Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

02/03/2006

Escoltar

02/03/2006

dijous 02 març 2006, 00:00h

ACTA NÚM. 04/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 2 DE MARÇ DE 2006.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dos de març de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt 2 de l'ordre del dia

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt 4 de l'ordre del dia

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, i abans de passar a tractar els punts de l'ordre del dia, vol trametre el condol de la Corporació per la mort de la mare del regidor Sr. Joaquim Esperalba, i la defunció de l'avia de la regidora Sra. Montserrat López.

 

 

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 22 DE DESEMBRE DE 2005 I ORDINÀRIA DEL DIA 12 DE GENER DE 2006.

El senyor Joaquim Fernández, portaveu de CiU, prega que l'acta corresponent al mes anterior es pugui rebre uns dies abans del dia de celebració del ple, a fi que els representants dels grups municipals en puguin fer una lectura més atenta.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social.

 

2 - DESPATX OFICIAL

 

  • El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, informa de la carta adreçada a la Fundació Príncep d'Astúries en què sol·licita que a la Sra. Elisabeth Eidenbenz li sigui concedit el premi Concòrdia 2006 per la seva tasca extraordinària en la maternitat d'Elna.

El senyor Antonio Súnico, portaveu del PPC, es congratula per l'actitud de l'Alcalde per haver recolzat aquesta proposta de resolució presentada pel Partit Popular.

El Sr. Alcalde informa del fet que, gràcies a les gestions fetes pel regidor Oriol Batista, del 7 d'abril al 7 de maig d'enguany la sala d'exposicions de la Caixa Laietana, l'Ateneu, allotjarà l'exposició sobre la maternitat d'Elna que ha acollit durant uns mesos el Palau Robert de Barcelona.

 

  • El Sr. Alcalde informa que ja s'ha enllestit l'esborrany de la carta adreçada al director del País en què s'hi expressa la queixa per part de l'Associació de Veïns i de la pròpia Junta de Portaveus arran d'una informació publicada en l'esmentat diari, de dissabte 25 de febrer, en relació amb l'assassinat d'una senyora al c/Sant Valentí. L'article en concret contenia adjectius desqualificatius sobre el barri Pla d'en Boet, que no són admissibles.

Es farà arribar l'esborrany tant a l'associació com a la junta perquè en puguin donar el vist-i-plau abans d'enviar-la.

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS D'ADHESIÓ A LA DECLARACIÓ DE LA GOMERA CONTRA L'EXPLOTACIÓ INFANTIL.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la proposta de resolució següent :

"Dignitat i llibertat són més que paraules, expressen un compromís: el compromís de l'Ajuntament de Mataró per estar en contra d'accions denigrants, d'esclavitud o de falta de respecte. Malauradament aquestes situacions encara es donen massa sovint. I excessivament entre milions d'infants d'arreu del món. Aquest compromís per la llibertat i la dignitat de les persones, dels infants, porta a l'Ajuntament de Mataró a declarar-se activament en contra de qualsevol forma d'explotació i de pràctiques denigrants dels infants: malauradament aquesta llista és llarga, explotació laboral, pràctiques de servitud per deutes, reclutament per a les forces armades, tràfic de menors per a la prostitució i la producció de material pornogràfic€

Davant aquesta realitat, Mataró sempre ha estat una ciutat compromesa i així ho ha demostrat amb la implicació de la seva societat civil així com amb els ferms posicionaments institucionals adoptats pel Ple de la corporació.

Inconformistes i radicalment contraris a qualsevol pràctica d'explotació infantil, avui, el conjunt de grups municipals volen proposar al Ple adquirir un compromís més, amb la ferma creença que es necessari sumar compromisos per restar injustícies.

Per aquesta raó, els grups sota-signants proposen al Ple de l'Ajuntament l'aprovació dels següents acords:

  1. Adherir-se a la Declaració de la Gomera contra l'explotació infantil, tal com també ha fet el Parlament de Catalunya el passat 15 de desembre.  La Declaració de la Gomera va ser redactada per l'ONG Todos Son Inocentes i aprovada el 9 de juliol del 2005 en el marc del curs " nens en situació de risc" de la Universitat d'estiu de La Gomera, en el qual es condemna qualsevol forma d'explotació dels infants.
  2. Adherir-se a la iniciativa de declarar el 16 d'abril Dia Internacional contra l'Esclavitud Infantil, en commemoració de la mort d'Iqbal Masih, un nen esclau que militava en el Front d'Alliberament del Treball Forçat del Pakistan des d'on lluità contra l'esclavitud infantil. Fou assassinat el 16 d'abril de 1995.
  3. Enviar aquests acords al President del Parlament de Catalunya, a la ONG "Todos Son Inocentes", a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació Catalana de Municipis."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Josep Comas, conseller delegat d'Educació.

4 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PROPOSEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS EN MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA.

La senyora Maria Rosa Cuscó, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la Declaració Institucional següent :

"L'augment de la participació de les dones a l'activitat laboral remunerada ha estat una de les tendències més destacades i continuades als mercats de treball europeus al llarg de les darreres dècades. Una de les conseqüències més clares d'aquest procés és el canvi que implica en l'organització social: les ciutats, els serveis i les pròpies famílies, ja que el model de participació laboral "dual", aquell en què treballen els dos membres de la parella, ha passat a ser el més freqüent.

Avui dia el mercat de treball està en una contínua transformació degut a la incorporació de la dona en el treball en la que s'han de donar respostes a noves necessitats que anteriorment no es plantejaven, com és la conciliació de la vida laboral i familiar i en tot cas dir també que els permisos parentals són un exemple. També en resulten una sèrie de conseqüències negatives que afecten a les condicions laborals de la dona com l'alta temporalitat, sous més baixos que els masculins, segregació segons les activitats laborals, entre d'altres, que acaben produint que les dones disposin de menys ingressos i estiguin sotmeses indirectament a situacions precàries de subsistència degut a aquesta mancança.

El fet que homes i dones treballin fora de casa obliga els Estats a assumir les responsabilitats de cura de les persones amb els costos corresponents, tasques que tradicionalment han dut a terme les dones. Mentre això no es fa realitat, les famílies han de fer veritables malabarismes per compatibilitzar les seves múltiples obligacions. Per aquest motiu, actualment, la conciliació d'horaris és un problema general de les societats occidentals.

Per la seva banda, els governs català i espanyol estan afrontant aquests reptes amb diferents accions que representen models molt positius dins la seva funció d'exemplificació social:

€ Les accions del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per fomentar plans d'igualtat, la figura de l'agent d'igualtat a les empreses i la revisió de gairebé 1000 convenis col·lectius en clau de gènere.

€ El Pla Concilia, impulsat pel Ministeri d' Administracions Públiques, que suposa mesures importants perquè les persones funcionàries puguin compaginar l'activitat laboral i familiar.

€ La llei de garantia d'igualtat, que està impulsant el Govern de l'Estat, inclou un important paquet de mesures per acabar amb discriminacions a l'àmbit laboral.

 

Cal treballar per una transformació de les estructures i els models tradicionals que persisteixen a la nostra societat. Les polítiques d'igualtat d'oportunitats no podran ser eficients sense una veritable conscienciació de tots els agents socials. Per aquest motiu volem manifestar que:

  • 1. Treballem per una major compatibilitat entre la vida personal i laboral, però també entre la vida personal i la política.
  • 2. Reclamem una implicació de tots els agents socials, especialment les empreses i els sindicats, per aconseguir la igualtat d'oportunitats vers les dones, sobretot pel que fa a discriminacions tan flagrants com la diferència salarial, l'alta temporalitat en els contractes femenins i l'atur femení.
  • 3. Reivindiquem el dret al treball remunerat per a totes les dones, amb contractes dignes que garanteixin la qualitat de vida.
  • 4. Volem donar suport a les dones emprenedores i contemplar les seves necessitats en el disseny de les polítiques que els afecten.
  • 5. Apostem per un nou contracte social que asseguri el repartiment de tots els treballs entre homes i dones, tant els remunerats com els de cura de les persones."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

DICTAMENS

ALCALDIA

 

5 - DELEGACIÓ EN LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE LA COMPETÈNCIA SANCIONADORA EN MATÈRIA DE GOSSOS POTENCIALMENT PERILLOSOS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"ANTECEDENTS DE FET

L'article 13.7 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d'animals potencialment perillosos, en correspondència amb l'article 13 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos, confereix la potestat sancionadora per infraccions greus i molt greus al Ple de l'Ajuntament.

Atès que la Junta Local de Govern resulta un òrgan que, per la seva composició representativa de tots els grups municipals amb representativitat en el Ple, ostenta la facultat de coneixement plural dels assumptes i un règim de sessions més acord amb els exigents terminis procedimentals sancionadors.

Amb la finalitat d'aconseguir una major eficàcia en la gestió municipal, no sumant en els ordres del dia del Ple assumptes com aquests, que tot i la seva transcendència en matèria de seguretat, no responen a les línies de debat i de resolució a que es reserven de forma consuetudinària a aquest òrgan, es considera oportú delegar aquesta competència en la Junta de Govern Local.

 

FONAMENTS DE DRET

  1. La delegació de competències ve regulada en la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú.

 

 

 

2. La possibilitat que el Ple delegui aquesta competència en la Junta de Govern Local està contemplada en l'article 52.4 de Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya

3. D'acord amb l'article 7 del Reglament orgànic municipal, la delegació de competències plenàries a favor de la Junta de Govern Local necessitarà d'un quòrum reforçat de vots favorables de les € parts del nombre de fet de regidors.

4. L'article 34 del Reglament orgànic municipal estableix que la Comissió de Govern, ara Junta Local de Govern, resoldrà els recursos de reposició interposat contra els acords que hagi pres en virtut de delegació.

Per tot això, l'Il·lustríssim Alcalde de Mataró eleva a l'Ajuntament Ple la següent

P R O P O S T A

Primer

. Delegar en la Junta de Govern Local les competències sancionadores que atribueixen al Ple de l'Ajuntament la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d'animals potencialment perillosos, i la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos.

Segon.

Correspondrà igualment a la Junta de Govern Local la resolució dels recursos de reposició que es puguin interposar contra els acords que prengui en exercici d'aquesta delegació.

Tercer.

El Ple podrà, en tot moment, revocar total o parcialment les delegacions concedides o avocar el coneixement d'un determinat assumpte, assumint, conseqüentment, el ple exercici de la corresponent facultat.

Quart.

El acords adoptats per delegació s'entendran dictades pel Ple com a titular de la competència originària, timbren presumpció de validesa i seran executives de conformitat a les normes en matèria de potestat sancionadora.

Cinquè.

Els acords adoptats hauran de fer constar expressament l'origen delegat de la competència fent expressa menció de la data de l'acord Plenari de delegació i de la serva publicació als diaris oficial que sigui adients."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

 

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

 

6 - CONCESSIÓ DEMANIAL DEL SUBSÒL PÚBLIC DE LA UA 37-AV.RECODER, PER A APARCAMENT PÚBLIC.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

I.- CREACIÓ DEL SERVEI D'APARCAMENTS

L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró Societat Anònima.

Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

Per a la prestació del servei, s'establí un cànon d'acord amb la següent fórmula €revisable anualment- : "Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % ) x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

El ja referit projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposava a la seva pàgina 11:

  1. El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

 

II.- GESTIO per GINTRA

En un inici, l'Ajuntament encomanà a PUMSA la gestió del servei d'aparcaments en subsòl, però actualment, en execució de l'acordat als Plens d'11 d'abril de 2002 i de 4 de juliol de 2002, és l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. l'encarregada de gestionar aquest servei.

 

III.- CANONS I TARIFES

El cànon aplicable a la concessió ve fixat genèricament al reglament del servei d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment anteriorment.

 

IV.- FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ

En execució dels acords anteriors, correspon ara constituir una concessió demanial a favor de GINTRA, en relació al subsòl de la finca de domini públic que constitueix la zona verda de la Unitat d'Actuació 37, "Avinguda Recoder", d'aquesta ciutat, Finca 13589, inscrita al Volum 3601, Llibre 352, Foli 202, del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró.

Quant a la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, resulten d'aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de Patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant.

En virtut del que disposen els articles 31, 60 i 61 del Reglament Hipotecari, i vistos els informes tècnics i jurídics obrants a l'expedient, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.-

Atorgar provisionalment a favor de l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. (GINTRA), amb NIF B-63081194, una concessió demanial del subsòl de la finca de domini públic, que es descriu a continuació:

DESCRIPCIÓ: URBANA: Terreny destinat a zona verda pública, polígon irregular, amb front a l'Avinguda Jaume Recoder, inclòs dins l'àmbit de la Unitat d'Actuació núm. 37, "Avinguda Recoder" de Mataró. Te una superfície de cinc-cents noranta-sis metres quadrats.

LLINDARS: Nord: en línia de 24,22 metres, amb finca resultant núm. 3 adjudicada a Gomserra, SL (avui finca registral 13.583, del Tom 3601), i en línia de 7 metres amb finca resultant núm. 5 adjudicada a Promotora Sintagma, SA (avui finca registral 13.587, del Tom 3601). Sud, en línia de 22,61 metres amb finca resultant núm. 4 adjudicada a Gomserra, SL (avui finca registral 13.585, del Tom 3601), i en línia de 8 metres amb finca 5 adjudicada a Promotora Sintagma, SA (avui finca registral 13.587, del Tom 3601). Est, en dues línies de 8 metres i 5,07 metres amb finca resultant núm. 5 adjudicada a Promotora Sintagma, SA (avui finca registral 13.587, del Tom 3601), i en línia de 10 metres, amb límit de la UA-37, que coincideix amb els núm. 22 i 24 del carrer Churruca. Oest, en línia de 24 metres, amb Avinguda Jaume Recoder.

REFERÈNCIA CADASTRAL: Ocupa part de les finques cadastrals 3685457DF5938N0001QH i 3685411DF5938N0001JH.

TITOL: L'AJUNTAMENT DE MATARO, amb CIF P0812000H, és propietari de la finca, en adjudicació per cessió obligatòria i gratuïta, en execució de la UA-37 "avinguda Recoder", segons certificat de 13-10-2004, lliurat pel Manuel Monfort i Pastor, Secretari General de l'Ajuntament de Mataró, amb el vist i plau de l'alcalde de Mataró.

VALORACIÓ: seixanta-tres mil cinquanta-sis euros, amb vuitanta cèntims d'euro.

CARREGUES: Lliure.

DADES REGISTRALS: Finca 13.589, inscrita al Tom 3601, Llibre 352 de Mataró, Foli 202, Inscripció 1a, del Registre de la Propietat núm. 2 de Mataró.

A l'annex I del Plec s'identifica gràficament en ratllat, en superfície, el subsòl d'aquesta concessió.

SEGON.-

Aprovar provisionalment el Plec de condicions juridico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A, el qual porta adjunts plànol de l'aparcament en superfície i plànol del projecte constructiu.

TERCER.-

Sotmetre el Plec de condicions juridico-administratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

QUART.-

Aprovar provisionalment les tarifes màximes de l'aparcament soterrani d'aquesta zona verda de la Unitat d'Actuació 37 "Avinguda Recoder", que es reprodueixen a continuació:

  • Concessió de places a 50 anys (preu per plaça): 16.000 euros + IVA

  • Arrendament mensual: Cada plaça: 80 euros/mes + IVA

CINQUÈ.-

De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el Plec es considerarà aprovat definitivament, la concessió demanial es considerarà atorgada definitivament amb sotmissió al referit Plec i les tarifes proposades es consideraran aprovades definitivament.

SISÈ.-

Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. de prestar la garantia definitiva prevista al Plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit Plec.

SETÈ.-

Autoritzar l'Il·lm. Sr. Alcalde per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament i execució dels presents acords."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Compres i Contractacions-

 

7 - RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. 10329/2005, DE 28 DE DESEMBRE, ACORDAT PER L'ALCALDESSA ACCIDENTAL, PEL QUE S'APROVA LA LIQUIDACIÓ DEFINITIVA DE LA GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DE L'ALBERG DE CAN SOLERET DURANT L'ANY 2005, EFECTUADA PER L'ENTITAT CONCESSIONÀRIA, ENTORN SCCL., I APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEFINITIVA CORRESPONENT A L'ANUALITAT 2004.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Per Decret 10329/2005, de 28 de desembre, l'Alcaldessa accidental de l'Ajuntament de Mataró aprovà la liquidació definitiva per la prestació del servei de gestió i dinamització de l'Alberg de Can Soleret efectuada per Entorn SCCL durant l'any 2005, des del 01/01 fins al dia 30/04, data en la que finalitzà el contracte formalitzat amb aquesta entitat. Es disposava en el mateix decret que aquest havia de ser ratificat per l'Excm. Ajuntament en Ple per ésser l'òrgan de contractació corresponent.

Així mateix consta informe de data 30/12/2005 efectuat pel Servei de Gestió Econòmica en el que es conclou que pel que fa a la liquidació de l'exercici 2004, cal requerir a l'entitat adjudicatària l'import de 4.726'46.-EUR. en concepte de devolució d'ingressos indeguts, ja que les actuacions de manteniment realitzades ho han estat per un import inferior al pressupostat inicialment.

Consta al plec de clàusules tècniques aprovat pel Ple de data 02/04/1998 la clàusula relativa al règim econòmic de la concessió, en la que es determina el sistema per procedir a la liquidació anual per la gestió del servei.

A la vista de l'informe de Gestió Econòmica, esmentat en el punt segons del present acord, i de l'efectuat per l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions de data 30/12/2005, en el que es manifesta la procedència i legalitat d'acordar les liquidacions per la gestió de l'alberg de Can Soleret efectuada durant les exercicis 04 i 05.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.-

Ratificar el Decret 10329/2005, de 28 de desembre, de l'Alcaldessa Acctal. de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

" Relació de fets

L'empresa Entorn SCCL va finalitzar la prestació del servei per la gestió i dinamització de l'Alberg de Can Soleret en data 30 d'abril de 2005.

Revisada tota la documentació presentada, en data 22 de juliol de 2005 es va requerir a l'empresa que presentés una nova liquidació atès que es van detectar uns errors que feien impossible fer el càlcul necessari per poder liquidar la gestió realitzada.

En data 21 de novembre de 2005 finalment presenta la documentació requerida per poder iniciar la corresponent liquidació de la gestió i dinamització de l'alberg del període 2004 i la part de l'any 2005 fins a la seva finalització.

L'informe del cap del servei de data 20 de desembre de 2005, on es comprova que la gestió feta per l'empresa concessionària és correcta tant pel que fa als usos propis de l'equipament com de les activitats de dinamització cultural-juvenil que s'hi duen a terme i en la que es proposa la liquidació definitiva.

En el pressupost de l'any 2005 hi ha crèdit pressupostari suficient per a imputar-hi la liquidació

La despesa amb el document ADO número 76218 de 23.914,02 euros, a nom de Entorn SCCL, NIF F60137411, amb càrrec a la partida 60300 462130.48900, corresponent a la liquidació definitiva de la concessió administrativa per la gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret.

En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 21 de la Llei de bases de règim local

RESOLC:

Primer.- Autoritzar, disposar i reconèixer la despesa amb el document ADO número 76218 de 23.914,02 euros, a nom de Entorn SCCL, NIF F60137411, amb càrrec a la partida 60300 462130.48900, corresponent a la liquidació definitiva de la concessió administrativa per la gestió i dinamització de l'alberg de Can Soleret.

Segon.- Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri el Ple Municipal d'aquesta Corporació.

El Ple Municipal, no obstant resoldrà allò que consideri més escaient" .

Segon.-

Aprovar la liquidació definitiva de la gestió i dinamització de l'Alberg de Can Soleret durant l'any 2004, i com a conseqüència requerir a Entorn, SCCL el pagament de 4.726,46.-EUR a favor de l'Ajuntament de Mataró (operació DR-OI núm. 73197), en concepte de devolució d'ingressos indeguts produïts per la diferència de les actuacions de manteniment pressupostades per a l'exercici 2004 respecte de les realment efectuades. "

 

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del PPC, anuncia l'abstenció del seu grup en aquesta votació.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

 

8 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES, TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ, MITJANÇANT CONCESSIÓ, DE LA GESTIÓ DEL SERVEI DE CEMENTIRIS MUNICIPALS, MITJANÇANT CONCURS I PROCEDIMENT OBERT, I CONVOCAR LICITACIÓ.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Vista la sol·licitud efectuada pel Cap de Serveis Municipals de data 10 de febrer de 2006, relativa a la tramitació de l'expedient de contractació, mitjançant concessió administrativa, forma de concurs i procediment obert, de la gestió del servei de cementiris municipals, per un termini de com a màxim 50 anys de durada i amb un cànon mínim fix establert de 80.000.-EUR. anuals:

Vist l'informe emès pel Secretari General de data 20/02/2006, sobre l'adequació dels plecs de clàusules administratives, tècniques i econòmiques particulars que han de regir el contracte a la normativa legal vigent en matèria de contractació pública.

Vist així mateix l'informe emès per l'Interventor de Fons de la Corporació, de data de 20/02/2006, i l'efectuat en la mateixa data pel Cap de la Secció de Patrimoni d'aquesta Corporació.

En virtut de les competències delegades a aquesta Junta de Govern Local per resolució de l'Alcaldia de data 11 de maig de 2004 qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA a la Junta de Govern Local, l'adopció dels següents acords:

Primer.- Iniciar l'expedient de contractació mitjançant concessió administrativa, forma de concurs i procediment obert, de la gestió del servei de cementiris municipals, amb una durada de com a màxim 50 anys i amb un cànon mínim fix establert de 80.000.-EUR. anuals.

Segon.- Aprovar el plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques particulars, que regiran la contractació de la concessió de la gestió dels serveis municipals, mitjançant concurs i procediment obert.

Quart.- Convocar licitació, amb la forma de concurs i procediment obert, per a l'adjudicació del contracte a què fa referència l'apartat primer de la part resolutiva d'aquest acord, i obrir als efectes un termini de com a mínim 20 dies hàbils, a comptar a partir del següent al de la publicació de l'anunci de licitació en el BOP de la província de Barcelona per a la presentació de proposicions pels interessats."

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu de la seva formació en aquest punt malgrat reconèixer que inicialment hi van tenir algun dubte pel que fa amb una qüestió que lliga amb els punts 19 i 20 de l'acta €que són al·legacions a l'Ordenança i Reglament de cementiris€. Finalment, però, s'ha cregut oportú donar-hi suport perquè suposa una millora en la gestió d'aquests serveis municipals i perquè no és contradictori recolzar la instal·lació d'un forn crematori ja sigui, ara, al cementiri de Les Valls o, en un altre moment, en una altra localització, si s'escau.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

9 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ, MITJANÇANT CONCESSIÓ, DEL SERVEI PÚBLIC DE RECOLLIDA DE LES FRACCIONS DE RESTA, MATÈRIA ORGÀNICA I VOLUMINOSOS, DE LA NETEJA VIÀRIA I DE LA NETEJA DE PLATGES DE MATARÓ, MITJANÇANT CONCURS I PROCEDIMENT OBERT, I CONVOCAR LICITACIÓ.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta a ratificar el següent decret de l'alcaldia:

"DECRET

1652/2006 de 24 de febrer

Assumpte:

Aprovar els plecs de condicions administratives econòmiques i tècniques particulars, i iniciar el procediment de licitació del sevei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 20 - AL

Vista la sol·licitud efectuada pel Cap de Serveis Municipals de data 10 de febrer de 2006, relativa a la tramitació de l'expedient de contractació, mitjançant concessió administrativa, forma de concurs i procediment obert, del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, per un termini de 8 anys de durada, i un import fixat com a màxim per a l'adjudicació del contracte de 60.398.766'49 EUR, IVA inclòs.

Vist l'informe emès pel Secretari General de data 21/02/2006, sobre l'adequació dels plecs de clàusules administratives i tècniques particulars que han de regir el contracte a la normativa legal vigent en matèria de contractació pública.

Vist així mateix l'informe emès per l'Interventor de Fons de la Corporació, de data de 21/02/2006, als efectes previstos als efectes de la clàusula 8-3 del plec de clàusules administratives generals i l'art. 275 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Atès que a les partides núm. 40613/442210/22700, 40613/442510/22700, 40613/442230/22700, 40613/442220/22700, 40613/445110/22700, 40613/442250/22700 i 40613/442110/22700 del pressupost municipal aprovat per enguany hi ha crèdit adequat i suficient per atendre les despeses que es preveu meritarà aquesta contacte, essent que per als pressupostos municipals que s'aprovin per als exercicis 2007 a 2014, ambdós inclosos, es preveu consignar a les esmentades partides crèdit adequat i suficient, als mateixos efectes abans expressats.

En la data de 30/06/2006 finalitza la pròrroga acordada amb l'actual concessionari del servei. A fi de poder tenir adjudicada la nova concessió en el termini previst i poder donar el termini més ampli possible per a la presentació de propostes, caldria aprovar per urgència aquest acord, amb la seva posterior ratificació pel Ple Muncipal.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RDL 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, RESOLC:

  1. Iniciar l'expedient de contractació, mitjançant concessió administrativa, forma de concurs i procediment obert, del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, per un termini de 8 anys de durada i un import fixat com a màxim per a l'adjudicació del contracte de 60.398.766'49 EUR, IVA inclòs.
  2. Aprovar el plec de condicions administratives i tècniques particulars, que regiran la contractació del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, mitjançant gestió indirecta, amb la modalitat de concessió administrativa, forma de concurs i procediment obert.
  3. Autoritzar l'import de 60.398.766'49 EUR, IVA inclòs, a càrrec de les partides següents del pressupost municipals corresponent a les anualitats que igualment s'assenyalen, en els imports que així mateix es consignen, sense perjudici de que d'acord amb el previst a les bases d'execució del pressupost de l'any corresponent es pugui readequar les partides i els imports assignats a aquestes a les que en el seu cas correspongui:

  • Any 2006: 3.368.329'45 EUR, IVA inclòs, import el qual s'atendrà a càrrec de les partides i imports següents:

    • 952.654'22 EUR, a càrrec de la partida 40613/442210/22700 (doc. A núm. 6921).
    • 1.464.203'23 EUR a càrrec de la partida 40613/442110/22700 (doc. A 6922).
    • 52.272'00 EUR a càrrec de la partida 40613/442250/22700 (doc. A 6923).
    • 133.750'00 EUR a càrrec de la partida 40613/445110/22700 (doc. A 6924)
    • 240.758'86 EUR a càrrec de la partida 40613/442220/22700 (doc. A 6925).
    • 224.241'14 EUR a càrrec de la partida 40613/442220/22700 (doc. A 6926).
    • 240.450'00 EUR a càrrec de la partida 40613/442230/22700 (doc. A 6927)
    • 60.000'00 EUR a càrrec de la partida 40613/442510/22700 (doc. A 6928).

    • Any 2007: 7.608.029'00 EUR, IVA inclòs, import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 40613/442210/22700 (doc. AFUT núm. 6591).
    • Any 2008: 7.608.029'00 EUR, IVA inclòs, import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 40613/442210/22700 (doc. AFUT NÚM. 6595).
    • Any 2009: 7.608.029'00 EUR, IVA inclòs import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 40613/442210/22700 (doc. AFUT NÚM. 6596).
    • Any 2010: 7.608.029'00 EUR, IVA inclòs import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 40613/442210/22700 (doc. AFUT NÚM. 6597).
    • Any 2011: 7.608.029'00 EUR, IVA inclòs import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 40613/442210/22700 (doc. AFUT NÚM. 6598).

    • Any 2012: 7.608.029'00 EUR, IVA inclòs import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 40613/442210/22700 (doc. AFUT NÚM. 6599).
    • Any 2013: 7.608.029'00 EUR, IVA inclòs import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 40613/442210/22700 (doc. AFUT NÚM. 6600).
    • Any 2014: 3.774.234'00 EUR, IVA inclòs import el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 40613/442210/22700 (doc. AFUT NÚM. 6601).

  1. D'acord amb el previst a l'art. 69.4 del RDL 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, es sotmeten els efectes que produeixi l'aprovació del present acord a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient a les partides abans esmentades en els pressupostos mpals. que s'aprovin per als exercicis 2007 a 2014, ambdós inclosos, a fi de poder atendre les despeses que es preveu meritarà aquest contracte durant els expressats exercicis pressupostaris.
  2. Convocar licitació, amb la forma de concurs i procediment obert, per a l'adjudicació del contracte a què fa referència l'apartat primer de la part resolutiva d'aquest acord, i obrir als efectes un termini de com a mínim 20 dies hàbils, a comptar a partir del següent al de la publicació de l'anunci de licitació en el BOP de la província de Barcelona per a la presentació de proposicions pels interessats.
  3. Ratificar el contingut del present acord a la propera sessió que celebri el Ple Municipal."

 

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, recorda que el seu grup ha estat insistint darrerament sobre l'estat de netedat de la ciutat i, per tant, celebra l'aprovació d'aquest plec de mesures presentades pel Sr. Melero. També celebra que es tracti d'un plec de clàusules integral que pretén millorar la neteja i, en definitiva, el conjunt del medi ambient urbà.

A més, cal reconèixer la tasca feta ara fa un any i escaig €moment en què es va posar en funcionament tot el sistema de recollida de les diferents fraccions a nivell comercial€, que ha suposat un repte per a l'Ajuntament i ha comptat amb la participació d'entitats i gremis.

Aquest pas endavant de portar la recollida selectiva en origen, no només a nivell comercial, sinó també a nivell domèstic, és una fita important tant per a la ciutat, com per al gaudi dels habitants del carrer.

Malgrat tot, després d'haver examinat l'expedient, i en concret els plànols, el Sr. Martí expressa que hi han detectat un conjunt de mancances.

D'una banda la identificació dels carrers comercials és massa clàssica, deixa una mica de banda els nous eixos de creixement que hi haurà d'ara endavant respecte o en direcció cap al nou centre de la ciutat. En aquests plànols no es fa esment dels espais al voltant de la Rda. O'Donnell, Camí de la Geganta o la Via Europa.

D'altra banda, pel que fa a la neteja de les platges, se n'omet la platja de Ponent, que no apareix reflectida en el sistema que es proposa.

De tota manera, tal com ha expressat el Sr. Melero, es tracta d'un plec de "mínims" i, per tant, millorable en els propers mesos. El desig de CiU és que l'estàndard de neteja a Mataró augmenti considerablement i, a més, celebren que s'estableixi aquest nou sistema de control per part de l'empresa que en farà el seguiment a través d'enquestes de satisfacció i d'auditoria. El grup hi votarà a favor.

 

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, vol deixar constància de dos aspectes importants:

En primer lloc, la preocupació comuna pel que fa a l'estat de neteja de la ciutat, tot i que davant de certes crítiques, el Govern no sempre ha estat tan receptiu com hagués calgut €com, per exemple, en el cas de la "no-admissió" per part de l'Alcalde de l'expressió "Mataró és bruta" feta per David Rovira en el debat del pressupost€. Convé acceptar que la realitat és com és i la claredat de les ordres donades pel Sr. Melero a l'empresa encarregada de fer l'estudi sobre l'estat de neteja així ho constaten.

El Sr. Mojedano també expressa l'agraïment als tècnics, al Sr. Ferran Àngel i al mateix Sr. Melero, per la seva absoluta disponibilitat i pel gran interès mostrat en què tot quedés ben clar. Efectivament es tracta d'un nou enfocament del servei, amb uns objectius molt clars i valors marcats.

En segon lloc, és important el tema de la introducció d'elements variables en la retribució de l'empresa, fet que és també motiu de satisfacció per al grup, atès que aquesta incorporació de variables obre un nou camí en la gestió pública. Es té constància de la seva aplicació també en d'altres àrees de l'Ajuntament.

Finalment, és important que el regidor hagi assumit aquesta necessitat de millorar el servei de neteja, que sumat al fet que el plec de clàusules està ben elaborat i estableix els paràmetres per aconseguir que la ciutat ofereixi un aspecte millor, fan que el PPC €tan crític en el passat€ decideixi donar-li el seu vot de confiança.

 

El senyor Francesc Melero aclareix que quan es refereix a "mínims", no vol dir que en el plec s'hi estableixi el mínim, ans al contrari. Es tracta d'una aposta important, d'un esforç considerable per l'Ajuntament, tal com demostra el fet que es passarà, pel que fa al personal de neteja, de 39 a 80 persones, i l'increment del servei serà del 30% aproximadament. Com a "mínim" s'entén que el servei que consta en el plec és ampliable per part del susceptible interessat a participar en el concurs, però no així el preu.

En relació amb la intervenció del Sr. Martí, el Sr. Melero explica que, gràcies a la flexibilitat d'aquest nou sistema, hi apareixeran els eixos que actualment no hi consten i que ja estan quantificats (Rocafonda-Picasso, Cerdanyola, Mataró Centre i Jaume Recoder). No obstant això, el document elaborat és només un resum i les condicions absolutes es troben en uns altres documents molt més amplis on sí que es recullen aquests eixos.

Pel que fa als nous eixos que puguin aparèixer en el futur, aquests rebran els serveis que seran necessaris, així com les noves platges. En el cas de la platja de Ponent, un cop que al mes de maig es produeixi la regeneració de sorra, es passarà a quantificar el servei que caldrà donar-hi.

 

El senyor Josep Lluís Martí aprofita per posar de manifest l'esforç important que es portarà a terme durant els pròxims 8 anys i en què s'invertiran 60.000.000 d'euros.

Com a última puntualització, seria un error si l'objectiu fos reduir la factura de la incineració; l'objectiu finalment ha de ser millorar els estàndards de neteja de manera considerable.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix al Sr. Mojedano que les seves paraules exactes foren que "la ciutat no està tan neta com voldríem". Tanmateix, és important fer una crida a la responsabilitat de la ciutadania a l'hora de mantenir Mataró més neta.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Obres-

10 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ D'APARCAMENT A LA PLAÇA OCCITÀNIA, PRESENTAT PER L'EMPRESA INMUEBLES FÈNIX 92 SL, ADJUDICATÀRIA DEL CONCURS 89/2005 DE CONCESSIÓ D'AQUEST SERVEI PÚBLIC.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"En data 6 d'octubre de 2005 el Ple de l'Ajuntament adjudica a l'empresa Inmuebles Fénix 92 SL el concurs 89/2005, celebrat per a la contractació del servei públic de construcció, explotació i conservació d'un aparcament subterrani per a vehicles en terrenys de domini públic municipal a la plaça d'Occitània de Mataró, entre Joan Larrea, Goya, passatge Bonmiyó i Pompeu Fabra.

En data 4 de novembre de 2005 es formalitza el contracte administratiu de l'esmentada concessió, entre l'Ajuntament de Mataró i la societat Inmuebles Fénix 92 SL, representada pel senyor Guzmán Vidal Giménez.

En data 10 de gener de 2006, i d'acord amb el plec de clàusules econòmiques, administratives i tècniques particulars previst per a la concessió del servei públic d'aquesta instal·lació, el representant del despatx professional Feliu Llobet Arquitecte SL facilita un exemplar del projecte bàsic i executiu de l'aparcament al Servei d'Obres per a la seva tramitació i aprovació.

En data 13 de febrer de 20006 el legal representant de la concessionària ha presentat la resta de documentació tècnica exigida pels serveis tècnics municipals, referent al visat del projecte i l'assumeix de la direcció facultativa.

El "Projecte bàsic i d'execució d'aparcament subterrani a la plaça Occitània", redactat pel gabinet tècnic Feliu Llobet Arquitectes SL, proposa la construcció d'una edificació de tres plantes soterrades, destinades a aparcament públic, a la plaça Occitània, situada entre els carrers Joan Larrea, Goya i Pompeu Fabra de Mataró, amb una capacitat de 224 places, de les quals 5 estaran adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i amb un pressupost d'execució material de 1.871.522,98 €.

La superfície total de la instal·lació serà de 6.088,83 m2.

Tant els accessos rodats com els de vianants es projecten totalment independents, no produint-se cap mena de creuament entre ells.

El projecte ha estat informat favorablement en data 14 de febrer de 2006 pels tècnics del Servei d'Obres, una vegada que han verificat que s'adequa als requeriments tècnics municipals i que la documentació presentada és completa.

Igualment ha estat informat el dia 16 de febrer per la Secció de Llicències d'Activitats, la qual que la instal·lació haurà de complir principalment amb les condicions de sectorització, evacuació i instal·lació, indicades en la Norma Bàsica d'Edificació de Condicions de Protecció d'Incendis (NBE-CPI-96) i que també s'hauran de complir les indicacions del Reglament d'activitats de Mataró, així com la normativa sectorial corresponent per cada instal·lació.

Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del ROAS sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Vistos igualment els articles 37 i següent del ROAS i l'article 219.2.d) de la Llei 8/87, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, sobre la tramitació dels projectes d'obres municipals.

Vist el contracte administratiu 89/2005 de la concessió del servei públic de l'aparcament i el plec de clàusules econòmiques, administratives i tècniques particulars que regeixen aquesta contractació.

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el "Projecte bàsic i d'execució d'aparcament subterrani a la plaça Occitània", redactat pel despatx tècnic Feliu Llobet Arquitectes SL per encàrrec de l'empresa Fénix 92 SL, que proposa la construcció d'un edifici soterrat de tres plantes, destinades a aparcament públic, amb una capacitat total de 224 places, 5 de les quals estaran adaptades per a persones amb mobilitat reduïda, situat al subsòl de la plaça Occitània, entre els carrers Joan Larrea, Goya i Pompeu Fabra, amb un pressupost d'execució material de 1.871.522,98 €. sota les condicions indicades pels serveis tècnics municipals.

Segon.-

Sotmetre l'esmentat document tècnic amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, una vegada publicat el corresponent anunci en el BOP, període durant el qual es podrà examinar i presentar-hi els suggeriments i reclamacions que es considerin pertinents, i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se al·legacions dins del termini establert.

Tercer.-

Notificar els anteriors acords a la concessionària Inmuebles Fénix 92 SL, representada pel senyor Guzmán Vidal Giménez, adjuntant-li un exemplar del projecte degudament diligenciat, acompanyat dels informes tècnics municipals emesos respectivament pel servei d'Obres i la secció de Llicències d'Activitats, documentació a la qual s'ajustarà l'execució de les obres de construcció de l'aparcament.

Quart.

- Comunicar els anteriors acords a l'empresa municipal GINTRA, Gestió Integral de Trànsit Mataró SL, i als serveis municipals de Compres i Contractacions, Mobilitat, Manteniment, Gestió Econòmica als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 11 i 12 per venir referits a temàtiques coincidents.

11 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU D'EDIFICI D'EQUIPAMENTS A CAL COLLUT-ESCORXADOR, PROMOGUT PER L'EMPRESA PÚBLICA PUMSA, I AUTORITZACIÓ PER EXECUTAR LES OBRES.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Examinat el "Projecte bàsic i executiu d'edifici d'equipaments a cal Collut-Escorxador", redactat pels arquitectes Moisès Capdepadrós Culell i Llorenç Capdepadrós Cebrià, promogut per Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, que té per objecte la construcció d'una edificació aïllada de planta soterrani, planta baixa i dos més amb 968,00 m2 de superfície útil, al carrer Herrera, dins el recinte de l'antic escorxador, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.044.000,00 € IVA inclòs.

El projecte consisteix en la ubicació, dins del recinte de l'antic escorxador, d'un edifici d'equipaments municipals, donant façana sud al carrer Herrera i per ponent amb les darreres de les naus del carrer Pacheco i per llevant i nord amb el recinte de l'escorxador. D'aquesta manera es soluciona el desnivell i accessos que es produeixi entre l'escorxador i el carrer Herrera, completa la façana del carrer la futura escola bressol, avui dia en construcció.

L'edifici principal és situa a cota de l'escorxador, per tant quedarà respecte el carrer Herrera una planta sobre la rasant d'aquest.

L'edifici s'ajusta als límits del solar i s'estructura a l'entorn d'una sala principal, que constitueix el nucli que vertebra l'edifici, la seva planta quadrada de triple alçada queda relacionada amb l'espai lliure de l'escorxador a través d'un pati.

El projecte d'equipament contempla també la creació d'altres espais destinats al desenvolupament d'usos culturals i socials.

Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals sobre l'examen previ dels projectes d'obres quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

En concret, el cap del servei d'Obres, en data 24 de gener de 2006, ha informat favorablement l'esmentat document tècnic, però, abans de l'aprovació definitiva, PUMSA haurà de subsanar les mancances següents:

- Completar els apartats I5 i I6 de la memòria.

- Afegir l'estat d'amidaments detallat del projecte.

- Aportar l'Estudi de seguretat i salut i incorporar en el seu cost al pressupost del projecte.

- Aportar el Pla de control de qualitat dels materials.

- La documentació haurà d'estar signada i visada pel Col·legi d'Arquitectes.

Igualment ha estat informat el projecte favorablement, en data 1 de febrer de 2006, pel cap de la secció de Llicències d'Activitats condicionat a:

  • A la zona de pas de la planta baixa, marcada en els plànols amb l'estança nº 3, haurà de tenir una porta abatible, d'amplada mínima 0,80 m. i amb una obertura en sentit de l'evacuació cap a l'espai marcat amb el nº 8, per poder sortir a l'exterior.

  • La sala d'instal·lacions de la planta segona hauria de ser sector d'incendis independent.

  • Les activitats que es realitzin a l'aula polivalent situada a la planta segona no podran

  • superar les 100 persones d'aforament.

  • A l'aula de música de la planta soterrani no es podran superar les 50 persones d'aforament.

  • Com a condicions generals s'hauran de complir els aspectes de sectorització, recorreguts d'evacuació i instal·lacions indicades en la NBE-CPI-96, i s'haurà de valorar quan es realitzi el projecte que contempli els aspectes indicats.

Donat que l'àmbit d'aquest projecte esta directament reacionat amb l'antic escorxador, edificació modernista de l'any 1915, obra de l'enginyer Mercior de Palau, declarada bé cultural d'interès local, amb nivell de protecció A; aquesta actuació ha estat informada favorablement pel Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró en reunió celebrada el dia 2 de novembre de 2005.

Vist que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

Vist l'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar el projectes municipals d'obres.

Vist l'article 2.d) dels Estatuts fundacionals de PUMSA, que estableix que aquesta societat te per objecte, sempre que siguin d'interès públic, la promoció, construcció i rehabilitació de tota classe de béns immobles, destinats a serveis i usos públics, prèvia delegació expressa del ple de l'Ajuntament.

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment el "Projecte bàsic i executiu d'edifici d'equipaments a cal Collut-Escorxador ", redactat pels arquitectes Moisès Capdepadrós Culell i Llorenç Capdepadrós Cebrià, promogut per Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, que té per objecte la construcció d'una edificació aïllada, de planta soterrani, planta baixa i dos mes amb 968,00 m2 de superfície útil al carrer Herrera, destinada a equipaments municipals, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.044.000,00 € IVA inclòs, sota les condicions següents:

Servei d'Obres :

Les indicades pel cap del servei d'Obres en el seu informe de data 24 de gener de 2006.

Secció Llicències d'Activitats:

Les indicades per la secció de Llicències d'Activitats en data 1 de febrer de 2006.

les quals s'hauran de complimentar per PUMSA abans de l'aprovació definitiva del projecte.

Segon.-

Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS., durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents.

Tercer.-

Encarregar l'execució de les obres contemplades en el projecte a l'empresa pública municipal PUMSA.

Quart.-

Comunicar els anteriors acords als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, Gestió Econòmica, Urbanisme, Participació Ciutadana, al Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, al Patronat Municipal de Cultura i a la Colla Castellera Capgrossos de Mataró als seus efectes. "

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, expressa el vot afirmatiu de la seva formació en aquest punt. Es tracta d'un sí de celebració i d'il·lusió, perquè a més coincideix amb el desè aniversari de la colla castellera. Ha costat temps arribar fins a aquest moment €ja l'any 2002, CiU va presentar una proposta de resolució que inicialment va quedar sobre la taula, però que després va contribuir a desencallar unes converses que feia quatre anys que s'allargaven€. L'important, però, ara és que es pugui fer tot allò que es té previst en el menor temps possible i que els Capgrossos de Mataró, que tants èxits i tan bé representen la ciutat, tinguin un espai en condicions on poder-se preparar.

 

El senyor David Rovira, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, també recorda que durant la picabaralla generada en l'esmentat ple del 2002, arran de la proposta de CiU, el PPC va suggerir deixar el tema sobre la taula per a evitar que es convertís en un objecte de polèmica. A partir d'aquest moment es va començar a caminar més fermament en la línia del consens.

Avui es fa un pas important amb l'aprovació d'aquest protocol de conveni, al qual el PPC s'hi sumarà. Es tracta d'una qüestió que omple de satisfacció perquè suposa un bé per a la ciutat i un recolzament a la "marca Mataró" i, en especial, a la colla castellera que, de ben segur, aviat es convertirà en la millor colla de tot Catalunya.

A més, d'aquesta manera es podrà donar sortida a l'Escorxador €preocupació ja de lluny de la formació€, espai envejable i emblemàtic que ha romàs certament abandonat en aquests darrers temps.

Finalment, el Sr. Rovira felicita la colla castellera per aquest nou espai de què disposarà.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, utilitza una metàfora castellera per a explicar la suma d'esforços que han posat tots plegats per arribar a l'aprovació d'aquest projecte. Entre tots els grups han carregat un 4 de 9, que és el castell més alt que fins ara han pogut carregar els Capgrossos, i que ha coronat com a anxaneta el Sr. Vilert.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

12 - APROVACIÓ DEL CONVENI SIGNAT ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA (PUMSA) I LA COLLA CASTELLERA CAPGROSOS DE MATARÓ, RELATIU A LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOU EQUIPAMENT MUNICIPAL COM A SEU SOCIAL DE LA COLLA.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

 

"En data 28 de gener de 2005 es va signar un document anomenat PROTOCOL ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA (PUMSA) I LA COLLA CASTELLERA CAPGROSSOS DE MATARÓ, representats per l'alcalde president Joan Antoni Baron Espinar, el president del Consell d'Administració Arcadi Vilert Soler i el delegat Sergi Valdé Guañabens, respectivament.

L'objecte d'aquest document és solucionar el problema de manca d'espai físic on poder dur a terme les activitats de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró.

A tal efecte, l'Ajuntament de Mataró posa a disposició de PUMSA, de manera gratuïta i pel termini de 50 anys, la superfície necessària per edificar, en una finca de titularitat municipal, un equipament adaptat a les necessitats de la colla, relacionades amb el seu objecte social de caire cultural, esportiu i lúdic.

A canvi, la colla, constituïda l'any 1996 amb l'objecte social que s'esmenta, a més de potenciar amb les seves activitats la capitalitat de Mataró i augmentar la seva projecció exterior, subscriurà un contracte d'arrendament de la totalitat de l'esmentada edificació amb PUMSA, quan aquesta edificació estigui acabada.

Vist l'article 41 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, que atribueix al Ple Municipal la competència per a la cessió dels béns patrimonials.

Vistos el articles 211 i següents del Reial decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya sobre les cessions dels béns patrimonials.

Vistos els anteriors informes jurídic i econòmic respectivament, que s'adjunten.

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple Municipal l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar el Protocol signat en data 28 de gener de 2005 entre l'Ajuntament de Mataró, Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA) i la Colla Castellera Capgrossos de Mataró, i també l'Addenda que apareix incorporada a l'esmentat document de febrer de 2006, la qual actualitza el manifesten V del conveni, que té per objecte donar solució al problema d'espai físic que pateix la colla per a realitzar les seves activitats culturals, esportives i lúdiques.

Segon.

- Executar les obligacions que es recullen en l'anterior document a mesura que successivament es produeixin els esdeveniments que s'esmenten, amb la formalització prèvia dels tràmits administratius que la normativa requereixi pera a cada tipus d'operació.

Tercer.-

Notificar els anteriors acords al delegat de la Colla Castellerera Capgrossos de Mataró i al gerent de PUMSA, als seus efectes.

Quart

.- Igualment comunicar-los als serveis municipals de Gestió Econòmica i Manteniment i als patronats municipals de Cultura i Esport i al Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

- Servei d'Urbanisme-

13 - APROVACIÓ DEFINITIVA ESTUDI DE DETALL FRAY LUIS DE LEÓN 72-76 / RAMON LLULL 14-16.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern local de 28 de novembre de 2005, va aprovar inicialment l'Estudi de detall d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres situat al c. Fray Luis de Leon, 72-76 amb Ramon Llull, 14-16, presentat per Promocions Antic Iluro, SL., i redactat per Taller d'Arquitectura Carlos Moya Pulido.

Consta a l'expedient que s'ha notificat l'acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l'estudi de detall. S'ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 8/12/2005 núm. 293, en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari de 7/12/05 i en els taulers d'edictes municipals.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació ni suggeriment.

El document no ha sofert cap modificació des del tràmit de l'aprovació inicial, essent en el seu moment informat favorablement. Els redactors també han presentat el document en suport informàtic i han aportat còpia original de les escriptures per la validació de les aportades per còpia simple tal i com se'ls indicava en l'aprovació inicial del document.

Aquest Estudi de detall es redacta en base a l'article 13 de les NN.UU. del PGOM/96 i la disposició transitòria quarta de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya i la seva Llei de modificació 10/2004, avui Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i per tant, és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat.

A la vista de que s'ha exposat PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

 

 

Primer.- Aprovar definitivament l'Estudi de detall per la regularització de fondària edificable d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres situat al c. Fray Luis de Leon, 72-76 amb Ramon Llull, 14-16, presentat per Promocions Antic Iluro, SL., i redactat per Taller d'Arquitectura Carlos Moya Pulido.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.-

Notificar el present acord a Promocions Antic Iluro, SL., a la resta d'interessats que resulten de l'expedient i al Servei Municipal de Llicències.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

14 - APROVACIÓ DELS TREBALLS PREPARATORIS SOBRE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL A L'ÀMBIT DE " L'EIX HERRERA ", APROVACIÓ DEL CONVENI URBANÍSTIC A SIGNAR AMB LES SOCIETATS NOU TARTER SL I ETAL SA, SOBRE EL SECTOR DE PLANEJAMENT CLEMENT MAROT I DECLARAR A PUMSA ADMINISTRACIÓ EN L'ÀMBIT DEL SECTOR CLEMENT MAROT.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

A. Modificació puntual del Pla general d'ordenació L'EIX HERRERA.

El pla general vigent preveu a llevant de la ciutat un seguit de sectors i sòls industrials dintre de la trama urbana de l'eixampla Cabanyes, que s'han anat mantenint actius amb més o menys intensitat fins al dia d'avui.

Es tracta de tres illes contigües de caràcter industrial situades al bell mig del barri de Palau- Escorxador, que limiten pel sud amb el carrer Herrera.

L'Ajuntament ha fet un encàrrec de treballs per estudiar una proposta de transformació d'aquest conjunt industrial, cap a una zona de caràcter mixt residencial - activitat econòmica, que comportaria la regeneració d'una part important de la ciutat.

L'abast de la modificació del Pla General que es proposa es resumeix de la forma següent:

  • Es reconverteixen els usos industrials actuals, passant a usos mixtes (80 % ús residencial i 20 % ús terciari) més adequats a l'entorn urbà en que es troba.

  • Es crea un nou eix cívic sobre l'actual carrer Herrera com a possible itinerari des del centre, que millori la integració de l'actual equipament de l'Escorxador amb el teixit de la ciutat, reforçant i obrint-hi nous accessos, avui únic des del carrer prat de la Riba.

  • S'obté un sòl d'equipaments comunitaris concentrat a l'illa de l'escorxador, de manera que complementi i asseguri una major funcionalitat de les actuals instal·lacions catalogades del Escorxador, a l'hora que permeti ubicar-hi una nova escola d'ensenyament primari.

  • Es recupera la xemeneia de l'antiga fàbrica Clement-Marot com element singular que configura l'espai públic.

 

Els paràmetres bàsics de la proposta de modificació del Pla General son:

  • La transformació del sostre industrial, comportarà l'obtenció de 11.200 m² aproximadament de sòl públic repartits en sòl d'equipaments, espais lliures i carrers, així com una reducció de 13.200 m² aproximadament del sostre potencial actual.

  • L'ordenació volumètrica que es proposa, a nivell indicatiu i a concretar en un futur pla de millora urbana, parteix d'una tipologia d'alineació de vial de baixos mes 3 plantes de promig, a excepció d'uns edificis singulars situats amb front als nous espais lliures de la confluència amb el futur equipament, que podran arribar a 6 plantes (baixos mes 5 plantes).

  • Es preveu un sostre total edificable de 30.800 m2 (1,4m2/m2), dels quals un mínim de 8.660 m² seran d'ús terciari, i d'aquèsts 2.500m² es situaran en les plantes baixes dels edificis residencials, per tal de potenciar els elements de connexió dels espais lliures.

  • El sostre residencial serà de l'ordre de 22.140 m2 i es desglossa en un 70% per a habitatge lliure (15.520m2), un 20% per a habitatge de protecció pública (4.430m2) i un 10% per a habitatge de preu concertat (2.210m2).

  • Es calcula un nombre aproximat de 270 habitatges en tot el conjunt del nou PMU-09, que resulta d'aplicar una ratio de 85m² de sostre per habitatge lliure i de 75m² de sostre per habitatge protegit i concertat.

 

 

 

B. El conveni de col·laboració urbanística sobre l'àmbit del Sector Clement Marot.

L'àmbit global de l'EIX HERRERA, inclou el sector de planejament "Clement Marot" de desenvolupament potencial en sòl urbà, sector de reindustrialització, clau 2b, ocupat actualment per les instal·lacions de la fàbrica ETAL SA.

El 27 d'octubre de 2005, va entrar al registre d'entrades de l'Ajuntament, un escrit signat per Àngel Fàbregas i Julià, en representació de ETAL, SA, Pilar Fàbregas i Julià, en representació de NOU TARTER SL. També el signen, els membres del Comitè d'Empresa i per tant representants legals de la totalitat de la plantilla de treballadors de l'empresa ETAL, SA, i altres representants sindicals.

En l'escrit presentat, es posen de manifest els extrems següents:

  1. Que la mercantil ETAL SA, es dedica a l'activitat de tints i acabats del ram tèxtil, realitzant la seva activitat en els locals arrendats a la societat NOU TARTER SL, situada al carrer Prat de la Riba de Mataró.
  2. Que degut a les circumstàncies tan negatives que afecten a tot el ram tèxtil, es fa molt difícil la continuïtat de l'activitat, doncs si be no s'han esgotat totes les possibilitats de reconversió, una de les quals ha consistit en una important reducció de la plantilla, perfectament pactada amb els afectats i representants legals, que si be ha significat una reducció notable en els costos, no s'aprecia com a suficient per superar la falta de comandes i la facturació reduïda, degut a la baixada en picat dels preus de fabricació, motivats per l'extraordinària oferta existent en el mercat, doncs existeix una capacitat de fabricació molt superior a les necessitats reals, motius pels quals no s'aprecia una solució fàcil a curt termini.
  3. Que durant tot l'any 2005, conjuntament amb els representants legals del treballadors, s'han tractat de buscar la millor solució per tal que aquestes dificultats en quan a la continuïtat de l'activitat i l'eventual cessament i per tant la pèrdua dels llocs de treball, en el supòsit de que es produís, fos el mes acurat possible a fi i efecte de no causar perjudicis als interessos legítims de la plantilla.
  4. Que tenint en compte la situació patrimonial de l'empresa ETAL SA i els drets d'arrendament que ostenta sobre els locals, es fa possible que amb el compromís de la renúncia sobre els mateixos i prèvia qualificació dels terrenys on estan ubicats, com a zona residencial, per part de l'Ajuntament de Mataró, l'empresa propietària NOU TARTER SL, indemnitzarà a ETAL SA perque així pugui assumir el pagament de les quantitats corresponents a les indemnitzacions de la plantilla de treballadors, fins el màxim legal de 45 dies per any de servei, amb el límit de 42 mensualitats.
  5. Que aquesta solució es contempla no solament com la més adient sinó com l'única possible i satisfà perfectament totes les aspiracions de la plantilla de treballadors, representats pels signants de l'escrit, doncs s'ha de tenir en compte que les indemnitzacions que s'ofereixen són les màximes legals que estableix la legislació laboral en matèria d'acomiadaments individuals i col·lectius.
  6. Com a conclusió, les parts signants de l'escrit demanen a l'Ajuntament, que accedeixi a la petició de qualificació com a zona residencial dels terrenys on estan ubicats els locals arrendats a ETAL SA, propietat de la mercantil NOU TARTER SL.

La totalitat del sòl propietat de la societat NOU TARTER SL, arrendat a ETAL SA, forma part del sector 2b-05 "Sector Clement Marot" (Desenvolupament potencial en sòl urbà, sector de reindustrialització, clau 2b).

Atesa la coincidència temporal en l'estudi de la transformació urbanística de l'EIX HERRERA i la petició formulada pels propietaris, arrendataris i treballadors del sector Clement Marot, s'ha plantejat la signatura d'un conveni de col·laboració urbanístic que estableix les condicions de transformació d'aquest àmbit de reindustrialització, partint dels criteris generals establerts per tot l'EIX HERRERA i amb les especificitats pròpies del sector Clement Marot.

 

C. La designació de PUMSA com Administració actuant en el desenvolupament del Sector Clement Marot.

Els treballs preparatoris per la modificació del Pla General de l'àmbit de L'EIX HERRERA, preveuen el sistema de cooperació per l'execució del planejament de tot l'àmbit.

El Ple de l'Ajuntament en sessió ordinària del mes de novembre de 2002 va atribuir a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. €PUMSA- el caràcter d'entitat urbanística especial, de conformitat amb els articles 22 i 23 de la vigent Llei d'Urbanisme. Les entitats urbanístiques especials, poden tenir, a més a més el caràcter d'administració actuant, quan així ho determini la corporació municipal.

Com en altres sectors de planejament municipal que s'han de desenvolupar pel sistema de cooperació, l'Ajuntament nomenarà a PUMSA administració actuant en el sector de Clement Marot, l'execució del qual es preveu que liderarà la transformació de l'EIX HERRERA.

Es per aquest motiu que PUMSA també signarà el conveni que s'esmenta en el punt B.

Per tot el que s'acaba d'exposar, virtut del que estableix la normativa urbanística vigent (Text Refós de la Llei d'Urbanisme -D.Legislatiu 1/2005 de 26/7-) PROPOSO al Ple municipal, l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar els treballs preparatoris relatius a la modificació del Pla General d'Ordenació Municipal que afecten l'àmbit de L'EIX HERRERA.

Segon.- Aprovar el programa de Participació Ciutadana previst per aquesta modificació del Pla general, el qual figura com annex a la present proposta i donar publicitat íntegra al seu contingut.

Tercer.- Aprovar el conveni de col·laboració urbanística signat pel Conseller Delegat d'Urbanisme i president del Consell d'Administració de PUMSA i les societats Nou Tarter SL i Etal SA, relatiu al desenvolupament del Sector "Clement Marot", el qual està inclòs en l'àmbit de l'EIX HERRERA.

Quart.- Declarar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. €PUMSA- administració actuant en el desenvolupament del Sector Clement Marot (inclòs dins de l'àmbit superior de l'EIX HERRERA) reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents.

Assignar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. €PUMSA - la percepció del sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al 10% d'aprofitament urbanístic del sector Clement Marot i les cessions previstes en el conveni de col·laboració urbanística al que es refereix el punt tercer de la present proposta. Els sòls de cessió s'hauran d'integrar en el patrimoni municipal del sòl i acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l'Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

Cinquè.- Publicar els presents acords en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, als taulers d'edictes i a la web municipal, iniciant-se un període d'informació pública, durant el qual es podran presentar els suggeriments i al·legacions que s'estimin convenients.

Sisè.- Notificar els presents acords a Etal SA, Nou Tarter SL, PUMSA, al Servei de Gestió Econòmica i a les entitats municipals que pertoquin segons el programa de participació ciutadana."

 

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot a favor de l'aprovació d'aquests treballs preparatoris perquè es considera que urbanísticament i social és una millora qualificativa i de potenciació de l'àmbit de "l'Eix Herrera", que aposta clarament pels equipaments culturals. D'entre aquests, cal destacar l'edifici de la colla castellera, l'Escorxador, i l'escola de nova creació.

Les actuacions en aquest eix de llevant han anat agafant embranzida des que s'han anat concretant solucions per als àmbits de Can Marfà i l'Escorxador que, de mica en mica, n'han augmentat l'atractiu.

Una altra cosa, però, és l'anàlisi feta pel regidor des del punt de vista socioeconòmic. Cal esperar que aquestes previsions de futur siguin encertades, però no en podem estar del tot segurs.

A nivell econòmic, és una llàstima la pèrdua progressiva de sòl industrial €en gran part marcada per la desaparició de les empreses tèxtils€, que s'està omplint d'indústries de petit format tecnològic. Però tampoc es pot menystenir que, segons els experts, no és bo que tots els municipis a l'entorn de Mataró i de Barcelona apostin pel mateix tipus d'indústria. D'acord que apostar per la tecnologia és apostar pel futur, però no necessàriament és sinònim de progrés, cal una anàlisi més profunda. El Sr. Valls demana, doncs, que se'n faci una reflexió perquè potser no és moment encara de renunciar totalment a la indústria tèxtil, en concret, i a la tradicional, en general. Efectivament s'està fent una aposta experimental que pot comportar riscos.

Per tant, el punt que preocupa CiU seria justament aquest, la situació arriscada que s'està creant a la ciutat a nivell socioeconòmic.

 

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reconeix que el Sr. Valls ha tocat una qüestió preocupant i delicada, el Mataró socioeconòmic. Comparteix la seva preocupació i recel.

Quan es fan apostes urbanístiques i industrials en un sentit és perquè es creu que la indústria seguirà aquest camí, però no es deixa d'estar davant d'una previsió. L'aposta del Govern, des del 96 ençà, ha fet un gir absolut: l'any 96 es feia una aposta d'esquena a mar €mirant a muntanya€, enfocada en la indústria grossa o tradicional, mentre que ara la situació és ben diferent. Quan el PP demanava que s'estudiés la possibilitat d'aconseguir formats més petits per a les indústries semblava que fos impossible.

En relació amb el projecte que es porta avui a aprovació, el Sr. Rovira admet que, des d'un punt de vista urbanístic, de ciutat i per a l'eix de llevant, representa una millora. Però també és cert que dóna la impressió que moltes de les actuacions que es fan des de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament s'improvisen una mica. En aquest cas concret de l'eix Herrera, també fa aquesta sensació de manca de visió global, fet que no treu que moltes de les solucions presentades siguin positives per a aquest àmbit de la ciutat.

El Sr. Rovira critica el fet que amb modificacions urbanístiques i generació de plusvàlues, qualsevol persona seria capaç d'endegar reformes €no s'hi val a presentar com a èxit, la "gestió de la circumstància" €. Si no hi hagués la possibilitat de les plusvàlues probablement seria molt més difícil embellir la ciutat. D'altra banda, el regidor del PP insinua que les reformes potser apareixen de manera una mica arbitrària, hi ha llocs que s'endrecen i d'altres no, especialment en l'àmbit concret de què s'està parlant.

El Sr. Rovira espera que el conveni que es porta a votació i presenta, com a objectiu, salvar la situació laboral a propòsit del cas ETAL, no es resolgui com es va resoldre el cas Can Gassol. I, més en detall, prega al Sr. Vilert que no eixampli el c/Prat de la Riba, que és un dels carrers més emblemàtics de la ciutat.

En definitiva, des del PP, hi ha certs projectes que es veuen amb bons ulls, però sempre hi plana l'ombra del dubte, de la manca de visió global, d'estratègia urbanística clara, de resposta unànime o consens, que fa que ara la formació es decanti per una abstenció crítica.

 

El senyor Arcadi Vilert comença aclarint que el conveni d'ETAL és posterior a la reflexió urbanística sobre l'eix Herrera. La primera intenció del Govern era traslladar l'empresa, però foren els treballadors els qui van decidir que es dugués a terme el tancament com a millor solució.

En relació a la situació de Fidel Fàbregas o ETAL cal diferenciar-los del canvi que s'està produint en el teixit industrial i de la crisi del tèxtil, en concret. Es tracta de dues empreses que eren auxiliars del tèxtil i, per tant, la seva supervivència no estava en les mans dels empresaris respectius malgrat n'haguessin millorat els recursos tecnològics. El tancament era, doncs, inevitable.

Pel que fa a l'aposta del Govern per una nova tipologia d'indústria inclou totes aquelles empreses "portadores de futur" i no només tecnològiques. És a dir, s'està promovent la creació de moltes empreses de serveis que passen a ampliar el sector terciari de la ciutat, així com iniciatives vinculades al món de l'art, la creativitat, l'artesania, entre d'altres. Per tant, totes aquestes empreses configuraran un teixit terciari de 8.600 m2 de sostre que no només es destinarà a creació tecnològica.

Finalment, en relació amb les reconversions i els canvis, el Sr. Vilert, lamenta la pèrdua de llocs de treball del món del tèxtil, però sense perdre temps cal tenir els ulls clavats en el futur.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix al Sr. Rovira que s'està parlant del c/Prat de la Riba, però del tram de Florida Blanca cap a llevant, i no cap al Rierot. Aquest tram està sent objecte de converses amb els veïns per veure quina és la solució que s'hi pot donar.

 

El senyor David Rovira, a propòsit de l'aclariment del Sr. Alcalde pel que fa al c/Prat de la Riba, recorda que el Sr. Vilert, en el seu moment, va tenir problemes amb els veïns arran d'unes propostes. Cal anar en compte a l'hora de respectar les característiques tan pintoresques del carrer i els desitjos dels veïns.

En referència a la reflexió del Sr. Vilert, el Sr. Rovira admet que és cert que cal mirar endavant però no ho és menys que quan es tracta un tema de tancament en un ple municipal davant 27 persones, la visió optimista costi d'implantar, sobretot si tots tenim al cap episodis recents d'altres situacions similars que s'han resolt amb grans dificultats i problemes.

També és important tenir la sensibilitat des de l'Ajuntament de poder ajudar una empresa que passa per mals moments a solucionar qüestions d'indemnització, per exemple, o reconèixer l'esforç dels empresaris que lluiten fins a l'últim moment perquè ningú no en surti perjudicat, entre d'altres.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

 

15 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL RELATIVA AL SISTEMA DE DOTACIONS D'HABITATGE PÚBLIC.

El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"La Llei 10/2004 de 24 de desembre (de modificació de la Llei 2/2002 de 14/3 d'Urbanisme) pel foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, en el seu article 1, va introduir una modificació a l'article 34 de la Llei 2/2002, creant un nou sistema urbanístic: el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics, el qual ha quedat regulat definitivament en el Text Refós de la Llei d'Urbanisme (D.Legislatiu 1/2005 de 26/7) de la forma següent:

L'article 34.3, estableix que el planejament urbanístic general pot preveure com a sistemes urbanístics, reserves de terrenys destinats a habitatges dotacionals públics. Aquest sistema compren les actuacions públiques d'habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. Aquestes polítiques s'han d'especificar en la Memòria Social del planejament urbanístic.

Per altra banda, l'article 58.g, quan regula el contingut del plans d'ordenació urbanística municipal, estableix que aquèsts poden definir el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics i preveure reserves d'aquest tipus en substitució total o parcial de la reserva d'equipaments, sempre que s'acrediti que no cal destinar-los a equipaments públics. Aquestes reserves no poden ésser superiors al 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals.

Aquesta nova possibilitat sorgida de les darreres reformes legislatives del dret urbanístic català, ve a donar suport a aquella figura de l'equipament assistit, que va crear el Pla General d'Ordenació Municipal 1997, la cessió obligatòria del qual va ser anul·lada per sentència del TSJ de Catalunya de 27/7/2001.

Dins del marc de la Memòria social urbanística que es tramita simultàniament, a l'empara de la nova normativa urbanística transcrita anteriorment, el canvi de qualificació de diversos sòls d'equipaments públics per passar-los al nou sistema d'habitatges dotacionals públics, justificant-se la necessitat del canvi i les condicions previstes en els articles 34 i 58 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme.

L'Ajuntament, en coordinació amb la Direcció General d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, ja va impulsar i tramitar anteriorment una modificació puntual del Pla General, aprovada definitivament el 29/12/04, per crear la nova qualificació de dotació d'habitatge públic (clau DHp) per possibilitar la construcció (en el barri del Pla d'en Boet) d'habitatges públics, en règim de lloguer amb limitació temporal d'ús i en condicions de renda assequible per a col.lectius amb necessitats específiques i pocs recursos.

Ara, amb una visió mes general de ciutat, es proposa una nova modificació del Pla General, per incloure en el "Sistema de dotació d'habitatge públic" ja creat, altres sòls d'equipaments, amb la finalitat de compaginar en el mateix edifici l'ús d'equipament i el d'habitatge públic, segons les condicions previstes en la normativa urbanística abans transcrita.

Així doncs, l'objectiu de la modificació del Pla general que es tramita es modificar la qualificació dels set solars d'equipaments que es transcriuran a continuació, distribuïts dins del sòl urbà de Mataró, als barris de l'Eixampla de llevant i de ponent, la Llàntia, Cerdanyola i Figuera Major, qualificats de sistema d'equipaments comunitaris, per qualificar-los de Sistema de dotació d'habitatge públic, (clau DHp).

Els àmbits afectats per la modificació son els següents:

    1. Equipament del Carrer Colon 8, cedit a l'Ajuntament en el desenvolupament del PERI 05 "Sector de Marina de Llevant".
    2. Equipament del Carrer Teià 5-9, al barri de La Llàntia, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la Unitat d'Actuació 28 "Carrer Teià".
    3. Equipament del Carrer Carlemany 6-2, al barri de Cerdanyola, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la Unitat d'Actuació 03 "Carrer València".
    4. Equipament del carrer València 92, al barri de Cerdanyola, cedir a l'Ajuntament en l'execució de la unitat d'actuació 02 "Carrer Sicília".
    5. Equipament del carrer Fortuny, cantonada amb el carrer Alarcon, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la unitat d'actuació del Verdet.
    6. Equipament del carrer Núñez de Balboa 12, cedit a l'Ajuntament en l'execució del PERI del Torrent de Les Canyes .
    7. Equipament del carrer Riera de Figuera Major, entre els carrers Josep Maria de Segarra i Joan Oliver, cedit a l'Ajuntament en l'execució del Pla Parcial de Figuera Major.

S'aprofita la present modificació puntual de Pla general, per modificar també el redactat de l'article 287-bis "Condicions de gestió del sistema de Dotació d'Habitatge Públic" de les NNUU del PGOM/96, en el sentit de substituir la figura de l'estudi de detall (desapareguda segons el Text Refós de la Llei d'Urbanisme) per un document annex al projecte d'obra.

Per tot el que s'acaba d'exposar vista la normativa urbanística vigent (Text Refós de la Llei d'Urbanisme -D legislatiu 1/2005 de 26/7) ROPOSO al Ple municipal, l'adopció dels següents

ACORDS

:

Primer.-

Aprovar inicialment la modificació del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, per tal d'incloure en el Sistema de dotació d'Habitatge Públic (DHp), set solars qualificats fins ara de

Sistema d'Equipaments Comunitaris i que passaran a ser Sistema de Dotació d'Habitatge Públic.

Segon.-

Aprovar així mateix el Programa de participació Ciutadana previst per aquesta modificació del Pla General, que figura annex a la present proposta, del que se'n donarà íntegra publicitat.

Tercer.-

Publicar els precedents acords en el Butlletí Oficial de la Província, en els taulers d'edictes, a la web municipal i en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, atorgant un període d'informació pública d'un mes, per tal que qualsevol persona interessada pugui presentat les al·legacions que estimi pertinents.

Quart.-

Notificar els presents acords a les entitats previstes en el Programa de Participació Ciutadana annex. "

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, comença recordant que el seu grup, des d'un bon principi, va recolzar ja en la seva presentació aquest Pla Local d'Habitatge. Val a dir, però, que es tracta d'un document molt tècnic al qual, en la mesura que s'ha pogut, s'han fet aportacions, sobretot programàtiques, que ja es veurà com s'acabaran materialitzant. Pel seu alt grau d'especialització, es fa difícil contradir les previsions de creixement a nivell sociològic que s'hi fan i, en tot cas, ja se'n durà a terme el seguiment corresponent.

D'altra banda, allò que CiU considera més urgent és el fet de concretar com es desenvoluparà aquest pla. El Sr. Valls anticipa que el seu grup volia presentar avui una proposta de resolució que finalment serà retirada fins al proper ple per no avançar-s'hi massa. Però sí que apunta que la solució podria raure en què el dia a dia d'aquest Pla d'Habitatge es vagi tractant en els plens i es vagin debatent propostes de resolució regularment. Està molt bé promoure la participació ciutadana en totes aquestes qüestions, evidentment, però tot sovint es perd energia i capacitat de seguiment amb massa sessions tècniques, reunions paral·leles, etc. Fóra bo marcar-se una pauta positiva, a nivell plenari, de presentació de propostes de resolució per anar desenvolupant plegats el pla.

En definitiva, l'important és que aquest Pla General marqui unes línies que permetin anar treballant i, sobretot, anar produint resultats a curt termini €sis mesos€, que es puguin analitzar amb temps.

 

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, destaca que aquest punt tracta un tema cabdal per al ciutadà, l'habitatge.

El fet que tots els grups hagin insistit sempre en la necessitat de promoure polítiques actives de millora de la problemàtica de l'habitatge, constata la importància d'aquesta realitat. Ara bé, potser és cert que s'ha trigat una mica en concretar mesures que permetin apropar-se a solucions reals. Com a grup municipal de la ciutat, el PP es mostra satisfet de participar en positiu en un projecte que pretén intentar millorar en part aquesta polèmica realitat.

Pel que fa al Pla d'Habitatge, el Sr. Rovira n'admet l'aspecte tècnic però també en destaca la part programàtica i d'empremta política que rau en el consens assolit per totes les forces. Quan es dóna, és important celebrar-ho i fer arribar als mataronins aquest motiu de satisfacció. La política ha de servir per a donar sortida als problemes que més preocupen els ciutadans i fóra bo fer-los-ho arribar, així com aquelles propostes que arriben de l'oposició i que sovint topen amb una escassa cobertura mediàtica. És important que els grups municipals que tenen presència a la ciutat es posin d'acord amb qüestions tan prioritàries i, doncs, aquest d'avui és un motiu de satisfacció. És en aquest marc que el PP proposa als altres grups la preparació i signatura d'un pacte de consens sobre l'habitatge i que avui es presenta formalment. Agraeix la bona acollida de la proposta i l'esforç de tots plegats.

El PP ha fet un munt d'aportacions importants, moltes d'elles recollides i, d'altres, en consideració, així com preguntes, perquè el pla no és un recull de mesures tancades, sinó dinàmiques i flexibles. Tracta temàtiques molt àmplies que impliquen moltes subàrees de l'Ajuntament que no es poden oblidar i un seguit de problemàtiques que afecten directament els ciutadans. Qualsevol reflexió que se'n faci és, doncs, positiva. Aquest és l'esperit que ha guiat l'esforç del PP al llarg de l'elaboració i presentació d'aportacions al pla.

Finalment, és un dia per a celebrar el consens €més enllà de les polèmiques sorgides inicialment€ que convé materialitzar amb un pacte per l'habitatge i mantenir al llarg de tot el procés perquè els mataronins s'ho mereixen.

 

El senyor Genís Bargalló puntualitza que aquest pla no és exclusivament un punt de partida sinó una continuïtat de les polítiques que ja s'estaven duen a terme. De fet, la majoria de les accions previstes impliquen continuar aplicant mesures que ja s'estan produint, com ara la construcció d'habitatges, la mediació social o la mediació a través de la borsa de lloguer per als joves, entre d'altres. Òbviament no és suficient però ara, amb aquesta injecció econòmica important, es podrà donar el salt quantitatiu i qualitatiu que cal.

Com a Govern, es recull la proposta de la realització d'un pacte social de l'habitatge, perquè es tracta d'una idea positiva. En els propers dies, es mirarà d'aportar una proposta perquè sigui estudiada amb l'ajut de tots els grups a fi d'assolir aquest pacte de l'habitatge que assentarà les bases d'una possible futura mesa de l'habitatge.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, en primer lloc, celebra el consens aconseguit i agraeix l'esforç de tots plegats, sobretot en una qüestió que preocupa tant als ciutadans.

En segon lloc, en nom del Govern, el Sr. Alcalde mostra la seva disposició a materialitzar aquest consens en un pacte per l'habitatge. S'espera que en els propers dies es pugui avançar en l'elaboració d'un document que aglutini les voluntats de tothom, que reculli, doncs, aquest consens assolit i que se signi per tots els grups.

 

El senyor David Rovira agraeix el torn de paraula concedit, així com el fet que l'alcalde hagi sabut copsar el sentit de la proposta de pacte per l'habitatge presentada pel PP i l'hagi feta pública. Vaticina que aquest pacte farà un gran servei a la ciutat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

16 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MEMÒRIA SOCIAL URBANÍSTICA DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL DE MATARÓ 1996.

El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, presenta la proposta següent :

"El Text Refós de la Llei d'Urbanisme (D.Legislatiu 1/2005) contempla la Memòria Social Urbanística, com un document essencial dels plans d'ordenació urbanística municipal.

Així, l'article 59 d'aquest text legal, estableix que els plans d'ordenació urbanística municipal, es formalitzen mitjançant diversos documents entre els que hi figura la Memòria Social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d'habitatge protegit i, si s'escau, dels altres tipus d'habitatge assequible que determini la Llei. A més, si el planejament ha inclòs les reserves relatives al sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics, cal justificar-ho en la Memòria Social.

L'avantprojecte de Llei del dret a l'habitatge de Catalunya en procés de tramitació, preveu en el seu articulat els aspectes que ha de contenir la Memòria Social Urbanística, en relació al foment, la localització i les característiques de l'habitatge protegit en les seves diverses modalitats.

Malgrat no ser un text legal vigent i aplicable, l'avantprojecte de Llei preveu aspectes no regulats fins ara sobre el contingut de la Memòria Social Urbanística, que ajuden a estructurar aquest nou document urbanístic. També determina que en el cas d'existir un Pla Local d'Habitatge, la Memòria Social Urbanística es pot remetre a l'avaluació efectuada en aquell instrument.

En els darrers temps, l'Ajuntament ha tramitat el "Pla Local d'Habitatge 2005-2015" el qual va ser aprovat definitivament el 20 de febrer de 2006.

Aquest document, que no té caràcter urbanístic, juntament amb el seu extens programa de participació ciutadana, és el fruit d'un context sensiblement diferent al Pla d'Habitatge del 2001. El nou Pla, te en compte les conseqüències dels creixements demogràfics experimentats a la ciutat, el constant increment del preu de l'habitatge i la participació de la ciutadania, cada vegada mes activa, en els afers públics que l'afecten.

El "Pla Local d'Habitatge 2005-2015" preveu donar continuïtat a una política activa de l'Ajuntament per donar resposta a les demandes socials d'habitatge, fent un important salt quantitatiu i qualitatiu, avalat per un nou marc legal i amb les dotacions econòmiques necessàries, tant per part de l'Ajuntament com de la Generalitat de Catalunya a través de les noves polítiques de suport a l'habitatge públic i protegit.

Es parteix de la xifra màxima d'habitatges que el territori de Mataró es capaç d'assumir en els propers deu anys, en base a l'actual consolidació territorial de la ciutat, les seves característiques físiques i dins d'un marc de sostenibilitat ja no només de la ciutat de Mataró, sinó d'un àmbit territorial més ampli.

La Memòria Social Urbanística redactada pels serveis tècnics d'Urbanisme, incorpora doncs, tot el treball realitzar en el marc del "Pla Local d'Habitatge 2005-2015", i el transforma en un document urbanístic que complementa el Pla General i el situa en el seu mateix rang normatiu.

El punt de partida de la Memòria Social, es un estudi de la població i de l'habitatge de la ciutat en el que, com a grans blocs, s'analitza el creixement de la població des de l'any 1986 fins el 2005, el creixement de la població de nacionalitat estrangera (que per l'any 2005 es situa en un 12,55%) i l'estructura de les llars.

Dins de l'apartat de l'evolució urbanística de la ciutat, s'analitzen els darrers grans creixements, bàsicament generats pel Pla General de 1996, encara que alguns d'importants ja es van produir anteriorment, dins de la mateixa dècada dels '90.

De la diagnosi sobre les necessitats d'habitatge, cal ressaltar l'apartat relatiu a la tipologia i règim d'habitatges socials necessaris a partir de l'estructura de la demanda social de la ciutat, tant a nivell del règim de tinença (lloguer o compra), com de les característiques dels habitatges (dimensions, nombre de peces, etc.) i en funció de l'estructura de les llars previstes, on cal destacar que mes de la meitat dels habitatges creats haurien de ser d'una o dues habitacions, tot i que també tenen pes els habitatges de tres habitacions a causa de les expectatives de descendència de les actuals parelles joves.

Dels diversos instruments legislatius existents actualment pel foment de polítiques socials d'habitatges que la Memòria Social analitza, cal ressaltar el relatiu a l'Habitatge Dotacional Públic, segons el que preveuen els articles 34 i 58 del text refós de la Llei d'Urbanisme. En aquest sentit, amb la Memòria Social s'habilita el planejament urbanístic general perque inclogui en la seva regulació, un nou sistema urbanístic anomenat d'habitatges dotacionals públics, a l'efecte de satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides.

Partint de l'habilitació que amb aquesta finalitat fa la Memòria Social, es tramita paral·lelament una modificació del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, per tal d'incloure en el Sistema de Dotació d'Habitatge Públic (DHp) ja creat anteriorment segons acord d'aprovació definitiva de 29/12/2004, set solars qualificats fins ara Sistema d'Equipaments Comunitaris i que passaran a ser Sistema de Dotació d'Habitatge Públic, que sumen un total de 9.867 m2 de sòl i una previsió de 259 habitatges.

Finalment, i a nivell de conclusions, el document de la Memòria Social Urbanística, fixa les dades següents:

Segons la diagnosis 2005-2015:

Estimació del creixement del parc d'habitatges..............................entre 8.618 i 11.280 habitatges

Estimació de necessitats d'habitatges assequibles............................entre 2.930 i 3.835 habitatges

Segons oferta prevista 2005-2015:

Previsió total parc habitatges nous........................................................................7.247 habitatges

Previsió total parc habitatges assequibles ........................................entre 2.584 i 2.834 habitatges

Per tant, d'aquestes dades se'n desprèn que la demanda potencial d'habitatge segons projeccions demogràfiques i projeccions de llars, no es podrà veure del tot coberta amb el nou parc d'habitatges previst. Es preveu però, atendre una quantitat significativa de les necessitats estimades d'habitatges assequibles, mitjançant les actuacions d'adquisició i rehabilitació dins de la ciutat, el servei de mediació i la construcció de nous habitatges assequibles provinents dels nou sectors, de sectors vigents no desenvolupats encara i dels sòls dotacionals de nova creació.

La Memòria Social proposa que els nous habitatges assequibles es situïn dins dels sectors que els han generat amb els percentatges que determina la Llei (20% habitatge protegit i 10% habitatge concertat), per tal d'afavorir al màxim la seva distribució dins la ciutat construïda, evitant concentracions excessives i abastant el màxim nombre de barris de la ciutat.

Respecte als barris amb menor potencial urbanístic, en quan a presència de sectors de desenvolupament susceptibles de generar habitatge públic, caldrà tal com especifica el Pla Local d'Habitatge, aprofundir i potenciar la política d'adquisició i rehabilitació i el servei de mediació per al lloguer.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vista la normativa urbanística d'aplicació vigent (Text Refós de la Llei d'Urbanisme €D. Legislatiu 1/2005) PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau dels següents

A C O R D S :

Primer.- Aprovar inicialment la Memòria Social Urbanística del Pla General d'Ordenació Municipal de Mataró 1996.

Segon.- Aprovar així mateix, el Programa de Participació Ciutadana previst per la tramitació d'aquest instrument de Planejament General, el qual figura com annex a la present Proposta, del que se'n donarà íntegra publicitat.

Tercer.- Publicar els precedents acords en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, en els taulers d'edictes i a la web municipal, atorgant un període d'informació pública d'un mes, per tal que qualsevol persona interessada pugui presentar les al·legacions que estimi convenients.

Quart.- Notificar els presents acords a les entitats previstes en el Programa de Participació Ciutadana annex."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

17 - DONAR COMPTE DE L'ACORD DE JUNTA DE GOVERN DE 20/2/06 SOBRE APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA LOCAL D'HABITATGE 2005-2015.

El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, dóna compte de l'acord següent :

"La Junta de Govern Local de 14 de novembre de 2005, va aprovar inicialment el "Pla Local de l'Habitatge 2005-2015", de la ciutat de Mataró.

Igualment es va aprovar el Programa de Participació Ciutadana que s'haurà d'aplicar en la

tramitació del Pla Local de l'Habitatge 2005-2015.

Aquests acords es van publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 2 de desembre de 2005; als diaris El Punt i La Vanguàrdia; als taulers d'edictes municipals i a la web municipal, obrint-se un període d'informació pública d'un mes.

Pel que fa al procés de participació, consta l'informe del Coordinador d'Habitatge, en el qual s'explica el procés de Participació que s'ha realitzat i conclou amb el seu informe favorable atès que s'ajusta al document aprovat " Programa de Participació Ciutadana que s'haurà d'aplicar en la tramitació del Pla Local de l'Habitatge 2005-2015" en la Junta de Govern Local de 14 de Novembre de 2005.

Durant el període d'informació pública s'han formulat propostes, suggeriments i consideracions en el sí del grup de Treball del Consell de Ciutat, del Grup Municipal de Convergència i Unió i del grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, que queden exposades en l'informe del Coordinador d'habitatge, i de les quals s'accepten i s'integren en el Pla d'Habitatge la gran majoria. Els motius pels quals no s'incorporen alguns dels suggeriments queden també motivats en l'informe esmentat i que seguidament es passen a relacionar.

Abans de relacionar el detall dels suggeriments i el seu efecte en el document que tractem cal dir que no suposen canvis substancials en les línies essencials del document per la qual cosa no és necessari sotmetre'l a un nou període d'informació pública.

Suggeriments, propostes i consideracions:

  • Document de propostes del Grup de Treball del Consell de Ciutat.

  1. Incrementar la funció de mediació social municipal per a facilitar l'accés a l'habitatge de lloguer.
  2. Es proposa la constitució d'un "observatori de bones pràctiques" amb la col·laboració del propi sector immobiliari..
  3. Facilitar el fet de compartir habitatge; amb les contraprestacions que s'estableixin, entre persones grans que viuen soles i/o amb problemes de mobilitat, amb joves
  4. Dissenyar un sistema de reallotjament i adquisició i rehabilitació d'habitatges per a sectors concrets de població, bàsicament gent gran que, per problemes de mobilitat no disposen en els seus habitatges actuals dels mínims exigibles de qualitat de vida.
  5. Identificar les zones, edificis i habitatges susceptibles de poder-se rehabilitar, mitjançant l'elaboració d'un mapa territorial que abasti tota la ciutat.
  6. Creació d'un ens ( Taula de l'Habitatge...) per tal que faci el seguiment i acompanyament de la implementació del Pla d'Habitatge. Aquest ens hauria d'estar conformat, com a mínim per representants de: Administració pública, sector immobiliari, sector social. Aquest ens podria, entre d'altres coses, treballar consensuadament per a l'elaboració dels indicadors de "bones pràctiques" esmentades anteriorment, així com vetllar per la necessitat que la necessitat de construcció i rehabilitació d'habitatge no malmeti el patrimoni de la ciutat.
  7. Aprofitar l'aplicació del Pla Local de l'Habitatge per afavorir el desenvolupament d'iniciatives d'economia social, com a model de nova construcció d'habitatge i de rehabilitació del mateix. I com a possibilitat d'incidir en el mercat immobiliari.

A més es realitzen altres consideracions que entenem que no s'ajusten a l'objecte d'aquest procés i que en tot cas cal donar resposta en document a part o en una altre àmbit.

  • Es demana a més, que es donin a conèixer els criteris que es faran servir en el registre únic de sol·licitants que està elaborant la Generalitat de Catalunya.
  • Es planteja potenciar la intermediació municipal per tal d'afavorir actuacions, com ara:

  1. Incidir entre els propietaris per facilitar el lloguer.

    • Es planteja la necessitat de disposar d'un cert parc patrimonial d'habitatge, per donar resposta social. Per a la qual cosa, cal definir tant els habitatges a adquirir com els criteris d'adquisició. En qualsevol cas, en la compra d'habitatge per part .de l'Administració s'ha de tenir present la seva distribució territorial en tota la ciutat.
    • Portar a terme una política activa de rehabilitació d'habitatges, sobretot en aquells afectats per patologies estructurals (sobretot aluminosi) per evitar que siguin ocupats per sectors de població amb menys recursos, amb el perill que això suposa.
    • Establir els mecanismes adients per tal que la coordinació entre diferents àrees i serveis de l'Ajuntament, així com la coordinació d'aquests amb d'altres nivells de l'administració Pública, ajudi a portar a terme les propostes assenyalades i la resta del Pla Local de l'Habitatge.

    Resposta.

    1. S'accepta la proposta. El PLH en parla però s'explicitarà més en la línia d'allò que també és suggereix de coordinació entre departaments..
    2. S'accepta la proposta, dins del marc de la creació d'una Taula de l'Habitatge com en la proposta número 7.
    3. S'accepta la proposta. S'incorpora dins de l'apartat 3.2 de vies d'accés a l'habitatge.
    4. S'accepta la proposta. S'elaboraran uns criteris per reallotjament i adquisició i rehabilitació d'habitatges per a sectors concrets de població, bàsicament gent gran que, per problemes de mobilitat no disposen en els seus habitatges actuals dels mínims exigibles de qualitat de vida.
    5. S'accepta la proposta. S'establirà un calendari de prioritats i s'iniciaran estudis per paulatinament disposar de dades en el sentit de la proposta.
    6. S'accepta la proposta. Es considera interessant dotar-se d'un àmbit on es pugui fer el seguiment del Pla Local d'Habitatge, la seva composició es determinarà.
    7. S'accepta la proposta. El text del Pla Local d'Habitatge ja en parla, en tot cas es mirarà de ser més explícit.

    Propostes i esmenes del Grup Municipal de Convergència i Unió per a ser incorporades al Pla Local d'Habitatge de l'Ajuntament de Mataró.

    Proposta d'incorporar a l'apartat 3.2 del document formes alternatives d'accés a l'habitatge.

    1. Dret d'habitació
    2. Intercanvi temporal d'ús dels habitatges
    3. Cessió d'ús dels habitatges
    4. Resposta.

      S'admeten les propostes 8, 9 i 10 d'incorporació en l'apartat 3.2 del document sota el títol "Facilitació a l'accés a l'habitatge".

      El primer cas pot consistir en una ampliació del servei d'intermediació que actualment es du a terme entre propietaris i llogaters

      Les altres dues fórmules d'accés a l'habitatge basades en la seva facultat d'ús, es proposa iniciar un estudi d'experiències similars, realitzades o en curs en altres administracions, per a poder avaluar la seva viabilitat sobre el parc públic d'habitatges municipal.

      Esmenes i consideracions del Grup Municipal Popular al document Pla Local d'Habitatge 2005-2015.

    5. Pacte de consens per l'habitatge per tots els grups municipals.
    6. Atenció específica a joves, gent gran i immigració, Interrelació de la gestió amb altres departaments municipals.
    7. L'abast del Pla hauria de ser a 25 anys.
    8. Encaix del Pla en la política urbanística municipal.
    9. Explicació més detallada i justificació de les xifres demogràfiques.
    10. Propostes de mesures de política fiscal
    11. Mecanismes de seguiment de compliment del Pla.

    Resposta.

    1. S'accepta la proposta.
    2. S'accepta la proposta. En el sentit que tot i que ja s'està actuant coordinadament, es pot aprofundir encara més.
    3. No s'accepta la proposta. Es agosarat en matèria d'habitatge, planificar a 25 anys vista, hi ha massa variables que poden desvirtuar escenaris de futur.
    4. No s'accepta la proposta. Allò que comenta la proposta es pertinent sobre el document urbanístic anomenat Memòria Social.
    5. No s'accepta la proposta. Existeix un document de diagnosi del Pla Local d'Habitatge on es detallen i justifiquen les dades elaborades pel Centre d'Estudis Demogràfics.
    6. S'accepta la proposta. Existeixen mesures fiscals pel que fa a la rehabilitació, s'estudiarà si es pot estendre a altres casos.
    7. S'accepta la proposta. En el marc de la Taula d'Habitatge proposada s'han de poder establir aquests mecanismes.

    A més es realitzen altres consideracions que entenem que no s'ajusten a l'objecte d'aquest procés i que en tot cas cal donar resposta en document a part o en una altre àmbit.

    • Planificació supramunicipal de l'habitatge.
    • Necessitat d'un debat sobre el creixement de la ciutat.
    • Mesures de consens en l'elaboració amb els agents econòmics del sector.
    • Justificació temporal dels 1505 habitatges de protecció púbica
    • Detall del sector Porta Laietana
    • Què es pensa fer per satisfer la demanda que el Pla no cobreix.
    • Informació sobre el servei de mediació de lloguer.
    • Informació sobre el servei de manteniment d'edificis
    • Informació sobre el pressupost
    • Relació de persones i entitats intervinents en l'elaboració del Pla
    • Política de subvencions.
    • Metodologia de cara a l'adjudicació dels habitatges.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, PROPOSO a la Junta Local de Govern l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer. - Aprovar definitivament el "Pla Local de l'Habitatge 2005-2015" amb les esmenes que s'incorporen segons s'ha motivat en la part precedent d'aquest a proposta.

    Segon.- Resoldre els suggeriments i propostes formulades durant el període d'informació pública, segons s'ha explicat i motivat en la part expositiva del present acord.

    Tercer.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província l'aprovació definitiva del Pla i donar-ne trasllat als interessats que en resulten de l'expedient i del procés de participació.

    Quart.- Donar compte dels precedents acords al Ple de la Corporació."

     

     

     

    18 - ENCARREGAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA -PUMSA- L'EXECUCIÓ D'UN EDIFICI D'HABITATGES EN EL SOLAR SITUAT AL CARRER NÚÑEZ DE BALBOA Nº 12.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "En compliment del Text Refós de la Llei d'Urbanisme (D.Legislatiu 1/2005) l'Ajuntament està tramitant la Memòria Social Urbanística, que partint de l'anàlisi del contingut del Pla Local d'Habitatge 2005-2015 aprovat definitivament el 20 de febrer de 2006, conclou amb les necessitats i oferta d'habitatge de la ciutat de Mataró, pel període 2005-2015.

    Dels diversos instruments legislatius existents actualment pel foment de polítiques socials d'habitatge que la Memòria Social analitza, cal ressaltar el relatiu a l'Habitatge Dotacional Públic, segons el que preveuen els articles 34 i 58 del text refós de la Llei d'Urbanisme. En aquest sentit, amb la Memòria Social s'habilita al planejament urbanístic general perque inclogui en la seva regulació, un nou sistema urbanístic anomenat Sistema de Dotació d'Habitatge Públic, a l'efecte de satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació, justificades en polítiques socials prèviament definides.

    Partint de l'habilitació que amb aquesta finalitat fa la Memòria Social, es tramita paral·lelament una modificació del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, per tal d'incloure en el Sistema de Dotació d'Habitatge Públic (DHp) ja creat anteriorment segons acord d'aprovació definitiva de 29/12/2004, set solars qualificats fins ara Sistema d'Equipaments Comunitaris i que passaran a ser Sistema de Dotació d'Habitatge Públic, que sumen un total de 9.867 m2 de sòl i una previsió de 259 habitatges.

    Entre aquest conjunt de solars d'equipaments que passaran a ser sistema dotacional d'habitatge públic, s'hi troba el del carrer Núñez de Balboa nº 12, el qual va ser cedit a l'Ajuntament en el desenvolupament i execució del PERI del Torrent de les Canyes i en el que fins ara, no s'hi ha construït cap edifici ni se li ha assignat cap us.

    Alguns col·lectius de la ciutat s'han dirigit a l'Ajuntament demanant suport i ajuda per tal de poder obtenir d'habitatges adaptats per persones discapacitades físicament, atesa la manca d'oferta d'aquest tipus de producte en el mercat immobiliari de la ciutat.

    Dins del marc de les previsions de la Memòria Social Urbanística, i de les finalitats previstes pel Sistema de Dotació d'Habitatge Públic, s'estima convenient que a través de PUMSA i PROHABITATGE Mataró, i dins del marc de les seves competències, es construeixi un edifici

    d'habitatges adaptats per persones amb minusvalia, en el solar del carrer Núñez de Balboa, per tal que es puguin posar a disposició dels col·lectius necessitats.

    L'article 2 dels Estatuts fundacionals de PUMSA, que estableix:

    "La Societat té per objecte, sempre que siguin d'interès públic, s'ofereixin dins del terme municipal de Mataró i en benefici dels seus habitants :

    €€.

    d).Promoció, construcció i rehabilitació de tota classe de bens immobles, destinats a serveis i

    usos públics i a activitats industrials, terciaries i residencials.

    e).Realització de les funcions d'àmbit municipal que se li encomanin per l'Ajuntament de Mataró relacionades amb l'habitatge, la població, les infrastructures, la política de sòl i la gestió i explotació dels bens municipals, tant patrimonials com de domini públic.

    A tal efecte, aquesta Societat podrà assumir les competències municipals delegables a les Gerències d'Urbanisme, que alhora siguin delegables i susceptibles de gestió urbanística, prèvia delegació expressa, en el seu cas, del Ple de l'Ajuntament de Mataró.

    Per tot el que s'acaba d'exposar PROPOSO al Ple Municipal l'adopció, si s'escau dels següents

    A C O R D S :

    PRIMER.- Encarregar a la societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA -PUMSA- i a PROHABITATGE Mataró, segons els correspongui, l'execució d'un edifici d'habitatges en el solar situat al carrer Núñez de Balboa nº 12, qualificat actualment de sistema d'equipaments comunitaris i en procés de ser qualificat com Sistema de Dotació d'Habitatge Públic.

    Els habitatges seran adaptats a les necessitats de persones amb minusvalia física i una vegada construïts es posaran a disposició, en règim de lloguer, a les persones que ho necessitin en col·laboració amb les entitats representatives d'aquests col·lectius.

    SEGON.- Amb aquesta finalitat el Servei de Gestió Econòmica -Secció de Patrimoni- posarà a disposició de PUMSA o PROHABITATGE Mataró, segons pertoqui, a través de la formula jurídica que s'estimi mes adient, el solar d'equipament del carrer Núñez de Balboa.

    TERCER.- PUMSA o PROHABITATGE Mataró, executaran l'edifici d'acord amb la llicència d'obres que s'haurà de tramitar, tenint en compte les condicions urbanístiques previstes pel Sistema Dotacional d'Habitatge Públic (clau HPd) .

    QUART.- Notificar els presents acords a PUMSA, PROHABITATGE Mataró i al Servei de Gestió Econòmica -Secció de Patrimoni-."

     

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, deixa constància de la sensibilitat demostrada en aquesta mena de qüestions per l'Ajuntament de Mataró. Sempre s'ha intentat ajudar les persones amb dificultats, siguin del tipus que siguin; per tant, aprovacions com aquestes justifiquen per si soles la tasca dels regidors d'aquesta ciutat.

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, felicita la gent del GIMM, sense la persistència dels quals el punt d'avui no hagués tirat endavant.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    - Serveis i Manteniment-

    19 - RESPOSTA A LES AL·LEGACIONS PRESENTADES I APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DELS CEMENTIRIS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ

    El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

    "Vistes les al·legacions presentades pels grups municipals de Convergència i Unió (CiU) i del Partit Popular (PP), així com la presentada per la Plataforma contra el nou Reglament de Cementiris de Mataró a l'avantprojecte de la modificació del Reglament dels Cementiris Municipals de l'Ajuntament de Mataró.

    Vistos els informes tècnics emesos per Secretaria General i el cap de Serveis Municipals, on les conclusions reflectides són les següents:

    - S'estimen parcialment la primera al·legació del Grup Municipal de CiU, que es correspon amb la primera del Grup Municipal del PP, en el sentit que cal mantenir la coherència amb les actuacions realitzades i les propostes d'aprovació sobre el tema d'imminent presentació, i per tant no es convenient retirar aquest punt com demana CiU, però si acceptar l'afegitó proposat pel PP que substitueix: "quan l'Ajuntament ho estimi oportú" per "el més aviat possible".

    - Es desestimen la segona al·legació dels dos grups municipals i la tercera del PP, donat que queden sobradament contestades a l'informe de secretaria justificant la seva inadmissibilitat.

    - S'estimen parcialment la tercera al·legació de CiU, en el sentit que no hi ha inconvenient en aclarir el tema, respecte la pròrroga de 25 anys, afegint el següent paràgraf: "..., no devengarà taxa pel dret d'us, sense perjudici de la que correspongui per la tramitació administrativa del nou títol,..." . Pel que fa al concepte precari, careix de sentit la regulació per la pròpia definició conceptual.

    - S'estimen parcialment les al·legacions presentades per la Plataforma contra el nou Reglament de Cementiris de Mataró, d'acord amb l'informe de secretaria en el sentit que són admissibles amb l'excepció del punt 1.b de la seva proposta de modificació de l'article 13 pels arguments que s'esmenten, i les referents al capítol IV per no ser objectes d'aquesta modificació.

     

    El conseller delegat de Serveis i Manteniment que signa, proposa al PLE MUNICIPAL l'adopció dels següents,

    ACORDS:

    Primer.-

    Aprovar, en base a les conclusions emeses en els informes tècnics que consten a l'expedient, les modificacions en el redactat del text de l'avantprojecte de la modificació del Reglament dels Cementiris Municipals de l'Ajuntament de Mataró, un cop incorporat el corresponent a les al·legacions estimades, quedant de la següent manera:

    • Modificació article 6

    Afegir un nou apartat amb el següent redactat:

    1. El cementiri disposarà d'una instal·lació d'incineració, el més aviat possible.

     

    • Modificació article 13

    1. Les concessions de caràcter permanent atorguen al particular, de forma exclusiva i excloent, un dret real administratiu consistent en l'ús privatiu de la sepultura per un període de 25 anys, durant el qual disposarà d'un dret exclusiu sobre la sepultura.
    2. Transcorregut aquest termini el concessionari pot demanar la pròrroga de la concessió per altres 25 anys. Aquesta pròrroga no devengarà taxa pel dret d'us, sense perjudici de la que correspongui per la tramitació administrativa del nou títol, i estarà condicionada a la disponibilitat de sepultures lliures. També podrà denegar-se la pròrroga d'aquelles concessions que incorrin en alguna de les causes d'extinció del dret previstes al capítol IV del reglament sobre abandonament de sepultures. El sol·licitant de la pròrroga haurà d'estar al corrent de pagament de les taxes de conservació o manteniment de la sepultura.
    3. Transcorregut el termini de la pròrroga, havent-se completat el termini total de 50 anys, els titulars de sepultures continuaran en l'ús i possessió de la sepultura en règim de precari administratiu. Aquesta situació es podrà perllongar per un màxim de 99 anys, sumant concessions, pròrroga i precari. La situació de precari administratiu respecte les sepultures del cementiri té les següents característiques:

    1. El posseïdor de la sepultura, es a dir, la persona o persones que han estat titulars durant els primers 50 anys, conservarà l'ús exclusiu de la mateixa fins que l'Ajuntament no la requereixi pel seu abandonament per raons d'interès públic. En aquest sentit, haurà d'estar al corrent de pagament de les taxes de conservació o manteniment que aquesta utilització precària generi.
    2. La continuitat de l'ús precari estarà condicionada a la disponibilitat de sepultures lliures. També podrà denegar-se l'ús precari quan es produeixi alguna de les causes d'extinció de drets previstes en el capítol IV del reglament (abandonament de sepultures).
    3. Les raons d'interès públic que autoritzen a l'Ajuntament a ordenar el desallotjament de una sepultura en situació precària son les previstes en el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, es a dir:

      • Trasllat de cementiri
      • Declaració de ruïna de sepultures o d'un conjunt
      • Enderroc d'illes del cementiri per reforma del mateix
      • Altres causes sobrevingudes no especificades que comportin la necessitat de la comunitat de recuperar les sepultures cedides a precari. En aquests casos, hauran d'haver passat més de 10 anys des de la última inhumació de un cadàver a la sepultura.

    1. Periòdicament, l'Ajuntament revisarà la situació de les sepultures en situació de precari
    2. La concessió d'ús sobre mausoleus i panteons de construcció particular, únicament poden ser de caràcter permanent i les construccions revertiran a l'Ajuntament al finalitzar el seu termini o, si s'escau, les pròrrogues.
    3. El primer atorgament de les concessions de caràcter permanent es farà atenent a la disponibilitat de sepultures lliures. L'Ajuntament podrà denegar-les de forma raonada quan les disponibilitats siguin inferiors al 5% del total existent, dins cada grup o tipus de sepultura.
    4. La transmissió de la concessió permanent es realitzarà en la forma i procediment establert en aquest reglament.

    • Afegir el següent article com el número 14 i renumerar els següents

    Article 14. Concessions de caràcter temporal

    Les concessions de caràcter temporal atorguen al particular, de forma exclusiva i excloent, un dret real administratiu consistent en l'ús privatiu de la sepultura per un període de 10 anys.

    Transcorregut aquest termini l'Ajuntament requerirà al titular perquè deixi lliure i vacua la sepultura, posant-la de nou a disposició de l'Ajuntament. El titular de la sepultura podrà optar entre:

    1. Exhumar les restes de la sepultura, deixant-la lliure i a disposició de l'Ajuntament..
    2. Sol·licitar una nova concessió temporal per deu anys, pagant els drets corresponents.
    3. Sol·licitar un canvi de concessió temporal a concessió permanent. En aquest cas la concessió permanent tindrà una durada de 15 anys, tota vegada que el titular ja ha gaudit de la concessió temporal durant 10 anys. Els drets abonats per la concessió temporal s'entendran realitzats a compte respecte a l'import a pagar per la concessió permanent, d'acord amb la tarifa que prevegi la Ordenança Fiscal corresponent en el moment de fer la conversió.

    • Aprovació d'un annex amb la imatge de les làpides dels columbaris.
    •  

      Segon.-

      Considerar aprovat definitivament l'avantprojecte de la modificació del Reglament dels Cementiris Municipals de l'Ajuntament de Mataró.

      Tercer.-

      Publicar el text íntegre del Reglament dels Cementiris Municipals de l'Ajuntament de Mataró, inclosa la modificació, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

      Quart.-

      Notificar el present acord al Grup Municipal de Convergència i Unió, al Grup Municipal del Partit Popular i a la Plataforma contra el nou Reglament de Cementiris de Mataró.

      Cinquè.-

      Comunicar el present acord a l'Administració de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya, trametent-los una còpia íntegra del text aprovat."

       

      El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença agraint la predisposició del Sr. Melero i dels tècnics del departament a l'hora de tractar el tema, que ha permès arribar a una aproximació dels posicionaments a través d'explicacions i a una entesa de l'esperit de les al·legacions.

      La posició de CiU davant dels punts 19 i 20 serà, en aquesta ocasió, d'abstenció motivada essencialment pel temps en què s'estan tractant els temes. En aquests moments, hi ha un contenciós-administratiu per part de l'empresa concessionària del tanatori de Mataró per la sol·licitud de la llicència per a la instal·lació d'un tanatori. CiU hagués preferit resoldre aquesta qüestió en primer terme i tractar-lo posteriorment en el Ple.

      El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, agraeix també la col·laboració i suma d'esforços de tots a fi d'acabar amb un seguit de malentesos i conflictes sorgits arran d'aquest tema.

      El Sr. López està satisfet per la feina feta, però, com a part negativa, destaca el fet que no s'hagués pogut solucionar abans, en el moment en què es va generar un gran malestar entre les persones afectades per aquest tema.

      Finalment, el posicionament del PP serà favorable en tant que aquesta aprovació soluciona satisfactòriament bona part de les reivindicacions llançades en el seu moment, però, alhora, se senten decebuts pel decurs dels fets.

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

       

      20 - RESPOSTA A L'AL·LEGACIÓ PRESENTADA I APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA REGULADORA DE LA PRESTACIÓ DE SERVEIS FUNERARIS DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

      El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

      "Vista l'al·legació presentada pel Grup Municipal de Convergència i Unió a l'avantprojecte de la modificació de la Ordenança reguladora de la prestació de serveis funeraris de l'Ajuntament de Mataró.

      Vistos els informes tècnics emesos per Secretaria General i el cap de Serveis Municipals.

      El conseller delegat de Serveis i Manteniment que signa, proposa al PLE MUNICIPAL l'adopció dels següents,

      ACORDS:

      Primer.-

      Estimar parcialment l'al·legació presentada pel Grup Municipal de Convergència i Unió a l'avantprojecte de la modificació de la Ordenança reguladora de la prestació de serveis funeraris de l'Ajuntament de Mataró i suprimir la paraula "municipals" al redactat de la proposta inicial de l'article 28, que quedarà de la següent manera:

      "En cap cas s'autoritzarà la construcció d'un forn crematori fora de les instal·lacions dels cementiris".

      Segon.-

      Considerar aprovat definitivament l'avantprojecte de la modificació de la Ordenança reguladora de la prestació de serveis funeraris de l'Ajuntament de Mataró.

      Tercer.-

      Publicar el text íntegre de l'Ordenança reguladora de la prestació de serveis funeraris de l'Ajuntament de Mataró, inclosa la modificació, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

      Quart.-

      Notificar el present acord al Grup Municipal de Convergència i Unió.

      Cinquè.-

      Comunicar el present acord a l'Administració de l'Estat i de la Generalitat de Catalunya, trametent-los una còpia íntegra del text aprovat."

       

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

       

       

       

       

      CMI DE VIA PÚBLICA

      -Servei de Mobilitat-

       

      21 - APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT DE VIATGERS DEL TRANSPORT URBÀ.

      El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

      "ANTECEDENTS DE FET

      El servei de transport col·lectiu urbà de viatgers de Mataró es regula actualment per les Normes del servei urbà Mataró Bus, de data 10 de juny de 1993. Durant aquest temps, aquest servei públic s'ha anat modificant i creixent per tal d'atendre millor les noves necessitats de la ciutadania, cosa que comporta una major complexitat en la seva gestió Es per això que es considera necessària l'aprovació d'un reglament que reguli més detalladament, per una banda, les relacions entre l'Ajuntament de Mataró i l'operador del transport, i, per una altra, els drets i deures dels usuaris.

      FONAMENTS DE DRET

      1. La normativa vigent en matèria de règim local faculta els ens locals per regular a través de reglaments els serveis públics locals.

      2. El règim jurídic del transport de viatgers ve regulat per la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d'ordenació dels transports terrestres, i el seu Reglament, aprovat pel Reial decret 1211/1990, de 28 de setembre, la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles a motor i el seu Reglament, aprovat per Decret 319/1990, de 21 de desembre.

      3. Segons l'article 178 del Decret legislatiu 2/2003, l'aprovació de les ordenances i els reglaments locals s'ha d'ajustar al procediment següent:

      a) Aprovació inicial del ple.

      b) Informació pública i audiència dels interessats, per un període mínim de trenta dies, perquè puguin presentar reclamacions i suggeriments.

      c) Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i aprovació definitiva del ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l'acord inicial esdevindrà definitiu.

      4. S'ha complert la tramitació prevista a l'article 73.10 del Reglament Orgànic Municipal.

      Per tot això, el conseller delegat de Mobilitat eleva a l'Ajuntament Ple la següent

      P R O P O S T A

      Primer

      . Aprovar inicialment el projecte de Reglament del servei de transport col·lectiu urbà i públic de viatgers de Mataró, el text del qual s'adjunta a aquesta proposta.

      Segon.

      Obrir un període d'informació pública i audiència als interessats de 30 dies, comptadors a partir de l'endemà de la publicació d' aquest projecte en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que es puguin presentar reclamacions i suggeriments.

      Tercer.

      En el supòsit que en aquest termini no es presenti cap reclamació o suggeriment, l'acord inicial aprovat esdevindrà definitiu."

       

      El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, agraeix el fet que se'ls hagi atorgat l'oportunitat de millorar sensiblement aquest reglament i la bona acollida de les seves propostes.

      Tot i així, com a crítica positiva des del seu càrrec de regidor novell, el Sr. López expressa que s'ha sentit sorprès pel fet que algunes de les propostes presentades pel seu grup, d'un gran sentit comú, no estiguessin ja recollides en el document originari.

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

      - Servei Jurídic Administratiu de Via Pública-

       

      22 - IMPOSICIÓ DE SANCIONS PER INFRACCIONS DE LA LEGISLACIÓ SOBRE TINENÇA DE GOSSOS CONSIDERATS POTENCIALMENT PERILLOSOS.

      El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

      "Vist el contingut de les propostes de resolució de l'instructor dels expedients sancionadors en matèria de gossos perillosos: 270/05 gp, 461/05 gp, 451/05 gp, 446/05 gp, 233/05 gp, 463/05 gp per les quals es proposa sancions als senyors: David García Pérez, Eduardo Cañete Guerrero, Julian Sánchez Caro, Xanti Arana Vermander, Francisco José Barcojo i Manuel de Jesús Peguera Díaz.

      Atès que es comparteixen íntegrament els antecedents de fet i els fonaments jurídics de les propostes de resolució i que les conductes descrites i declarades com a provades són mereixedores de les sancions que tipificades a la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos i la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, ara es proposen.

      Atès el que diposa l'article 89.5 de la Ley 30/92 de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común en relació a l'acceptació d'informes i incorporació dels mateixos al text de la resolució.

      Al Ple proposo:

      • Imposar al Sr. Francisco José Barcojo Bohorque les següents sancions:

      Per la infracció a l'article 13.1.b) la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, una sanció de 2.404,05,-euros.

      Per a la tercera infracció a l'article 7.3.b) de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos, una sanció de 150,25,-euros.

      Per a la infracció a l'article 13.2.d) de la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, una sanció de 300,51,-euros.

      • Imposar al Sr. Julian Sánchez Caro les següents sancions:

      Per la infracció a l'article 7.3.b) de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos, una sanció de 150,25,-euros.

      Per a la infracció a l'article 13.2.d) de la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, una sanció de 300,51,-euros.

      • Imposar al Sr. Eduardo Cañete Guerrero les següents sancions:

      Per la infracció a l'article 13.1.b) la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, una sanció de 1045-euros.

      Per a la tercera infracció a l'article 7.3.b) de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos,una sanció de 75,-euros.

      Per a la infracció a l'article 13.2.d) de la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, una sanció de 150,-euros.

      • Imposar al Sr. Manuel de Jesus Peguera Diaz les següents sancions:

      Per la infracció a l'article 13.1.b) la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, una sanció de 2.404,05,-euros.

      Per a la tercera infracció a l'article 7.3.b) de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos, una sanció de 150,25,-euros.

      Per a la infracció a l'article 13.2.d) de la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, una sanció de 300,51,-euros.

      • Imposar al Sr. David García Pérez una sanció de 300,51,-euros per infracció a l'article 13.2.d) de la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, en relació a l'article 2 de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos.

      • Imposar les següents sancions a Xanti Arana Vermander;:

      Per la primera infracció a l'article 13.1.b) la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el Régimen Jurídico de la Tenencia de Animales Potencialmente Peligrosos, es proposa imposar una sanció de 2.404,05,-euros.

      Per a la tercera infracció a l'article 7.3.b) de la Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos, es proposa imposar una sanció de 150,25,-euros.

      Per a la quarta infracció a l'article 7.3.e) de Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre tinença de gossos considerats potencialment perillosos, es proposa imposar una sanció de 300,51,-euros."

       

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

      CMI DE SERVEIS PERSONALS

      -Patronat Municipal d'Esports-

       

      23 - CANVI DE REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA AL CONSELL PLENARI DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS.

      El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, presenta la proposta següent :

      "Vista la comunicació del grup municipal Socialista notificant el canvi de representant al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports. Vist l'informe del Director del Patronat sobre el procés que es va seguir per nomenar els membres del Consell Plenari i tenint en compte el que disposa l'article 5è dels Estatuts de l'esmentat organisme, es proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents,

      ACORDS:

      1. Acceptar el canvi de representant del grup municipal Socialista, Sr. Ferran Asencio, al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports.
      2. Nomenar com a representant del grup municipal Socialista al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports al Sr. Juan Carlos Gómez Rodríguez.
      3. Notificar els presents acords a les persones interessades."

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

       

      CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

      PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

      24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER L'ORGANITZACIÓ D'UN SALÓ LOCAL DE L'OCUPACIÓ.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

      "Les últimes dades enregistrades per l'Observatori del Mercat de Treball el segon trimestre del 2005, situava en gairebé 9 punts i mig la taxa d'atur a Mataró, per sobre de la mitja enregistrada a Barcelona i en el conjunt de Catalunya.

      La feina és un element vital per al creixement de la ciutat i pel nivell de benestar dels ciutadans/es. Però vistes les últimes dades, aquestes no són gaire esperançadores per a Mataró.

      Darrerament, s'han organitzat a la ciutat dues fires, la de l'Arbre i el Saló Boda que han tingut una gran acollida entre els mataronins/es. Ambdues fires però, tot i contar amb el recolzament de l'Ajuntament han nascut arrel de la iniciativa privada.

      El nostre Grup Municipal ha denunciat en diverses ocasions la manca d'un model firal consistent a la nostra ciutat, amb les suspensions de les Fires del Volant i d'Habitàclia, i la fallida del projecte de la Fira del Mar.

      Per això considerem que podria ser bona l'organització d'una Fira Local de l'Ocupació a Mataró, com ja s'ha organitzat a alguna altre població, que pogués oferir un servei d'orientació professional on les empreses privades, entitats, instituts de formació, universitats i fins i tot els organismes públics poguessin exposar la seva oferta professional a totes aquelles persones que ho necessitin com ara joves, immigrants o fins i tot persones a qui per la seva edat els hi resulta difícil accedir a un lloc de treball.

      Per tot lo exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'adopció dels següents

      ACORDS

      1. El Govern Municipal estudiarà l'organització d'una Fira Local de l'Ocupació mitjançant L'IMPEM que pugui oferir orientació professional a totes aquelles persones de Mataró i el Maresme que busquen feina."
      2.  

        El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, reconeix que el seu partit ha estat dubtant sobre com posicionar-se davant d'aquesta proposta de resolució i la intervenció de la consellera delegada de Promoció Econòmica ha acabat d'enterbolir encara més la decisió final.

        No hi ha dubte, després de sentir el Sr. Mojedano, que la proposta està feta amb bona voluntat i esperit positiu, però des de CiU es pensa que l'enfocament que s'hi dóna €amb plantejament d'activitat firal€ no és el més adient, tenint en compte que l'atur és una qüestió molt seriosa. Les últimes dades constaten que a Mataró el percentatge d'aturats se situa per sobre del 10% de la població activa €tres punts per sobre de la mitjana a Catalunya€.

        D'entrada, la paraula "fira" no sembla adequada en aquest context. CiU pensa que fóra convenient aprofundir-hi una mica més, donar-li un enfocament adient i posteriorment posicionar-s'hi de manera més definitiva. No voldrien que aquest acte acabés frivolitzant la situació dels aturats, que és prou preocupant. A més, després de veure la política de fires municipal, el Sr. Martí se'n mostra escèptic, perquè no sembla que el Govern tingui un model clar en aquest sentit.

        El regidor de CiU recorda tots els esforços que ja s'estan fent a nivell de ciutat per a lluitar contra l'atur: des del servei d'ocupació de l'IMPEM, l'INEM, el SOC, ETTs, borses de treball gremials, webs ocupacionals. La idea del grup €acceptada com a al·legació i recollida en el PAM€ és més aviat treballar en la línia d'integrar en una eina informatitzada tots aquests elements.

        D'altra banda, les fires sempre acaben potenciant uns sectors determinats, un producte concret, unes tendències a l'alça, o, fins i tot, l'accés al treball d'un col·lectiu més problemàtic, etc. En qualsevol cas, no reflecteix totes les realitats de l'aturat.

        Per tots aquests motius, CiU s'hi abstindrà de moment, com a crítica positiva, a l'espera de tenir-ne més detalls.

         

        La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, recorda, en primer lloc, que l'ocupació és una de les prioritats del Govern: s'hi està destinant un 11% més enguany des de l'IMPEM a través tant de programes de formació com serveis. Hi ha una dedicació plena a la orientació i formació professionals €a tots els nivells, ja sigui reglada o no€, i no només als joves, sinó a tots els col·lectius i edats.

        Per tant, aquesta proposta s'escau plenament en el marc d'aquesta prioritat per al Govern que és l'ocupació i, per tant, és interessant aprofundir-hi. Es pot estudiar la possibilitat de crear un espai, que se'n pot dir "fira" o "saló" €que va ser el nom adoptat en el cas del municipi de l'Hospitalet i que va tenir una projecció a nivell nacional€, que serveixi per a orientar persones a la recerca de feina. En aquest sentit, la Sra. Romero creu que aquesta és una proposta que es pot estudiar de cara a aglutinar en un únic espai tota la informació referent als serveis que ofereix la ciutat a l'hora d'orientar persones professionalment.

        En definitiva, amb totes les reserves necessàries, s'accepta la proposta a fi de poder-la estudiar més a fons.

         

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, accepta la crítica del Sr. Martí però opina que prové d'un malentès. Prega que no es fixi en els aspectes més circumstancials de la proposta sinó en l'objectiu que es pretén aconseguir que és ajudar els joves i aquelles persones que es trobin en una situació de desocupació. El nom que s'hi doni o el format que tingui no és tan important.

        La finalitat de tot plegat és, doncs, organitzar un fòrum on hi tinguin cabuda tots els agents que intervenen en la generació d'ocupació i l'oferta de formació. Aquesta és una prioritat de tots, no només del Govern, i es mostra satisfet perquè la consellera delegada accedeixi a estudiar la proposta amb més deteniment.

         

        El senyor Josep Lluís Martí constata que no hi ha hagut converses, que no s'ha madurat prou, que es pot estudiar perfectament. Per tant, CiU prefereix esperar i posicionar-s'hi més endavant quan es disposi de més informació.

         

        El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, reitera que el Govern accepta la proposta de resolució presentada pel PP i es compromet a estudiar, en el si de l'IMPEM, quines característiques hauria de tenir aquest saló de l'ocupació. La decisió final ja es prendrà en el seu moment.

        VOTACIÓ: Ordinària

        Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5).

        Vots en contra: Cap.

        Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

        25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE SUBVENCIONS PER AL LLOGUER D'HABITATGES A TRAVÉS DE LA BORSA DE LLOGUER JOVE DE MATARÓ.

        El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, deixa aquesta proposta sobre la taula, per tal de poder consensuar-la i portar-la en un proper Ple Municipal.

         

        26 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LA ZONA BLAVA D'APARCAMENTS DE CAN MAITANQUINS.

        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, deixa aquesta proposta sobre la taula per ser tractada en una propera Comissió Municipal Informativa de Via Pública.

         

        PRECS I PREGUNTES

        27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ S'HABILITIN SALES D'ESTUDI PERMANENTS EN TOTS ELS BARRIS DE LA CIUTAT.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira el prec després d'haver parlat amb el Sr. Ivan Pera , conseller delegat de Joventut i Esports, perquè ha estat satisfactòriament contestat.

        28 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ES COMMEMORI EL 50È ANIVERSARI DE LA MORT DE PUIG I CADAFALCH.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

        "El 2006 es compleix el 50è aniversari de la mort de Puig i Cadafalch, insigne fill de la nostra ciutat on va néixer l'any 1867. Puig i Cadafalch va destacar durant la seva vida per diverses facetes, tant pel que fa a l'àmbit polític com a l'artístic.

        Si donem una repassada breu per la seva biografia observem com Puig i Cadafalch és una de les figures cabdals del modernisme català. La seva obra com arquitecte és extensa.

        Arquitecte, urbanista, doctor en ciències exactes, fou doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, París, Friburg i Tolosa. Presidí el Centre Escolar Catalanista. Fou membre del Patronat de la Biblioteca de Catalunya i president dels Jocs Florals de Barcelona (1935).

        Va ser un especialista en art romànic i promotor de les excavacions de les ruïnes d'Empúries. També va contribuir a planificar l'Exposició Universal del 1929.

        L'any 1942 va ser nomenat president de l'Institut d'Estudis Catalans, responsabilitat que va ocupar fins la seva mort l'any 1956.

        Pel que fa al seu perfil polític, Puig i Cadafalch va ser cofundador de la Lliga Regionalista i membre del Comitè d'Acció Política d'aquest partit.

        Fou el segon president de la Mancomunitat de Catalunya (1917) després de la mort d'Enric Prat de la Riba. També va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat a Corts i diputat provincial.

        PREC

        1. L'Ajuntament de Mataró procedirà a l'el.laboració d'un programa d'activitats per aquest any per commemorar el 50è aniversari de la mort de Josep Puig i Cadafalch i donar a conèixer d'aquesta manera la seva obra arquitectònica, cultural i política. "

        El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, explica que dins d'aquest 50è aniversari, l'Ajuntament procedirà a editar un material que recull la tasca important que s'està duent a terme any rere any, i en concret, l'esforç fet l'any 2001 amb la col·laboració de 40 entitats arreu del país, l'Ajuntament de Barcelona i l'Ajuntament d'Argentona, que ha deixat un pòsit d'informació i d'activitats important. La idea ara és posar-ho en comú. Alhora, cap al mes de desembre €moment en què es produeix l'aniversari€, es presentarà la proposta corresponent a fi de celebrar algun acte commemoratiu a nivell institucional.

        Des del Govern, no es creu que hi hagi la necessitat de dur a terme més activitats al voltant d'aquest aniversari perquè l'any 2001, "any Puig i Cadafalch", ja es va crear una ruta patrimonial €avui dia perfectament activa i molt concorreguda€, es van fer onze exposicions, es van organitzar cinc activitats acadèmiques, es van fer dues presentacions de les quatre publicacions editades per l'Ajuntament, es van celebrar dues activitats musicals al voltant de la seva figura i, finalment, es van fer quatre intervencions patrimonials importants de la mà de Puig i Cadafalch €com ara la reforma del Saló de Sessions, la restauració de la reixa modernista o la restauració de la botiga Confianza, entre d'altres€. També cal considerar-hi l'escultura d'en Manel Cusachs al Parc, la làpida commemorativa a la seva tomba o l'adhesió a la campanya de les Quatre Columnes de Montjuïc, etc.

         

        El senyor Paulí Mojedano aclareix que el prec queda recollit tot i que potser no en tota la seva extensió.

         

        29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA RESTAURACIÓ DE LA TORRE DE CAN PALAUET.

        La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta perquè ha estat contestada per escrit.

         

        30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER POTENCIAR ELS ATRACTIUS DE LA ZONA DE PLATJA DE MATARÓ DURANT LA TEMPORADA DE BANY.

        El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

        "Tal i com vam manifestar al Ple del mes de febrer durant el debat del Pla d'Usos de la Platja per la temporada de bany de 2006, el nostre Grup Municipal creu que les potencialitats de la nostra zona de bany marítim poden i deuen ser millorades no tant sols amb la finalitat de fer-la més atractiva pels mataronins i les mataronines sinó també per tal que ciutadans/es de localitats properes a Mataró triïn les nostres platges per gaudir del seu temps de lleure, amb el que això pot comportar de promoció per a la nostra ciutat. Es tractaria, doncs, de potenciar i millorar els serveis ja existents i crear-ne de nous que ja funcionen a altres ciutats i que pensem poden ser interessants.

        Els serveis als que ens referim són els següents:

        Biblioteca a la platja

        : servei que ja funciona amb molt d'èxit a altres localitats costaneres catalanes, mitjançant l'habilitació d'un espai que reuneixi unes condicions de comoditat tals, com zona d'ombra, seients, etc. Situat al Passeig Marítim, els usuaris podrien llegir la premsa diària i s'obriria un servei de préstec de llibres per a aquells/es que j asiguin socis de la Biblioteca Pública de Mataró.

        Al mateix espai i a determinades hores es podrien realitzar activitats adreçades a diferents públics (hora del conte, animació lectora, etc.)

        Aquest seria un servei que s'hauria d'oferir de franc.

        Servei de ludoteca:

        adreçat a aquells pares i mares que volguessin durant un període de temps limitat i fixat amb els responsables del centre, deixar els seus fills per tal de poder realitzar altres tipus d'activitats o simplement gaudir de la platja amb més llibertat.

        Aquest seria un servei de pagament.

        PREC

        El Govern Municipal estudiarà la possibilitat d'incloure en el Pla d'Usos de la Platja 2006 aquests dos serveis per tal de millorar les potencialitats de les nostres platges. "

         

        El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, expressa d'entrada el recolzament del seu partit al prec presentat pel PP. Recorda que en el moment en què es va aprovar el Pla d'Usos de la Platja, CiU s'hi va abstenir justament per aquest motiu, entre d'altres. Al cap i a la fi, allò que demana el prec és estudiar una alternativa que pot ser molt bona i que, a més, ve avalada pels informes tècnics realitzats en el moment en què es va aprovar l'esmentat ple.

         

        La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, explica que s'està treballant des del Govern per fer possible aquestes iniciatives proposades l'any 2007, tal com consta en l'expedient. Els ajuntaments amb platja poden fer tot allò que vulguin sempre que comptin amb el vist-i-plau del Ministeri. Durant el primer trimestre de l'any, el Govern presenta què vol fer a la platja i ho acompanya d'un informe on s'especifiquen els recursos necessaris, etc.

        El Servei de Promoció de Ciutat ja va creure oportú afegir aquestes iniciatives al Pla d'Usos d'enguany però, atès que es requerien uns determinats estudis €que són els que ara s'estan realitzant€, tot ha quedat desplaçat a l'any vinent.

        Per tant, si el prec fa referència a l'any 2006, aquest no pot ser acceptat, perquè els esmentats serveis entraran en funcionament durant el 2007.

         

        El senyor José Manuel López dubta de si les propostes dels ajuntaments es presenten durant el primer trimestre de l'any en què s'està o de l'any anterior i la Sra. Guirao li aclareix que és d'un any per a l'altre.

        Tanmateix, el Sr. López explica que la decisió de mantenir el prec, tot i conèixer per endavant la resposta de la consellera delegada, ve motivat per la voluntat de donar un toc d'atenció, sorgit del ple extraordinari de fa vuit dies, arran de la iniciativa d'atraure a la comarca gent del Vallès, que és l'àrea equidistant entre el Maresme i la zona de Castelldefels. Oferir serveis com la biblio-platja poden contribuir a atraure més visitants al nostre àmbit.

         

        El senyor Josep Lluís Martí suggereix que la consellera delegada s'informi de si legalment hi ha temps per fer una modificació del Pla d'Usos de la Platja per a l'any 2006, atès que estem a la primeria de març, a fi d'incloure aquestes iniciatives abans que s'enceti el pla l'1 de maig.

        La senyora Quiteria Guirao respon que, d'una banda, s'hi està treballant i, per tant, els informes que han d'acompanyar la petició no són a punt i, de l'altra, es tracta d'una aprovació que ha de fer el ple, perquè no es fa per decret, i amb tot s'arribaria al mes d'abril.

         

        El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, prega tant al Sr. Martí com al Sr. López que acceptin les explicacions de la Sra. Guirao i, en tot cas, l'any vinent amb el Pla d'Usos de la Platja ja modificat i amb el pressupost a la mà, es passi a concretar tot.

         

        El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 31 i 34 per venir referits a temàtiques coincidents.

        31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL FUTUR DEL LOCAL ON ES SITUAVA L'ANTIGA ESCOLA BRESSOL DE CIRERA.

        El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

        "Recentment, l'AAVV del barri de Cirera ha acusat el Govern Municipal de mentir sobre el futur dels locals de l'antiga escola bressol del barri, situada entre el carrer de la Muntanya i el Transversal, reivindicada pels veïns per a usos socials.

        Segons els veïns, el tema s'arrossega des de fa ja 14 anys i en cada reunió l'Ajuntament els assegura que es trobarà una solució però aquesta encara no ha arribat.

        PREGUNTA

        1. En quina situació es troben les negociacions entre l'Arquebisbat de Barcelona i l'Ajuntament de Mataró sobre la permuta dels locals del C/Muntanya-Transversal de Cirera?
        2. Existeix la possibilitat de que en un espai raonablement curt de temps aquests locals passin a ser de propietat municipal?"
        3.  

          34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ANTIGA ESCOLA BRESSOL DE CIRERA, PROPIETAT DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA.

          El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

          "Els darrers dies l'Associació de Veïns de Cirera ha acusat el Govern municipal de "mentir descaradament", sobre la situació actual de les negociacions entre l'Ajuntament i l'Arquebisbat de Barcelona per la permuta del local de l'antiga escola bressol del barri de Cirera. L'acusació és forta, venint d'una Associació de Veïns com la que ens ocupa. Després de 14 anys de negociacions sembla que tot continua estancat.

          Davant d'aquesta situació, el conflicte sembla encallat perquè no es posen d'acord sobre qui ha d'indemnitzar el llogater del bar ubicat als baixos del local si es procedeix a tancar l'acord de permuta.

          Tanmateix, és lògic que els veïns es mostrin dolguts per una situació que s'eternitza i possiblement també, pels canvis constants d'interlocutor municipal dels darrers anys.

          És evident que l'Arquebisbat actua de forma legítima, renovant el contracte de lloguer a l'explotador del bar, encara que no de forma indefinida, davant el que anomenen com a "manca de fermesa" per plantejar i concretar la negociació per la part municipal.

          És per tot això, que el grup municipal de Convergència i Unió planteja la següent:

          PREGUNTA

          Primer.- Si el problema real és el desacord entre les parts sobre qui indemnitza el llogater, de quina quantitat econòmica estaríem parlant?

          És possible assumir legal i econòmicament, des del propi Ajuntament, aquesta indemnització?

          Segon.- Representa algun impediment per a la negociació, la utilització que fa Càritas del local, en la mesura que hi té instal·lat un magatzem?

          Hi hauria una sortida raonable a aquest fet?

          Tercer.- A data d'avui, quina és la situació de la negociació?

          En quin termini de temps pensa el Govern que es pot desencallar la situació?"

           

          La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, comença reiterant que es tracta d'un tema complex i el cert és que fa molt anys que s'arrossega. Durant un temps va semblar que hi havia una entesa per part de l'Arquebisbat i del mateix Ajuntament, en què s'havia pactat un conveni que semblava també que aportava una solució.

          No obstant això, durant el procés ha sorgit un inconvenient: l'Arquebisbat, amb tota la seva legitimitat, ha renovat un contracte indefinit amb un llogater mentre s'havia prèviament decidit que no seria així.

          Un cop aclarit això, cal insistir en què la voluntat per part de l'Ajuntament €també se n'ha informat l'Arquebisbat€, és seguir en la mateixa línia que s'havia fixat i que consistia a permutar l'espai de Cirera per un altre espai en un altre punt de la ciutat a fi que l'Arquebisbat hi pugui construir allò que li sembli interessant. Òbviament, però, les condicions que s'havien pactat eren la permuta d'un espai per un altre amb la finalitat de poder retornar aquest espai als veïns per als seus usos necessaris.

          La situació actual és que hi ha voluntat tant per part de l'Arquebisbat com per part de l'Ajuntament de continuar amb la permuta, però en haver-hi l'inconvenient del contracte amb un llogater, ja no es dóna la situació d'un igual per un igual que seria l'ideal per a la permuta de l'espai. Primer caldrà resoldre, doncs, la circumstància del llogater.

          Pel que fa a la indemnització, el problema és saber què demana el llogater, però el responsable de Patrimoni de l'Ajuntament truca insistentment cada setmana al seu gabinet d'advocats, sense obtenir mai resposta.

          Per tant, la voluntat de l'Ajuntament és, quan se sàpiga la suma, indemnitzar el llogater i fer la permuta prevista tot restant la part proporcional pagada a aquest.

          En relació a la pregunta sobre l'espai cedit a Càritas, la Sra. González respon que no creu que sigui un problema perquè es tracta d'una cessió temporal.

          En referència a la fixació d'un calendari, la consellera delegada diu que és ben complicat perquè, des que ha sorgit l'inconvenient esmentat, els temps s'han allargat de manera imprevisible. De tota manera, tant la Sra. González com la Sra. Cuscó han fet arribar una carta als veïns afectats en què se'ls insta a una trobada el proper mes d'abril per veure en quin punt està tot amb l'esperança de resoldre aquesta situació al més aviat possible.

           

          El senyor José Manuel López vol saber si l'Ajuntament tenia coneixement que el 31 de desembre de 2005 s'acabava l'esmentat contracte, fet que implicava haver de decidir si es renovava o es deixava sense efecte. Si se n'hagués tingut coneixement, s'entén que l'Ajuntament hagués hagut d'accelerar tota la negociació a fi de no arribar a aquest punt una mica sense retorn.

          D'altra banda, segons el rector, el contracte de lloguer malgrat ser indefinit té una finalització en el moment en què s'arribi a un acord; el Sr. López vol saber què hi ha de veritat en aquestes paraules.

           

          La senyora Pilar González respon que, en relació a la finalització del contracte, no en tenia cap mena de coneixement i, en qualsevol cas, un contracte indefinit no té data de caducitat, per definició.

          L'important és prémer l'accelerador durant el mes de març a fi de resoldre la situació.

          32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PLA DE COMUNICACIÓ DE L'AJUNTAMENT.

          El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la pregunta per haver estat contestada pel Sr. Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència.

           

          33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA DESTITUCIÓ DE JOSEP MOLSOSA COM A PRESIDENT DEL CONSORCI SANITARI DEL MARESME.

          El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

          "Aquest Grup Municipal ha tingut coneixement que el President del Consorci Sanitari del Maresme, Sr. Josep Molsosa ha cessat en les seves funcions com a President del Consell rector del Consorci Sanitari del Maresme.

          En la nota de comiat, a la que ha tingut accés el nostre Grup, el Sr. Molsosa deixa entreveure "manca d'enteniment" entre la gerència i la presidència, fet que podria haver estat un fet clau en la seva marxa. Sobretot si tenim en compte que en aquesta mateixa nota el Sr. Molsosa assegura que havia consensuat amb l'Alcalde de la ciutat la proposta d'orientacions per 2006.

          PREGUNTA

          1. Quina opinió té el Govern Municipal sobre la destitució del President del Consorci Sanitari del Maresme?
          2. En quina mesura creu l'Equip de Govern que aquesta decisió pot afectar al bon funcionament de l'Hospital de Mataró?"

           

          El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon que l'opinió que té sobre la destitució en qüestió és la mateixa que ja va expressar en el si del Consell Rector del passat dimecres 22 de febrer, recollida en l'acta corresponent.

          La seva sensació és de disgust perquè s'ha produït una circumstància ni volguda, ni desitjada. Hi havia un projecte important, que ha donat uns fruits evidents per a la ciutat (Cabanelles, Salut Mental, Urgències Mèdiques, entre d'altres), amb un seguit d'actuacions que s'han impulsat des del Consell Rector.

          No obstant això, cal entendre que els desencontres entre Presidència i el mateix Consell eren tan importants que requeria sortir-se'n de la millor manera possible, és a dir, a través del cessament del Sr. Molsosa.

          Pel que fa a la segona pregunta, el Sr. Alcalde creu sincerament que aquesta circumstància no pot afectar de cap manera el bon funcionament de l'Hospital, com a mínim, avui per avui. Té plena confiança en els facultatius del centre, així com en els equips i el personal sanitari en general, que ofereixen un servei molt digne, i en el Consell Rector mateix, que ara ha de completar la tasca de substituir dos altres persones que han decidit marxar. Al ple del mes passat, ja es va portar la substitució d'una persona per part de l'Ajuntament i ara cal dur a terme la substitució de dues persones per part del Servei Català de la Salut. Potser caldrà ajustar algunes orientacions però la capacitat de l'equip directiu del Consorci Sanitari del Maresme no ha estat malmesa i gaudeix de la seva plena confiança.

           

          El senyor Paulí Mojedano agraeix les paraules de tranquil·litat expressades pel Sr. Alcalde, sobretot pel que fa a la confiança dipositada en el Consell Rector €especialment ara que des de la Conselleria s'està duent a terme un procés de descentralització i d'autogestió€, que referma doncs el paper important de l'esmentat òrgan.

          I, de l'altra, destaca la transparència que hi vol imprimir el Sr. Alcalde. Ara és important veure com es resoldran les iniciatives del document d'orientacions per a l'any 2006, assumit per tots, i que havia generat expectatives de millora del funcionament sanitari del Consorci.

          Per tant, el Sr. Mojedano demana a l'Alcalde, com a probable president en funcions del Consell Rector, que continuï mantenint la transparència de la seva gestió.

          34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ANTIGA ESCOLA BRESSOL DE CIRERA, PROPIETAT DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA.

          Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 31 de l'ordre del dia.

           

          35 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ESTAT D'ABANDONAMENT DE L'AVINGUDA JAUME RECODER.

          El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

          "Els veïns de l'Avinguda Jaume Recoder estan queixosos i descontents del manteniment i la neteja que es realitza en aquest carrer, d'ençà l'acabament de les seves obres de reurbanització, realitzades ja fa uns anys. L'avinguda Recoder té una alta densitat de població i és un eix comercial de certa importància del centre de la ciutat.

          Els ciutadans qualifiquen d'estat de deixadesa la situació del carrer i especialment el tram entre el camí Ral i el carrer Gravina. En concret aquestes són les seves al·legacions:

          • El nivell de neteja no és el més adient. Això es fa evident només passejant-s'hi. Darrerament no es fan les neteges generals que es feien abans de forma regular.
          • La majoria d'escocells de l'arbrat té poca sorra, per la qual cosa queden a la vista els tubs del sistema de regada automàtica. Això passa des de fa anys. Potser caldria protegir l'entorn de l'arbrat com passa en d'altres llocs de la ciutat.
          • Alguns arbres (10 a la banda de ponent) caiguts durant les darreres tempestes no han estat reposats. Els fruits dels arbres, en caure, embruten el terra al ser trepitjats pels vianants. Es pregunten si l'arbrat és el més adient per la zona.
          • Diferents espècies d'ocells han niat en els arbres €especialment coloms- creant un vertader problema de salut pública en embrutar el terra amb les seves defecacions. Això es fa molt patent en el primer tram des del camí Ral, a la banda de llevant, coincidint amb el frontal del solar buit de la cantonada.
          • A tot això, les obres de construcció del primer edifici, i en el futur del segon i de l'aparcament públic ubicats al solar de l'antiga escola de Santa Anna, no hi ajuden empitjorant la situació de la vorera de la banda de llevant. Possiblement hi hagi solucions millors a l'actual pel pas de vianants amb més garanties de seguretat.

          Davant d'aquesta situació el grup municipal de CiU presenta el següent:

          PREC

          Que el Govern municipal procedeixi a realitzar un estudi de l'estat actual de la neteja, el manteniment i l'entorn de l'Avinguda Jaume Recoder, per tal de millorar aquesta situació i procedir durant el present any a solucionar els problemes esmentats."

           

          El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, lamenta no poder acceptar el prec de fer un estudi sobre l'estat de neteja, atès que ja se n'ha fet un al llarg de l'any passat, i pel fet d'haver aprovat la igualació de l'eix de Jaume Recoder amb l'eix comercial del Centre Històric.

          D'altra banda, pel que fa als temes de manteniment, les mesures s'atenen en funció de les diverses circumstàncies que obliguin a aplicar-les. En relació amb aquest carrer concretament, val a dir que no precisa d'aplicacions a nivell de manteniment, sinó de petites modificacions, com posar proteccions a les proteccions del parterre o, fa poc, durant el mes de novembre, canviar els globus i adaptar-los a la normativa actual de l'enllumenat. És a dir, s'hi atenen aquestes petites incidències però no cal una aplicació general de mesures a nivell de manteniment.

          En relació amb els arbres, és cert que no són els adequats perquè fan una mena de vela pel tipus de copa que tenen i, per aquest motiu, es va decidir no replantar-hi els caiguts. La propera temporada de poda seran substituïts per uns altres de diferents. El Sr. Melero reconeix que havia donat instruccions perquè s'actués ràpidament en un arbre molt tacat pels excrements dels ocells.

           

          El senyor Josep Lluís Martí aclareix que el sentit del seu prec era refermar la necessitat de netejar el carrer i no tant de fer-ne un estudi. O bé, l'estudi en tot cas vol dir concretar quines són les accions immediates de cara a tapar els tubs que hi ha als escocells dels arbres, a substituir-ne la tipologia, a continuar fent el manteniment que últimament feien com la substitució de les llambordes trencades, etc.

          El prec simplement pretén donar un toc d'atenció per a posar en marxa de nou mesures que cal aplicar en aquest carrer en concret.

           

          El senyor Francesc Melero admet que ha pogut malinterpretar el sentit del prec. En relació a l'aplicació de mesures concretes a fi de millorar l'aspecte del carrer, no hi ha dubte que així es farà.

           

          36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS PLANS EDUCATIUS D'ENTORN A LA CIUTAT DE MATARÓ.

          El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

          "Atesa la importància que el nostre grup dóna al Pla Educatiu d'Entorn de la Ciutat de Mataró i que creu que és positiu, que pot ser una eina per a millorar l'acció educativa i la cohesió social de la ciutat.

          Atès que el nostre grup creu que l'acció educativa i la cohesió social són pilars fonamentals per a la convivència de tots el mataronins, ens plantegem fer un seguiment acurat del Pla Educatiu d'Entorn de la Ciutat de Mataró.

          És per això que, el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presenta les següents

          PREGUNTES:

          • Quines escoles estan participant del Pla Educatiu d'Entorn i quines encara no participen?
          • Quines activitats s'han dut a terme, fins al moment, en les escoles i entorns educatius afectats per aquest Pla?
          • Quin és el cost de cada activitat?
          • Es porta a terme alguna activitat que promocioni específicament l'estudi i l'ús del Català.
          • Es porta a terme alguna activitat que promocioni l'aprenentatge i l'ús d'altres llengües?
          • Quin pressupost ha destinat l'IME i les altres regidories per a dur a terme aquestes activitats?
          • Quan les activitats del Pla Educatiu d'Entorn, es porten a terme en centres educatius, qui se'n fa responsable? "
          •  

            El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, apel·la a la cortesia del Sr. Caurin i li proposa la resposta per escrit a algunes de les preguntes a fi de no atapeir el seu discurs de xifres.

            En resposta a la primera pregunta, el Sr. Comas diu que en el Pla Educatiu d'Entorn hi participen els centres educatius que estan inclosos en l'àmbit nord-est de la ciutat, que engloba els barris de Rocafonda, El Palau, Cirera, Molins i Vista Alegre. Pel que fa a escoles públiques, es tracta de Cirera, Angela Bransuela, Vista Alegre, Rocafonda i Menéndez y Pelayo. Quant a instituts de secundària, s'inclou Satorras i Thos i Codina; i, finalment, en referència a escoles concertades, GEM i Freta.

            En resposta a la segona pregunta, el Sr. Comas explica que la relació d'activitats és molt llarga €la farà arribar per escrit€ i se centra en els 7 eixos d'actuació: promoció de llengua catalana, millora de l'escolarització, incentivació escolar, activitats complementàries extraescolars, atenció a les demandes socials, activitats per als joves i activitats per a les famílies.

            La tercera pregunta es farà arribar per escrit.

            En resposta a la quarta pregunta, el Sr. Comas afirma que hi ha tres activitats que ja s'han iniciat i que promocionen l'estudi i ús del català i dues que ja s'han projectat. A tomb d'això, també cal dir que el Pla d'Entorn té uns eixos d'activitat oberts que encara permeten la implementació de noves actuacions. Quant a la promoció de la llengua catalana, hi ha el taller de català per als alumnes de llengües romàniques i el Casal d'Estiu Lingüístic per a alumnes de recent incorporació. Cal destacar també un grup de treball per a la coordinació d'entitats que ensenyen llengua catalana per a adults. En projecte, hi ha previst un curs de català per a monitors de lleure i un curs també per a mares i pares.

            En resposta a la cinquena pregunta, el president de l'IME explica que no hi ha activitats de promoció d'altres llengües en l'àmbit del Pla d'Entorn.

            Pel que fa al pressupost destinat a la realització de totes aquestes actuacions, a nivell global, és de 175.189 euros, dels quals la Generalitat n'ha aportat 121.810 €per tant els 53.379 euros restants provenen de l'Ajuntament€.

            En resposta a l'última pregunta, el Sr. Comas diu que evidentment es tracta d'un pla d'acció promogut per la Generalitat de Catalunya i acollit per l'Ajuntament de Mataró i, per tant, el seu funcionament és el mateix que per a qualsevol activitat extraescolar en un centre educatiu. La responsabilitat organitzativa de cada activitat depèn dels casos (de vegades en són les AMPAS, d'altres, determinats serveis municipals, etc.). Es farà arribar el detall per escrit.

             

            37 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA REDACCIÓ D'UNA NOVA ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA PUBLICITAT.

            El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, indica que aquest prec ha estat contestat per escrit pel Sr. Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment.

             

            I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a un quart d'onze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.