Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

04/09/2008

Escoltar

04/09/2008

dijous 04 setembre 2008, 00:00h

Decret

6971/2008 d'1 de setembre

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 4 de setembre de 2008.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 4 de setembre de 2008,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

 

                                                               ORDRE DEL DIA

 

1         Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió ordinària del dia 3 de juliol de 2008.

2         DESPATX  OFICIAL

 

           DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3         Proposta de Resolució que presenta el grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA sobre la Directiva de Retorns.


           DICTAMENS


           ALCALDIA

4         Proposta Festes Locals per a l'any 2009.

5         Delegació a l'Alcaldia de la facultat d'aprovar les assignacions o retribucions de regidors/es.

6         Donar compte del Decret de l'alcaldia 6450/2008 de 23 de juliol, de modificació del decret de 18 de juny de 2007 de delegació de competències de la Junta de Govern Local.

7         Donar compte del Decret de l'alcaldia núm. 5706/2008 de 3 de juliol, de delegació de competències relatives a Gent Gran.

           CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

           -Servei de Llicències d'Activitats-

8         Autorització de traspàs parcial de la concessió, ús, gaudi i explotació del quiosc de revistes i diaris de la Plaça Santa Anna.

           CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

           -Servei de Gestió Econòmica-

9         Aprovació del Compte General de l'exercici 2007, integrat pels comptes de l'Ajuntament, els seus Organismes Autònoms, Societats Mercantils i Ens Públics Empresarials, així com donar compte de l'informe de fiscalització plena de l'exercici 2007 corresponent a l'Ajuntament i els seus Organismes Autònoms.

10        Aprovació modificació bases d'execució pressupost 2008.

11        Donar compte del Decret 5681/2008, de 3 de juliol, d'aprovació concessió d'un ajut de caixa a la Societat Municipal PUMSA per un import de 4.000.000€.

12        Donar compte del Decret 5699/2008, de 3 de juliol, d'aprovació concessió d'un ajut de caixa a l'Entitat Pública Empresarial Parc Tecnocampus per un import de 2.386.630,32€.

13        Constitució d'un dret de superfície a favor de PUMSA, sobre la finca E-1 del Pla Especial de Millora Urbana La Llàntia, de Mataró

14        Arrendament local al carrer Pablo Picasso, 17, baix, tercera, de Mataró, per oficina de la Llei de barris a Rocafonda

15        Autoritzar a l'EPE Parc Tecnocampus Mataró a la formalització d'un préstec sindicat, d'import màxim 30.000.000,00 €,  pel finançament de la construcció del parc tecnològic TCM.

16        Concessió demanial de la finca que constitueix el subsòl públic del PEMU La Llàntia, a favor de GINTRA.

 

           -Institut Municipal d'Educació-

 

17        Abonament dels endarreriments del complement d'estadis de promoció docent al personal docent de l'IES Miquel Biada (període de l'1/09/06 al 30/06/08).

                -Servei d'Ingressos- 

18        Aprovació preu públic de l'Institut Municipal d'Acció Culturals per al curs monogràfic taller de gravat calcogràfic.

 

19        Aprovació preu públic per assistència a la 1ªJornada sobre violència masclista organitzada pel Servei de Dona.

 

           CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

 

           -Servei de Manteniment i Serveis-

 

20        Ratificació del decret d'alcaldia d'aprovació de l'esborrany del Conveni de cooperació entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per a la realització d'obres a diverses escoles d'aquesta localitat.

 

           CMI DE SERVEIS PERSONALS

 

           -Institut Municipal d'Acció Cultural-

21        Nomenament de representats al Consell Rector de l'IMAC.

           -Institut Municipal d'Educació-

 

22        Declaració de segona activitat amb exercici concurrent amb el lloc de treball.

           CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

 

           PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

23        Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el projecte Mataró Marítim.

 

           PRECS I PREGUNTES

24        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en relació al projecte de renovació de l'illa de Can Cruzate.

25        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els espais de benvinguda educativa.

26        Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre  les queixes dels veïns de la zona de Floridablanca sobre els robatoris a l'interior de vehicles.

27        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la redacció d'una nova Ordenança Municipal reguladora de la Publicitat.

28        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre  l'Associació de Veïns del Palau.

29        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'adjudicació del supermercat de la Plaça de Cuba.

30        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'adscripció de l'ex-cap de la Policia Local com a cap de servei de l'empresa municipal GINTRA.

31        Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per tal de millorar la neteja de les pintades i els grafits a les façanes dels nostres edificis.

32        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els resultats obtinguts per Mataró a l'índex de transparència dels Ajuntaments 2008.

33        Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre les cartelleres públiques.

34        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre  les diferents queixes manifestades per entitats de la ciutat sobre l'Institut Municipal d'Acció Cultural.

35        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la celebració del Festival Shakespeare.

36        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el Pla per la Nova Ciutadania 2008-2011.

37        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre  les famílies que no han pogut accedir a la plaça escolar que desitjaven pel seu fill/a.

38        Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el retard en el pagament de les ajudes al lloguer.

39        Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre el càrrec de Cap de servei de GINTRA creat a mida del Sr. Cernuda.

 

40        Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre els vuits cessaments de les activitats de telefonia mòbil que no tenen llicència.

41        Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre  l'adscripció del Sr. Joan Francesc Gimenez Cernuda a l'empresa municipal GINTRA.

 

 

L'ALCALDE

Joan Antoni Baron Espinar

En dono fe,

EL SECRETARI GENERAL

Manuel Monfort Pastor

 

ACTA NÚM. 10/2008 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 4 DE SETEMBRE DE 2008.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia quatre de setembre de dos mil vuit, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

 

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR

RAMON BASSAS SEGURA

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ

ALÍCIA ROMERO LLANO

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA                                 

FRANCESC MELERO COLLADO                                  

IVAN PERA ITXART

CARME ESTEBAN SANCHEZ

CARLOS FERNANDEZ BAEZ

ANA MARIA BARRERA SALCEDO

NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ

JOAN MORA I BOSCH

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA

FRANCESC MASRIERA ABELLA

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN

PERE GALBANY I DURAN             

PAU MOJEDANO SINGLA

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA

ALCALDE

TINENT D'ALCALDE

TINENT D'ALCALDE  

TINENT D'ALCALDE

TINENT D'ALCALDE 

CONSELLER DELEGAT

CONSELLER DELEGAT                        

CONSELLERA DELEGADA         

CONSELLER DELEGAT           

CONSELLERA DELEGADA

CONSELLERA DELEGADA

REGIDOR

REGIDOR 

REGIDOR   

REGIDOR  

REGIDOR

REGIDOR  

REGIDOR   

REGIDOR     

(PSC)

(PSC)

(PSC)

(PSC)

(PSC)

(PSC)

(PSC)

(PSC)

(PSC)

(PSC)

(PSC)

(CIU)

(CIU)

(CIU)

(CIU)

(CIU)

(CIU)

(PP)

(PP)

 

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3 de l'ordre del dia

 

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ

M LUISA COROMINAS LOZAR

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN

CONXITA CALVO LOMERO

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT

SERGI PENEDES I PASTOR

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON

REGIDOR

REGIDORA

TINENT D'ALCALDE  

CONSELLERA DELEGADA

TINENT D'ALCALDE  

CONSELLER DELEGAT   

REGIDOR                                    

                                                                                              

(PP)

(PP)

(ICV-EUiA)

(ICV-EUiA)

(ERC)

(ERC)

(CUP)

No assisteix a la sessió la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió. 

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l'ordre del dia.

 

1  -    APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 3 DE JULIOL DE 2008.

 

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (25).

 

2 -     DESPATX  OFICIAL

 

1        Carta a l'alcalde de Madrid per l'accident aeri de Barajas transmetent-li el condol i la solidaritat de la ciutat de Mataró.

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

 

3  - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL  D'INICIATIVA  PER CATALUNYA  VERDS-EUIA   SOBRE LA DIRECTIVA DE RETORNS.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta següent consensuada amb el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya i el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

"El passat 18 de juny el Parlament Europeu va aprovar l'informe Weber que dóna llum verda a la Directiva relativa als procediments i normes comunes als Estats Membres per al retorn dels nacionals de tercers països que es trobin il·legalment al territori (Directiva Retorns), que prioritza els aspectes més repressors de la política migratòria, centrats en l'internament, les expulsions, les repatriacions i les mesures coercitives sense garanties de respecte als drets humans i a la vida de les persones migrades. En qualsevol cas, el punt de partida d'aquest debat hauria de ser la gestió legal de les migracions entesa en un sentit ampli.

Al mateix temps el Govern Espanyol vol ampliar fins als 60 dies l'internament de les persones migrades tot i les condicions deplorables dels centres d'internament existents. L'Estat espanyol contínua vulnerant els drets més bàsics de les persones migrades en situació irregular, doncs permet el manteniment d'autèntics "forats negres", els centres d'internament d'estrangers, sense inspecció judicial, on són recloses persones que no han comès delictes i les deficiències dels quals han estat reiteradament denunciades no només pel defensor del Poble sinó també pel Parlament Europeu, les organitzacions humanitàries així com pel grup Vers/ALE del Parlament Europeu.

Atès que la Directiva Retorns preveu, entre d'altres, els següents aspectes: una decisió administrativa que comporta privació de llibertat, fins i tot durant el tràmit de sol·licitud d'asil o de permís de residència €fins ara es requeria una ordre judicial prèvia -, una durada de la detenció que pot estendre's fins als 18 mesos €a Espanya actualment són 40 dies -, una pena sistemàtica de prohibició d'accés al territori europeu per 5 anys € l'Estat Espanyol ja ho aplica- i una falta de protecció i garanties legals. La Directiva també preveu que aquestes mesures s'apliquin en determinades circumstàncies als menors no acompanyats.

Atès que l'aprovació d'aquesta Directiva significa un atemptat als drets humans, un retrocés en el projecte d'integració europea i un atac als principis fonamentals com el dret a la llibertat i el dret a emigrar, a més de perpetuar la intolerància i la segregació de la població més exclosa i en situació més desfavorable.

Atès que tant el projecte de Directiva com les intencions manifestades pel govern espanyol són inacceptables perquè donen carta blanca a la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals, no plantegen la qüestió des de l'òptica dels drets humans i no només estableixen mesures de privació de llibertat, sinó que tampoc fixen normes de protecció suficients per a impedir que les ja deplorables condicions actuals es deteriorin encara més.

Per tot això l'Ajuntament de Mataró acorda :

1.- Manifestar el rebuig de l'Ajuntament de Mataró a l'aprovació per part del Parlament Europeu de l'informe Weber que dóna llum verda a la Directiva del Retorn.

2.- Demanar al Govern Espanyol que segueixi garantint els drets bàsics de les persones migrades en situació irregular.

3.- Animar a les forces polítiques, socials i civils a continuar amb la campanya de denúncia d'aquests Directiva i donar suport als actes i mobilitzacions de protesta.

4.- Informar d'aquest acord al Parlament de Catalunya, el Congrés del Diputats, Govern de l'Estat i el Parlament Europeu, així com a les entitats del Consell municipal per la Convivència."

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, posiciona el vot del seu grup en contra de la moció.

Entenem que aquesta visió que es realitza en la moció de la directiva és un pèl alarmista. Malgrat l'existència d'alguns punts com, per exemple, els centres d'internament o, el que diuen vostès, els forats negres que necessiten una millora, sobretot a l'Estat espanyol, la directiva que ara s'intenta rebutjar és una directiva de mínims. Ja pensem que suposa una millora substancial per als immigrants il·legals de la totalitat de la Unió Europea. Fins i tot podríem dir que a altres immigrants, com els de l'Estat espanyol, aquesta directiva el que fa és donar-los unes garanties superiors. Es tracta d'establir unes regles de mínims que garanteixin a tota Europa uns drets bàsics a qui no els tenia, sense impedir, en cap cas, que parlaments i governs estableixin, en cada cas, garanties i drets superiors.

A tall d'exemple diré alguns drets que ara es tenen i que abans no es tenien: per exemple, excloure del retorn forçós al sol·licitant de refugi o asil; precisar, per llei, en quins casos concrets és possible restringir la llibertat de qui està pendent d'aquest retorn forçós; fixar garanties per al retorn de menors no acompanyats i garantir les seves condicions d'internat separat dels demés amb educació inclosa; forçar un procediment escrit i reglat lluny de tota arbitrarietat; garantir drets processals bàsics com, per exemple, la llengua o l'assistència jurídica gratuïta; definir les obligacions d'atenció sanitària; vetllar per les revisions judicials de totes aquestes decisions articulant una sèrie de recursos que els immigrants il·legals poden fer.

En relació amb el famós articulat del text dedicat al període de retenció, que entenem que s'ha interpretat de forma alarmista, i la moció n'és un exemple, s'ha de dir que el període famós de 18 mesos de retenció no és tal, sinó que es fixa un límit màxim de retenció de 6 mesos en casos molt, molt concrets. Ara be, és cert que de forma molt, molt i molt excepcional, i sempre sota verificació dels tribunals, hi ha un límit de fins a 18 mesos. Però això és una excepció immensa. En 10 països europeus ni tant sols existia un període limitat de retenció.

És a dir, no es tracta d'un pas enrere ni per a un sol immigrant de tot Europa, més aviat al contrari. Això ja és una llei europea que molts estats ja no poden franquejar, mentre que a d'altres com, per exemple, l'Estat espanyol, aquests immigrants poden tenir alguns drets més. Ja era hora que hi hagués una directiva comuna europea sobre aquest tema. L'alternativa a aquesta directiva seria bloquejar l'aprovació, però aquest bloqueig suposaria que durant molts anys es deixaria en suspens davant de 27 estats europeus sistemes de retorn diferents que no garantirien tots la protecció d'aquesta directiva que garanteix a la totalitat dels immigrants.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, afirma que el seu grup ha donat suport a aquesta moció per una qüestió de drets humans i per un model de país que nosaltres tenim, i que evidentment és diferent als postulats neoliberals, així com per un model europeu diferent al que ara hi ha. Nosaltres ja ens vam oposar a la Constitució Europea perquè ja entrevèiem que s'imposava un model neoliberal en el qual s'emmirallava Europa i, a més, s'imposava un contingut altament repressor per aquelles persones més desafavorides. Nosaltres entenem que les persones s'han de tractar amb dignitat, cosa que la directiva de retorns no compleix.

A nivell mundial hi ha una pràctica paternalista i colonial del primer món respecte al tercer món, i haurem de començar a canviar les regles del joc perquè aquestes desigualtats, tard o d'hora, ens les trobarem de cara. Entenem que calen noves polítiques d'integració a nivell mundial que no ens portin cap aquest camí. El Sr. Martínez parlava de persones legals i il·legals i jo penso que, en el fons, aquí hi ha una discriminació de classe: hauríem de començar a parlar de persones en general i aquestes etiquetes deixar-les de banda, perquè totes les persones tenim uns drets que s'han de complir.

Finalment, és lògic que al tercer món, si hi ha persones que no arriben a un nivell de qualitat mínima,  emigrin com ho han fet tots els països del món.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, reconeix que hi ha gent del tercer món que ve a Europa o a Occident, en general, per intentar-se guanyar millor la vida, però també és veritat que tots els estudis ens diuen que els immigrants que arriben aquí són aquells que tenen alguns mitjans per poder venir i que el que estan fent és enriquir les màfies, ja que les persones que tenen menys mitjans i que ho estan passant pitjor allà, no poden emigrar perquè no tenen possibilitat de poder pagar-se el viatge.

El curs dels esdeveniments d'aquests últims anys ens han donat un bany de realisme, perquè aquesta situació conflictiva és producte d'errors del passat que han provocat que hi hagi una part dels polítics que hagi hagut de revisar el seu discurs. Jo no amagaré que hi hagi pogut haver errors per totes les bandes, però el que està dient el Ministre de Treball en aquest moment no és el que el Partit Socialista deia fa uns anys, ni tan sols el que deia el Sr. Zapatero fa poc temps i ja no els explico el que deia el Sr. Joan Clos en un determinat moment quan va dir el que va dir. Per tant, és bo que hàgim assumit aquesta responsabilitat i que ens hàgim donat compte que només des d'una legislació unificada de tota la Unió Europea serà possible afrontar aquesta situació conflictiva. No ho diem només els polítics, ho diuen, també, els ciutadans quan manifesten a les enquestes que una de les preocupacions més importants que tenen són les situacions a nivell laboral, a nivell social, a nivell econòmic... que es poden derivar del fenomen de la immigració, i més en una situació de crisi com la que estem vivint. És evident que hi ha hagut un fracàs en alguns països de l'entorn en el procés d'integració, sobretot d'algunes minories que no s'han adaptat en segona generació, i això ha generat conflictes importants als quals s'ha de buscar alguna solució.

Pel que fa als neoliberals, com diu el Sr. Safont, jo em considero una persona liberal, tot i que no sé si "neo" , però hem d'entendre que la llibertat ha de tenir els seus límits i aquesta gent que es diu progressista i que ha estat predicant durant temps que aquí pot entrar tothom i que hem de donar facilitat i papers a tothom ha de pensar que les societats tenen limitacions en la capacitat d'acollida per poder seguir mantenint la qualitat de vida i dels serveis que s'estan donant als ciutadans.

Per tant, hem de ser responsables, i com bé deia el Sr. Marcel Martínez, els arguments que farien donar suport a aquesta directiva són contundents: la necessitat que hi hagi a la Unió Europea una política comú que faci referència al control de fronteres, la cooperació amb els tercers estats i, sobretot, el combat contra la immigració il·legal, que el que fa és enriquir determinades màfies. Fins ara cada Estat regulava a la seva manera les condicions en què es podia detenir, retenir  i expulsar els immigrants clandestins i a partir d'ara això es podrà fer de manera unificada. Hi ha notables diferències respecte a les garanties de les que disposaven els immigrants quan es produïa una detenció. El contingut de la directiva i els seus objectius hem de tenir clar que no corresponen a una conjuntura concreta d'uns determinats països, sinó que respon a la necessitat de que puguem tenir una política comuna tots els ciutadans de la Unió Europea i que ha de redundar en incrementar les garanties que puguin tenir els propis immigrants, la seva seguretat jurídica i en combatre aquest fenomen tant perjudicial que és la immigració irregular, que a qui més perjudica és als mateixos immigrants i als sectors més febles de la societat, que són els qui es veuen afectats en primer terme i de manera més directa.

Per tot plegat, el vot d'aquest grup municipal serà contrari a la moció.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el vot contrari del grup socialista a aquesta moció.

Assenyala tres qüestions prèvies:

En primer lloc, aquesta directiva unifica criteris del conjunt dels països de la Unió Europea i estableix garanties on no hi havia garanties, malgrat no és el nostre cas, on sí que hi havia garanties. Actualment, a la Unió Europea hi ha 27 procediments nacionals diferents en matèria de retorn d'immigrants en situació d'il·legalitat, de manera que cada Estat regula a la seva manera les condicions en què deté, expulsa i reté en el seu territori els immigrants. D'aquests, hi ha 9 països en els quals no hi ha previst temps de retenció màxim i són països tan importants com el Regne Unit, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Malta, Països Baixos i Suècia.

En segon lloc, aquesta directiva no afecta Espanya, perquè la llei i les normes són plenament garantistes i tots els elements que la directiva contempla estan superats, millorats i més garantits per aquestes normes, i així continuarà perquè és això exactament el que diu aquesta directiva.

I tercera consideració prèvia, el que fa aquesta directiva és establir un mínim de garanties per protegir els drets dels immigrants en situació d'il·legalitat i que han de complir els països que ara no les tenen, i a nosaltres això ens sembla progressista, perquè no obliga als països que ja tenen més garanties de cara als immigrants a què les redueixin i, per tant, Espanya no haurà de transposar aquesta directiva a aquesta legislació.

El grup Socialista està a favor d'aquesta directiva perquè Espanya porta ja 4 anys treballant perquè a la Unió Europea hi hagi una política d'immigració comuna i aquesta directiva és un pas molt important en aquest sentit. Nosaltres no fixem les majories i les minories a la Unió Europea. Per tant, es tracta que quan hi hagi situacions d'aquest tipus tan importants es busqui el màxim consens. No hem d'oblidar que tots els governs de la Unió Europea, tots ells, han donat el vist i plau a aquesta directiva. En segon lloc, perquè no és fàcil aconseguir que els 27 països tinguin els mateixos criteris comuns. Ha esta una negociació de més de 2 anys de feina, de debat, de treball. Una directiva que, efectivament, no és perfecte. S'han dit algunes coses que nosaltres creiem que es poden millorar, però és molt millor que la situació legal que tenim en aquest moment. Per què? Perquè ve a ordenar un problema en què les víctimes són els propis immigrants. Mentre estem discutint gaire estona més, tindrem més víctimes. Perquè el procediment de mínims que estableix és garantista , perquè està supervisat judicialment, cosa que en aquest moment no es dóna en molts d'aquests països. Perquè per als menors no acompanyats preveu que l'acollida ha de ser en institucions amb personal i instal·lacions adequades, cosa que no es dóna tampoc en molts d'aquests països, i perquè el termini d'internament dels immigrants que estableix la directiva és molt llarg, en opinió d'Espanya, però ho és molt més encara en alguns països, concretament en aquests 9 que dèiem.

De no aprovar-se aquesta directiva, i per això hi votarem en contra, es continuaria mantenint l'actual situació d'indefensió per part de molts immigrants en països com els que he dit, i perquè la no aprovació d'aquesta directiva taponaria un conjunt d'altres directives progressistes respecte el tema de la immigració.

A Espanya, el Govern ja ha proposat algunes reformes limitades i concretes a la Llei d'Estrangeria en quatre aspectes que podien ser: incorporar el contingut de la sentència sobre els drets fonamentals del Tribunal Suprem de l'actual Llei d'Estrangeria, incloure les directives de nous drets, l'ampliació del termini màxim d'internament perquè pugui ser més efectiva del que ho és en aquest moment i delimitar l'àmbit de la reagrupació familiar. En qualsevol cas, aquestes propostes, amb el màxim consens com va ser en l'anterior reforma de la Llei d'Estrangeria.

La senyora Quiteria Guirao aclareix que en allò en què s'han posat d'acord els 27 països europeus és no tant en la legislació comuna d'immigració, sinó en com expulsem en aquests moments més de 8 milions de persones que viuen actualment a Europa. Per tant, no ens hem posar d'acord en quina manera la immigració ens ha d'arribar a Europa, sinó, precisament, de quina manera els expulsem. Això són les majories que hi ha ara al Parlament Europeu que, com diu el Sr. Safont-Tria, és un model social i un model de drets humans amb els quals nosaltres no estem d'acord. Aquesta posada en comú d'un mínim denominador d'elements repressius ens pot fer ser partícips d'una rebaixada de drets humans en el món en general.

Els companys de CiU han parlat d'"alarmisme"; és que és com veiem nosaltres aquesta directiva; no és per dir les coses com no són, sinó que és la manera com nosaltres veiem aquesta nova directiva que s'anirà implementant entre  aquests països on no sabíem de quina manera tractaven les persones irregulars. L'inici de les paraules del Sr. Mojedano a mi m'ha semblat bastant immoral, doncs expressar que la gent que, en aquests moments, està arribant, fugint del que hagin de fugir, es poden pagar el bitllet i, per tant, la nostra moció ve a dir que el que estem recolzant és que les persones que es poden pagar el bitllet vinguin a Europa, la veritat és que és bastant immoral. Amb aquesta moció, nosaltres volíem reflectir l'estat d'ànim de moltes organitzacions pels drets humans que estan dient que l'Europa que s'està construint no és la que volem.

El senyor Pau Mojedano, per al·lusions, deixa clar que no era aquesta la seva intenció. En cap cas he volgut dir que el que vostès estaven fent era defensar que aquesta pobra gent que es pot pagar el viatge vingués, el que sí he dit és que, fent referència a unes paraules del Sr. Safont-Tria, hi ha un error perquè moltes persones creuen que la gent més necessitada és la que ve aquí i que, normalment, no és així. El que ve aquí, dins d'unes condicions paupèrrimes, encara té uns petits recursos per pagar-se un viatge. Crec que no és el mateix que vostè ha dit.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        5,  corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          21, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).

Abstencions:             Cap.

 

DICTAMENS

 

ALCALDIA

 

4  - PROPOSTA FESTES LOCALS PER A L'ANY 2009.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

 

 "Vist l'Ordre TRE/278/2008, de 2 de juny, publicada al DOGC núm. 5149 de 10 de juny de 2008, del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a l'any 2009.

Atès que d'acord amb l'article 46 del RD 2001/83 de 28 de juliol, la proposta de festivitats local és competència del Ple.

En ús de les atribucions que la llei em confereix, proposo a l'Ajuntament PLE l'adopció dels següents acords :

Primer.-  Proposar al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya com a festes locals, retribuïdes i no recuperables en el municipi de Mataró per a l'any 2009, les següents :

·         1 de juny,  dilluns de Pasqua Granada, Fira a Mataró.

·         27 de juliol,  dilluns festa major de Les Santes.

Segon.-  Comunicar-ho al Departament de Treball, Serveis Territorials a Barcelona, al servei de Comunicació de l'ajuntament de Mataró i a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, per al seu coneixement i publicació als mitjans habituals i als sectors econòmics i socials de la ciutat."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

5 - DELEGACIÓ A L'ALCALDIA DE LA FACULTAT D'APROVAR LES ASSIGNACIONS O RETRIBUCIONS DE REGIDORS/ES.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament celebrat el dia 5 de juny de 2008 va disposar les retribucions dels membres del Consistori, contemplant va les retribucions dels regidors per aquest mandat, en el sentit següent :

"Aprovar una retribució anual per a l'Alcalde de 60.442,44 euros bruts repartides en 14 pagues. Les categories retributives de la resta de membres del Consistori serà la següent :

A.1      La retribució del 1r. Tinent d'Alcalde serà del 80% de l'establerta per l'Alcalde.

A.2      La retribució dels altres Tinents d'Alcalde en règim de dedicació exclusiva serà del 75% de l'establerta per l'Alcalde.

A.3      La retribució dels altres Tinents d'Alcalde en règim de dedicació parcial serà del 64,27% de l'establerta per l'Alcalde.

A.4      La retribució dels Consellers Delegats amb dedicació exclusiva serà del 65% de l'establerta per l'Alcalde.

A.5      La retribució dels Consellers Delegats i Portaveus dels Grups Municipals €o Regidor/Regidora en qui delegui- amb dedicació parcial serà del 55,714% de l'establerta per l'Alcalde.

A.6      La retribució dels Portaveus dels Grups Municipals -o Regidor/Regidora en qui delegui-  amb dedicació exclusiva serà del 65% de l'establerta per l'Alcalde.

Els Regidors que exerceixin el seu càrrec amb dedicació exclusiva o parcial tindran dret a 14 pagues anuals i a ser donats d'alta a la Seguretat Social."

Advertir també que la quantia de 60.442,44 euros de retribució de l'alcaldia, a partir de la qual es referencien les altres retribucions correspon al període 1 de juliol de 2007 ­- 1 de juliol de 2008; a partir d'aquesta data aquella quantia es revisa automàticament amb efectes 1 de juliol de cada any d'acord amb les variacions registrades en les lleis de pressupostos per a les retribucions dels funcionaris pel període anual corresponent  (acord plenari de 28 de juny de 2007, relatiu a règim de retribucions i dedicació dels regidors, apartat tercer).

Per tal d'agilitar el procés d'assignació de retribucions, tant si deriva de l'adquisició de la condició de regidor com si ve donat per canvis en la dedicació dels mateixos, és convenient formalitzar una delegació a favor de l'alcaldia, la qual atribuirà en els casos esmentats la retribució corresponent en funció del tipus de dedicació de cada regidor i/o regidora, donant compte al Ple a l'apartat de Despatx Oficial en la sessió ordinària immediata.

En conseqüència, proposo al Ple municipal l'adopció del següent acord :

Primer.-  Delegar a l'Alcaldia la facultat d'aprovar les assignacions o retribucions de regidors i regidores en funció del tipus de dedicació que tinguin, i d'acord amb els barems adoptats en el Ple celebrat el dia 5 de juny de 2008, que figuren a la part expositiva d'aquest acord.

Segon.-   De les resolucions de l'Alcaldia en exercici de la facultat delegada, aquesta donarà compte a la sessió plenària immediata, en l'apartat de Despatx Oficial.

Tercer.-  Aquest acord serà publicat al Butlletí Oficial de la Província per a general coneixement. "

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, tal com ja va expressar a la Junta de Portaveus, considera que pot ser lògic i una qüestió pràctica per accelerar aquest procés, però també va manifestar que entenia que donaria més garanties i seria més transparent el fet que, un cop s'hagués fet el decret, en lloc de donar-ne compte en el ple municipal, es ratifiqués i que els diferents grups municipals donessin, o no, suport a la iniciativa.

Per tant, s'hi abstenen.

 

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

 

6  -    DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDIA 6450/2008 DE 23 DE JULIOL, DE MODIFICACIÓ DEL DECRET DE 18 DE JUNY DE 2007 DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

6450/2008 de 23 de juliol

Assumpte: Modificació del decret de delegació de competències a favor de la Junta de Govern Local.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En la data de 01/05/2008 va entrar en vigor la llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic. Aquesta llei preveu en primer lloc a l'art. 135.3 l'adjudicació provisional i posteriorment, d'acord amb el previst a l'art. 135.4 en relació amb el 137 de la mateixa llei, l'adjudicació definitiva, la qual no podrà produir-se abans de quinze dies hàbils des del següent a la publicació en un diari oficial o en el perfil del contractant de l'òrgan de contractació de l'acord d'adjudicació provisional.

Per decret 5440/2007, de 18 de juny, es va acordar la delegació de competències de l'Alcalde a favor de la Junta de Govern. Per tant, en els termes i quanties disposats a les bases d'execució del pressupost vigent correspon a la Junta de Govern efectuar l'adjudicació provisional en determinats contractes. Per tal d'agilitar el procediment i evitar que la Junta de Govern hagi de pronunciar-se expressament sobre l'adjudicació definitiva d'aquells contractes aprovats provisionalment, és convenient modificar la delegació a la Junta de Govern per tal de que la competència per efectuar l'adjudicació definitiva quedi atribuïda a favor de la Consellera Delegada de Serveis Centrals.

En virtut de les atribucions atorgades per l'Art. 23 de la llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, RESOLC:

Primer.- Modificar la delegació acordada per decret 5440/2007, de 18 de juny, es va acordar la delegació de competències a favor de la Junta de Govern, en el sentit de revocar la competència de la Junta de Govern per efectuar l'adjudicació definitiva dels contractes, la qual s'atribueix a la Consellera Delegada de Serveis Centrals sempre que no hagin estat presentades al€legacions o impugnacions respecte de l'adjudicació provisional efectuada per la Junta de Govern.

Segon.- Donar compte de la present resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al BOPB per al seu general coneixement. "

7 -     DONAR COMPTE DEL DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 5706/2008  DE 3 DE JULIOL,  DE DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES RELATIVES A GENT GRAN.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"Decret

5706/2008 de 3 de juliol

Assumpte: Delegació competències relatives a Gent Gran.

Òrgan: SECRETARIA GENERAL

Una vegada constituït el nou Ajuntament resultant de les eleccions locals celebrades el dia 27 de maig de 2007, per Decret de l'Alcaldia núm. 5433/2007 de 16 de juny, l'Alcalde va efectuar a favor de  la  Sra. Carme Esteban Sanchez la delegació genèrica d'atribucions de gestió i resolució dels assumptes relatius a Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum de l'Ajuntament de Mataró.

En data  29 de maig de 2008  el Sr. Esteve Terradas Yus (PSC-PM) va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 5 de juny de 2008.

En el Ple de l'ajuntament de 3 de juliol de 2008  ha pres possessió com a nova regidora de l'Ajuntament de Mataró, la Sra. Nuria Aguilar Camprubí (PSC-PM), per la qual cosa és convenient  procedir a modificar l'àmbit de la matèria delegada de Gent Gran.

L'article 43.3 del ROF estableix que l'Alcalde pot delegar l'exercici de determinades atribucions en els Tinents d'Alcalde, sens perjudici de les delegacions especials que per a comeses específiques pugui realitzar a favor de qualsevol Regidor.

Les delegacions genèriques es referiran a una o vàries àrees o matèries determinades, i podran comprendre tant la facultat de dirigir el servei corresponent com la de gestionar-los en general, inclosa la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin a tercers. Aquestes delegacions genèriques són les que a l'organització interna de l'Ajuntament de Mataró corresponen als Consellers-Delegats.

En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la Llei de Bases de Règim Local,

RESOLC:

Primer.-  Deixar sense efecte la delegació de competències en matèria de Gent Gran conferides per decret d'Alcaldia 5433/2007 de 16 de juny, a favor de la regidora Sra. Carme Esteban Sanchez.

 Segon.- Efectuar a favor de la regidora Núria Aguilar Camprubí la delegació genèrica d'atribucions de gestió i resolució dels assumptes relatius a Gent Gran.

Tercer.-  La competència delegada per aquesta resolució abastarà de forma genèrica les matèries compreses a la Delegació. Els límits de l'abast genèric de la delegació seran els següents:

a) Competències del Ple

b)     Competències indelegables de l'Alcalde:

€ Convocar i presidir les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local, decidint els empats amb    el vot de qualitat.

€ Concertacions d'operacions de crèdit.

€ Comandament superior de tot el personal.

€ Separació del servei dels funcionaris.

€ Acomiadament del personal laboral.

€ Dictar Bans.

€ Iniciativa per a la proposta al Ple de la declaració de lesivitat  en matèries de competència de l'Alcalde.

€ Adoptar mesures urgents en casos de catàstrofe.

 

c)    Competències delegades a la Junta de Govern Local.

€ Autoritzar i disposar despeses de conformitat a les Bases d'Execució del Pressupost.

€ Aprovar Oferta Pública d'Ocupació.

€ Aprovar Bases i convocar proves selectives d'accés a l'Administració.

€ Aprovar Bases i convocar concursos de provisió de llocs de treball.

€ Nomenament de personal  funcionari i laboral de plantilla.

€ Plans Parcials. Aprovació inicial.

€ Plans Especials i de Millora Urbana. Aprovació inicial.

€ Estudi de Detall. Aprovació inicial.

€ Projectes d'urbanització. Aprovació inicial.

€ Projectes d'urbanització complementaris. Aprovació.

€ Constitució de la Junta de Compensació i Associacions administratives de Cooperació. Aprovació inicial.

€ Estatuts i Bases d'Actuació de les reparcel.lacions en la modalitat de compensació bàsica i compensació per concertació. Aprovació inicial.

€ Projectes de Reparcel.lacions. Aprovació inicial.

· Aprovar els Projectes Tècnics d'Obra, els Plecs de Condicions i les adjudicacions dels contractes inclosos a l'àmbit d'aplicació de la Llei de Contractes del Sector Públic,  en les quanties següents:

-   A partir del límit màxim previst per al procediment negociat sense publicitat en cada classe de contractes, fins el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons la quantia indicada a les Bases d'Execució.

- Contractes plurianuals inferiors a 4 anys, la quantia dels quals sigui, en la suma d'anualitats, inferior al 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons l'import indicat a les Bases d'Execució. En aquest cas la despesa a imputar a cadascun dels exercicis haurà de respectar el previst a l'article 155.3 de la Llei d'Hisendes Locals, sens perjudici de què el Ple pugui variar els límits de periodificació (art. 155.5 LHL).

€ En els contractes adjudicats per la Junta de Govern Local, les atribucions que li corresponen com a òrgan de contractació es limiten a la interpretació del contracte, les modificacions superiors al 20% de l'import d'adjudicació i la resolució dels mateixos. La resta d'atribucions correspondran al regidor delegat competent per raó de la matèria.

€ Adquisició de béns i drets per quantia compresa entre 30.000 i 3.000.000 euros.

€ Venda de béns immobles per quantia inferior a 3.000.000 euros, i aquesta estigui prevista al Pressupost.

€ Cessions per qualsevol títol de l'ús de béns patrimonials.

€ Accions judicials i administratives en matèries de competència originàries de l'Alcalde.

€ Interposició de recursos contra resolucions judicials.

€ Assabentat i acatament de resolucions judicials.

Quart.-  El titular de la competència delegada ostentaran totes les facultats que l'ordenament jurídic concedeix a l'Alcalde com a òrgan administratiu de la Corporació, potestat sancionadora inclosa.

Cinquè.-  Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària, i en conseqüència esgotaran la via administrativa.

Sisè.-  Les competències delegades s'entenen sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.

Setè.-  Els acords adoptats pels Consellers-Delegats en relació a les matèries delegades tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat. En conseqüència els recursos de reposició interposats contra resolucions adoptades per delegació seran resoltes pel mateix conseller delegat. 

Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, inserint  al final de la part expositiva el següent text:

"En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 3 de juliol de 2008,   RESOLC:"

Vuitè.-  Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que entenen que és competència i responsabilitat de l'Alcalde organitzar el Govern com ell cregui oportú. Però també és obligació de l'oposició fer veure allò que consideri oportú i nosaltres veiem una mostra més de l'elasticitat del Govern municipal, que s'estira i s'arronsa segons conveniències. Vam veure com dues regidories es podien ajuntar fàcilment €Participació Ciutadana i Presidència€,  i una mateixa persona podia fer el que abans feien dues, el que vol dir que també ho hagués pogut fer abans. I ara veiem que una cosa que abans feia una sola persona, ara se'n necessitaran dues. Si sumem les dues coses, trauríem que podríem tenir un govern amb dos regidors menys a dedicació exclusiva, la qual cosa seria molt més econòmica per a la ciutat.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que, amb la mateixa convicció que té el Sr. Fernández, el seu grup es veu obligat a donar testimoni de la seva discrepància en la seva concepció i en la seva filosofia a l'hora de definir el Govern i modificar el cartipàs. Això obeeix a interessos més polítics que no pas de ciutat.

Parlava el Sr. Fernández que aquesta hauria estat una bona ocasió perquè vostès s'haguessin plantejat €una cosa que des de l'oposició se'ls ha dit reiteradament€ajustar els regidors de dedicació exclusiva a les veritables necessitats de gestió que té el Govern, en funció de les àrees que estan delimitades i que són necessàries, però no pas que les porti un consistori amb tantes persones de dedicació exclusiva com és el cas de l'Ajuntament de Mataró.

En aquest moment de crisi econòmica en què hi ha al país 3.000 aturats diaris i, alguns d'ells, de la nostra ciutat, i que hi ha molta gent que pateix dificultats per mantenir la seva vida amb un mínim de dignitat, els governs i les institucions han de predicar amb l'exemple. Hi ha regidories del seu Govern que no tenen cap sentit, i no és la primera vegada que ho diem. Per tant, hauria estat ara una bona ocasió perquè aquesta regidoria €les competències de la qual les tindrà ara la Sra. Aguilar, a la qual li expresso el respecte màxim del nostre grup tant personalment com políticament€hagués pogut continuar desenvolupant la seva tasca amb la regidora que ho havia estat fent fins ara al capdavant, sense necessitat de tenir un altre regidor de dedicació exclusiva.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comenta, a tall de recordatori, que una de les conclusions que va sortir del Congrés de la Gent Gran i una de les reiterades demandes que fan els col·lectius de gent gran és tenir una regidora que es pugui dedicar exclusivament a atendre aquestes persones, sobretot a l'etapa de la vellesa activa. També, insistir que tot el que s'ha desprès de la Llei de Dependència ha suposat un increment d'activitat molt considerable per a la regidora responsable de Benestar Social. Tot això es va tenir en compte a l'hora de presentar aquest nou cartipàs.

 

CMI D'INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

 

-Servei de Llicències d'Activitats-

 

8 - AUTORITZACIÓ DE TRASPÀS PARCIAL DE LA CONCESSIÓ, ÚS, GAUDI I EXPLOTACIÓ DEL QUIOSC DE REVISTES I DIARIS DE LA PLAÇA SANTA ANNA.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar el 5 de maig de 1994 el Plec de condicions jurídiques i econòmiques administratives del concurs per a la concessió, ús, gaudi i explotació de tres quioscos a la Plaça Santa Anna, per un termini de quinze anys, a comptar des de la data de l'acord d'adjudicació. Es contempla en aquest Plec que aquest termini podrà ser prorrogat per set anys si la Corporació municipal ho considera convenient.

El Ple municipal va adjudicar la concessió dels tres quioscos de la Plaça Santa Anna el 22 de setembre de 1994 d'acord amb la relació següent:

 

ACTIVITAT

ADJUDICATARI

PREU D'ADJUDICACIÓ

Llaminadures

Sra. Isabel J. Agudo Gálvez

4.000.000 ptes. (24.040,48 euros)

Revistes i diaris

Sra. Carmen Ejarque Puig

5.595.000 ptes. (36.626,63 euros)

Flors

Sra. Maria Ferrer Saorín

6.050.000 ptes. (36.361,23 euros)

Per mitjà del decret 10089/2005, de 20 de desembre, d'Alcaldia, es va resoldre autoritzar el traspàs de la concessió d'ús, gaudi i explotació del quiosc de revistes i diaris de la Plaça Santa Anna a favor de la senyora Maria Pilar González Garrido, ja que la senyora Carmen Ejarque Puig, aleshores actual adjudicatària, havia manifestat la seva voluntat de no continuar amb l'explotació del quiosc i el seu consentiment per a realitzar el traspàs del quiosc.

En data 25 de març de 2008, la senyora Maria Pilar González Garrido ha presentat un escrit en el registre general d'aquest Ajuntament en el qual manifesta que el seu germà, el senyor Santiago González Garrido comparteix amb ella l'atenció a la clientela de l'establiment, així com la totalitat dels treballs necessaris per al bon funcionament del negoci, en condició d'assalariat. Per aquesta raó, sol·licita el reconeixement de l'adjudicació de la titularitat compartida entre l'actual titular i el seu germà.

Per tant, la senyora Maria Pilar González Garrido pretén ésser cotitular del 50% de la concessió, mentre que el senyor Santiago González Garrido sigui cotitular de l'altre 50%, situació que implica un traspàs parcial de la titularitat de la concessió. El senyor Santiago González Garrido haurà de dipositar una fiança, pel valor del 50% de la quantitat que va dipositar en el seu moment la titular actual. Atès que la senyora Maria Pilar González Garrido va dipositar 1.002,49 euros, el seu germà haurà de dipositar 501,25 euros i caldrà retornar la mateixa quantitat a la titular actual.

Examinat l'expedient de concessió, ús, gaudí i explotació dels tres quioscos situats a la Plaça Santa i del Plec de condicions jurídiques i econòmiques administratives que van regir el concurs per aquesta concessió aprovats pel Ple de l'Ajuntament de Mataró el 5 de maig i el 22 de setembre de 1994 respectivament.

Vist l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RDL 781/1986 de 18 d'abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local  de Catalunya,

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

Primer.- Ratificar el decret 10089/2005, de 20 de desembre d'Alcaldia, mitjançant el qual es va resoldre autoritzar el traspàs de la concessió, ús, gaudi i explotació del quiosc de revistes i diaris de la Plaça Santa Anna a favor de la senyora Maria Pilar González Garrido.

Segon.- Autoritzar el traspàs parcial de la concessió, ús, gaudi i explotació del quiosc de revistes i diaris de la Plaça Santa Anna a favor del senyor Santiago González Garrido, ja que la senyora Maria Pilar González Garrido, actual adjudicatària, ha manifestat la seva voluntat de realitzar el traspàs parcial de la concessió esmentada, mantenint-se com a cotitular de la concessió esmentada.

Tercer.- Requerir el senyor Santiago González Garrido, com a nou coadjudicatari de la concessió del quiosc de revistes i diaris de la Plaça Santa Anna, que en el termini de 15 dies, a comptar des de l'endemà de la notificació del present acord, constitueixi a favor de l'Ajuntament una fiança d'un import de 501,25 euros corresponent a la garantia suficient per assegurar el bon ús dels bens i instal.lacions."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

9 - APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE L'EXERCICI 2007, INTEGRAT PELS COMPTES DE L'AJUNTAMENT, ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS, SOCIETATS MERCANTILS I ENS PÚBLICS EMPRESARIALS, AIXÍ COM DONAR COMPTE DE L'INFORME DE FISCALITZACIÓ PLENA DE L'EXERCICI 2007 CORRESPONENT A L'AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"La Comissió especial de Comptes, en sessió celebrada el dia 24 juliol del 2008, ha emès un informe favorable.

No s'ha observat, en el tràmit d'exposició pública de l'Expedient del Compte General de l'Ajuntament de Mataró, corresponent a l'exercici 2007, cap reclamació.

D'acord amb el que estableix el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en els seus articles 208 a 212.

PROPOSO:

PRIMER.- Aprovar el compte General de l'Ajuntament de Mataró de l'exercici 2007, que consta de:

a)      El Compte General de l'Ajuntament

b)      Els Comptes Generals dels Organismes Autònoms següents:

·         Patronat Municipal de Cultura

·         Escola Universitària Politècnica de Mataró

·         Patronat Municipal d'Esports

·         Institut Municipal de Promoció Econòmica

·         Institut Municipal d'Educació

c)      Els Comptes Generals de les Societats Mercantils següents:

·         Aigües de Mataró, SA

·         Mataró Energia Sostenible, SA

·         Promocions Urbanístiques de Mataró, SA

·         Gestió Integral de Trànsit de Mataró, SL

·         Societat Municipal Prohabitatge de Mataró, SA

·         Porta Laietana, SA

d)      El Compte General del seu ens públic Empresarial següent:

·         Mataró Audiovisual

·         Parc Tecnocampus Mataró

SEGON.- Donar compte del informe de fiscalització plena de l'exercici 2007, d'acord amb el que estableix l'apartat B del títol II de la Segona part de les Bases d'execució del Pressupost.

TERCER.- Remetre la documentació completa del Compte General al Tribunal de Comptes, d'acord amb el que estableix l'article 212.5 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que la gestió de l'Alcalde continua sent la mateixa d'exercicis anteriors. Estem donant compte d'un exercici del 2007 que, probablement, sigui el darrer exercici d'una època de bonança econòmica, perquè tots sabem que el futur, en aquests moments, és incert i és també la darrera oportunitat perduda que vostès hagin tingut de fer una política anticíclica. Vostès han incrementat la despesa, han fet pressupostos expansius. En el debat del pressupost del 2008, nosaltres mostràvem la nostra estranyesa que en moments econòmics que ja es preveien complicats vostès continuessin incrementant la despesa corrent i la despesa de personal d'una manera absolutament injustificada i contra tota lògica; un increment de l'endeutament i, també, la falta d'inversions estratègiques, inversions que puguin suposar un punt d'inflexió per generar noves oportunitats de riquesa i de creació de llocs de treball, així com impulsar, des del punt de vista econòmic i global, Mataró en el mapa de les ciutats. Hem de reconèixer, també, que en els últims anys s'ha fet un esforç per fer més decent la ciutat però d'això no en mengem, i el futur de Mataró en aquests moments és incert per aquesta falta d'apostes estratègiques que esperem que en aquest mandat sapiguem redreçar tots plegats; la responsabilitat és de tots. Si aquesta política ja era injustificada en època de bonança €que hauria d'haver estat anticíclica, com a mínim en els darrers anys€, menys sentit té en el pressupost del 2008. Ja veurem què passa amb els ingressos provinents de l'Estat. El Sr. Solbes ja ens deia que els ingressos per als ajuntaments, probablement, es veurien retallats en alguna mesura i això tindrà una conseqüència negativa per poder mantenir les polítiques socials, per la dificultat que tindrem a tenir ingressos provinents d'altres capítols que en aquests anys han anat molt bé, com és tot allò vinculat al món de l'urbanisme.

Per acabar, apuntar algunes qüestions que vostès coneixen, si han llegit l'informe d'auditoria, i que crec que són destacables. Vull fer especial esment a aquesta reiterada fragmentació en les adjudicacions, perquè ja sabem que és una fórmula per poder passar a la contractació directa, i, també, que aquestes adjudicacions, al final, es concentren en molt poques empreses, la qual cosa deriva en una sensació d'una part de l'opinió pública de la ciutat que hi pot haver un cert tracte de favor en algunes qüestions. Recomanem, també, que els anuncis oficials de contractació de personal i d'obres passin per la Junta Consultora de Contractació Administrativa i el Registre General de la Generalitat. I un aspecte que reiteradament els informes d'auditoria solen esmentar és el tema que hi hagi un major control i justificació en les subvencions, a banda de tenir en compte que els beneficiaris han d'estar al dia en totes les seves obligacions de pagament vers les administracions.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup ha tingut més en compte el fet que és un document administratiu i comptable que no pas un debat polític. Evidentment, hi està estretament lligat, perquè és el compliment d'allò més polític que tenim al Govern, que és el pressupost. Però ja vam fer el debat del pressupost al seu dia, vam tenir l'oportunitat de fer el debat en el moment de la seva liquidació i no és qüestió de mesos ni de setmanes, sinó, segurament, de dies, fins que començarem a fer el debat d'aprovació del 2009 i podrem analitzar quins compliments i incompliments a nivell polític han existit en el 2008. La nostra intervenció ve referida més al contingut del document. Tot i no ser uns experts, com que és un reflex de les seves polítiques, no hi donarem suport i el que farem serà abstenir-nos.

Voldríem cridar la seva atenció sobre alguna de les coses que es reflecteix en aquest document. Per començar, a nivell anecdòtic, dir que allà on parla d'organització de l'Ajuntament es fa referència a la composició del "consistori", però només hi queda reflectit el Govern municipal. No sabem si està mal emprada la paraula "consistori" o és que hi falta gent. Entenem que el consistori som tots, Govern i oposició.

Un altre tema no tan anecdòtic és quan parlem d'indicadors que, pel que fa als financers i patrimonials, han anat a la baixa, com els que fan referència a la disponibilitat i liquiditat, mentre que el que fa referència a l'endeutament per habitant €clar, parlar de despesa per habitant potser queda bé, però nosaltres ens fixem en altres coses€ creix. Pel que fa a indicadors pressupostaris, ja farem l'anàlisi quan toqui d'allò que anava en el PAM, i no només en el pressupost, i el que ha complert el Govern, però en tot cas, a nivell de xifres, queda reflectit en aquest compte general, tot i que ja s'han iniciat els procediments de contractació de més obra, el tant per cent d'execució de les inversions el 2007 és només d'un 52,5%, mentre que el mateix índex el 2006 era d'un 69%. Aquest és un indicador important. Vegin que parlo més de números que no pas de polítiques. Una cosa important per a nosaltres és el pes que tenen les multes en els ingressos dins el capítol tercer: un 43% del capítol tercer és ingrés per multes i això suposa 8.650.000,00 d'euros en números rodons.

Pel que fa a la cobertura del servei de la grua municipal, el 2006 aquesta taxa va suposar el 68,65%, el 2007 només ha suposat el 47,43% quan estava previst arribar al 92,99%. Això, segurament, és reflex dels problemes que hi va haver amb l'empresa, però això és responsabilitat del Govern.

La senyora regidora parlava que l'auditoria no detecta problemes greus i pocs. Segur que té raó, però, per a nosaltres, és greu quan els problemes es repeteixen i la mateixa auditoria diu que, com en anys anteriors, recomana accentuar l'atenció en el material, manteniment, confecció i arxiu dels documents. Que una recomanació tant simple es repeteixi, per a nosaltres és greu.

L'absència de procediments o procediments inadequats en contractacions és un altre exemple. Vostès diran que són poques o poc importants però resulta que les venim repetint cada any.

El tema de com vénen justificades les subvencions, el tema de recursos humans, que estiguin els expedients complerts i els anuncis adequats, les subvencions rebudes d'altres administracions... cal tornar a recordar que s'extremin les mesures en el compliment estricte de les condicions per no posar en perill la percepció de les mateixes. Seria molt greu perdre subvencions perquè les coses no s'han fet bé.

En el cas de l'IMPEM, cal recordar que manté deutes d'exercicis anteriors amb més de 5 anys d'antiguitat. Pel que fa a Esports, es paguen les factures en un promig de 114,64 dies, mentre que sabem que l'Ajuntament està dient que paga, com a màxim, a 60 dies. Per a nosaltres són aquestes les coses importants d'avui i per això el nostre vot serà d'abstenció.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que ells no van participar en l'elaboració dels pressupostos de l'any 2007 perquè encara no eren al consistori. Per tant, l'abstenció és l'opció més lògica i més coherent.

Sí que he de dir que estem en un canvi de cicle econòmic i sembla que els deures que s'havien d'haver fet no s'han fet. Això ho deia el Sr. Mojedano, però també afegia i es lamentava que la despesa ha continuat augmentant i és lògic que creixi perquè Mataró creix en habitants i en necessitats i en serveis. D'altra banda, el que veiem preocupant és que per un costat augmenten les necessitats però els pressupostos no augmenten al ritme que a nosaltres ens agradaria. De cara al 2008 seran temes que començarem a veure amb preocupació i, tard o d'hora, tindrem problemes greus.

La senyora Montserrat López vol respondre a algunes de les afirmacions que s'han fet. És veritat que eren uns pressupostos expansius. El moment ho requeria. És veritat que tenim força endeutament, però recordo una vegada més que l'any 2007 el nostre endeutament era d'un 71%, molt lluny del 110% del màxim que la llei permet i que, respecte l'any anterior, va baixar. En tot cas, un endeutament que crèiem necessari perquè volíem tirar endavant inversions per a nosaltres estratègiques, per al futur de la ciutat, com pot ser el Tecnocampus, que és un projecte estratègic que generarà més riquesa i més ocupació a la ciutat.

També invertíem en el present com, per exemple, en les escoles, l'habitatge, els aparcaments, els equipaments, la seguretat, la promoció social, la gent gran, etc. Es veritat que tenim més despesa corrent, però això també significa que tenim més serveis que necessitem.

D'altra banda, no estic d'acord amb el que han dit de que tenim un tracte de favor amb les empreses que treballen amb nosaltres. Se'ns recomana que agrupem per objectes per aconseguir una major eficàcia i establir la despesa, per tant, un concepte totalment diferent del que vostè exposava. En aquest Ajuntament no hi ha tracte de favor, existeix una Mesa de Contractació que fa un seguiment exhaustiu de totes les contractacions que fem i són coneixedors tots els grups municipals que després fem adjudicacions amb els informes respectius. Deixi'm que li digui que treballem amb moltes empreses. El volum d'operacions fetes per la intervenció són 154.797 i només hi ha 16 informes d'objecció simple, en cap cas greus. Recomanacions n'han de fer perquè la nostra voluntat és millorar contínuament i, per tant, és una obligació i un deure. A més, les recomanacions són bastant genèriques: més coordinació entre organismes autònoms i diferents serveis de l'Ajuntament, com poden ser recursos humans o el servei de contractacions, sí. De fet, ja estem treballant en aquesta línia. Saben vostès que tenim un estudi, que estem fent feines per poder aconseguir aquesta millor coordinació i, per tant, aquest millor servei a la ciutadania.

Respecte a uns ingressos que presenten una davallada significativa, dir que amb el tema de la grua es van tenir problemes però no és cert que el Govern no actuï, sinó que el Govern va intentar trobar una solució, i fruit d'això és la nova concessió que ens ha de permetre tenir un millor servei de grua.

Pel que fa a les multes, nosaltres no voldríem posar tantes multes però la veritat és que aquest és un ingrés que deriva de la voluntat de les persones, és a dir, si algú no comet infraccions no se li posaran multes; no obliguem ningú a cometre cap infracció. Entenem que aquesta és una política que incentiva la mobilitat i la seguretat per intentar que tots complim les normes de circulació.

Quant a la contractació de personal, és veritat que de vegades no fem tot allò que hem de fer o ens falla alguna informació per part d'intervenció i que, de vegades, ens veiem atrapats per les circumstàncies. Per exemple, demanem que hem de substituir algú que està malalt, o ens trobem amb què un equipament s'ha d'obrir, o ens passen temes com la legionel·la i, per tant, hem de contractar algú perquè doni un servei amb una nova oficina d'atenció ciutadana. Per tant, intentarem millorar totes aquestes coses, malgrat cal dir que fem una gestió solvent i que presentem unes dades molt positives.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra:          4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .


10    -  APROVACIÓ MODIFICACIÓ  BASES D'EXECUCIÓ           PRESSUPOST 2008.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

Proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament, en relació a la modificació de les bases d'execució del pressupost per a l'exercici 2008.

Fonaments de dret

1.       Bases d'execució del pressupost municipal.

2.       Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

3.       RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

Per tot el que s'ha exposat la sota signant proposa al Ple que adopti els següents acords:

Primer.- Aprovar inicialment la modificació de les bases d'execució del pressupost, per incloure la subvenció nominativa a atorgar per part de l'Insitut Municipal de Promoció Econòmica a la Fundació Jaume Vilaseca per import de 24.000,00 €, partida pressupostària 2008, 622310 48904 Conveni Fundació J. Vilaseca.

Segon.- Ratificar el Decret 6234/2008 de 16 de juliol.

Procedir a l'exposició pública d'aquest expedient anunciant-se en el B.O.P., segons estableix l'article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals. De no presentar-se reclamacions durant el termini d'exposició pública, la modificació pressupostària esdevindrà definitiva."

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

11  -    DONAR COMPTE DEL DECRET  5681/2008, DE 3 DE    JULIOL, D'APROVACIÓ CONCESSIÓ D'UN AJUT DE CAIXA A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA PER UN IMPORT DE 4.000.000€.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, dóna compte del següent decret:

"Decret

5681/2008 de 3 de juliol

Assumpte: Sol€licitud d'ajut de caixa de la Societat Municipal PUMSA a l'Ajuntament de Mataró.

Òrgan: GESTIÓ ECONÒMICA

Vist l'article 52è de les Bases d'execució del pressupost 2008 que disposa que l'Ajuntament podrà concedir ajuts de caixa reintegrables a les Societats Municipals, si l'òrgan competent de la Societat efectua l'oportuna sol€licitud formal, indicant-ne la causa i l'import

Amb data 20 de juny d'enguany amb registre d'entrada 709 la Societat PUMSA S.A., d'acord amb l'aprovació del seu Consell d'Administració en sessió del 17 de juny de 2008, presenta la sol€licitud d'ajut de caixa per un import de 4.000.000€ pel termini d'un any, i amb liquidació d'interessos trimestral.

Vista la previsió de tresoreria de l'Ajuntament de Mataró i les condicions financeres de les operacions de tresoreria contractades per l'Ajuntament durant aquest exercici 2008.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, el R.D.L. 781/86 de 18 d'abril que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local, llei 8/87 de 15 d'abril, municipal i de Règim Local de Catalunya, Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril pel qual s'aprovà el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya i el Decret d'Alcaldia de data 16 de juny de 2007 de delegació.             

RESOLC:

PRIMER.- Aprovar la concessió d'un ajut de caixa a la Societat Municipal PUMSA, per un import de 4.000.000€ per un termini d'un any i amb les següents condicions financeres:

a) fins al 31 d'octubre de 2008: euríbor a 3 mesos + 0,15, amb liquidació trimestral.

b) a partir de l'1 de novembre: el tipus es fixarà en funció de les condicions financeres de les operacions a curt termini que contracti l'Ajuntament amb les diferents entitats financeres.

SEGON.- Aprovar el contracte que adjuntem com Annex I, i facultar a l'Alcalde per a la seva signatura.

TERCER.- Donar compte de la present resolució en el proper Ple que es celebri."

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del Partit Popular de Catalunya, mostra la seva preocupació per la situació de PUMSA.

Tècnicament no hi ha cap objecció pel que fa a aquest crèdit. Entenem que l'entitat financera va exigir l'aval de l'Ajuntament, cosa que no té sentit perquè igualment entrava en la ràtio d'endeutament, i que, per tant, és lògic que busquéssim el millor finançament possible.

No obstant això, sí que hi ha temes que ens preocupen, com per exemple, que s'està considerant un problema de caixa els 4.000.000€. Una xifra tan important no és, precisament, un problema de caixa, tenint en compte que als comptes anuals de PUMSA, el compte de tresoreria són 35.900€ l'any 2007 i 600.000€ l'any 2006. Per tant, quatre milions estan molt per sobre en relació a la xifra de negoci, que és de 13 milions un any i 10 milions l'altre. Estem parlant de quantitats molt importants. Considerem que no és, doncs, un problema de caixa i que és un problema financer important que ja vam observar en els comptes anuals que es van presentar aquí fa poc, en els quals PUMSA tenia un augment en l'endeutament a curt termini de 13 a 38 milions d'euros.

En aquests moments en què hi ha una aturada de la construcció, entenem que PUMSA està en la mateixa situació. La clau del negoci de PUMSA és l'adquisició de sòl per vendre'l a promotors privats i, en aquests moments, no creiem que la cosa vagi molt bé.

El dia 23 de setembre hi ha un Consell d'Administració de PUMSA i aquestes preocupacions seran canalitzades pel nostre representant. Ens reservem demanar al ple, més endavant, alguna altra comunicació, perquè hi ha preguntes que se'ns plantegen, com ara: el cost de l'immobilitzat que en aquests moments té PUMSA i que ha de vendre, per exemple, quin cost financer està suposant? L'endarreriment en les previsions de venda que tenia PUMSA, què pot suposar financerament? Que pot suposar per als comptes del propi Ajuntament els problemes financers de PUMSA? PUMSA pot passar de ser la mina de l'Ajuntament a ser-ne el pou. El que no volem és que el Govern faci el mateix que els seus homòlegs en el Govern central que, durant molt de temps, van estar portant a terme la política de l'estruç, és a dir, negant l'evidència. Un exercici de transparència pot ser molt important.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, apunta que 4 milions d'euros no són un ajut de caixa. El grup PUMSA és cert que té connexions de tresoreria entre les empreses que pertanyen al grup i, per tant, aquests ajuts dins del grup es produeixen de forma habitual. Quan un ajut d'aquests es dóna amb l'Ajuntament, legítimament es pot fer, ja que l'Ajuntament en té una participació del 100%. Però sí que és cert que portem reclamant durant un any i mig que es posi sobre la taula quin és el seu llibre de ruta, quines són totes les operacions que estan sobre la taula, com es va plantejar en el seu dia, sota quins paràmetres financers i quina era la perspectiva econòmica de cadascuna d'aquestes operacions; perquè la suma total pot portar al col·lapse financer.

Això que dic no és alarmisme, és una situació que estic convençut que es notarà, perquè si fins ara era l'Ajuntament que anava a PUMSA a demanar que pagués uns calendaris o fes unes fotografies del creixement de la ciutat, o li pagués uns desplegables per una campanya, etc., en aquests moments haurà de ser l'Ajuntament qui haurà de sortir en ajut de PUMSA, la qual cosa no ens podem permetre com a Ajuntament. Hem de pensar que tenim 120.000 ciutadans que necessiten serveis i no ens podem permetre el luxe de sortir en ajut d'una companyia municipal que, potser, s'ha embarcat en més operacions de les que s'havia d'embarcar.

Efectivament, sembla que el dia 23 es convocarà aquest consell extraordinari per explicar-nos la situació, però el que ja sabem és que moltes d'aquestes operacions que s'han anat venent en aquest moment no es podran tirar endavant. Un exemple són els pisos de Can Gassol, on s'havien de fer pisos de lloguer, concretament 21, però que ara, en lloc de lloguer, els posarem a la venda perquè necessitem fer cash. Aquesta és la situació en què es trobarà PUMSA a partir d'ara i tant de bo aconsegueixi compradors! Quan una societat no aconsegueix compradors ha de suportar el pes financer que això representa. I si agafem alguna de les operacions que ara té PUMSA, dels actius immobiliaris que té i que està suportant a base de pòlisses de crèdit que poden ser 8 milions d'euros alguna d'elles, un endarreriment solament d'un any significa mig milió d'euros d'interessos en números rodons. És molt important, doncs, que sapiguem la situació exacta en què es troba la companyia per poder saber l'abast de la seva problemàtica.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, recorda que la CUP fa temps que ve denunciant que hem estat vivint en una bombolla immobiliària de la qual PUMSA se n'ha beneficiat, fent-ne un mal ús, així com l'Ajuntament i molta ciutadania. Ara ens trobem que allò que fins ara donava molts rèdits s'ha acabat. Ho veiem amb preocupació perquè tenim davant un problema greu, tenim un problema de caixa gravíssim. Greu perquè d'allà on trèiem la majoria de diners s'acaba, i greu perquè el finançament tampoc el tenim resolt. La gran majoria de grups municipals que hi ha aquí, que manen a la Generalitat o manen a l'Estat, no ens permeten tirar pel dret i tenir allò que necessitem a una ciutat com Mataró, que és un pressupost a mida de les nostres circumstàncies. Quan PUMSA ha de recórrer a l'Ajuntament per tirar endavant una operació de crèdit que, fins ara, sense problemes li resolien els bancs i caixes del món privat, posa a la llum que té problemes. Nosaltres ja ho havíem avisat, i a partir d'ara aquest problema serà més greu.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme,  respon que creu que s'està traient el debat d'on la regidora l'ha portat. Estem fent una operació de tresoreria que és una tasca que PUMSA ha vingut fent habitualment durant els últims anys des de la seva pròpia constitució i, per tant, no es tracta de cap situació de col·lapse financer ni cap cosa d'aquestes. Jo no dic que no hi hagi problemes d'aquests que vostès diuen, però aquest no ho és. Es tracta senzillament d'una operació de tresoreria. Han pujat bastant els tipus d'interès i, per tant, PUMSA ha fet una operació ben senzilla. Si l'Ajuntament li deixa els diners més barats que el banc, doncs ha anat a buscar els de l'Ajuntament. És una cosa que pot fer perfectament, com s'ha fet amb altres organismes autònoms i amb altres empreses de l'Ajuntament en el passat. Justament perquè hi ha un problema d'increment dels tipus d'interès i de liquiditat, en els bancs no s'estan donat préstecs amb la mateixa celeritat, i obtenir-los amb altres operacions de préstec, vol dir que la gestió que s'està portant des d'aquesta empresa municipal, com a mínim,  mereix garanties als senyors que ens deixen aquests diners.

Aquesta operació de tresoreria serveix per finançar projectes que són importants per a la ciutat i el seu futur; projectes que després derivaran cap un finançament de tercers i, per tant, per això és a curt termini. Serveix per suportar unes operacions molt importants que l'Ajuntament ha decidit fer i que ha decidit mantenir en una situació de crisi com la que estem vivint, perquè són part de la solució del futur de la ciutat, que tots volem que sigui esplendorós.

Respecte a la demanda del Sr. Mora, dir-li que no fa un any i mig que la manifesta i que les demandes que fan els membres del consell d'administració són satisfetes. Per exemple, aquest informe financer d'on he tret aquestes dades va ser presentat a la següent reunió després d'haver estat sol·licitat. I en aquesta reunió es va demanar que hi hagués un informe sobre la situació general dels projectes de PUMSA i vam comprometre'ns a fer-ho. No hi ha inconvenient a mostrar tota la informació i a complir els compromisos que com a president vaig adquirir en el Consell d'Administració.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, vol fer una referència als 21 pisos de què parlava el Sr. Mora i que estaven previstos inicialment en el Pla d'Habitatge com a pisos de lloguer i, finalment, és destinaran a la venda. Tal com es va comentar en el Consell de PUMSA, es va dir que en global les previsions del Pla Local d'Habitatge mantindrien les proporcions, és a dir, de la mateixa manera que s'ha cregut convenient fer això, també es passaran a lloguer pisos que estaven previstos per a la venda, de manera que els percentatges es mantinguin. La motivació no és contribuir a millorar la hipotètica manca de tresoreria de l'empresa municipal PUMSA.

El senyor Joan Mora, exposa que el seu grup ja va alertar d'això, quan des del Govern municipal es van fer aquestes "previsions" del Pla de l'Habitatge, que, casualment, es van fer un mes abans que el PSOE fes l'anunci que faria un Pla de l'Habitatge a nivell global, amb no se sap quants habitatges socials, no se sap quants pisos de lloguer... I tot això no devia formar part de res més que de la propaganda electoral. El que estic dient és que molt probablement això no es podrà realitzar. Per tant, si vostè em canvia aquí 21 habitatges que havien d'anar a lloguer per portar-los a la venda a canvi d'una previsió, obliga a què em torni a refiar de vostè quan les circumstàncies del mercat em diuen totalment el contrari. No obstant això, li responc que ja ho veurem.

Al Sr. Bassas dir-li que segurament és cert que vostè el dia 23 s'ha compromès a donar aquesta informació, però no em pot negar que és una informació que nosaltres li venim demanat reiteradament i aquest és el motiu de la nostra abstenció permanent en tot allò que fa a PUMSA.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president,  recalca que, en tot cas, ja ho veurem, com diu el Sr. Mora. Per cert, el primer que recordo haver votat jo en aquest Ajuntament va ser per a l'escola municipal Miquel Biada, a fi de poder pagar les nòmines, perquè l'administració responsable no les pagava. No pagava a l'Ajuntament i es va fer un ajut de caixa. Però d'això ja fa molt de temps.

12  -   DONAR COMPTE DEL DECRET  5699/2008, DE 3 DE    JULIOL, D'APROVACIÓ CONCESSIÓ D'UN AJUT DE CAIXA A L'ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL PARC TECNOCAMPUS PER UN IMPORT DE 2.386.630,32€.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, dóna compte del següent decret:

"Decret

5699/2008 de 3 de juliol

Assumpte: Sol·licitud ajut de caixa de l'Entitat Pública Empresarial Parc Tecnocampus a l'Ajuntament de Mataró.

Òrgan: GESTIÓ ECONÒMICA

Vist l'article 52è de les Bases d'execució del pressupost 2008 que disposa que l'Ajuntament podrà concedir ajuts de caixa reintegrables a les Entitats Públiques Empresarials, si l'òrgan competent de l'Entitat efectua l'oportuna sol€licitud formal, indicant-ne la causa i l'import

L'EPE Parc Tecnocampus, d'acord amb l'aprovació del seu Consell d'Administració en sessió del 26 de juny de 2008, presenta la sol€licitud d'ajut de caixa per un import de 2.386.630,32€ per poder fer front al pagament de part de les despeses necessàries per a la construcció del parc tecnològic TecnoCampusMataró.

Vista la previsió de tresoreria de l'Ajuntament de Mataró i les condicions financeres de les operacions de tresoreria contractades per l'Ajuntament durant aquest exercici 2008.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, el R.D.L. 781/86 de 18 d'abril que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local, llei 8/87 de 15 d'abril, municipal i de Règim Local de Catalunya, Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril pel qual s'aprovà el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya i el Decret d'Alcaldia de data 16 de juny de 2007 de delegació.

RESOLC:

PRIMER.- S'informa favorablement la sol€licitud d'un ajut de caixa de l'EPE Parc Tecnocampus per un import de 2.386.630,32€ fins a la concertació d'un préstec amb l'entitat financera i com a màxim un any, amb les següents condicions financeres:

a) fins al 31 d'octubre de 2008: euríbor a 3 mesos + 0,15, amb liquidació trimestral.

b) a partir de l'1 de novembre: el tipus es fixarà en funció de les condicions financeres de les operacions a curt termini que contracti l'Ajuntament amb les diferents entitats financeres.

SEGON.- Donar compte de la present resolució en el proper Ple que es celebri."

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del Partit Popular de Catalunya, expressa que el seu grup semblarà el grup dels preocupats. Entenem perfectament l'operació però, no obstant això, voldríem puntualitzar algun tema. Igual que hi ha un projecte d'execució, hi hauria d'haver un pla financer, i no tenim tan clar que les periodificacions estiguin ben establertes. I una cosa molt important que està vinculada al proper debat de pressupostos, és saber si les periodificacions de les necessitats financeres que tindrà Tecnocampus, com a inversió estratègica de la qual tots estem d'acord, es podran mantenir amb les mateixes ràtios que els comptes de l'Ajuntament estan mantenint. La gran pregunta aquí és si l'Ajuntament, mantenint aquest nivell de despesa, d'endeutament i d'ingressos, podrà suportar aquesta periodificació de necessitats financeres per fer front al Tecnocampus.

13  - CONSTITUCIÓ D'UN DRET DE SUPERFÍCIE A FAVOR DE PUMSA, SOBRE LA FINCA E-1 DEL PLA ESPECIAL DE MILLORA URBANA LA LLÀNTIA, DE MATARÓ

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"L'Ajuntament de Mataró és propietari de la finca qualificada d'equipaments situada al carrer Verge de Guadalupe, de Mataró, al PEMU La Llàntia, per cessió obligatòria i gratuïta. Actualment, es troba en tràmit d'inscripció.

L'empresa municipal PUMSA ha proposat a l'Ajuntament la constitució d'un dret de superfície al seu favor en relació a la finca abans descrita, per tal de construir-hi un edifici d'equipaments i zona esportiva.

La concreta destinació de l'equipament consta delimitada a l'expedient.

Procedeix ara posar els terrenys adients a disposició de l'empresa de capital íntegrament municipal, per tal de complir els exposats fins.

PUMSA és l'empresa urbanitzadora d'aquest sector, ja que té encomanada la gestió integral del sector, per acord del Ple municipal de 16 de gener de 2003.

Resulten d'aplicació el Decret legislatiu 1/2005 (text refós de la Llei d'Urbanisme), de la Llei 5/2006, de 10 de maig, per la qual s'aprova el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, l'article 214.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, l'article 214 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (Decret legislatiu 2/2003), i el Decret 336/1988, i normativa concordant.

Per tot l'anterior, PROPOSO al Ple municipal l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Constituir a favor de PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, SA, amb NIF A-59323642, un dret de superfície sobre la finca municipal, que es descriu a continuació:

URBANA: Formada pel sòl (exclòs el subsòl) de forma sensiblement rectangular, amb la cantonada sud-oest aixamfranada. Té una superfície de mil cent noranta-set metres quadrats, vint-i-cinc decímetres quadrats (1.197,25 m2).

LIMITA: NORD-EST: en part amb finca resultant B d'aquest projecte i en part amb finca ZV de cessió per Parcs i Jardins; SUD-EST: amb finca ZV de cessió per parcs i Jardins; SUD-OEST: amb finca de cessió E3 d'equipament (CAP); i NORD-OEST: amb finca de cessió Vial 5 d'ampliació del carrer Verge de Guadalupe.

CÀRREGUES: Està afecta a una servitud recíproca de pas per a persones i vehicles sobre la totalitat de les zones d'accés a l'aparcament, tant d'entrada com de sortida i recorreguts interiors amb les finques resultants A,B, ZV, vial 2 i la finca de subsòl públic del Pla Especial de Millora Urbana de la Llàntia.

DADES REGISTRALS: En tràmit d'inscripció registral.

REFERENCIA CADASTRAL: part de la finca amb referència cadastral 2498801DF5929N i part de la finca amb referència cadastral 2498201DF5929N

VALORACIÓ: 232.359,65 euros, segons valoració municipal.

S'adjunta plànol de situació de la finca objecte de la present cessió, que s'haurà de protocolitzar en el moment de l'atorgament de la corresponent escriptura pública.

SEGON.- Sotmetre la concessió del dret de superfície sobre la referida finca al següent règim: 

FINALITAT: Aquest dret es constitueix per a la construcció d'un edifici d'equipaments, format per una nau diàfana en planta primera des del carrer la Boixa, que serà en planta soterrani primer des del carrer Verge de Guadalupe, degut al desnivell que hi ha a l'illa, entre ambdós carrers, amb una pista esportiva en coberta. La nau serà divisible en departaments independents.

DURADA DEL DRET DE SUPERFICIE: S'atorga per 99 anys, a partir de la data d'atorgament de l'escriptura de constitució del dret. Al extingir-se aquest dret, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot l'edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ FUTURA I TERMINI:

L'edifici haurà de disposar d'una sala diàfana en una única planta, que serà planta primera des del carrer la Boixa, i planta soterrani primer des del carrer Verge de Guadalupe, degut al desnivell que hi ha a l'illa entre ambdós carrers. La nau serà divisible en departaments independents. A la coberta de l'edifici hi haurà una pista esportiva.

L'edifici i els diferents departaments hauran d'estar dotats dels accessos i elements constructius que es requereixin a la normativa vigent, per tal de complir el seu destí com a equipament.  

L'edificació i posada en funcionament de l'edifici s'haurà de realitzar en el termini màxim de cinc anys a comptar de la data de l'atorgament de l'escriptura pública de constitució del dret de superfície.  L'incompliment d'aquesta condició constituirà causa resolutòria del dret.

Serà mitjà suficient per acreditar la condició resolutòria esmentada l'aixecament d'un acta notarial de presència a la qual es consigni la concurrència d'aquest supòsit, com a fruit de la percepció €per qualsevol mitjà- del fet.

La construcció objecte del dret s'estén a la totalitat de la finca, sens perjudici de les limitacions urbanístiques aplicables.

PREU: És gratuït.

No s'imposa al superficiari que hagi de satisfer cap cànon a la propietat.

DISPONIBILITAT: Aquest dret no serà transmissible ni gravable més enllà del seu termini de vigència. Per tant, l'extinció del dret de superfície per decurs del termini haurà de comportar la dels drets reals o personals imposats pel superficiari a la finca. Qualsevol acte de disposició del dret que vulguin fer el superficiari requerirà prèvia autorització municipal.

RESERVA PER A L'AJUNTAMENT: L'Ajuntament es reserva per a sí el vol d'aquesta finca, que es concreta en la seva coberta.

FORMALITZACIÓ: El dret de superfície que s'atorga s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat.

DESPESES: PUMSA assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que se generin per a la formalització i perfeccionament de la cessió del dret de superfície, així com, en el seu cas, de la reversió del dret.

TERCER.- Constituir una servitud relativa a la fonamentació de l'edifici, per tal que la referida finca pugui aixecar i mantenir-hi els fonaments i tots els elements que serveixin per subjectar l'edifici que s'hi ha de construir, en la finca que constitueix el subsòl públic del PEMU La Llàntia, de manera que aquesta finca d'equipaments es constituirà en predi dominant, en relació a la finca que constitueix el subsòl públic, abans mencionada, que constituirà el predi servent.

QUART.-  Autoritzar a PROMOCIONS URBANISTIQUES MATARO, SA (PUMSA), amb CIF A-69323642, a hipotecar el dret de superfície que s'atorga al seu favor, sobre la finca abans descrita, i en tràmit d'inscripció, per tal de finançar la construcció de l'edifici. L'autorització es dóna per hipotecar per un termini que no pot superar  la vigència d'aquest dret.

CINQUÈ.- Autoritzar el/la regidor/a de Serveis Centrals d'aquest Ajuntament, per tal que pugui concretar mitjançant decret les dades registrals o cadastrals de la finca objecte de constitució d'aquest dret, atès que actualment es troba en tràmit d'inscripció registral, i també per tal que signi la corresponent escriptura pública, i qualsevol altra documentació necessària per a la formalització,  perfeccionament i execució d'aquest acord.

SISÈ.- Notificar el present acord a PUMSA, al Servei d'Urbanisme i al Servei d'Ingressos.

SETÈ.- Sotmetre l'efectivitat del present acord a la prèvia inscripció de la finca al Registre de la Propietat a favor d'aquest Ajuntament. "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista.

14  - ARRENDAMENT LOCAL AL CARRER PABLO PICASSO, 17, BAIX, TERCERA, DE MATARÓ, PER OFICINA DE LA LLEI DE BARRIS A ROCAFONDA

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament està interessat en arrendar un local al barri de Rocafonda, per ubicar-hi els serveis municipals necessaris per a l'aplicació dels ajuts concedits a Mataró, per al barri de Rocafonda (4a convocatòria), en virtut de la Llei 2/2004, de 4 de juny de millora de barris i àrees urbanes que requereixen d'atenció especial, i del Decret 369/2004, de 7 de setembre que la desenvolupa.

El local situat al carrer Pablo Picasso, 17, baix 3a, escala 1, d'aquesta ciutat, objecte d'aquesta proposta, s'ha considerat el més adient perquè és el s'ha trobat millor acabat dintre del barri, per acollir les instal·lacions municipals, i en tant que resulta, en el seu conjunt, econòmicament més avantatjós per a l'erari municipal, segons consta a l'informe tècnic unit a l'expedient.

L'informe de l'assessora jurídica de la Secció de Patrimoni, de data 10/07/2008, acredita l'adequació a dret del contracte d'arrendament que es proposa.

Per tot l'anterior es proposa llogar el referit local, per a la finalitat abans esmentada.

Resulta d'aplicació la Llei de contractes del sector públic, en especial els articles 4 i 20.2, la Llei 33/2003, del Patrimoni de les Administracions Públiques, i la Llei 29/1994, d'arrendaments urbans.

A la partida núm. 30821/463420/20201 del pressupost municipal aprovat per enguany existeix crèdit adequat i suficient per atendre les obligacions econòmiques que es derivin a càrrec d'aquesta Corporació per l'execució del present contracte, i per a les anualitats següents, ambdues incloses, es preveu destinar crèdit adequat i suficient a la expressada partida, als mateixos efectes abans esmentats.

D'acord amb el que s'ha exposat, PROPOSO al Ple l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Arrendar al Sr. FRANCISCO MELERO NAVARRO,  amb NIF 38.738.707-Z, el local situat al carrer Pablo Picasso, 17, escala 1, baix tercera, de Mataró, amb referència cadastral 4201712DG5040S0003GW, arrendament que tindrà una durada de sis anys, a comptar des del dia 04/09/2008.

SEGON.- Aprovar el model de contracte d'arrendament que s'adjunta a la present proposta, en les condicions contingudes al mateix, amb submissió a les quals es regularà la relació arrendatícia que s'aprova.

TERCER.- Aprovar la renda mensual a la que ascendirà l'arrendament expressat en els punts anteriors, per import de 650,00 euros mensuals, quantitat a la qual s'haurà d'afegir el corresponent percentatge d'IVA.

QUART.- Autoritzar i disposar la despesa corresponent a l'arrendament que aquí s'aprova amb càrrec a la partida núm. 30821/463420/20201 del pressupost municipal, d'acord amb els imports i anualitats que a continuació s'expressen:

Exercici 2008: 3.016,00 € (operació tipus AD núm. 33240).

Exercici 2009: 9.048,00 € (operació tipus ADFUT núm. 33241).

Exercici 2010: 9.048,00 € (operació tipus ADFUT núm. 33242).

Exercici 2011: 9.048,00 € (operació tipus ADFUT núm. 33243).

Exercici 2012: 9.048,00 € (operació tipus ADFUT núm. 33244).

Exercici 2013: 9.048,00 € (operació tipus ADFUT núm. 33245).

Exercici 2014: 6.032,00 € (operació tipus ADFUT núm. 33246).

La contractació aprovada mitjançant el present acord resta sotmesa a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient a la partida que s'esmenta en els pressupostos municipals que s'aprovin per als exercicis 2009 a 2014.

CINQUÈ.- Excloure a l'arrendador del dipòsit de garantia definitiva quant a l'adjudicació de la present contractació, per aplicació analògica del previst a l'article 83.1 de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic. "

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, exposa que el seu grup s'abstindrà en aquest punt. Entrem en una fase de precarietat econòmica i l'Ajuntament ha de fer un esforç d'austeritat, que passa per maximitzar la utilitat dels recursos disponibles. Tenim Can Noé i es pot utilitzar. El que és preocupant és que l'Ajuntament llogui un local al pare d'un regidor. L'important és que podrien buscar-se formes d'estalviar diners. No hem d'objectar res respecte al lloguer, però sí que es podrien utilitzar els locals que té, en aquests moments, el consistori.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió,  anuncia la seva abstenció. Una mica en la línia de la primera part que deia el Sr. Ferrando, perquè ens sembla que no se'ns ha explicat suficientment €no la necessitat, que sí sabem que hi és€, crec que la ciutat disposa de suficients metres quadrats com per haver encabit això, sense necessitat d'anar a lloguer.

Respecte de l'última part a la qual feia menció el Sr. Ferrando, nosaltres entenem que ningú, per ser familiar de ningú, ha de tenir cap impediment per tenir les mateixes circumstàncies que concorren en qualsevol altre ciutadà, però sí que és cert que aquestes coses convé explicar-les en bé de la transparència. La nostra abstenció va pel primer punt.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot a favor. Pensem que la Llei de Barris és una iniciativa importantíssima en el barri de Rocafonda i que, per tant, necessita la màxima projecció per al barri.

La senyora Quiteria Guirao explica que la concreció d'un espai per a l'oficina del Pla la preveu el projecte presentat a la Generalitat. Un dels aspectes que el grup de CiU han dit pel que fa als comptes generals del 2007 és assegurar que aquelles subvencions que tenim es dediquin al que ens donen les administracions. Una altra cosa és que hem de garantir que allò que els ciutadans de Rocafonda, el Palau i l'Escorxador rebin en aquesta oficina estigui totalment integrat en l'atenció ciutadana i sigui la mateixa informació que es rep en qualsevol altre lloc de la ciutat. Per resumir, estem donant compliment a una acció que està dins del projecte integral de la Llei de Barris.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, apunta que no volent dir res, s'estan dient moltes coses. És la segona vegada que avui el Partit Popular deixa sobre la taula unes acusacions que són absolutament inacceptables. Si hi ha alguna cosa a dir, es diu on s'ha de dir, i es prenen les mesures que s'han de prendre. Però el que no val és arribar aquí i deixar anar les coses i, després encara, dir que no es volien dir.

Escolti'm, els nostres familiars no tenen la culpa que nosaltres hàgim optat per ser regidors de l'Ajuntament de Mataró. Mentre es compleixi estrictament el que diu la llei, crec que cap dels que estem aquí té dret a recriminar res a un company de consistori que, a més a més, ha fet el que havia de fer, s'ha abstingut i ho ha anunciat públicament. Aquestes insinuacions estan fora de lloc i faran que finalment ningú accepti seure en aquests escons, perquè tots tenim família, tots tenim parents que poden tenir propietats i interessos a la ciutat. No és la primera vegada que un regidor s'ha d'absentar perquè té algun interès familiar en alguna de les operacions que fa l'Ajuntament. S'ha fet estrictament el que diu la llei. Em sembla que els serveis tècnics, i en tinc tota la garantia, han mirat la disponibilitat del local que hi ha a Rocafonda, amb les millors condicions, i han optat per aquest com podien haver optat per algun altre.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, replica dient que el seu grup ha mantingut el terme de la seva intervenció dintre de la major correcció política. Al contrari del que vostè diu, aquí no s'ha fet cap acusació, simplement s'ha fet referència a un informe d'auditoria que fa una puntualització i el que hem dit nosaltres és que això podria interpretar-se en l'opinió pública. Respecte al que ha dit el Sr. Ferrando, potser s'ha intervingut amb una certa vehemència, però tampoc s'ha acusat ningú. "La mujer del César no solamente ha de serlo, sino parecerlo". En aquest cas, el Sr. Mora té tota la raó quan diu que el pare del Sr. Melero està en tota la seva legitimitat com a individu privat de fer una operació d'aquest tipus amb l'Ajuntament, però és ben cert que, com a mínim, per una qüestió de sensibilitat i de formes, s'hauria d'haver informat d'aquest fet que podia donar lloc a una certa susceptibilitat en un moment com aquest, repeteixo, sense que s'hagi fet cap acusació.

El senyor Alcalde pregunta si en l'informe figura el nom de l'arrendatari, del propietari del local. Tothom sap qui és el Sr. Francisco Melero, entre d'altres coses, perquè s'ha assegut, també, en aquests escons. Llavors, acabar, a més a més, dient que s'ha intentat com mig amagar aquesta realitat, és absolutament fals. Jo he parlat d'insinuacions. No s'hi val tampoc, no s'hi val insinuar les coses. Si hi ha alguna qüestió de tipus legal que impossibiliti aquesta operació s'expressa però, si no n'hi ha cap, no hi ha lloc per a aquest tipus de comentaris que l'únic que fan és posar-nos a tots plegats una pàtina que no ens mereixem els 27 regidors d'aquests consistori i, segurament, als milers de regidors de tot el país.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista.

15  - AUTORITZAR A L'EPE PARC TECNOCAMPUS MATARÓ A LA FORMALITZACIÓ  D'UN PRÉSTEC SINDICAT, D'IMPORT MÀXIM 30.000.000,00 €,  PEL FINANÇAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ DEL PARC TECNOLÒGIC TCM.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per l'EPE Parc Tecnocampus Mataró, per la qual  demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació d'una operació de préstec sindicat, d'import màxim 30.000.000,00 €, per finançar  construcció del parc tecnològic TCM.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.      Autoritzar a l'EPE Parc Tecnocampus Mataró, perquè concerti una operació de préstec sindicat, d'import màxim 30.000.000,00 €, amb diverses entitats financeres, pel finançament de les construcció del parc tecnològic TCM, amb les següents condicions financeres:

 

Import màxim

30.000.000,00 €

Entitat financeres acreditants

Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa"

Banco de Santander, SA

Dexia Sabadell, SA

Banco Bilbao Vizcaya  Argentaria, SA

Instituto de Crédito Oficial

Termini

28 anys (3 de carència+25%d'amortització)

Tipus d'interès

Euríbor trimestral+0,60%

Comissió obertura

0,50%

Comissió de disponibilitat

Exempta

Comissió de cancel·lació anticipada

Exempta

Garanties

Contracte-programa entre l'Ajuntament i l'EPE Parc TCM

2.      Comunicar el present acord a l'EPE Parc Tecnocampus Mataró."

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, repeteix el mateix que va dir en el Consell d'Administració de l'EPE, perquè el ple és el lloc on tot es fa públic, les coses s'han de dir perquè quedin dites i quedin clares.

La nostra posició és la de l'abstenció perquè totes aquelles previsions econòmiques sobre les quals es basa tot aquest projecte ens semblen poc raonades. Això sumat al que els he dit abans de PUMSA, que també estava involucrada en aquest aspecte en tots els projectes d'inversió de l'Ajuntament, fa que ens hi abstinguem. Quan nosaltres tinguem clar quina és la situació real probablement, podríem intervenir-hi d'una altra manera. Mentre nosaltres no tinguem una visió real de com van les coses, no podem anar dient que sí a una pòlissa de crèdit per aquí, a un crèdit de 30 milions per allà i anar dient que sí a operacions financeres de les quals tenim certes reserves.

La senyora Alicia Romero requereix que algunes insinuacions es deixin clares. Aquest estudi econòmico-financer es va fer amb els serveis econòmics de l'Ajuntament. Tots reconeixem la professionalitat d'aquestes persones. Evidentment, s'han d'anar revisant aquests estudis com es fa amb tots, però aquest es va fer fa molt poc temps. En aquests moments, l'estudi és real i, per tant, no he acabat d'entendre bé les seves paraules Sr. Mora. Jo no dic que s'hagin de creure els números però, en tot cas, està fet per persones professionals i s'està fent un seguiment del mateix.

El senyor Joan Mora aclareix que quan es fan unes previsions s'està fent un projecte en el qual els ciutadans hauran d'aportar-hi diners cada any. Estan fets amb una previsió d'ingressos i en base a una previsió de 28 anys fets per un departament, del que no dubtem de la seva professionalitat, però sí que és cert que en els seu dia vam tenir debats molt agres en relació amb aquest tema. La persona que estava al capdavant de tot aquest projecte, en un moment determinat, va marxar.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comenta que entén la seva preocupació perquè són quantitats molt importants, però la relació amb el Sr. Bonastre i la seva marxa de l'Ajuntament per qüestions personals no l'acabo d'entendre.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        19,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

16 - CONCESSIÓ DEMANIAL DE LA FINCA QUE CONSTITUEIX EL SUBSÒL PÚBLIC DEL PEMU LA LLÀNTIA, A FAVOR DE GINTRA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"I.- CREACIÓ DEL SERVEI D'APARCAMENTS

L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A.

Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

Per a la prestació del servei, s'establí un cànon d'acord amb la següent fórmula €que podrà ser revisada anyalment- : "Benefici màxim de la societat gestora del servei = ( 2 € ( rendibilitat lletres del tresor del període anual expressada en % ) x Capital invertit en el servei), en la que els indicadors es reflecteixen a l'informe del servei d'ingressos, i de forma que qualsevol benefici superior a aquest serà reintegrat directament a l'Ajuntament en concepte de cànon per prestació, fins recuperar la pèrdua d'ingressos, i que assumirà tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei.

Aquest cànon assumeix tots els altres que es puguin derivar de la gestió del servei (drets de superfície, cànon aparcaments,) i inclou tots i cadascun dels conceptes pels que es presta el servei: Aparcaments es superfície, aparcament en zones d'estacionament reservat i serveis de recolzament."

El ja referit projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals,  aprovat en el punt sisè del referit Ple de 7 de juny, exposava a la seva pàgina 11:

A)     El projecte contempla construir els aparcaments sota sòl de domini públic o demanial (places, via públiques, zones verdes, equipaments, etc.), i per tant, inexcusablement, vindran precedits per una cessió d'ús del subsòl que l'Ajuntament concedirà a favor de PUMSA. Es evident que esta empresa serà responsable directa davant l'Ajuntament de la conservació del domini públic cedit, ja que es a ell a qui haurà de revertir les infrastructures un cop esgotat el període de concessió.

II.- GESTIO per GINTRA

En execució de l'acordat als Plens d'11 d'abril de 2002 i de 4 de juliol de 2002, actualment, l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARO, S.L. és l'encarregada de gestionar aquest servei.

III.- CANONS I TARIFES

El cànon aplicable a la concessió ve fixat genèricament al reglament del servei d'aparcaments municipal, la fórmula del qual consta concretada a l'acord del Ple de 7 de juny de 2001 reproduït parcialment a l'inici d'aquesta proposta.

IV.- FINCA OBJECTE DE CONCESSIÓ

En execució dels acords anteriors, ara correspon constituir una concessió demanial a favor de GINTRA, en relació a la finca de domini públic que constitueix el subsòl públic del Ple Especial de Millora Urbana de la Llàntia, de Mataró.

Quant a la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, resulten d'aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant. A les operacions hipotecàries, li són d'aplicació els articles 31, 60 i 61 del Reglament hipotecari.

Per tot l'anterior, i vistos els informes tècnic i jurídic de l'expedient, proposo al PLE, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: Atorgar a l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARÓ, S.L. (GINTRA), amb NIF B-63081194, una concessió demanial de la següent finca, per fer un aparcament en subsòl:

DESCRIPCIÓ: "Urbana: Formada per l'agrupació del subsòl de les finques de domini públic següents: FINCA E1: de mol cent noranta-set metres quadrats i vint-i-cinc decímetres quadrats (1.197,25 m2); FINCA ZV de mil dos-cents catorze metres quadrats (1.214 m2); FINCA VIAL 2 de cent trenta-vuit metres quadrats i vuitanta decímetres quadrats (138,30 m2).

LIMITA: NORD-OEST, en una línia amb el c/ Verge de Guadalupe, i en una altra, en part amb la Finca resultant  i en part amb la finca resultant A; NORD-EST, en part amb la finca B, en part amb la finca Vial 4 , i en part amb la finca de l'actual c/ La Flor, 14, i amb una altra línia, amb la finca E2; SUD-EST, en línia recta contínua, part amb la finca del actual C/La Flor 14, part amb finca del C/ Tiana 2 propietat de PUMSA, part amb el Vial 3 i, en una altra línia recta, amb el C/ La Boixa; SUD-OEST, amb la finca E3".

QUALIFICACIÓ: Equipament (clau E) i Viari (clau Ca), aparcament en subsòl.

REFERÈNCIA CADASTRAL: part de les finques amb referència cadastral: 2498801DF5929N, 2498201DF5929N, 2399508DF5929N, 2399509DF5929N, 2399510DF5929N, 2399511DF5929N i 2399512DF5929N.

CÀRREGUES: Servitud recíproca de pas, per a persones i vehicles sobre la totalitat de les zones d'accés a l'aparcament, tant d'entrada com de sortida i recorreguts interiors, amb les finques RESULTANTS A, B, E1, ZV i la finca Vial 2.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró, amb CIF P0812000H, en execució de les Unitats d'Actuació UA 60 i UA 61 i del Projecte de Regularització de finques del PEMU La Llàntia Àmbit Est.

VALORACIÓ DE LA CONCESSIÓ: 196.706,00  euros

DADES REGISTRALS: En tràmit d'inscripció.

A l'annex I del Plec s'identifica gràficament, en superfície, la finca objecte de la concessió.

SEGON: Aprovar el Plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d'explotació que han de regir la referida concessió demanial, que s'adjunta com a annex A, el qual porta adjunt plànol de l'aparcament en superfície. El plec s'entendrà aprovat definitivament, un cop s'hagi superat el tràmit d'exposició pública, sense que s'hagin formulat al·legacions ni reclamacions al mateix.

TERCER: Eximir l'empresa GESTIÓ INTEGRAL DE TRANSIT MATARÓ, S.L. de prestar la garantia definitiva prevista al Plec de condicions que ara s'aprova provisionalment, si es consolida l'atorgament definitiu de la concessió a dita empresa en base al referit Plec.

QUART: Autoritzar l'Il·lm. Sr. Alcalde per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament dels presents acords.

CINQUÈ: Demanar al Sr. Registrador del Registre de la Propietat competent, la inscripció registral de la present concessió demanial, un cop s'hagi aprovat definitivament la present concessió i consti instrumentada en el corresponent contracte.

SISÈ: Sotmetre l'efectivitat d'aquest acord a la prèvia inscripció registral de la finca. Les dades registrals de la finca i les relatives al certificat acreditatiu de la propietat s'inclouran en el plec de condicions, tan bon punt la finca estigui inscrita al Registre de la Propietat."

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, explica que el seu grup municipal posa en dubte l'actual política d'aparcament. És cert que hi ha una mancança a nivell d'aparcaments, però també és veritat que a Mataró li manca una política seriosa de desenvolupament d'un sistema de transport alternatiu per poder aparcar el cotxe definitivament. És a dir, que el transport públic pugui ser una alternativa real. Nosaltres ens abstindrem en aquesta concessió.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

-Institut Municipal d'Educació-

17 - ABONAMENT DELS ENDARRERIMENTS DEL COMPLEMENT D'ESTADIS DE PROMOCIÓ DOCENT AL PERSONAL DOCENT DE L'IES MIQUEL BIADA (PERÍODE DE L'1/09/06 AL 30/06/08).

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Relació de fets

Vist l'informe de la directora de l'Institut Municipal d'Educació (IME) de data 4 de juliol de 2008, sobre l'abonament dels endarreriments del complement d'estadis de promoció docent del personal docent de l'IES Miquel Biada de l'IME, corresponents al període comprès entre l'1 de setembre de 2006 i 30 de juny de 2008.

Fonaments de dret

El Ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar el primer conveni col·lectiu del personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació en sessió ordinària de data 13 de maig de 2004.

En el seu article 26 € Conceptes retributius, del Primer conveni col·lectiu del personal laboral de l'Institut Municipal d'Educació, estableix que "Per al personal que desenvolupa les seves funcions en els centres educatius s'acorda que el personal de referència de la Generalitat de Catalunya sigui el que s'estableix en el quadre adjunt....

Personal que desenvolupa les seves funcions en centres educatius

Personal de referència de la Generalitat de Catalunya

Professor/a d'ensenyaments secundaris

Professors/es d'ensenyaments secundaris de la Generalitat de Catalunya (grup A, nivell 24 del personal docent funcionari)

Professor/a tècnic de formació professional

Professors/es tècnics de formació professional de la Generalitat de Catalunya (grup B, nivell 24 del personal docent funcionari)

En l'apartat 1c) del mateix article 26 € Complements salarials de lloc de treball (per al personal equiparat a categories equivalents de la Generalitat de Catalunya), s'estableix

que "Els complements de lloc de treball de les categories de personal laboral equiparades a funcionaris o a personal laboral de la Generalitat de Catalunya són les que s'especifiquen en el quadre adjunt. Els conceptes salarials i els seus imports seran els mateixos que els de la categoria especificada en el nivell d'equiparació salarial, amb les puntualitzacions i el percentatge d'equiparació salarial especificats a la taula següent:

Categories de Personal

Nivell d'equiparació salarial amb categories de la Generalitat de Catalunya

Conceptes salarials equiparats

Professor/a d'ensenyaments secundaris

Professors/es d'ensenyaments secundaris de la Generalitat de Catalunya (grup A, nivell 24 del personal docent funcionari)

Salari base, complement de destinació, complement específic (només el component general), complement per càrrec unipersonal o de coordinació (si s'escau), i antiguitat. Resta pendent el reconeixement del c. específic per sexennis.

Professor/a tècnics de formació professional

Professors/es tècnics de formació professional de la Generalitat de Catalunya (grup B, nivell 24 del personal docent funcionari)

Salari base, complement de destinació, complement específic (només el component general), complement per càrrec unipersonal o de coordinació (si s'escau), complement d'equiparació de les retribucions bàsiques(1) i antiguitat. Resta pendent el reconeixement del c. específic per sexennis.

Un dels conceptes salarials equiparats és el complement específic per sexennis per al professorat d'ensenyaments secundaris i de formació professional.

Aquest complement, tal i com s'especifica a la taula anterior, restava pendent de reconeixement.

A la sessió de la Comissió mixta, formada pel Departament d'Educació, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, del dia 3 de novembre de 2006, es va aprovar "l'Acord sobre reconeixement i retribució d'estadis de promoció docent al professorat de centres de titularitat de corporacions locals que imparteixen ensenyaments de règim general". En aquest acord s'estableix que "L'import de cadascun dels 5 estadis de promoció serà el mateix del professorat dels centres de titularitat del Departament d'Educació i Universitats", i es fixa el calendari de finançament d'aquest concepte per part del Departament d'Educació i Universitats, veure annex 1.

En aquest acord també s'establia que es tramitaria la signatura d'una addenda als convenis singulars entre el Departament d'Educació i Universitats i cadascun dels Ajuntaments. L'Ajuntament de Mataró, com a titular de l'IES Miquel Biada, i el Departament d'Educació i Universitats van signar aquesta addenda el passat 20 de juny de 2007, veure annex 2. En conseqüència, l'Ajuntament de Mataró ha percebut una dotació econòmica, per part del Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, per realitzar el pagament del complement d'estadis docents amb efectes retroactius a 1 de setembre de 2006.

Paral·lelament, s'està acabant de negociar el segon conveni col·lectiu del personal laboral de l'IME en el qual, en base a l'Acord entre la Comissió Mixta Departament d'Educació i Universitats i les Entitats Municipalistes, es reconeix la percepció del complement d'estadis esmentat. Els tràmits preceptius per l'aprovació i entrada en vigor del nou conveni s'allargaran fins passat el període d'estiu. La Presidència de l'IME ha manifestat la seva voluntat de fer-los efectius prèviament, sempre i quan compti amb la ratificació de l'assemblea de treballadors, veure annex 3, i la signatura formal de l'acta final de la negociació del segon conveni col·lectiu per part del comitè  d'empresa i els representants de la direcció de l'IME, veure annex 4.

Els càlculs dels imports dels endarreriments corresponents al complement d'estadis de promoció docent del personal docent de l'IES Miquel Biada de l'IME s'especifiquen a l'annex 5.

En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 16 de juny de 2007, RESOLC:

1.      Realitzar l'abonament, a una nòmina extra, dels endarreriments del complement d'estadis de promoció docent del personal docent de l'IES Miquel Biada de l'IME, corresponents al període comprès entre l'1 de setembre de 2006 i 30 de juny de 2008.

2.      Autoritzar, disposar i reconèixer la referida despesa econòmica per un import de 237.659,19 €, amb càrrec a la partida del pressupost de l'Institut Municipal d'Educació 02250 422200 13000, pel que fa a l'import dels endarreriments, i per un import de 76.050,46 €, amb càrrec a la partida 02250 422200 16000, pel que fa a la seguretat social dels endarreriments esmentats. El projecte 4222005001 € Activitat educativa.

3.      Comunicar el present acord al Servei de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Mataró.

4.      Ratificar el present acord al Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació.

5.      Ratificar el present acord al Ple de l'Ajuntament de Mataró."

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, felicita els companys de l'escola Miquel Biada perquè, per fi, veuran reflectides les prestacions a les quals ja fa molts mesos tenien dret.

La senyora Conxita Calvo vol afegir que si no haguessin fet aquest acte a hores d'ara no les haurien cobrat i l'endarreriment es traslladaria cap a finals d'octubre-novembre.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

-Servei d'Ingressos-

18 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURALS PER AL CURS MONOGRÀFIC TALLER DE GRAVAT CALCOGRÀFIC.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

"El Patronat Municipal de Cultura va organitzar durant els anys 90 el Curs del Taller de Gravat, posteriorment aquest curs es va portar a terme des l'IME dins el conjunt de cursos destinats a adults. El passat exercici aquesta activitat va retornar a Cultura, havent-se aprovat el corresponent preu públic que ara es preveu actualitzar amb l'IPC.

Vist el que disposa el RDL 2/2004 de 5 març pel que s'aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals en els articles 41 a 47 en relació al procediment per a l'establiment de preus públics.

Vistos els informes tècnic econòmics que consten a l'expedient en que s'aprecia el grau de cobertura dels serveis i activitats.

Vista la proposta feta pel president del patronat i vistos els informes tècnic econòmics que consten a l'expedient en que s'aprecia el grau de cobertura dels serveis i activitats.

Atès que d'acord amb el que estableix l'art. 47 del RDL 2/2004 la competència per l'aprovació de preus públic quan no es cobreix el cost correspon al Ple de la corporació.

La Consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació sotmet a la consideració del Ple Municipal l'adopció del següents

ACORDS :

Primer .- Aprovar la modificació de l'epígraf 9.3 del Preu públic de les activitats del Patronat Municipal de Cultura, en els termes següents :

Taller de gravat calcogràfic (60 hores)                  270 €/ quadrimestre

Segon.- Donar publicitat d'aquest acord al BOP"

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).

19 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC PER ASSISTÈNCIA A LA 1ªJORNADA SOBRE VIOLÈNCIA MASCLISTA ORGANITZADA PEL SERVEI DE DONA.

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, presenta la proposta següent:

"L'Ajuntament de Mataró, des del Servei de Dona, organitza la 1a. Jornada sobre violència masclista, en motiu de la posta en funcionament del CIRD (Centre d'Informació i  recursos per a les Dones) (29 de març de 2007), l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la nova Llei 5/2008 del 16 d'abril, "del dret de les dones a eradicar la violència masclista" i la posta en marxa del nou jutjat de la violència exclusiu a Mataró (29 de desembre de 2007). El motiu de la jornada és  reflexionar sobre l'abordatge integral de la violència des de la perspectiva de gènere així com tractar de les accions que es realitzen a Mataró per a la prevenció de la violència. Aquesta jornada està emmarcada a l'entorn de les  activitats que es venen realitzant fa uns anys a l'entorn del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere

Vista la proposta del Servei de Joventut i Dona d'establiment d'un preu públic per l'assistència a aquesta jornada

Vist l'estudi econòmic de costos,

Vist l'informe d'Intervenció,

Vist el que estableix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.

Qui subscriu, La Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent

ACORDS:

Primer.- Aprovar el preu públic per assistència a la jornada sobre la violència masclista organitzada per l'Ajuntament de Mataró el proper dia 25 de novembre d'acord amb el següent detall:

 

Preu públic assistència jornada sobre violència masclista

Proposta preu públic per assistent

 

 

35,00 €

 

 

 

 

 

 

 

Segon.- Publicar aquest acord en el BOP i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament"

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).


CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei de Manteniment i Serveis-

20 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA D'APROVACIÓ DE L'ESBORRANY DEL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A LA REALITZACIÓ D'OBRES A DIVERSES ESCOLES D'AQUESTA LOCALITAT.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"Per Decret 6520/2008 de 25 de juliol l'Alcalde ha acordat l'aprovació de l'esborrany del Conveni subvencional entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per a la realització d'obres diverses al CEIP Rocafonda, CEIP Camí del Mig, CEIP Angeleta Ferrer, CEIP A. Bransuela, CEIP Joan Coromines, CEIP Camí del Cros, CEIP Menéndez Pelayo i CEIP J.M. Peramàs d'aquesta localitat i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat pel Ple de l'Ajuntament.

En conseqüència, el Conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent

ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 6520/2008 de 25 de juliol, el contingut del qual és el següent:

"Vist el Conveni subvencional entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per a la realització d'obres diverses al CEIP Rocafonda, CEIP Camí del Mig, CEIP Angeleta Ferrer, CEIP A. Bransuela, CEIP Joan Coromines, CEIP Camí del Cros, CEIP Menéndez Pelayo i CEIP J.M. Peramàs d'aquesta localitat.

En ús de les atribucions atorgades a l'alcaldia per la Llei 7/1985 de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local, RD Legislatiu 781/1986 de 18 d'abril que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, 

RESOLC:

Primer. Aprovar l'esborrany del Conveni subvencional entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per a la realització d'obres diverses al CEIP Rocafonda, CEIP Camí del Mig, CEIP Angeleta Ferrer, CEIP A. Bransuela, CEIP Joan Coromines, CEIP Camí del Cros, CEIP Menéndez Pelayo i CEIP J.M. Peramàs d'aquesta localitat segons el text que s'adjunta a aquest document.

Segon. Cedir l'us de la construcció realitzada al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per ser destinat a activitat escolar.

Tercer. Comprometre's a fer front a les despeses que s'originin amb motiu d'aquest Conveni.

Quart. Facultar a l'Alcaldia a subscriure aquest conveni subvencional, de conformitat amb l'article 21.1.b) de la Llei 7/1985 de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local, i l'article 53.1. del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.

Cinquè. Ratificar el contingut d'aquesta resolució en la propera sessió que celebri el Ple de l'Ajuntament.

Sisè. Comunicar la present resolució al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a l'Institut Municipal d'Educació i al Servei municipal de Gestió Econòmica."

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que els seu grup municipal donarà suport a aquesta ratificació, però no sense abans apuntar un parell de coses.

No entrarem a qüestionar les prioritats que vostès han fer servir, encara que m'ha sobtat la despesa de 15.000 euros per dues baranes de l'hort, mentre hi ha centres que tenen necessitats molt més urgents. Tampoc entenc per què s'han de fer 8 cartells explicant qui fa i qui paga l'obra; aquests euros podrien anar destinats a millorar algunes dependències o alguns altres equipaments. Per últim, dir que aquest conveni de col·laboració em sembla irrisori vistes les mancances que tenim als nostres centres escolars. A tall d'exemple, les demandes que fa un sol centre educatiu de la ciutat, l'Escola Peramàs, passa del milió d'euros. Per tant, penso que aquest conveni deixa molt que desitjar i deixa un cert regust amarg en els centres educatius.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en la línia del que deia el Sr. Vicenç Garcia, està d'acord amb què s'hagi fet el conveni per poder fer un manteniment i per realitzar obres necessàries a diferents escoles de la ciutat. El que volem fer és encoratjar-los perquè hi ha alguna escola que s'ha quedat fora d'aquest conveni i amb necessitats importants. Ens ha comentat alguna escola que els nens tenien problemes amb el tema de la calefacció i l'aigua calenta per poder-se dutxar després d'algun tipus d'activitat esportiva o, fins i tot, per il·luminar la zona esportiva de l'escola de cara a la tardor-hivern, sobretot.

El senyor Xavier Safont-Tria,  portaveu  del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el seu vot favorable ja que l'educació és un element prioritari per a aquesta ciutat.

La senyora Conxita Calvo diu que suposa que tothom entén que la quantitat que fixa el Departament d'Educació d'aportació en les obres de millora dels centres escolars no depèn de la llibertat municipal de l'Ajuntament de Mataró perquè, si fos així, sabríem molt bé on tenim el llistó. Per tant, pel que fa al Departament, amb les seves restriccions pressupostàries, en alguns casos se'ns ha produït un element d'impasse entre el traspàs d'un servei territorial a l'altre, que esperem poder resoldre bastant ràpidament i dins d'aquest mateix curs, però és cert que necessitàvem el líquid per poder fer aquestes obres.

Respecte a les característiques d'aquestes obres, recordar que estan sotmeses a un acord entre el centre, el Departament d'Obres i el Servei de Manteniment i el propi IME, on valorem exactament quines són prioritàries. Naturalment, amb aquests 100.000 euros donava per a una ínfima part de totes les necessitats que estaven plantejades: el que sí que li puc dir és que eren conegudes, estan a la seva disposició i perfectament documentades.

Pel que fa a si era important l'hort, no és l'hort, són les baranes que protegeixen l'hort que van fer que hi hagués un tema de seguretat, ja que una mestre i un nen van caure i van fer-se mal havent d'anar a l'hospital. Per tant, estàvem parlant d'un tema de seguretat llarguíssimament demanat pel centre des de fa molt anys i que vam resoldre amb una part molt petita d'aquest conveni de 100.000 euros.

En referència al tema dels cartells, convé explicar que hi ha una normativa que regula la senyalització de les obres, però, en tot cas, ho revisarem. No és la voluntat de ningú incorporar sistemes nous per senyalitzar les obres, però em sembla que és prescriptiu i que algunes corresponen al que marca normativa.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).


CMI DE SERVEIS PERSONALS


-Institut Municipal d'Acció Cultural-

21 -  NOMENAMENT DE REPRESENTATS AL CONSELL        RECTOR DE L'IMAC.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

"La modificació dels Estatuts del Patronat Municipal de Cultura, en que s'hi inclou un canvi de denominació a Institut Municipal d'Acció Cultural va entrar en vigor el dia 10 de juliol.

L'art. 9 dels Estatuts modificats estableix la composició del Consell Rector i la forma en que seran escollits els vocals.

Vist el Decret d'Alcaldia de 16 de juny de 2007, en que es nomena al president del Patronat Municipal de Cultura, actualment Institut Municipal d'Acció Cultural.

Vistes les actes de les assembles d'arts visuals i patrimoni, arts escèniques i música,  i cultura popular en que es proposen dos vocals del Consell Rector en representació de cadascuna de les assemblees.

Vistes les propostes dels Grups Municipals per nomenar els seus representants al Consell Rector.

Proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

1.      Nomenar com a vocals del Consell Rector de l'Institut Municipal d'Acció Cultural en representació dels Grups Municipals amb presència a l'Ajuntament de Mataró els senyors i senyores següents:

-     Ivan Pera Itxart, Anna Bruguera Alvarez i Francesc Xavier Gomar Martin,  en representació del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya

-     M.José Recoder Sellarès i Miquel Rey Castilla, en representació del grup Municipal de Convergència i Unió.

-     Manel Roca Cuadrada, en representació del grup municipal del Partit Popular de Catalunya

-     Carles Spà Novellas, en representació del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya

-     Ramon Prujà Noè, en representació del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya

-     Antoni Maria Vidal Federico, en representació del grup municipal Candidatura d'Unitat Popular.

2.      Nomenar als senyors Ferran Rodriguez Quiles i Nicolau Guanyabens Calvet, com a vocals del Consell Rector de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, en representació de les entitats de l'àmbit de les arts visuals i patrimoni, segons elecció efectuada en l'assemblea de 7 de juliol de 2008.

3.      Nomenar al senyor Antoni Vilà Alsina i la senyora Immaculada Llorens Villagrasa, com a vocals del Consell Rector de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, en representació de les entitats de l'àmbit de les arts escèniques i música, segons elecció efectuada en l'assemblea de 7 de juliol de 2008.

4.      Nomenar als senyors Cosme Varela Pinart i Carles Guanyabens Calvet, com a vocals del Consell Rector de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, en representació de les entitats de l'àmbit de la cultura popular, segons elecció efectuada en l'assemblea de 7 de juliol de 2008."

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup atès que el Govern va rebutjar totes les al·legacions que el seu grup va presentar als nous estatuts de l'IMAC. També aquelles que feien referència a la composició del Consell Rector. Aquesta abstenció res té a veure amb el conjunt de persones que avui es proposen nomenar en aquest ple.

El senyor Xavier Safont-Tria,  portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, celebra que es constitueixi ja l'Institut d'Acció Cultural. Tot hi haver estat un procés molt llarg que ha portat molt temps, el procés final de la participació de les entitats en l'elecció dels seus representants entenem que s'ha fet d'una manera irregular, molt ràpida i sense la participació que hauria estat necessària. Votem a favor de la iniciativa, però estem molestos per com s'ha fet aquesta convocatòria final, perquè algunes entitats locals no han pogut dir la seva en l'elecció dels seus representants.

El senyor Sergi Penedès avança que en l'apartat de precs i preguntes podrà demostrar que la majoria d'entitats sí que hi han pogut dir la seva. Per tant, això ho hauria de respondre el company de la CUP.

Pel que fa a Convergència i Unió, em sorprèn una mica l'argumentació quan a les al·legacions que van presentar, que diu que van rebutjar en referència a la composició del Consell Rector, es referien a les persones de reconegut prestigi, que precisament són les que queden al marge de la proposta d'avui, però, vaja, es pot trobar justificació per tot.

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra:          Cap.

Abstencions:             10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).

 

-Institut Municipal d'Educació-

22  - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, presenta la proposta següent:

"En data 5 de maig de 2008, el senyor Lluís Riera Masjuan, professor titular A de l'Institut Municipal d'Educació (IME), que desenvolupa la seva tasca docent a l'IES Miquel Biada, amb contracte indefinit i jornada plena, ha presentat una sol·licitud per a la compatibilitat d'una segona activitat en el sector privat, per compte propi, per a la realització d'activitats formatives prestació de serveis com a consultor a la prova de majors de 25 anys de la Universitat Oberta de Catalunya i com a productor de textos docents.

Aquesta segona activitat que sol·licita es durà a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal.

La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'administració de la Generalitat, ambdues d'aplicació al personal al servei de les corporacions locals i dels ens, els organismes i les empreses que en depenen, preveuen la compatibilitat d'una segona activitat privada sempre que:

·         no afecti a l'estricte compliment dels seus deures. Els reconeixements de compatibilitat no podran modificar la jornada de treball ni horari de l'interessat.

·         que l'activitat no tingui relació directa amb les activitats que desenvolupi.

L'article 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

L'article 329.a) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, declara la compatibilitat entre una activitat pública i una privada, sempre i quan la suma de les dues jornades no ultrapassi l'ordinària incrementada en un 50 %.

L'article 327 del mateix Decret estableix que les remuneracions totals que es poden percebre com a conseqüència de les autoritzacions de compatibilitat no poden superar la retribució que li correspongui per l'activitat principal, considerada en règim de jornada ordinària, incrementada en un 30% i l'article 343 manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

L'article 45 del Conveni col·lectiu del personal laboral de l'IME estableix que l'exercici d'un segon lloc de treball o activitat pública o privada requereix, en tots els casos, autorització expressa prèvia del Consell Plenari de l'IME i l'aprovació posterior del Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró.

Correspon al Ple de la Corporació Local la declaració de la comptabilitat.

Vist l'informe jurídic precedent, elevo a la consideració de l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.- Aprovar la compatibilitat per a  l'exercici d'un segon lloc de treball dins del sector privat,  al senyor Lluís Riera Masjuan, professor titular A de l'IME, que desenvolupa la seva tasca docent a l'IES Miquel Biada, amb contracte indefinit i jornada plena, per a la compatibilitat d'una segona activitat en el sector privat, per compte propi, per a la realització d'activitats formatives prestació de serveis com a consultor a la prova de majors de 25 anys de la Universitat Oberta de Catalunya i com a productor de textos docents.

Segon.- L'autorització de compatibilitat del present acord quedarà  automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l'interessat haurà de comunicar a l'IME.

Tercer.- Els serveis prestats en el segon lloc o activitat que s'autoritzi a efectes de triennis, de drets passius o de pensió de Seguretat Social, de les pagues extraordinàries i l'ajut familiar es computaran d'acord amb el que estableix l'article 328 del Decret 214/1990.

Quart.-  Notificar el present acord a les persones interessades.  "

VOTACIÓ:  Ordinària

Vots favorables:        Unanimitat. (26).


CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PROJECTE MATARÓ MARÍTIM.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

"En els últims anys, el Grup Municipal del PPC ha mostrat en reiterades ocasions el seu interès per definir, proposar i ajudar a posar en marxa projectes que impulsin Mataró; projectes que creïn entorns d'oportunitats econòmiques, socials i culturals, i que promocionin Mataró perquè es converteixi en una ciutat referent. Entre aquestes propostes, hi ha la que varem fer a la campanya electoral de les municipals de 2007 per a convertir  Mataró en una capital marítima i nàutica a nivell europeu.

Aquest treball de reflexió era obligat, perquè els sectors tradicionals de la ciutat  han patit una davallada important com a conseqüència dels canvis en el sistema econòmic mundial. Exemple paradigmàtic d'aquesta situació és el tèxtil.

Actualment el país es troba en una situació econòmica molt complicada que inevitablement afecta la nostra ciutat. Amb el greuge que Mataró ha basat el seu creixement en un sector, el de la construcció, que actualment és un dels més acusats per la crisi econòmica fet que deixa Mataró en una posició delicada.

Analitzades la situació industrial i les oportunitats, amb la voluntat de situar-nos com una ciutat amb personalitat pròpia, creiem que hem de donar a Mataró un caràcter marítim com opció industrial i posicionament estratègic. Com un objectiu, com una marca. Una nova aposta de tota la ciutat, a la que dedicarem tota l'energia i en la que s'hi han d'involucrar tots els sectors: el Port, el Tecnocampus, la cultura, els diversos sectors econòmics, l'esport, els polítics, les entitats ciutadanes, etc.

Convé recordar també, que el Pla de Promoció de Ciutat posat en marxa a principis del passat mandat ja assenyalava el mar com un dels tres eixos de referència. El mar és el nostre gran recurs natural, que ens diferencia, a més de la resta de ciutats importants de Catalunya.

Per tant, cal fer un esforç dirigit a situar-nos com a referent del mar a nivell global. S'ha de fer un plantejament ambiciós que ha de servir per posar en marxa un veritable pla estratègic d'innovació turística i formativa.

Ha de ser un gran esforç comú dirigit a situar-nos com referent del mar a nivell global, com capital del sector nàutic i marítim. I dirigit a convertir-nos en un centre econòmic, de coneixement, turístic i cultural centrat en el mar. Aquest projecte ha de donar oportunitat a tots els sectors econòmics de la ciutat. Ha de provocar, a més, nous espais d'oci i lleure per als ciutadans de Mataró i els visitants de fora. Ha de servir per posar en marxa un veritable pla estratègic d'innovació turística  i formativa. Per millorar encara més l'aspecte i els usos ambientals de les platges i portar a terme la recuperació de les platges de les poblacions veïnes. I per últim, per revitalitzar el sector pesquer donant segell de qualitat als nostres productes.

El Port i l'activitat nàutica no poden quedar com un element més de Mataró, desconnectat de la vida municipal, sinó que han d'iniciar una transformació fins a convertir-se en una aposta estratègica, una nova indústria en sintonia amb la pròpia ciutat, amb les seves mateixes ambicions. Ciutat i Port han de desenvolupar sinergies per elaborar nous conceptes de desenvolupament econòmic.

Per tant proposem al Ple Municipal i a tota la ciutat iniciar els estudis i anar prenent les mesures necessàries per a, ampliant les instal·lacions portuàries, negociant amb les administracions i amb el sector privat i empresarial i dotant-nos de més recursos, iniciar una nova travessia que porti Mataró a liderar les ciutats marítimes de la Mediterrània.

I per això és necessari l' impuls de l'Administració Pública. Amb l'objectiu sobre tot d'engrescar i atraure la col·laboració i implicació dels sectors privats.

En aquests moments la nàutica  és un mercat internacional en creixement i així ho hem de fer saber. Hem de vendre Mataró a l'exterior i per això cal fer una feina de màrqueting molt elaborada. No ens podem quedar en projectes petits que només es deixen veure a l'estiu.  Es tracta d'un posicionament de Mataró en el mapa com una ciutat marinera i nàutica. Hem de donar a la ciutat una visió com a capital marítima de dimensió europea.

El projecte descansa sobre tres eixos principals :

En primer lloc, la creació d'una nova indústria que ha de generar molts llocs de treball.

En segon lloc, l'ecologia. Aquest vol ser un projecte per damunt de tot respectuós amb el medi ambient, que potencií l'Alguer i incrementi la sensibilitat per l'entorn natural de Mataró al voltant del Mar.

Per últim, la innovació, el desenvolupament d'un sector de coneixement relacionat amb el tema nàutic.

És també, en certa forma, la recuperació d'una tradició històrica, la de Mataró com capital marítima i centre d'una important indústria nàutica.

La dimensió del projecte farà que aquest contribueixi al desenvolupament d'altres sectors que estaran estretament lligat a ell com ara el coneixement (impulsar la creació d'estudis relacionats amb les Ciències Marines), la tecnologia (com a centre d'innovació nàutica i de redisseny de vaixells), o la cultura (reprendre les tradicions i costums marítimes de Mataró).

Per això cal aconseguir la implicació de tota la ciutat i que aquesta estigui enfocada a la consecució del projecte. Ha d'il·lusionar la ciutat perquè hi participi i senti aquesta transformació com a seva.

Per últim, però no menys important, considerem també fonamental la participació i complicitat dels municipis de l'entorn de Mataró i de la resta de la comarca, ja que aquest projecte té una clara vocació comarcal i el seu impacte econòmic, turístic, cultural, s'estendrà per tot el territori.

Per tot això, aquest Grup Municipal presenta per la seva aprovació en Ple els següents

ACORDS

1.      L'Ajuntament de Mataró iniciarà en breu termini els treballs dirigits a l'elaboració d'un Pla estratègic amb l'objectiu de convertir a Mataró en una capital marítima i nàutica de dimensió europea.

2.      Aquests treballs implicaran principalment definir l'estratègia del projecte, decidir la metodologia de treball, l'encàrrec de la gestió del projecte, així com dissenyar els òrgans de debat, representació  i seguiment del mateix.

3.      L'Ajuntament de Mataró consignarà una partida pressupostària extraordinària en aquest any 2008 per tal de contractar un estudi sobre el projecte."

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, explica que el seu grup creu que hi ha algunes coses que s'haurien de polir al respecte. Segurament producte de que l'acord amb el Govern l'han acabat de tancar darrerament, hi ha coses que ens queden poc clares. Tot allò que vostè ha estat explicant com a antecedents d'aquesta proposta, nosaltres hi estem d'acord. És una cosa que ve de lluny i que el nostre grup hi ha estat insistint molts anys. El document que es va proposar ja l'any 2006 i que va ser acceptat per tots els grups municipals presents al consistori en aquell moment, llevat del Partit Popular, era un document molt ampli que feia referència a moltes de les coses que vostè està exposant. Si allò pretenia ser el disseny de com ha de ser la ciutat al futur i com ha de ser el desenvolupament econòmic d'aquesta ciutat, doncs, vostè, en aquest moments, el que ens està fent és detallar-nos com ha de ser el menjador i, per tant, nosaltres ja hi estem d'acord en com ha de ser aquest menjador, però entenem que hi ha altres coses. I per això hi ha aquest altre document que s'està debatent i que m'agradaria que ara tinguessin clar.

És a dir, si tenim un document que se'ns presentarà en el proper ple o que, en aquests moments, ja no sé si debatrem o no, i era el tot, i ara el conjunt de grups del Govern menys el Partit Popular ens estan proposant una part, com queda tot plegat? Perquè aquí, si ens centrem, el que efectivament està assumint com a responsabilitat aquest ple són els 3 punts de l'acord i no tot el que vostè ens ha llegit, amb la qual cosa estaríem d'acord. Aquí és on ens comencen a venir els problemes. L'Ajuntament de Mataró iniciarà en breu termini els treballs dirigits a l'elaboració d'un pla estratègic amb l'objectiu de convertir Mataró en una capital marítima i nàutica de dimensió europea, d'acord. Però això lliga amb tots els punts que vénen en l'acord que estàvem discutint  amb la regidora. El punt 2 el podríem deixar perquè forma part de la metodologia. En el punt 3 nosaltres voldríem saber quins són aquests recursos, si han de ser pocs o molts, o hem de demanar-ne més. Com que entenem que aquí hi ha una certa superposició, jo no vull dir que aquí hi hagi precipitació, però sí que li voldria demanar si pogués deixar aquesta proposta sobre la taula perquè poguéssim omplir-la de contingut.

Nosaltres estem molt satisfets com a grup polític de que vostès se sumin al consens polític que hi ha sobre el disseny del front de mar i el fet que el port sigui un gran motor econòmic per a la ciutat. El que no compartim és que a això li donem la volta i ara no sapiguem quin és el paper que ha de jugar aquesta comissió d'aquest document. Amb això necessitem aclariments que si poguessin ser resolts en aquesta sala de plens endavant, però com que no se si serà possible, el que li demanaria és que ho deixéssim sobre la taula per al proper ple del mes d'octubre i ho tanquéssim tots junts, ja que no tenim cap inconvenient a assumir tota la part expositiva que vostès presenten en aquest document dintre d'un preàmbul de l'altre i, d'alguna forma, sumem els esforços que vostès han fet per poder enriquir aquest document.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, no entrarà en el joc de penjar-se medalles per segons quin projecte. En tot cas hauria de ser un projecte de ciutat. És veritat que quan el Sr. Paulí Mojedano exposava la introducció, de fons sentia campanes i trompetes solemnes com si això hagués de ser el gran canvi de la ciutat, mentre que tots sabem que solucions miraculoses no existeixen i que, en tot cas, les solucions passen per un tramat d'alternatives diferents  que donin una cohesió de la ciutat i una alternativa real perquè la ciutat pugui avançar des de molts àmbits diferents. És evident que la ciutat de Mataró ha viscut d'esquenes al mar, que cal redibuixar el litoral mataroní, que hem de recuperar aquesta cultura marítima que hem anat perdent. Però aquesta proposta ens obre diversos interrogants. Per un costat, veiem contradictori parlar de desenvolupar un sector industrial a la línia del mar, desenvolupar un sector turístic amb un projecte respectuós amb el medi ambient. Sí que és veritat que el text parla de respecte pel medi ambient, però la realitat va per un altre costat. Ja anuncio que la CUP en els projectes que passin per l'ampliació del port hi estarem en contra perquè entenem que és una agressió al litoral mataroní que cal preservar.

Hi ha temes, però, interessants i positius, com desenvolupar línies de coneixement i d'innovació relacionades amb el Tecnocampus, que té una situació privilegiada a la línia del mar, i que pot ser interessant perquè sorgeixi un treball d'investigació de la que la ciutat se'n pugui beneficiar. També es parla en aquest document de crisi econòmica i de crisi mundial, i és cert. Tenim sobre la taula una sèrie d'iniciatives que ens animen a millora la competitivitat, augmentar la producció, però pensem que pot ser el moment idoni per començar-nos a qüestionar aquest model econòmic capitalista imperant arreu del món i que, al nostre entendre, genera greus desigualtats. Tenim una crisi econòmica generada per l'especulació financera i tenim una crisi de superproducció, és a dir, produir cada cop més quantitat amb menors costos. Posem en dubte aquest model de creixement econòmic, també perquè és un model agressiu amb el medi.

En els últims anys tothom s'ha beneficiat de la bombolla urbanística que, al final, ha acabat malament. Ja no tenim els ingressos que teníem i un territori degradat que hipoteca les generacions futures. Això ens hauria de servir d'exemple perquè no ens passés el mateix amb el mar. Nosaltres comencem a plantejar ja obertament alternatives populars que es qüestionin els models econòmics, que fomentin l'associació i l'autoorganització a nivell local i, també, comencem a parlar de termes com són el decreixement com una alternativa en el model social i econòmic imperant.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, expressa la seva satisfacció per haver-se aconseguit consensuar un acord en un gran tema per a la ciutat, fins i tot amb el Sr. Safont-Tria, amb algunes excepcions.

És veritat que, en aquests moments, ens trobem davant d'una transformació de tipus urbanístic, però que tots sabem que ens ha de generar oportunitats, sobretot de tipus econòmic, per la generació de llocs de treball i de riquesa que això pot suposar. Ha quedat palesa la voluntat de tots de treballar en aquesta direcció, per tant, és important poder arribar a un cert  acord en aquest sentit. Evitaríem protagonismes si aconseguim arribar a un consens entre tots. Si no pot ser avui esperaríem, com ha dit el grup municipal de Convergència i Unió.

És veritat que vam presentar una proposta de constitució d'una comissió de seguiment com a impuls a les actuacions que s'han de portar a terme en el front marítim. Aquest document es va presentar a la comissió informativa d'Innovació i Presidència el mes de juliol. A la comissió que hi va haver el dilluns ja vam comentar entre tots que seria interessant deixar-la sobre la taula per tenir més temps per parlar-ne, per veure quina havia de ser la seva composició, les seves funcions, els seus objectius i jo, que era la ponent, no vaig tenir cap problema a deixar-la sobre la taula per cercar aquest consens que tots volem. Per tant, hauríem de ser tots prou generosos per intentar que aquest acord del dilluns també el poguéssim tenir avui i intentar casar aquests dos documents, a fi de veure si durant el mes d'octubre podem portar aquest acord. Podem ampliar la filosofia que tots compartim. Després hi ha tot un seguit de propostes de la composició de la comissió, de funcions, d'objectius que es poden ampliar i modificar per intentar arribar a aquest consens. Penso que podríem esperar alguns dies.

El senyor Pau Mojedano comenta que el Sr. Mora i algun dels companys que han intervingut han dit que ell ha fet un gran esforç i els hi agraeix, però diu que ho ha fet colze a colze amb el seu company Carlos Súnico, que està present aquí. D'altra banda, voldria tranquil·litzar el Sr. Safont-Tria: vostè diu que havia sentit com una mena de musica celestial amb la meva introducció i li diria que, com deia Gandhi, nosaltres serem el canvi que vulguem veure en la nostra ciutat. Jo estic segur que vostè està d'acord amb aquest projecte i tinc la seguretat de que vostè hi participarà activament i que, al final, serà la persona que estarà més satisfeta d'aquest projecte. Quant al tema de deixar la proposta damunt la taula, jo no en tinc inconvenient, però cada minut que perdem és un pas que deixem de donar en aquest mandat, en un tema tan important com aquest. No sé si val la pena deixar-la-hi, escoltant el Sr. Mora en algunes de les coses que ha dit. En la part de fons del que ha dit, em confirma que no val la pena deixar-la damunt la taula, perquè el que estem demanant avui aquí és una manifestació del ple, res més que això. El fet que aquesta aposta estratègica de ciutat marítima sigui un projecte transversal i global el compartim tots.

No obstant això, l'altra cosa que ha dit vostè comporta un risc, és a dir, estem parlant de nivells diferents. Vostè em diu això de la comissió del front de mar. La comissió del front de mar forma part d'un treball històric, d'unes aportacions històriques que s'han fet en aquest consistori i que jo ja he dit que han contribuït, sens dubte, com totes les opinions que s'han pogut expressar en aquest ple al voltant d'aquest tema, a formar part de l'herència que permet tirar endavant un projecte com aquest, però condicionar això a l'altre tema €que és un altre nivell€ té dos errors, dos problemes:

Un és un problema conceptual, i crec que hem de tenir molt clar que el passat és important, però el que no es pot fer mai és ser una càrrega ni condicionar el marc i, si ajuntem els dos temes, correm aquest perill. Des del punt de vista procedimental, encara és més clar. No podem confondre el tot o la part, ni subordinar el tot a la part. El tot és l'aposta estratègica que avui ha de fer aquest ple en aquest Ajuntament, els òrgans de gestió, com es gestionarà, com es participarà, tot això forma part d'un debat posterior del qual sí que forma part aquesta comissió del front de mar que pot ser, o no, l'eina que contribueixi a treballar això. O una de les eines. Són nivells diferents de decisió.

El senyor Joan Mora no vol entrar en polèmica amb el Sr. Mojedano, perquè és un tema que ell treballa amb una sensibilitat especial, malgrat creu que tots tenen aquesta sensibilitat.

Crec que la vehemència que posa en la defensa aferrissada del seu projecte demostra quant l'estima i estic convençut que si es mira aquest document que està sobre la taula i que va tenir la regidora la voluntat de deixar-l'hi per fer aquest casament, jo crec veuria com sortiria endavant el projecte tal qual vostè el té pensat i enriquit amb aquell bagatge històric que no ens ancora en el passat, sinó que ens posa damunt la taula tota una plataforma de treball de molta gent que hi venia al darrera. No veig que si deixem això per al proper ple hi hàgim de perdre ni un minut. Crec que això demostraria generositat per part seva, igual que la va tenir la regidora. Tenim la voluntat de consens en aquest tema, sense que signifiqui cap modificació ni res més que unificar tota la potencia de les dues propostes.

La senyora Alicia Romero aclareix una cosa respecte al que diu el Sr. Mojedano del tot i la part.

No cal oblidar que hi va haver un debat intens en aquest ple durant el 2006 i que el novembre d'aquell any es va aprovar un document. Era un document filosòfic, d'estratègia, i el títol era "El front de mar de Mataró, una estratègia de desenvolupament per posar en valor la potencialitat del front de mar com a un dels motors del desenvolupament de la ciutat". El títol ja era ambiciós i ja es marcaven algunes línies de treball en el camp de la sostenibilitat, l'economia, de l'urbanisme, etc. No s'hi concretaven accions perquè semblava que havia de ser més un document de posicionament. En aquell moment no va haver-hi aquell consens que crec que ara sí que tenim i això és un avanç al que hem arribat i que hem d'agrair al grup Popular i, sobretot, al Sr. Mojedano, que amb aquesta insistència ha estat treballant en aquest sentit.

Crec que aquell document pot ser un marc molt genèric sobre cap on hem de treballar i, a partir d'ara, haurem de concretar algunes coses, potser amb un enfocament més ambiciós, en el sentit que volem que Mataró es converteixi en un referent. Tenint en compte que aquell document es va aprovar i és vàlid, treballem-lo plegats per saber què cal modificar, què cal concretar, com ho concretem, quins treballs s'han de fer i a qui s'encarreguen, etc., i lliguem-lo amb un document que es pugui annexar a aquest document de la comissió amb el qual tots ens sentim còmodes... Si han de ser 25, 10, 3 persones, quines entitats, quins organismes, quins recursos...

Penso que això ho podem fer entre tots. Sí que és un mes que ho endarrerim, però penso que és pel bé de tots, perquè si aconseguim el consens de tots i, fins i tot del Sr. Safont-Tria, molt millor.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, puntualitza quin és l'estat de la situació.

Tenim una proposta del Partit Popular que s'ha treballat a fons €perquè del primer document que es va presentar al juliol al document que ens ha llegit avui el Sr. Mojedano hi ha un avenç important€, en què s'han cercat sensibilitat diferents, s'han buscat consensos, etc. I tenim una proposta del Sr. Mora molt clara i molt determinant demanant que es deixi sobre la taula, precisament per lligar aquests document amb l'anterior que teníem sobre la comissió del front marítim, amb la voluntat d'arribar al màxim consens.

Ateses les circumstàncies, jo li demanaria el mateix, Sr. Mojedano, perquè penso que el tema s'ho val, l'esforç que hi posem tots plegats també s'ho val. El fet que tots entenem que aquest és un tema estratègic per a la ciutat i que pot ser molt determinant per al nostre futur requereix que sumem el màxim de sensibilitats polítiques. Vostè diu que cada minut que perdem és important i no seré pas jo que li ho negui, però, si després, encara que sigui una mica més tard, sumem més esforços i més idees, crec que podem recuperar fàcilment aquest temps. Li demanaria deixar-ho sobre la taula amb el compromís, això sí, que vingués en el ple del mes d'octubre.

El senyor Pau Mojedano expressa el seu acord amb la proposta del Sr. Alcalde, perquè el tema és important.

El passat ha contribuït a què tots tinguem aquesta consciència que avui estem expressant aquí, però reitero la importància que aquest passat no ens condicioni. Em refereixo, sobretot, a una cosa que a alguns de vostès els pot sonar una mica abstracta, però crec que el marc conceptual en el que un es mou és decisiu a l'hora de tenir unes conseqüències en un sentit o en l'altre. Per tant, els dic molt clarament que jo no crec que s'hagi de discutir al mateix nivell el que estem parlant avui amb el tema de la comissió o reviure aquella comissió, perquè el que estem decidint aquí és una proposta estratègica que, evidentment, té vinculació amb aquell document filosòfic que es va parlar en aquell moment, però els que hagin de ser els òrgans que gestionin i que treballin això han de ser fruit d'una conseqüència posterior i d'un debat posterior. Deixat clar això, no tinc cap inconvenient a deixar-ho damunt la taula, sempre i quan aquestes consideracions es tinguin en compte.

El Sr. Alcalde agraeix la generositat de tots plegats tant en el debat com en el treball previ, i l'encàrrec que avui ens encomanem.

PRECS I PREGUNTES

24  -    PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ AL PROJECTE DE RENOVACIÓ DE L'ILLA DE CAN CRUZATE.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Recentment ha començat la primera fase de les obres de renovació de l'illa de Can Cruzate.

Aquest espai, situat al cor del centre històric de Mataró, concentra una gran part de la història de la nostra ciutat; també des del punt de vista arquitectònic.  No és d'estrenyar, doncs, que els carrers que el configuren tinguin la consideració de protegits pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

Segons el Pla, la protecció referida a carrers permet que s'hi facin tot tipus d'obres sempre que, sense alterar les referències tipològiques ni les constants compositives del carrer i del seu entorn, el resultat final s'integri en el conjunt de l'entorn protegit i iguali o superi el valor arquitectònic precedent.

Al respecte, l'article 39 del Pla determina, amb claretat i precisió, que, pel que fa al règim d'edificació dels conjunts i perímetres urbans protegits, els perímetres qualificats com de tipus D no tindran altra limitació que l'obligació de conservar o mantenir, adhuc en les noves edificacions, l'ambient estètic del sector de forma que s'integri en el conjunt i medi on estiguin situades, respectant les invariants arquitectòniques obtingudes a la fitxa de carrer corresponent o perímetre de protecció del Pla Especial. Malauradament, però, aquestes determinacions no s'han respectat en actuacions que, no fa pas tant, han tingut lloc en altres indrets del centre històric de la nostra ciutat, com per exemple a l'àmbit de Can Xammar.

Per això:

Atès que l'illa de Can Cruzate forma part del centre neuràlgic de la nostra ciutat històrica;

Atès que el Pla estableix que l'entorn dels bens catalogats està subjecte a les mateixes obligacions que les establertes pels conjunts de tipus D;

Atès que les fitxes corresponents a cada bé catalogat tenen caràcter normatiu;

Atès que, fins i tot, el Pla Especial determina que qualsevol actuació que es produeixi en un bé catalogat, en qualsevol part de l'àrea de protecció o els seus elements, serà respectuosa amb el bé catalogat malgrat no s'hagin definit prescripcions específiques per a la part en que s'actuï;

Atès que l'actual legislació urbanística obliga, de conformitat amb l'article 42 del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de 1999, que aquelles actuacions d'interès públic o d'iniciativa privada que puguin comportar canvis en el paisatge hauran d'incorporar en el seu procés de tramitació un Estudi d'impacte i integració paisatgística (EIIP);

Atès que el procés d'integració paisatgística en el seu entorn ha de ser inherent al procés d'elaboració de la proposta;

Considerant que l'article 42 del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic preveu que la regulació de l'àrea protegida vindrà determinada per l'Estudi paisatgístic justificatiu corresponent de la construcció que es proposa;

Atès que el mateix article contempla la possibilitat que l'Ajuntament sol·liciti consulta als organismes pertinents de la Generalitat de Catalunya;

I atès que el projecte de renovació preveu augments de volum i d'edificabilitat.

El grup municipal de CiU demana al Govern, amb l'objectiu de garantir que el projecte de renovació de l'illa de Can Cruzate s'adequa a les prescripcions del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró i al paisatge del centre històric de la nostra ciutat, que prengui en consideració el següent, 

PREC:

Que d'acord amb allò que preveu la legislació urbanística, l'Ajuntament sol·liciti a PUMSA l'Estudi d'impacte i integració paisatgística del projecte de renovació de l'illa de Can Cruzate que es proposa executar i el sotmeti a consulta de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge per tal que emeti informe sobre l'adequació del projecte a les prescripcions que estableix el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i sobre la seva integració en el paisatge del seu entorn."

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, recorda que sobre aquest espai tenim dues coses:

En primer lloc, una proposta arquitectònica que va guanyar el concurs que es va presentar al seu dia per renovar el sector. I, en segon lloc, tenim un projecte d'enderroc que s'està executant en aquest moment.

D'altra banda, no tenim el projecte bàsic edificatori encara, perquè estem pendents del resultat final de les excavacions arqueològiques preceptives.

Jo li acceptaria el prec si fos en el sentit que un cop redactat aquest projecte, s'estudiï si s'ajusta a les prescripcions normatives del Pla General, inclosos aquells que tenen a veure amb la protecció del patrimoni, o bé cal preparar algun document de modificació, i llavors es valori la necessitat de demanar els informes i estudis legalment establerts.

Si fos en aquest sentit, acceptaríem el prec.

El senyor Francesc Masriera respon que per part de CiU no hi hauria cap inconvenient a endarrerir el procés, sempre que quedi clar en aquest ple que allò que es farà en el moment en què es comenci a redactar el projecte bàsic de renovació de l'illa de Can Cruzate serà demanar també l'estudi d'impacte ambiental i d'integració paisatgística, tal com preveu avui dia la Llei de Gestió, Protecció i Ordenació del Paisatge i també l'article 42 del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic.

El senyor Ramon Bassas ho confirma. Es demanarà tot allò que la llei precisi.

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS ESPAIS DE BENVINGUDA EDUCATIVA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Recentment el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha presentat els Espais de Benvinguda Educativa (EBE) que es posaran en marxa a les ciutats de Reus i Vic al curs 2008-09.

Aquests espais es defineixen com a:

1        espais de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies

previs a l'escolarització;

1        espais de diagnosi i orientació, en col·laboració amb els Ajuntaments

2        conèixer els diferents aspectes relacionats amb l'educació del municipi

3        facilitar la incorporació dels nens/joves al sistema educatiu amb plenes garanties.

I tenen com a objectius:

4        millorar l'atenció i l'acolliment dels infants i joves i de les seves famílies com a activitat dins dels Plans Educatius d'Entorn

5        informar i orientar sobre el sistema educatiu català

6        detectar les necessitats específiques de l'alumnat nouvingut (físiques, afectives, psicològiques, cognitives i socioeconòmiques) per tal d'arbitrar les mesures pertinents

7        donar a conèixer l'entorn

8        promoure la integració social (coordinació amb activitats del Pla Educatiu d'Entorn) tant de les famílies com de l'alumnat

9        sensibilització i foment de l'ús de la llengua catalana

10    iniciar processos de familiarització amb la realitat cultural catalana mitjançant tallers educatius, culturals i esportius

11    garantir l'escolarització equilibrada

Des del Grup Popular, creiem que els objectius plantejats amb els EBE's per part del Departament d'Educació de la Generalitat són molt interessants. A més considerem que algunes zones de la nostra ciutat poden tenir unes característiques molt semblants a les que tenen ciutats com ara Vic o Reus pel que fa al tema de la matrícula viva.

PREGUNTA

1.      Pensa l'Ajuntament de Mataró demanar la creació d'EBE's a la nostra ciutat?

2.      Quins han estat els motius pels quals a Mataró no s'han creat aquests EBE's pel curs 2008-09?"

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, comença agraint la introducció del Sr. López, perquè ha servit per explicar en què consisteixen aquests espais de benvinguda, poc coneguts encara.

És cert que se'n parla fa temps, de manera molt dispar i sembla que presenten plantejaments pendulars, però el que sí que és veritat és que aquests dos municipis, Vic i Reus, iniciaran aquesta activitat amb el començament d'aquest nou curs escolar i amb una plantilla reduïda de 4 professionals o més i al marge dels centres escolars.

Anant a la pregunta, jo diria que hem de felicitar el Departament, perquè el que ha fet ha estat escollir dos municipis per fer-hi un pilotatge. Aquest pilotatge durarà tot un any i nosaltres hi estarem molt atents. No hem tingut la possibilitat ni de negar-nos-hi ni d'acceptar-ho, simplement no se'ns ha presentat, perquè se suposa que la proposta l'ha fet el Conseller directament als municipis que li ha semblat convenient €probablement aquells que tenien una taxa d'alumnat nouvingut especialment alta.

En tot cas, em sembla prudent aquesta posició que ha pres el Departament de provar primer com va aquest pilotatge i el seguiment, perquè no hem d'oblidar que encara té aspectes clars i aspectes foscos, tal com hem pogut veure en les crítiques aparegudes a la premsa, procedents de SOS Racisme i de professionals de l'educació, així com del Departament de Psicopedagogia.

Per tant, estem davant d'un model que tempteja, no se'ns ha demanat la participació i em consta que a algun municipi que hi tenia interès se li ha dit que no.

D'altra banda, recordar que als centres hi ha uns espais que es diuen "Aula d'Acollida", que fan aquesta tasca d'acollida actualment.

Aquest és un espai diferent, un espai per a l'alumne i les famílies, i pensat per a una franja d'edat que va dels 14 als 18 anys.

Per tant, doncs, dir-los que estarem atents per veure com evoluciona.

El senyor José Manuel López demana que si aquest model s'arriba a incorporar a la ciutat (si és que això acaba succeint) es faci amb les plantilles i en els espais adequats.

La senyora Conxita Calvo li recorda al Sr. López que de moment no hi ha l'opció, és a dir, no tenim oberta la possibilitat de demanar-ho. Ara estem davant d'un pilotatge que s'està iniciant no sense dificultats i cal fer-ne el seguiment i estar-hi atents.

Si al final la iniciativa tira endavant segurament serà fruit primer d'un intens debat entre la comunitat educativa i, per tant, seria un tema no de decisió exclusiva de la Regidoria sinó de consens.

26 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE  LES QUEIXES DELS VEÏNS DE LA ZONA DE FLORIDABLANCA SOBRE ELS ROBATORIS A L'INTERIOR DE VEHICLES.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

"La Memòria de Via Pública de l'exercici de 2007 posava en evidència que els delictes havien crescut a la nostra ciutat durant l'any passat d'una manera considerable, prop del 12 %.

Segons la mateixa Memòria el delicte que havia crescut d'una manera més important era el furt a l'interior de vehicles. Tant és així que el mateix Govern Municipal a fet una campanya informativa per tal de que els mataronins extremem les precaucions quan deixem el vehicle a la via pública durant la nit per tal de no afavorir la "feina" dels lladres.

Cal, però, no oblidar que la Memòria fa referència a l'exercici de 2007 per la qual cosa el fet que denuncien els veïns no és nou, ni s'està produint ara per primera vegada.  En la nostra opinió el que s'està produint és la continuació d' uns fets que ja fa temps que es venien donant, per la qual cosa, pensem, que no només calen les campanyes informatives, que ens semblen perfectes, si no que cal augmentar la vigilància policial a tota la ciutat per tal d' eradicar aquest tipus de delicte i no només obligar als lladres a desplaçar-se d'unes zones de la ciutat on s'augmenta la vigilància cap a altres menys vigilades.

PREC

1.      Els responsables de Via Pública prendran les mesures necessàries per tal d'augmentar la presència policial als carrers de la nostra ciutat, especialment en horari nocturn que és quan es produeixen la majoria dels delictes als quals fem referència."

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, comença reconeixent que han augmentat en un 12% els delictes, com bé diu la Memòria, però també cal recordar que també han augmentat les detencions en un 13%.

El robatori a l'interior de vehicles és el delicte que actualment més preocupa la Policia Local i els Mossos d'Esquadra i, per tant, ambdós cossos hi estan destinant el màxim de recursos. A més de la vigilància ordinària, s'estan desenvolupant diferents vigilàncies específiques.

La campanya informativa als ciutadans a què vostè feia referència i que facilitava consells per evitar ser objecte d'aquests robatoris, va ser una campanya preventiva important, perquè ens constava que la major part d'incidències d'aquest robatori passaven quan hi havia objectes de valor, o no, a la vista dins dels cotxes.

Com a resultat dels diversos dispositius conjunts realitzats per la Policia Local i els Mossos d'Esquadra, s'han practicat 108 detencions des del mes de gener, i dues detencions més que s'han produït aquesta mateixa tarda. Amb tota la dificultat jurídica que això comporta pel tema de les reincidències i la participació de menors en aquest tipus de delictes. En el cas concret de la zona de Floridablanca, ens consten 9 robatoris d'aquest tipus des del mes de gener.

Per tant, continuarem treballant en aquesta línia que està donant fruits i posant els màxims recursos per fer-hi front.

En aquest sentit, no podem acceptar el seu prec, perquè allò que ens demana ja ho estem fent.

El senyor José Manuel López ja s'imaginava que el prec no li acceptarien i, per tant, no es mostra decebut.

De totes maneres, és important recordar que en un altre prec nosaltres ja li vam demanar que les dades que fessin referència a tot aquest tipus de delictes a la via pública, les poguéssim conèixer amb més periodicitat, encara que fos dos cops l'any i no un, com passa ara. Per què? Perquè ara és molt fàcil dir que s'està actuant, però la veritat és que estem actuant en referència a unes dades que tenim d'un any abans.

Del que en definitiva ens venim a queixar és que tot això ve un any tard, perquè segur que els responsables policials coneixien aquesta realitat un any abans.

Per tant, està molt bé que augmentin les detencions i que s'actuï, però és molt trist que s'actuï ara quan fa un any que els veïns s'estan queixant d'aquest situació.

El senyor Oriol Batista recorda que el cas concret de la campanya informativa es va portar a la comissió informativa per ser explicada i, per tant, no només reben informació un cop l'any sinó que també ho fan al llarg de l'any, a les comissions informatives o després de la Junta de Seguretat Local.

Vostè es queixa de si s'ha pogut actuar tard i jo el que puc constatar són els resultats d'unes actuacions, que són els que he posat sobre la taula. En aquesta línia, continuarem treballant.

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA REDACCIÓ D'UNA NOVA ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LA PUBLICITAT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"L'actual Ordenança Municipal Reguladora de la Publicitat a Mataró, que té per objecte regular les condicions d'instal·lació i activitat publicitària a la nostra ciutat, va ser aprovada a finals de 1992 i va entrar en vigor el 1993. S'entén per publicitat, a efectes d'aquesta ordenança, tota acció encaminada a difondre entre el públic qualsevol tipus d'informació i coneixement de l'existència de qualsevol activitat o productes i serveis que s'ofereixen al consum. Entre d'altres regula l'enganxada i col·locació de tota mena de publicitat a la via pública i els rètols comercials.

El Grup Municipal de CiU va presentar una al·legació al PAM 2006 que va ser acceptada pel govern municipal, incorporant una nova acció: "Revisar i modificar l'Ordenança Municipal Reguladora de la Publicitat a Mataró".

Atès que són molts els expedients de protecció de la legalitat urbanística, que per incomplir l'ordenança actual arriben a la Comissió Informativa de Serveis Territorials, aquest grup s'ha seguit interessant per l'elaboració d'un nou text. En el Ple de març de 2006 va presentar un Prec per tal que en una propera reunió de la Comissió Informativa, es presentés l'esborrany de la nova Ordenança Municipal Reguladora de la Publicitat a Mataró i s'inicies el procés per a la seva aprovació per part del Ple Municipal.

En resposta al Prec, el Regidor Delegat de Serveis Municipals i Manteniment es va comprometre a "presentar en una propera Comissió Informativa, com a línia d'actuació l'esborrany o treballs previs per tal d'iniciar el procés fins l'aprovació per part del Ple Municipal".

Atès que, hores d'ara, encara no s'ha produït aquesta informació i no s'ha iniciat el procés d'aprovació de l'ordenança, tot i que es continuen sancionant empreses i particulars en base a l'antic text normatiu, aquest Grup Municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- En quin estat es troben els treballs de redacció de la nova Ordenança Municipal Reguladora de la Publicitat a Mataró?

Segona.- Quin és el calendari previst per a l'aprovació del nou text?

Tercera.- Quines han estat les raons per les quals no s'ha complert la promesa feta pel Regidor Delegat de Serveis Municipals i Manteniment el març de 2006?"

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, admet que el regidor Fernàndez té part de raó, tot i que els anys, depèn de com es comptin, sortiran que la cosa s'ha allargat més o menys.

En resposta a la primera pregunta, val a dir que els treballs de redacció de les noves ordenances estan tècnicament acabats.

Pel que fa a la segona pregunta, la nostra voluntat és poder aprovar inicialment les noves ordenances en el Ple del mes d'octubre.

Quant a la darrera pregunta, dir que les ordenances de publicitat impliquen molts agents, no només municipals, que han hagut de treballar per fer-les viables i que es puguin complir. A nivell intern, s'hi ha implicat el Servei de Manteniment, però també el Servei de Mobilitat, el Servei de Llicències, el Patronat Municipal de Cultura, l'IMPEM, el Patronat d'Esports, Serveis Centrals. I, a nivell extern, empreses del sector interessades en la utilització d'aquests suports. Aquesta part tècnico-econòmica ha estat la més llarga i complexa, però ara per ara podem dir que pràcticament està donada per acabada.

Ara queda la fase final, amb la voluntat que els grups municipals puguin participar-hi, a fi d'aconseguir un ampli consens per tirar endavant la nova ordenança. Properament endegarem tant les converses com la portarem a la corresponent comissió informativa de Serveis Territorials, amb l'objectiu de poder-la aprovar inicialment en el proper ple d'octubre.

El senyor Joaquim Fernàndez agraeix la resposta del Sr. Melero. Ja em sembla bé que recuperem el temps perdut però deixi'ns treballar també a nosaltres; perquè potser aprovar l'ordenança el mes d'octubre serà massa just. Hem trigat però ara fem-ho bé.

El senyor Francesc Melero reconeix que efectivament ha manifestat la seva voluntat que fos al mes d'octubre, però l'important és assolir el consens.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE  L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL PALAU.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que l'Associació de Veïns del Barri d' El Palau ha fet arribar un document al Govern Municipal sota el nom de Proposta de l'AAVV d 'El Palau: projecte de rehabilitació del barri.

En aquest document, els membres de l'Associació fan tot un seguit de suggeriments sobre les línies estratègiques ha seguir per la rehabilitació del barri així com es fa la diagnosi de tot un seguit de problemes greus que presenta i que cal solucionar el més aviat possible.

PREGUNTA

1.      Ha fet alguna valoració el Govern Municipal sobre el document presentat per l'AAVV d'El Palau?

2.      Pensa el Govern incorporar alguna dels suggeriments fets per l'Associació?"

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, explica que el Govern reconeix la tasca que ha fet l'Associació de Veïns, que ha estat la de concretar com veu el barri en relació amb la rehabilitació d'habitatge i proposar com creu que els problemes que hi ha actualment es poden resoldre. Per tant, una valoració positiva per la tasca que ha fet l'Associació.

En resposta a la segona pregunta, en concret nosaltres vam rebre aquest document a mitjan juny; document que es va lliurar en una reunió del grup de treball de cohesió social de Rocafonda-El Palau. I ràpidament, el dia 2 de juliol, hi va haver una visita, juntament amb la presidenta i el secretari de l'AV, el regidor Teixidó i el cap del Servei, jo mateixa, en què vam fer un recorregut pel barri, concretant allò que posa al paper, a fi de visualitzar la problemàtica.

En la reunió del grup de treball de cohesió social del 16 de juliol es va proposar que el Consell Territorial prengués la decisió de la creació d'una comissió de treball, conjuntament entre la regidoria d'Habitatge i les dues associacions de veïns, per tal d'impulsar la rehabilitació del barri, la qual cosa és una voluntat ferma d'aquest Ajuntament.

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ADJUDICACIÓ DEL SUPERMERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

El senyor Marcel Martínez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Durant el mes de març de 2008, se'ns va entregar un calendari de tots els procediments i terminis de la reforma de la plaça de Cuba.

Entre d'altres terminis i tràmits relacionats amb l'avantprojecte, les amortitzacions i indemnitzacions, així com del projecte executiu i de les obres, hi havien marcats una sèrie de tràmits i terminis relacionats amb el supermercat que s'ha d'ubicar a la plaça.

D'acord amb el calendari preestablert, en el ple del passat mes de maig s'hauria d'haver adjudicat l'esmentat supermercat.

A dia d'avui, no tenim cap notícia ni de la licitació ni de l'adjudicació del supermercat, produint-se un evident retard en el calendari i en els terminis establerts pel govern municipal. 

Tampoc sabem res de qui gestionarà l'aparcament de 34 places previst en el projecte, ni tampoc tenim cap notícia del trasllat de parades des d'un punt de vista administratiu (permisos de trasllat, renovació si és el cas, de llicències, etc...)

Atesos els retards detectats, així com les disfuncions existents en el calendari elaborat pel govern municipal, el grup municipal de Convergència i Unió realitza les següents,

PREGUNTES:

PRIMERA.- A que es deu aquest retard en la licitació i adjudicació del supermercat de la plaça de Cuba ?

SEGONA.- El govern municipal té coneixement de si alguna empresa del sector s'ha interessat per licitar i adjudicar-se el supermercat de la plaça de Cuba en les condicions preestablertes ?

TERCERA.- Quan es preveu l'adjudicació definitiva del supermercat de la plaça de Cuba ?

QUARTA.- S'ha parlat o existeixen empreses interessades en gestionar  el futur aparcament de 34 places radicat a la plaça ?

CINQUENA.- Quan es té previst cedir o adjudicar administrativament la gestió de l'aparcament ?

SISENA.- S'han gestionat els permisos de trasllat de les parades, o en tot cas les renovacions de llicències ? Si no és així, quan està previst fer-ho ?

SETENA.- S'està complint el calendari previst pel govern municipal en relació als tràmits de les amortitzacions, indemnitzacions i trasllat de parades, així com amb els tràmits relacionats amb el projecte executiu i les obres ?

VUITENA.- Es té previst publicitar i ensenyar a tots els ciutadans l'evolució de les obres i la previsió realitzada ?  Si és així, de quina forma ?  Quin cost tindrà ? Quan es realitzarà ?"

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, comença explicant que van entregar un calendari de treball que evidentment marcava uns terminis molt concrets, sobretot en referència als temes administratius i jurídics especialment en aquest primer semestre (dates de les obres, adjudicació del projecte...). Sobre això, val a dir que anem sobre el calendari previst i estem força contents perquè fins i tot ens estem avançant uns dies.

En resposta a la primera pregunta, és cert que nosaltres, en el nostre calendari de treball, havíem previst que poguéssim licitar el supermercat de la pl. de Cuba al mes de maig, però per licitar una part del sòl del supermercat l'havíem de tenir disponible prèviament. Vostès es poden imaginar que les negociacions no sempre són fàcils i eren molts operadors els que s'havien de traslladar o marxar del mercat d'aquella zona on s'ha d'instal·lar la nova superfície comercial. Les negociacions majoritàriament van anar molt bé, com vostès saben, i el 90% es van aprovar en un mateix expedient al ple del mes de maig, però en va haver dues en concret que van ser molt difícils de tancar, i no es va aconseguir fins al mes de juliol.

Per tant, fins al mes de juliol no vam tenir disponible la zona i no vam poder licitar.

D'altra banda, hem volgut ser curosos al llarg de les negociacions i no pressionar la gent, perquè en qualsevol cas estem parlant de la feina i del mitjà de vida d'aquestes persones.

Pel que fa al plec de condicions, ja el tenim gairebé enllestit i, per tant, al mes d'octubre licitarem aquesta part del mercat, que esperem que entre el mes de desembre i gener podrem adjudicar el supermercat. Dir-los, també, que el nostre objectiu és que d'aquí a 18 mesos puguem inaugurar el mercat de la pl. Cuba amb totes les parades de producte fresc i el supermercat instal·lat. Això ho complirem de sobres, els operadors ens indiquen que el termini que necessiten per instal·lar-s'hi és d'uns 4 mesos. Per tant, anem a bon ritme.

Sí que tenim coneixement d'empreses del sector que s'hi han interessat. Saben que ens estem assessorant en aquest llarg procés amb l'Institut del Mercat de Barcelona, i ells ja han iniciat algunes converses amb operadors que podrien estar interessats a ubicar-s'hi i siguin possibles candidats a guanyar el concurs per a la licitació.

En relació amb l'aparcament, cal reconèixer que encara no hem tingut cap conversa amb cap empresa. En aquests moments estem treballant amb l'Associació de Venedors del Mercat sobre alguns aspectes de la gestió del mercat. En concret, estem desenvolupant un nou reglament i parlant de nous serveis que s'hauran de donar al mercat i, entre d'altres, l'aparcament soterrat.

En alguns mercats s'han fet algunes innovacions com, per exemple, que la pròpia associació gestioni l'aparcament, com és el cas del mercat de Sarrià, que té un nombre de places semblant al nostre... De tota manera, ara hi començarem a treballar tant amb l'associació en qüestió com amb Gintra. Per tant, el calendari previst per a l'adjudicació de la gestió de l'aparcament pensem que serà probablement al llarg del 2009.

Sobre el tema dels permisos de trasllats de les parades, he de dir-li que a l'expedient i, per tant, en els dictàmens que es van aprovar al mes de maig, ja hi constaven aquestes renovacions i, doncs, s'entenen per fetes, així com les amortitzacions. Per tant, aquests tràmits estan realitzats.

En relació amb els tràmits vinculats al projecte executiu i les obres, a l'àrea de la comissió informativa de Serveis Centrals es va aprovar definitivament i ara ha de passar per la Junta de Govern el projecte del mercat de la pl. Cuba.

Les obres d'aquesta primera fase de 41 dies van començar el 29 de juliol i el 12 de setembre, tal com estava previst, obrirem el mercat en la zona allà on va el producte fresc: el terra, la coberta, algunes parades noves, instal·lacions...

Pel que fa a la publicitat i l'explicació als ciutadans, he de dir que vam fer abans de l'inici de les obres, a partir del mes de juny, informacions a través de cartelleria, web, el Servei de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament, amb cartes als veïns de l'entorn; també al Consell del Pla Integral del Centre i als consells i organismes municipals hem anat explicant quin seria aquest procés de reforma i com els afectaria a ells.

Si vostès s'han anat passejant aquests mesos per la zona, hauran vist com els cartells informatius han anat canviant en funció de les fases que anàvem completant.

Ara quan reobrim sí que posarem alguns elements interessants al mercat perquè tots entenguem de què estem parlant: d'una banda, hi haurà una maqueta del futur mercat en aquesta primera planta. També hi  haurà un audiovisual, que hem fet conjuntament amb l'Associació de Venedors, perquè també es pugui visualitzar quina serà la imatge del mercat. Aquests dos projectes en concret amb el suport dels costos per part d'ambdós organismes, l'Associació i l'IMPEM.

El senyor Marcel Martínez mostra la seva sorpresa sobre el fet que hi hagi un retard en el supermercat, a causa que s'estigui negociant amb els paradistes de dins de l'espai concret. Nosaltres hem preguntat per activa i per passiva com estaven les negociacions amb aquests i vostè sempre ens ha reiterat que pràcticament no hi havia cap problema. Aquí hi ha una contradicció evident, malgrat entenem que les negociacions poden ser difícils. I si es fan unes previsions amb un calendari, s'han de complir.

En segon lloc, en relació amb l'aparcament, vostè ha apuntat que s'està parlant i que s'està creant un reglament juntament amb els comerciants de dins de la plaça per tal d'estudiar possibilitats de gestió. Si al final la gestió hagués de recaure en els propis comerciants, no s'oblidin dels marxants i de la gent del voltant de la plaça, perquè en el seu moment ja ens en vam oblidar.

La senyora Alicia Romero recorda que en el ple del mes de maig hi ha un expedient sobre les renovacions, llicències, amortitzacions, indemnitzacions... de la plaça de Cuba i allà queda molt clar quines es feien i quines no es feien, perquè encara no s'havia arribat a un acord. Evidentment, el gran gruix d'aquestes es van fer al mes de maig i van quedar alguns serrells que són aquests que hem anat resolent al mes de juliol. Mai vam amagar cap mena d'informació.

Pel que fa als marxants del voltant, evidentment que els tindrem en compte, com sempre els hem tingut en compte; una altra cosa és que en un moment donat no hàgim arribat a un acord.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 30, 39 i 41 per venir referits a temàtiques coincidents.

30  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ADSCRIPCIÓ DE L'EX-CAP DE LA POLICIA LOCAL COM A CAP DE SERVEI DE L'EMPRESA MUNICIPAL GINTRA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Segons el Decret d'alcaldia 6052/2008 de 14 de juliol, s'accepta la renúncia del fins aquell moment Cap de la Policia Local de Mataró i se l'adscriu al lloc de treball de Cap de Servei a l'Empresa Municipal Gestió Integral del Trànsit SA (GINTRA), tot i que es preveu que la seva incorporació es farà a finals del mes de febrer del proper any, es a dir, passats aproximadament set mesos de la signatura del decret.

Sense entrar a jutjar capacitats personals i sense que sigui objecte d'aquesta pregunta la sanció imposada per Decret 6051/2008, també de 14 de juliol, després de l'expedient sancionador obert a l'Ex-Cap de la Policia Local, el Grup Municipal de CiU creu que no s'ha explicat suficientment la necessitat de la plaça i menys encara si aquesta existeix i des de quan, i és per això que presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- A l'Empresa Municipal Gestió Integral del Trànsit SA, existeix la plaça de "Cap de Servei"?

Segona.- En cas afirmatiu: En quina data va ser creada? Per quina raó no està ocupada? Si es creu necessària pel correcte funcionament de GINTRA, per què no es dota immediatament?

Tercera.- En cas negatiu: És possible adjudicar una determinada plaça si aquesta no ha estat creada prèviament? Quines són les necessitats que fan pensar que es requereix aquesta nova plaça? Si és necessària la seva existència, per què no s'ha creat anteriorment i no es dota de forma immediata?

Quarta.- Quina és la definició d'aquest lloc de treball? quins són els requeriments específics per ocupar la plaça i com s'ha calculat la corresponent retribució?"

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL CÀRREC DE CAP DE SERVEI DE GINTRA CREAT A MIDA DEL SR. CERNUDA.

El senyor Xavier Safont-Tria,   portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"A l'excap de la Policia Local, Joan Francesc Giménez Cernuda, sancionat després de ser detingut per conduir sota els efectes de l'alcohol, se li ha assignat un càrrec de nova creació fet a mida d'ell a l'empresa municipal GINTRA.

Cernuda va renunciar a la seva plaça d'intendent major després de ser sancionat amb un any de suspensió de sou i feina per la comissió d'una "falta molt greu". L'alcalde va acceptar la seva renúncia com a cap de la policia local i l'ha inscrit com a cap de Servei a l'empresa municipal GINTRA, un càrrec de nova creació pel qual percebrà un sou aproximat de 60.000 euros.

Per tot plegat, el grup de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fa la pregunta següent:

Com és que s'ha creat el càrrec de cap de servei de GINTRA a mida del Sr. Cernuda quan aquest càrrec mai no havia calgut?"

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE  L'ADSCRIPCIÓ DEL SR. JOAN FRANCESC GIMENEZ CERNUDA A L'EMPRESA MUNICIPAL GINTRA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat mes de gener el jutjat número 16 de Barcelona va condemnar el cap de la Policia Local de Mataró, l' intendent major Joan Francesc Giménez Cernuda, per un delicte penal contra la seguretat del trànsit després que donés positiu en un control d'alcoholèmia realitzat durant la matinada del 15 de gener. Giménez Cernuda va notificar els fets a l'Alcalde, Joan Antoni Baron el dimarts 12 de febrer, i aquell mateix dia Baron va ordenar que s'obrís l'expedient.

El dia 20 de febrer l'Alcalde Baron va dictar una Providència d'alcaldia en virtut de la qual es revocava el nomenament com a instructor de l'expedient informatiu a Lluís Miquel Clemente i es nomenava nou instructor al secretari de l'Ajuntament, Manuel Monfort.

El 27 de febrer es resolia l'expedient informatiu incoat dies abans i que determinava les conseqüències de la sentència en la continuïtat de Cernuda en el càrrec. La resolució de l'Alcalde va ser la de suspendre del seu càrrec durant un període màxim de sis mesos el cap de la Policia Local i decretar el mateix dia 27 de febrer l' inici de l'expedient disciplinari al cap de la Policia Local.

Finalment, el 14 de juliol l'Alcalde va signar el decret de resolució de l'expedient disciplinari sancionant amb un any de suspensió de sou i feina per la comissió d'una falta molt greu Cernuda. Alhora l' ex cap de la Policia Local presentava la seva renúncia a la plaça d'intendent major i demanava la seva reincorporació com a funcionari de l'Ajuntament en un altre lloc de treball. A través d'un segon decret, l'Alcalde va acceptar la renúncia i va decidir adscriure'l com a cap de Servei a l'empresa municipal GINTRA, un càrrec de nova creació pel qual percebrà un sou de 60.000 euros.

Finalment, en data 17 de Juliol, el Grup Municipal del PPC va sol·licitar un informe del Secretari General de l'Ajuntament de Mataró en referència a la legalitat del contingut dels Decrets d'Alcaldia del 14 de Juliol.

Tenint en compte els fets esmentats, i en base a l'Informe de Secretaria al que fem referència, aquest Grup Municipal presenta la següent

PREGUNTA

1. Per què l'Alcalde va acceptar la renúncia del Sr. Giménez Cernuda a un lloc, el de Cap de la Policia Local, que ell ja sabia que perdria com a conseqüència de la resolució de l'expedient sancionador?

2. Quines seran les funcions més destacades que haurà de realitzar el Sr. Cernuda a Gintra com a Cap de Servei?"

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, dóna les explicacions sobre el tema, informant que el  Sr. Joan Francesc Giménez Cernuda és funcionari d'aquest Ajuntament des de l'any 1986. Des d'aquesta data  ha ocupat diferents càrrecs, tots ells vinculats a la Policia Local,  des del de  sotsinspector, fins al de  Cap de Servei de la Policia Local.

Durant tots aquests anys, el seu expedient ha estat impecable, i ha estat condecorat en diverses ocasions, i ha contribuït amb la seva dedicació i professionalitat a donar prestigi a la Policia Local de Mataró, com així es reconeix al mateix expedient disciplinari que se li ha incoat.

Actualment, el Sr. Cernuda està complint la sanció imposada pel decret d'alcaldia de 14 de juliol:  està suspès de funcions per un any i un dia, i ha perdut totes les retribucions d'aquest període.

Arribats a aquest punt, hem d'analitzar quines implicacions té aquesta sanció en el cas del lloc de treball i de la plaça que estava ocupant el Sr. Cernuda.

En primer lloc, cal esmentar que d'acord amb l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i la normativa vigent  de la funció pública, la suspensió d'ocupació o sou per més de sis mesos, comporta la pèrdua del lloc de treball. El lloc de treball que ocupava el Sr. Cernuda fins al mes de febrer, era el de Cap de Servei de la Policia Local, lloc de treball que està catalogat a la nostra relació de llocs de treball com de lliure designació. Cal dir però, que aquesta pèrdua de lloc de treball no significa la pèrdua de la condició de funcionari, ni la pèrdua del seu càrrec, ni del seu dret a obtenir una destí diferent, drets que conserva sempre tot funcionari que estigui suspès, i que només poden ser vulnerats, si la sanció imposada així ho estableix.

En segon lloc, hem de tenir present, que la plaça que ocupava el Sr. Cernuda, era la d'Intendent Major, i que d'acord amb el que estableix la llei de Policies Locals de Catalunya, el cap del cos de la policia local és el funcionari de major graduació, que en el nostre cas, és l'intendent major, i correspon al cap del cos de la policia local, el comandament immediat de tot el cos.

Hem d'esmentar aquest fet, ja que si be, d'acord amb la sanció imposada, el Sr. Cernuda perdria el lloc de treball de Cap del Servei de la Policia local, en cap cas perdria la seva plaça d'intendent major, ja que la sanció imposada només consisteix la suspensió de funcions, no en la separació del servei (en aquest darrer cas, perdria la condició de funcionari). I com a intendent major, seguiria sent el màxim comandament de la Policia Local, i per tant, qui dirigís tot el cos policial.

Posem un exemple per clarificar la diferència entre el lloc de treball i la plaça d'un funcionari: Un llicenciat en dret que obté una plaça d'assessor jurídic a una administració pública, pot desenvolupar les seves funcions en diferents llocs de treball, des d'assessor jurídic del Servei de Llicències, assessor jurídic de disciplina, i fins i tot, Cap de Secció o Cap de Servei. Veiem que la seva condició de funcionari com a assessor jurídic li dóna dret a ocupar diferents llocs de treball. Si aquest funcionari perd el seu lloc de treball com a conseqüència d'una sanció disciplinària, té dret a ocupar-ne un altre dins de la mateixa administració, però no perd la condició de funcionari com a advocat. I, si no se li proporciona, queda en situació d'excedència forçosa, amb dret a percebre les retribucions bàsiques i sense treballar.

Si el seu lloc de treball hagués estat cap de la Secció de llicències d'obres, perdria aquest lloc de treball, i se li hauria d'assignar un altra com per exemple, la d'assessor jurídic de manteniment si aquesta estigues creada, i vacant a la nostra plantilla.

En el cas que ens ocupa, el Sr. Cernuda perd el seu lloc de treball de Cap del Servei de la Policia local, però continua sent l'intendent major, i per tant, el cap superior de tot el cos, i qui el dirigeix.

La pregunta que ens hem de plantejar ara, és si amb totes les implicacions que ha tingut l'actuació del Sr Cernuda tant per la ciutadania, com per tots els membres del cos policial, és convenient que segueixi sent la persona que ostenti el comandament de tota la plantilla de la nostra Policia Local. El Govern creu que no.

El mateix Cernuda es veu incapacitat de continuar amb aquesta tasca de forma eficient, tal com ho demostra la seva carta de renúncia, carta on també manifesta la seva petició de que sigui adscrit a una de les entitats que forma part de l'Ajuntament, en un lloc de treball que respecti la seva titulació, i amb les retribucions corresponents.

Aquest Govern també considera que totes les circumstàncies que han envoltat l'afer Cernuda, fan inviable que segueixi sent el Cap de la Policia de la nostra ciutat, i és per aquest motiu, que acceptem els termes de la seva renúncia i a continuació expressem la nostra voluntat de complir la llei vigent, és a dir, adscriure'l a un altre lloc de treball.

Un cop acceptada la seva renúncia, hem estat analitzant les diferents opcions de trasllat dins de la nostra administració, i hem considerat que tant la seva formació, com la seva trajectòria laboral,  aconsellaven la seva adscripció a una entitat municipal en la que es desenvolupessin tasques relacionades amb el lloc de treball que ha vingut desenvolupant fins ara.

Diversos factors ens han fet decantar per la seva adscripció a l'empresa municipal GINTRA:

En primer lloc, l'empresa municipal GINTRA gestiona des de la seva creació, la gestió del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i recolzament logístic a la circulació... i també impulsa la millora de la mobilitat a la ciutat mitjançant la retirada de vehicles.

Atesa la llarga experiència professional i els coneixements tècnics que el Sr. Joan F. Giménez Cernuda disposa sobre aquestes matèries, derivats del seu exercici com a cap de la Policia Local de Mataró durant 12 anys, el Govern municipal proposa que el Sr. Cernuda s'integri dins l'estructura directiva de GINTRA per impulsar els esmentats objectius i contribuir a la millora de la seva gestió. La creixent complexitat de Mataró, la seva expansió demogràfica i urbana i els reptes en la gestió de la mobilitat i els aparcaments que això du implícit, justifiquen un reforç de l'equip de GINTRA, que contribuirà tant al control i desenvolupament de les tasques internes com a la coordinació amb l'Àrea de Via Pública de l'Ajuntament.

En segon lloc, el gran creixement d'activitat per GINTRA, que ha de comportar el desplegament del Pla d'aparcaments, un pla que farà que en els propers anys, l'empresa municipal passi a gestionar un parc de 890 places d'aparcament, a gestionar-ne gairebé 4000. I que ens obliga necessàriament a reforçar la seva estructura.

I finalment, la necessitat que tot el servei públic d'aparcaments, siguin gestionats sota els mateixos paràmetres de qualitat, control de gestió i quadres de comandament que es vénen desenvolupant per part de l'àrea de via pública, i on el Sr. Cernuda, ha demostrat una gran expertesa.

Per tots aquest motius, hem cregut que la seva adscripció a GINTRA era la millor opció, ja que desenvoluparà tasques relacionades amb la via pública, àmbit on és un bon expert, però en un àmbit laboral distanciat de la Policia Local.

Aquest lloc de treball no està creat en data d'avui ni a l'Ajuntament, ni a l'empresa municipal GINTRA, però els fets abans esmentats aconsellen la seva creació. Cal dir que el decret d'alcaldia no ordena la creació d'aquesta plaça, sinó que avança l'acte administratiu que ha de definir la forma en que es produirà la reincorporació al servei del Sr. Cernuda, i d'acord amb l'informe emès pel Secretari municipal, no hi ha cap inconvenient legal per en aquest fet, tota vegada que es produirà un cop complerta la sanció per part d'aquesta persona.

En el moment d'aprovar la plantilla municipal per a l'exercici 2009, serà quan es creï aquesta plaça, que com a cap de servei, serà de lliure designació, a l'igual que la resta de caps de servei d'aquest Ajuntament, i la seva retribució ha estat fixada d'acord amb els llocs de treball de característiques similars de la nostra administració i les tasques que desenvoluparà, que estaran relacionades directament amb la gestió de les zones sotmeses al control horari, la gestió dels dipòsits de vehicles, el recolzament logístic a la circulació, i la gestió dels aparcaments.

En resum:

1)      El Sr. Cernuda ha estat sancionat amb una suspensió de funcions d'un any i un dia, amb la pèrdua de les retribucions corresponents. Que és la sanció proposada per la instructora de l'expedient, i que en cap cas, comporta la pèrdua de la condició de funcionari, ni de la plaça que ocupava.

2)      Si el Sr. Cernuda no hagués presentat la seva renuncia al seu càrrec, seguiria sent el cap jeràrquic de la Policia Local, i per tant, la persona que dirigiria les actuacions de tot el cos.

3)      El Sr. Cernuda com a funcionari municipal, té dret a demanar un altre lloc de treball dins la nostra administració, ja que la sanció imposada no el separa del servei.

4)      La nostra administració està obligada a reincorporar-lo en un altre lloc que es correspongui al seu nivell professional. Si no existís cap plaça vacant, aquest funcionari quedaria en situació d'excedència forçosa, el que comportaria el dret a cobrar (i és pràcticament 2/3 parts de l'import esmentat) sense treballar; situació del tot gravosa i inadmissible per a l'Ajuntament i la ciutat.

5)      La acceptació d'aquesta renúncia, possibilita nomenar un altre cap de la Policia local de Mataró, i aprofitar la seva expertesa en un altre lloc de treball relacionat amb les seves funcions.

Per tots aquests motius, creiem que la solució adoptada és la millor tant per al Sr. Cernuda, com per a la nostra corporació, sobretot.

El senyor Joaquim Fernàndez comença dient que la primera part de la intervenció de la Sra. López no cal dir que s'agraeix, que és molt pedagògica i en això estem d'acord. Però el nostre grup no l'ha contradit mai en aquest aspecte: l'excap de la Policia, com a funcionari de la casa, té el dret a reincorporar-se. És més, el text de la nostra pregunta fa referència a què no volem jutjar capacitats personals ni entrar en l'expedient sancionador, sinó únicament parlar del nou lloc de treball com a Cap de Servei de GINTRA.

A partir d'aquí, quan ens ha dit que davant de tot això i de la renúncia, es van posar a treballar per veure quin podia ser el lloc on adscriure el Sr. Cernuda quan tornés pel mes de febrer, CiU pensa que el govern ha anat molt de pressa. Si no recordo malament, la data de la renúncia i del decret si no és la mateixa es porten molt poc. Potser per això nosaltres no en vam saber res fins que el decret va estar fet. Jo crec que és això el que se'ls pot "tirar en cara". En cap moment previ a la comunicació del que deien aquests decrets ningú del Govern es va expressar amb la rotunditat amb què ho ha fet ara vostè, dient que no.

Per descomptat que no dubtarem pas de l'informe del Secretari indicant que es pot adscriure a la plaça de GINTRA un cop sigui creada, però han d'entendre que la rapidesa en la presa de la decisió, l'adscripció a un lloc de treball encara no creat i la poca transparència a l'hora de poder-ne parlar... ens hagin fet dubtar sobre la gestió. És una llàstima que un tema delicat com aquest s'hagi portat d'aquesta manera. Per exemple, nosaltres haguéssim pogut expressar opinions com que el Sr. Cernuda continuarà mantenint relació professional amb persones que havien estat fins ara els seus subordinats. I aquesta no és una situació desitjable.

D'altra banda, vostè explica tot el que GINTRA ha fet, fa i farà, però tant els aparcaments, com la grua o la zona blava es treballen en concessió, i no sé si el volum real de feina que hi pot haver justifica aquest lloc. Ja tindrem temps de veure-ho durant els 7 o 8 mesos que tenim per davant fins que s'incorpori el Sr. Cernuda. D'altra banda, creiem que la part relativa a la retribució no ha estat resposta, perquè preguntem com s'ha calculat la que correspon; pensem que és exagerada i que GINTRA se la podria estalviar. És més, no sabem si GINTRA està en condicions d'anar assumint més costos, i més si tenim en compte els antecedents de l'empresa: va ser el fet de la conciliació laboral el que justificava tot el que li va costar a GINTRA tot el tema de la grua quan hi va haver el problema amb els treballadors de l'antiga empresa. I això no té res a veure en si la plaça del Sr. Cernuda i la seva qualificació professional té una retribució d'aquestes característiques o no. La nostra pregunta sempre fa referència al lloc de treball i no a la plaça.

El senyor Xavier Safont-Tria agraeix a la Sra. López la seva extensa explicació. D'altra banda, nosaltres ja estàvem al cas de tot aquest procediment legal en què es troba el Sr. Cernuda. Insistim en el mateix: s'acaba buscant una solució gravosa per a la ciutat de Mataró. Que el Sr. Cernuda té coneixements en tema d'aparcaments, sí; però que aquesta plaça de nova creació no era necessària, jo crec que també. El sou que aquest senyor que cobrarà per una feina que encara no sabem ben bé en què consistirà, econòmicament és temerari.

Penso que s'ha buscat una mala solució per a la ciutat i per a ell mateix: anar a un lloc de treball on no se sap ben bé que s'ha de fer tampoc ha de ser massa positiu per a ell. Hauríem hagut de buscar altres solucions en les que sortíssim tots guanyant. Aquí hi sortim perdent tots els mataronins.

El senyor Pau Mojedano recorda que el PP ha plantejat la pregunta, perquè tenien dubtes jurídics de la legalitat d'algunes de les decisions que s'han pres i és per això que van demanar l'informe al Secretari, qui amablement els va contestar en època estival.

Amb tot el respecte per la qualificació professional del Sr. Secretari, permeti'ns, però, que els diguem que trobem que l'informe està poc fonamentat i té poca base legal. En algunes ocasions, es fan més estimacions personals del Sr. Secretari que no pas fonaments legals.

En tot cas, és evident que la Sra. López no ens ha convençut amb els seus arguments i em ratifico: això ha estat una solució a conveniència, vestida legalment, i per tant, dolenta per a la ciutat. Aquesta opinió la comparteixen molts mataronins.

És més, em sembla una solució immoral, perquè els fonaments legals no són tot el sòlids que podrien ser: Per exemple, en el decret del 14 de juliol que fa referència a la resolució de l'expedient sancionador es parla d'una infracció molt greu, que és la que constitueix delicte dolós, mentre que en fase prèvia s'havia parlat de tres infraccions €dues de molt greus i una altra de greu. En aquest cas, en base a la legalitat, i respecte a l'Estatut de la Funció Pública i la Llei de Policies Locals €a l'article 95€, aquest supòsit comportaria no només la pèrdua del lloc de treball sinó també la separació del servei i, per tant, la pèrdua de la plaça. D'altra banda, tampoc no estem d'acord amb els criteris tècnics, perquè no creiem que aquesta plaça fos innecessària ahir i ara ho sigui. No crec que hi hagi necessitat, per tant, de crear-la.

Finalment, per raons polítiques, tampoc no entenem com un expedient informatiu, que fonamenta en gran part el seu contingut en el dany que s'ha causat a la imatge del cos de la Policia Local de Mataró i, per tant, a l'Ajuntament de Mataró, políticament pot justificar que després, a aquesta mateixa persona, se li doni un lloc de responsabilitat en aquesta casa.

Finalment, voldria afegir que hi ha coses que no són del tot comprensibles: els decrets són de la mateixa data, primer; i, segon, el Secretari, en el seu informe, fonamenta el fet que s'hagi adscrit el Sr. Cernuda a un nou lloc de treball durant la sanció, dient que ell ha renunciat a la plaça. Nosaltres pensem que ja és curiós que ell hagués renunciat a la plaça amb data anterior a la pròpia resolució de l'expedient. No té fonament lògic.

Si jo hagués estat l'Alcalde, no hagués pres una resolució com aquesta.

La senyora Montserrat López expressa que no s'ha pogut trobar una altra solució, en resposta a les crítiques dels altres grups municipals.

Agraeixo, en primer, lloc que hagin trobat la meva explicació prou clarificadora, tot i que en la mateixa explicació ha quedat clar que si no fèiem aquesta alternativa, justament aquest senyor tornaria a ser el comandament efectiu de la Policia. No reincorporar-lo és il·legal i a més seria excedència forçosa €una solució molt gravosa per a la nostra ciutat. Vostès ens demanen que incomplim la llei?

A banda de l'informe del Secretari, els vam enviar l'informe dels serveis jurídics de la Diputació de Barcelona. En aquest cas, des del principi, vam demanar el seu suport, justament per mostrar aquesta voluntat de ser imparcials i per tenir com més criteris i opinions millor.

Per tant, l'Estatut de la Funció Publica i la Llei de la Policia Local són uns fonaments legals molt sòlids. Tenen raó vostès quan diuen que la sanció hagués pogut ser més elevada, però la llei diu que la sanció ha de ser proporcional a la falta comesa. Recordem que la falta que ha comès aquest senyor és un delicte, li han posat una pena i l'ha complert.

D'altra banda, nosaltres com a ajuntament vam obrir un expedient disciplinari que ha resolt que la falta era greu i que la sanció podia ser aquesta; opció a la qual s'ha acollit l'Alcalde. Podíem haver posat una sanció major? La separació del cos? Sí, per suposat; però això no hauria estat proporcional a la falta comesa. És més, donat el cas, aquesta persona podria haver presentat recurs tenint moltíssimes possibilitats de guanyar-lo i així obtenir el dret a reincorporar-se a la seva plaça. Per tant, hauria tornat a ser el comandament de la Policia Local. Aquest era un element que el Govern ja va reconèixer amb contundència que no volia que es produís, i en això CiU ens va recolzar, tal com demostra l'acta del ple anterior. Aquest és el gran element sobre el qual gira tot, com també el compliment de la llei.

En base a què hem fixat aquesta quantitat de diners? Doncs, ja li he explicat abans; en base a què aquest senyor té dret a tenir un lloc de treball de característiques similars i dins la mateixa administració. Nosaltres, com a cap de servei que era, el que hem anat a mirar és altres caps de servei i hem vist que aquest és un sou similar al d'altres caps de servei que tenim a la nostra administració. Tot i que ja els avanço, d'altra banda, que el sou és inferior al que cobrava anteriorment.

A fi d'evitar l'excedència forçosa, enviar el Sr. Cernuda a casa seva i que continués cobrant sense treballar, hem preferit, a través de GINTRA €que està en procés d'expansió€ incorporar-lo a una la plantilla on podrà fer una molt bona feina perquè coneix molt aquest àmbit i la gent de Via Pública.

D'altra banda, no hem decidit el lloc de treball i, per tant, ara no ho podem fer, perquè el lloc on fer-ho no és aquest, és el Consell d'Administració de GINTRA, que serà l'entitat on desenvoluparà aquesta persona la seva feina.

El senyor Joaquim Fernàndez demana a la Sra. López que els faci arribar l'informe del Secretari i l'informe dels serveis jurídics de la Diputació.

Pel que fa a la comparativa amb altres sous, això és fàcil de fer a través del pressupost, i així ho farem. Nosaltres considerem que 60.000 euros anuals més triennis, més la Seguretat Social... s'acaba arribant a una xifra molt superior als 60.000 euros inicials.

Només lamento dir-li que amb la seva intervenció primera i ara amb la segona ha desviat l'atenció cap a un tema que no era l'objecte de la pregunta, que era exactament el lloc de treball, no tot el tema dels expedients sancionador o disciplinari. Espero que vostè compti amb el suport dels altres grups i que nosaltres puguem pensar que aquesta és la resposta de tot el Govern, en aquest moment, en assumir aquest cost tan elevat en aquest cas.

31  - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER TAL DE MILLORAR LA NETEJA DE LES PINTADES I ELS GRAFITS A LES FAÇANES DELS NOSTRES EDIFICIS.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Un dels fets que més malmeten la imatge de la nostra ciutat és l'aparició constant de pintades i grafits a les façanes dels edificis. Conscients d'aquest fet, el nostre grup ha plantejat reiteradament al govern € tant la legislatura passada com a l'inici d'aquesta € la necessitat d'emprendre iniciatives que permetin minimitzar els efectes negatius que aquesta pràctica incívica provoca sobre els bens dels nostres conciutadans i sobre la imatge de la ciutat sencera.

Tot i acceptant que acabar amb aquesta problemàtica no és fàcil, en honor a la veritat hem de constatar que ni l'entrada en vigor de l'ordenança de civisme ni les actuacions de vigilància que al respecte pugui haver dut a terme el govern, han comportat cap millora substancial en la lluita per acabar amb aquesta pràctica.

Per això, preocupats per les dificultats que té el nostre consistori per acabar amb aquestes accions incíviques, i recollint experiències d'altres municipis del nostre país (en aquest cas L'Hospitalet de Llobregat) el grup municipal de CiU formula el següent,

PREC

Per tal d'eliminar de les façanes dels nostres edificis les pintades i els grafits que realitzen ciutadans i ciutadanes incívics, i, en conseqüència, amb l'objectiu de millorar el paisatge urbà de la nostra ciutat, el govern crearà un servei gratuït i continuat de neteja de pintades i grafits que, de forma periòdica i seguint rutes de treball predeterminades, s'encarreguerà de netejar les façanes d'aquells edificis els propietaris dels quals hagin sol·licitat el servei.  "

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, reconeix que aquesta preocupació és compartida per tots i tampoc cal amagar les dificultats que tenim per trobar una solució respecte a tot el tema dels grafits. És un problema estès a totes les nostres ciutats i pobles.

Des que l'Hospitalet va tirar endavant aquesta iniciativa, hem estat informats de la seva eficàcia, sobretot perquè comporta una despesa elevada en recursos humans, tècnics i econòmics. També hem estat atents a altres iniciatives i models que intenten tirar endavant diverses ciutats del nostre entorn més immediat, com ara Badalona i Barcelona. Aquest últim és el que està en la línia del model que volem impulsar i que estem enllestint.

Aquest model es basaria en oferir un servei als particulars amb un model de preus raonables i, per tant, comportaria un preu públic i seria òbviament també sota petició. En això estem treballant i és aquest el model que volem anar tancant fins a la fi d'aquest any.

Per aquest motiu, no acceptaríem el seu prec.

El senyor Francesc Masriera expressa que CiU entendria que, des d'un punt de vista de correcció política, seria més lògic €atès que el Govern i el consistori s'estan mostrant incapaços de protegir els béns dels nostres conciutadans€ que el Govern optés per una solució similar a la de l'Hospitalet, on els ciutadans que així ho sol·liciten, no veuen a sobre el mal que han patit carregat amb una despesa que han d'assumir de la seva butxaca.

Dit això, i deixant clar que per a nosaltres aquest model nostre és contradictori i negatiu i que entenem que el Govern sí que té responsabilitat sobre aquesta qüestió, els demanem que actuïn amb rapidesa i celeritat, perquè la imatge que dóna la ciutat en aquest sentit deixa molt que desitjar.

El senyor Francesc Melero explica que l'equip i l'experiència que ha posat en marxa l'Hospitalet, té una despesa de 600.000 euros, i tal com s'ha desenvolupat aquest ple, respecte a les despeses no podem anar més enllà. Tenen tres equips de treball amb una gran maquinària, tot i que no s'ha alliberat absolutament de tots els grafits. A més, tota la circumstància que envolta aquest tipus de pràctica, cal conèixer-la una mica, és a dir, quin és el tipus de contraatac que munten quan els ajuntaments millorem la nostra eficàcia en aquest camp. Tampoc els recursos que l'Hospitalet de Llobregat ha posat sobre la taula ha donat un resultat que podem dir que sigui absolutament satisfactori. D'altra banda, el tema de la gratuïtat, val a dir que no hi ha res gratuït: o es paga d'una manera o la paguem nosaltres però sempre és a càrrec dels ciutadans.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, intervé per aclarir que en cap cas l'administració és responsable dels comportaments incívics o delictius. Els responsables són els incívics, i en tot cas l'administració ha de dotar-se dels mecanismes per lluitar contra aquest incivisme. La seva proposta és absolutament legítima però convé aclarir que nosaltres com a ajuntament no hem d'assumir la irresponsabilitat o l'incivisme d'altri.

32  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS RESULTATS OBTINGUTS PER MATARÓ A L'ÍNDEX DE TRANSPARÈNCIA DELS AJUNTAMENTS 2008.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El passat 28 de juliol, l'organització a Espanya de Transparència Internacional va presentar, per primera vegada, els resultats d'un estudi que, sota el títol Index de Transparència dels Ajuntaments 2008, pretén mesurar el nivell de transparència dels ajuntaments davant els ciutadans i la societat. L'estudi avalua la transparència dels 100 ajuntaments més grans de l'estat espanyol: entre ells, el nostre.

En concret, les cinc àrees de transparència avaluades són:

1        Informació sobre la corporació municipal.

2        Relacions amb els ciutadans i la societat.

3        Transparència econòmica-finançera.

4        Transparència en les contractacions de serveis.

5        Transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques

Dels resultats de l'estudi se'n desprèn que l'Ajuntament de Mataró obté molt bona nota  en les dues primeres àrees, però que, en canvi, en les altres tres suspèn quedant per sota de la mitjana dels ajuntaments estudiats.

Davant la valoració tant diferent que obté aquest consistori en funció de quines siguin les àrees analitzades, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Quina opinió li mereix al govern l'estudi elaborat per Transparència Internacional?

Segona.- A que obeeix, en opinió del govern, la diferència tan abismal obtinguda en la classificació entre les dues primeres àrees i les altres tres?

Tercera.- A la vista dels resultats obtinguts, te previst, el govern, establir nous procediments que permetin millorar la transparència econòmica-finançera, la transparència en les contractacions de serveis i la transparència en matèries d'urbanisme i obres públiques?"

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, diu, en relació al recent informe Transparència Internacional d'Espanya sobre el nivell de transparència dels 100 ajuntaments més grans del país, podríem fer unes valoracions.

En primer lloc, valorem positivament la intenció d'aquesta anàlisi.

El criteri en què es basa la transparència dels consistoris és la publicació o no al web municipal d'un seguit d'informes que deixin constància de l'accés a determinada informació per part de la ciutadania.  En total es recullen 80 elements.

Tot i que ha estat un criteri clar, senzill i que pretén ser objectiu, considerem que presenta mancances importants, que condicionen sensiblement el rigor de la seva anàlisi.

En aquest sentit creiem que no es tenen en compte altres mecanismes o pràctiques de participació que en la nostra opinió contribueixen més directament a la transparència i accessibilitat de la informació per part dels agents i la ciutadania. En el nostre cas, no s'ha tingut en compte el Consell de Ciutat, els consells sectorials i territorials, el procés d'elaboració dels pressupostos, les reunions amb els veïns en matèria urbanística, de mobilitat... Que són al nostre entendre imprescindibles per poder explicar els projectes municipals, conèixer el parer dels ciutadans i, en definitiva, per treballar conjuntament.

A banda, hem de tenir en compte que hores d'ara encara no tothom té accés a Internet. Tenir presents aquestes pràctiques, és cert que complicaria molt l'anàlisi, però un estudi rigorós hauria de comportar hauria de comportar aquesta complexitat.

De fet, l'informe presentat no té caràcter oficial i no coneixem cap estament oficial que validi el model d'anàlisi utilitzat.

Sigui com sigui, Mataró obté un molt bon resultat, perquè apareix en el lloc 32. Ha obtingut la màxima puntuació en els dos primers apartats i ha obtingut resultats inferiors, sense arribar a suspendre, en els tres restants.

Estem convençuts que millorarem ràpidament aquests resultats en properes edicions, donat que tota la informació demanada en aquest informe és informació de la qual ja disposem i de la que donem compte públicament a tots els òrgans de govern i estaments oficials, si bé en alguns dels casos no la tenim penjada a la web municipal.

A més, estem duent a terme algunes actuacions o estem a punt d'iniciar-ne d'altres: una d'ells seria el retorn del compliment del PAM, que va fer per primera vegada en el darrer Consell de Ciutat; el Portal de Licitació, que va entrar en funcionament poc després d'haver enviat les dades de l'estudi, o la reforma dels continguts del web municipal, que en aquests moments estem definint, i que inclourà, a partir de l'any vinent, la publicació de les memòries de gestió de les diferents àrees, la memòria economico-financera, dels tràmits...

De fet, si en aquests moments tornéssim a fer l'estudi, els resultats serien molt millors.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que aquest és un tema important.

Sap greu que la regidora López d'alguna forma desqualifiqui la metodologia utilitzada. Aquesta organització és molt prestigiosa i fins i tot es fa servir internacionalment per avaluar criteris de transparència i índexs de corrupció a diferents països. Em consta que des de la seva direcció es treballa amb molta precisió. Una altra cosa és que tot sigui millorable.

El que no podem fer és que en allò en què ens puntuen bé diguem que està bé, i en allò en que no, criticar la metodologia.

El que sí que vull dir és que dels cinc apartats a avaluar, n'hi ha dos que en podríem dir "maries", que són aquelles àrees en les que obtenim un 10 o un 9,5, però en aquelles que comencen amb el títol "transparència", si no estic equivocat, tenim un 2, un 3 i un 4. Per tant, tenim molt d'espai a millorar, perquè si traguéssim de la mitjana aquestes dues "maries", segurament el resultat final de Mataró seria molt diferent.

És un tema que l'hem vingut anunciat reiteradament, la manca de transparència d'aquest Ajuntament. Em consta també que es millorarà el tema amb la reforma del web i l'entrada en funcionament del Portal de Licitacions, però crec que si vostè es mira els índexs que s'utilitzen per puntuar n'hi ha molts que crec que ens facilitarien la vida a tots, tant als companys de corporació com als ciutadans, a fi que tot plegat es pogués estudiar amb més calma i tranquil·litat. No és el mateix que es doni una informació en un Consell de Ciutat, que dura dues hores, a que la gent s'ho pugui descarregar del web i estudiar-ho amb calma.

Per tant, tenim un llarg camí per córrer a fi de guanyar en transparència de cara al ciutadà.

La senyora Montserrat López aclareix que en cap cas ha qüestionat l'informe, sinó que ha fet esment a què l'anàlisi valora la transparència únicament tenint en compte si publiquem o no determinades informacions al web municipal.

Per a aquest Govern municipal, a banda d'aquest element que és important i que ho serà més, també hi ha altres actuacions en ares a buscar la transparència i que és el contacte directe amb els ciutadans, parlant de tu a tu.

D'altra banda, he dit que tota la informació que ells demanen no és que no la tinguem, perquè la tenim i els ciutadans la reben, l'únic és que encara no la tenim penjada al web, i justament en això estem treballant de manera decidida.

Finalment, em sap greu que digui que traiem la màxima puntuació en dos "maries", quan aquestes dues primeres àrees d'anàlisi són importantíssimes, és aquí on van inclosos els tràmits que podem fer per Internet, que saben que és un altre dels nostres objectius, a fi de facilitar la vida als nostres ciutadans.

33  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE LES CARTELLERES PÚBLIQUES.

El senyor Xavier Safont-Tria,   portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Darrerament s'han instal·lat unes quantes cartelleres a la via pública tancades amb un vidre.

Des de la CUP venim exigint la col·locació de cartelleres en llocs públics a fi que les entitats de la ciutat puguin informar de les seves activitats. Actualment no es disposa de cap espai per fer-ho. Això provoca que diverses entitats locals hagin d'afixar els cartells en llocs que no pertoca, incomplint així necessàriament les ordenances municipals per poder exercir el dret d'informar la ciutadania de les seves activitats.

És per això que celebrem l'aparició d'aquestes cartelleres noves. Tanmateix constatem que no se n'ha informat les entitats locals, ni sabem on són situades, ni qui té dret a utilitzar-les.

Per tot plegat, el grup de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fa les preguntes i el prec següents.

Preguntes:

-Quantes cartelleres noves s'han instal·lat?

-Qui en pot fer ús?

-Quins són els requisits per fer-les servir?

Prec:

Demanem que s'instal·lin de forma permanent, a totes les places i als carrers més concorreguts de la ciutat, cartelleres públiques accessibles a totes les entitats locals, on puguin anunciar lliurement les seves activitats.

També demanem que siguin retirades totes les multes imposades a les entitats locals per penjar cartells a la via pública per manca de llocs adequats per fer-ho, i que no se n'imposin més per aquest motiu, fins que no s'hagi creat la xarxa de cartelleres públiques que demanem."

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació, comença dient que les cartelleres municipals que hi ha instal·lades a la ciutat són punts d'informació de suport als equipaments cívics de Mataró. Per això, des de l'inici de la seva instal·lació, hem procurat que estiguin situades prop d'aquests equipaments i que compleixin els objectius de difondre les activitats que es desenvolupen a cadascun dels barris.

També, el seu manteniment és a càrrec del Servei de Participació Ciutadana i la seva gestió, és a dir, l'actualització de la informació, es realitza de dues formes diferents: 

Les cartelleres situades prop dels centres cívics són gestionades pel personal adscrit al Servei de Participació i, d'altra banda, aquelles que estan situades prop d'altres tipus d'equipaments, com els centres socials, estan cedides a alguna entitat que són qui les gestiona. La informació que es penja es genera a partir de les pròpies entitats i dels serveis municipals o altres administracions. En el cas d'aquestes últimes la informació és facilitada també pel Servei de Participació, que és qui en fa el seguiment.

L'ús de les cartelleres es regeix per l'article 31 del Reglament d'Usos dels Equipaments Cívics (que vam aprovar fa molt poc) i que estableix que només hi pot haver informacions que generi l'Administració o altres administracions públiques. També hi pot haver informació d'activitats on hi col·labori l'Administració municipal, ja sigui per subvenció, conveni o llicència d'ús. La informació d'aquestes activitats organitzades per associacions i entitats sense ànim de lucre.

En els darrers dos anys, i atenent les demandes de les entitats de la ciutat, l'Ajuntament ha augmentat considerablement aquesta xarxa de cartelleres, instal·lant-ne de noves a diferents zones: per exemple, durant el 2007 se'n van instal·lar dues, al c/Almeria i al c/Alemanya, gestionades per les associacions de veïns de la zona; i durant el 2008, se n'han instal·lat 7, al Torrent de les Piques, al c/Siete Partidas, al c/Gravina, a La Riera, al costat de la Presó, al passatge de Can Bon Minyó i a la pl. d'Andalusia. Enguany, resten tres cartelleres que s'instal·laran durant aquest darrer trimestre, als barris de L'Havana, la Via Europa i Pla d'en Boet. Totes aquestes han estat pactades anteriorment durant les reunions trimestrals o quatrimestrals que fem amb les associacions de veïns. A més, existeix la voluntat en el futur, quan el pressupost ho permeti, d'ampliar la xarxa i permetre que arribi a tots els barris de la ciutat en els propers anys. En total hi ha 25 cartelleres, de les quals 7 han estat posades aquest any i també 3 més fins a finals d'any; per tant, n'hi haurà 28.

Respecte a la retirada de les multes imposades, val a dir que ja hi ha llocs habilitats per a penjar-hi informació o d'altres sempre amb el permís dels propietaris. Per tant, si les multes que s'han posat no s'ajustessin a la normativa, aquestes entitats tenen la possibilitat de presentar al·legacions.

El senyor Xavier Safont-Tria creu que la resposta, que al·ludeix al pressupost, no s'escau. Hi ha falta de sensibilitat i no de pressupost. Crec que no seria massa difícil establir aquesta xarxa de cartelleres, amb què gran quantitat d'entitats locals podrien expressar les seves activitats: hi guanyarien les entitats i guanyarien els ciutadans i l'Ajuntament. Perquè si la gent tingués llocs on penjar la informació, evitaríem aquestes infraccions que ara es cometen.

El senyor Carlos Fernández reitera que aquesta xarxa existeix. A la fi de l'any, tindrem 28 cartelleres. És cert que mai n'hi ha prou però aquesta xarxa hi és, i cal complir el Reglament d'Usos dels Equipaments Cívics.

34  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE  LES DIFERENTS QUEIXES  MANIFESTADES  PER  ENTITATS DE LA CIUTAT SOBRE L'INSTITUT MUNICIPAL D'ACCIÓ CULTURAL.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, retira la pregunta.

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CELEBRACIÓ DEL FESTIVAL SHAKESPEARE.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"En el Ple del passat mes de maig, el nostre grup, fent un exercici de responsabilitat, va donar suport, malgrat haver rebut molt poca informació per part del govern, a la participació de l'Ajuntament de Mataró en la Fundació Privada Cultural Festival Shakespeare. Ho vàrem fer perquè crèiem, i seguim creient, que aquesta era, i és, una magnífica oportunitat per a la nostra ciutat.

Ens queixàvem, llavors, que no se'ns havia informat, per exemple, ni del pressupost del festival, ni de com es finançaria, ni del suport d'altres administracions, etc.. No voldríem que ara, un cop celebrat, es repetís la manca d'informació d'aleshores.

Per això, el nostre grup formula les següents,

PREGUNTES

Primera.- Quina valoració fa el govern de la celebració del festival?

Segona.- Quin ha estat el nombre d'espectadors que hi han assistit? Quin tant per cent de l'aforament suposa? Ha augmentat en relació a edicions passades? Ha tingut l'acceptació esperada? En total, quantes entrades es van vendre? Del total d'espectadors, quants hi van anar amb  invitació?

Tercera.- Quin ha estat el resultat econòmic? Poden detallar-nos les principals partides pel que fa a ingressos i despeses?

Quarta.- Està satisfet, el govern, amb els escenaris escollits per a l'edició d'enguany? Comparteix, el govern, les opinions manifestades en alguns mitjans sobre les inadequades condicions de l'ermita de Sant Simó? Quins són els requeriments que han de complir els llocs escollits?

Cinquena.- Es pot garantir, a hores d'ara, la celebració de properes edicions?

Sisena.- En cas afirmatiu, quines millores considera, el govern, que caldrà introduir-hi?"

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, agraeix la confiança del consistori en general però, concretament, del grup de Convergència i Unió, perquè reconeix que en el moment de prendre la decisió política de tirar endavant el festival es corrien un seguit de riscos, hi havia una sèrie d'incerteses, faltava informació... Per tant, gràcies per la seva confiança.

En resposta a la primera pregunta, dir que quan es planteja tirar endavant el festival hi ha una sèrie d'objectius que creiem acomplerts. Els més rellevants són, primer,  mantenir el festival, que portava 5 edicions i corria un risc de desaparèixer o de marxar del país. (Per tant, satisfets d'haver contribuït al seu manteniment). Segon, arribar a una entesa amb l'Ajuntament de Santa Susanna integrant-nos a la fundació, acordant la programació i els pressupostos. En tercer lloc, conservar els suports institucionals i trobar nous suports, nous patrocinis. Això també és un objectiu que s'ha aconseguit encara que els patrocinis podrien estar el capítol de possibles millores. Un altre objectiu important i acomplert és dotar la ciutat d'un esdeveniment cultural d'aquestes característiques, així com reforçar la realitat existent en l'àmbit de les arts escèniques de la ciutat, i, per últim, contribuir a projectar exteriorment la ciutat. En aquest camp, el festival Shakespeare s'incorpora com a element destacat en la campanya d'estiu de la ciutat, conjuntament amb Les Santes i el Cruïlla.  I, de ben segur, en properes edicions el festival servirà per promocionar la ciutat amb més intensitat.

Val a dir que, a banda de les iniciatives conjuntes amb el Servei de Promoció de la Ciutat de l'IMPEM, que tenen per objectiu promocionar la ciutat, no cal la iniciativa pública perquè del festival se n'ha fet ressò la premsa, la ràdio i la televisió locals i comarcals, però també la premsa, la ràdio i la televisió nacionals, molts mitjans digitals, revistes especialitzades o els principals teatres del país (Mercat de les Flors, el Lliure i el TNC).

Per tot això, responent a la primera pregunta, la valoració del Govern és positiva pel que fa al festival i l'acollida tant de crítica com d'espectadors així ho demostren. Tots aquests objectius sense espectadors no tindrien massa sentit.

Pel que fa al nombre d'espectadors, tenint en compte l'assistència als espectacles, van ser uns 1.900 aproximadament, el que suposa un 86% de l'aforament total. A més, en 5 dels 8 espectacles es va penjar el cartell d'exhaurides les entrades.

Mataró, a banda de la representació d'inauguració (on gairebé tot eren convidats), en total hi va haver unes 300 invitacions més, repartides per a resta d'espectacles; unes invitacions que estan molt per sota d'edicions anteriors on hi havia una distribució molt més elevada.

Respecte a les principals partides que em demana d'ingressos i despeses, voldria puntualitzar, a l'espera del tancament econòmic definitiu, que el pressupost amb el qual ha treballat la Fundació és d'uns 370.000 euros. D'aquests, l'aportació de Mataró a la Fundació ha estat de 123.000, l'aportació de l'Ajuntament de Sta. Susanna ha estat de 25.000 i la resta, per tant, són subvencions i patrocinis, la qual cosa també seria un element a destacar d'aquesta activitat. Caldria destacar la subvenció de la Generalitat, de 70.000 euros i, a menor escala, també val la pena esmentar la subvenció de la Diputació i la del Consell Comarcal, que constituiria un suport  nou.

També em demana pels ingressos de taquilla. Obviant els ingressos per inscripció en cursos, que són molt petits (1.000 i poc euros), els de taquilla són 17.756 euros exactament.

Pel que fa a les despeses, les principals partides són 71.000 euros en programació, 51.000 en comunicació, 79.000 en infraestructures i 74.000 en personal.

En referència amb els escenaris escollits, la valoració dels escenaris es dividiria bàsicament en dos: d'una banda hi hauria el de l'espai de Can Ribot, que és un espai que ha complert les expectatives però que té alguns inconvenients propis d'un espai que no està consolidat. I, de l'altra, l'espai de Sant Simó, que era un espai adequat per a un concert per la seva bona acústica, malgrat la moltíssima calor que hi feia.

Finalment, afegir que creiem que la continuïtat sí que està assegurada, perquè el festival ha crescut i pot créixer més. Mataró és un bon lloc perquè això passi.

I com a coses a millorar, malgrat que encara és prematur, podríem citar la consolidació del lloc de celebració, les dates de celebració, les activitats complementàries, la relació amb altres festivals de característiques similars, definir amb més exactitud els rols de Mataró i Santa Susanna i la incorporació de nous patrocinadors.

Val a dir també que, malgrat la precipitació que hi va haver, empreses i entitats s'han interessat pel festival.

El senyor Francesc Masriera agraeix l'explicació del Sr. Penedès i li demana que quan disposi de la memòria del festival els la faci arribar.

D'altra banda, vostè ens ha sentit dir moltes vegades allò d'"una nova oportunitat perduda", cregui'm que ens alegra no haver-ho de dir aquesta vegada i esperem que aquest festival es consolidi cada vegada més i sigui un exponent de vitalitat i de coratge.

36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PLA PER LA NOVA CIUTADANIA 2008-2011.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta.

37  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE  LES FAMÍLIES QUE NO HAN POGUT ACCEDIR A LA PLAÇA ESCOLAR QUE DESITJAVEN PEL SEU FILL/A.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"Aquest Grup Municipal creu que un dels drets més importants que tenen les famílies és el dret d' escollir tant el centre com el model educatiu que desitgen pels seus fills/es, ja sigui en el període del primer cicle d'Educació Infantil, com en el segon i en conseqüència a la Primària.

Any darrera any veiem com aquest dret es veu conculcat i són nombroses les famílies que no poden gaudir d'aquest dret i per tant entenem el malestar de les mateixes i que es sentin menystingudes en no poder accedir en alguns casos a cap de les opcions que havien triat segons les seves preferències.

Donat que ja en anys anteriors hem presentat iniciatives semblants a aquesta pensem que s'hauria d'anar més enllà i estudiar com es poden compaginar el dret dels pares i mares ha decidir quin Centre Educatiu trien perquè els seus fills/filles desenvolupin la seva etapa educativa i les planificacions sobre les necessitats educatives a Mataró.

PREGUNTA

1.      Quants infants s'han quedat fora de la plaça triada per les seves famílies en primera opció a la nostra ciutat?

2.      Quina previsió es fa des del departament d'educació municipal sobre quants d'aquests infants podran finalment accedir-hi a aquest plaça?

3.      Quants nens /es no accediran a cap de les opcions triades per les seves famílies i se'ls adjudicarà una plaça d'ofici?

4.      Quines actuacions té previstes el Govern Municipal perquè en el proper curs això no passi o siguin el nombre més petit possible de nens/es el que no pugui accedir al Centre Educatiu triat pels seus pares? "

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, comenta que està d'acord amb què un dels drets més importants de les famílies és el de poder escollir centre en qualsevol de les edats dels alumnes. Però cal recordar en cap cas, aquest dret queda restringit a la ciutat. Les famílies trien escola d'una manera lliure amb els criteris que considerin més adients, com són l'ideari de centre, la proximitat. Quan la família designa 6 centres amb aquests criteris, és quan entra en joc la limitació de places i els criteris objectius de repartiment. Aquest element va arribar al Tribunal Constitucional i el mateix Ple del Tribunal Constitucional a la seva sentència número 77 de l'any 85 insisteix en que allò que vol impugnar són preceptes, manaments que es donen als centres educatius perquè, justament, quan la família ha fet l'elecció, però no hi ha places escolars, s'arbitrin uns criteris objectius, en funció dels quals alguns alumnes es quedaran i d'altres no. Que la família no tingui el centre que ha volgut no vol dir que estigui limitat el seu dret a escollir centre, sinó que aquest centre es troba ple, com pot passar en qualsevol aspecte de la nostra vida quotidiana, com pot ser anar a un espectacle i que no hi hagi places. Els raonaments d'algunes famílies, en alguns casos, fa que hi hagi més demanda d'uns centres i una falta de demanda d'altres. Els drets els han exercit en el moment que omplien el full de preinscripció.

A començaments de juny, el nombre de les famílies que havien quedat fora de la plaça en primera elecció és del 18,92%, per tant, el 81,02% han accedit a la plaça demanada. L'Institut Municipal d'Educació no pot fer ara cap previsió de quina serà la variació que pugui donar-se en aquestes dades per dos raons: la Comissió Escolar Municipal encara està adjudicant places vacants i resolent reclamacions que les famílies han presentat al llarg del període estival.  En tot cas, aquest percentatge mai serà inferior al ja dit del 81,02%. El nombre d'escolars que, de moment,  tindran plaça assignada d'ofici, és a dir, que no se'ls ha pogut reconèixer cap de les peticions que havien fet, és del 8,8%.

Aquí veuríem que es produeix un doble flux en aquesta ciutat. Els centres públics tenen una demanda per sobre de la seva capacitat d'alumnes amb necessitats educatives especials i els centres concertats tenen un excés de demandes d'alumnes ordinaris. Això comporta un flux en sentit contrari per tal de poder-ho equilibrar. La nostra ciutat té un acord amb la Comissió d'Escolarització Municipal, que fa més de 10 anys que es va actualitzant i que va intentant que la distribució dels nouvinguts a la ciutat sigui un repartiment el més equitatiu possible en el conjunt dels centres. Per tant, algunes de les places derivades ho són, també, per aquest motiu.

De cara al proper curs no podem dir que tinguem recursos exclusius per millorar aquest sistema, però, en tot cas, sí que tindrem en compte que hi haurà un canvi en l'actual zonificació de dues zones. Actualment, aquest canvi de zonificació seria el mateix que estem utilitzant en l'escola bressol municipal, que està donant un grau de satisfacció elevat entre les famílies, i això generarà noves dinàmiques de distribució de l'alumnat. Això quedarà per al curs 2009-2010.

El senyor José Manuel López agraeix l'explicació a la Sra. Calvo, però creu que s'ha d'entendre el sentiment de frustració que tenen pràcticament el 10% de les famílies que, de les 6 opcions triades, no pot accedir a cap.

La senyora Conxita Calvo està d'acord amb aquest fet. És més, hi ha moments del curs en que això és especialment cru, sobretot per l'Institut Municipal d'Educació, perquè són els receptors de tota aquesta inquietud de les famílies. Aquí hi ha moltes sensibilitats que es sumen per poder donar la millor resposta: d'una banda, la Comissió d'Escolarització i, de l'altra, el Servei de Mediació, que ens ajuda molt en la distribució d'alumnes i els directors dels centres.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL RETARD EN EL PAGAMENT DE LES AJUDES AL LLOGUER.

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"En el passat Ple Municipal del mes de Juny, el Grup Municipal de CIU va presentar una pregunta sobre la negació de "Ajudes al Pagament del Lloguer Just" durant el passat exercici econòmic a persones que si complien els requisits prèviament establerts. Gràcies a aquesta pregunta els ciutadans de Mataró es varem poder assabentar que 94 Mataronins que SI complien els requisits que se'ls demanaven no rebien ni un cèntim de les ajudes degut a falta de pressupost econòmic que reflecteix la falta de previsió del govern.

Durant els darrers dies del passat mes d'agost va aparèixer a diferents mitjans de comunicació una noticia relacionada amb un altre tipus d'ajuda al lloguer anomenada "renda d'emancipació". Es tracta d'aquella ajuda que el govern tant va donar a conèixer durant la passada campanya electoral de les eleccions a Corts Generals i que consistia principalment en una prestació adreçada als joves entre 22 i 30 anys de 210€ mensuals per al pagament del lloguer del seu habitatge habitual durant un màxim de quatre anys. Sembla ser que, passats 9 mesos des de la posada en marxa de la tramitació d'aquestes ajudes, ha Catalunya tant sols 1 de cada 10 joves que en tenen dret l'han començada a cobrar.

Aquest cop la única justificació per part dels organismes públics han estat els retards produïts per l'allau de sol·licituds i per evitar fraus fet que, de nou, reflexa la manca de capacitat de previsió del govern i l'afany d'aquest de produir noticies electoralistes de difícil compliment donades a conèixer amb campanyes publicitàries governamentals i municipals pagades per tots els ciutadans.

Des del Grup Municipal de Convergència i Unió mostrem de nou la nostra preocupació per aquestes noves noticies aparegudes i és per això que presentem les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Te constància l'ajuntament de Mataró sobre la existència de ciutadans de la nostra ciutat que no rebin les ajudes de la renda d'emancipació, tot i tenir aprovat el cobrament d'aquesta prestació?

Segon.- En el cas de les persones que, tot i tenir aprovat el cobrament d'aquesta prestació, no l'estan rebent, coneix l'ajuntament de Mataró si podran cobrar els imports endarrerits?

Tercer.- Te previst l'ajuntament algun tipus d'ajut complementari pels joves de la nostra ciutat per substituir el que no reben del govern espanyol?

Quart.- S'ha dirigit el nostre ajuntament als organismes competents per tal de reclamar el compliment de la promesa feta per la Sra. Carmen Chacon quan era la cap del "Ministerio de Vivienda" i durant la passada campanya electoral a Corts Generals?. "

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d'Habitatge, comença fent alguns comentaris al text exposat. Els aspectes més importants de la gestió, tan pública com privada, estan molt vinculats al que s'anomena "recursos escassos", com podrien ser l'energia o  el temps o l'aigua, però, en general, el recurs escàs per excel·lència és el diner i la gestió del diner, sobretot en l'àmbit públic, que genera l'establiment d'uns criteris per les concessions d'aquests ajuts i els corresponents sistemes de garantia d'acompliment demostrables d'aquests criteris. És la combinació d'aquests dos factors i no la manca de precisió del govern de la Generalitat de Catalunya el motiu pel qual algunes d'aquestes sol·licituds d'ajut al lloguer just no hagin pogut ser ateses per la Generalitat.

Dit això, i contestant les preguntes que vostè formula, en resposta a la primera, val a dir que sí que en tenim constància, malgrat que en aquest cas, com és sabut, l'Oficina Local d'Habitatge tan sols es limita a introduir les dades dels sol·licitants en el sistema informàtic que, a través d'ADIGSA i la Generalitat, es connecta amb el Ministeri a Madrid. És a dir, entrem les dades al sistema i custodiem els expedients amb la documentació. La funció de l'Oficina local és informar, assessorar les persones que vénen a tramitar aquest ajut, sobre quin d'ells els interessa... i més perquè no és possible tenir accés a les dues.

De les, pràcticament 600 sol·licituds que s'han tramitat a l'Oficina local de Mataró, totes elles s'han tramés a la Generalitat amb recomanació positiva. Insisteixo en aquest punt perquè, a diferència dels ajuts al lloguer just de la Generalitat, amb la qual mantenim un intercanvi fluït d'informació, en aquest cas ens limitem a introduir les dades i, un cop introduïdes al sistema l'oficina local d'habitatge surt de circulació. A partir d'aquest moment, la comunicació és entre el sol·licitant i el Ministeri d'Habitatge. Quant a la segona pregunta sobre si es cobraran els endarreriments, doncs, sí que es cobraran durant els propers mesos. No caldria preveure cap ajut complementari, tampoc estaríem en condicions de donar-lo des de l'Ajuntament, i, també, cal dir que existeix l'ajut de la Generalitat.

En resposta a la quarta pregunta de si hi ha hagut contactes amb el Ministeri, doncs, no. Tot els contactes han estat amb la Generalitat. Nosaltres, després d'haver sortit del circuit, hi tornem a entrar quan aquelles persones que ens han vingut a veure a l'Oficina Local d'Habitatge no tenen cap notícia del Ministeri. Llavors tornen a demanar explicacions o notícies per veure què han de fer. Des de primer de gener de 2008, moment en què es van posar en marxa aquests ajuts, s'han succeït un seguit de problemes atribuïbles, en la nostra opinió i dels tècnics, a la pròpia novetat de l'aplicació i algunes casuístiques que no estaven ben resoltes en el programa informàtic original. Per exemple, fins al mes de març no es van subministrar a les oficines locals d'habitatge els programes definitius ni els programes de formació definitius. Això no va aturar el procés, es van estar recollint sol·licituds, però, és clar, no es podien trametre. O per exemple, durant el segon semestre del 2008 encara es van produir alguns desajustos de criteris referits a la necessitat, o no, d'incorporar referències cadastrals o diferències sobre sistemes de pagament, transferències o domiciliacions en compte, etc. Finalment, esperem que quan el programa estigui rodat, l'ajut es pugui consolidar i pagar-se amb normalitat dintre dels terminis establerts.

El senyor Pere Galbany respon que els recursos són escassos, les places limitades i que aquests ajuts són per a quatre i prou. Això no és per tothom, com la gent creu, i això crea una eufòria que fa que, fins i tot, alguns lloguers hagin pujat.

El senyor Francesc Teixidó comenta que hi ha persones que pensen que això pot haver influït en la puja dels preus mitjos de lloguer però, naturalment, no és l'únic factor. Cal destacar la diferent consideració que algunes mesures de tipus lineal, com aquesta, tenen per part de vostès en aquest moment, quan vostès havien governat a  la Generalitat tants anys. Per altra banda, en relació als ajuts al lloguer just, podem estar lamentant-nos d'aquestes 94 persones sobre nou-centes i escaig sol·licituds que, malauradament, no s'han pogut acollir als ajuts; anys enrere, abans del 2004, no hi havia ni tan sols aquesta possibilitat. Tot és millorable però anem pel bon camí.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE EL CÀRREC DE CAP DE SERVEI DE GINTRA CREAT A MIDA DEL SR. CERNUDA.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt nº 30 de l'ordre del dia.

40  - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE ELS VUITS CESSAMENTS DE LES ACTIVITATS DE TELEFONIA MÒBIL QUE NO TENEN LLICÈNCIA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"A Mataró hi ha comptabilitzades unes 35 antenes de telefonia mòbil que incompleixen alguna normativa en matèria de soroll, o en matèria urbanística (amb elements que sobrepassen l'alçada i el volum permès), o no tenen llicència d'activitat i per tant són il·legals, o no estan a més de 100 metres dels edificis tal com obliga l'ordre CTE/23/2002, de l' 11 de gener, etc. Respecte d'aquestes 35 antenes de telefonia mòbil, hi ha 15 expedients oberts i 8 sentències del contenciós administratiu que són favorables a l'Ajuntament de Mataró (i per tant desfavorables a les companyies operadores). Les sentències favorables obliguen al cessament, precinte, clausura immediata de les activitats de les estacions base de telefonia mòbil.

Mataró, compta amb tota una sèrie d'ordenances, decrets, etc. que regulen molt clarament les activitats de telefonia mòbil, com són:

L'article 2 del Reglament d'Activitats de Mataró regula la necessitat de disposar de llicència o autorització prèvia per a desenvolupar qualsevol activitat industrial, mercantil, comercial i econòmica en el municipi de Mataró.

El decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i l'Ordenança per a la instal·lació i funcionament d'instal·lacions de radiotelefonia de Mataró, obliguen les estacions base de telefonia mòbil a disposar de llicència municipal prèvia a l'exercici de l'activitat.

L'article 41 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental especifica que si una activitat s'exerceix sense disposar de la llicència es considerarà clandestina i pot ésser clausurada per l'Ajuntament.

L'article 56 del Reglament d'Activitats de Mataró regula el procediment de clausura de els activitats sense llicència.

Per tot això, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fem la pregunta següent:

Com és que havent resolt el Jutjat Contenciós Administratiu a favor de l'Ajuntament de Mataró els diferents recursos administratius interposats per les diferents companyies operadores de telefonia, contra els diferents decrets de la Consellera delegada de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament de Mataró, no s'ha executat la sentència al més ràpidament possible?

Com és que no s'ordena en el termini de 48 hores el cessament de les activitats d'estació base que no disposen de la llicència municipal corresponent?"

A continuació el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Vicente Manrique en representació de l'Alternativa Vecinal de Mataró,  explica que fa 2 anys que lluiten en defensa de la salut pública i contra el efectes nocius de les antenes de telefonia mòbil. Denuncia el comportament de l'Ajuntament contra la plataforma fent callar la veu dels veïns de forma contundent i repressora, fins a tal punt que el regidor de via pública, el Sr. Ramon Bassas va prohibir les manifestacions de protesta. Aquest fet ha estat reconegut i denunciat pel Síndic de Greuges de Catalunya, el Sr. Rafael Ribó, en l'expedient número 2.330/07.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, en primer lloc diu que moltes de les afirmacions contundents del Sr. Safont-Tria no són certes. No és veritat que hi hagi 35 antenes que incompleixen la normativa a la nostra ciutat. En aquests moments, no hi ha cap antena que incompleixi la normativa sobre sorolls perquè no disposen d'elements que generin soroll a nivell suficient com perquè incompleixin la normativa. Tampoc n'hi ha cap que incompleixi la normativa urbanística, ni pel que fa a alçades ni pel que fa a volums. A més, l'ordre que vostè ha citat no indica que a 100 metres dels edificis no es puguin instal·lar estacions base de telefonia mòbil i antenes. Normalment, les discrepàncies que hi ha, que són en aquests diferents expedients i contenciosos que ens han posat algunes operadores, vénen perquè hi ha hagut un mal inici de l'expedient o no hi ha hagut inici de l'expedient, és dir, aquestes operadores han instal·lat una activitat sense demanar la llicència prèvia. I per tant, és on nosaltres hem actuat per analitzar i estudiar si estan complint la normativa que tenim bàsicament en temes de radiació i en temes d'impacte visual, que són que es regulen molt en aquestes normatives.

Explicaré el procediment que seguim, segons el reglament d'activitats de Mataró, perquè quedi clar quins són els tràmits que s'han de seguir quan s'instal·la per una operadora una antena sense llicència d'activitat:

S'incoa un expedient de disciplina quan ens assabentem pels veïns o perquè s'inicia una inspecció d'ofici i emetem un escrit d'audiència prèvia on els donem 10 dies perquè puguin presentar la documentació necessària per veure si realment compleix la normativa. Si transcorreguts aquests 10 dies, l'operadora no entra la documentació ni dóna senyals de vida, fem un decret ordenant la clausura de l'activitat en les següents 48 hores. És a dir, que els donem 48 hores per avisar-los que si no aporten la documentació, farem un tancament de l'activitat. Moltes vegades, quan es comença a instal·lar l'antena, aquesta no funciona, és a dir, que és un decret que es fa de manera preventiva perquè no continuïn fent l'obra i, per tant, instal·lant-la, perquè, moltes vegades, no s'arriba a instal·lar i, doncs, no arriba a emetre mai radiacions.

Així doncs, en aquests expedients que són matèria de la seva pregunta, li he de dir que nosaltres incoem l'expedient, anem a fer la inspecció, veiem que és veritat que s'està instal·lant una antena sense llicència, enviem aquesta comunicació a l'operadora i, llavors, si l'operadora no fa cas, fem un decret ordenant el tancament i, si no ho fa, anem a tancar l'antena. Això ho fem sempre. Ens aquests casos en què vostè diu que no s'ha complert, el cert és que ja s'havia complert, és a dir, el contenciós administratiu que posen les operadores és perquè no estan d'acord amb el que l'Ajuntament ha fet, no estan d'acord amb aquesta actuació que jo li he explicat.

El jutge ha dit que l'Ajuntament de Mataró té raó i que, per tant, ha estat ben executat tot el procediment.

En aquest sentit, hem complert el que diu el reglament d'activitats com estem fent sempre. Hem intentat ser molt curosos perquè és un tema amb molta sensibilitat per part dels ciutadans. Tanmateix, he de dir que la majoria d'aquestes antenes que són motiu d'aquest expedient són legalitzables, és a dir, que la majoria han començat a instal·lar-se sense llicència però si presenten la documentació, probablement, siguin legalitzables, perquè la majoria acaben acomplint la normativa. A més a més, en aquest cas, de les vuit que estàvem parlant, eren ampliacions de les antenes amb la qual cosa, les existents ja complien la normativa i ja tenien llicència d'activitat. El que no tenien era la llicència per a l'ampliació amb sistemes nous que estan sortint.

El senyor Xavier Safont-Tria creu entendre que de les vuit antenes que estan clausurades, el motiu és l'ampliació. Si és així, l'administració hauria de començar a treballar per trobar alternatives a un model que sembla que sí que és agressiu contra la salut pública.

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE  L'ADSCRIPCIÓ DEL SR. JOAN FRANCESC GIMENEZ CERNUDA A L'EMPRESA MUNICIPAL GINTRA.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 30 de l'ordre del dia.

FORA DE CONVOCATÒRIA

Conclòs l'ordre del dia del Ple, el Sr. Alcalde indica que, amb posterioritat a la convocatòria, s'han presentat un prec del grup municipal de Convergència i Unió sobre la seguretat i vigilància a les platges de Mataró, que per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària .

La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (26).

PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SEGURETAT I VIGILÀNCIA A LES PLATGES DE MATARÓ.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"Ahir i avui la nostra ciutat ha estat notícia als mitjans de comunicació per diferents fets desgraciats que han acabat amb la mort de persones.

Un d'aquests fets es produir ahir a primera hora de la tarda, quan morí una persona després de quedar atrapada entre les roques a l'Espigó, tot i els esforços per rescatar-la per part d'altres banyistes..

És desitjable que fets com aquest no es produeixin i per això qui té la responsabilitat de prendre mesures preventives ha d'estar disposat a modificar-les i incrementar-les tant com sigui possible per tal que no es repeteixin i la seva reacció ha de ser ràpida.

Al Grup Municipal de Convergència i Unió, com a tots, ens preocupen aquests fets i és per això que presentem al Ple Municipal el següent,

PREC:

Primer.-  Atès que ahir no es va produir cap comunicació als Grups Municipal, com és habitual en situacions com aquesta, que el Govern Municipal expliqui, de forma clara i detallada, els fets en una propera CIM de Via Pública

Segon.- Que per a propers anys, es revisi la distribució entre temporada baixa, mitja i alta, atès que no per menys afluència de gent són diferents els riscos que existeixen

Tercer.- Que  les "Mesures de prevenció per a la campanya d'estiu" de les quals només se'n dona compte, normalment ja dins del període que contemplen, a la CIM de Via Pública siguin incloses de manera clara, en el "Pla de serveis de temporada de les platges de Mataró durant l'estiu" que anualment aprova el Ple Municipal, per tal que pugui ser debatut i rebre, si és el cas, les aportacions de tots els grups municipals.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, pel que fa al primer apartat del prec afirma que sí que es convocarà demà mateix una comissió informativa de Via Pública, de forma extraordinària, on es donarà amplia informació i que complementarà l'informe que ja s'ha repartit aquesta tarda als grups municipals.

Pel que fa al segon apartat, convé explicar que durant els propers anys es farà i que s'ha anat fent en els darrers anys aquesta valoració, primer per part dels tècnics i la Creu Roja, a l'hora de distribuir els recursos i els efectius, i després ha anat a l'àmbit més polític en el si de les comissions informatives de Via Pública, on s'informa als grups municipals dels efectius de protecció civil a les platges cada estiu.

En relació amb el tercer aspecte, val a dir que les mesures de prevenció per a la campanya d'estiu s'inclouran en aquest Pla de Serveis de Temporada. Així ho teníem pensat fer de cara l'any que ve, per poder complir i poder sol·licitar la certificació Q de qualitat per a les nostres platges. Per tot plegat, acceptem el prec.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, agraeix el prec, l'acceptació per part dels grups municipals i que sigui tractat amb urgència. També agreixo el to tranquil del debat, ja que la situació és molt desagradable, sobretot, per a la família i ens afegim a l'expressió de condol amb la família com a consistori.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dotze de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.