Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

13/06/2007

Escoltar

13/06/2007

dimecres 13 juny 2007, 00:00h

ACTA NÚM. 08/2007- SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 13 DE JUNY DE 2007.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tretze de juny de dos mil set, essent les 20 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARCEL MARTINEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR no adscrit

No assisteix a la sessió el Sr. Oriol Batista Gazquez, regidor del grup municipal Socialista i el Sr. Antonio Súnico Batxilleria, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES DEL DIA 12 D'ABRIL DE 2007 I DEL DIA 3 DE MAIG DE 2007.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

2 - DESPATX OFICIAL

El Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, qui recorda que el Defensor del Ciutadà, en l'últim ple, va portar la memòria de la seva activitat l'any 2006, la qual va ser objecte de comentaris per part de tots els grups municipals. En els apartats relatius als temes educatius hi havia una qüestió que no feia tan referència a l'actuació de l'IME, o de l'Ajuntament, sinó a una normativa respecte al procés de preinscripció a les escoles, que havia estat plantejada per una associació de pares i mares d'una escola de la ciutat.

En aquest informe relatiu a aquest punt, el Defensor del Ciutadà explicava que no hi tenia competència i que, per tant, havia transmès la qüestió al Síndic de Greuges i que aquest havia tornat la seva resposta dient que l'actuació de l'administració competent, és a dir, la Generalitat de Catalunya estava ajustada a dret. Però després hi havia un altre paràgraf relatiu a unes opinions respecte a la funció legisladora en aquesta matèria i en relació amb altres administracions que, al parer del Sr. Comas, estaven fora de lloc.

Després d'una conversa molt cordial amb el Defensor del Ciutadà sobre els fonaments del dret que pertocaven al cas, aquest mateix va convenir que el paràgraf en qüestió, el 3r, no figurés formalment a la memòria. Per tant, la seva comunicació al Sr. Alcalde va ser per retirar a tots els efectes aquest 3r paràgraf.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que l'informe final, sense aquest 3r paràgraf, serà enviat demà a tots els presents perquè en tinguin còpia.

PARAULES DE COMIAT DEL MANDAT COROPORATIU 2003-2007.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que aquest és l'últim ple d'aquest mandat i la tradició i la justícia manen que es faci una mica de balanç al respecte. Així mateix, les persones que no repetiran com a regidors aprofiten el moment per acomiadar-se.

En primer lloc, parlaran els diferents grups municipals i, en segon, aquelles persones que no repetiran com a regidors en el pròxim mandat.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que avui s'escenifica de forma solemne el final d'un mandat que ha estat objecte de diferents opinions i propostes per a la ciutat. Però podem dir que tots, des de les diferents posicions, hem treballat per Mataró, perquè la dedicació a la ciutat és la prioritat de tots aquells qui hem estat en aquesta casa defensant-ne els interessos.

Agraeix, en nom del seu grup, als companys i companyes, regidors i regidores, la possibilitat de treballar per a la ciutat des de l'oposició. De vegades, hi ha hagut diferències però sempre des del respecte.

Agraeix també la confiança dipositada pels ciutadans, gràcies a la qual tenen la possibilitat de treballar per Mataró.

Finalment, agraeix el treball fet per tots els companys i companyes que ens deixen per a seguir la seva vida en altres activitats i que han tingut l'honor d'haver estat regidors: la Sra. Pilar Gónzalez, el Sr. Pep Comas, el Sr. Quim Esperalba, el Sr. Vilert, la Sra. Recoder, la Sra. Cuscó, el Sr. Graupera, el Sr. Manchado, la Sra. Guirao i el Sr. Martí.

"Mai he après res dels qui estaven d'acord amb mi", deia Ralph Waldo Emerson, filòsof nord-americà. Les persones creixen en l'adversitat, en el combat intel·lectual, en la confrontació política quan aquesta és intel·ligent, generosa i honesta. Per això, en els grups on el debat és intens i particularment el de les grans qüestions del pensament, tots es fan conscients de la seva unitat, això és, conscients que el pensament ratlla en tots a la mateixa alçada i que tots tenen la propietat espiritual del que s'ha debatut. Es fan tots més savis. Aquesta unitat de pensament en què tots els cors palpiten en un sentit més noble que el del deure i el poder, s'aixeca damunt d'ells com un temple i pensen i actuen amb insòlita dignitat.

En nom del seu grup i en el propi, agraeix als companys i companyes, regidors i regidores, que avui deixen la seva activitat en aquest Ajuntament, el tracte dispensat, el respecte i l'atenció quan ens han escoltat.

D'altra banda, fa una referència especial als companys de grup municipal que també deixen l'Ajuntament i agrair tant a l'Adela Rodríguez com al Carles Súnico la dignitat amb què han portat a terme la seva feina. Gràcies de tot cor per la confiança i la lleialtat dipositades.

Finalment, agrair la tasca desenvolupada per David Rovira, que acaba avui també la seva trajectòria a l'Ajuntament de Mataró. Diu l'Albert Figueres, escriptor català, que "en l'escola de la vida hi ha dos seminaris que convé no perdre's: el primer és viatjar, obrir portes i finestres per explorar l'entorn amb la finalitat de conèixer i valorar allò diferent, així com el viatge interior, per conèixer-se un mateix. El segon seminari consisteix a donar una ullada a l'àlbum de fotos familiar de la teva vida, perquè és la manera de revisar el camí fet i evitar també tornar-se a equivocar".

Jo que, malgrat em considero jove, ja tinc una vida política una mica llarga, considero que en l'àlbum de fotos d'aquesta vida, en David Rovira és algú familiar, com també ho és en Joan López.

M'és fàcil parlar d'en David perquè és fàcil parlar del que et surt del cor. La dimensió de l'amistat supera àmpliament la política. En aquesta última, ell ha deixat una petjada important pel que fa a l'honestedat, la capacitat de treball, la privilegiada capacitat d'anàlisi. La seva intel·ligència aclaparadora l'ha sabut dimensionar per donar un servei al grup popular i a la ciutat; només hi ha una cosa que se li pugui recriminar: el seu amor excessiu al micròfon que feia que no complís mai amb la promesa eterna de brevetat. Gràcies David en nom del grup municipal per la teva contribució a les nostres idees i a la nostra ciutat.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, comença agraint a tots els 27 companys de consistori el fet d'haver fet rendible i fàcil el temps que han estat governant plegats:

Als companys de grup per la seva dedicació i confiança, i en el marc dels portaveus dels grups, agrair el clima de cordialitat des de la diversitat d'opinions que ha inspirat la major part del nostre treball. El clima general de la política municipal és envejable. Gràcies a tots per contribuir-hi.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, agraeix la tasca, la dedicació i el temps invertit en la ciutat de tots aquells que marxen:

Gràcies pels encerts i gràcies també per les equivocacions, perquè d'aquestes també n'aprenem. D'altra banda és cert que les relacions personals, a banda de les relacions polítiques, entre els membres del consistori són a Mataró envejables. Per tant, gràcies per la seva amistat, gràcies als qui marxen i als qui continuaré veient.

Parlant dels companys de grup i, en primer lloc, d'en Quim Esperalba, el cap de grup i amic. Per a tots nosaltres sempre serà el nostre "jefe" insubstituïble i a ell dono gràcies per la seva amistat.

Pel que fa a la Maria José Recoder, val a dir que sense ella el grup no hagués estat el mateix, per la seva força fent oposició.

Als demés que ens han deixat, també gràcies per la seva amistat i col·laboració.

Jo ara tinc l'honor de poder continuar, tot i que potser no per massa temps pel fet de ser el més antic del grup. Gràcies a tothom.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, recorda que fins fa pocs dies tenia l'honor de ser l'última incorporació en aquest consistori, però que ara ja no és així:

Vull reconèixer la feina feta per totes les persones que avui ens deixen i les que continuen per dedicar un temps de les seves vides a la ciutat. També recorda els dos iniciadors del mandat per part del grup d'ERC, Toni Civit i Genís Bargalló; tots dos van dur a terme una bona tasca, amb aportacions positives al govern i a la ciutat. I agrair personalment a la Sra. Cuscó la seva determinació a l'hora de succeir el Sr. Civit.

Jo, com el Sr. Fernàndez, tinc l'honor de continuar en el Consistori, espero que per quatre o vuit anys més. Molta sort a tots els que ens deixen en la seva vida personal i professional.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, expressa el seu agraïment més sincer als homes i dones que no seguiran formant part del mandat que s'inicia dissabte:

Ha estat un mandat amb força canvis en la seva composició i per motius diversos; cosa que ha permès en diferents ocasions reflexionar sobre l'apassionant tasca del servei públic en un règim democràtic. Aquesta és una tasca noble, satisfactòria i, a Mataró, respectuosa amb la llei. Però, alhora, també es pot tornar una feina molt dura; finalment, però, són els ciutadans que hi tenen l'última paraula. Aquí fem projectes col·lectius, amb tota la grandesa i limitacions que suposen.

Avui, doncs, cal agrair la tasca del conjunt de les dones i homes que deixaran de ser regidors: l'Adela Rodríguez, en Carles Súnico i en David Rovira, del PP; el regidor no adscrit, Josep Lluís Martí; la Maria José Recoder i en Joaquim Esperalba, de CiU; tots ells han estat opositors lleials i eficaços, que han fet que des del Govern ens haguéssim d'esforçar més per argumentar els nostres projectes i els milloréssim amb les seves propostes.

També agrair aquells que han compartit amb el Grup Socialista les tasques del govern, membres de ICV-EUiA i d'ERC: la Maria Rosa Cuscó, en Josep Comas, la Quiteria Guirao, en Jaume Graupera. Molta sort a tots ells.

Finalment, esmentar els tres companys socialistes que han emprès nous camins: el Fermí Manchado, l'home dels consensos en temes vitals per a la ciutat; l'Arcadi Vilert, aquell que ha projectat la ciutat ambiciosa que volem ser, i la Pilar Gonzàlez, que s'ha posat al capdavant de projectes d'innovació i de canvi a la ciutat. Els que som companys seus tenim la sort de comptar amb el seu consell i la seva experiència d'ara endavant. Cada pas que s'emprengui a partir d'ara s'haurà de prendre com un petit homenatge a aquestes persones.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor no adscrit, demana la paraula per adreçar la seva darrera intervenció en aquest ple després de 12 anys al servei públic:

L'activitat política és una activitat que enganxa en el bon sentit de la paraula: quan comences ho fas amb un esperit total, imbuït d'una mena de força que et projecta com a responsable de tot allò que succeeix al teu entorn a nivell social i ciutadà. Amb el pas dels anys, tot es va relativitzant i vas ocupant l'espai que realment et pertoca, tant si estàs al govern com a l'oposició. I passes a veure els teus adversaris com la gent amb qui cal col·laborar amb l'objectiu de millorar la teva ciutat. Qui no faci això des de l'oposició, s'equivoca.

El "culpable" de la meva entrada a l'Ajuntament de Mataró va ser el meu estimat exalcalde Manuel Mas, cap a l'any 90, quan em va dir "el que necessita aquest Ajuntament són bons interlocutors socials capaços d'arribar a acords en benefici comú". En aquell moment jo negociava amb ell en nom del Gremi d'Hostaleria i Turisme com a representant de la seva Junta Directiva. Aquelles paraules del Sr. Mas em van obrir els ulls del que podria ser una trajectòria política. Al 92 entro a militar a Unió Democràtica i, al 95, entro a l'Ajuntament amb la llista de CiU encapçalada per Josep Manyach. Ara, al juny de 2007, dotze anys després, plego amb un sabor agredolç, no desitjat per mi, ni provocat; pels fets que tothom coneix i que han derivat de forma totalment injusta en la meva separació del grup de CiU. Dic de forma injusta perquè ningú es mereix sortir de l'Ajuntament, després de 12 anys, de la manera com ho han forçat els meus antics companys, sense cap argument vàlid que en justifiqués la decisió, ni en el fons ni en la forma. Hi havia sortides més dignes que no haurien fet mal a ningú, ni al grup, ni al cap de llista que es presentava per la Federació. Deia Pitàgores "consola't de suportar les injustícies; la vertadera desgràcia consisteix en cometre-les". Vull donar les gràcies públicament a totes les persones de tots els partits i als ciutadans que m'han donat el seu suport i ànims; ells saben qui són.

Vull ara comentar sense ànim de debat ni mala fe les paraules del Sr. Esperalba per justificar la meva sortida fa dos mesos del grup de CiU. Ho faig en aquest moment perquè els plens ordinaris que s'han succeït no eren el context per fer-ho i perquè en privat tampoc em serà possible després de ni tan sols haver obtingut resposta a la meva petició de readmissió al grup.

Les paraules utilitzades foren: "deslleialtat", "frustració" i "personatge", en to despectiu. Pel que fa a la deslleialtat, mai he estat deslleial a cap dels presidents del grup de CiU; a més, jo no podia ser deslleial a qui no devia lleialtat. Quant a la frustració, mai m'he sentit frustrat per res ni per ningú perquè, entre d'altres, perquè tampoc mai he encapçalat les llistes de CiU: Quina major frustració que la d'aquell que es presenta al capdavant de CiU com a gran alternativa i treu els pitjors resultats de la Federació en la història de la democràcia a Mataró? Finalment, en referència al mal personatge, no se m'acut res més que aquella frase castellana que fa "Cree el ladrón que todos son de su condición". En l'àmbit polític les paraules s'han de dir amb mesura.

Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i convergent, escrivia fa uns dies a l'Avui: "No és veritat que la roba bruta s'hagi de rentar a casa. Els qui gestionen un cos format per moltes persones, haurien de vetllar per evitar la humiliació pública. Sense renunciar a la transparència, humiliar no em sembla una bona manera de sancionar, però sobretot no em sembla una bona manera de gestionar la imatge col·lectiva del grup" en referència als Mossos d'Esquadra. Les decisions preses per CiU també han fet mal a la pròpia Federació.

He après molt al llarg d'aquests 12 anys i me'n sento satisfet. A banda dels agraïments, vull tenir un record per als ciutadans, els polítics i els servidors de l'ordre públic assassinats per terroristes, als morts a l'atemptat de l'11-M, al jurista Tomás y Valiente, al polític Ernest Lluch, al regidor Miguel Ángel Blanco, al policia Miguel Gervilla, entre d'altres.

Un record especial per a en Lluís Lligonya i ànims adreçats a l'Anna Palà, que tantes hores de plens han compartit amb nosaltres. Per finalitzar, agrair a tots els regidors dels grups municipals del PP i del Govern municipal que han coincidit amb mi i a tots els treballadors de la casa per la seva condescendència i savoir faire. Menció especial a l'Esteve Terradas, l'Alícia Romero, en Ramon Bassas i en Pep Comas i, com no, felicitar públicament el Sr. Joan Antoni Baron per la seva victòria en les passades eleccions del 27 de maig: Alcalde, bona feina i sort!

Resto a la disposició d'aquest Ajuntament per al que calgui.

La senyora Maria Rosa Cuscó, cap del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comença adreçant-se als regidors:

Al contrari que els companys que avui també s'acomiaden, la meva estada ha estat més breu que la d'ells, i així serà el meu petit discurs.

El primer agraïment és per a l'Alcalde, qui em va dir des del primer moment que tenia la porta oberta del seu despatx sempre que volgués i realment ha estat així.

No puc negar que han estat uns anys de feina molt intensa però en què sempre he comptat amb la col·laboració àmplia i generosa dels companys de consistori. Els companys de govern han estat gairebé sempre al meu costat malgrat ser de partits diferents. També he d'agrair la col·laboració dels tècnics i tècniques que he tingut en els meus departaments perquè han fet molt més lleugera tota aquesta feina donant el millor de si mateixos. Agrair també l'ajut a tot el Servei de Comunicació, la Premsa, Mataró Ràdio, la Televisió, que han estat sempre amables i han acceptat alguna crítica per part meva.

He sentit el caliu de molta gent, perquè hi ha hagut ciutadans que han reconegut la feina feta, així com aquells que l'han valorat, millorat, etc. Aquest ha estat un dels màxims motius de satisfacció personal: ha estat una gran experiència que m'ha ensenyat moltíssim i me'n vaig molt satisfeta; malgrat que en algun moment també he conegut i patit les misèries de determinades actituds.

Crec que he pogut ensenyar coses, que he pogut arribar a complir els objectius marcats i, per tant, ha estat un encert haver acceptat l'oportunitat de formar part d'aquest Ajuntament. Allò que trobaré més a faltar a partir d'ara seran els amics que he fet, però que espero continuaré tenint.

La senyora Quiteria Guirao, regidora del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, explica que continuarà treballant per al seu partit, però més enllà de l'Ajuntament, des d'un altre àmbit.

Pren la paraula per expressar agraïment perquè ha après moltíssim al llarg d'aquests anys €dels 31 als 44 anys€ en una institució municipal com aquesta. Menció especial al cap de grup, en Jaume Graupera, el meu amic, per la seva paciència i ajut incondicional. Així com agrair a en Pep Comas haver-lo tingut de company perquè ha estat tot un luxe. Finalment, a tots moltes gràcies.

El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, expressa el seu agraïment a tots els presents:

La meva sola paraula avui és gràcies per haver tingut l'oportunitat d'exercir, en representació dels ciutadans i ciutadanes al llarg de 8 anys, en dues circumstàncies, oposició i Govern, igualment valuoses com a experiència personal dins una institució municipal. Tot plegat m'ha ajudat a conèixer la nostra història i la nostra gent. He après molt més en aquests últims 8 anys de la meva ciutat, que els 47 precedents que sumen els 55 que ara tinc.

Un esforç, una voluntat i un compartir sempre intentant millorar la ciutat des de l'àmbit de la intervenció pública. Una experiència gratificant i enriquidora.

Gràcies al meu partit per considerar-me en dues ocasions un dels seus candidats electes per representar-lo a l'Ajuntament. Gràcies també a tots els ciutadans i ciutadanes que fent-nos confiança i suport van fer possible aquesta representació. Gràcies als meus companys de grup, en Jaume i la Quiti, perquè sempre m'han ajudat, perquè m'han escoltat i molt i pel tracte privilegiat que he rebut d'ells. Sapigueu que algunes de les coses que l'IME ha tirat endavant ha estat gràcies a la seva col·laboració i esforç. A ells, en nom de tots els membres del grup, agraeixo la feina feta. Jaume i Quiti us expresso la meva estima.

A l'Alcalde també li vull expressar el meu agraïment per la confiança, el suport i la sensibilitat envers qualsevol qüestió del món educatiu, per la seva saviesa i coneixement.

A tots els membres del Govern, també la meva gratitud perquè han fet de l'educació un eix prioritari de la seva actuació. Més específicament, gràcies als que hem compartit àrea, Serveis Personals, a en Jaume altre cop, l'Oriol, la Maria Rosa, l'Ivan, l'Alícia i en Quico, perquè ha estat una vivència molt positiva, amb la inestimable col·laboració de la Mercè Massa. Ha estat un enriquiment mutu i molt útil.

No voldria deixar de manifestar una vegada més el meu agraïment a la Montse López i a tot el seu departament d'Obres, encapçalat per l'Angelina i en Lluís: han estat els millors i més decidits còmplices que Educació ha tingut al llarg del mandat. Moltes gràcies.

Voldria també fer una menció singular als grups de l'oposició, perquè més enllà de les diferències polítiques, junts hem procurat donar resposta a les necessitats de Mataró en matèria d'educació. Vosaltres heu ajudat a convertir l'educació en un tema de ciutat gràcies als vostres suggeriments, propostes, idees, crítiques, etc. En paraules de Salvador Espriu, extretes de la primera història d'Esther, "Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum". Doncs així, entre tots, amb vostès, hem anat portant engrunes de formes de veure que ens han fet tirar endavant i superar els reptes en matèria educativa de la ciutat. Gràcies a tots i totes, Quim i Pau, José Manuel i, sobretot, Vicent. D'ara endavant enyoraré les teves preguntes, Vicent.

També vull fer constar el meu agraïment a les persones del Consell Escolar, del Plenari de l'Executiva de l'IME, a les escoles i altres centres formatius de la ciutat i als seus alumnes, als sindicats d'ensenyament, al MEM, a la FAPAC, a les AMPAS i a les famílies en general i als mitjans de comunicació. També als treballadors de la "casa gran" i, singularment, als de l'IME (als de les Figueretes): que sàpiga tothom que allà hi ha un grup de persones molt diverses, de bons administratius i tècnics que s'esforcen en la seva tasca amb compromís de servei públic i de disposició envers els ciutadans.

Finalment, demano disculpes pels errors que hagi pogut cometre en l'exercici del meu càrrec. Agraeixo l'amistat de totes aquelles persones que he conegut.

Als que pleguen, els meus millors desitjos i als que continuen, sort i encert en la seva comesa. Amb el prec que continuïn tots prioritzant l'educació a la ciutat, ara voldria evocar el poeta Feliu Formosa quan diu: "Veure la pròpia fi no pas com una interrupció forçosa sinó com una conclusió lògica, i no deixar de contemplar el món amb meravella, amb una enriquidora i constant estranyesa, com enterrant tresors que trobarà algú altre".

Gràcies a tots i per tot.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, comença recordant els seus inicis en el món de la política:

Quan vaig entrar en política, ho vaig fer amb tres objectius principals. El primer d'ells era no perdre-hi amics; el segon, sentir-me orgullós de la feina feta i, finalment, deixar alguna cosa que pogués servir perquè l'activitat pública ocupi el lloc que hauria d'ocupar.

Avui sóc l'únic, d'entre aquells que s'acomiaden, que ha estat elegit per continuar, però a mi em sembla que no s'hi val a fer diferenciacions. La meva renúncia és coherent amb la meva manera d'entendre la política i d'acord amb els principis ètics que inspiren la política del meu partit i, per tant, cal situar-la en el terreny de la normalitat.

Sí que vull fer una reflexió sobre els motius que hi ha al darrere d'aquesta decisió. Si hi ha alguns motius personals darrere dels resultats electorals de la meva opció política, cal dir que jo no estic dolgut per cap persona que votava la meva formació i ara ha canviat; el que em sap greu és no haver sabut entusiasmar els ciutadans, és a dir, tots aquells que no han anat a votar.

Quan vaig explicar els motius de la meva renúncia, vaig demanar gràcies a la gent que havia confiat en mi i perdó per trair la seva confiança recolzant la nostra opció. L'abstenció sovint es planteja com un desencís respecte de la classe política, una "classe" que no entenc massa què vol dir. Per a mi, les 27 persones que conformen el consistori són 27 ciutadans i ciutadanes que en un moment donat decideixen treballar per a la ciutat lluitant per unes idees. Crec que el problema de l'abstenció té més a veure amb la distància evident que s'ha creat entre els ciutadans i la concepció mateixa de quina és la utilitat de la política. Penso que la superació d'aquest estat d'ànim no és una responsabilitat absoluta dels polítics; hi ha molta gent que contribueix des de diferents llocs a crear un determinat ambient i és una responsabilitat de totes les persones que tenim influència en la conformació de l'ànim col·lectiu fer una reflexió per analitzar el grau de responsabilitat de cadascú.

Des d'aquest punt de vista, em sento autoritzat a demanar a les properes persones que governin la ciutat, una actuació contundent i decidida per superar aquest clima; fent tota la pedagogia possible, a través del debat permanent, a fi que els ciutadans considerin la política municipal com a pròpia. Aquest esforç és fonamental.

En el capítol dels agraïments, no em repetiré; però sí que vull donar les gràcies especialment, a banda de la resta de regidors i els meus companys de grup, la feina feta per en Toni Cabré, en Rafa Milán i la Mercè Massa, que són els tècnics amb qui he treballat directament, així com la resta de tècnics de l'àrea de Serveis Personals.

Finalment, un agraïment profund a tots els polítics i polítiques que m'han acompanyat en l'àrea de Serveis Personals i del Patronat de Cultura; m'han facilitat molt la feina, de manera que mai no he hagut de presidir gaire.

Sort a tots els que es queden perquè continuïn endavant.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, dóna les gràcies per últim cop:

Ha estat per a mi un honor i un privilegi ser regidora a l'Ajuntament de Mataró. He d'agrair la confiança del meu company Joan López, per donar-me aquesta oportunitat, i també agrair als ciutadans i ciutadanes que en el seu moment van dipositar el seu vot i confiança en el nostre partit.

En definitiva, gràcies a la democràcia podem cada vegada més enfortir un estat democràtic i de dret, amb igualtat d'oportunitats.

Aquests últims 4 anys han estat de feina intensa, de dedicació i compromís, amb èxits inoblidables. Els fets esdevinguts en aquests darrers 2 anys, tant a nivell professional com personal, han fet que em replantegés la notificació d'aquest canvi: me'n vaig amb la consciència ben tranquil·la per la feina feta i essent la primera dona que es converteix en regidora del PP en aquest Ajuntament. Ha estat un honor i crec haver estat a l'alçada del meu càrrec.

Finalment, agrair a l'Alcalde i a les regidores i regidors dels altres partits polítics perquè m'han demostrat en tot moment respecte i estimació. Me'n vaig a fer la carrera de dret i al 2011 tornaré, evidentment si Déu vol.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença agraint al Sr. Alcalde que li cedeixi la paraula per última vegada i no promet ser breu:

Fa 12 anys vaig començar un camí que avui s'acaba. La meva actuació s'ha regit per la meva estimació cap a la meva ciutat i cap a la llibertat; espero que em creguin quan els dic que avui és per a mi un dia molt especial: de tristesa i d'alegria.

La llibertat ha guiat les meves passes; com a cosa sagrada, més enllà de les discrepàncies i del dret que tothom té a defensar les seves pròpies opinions. Pensament de llibertat i respecte que sintetitza la màxima de Voltaire: "Odio el que dius però moriria per defensar el dret que tens de dir-ho".

Mai he vist els companys de les altres formacions com a enemics, només persones que veuen Mataró diferent a mi. En canvi, al món n'hi ha que han robat i matat per defensar unes idees: el meu rebuig més absolut; i el meu homenatge a tots aquells, especialment regidors, a qui han tret la vida per defensar i dir el que pensaven.

Haver estat regidor de l'Ajuntament de Mataró ha estat l'honor més gran que podia tenir. Després de ser-ho durant 12 anys consecutius, costa trobar paraules. Una revista satírica de Santes em va batejar en una ocasió com a "vietnamita": no em fa por riure de mi, però aprofito la broma per transmetre als ciutadans de Mataró el meu agraïment. Ja saben que els asiàtics es prenen molt seriosament l'agraïment i el respecte!

En primer lloc i més important, vull donar les gràcies a tots els mataronins i, en particular, als que ens han fet confiança; així com a tots els meus companys del PP i, en especial, a en Joan López; qui em va permetre acompanyar-lo en tres ocasions consecutives. I el relleu que en encapçala en Pau Mojedano segur que estarà a l'alçada, sort companys!

També, vull agrair als funcionaris i tècnics de l'Ajuntament de Mataró la seva tasca i tot el que m'han ensenyat i, finalment, als mitjans de comunicació per la feina que fan i, molt en particular, un record a l'amic Lluís.

Treballar en política local us asseguro que és ben maco i això ho vaig aprendre aquí, treballant amb els mataronins, així com treballant amb els altres regidors: Genís, Jordi, Ramon, Salvador, Esteve, Carme, Pep, Ramon, l'altre Ramon, Joan, Joaquim, Maria José, Oriol, Pau, Manel, Arcadi, Joan Antoni, Pilar, Alícia, etc.. I un record per a l'alcalde Mas.

Aprofito l'avinentesa per demanar sinceres disculpes pels errors que hagi pogut cometre, així com pels excessos verbals fruit d'una excessiva vehemència. En qualsevol cas, sàpiguen que mai he pretès fer crítiques personals, ni mai he actuat de mala fe.

Estic molt orgullós de ser un dels regidors que més iniciatives i preguntes ha presentat en aquest ple, tot i que no hagi convençut sempre de la bondat de totes elles. Mataró és un exemple de llibertat.

Des d'un bon principi, la meva preocupació ha estat la de donar servei als mataronins: la primera iniciativa que vaig exposar ara fa 12 anys va ser que els mataronins poguessin agilitar les seves gestions quan s'acosten a l'Ajuntament. El fet de no formar part de l'equip de govern, limita les possibilitats de tirar endavant iniciatives i fer coses. No obstant això, estic content i orgullós de dir que qui va proposar la iniciativa de crear la figura del Defensor del Ciutadà a Mataró vaig ser jo mateix; que posteriorment es va instaurar.

També em sento orgullós d'haver ajudat a què es facin obres a Mataró a l'etapa del darrer govern estatal del PP. Sense voler polemitzar, no tinc dubtes de què alguna cosa devíem aportar perquè el passeig marítim s'acabés fent en el moment en què es va fer.

Crec que tenint en compte que no tenim "mando", no està malament.

Com deia, si alguna cosa lamento és no haver pogut ser part d'un equip de govern per poder tirar endavant canvis que crec que poden ser bons per a Mataró. Després de 12 anys, Mataró i els mataronins han canviat molt però encara hi ha molts reptes: crec que Mataró s'ha de posicionar en el mapa, hem de tirar endavant amb força, ens ho hem de creure, han de millorar moltes coses, ha de ser una ciutat més decidida i valenta, etc. Hem de considerar Mataró com un tot però escoltant tothom, a fi que l'abstenció no vagi a més.

Els desitjo moltíssima sort i, en particular, a qui liderarà l'Ajuntament, el Sr. Alcalde. Mani qui mani, quan sigui, sàpiguen que poden comptar amb en David Rovira.

En un temps de desprestigi, vull reivindicar la política amb majúscules com a veritable eina de diàleg i d'equilibri simultani de llibertat i ordre. No és el lloc ni el moment d'aprofundir-hi però fóra bo que des de Mataró féssim un esforç en la seva defensa i prestigi.

Amb el permís del Sr. Alcalde, li donaré un llibre €perquè estigui a la biblioteca de la ciutat€ que és "En defensa de la política" de Bernard Crick.

Ja he abusat massa de la seva confiança. Acabo com he començat: homenatjant els que falten, agraint-los la paciència i amabilitat amb què tots m'han tractat i, molt en particular, agraint els mataronins la seva confiança. Crec que marxo sent millor persona. Visca Mataró!

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, diu que li hagués agradat haver acumulat prou sapiència política en aquests 4 anys per poder avui exposar unes quantes reflexions d'aquelles que deixen petja, però no serà així.

Per a mi tota aquesta legislatura ha estat un motiu constant d'aprenentatge: de com funciona l'Ajuntament i, especialment, de com actuen els qui governen la ciutat, del rol dels regidors de l'oposició, de com les decisions que es prenen en els plens o en les comissions afecten la vida quotidiana de milers de mataronins, sovint sense que ells en siguin conscients. De com es poden arribar a endarrerir les obres o de com es queixen, manifesten, etc., els ciutadans de Mataró, que sovint desconeixen com funciona la maquinària de la política local.

Mentre s'aprèn tot això es pot anar creant un discurs propi sobre l'activitat política municipal, però allò que puguin dir els qui s'hi han dedicat més anys, segur que és més interessant que el que pugui dir jo. A més, jo no m'he considerat mai polític.

Fa poc, un important diari de Catalunya deia que les tres categories laborals més detestades pels ciutadans espanyols són els polítics, els periodistes i funcionaris. Com que porto totes tres corones, ja em resultava una mica "durillo". Jo, com una mataronina més, el que vaig fer va ser decidir treballar per a la meva ciutat durant un temps en lloc de quedar-me estirada al sofà de casa. Aquest comiat és només una vivència personal.

Han estat 4 anys molt intensos, de moltes hores de feina, de moments d'eufòria i de desànim, de moments d'alegria per haver acceptat l'oportunitat d'en Quim Fernàndez d'incorporar-me al seu projecte però també de cops de frustració quan les meves iniciatives no sortien. També han estat uns anys en què he conegut moltes persones i això és impagable.

D'entrada, agraeixo el suport, el mestratge, la paciència i l'amistat sobretot als meus companys del grup municipal, no només als regidors: en Pim Esperalba, en Quim, Vicent i Marcel; així com a les persones que han col·laborat estretament amb mi en els diferents consells i patronats, com ara en Jordi Fèrria, en Joan Ribes i en Jordi Fernàndez, també a la Miquelina Subirà, la Mercè Solans, la Laia Sales i la Marta Agulló pels bons moments i les complicitats. Als companys del PP, per totes les vegades que he estat en desacord amb ells, cosa que no ha estat obstacle per mantenir una relació fluida a nivell personal. I a tots els treballadors d'aquest consistori.

Voldria fer un darrer agraïment als tres membres del Govern amb qui he tingut més relació, no sempre exempta de polèmica, d'altra banda: el Sr. Pera, el Sr. Terradas i el Sr. Graupera, amb qui la relació ha estat poc simpàtica i qui m'acostumava a qualificar de "pèrfida".

Doncs a aquesta "pèrfida" la trobareu disposada a treballar per a aquesta ciutat.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença felicitant el Sr. Alcalde per la seva victòria electoral.

Avui per a mi és un dia trist perquè tots els comiats et conviden a fer una reflexió que, si ets prudent, la fas en privat i, si ets imprudent, la fas en públic. Jo ara crec que l'he de fer en públic.

Porto 12 anys en aquesta casa, dividits en dues etapes, del 83 al 87, la primera, i els últims 8 anys, la segona. Per tant, he estat al govern i he estat a l'oposició i en dos grups municipals diferents, amb experiències de tota mena.

En aquesta vida, tinc tres passions: els meus fills, la salut dels meus conciutadans i la política. Segurament l'home és l'únic animal que diuen que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i jo ho vaig fer quan vaig decidir tornar a la política ara fa 8 anys. Ara marxo amb el convenciment absolut que no he fet el que creia que podia fer o que havia de fer. Aquesta sensació no me la trec: és trist pensar que des dels àmbits de l'oposició, perquè un projecte pugui ser considerat ha de tenir dues premisses: o bé no explicitar-lo mai en públic o bé esperar suficients anys perquè vagi a l'oblit i pugui ser posteriorment incorporat pels qui estan governant. Això és una mena de frustració; tal com deia el meu excompany. També ha estat un aprenentatge pel que fa a tolerància i, per tant, agraïment pels retrets que se'm puguin fer.

Si m'ho permeteu, m'agradaria fer tres consideracions. La primera d'elles va dirigida als companys que tenen la responsabilitat de governants. Jo també he estat al govern i he pecat de tenir poca capacitat de ser humil i generós; el que cal és sumar sempre tot i que els parers siguin diferents. No és possible que el paper que fa l'oposició es limiti a fer de notari i és necessari que hi hagi maneres d'engrescar la participació de l'oposició perquè la construcció de la ciutat sigui un fet i vagi més enllà d'un discurs retòric.

Tots plegats ens omplim la boca de la participació, però els ciutadans cada vegada menys van a votar. Cal que ens mirem al mirall. Estar a l'oposició és molt dur i cal molta tenacitat per no perdre valors com la llibertat, la igualtat, la justícia, etc. Cal defensar aquests valors, així com les nostres idees.

Finalment toca demanar disculpes i fer els agraïments. Demano disculpes a tothom, primer als ciutadans quan no hem assolit les seves expectatives. En segon lloc, als companys i adversaris polítics del Govern per si m'he passat més d'una vegada.

I agrair sobretot als meus companys: la Maria José, el Quim, el Vicent, el Marcel, el Toni, també en el seu moment, al Pitu, per ser companys amb qui he treballat plegats per un projecte. També vull encoratjar els que continuen: el Quim, el Marcel, el Vicent, i a tots els companys que s'acomiaden.

Hi ha una cosa que m'importa per damunt de tot, la meva ciutat: m'he dedicat 33 anys a l'àmbit públic, però tingueu ben segur que sempre estaré disposat a donar un cop de mà. Moltes gràcies, fins sempre.

El senyor Fermín Manchado, regidor del grup municipal Socialista, anuncia que el seu discurs serà breu en consonància amb el seu tarannà:

En primer lloc, vull agrair al Manuel Mas la confiança que va dipositar en la meva persona per a ocupar el càrrec de regidor al llarg de tres legislatures i ara ja ha arribat el moment del meu relleu. Al Govern cal que entri gent nova que aporti noves idees.

També agraeixo la confiança del Joan Antoni Baron durant els últims tres anys i espero no haver-lo defraudat.

També dono les gràcies als meus companys regidors de tots els grups municipals per la seva paciència i comprensió i per haver arribat la majoria de vegades a acords i consensos, en benefici de la ciutat. Demano excuses per si en algun moment els he pogut molestar o ofendre, perquè no ha estat mai la meva intenció.

Vull també agrair als tècnics de la casa, als de GINTRA i als de PUMSA, la seva ajuda i els seus consells, sense els quals no m'hagués estat possible tirar endavant aquesta tasca.

Agrair als meus companys de grup la seva inestimable ajuda i amistat, així com a la meva dona, els meus fills i els meus néts, la comprensió que han tingut i la seva paciència davant dels moments de mal humor que comporta aquesta activitat. També vull agrair la confiança dels ciutadans, malgrat no sempre totes les meves decisions hagin estat del seu grat.

Finalment només dir que el meu pas per l'Ajuntament ha estat una experiència enriquidora que mai podré oblidar. Marxo amb la satisfacció del deure acomplert i amb l'honor que comporta aquest càrrec. La ciutat sempre comptarà amb mi per a allò que consideri adient. Moltes gràcies a tots.

El senyor Arcadi Vilert, regidor del grup municipal Socialista, recorda que ara fa vuit anys que en Manel Mas li va dir si volia anar a la llista socialista: "Tranquil, en un lloc de no sortir", li va dir. Els resultats electorals el van obligar a decidir, pràcticament d'un dia per l'altre, què en feia de la seva vida. Va pensar: quatre anys estarà bé, com a experiència. Un cop vista la magnitud de la feina, anava a dir de la tragèdia, vam pactar una pròrroga de quatre anys més, que en Joan Antoni va assumir. Però, aquest cop si, definitivament improrrogables. Encara sóc dels que creu en els cicles naturals per a cada cosa.

Vist el que he viscut, ara puc dir que m'hagués sabut molt de greu haver-me perdut aquesta etapa. Ha estat realment apassionant poder treballar per a la ciutat, pels interessos socials amb els que et sents solidari, en definitiva, pel projecte polític i estratègic dels socialistes. Però no és tant de la feina feta que vull parlar, bé prou que en parlarem en altres moments, sinó de l'ofici de fer política local.

Estem constatant, em sembla que tots plegats, l'enorme distància que hi ha entre l'esforç, el sacrifici i la dedicació del regidors i el seu reconeixement públic, o al menys el publicat. Els polítics, tots en un mateix sac, com a col·lectiu poc valorat. O directament menyspreat.

Tots els que estem en aquesta sala sabem que això no és ni cert ni just. Però, entre tots, hem contribuït a fer-nos la fama. Si el polític A desautoritza al polític B, i el polític B desautoritza al polític A, la impressió resultant no és la de dos grans desautoritzadors, sinó la de dos grans desautoritzats. Que, a més, sempre s'estan barallant. Si els polítics volen sortir als mitjans, han de ser notícia. Es a dir: han de mossegar un gos. O sigui: fer o dir coses fora de l'ordinari. A la tècnica de retrat basada en l'exageració se la coneix com a caricatura. Doncs bé, si el que arriba a través dels mitjans és una caricatura de la política, què podem esperar que pensin els ciutadans?

Cada vegada serà més difícil que gent normal vulgui dedicar-se a l'ofici de polític. Però si no hi ha polítics, no hi ha política. Entesa la política com la més noble activitat possible: gestionar el comú al servei del col·lectiu. I si no hi ha política, no hi ha democràcia. I aquest, coincidirem, no és un tema menor.

Per tant, ens cal reaccionar. Inflem el pit: som electes locals. Ningú pot parlar en aquesta ciutat amb més legitimitat per a representar els ciutadans que els que hem sigut elegits democràticament. Respectem el que som. Respectem-nos mútuament i no acceptem la falta de respecte vers un electe. Ni que sigui un adversari. No s'hi val tot en política, no s'hi val la irresponsabilitat, encara que el brillant regateig et faci sentir superior. Ja hem vist que estripar les regles del rigor per a repescar un grapadet de vots pot significar un alt cost en forma de desinterès per la nostra tasca. La gent el que demana dels polítics és que els solucionin els problemes, no que en generin més. No volen que discuteixin sobre aspectes que no els interessen, o amb arguments trapassers. A la llarga tot es confon, i a algú li convé la confusió, i és el conjunt de la política, de la democràcia, la que perdrà el dret a ser respectada.

I això ho diu des del respecte i des de l'agraïment després d'haver-se sentit sempre respectat per tots vosaltres. Ens hem discutit, però ens hem respectat. Sense cap mena de recança per les discussions. Creu que la higiene política, el compromís amb els electors, obliga a expressar les discrepàncies, a contrastar propostes, a fer renúncies per a elaborar consensos€ justament en aquesta sala que es el temple de la paraula. Però, sobretot, reivindiquem-nos com a oficiants de la paraula: Que la paraula mai sigui bruta. Que les idees, i no altra cosa, alimentin el debat.

Un cop més us vull agrair que em permeteu, amb considerada i tolerant paciència, entrenar-me com a aprenent de persona gran. Ja acabo. Tan sols, recordant la figura literària del vell guerrer després de la batalla, dir-vos: ha estat un plaer lluitar amb vosaltres. I afegeix: i que sigui per molts anys. Moltes gràcies.

La senyora Pilar González, regidora del grup municipal Socialista, pren la paraula per posar de manifest la seva satisfacció per haver dedicat 16 anys de la seva vida a la ciutat:

Haig d'agrair a l'alcalde Manel Mas que em possibilités formar part de les seves candidatures recordant l'eslògan que el PSC va utilitzar aleshores "Entra amb nosaltres a l'Ajuntament". Des del 1979, al PSC entenem que la participació i la gestió és feina de tots i totes. Agraeixo al meu partit que posés confiança en mi en aquest treball pel comú; així com als ciutadans i ciutadanes que ho varen fer possible a través del seu vot. Però sobretot agraeixo la lliçó que han estat per a mi les diferents responsabilitats polítiques que he tingut i gràcies també a les discussions i crítiques amb les quals hem construït, entre tots i totes, la ciutat. Ara toca, diuen, un relleu generacional.

La meva feina com a càrrec electe ha consistit en uns anys de grans transformacions socioeconòmiques. En primer lloc, destacar la dedicació a la regidoria d'Educació, compartint amb companys i companyes la meva experiència professional però, alhora, la meva responsabilitat política. A les escoles bressol, buscant la qualitat de l'educació. Als mals moments passats, com ara trobar aluminosi a l'escola de Cirera a l'inici del curs, però també la satisfacció de treballar conjuntament amb pares i mestres per a la construcció del nou centre. Les discussions a les reunions de coordinació d'educadores, les reunions amb el director del centre de primària i les APAs.

Al Miquel Biada, el treball amb el Comitè, el Patronat: gràcies a en Joan, Montse, Pep, Mari, totes i tots, gràcies per la vostra col·laboració.

L'inici de l'IMPEM, amb la creació d'un organisme on la concertació havia de ser i ha estat el lema del treball, l'eix fonamental per impulsar l'economia de la ciutat. L'estada a Can Xammar, Les Esmandies i, finalment, al nou edifici. Ha estat la baronia per a molts treballadors i treballadores que han buscat feina, així com empresaris que han iniciat una empresa o han treballat amb les associacions empresarials.

El Pacte Local per a l'Ocupació signat amb la patronal i sindicats €ara en diem les associacions empresarials i els agents socials€ el 1996 era un dels primers passos d'aquella concertació. El MODA Mataró per divulgar el tèxtil de la ciutat a nivell internacional, l'assessorament a les empreses de nova creació, el comerç Mataró Centre, la creació de la imatge, la creació dels eixos comercials, la transformació del viver tradicional en un viver d'empreses de base tecnològica, el Club de Feina, els cursos de formació... L'IMPEM és un reflex de l'economia local, gràcies a la feina feta per un grup de gent que treballa per una causa comuna. Gràcies a tots i totes: Mireia, Toni, Emma, Carme, Jordi, Àngel, Cecília, Marga, Montse, Carles, Luz, Lourdes i els que em descuido.

Deixo constància de l'enriquiment personal, així com del partit que milito en l'experiència viscuda en la substitució a l'alcaldia. L'agitació, les discussions, les aportacions als diferents pensaments van demostrar la vivesa d'una organització política en la que finalment es va fer una aposta. Vàrem fer possible un canvi no gens fàcil, amb el convenciment personal de la vàlua i la dedicació a la feina del nou €ara ja no tan nou€ Alcalde.

El ferm treball realitzat pel TecnoCampus ha estat d'una bona orientació per impulsar i diversificar l'economia de la ciutat. Ha estat un camí llarg, que ha anat avançant amb seguretat i solvència. Han passat dies des que vam aprovar el Pla Director de la Societat de la Informació, la Politècnica de Mataró conjuntament amb l'IMPEM van ser el nucli inicial de l'impuls. La tangibilitat de l'edifici facilitarà posar en comú l'esforç que ha fet el sector públic pel projecte. El sector privat també té aquí el seu rol. Ben segur que l'economia de la ciutat és la sinergia dels dos sectors, conjuntament amb la planificació i el coneixement, com palesa el Centre de Coneixement Urbà. Gràcies Joan, Jordi, Ricard, Alícia, Juan, Josep Maria, Maria Josep, Maite, Pilar i tots els altres.

Conèixer la màquina municipal per dins ha estat una altra descoberta, discutir els pressupostos des de la demanda o des de la gestió, n'ha estat una altra visió. L'eficàcia de l'equip dels Serveis Centrals i Planificació ho ha permès. Gràcies Pep, Ramon, Imma, Mariela, Àlex, Pilar, Josep Maria i Maria Rosa, i també a tots els altres.

Treballar per a la micropolítica, a través de la planificació, l'estratègia, és la satisfacció d'haver aportat un granet de sorra a aquesta gran ciutat.

Cal que acabi agraint-vos la vostra atenció durant tots aquests anys, penso que sóc la dona que ha estat regidora durant més anys: deu ser efecte de la paritat. Agrair als companys i companyes dels diferents grups socialistes el seu suport, als d'altres grups el fet d'haver compartit el treball i a la meva família €al meu fill i a la meva filla i, en especial, al Ramon€ la seva comprensió.

Deixo doncs de ser una dona pública per ser una ciutadana a disposició de la ciutat.

El senyor Joan Antoni Baron comença dient que avui s'ha fet un exercici de mataronisme amb la discreció que caracteritza els presents i demana un aplaudiment per a tots els discursos.

S'han dit moltes coses aquesta nit però ara vull fer referència a algunes de les que han repetit alguns companys que s'acomiadaven, com ara el fet de reivindicar la política i el paper dels polítics.

Jo no em considero més que un ciutadà que durant un temps de la seva vida es dedica a la construcció i al servei de la ciutat. Crec en la política com a eina per transformar la societat, per canviar les coses i per a millorar-les. La política és el paradigma de totes les contradiccions que es vulguin, del diàleg, de la confrontació d'idees, de l'exercici de la llibertat. I és important reivindicar la política davant la no-política, que és justament el contrari, és a dir, el no-diàleg, la negació de les idees, de la democràcia.

Vull agrair personalment i institucionalment a totes les persones que avui pleguen, que deixen aquesta dedicació a la vida política local, la seva honestedat, la dedicació, la lleialtat a la ciutat, a la institució i a la persona, la cordialitat en el tracte, el fet d'haver regalat aquests anys de treball en què s'ha robat temps a les famílies i s'ha deixat de banda aficions; tot per servir als ciutadans i ciutadanes, amb encerts i errors.

Gràcies a en Josep Lluís Martí, amb qui vaig entrar a l'Ajuntament ara fa 12 anys; a la Maria Rosa Cuscó, que és la regidora a qui vaig rebre al meu despatx i li vaig dir que ja veuria quin és el pa que s'hi dóna fent aquest ofici; a la Quiti, amb qui també vam entrar junts ara fa 12 anys; a en Pep Comas, que ha estat un luxe com a regidor d'Educació; a l'Adela, que conserva intacte l'entusiasme d'ara fa 4 anys; a en David Rovira, amb qui hem discutit hores i hores però també hem rigut i plorat junts; a la Maria José Recoder, perquè ha aportat un plus de saviesa en aquest ple; a en Quim Esperalba, que sempre ha mantingut aquesta lleialtat personal i capacitat d'entesa i ganes de tirar endavant els grans projectes des de l'oposició; a en Fermín Manchado, amb qui també vaig entrar a l'Ajuntament i pare del "Mataró Bus"; a l'Arcadi Vilert, perquè ha estat un gran company i d'aquí un temps la ciutat reconeixerà el gran esforç que ha fet en una regidoria controvertida i difícil, i a la Pilar. Moltes gràcies, Pili, per la teva lleialtat personal, pel treball ja des de les escoles bressol, plegats; el treball de l'IMPEM, el treball intens amb MODA Mataró, la il·lusió d'iniciar el projecte TecnoCampus i l'Escola Universitària; ens ha deixat una petjada importantíssima, també, evidentment, als Serveis Centrals de l'Ajuntament de Mataró. Moltíssimes gràcies.

Demano excuses als companys que avui pleguen quan he pogut dir alguna cosa que els hagi molestat, per la meva vehemència i gràcies per haver-me suportat al llarg dels plens. Però tinc el convenciment que ens continuarem trobant treballant per a Mataró perquè no són persones que es quedaran a casa veient com passa el món per la finestra. Estic convençut que aviat estareu tots embolicats i embolicades en altres projectes, il·lusions del comú, treballant per a la ciutat.

Em deixava en Jaume Graupera, no sé per què. Amb en Jaume hem compartit moltes coses: alegries de Santes, il·lusions, passió i el naixement d'alguns projectes importants i que ell deixa com a llegat per a la ciutat €la Casa de la Música Popular, el Cruïlla de Cultures, la Companyia de Dansa Trànsit...

Ara els que marxen ho faran, com ha dit la Quiti, més savis i més humils, i espero que als que quedem el temps ens faci més savis i, sobretot, més humils.

I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a les 21 hores i trenta minuts del vespre, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.