit entre els partits al Govern i el Sr. Alcalde s'ha acordat la seva cessió temporal com a President de l'IMPEM, com a mínim, mentre durin les investigacions i fins que s'esvaeixin els dubtes d'allò succeït. També remarca que reflexionarà sobre les denúncies llançades pels treballadors pel que fa a la situació viscuda per ells i reconeix que hi havia qüestions que no havia sabut gestionar adequadament, tot i que d'altres pertanyien a la Direcció i no a ell directament. Nega absolutament que busqués en la persona de Llansó un comissari polític i diu que el seu nomenament va respondre a les capacitats que ell va veure en aquest últim. Se sorprèn de la duresa de les acusacions del Sr. Martí i el Sr. Mojedano perquè sempre han col·laborat amb l'Institut i acaba dient que està disposat a facilitar fins on calgui les investigacions pertinents en pro d'una transparència absoluta per tal que el bon nom de l'IMPEM no en surti perjudicat.

    El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, comença constatant dos fets que creu que són compartits per tothom:

    1. Que es troben davant d'una situació greu.
    2. Que el Govern ha actuat ràpid i bé.

    El seu grup municipal va demanar que s'instruís l'expedient informatiu i va creure oportú que es cessés temporalment Antoni Civit del càrrec de President de l'IMPEM mentre es duguessin a terme les investigacions pertinents.

    El Sr. Graupera creu que s'ha garantit la transparència i la continuïtat de les funcions de l'Institut. Pel que fa a les acusacions llançades pel Sr. Llansó, el portaveu d'ICV prefereix no entrar en judicis fins que s'instrueixi l'expedient i se'n puguin extreure conclusions. Diu que el seu grup serà conseqüent pel que fa a allò que se'n derivi.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, mostra el seu descontent i la seva desconfiança envers l'expedient informatiu que ha de resoldre o aclarir els fets en qüestió. No pretén emetre judicis però no entén quin sentit té que el Govern s'investigui a si mateix: són els mateixos regidors d'aquest Govern els qui nomenen els seus càrrecs de confiança i, per tant, els últims responsables de les males gestions comeses o les conseqüències que se'n deriven.

    Tanmateix demana que al Sr. Civit se li retirin les competències, no temporalment, sinó d'una manera definitiva i recorda que des del juny de 2004 (moment de revifada al Govern amb l'arribada del nou alcalde), la vida política s'ha vist esquitxada per una crisi rera l'altra. L'acció de Govern crea desconfiança i emplaça l'alcalde a prendre les decisions que calgui però insisteix en què la ciutat no es mereix ni perdre's més oportunitats ni que la seva política socioeconòmica grinyoli perquè els seus dirigents no tenen una estratègia clara definida. També fa referència a la gestió del Tecnocampus i a la política del sòl, que, segons Esperalba, també cal controlar de prop perquè no esdevinguin més crisis futures.

    El senyor Josep Lluís Martí respon al Sr. Civit recordant-li que fa 10 anys que col·labora amb l'IMPEM però que aquesta col·laboració no té res a veure amb els fets ocorreguts. Sempre ha aportat idees i propostes a l'Institut independentment del clima polític i ho continuarà fent sigui qui en sigui el director o president. Afirma amb contundència que el problema de l'IMPEM era el Sr. Civit i que la institució realment es fonamenta en la feina i professionalitat dels seus treballadors.

    El senyor Antoni Civit mostra la seva sorpresa pel crèdit que alguns portaveus donen a la carta escrita pel Sr. Llansó, qui, finalment, és una persona que era de la seva confiança fins que va trair-la. Totes les crítiques es basen en les acusacions llançades per Jaume Llansó però recorda que ningú no les ha pogut verificar. El Sr. Civit entén que el paper de l'acusació és "tallar el coll" d'aquells que governen i, per tant, entén que basin les seves crítiques en una carta que ha estat escrita per una persona que ha traït la seva confiança. Però allò que no entén és que es posi en dubte la tasca duta a terme per l'IMPEM, en general, més enllà de les seves responsabilitats polítiques com a President.

    El senyor Paulí Mojedano es mostra sorprès per les paraules i l'actitud del Sr. Civit que, lluny d'assumir les seves responsabilitats aprofitant el Ple, es dedica a criticar l'oposició. Li recorda que l'Alcalde l'ha cessat perquè ell és el responsable polític d'allò succeït a l'IMPEM, per haver nomenat Jaume Llansó com a director, i del malestar expressat pels propis treballadors: la mala gestió ha provocat dos anys de desmotivació i desorientació. El Sr. Civit és el responsable de tot allò que ha passat. Mostra el seu desacord amb el fet que el Sr. Civit, al qual se li han retirat les competències, continuï exercint com a tinent d'alcalde i acaba dient que la seva proposta de cessió i dimissió del Sr. Civit quedaria, de moment, en l'aire en espera de les conclusions que aporti l'expedient informatiu.

    El senyor Alcalde recorda que el cessament com a regidor d'un membre del Consistori no és una qüestió que es resolgui mitjançant una votació en el Ple (no depèn d'aquest òrgan) sinó que només el propi interessat podria renunciar-hi si volgués; altrament, la decisió és dels tribunals de justícia pertinents.

    El Sr. Alcalde no amaga la gravetat de la situació i mostra la seva preocupació. Les crítiques del PP les considera lògiques i legítimes tot i que ell no les comparteix: considera que les mesures preses pel Govern han estat ràpides i correctes, especialment després del coneixement de la carta del Sr. Llansó, i, per tant, no se'l pot acusar de partidisme.

    D'una banda, el Sr. Alcalde remarca fervorosament que la instrucció de l'expedient informatiu serà dirigida pel Secretari General qui és qui té la competència tècnica i gaudeix de la màxima llibertat i independència professional per a dur a terme aquesta tasca. No serà, per tant, un expedient dut a terme pel Govern sinó pel Secretari General sense cap mena de pressió per part de ningú. Un cop estigui preparat aquest expedient, es prendran les mesures que es considerin oportunes atès que mentrestant l'important és esbrinar si el Sr. Llansó ha dit veritats o mentides.

    D'altra banda, i per a acabar, l'Alcalde deixa clar que ningú no pot posar en dubte la professionalitat dels treballadors de l'IMPEM així com el manteniment de l'agenda prevista.

    El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, posa a votació el punt núm. 27 de l'ordre del dia :

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

     

    El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, posa a votació el punt núm. 28 de l'ordre del dia :

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

    -Servei de Gestió Econòmica-

    7 - DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ PRESSSUPOSTÀRIA DE L'EXERCICI 2004 DE L'AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del següent :

    "Vista la Proposta de la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, i en ús de les competències atorgades a aquesta Alcaldia i d'acord amb el que disposa l'art. 191.3 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, i vist l'informe preceptiu de la Intervenció de Fons Municipal, pel que fa referència a l'article 90 del RD 500/90, de 20 d'abril, on es desenvolupa el capítol I del títol sisè de la Llei 39/88 d'hisendes locals,

    HE RESOLT

    PRIMER.-

    Aprovar el resultat pressupostari de l'exercici 2004 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

    Ajuntament de Mataró 6.328.571,89 €

    Escola Universitària Politècnica -47.354,75 €

    Institut Municipal d'Educació 481.194,28 €

    Patronat Municipal de Cultura -56.641,53 €

    Patronat Municipal d'Esports 61.288,69 €

    Institut Municipal de Promoció Econòmica 107.317,85 €

    SEGON.-

    Els informes tècnics estableixen les dotacions de morositat en els següents imports:

    Ajuntament de Mataró 4.558.108,94 €

    Escola Universitària Politècnica 0,00 €

    Institut Municipal d'Educació 207,67 €

    Patronat Municipal de Cultura 1.269,34 €

    Patronat Municipal d'Esports 27.905,48 €

    Institut Municipal de Promoció Econòmica 159.462,36 €

    TERCER.-

    Aprovar el romanent de tresoreria a 31 de desembre de 2004 de l'Ajuntament de Mataró i els seus Organismes Autònoms amb els següents imports:

    Romanent de tresoreria afectat :

    Ajuntament de Mataró 3.032,138.00 €

    Escola Universitària Politècnica 0,00 €

    Institut Municipal d'Educació 70.331,92 €

    Patronat Municipal de Cultura 0,00 €

    Patronat Municipal d'Esports 0,00 €

    Institut Municipal de Promoció Econòmica 119.298,10 €

    Romanent de tresoreria per a despeses generals:

    Ajuntament de Mataró 895.404,87 €

    Escola Universitària Politècnica -47.354,75 €

    Institut Municipal d'Educació 341.963,05 €

    Patronat Municipal de Cultura -56.789,34 €

    Patronat Municipal d'Esports -40.481,68 €

    Institut Municipal de Promoció Econòmica 104.540,19 €

    Romanent de tresoreria total:

    Ajuntament de Mataró 3.927.542,87 €

    Escola Universitària Politècnica -47.354,75 €

    Institut Municipal d'Educació 412.294,97 €

    Patronat Municipal de Cultura -56.789,34 €

    Patronat Municipal d'Esports -40.481,68 €

    Institut Municipal de Promoció Econòmica 223.838,29 €

    QUART.-

    D'acord amb el que disposa l'art. 174.4 de la Llei 39/88 reguladora de les hisendes locals, es donarà compte d'aquesta Resolució a l'Excm. Ajuntament en Ple en la primera sessió que tingui lloc."

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença afirmant que sembla que el pressupost, per al Govern, sigui un simple reguitzell de xifres a títol orientatiu. Del pressupost inicial al pressupost final hi ha diferències considerables i, per tant, el pressupost presenta una gran desviació. En aquesta línia, fa els següents comentaris:

    L'Ajuntament ingressa més que no pas gasta en qüestions importants per a la ciutadania.

    Concretament, l'Ajuntament ha ingressat molt més d'allò previst en partides que graven d'una manera exagerada sobre els ciutadans i que són gestionades directament (impostos directes, indirectes, taxes municipals), i cita, més concretament, l'increment en multes (d'un 50% més d'allò pressupostat inicialment) o en la construcció. El Sr. Esperalba se sorprèn pel fet que no es puguin preveure aquest tipus d'ingressos o que hagin pujat de manera tan considerable, i es pregunta irònicament si cal buscar-ne el culpable en l'incivisme dels ciutadans (atès que la majoria d'ingressos provenen d'accions punitives). L'increment, doncs, en ingressos totals (respecte d'allò que s'havia previst inicialment) és d'un 12%.

    En canvi, pel que fa a ingressos de capital només s'ha acomplert allò que s'havia pressupostat en un 58%. El Sr. Esperalba tampoc entén quin ha estat el paper de les administracions amigues que haurien d'haver contribuït en més de 7 milions d'euros i només ho han fet amb 5 milions (cobrint només el 74% d'allò previst).

    L'increment en la despesa corrent ha estat aquell que s'havia previst però no les inversions, de les quals només s'ha gestionat un 60%.

    Un altre concepte que no s'ha complert és allò que haurien d'haver rebut els Patronats que depenen de l'Ajuntament perquè només han percebut el 45% d'allò que estava previst que els pertocava.

    Conclusions:

    1. No hi ha transparència pel que fa a la despesa municipal.
    2. El 2004 no ha estat un bon any pel que fa a inversions (cosa que havien vaticinat erròniament l'any 2003).
    3. L'estalvi corrent no mereix cap crèdit.
    4. Preocupa especialment la recta ascendent de l'endeutament de l'Ajuntament: + de 130 milions d'euros actualment. D'altra banda, la reserva per a fer equipaments segueix sent molt petita, fet que agreuja encara més aquest elevat endeutament. Es pregunta què farà l'Ajuntament quan hagi esgotat la gestió del territori i hagi de fer front a les mancances d'equipaments actuals (amb una població que arribarà als 150.000 habitants) amb la quota d'endeutament a la qual s'està arribant.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, mostra el seu acord amb el discurs fet pel Sr. Esperalba i titlla de dolenta la gestió pressupostària.

    1. L'endeutament és molt elevat (el doble del de l'any 1997).
    2. Hi ha poca inversió afegida.
    3. Les despeses estructurals i la despesa corrent són també molt elevades.
    4. El nivell de fiscalitat també és molt alt.
    5. I, com a conseqüència de tot plegat, la ciutat atrau poca inversió perquè és una ciutat cara. Continua enumerant:

    6. El romanent de tresoreria ha millorat lleugerament però només gràcies a ingressos atípics (sancions i multes) i pels ingressos de la construcció.
    7. El nivell d'execució de les inversions segueix sense ser òptim (al voltant del 62%).

    Tot plegat només contribueix a augmentar la preocupació. Ara és un moment d'una certa bonança econòmica, però es pregunta què succeirà quan l'economia s'alenteixi i, sobre tot, quan el sector de la construcció (que actualment té un pes considerable en el ritme econòmic) decaigui una mica.

    Emplaça el Govern a revisar la seva política fiscal i les previsions que fan cada vegada que presenten un pressupost.

    Finalment, el Sr. Mojedano acaba afirmant que l'Ajuntament s'està finançant amb més endeutament, impostos i dividends.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, respon als comentaris plantejats:

    1. Només hi ha hagut un 1% de desviació del pressupost i, per tant, no està d'acord amb allò exposat pel Sr. Esperalba.
    2. Reitera que la gestió de Can Gassol ha estat bona perquè no ha resultat en una liquidació negativa.
    3. Es du a terme, també, una bona gestió de les taxes.
    4. Aquest és un any que permet tenir estalvi i que, per tant, permetrà començar a invertir aquest estalvi. Les partides pel que fa a inversions són plurianuals i això cal tenir-ho en compte i, a més, és important destacar que al tancament del 2004, respecte l'any anterior, aquestes partides se situaven 6 punts per sobre.
    5. Pel que fa al nivell d'endeutament de l'Ajuntament, comenta que la llei permet que hi hagi un endeutament del 110% per sobre del seu pressupost i que aquest any el nivell és del 80,9%, que suposa gairebé 1 punt menys respecte l'any 2003.
    6. Pel que fa a les mancances de la ciutat esmentades pel Sr. Esperalba i, especialment, en referència a equipaments per a l'educació, la consellera diu que s'hi treballarà.
    7. El Sr. Interventor, com a tècnic, amb les xifres en mà va demostrar aquesta bona gestió pressupostària davant la comissió informativa amb raó de causa. I, d'altra banda, és rellevant també la transparència de tota l'argumentació exposada.
    8. La conjuntura econòmica de la ciutat de Mataró és bona perquè la ciutat està creixent.

    En conclusió, el romanent del pressupost és positiu i l'estalvi que s'està començant a tenir permetrà augmentar el nivell d'inversions.

    8 - ARRENDAMENT DEL PIS SITUAT AL CARRER MADOZ, 28-30, ESCALA B, 2N PIS PORTA D, DE MATARÓ, A LA SRA. MERCEDES MOLINA, PRÈVIA LA SEVA DESAFECTACIÓ PER PASSAR A QUALIFICAR-SE DE BÉ PATRIMONIAL.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Per Decret núm. 9910/2004, de 30 de desembre, l'alcalde, en ús de les facultats atribuïdes per l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, acordà, per la via d'urgència, desafectar del domini públic el pis situat al carrer Madoz, 28-30, escala B, 2n D, de Mataró, afecte al servei públic escolar, per tal de passar a gaudir la qualificació jurídica de bé patrimonial, exposar l'expedient a informació pública en el termini legal, i arrendar l'habitatge a la Sra. Mercedes Molina Martín, arrendatària de la planta baixa de la casa del carrer Palau, 33, de Mataró, que és necessari desallotjar a causa del mal estat estructural del total edifici, rescindint l'arrendament del baix de la casa del carrer Palau, 33.

    Per tot el que s'ha exposat, a l'empara del disposat al referit article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, proposo al Ple de l'Ajuntament que s'adopti la resolució següent:

    Únic.-

    Ratificar el Decret d'alcaldia núm. 9910/2004, de 30 de desembre, el contingut del qual és el següent:

    "L'Ajuntament va adquirir la finca situada al carrer Palau, 33, de Mataró, de mutu acord, en procediment d'expropiació.

    La planta baixa d'aquesta finca és ocupada actualment en règim d'arrendament per la Sra. Mercedes Molina Martí, vídua de l'arrendatari inicial, Sr. José Albertus Fernández. El senyor Albertus ja ocupava la finca com a arrendatari en el moment de la seva expropiació. A la mort del Sr. Albertus, la Sra. Molina es subrogà en la posició del seu espós. La resta de l'edifici es troba buit d'ocupants i arrendataris.

    L'immoble es troba en molt mal estat -sobretot la coberta i el segon pis-, i no es pot garantir l'estabilitat estructural del mateix per gaire temps, segons informe tècnic emes pel Cap de la Secció de Patrimoni.

    Davant d'aquesta situació de risc, resulta necessari buscar un altre allotjament a la Sra. Molina, per tal de proporcionar-li un habitatge que reuneixi condicions d'habitabilitat i seguretat, sense modificar substancialment les seves condicions arrendatícies.

    Davant la particular situació existent, es proposa arrendar a la Sra. Mercedes Molina Martín l'habitatge situat al carrer Madoz, 28-30, escala B, 2n D, de Mataró, que és de propietat municipal, tal com consta a l'inventari de béns municipal, prèvia la seva desafectació, d'acord amb les consideracions que el cap de la Secció de Patrimoni consigna al seu informe unit a l'expedient administratiu. En relació a aquest pis, s'ha valorat l'oportunitat de la seva desafectació, actualment és buit i que no te assignat ara per ara cap ús, i s'ha obtingut l'autorització per a la seva desafectació com a vivenda de mestres, tot i que encara no s'ha desafectat del servei públic escolar. Per aquest motiu, i donada la necessitat aquí consignada, l'oportunitat de la desafectació i la seva legalitat, procedeix prèviament la seva desafectació del servei públic escolar, per tal que passi a tenir la qualificació de bé patrimonial.

    La cèdula d'habitabilitat d'aquest pis consta vigent.

    Consten incorporats a l'expedient administratiu informes tècnic i jurídic, que valoren respectivament la proposta d'arrendament i l'adequació del model de contracte a la normativa d'arrendaments que li és d'aplicació.

    La necessitat de buidar l'edifici del carrer Palau, 33, quan abans millor, atès el seu mal estat estructural, tal i com es desprèn de l'informe tècnic del cap de la Secció de Patrimoni, justifica l'adopció del present acord per la via d'urgència.

    En ús de les atribucions que m'atorga l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, per als casos d'urgència, RESOLC:

    PRIMER.-

    Desafectar del domini públic el pis situat al carrer Madoz, 28-30, escala B, 2n D, de Mataró, fins ara afecte al servei públic escolar, per tal que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial, i disposar la modificació corresponent a l'inventari de béns municipal.

    SEGON.-

    Sotmetre aquest expedient a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l'expedient i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes.

    Transcorregut aquest termini sense que s'hagin presentat al·legacions i/o reclamacions, la desafectació s'entendrà aprovada definitivament.

    TERCER.- Rescindir amb la Sra. Mercedes Molina Martín, en la seva qualitat d'arrendatària subrogada, el contracte d'arrendament de la planta baixa de l'edifici situat al carrer Palau, 33, d'aquesta ciutat, subscrit el dia 1 de juliol de 1972 amb el Sr. José Albertus Fernández, amb efectes del dia 18 de març de 2005, demanant a la Sra. Molina que retorni la possessió de la vivenda a l'Ajuntament i la deixi lliure i buida, i a disposició d'aquest Consistori.

    QUART.-

    Arrendar l'habitatge situat al carrer Madoz, 28-30, escala B, 2n D, de Mataró, a la senyora Mercedes Molina Martín, amb DNI 38.710.966-B, durant el termini inicial de cinc anys i per una renda mensual de 9,67 euros, despeses apart, i a l'efecte, aprovar les condicions que han de regir el contracte, les quals es consignen a l'annex I d'aquesta resolució, tot això sempre i quan s'hagi verificat prèviament la rescissió contractual acordada al punt anterior.

    CINQUÈ.-

    Notificar el present acord als interessats i convocar les parts per a la signatura del contracte d'arrendament, en els termes i les condicions que s'aproven.

    SISÈ.-

    Donar compte d'aquesta resolució al Ple, per a la seva ratificació, en la propera sessió que tingui lloc."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    -Servei d'Ingressos-

    9 - APROVACIÓ TARIFES SERVEI ESPORTIU D'EL SORRALL.

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, presenta la proposta següent :

    "Vist l'acta de la reunió de la Comissió de Seguiment de la zona esportiva municipal de "El Sorrall" de data 22 de març de 2005,

    Vist l'informe d'Intervenció,

    Vist el que estableix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.

    Qui subscriu, La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer.- Aprovar la revisió de tarifes del servei públic de la zona esportiva municipal el Sorrall d'acord amb el següent detall:

    Quota abonament

    Quota inscripció adult

    33,35 €

    Quota inscripció familiar

    28,69 €

    Quota inscripció infantil

    26,22 €

    Quota abonament general

    34,96 €

    Quota abonament matí

    27,82 €

    Quota 3r. Familiar

    27,82 €

    Quota abonament infantil

    26,44 €

    Quota abonat GG + carnet blau

    23,66 €

    Entrada puntual centre de fitness + llac

    Entrada puntual adult

    10,04 €

    Entrada puntual infantil (

    5,73 €

    Entrada puntual Gent gran

    4,30 €

    Entrades llac exterior no abonats

    Bonus 10 adult > 16 anys

    40,00 €

    Abonament temporada > 16 anys

    80,00 €

    Bonus 10 infantil (de 6 a 16 anys)

    28,00 €

    Abonament temporada (de 6 a 16 anys)

    56,00 €

    Bonus 10 GG + carnet blau

    28,00 €

    Abonament temporada GG + carnet blau

    56,00 €

    Assegurança us puntual (0 a 5 anys) (llac exterior)

    2,10 €

    Assegurança temporada (0 a 5 anys) (llac exterior)

    6 €

    Cursets de natació escolar

    Natació per escolars totes les escoles

    10,43 €

    Natació per a escoles bressol

    15,08 €

    Cursets de natació per a infants (extra-escolar i de forma particular)

    Nadons 1 sessió setmanal

    18,00 €/mes

    Iniciació d'1 a 3 anys (1 sessió setmanal)

    17,5 €/mes

    Iniciació de 3 a 12 anys (2 sessions/set.)

    25,8 €/mes

    Perf. Infants a partir de 7 anys (1Ses./set.)

    12,9 €/mes

    Perf. Infants fins a 7 anys (2Ses./set.)

    25,8 €/mes

    Curset natació intensiu

    51,50 €/mes

    Cursets de natació per a adults

    Adults de + de 16 anys (2 sessions/setmana)

    Abonat

    64,27 €/trimestre

    No abonat

    105,38 €/trimestre

    Adults de + de 16 anys (3 sessions/setmana)

    Abonat

    96,41 €/trimestre

    No abonat

    158,08 €/trimestre

    Gent Gran + carnet blau

    Abonat

    51,39 €/trimestre

    No abonat

    83,22 €/trimestre

    Preus de lloguer per hores

    Carrer de 25 m.

    15,62 €

    Espai de 12,5 x 25 m.

    29,74 €

    Partit waterpolo competició

    148,75 €

    Competició 5 hores

    371,89 €

    Competició + de 5 hores

    686,12 €

    Serveis personalitzats

    ATP (Assessorament Tècnic Personalitzat)

    6,25 €

    Gimnàstica terapeutica

    Abonat

    17,39 €/mes

    No abonat

    34,78 €/mes

    Segon.- Publicar aquest acord en el BOP i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament"

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, explica que el seu grup no hi votarà en contra perquè es tracta de l'aplicació d'unes clàusules ja aprovades amb anterioritat. Però tampoc a favor perquè creuen que la diferència de preus del Sorrall respecte d'altres centres privats hauria de ser més elevada i perquè creuen que la revisió tarifària s'està produint massa aviat: les obres no s'han executat del tot encara.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, confirma també l'abstenció del seu grup perquè, a banda de subscriure tot allò comentat pel Sr. Fernández, constata que El Sorrall hauria d'acomplir realment el seu caràcter de servei públic que pretén alleugerir el dèficit en instal·lacions esportives i, com a tal, fóra bo revisar el cost de l'abonament pel curset de natació per a adults, que s'ha apujat en un 89%.

    La senyora Alícia Romero aclareix l'increment percentual en l'abonament, que pot semblar molt elevat, i que no és tal si es té en compte que aquest es paga trimestralment (són 64 € cada tres mesos).

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    -Servei de Compres i Contractacions-

    10 - ADJUDICACIÓ DE LA GESTIÓ DE L'ALBERG MUNICIPAL "CAN SOLERET".

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, presenta la proposta següent :

    "Examinat l'expedient de contractació per a l'adjudicació, mitjançant concurs, procediment obert i modalitat de concessió, del servei públic de gestió i dinamització de l'alberg de "Can Soleret" a Mataró.

    Atès l'informe emès per la Cap del Servei de Joventut de l'Ajuntament de Mataró, de data 18 de març de 2005, mitjançant el qual proposa l'adjudicació del servei públic esmentat a l'empresa "Viajes Aran, SA".

    Atès l'informe emès per l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractació, de data 29/03/2005, en el que es posa de manifest la necessitat de que la periodificació del contracte s'ajorni un mes amb relació a la que figura en el plec de condicions que ha servit de base a la licitació del servei públic.

    Qui subscriu, Presidenta de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, PROPOSA l'adopció dels següents acords:

    1. Modificar la clàusula 4 del plec de condicions econòmiques, administratives i tècniques particulars, que han servit de base a la licitació del concurs per a la prestació del servei públic de gestió i dinamització de l'alberg de "Can Soleret" a Mataró, en el sentit que la durada del contracte continuarà essent de 10 anys, però a comptar a partir del dia 1 de maig de 2005, per tant finalitzant la seva prestació el dia 30 d'abril de 2015.

    2. Adjudicar el concurs celebrat per a la prestació del servei públic de gestió i dinamització de l'alberg de "Can Soleret" a Mataró, a favor de l'empresa "Vistges Aran, SA", per un cànon global previst de 75.813'00 €, a expenses del resultat de la liquidació econòmica a calcular de forma anual, de la següent manera:

      • 113'10 € durant els tres primers anys (en total 339'30 €)
      • 4.574'10 € durant els any quart i cinquè (en total 93148'20 €)
      • 13.265'10 € durant els anys sisè a desè, ambdós inclosos (en total 66325'50€)

    3. Supeditar l'adjudicació al fet que l'empresa adjudicatària validi els poders del seu representant, aporti còpia del rebut d'haver satisfet l'anualitat de la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil i aporti certificació positiva d'estar al corrent de pagament de les seves obligacions tributàries i amb la seguretat social.

    4. Requerir a l'empresa adjudicatària a fi que en el termini de 15 dies, a comptar des del següent al de la notificació del present acord, constitueixi a favor de l'Ajuntament una fiança d'un import de 21.632'39 € i pagui l'import de 490'41 € corresponent a la publicació de l'anunci de licitació en el BOP.

    5. Notificar el present acord a la mercantil Entorn, SCCL., anterior adjudicatària del servei, a fi de que en la data de 30/04/2005, a les 24.00 hrs., finalitzi la prestació del servei públic que fins ara venia desenvolupant con a concessionària de la gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret.

    6. Publicar la present adjudicació en el BOP, de conformitat amb allò que disposa l'art 93.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques".

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    -Servei de Recursos Humans-

    11 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT A UNS EMPLEATS MUNICIPALS.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "FETS

    La senyora CRISTINA VERA YUSTE, amb contracte laboral i de duració determinada com assessora jurídica i el senyor JORDI CATARINA SOLANO, funcionari interí, adscrit al lloc de treball de tècnic de prevenció de riscos laborals, han presentat declaració de segona activitat, i demanen compatibilitzar les funcions que exerceix en aquest Ajuntament amb una activitat privada de tipus professional.

    Aquesta segona activitat que sol·liciten es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupen a l'Ajuntament de Mataró.

    FONAMENTS DE DRET

    La normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

    L'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

    L'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

    L'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

    L'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

    L'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

    VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents, ACORDS

    PRIMER.-

    Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada completa la senyora CRISTINA VERA YUSTE, - assessora jurídic amb un contracte laboral de duració determinada, adscrita a la secció de Patrimoni del servei de Gestió econòmica -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la seva professió d'advocada -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

    SEGON.-

    Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada completa el senyor JORDI CATARINA SOLANO, - funcionari interí adscrit al lloc de treball de tècnic de prevenció en riscos laborals, del servei de Recursos Humans -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de l'activitat de formador i assessor en temes medi ambientals, de transports de mercaderies perilloses i de prevenció de riscos laborals -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

    TERCER.-

    La declaració de compatibilitat del present acord, quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com del de segona activitat, que els interessats hauran de comunicar.

    QUART.-

    Notificar el present acord a les persones interessades."

    S'acorda retirar el punt primer de la proposta.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

    - Servei d'Urbanisme-

    12 - APROVACIÓ INICIAL (2ª) DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL QUE AFECTA L'ÀMBIT "PLA ESPECIAL RDA. BARCELÓ - ILLA FÀBRICA FÀBREGAS I DE CARALT".

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "Per acord de 12 de febrer de 2004 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació en l'àmbit de la Ronda Barceló.

    En el període d'informació pública obert després de l'aprovació inicial s'han presentat vint-i-un escrit d'al·legacions i suggeriments respecte diferents qüestions que es tracten en el document de la proposta. A aquests efectes cal tenir present que es proposa introduïr canvis importants al document aprovat inicialment el 12 de febrer de 2004, motiu pel qual serà objecte d'una segona informació pública. Moltes de les al·legacions i suggeriments s'han reflectit i acceptat directa o indirectament en aquesta nova proposta.

    Els principals aspectes de la present modificació del planejament venen detallats i justificats en termes tant jurídics com econòmics en el mateix document, així com la conveniència de la modificació tant en relació als interessos de la Ciutat com dels particulars que participaran en els beneficis i càrregues del desenvolupament d'aquest nou planejament.

    Un dels aspectes importants introduïts en aquesta modificació és l'àmbit del sector. En primer lloc, es dona compliment a l'acord del ple de l'Ajuntament, adoptat en la sessió ordinària de setembre de 2004 en motiu de l'aprovació inicial de la modificació del Sector Iveco-Renfe, d'excloure del sector de la Ronda Barceló i entorns l'àmbit on es troba l'edifici de "La Farinera" (parcel·les cadastrals 3582611, 3582614, 3582620).

    En segon lloc, s'han exclòs també les parcel·les del camí Ral amb les referències cadastrals següents: 35848-15, 38458-02, 35842 (1,31,30,29,28)

    I, finalment, com seguidament s'explica, s'ha delimitat un àmbit discontinu amb la illa on estava situada l'antiga fàbrica Fàbregas de Caralt, amb elements objecte de protecció en el Pla Especial del Patrimoni arquitectònic de Mataró.

    Recordem que amb el "Programa d'Orientació per als Equipaments Comercials" (POEC) de la ciutat, va sorgir la possibilitat d'implantar a Mataró un equipament comercial que, per tal de que actués com a "locomotora" del comerç de caràcter urbà, havia d'estar localitzat de forma adjacent a l'entorn de la zona comercial "Mataró Centre".

    La vinculació d'aquest centre comercial a la Ronda Barceló es manté amb la nova proposta per bé que ha estat objecte d'un important canvi. Proper a l'àmbit de la Ronda Barceló, i també de l'entorn comercial de "Mataró Centre", a la confluència del carrer Miquel Biada i la Rda. Alfons XII, es troba l'altre àmbit objecte d'aquesta modificació: L'illa de l'antiga fabrica Fàbregas i de Caralt.

    Aquest àmbit compren de dos tipus de sols molt diferenciats segons el Pla General vigent. Per una banda, es troba el sector de remodelació 2b-03 que majoritàriament compren els sòls de la referida fàbrica, i que el Pla general plantejava com un sector de reindustrialització, i per l'altra banda, en menor proporció, sols urbans residencials d'ordenació directa segons alineació a vial.

    La superfície del centre comercial de nova implantació requereix l'ocupació de la major part de la illa discontinua de nova incorporació al Sector i alhora mantenir la vinculació del centre comercial a la Ronda Barceló per mantenir l'equilibri de beneficis i càrregues en el Sector ara discontinu.

    Així doncs, la modificació que es proposa pretén desenvolupar urbanísticament els dos àmbits anteriorment mencionats, com un sector discontinu de millora urbana, d'acord amb el nou marc legislatiu de referència, amb l'objectiu de mantenir els criteris inicials d'ordenació de la Ronda Barceló amb la correcta implantació d'un centre comercial de gran superfície a l'illa de Fàbregas i de Caralt

    L'abast de la modificació que el present document proposa es pot resumir en els següents punts :

    • Es delimita un sector discontinu de sòl urbà no consolidat que correspon als àmbits de la Ronda Barceló i l'illa de Fàbregas i de Caralt, que es desenvoluparà mitjançant un Pla de Millora Urbana.

    • Es modifiquen els usos i les intensitats del planejament vigent, amb una proposta urbanística encaminada a desenvolupar la Ronda com un eix cívic potent, de relació amb el port i front marítim en el cas de l'àmbit de la ronda Barceló, i de dinamització comercial del centre amb la correcta implantació d'uns grans magatzems a l'àmbit de la ronda amb el carrer Biada.

    • S'incrementa tant el sostre terciari i residencial, adequat a les noves ordenacions que es proposen, que garanteixen la viabilitat econòmica del planejament, i alhora permeten establir una càrrega urbanística encaminada, principalment, a efectuar l'accés de vianants de la ronda al port.

    • S'estableix, d'acord a la legislació vigent, la cessió gratuïta a l'administració actuant, del sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic.

    • També, d'acord a la legislació vigent, s'estableix una reserva de sòl 20% del sostre residencial per a habitatge protegit, i un 10% del sostre residencial per a habitatge concertat.

    En la Memòria del document es dona resposta a les al·legacions i suggeriments presentats en el procés de modificació del planejament en aquest àmbit. Es dona resposta, es justifica i clarifiquen els temes que s'han qüestionat relatius a l'àmbit del sector, la justificació de l'equilibri de beneficis i càrregues del sector i el seu repartiment, la justificació de la implantació d'un centre comercial de gran superfície, la consideració legal de sòl urbà no consolidat amb les corresponents càrregues específiques de conformitat amb la darrera modificació de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya, a través de la Llei 10/2004, les al·legacions que afecten de forma específica a l'Estació de Servei de Cepsa i també les del Port de Mataró, SA, així com, finalment, la justificació de l'adquisició de la propietat municipal del vial segons consta en el document.

    En aquesta segona aprovació inicial a més queden resoltes moltes altres qüestions que s'han plantejat pels interessats durant l'exposició al públic de la proposta de modificació.

    Concretament:

    • L'exclusió de les finques del Camí Ral que abans s'ha explicat permet donar per acceptades les sol·licituds d'exclusió de l'àmbit per parts dels seus propietaris.

    • Es complementa la documentació que justifica la viabilitat econòmica, la participació ciutadana del procés, l'agenda de previsió de les futures etapes de desenvolupament, de tal manera que es millora la informació del document per millor garantia dels drets dels particulars i adequació a la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya, especialment en els extrems que s'exigeixen per la nova normativa que introdueix la Llei 10/2004, de 30 de desembre.

    A més, en el conjunt del document i especialment en la Memòria queda justificat que si bé les modificacions que s'introdueixen en el Sector de la Ronda Barceló son importants, la transformació d'aquest Sector ja estava prevista en el mateix Pla General. Per tant, en resposta a una de les al·legacions s'ha de manifestar clarificar que no estem davant una transformació que comporti un canvi de model urbanístic de la ciutat , respecte el Pla General vigent. En conseqüència no es pot compartir la idea de que la modificació puntual del pla general que tractem hagi de ser objecte d'un procés de revisió del planejament urbanístic de la Ciutat.

    També en atenció a les novetats legislatives introduïdes per la Llei 10/2004, en la Memòria del document queden justificades les reserves per zones verdes i espais lliures, de conformitat amb l'art. 94 i 65, modificats, de la Llei 2/2002, el concepte de sol urbà no consolidat de la nova redacció de l'art 30 de la mateixa Llei, i les conseqüents obligacions de cessió del 10% de l'aprofitament urbanístic (art. 43 LUC) i les reserves per habitatge públic i concertat.

    En aquest sentit els estudis que es realitzen per a la redacció definitiva i l'aprovació de la Memòria Social del Pla General d'Ordenació de Mataró, que es tramita en paral·lel a aquesta modificació, fixen per a aquest sector les delimitacions contemplades amb caràcter general per l'articulat de la Llei 10/2004, és a dir el 20% del sostre residencial per a habitatge protegit i el 10% del sostre residencial per a habitatge en règim de preu concertat, a banda de la cessió del 10% de l'aprofitament general que es cedirà a l'administració actuant.

    Per tant, aquesta previsió s'ha fet a la vista dels treballs endegats que donaran lloc a la Memòria Social general de l'art. 59 de la Llei d'Urbanisme, la qual es preveu incorporar al document amb l'aprovació provisional i sense perjudici de que si el resultat comporta un canvi en aquest extrem serà objecte d'una nova informació pública.

    Respecte les condicions tècniques per garantir una mobilitat sostenible vinculada a la modificació del planejament, fer constar que a l'expedient hi figura l'informe del Servei de Mobilitat, favorable a la nova proposta d'ordenació amb la implantació del centre comercial a la illa de la fàbrica Fàbregas de Caralt, estudiada per la consultoria DOYMO, Desarrollo, Organización y Movilidad, segons el document que consta a l'expedient. Aquest document s'incorpora a la resta de documentació i serà exposat al públic, de conformitat amb el que disposa la Llei 9/2003 de Mobilitat.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents, considerats els suggeriments i atès el que disposen els articles 39, 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S :

    PRIMER:

    Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 en l'àmbit discontinuo dels àmbits Ronda Barceló i la Illa de la Fàbrica Fàbregas de Caralt, en substitució del document aprovat inicialment per acord plenari de data 12 de febrer de 2004.

    L'aprovació d'aquesta modificació puntual del Pla General queda supeditada a la publicació del Text Refós de les normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació, aprovades pel Ple del 3 de febrer de 2004.

    SEGON:

    Resoldre les al·legacions i suggeriments presentats en el període d'informació pública corresponent a l'aprovació inicial de 12 de febrer de 2004, en el sentit que es desprèn de la present proposta i de l'apartat de la Memòria del document corresponent a la resolució de les al·legacions presentades la qual s'ha de traslladar, per còpia autenticada, als interessats.

    TERCER:

    Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General, a la vista de tota la documentació que integra la modificació que inclou l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada per la mateixa.

    QUART:

    Suspendre les tramitacions i llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General de la Illa de la fàbrica Fàbregas de Caralt de conformitat amb el que disposa l'art. 71 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya.

    CINQUÈ:

    Demanar informe a la Direcció General de Comerç i a l'organisme territorial competent en matèria de mobilitat (Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques) ambdós de la Generalitat de Catalunya i a RENFE.

    SISÈ:

    Reiterar el nomenament a favor de la societat municipal PUMSA com administració actuant en l'àmbit de la modificació puntual del pla general de la Ronda Barceló/Illa Fàbrica Fàbregas de Caralt, reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió. Aquest nomenament compren també les facultats de la societat municipal per a l'execució de les obres i el cobrament de les quotes urbanístiques als propietaris, així com l'obtenció del sòl de cessió obligatòria i gratuïta que correspon a l'Ajuntament de Mataró.

    SETÈ:

    Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA, al Consorci del Port de Mataró, a la Direcció General de Carreteres, als propietaris del Sector, a tots aquells interessats que resultin de l'expedient.

    VUITÈ:

    Donar trasllat dels precedents acords als Serveis municipals i especialment al Departament de Relacions Econòmiques i Institucionals i a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica a fi i efecte del seguiment dels acords compresos en el POEC."

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, comença dient que el seu grup està preocupat perquè no veu clar cap on es va i què es pensa fer en tota aquesta qüestió. Recorda que el seu grup va mantenir una actitud positiva, a nivell global, pel que fa al projecte de la Rda. Barceló però que encara cal abordar tota la qüestió de la Locomotora Comercial amb detall.

    Pel que fa a la presentació de la setena modificació inicial que avui es proposa, el seu grup no hi està a favor perquè planteja canvis dubtosos, incerts. Corrobora que estan d'acord amb la instauració d'equipaments comercials en la zona en qüestió (el projecte inicial) però no veuen clara la manera en què se'n preveu el desenvolupament, per exemple, què passarà amb la façana marítima. Tanmateix es pregunta si és estrictament necessari instal·lar una torre de 20 plantes en l'àmbit en qüestió.

    En definitiva, reitera el seu acord amb el projecte inicial, que l'il·lusionava més i mostra el seu escepticisme davant les modificacions plantejades posteriorment i el fet que es mantinguin tants interrogants encara sense resposta. Per tot això, conclou el Sr. Rovira, el seu grup s'abstindrà en aquesta votació.

    El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, confirma que el seu grup votarà a favor de la modificació del Pla General de l'àmbit de la Rda. Barceló però expressa les seves reserves respecte a la política urbanística de l'Ajuntament:

    La política urbanística és dispersa i està guiada per la improvisació, no segueix cap estratègia prèvia i avança al marge del Pacte de desenvolupament de la ciutat.

    Com a exemple, el Sr. Valls recorda que el seu grup ja va dir en el seu moment que el lloc idoni per al desenvolupament d'una gran superfície era l'Illa de la fàbrica Fàbregas i Caralt però que no ha estat fins més tard que se'ls ha fet cas. I, a més, s'ha improvisat un nou eix, que és la Rda. Alfons XII + Rda. Barceló.

    Com a queixa concreta, diu el regidor, que la solució de la Rda. Barceló segueix sent insuficient pel que fa a equipaments (escoles, etc.), si se'n vol mantenir l'ús residencial que es preveu, perquè no es podrà cobrir la demanda de la població que hi anirà a viure. Es repetirà allò que ha succeït a la Via Europa per falta de previsió.

    També recorda que del projecte inicial de l'àmbit Barceló al projecte actual s'han patit una sèrie de modificacions i es pregunta quina necessitat hi havia en un principi d'aprovar quelcom que després ha hagut de ser modificat, no entén el perquè de les presses. A més, tots aquests canvis creen inseguretat social i jurídica perquè amb la paralització de les obres s'acaben suspenent llicències i frustrant els plans dels propietaris. Tot plegat són decisions precipitades que passaran factura en el futur.

    El senyor alcalde, Joan Antoni Baron, dóna la paraula per intervenir en aquest punt de l'ordre del dia al Sr. José Santiago López, en representació de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró.

    El Sr. Santiago López expressa el seu desacord amb la política urbanística duta a terme per l'Ajuntament perquè és dispersa. La Federació demana que es faci un debat urbanístic general abans de concretar els punts del document anomenat Nova Estratègia Urbana, que ha de guiar les actuacions municipals en aquest àmbit, i es queixa pel fet que és l'Ajuntament qui no vol que es dugui a terme aquest debat. Segons ell, els plans urbanístics s'aproven per parts, de manera improvisada, i al marge del Pacte de desenvolupament.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença dient, en resposta a allò comentat pel Sr. Rovira, que tot just estan al principi d'una llarga tramitació: és el moment de les negociacions dins el marc del Pacte per al desenvolupament. El Govern municipal no planteja cap camí estrany pel que fa a aquesta qüestió sinó la via del concurs públic. Pel que fa al polèmic edifici del final de la Rda. Barceló explica que ha estat retirat uns 25 a 30 m de la ubicació inicial prevista i, per tant, menys abocat a la façana marítima. Recorda que el Consell del Medi Ambient només va emetre una opinió desfavorable pel que fa a l'estètica del mateix però que no deixa de ser una opinió respectable més. En aquesta línia, s'han emès opinions per a tots els gustos i l'únic que ha fet l'Ajuntament ha estat decantar-se per una d'elles, és a dir, per la del jurat de tècnics i arquitectes que va seleccionar aquesta edificació l'any 98, fet que era inevitable.

    En resposta a les declaracions fetes pel Sr. Rovira dient que el projecte inicial l'il·lusionava més, el Sr. Vilert aporta dues dades del nou projecte que considera molt més engrescadores:

    1. La creació de 200 habitatges de protecció oficial a preu assequible.
    2. La nova redistribució territorial que permetrà guanyar més superfície i més ciutadans.

    En conclusió, aquest projecte modificat és molt més suggeridor i interessant que l'inicial.

    Pel que fa al POEC, el Sr. Vilert dóna la raó al Sr. Rovira tot reconeixent que hi ha hagut modificacions degudes al canvi d'ubicació del centre comercial però que, en qualsevol cas, seran tractades quan arribi el moment.

    En resposta a la intervenció del Sr. Valls, el Sr. Vilert celebra el vot favorable de CiU tot i les reserves plantejades:

    1. No està d'acord amb què es digui que el Govern improvisa en matèria d'urbanisme. Recorda que aquest projecte de la Rda. Barcelona ve de lluny, des de l'any 96 concretament.
    2. Els canvis legals, d'orientació i de criteris d'aplicació de metres quadrats del POEC han servit per a millorar i replantejar el pla inicial i, per tant, cal veure'ls com una oportunitat i no com una desviació gratuïta del projecte de l'any 96.
    3. Pel que fa al tema plantejat d'una possible manca d'equipaments a la Rda. Barceló, el conseller recorda que, respecte el pla inicial del 96, s'ha augmentat en 70 el nombre d'habitatges i es preveuen 3.800 m2més d'equipaments. Per tant, la proporció d'equipaments per nombre d'habitants és més elevada ara que no pas ho era inicialment.
    4. Quant al tema de la suspensió de llicències, el Sr. Vilert ho admet però ho considera inevitable i, de tota manera, diu que ara han augmentat les expectatives de negoci del inversors o operadors econòmics en la zona.

    El senyor David Rovira reitera que al seu grup li agradava més on havia d'anar la Locomotora Comercial inicialment i planteja el dubte de si hi haurà més canvis encara o ho deixaran així definitivament (ubicació final a la Illa de la fàbrica Fàbregas i Caralt).

    Pel que fa al tema de les expectatives de negoci, aquestes són volubles perquè les expectatives van i venen, i apunta que això qui s'ho sap bé és l'Ajuntament com ha passat en anteriors ocasions.

    Novament insisteix en què un edifici de 20 plantes no és necessari i que suposa un impacte visual apuntat tant pel Consell de Medi Ambient com per la Federació d'associació de veïns, i demana que s'escoltin les seves veus.

    En definitiva, segueix opinant que el projecte inicial era més engrescador que el projecte final i el fet que hi hagi tants habitatges previstos els planteja el dubte de quin impacte tindran en la zona.

    En suma, cal respectar més el POEC, els projectes previstos i tenir una visió més global de la estratègia urbanística a Mataró perquè la ciutadania no s'hi mostra il·lusionada.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, afirma la necessitat d'un pla estratègic global en aquesta matèria i d'una planificació urbana que el respecti per tal de no reincidir en errors i evitar frustracions de ciutadans que es veuen afectats per aquests, en diferents nivells.

    Deixa clar que la votació a favor del seu partit ve motivada pel fet que CiU està a favor del progrés de la ciutat. Amb allò que no està d'acord és amb com es desenvolupen les actuacions polítiques que es desencadenen de les decisions tècniques o l'ús interessat que se'n pugui fer. Els canvis d'opinió sobtats no poden ser el leit motiv d'un Ajuntament: no es pot jugar amb els projectes de ciutat i demana més responsabilitat per part del Govern.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    13 - APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL ÀMBIT CAN GASSOL, ENTRE CARRERS FLORIDABLANCA-PRAT DE LA RIBA-PACHECO I DESIGNAR A PUMSA ADMINISTRACIÓ ACTUANT.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "Per acord de 11 de març de 1999 es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla General que va generar la "Unitat d'Actuació 55 Can Gassol" la qual va comportar la transformació d'antigues instal·lacions industrials, en edificis residencials i amplis espais lliures.

    En aquest entorn residencial es va mantenir un sector, més reduït, de reindustrialització "2b-06 € Sector Can Gassol" amb la previsió de que l'empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. mantindria el centre de producció en el mateix indret.

    En aquests moments, cessada l'activitat de Manufacturas Antonio Gassol, S.A, des del punt de vista urbanístic es planteja l'opció de revisar la qualificació de l'ús industrial d'aquest sòl, situat a la cantonada d'una illa que, a través del carrer Prat de la Riba, lliga i relaciona el conjunt residencial amb el centre de la Ciutat.

    La transformació d'aquest sòl industrial cap a un ús residencial no solament és d'interès des del punt de vista d'ordenació urbana sinó que també interessa per a la capacitat de generar habitatges en règim de protecció pública en aquest indret.

    En aquest context i amb la possibilitat que generava el mateix de finalitzar un contenciós amb l'empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA l'Ajuntament Ple va aprovar, en sessió de 13 de maig de 2004, el Conveni de futura ordenació urbanística del Sector en l'àmbit de la finca única situada entre els carrers Floridablanca, Prat de la Riba i Pacheco.

    Efectivament, amb la present Proposta es dona compliment al Conveni esmentat, i a la vista de l'avantprojecte presentat pels promotors privats, s'ha redactat pels serveis tècnics de PUMSA el document per a l'aprovació inicial de la modificació del Pla General en aquest àmbit.

    Amb la present Proposta de modificació del Pla General d'ordenació vigent en el sector industrial "2b-06 Sector Can Gassol" , a través de la delimitació d'una Unitat d'Actuació es genera sòl d'us residencial amb paràmetres beneficiosos per la Ciutat atesa la millora de l'entorn que això significa, la major cessió de sòl públic i d'aprofitament per sobre del reglamentari , lliure de càrregues urbanístiques i la cessió de la nau com equipament públic, obtenint al mateix temps els recursos necessaris per a la seva rehabilitació.

    Els paràmetres urbanístics bàsics de la modificació del Pla General son els mateixos previstos en el Conveni i acordats pel Ple de l'Ajuntament el mes de maig de 2004.

    Consta a l'expedient informe jurídic favorable a l'aprovació inicial de la modificació en tant s'han complert els compromisos que la part propietària havia adquirit a través del Conveni, amb caràcter previ a l'aprovació inicial de la modificació.

    Durant la informació pública del Programa d'Actuació Urbanística Municipal, s'ha explicat en detall el desenvolupament d'aquesta nova ordenació, a a la vista dels paràmetres que es van fixar en el Conveni de col·laboració Urbanística.

    Finalment, els estudis que es realitzen per a la redacció definitiva i l'aprovació de la Memòria Social del Pla General d'Ordenació de Mataró, que es tramita en paral·lel a aquesta modificació, fixen per a aquest sector les delimitacions contemplades amb caràcter general per l'articulat de la Llei 10/2004, és a dir el 20% del sostre residencial per a habitatge protegit i el 10% del sostre residencial per a habitatge en règim de preu concertat, a banda de la cessió del 10% de l'aprofitament general que es cedirà a l'administració actuant.

    Per tant, aquesta previsió s'ha fet a la vista dels treballs endegats que donaran lloc a la Memòria Social general de l'art. 59 de la Llei d'Urbanisme, la qual es preveu incorporar al document amb l'aprovació provisional i sense perjudici de que si el resultat comporta un canvi en aquest extrem serà objecte d'una nova informació pública.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents, considerats els suggeriments i atès el que disposen els articles 39, 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S :

    PRIMER:

    Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 en l'àmbit de Can Gassol, situat en els carrers Floridablanca €Prat de la Riba i Pacheco, que incorpora el Conveni de col·laboració urbanística aprovat per acord de Ple de 13 de maig de 2004.

    L'aprovació d'aquesta modificació puntual del Pla General queda supeditada a la publicació del Text Refós de les normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació, aprovades pel Ple del 3 de febrer de 2004.

    SEGON:

    Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i

    en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General en l'àmbit de Can Gassol situat en els carrers Floridablanca €Prat de la Riba i Pacheco, que incorpora el Conveni de col·laboració urbanística aprovat per acord de Ple de 13 de maig de 2004.

    TERCER

    :

    Suspendre les tramitacions i llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General de Can Gassol de conformitat amb el que disposa l'art. 71 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya.

    QUART:

    Nomenar a la societat municipal PUMSA administració actuant en l'àmbit de la modificació puntual del pla general de Can Gassol, reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió. Aquest nomenament compren també les facultats de la societat municipal per a l'execució de les obres i el cobrament de les quotes urbanístiques als propietaris.

    SISÈ:

    Cedir a la societat municipal PUMSA el sòl i sostre de cessió obligatòria i gratuïta corresponent derivada de les obligacions urbanístiques de la nova ordenació urbanística de l'àmbit de la modificació puntual del pla general en el Sector de Can Gassol. Aquest sòl s'haurà d'integrar en el patrimoni municipal del sòl, d'acord amb els arts. 153 i següents de la Llei d'Urbanisme de Catalunya i haurà d'acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l'Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

    SETÈ

    :

    Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA, als propietaris del Sector, a tots aquells interessats que resultin de l'expedient."

    El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, avança que el seu grup s'abstindrà i ho justifica remetent-se al passat del qual prové el Conveni en qüestió:

    El 8 de juliol de 2004 s'acorda l'aplicació d'una interlocutòria davant la justícia per acordar l'arxivament del recurs contenciós-administratiu que l'Ajuntament mantenia amb l'empresa Gassol. Aquest primer reclamava un perjudici econòmic de danys contra la segona per l'incompliment d'un anterior conveni, uns danys que ascendien a 2.439.458 €. Aquesta reclamació va acabar en transacció perquè la reclamació no hagués pogut prosperar mai i va ser motivada per la manca d'adopció d'unes garanties en l'anterior conveni i que evitessin l'esmentat incompliment.

    Així doncs, la solució adoptada, el nou conveni, ha estat forçada per les circumstàncies i per falta de previsió. Encara està per veure si és la millor de les solucions.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, recorda també que el primer conveni fet per l'Ajuntament estava molt mal fet (segons va jutjar el Gabinet Jurídic de la Generalitat) perquè no contemplava suficients garanties: era la crònica d'un desastre judicial anunciat. De resultes de tot plegat, allò pitjor fou la pèrdua dels llocs de treball de Gassol. Finalment, es queixa pel fet que l'empresa li hagi pres el número a l'Ajuntament perquè, a banda d'incomplir l'anterior conveni, ha sortit guanyant en la gestió final adoptada. El PP hi votarà en contra.

    Finalment, pregunta directament al Sr. Vilert qui és Lonesome SL (amb un capital de 3.000 €), empresa que ha fet una opció de compra sobre aquest terreny. Vol saber quines garanties i qui hi ha al darrere d'aquesta empresa.

    El senyor Arcadi Vilert explica que aquest Conveni és positiu perquè millora, fins i tot, la reclamació econòmica per danys que havia presentat l'Ajuntament en el seu moment. Aquest Conveni ha obligat el propietari del sòl a cedir gratuïtament a l'Ajuntament un 20% més del parc edificable (1.750 m2de sostre edificable). Això, numèricament, aporta un benefici superior a la quantitat de la reclamació judicial. I, a més, evita incerteses.

    Pel que fa a la pregunta llançada pel Sr. Rovira, el conseller respon que Lonesome era el titular d'una opció de compra però que avui no n'és el propietari i que al darrere de tot plegat hi ha promotors amb solvència contrastada.

    Al final, el resultat pràctic d'aquest Conveni millora qualsevol escenari possible.

    El senyor David Rovira afirma que l'Ajuntament sabia que perdria el plet. El triomf fou de Gassol, tot i que reconeix que l'Ajuntament se n'ha sortit mig airós.

    El Sr. Vilert recalca que no és que hi hagi un 20% més d'edificabilitat sinó un 20% més de cessió d'edificabilitat. Reitera la bona gestió de l'Ajuntament en la solució d'aquesta qüestió.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    14 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL, RELATIVA A L'ÚS D'APARCAMENT AL SUBSÒL DE ZONES VERDES : PARC DE CERDANYOLA/AVDA. JAUME RECODER/RDA. R. ESTRANY.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "El 16 d'octubre de 2003 es va aprovar definitivament el document de modificació del Pla general "Ús d'aparcament al subsòl de zones verdes" que proposava modificar puntualment el Pla General en diferents àmbits situats en sòl urbà, ampliant els usos possibles del subsòl de zones qualificades de Sistema de parcs i jardins urbans tot permetent aquest aprofitament soterrani i garantint l'ajardinament i arbratge en superfície.

    En aquests moments, seguint el nou model de mobilitat establert mitjançant una política de consens a través de diversos plans i projectes com l'Agenda 21, el Pacte per a la Mobilitat i el Pla Municipal d'Aparcaments de Mataró, es planteja una nova modificació puntual del Pla General en tres nous àmbits qualificats actualment de sistema d'espais lliures per tal d'atribuir-los aquesta doble qualificació que permeti la construcció d'aparcaments públics al subsòl.

    L'àmbit de la present Modificació de Pla General es localitza en tres parcel·les situades en sòl urbà i qualificades de sistema d'espais lliures (clau V):

    1.- Part de l'àmbit del Parc de Cerdanyola.

    L'anterior document de modificació de pla General "Ús d'aparcament al subsòl de les zones verdes" ja qualificava part d'aquest àmbit del Parc de Cerdanyola amb la doble clau V/Ca.

    Arrel d'uns recents estudis realitzats per Barcelona Regional sobre el traçat de la variant del ferrocarril de Mataró i la nova línia orbital, es proposa ubicar en aquest mateix indret una futura estació de la línia soterrada.

    És per aquest motiu que en aquest document s'opta per qualificar amb la doble clau V/Ca un sector més ampli del parc, per tal de permetre canviar la ubicació del possible aparcament públic soterrat, desplaçant-lo a fi de no interferir amb la nova infraestructura del ferrocarril.

    2.- Solar provinent de la cessió d'espais lliures de la UA-37 Avinguda Recoder.

    Un dels objectius del desenvolupament de la Unitat d'Actuació de l'Avinguda Recoder és el d'ordenar el sector de manera que s'obtingui sòl destinat a espais lliures.

    El planejament proposa la creació d'una zona verda, d'aproximadament 596 m2 de superfície, amb accés des de l'Avinguda Recoder i que establirà una connexió amb el carrer Churruca mitjançant un pas en planta baixa de la nova edificació a construir amb façana a aquest carrer .

    L'avinguda Recoder fou projectada als anys 70 com un sector bàsicament residencial d'habitatge plurifamiliar amb unes alçades d'edificació de 8 plantes, esdevenint un dels carrers de Mataró amb més densitat d'habitatges. D'aquí la conveniència i necessitat de resoldre les demandes d'aparcament generades en aquesta zona, ubicant el major nombre de places possible d'aparcament en soterrani.

    Es proposa utilitzar el subsòl de la nova zona verda per tal d'ampliar l'oferta d'aparcament soterrani a obtenir en el desenvolupament d'aquest sector.

    3.- Solar a la Rda. Rafael Estrany.

    Es tracta d'una porció de terreny d'aproximadament 4.325 m2 de superfície, qualificat de sistema d'espais lliures, situat just al costat de l'aparcament públic per a residents ja existent, construït sota la pista esportiva del barri de Rocafonda. Aquest solar actualment s'utilitza com a aparcament dels veïns.

    Es proposa recuperar aquest solar com a zona verda i d'esbarjo per al barri, alliberant-lo de l'ús actual d'aparcament en superfície, i destinar el subsòl a ampliar l'aparcament públic soterrat de la parcel.la veïna. Això permetrà també desplaçar cap a un extrem, l'actual accés rodat a l'aparcament, per tal d'evitar al màxim les interferències entre el trànsit rodat i el nou eix peatonal i cívic de la Ronda Rafael Estrany.

    En el document objecte de la present proposta queda justificat que la present modificació podria generar un total de 619 places d'aparcament soterrades de nova creació.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents i el que disposen els articles 39, 83, 94 i 95 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S :

    PRIMER

    :

    Aprovar inicialment de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a l'ús d'aparcament en el subsòl de zones verdes: Parc de Cerdanyola /Av. Jaume Recoder /Rda. Rafael Estrany

    L'aprovació d'aquesta modificació puntual del Pla General queda supeditada a la publicació del Text Refós de les normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació, aprovades pel Ple del 3 de febrer de 2004.

    SEGON:

    Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

    TERCER:

    Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA, La societat GINTRA,SL i als serveis municipals que correspongui."

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, explica que el seu grup hi vota favorablement i demana que l'Ajuntament sigui decorós en les explicacions i gestió d'aquesta qüestió.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26)

    - Servei d'Obres-

    15 - APROVACIÓ DEL PROJECTE D'INTERVENCIÓ INTEGRAL DE CERDANYOLA I PRESENTAR-LO DAVANT EL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DINS DE LA CONVOCATÒRIA PTO 488/2005 PER L'ATORGAMENT D'AJUST QUE ESTABLEIX LA LLEI 2/2004 DE 4 DE JUNY DE MILLORA DE BARRIS.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

    "En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4333 d'ú de març de 2005 es publica la Resolució del Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO/488/2005 de 28 de febrer, de convocatòria per a l'atorgament dels ajuts que estableix la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial i el Decret 369/2004 de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa l'esmentada Llei.

    La Llei de Barris té per objecte promoure la rehabilitació integral dels barris per evitar-ne la seva degradació i per millorar les condicions dels residents en aquestes àrees.

    Aquesta llei preveu la creació d'un Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes que requereixen una atenció especial, que servirà per finançar projectes d'intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica del barri que seleccioni l'Ajuntament.

    El Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei de Barris, regula el règim de gestió del Fons i la forma en què han de ser seleccionats els projectes dels ajuntaments que per les seves condicions requereixen d'atenció especial per part dels poders públics.

    L'anterior normativa preveu els criteris d'avaluació per determinar els barris beneficiaris, que tindran en compte la regressió urbanística i els dèficits d'equipaments i serveis de la zona, problemes demogràfics com alt percentatge d'immigració o el creixement i el tipus de població, problemes socials com l'atur o el nombre de persones amb pensions assistencials, o dèficits socials i urbans.

    Tal i com estableix la convocatòria, es poden sol·licitar els ajuts previstos a l'esmentada llei que crea el Fons de Foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial en una única sol·licitud per al conjunt d'actuacions que conformen el projecte d'intervenció integral en cada barri.

    L'Ajuntament de Mataró ha seleccionat l'àrea urbana d'atenció especial, delimitada pels carrers dels Salesians i de Joan Maragall i per les rondes de la Roca Blanca i Bellavista i avinguda de Josep Puig i Cadafalch.

    A tal efecte s'ha redactat el Projecte d'Intervenció integral de Cerdanyola que segueix la metodologia i contingut que preveu l'article 4 del Decret 369/2004 de 7 de setembre, amb un cost elegible de 9.000.000,00 € del que es sol·licita l'ajut de 4.500.000,00 € que representa el 50% de l'import total del projecte a desenvolupar en les anualitats 2005-2006-2007-2008-2009.

    El projecte intervé en els vuit camps d'actuació a través de deu actuacions d'intervenció física en l'espai públic i els equipaments, i de vuit programes per a la millora social, urbanística i econòmica del barri.

    Fora del projecte que es presenta l'Ajuntament realitzarà diverses actuacions que contribuiran a la coherència de la intervenció integral i que esdevindran fonamentals per aturar el procés de regressió urbanística, econòmica i social. Tres aparcaments en el subsòl de l'espai públic, una escola bressol, un polisportiu i, fruit del desenvolupament del sector del Sorrall, una plaça pública equipada.

    El document, que consta d'introducció, diagnosi, memòria, actuacions concretes, forma de gestió, indicadors d'impacte i de resultat, i plànols, contempla els objectius següents, una vegada executades les actuacions que es proposen en el projecte:

    • Vertebrar el barri

    La reconversió de la via principal, l'avinguda de Puig i Cadafalch, en un eix urbà vertebrador de la totalitat del barri, de Mataró i de la futura zona a desenvolupar al Sorrall, que pot contribuir de manera clara a la dinamització econòmica i social i a fer possible la substitució de l'actual punt de la gasolinera a la carretera d'Argentona, en el límit del barri, per una nova zona de trobada i relació.

    • Millorar la mobilitat dels vianants

    La creació d'uns eixos cívics, de recorregut intern, que comuniquen les zones verdes i els equipaments i condueixen als espais naturals exteriors. Això comporta l'ampliació de voreres i la creació de recorreguts accessibles.

    • Creació de nous espais públics

    La recuperació de l'espai públic amb l'eliminació d'objectes aliens, com els pals que encara avui sustenten les línies elèctriques i els contenidors de recollida d'escombraries. Comporta la reconversió de la xarxa elèctrica, la reconversió de la xarxa de recollida d'escombraries, la implantació de mobiliari urbà i la jardineria.

    • Creació de nous equipaments

    Equipar el barri amb una xarxa d'equipaments cívics de nova creació per al desenvolupament dels programes de formació, promoció social, gent gran, dona, joventut, nova ciutadania, millora de la vida quotidiana, cohesió. La rehabilitació de la masia de cessió gratuïta de la UA 04 Pla d'en Bages. La construcció d'un nou equipament de 600 m2al solar cedit de la UA 09. La construcció d'un nou equipament de 1.000 m2al solar d'equipament pendent d'adquisició.

    • Equitat de gènere en l'ús de l'espai urbà i en els equipaments

    Equipar els espais públics amb mesures de seguretat urbana evitant els espais poc il·luminats o els residuals. Construir els equipaments d'acord amb les entitats i col·lectius que els han d'utilitzar i dotats d'elements que facin atractiu el seu ús per part de col·lectius de dones amb baix nivell educatiu i amb necessitat de conciliar la vida professional i familiar.

    • Foment de la sostenibilitat en el desenvolupament urbà

    Totes les actuacions del projecte es fan sota el paràmetre de la sostenibilitat. Les actuacions a l'espai públic incorporen elements per a la millor eficiència lumínica immediata i l'eficiència econòmica futura en el marc de la liberalització energètica, espais o illes de recuperació de deixalles, aprofitament de l'aigua freàtica per al reg. Els equipaments incorporen la instal·lació de l'energia solar.

    • Incorporació de les tecnologies de la informació en els edificis
    • Rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis
    • Establir programes per a la millora social, urbanística i econòmica

    La mateixa convocatòria preveu la documentació que s'ha d'adjuntar a la sol·licitud de participació en el Fons i la manera i termini per presentar-la.

    La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer.-

    Aprovar el Projecte d'intervenció integral de Cerdanyola, redactat pels serveis tècnics municipals, que descriu la realitat urbanística i socioeconòmica de l'àrea territorial delimitada pels carrers dels Salesians, de Joan Maragall, i per les rondes de la Roca Blanca i Bellavista i avinguda de Josep Puig i Cadafalch, així com les actuacions que cal emprendre per tal de millorar les condicions dels ciutadans residents en aquesta àrea, que es troba amb importats problemes de dèficits socials i urbans per diferents motius.

    El pressupost del projecte té un cost total de 9.000.000,00 € i per al seu finançament s'han sol·licitat 300.000,00 € en la convocatòria 2005 del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya.

    Segon.-

    Presentar davant la Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Projecte d'intervenció integral de Cerdanyola dins de la convocatòria PTO/488/2005 de 28 de febrer, per a l'atorgament dels ajusts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny, de millora de barris, sol·licitant un ajut de 4.500.000,00 € que representa el 50% del conjunt d'actuacions que conformen el projecte.

    Tercer.-

    Formalitzar la sol·licitud de participació d'aquest Ajuntament en el Fons de Foment d'acord amb el que estableixen respectivament els punts 5 i 6 de les bases de la convocatòria, acompanyada de la documentació complementària que s'esmenta.

    Quart.-

    Comunicar la present resolució a les Àrees de Presidència, de Serveis Econòmics, de Serveis Personals, de Serveis Territorials, de Via Pública, a l'IMPEM, Serveis Públics i Gestió Econòmica.

    Cinquè.-

    Comunicar l'anterior acord, mitjançant certificat, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, als seus efectes."

    El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, dóna la paraula per intervenir en aquest punt de l'ordre del dia al Sr. Julián Hernández, president de l'Associació de Veïns de Cerdanyola.

    El Sr. Hernàndez exposa les queixes concretes de l'Associació. També justifica el fet que no hi siguin entre les entitats que figuren en el debat del Pla Integral de Cerdanyola, el qual critica.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que la votació del seu grup serà favorable a aquest punt de l'ordre del dia perquè l'obtenció d'ajuts per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de Mataró ha de ser una qüestió prioritària per a qualsevol partit.

    Però destaca 3 aspectes a tenir en compte pel que fa al tractament urbanístic del barri de Cerdanyola:

    1. L'àmbit territorial: demana una visió més global per al tractament urbà del barri i es queixa de la manca d'equipaments.
    2. La inversió econòmica: explica que s'ha passat de sol·licitar el 75% al 50%, en xifres això és només 4.500.000 € i, alhora, es queixa de la prolongació de l'execució dels projectes que s'ha incrementat en dos anys, fins al 2009.
    3. CiU troba a faltar, per part del Govern, una voluntat de consensuar posicions i d'integrar la participació ciutadana per a tractar qüestions d'urbanisme al barri.

    Tanmateix, el Sr. Fernández pregunta, per què l'apartat de Participació Ciutadana de la diagnosi presentada sobre Cerdanyola apareix en blanc.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, recomana a la Sra. Guirao que busqui el consens de tots els representants del barri, que hi dialogui i que s'estableixi un intercanvi d'idees positiu i fructuós. Mostra el seu d'acord amb el Sr. Fernández (pel que fa a la prioritat en l'obtenció d'ajuts i a la necessitat d'una visió més global per a tractar el barri de Cerdanyola) i, per tant, confirma la votació favorable del seu grup en aquesta qüestió.

    Finalment, però, recorda que la Llei de Barris només fa referència a la millora d'espais públics i que hi ha molts espais privats que també necessitarien millores. No voldria que aquest punt es deixés de banda.

    La senyora Quiteria Guirao explica que el projecte que està presentant sorgeix de la resposta tècnica i política a una diagnosi que ha trigat un any en elaborar-se. Ha comptat amb la participació de més de 70 persones, que s'han dedicat a recollir les opinions i reivindicacions de la gent del barri. Aquesta diagnosi ha donat lloc a l'elaboració per part del Servei d'Obres d'un document que inclou tota una línia d'ajuts. D'altra banda, reconeix que no hi ha hagut un espai concret en el marc del barri on s'hagi pogut aprovar l'esmentat document i confirma que tot això canviarà a partir d'ara amb la posada en marxa del Consell Territorial. Vol que aquest sigui un projecte de tots i totes (Consistori + veïns de Cerdanyola).

    Pel que fa a la qüestió de la inversió econòmica, comenta que en la primera convocatòria, estava previst demanar un 75% del cofinançament però que això es va reduir al 50% perquè els altres projectes que es presentaven sol·licitaven aquest percentatge i la obtenció del 75% no hagués estat factible.

    I, per últim, explica la consellera delegada que la diagnosi del barri fa esment de Cerdanyola Sud i Cerdanyola Nord perquè, en la realitat, existeix aquesta diferenciació però que això no treu que l'acció de Govern sigui conjunta per a tot el barri.

    Recorda que la Comissió informativa ja va dir en el seu moment que hi havia alguna part de la diagnosi sense completar i justament l'apartat de Participació és una d'elles.

    El Sr. Joaquim Fernández mostra la seva sorpresa davant les últimes paraules de la Sra. Guirao i demana que quan aquesta part estigui completa els hi deixin llegir. No entén que s'aprovin documents no complets perquè després podrien ser susceptibles de ser modificats.

    Celebra la voluntat de la consellera delegada de buscar el consens i la participació de tots els agents socials relacionats amb el barri de Cerdanyola en aquest projecte de millora.

    Finalment, reclama el fet que la Sra. Guirao no hagi donat més detalls de tot l'esdevingut un cop presentada la diagnosi i no del procés anterior a ella.

    La Sra. Quiteria Guirao recorda al Sr. Fernández que la presentació a aquesta subvenció requereix l'aprovació del Ple i no es tracta de la validació d'una documentació. El temps de registre d'aquest convocatòria és el 2 de maig i, per tant, era aquest Ple on s'havia de presentar. També la Comissió Informativa ja va posar de manifest que hi havia un mes de marge per a acabar de completar la documentació i, per tant, evidentment tindran el document final a temps.

    El Sr. Joaquim Fernández diu que això no modifica la seva votació positiva però entén que quan es presenten als plens de l'Ajuntament els expedients de qualsevol matèria aquests han d'estar sencers. La resta és simplement un joc de dates i prou.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26)

    16 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE DE CONSERVACIÓ I ADEQUACIÓ DE L'IMMOBLE I LA PARCEL·LA D'EQUIPAMENT PEL DESENVOLUPAMENT DE LA UA-74 "LEPANTO-GRAVINA" I ENCARREGAR L'EXECUCIÓ DE LES OBRES A L'EMPRESA PÚBLICA MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ. SA.

    La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, presenta la proposta següent:

    "Examinat el "Projecte de conservació i adequació de l'immoble i la parcel·la d'equipament pel desenvolupament de la UA-74 "Lepanto-Gravina", redactat per l'arquitecte municipal , cap del Servei d'Obres, Lluís Gibert Fortuny amb el suport dels serveis tècnics municipals, que té per objecte la descripció de les obres de conservació i adequació d'una edificació existent en l'interior de l'illa ubicada entre el carrer Lepanto i Gravina, amb un pressupost d'execució per contracte de 61.316,10 € IVA inclòs.

    L'edificació a reparar té una superfície de 313,21 m2i està situada a l'interior del pati d'illa esmentat. Consta de planta baixa, planta pis, un espai annex i una zona ajardinada i la parcel·la d'aquesta té una superfície de 2.995 m2.

    Aquesta parcel·la es el resultat del desenvolupament urbanístic de la UA-74, situada a la l'illa delimitada pels carrer La Rambla, Lepanto, Gravina i San Agustí que s'ha cedit gratuïtament a l'Ajuntament de Mataró per la promotora RIFOSA DE MATARÓ SL, a resultes de les prescripcions urbanístiques establertes en la normativa de la UA-.74 així com la constitució de la servitud de pas segons les prescripcions del sector.

    Per condicionar l'immoble i els entorns de la parcel·la, que actualment es troba molt deteriorat per manca de manteniment, es realitzaran treballs de paleta, instal·lació de baixa tensió, enllumenat interior i exterior de la casa, adequació i poda de jardineria, desguàs de l'edifici, tanca perimetral, pintura, acabats i neteja descrits en el projecte.

    A fi de garantir un nou accés públic en sòl privat a l'espai d'equipament de l'interior de la illa, s'ha previst igualment la construcció d'un nou vial per a vianants des del carrer Gravina.

    Una vegada finalitzin les obres, es destinarà l'edificació i la zona ajardinada a equipament municipal.

    Atès que l'empresa pública municipal PUMSA està gestionant aquest sòl i els seus entorns.

    Atès que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

    Vist l'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar el projectes municipals d'obres.

    La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer.-

    Aprovar inicialment el "Projecte de conservació i adequació de l'immoble i la parcel·la d'equipament pel desenvolupament de la UA-74 "Lepanto-Gravina", redactat per l'arquitecte municipal, cap del Servei d'Obres, Lluís Gibert Fortuny amb el suport dels serveis tècnics municipals, que te per objecte la descripció de les obres de conservació i adequació a realitzar en una edificació, de propietat municipal, existent en l'interior de l'illa, ubicada entre el carrer Lepanto i Gravina, amb un pressupost d'execució per contracte de 61.316,10 € IVA inclòs.

    Segon.-

    Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les

    al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se reclamacions dins de l'esmentat termini.

    Tercer.-

    Encarregar l'execució de les obres contemplades en el projecte a l'empresa pública municipal PUMSA, en base al que disposa l'article 2.e dels estatuts fundacionals de la societat i posar a la seva disposició els terrenys necessaris per executar aquesta actuació.

    Quart

    .- Facultar a la consellera delegada d'Obres per signar la documentació que sigui necessària en ordre a l'execució de les obres.

    Cinquè -

    Comunicar els anteriors acords a l'empresa municipal PUMSA, al gerent d'Aigües Mataró SA i als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, Gestió Econòmica- Patrimoni, Urbanisme, i a la "Coordinadora de Serveis Personals als seus efectes."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    En aquests moments s'absenten de la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez i Sr. Vicent García Caurin, regidors del grup municipal de Convergència i Unió. I la Sra. Adela Rodríguez i Sr. Paulí Mojedano, regidors del grup municipal del Partit Popular.

    - Servei de Ciutat Sostenible-

    17 - ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ ALS COMPROMISOS D'ALBORG.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

    "L'Ajuntament de Mataró es va adherir a la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d'Aalborg) en sessió plenària celebrada el dia 18 de juliol de 1996, amb el recolzament de tots els grups municipals.

    També s'acordà la participació a la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles amb la finalitat d'encoratjar i donar suport a les ciutats en les seves tasques a favor d'un desenvolupament sostenible, així com l'elaboració d'un Pla d'acció local (Agenda 21 local) donant resposta al que estableix el capítol 28 del programa 21 de la Cimera de Rio de juny de 1992.

    A nivell internacional, l'adhesió a la carta d'Aalborg va implicar l'afiliació de l'Ajuntament de Mataró a la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles, coordinada pel Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE), "Eurocities", la Xarxa de les Ciutats Saludables de l'Organització Mundial de la Salut, el Consell Internacional per a les Iniciatives Ambientals Locals (ICLEI) i la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU) en cooperació amb la Comissió Europea i el seu Grup d'Experts per al Medi Ambient Urbà.

    L'Ajuntament de Mataró és membre fundador i actiu de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, organització impulsada per la Diputació de Barcelona, que en aquests moments agrupa a més de 200 municipis catalans compromesos amb el desenvolupament sostenible. L'adhesió de l'Ajuntament de Mataró a la Declaració de Manresa i a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat es va aprovar pel Ple municipal del 18 de setembre de 1997.

    El Ple municipal del 8 de juny de 2000 va aprovar l'adhesió de Mataró a la Crida de Hannover dels líders municipals europeus al llindar del segle XXI.

    El 2 d'abril de 2003 es va signar a Almeria l'adhesió de Mataró a la Campaña Española de Ciudades y Pueblos Sostenibles.

    Des de la signatura de la Carta d'Aalborg, Mataró ha materialitzat el seu compromís amb el desenvolupament de l'Agenda 21 Mataró. Actualment estem en el setè any d'implantació del Pla d'acció ambiental inclòs a l'agenda.

    El passat mes de juny va tenir lloc a Aalborg la 4a Conferència europea de Ciutats i Pobles Sostenibles (Aalborg+10), en aquests marc es va proposar a les administracions locals adherir-se als "Compromisos d'Aalborg". Aquests Compromisos són un pas més a la Carta que fa 10 anys va donar impuls a la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles i són la concreció d'objectius per a la sostenibilitat.

    Aquests Compromisos es van presentar al Consell Municipal de Medi Ambient, en sessió ordinària celebrada el 19 d'octubre, i va ser acordada l'adhesió en la sessió del mateix, del 2 de març d'enguany.

    Vist que la línia de treball de l'Ajuntament de Mataró és plenament concordant amb els plantejaments d'aquests Compromisos, la sotasignat proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següent acord:

    Primer.-

    L'Ajuntament de Mataró s'adhereix als "Compromisos d'Aalborg" que s'adjunten a aquest acord.

    Segon.-

    L'Ajuntament de Mataró accepta prioritzar les seves tasques, amb l'objectiu d'afrontar els deu Compromisos sobre:

    1.- Governabilitat

    2.- Gestió local cap a la Sostenibilitat

    3.- Béns Naturals comuns

    4.- Consum i elecció d'estils de vida responsables

    5.- Urbanisme i Disseny

    6.- Millor Mobilitat, menys trànsit

    7.- Acció local per a la salut

    8.- Una economia local activa i sostenible

    9.- Igualtat social i justícia

    10.- Del local al global

    Tercer.-

    Reafirmar el paper crucial que tenim els governs locals a l'hora d'afrontar els reptes socials, mediambientals, econòmics, sanitaris, intergeneracionals i globals que tenim i la necessitat d'evolucionar cap a una cultura de la sostenibilitat més arrelada per tal d'abordar aquests reptes de forma integrada.

    Quart.-

    Comunicar l'adopció del present acord a Aalborg Commitments Secretariat i a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (22).

    En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Vicent García Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

    18 - MODIFICACIÓ DEL PLA D'ACCIÓ AMBIENTAL I PLA DE SEGUIMENT DE L'AGENDA 21 DE MATARÓ.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

    "L'Auditoria ambiental municipal de Mataró, elaborada l'any 1996, establia una proposta de Pla d'Acció Ambiental que va contemplar com a referents de partida les directrius establertes pel Pla Estratègic de Mataró.

    Durant l'any 1997 es portà a terme el Fòrum Ambiental, procés participatiu en el qual es va debatre i es va consensuar el Pla d'Acció Ambiental i el sistema d'indicadors del Pla de Seguiment proposats per l'Auditoria.

    A partir dels acords del Fòrum es redactà el Pla d'Acció Ambiental definitiu, document que constitueix el nucli principal de l'Agenda 21 en la qual també es preveu un Pla de Seguiment i un conjunt de programes econòmics i socials.

    El Ple Municipal, de 2 d'abril de 1998, va aprovar per unanimitat el document Pla d'Acció Ambiental i Pla de Seguiment € Agenda 21, guia que defineix les actuacions a portar a terme per aconseguir que el desenvolupament de la ciutat es faci amb criteris de sostenibilitat, en el sentit definit per la Carta d'Aalborg.

    El Pla defineix actuacions que abasten un període de 10 anys i es complementa amb un Pla de Seguiment que conté un sistema d'indicadors de sostenibilitat i de controls ambientals.

    El Ple de l'Ajuntament, del mes d'abril de 2002, va aprovar per unanimitat la primera modificació del Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21 Mataró.

    El Ple de l'Ajuntament, del mes de desembre de 2002, va aprovar per unanimitat la primera modificació del Pla de Seguiment de l'Agenda 21 Mataró.

    El Ple de l'Ajuntament, del mes de març de 2003, va aprovar per unanimitat la segona modificació del Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21 Mataró.

    El Ple de l'Ajuntament, del mes d'abril de 2004, va aprovar per unanimitat la tercera modificació del Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21 Mataró.

    S'ha realitzat l'Avaluació del grau d'implantació del Pla d'Acció Ambiental de Mataró al 2004, en el marc del qual s'ha tornat a establir una proposta de modificació del Pla d'Acció Ambiental i el Pla de Seguiment de l'Agenda 21 Mataró.

    Les reformulacions han estat consensuades a la Comissió Agenda 21, en la sessió de la mateixa celebrada el 23 de febrer de 2005.

    En la sessió ordinària del Consell Municipal de Medi Ambient 1/05 , celebrada el 2 de març de 2005, es va ratificar la proposta de reformulació i es va acordar proposar a l'Ajuntament la seva aprovació amb una esmena formal del text inicialment proposat. En aquests sentit es proposa la inclusió d'una nova subacció i la reformulació de l'acció i el programa que la inclouen, el texte quedaria reformulat com tot seguit s'indica textualment:

    4.1 Potenciar la recollida selectiva i la minimització de la generació de residus

    4.1.2 Incrementar i millorar la recollida selectiva de les diferents fraccions

    4.1.2b Implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica i la fracció verda a tot el municipi, dotant-se dels equipaments i materials necessaris perquè sigui viable

    Així mateix, es proposa la inclusió d'un nou control, el C23, sobre captures i repoblacions realitzades a l'àrea privada de caça.

    Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa al Ple Municipal que s'adopti la resolució següent:

    1.-

    Aprovar la inclusió d'una nova subacció i la reformulació de l'acció i el programa corresponent del Pla d'Acció Ambiental de l'Agenda 21 Mataró, consensuades en el marc de la Comissió Agenda 21 i proposades pel Consell Municipal de Medi Ambient, les quals queden redactades de la següent forma:

    4.1 POTENCIAR LA RECOLLIDA SELECTIVA I LA MINIMITZACIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS

    4.1.2 Incrementar i millorar la recollida selectiva de les diferents fraccions

    4.1.2b Implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica i la fracció verda a tot el municipi, dotant-se dels equipaments i materials necessaris perquè sigui viable

    2.-

    Aprovar la inclusió d'un nou control, el C23, sobre captures i repoblacions realitzades a l'àrea privada de caça d'aquest municipi al Pla de Seguiment de l'Agenda 21 , consensuat en el marc de la Comissió Agenda 21 i proposat pel Consell Municipal de Medi Ambient, la fitxa de la qual s'adjunta a aquesta proposta."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (23).

    En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió; i la Sra. Adela Rodríguez i el Sr. Paulí Mojedano, regidors del grup municipal del Partit Popular.

    19 - PROPOSTA D'APROVACIÓ DE SUSPENSIÓ DE L'ATORGAMENT DE LLICÈNCIES PER A INSTAL·LACIONS I AMPLIACIONS D'ESTACIONS BASE DE RADIOCOMUNICACIÓ.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

    "El Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de telecomunicacions pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya contempla en l'article 9.2 la possibilitat d'ordenar els emplaçaments d'aquestes instal·lacions en la demarcació urbana mitjançant l'aprovació d'un pla especial urbanístic, com a complement de l'ordenança municipal específica.

    A fi i efecte de garantir el correcte desenvolupament dels treballs preparatoris previs a l'aprovació inicial del pla parcial és convenient procedir a la suspensió de l'atorgament de llicències per a la instal·lació i ampliació d'estacions base de radiocomunicació, mesura regulada en els articles 70 i següents de la Llei d'urbanisme, de 14 de març de 2002 per supòsits com el que tractem.

    L'àmbit territorial de la suspensió correspon a tot el terme municipal de Mataró.

    L'abast de la proposta quant a la naturalesa de les llicències es refereix, correspon a les instal·lacions i ampliacions d'estacions base de radiocomunicació de les que preveu l'article 70 de la Llei d'urbanisme.

    A la vista del que s'ha exposat i dels informes jurídic i tècnic del Servei de Ciutat Sostenible, de conformitat amb el que disposen els articles 70 i 72 de la Llei d'urbanisme, de 14 de març de 2002, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents:

    ACORDS:

    PRIMER .

    - Aprovar la suspensió de l'atorgament de llicències per a la instal·lació i ampliació d'estacions base de radiocomunicació per un termini d'un any previstes en l'article 70.1 de la Llei d'urbanisme de Catalunya, de 14 de març de 2002 i de conformitat amb l'article 72 d'aquesta Llei, en tot el terme municipal de Mataró.

    SEGON.-

    Publicar l'acord de suspensió de les llicències esmentades, en el Butlletí Oficial de la Província, i inserir l'anunci també en un diari de més divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals. La publicació haurà de contenir com a mínim el termini de la suspensió i l'abast de la mateixa, tant del caràcter de la llicència objecte de la suspensió com de l'àmbit territorial.

    TERCER.-

    Comunicar l'acord de suspensió de l'atorgament de llicències als Serveis de Ciutat Sostenible, d'Urbanisme, de Salut Pública i de Policia Local, i al FAVM, LOCALRED, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i a la Fundació TECNOCAMPUS Mataró."

    El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, dóna la paraula per intervenir en aquest punt de l'ordre del dia al Sr. Eusebi Vidiella, en representació de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró.

    El Sr. Vidiella, com a assessor tècnic de la subcomissió d'antenes de telefonia mòbil de la Federació, exposa que la moratòria és necessària però destaca que els motius de la Federació són diferents dels del Govern. Per a ells, el motiu principal de la necessitat de suspendre aquestes llicències és la preocupació per la salut dels ciutadans, basant-se en els nombrosos estudis científics que demostren que l'exposició continuada a camps electromagnètics és perjudicial i en les recomanacions tant de la Unió Europea - Principis elaborats el 12 de juliol de 1999- com de l'OMS.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, confirma el vot favorable del seu grup a la moratòria presentada i exposa que en l'expedient es parla de la preocupació social generada per la desinformació ciutadana sobre els possibles riscs per a la salut de l'existència d'aquestes estacions i que, per tant, és molt important aclarir-los i dissipar tots els dubtes que hi ha al voltant d'aquesta qüestió. Els veïns del c/Galícia li han fet extensiva la seva preocupació sobre el mal funcionament (suposadament sense les degudes llicències) de l'estació de telefonia mòbil que hi ha al carrer. I el desconeixement de perquè l'impacte visual de la mateixa s'ha reduït (sembla que per a esquivar crítiques) però no altres possibles impactes i, sobretot, en termes de riscs per a la salut.

    El Sr. López, finalment planteja les següents preguntes: des de quan els responsables municipals tenen coneixement de l'entrada en funcionament de l'antena del c/Galícia, núm. 68? Quina és la situació actual de l'estació? Quines possibles repercussions té per als veïns de la zona?

    La senyora Quiteria Guirao explica al Sr. López que la manca d'informació de la qual es parla en l'informe, o expedient al qual ell fa referència, no és sobre el reglament sinó sobre la possible repercussió de l'antena per a la salut dels veïns. Recorda que la legislació actual no garanteix la salut però és la legislació que hi ha, aprovada en el seu moment al Congrés de Diputats l'any 2001.

    En resposta a les preguntes plantejades sobre l'estació del c/Galícia, la Sra. Guirao explica que l'empresa responsable de l'antena registra la sol·licitud de llicència el 21 de desembre i mentre es tramita l'expedient, apareix el dubte de veure quin és l'estat de la mateixa. A principis de febrer una inspecció constata que l'antena està en funcionament i, després d'iniciar els tràmits municipals corresponents, es procedeix a la seva desconnexió. Per tant, aquesta estació no funciona des d'aleshores ni funcionarà fins que no es faci tot el procés del Pla Especial Urbanístic.

    En referència a la distància correcta per a la col·locació d'aquestes estacions, recorda que l'imaginari col·lectiu parla de 100 m lineals i que aquesta antena en concret es troba a 140 m. A més, hi ha una normativa per a Catalunya que estableix que si l'antena es troba dins d'aquests 100 m, l'empresa que la gestiona ha de presentar un informe que expliciti que compleix que l'emissió de les antenes es fa amb un volum de referència d'entre 6x4x10 i multiplicat per 4. Si el volum és aquest, es compleix la normativa catalana.

    El senyor José Manuel López demana a la regidora una major claredat en les reunions amb els veïns i la màxima participació de tots els agents socials en les mateixes. També pregunta des de quan estava funcionant (suposadament il·legalment) l'antena del c/Galícia quan l'Ajuntament va decidir desconnectar-la.

    La senyora Quiteria Guirao, en resposta a la primera pregunta, diu que la darrera trobada amb el veïns del c/Galícia, en concret, va reunir més de 150 persones i s'hi van tractar totes les qüestions relacionades, especialment, la part tècnica de l'impacte per a la salut. La regidora celebra que el Sr. Vidiella pogués explicar per a aquells que van voler escoltar-lo tota la informació que actualment hi ha disponible (estudis, etc.), sobre possibles riscs per a la salut d'aquest tipus instal·lacions; tot i que els tècnics de l'Ajuntament no van poder parlar.

    En relació a l'entrada en funcionament de l'antena de manera il·legal, és de suposar que va ser al mes de gener però de seguida es va procedir al seu tancament.

    La regidora acaba explicant que finalment l'únic que fa és acatar la normativa legal aprovada per la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria i, en aquest sentit, els Ajuntaments estan lligats de mans i peus. L'Alcalde li dóna la raó i n'assumeix les conseqüències.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    -Serveis Municipals i Manteniment-

    20 - CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I AUNA TELECOMUNICACIONES, SA UNIPERSONAL DE REGULARITZACIÓ D'INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS.

    El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

    "Vist el contingut del conveni entre l'Ajuntament de Mataró i AUNA TELECOMUNICACIONES, S.A Unipersonal, que regula les infrastructures i les relacions de les dues institucions en l'àmbit de les telecomunicacions per cable.

    Vist l'informe tècnic del Cap del Servei de Manteniment de l'Ajuntament de Mataró.

    Vist l'informe jurídic de l'assessora jurídica de Serveis Municipals i Manteniment de l'Ajuntament de Mataró conforme el present conveni s'ajusta a dret.

    En conseqüència, el Conseller delegat de Serveis i Manteniment proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents

    ACORDS:

    PRIMER.- Aprovar el Conveni entre l'Ajuntament de Mataró i AUNA TELECOMUNICACIONES, S.A Unipersonal que regula les infrastructures i les relacions de les dues institucions en l'àmbit de les telecomunicacions per cable i els annexes que l'acompanyen.

    SEGON.- Facultar l'Il·lm. Sr. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró per a la signatura del present conveni.

    TERCER.- Notificar els presents acords al Servei de Gestió Econòmica i a la societat AUNA TELECOMUNICACIONES, S.A Unipersonal."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    CMI DE SERVEIS PERSONALS

    - Servei de Joventut i Dona-

    21 - DONAR COMPTE DEL PLA JOVE X MATARÓ 2004-2008.

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, dóna compte del següent :

    "Relació de fets

    1. L'Ajuntament de Mataró ha projectat l'anomenat Pla Jove x Mataró per tal de substituir l'anterior Pla local de joventut, aprovat a l'abril de 1998, i amb el qual es planteja donar un nou impuls a la política de joventut a la ciutat, per consolidar i potenciar les actuacions que en el passat s'han revelat com a positives i necessàries, i a la vegada incorporar noves accions per cobrir els dèficits i mancances detectats.

    2. Les línies d'actuació d'aquest projecte van ser presentades a la Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals del passat dia 28 de gener i posteriorment al Consell Municipal de Joventut, obrint-se un termini per introduir aportacions al text, termini que va finalitzar el dia 9 de març.

    Fonaments de dret

    1. L'article 52 del Reglament Orgànic Municipal defineix el plans d'actuació com la formulació d'un conjunt d'actuacions sobre un àmbit concret, funcional i temàtic. Contindran la informació necessària amb relació a les accions previstes, calendaris, recursos materials i humans implicats i finançament. També especificaran els objectius, els resultats esperats i els mecanismes d'avaluació.

    2. Dels plans d'actuació se'n donarà compte al Ple, on es podran debatre els vots particulars que s'hagin formulat a la Comissió Informativa. Els Regidors delegats donaran compte a les Comissions Informatives dels resultats i avaluació de l'acompliment de les línies d'actuació dels Plans d'Actuació del seu departament amb periodicitat trimestral.

    D'acord amb les atribucions que em foren conferides per Decret d'Alcaldia d'11 de maig de 2004,

    Considero oportú de PROPOSAR a la Junta de Govern Local, l'adopció de l'acord següent

    PROPOSTA:

    Primer. Aprovar el Pla Jove x Mataró 2004-2008, el text del qual s'acompanya a aquest decret.

    Segon. Donar compte d'aquest acord al Ple Municipal de l'Ajuntament."

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, expressa dos agraïment i un desig (com a pare d'un fill que aviat estarà en aquesta franja d'edat afectada pel Pla Jove):

    1. El primer agraïment és pel fet d'haver recollit i integrat en el Pla totes les aportacions fetes des del PP.
    2. El segon agraïment és cap a la consellera delegada pel seu exercici d'autocrítica a les mancances i defectes de l'anterior pla.
    3. El desig és perquè aquest sigui un Pla definitiu que serveixi per a les generacions joves futures tot millorant-ne la situació.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, expressa la seva satisfacció per l'elaboració d'aquest Pla Jove i per la bona sintonia que s'ha establert amb la Sra. Romero. També celebra l'esforç del seu grup a l'hora de fer aportacions al Pla i el compromís del Govern en integrar-les-hi.

    Tot i així, destaca dues preocupacions o reticències de CiU pel que fa a aquest:

    1. Tema de la comunicació. La Sra. Recoder creu que el Govern hauria de tenir més en compte els sistemes per a fer arribar totes aquestes iniciatives i polítiques que s'aproven per als joves perquè reconeix que la majoria d'ells no s'assabenta de tot allò que l'Ajuntament fa per a ells. No serveix de res invertir diners en millorar la situació d'aquest col·lectiu si després ells no ho poden aprofitar perquè la informació no els hi arriba.
    2. Tema de la franja d'edat. L'Ajuntament de Mataró estableix la franja d'edat dels joves entre els 12 i els 35 anys, i CiU ho considera excessiu. Basant-se en un informe de l'ONU de l'any 98 que establia la franja d'edat entre els 15 i els 29 anys, la Sra. Recoder creu que el gruix de despeses en iniciatives hauria de destinar-se a aquesta segona franja.

    Finalment, acaba dient que el col·lectiu dels joves, un 30% a la ciutat de Mataró, constitueix el futur de la ciutat i que, per tant, cal invertir-hi a fi que se sentin implicats en el seu desenvolupament, que s'hi vulguin quedar, treballar, construir les seves pròpies famílies i, en definitiva, que també contribueixin a millorar-la.

    La senyora Alícia Romero comenta molt breument que les aportacions que fa ver el PP al Pla en el seu moment foren molt encertades i que, per això, varen ser incorporades. I, en resposta a la Sra. Recoder, la consellera reconeix la preocupació pel tema de la comunicació (i es tindrà en compte d'ara endavant) i constata que, evidentment, el gruix de les polítiques i iniciatives que s'endegaran amb el Pla van dirigides a la franja d'edat entre els 15 i els 29 anys. Però que hi ha problemàtiques concretes, vivenda i ocupació que també afecten els joves d'entre 30 i 35 anys. Celebra la posada en marxa d'aquest Pla i recorda que els joves no són només el futur sinó també el present i, doncs, és important que totes aquestes polítiques entrin en vigor i millorin la vida d'aquest col·lectiu en els propers anys.

    -Patronat Municipal d'Esports-

    22 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL I LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS PER A L'ANY 2005, MOTIVAT PEL CANVI DE GRUP EN EL LLOC DE TREBALL DE CONSERGE RECEPCIONISTA.

    La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, presenta la proposta següent :

    "Vist que en data 1 de març de 2005, el Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports, va aprovar inicialment la modificació de plantilla i la relació de llocs de treball del Patronat Municipal d'Esports de Mataró i elevar els citats acords al Ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació definitiva.

    Vist que l'article 6è-i dels estatuts estableix que correspon al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports l'aprovació inicial de la plantilla i la relació de llocs de treball sotmetent-lo al ple de l'Ajuntament per a la seva aprovació.

    Vist que l'article 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals regulen la modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball.

    En virtut de tot això, proposo al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents

    ACORDS:

    PRIMER.- Aprovar la modificació de la plantilla de personal del Patronat municipal d€esports de Mataró, motivada pel canvi del grup en el lloc de treball de conserge-recepcionista:

    1. Personal Laboral Indefinit:

    Núm.

    Codi

    Denominació del Lloc de Treball

    Grup

    (inicial)

    Grup

    (modificat)

    Places

    CLI

    CLT

    CLTS

    PV

    1.000

    DIRECTOR/A DEL PATRONAT

    A/B

    A/B

    1

    1

    1.001

    CAP D'ADMINISTRACIÓ

    B

    B

    1

    1

    1.100

    TÈCNIC/A D€ESPORT

    B

    B

    3

    2

    1

    1.500

    DIRECTOR/A DE LA PISCINA

    B

    B

    1

    1

    1.503

    COORDINADOR/A ESPORTIU/VA

    C

    C

    1

    1

    1.002

    ADJUNT AL TÈCNIC

    C/D

    C/D

    4

    2

    1

    1*

    1.401

    CAP DE CONSERGES

    D

    D

    1

    1

    1.403

    CAP DE MANTENIMENT INSTAL.LACIONS

    D

    D

    1

    1

    1.003

    AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA DIRECCIÓ I ADM.

    D

    D

    1

    1

    1.502

    AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA PISCINA (30 hores)

    D

    D

    1

    1

    1.504

    MONITOR DE NATACIÓ

    D

    D

    7

    7

    1.508

    ADJUNT AL COORDINADOR ESPORTIU

    D

    D

    1

    1

    1.506

    CONSERGE-MANTENIDOR PISCINA

    E

    E

    1

    1

    1.402

    CONSERGE-MANTENIDOR

    E

    E

    17

    16

    1

    1.507

    EMPLEAT DE PLANTA-SOCORRISTA

    E

    E

    2

    1

    1

    1.505

    CONSERGE-RECEPCIONISTA

    E

    D

    2

    2

    TOTAL

    45

    37

    3

    2

    3

    (*) Plaça vacant amb dret a reserva.

    CLI: Contractació laboral indefinida

    CLT: Contractació laboral temporal

    CLTS: Contractació laboral temporal de substitució

    PV: Plaça vacant

    SEGON.- Aprovar la modificació de la de la relació de llocs de treball del Patronat Municipal d€Esports de Mataró, motivada pel canvi del grup en el lloc de treball de conserge-recepcionista:

    GRUP

    GRUP

    VALORA.

    NIVELL

    codi

    SERVEI

    SECCIÓ

    LLOC DE TREBALL

    PLAÇA

    (inicial)

    (definitiu)

    LLOC TR.

    RETRIB.

    1505

    PATRONAT D€ESPORTS

    PISCINA

    CONSERGE-RECEPCIONISTA

    laboral

    E

    D

    25

    9

    1505

    PATRONAT D€ESPORTS

    PISCINA

    CONSERGE-RECEPCIONISTA

    laboral

    E

    D

    25

    9

    TERCER.- Publicar la modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball del Patronat municipal d€Esports de Mataró al Butlletí Oficial de la Provínicia i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i trametre€n còpia a l€Administració de l€Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    CMI DE VIA PÚBLICA

    -Servei de Mobilitat-

    23 - APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT DEL CONSELL DE MOBILITAT.

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

    "A partir de la Comissió Informativa Especial del Pla de Circulació i Aparcaments, i de la Comissió Especial per a l'Estudi del Transport Públic Urbà Col·lectiu, va crear-se l'any 1995 el Consell Municipal de Circulació i Transports.

    Des de llavors, el Consell s'ha mostrat com un eficaç instrument per avaluar , definir i modular la política de mobilitat a la ciutat, i com un espai de participació i debat on contrastar i enriquir totes les aportacions que han plantejat els seus membres.

    Tanmateix, també és cert que durant aquests anys la ciutat ha sofert una profunda transformació urbanística, ha experimentat un important creixement demogràfic, i ha establert canvis significatius en el seu model de mobilitat.

    Es igualment patent que els interlocutors de la societat canvien i l'organització dels mecanismes per a obtenir una participació han de canviar per tal de que aquesta sigui efectiva.

    En aquest nou entorn, i a l'objecte d'afrontar els reptes del futur de la ciutat, s'ha considerat convenient aprovar un nou Reglament del Consell de participació en matèria de mobilitat que passaria a denominar-se Consell de Mobilitat.

    L'avantprojecte corresponent al nou text en atenció al que disposa l'Article 92 del Reglament Orgànic Municipal. I el que disposa l'article 73.10 del Reglament Orgànic Municipal en relació a l'aprovació de Reglaments va ser aprovat per Decret de data 9.02.2005, havent-se portat a terme el tràmit de remissió als Grups Municipals pel seu estudi.

    Atès que el Grup Municipal Convergència i Unió han formulat esmenes en fase d'estudi, que un cop avaluades han estat incorporades en el text que ara es presenta per la seva aprovació.

    AL PLE PROPOSO

    PRIMER .- Aprovar amb caràcter inicial el Reglament del Consell de Mobilitat, que s'incorpora com annex a la present resolució.

    SEGON.- Donar per aprovat amb caràcter definitiu el text del Reglament del Consell de Mobilitat si transcorregut el termini d'exposició publica no es formules al·legacions ni suggeriments. "

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, comença el seu discurs agraint la bona voluntat mostrada pel Govern per tal d'arribar a acords pel que fa a l'establiment del Reglament del Consell de Mobilitat, i a l'esforç realitzat pel seu grup. Se'n mostra satisfet perquè de les 14 esmenes presentades inicialment per CiU, se n'ha acabat acceptant 12 i per la participació en el consell tant de gent jove com de gent gran: cada col·lectiu té maneres diferents d'entendre la mobilitat i els espais, i això ha fet possible un reglament que admeti la màxima participació i punts de vista possibles. També es mostra content per la solució adaptada, en referència al text final de l'apartat D de l'article 6 del reglament, que regula la participació a les reunions del consell i que finalment admet la participació de qualsevol entitat afectada directament quan hi hagi un tema específic a debat.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, també mostra la seva satisfacció pel reglament. Creu que el consell és una eina útil i desitja que així es demostri en el futur. El fet que la participació sigui àmplia és una garantia per al bon funcionament d'aquest i espera, tanmateix, que el talant del Govern sigui dialogant i obert, i no pas impositiu, com ho va ser en l'establiment de les normes de mobilitat.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

    PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

    24 - PROPOSTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'AMUNTEGAMENT A LES VIVENDES.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

    "En data 16 de febrer de 2005, aquest Grup Municipal va formular una pregunta per escrit demanant al Govern Municipal informació sobre si tenia coneixement de a quants domicilis de la ciutat hi havia empadronades un nombre de persones que podríem considerar no freqüent per elevat.

    A dita pregunta el Govern va respondre a través de la Sra. Pilar Gonzàlez amb una informació probablement interessant però que poc té a veure amb el que es demanava. Podem considerar que el Govern ens va contestar tirant pilotes a fora.

    Per tot l'exposat, aquest Grup Municipal formula la següent

    PREGUNTA

    1. Pot l'Equip de Govern informar en base al padró de la ciutat del nombre de vivendes de Mataró en les que hi hagi empadronades més de vuit persones?

    Quina és la distribució per barris d'aquests casos d'amuntegament?

    PROPOSTA

    L'amuntegament és en els darrers temps i en diverses ciutats del país, especialment en aquelles que són un destí important per a la immigració, un fenomen social que requereix l'atenció de les Administracions públiques. I de forma molt especial de l'Ajuntament, perquè pot comportar problemes higiènic-sanitaris i també de convivència veïnal. És a dir, de degradació de la qualitat de vida.

    Durant els treballs d'elaboració del Pla de Nova Ciutadania, el Grup Municipal del PP de Mataró ja va posar de manifest la seva preocupació per aquest tema i vam suggerir la possibilitat de crear alguna normativa a nivell local que permetés controlar i evitar aquest fenomen de l'amuntegament. Son coneixedors que legalment no hi ha instruments per denegar l'empadronament en casos que poden derivar en situacions d'amuntegament. I probablement, tampoc hi ha jurisprudència al respecte. Malgrat tot aquest Grup Municipal com a pas important d'una bona política de prevenció creiem que seria important elaborar una ordenança local.

    Per això, el nostre Grup Municipal proposa l'aprovació en Ple del següent

    ACORD

    1. El Govern Municipal elaborarà una Ordenança en base als criteris fixats al Pla de Nova Ciutadania que permeti regular i evitar aquells casos d'empadronament en una mateixa vivenda d'un nombre excessiu de persones, excepte que fos en un cas justificat. "

    El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, mostra el seu acord amb la proposta plantejada pel Sr. Mojedano però creu que la qüestió de regularitzar l'empadronament de persones en una mateixa vivenda no deixa de ser un petit aspecte dins una qüestió molt més àmplia i profunda que inclou l'habitabilitat de les vivendes, els problemes sanitaris i, en definitiva, la immigració. El regidor, doncs, creu convenient deixar la proposta sobre la taula per tal que sigui tractada més àmpliament juntament amb totes aquestes qüestions intrínsecament relacionades. En reconeix la importància i demana un estudi més profund de l'estat de la qüestió.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, mostra la seva conformitat amb la proposta plantejada però no vol barrejar temes. Explica que pel que fa al control de l'empadronament (que eviti problemes d'amuntegament de persones), el seu Govern demanarà un informe jurídic per veure si és factible controlar-lo d'alguna manera i poder elaborar una ordenança municipal al respecte. Confirma que no hi ha cap altre municipi a Catalunya amb una ordenança en aquest sentit però que hi treballaran a partir de l'informe jurídic.

    El senyor Mojedano reitera que l'important és que el Govern estigui obert a tractar aquest tema per tal d'anar arribant a acords.

    El senyor Alcalde reitera que no s'han de barrejar qüestions.

    D'una banda, hi ha els recursos d'enguany pel que fa a Immigració, que provenen de l'Estat, i que estan sent negociats per a establir-ne el repartiment. De l'altra, hi ha la qüestió del control de l'empadronament, que és un tema que caldrà aprofundir quan es dictaminin quins són els fonaments jurídics pertinents per a poder-lo tractar a nivell legal. Recorda que l'Estat espanyol no marca restriccions en el dret d'empadronament. En conseqüència, cal deixar la qüestió sobre la taula mentre s'estableix l'informe jurídic que permeti abordar-la; es podria tornar a tractar en un parell de mesos.

    El senyor Mojedano diu que, tot i que el tema de l'empadronament està pendent de l'informe jurídic, prefereix que ara ja s'admeti a estudi la proposta i, més endavant, ja se'n decidirà l'aprovació.

    El senyor Valls hi està d'acord però si la proposta inclou altres temes relacionats: proposa que se'n digui: "Empadronament entre d'altres".

    L'Alcalde conclou, doncs, que s'accepta la proposta plantejada amb dos afegits:

    1. Que se'n digui "Empadronament entre d'altres" (i així inclogui aspectes d'habitabilitat, etc.).
    2. Que, en lloc de sotmetre's ara a "aprovació", consti com admesa a "estudi".

    La part dispositiva de la proposta que es posa a votació queda, doncs, així :

    ACORD

    1. El Govern Municipal estudiarà la elaboració d'una Ordenança en base als criteris fixats al Pla de Nova Ciutadania que, entre d'altres aspectes, permeti regular i evitar aquells casos d'empadronament en una mateixa vivenda d'un nombre excessiu de persones, excepte que fos en un cas justificat. "

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista.

    25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PERQUÈ LA PÀGINA WEB DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ SIGUI TRILINGÜE.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

    "En els últims anys, l'avanç de les noves tecnologies ha fet que internet s'hagi convertit en un element bàsic pel desenvolupament de la comunicació de les persones. De la mateixa manera que contribueix a millorar les comunicacions, internet ha permès millorar l'accés als coneixements i facilitar la recerca d'informació aconseguint-la d'una manera molt més ràpida i inmediata.

    Actualment, des del Govern Municipal i els Grups a l'oposició estem treballant per a millorar la promoció de ciutat de Mataró i pensem que en tot aquest procés, internet resulta una eina imprescindible per al seu èxit.

    Amb tot això el que el nostre Grup Municipal vol expressar és que el fet que gairebé tota la pàgina web de l'Ajuntament estigui redactada en català pot suposar un obstacle per a la projecció de la ciutat. Pensem que no és suficient amb que només els apartats de TURISME es puguin trobar en més d'un idioma.

    Cal tenir en compte, a més, que la composició sòcio -cultural de Mataró fa que molta gent de la que resideix a la nostra ciutat no té prou facilitat encara amb el català i això pot dificultar la realització de tràmits mitjançant la web. Per tot això, pensem que la web de l'Ajuntament hauria d'estar disponible des de la pàgina d'inici a més d'en català, en castellà i en anglès tal i com ho estan les pàgines webs dels ajuntaments de ciutats similars a la nostra com ara Terrassa, Sabadell, Reus, Manresa o Lleida.

    Per tot això aquest grup municipal, presenta la següent

    PROPOSTA D'ACORD:

    1. El Govern Municipal procedirà a fer les accions necessàries per tal que tota la pàgina web de l'Ajuntament de Mataró pugui ser visitada tant en català com en castellà i anglès. "

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, entén que la proposta que es planteja és molt correcta però no deixa de ser una proposta de mínims; cal anar molt més enllà i arribar a la reforma integral del web de l'Ajuntament.

    Pel que fa al tema lingüístic concretament, confirma que creu necessària la traducció a l'anglès dels continguts de la pàgina però que també ho és la traducció al francès. Explica que al Consorci i Gremi d'Hosteleria i Turisme (òrgan que ha adoptat la funció de la Oficina de Informació i Turisme que ara manca), 8 de cada 10 turistes que s'hi acostaven parlaven en francès i no en anglès, per tant, el percentatge de visitants de Catalunya que parla la primera és molt superior al d'angloparlants.

    Tot i així, reitera la necessitat de refer tot el web perquè hi ha manca de continguts i d'informació (sobre festes, entre d'altres); i acaba confirmant que la proposta és absolutament votable.

    El senyor Esteve Terradas, regidor de Presidència, diu que la traducció al castellà i a l'anglès de la pàgina ja s'ha endegat, i confirma que hi ha un proveïdor que s'hi està encarregant. A partir del 27 de juny, es preveu que el web ja pugui ser visitat en les tres llengües. Per tant, és innecessari votar un fet que ja s'està consumant.

    Pel que fa a la proposta del Sr. Martí, confirma que hi ha prevista una reforma del web, ara en forma de proposta d'estudi, sorgida a partir de dos documents: el Pla de comunicació (més propostes) i el Pla de promoció de la ciutat, que apunten que el lloc web de l'Ajuntament ha de ser una finestra cap a la ciutat. Es preveu dividir-lo en 3 àmbits: informació, promoció de la ciutat, i gestió i tràmits.

    Mentre tot això es consolida, però, la posada en marxa de la traducció de la pàgina és ja una realitat, i per tant no té sentit votar la proposta.

    El senyor Paulí Mojedano demana al Sr. Terradas que es comprometi públicament i taxativament a què, a partir del 27 de juny, el tema lingüístic estigui solucionat i ell estaria disposat a retirar la proposta.

    El senyor Esteve Terradas expressa la seva voluntat en ferm i es basa en el compromís del proveïdor en tenir la feina a punt per a aquesta data. Si sorgís alguna dificultat, es comunicaria de seguida.

    A la vista de l'exposat queda retirada la proposta.

    26 - PROPOSTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DEMANANT EL CESSAMENT DEL SR. SERGI PENEDÈS A L'EMPRESA MUNICIPAL PROHABITATGE.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent:

    "El Grup Municipal del PP de Mataró considera des del punt de vista de l'ètica política que el nomenament del Sr. Sergi Penedès com a càrrec de confiança a l'empresa municipal Prohabitatge es del tot inacceptable.

    En aquest sentit, el nostre Grup Municipal ha mostrat la seva preocupació i indignació en la manera de fer del Govern Municipal des de que es va donar a conèixer el nomenament donat que pensem que el fet de ser President local d'una de les formacions que composen l'actual Govern de la ciutat, és a dir, ERC no l'habilita per a ser càrrec de confiança.

    El Grup Municipal del PP ha manifestat en nombroses ocasions el seu dasacord amb aquesta decisió fet que ha demostrat amb la presentació de diverses iniciatives al Ple Municipal.

    Per aquestes raons, el Grup Popular presenta la següent pregunta i proposta d'acord:

    PREGUNTA

    1. Quin percentatge sobre el total del pressupost de Prohabitatge representaran els ingressos que tindrà el Sr. Penedès?
    2. Aquest Grup Municipal proposa a l'Ajuntament de Mataró l'adopció en Ple del següent

      ACORD

      1. El Govern Municipal procedirà al cessament del Sr. Sergi Penedès com a càrrec de confiança de l'empresa municipal Prohabitatge. "
      2. El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, explica que la figura de coordinador d'Habitatge va ser creada al Consell d'administració de Prohabitatge, per tant, sí que es preveia aquest càrrec quan es va elaborar el pressupost.

        Tanmateix, corregeix 3 imprecisions fetes al voltant d'aquest tema:

        1. Ell no ha renunciat mai a cap de les competències que li han estat atorgades per part de l'Alcalde.
        2. S'ha nomenat el Sr. Penedès per les seves capacitats professionals.
        3. El càrrec de coordinador creat és d'Habitatge i no de Prohabitatge.

        Finalment, responent a la pregunta directa del Sr. Rovira, el percentatge sobre el total del Pressupost de Prohabitatge que correspon al sou del Sr. Penedès és del 7,99%. I afegeix que del pressupost total de l'Ajuntament en política d'habitatge (11.987.149,36 €), aquest representa el 0,31%.

        El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, expressa el seu ensopiment per la qüestió i el seu desig de saber a què s'estan dedicant exactament aquests més d'11 milions d'euros del pressupost en matèria d'habitatge perquè diu que les actuacions no són clares ni tampoc el rumb de la política d'habitatge de l'Ajuntament.

        El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, insisteix en què ja es va aprovar una proposta semblant fa un mes.

        El senyor David Rovira no acaba de creure's la versió dels fets explicada pel Sr. Bargalló, dient que ja estava prevista la figura de coordinador d'habitatge al pressupost. Considera que dedicar un 8% del pressupost d'habitatge al sou del Sr. Penedès és excessiu.

        VOTACIÓ: Ordinària

        Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

        Vots en contra: 12, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (10) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

        Abstencions: 3, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa.

        27 - PROPOSTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER LA DIMISSIÓ DEL SR. JAUME LLANSÓ COM A DIRECTOR DE L'IMPEM.

        Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 6 de l'ordre del dia.

        28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CAPTENIMENT DEL PRESIDENT DE L'IMPEM I EL CESSAMENT DEL DIRECTOR D'AQUEST INSTITUT.

        Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 6 de l'ordre del dia.

        PRECS I PREGUNTES

        29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'ENTRADA EN FUNCIONAMENT D'UNA ANTENA DE TELEFONIA MÒBIL A LA LLÀNTIA.

        El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, retira la pregunta.

        30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LES PILONES FIXES DEL CARRER SANT JOSEP.

        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

        "Ateses les noves mesures en la circulació al casc antic, aquest grup municipal presenta la següent,

        Pregunta

        :

        Retirarà, el govern municipal, les pilones instal·lades a la vorera del carrer Sant Josep?"

        El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, confirma que no se'n preveu la retirada perquè el c/Sant Josep no és zona de vianants. Hi circulen cotxes durant 7 hores al dia i les pilones alçades, doncs, eviten que els vehicles estacionin sobre les voreres i protegeixen el pas dels vianants.

        31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROCÉS D'ATORGAMENT DE SUBVENCIONS.

        La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "Atès que l'anunci de l'Ajuntament de Mataró en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) sobre l'atorgament de les subvencions va publicar-se el mateix dia en que acabava el termini de presentació de sol·licituds, aquest grup municipal presenta les següents

        PREGUNTES:

        1. En quina data va ser tramesa la sol·licitud per a la publicació de l'anunci al DOGC?
        2. Ha previst, l'Àrea de Serveis Personals, una pròrroga en el termini de presentació de sol·licituds de subvencions?
        3. S'ha desestimat alguna sol·licitud de subvenció per trobar-se fora de termini? Quin ha estat el procés per fer-ho?"

        El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, explica que el 28 de gener de 2005 es van remetre els anuncis per a ser publicats al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i, també, als mitjans de comunicació escrita: El Punt, Capgròs i Tot Mataró. Tot es va tramitar correctament i els anuncis van aparèixer en tots els casos (tret del DOGC), abans del 7 de febrer, data d'inici de presentació de les sol·licituds de subvencions. Degut a un problema informàtic per part del DOGC, els anuncis es van haver de remetre novament el 14 de febrer perquè fossin publicats. Finalment, amb data tardana, aquests foren publicats el 4 de març. L'11 de març l'Ajuntament va demanar explicacions del motiu d'aquesta tardança i encara ha d'arribar la resposta.

        L'Àrea de Serveis Personals no preveu una pròrroga en el termini de presentació de sol·licituds de subvencions perquè tot el tràmit es va fer correctament, tal com està previst per llei, i perquè els anuncis van ser efectivament publicats al Butlletí Oficial de la Província i als mitjans de premsa amb total puntualitat. La publicació al DOGC, a nivell legal, és una publicació complementària i prou. Pel que fa al procés de concessió de subvencions, aquest encara no s'ha tancat i, per tant, no se n'ha concedit ni desestimat cap encara, però sí que es rebutjaran aquelles sol·licituds que s'hagin presentat fora de termini.

        La senyora Maria José Recoder no dubta del fet que els tràmits s'hagin fet correctament per part de l'Àrea de Serveis Personals i constata que l'11 de març es va presentar una reclamació per esbrinar per què els anuncis no havien estat publicats fins al 4 de març. Tot i així, la Sra. Recorder creu just que no es pagui la publicació d'aquests anuncis, perquè els diners són dels contribuents, i el DOGC no ha fet bé la seva feina, doncs el dia que es van publicar les subvencions cessava el termini de presentació de les sol·licituds.

        Finalment explica que no totes les entitats legalment registrades per l'Ajuntament que hi tenen correu electrònic van rebre aquesta informació sobre les subvencions i demana que s'elabori un llistat exhaustiu i actualitzat, amb les dades de contacte, sobre totes aquestes entitats perquè tothom rebi la informació a temps d'ara endavant.

        32 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA.

        La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

        "El govern va organitzar el passat dimarts 8 de març , un acte commemoratiu del Dia Internacional de la Dona treballadora, consistent en la lectura d'un Manifest elaborat pel Consell Municipal de la Dona, al Saló de Plens de l'Ajuntament, on seien com a convidades una vintena de senyores residents a Mataró, i que presidí l'alcalde. L'acte ens semblà molt breu i deixà la sensació de se poc lluït, si més no, per la rellevància que aquest Grup Municipal va entendre que es volia donar a la celebració.

        Per això el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent

        PREC:

        Que es reconsideri la fórmula de commemoració institucional del Dia Internacional de la Dona treballadora a la ciutat de Mataró de cara a l'any 2006."

        La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, comença aclarint que l'acte en qüestió no va ser un acte institucional (organitzat per l'Ajuntament) sinó per les entitats del Consell Municipal de la Dona. Admet que, un cop acabat, aquestes no n'havien quedat massa satisfetes i, per tant, la consellera recull el prec i l'emplaçarà al proper consell perquè sigui debatut. Està d'acord amb el fet que caldria donar a l'acte una major rellevància tot plantejant potser un altre tipus d'acte.

        33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA INFORMACIÓ, PER PART DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, DE LES MODIFICACIONS EN EL CÀNON DE L'AIGUA.

        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

        "A partir de l'1 d'abril entra en vigor una modificació del Cànon de l'Aigua, consistent en adaptar el nombre de persones per habitatge a partir del qual es calcula el tram bàsic del cànon, que passa de 4 a 3 persones, justificat pel Departament de Medi Ambient pel fet que la realitat estadística de Catalunya assenyala que a cada llar conviuen 2'7 persones.

        Les famílies de 4 o més membres que facin un consum d'aigua superior als 10m3 mensuals han de presentar un formulari de sol·licitud-declaració de dades per poder gaudir dels seus drets.

        Aquest formulari, segons informació de l'Agència Catalana de l'Aigua, de manera presencial o per correu certificat, s'ha de fer arribar a les entitats subministradores corresponents o a qualsevol registre públic, com és el cas de l'Ajuntament de Mataró.

        Fa pocs dies la premsa nacional es feia ressò de que només un 10% de les famílies afectades, és a dir de 4 o més membres, havien presentat el formulari.

        És per tot això que aquest grup municipal presenta la següent,

        PREGUNTA

        :

        Quines accions ha realitzat l'Ajuntament de Mataró per col·laborar en la difusió dels canvis en el Cànon de l'Aigua aplicable als usos domèstics i facilitar els tràmits als ciutadans."

        La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, explica que el 24 de gener ja va sortir als mitjans nacionals el fet que l'ACA portaria a terme tot el tema del cànon, etc., i també que els ajuntaments tramitarien la informació als ciutadans.

        En el cas de Mataró, atès que el municipi compta amb la seva pròpia empresa d'aigua, l'Ajuntament va encarregar a aquesta que coordinés la difusió d'informació entre els ciutadans. En aquest sentit, doncs, s'ha centralitzat el punt d'informació i s'atenen les sol·licituds dels usuaris, a més d'explicar-los que l'aplicació del cànon a Mataró començarà a partir de finals de juny.

        Com a actuacions concretes, la Sra. Guirao cita:

        1. S'ha concretat amb el 010 com s'havia de donar aquest missatge.
        2. S'ha elaborat un inventari per a determinar quins són els usuaris afectats pel nou cànon (7% dels abonats domèstics).
        3. S'ha imprès una nota personalitzada inclosa en la factura de l'aigua informant els clients si els afecta o no l'entrada en vigor del nou cànon, i en quines circumstàncies concretes.
        4. S'han atès personalment, a les oficines d'Aigües de Mataró, 700 sol·licituds i se n'han revisat unes altres 122 procedents de l'ACA. Les noves sol·licituds i les ja existents fan un total de 3.450 abonats de més de 4 residents, és a dir, un 30% de les llars mataronines que es veuran afectades per l'ampliació del tram.
        5. Es preveu que durant el mes d'abril s'enviï un escrit personalitzat a tots els abonats domèstics que en el seu consum habitual es pot preveure que es vegin afectats per l'esmentada modificació: 8.500 abonats.

        El senyor Joaquim Fernández qualifica de lamentable la resposta de la regidora a la seva pregunta, perquè la pregunta anava dirigida a les actuacions concretes de l'Ajuntament i no a les de la seva companyia d'aigües: segons ell, l'Ajuntament no ha fet res. També comenta que s'han preparat molts díptics informatius des de l'ACA i diverses entitats i serveis però cap d'ells inclou formularis, per exemple, que permetin presentar sol·licituds. A més, la informació que hi consta indica que al registre de l'Ajuntament es pot presentar la sol·licitud i resulta que no és així tampoc. Demana que es rectifiqui la informació apareguda i que s'informi bé tots els ciutadans. Es queixa fervorosament de la mala gestió del Govern en aquest tema.

        La senyora Quiteria Guirao lamenta el to de la resposta del Sr. Fernández i reitera el fet que és la companyia d'aigües qui s'adreça directament als seus clients (i els informa a través de les factures) de la modificació del cànon i de si cal o no presentar sol·licitud; i afegeix que és el mitjà més directe d'informació. A part d'això, des de l'Ajuntament, l'oficina d'atenció ciutadana també informa de tot els ciutadans que s'hi acosten amb la voluntat que tothom que hi té dret sol·liciti l'aplicació del tram.

        En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista.

        34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ZONIFICACIÓ ESCOLAR A MATARÓ.

        El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "El 31 de gener del 2005 es va celebrar una reunió de tots els Directors de Centres Docents Públics de Mataró amb la Inspecció d'Educació de la zona i amb la Direcció de L'IME.

        Un dels punts tractats va ésser la zonificació escolar per a la pre-inscripció del proper curs; els Directors de Primària es van pronunciar per unanimitat que volien que Mataró fos zona única d'influència a l'hora de la pre-inscripció escolar.

        Segons ens han informat, l'IME ha demanat als Serveis Territorials d'Educació que a Mataró es mantinguin les dues zones existents, contradient el pronunciament dels Directors de Centres Docents Públics de Mataró.

        És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta la següent

        PREGUNTA:

        1. Quines raons té l'IME per a demanar als Serveis Territorials d'Educació que a Mataró es mantinguin les dues zones existents en contra del parer de tots els Directors de la Ciutat."

        El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, en resposta a la pregunta plantejada, diu que no van fer cas del parer dels Directors dels centres públics perquè establir Mataró com a zona única hagués implicat no establir cap àrea territorial de proximitat i, per tant, no aplicar cap criteri de proximitat al domicili en la baremació de les sol·licituds. Si només és zona única, tot esdevé indistint i això és contrari a allò que estableixen:

        1. La resolució del departament d'educació 712/2005, d'11 de març, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matriculació als centres d'ensenyament sufragats amb fons públics.
        2. El decret 252/2004, d'1 d'abril, que estableix el procediment d'admissió d'alumnat.
        3. La llei orgànica 10/2002 en la seva disposició addicional cinquena.

        El senyor Vicent Garcia Caurin no entén, doncs, perquè ha demanat l'opinió als Directors dels centres si ha estat totalment endebades.

        El senyor Josep Comas diu que era necessari demanar l'opinió dels Directors dels centres, perquè així ho estipula la llei, i també al Consell Escolar Municipal, cosa que ell mateix va fer el 26 de febrer. A més, el Consell va aprovar la proposta.

        El senyor Vicent Garcia Caurin diu que al CEM no es va aprovar ni debatre la proposta sinó que només es va tractar d'una sessió informativa.

        El senyor Josep Comas no hi està d'acord perquè afirma taxativament que ell va demanar-ne el posicionament i així consta en l'acta de la sessió en qüestió.

        35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS PLANS EDUCATIUS D'ENTORN.

        El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "El 31 de gener del 2005 es va celebrar una reunió de tots els Directors de Centres Docents Públics de Mataró amb la Inspecció d'Educació de la zona i amb la Direcció de L'IME.

        Un dels punts tractats va ésser la presentació del Pla Educatiu d'Entorn. El nostre grup municipal creu que aquest Pla Educatiu és positiu i que pot ser una eina per a millorar l'acció educativa que portaria a afavorir la cohesió social de la zona.

        A l'hora de portar a terme i de manera experimental aquest Pla d'Entorn, ens assabentem que tot plegat queda reduït a que les escoles seleccionades rebran 200 euros al mes, perquè la Direcció del Centre contracti, amb una empresa de serveis, un monitor que ha de reunir tant sols dues condicions: que tingui divuit anys i que tingui el graduat escolar.

        Des del grup municipal de Convergència i Unió creiem que aquest Pla és un frau a les expectatives que havia despertat. Que no tothom pot fer la funció educativa. Que no ha de recaure en les Direccions dels Centres la contractació d'aquests serveis. I que si ens creiem que hem de millorar l'acció educativa i la cohesió social, haurem de fer quelcom més que invertir 200 euros en un monitor.

        És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta la següent

        PREGUNTA:

        1. Quines accions té previstes l'IME al respecte, i si pensa demanar als Serveis Territorials d'Educació que es millorin de manera substancial aquests Plans Educatius d'Entorn."

        El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, comença dient que el Sr. Garcia Caurin maneja una informació parcial i no actualitzada de l'estat de la qüestió.

        És cert que, al seu moment, els centres van rebre una proposta unilateral dels Serveis Territorials en la qual s'admetia la possibilitat d'aquesta contractació, però, d'ençà d'això, s'han conclòs els següents punts:

        1. Els Serveis Territorials no presenten propostes unilaterals.
        2. Els Directors no són aquells que fan la contractació sinó l'administració educativa és qui proposa si s'hi escau en funció de les mesures de contractació que s'estableixin.
        3. Que el Pla d'Entorn inclogui altres aspectes i que no es limiti a una mera imitació d'altres plans d'entorn d'altres municipis, i s'adapti a la ciutat de Mataró.

        Pel que fa a les accions concretes i les línies prioritàries de treball que estan sent definides (a partir de les consultes fetes als centres educatius), destaquen, com a mena de full de ruta per al futur Pla d'Entorn:

        1. Hores de reforç per a les tasques escolars.
        2. Biblioteques obertes amb estudi assistit.
        3. Dinamització de l'activa de lleure i associacionisme als IES
        4. Suport a les AMPAs per a organitzar i coordinar activitats extraescolars.
        5. Extensió de la iniciació a l'esport en les zones de menor activitat.
        6. Pla coordinat amb les AMPAs de formació i suport a les famílies per a l'educació dels fills.
        7. Establiment d'un pla de treball i coordinació estable entre els serveis educatius del dept. d'educació juntament amb els equips de mestres.

        El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 36 i 37 per venir referits a temàtiques coincidents.

        36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'INFORME FET PEL CONSELL DE MEDI AMBIENT.

        El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

        "El Consell Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Mataró ha elaborat un informe en el que alerta dels dèficits dels criteris urbanístics del govern. En concret, aquests dèficits, segons assenyala el Consell afecten a la sostenibilitat i el Medi Ambient.

        En l'informe s'adverteix de la manca d'una visió global en el creixement urbanístic ja que no es tenen qüestions com la mobilitat, els equipaments sanitaris i culturals o els espais lliures. També és important les objeccions que fa el Consell a la proposta del Govern per a la ronda Barceló i destaca la importància de concretar la ubicació definitiva del Corte Inglés.

        Molts dels aspectes crítics de l'informe del Consell de Medi Ambient coincideixen amb algunes de les opinions expressades pel nostre Grup Municipal.

        PREGUNTA

        1. Quina és la posició del Govern Municipal després que el Consell de Medi Ambient hagi elaborat un informe en el que denuncia greus mancances al document adjunt al PAUM elaborat pel Govern Municipal sobre criteris urbanístics? "

        37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L'INFORME EMÈS PEL CONSELL DE MEDI AMBIENT EL QUAL CRITICA LA POLÍTICA URBANÍSTICA DEL GOVERN MUNICIPAL.

        El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "Aquesta pregunta fa referència a la publicació, en el present mes de març, de l'informe del Consell de Medi Ambient el qual es mostra força crític amb la política urbanística seguida per aquest govern municipal. Conclou aquest informe amb l'observació de tota una sèrie de mancances, com el fet que aquest model urbanístic no fa referència a aspectes com la mobilitat, els equipaments sanitaris, culturals i socials de proximitat, així com tampoc té en compte el sistema d'espais lliures criticant, a més, l'aspiració de creixement il·limitat i l'absència d'accions al govern de la ciutat que passen, per exemple, per aprovar un Pla del desenvolupament agrícola de les Cinc Sènies€etc.

        És per l'exposat que aquest Grup Municipal té interès en formular les següents

        PREGUNTES:

        1- Disposant aquest govern municipal d'un òrgan consultiu com és el Consell de Medi Ambient, abans d'avançar amb la tramitació de qualsevol instrument urbanístic, s'ha derivat alguna vegada a consulta davant aquest òrgan les actuacions projectades per la regidoria d'Urbanisme o PUMSA? En cas de resposta afirmativa interessarà saber en quins supòsits s'han fet aquestes consultes.

        2- En el que fa referència al darrer informe del Consell de Medi Ambient interessa conèixer si aquest Govern Municipal rectificarà les actuacions criticades pel mateix amb indicació de les actuacions concretes que es duran a terme."

        El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, recorda que l'informe del Consell de Medi Ambient es va aprovar per unanimitat i que, per tant, el Govern el va valorar positivament en el moment en què es va presentar, per la següent raó:

        Perquè en l'apartat de recomanacions en el camp de les actuacions urbanístiques es constata que, i el conseller cita textualment: "Les noves zones residencials i terciàries es troben en quasi tots els casos integrades dins la ciutat com a sòl urbà o bé en continuïtat amb aquesta a la perifèria". En principi, aquest seria un criteri adequat (i fons de l'estratègia urbanística que emana del document adjunt al PAUM), i fins aquí tothom hi està d'acord.

        Malgrat tot, l'informe constata també que hi ha una sèrie de mancances no en l'estratègia, però, sinó en el document i són les següents:

        1. Falta aprovar definitivament el Pla especial de les Cinc Sènies: El conseller ho reconeix però diu que no està aprovat encara perquè cal aprovar primer el Pla Director del Sistema Costaner. Un cop aquest tiri endavant, el Pla de les Cinc Sènies també es continuarà.
        2. Falta concretar al document la ubicació definitiva del futur centre comercial: Decisió ja presa en el decurs d'aquest Ple.
        3. Cal examinar l'efecte que tindran aquestes actuacions sobre la mobilitat: Ja s'ha aprovat inicialment un PMU (Pla de Mobilitat Urbana) que aborda aquestes repercussions.
        4. Cal contemplar les dinàmiques d'abast supralocal: És cert que el document adjunt al PAUM no en parla i que cal incloure aquesta informació; l'Alcalde ja ha iniciat converses amb els ajuntaments veïns per a abordar aquesta qüestió.
        5. Falta determinar la ubicació de les dotacions d'infraestructures: És obvi perquè encara no s'ha arribat aquest punt. Quan se'n tracti el planejament urbanístic també es concretarà aquesta qüestió.
        6. Cal donar prioritat a la redacció del pla d'equipaments previst: El conseller confirma que ja s'ha començat a fer a nivell intern (ex.: equipaments escolars).

        El Sr. Vilert explica que l'únic punt de no coincidència amb l'informe fa referència a l'edificabilitat residencial sobre l'autopista que es desaconsella perquè diu que afavoreix l'ús de transport privat. El Govern no està massa d'acord amb aquesta valoració però està disposat a parlar-ne i sospesar els arguments a favor i en contra per tal d'arribar a una conclusió. Per tant, acaba el regidor, l'informe és valorat positivament i, de fet, serà incorporat com a document annex a l'estratègia urbanística inclòs en el Pacte per al desenvolupament econòmic i social.

        En resposta a la pregunta plantejada per CiU, el Sr. Vilert diu que el Govern no ha demanat cap informe perquè no és preceptiu tal com consta al reglament intern. Ara bé, qualsevol consell és lliure de presentar-ne.

        38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA AL FUTUR DEL PAVELLÓ ESPORTIU JOSEP MORA.

        El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "Recentment s'ha difós la notícia a diversos mitjans de comunicació expressant la voluntat del govern municipal de Mataró d'enderrocar l'actual pavelló esportiu Josep Mora amb el projecte de construir pisos a l'illa que ocupa el camp de futbol de Mataró i l'esmentat pavelló, atès que ja fa temps que es treballa per traslladar el camp de futbol a la zona dels Turons, per sobre de l' Autopista. A més a més sembla ser que l' Ajuntament també ha encarregat que es facin els primers dibuixos per construir el nou pavelló al solar conegut com el triangle dels Molins, situats entre les rieres de Cirera i de Figuera Major.

        I és en base a aquesta informació que aquest Grup Municipal té interès en formular les següents

        PREGUNTES

        1- És cert que el govern municipal té projectat que en un futur s'hi construeixin pisos a l'illa de l'actual camp de futbol i pavelló Josep Mora?

        2- S'estan realitzant estudis tècnics i preparatoris a nivell de planejament urbanístic en previsió de la futura construcció de pisos a l'esmentat àmbit?

        3- Quines són les característiques de les construccions projectades a l'esmentat àmbit?"

        La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Joventut, Esports i Dona, recorda que el Govern municipal ja ha fet públiques les seves propostes urbanístiques pel que fa al tractament d'aquesta pastilla en qüestió. I que, per tant, els grups municipals saben perfectament que el plantejament és fer una nova zona esportiva on hi vagi el camp de futbol que actualment hi ha allà. Però caldrà veure com s'acaben de definir aquestes propostes i quin serà el destí final de la zona.

        Desmenteix, doncs, la veracitat de la informació donada per un mitjà de comunicació afirmant que s'hi construiran pisos.

        En resposta a la segona pregunta plantejada, la consellera nega que s'estigui duent a terme cap estudi perquè encara no se n'ha decidit el destí final. I, per tant, tampoc pot parlar de característiques de les construccions projectades perquè no hi ha res projectat encara.

        El senyor Antoni Valls diu que, atès que la informació va procedir d'un mitjà de comunicació, intentarà esbrinar-ne la font per poder comprovar la veracitat de la notícia donada. Es mostra sorprès i posa en dubte que no hi hagi encara cap estudi o treball elaborat al respecte.

        39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROCÉS PER EL NOMENAMENT DELS MEMBRES DELS CONSELLS TERRITORIALS I DE CIUTAT, I LA SEVA CONSTITUCIÓ.

        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta.

        40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA NECESSITAT DE NOVES LÍNIES DE P3.

        El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, retira la pregunta i demana que li sigui contestada per escrit.

        I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts d'onze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.