Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

05/02/2009

Escoltar

05/02/2009

dijous 05 febrer 2009, 00:00h

DECRET
959/2009 de 2 de febrer
Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari sessió del 5 de febrer del 2009.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL


En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 5 de febrer de 2009, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions : ordinària del dia 4 de desembre de 2008 i extraordinària del dia 22 de desembre de 2008..

2 DESPATX OFICIAL


DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a millorar l’aplicació de la Llei Estatal de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència.

4 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de la Candidatura d’Unitat Popular i d’Esquerra Republicana de Catalunya sobre la internacionalització del dret de decidir a tenir un Estat propi del poble català.

5 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular per la suspensió de l’expulsió de sis estudiants de la UAB arran de les protestes contra l’aplicació del Pla Bolonya.

6 Manifest que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular per la defensa dels grups de cultura i tradicional catalana amb ús de materials pirotècnics.

7 Proposta de Resolució que presenten tots els grups municipals condemnant la violència xenòfoba en la pràctica esportiva.

8 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al peatge a la C-32.
DICTAMENS

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Innovació i Promoció de Ciutat-

9 Modificació dels estatuts de l’Entitat Pública Empresarial Parc Tecnocampus Mataró.

10 Aprovació de l’Acord pel Desenvolupament Econòmic i l’Ocupació del Maresme.

11 Resolució del recurs d’alçada interposat per Catalina Muñoz Nagera contra el decret de la Presidenta de l’IMPEM per l’atorgament d’una subvenció per a la creació de llocs de treball estables a Mataró.


-Servei Llicències d’Activitats-

12 Aprovació del Pla de serveis de temporada de les platges de Mataró durant l'any 2009.


CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Servei de Gestió Econòmica-

13 Desnonament pis de propietat municipal situat al c. Sant Valentí, 9, 5è 2ª de Mataró.

14 Concessió demanial a favor del Centre de Formació i Prevenció, d'una part de la finca municipal "Quintana de Sant Miquel de Mata i Cal Monjo", per a activitats terapèutiques de malalts amb trastorns mentals.


-Servei de Recursos Humans-

15 Modificació de la Plantilla de personal funcionari de l’Ajuntament de Mataró.

16 Modificació de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament de Mataró.


CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d’Obres-

17 Donar compte dels acords adoptats per la Junta de Govern en la sessió del dia 7, 26 i 29 de gener de 2009, relatius a l’aprovació inicial dels projectes integrats en el Fons Estatal d’Inversió Local.

-Servei d’Urbanisme-

18 Aprovació definitiva de l’estudi de detall d’ordenació de volums del CAP Ronda Prim de Mataró.

19 Aprovació provisional de la modificació del PGOM que afecta àmbit 5-07 “Sector Madoz-Antoni Puigblanch” i designar a PUMSA administració actuant d’aquest àmbit.

20 Aprovació provisional de la modificació del PGOM que afecta l’àmbit de la planta de tractament de residus sòlids urbans i el de la depuradora.


-Servei de Manteniment i Serveis-

21 Ratificació de l’acord d’adhesió de l'Ajuntament de Mataró al conveni de l'Agencia de Residus de Catalunya amb la Societat Ecovidrio (2008-2013).

22 Donar compte dels acords adoptats per la Junta de Govern en les sessions dels dies 19.12.2005, 6.2.2006, 6.3.2006, 10.12.2007 i 26 i 29 de gener de 2009, relatius a l’aprovació inicial dels projectes integrats en el Fons Estatal d’Inversió Local


CMI DE VIA PÚBLICA

23 Donar compte dels acords adoptats per la Junta de Govern Local d'aprovació de tres projectes del Servei Mobilitat, convocatòria Fons Estatal d'Inversió Local.


CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut d’Esports-

24 Canvi del representant del Grup Municipal Socialista al Consell Rector de l’Institut d’Esports.


CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

25 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè s’aturi el trasllat de Can Fàbregas.


PRECS I PREGUNTES

26 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el finançament del Tecnocampus.

27 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la valoració que fa el govern dels resultats d’una enquesta sobre els mitjans de comunicació municipals.

28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al trasllat del centre de transformació del carrer Sant Antoni.

29 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les gestions fetes per la Comissió per a la rehabilitació de la Basílica de Santa Maria.

30 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al desmuntatge i trasllat de la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt.

31 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la reestructuració de les línies del Mataró Bus.

32 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el servei de recollida de brossa selectiva en alguns punts del centre de la ciutat.

33 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’estat en què es troben les pantalles acústiques de l’entrada a Mataró per la C-60 i el pas soterrani que dóna accés a l’estació de la Renfe i al Port de Mataró.

34 Pregunta i Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació amb les irregularitats en l’acomiadament d’un treballador fix de Mataró Audiovisual.

35 Pregunta i Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació amb els elements del subsòl que formen part de Can Fàbregas i de Caralt.

36 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a un aparcament per a autocars i camions a l’est de la ciutat.

37 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el nou web municipal.


ACTA NÚM. 02/2009 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 5 DE FEBRER DE 2009.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia cinc de febrer de dos mil nou, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)
JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)
M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

 

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LA SESSIONS : ORDINÀRIA DEL DIA 4 DE DESEMBRE DE 2008 I EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 22 DE DESEMBRE DE 2008.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, constata que han rebut aquestes dues últimes actes (del 4 i del 22 de desembre) tot just el dilluns passat. Essent documents d’un gruix considerable, el Sr. Mora demana si és possible tenir les actes amb una mica més d’antelació, conscient que això suposa feina. Com a mínim, si es repeteix el cas que n'hi hagi dues, poder tenir-ne una abans tan bon punt estigui enllestida.

 

El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, respon que no hi ha cap inconvenient a lliurar-les tan bon punt les tinguin. El problema és que les actes són feixugues d'elaboració, perquè pràcticament són una transcripció literal del ple, i el darrer ple va durar 7 hores. Per tant, tots sabem la feinada que hi ha. De tota manera, mirarem, amb el Sr. Secretari, d’articular el mecanisme perquè la tinguin al més aviat possible i la puguin llegir amb tranquil•litat.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

2 - DESPATX OFICIAL

• El Sr. Alcalde dóna compte de la carta de condol que va trametre la setmana passada a l’Alcalde de Sant Boi manifestant-li el condol de la corporació i de l’Ajuntament i la ciutat pel desgraciat accident que va succeir a la ciutat del Baix Llobregat.


• El Sr. Alcalde dóna compte també del manifest que els alumnes de l’Escola Pia Santa Anna van venir a presentar a l’Alcalde i la ciutat amb motiu del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, que se celebra cada any el 30 de gener per l'aniversari de la mort de Ghandi, i en què diverses escoles de la ciutat han fet actes importants. Vull destacar els actes de l’Escola Camí del Cros i també Camí del Mig, que van fer una campanya solidària de captació de sang; i el manifest de l’Escola Pia Santa Anna, que ja fa uns quants anys que els nens i alumnes vénen a presentar a l’Alcalde. Com que vam quedar que en donaria compte en l’apartat de Despatx Oficial i que hi hauria l’oportunitat perquè ells el poguessin llegir directament en el ple, cedeixo la paraula als alumnes de l’escola:

“Millor parlar-se que barallar-se. La guerra no acaba amb els problemes. En fa de nous. Millor crear que destruir".

“Els alumnes i els mestres de Primària i el personal docent ens trobem avui, dia 30 de gener, al pati de l’escola, perquè volem donar a conèixer el nostre compromís amb la pau i els drets humans, en aquesta celebració del Dia Escolar per a la No-Violència i la Pau. En el nostre món, on hi ha conflictes, guerres, maltractaments, fam, analfabetisme, discriminació, marginació, volem manifestar que:
Primer. Totes les persones tenim dret a una vida justa, lliure i digne. Això s'aconsegueix fent la pau.
Segon. Tots els infants tenim dret a una escola, encara que siguem de raça o cultura diferent.
Tercer. Hi ha moltes persones que no tenen aliments, assistència mèdica, un sostre per viure, i tots ho necessitem.
Quart. La pau l’aconseguim dia a dia, tots junts, amb respecte i diàleg.
Cinquè. Tots tenim drets però també deures, i sempre els hem de respectar i complir.
Sisè. Aquests drets són per a tothom i han de ser reconeguts arreu del món.
Nosaltres ens comprometem a fer un món millor, començant per nosaltres mateixos a casa i a l'escola, amb els amics i les amigues, perquè la pau arreli i vagi creixent al nostre entorn i a tot el món”.


“Sí a la pau, sí als drets humans: enguany celebrem els 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, mentre al món més de 30 guerres i centenars de conflictes violents ens avergonyeixen i provoquen cada dia víctimes innocents. Per això ens manifestem de manera molt especial i proclamem que:
Conviure en pau en el nostre món segueix essent possible quan ens comprometem a favor de la no-violència i la pau, quan sabem dialogar per resoldre conflictes, quan ens respectem a nosaltres mateixos, a les persones que conviuen amb nosaltres i als que no coneixem, acceptant les diferències culturals, racials i religioses. Quan respectem els diferents criteris i pensaments dels que ens envolten, quan som solidaris amb els qui més ho necessiten, quan tots siguem més conscients que sovint és l’atzar el qui determina que patim o no una guerra o un conflicte violent i quan valorem que, per sort, vivim en un entorn més segur que el de molts altres nois i noies.
Avui demanem a tota la gent del món que col•labori amb nosaltres per a no oblidar mai que el primer dret de les persones és el dret a una vida digna, lliure i respectada per tothom. Per reconèixer que totes les persones som iguals, sigui quina sigui la seva cultura, raça i religió. Per reconèixer el dret de totes les persones a tenir totes les necessitats bàsiques cobertes. Per difondre i promoure la no-violència. Per anar de la investigació per la guerra cap a la investigació per la pau. Per avançar en l'estudi de prevenció de conflictes i escoles de mediació. Per educar tota la població en la cultura de la pau, sense caure en fàcils judicis de valor sobre qui són els bons i els dolents en els conflictes. Per exigir la il•legalització de les armes de destrucció massiva. Per denunciar la hipocresia d'alguns responsables polítics quan ens diuen paraules boniques però no actuen a favor dels més febles. Per canviar progressivament la inversió militar cap a la inversió en desenvolupament social, i especialment en educació, conscients que pau, drets humans i educació formen un trident indissoluble i necessari, i que una cosa és impossible sense les altres dues. Per construir tots junts la pau".

 


DECLARACIONS INSTITUCIONALS


3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A MILLORAR L’APLICACIÓ DE LA LLEI ESTATAL DE PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA PERSONAL I ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.
El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
“La defensa de l’Estat del Benestar i la millora de la protecció social de les persones ha de ser un actiu de l’acció política del Govern de Catalunya i de la societat catalana. Ho ha de ser per raó de justícia i solidaritat amb aquells que per edat o per altres circumstàncies es troben en situació de desavantatge o tenen més dificultats per progressar, però també ho són per raons de cohesió social i de cohesió nacional.

El Govern de la Generalitat, des de la seva restitució l’any 1980, ha apostat sempre de manera clara per les polítiques socials, com una garantia d’un projecte de país de progrés, equitatiu i avançat. Les necessitats, però, han anat evolucionant.

Així, una de les necessitats que la societat catalana reclama que assumeixin els poders públics, és el desenvolupament d’una política ambiciosa de suport a les persones amb dependència.

La dependència constitueix un risc social que, malgrat que és més freqüent trobar-lo en les persones grans, es pot donar en totes les edats i situacions. Els col•lectius de persones que necessiten suport per a una vida autònoma són les persones grans, les discapacitades i les persones amb problemes de salut mental.

Estem davant d’un repte social i sanitari que requereix d’una forta inversió econòmica. Però també, davant d’una exigència de dret que afecta els fonaments més profunds d’una societat que pretén basar-se en els principis de l’estat social de dret.

En aquest sentit, i tot i que l’Estatut atorga a la Generalitat les competències exclusives en matèria de les polítiques socials, des del Govern de l’Estat s’ha impulsat l’aprovació de la Llei estatal de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Malgrat les afectacions competencials i les limitacions econòmiques que, al nostre entendre té aquesta llei, la seva aplicació, que en la seva major part correspon a la Generalitat, juntament a la nova Llei catalana de Serveis Socials hauria de permetre bastir un veritable model català de protecció a la dependència.

El desenvolupament de la Llei estatal de la Dependència té deficiències importants que cal corregir immediatament per raons de dret social i per evitar que les expectatives generades en molts catalans i catalanes es vegin frustrades.

A dia d’avui, són poques les persones que han rebut ja algun servei o prestació en aplicació de la Llei espanyola de la Dependència en comparació amb el gran nombre de catalans que ho han sol•licitat i als quals ja els ha estat acceptada la seva sol•licitud.

Paral•lelament, cal dir que els ajuntaments i els consells comarcals del nostre país s’han vist desbordats a l’hora de complir amb les funcions que la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència els atorga, cosa que provoca un alentiment molt important dels tràmits per a la recepció de les diferents prestacions.

Atès que a la taula organitzada pel GIMM el mes de gener va quedar palès que a mesura que passa el temps, la aplicació de la llei estatal 39/2006, que anomenem de la dependència, en lloc de millorar, empitjora.

Per tot això demanem al ple l’aprovació dels següents
ACORDS:
PRIMER.- Reclamar al Govern de la Generalitat un Pla d’Actuació urgent amb els ajuntaments i consells comarcals per dotar-los del suport necessari per atendre adequadament el desplegament de la Llei estatal 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

SEGON.- Instar el Govern de la Generalitat a què aprovi immediatament el Decret de la Cartera de Serveis Socials, traient o millorant el sistema de copagament dels serveis.

TERCER.- Instar el Govern de la Generalitat a què desenvolupi el propi model català de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència i, atès que la Generalitat té competència exclusiva en l’àmbit del serveis socials, garantir que els recursos que provenen de la Llei estatal 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència es destinin a finançar els serveis i prestacions que disposi la Cartera de Serveis Socials de Catalunya en el marc del model propi de promoció de l’autonomia personal i protecció de la dependència.

QUART.- Instar el Govern de la Generalitat a què negociï amb el Govern de l’Estat el finançament necessari en el conveni bilateral previst en la Llei estatal per tal que tingui en compte el cost de la vida i el cost dels serveis socials a Catalunya i d’aquesta manera no es discrimini les persones beneficiàries i les seves famílies.

CINQUÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a què compleixi els terminis previstos a la Llei estatal de valoració de la situació de la dependència i d’elaboració i acord del Pla Individual d’Atenció (PIA) augmentant, si cal els recursos i els mitjans humans destinats a aquestes tasques.

SISÈ.– Instar el Govern de la Generalitat a què revisi el quadre d’incompatibilitats fixat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania i, de manera especial, que permeti a tots els perceptors de prestacions o serveis vinculats a la Llei, excepte els de caràcter residencial, la percepció dels ajuts vinculats al Programa Viure en família.

SETÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a què equipari l’import màxim de la prestació econòmica vinculada a una residència, a l’import que estableixi per a cada tipologia de dependència l’Acord de Col•laboració per a l’Acolliment residencial en centres col•laboradors, concertats, propis de l’ICASS donats a gestió i l’atenció en centres de dia de gent gran.

VUITÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a què garanteixi que la prestació vinculada a residència es concedeixi a tothom en condicions d’igualtat en funció de la seva dependència i de la seva situació econòmica, amb independència de si en el moment de la resolució la persona beneficiària ocupa una plaça en un residència privada col•laboradora o concertada, o en una residència privada.
NOVÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a què garanteixi que la totalitat dels recursos que aporti per complementar les prestació d’atenció a les persones amb dependència en aplicació de la Llei estatal tingui el caràcter de dret subjectiu.

DESÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a què la prestació vinculada a l’Assistència Personal es calculi en funció de les necessitats reals de la persona dependent” i com a mínim sigui igual a l’import que se li atorgaria si tingués la prestació vinculada a residència.

ONZÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a què totes les prestacions i serveis acordats en el Pla Individual d’Atenció tinguin caràcter retroactiu des de la data de registre de la sol•licitud de valoració de la situació de dependència.

DOTZÈ.- Instar el Govern de la Generalitat a què compleixi els seus compromisos de creació de places de residència assistida per a gent gran fins un mínim de 2.500 places/any.”


El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, es posiciona a favor de la moció.
Aquest és un tema del que ja hem parlat abastament. Una llei que va generar moltes expectatives però que no s’han vist cobertes. El Sr. Vicenç Garcia feia referència a un acte que va celebrar darrerament un col•lectiu afectat a Mataró, els qui van expressar el seu desencís per les mancances, els retards, els incompliments... Se sentien enganyats.
En aquest moment, els municipis no poden cobrir les necessitats que hi ha. Cada dia hi ha més diferència entre les demandes i l’oferta. Els serveis estan col•lapsats... La situació és tan greu que el propi sindicat més vinculat al Partit Socialista, l’UGT, va demanar més respecte, i parlava d'exigir més rigor a les administracions implicades a l'hora d'aprovar les normatives.
En aquest moment, els drets reconeguts a la Llei de Dependència no arriben al 47% dels sol•licitants i la veritat és que es donen més prestacions econòmiques que no pas serveis. Per tot plegat, i també deixant en l’aire quin serà el final o el desenvolupament immediat de l’aplicació d’aquesta llei donada la situació econòmica tan greu que estem patint, aquest grup votarà a favor de la moció.


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que en el fons molta gent se sent decebuda, vist que s’havien fet unes il•lusions que no s’han complert.
Convé ressaltar el tema del finançament, que és la mare dels ous en aquesta qüestió. M’agradaria pensar que no hi ha manca de voluntat de tirar endavant aquest projecte, un projecte que beneficia moltíssima gent, però tenim un greu problema crònic, el del finançament, en aquest país. Si no comencem a saltar aquest roc, difícilment podrem treure les solucions oportunes.

La senyora Carme Esteban, regidora del grup municipal Socialista, comença agraint que la proposta entrés al registre de la Secretaria el dia 23 de gener i, per tant, s'ha pogut estudiar abastament, cosa que ha estat positiu donada la seva extensió. Això ens va fer pensar que era amb aquesta voluntat de millorar aquesta mal anomenada “Llei de la Dependència".
L’hem estudiat en profunditat perquè enteníem que ens trobem en una situació en la que tots hem de sumar. És una proposta molt extensa, amb 12 punts i una part expositiva. Hem constatat que és una proposta estàndard que el seu grup ha presentat a molts municipis de Catalunya. I les propostes que plantegen posen de manifest dues coses:
Primer. Que no s’ha volgut entrar a fons en el que s’està fent des de la Generalitat, per desconeixement o manca de voluntat o de recursos, ja que insta en genèric la Generalitat a què actuï i prengui mesures –totalment d'acord– per dotar de més recursos els municipis i els consells –és a dir a l’administració més propera–, per millorar les prestacions econòmiques en genèric, per millorar l'atenció de les persones en general, que és el que pretén aquesta Llei i també la Llei de Serveis Socials, i fa una demanda raonable per aquell que no estigui gestionant i portant a terme aquest desplegament. Perquè si parlem punt per punt, estan demanant coses, unes que fa temps (des del maig, des del juliol o des del novembre) que la Generalitat ja està duent a terme, i d’altres, que està estudiant i participant i buscant les eines per dur-les a terme.
Per exemple, es parla d’un pla de suport a les administracions locals, quan el Departament d’Acció Social ha aportat 2.795.000 euros llargs, per ampliar les plantilles de la primera atenció: 160 professionals. L'Ajuntament de Mataró, 9, en un primer terme. També per accelerar un punt negre que tenim i que és la realització de PIAs. L’any passat vam tenir un pla de suport i aquest any en tenim un altre.
Parlen d’aprovar la cartera de serveis socials, i resulta que ja es va aprovar al juliol d'aquest any passat, el 2008. Parlen d'integrar o tenir un model propi català de la Llei de Dependència, i això és el que hem fet amb la Llei de Serveis Socials. No estem parlant de dues lleis que van cadascuna per la seva banda, sinó d'un sistema únic que integri totes dues. Des del Departament la normativa que s’està fent és precisament integrar els dos sistemes en un únic sistema en català que, a més, millora, perquè té prestacions addicionals complementàries. Mentre es milloren les aportacions de l'Estat, el que fa la Generalitat és abocar més calers, més prestacions... per complementar la carestia diferent de vida i la major demanda que tenim a Catalunya de segons quins serveis.
Quines més coses posen aquí de manifest?
Demana la proposta que es participi en el conveni bilateral de l’Estat, cosa que ja està fent El Departament. En aquest cas, s’han format dues coses: ens han reconegut la bona tasca que estem fent i, per tant, ens aporten a aquest Plan E, juntament amb el CEM, 62 milions a Catalunya, que serviran per incrementar llocs de treball per donar serveis a les dependències. També s’ha format una comissió específica per estudiar i valorar els criteris, i millorar-los.
Pel que fa als retards, és cert que anem amb retard. Ja ens agradaria anar al dia.
Hi ha dues parts en el tema de la dependència: una part és la de valoració, en la que estem en un 91% de persones que ja tenen el grau atorgat i, per tant, ja saben si poden o no accedir a aquesta Llei de Dependència i a aquests serveis. Es cert que on tenim més retard és en els PIAs, tot i que tenim un 67% de PIAs fet i de drets reconeguts i garantits per llei que estan rebent els usuaris.
Ens hem trobat, com sempre he dit, amb el fet que ha aflorat molta gent gran que estava atesa per les famílies. Un 83% de la gent que està rebent serveis o prestacions de la Llei de la Dependència és gent gran, de més de 65 anys que estava atesa com podia per la xarxa familiar, perquè abans d’aquesta Llei no tenien forma d’accedir a cap recurs. I una cosa que ha canviat aquesta llei és que el recurs es dóna en funció dels mitjans econòmics de la persona dependent, no pas de la unitat familiar, i això ha fet que molta gent pugui accedir a aquest dret, cosa que abans no passava, perquè els mitjans de la unitat familiar sumaven.
És cert que s’estan donant prestacions vinculades al servei, perquè d’un dia per l’altre no podem disposar de totes les places concertades o col•laboradores. Però s’ha fet un grandíssim esforç, i precisament quan s’aconsegueixin tenir totes aquestes places, la prestació desapareixerà, però mentrestant no podíem posar en marxa una llei sense poder donar el recurs que s’hi prescribia.
Vostès també parlen de la compatibilització del programa Viure en Família. Per sentit comú, no es poden donar dues prestacions pel mateix concepte, però és que aquest programa tampoc era compatible, per exemple, amb un complement d’una pensió. Per tant, estem utilitzant el mateix criteri, entre d’altres, que sigui lògic que una persona rebés dos subvencions, dos prestacions, pel mateix concepte, però, a més a més, resulta que el màxim d'aquest programa de Viure en Família eren 240 euros, senyors. El màxim l’hem duplicat i l’hem fet compatible amb serveis d’atenció domiciliària però, a més a més, amb suport a aquest persona cuidador no habitual.
Podria dir moltes coses més, però és que l’hem millorat tant que no podem fer-hi més.
D’altra banda, sí que és cert que hi ha un col•lectiu de discapacitats que se sent molt decebut, perquè els qui tenen un grau de dependència molt alt estaven rebent una invalidesa total i això significa millorar molt de lluny aquesta prestació que li podem donar. Però també és cert que quan no es veu millorada aquesta prestació, el membre d’aquest col•lectiu pot dir que es queda amb la que té, i quan pugui veure millorar la seva prestació, pot optar a aquesta dependència.
En qualsevol cas, hi estem treballant. Tenim el compromís i tenim un diàleg amb la Generalitat –que ens agradaria haver tingut en altres moments– i no podem dir que no hi estem treballant. Gràcies.

 

El senyor Vicent Garcia Caurin diu a la Sra. Esteban que sempre parla del que fa, i sempre respon de la mateixa manera. Jo li reconec que estan fent alguna cosa, però no em parla mai dels que estan patint.
Si fan tot el que diuen, és que ho fan malament, doncs els resultats tothom els critica.
Aflorant gent gran, sí. Està aflorant gent gran, però també hi ha persones discapacitades amb un grau superior al 75% de discapacitació que no estan rebent cap tipus de prestació.
Miri, vostè té una visió i la societat en té una altra. Senyora regidora, el que hem sap greu no és que el Govern municipal no doni suport a aquesta proposta de resolució, sinó que aquesta proposta no hagi estat presentada per vostè, que és la que està al capdavant de la regidoria que ha de donar resposta a les persones més vulnerables de la nostra ciutat.
Miri, la Llei de Dependència és la mentida del Sr. president del Govern de Espanya. A més, aquesta Llei que al 2006 va servir per fer autopropaganda a aquest Govern, també atempta contra les competències plenes i exclusives que té la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria.
Li recordo que el Govern Zapatero promou una Llei que aprova en el Congrés de Diputats amb els grups parlamentaris del tripartit i que aquesta Llei és molt complexa i burocràtica, lenta en la seva aplicació, però que, a més, fa mal. És que no va acompanyada d’un pressupost necessari per desenvolupar-la i això crea el desànim en les persones més vulnerables. Els pressupostos de la Generalitat per al 2009 no permeten atendre totes les persones a les quals ja els correspon el servei o una prestació, ni tampoc fer front al col•lapse que avui dia té el Departament en qüestió.
Les declaracions realitzades per la consellera Capdevila afirmant que la manca de finançament pot retardar entre 1 i 3 mesos el pagament dels ajuts a la dependència demostren l’error que va significar votar una Llei de Dependència al Congrés, i l’error que va suposar no interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei, tal com va reclamar CiU al Govern. Aquest és un engany més, perquè hi ha famílies que estan esperant, des d’abans de l’estiu, amb un PIA fet.
Cal recordar que els problemes que té Catalunya per al desplegament de la Llei són en part per al finançament de la Llei, que es desplega arran d’un text aprovat al Congrés, però també per la mala gestió de la consellera Capdevila.
CiU denúncia que tampoc diu la veritat el president Montilla, qui en el debat de política general, va afirmar que hi havia 30.000 persones cobrant, quan en realitat el que hi ha és només els 30.000 que tenien el PIA fet.
Des de CiU creiem que la falta de previsió del Govern no pot perjudicar les persones amb dependència i les seves famílies. Ara que falten recursos per aquestes persones, els he de recordar els diners que es van gastar en la campanya publicitària d'aquesta Llei.
Finalment, vull acabar amb unes frases, demanda del col•lectiu Fem-nos Sentir :
“Volem dir que ens sentim enganyats i decebuts. Volem dir que ens han creat unes expectatives que no corresponen a la realitat. Volem dir que han utilitzat els nostres problemes amb finalitats electorals i que ningú té cura de les nostres necessitats reals. Volem dir que som moltes les persones desencantades de tot aquest procés. Volem dir que estem cansats de fer el paperassa per res. Volem fer-nos sentir i que els que pensin com nosaltres ens ajudin a amplificar aquesta crida". Jo entre ells.


El senyor Pau Mojedano comenta que el Sr. Garcia ja ha contestat correctament i de manera adequada la Sra. Esteban.
Recorda que no fa gaires mesos, el seu grup municipal va presentar, a través de José Manuel López, una proposta de resolució molt semblant, perquè el contingut era molt semblant a la proposta que presenta avui CiU. També recordo que en essència vostè, Sra. Esteban, va contestar en termes molt semblants als d'avui. Però els mesos van passant i la realitat del carrer és la que és i els col•lectius s'expressen com s'expressen.
Vostè deia que en aquest tema tots hem d’anar a una, però justament perquè tots hem d’anar a una, vostès haurien d’estar avui també reclamant a les administracions corresponents el compliment d'allò que es va prometre i que no s'ha complert. El problema de fons més important és que les expectatives que el Partit Socialista a nivell nacional va generar al final no s'han complert.

 

La senyora Carme Esteban reconeix que fa tres mesos, en el ple de novembre, que van presentar una proposta de resolució sobre el tema, malgrat, potser sí en essència, era una mica diferent. Aquí, les propostes concretes que planteja CiU, unes són errònies i les altres ja s'estan fent.
Aquesta regidora, en nom del Govern, perquè té les competències delegades en aquesta matèria, el que fa es unir-se, amb el Departament d’Acció Social de la Generalitat i pactar aquelles coses que necessitem. Això ho estem fent. Entenem que no és necessari instar-ho per escrit quan ens estan fent cas.
En tot cas, Sr. Garcia, li torno a dir el que ja li vaig dir en aquell ple. Jo entenc que donat que al seu partit no li agrada aquesta Llei, és lògic que no li agradi el que diu Zapatero, el que diu Montilla i el que diu la Capdevila. Ho entenc. I li torno a fer una reflexió: vostès, a l’any 85, amb majoria de CiU al Parlament de Catalunya van aprovar una Llei de Serveis Socials, que van trigar dos anys a fer el primer decret per la reorganització dels serveis socials en el territori. Van trigar 18 anys per fer, en vigílies de les eleccions del 2003, el primer decret on regulaven l’acolliment residencial dels discapacitats, aquest col•lectiu que ara el preocupa tant, i jo me n’alegro que així sigui, perquè a mi em preocupen molt, sincerament.
Jo li diré què hem fet en un any i mig de desplegament de la Llei de la Dependència i en un any de la Llei de Serveis Socials:
En 5 mesos vam començar a informar i recollir sol•licituds, en 7 mesos vam començar a valorar, al mes de novembre vam començar els primers PIAs i als 12-13 mesos els primers mataronins van començar a cobrar.
Què s’ha fet en aquest any i mig? Miri, tenen dret reconegut i estan cobrant a tot Catalunya 525.191 persones. Ja entenc que vostè potser la gent gran no se la mira, però és que estem parlant en total de 638.953 persones. D’aquestes, un 84% estan rebent aquesta prestació, servei. Això no són dades errònies, són dades de l’1 de febrer.
En aquest cas, a Mataró 1.270 persones se n’estan beneficiant, i a Catalunya, 88.334. Gent que està rebent serveis, prestacions. No em digui que no estem fent res. Té moltes mancances, sí senyor, estem parlant d’una Llei que té un desplegament de llarg recorregut, del 2007-2015. Però vostès van trigar 18 anys a fer un decret per regular l'acolliment residencial dels discapacitats. Senyors, siguem seriosos, si us plau.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.


4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR I D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA SOBRE LA INTERNACIONALITZACIÓ DEL DRET DE DECIDIR A TENIR UN ESTAT PROPI DEL POBLE CATALÀ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“En un món globalitzat com l’actual, Catalunya travessa una cruïlla històrica difícil i a la vegada decisiva. Trenta anys després de la recuperació de les nostres pròpies institucions d'autogovern, aquest, per bé que limitat, ha suposat un important avenç en el benestar de la societat catalana i en la seva adaptació a les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat durant aquests temps.

Amb tot, el manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen nous instruments que no permeten l’actual marc constitucional espanyol. També és imprescindible una capacitat política que tampoc no és a la disposició de la classe política catalana a causa de la manca de sobirania amb què l’Estat espanyol ha dotat les autonomies.

Els reptes per a la continuïtat d'una Catalunya moderna i pròspera en l’era de la globalització només podran ser superats si es desenvolupen polítiques ambicioses en el benestar social, en les infraestructures i els transports, en l’educació, en la recerca, en la societat del coneixement, en l'economia, en la indústria i en tots els àmbits que l’evolució futura demani.

Aquestes polítiques ambicioses no són factibles sense un marc polític i jurídic adequat. L’actual marc, amb serioses limitacions que les reformes estatutàries recents han posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal al qual estem sotmesos, no podrà resoldre el nou finançament i farà del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les inversions necessàries que es requereixen per fer front als reptes de la globalització amb garanties d’èxit.

Tot això, juntament amb les constants i sistemàtiques retallades de les nostres competències d'autogovern i els reiterats atacs contra la nostra llengua i cultura, posen en perill la nostra mateixa supervivència com a nació; més si tenim en compte que a Europa o es disposa d'un Estat propi o no s'hi compta.

Davant de tot això i en el context en què ens trobem ara, el conjunt de la classe política i els sectors socials del nostre país hauríem de reflexionar molt seriosament sobre quin és el futur ens espera si no posseïm un Estat propi.

Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment d'apostar amb decisió per esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el context internacional i poder desplegar totes les nostres capacitats col•lectives.

El dret a decidir és un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions sorgides de la voluntat popular pregonin i defensin. Més encara quan exercir aquest dret és la manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris íntimament lligats a una llibertat i capacitat més grans del país per decidir les polítiques pròpies.

En els darrers mesos ha anat consolidant-se una iniciativa sorgida de la societat civil: Deu mil a Brussel•les per l'Autodeterminació de la nació catalana (Deumil.cat), l'objectiu de la qual és que milers de catalans i catalanes es manifestin el proper 7 de març pels carrers de Brussel•les −capital de les institucions europees− sota el crit de "Volem l'Estat propi!" en defensa i reclamant l'autodeterminació del nostre poble.

Deu mil a Brussel•les per l'Autodeterminació de la nació catalana pretén aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i a treballar per garantir-ne l’exercici.

La iniciativa de la marxa a Brussel•les és de caràcter transversal i està totalment oberta al ciutadà individual, com també a les associacions que conformen la nostra societat civil, especialment les plataformes que en els darrers temps han estat protagonistes de les mobilitzacions més grans en resposta a les agressions contra les nostres llibertats i que reclamen el dret de decidir. També es dirigeix als sectors professionals i agents socials, empresarials i sindicals que entenen que la defensa dels seus sectors i interessos va íntimament lligada a una major capacitat del país per decidir les pròpies polítiques. I, sobretot, va dirigida al ciutadà català que, cansat que no se l’escolti, vol manifestar amb la seva pròpia veu a Europa, i al món, la nostra voluntat de ser una nació lliure.

Deumil.cat no està sotmès a cap sigla política específica i vol treballar obertament, mantenint l'autonomia de les persones, organitzacions i plataformes que persegueixin el mateix objectiu: l'autodeterminació de la nació catalana.

L'èxit de la iniciativa constituirà una oportunitat d'or per rellançar internacionalment el nostre dret de decidir. La marxa a Brussel•les servirà perquè el món, i Europa en particular, ens vegin, els catalans i catalanes, com una nació compromesa amb els valors cívics i democràtics. Constituirà una mostra de la nostra forma de ser, amb la presència i participació de la nostra cultura popular i una porta oberta als valors democràtics, cívics i solidaris que empeny la marxa a Brussel•les, mostrant la nostra inequívoca voluntat europeista des de fa generacions i la nostra determinació de participar en la construcció de la unitat europea com a catalans.

PER TOT AIXÒ, els regidors i les regidores dels grups de la CUP i d’ERC PROPOSEM al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels ACORDS següents:

1.- Adhesió del Ple de la Corporació Municipal als objectius de la manifestació ciutadana que recorrerà pels carrers de Brussel•les el proper 7 de març, amb l’objectiu d’aconseguir posar el dret de decidir a tenir un Estat propi del poble català en l'agenda internacional i en la centralitat del debat polític català, per tal que la nostra classe política es comprometi a treballar per a garantir el seu exercici.

2.- Comprometre's aquest Ple de l'Ajuntament a fomentar dinàmiques que ajudin a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret de decidir a tenir un Estat propi català, impulsant contactes institucionals internacionals amb autoritats locals d'Europa i del món en general.

3.- Comunicar aquests acords a l'organització de la manifestació ciutadana a Brussel•les Deumil.cat, al Consell Comarcal, a la Diputació provincial, al Parlament i Govern de Catalunya i al Parlament i Comissió europees.”

 

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, comença afirmant que té poc a afegir a aquesta proposta que presenten conjuntament amb el grup de la CUP.
Només destacaria molt breument tres coses:
En primer lloc, per a nosaltres el dret a decidir, no la decisió final, és un dret democràtic i cívic que creiem que val la pena defensar.
En segon lloc, per al grup d’ERC, progrés i cohesió social van íntimament lligats a una llibertat i capacitat més gran del país per decidir les polítiques que en aquest moment no tenim.
En tercer lloc, una cosa que em sembla important és que la Plataforma Deumil.cat no està sotmesa a cap cicle polític específic. Vol treballar d’una manera oberta, mantenint l’autonomia tant de les persones com de les organitzacions i plataformes que en formen part, perseguint aquest mateix objectiu de garantir el dret a poder decidir pel nostre país.

 

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia que el seu grup s’hi abstindrà. El regidor Safont-Tria ens ha convidat a votar com a ciutadans i no com a regidores d’una coalició, però quan votem com a ciutadans ho fem d’una altra manera: ho vam fer el 2006 votant l’Estatut pel qual encara estem lluitant a fi que tiri endavant sense entrebancs. Però en aquest moment votem com a coalició i partit polític. En aquest sentit, tenim una clara reivindicació del dret inalienable de la nació catalana a l’autodeterminació, és a dir, a l’exercici de la sobirania. I l’autodeterminació, és a dir, el dret de decidir, el defensem sense límits, però obert a les diferents opcions que hi ha al país. Entenem que en el debat sobre els drets nacionals no desapareixen les diferències entre la dreta i l'esquerra, i que els valors propis de l'esquerra ens són més útils i necessaris que mai. En un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïts a l'autonomisme, a un independentisme idealista, refermem que la construcció nacional és travessada per les polítiques socials, ecologistes, d’equilibri territorial, de modernització econòmica i de llibertats personals.
La nostra coalició es proclama europeista, la proposta que ens presenten suposa una mobilització perquè Europa es faci ressò d’una demanda molt legítima. En aquest cas, volem més Europa, i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya, i per tenir més Catalunya, necessitem més Europa. Estem a les portes d'unes eleccions europees i allà tots els partits direm la nostra sobre aquest tema.
Ens proposem com a objectiu una Europa federal dels pobles. És en aquest horitzó que l’opció federalista que tenim, un federalisme que sempre hem definit com a asimètric, comporta l’aspiració a què Catalunya disposi d’un estat propi dins d’un Estat espanyol federal i plurinacional, en què cal que mantinguem una relació preferent i fraternal amb els altres territoris de parla i cultura catalana, els Països Catalans.


El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, admet que ell personalment, i creu que tots els membres del seu grup, tenen el màxim respecte per la gent que pensa que a Catalunya li convé iniciar un camí separat de la resta d’Espanya i de l’actual marc constitucional i exercir el dret d’autodeterminació i la independència... el màxim respecte, sempre que es faci per conductes democràtics i respectant la legislació i els drets fonamentals. Però, dit això, és evident que aquest grup municipal està en radical desacord amb el contingut d’aquesta proposta. Sempre que es planteja aquesta qüestió, cal fer-se algunes preguntes que ajuden a la reflexió:
Dret a decidir, qui? I sobre què?
Com ens podem atrevir a parlar en nom d’un poble?
Sovint, en aquest cas, la CUP i també altres forces polítiques, parlen del dret a la independència, no només de Catalunya (del Principat), sinó també unit als anomenats Països Catalans, cosa que és sorprenent, perquè si els resultats electorals serveixen per alguna cosa, veurem que justament si hi ha una força majoritària en això que el Sr. Safont-Tria anomena sovint com “nació” és el PP, que crec que no està per la línia que vostè està expressant ara.
En tot cas, vull mostrar una vegada més la meva sorpresa per aquest atreviment de parlar en nom d’un poble, de la col•lectivitat, perquè un es pot autodeterminar personalment, però és molt més complicat parlar de l’autodeterminació en termes col•lectius, de societat... Això ens hauria de fer reflexionar, perquè de ben segur que té molt a veure amb què Catalunya, en aquest moment, es trobi, i no sóc jo qui ho diu, amb el fracàs de tota una generació de polítics que s’han desvinculat totalment de la realitat d’aquest país. Malauradament, moltes vegades aquest fracàs ha estat tolerat o, fins i tot, en el marc de l’autocomplaença de la pròpia societat catalana, que és incapaç de reaccionar contra aquesta mentida col•lectiva en què estem immersos.
Crec que no es pot parlar de millora de recursos amb cap autoritat moral, quan estem enmig d'exemples de veritables escàndols pel que fa al malbaratament de recursos i informes, viatges innecessaris, múltiples assessors... i d’ineficàcia també en la gestió, i em vull referir concretament al que ha estat un fracàs col•lectiu del poble català amb la història de la reforma de l’Estatut d’Autonomia, que ha esdevingut un autèntic engany, reconegut fins i tot per polítics com el propi Maragall.
Crec que Catalunya com a poble té una llarga història, però és veritat que les societats, com les persones, cal que es repensin la història i aprenguin dels errors. Potser que ens posem també els catalans a fer aquesta feina, i pensem en el fracàs d’aquesta classe política que està més dedicada a divagar, intentar dividir la societat, en la línia que va la moció que es presenta avui, que no pas en solucionar els problemes i reptes històrics tan importants que en aquest marc de crisi global tenim per davant com a país.
També vull fer referència al que les enquestes contínuament diuen i expressen sobre la ciutadania catalana i que és que aquesta no considera aquest tema com a prioritari, sinó al contrari, una gran majoria dels ciutadans expressen la seva absoluta compatibilitat de les seves condicions de catalans i espanyols, sense que això els causi cap trauma psicològic.
Estan vostès obsessionats amb la independència, quan ho haurien d’estar amb el fet de modernitzar i integrar el país a través d'altres fórmules. La veritat és que tot plegat es dóna en el marc d'un esperit empobridor que com a país no ens fa més grans, sinó més petits. El país és cada vegada més petit i vostès només volen més Estat, i aquesta és la reclamació seva, no per millorar la qualitat de vida dels catalans, sinó per controlar més aquesta societat i ofegar-la encara més; una societat que està més morta i més feble que en altres moments en què hem patit les lacres de règims que tots volem oblidar.
En definitiva, està molt bé, i nosaltres hem estat els primers a reclamar l'autogovern de Catalunya, un millor finançament i que es respectin els drets que tenim com a poble, però no estem d'acord en el camí cap a la tribu i la insignificança a la qual ens porten alguns discursos.


El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa, en primer lloc, que cal emmarcar aquesta proposta en el seu context. Aquesta és una iniciativa que sorgeix de la societat civil i que, com a tal, acaba arribant d'alguna o altra manera a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Mataró, i això ens obliga a tots a posicionar-nos davant d'un tema molt concret.
A més, jo diria que aquesta proposta arriba en un moment, en un escenari, en un context social poc oportú. En aquests moments és cert que tenim una societat que està molt preocupada per la situació econòmica que viu. La situació actual és d'una gravetat molt extrema per a molta gent preocupada pel seu lloc de feina, pel benestar de la seva família, pel futur, i entenc que aquests debats com el d'avui, que acaba tenint 360º d'orientacions, ens portaria a estar discutint tota la nit. Aquest, repeteixo, és el context: gent preocupada per la seva hipoteca i nosaltres parlant d’aquestes coses.
Però també és cert que Catalunya tampoc pot aparcar eternament les seves aspiracions. Per tant, si això arriba a la Sala de Plens i hi ha gent en aquest país que també està preocupada per aquest tema i ha decidit tirar endavant una iniciativa com aquesta, amb la qual hi ha moltíssima gent que hi pot estar sensibilitzada, cal que ens posicionem. Per cert, a CiU no li fa por cap debat, en absolut, però, és clar, hem de prioritzar quins són els debats, i entenc que aquí no cal que fem en aquest moment el debat del camí cap a la independència o l'autodeterminació, sinó el debat sobre una societat civil que posa sobre la taula una proposta d'aquest estil.

Davant d'una proposta així, CiU, que al darrera tenim com a moviment moltes sensibilitats, el que tampoc faria seria quedar-ne al marge, perquè això seria amagar el cap i nosaltres no ho farem en cap cas.
Tampoc ens posarem a discutir el contingut de la proposta, el contingut de la intervenció inicial ni el contingut de la intervenció del PP o del PSC. Tampoc podem controlar què passarà, si a Brussel•les seran 10.000, 100.000, 50.000, 12.000, 3.000... és igual. Les circumstàncies seran les que seran. Però en tot cas seran exercides lliurement per una part del poble de Catalunya que ha decidit i decidiran lliurement anar a Brussel•les a reclamar el dret a decidir. Què hi afegiran quelcom més? Evidentment! Aquest quelcom més, què és? Els límits que s’autoimposi el poble de Catalunya. És evident que el propi poble de Catalunya és qui a la llarga decidirà posar aquest debat sobre la taula o no i quin serà el moment més adequat per fer-ho. Però, en tot cas, no són debats que haguem de defugir.
El posicionament de CiU queda molt clar. Com a federació nacionalista, no podem restar-ne al marge. Seria molt fàcil abstenir-s’hi o dir que el debat aquí no toca, però la societat civil ens posa sobre la taula una proposta que va en la línia del dret a decidir i, per tant, nosaltres hi donarem recolzament. Un recolzament que va únicament i exclusiva en la direcció del dret a decidir amb els límits que el propi poble de Catalunya s’autoimposi en cada moment, sense, en absolut, imposicions cap a ningú, amb el plantejament democràtic al qual tot poble sobirà té dret, però sense en cap cas entrar a debatre el contingut de la proposta i treure-li punta.


El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, fixa la posició del grup Socialista contrària a aquesta proposta de resolució.
En primer lloc, perquè tenim temes més importants a debatre a l’Ajuntament, d'acord amb les nostres competències i les urgències que els ciutadans tenen i esperen dels seus polítics. Probablement aquest no és un debat que ara ens hagi de consumir tant de temps, i més tenint en compte que hi ha veïns que esperen. Manifestem, una vegada més, que aquesta mena de debats que pretenen, en el fons, dividir la societat catalana, i no pas unir-la en un projecte comú, creiem que no és bo que es produeixen. A més, aquest debat correspon també a una certa estratègia de determinats grups, però que evidentment són legítims i estan legitimats per plantejar-lo.
Catalunya ha combinat elements de la democràcia directa i indirecta a l‘hora de decidir què vol ser i què vol fer per al seu futur: va votar la Constitució del 78, l’Estatut del 79 i recentment l’Estatut del 2006, un Estatut que no és pas un fracàs col•lectiu; en tot cas, serà el fracàs dels qui s’hi van oposar, però no van aconseguir prous vots. Ha estat un Estatut que ara cal desplegar i que és la prioritat dels nostres responsables polítics.
No hem de confondre la ciutadania amb falsos debats. Quan parlem del dret a decidir, què vol dir? De vegades, cadascú vol dir una cosa diferent i moltes vegades s’està amagant una opció legítima, però que potser caldria que s’expressés més clarament, de si es vol seguir o no amb Espanya.
Catalunya no és independent, sobretot perquè els catalans i les catalanes mai han donat un suport majoritari als partits que es declaren en favor de la independència. Quan Catalunya ha decidit lliurement ho ha fet per opcions que no tenen la independència en el seu horitzó.
Nosaltres com a socialistes, ja ho saben, estem pel catalanisme federalista. Un projecte que té voluntat de sumar la majoria d’aquells que se senten catalans, catalans i espanyols que no volen fer d’aquests diferents graus d'identitat un element de conflicte i de divisió. La majoria de catalans defensen l'autogovern de Catalunya però dins del marc espanyol. El nostre projecte està pel desenvolupament de l'Estatut del 2006 i per l'evolució de les autonomies cap a un Estat federal.
D’altra banda, també pensem que recolzar un acte d’aquestes característiques, que seria recolzar un acte d’una determinada opció política, legítima, no ens sembla que les institucions hi hàgim de donar suport. No creiem, doncs, que s'hagi de portar aquesta proposta aquí, tot i que si es manté, no en donarem suport.


El senyor Xavier Safont-Tria comença afirmant que s’han expressat algunes coses que no responen a la realitat.
El Sr. Mojedano ha dit que volíem parlar en nom d’un poble: res més lluny de la realitat. El que volem senzillament és preguntar al poble i que el poble decideixi i, per ell mateix, digui què vol. No volem nosaltres dir què s’ha de fer. El que passa és que a dia d’avui no tenim aquest dret a exercir democràticament la decisió de què volem ser. Això és el que reclamem.
Segurament m’he explicat malament quan feia aquesta comparació amb els ciutadans com a regidors. El que volia dir era que a l’hora de posicionar-nos com a partit escoltem els ciutadans que ens voten, els nostres electors, i ens n'adonarem que a les files de molts partits que no són independentistes i hi ha molta gent que sí votaria a favor de la independència, i cada dia són més, independentment del partit on estiguin emmarcats.
Sr. Mojedano, nosaltres no estem obsessionats amb la independència. Nosaltres estem obsessionats amb què aquest país avanci i tenim clar que per a modernitzar-lo, fer-lo democràtic i fer-lo lliure també cal aprofundir en qüestions com el dret a decidir i l’autodeterminació. Som conscients que si no tenim una eina política i econòmica per fer d’aquest país el que volem: capdavanter, modern… si no tenim la clau i el duro difícilment ho aconseguirem.
No volem un estat per controlar més. El que volem és ser, i el que no volem és estar mantenint dues administracions, un Estat espanyol que es dedica a fer-nos la punyeta i un altre Govern autonòmic que no té recursos però que sí que té tot un seguit de despeses. Volem un Govern català federat amb la resta del món. No volem fronteres per dividir més la gent, senzillament volem administrar els nostres recursos.
I, Sr. Mojedano, això de la tribu… és fer un lleig a tot un munt de països que en els últims anys s'han independitzat i que no estan anant cap a la tribu: Portugal mateix és una nació que es va independitzar i encara no van vestits en plan tribu. Estem reclamant una cosa que no hi ha cap país del món que hi hagi renunciat, i per alguna cosa serà.

 

El senyor Francesc Teixidó manifesta que cada grup polític defensa la seva opció. Amb una situació com l’actual de crisi i d’impagament d’hipoteques, etc., cadascú defensa la seva opció. Per a nosaltres seria millor poder decidir lliurement sobre nosaltres i disposar d’un millor recurs, tant econòmic com estratègic per al país.
Dit això, cada partit té el seu programa i la seva visió de país, l'única cosa que es pretén amb aquesta iniciativa és que aquestes visions de país puguin competir lliurement en un àmbit de sol•licitud, autorització, de poder preguntar el que demanem en aquesta proposta de resolució.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 10, corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Abstencions: 2, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.

 


5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER LA SUSPENSIÓ DE L’EXPULSIÓ DE SIS ESTUDIANTS DE LA UAB ARRAN DE LES PROTESTES CONTRA L’APLICACIÓ DEL PLA BOLONYA.

Abans de començar el debat sobre aquest punt, el Sr. Alcalde informa que acaba de repartir als regidors un comunicat que ha enviat la rectora de la UAB, assabentada que anava a debatre’s aquest tema en el Ple de l’Ajuntament de Mataró, posicionant o explicant les raons del rectorat i la pròpia universitat sobre el particular.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“En el context de la lluita contra l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (conegut com a Pla Bolonya) i en el cas concret de l’aprovació dels graus de la Facultat de Lletres i Filosofia de la UAB sota aquest nou model, els dies 29 i 30 de maig es van produir protestes contra aquest nou pla i la manca de transparència i les greus irregularitats que es produïen en el procés.

Aquestes reclamacions, totalment pacífiques, van motivar l’obertura d’uns expedients que es van incoar a 31 alumnes de la UAB. El mes de novembre de 2008 es va conèixer la resolució d’aquests expedients pels quals s’expulsava de la UAB sis dels estudiants que van participar en les protestes.

El procés jurídic administratiu ha estat ple de greus irregularitats com l’arbitrària selecció dels alumnes expulsats, l’ús d’un Reglament franquista (de 1954) per determinar els càrrecs i aplicar les penes, l’obertura d’expedients a estudiants que ni tan sols eren presents aquell dia a la UAB, l’acusació de “delictes” tals com “falta d’honradesa respecte de la institució acadèmica”, “envair l’espai vital del Rector”, “manifestacions en contra de l’ordre”, etc., més propis d’una altra època que no pas d’una democràcia.

D’altra banda, la UAB ha obert un procés judicial per les vies civil i penal que pot acabar amb penes de fins a 3 anys de presó per a 15 estudiants sota l’acusació de desordres públics.

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple l’adopció dels acords següents:

1. Manifestar el suport als sis expulsats de la UAB.

2. Demanar a la Rectora de la UAB la suspensió de les expulsions.

3. Incitar la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa a obrir un període de reflexió i debat arran del conflicte que suposa l’aplicació de l’EEES i, per tant, a aturar-ne l’aplicació fins que no hi hagi un diàleg i una recerca del consens entre tots els estaments de la comunitat universitària.

4. Aconsellar a totes dues parts la recerca, a partir d’ara, de consensos així com d’altres maneres de resoldre els conflictes que no passin per la judicialització de la vida universitària i l’expulsió dels estudiants.

5. Comunicar a l’exrector de la UAB, Lluís Ferrer, i al seu equip, a l’actual Rectora, Ana Ripoll, i al seu equip, a la Comissionada d’Universitats, Blanca Palmada, i al Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, els acords presos, i comunicar-los als mitjans de comunicació locals.”

 

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, posiciona el vot del seu grup en contra de la proposta de resolució per considerar-la una ingerència en els afers universitaris.
La UAB, des del nostre punt de vista, com a entitat pública, garanteix tots els drets de llibertat d’expressió i de reunió, però cal recordar que el règim d’autonomia universitària dóna dret legítim a les universitats per actuar. En aquest sentit, la Generalitat ha participat en el procés des del punt de vista d’observadors i, fins i tot, han arribat a actuar com a mediadors, però naturalment sense poder per decidir, això li correspon a la UAB i a la justícia ordinària, doncs la decisió ha estat recorreguda pels estudiants.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia que el seu grup hi votarà en contra, per aspectes que ja ha ressaltat el regidor Teixidó, però també perquè algunes de les propostes d'acord que ens plantegen en data d’avui en realitat ja s’estan executant. El punt 3, en concret, respecte a obrir un període de reflexió ja s’està duent a terme, perquè el Consell Interuniversitari de Catalunya ja va aprovar el 3 de desembre passat fer tota aquesta tasca. Una institució com la UAB ha d'exercir les seves competències disciplinaries i allò que faci que els drets de tots els estudiants es puguin exercir.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, posiciona el vot del seu grup en contra la moció pels motius que ja s’han exposat.
La universitat, efectivament, en aplicació de la seva autonomia, va considerar que s’havia d’aplicar mesures disciplinàries a uns estudiants, que el que sí van fer va ser vulnerar els drets de la resta d’estudiants, cosa que la moció no sembla recordar.
D’altra banda, en tot cas, són els tribunals ordinaris qui dictaminaran en conseqüència.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, també posiciona el seu vot en contra de la moció, ja que consideren que una protesta com aquesta que es va viure en la universitat és una situació normal. Si els estudiants no estan d’acord amb el que s’està decidint tenen tot el dret de fer-ho, de la mateixa manera que tenen l’obligació de respectar aquells que no estan d’acord amb la protesta o ni saben per què s’està protestant.
El tema Bolonya és molt complex. És normal que això generi inquietud entre els joves i divisió entre el mateix professorat i, per tant, és un tema molt complicat.
Aquí el que passa és que les coses s’acaben barrejant. Aquí tenim el cas més flagrant, perquè estem parlant de 6 estudiants que malauradament, o potser víctimes d’un mal moment, es van sobrepassar en les seves accions.
Nosaltres no som ningú per jutjar-ho. Això ja ho han portat al jutge demanant la suspensió cautelar de l’expulsió, cosa que no ha estat admesa. Crec que hi ha proves molt clares i irrefutables dels fets. Aquests estudiants crec que han tingut un retorn de matrícules, per tant, poden continuar a qualsevol universitat i penso que no se’ls ha atropellat. En tot cas qui ha de jutjar-ho és la pròpia universitat i si ells creuen que s’han vulnerat els seus drets han de demanar justícia allà on calgui.
Des de l’Ajuntament de Mataró faríem un flac favor a la societat i als estudiants si ens dediquéssim a dir a uns i altres què han de fer.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el seu vot contra la proposta de resolució.
Ens consta que a la UAB es respecta el dret a la llibertat d’expressió, ens consta que hi ha hagut uns fets que no són inadmissibles, com ara la interrupció de classes i d’òrgans de govern; persones i béns agredits i danyats a la pròpia universitat, i que s'han instruït els expedients sota totes les garanties legals, cosa que han reconegut els processos judicials que han donat lloc als contenciosos que s’hi havia presentat.
Nomé queda respectar les decisions de la UAB, que es regeix sota el principi d’autonomia universitària, de la mateixa manera que tampoc admetríem una intromissió de la UAB en l’autonomia municipal. Aquests són uns principis que cal preservar.
Finalment, respecte a les accions administratives que s’han portat i als processos judicials en marxa.

 

El senyor Xavier Safont-Tria puntualitza que aquesta proposta no pretén inferir-se en l’autonomia de la UAB, que és evidentment legítima. El que aquí es fa és manifestar el suport als expulsats i demanar que aquestes expulsions s'aturin i es busqui un consens, que crec que ens convé a nosaltres també com a Ajuntament, per als nostres joves que hi estudien. En cap moment pretenem entrar dins l'autonomia que per dret té qualsevol universitat.

 


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Abstencions: Cap.

 


6 - MANIFEST QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta el Manifest següent :

“L’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, que regula el mercat dels materials pirotècnics de la comunitat europea, ha comportat que el Govern espanyol adoptés aquesta Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions de l’ús dels artificis pirotècnics, sense distingir entre ús privat i ús per a elements festius de cultura popular i tradicional. Aquest fet impedeix la participació dels Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc., en les processons, seguicis i actes festius.

Els materials pirotècnics són utilitzats als Països Catalans en les diferents manifestacions de la cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura catalana. Avui és manté viva aquesta tradició amb milers actes de foc anuals, en què participen centenars de grups de Diables, bèsties de foc i colles infantils. La vigència de la transposició de la Directiva Europea suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i, amb ells, la desaparició d’una tradició amb més de 800 anys d’història al darrere.

Ës per això que la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple l’adopció de l’acord següent:

Demana al Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol, com a òrgans competents, que estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals als Països Catalans mitjançant una regulació especifica en l’ús dels materials pirotècnics que garanteixi el desenvolupament correcte de les diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.”


El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que la Candidatura d’Unitat Popular ha donat resposta a una inquietud de les persones que participen en aquestes festes, perquè si aquesta nova Directiva s’apliqués es trobarien que les nostres principals festes estarien fora de la llei i creu oportú que es pugui esmenar. Expressa la satisfacció que aquesta proposta inicial s’hagi consensuat amb la resta dels grups municipals amb una nova proposta més completa i més específica amb la qual s’acabarà aprovant. Creu que satisfarà al conjunt de la ciutadania que viuen i participen de les festes, ja que la pólvora forma part important de la festa, que s’ha fet des de fa molts anys i tenim una manera pròpia de regular-ho i controlar-ho. Sí que s’han d’extremar les precaucions però el que no poden fer és deixar d’utilitzar una cosa tan dintre de les nostres festes.


El senyor Sergi Penedès, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, abans de presentar la proposta que ha estat consensuada per tots els grups municipals, matisa que és una Directiva Europea que afecta la ciutat de Mataró i que sabem que és d’obligat compliment. Però aquesta legislació europea té mecanismes per flexibilitzar les particularitats, les excepcions a l’hora de fer la transposició. Aquesta transposició, la inclusió a la normativa corresponent, correspon a cadascun dels estats. Si la transposició fos literal, que no és el cas, però de ser així representaria la desaparició automàtica de les colles infantils, dels Diables de la ciutat o la impossibilitat de celebrar correfocs, la directiva diu que ha d’haver una distància de 15 metres per a qualsevol acte amb foc. La directiva ha d’estar publicada al gener de 2010 i l’entrada en vigor seria pel juliol de 2010, per tant ens queda un any perquè aquesta transposició es pugui fer correctament i negociar amb l’òrgan competent de l’Estat espanyol aquestes particularitats i d’això depèn “Les Santes del 2010”.
Per tot això seguidament passar a llegir la proposta conjunta següent :
“L’any 2007, les institucions europees tiraven endavant la Directiva 2007/23/CE sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics, amb l’objectiu de regular-ne la fabricació, l’emmagatzematge i el seu ús professional o recreatiu.
Precisament pel que fa a aquest ús recreatiu, s’estableixen determinades regulacions que poden suposar limitacions a les activitats desenvolupades per les entitats vinculades al foc al nostre país.
Malgrat que la directiva encara ha de ser transposada pels estats membres per tal de poder ser aplicable al seu territori, i que existeix un termini de tres anys per posar-la en pràctica, hi ha moltes preocupacions sobre el fet que els continguts de la Directiva, tal i com es troba plantejada, puguin suposar una amenaça per a la continuïtat de l’activitat de les colles de foc tal com la coneixem avui dia.

Atès que les diferents expressions de la cultura popular i tradicional arreu de Catalunya formen part del nostre patrimoni cultural immaterial, aquell que segons la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de Nacions Unides, es composa de les “pràctiques, representacions, expressions, coneixements, habilitats –així com els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que s’hi associen- els quals les comunitats, els grups, i en alguns casos les persones individuals, identifiquen com a part de la seva herència.”

Atès que els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV.

Atès que a banda de les actuacions dutes a terme des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la seva col•laboració amb el Govern de l’Estat espanyol per a la transposició de la directiva, els municipis també tenen un important paper en el suport a les entitats de cultura tradicional i popular que fan ús del foc i la pirotècnia.

Per tot l’exposat es proposen els acords següents

Primer. Manifestar i reiterar el nostre compromís amb la promoció i el suport a les manifestacions de cultura popular tradicional catalana i de caire creatiu, des de la perspectiva de defensa del nostre patrimoni, element cabdal de la identitat de la ciutat, factor de cohesió social, i mecanisme de diàleg intercultural.

Segon. Demanar al govern de la Generalitat mitjançant les negociacions que porti a terme amb el Govern Espanyol com a òrgan competent, que estableixi les mesures legislatives oportunes que preservin el caràcter singular de les manifestacions de cultura popular tradicional catalana i creativa, mitjançant una regulació específica de l’ús dels materials pirotècnics que garanteixin les expressivitats festives d’aquells grups i entitats de la cultura popular amb pólvora i de les seves corresponents colles infantils, a l’hora de transposar la citada directiva europea 2007/23/CE de 23 de maig.

Tercer.- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que convoqui una jornada de treball amb els representants del municipalisme i els grups de cultura popular, mitjançant les corresponents agrupacions o federacions afectades per la normativa per informar, avaluar i concretar les propostes que garanteixin l’objectiu d’aquesta moció.
Quart. Iniciar els tràmits per la declaració de les manifestacions de la cultura popular tradicional catalana vinculades al foc (i entre elles, els correfocs) com a element del patrimoni cultural immaterial local.

Cinquè. Comunicar aquesta resolució a totes les colles de foc de la ciutat de Mataró, així com mantenir-les puntualment informades sobre el desenvolupament i els avenços d’aquestes negociacions.

Sisè.- Traslladar aquests acords al Govern de l’Estat espanyol, als Grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, als Grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la FMC i a l’ACMC, a les agrupacions, federacions i coordinadores de cultura popular afectades per la directiva, així com a l’Ajuntament de Berga.”

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, ressalta que als que ens agrada la pólvora no estem segurs que a menys de 15 metres en poguéssim sentir l’olor. D’altra banda, després del reciclatge de vestits que fem per Les Santes no tenir la Momerota tirant-nos foc no seria el mateix, i poca conyeta que ens hi juguem la banyeta. És a dir, la Momeroteta és el planter de la Momerota i si no la cuidem no tindrem Momerota i no tindrem banyeta, que fa les delícies dels regidors i de les festes de Les Santes.


El senyor Sergi Penedès, mantenint el to, constata que de vegades les tradicions de la tribu són importants.


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que són importants sobretot quan la tribu sap evolucionar i adaptar noves tradicions. Som un exemple prou reeixit en aquest tema, perquè teníem una cultura del foc limitadeta i n’hem fet un element importantíssim de la festa major. Festa major no com a espectacle, sinó com a participació, perquè tots els ciutadans se la fan seva i els protagonistes són les colles i les colles de foc.
Per tant, reivindicar això em sembla que és prou important i seriós, perquè les colles de foc han estat, són i continuaran sent un moviment d’integració molt important en aquest país. Hem de guanyar la batalla de la pólvora, d’una pólvora que ens serveix per fer la festa, no per a matar ningú.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).


7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS CONDEMNANT LA VIOLÈNCIA XENÒFOBA EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :
“L’esport en tota societat, esdevé un factor i un element d’integració. La seva pràctica constitueix una eina bàsica en la socialització de les persones. La transmissió de valors que fomenta, tals com la solidaritat, el treball en equip o l’esperit de superació entre d’altres, és una eina molt important per a assolir una societat cohesionada.

El passat dissabte dia 10 de gener, durant la celebració d’un partit de futbol entre el Club Atlètic Rosario Central de Catalunya i el Bada Bing, van tenir lloc uns fets lamentables.

Set jugadors del C.A Rosario Central, el president de la institució, la secretària i el director tècnic van ser atacats violentament per jugadors i simpatitzants de l’equip Bada Bing -primer amb insults i amenaces de caire racista i després agredint-los amb pals i altres objectes-, i van haver de ser evacuats a urgències amb traumatismes de diversa consideració.

El futbol és un esport de masses i és per a molts infants i joves que el practiquen, un instrument de formació. En concret, el C.A. Rosario Central és un equip on hi conviuen set nacionalitats diferents, la major part d’ells de procedència llatinoamericana, la qual cosa demostra que també és un espai d’integració i de convivència.

Tot i que aquests fets esdevenen aïllats, i no són una pràctica quotidiana en l’àmbit esportiu, cal continuar treballant per evitar que succeeixin. Des de les administracions i les institucions és necessari el compromís per allunyar la violència xenòfoba i la intolerància en la pràctica esportiva, per què continuï sent un espai de socialització, de formació i de transmissió de valors.

Mataró ha expressat aquest compromís en el Manifest Cívic que la ciutadania, les entitats i les institucions de la ciutat de Mataró han signat, i a on s’expressa de manera clara que cal “vetllar perquè la formació esportiva incorpori valors educatius, de respecte i de solidaritat tant en la pràctica de l'esport com en programes i serveis esportius. I també pel comportament cívic en les instal•lacions esportives”.

Per tots aquests motius, es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Expressar el nostre rebuig i condemna cap a l'agressió de què va ser objecte el Club Atlètic Rosario Central de Catalunya, la qual cosa és un atemptat a la finalitat cívica de la pràctica esportiva i a la convivència, i mostrar el nostre suport cap a les víctimes d'aquest atac.

Segon.- Adquirir el compromís a seguir desenvolupant les accions necessàries, juntament amb les entitats esportives adients, que permetin defensar i garantir el dret efectiu a l'esport de manera pacífica i en condicions adequades, com a element transmissor de valors tan importants com la solidaritat, la cooperació i el respecte, entre d'altres.

Tercer.- Transmetre aquests acords al Club Atlètic Rosario Central de Catalunya, a la Federació Catalana de Futbol i a tots els clubs de futbol de la ciutat.”


El senyor Ivan Pera, regidor del grup municipal Socialista, agraeix al grup de CiU haver acceptat les propostes que des del Govern s’han incorporat a la moció, i que aquesta sigui una moció conjunta per a tots els grups.
Mataró és una ciutat que està en contra de la violència. La violència per les raons que siguin i en l’espai on es dugui a terme, tant públic com privat. Volem una ciutat de persones lliures, cosa que s'aconsegueix amb el respecte vers l'altre, tenint molt clara la importància d’una bona convivència i estabint els camins necessaris per canalitzar i resoldre els conflictes que sorgeixen en tota ciutat. Així ho ha expressat la ciutat en diverses ocasions i també en el Manifest cívic que s’està elaborant, un manifest que també parla del civisme en l’esport, i és que no deixarem que els camps de joc es converteixin en camps de batalla.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).


8 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL PEATGE A LA C-32.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

“Són freqüents les demandes d’eliminació dels peatges a Catalunya i ho són també les demandes, que almenys aquells habitants que siguin residents de zones on estan sotmeses als peatges, aquests, com a mínim puguin gaudir de certs avantatges, com pot ser els descomptes en els peatges.

Són molts els habitants dels municipis de la comarca del Maresme, que es desplacen diàriament amb cotxe i que han de passar per la C-32 per anar a treballar. Sovint el transport públic, per desgracia, no és una garantia de rapidesa i eficàcia i alguns ciutadans i ciutadanes no tenen una altra alternativa que haver d’agafar el cotxe per fer desplaçaments.

Estem davant d’una situació generalitzada de crisi econòmica, i des de les administracions cal treballar perquè els ciutadans no vegin repercutida aquesta crisi en la seva economia familiar i del dia a dia.

Recentment, el govern de la Generalitat ha procedit a un augment dels preus públics, entre els quals hi ha també els peatges. Aquests han augmentat un 4,6%, lluny doncs d’eliminar-se.

En relació als antecedents exposats, més enllà dels acords que es puguin en matèria de mobilitat i infrastructures al Maresme, els sotasignants proposem al ple l’adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Sol•licitar al govern de la Generalitat que apliqui bonificacions, subvencions o descomptes en els peatges de la C-32 del Maresme, a aquelles persones residents als municipis de la comarca.

Segon.- Comunicar l’adopció d’aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al Consell Comarcal del Maresme, i a les entitats municipalistes de Catalunya (FMC i ACM). “

 


El Sr. Mora conclou que aquesta proposta pretenia ser aprovada avui per tots els grups. He de dir, però, que aquest matí he rebut la trucada de l’Alcalde, a qui agraeixo el fet que m'hagi comunicat que el tema s'està discutint i, per tant, en funció de la seva comunicació, nosaltres no tindríem cap inconvenient a deixar la proposta sobre la taula.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que es va crear una comissió en el Consell d'Alcaldes de la comarca en què hi havia un representant de cadascun dels grups polítics; en aquest cas, hi havia representació del Partit Socialista, del Partit Popular, de Convergència i Unió, d'Esquerra Republicana de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya-Verds/Esquerra Unida i Alternativa, per tal d'impulsar davant de la Generalitat tota la qüestió que fa referència a la mobilitat del Maresme.
En aquest moment tenim ja un primer document que s’està treballant, a partir d’una proposta que ha fet el Secretari General de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Manel Nadal. Hem tingut ja un parell de reunions amb el president del Consell Comarcal i el Sr. Nadal, i jo diria que estem en una fase molt avançada de resolució d’aquesta situació. Encara hi ha discrepàncies entre els grups polítics sobre com s’ha d’articular la mobilitat a la comarca, però em sembla que hi ha una voluntat manifesta per part de tots de no perdre massa més temps en la discussió i poder avançar en algun dels eixos que hi ha sobre la taula.
Entre d’altres, hi havia també la qüestió de l’alternativa o no a la N-II, com ha de ser, per on ha de passar... Saben també que s’ha avançat amb la voluntat del Ministerio de Fomento de transferir aquesta via a la Generalitat i dotar-la amb un fons de 400 milions d'euros per a la seva reconversió. Estem en una discussió que és potent i important, que s’està treballant a partir de projectes per part de la Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal.
Però també s’avança amb una clara voluntat de millora del transport públic, tant del ferroviari, com de línies d’autobusos. L’anunci ja que en pocs mesos tindrem un carril bus des de Montgat fins a l’entrada a Barcelona per facilitar-hi l’entrada.
També s’està avançant en la política de peatges, partint d’una qüestió clara: som la gent que fa més temps que paguem peatges a Espanya i que això ja arriba a un moment que comença a cansar d'una manera molt important. Per tant, la necessitat que hi hagi canvis beneficiant els habitants de la comarca que han de fer servir l'autopista, mentre, al menys, no hi hagi una alternativa suficient i segura quotidiana.
També una qüestió que no és petita i que és demanar a la Generalitat de Catalunya finançament suficient per transformar l’actual N-II el dia que deixi de ser-ho per una via urbana. Això requereix unes inversions molt fortes per a la construcció de rotondes... a Mataró n'hem fet algun tros i el resultat ha estat òptim.
Hi ha un ampli marc de consens en la comissió malgrat les discrepàncies, però crec que aquest tema el podrem tirar endavant. És més, aquest mes de febrer penso que podrem endegar algun pas important que ja comentarem.
Per tant, jo també agraeixo al Sr. Mora que hagi deixat aquesta proposta sobre la taula. Es deixa, doncs, sobre la taula, i CiU tindrà el dret de recuperar-la en el moment que cregui oportú.

 


DICTÀMENS

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Innovació i Promoció de Ciutat-

9 - MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DE L’ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL PARC TECNOCAMPUS MATARÓ.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“L’Ajuntament Ple en sessió celebrada el dia 11 de desembre de 2006 creà l’entitat pública empresarial PARC TECNOCAMPUS MATARÓ, (en endavant EPEL Parc TCM) i aprovà els seus estatuts, publicats en el Butlletí oficial de la província de Barcelona en data 14/12/2006.

El Consell d’administració de l’EPEL Parc TCM, en sessió celebrada el 22 de desembre de 2008 va acordar modificar els seus estatuts i elevar al Ple de l’Ajuntament de Mataró la seva aprovació definitiva.

Les modificacions acordades afecten als següents extrems:

1. Article 3 dels estatuts: domicili social
2. Article 9.7) dels estatuts: Funcions del Consell d’administració: aprovació de la formalització de contractes i convenis

En quan al domicili social, els estatuts fixen aquest al carrer Pablo Iglesias núm. 63, local 16 de Mataró, a on es va instal•lar inicialment la seu de l’entitat. Però actualment l’entitat pública empresarial ha traslladat les seves oficines a l’edifici del c. Vallveric, 83-93 de Mataró, motiu pel qual convé actualitzar el redactat de l’article 3 del estatuts perquè contempli el domicili social actual.

Pel que fa a l’article 9.7) dels estatuts, aquest estableix la necessitat d’autorització prèvia de l’Àrea de Serveis Centrals per la celebració de contractes d’obres a partir de 5.923.000 euros i per contractes de consultoria i assistència i serveis relacionats amb l’anterior a partir de 236.000 euros.

L’autorització de l’àrea prevista en aquest article deixa de tenir sentit pels següents motius:

- Per una banda l’acord de Ple d’11 de desembre de 2006 de constitució de l’entitat pública empresarial, va establir en el seu punt segon la seva adscripció a l’Àrea de Serveis Centrals i Planificació. Posteriorment, per decret d’alcaldia núm. 1211/2008, de 7 de febrer, ratificat pel ple de 4 de desembre de 2008 es va adscriure l’EPEL Parc TCM a l’Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat.

- No obstant això, el mateix acord de ple de constitució de l’EPEL Parc TCM estableix que no es requerirà especial autorització de l’àrea per la celebració de tota mena de contractes per part de Parc TCM, a excepció de les limitacions que per Llei es puguin establir. Per tant, en virtut d’aquest acord resta exclosa de l’obtenció de l’autorització especial i conseqüentment es pot deixar sense efectes el punt i seguit de l’article 9è.7) dels estatuts.

- Per altra banda, el mateix Consell d’administració de 22 de desembre de 2008 va aprovar les normes internes de compres i contractació que regulen el procediment adaptat als principis i criteris establerts a la Llei de Contractes del Sector Públic.

Vist que l’article 85.bis de la Llei 7/1985 de règim local estableix la competència del Ple municipal per l’aprovació dels estatuts de l’entitat pública empresarial.

Vist l’article 9è.4) dels estatuts que atribueix al Consell d’administració proposar i elevar al Ple de l’Ajuntament de Mataró la modificació dels estatuts de l’entitat.

Vist l’acord de Ple de 11 de desembre de 2006 de constitució de l’EPEL Parc TCM.

Per tot l’exposat, la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, PROPOSA al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar definitivament la modificació dels estatuts de l’Entitat pública empresarial Parc Tecnocampus, aprovada inicialment pel seu Consell d’administració el 22 de desembre de 2008, en el següent sentit:

1. Modificar l’article 3 que queda redactat com segueix:
“Domicili: El domicili de l’entitat està situat al carrer Vallveric, 83-93 de Mataró. Es podrà acordar el trasllat del domicili, i es podran establir les delegacions, oficines, centres o dependències que es considerin necessàries per a l’exercici de les funcions de l’entitat. L’òrgan competent per determinar el trasllat i la modificació, ampliació o supressió de centres descentralitzats serà el Consell d’Administració.”

2. Modificar l’article 9.7) que queda redactat com segueix:

“9.7) Aprovar la formalització de contractes i convenis els imports dels quals siguin superiors a tres-cents mil (300.000) euros.”

Segon.- Publicar el text íntegre dels estatuts en el Butlletí oficial de la província, i un cop l’anunci surti publicat, publicar al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya

Tercer.- Comunicar aquest acord a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.”

 

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

 


10 - APROVACIÓ DE L’ACORD PEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I L’OCUPACIÓ DEL MARESME.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Actualment l’elaboració de plans d’actuació i la programació de les polítiques actives d’ocupació al Maresme descansen sobre dues estructures, per una banda l’acord marc del Pacte Territorial per l’Ocupació del Maresme, sota la coordinació del Consell Comarcal del Maresme, i per l’altre el Pacte local per l’ocupació de Mataró, sota la coordinació de l’IMPEM.

Per una banda el Consell Comarcal del Maresme a l’any 2000 signa el seu primer Pacte Territorial per l’Ocupació del Maresme en el que hi participen els 30 ajuntaments del Maresme, (excepte Mataró amb un Pacte propi), el Consell Comarcal del Maresme les organitzacions sindicals UGT i CCOO i les organitzacions empresarials FAGEM i PIMEC-SEFES.

D’altre banda, el Pacte Local per l’Ocupació a Mataró que neix a l’any 1998, hi participen l’Ajuntament de Mataró, UGT, CCOO, Federació d’Associacions i Gremis de Mataró i Comarca.

Des de les hores s’han signat tres pactes, el darrer amb una vigència 2004 a 2007.

Fins ara aquests eren els instruments que articulaven les directrius i estratègies d’ocupació i al mateix temps gestionaven les sol•licituds de subvencions a la Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i a altres administracions.

Ambdós pactes s’han prorrogat durant l’any 2008 amb la finalitat de definir un nou model d’actuació conjunt que aplegaria inicialment tots el municipis de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme, l’IMPEM, i els agents socioeconòmics: entitats representants dels treballadors i dels empresaris. Per tant, la consecució d’un sol pacte a nivell comarcal.

Seguint les directrius donades pel Servei d’Ocupació de Catalunya que introdueix noves condicions i una nova estructura de convocatòria per concedir subvencions per accions de desenvolupament local, es decideix iniciar els treballs de forma concerta entre el Consell Comarcal i l’IMPEM per tal de fer una projecció a partir de la creació d’un nou ens de coordinació i proposar objectius operatius coherents amb la nova realitat d’àmbit territorial.

A partir del compromís de fusionar les dues estructures, es redacta l’Acord pel Desenvolupament Econòmic i l’Ocupació del Maresme que estableix com objectius generals, treballar de forma conjunta i consensuada per detectar les necessitats, coordinar i planificar les corresponents polítiques per assolir una major eficàcia de gestió i optimització de recursos, per tal de millorar la qualitat de l’ocupació i augmentar la competitivitat de l’economia en l’àmbit territorial.

A més dels objectius generals, el document recull els següents objectius específics

1.Facilitar l’emergència de projectes innovadors i d’impacte territorial, generadors de coneixements i d’ocupació.

2.Ordenar racionalment les politiques de desenvolupament econòmic del territori d’influència (Comarca del Maresme).

3.Aprofitar i augmentar les sinèrgies existents per fomentar l’ocupació i l’esperit empresarial, donar suport a la innovació i qualificació del capital humà.

4.Oferir coordinació i assistència tècnica als programes i iniciatives per al desenvolupament local, a partir d’una programació i gestió concertada en el territori.

L’acord contempla les següents línies estratègiques del Pacte Local de Mataró i del Pacte Territorial del Maresme definides a la programació 2008-2011 del projecte REPTE que es van presentar al setembre de 2007 a la Diputació de Barcelona:

Línia 1: Coordinar el disseny per al desenvolupament econòmic i l’ocupació del Maresme per millorar els nivells de cooperació local, comarcal i supracomarcal, liderar projectes de desenvolupament estratègic sostenibles i proactius per al conjunt del territori.
Línia 2: Fomentar l’esperit empresarial i la creació d’empreses. Millorar l’adaptabilitat de les empreses, el personal i l’empresariat. Promoure l’economia social i l’autoocupació.
Línia 3: Impulsar mesures actives per millorar la qualitat de l’ocupació i augmentar l’ocupabilitat de les persones.
Línia 4: Afavorir la igualtat d’oportunitats i fomentar el mercat laboral inclusiu.
Línia 5: Augmentar i millorar la capacitació del capital humà. Fomentar l’orientació i la formació al llarg de tota la vida.
Línia 6: Adaptar el territori i les infraestructures al model de desenvolupament econòmic sostenible.
Línia 7: Donar suport a la innovació tecnològica, la recerca i el desenvolupament (trinomi i+d+i) i al nou model econòmic basat en el coneixement.
Línia 8: Potenciar els sectors econòmics emergents i acompanyar als sectors tradicionals en la seva transformació en pro d’una major diversificació de l’economia territorial.
Línia 9: Promocionar la Comarca del Maresme a l’exterior i crear factors d’atractivitat per tal de potenciar la seva activitat econòmica.
Línia 10: Millorar la projecció internacional de les empreses de la comarca, atreure inversors, afavorir el finançament i fomentar les exportacions.
Línia 11: Adaptar les administracions locals i comarcals a la nova visió estratègica i al nou model de desenvolupament econòmic sostenible.


En quan els òrgans de decisió i gestió de l’acord, es configura a través del plenari, presidència i vicepresidència, comissió executiva, comissió tècnica i altres formes de participació

L’entrada en vigor s’estableix des de la data de la seva signatura, amb vigència indefinida fins que les parts acordin el contrari.


Per tot el que s'ha exposat, es PROPOSA al Ple de l'Ajuntament, l'adopció dels següents ACORDS:


Primer.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Mataró en l’ Acord pel Desenvolupament Econòmic i l’Ocupació del Maresme

Segon.- Facultar a l’Alcalde per la signatura d’aquest document.

Tercer.- Notificar aquesta resolució a les persones interessades.”

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que aquest tema és esfereïdor, no ja perquè en els mitjans de comunicació es poden veure les xifres globals d’aquest autèntic drama que viu el país, sinó perquè, a nivell personal, es viuen diàriament situacions de coneguts i de no tan coneguts, que t’expliquen que han perdut el lloc de treball i no saben com afrontar el futur, ni tan sols el present. Quan es parla d’aquestes qüestions, t’has d’imbuir d’una certa responsabilitat i és aquesta responsabilitat la que, més enllà de què donem el vot favorable a aquest dictamen, ens fa intervenir, perquè es poden fer coses. Hem dit que els municipis, en el marc d’aquesta economia global i com a conseqüència d’aquesta globalitat, són territoris d’oportunitats, sobretot si saben tenir una influència en l’entorn i tenir la capacitat de gestionar bé les oportunitats que aquest entorn ofereix. Per tant, és difícil votar en contra d’un document així. Al Consell Comarcal s’ha votat a favor.
Però la realitat del carrer és la que és, i quan un parla amb la gent, la sensació és que s’estan fent polítiques de manual. Està molt bé tot això de polítiques d’intencions: impulsar, coordinar, recolzar..., això està molt bé, però, al final, el que defineix la gran diferència que els municipis siguin capaços de generar riquesa i llocs de treball és l’acció, la capacitat d’actuar. I això és el que els ciutadans ens demanen ara. Ens demanen que s’acabin les paraules i tirar endavant projectes que siguin capaços de generar llocs de treball. Estic d’acord que el Tecnocampus és una oportunitat, si sabem tirar-lo bé endavant i donar-li el contingut adequat, com ho és també, el Projecte Marítim, que s’emmarquen en un procés de reflexió i de generació d’idees essencial dins del PDES.
Fent balanç de la situació de l’ocupació a Mataró, del que ha estat el Pla Local d’Ocupació, no podem sentir-nos gaire satisfets. Hi ha d’haver una estratègia de territori al darrere i no només una estratègia econòmica, sinó una estratègia transversal de coneixement, de cultura, d’infraestructures. Ja hi ha una voluntat de tots de reflexionar sobre aquestes qüestions, de la universitat, millorar també la participació ciutadana... Però hi ha altres elements també que suposarien trencar alguns paradigmes, perquè, veient el dictamen que se’ns porta avui aquí, no puc sinó compartir-lo, però hem d’iniciar camins diferents. No ens ha de donar la sensació que estem signant un document que forma part de la manera habitual d’actuar i de reflexionar, sinó que hauríem de trencar alguns límits, obrir nous escenaris i noves mentalitats que, de vegades, no sabem obrir i tocar a fons els temes de l’educació, del paper que han jugat els canvis socials a la ciutat els darrers anys, com es pot aprofitar el tema de la immigració, quines habilitats ha de tenir la gent per aprofitar les oportunitats que han de venir, quins camins nous en la gestió hem d’afrontar, sobretot en millores de connexió amb el sector privat, a simplificar processos administratius que, de vegades, les administracions no estan disposades a tocar aquestes qüestions, de millorar la fiscalitat i, també, d’actuar amb visió de territori. Al final hem d’actuar. Hem de fer accions i polítiques que tinguin resultats.

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, constata que ja s’han esmentat moltes de les coses que un pensa veient un document d’aquestes característiques, entre d’altres coses, perquè ha passat ja pel Consell Comarcal. Coordinar, fomentar, impulsar, afavorir, augmentar, adaptar, donar suport, potenciar són termes que avui en política s’utilitzen molt i jo no dic que estiguin buits de contingut, perquè, quan adopten aquest contingut, és quan un els executa.
Nosaltres donarem suport a aquest procés perquè ens sembla que és un petit pas, però en el bon sentit. I esperem que, a la llarga, puguem treballar plegats per tirar endavant projectes tan importants. Perquè vostès parlen de l’agència, però l’agència no està aquí. És un tema respecte al qual haurem de veure quins són els objectius i fóra bo que ens poguéssim asseure en relació amb la proposta que Convergència i Unió té sobre la taula de l’Agència pel Desenvolupament, que podria servir de forma col•laborativa, perquè crec que no és el mateix que el que vostès plantegen.
Hi ha un altre tema que hauríem de tenir molt present, i és que tot aquell teixit empresarial, social, que crea riquesa, senti dir dels polítics que és necessari que el mantinguem, que el mimem, que en tinguem cura, que l’escoltem. Perquè, en aquests moments, més que mai, està patint molt i necessita que, a part de grans projectes de futur, que s’han de fer, també, mantinguem aquelles empreses que ens han portat fins aquí, que continuïn existint perquè continuïn tirant endavant. Sempre he dit que és més fàcil que una empresa que té 30 treballadors n’agafi 3 més que una que comença de zero, agafi el primer i el segon.
No obstant això, és un pas en la bona direcció i que és l’única sortida que ens queda, no a Mataró ni a la comarca, sinó al país, per defensar-nos i per sortir a competir en aquest món tan competitiu que tenim ara.


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recollint les darreres intervencions, s’afegeix a la sensació que a aquest acord li falta cos. Estan molt bé moltes coses que diu però, realment, tenim dubtes que això serveixi per superar situacions com l’actual de crisi profunda.
En primer lloc, dir que estem completament d’acord amb la fusió del que fins ara eren dos pactes. Esperem que això serveixi per crear sinergies i optimitzar molt més els recursos. S’ha comentat que érem pioners a l’hora tirar endavant iniciatives que ens haurien de portar a ser més competitius, a tenir més eficàcia, en aconseguir millor qualitat i quantitat en el tema de l’ocupació. D’acord, però hem d’anar més enllà i ser pioners en allò que és transcendental en aquests moments de crisi: poder entrar a la nafra profunda de les contradiccions que està provocant aquesta crisi. Nosaltres comencem a reclamar que la classe política, des dels ajuntaments fins als governs de dalt de tot, comencin a replantejar els models de finançament bancari, els models productius, els models de consum, els models de creixements urbanístics, els models energètics, els models econòmics. En definitiva, si no som capaços de replantejar això, ja podem ser molt competitius, ja podem tenir molt bona formació que, sí, ens servirà perquè no patim tant les crisis, però no aconseguirem superar situacions que, en definitiva, el que creen són desigualtats, injustícia i patiment. A mi em sorprèn com, d’una forma tan alegre, es parla que aquesta no serà l’última crisi, sinó que són cícliques i que acabem acceptant que això és així. Aquestes crisis deixen darrere seu molta gent marginada, moltes situacions desesperades de les que avui molts en som testimonis. Assumim que tenim un problema, no només de capacitat, sinó també del propi sistema i que o som capaços d’aprofundir-hi i veure les contraccions o no ens en sortirem.


La senyora Alícia Romero pregunta si algú sap quants diners es dediquen a les polítiques actives d’ocupació i a les polítiques de desenvolupament econòmic a la comarca. I respon: 14 milions d’euros. Són accions concretes que afecten als ciutadans i milloren la seva ocupabilitat, la seva formació, la seva capacitat d’emprendre. Fins ara ens hem coordinat poc. Segurament hem estat menys eficients del que ens agradaria. Doncs ara, el que diu aquest document és que aquests 14 milions d’euros els volem optimitzar, els volem racionalitzar, els volem planificar, els volem coordinar. Sí que sembla de sentit comú, però, de vegades, als territoris els costa arribar a aquests processos de maduresa. I els dic que el primer territori que arriba a aquest procés de maduresa és el Maresme. Penso que arribar aquí és molt important, perquè ens permetrà que els diners que arribin a la comarca estiguin ben utilitzats i ajudin i millorin l’ocupabilitat, la formació, la capacitat d’emprendre, la millora de la competitivitat de les empreses, etc.
És veritat que és un document de voluntats, d’intencions, que després es concreten en un annex que hi ha al Pla de Treball del 2009 que s’adapta molt bé a la situació econòmica actual, però després aquest acord no gestiona res perquè els gestors en el territori són cadascun dels municipis, els sindicats, la patronal, que desenvolupen aquestes accions que sumades són aquests 14 milions d’euros. L’Agència pel Desenvolupament Econòmic, que ja apareixia en el document del pla estratègic, s’ha de desenvolupar, n’hem d’establir els continguts, la fórmula jurídica durant aquest 2009. He dit que la Diputació, com a territori pioner, s’ha posat al nostre costat perquè una consultora ens ajudi a fer tot aquest procés i, evidentment, em sembla que ha de ser així, que ho consensuem entre tots. En el pacte hi hauran tots els municipis, hi hauran els agents socials i econòmics, però és un tema prou important perquè el puguem parlar, el puguem debatre i, finalment, fem una proposta amb la que tots ens hi sentim còmodes. Per tant, és un acord de voluntats que marca un inici d’un camí molt important, amb accions concretes, i amb la posta en marxa, aquest 2009, d’aquesta Agència que en un futur podrà gestionar algun d’aquests recursos que arriben a la comarca. Hem de treballar molt perquè la situació és molt difícil per a moltes persones, darrere de cada xifra hi ha una família, i això no ho podem oblidar. Hem de posar en marxa polítiques reactives i ser proactius.
Agraeixo el to i espero que, entre tots, puguem millorar la competitivitat del territori de la nostra comarca.


El senyor Xavier Safont-Tria comenta que està molt bé el que diu la Sra. Romero quan parla de que som capdavanters, d’acord. El que passa és que tenim uns serveis socials saturats a la comarca i encara no hem vist previsió de recursos per a tota aquesta allau de necessitats.
La intervenció és per puntualitzar que el nostre grup s’abstindrà en aquesta votació perquè no veiem clar que la representació sindical només estigui ens mans d’UGT i CCOO. Creiem que hi ha molta més riquesa sindical, que molt treballadors no estan representats i que s’hauria de contemplar aquesta realitat.

El senyor Joan Mora vol introduir un element. Em sembla que la regidora s’ha pres amb to de crítica la intervenció que fèiem. Jo el que li volia dir és que aquest oferiment que fa vostè de diàleg, nosaltres li acceptem però no ens col•loqui una consultora per davant. Tenim ganes de parlar amb vostè, de polític a polític, i intentar trobar solucions, perquè les consultores tots sabem que fan allò de tallar i enganxar, i crec que els polítics d’aquesta comarca hi podem trobar solucions.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.


11 - RESOLUCIÓ DEL RECURS D’ALÇADA INTERPOSAT PER CATALINA MUÑOZ NAGERA CONTRA EL DECRET DE LA PRESIDENTA DE L’IMPEM PER L’ATORGAMENT D’UNA SUBVENCIÓ PER A LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL ESTABLES A MATARÓ.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“La Sra. Catalina Muñoz Nagera, ha interposat dins de termini, recurs d’alçada contra el decret de la Presidenta de l’IMPEM de 2 de desembre de 2008 mitjançant la qual es resolt l’atorgament a favor de la recurrent de la quantitat de 340, 43 euros, en el marc de les subvencions destinades a fomentar la creació de llocs de treball estables en el municipi de Mataró.

Al•lega que les bases reguladores de la subvenció destinada a fomentar la creació de llocs de treball estable estableix en el seu article 5 que es subvencionarà amb la quantia mínima de 600.- euros per contracte acreditat, que l’import concedit de 340,43 euros no es correspon amb les bases per les quals es va convocar la subvenció, ni especifica de a on surt aquesta quantitat i demana que se li reconegui l’import de 1.200,00.- euros corresponent a 600,00 euros per 2 llocs de treball estables creats i acreditats en la seva sol•licitud.

Respecte aquestes al•legacions resulta que les bases reguladores per l’atorgament de subvencions destinades a fomentar la creació de llocs de treball estables, fixa en el seu article 5 la quantia màxima del programa de subvencions per l’any 2007 en 24.000,00 euros corresponent a la partida 322610 48900 del pressupost de l’IMPEM, essent doncs aquesta la quantia màxima de la que es podia disposar per aquesta convocatòria i que ha estat repartida entre les sol•licituds presentades, que reunien les condicions per ser beneficiaries, en funció dels punts adjudicats seguint el barem establert a l’article 6 de les bases reguladores.

Al respecte cal tenir en compte que les subvencions en tant i quan consisteix en una disposició gratuïta de fons públics, s’ha de regir segons els criteris i principis pressupostaris i en cap cas poden respondre a criteris de mera liberitat..

Les pretensions de la recurrent contravenen els principis d’eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics establerts a la Llei 38/2003 General de subvencions. En aquest sentit l’article 58 del Reglament de la Llei 38/2003 general de subvenciones estableix que la convocatòria fixarà necessàriament la quantia total màxima destinada a les subvencions convocades i els crèdits pressupostaris als quals s’imputen, sense que es puguin concedir subvencions per import superior a la quantia màxima fixada en la convocatòria.

D’acord amb el barem establert a l’article 6 de les bases reguladores l’evaluació de la sol•licitud de la recurrent obté una puntuació de 24 punts. De la suma dels punts atorgats a cadascuna de les empreses és de 1689 punts. Tenint en compte que per l’exercici 2007 es disposa a la partida pressupostària de l’ import de 23.971,66 euros, resulta que el preu del punt és de 14,18 euros. Per tant a la recurrent li correspon l’import de 340, 43 euros.

Vist el que estableix Llei 38/2003, General de subvencions, el Reial decret 887/2006, que aprova el Reglament de la Llei 38/2003 General de subvencions, elDecret 179/1995, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Per tot l’exposat, la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, PROPOSA al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

Primer.- Desestimar el recurs d’alçada interposat per la Sra. Catalina Muñoz Nagera, contra el decret de la Presidenta de l’IMPEM de 2 de desembre de 2008 mitjançant el qual es resolt l’atorgament a favor de la recurrent de la quantitat de 340, 43 euros, en el marc de les subvencions destinades a fomentar la creació de llocs de treball estables en el municipi de Mataró, pels motius exposats en la part expositiva d’aquesta resolució.

Segon.- Notificar la present resolució a les persones interessades.”

 

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, prenc la paraula per avançar el vot negatiu del seu grup en aquest punt de l’ordre del dia. Negatiu per dues raons: perquè vostès en comptes d’incentivar, desincentiven. Vostès venen fum i s’obliden de la lletra petita. Els fa memòria… Capgrós, 22 de novembre de 2007 “Les empreses locals que hagin contractat persones de forma indefinida es podran beneficiar d’unes bonificacions d’un mínim de 600 euros que concedirà l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM)”. Parlen d’un màxim de les subvencions però no parlen de la partida consignada, volen incentivar a les empreses però no els hi surten el números. Rectifiquin o siguin clars per evitar repetir-ho.

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que s’abstindrà en aquesta votació, perquè no discuteixen la correcció de l’informe jurídic, però és veritat que es van generar unes expectatives i la prova és el recurs aquest del que n’és una expressió. Es van presentar setanta i escaig empreses i la interpretació, probablement era un error de redacció, va ser que algunes persones van pensar que podrien accedir a una subvenció determinada que, al final, no ha estat així. Tenint en compte que aquestes empreses que s’han presentat han hagut de generar molta documentació, creiem que, tot plegat, no ha estat massa correcte i, per tant, ens hi abstindrem.


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, es queixa que aquesta resolució els sembla literalment una presa de pèl. Està en la línia d’aquestes polítiques socialistes que venen molt de fum, que sembla que es donen ajuts per tot, pels lloguers, per les empreses però, a l’hora de la veritat, quan es tracta de recollir els diners, ja veiem el que passa. Si es fan unes bases en les que es diu que es donaran 600 euros, perquè una empresa faci un contracte estable, i l’empresari ho fa comptant amb aquests 600 euros... que després els diguin que no, que s’ha presentat molta gent o que ara no tenen prou diners... Senyors, és impresentable, perquè la gent, al final, no us creurà. Si en lloc de 72 arriben a ser 500 empreses, com s’haurien pogut repartir tots aquests diners? Quants diners tocarien per empresa? No és la manera de fer les coses. Expliquem les coses tal com són i diem que tenim tants diners per repartir. Queda molt bé mediàticament parlar de 600 euros però siguem seriosos, si us plau.

 

A la senyora Alícia Romero li sap greu que els grups de l’oposició facin política a través dels mitjans de comunicació. Jo, en tot cas, llegiré la normativa que va aprovar el Consell de l’IMPEM, no pel Capgros.... La normativa reguladora de les subvencions diu: 600 euros per la contractació indefinida fins a un màxim de 24.000 euros, que és la partida destinada a això. Totes les subvencions del món determinen una quantia definida i fixa. Podem estar d’acord en què hi pot haver una interpretació millor o pitjor degut a què la redacció no és la millor. Ara bé, no em diguin que diem mentides, perquè ho diu: 600 euros, màxim 24.000 euros. Per tant, no volem enganyar ningú. El primer any ja ho vam fer i ens van sobrar molt recursos perquè només es van presentar 16 empreses i aquesta vegada hi ha hagut una allau d’ofertes. No n’hem pogut donar 600 euros, però ens alguns casos n’hem donat 340 euros, en d’altres han estat 500 euros. Em sembla que és millor això que no donar res. Pensin que és un esforç que fa l’Ajuntament de Mataró, perquè ni té competències per fer això, ni li pertoca, ni els recursos arriben per tot, i l’esforç és considerable i important. Si de les 72 empreses a qui hem donat aquest incentiu només n’hi ha una que ha fet un recurs d’alçada, entenc que hi ha un agraïment, malgrat la documentació que han presentar, perquè es facin aquest tipus de polítiques. Els hi agrairia que no facin política a través dels mitjans, perquè els mitjans fan la seva feina que és venir a les rodes de premsa, fer el titular que millor els convé per vendre diaris o revistes. Jo el que els demanaria és que es llegeixin les normatives que s’aproven, és el que val i és el que les empreses assumeixen. Accepto el possible error de redacció que pugui haver-hi però, si us plau, no ens diguin que venem fum i que som uns mentiders.

 

El senyor Pau Mojedano remarca que ha fet servir un to cordial. No li admeto que digui que fem política a través dels mitjans. En tot cas, hi ha una cosa pitjor que fer política a través dels mitjans, que és fer política de mitjans, que és el que fan vostès dedicant un milió llarg d’euros a l’any a la política de comunicació i que podrien dedicar, entre d’altres, a crear ocupació.

 

La senyora Carolina Soler per al•lusions sobre el tema dels mitjans de comunicació afirma que són vostès els menys adients per dir si fem política amb els mitjans de comunicació. Em sembla que vostès en són els primers. I quant a l’error del redactat, l’error és clar, vostès, en lloc de bonificar, sembla que penalitzen, i quan no arriben als números han de fer servir la calculadora, i a aquesta senyora li ha tocat menys del que vostès deien.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que abans de votar convé mirar la Llei de bases de règim local per veure quines són les competències de l’Ajuntament en aquests casos. I que igual veurem que no en té cap.
Per tant, l’esforç que estem fent és un esforç suplementari a altres polítiques que haurien de fer altres administracions del color que siguin. En tot cas, el que queda clar és que l’Ajuntament de Mataró està fent un esforç. Insuficient? Sí, perquè l’abastament de la crisi és prou fonda per prendre-s’ho molt seriosament. Per tant, estem fent un esforç que no ens correspon. Aquests 24.000 euros, els treu l’Ajuntament d’altres polítiques que sí que li corresponen i que hem d’atendre com podem.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

-Servei Llicències d’Activitats-

12 - APROVACIÓ DEL PLA DE SERVEIS DE TEMPORADA DE LES PLATGES DE MATARÓ DURANT L'ANY 2009.
La senyora Alícia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Davant la proximitat de la temporada estiuenca es fa necessari plantejar la dotació de serveis de temporada a la platja de Mataró i la normativa que els reguli.

VIST allò que disposa Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes, Reglament general pel desenvolupament i execució de la Llei esmentada Real Decret 1471/1989 d’1 de desembre, i el Decret 248/1993 de 28 de setembre sobre la redacció i aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels plans d'ús de temporada.


LA CONSELLERA DELEGADA D’INNOVACIÓ I PROMOCIÓ DE CIUTAT que subscriu, PROPOSA AL PLE DE L'AJUNTAMENT l'adopció del següent acord:
1) Aprovar la normativa reguladora de l'explotació dels serveis de temporada a la platja de Mataró, d'acord amb el text que s'acompanya.

2) Aprovar per a l'any 2009, la instal•lació de:

A) Quioscos de menjars i begudes: 6 mòduls de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.
B) Quioscos bar: 5 mòduls. 4 mòduls de 12,5 m2 + 37,5 m2 de terrassa i 1 mòdul de 8 m2 + 42 m2 de terrassa.
C) Terrasses de bar: 5 de 50 m2 com a màxim.
D) Lloguer de gandules: 7 zones amb una superfície de 20 m2.
E) Servei de biblioplatja: 1 mòdul de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.
F) Punt de venda de productes de bany: 1 mòdul de 8 m2.
G) Punt de lloguer de bicicletes: 1 mòdul amb una superfície de 20 m2.
H) Espai pel lloguer i emmagatzematge d’embarcacions de petita eslora: 1 mòdul amb una superfície de 20 m2.
I) Xarxes de voleibol: 6 xarxes. Camps de futbol: 2 camps. Cistelles bàsquet: 2.
J) Dutxes: 13.
K) Cadires de vigilància: 5.
L) Caseta sanitària: 1 mòdul de 6 x 2,40 m.
M) Punt d’informació turística: 1 mòdul amb unes dimensions mínimes de 2,22 m x 2,22 m.
N) Instal•lació de megafonia.
O) Pal de bandera de l’estat de la mar: 6.
P) Papereres: una per cada 50 metres aproximadament en totes les platges.
Q) Zona d’abalisament.
R) Passeres de fusta: 5.
S) Activitats culturals, lúdiques i esportives de promoció de l’espai de la platja, situades a les zones indicades al plànol corresponent.

3) Sol•licitar a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes, de la Generalitat de Catalunya, l'autorització per a l'ocupació del Domini Públic per tal de poder instal•lar els serveis de temporada, així com l'aprovació del Pla de serveis de temporada de les platges i del mar territorial de Mataró per a la temporada 2009.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot negatiu al Pla de Serveis de Temporada 2009, per un seguit de consideracions:
En primer lloc, en el ple passat del mes de setembre, arran de la desgràcia que va succeir a la platja de Mataró, CiU va realitzar un prec que es va acceptar pel Govern. En aquest prec s'acceptava que les mesures de prevenció de la campanya d'estiu fossin incloses de manera clara en el Pla de Serveis de Temporada que ara estem aprovant. Revisat el Pla, no hem trobat aquestes mesures, cosa que vol dir que vostès han incomplert el mandat del ple. Per tant, existeix un motiu molt clar per votar-hi en contra.
A més a més, sembla que tampoc, en aquests moments, ni tan sols se n’ha donat compte a la comissió informativa de Via Pública, i és ara que estem aprovant el Pla.
D’altra banda, CiU va realitzar també una al•legació en el PAM 2009 i vostè, Sra. Romero, ens va acceptar incloure en el Pla d’Usos que s’aprova avui la distribució del Servei de Vigilància i Socorrisme, sense que en aquest Pla que ens porta avui s’hi hagi inclòs absolutament res en relació amb l’any passat. Sí, té raó vostè. L'únic punt important que s'hi ha inclòs és el fet de la vigència d'aquest Pla durant tot l'any, amb la divisió entre temporada baixa, mitja i alta.
En relació amb l’accessibilitat, que vostè sap que n’hem parlat, l’any passat CiU es va queixar perquè no es contemplava l'accés a la platja per a persones amb disminució física. Sabem que l'estudi que fa la Diputació i que va servir per aprovar el Pla d’Accessibilitat el passat mes de gener no especifica en concreció el tema de l’accesibilitat, sinó que es basa en recomanacions. Però el cert és que a Mataró, ciutat amb platja, òbviament i tenint en compte que el Pla d’Accessibilitat de la ciutat es va aprovar el gener passat, hagués calgut un estudi molt més profund de l’accessibilitat a la platja. Vostè, molt amablement, ens informa que la planificació de les actuacions en aquesta matèria -em refereixo a l'accessibilitat- s'ha d'anar fent any rere any en cada exercici pressupostari, però entenem que hem perdut una oportunitat d’or per solucionar aquest tema realment. Per tant, aquestes raons que estem comentant ja són suficients per votar en contra de la proposta.
Però, a més, vull afegir un comentari puntual en relació al contingut del Pla:
En un moment donat es diu que existeixen X places d’aparcament a l'entorn de la platja i el Pg. Marítim. Evidentment aquestes places són absolutament insuficients. Si Mataró dóna la cara a la platja i al turisme, el que no té sentit és que aquest any i el passat existeixin exactament les mateixes places d'aparcament a l'entorn de la platja i Pg. Marítim. Nosaltres, al mes de juny, vam fer una proposta intentant que ens acceptessin el fet de convertir la zona d'IVECO-PEGASO en una zona d'aparcament que podia donar servei a la gent que venia de fora. Vostès no ens la van acceptar i vam perdre una oportunitat de tenir aquest tema més ben solucionat. I ara, amb aquest Pla, tornen a perdre aquesta oportunitat.
Per tot plegat, CiU hi votarà en contra.
 


El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que se sent bastant decebut veient aquest Pla d'Usos. L'objecte del Pla queda molt ben fixat en les primeres pàgines, que és fruit de la discussió de cada any: les instal•lacions que s'han de fer a la platja, etc. Però el que passa és que també l'objecte del Pla ha de ser mantenir uns serveis de qualitat per als usuaris, i nosaltres entenem que un dels primers paràmetres de qualitat ha de ser la seguretat. Ens sembla realment decebedor el fet que, amb tot el que vam arribar a parlar arran de l'infeliç fet que s'hi va produir a finals de l'estiu passat, no s’hagi fet l’esforç d’haver-nos traslladat la informació de quin seria el servei de vigilància concret, amb temps i efectius, que tindrem el proper estiu. Em sembla un error important, perquè nosaltres haguéssim votat a favor, com ja hem fet altres vegades, per exemple, amb el de l’any passat. I no hi ha cap problema.
Ara bé, penso que després del que vam discutir en la comissió informativa corresponent posterior a aquells fets, crec que ens mereixíem aquest detall d’haver-nos donat més detalladament, valgui la redundància, aquest servei i aquest horari abans de l’aprovació. Segurament ara no ens hi abstindríem i els hi votaríem favorablement, però el que farem serà abstenir-nos-hi.


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que aquest Pla també aporta millores, i que hi ha novetats que realment són d’agrair i que la CUP aplaudeix.
Però també hi ha mancances i coses que aquest grup no comparteix. Quan es parla de la venda ambulant, directament es diu que es prohibeix i nosaltres hauríem preferit que fos una activitat, si més no, regulada. Evidentment no es pot fer el que es vulgui, però es podria regular.
El nostre vot serà d’abstenció.


La senyora Alícia Romero creu que potser no s’ha explicat prou bé. Aquest Pla que aprovem avui és un Pla que regula els serveis de temporada de platja, és a dir, els serveis que muntem i desmuntem: els quioscs, el punt d’informació al visitant, el mòdul per vendre productes de bany... Aquests elements que no hi són durant tot l’any necessiten una regulació determinada. I és això el que ens demanen la Generalitat que aprovem. Per tant, podríem obviar la vigilància, la neteja... El que passa és que a més dels serveis de temporada que ha d’aprovar la Generalitat, també afegim per complementar tots aquells elements i aspectes que estem treballant en aquest espai del litoral, com vigilància, els horaris, la neteja... El que aquí aprovem únicament són les regulacions d’allò que instal•lem i desinstal•lem cada estiu i temporada de platja, i la resta d’informació hi figura per donar un caràcter més complet al document.
Per tant, com ja he dit abans, el regidor Batista portarà a una comissió informativa per detallar quin serà el servei de vigilància per a la platja en temporada mitja i alta. Això no ho aprova la Generalitat, això ho aprovarem nosaltres. I hi ha la voluntat del regidor que això es pugui consensuar.
Igual que l'accessibilitat. Les nostres platges sí que són accessibles. Hi ha unes recomanacions de la Diputació de Barcelona que nosaltres estudiarem i segurament anirem millorant, com molts altres aspectes: vam posar lavabos públics, hem intensificat la neteja... Per això estem a punt d'aconseguir la certificació de la Q de qualitat.
Quedi clar, doncs, que ara anirem concretant tots aquests altres aspectes. Que ningú pensi que allò que no està escrit és perquè no es farà.
El senyor Marcel Martinez reconeix que pot estar d'acord amb la Sra. Romero en què la Generalitat només regula el tema dels "xiringuitos". Però és que resulta que vostès ens van acceptar un prec al mes de setembre, un prec en què s’incloïa, dins del Pla d’Usos que avui s’aprova, el tema que hem comentat. Si van acceptar el prec, no ho sabien ja això de la Generalitat? Aleshores, per què l’aproven? I passa el mateix amb el tema de l’al•legació en el PAM. En què quedem? Nosaltres no canviem d'opinió i seguim votant-hi en contra. Per a nosaltres el tema més important és la seguretat.


El senyor José Manuel López entén els arguments que acaba de donar la Sra. Romero, perquè són arguments que tant l’oposició com el Govern els fan servir reiteradament.
Malgrat el que diu la Sra. Romero, en la pàgina 3 d'aquest Pla es pot llegir: "L'objecte del present Pla de Serveis de la Temporada és regular i establir les normes que permetin l’explotació dels serveis i de les instal•lacions desmuntables durant la temporada d'estiu de 2009 a les platges de la ciutat”. Si això s’acaba aquí, té vostè tota la raó. El que passa és que aquí no s’acaba i continua dient: “Alhora que regular els serveis d’instal•lacions competència de l’Ajuntament de Mataró per conservar les platges i el seu entorn i mantenir-les de manera que els usuaris rebin uns serveis de qualitat”. Aleshores, jo entenc, que a més de parlar dels llocs on es poden vendre begudes, hem de parlar de tota la resta. Sinó, senzillament acabem allà on diu “a les platges de la ciutat l’any 2009”.


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, puntualitza una cosa que ha esmentat el Sr. Marcel Martínez.
Recordo aquell prec, perquè va arribar amb caràcter d’urgència en el ple ordinari del mes de setembre. En tot cas, com que va ser un prec oral, si no recordo malament, repassarem exactament què vam dir i si li hem de demanar disculpes, li demanarem disculpes formals. No hi ha cap inconvenient. En tot cas, pot haver estat un lapsus nostre, de no haver entès bé aquell prec.
De tota manera, la voluntat és que, abans de començar la temporada de platja, tots aquests aspectes que avui han pogut quedar no prou clars, com ara la seguretat, l’aparcament, el transport... el compromís del Sr. Batista és que ho portarà a la comissió informativa de Via Pública, a fi i efecte que es puguin debatre i vostès en manifestin l’opinió al respecte.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Abstencions: 5, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .


En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

13 - DESNONAMENT PIS DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUAT AL C. SANT VALENTÍ, 9, 5È 2ª DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“L’Ajuntament és titular del pis situat al carrer carrer Sant Valentí, 9, 5è 2a, de Mataró, i així consta a l’inventari municipal de béns.
L’any 1994, l’Ajuntament arrendà aquest habitatge a José Manuel Romero Acosta. El contracte de lloguer es signà el dia 1-8-1994. El contracte es formalitzà per un període de 5 anys, i s’ha anat renovant per tàcita reconducció.
El Sr. Romero Acosta té impagats lloguers des del mes de juliol-2005 fins a l’actualitat.
Per Decret 5573/2008, d’1 de juliol, s’acordà reclamar a l’esmentat arrendatari les rendes vençudes i pendents de pagament pel lloguer del referit habitatge, corresponents al període julio-05 a juliol-08, per un import de 3.583,36 euros, i requerir-lo formalment per al seu pagament. Aquest decret fou notificat a l’arrendatari per burofax lliurat degudament el 29/7/2008.
D’acord amb la valoració que els serveis tècnics competents han fet del present cas, es creu oportú sol•licitar l’empara judicial, i exercir davant la jurisdicció civil ordinària les accions judicials pertinents, per resoldre el contracte d’arrendament a dalt esmentat i recuperar la possessió de la vivenda.
El Ple resulta competent per acordar l’exercici de tota mena d’accions en defensa dels béns i drets municipals, en virtut del que disposa l’article 167 del Decret 336/1988.
Per tot l’anterior, proposo al PLE, si s’escau, l’adopció del següent acord:

ÚNIC.- Exercir davant la jurisdicció civil l’acció de desnonament per falta de pagament de les rendes arrendatícies del lloguer de la vivenda del carrer Sant Valentí, 9, 5è 2a, de Mataró, instrumentat en contracte d’1 d’agost de 1994, contra el senyor José Manuel Romero Acosta, amb DNI 38.780.224-Q, i a l’efecte, interposar la corresponent demanda de judici verbal de desnonament, seguint-se tots els tràmits necessaris fins a l’efectiva recuperació de la possessió de l’esmentada vivenda, si així s’acorda pel Jutjat.”


El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot positiu del seu grup municipal, tot i que els costa acceptar que aquest pas no s’hagi pres fa temps. Des del grup municipal de CIU estan molt preocupats per la precària situació social en què es poden estar trobant molts mataronins com a conseqüència de l’actual crisi.
Els sembla injust que una família de la que segons vostès tenen coneixement que disposen de recursos, com a mínim des del llunyà octubre del 07 (un any i quatre mesos enrere, incomplint el pagament del lloguer des de fa 3 anys i mig), no s’hagi portat fins avui la present proposta al Ple. Es una injustícia ja que una altre família que veritablement necessiti un habitatge hi podria viure.
Les famílies son l’esglaó de la nostra societat més colpejat per l’actual crisi. Per molt que parlem de la necessitat d’ajudar a les famílies mataronines si no vetllem per la distribució justa dels recursos públics es crearan injustícies. Quantes famílies de la nostra ciutat es troben passant ara per una precària situació? Quants altres pisos de propietat municipal es troben en la situació que avui ens ocupa? Són preguntes que ens fem i per les que ens agradaria rebre resposta.
En el cas de la present proposta, com ja he dit, creiem que es podia haver actuat molt abans. Els demanem que a causa de l’actual situació econòmica, cal ara mes que mai, vetllar sense dilacions ni excuses per la distribució justa dels recursos públics.

 

La senyora Montserrat López reconeix que aquesta és una família que ocupava fins ara aquest immoble amb problemes socials greus, per això se li va donar aquest pis, i el que hem fet durant tot aquest temps que impagava era justament intentar arribar un acord amb ells perquè reparessin aquest deute i es posessin al dia. Quan ha estat impossible i tenim proves fefaents que no tenen cap voluntat de fer-ho, és quan actuem decididament per intentar recuperar aquest pis al més ràpidament possible i posar-lo en disposició d'una altra família que el pugui necessitar.


El senyor Pere Galbany afegeix que la justícia, en qualsevol àmbit, ho és quan arriba a temps.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

14 - CONCESSIÓ DEMANIAL A FAVOR DEL CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ, D'UNA PART DE LA FINCA MUNICIPAL "QUINTANA DE SANT MIQUEL DE MATA I CAL MONJO", PER A ACTIVITATS TERAPÈUTIQUES DE MALALTS AMB TRASTORNS MENTALS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El Centre de Formació i Prevenció ha demanat de poder disposar d’una porció de la finca “Quintana de Sant Miquel de Mata i Cal Monjo” en règim de concessió demanial.
La referida entitat ha adjuntat a la seva petició una memòria justificativa del servei que es proposa prestar, un avantprojecte de la nau que proposa erigir-hi (amb un plànol d’ubicació de la nau i un plànol constructiu de la pròpia nau) i el pressupost de les obres. Es tracta d’una nau desmuntable, que s’erigirà a sobre d’una base de formigó, la qual constitueix una construcció fixa.
Per disposar del projecte complert, s’ha adjuntat a l’expedient administratiu un plànol de la porció de domini públic objecte de la concessió i la seva valoració i el plec de condicions que ha de regir per a la concessió.
Les condicions de la concessió consten degudament informades. També s’ha informat sobre la conformitat a dret de l’operació.
Aquest Consistori valora positivament l’activitat terapèutica que desenvolupa el Centre de Formació i Prevenció envers els malalts amb transtorns mentals, i creu oportú accedir a la petició del Centre de Formació i Prevenció, ja que ampliarà els instruments de treball del projecte, amb reforçament de les vessants d’inserció social i laboral.
Per tant, correspon constituir una concessió demanial a favor del CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ, en relació a la finca de domini públic coneguda com “Quintana de Sant Miquel de Mata i Cal Monjo”, de Mataró, en la porció necessària per desenvolupar el projecte que ha proposat aquesta entitat.
Quant a la regulació de la concessió demanial o concessió administrativa de domini públic, resulten d’aplicació la Ley 33/2003, del patrimonio de las administraciones públicas, els articles 217 i 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, els articles 57 a 71 del Reglament de patrimoni (Decret 336/1988), i normativa concordant. A les operacions hipotecàries, li són d’aplicació els articles 31, 60 i 61 del Reglament hipotecari.
Per tot l’anterior, i vistos els informes tècnics i jurídic de l’expedient, proposo al PLE, si s’escau, l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: Iniciar procediment administratiu per atorgar a l’entitat CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ, amb NIF G08668733, i domicili social al carrer de Sant Antoni, 86, 4t pis, de Mataró, inscrita al Registre municipal d’entitats amb el núm. 32, una concessió demanial en relació a una porció de la següent finca, per al projecte que s’adjunta:

DESCRIPCIÓ DE LA FINCA:

RUSTICA. PEÇA DE TERRA, secà, denominada “Plana” o “Quintana de Sant Miquel de Mata” i “Cal Monjo”, és a dir, casa de pagès amb un petit cobert de cent onze metres quadrats, essent la resta de terreny secà. De superfície, després d’una segregació practicada, tretze mil cinc-cents nou metres tres decímetres quadrats. LIMITA: al Nord, part amb la finca “Can Coronas”, propietat del senyor Gunter Thielen Ernst, i part amb el camí de “Can Flequer”; Sud, part amb la finca del senyor Manuel Martí Guanyabens i part amb l’antic camí de “Sant Miquel de Mata”; Est, part amb l’antic camí de “Sant Miquel de Mata”, part amb la finca “Sant Miquel de Mata”, propietat de la Parròquia de Santa Maria de Mataró i part amb el camí de “Can Flequer”; i a l’Oest, part amb la finca “Can Volart”, propietat de la senyora Montserrat Miquel Gabarró i part amb finca “Can Coronas”, propietat del senyor Gunter Thielen Ernst.
DADES REGISTRALS: Inscrita al Volum 2838, llibre 5 de Mataró, Foli 9, Finca 237 (Registre de la Propietat 4 de Mataró).
TÍTOL: Propietat de l’Ajuntament de Mataró, amb CIF P0812000H, en virtut d’immatriculació, segons certificació de 12 de setembre de 1984. De la finca inicial es va segregar una superfície de 750,97 m2 (el cementiri i l’ermita), que es va lliurar a la parròquia de Santa Maria de Mataró.
La finca consta inscrita a l’inventari municipal de béns, com propietat municipal, amb la qualificació de bé de domini públic afecte al servei públic.
És objecte de concessió la porció de 7.985,04 m2 que es grafia al plànol unit al plec de condicions de la concessió que s’adjunta a la present proposta.
VALORACIÓ DE LA FINCA OBJECTE D’OCUPACIÓ: 58.772,72 euros
VALORACIÓ DE LA CONCESSIÓ: 21.026 euros
QUALIFICACIO URBANISTICA DE LA FINCA: La finca està qualificada urbanísticament d’EQUIPAMENT COMUNITARI EN SÒL NO URBANITZABLE.

SEGON: Aprovar el projecte de la referida concessió demanial, que s’adjunta com a annex I, i que està format per:
-la memòria justificativa
-els plànols de la situació dimensions de la porció de domini públic objecte de la concessió
-els plànols de l’avantprojecte de les obres que cal executar (sens perjudici del projecte que l’Ajuntament aprovi)
-la valoració de la part del domini públic a ocupar
-el pressupost
-el plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d’explotació que han de regir la referida concessió demanial.

TERCER: Sotmetre el projecte, amb el plec de condicions juridicoadministratives, econòmiques i d’explotació, a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que les persones interessades puguin comparèixer i formular les al•legacions i reclamacions que estimin oportunes, amb caràcter previ a la resolució definitiva de l’adjudicació. El projecte i el plec s’entendran aprovats definitivament, un cop s’hagi superat el tràmit d’exposició pública, sense que s’hagin formulat al•legacions ni reclamacions als mateixos.

QUART: Autoritzar el/la conseller/a delegat/da de Serveis Centrals d’aquest Ajuntament, per subscriure tots els documents necessaris per al perfeccionament i execució dels presents acords.

CINQUÈ: Suspendre l’efectivitat d’aquest acord fins a l’aprovació definitiva del Pla Especial que s’està tramitant, en relació a aquesta finca.

SISÈ: Comunicar el present acord al Servei d’Urbanisme, al Servei de Benestar Social, al Servei d’Ingressos, i als interessats.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 15 i 16 per venir referits a temàtiques coincidents.


-Servei de Recursos Humans-

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

15 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL FUNCIONARI DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Antecedents

En sessió extraordinària celebrada el dia 22 de desembre de 2008, el ple de l’Ajuntament de Mataró va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2009 i la relació de llocs de treball que se’n derivaven de la seva aprovació. Actualment, i per raons organitzatives es proposen unes modificacions que afecten la plantilla de personal funcionari i que es motiven mitjançant el corresponent informe de la Direcció de Recursos Humans.

Aquesta modificació de la plantilla del personal funcionari prevista , comporta la creació i modificació d’algun lloc de treball, la qual cosa fa necessària la modificació de la relació de llocs de treball vigent .

Fonaments de dret

L’article 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l’aprovació del pressupost municipal durant l’any de la seva vigència, per respondre a l’establiment de nous serveis, per l’ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l’exercici següent, com també si respon a criteris d’organització interna.

Quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l’exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s’aprovi l’expedient de modificació de crèdits del pressupost.

Les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació es regulen, entre d’altres, a l’article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya i en els articles 25 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals preveient-se el mateix tràmit per la seva aprovació i per les seves modificacions.

Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

Acords

Primer.- Modificar la plantilla de funcionaris aprovada pel ple el dia 22 de desembre de 2008, en el sentit següent :

1. Esmena referent a la situació de la plaça d’intendent major.
2. Reconvertir una plaça d’intendent major a una plaça de tècnic/a superior, de l’Escala d’Administració Especial, serveis especials, grup A1.
3. Creació d’una plaça d’intendent major, grup A1, de l’escala d’Administració Especial, serveis especials.
4. Reconvertir una plaça de tècnic/a especialista delineant, grup C1, a una plaça de tècnic/a mitjà/na, grup A2, de l’escala d’Administració Especial, serveis especials.
5. Reconvertir una plaça de tècnic/a especialista inspecció fiscal, grup C1, a una plaça de tècnic/a especialista, grup C1, de l’escala d’Administració Especial, serveis especials.

Segon.- Aplicar a les partides pressupostàries corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords.

Tercer.- Publicar aquestes modificacions al BOP i al DOGC.”


El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, declara que el seu vot tradicional en aquestes mocions és l’abstenció, però manifesta que, en aquest cas en què no hi ha hagut negociació amb els treballadors, ni amb la junta de personal i que en realitat una de les modificacions més importants és tot el tema de l’afer Cernuda, els representants dels treballadors han presentat al•legacions, cosa que indica que hi ha força gent disconforme amb aquesta solució. Entrant en el fons del tema, el que avui ens presenta la Sra. López és sobretot un “encaje de bolillos” legal i administratiu per donar solució al cas Cernuda. Penso que això d’anul•lar primer la plaça d’intendència major per poder treure el Sr. Cernuda de Cap de la Policia i després tornar-la a crear per cobrir novament el lloc i, alhora, crear la nova plaça de Cap de Coordinador de Trànsit per aixoplugar el Sr. Cernuda en la plantilla de l’Ajuntament, és una fórmula negativa. Al final, qui ha estat penalitzada per la situació és la pròpia ciutat de Mataró, que haurà de suportar 10 milions més de despeses de les antigues pessetes. La gestió i la solució que s’hi ha donat és escandalosa. Per tot això, el PP hi votarà en contra.
La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que el Govern té una arquitectura funcionarial amb una elasticitat increïble. Canvien continuament les condicions d’accés als llocs de treball, amplien els grups d’accés. Per utilitzar les seves mateixes paraules, diré “flexibilitat”, però una flexibilitat mal entesa, flexibilitat per a crear llocs de treball a la carta, Sra. López, com palesa la creació del lloc de treball de Coordinador/a de la Gestió Integral del Trànsit, adscrit al Cap de l’Àrea de Via Pública. D’acord amb l’informe del Cap d’Àrea de Via Pública, és necessari crear aquest lloc de treball per tal de donar resposta a les necessitats de Gintra.
Creuen realment que Gintra té aquesta necessitat? Ho han consultat amb el seu consell d'administració? Potser se l’inventen vostès. Nosaltres sincerament creiem que no.
Per aquest motiu, votarem en contra de les dues modificacions presentades.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que la CUP, des del primer moment, va mostrar-se en desacord per com es gestionava tot aquest afer. Un any després, realment no només podem constatar el desacord polític que teníem aleshores, sinó que hi ha constància que, tal com s’ha gestionat, s’ha fet d’una manera molt barroera.
El Sr. Cernuda, en el seu moment, renuncia a la plaça i, fins i tot, es fa un decret en què es deia precisament això i que la plaça quedava vacant, tal com s’indicava en l’elaboració de la plantilla per a l’any 2009, i ara ens diu que no, que aquesta plaça resulta que pertany al Sr. Cernuda i el que s’ha de fer és reconvertir-la. Ja és prou complicat com per complicar-ho encara més amb tots aquests tripijocs. No s'entén, perquè jo crec que no s'han fet les coses des del primer moment, i el que podrien començar a fer és elaborar un estudi per veure possibles irregularitats jurídiques en tot aquest procés. També els vull dir que el Sr. Cernuda, a partir d’ara, cobrarà sou de l’Ajuntament, no de Gintra, cosa que no ens van dir en el seu moment. Tot plegat, una situació rocambolesca per justificar una mala decisió política seva. Tampoc entenem que es digui que crear una plaça d’Intendent també seria viable. No ens queda clar perquè s’opta a crear la plaça d’Intendent Major. El nostre vot serà contrari en tots dos punts.

 


La senyora Montserrat López veu que el ple de setembre de l’any passat queda una mica lluny i ella potser no s’ha sabut explicar prou bé.
En primer lloc, vull fer una puntualització a una afirmació que s'ha fet i és que s'ha dit que no ha existit negociació amb els treballadors de la casa o amb els seus representants sindicals, cosa que no és certa. Recordar-los que vostès coneixen la Llei tant com jo i que la modificació de la plantilla de relació de llocs de treball no és un element que s’hagi de negociar, sinó que s’ha d’informar i la representació sindical ha d’emetre informe. Nosaltres, en aquest cas, també, hem seguit escrupolosament el que s’ha de fer i s’ha informat convenientment, en temps i forma, i els delegats sindicals han fet l’informe que han cregut convenient.
Deia, Sra. Soler, que nosaltres som molt flexibles, que apliquem una flexibilitat mal entesa per crear llocs de treball a la carta. Justament la plantilla municipal i la relació de llocs de treball si és alguna cosa, és també un element viu que ens ha de permetre, en tot moment, poder organitzar-nos en funció de les nostres necessitats.
També dir-los que en tots els casos que hem exposat –tret del cas del Sr. Cernuda-, el que fem justament és ampliar les possibilitats perquè els treballadors municipals s’hi puguin presentar. I recollim, fins i tot, les al•legacions que ens fa la delegació sindical. Per exemple, en el cas del delineant, justament l'hem canviat perquè després d'haver fet el procés i que quedés vacant, a través de la delegació sindical, hem pensat que el més correcte seria canviar de perfil i obrir-ne un altre que s'ajustés més a les necessitats del servei. Sí, parlem, negociem i intentem recollir les necessitats que s'han de cobrir.
Pel que fa al Sr. Cernuda, repassem una mica. Recordin vostès que aquest senyor va cometre un delicte, va complir la pena que li va aplicar el jutge i que en el cas de la nostra organització –aquest senyor va cometre dues faltes- li vam aplicar una sanció que ara està a punt de concloure. Recordin també que aquesta sanció d’un any i un dia el que feia era que perdés el seu lloc de treball però, en cap cas, la seva condició de funcionari. Com a funcionari, ja saben vostès que per llei estem obligats a reincorporar-lo a la nostra corporació. Saben vostès que si no canviéssim aquesta plaça que en aquests moments ocupa el Sr. Cernuda, aquest senyor demanaria reincorporar-se a la nostra corporació i ho faria amb la mateixa categoria que tenia fins ara i, per tant, seria Intendent Major. Si fos Intendent Major, ja saben vostès que el comandament de la Policia justament es fa a través de l’element jeràrquic més elevat i, automàticament, aquesta persona passaria a ser el Cap de la Policia Local, cosa que ja vam discutir abastament l’any passat arribant a la conclusió tots plegats que això no podia produir-se.
El que estem intentant fer és evitar que això sigui possible, evitar que el Sr. Cernuda torni a ser el Cap de la Policia Local. Amb aquesta modificació, el Sr. Cernuda canvia de categoria i, amb la creació de la nova plaça de Coordinador de Trànsit, podem donar-li una altra plaça que pugui ocupar. Els recordo que per llei estem obligats a fer-ho, i sinó les conseqüències serien aquelles que nosaltres, de cap de les maneres, volem que es produeixin.
Una altra possibilitat que tindríem seria que si no creéssim un lloc de treball que pogués ocupar aquesta persona, automàticament quedaria en situació d’excedència forçosa, per tant, cobrant de l’Ajuntament sense treballar, situació del tot inadmissible.
Per tant, el que estem és intentant aprofitar aquest recurs, aquesta persona altament qualificada i amb molta experiència, i el que fem és crear una nova plaça i un nou lloc de treball per poder aprofitar tota la seva expertesa en un àmbit en què és necessari. Gintra és el lloc on creiem que és més encertat per poder cobrir tots aquests aspectes.
Pel que fa a l’aplicació del sou, ja vam dir que la categoria havia de ser la mateixa i, per tant, només pot ser cap de servei.
Crec que queda molt clar que l’única possibilitat, en aquests moments, per intentar que de cap de les maneres aquesta persona torni a ser el Cap de la Policia Local, és justament fer aquesta reconversió de la seva plaça, crear aquest nou lloc de treball, i tal com diu la llei, reincorporar-lo a l’administració allà on puguem utilitzar el recurs de la millor manera possible.

 

 

El senyor Juan Carlos Ferrando manifesta que la pròpia Sra. López li ha donat la raó amb el tema de la no-negociació, perquè ella ha dit que no hi ha hagut negociació perquè no n’estan obligats. És cert que no hi ha obligació, però això no vol dir que no s’hagués pogut negociar.
Vostès aquí han fet una filigrana, és cert, però, pensant en el seu assessorament, crec que estan ben assessorats i que se cenyeixen a allò estrictament legal, des d’un punt de vista administratiu. Ara bé, pel que fa a la gestió política de tot l’afer és absolutament demencial, perquè al final del que es tracta és que no es dóna una solució idònia, ja que ens acabarà costant 10 milions de pessetes més a la ciutat i, a més, tindrem aquest senyor, que la veritat és que té una crisi d’imatge, en un lloc directiu, cosa que no té gaire sentit. Jo agafo una persona que no la vull com a Cap de la Policia Municipal, perquè el seu comportament no és el més indicat per al càrrec, i resulta que la torno a col•locar en un altre lloc, gairebé el més important d’una empresa pública, Gintra, perquè sigui el cap, la imatge o la representació de la política municipal a Gintra. Això no quadra.
No vull pronunciar-me sobre quina penso jo que hauria estat la millor solució, cosa que es pot desprendre de les meves paraules, però en qualsevol cas, la millor solució no passa per augmentar en 60.000 euros les despeses de l’Ajuntament.

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu a la Sra. López que no és que no s’expliqui bé, sinó que el que li convé és explicar bé a tots els presents i ciutadans aquest assumpte.
Li faré un resum ben fàcil, perquè vostè ens intenta explicar amb paraules tècniques i procediments, escudant-se rere la llei, coses que els ciutadans de Mataró no entenen. Si vostès els expliquen el resum, potser que ho entendran millor. Permetin-me que ho faci des de l'oposició:
Vostès no fan res més que inventar-se un càrrec, gairebé de vigilant de bicicletes del futur sistema de bicing, perquè no estigui parat com ha dit vostè.
Recordi que tot això ve donat perquè nosaltres vam demanar, des del primer moment, que el que havíem de preservar sobretot era la imatge de les institucions municipals, de l’Ajuntament i la Policia. Aquesta imatge serveix també per a tots els departaments i empreses de la casa. Per tant, això ho haurien de tenir en compte i reflexionar-hi.

 

La senyora Montserrat López puntualitza dues coses:
Vostè, Sr. Ferrando, diu que aquesta no és la solució idònia, però la veritat és que no aporta cap solució. Ni vostè ni el seu grup municipal. Mai no han aportat res més, a banda de criticar sistemàticament.
Penso que hauríem de ser més prudents i no parlar de si aquesta persona té o no una crisi d’imatge, perquè en tot cas és una persona que ha comès un delicte, és veritat; que ha complert una pena, una sanció administrativa; però també li devem el nostre respecte, perquè és una persona, un professional. Complerta la pena i la sanció, té tot el dret de poder reincoporar-se i gaudir dels mateixos drets que com a funcionari té qualsevol altre ciutadà. No perquè hagi comès una equivocació, a partir d'ara ja no pugui fer res més.
No serà la imatge de Gintra, perquè qui representa l'empresa és el seu president i tot un equip de persones que hi treballen.
Sr. Mora, aquesta solució no s’ha pres perquè vostès demanessin que s'havia de solucionar; des del primer moment el Govern va estar al peu del canó intentant solucionar aquest tema de la millor manera possible, tenint molt clar que aquesta persona no podia tornar a ocupar el lloc de Cap de Policia Local.

 


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, intervé per explicar que aquests dies, un altre ajuntament d’un altre color polític, s’ha trobat amb una desgraciada situació similar a aquesta. Jo he tingut una certa curiositat per veure com aquest ajuntament resolia aquest tema, perquè podríem arribar a entendre que cometem errors, però si hi ha algú que té més imaginació per trobar una millor solució administrativa que salvaguardés els drets laborals del treballador, en aquest cas d’un funcionari, que complís la llei i que busqués una solució, la que tots volíem... Bé, en algun moment algú va dir que el féssim al carrer o paraules més gruixudes, sí, sí... El fem al carrer, i al cap de tres mesos estaria de Cap de la Policia Local, perquè això ens van dir els advocats que ens manaria el jutge, i a més pagant-li els tres mesos d’estar-se a casa sense fer res.
En tot cas, aquest ajuntament que els deia ha seguit estrictament el mateix camí que hem seguit nosaltres: van obrir un expedient informatiu, sense suspendre-li el treball i el sou. Aquest senyor estava de baixa i, per tant, tampoc no calia. A continuació, quan l’expedient informatiu va concloure que hi havia elements que podien donar peu a un expedient disciplinari, el van suspendre de treball i sou, com nosaltres, cautelarment. I esperem que en el seu dia, quan es determini l'expedient informatiu, ja veurem què fan amb ell. Però el procés que han seguit és calcat al nostre, perquè, administrativament, és l’únic procediment que es pot seguir.
Ja entenc que davant de l'opinió pública hauríem pogut fer altres coses. Però, després, aquestes altres coses que no s’haguessin ajustat a dret se’ns haurien girat absolutament en contra. Per tant, hem complert la llei, al Sr. Cernuda se li han respectat els seus drets laborals, ha estat un any suspès de treball i sou, ell, un treballador que vivia de la seva nòmina, un any sense cobrar un sol cèntim de l'Ajuntament, i ara exigeix el seu dret a reincorporar-se.
D’altra banda, la llei permet aquests canvis de plantilla per poder aconseguir l’objectiu que tots volíem, que el Sr. Cernuda no tornés a ser Cap de la Policia Local de Mataró, i no ho serà. S'havia de reincorporar a un lloc adequat a la seva categoria de funcionari. Jo no sé quin és el lloc que li tindria reservat el Sr. Ferrando, no en tinc ni idea, però en tot cas, el lloc havia de ser conforme a la seva categoria laboral, la que va guanyar en una oposició pública. Per tant, no podia ser qualsevol lloc de treball. I hem buscat aquell lloc on el Sr. Cernuda podia posar en pràctica la seva expertesa, com ha dit la Sra. López.
Vull recordar, l’any 2001, i ho recordo perfectament perquè jo era regidor de la Policia, la grua, les zones blaves... es gestionaven des de la Policia i les gestionava directament el Sr. Cernuda, era el responsable màxim del dipòsit de la grua. En aquell moment, les persones que hi havia al càrrec d'aquest servei eren policies. Per tant, és el lloc on hem cregut que pot ser més útil a l’Ajuntament de Mataró i a la ciutat. Creiem que acabem amb un desgraciat procés, en què el Sr. Cernuda ha complert la pena que li va imposar el jutge, la sanció que li va imposar l'Ajuntament, i crec, jo també, que malgrat tot té tot el dret del món a tenir un lloc de treball. Lògicament, no a dirigir la Policia Local, cosa que hem aconseguit.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

 

16 - MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

En sessió extraordinària celebrada el dia 22 de desembre de 2008, el ple de l’Ajuntament de Mataró va acordar aprovar la plantilla de personal pel 2009 i la relació de llocs de treball que se’n derivaven de la seva aprovació. Actualment es proposa una modificació que afecta la relació de llocs, i que es motiva mitjançant el corresponent informe de la Direcció de Recursos Humans.

Prèviament, la Direcció de Recursos Humans ha informat d’aquesta modificació a la representació sindical, d’acord amb l’article 1 de la pròrroga del Conveni del Personal Laboral i de l’Acord de sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari.

S’incorpora a aquesta proposta plenària com a annexos, l’informe tècnic i l’informe jurídic de la Direcció de Recursos Humans, que justifiquen i avalen la proposta.

Fonaments de dret

Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, i a l’article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

Vistos els informes tècnic i jurídic de la Direcció de la Recursos Humans,

Al Ple PROPOSO l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Modificar la relació de llocs, del personal funcionari prevista, que comporta:

-Modificar les condicions d’accés per a la provisió del lloc de treball de cap de servei de Joventut i Dona, de l’Àrea de Serveis Personals.
- Modificar les condicions d’accés al lloc de treball de Tècnic Especialista d’inspecció fiscal de la Secció d’Inspecció Fiscal del Servei d’Ingressos de l’Àrea de Serveis Centrals.
-Modificar de les condicions d’accés al lloc de treball de Cap de Servei de la Policia Local, de l’Àrea de Via Pública.
-La creació del lloc de treball de Coordinador de la gestió integral del trànsit, adscrit al cap de l’Àrea de Via Pública.
-La creació del lloc de treball d’Inspector/a del Servei de Policia Local, de l’Àrea de Via Pública.
-La reconversió del lloc de treball de Tècnic/a especialista delineant/a de la Secció d’Informació de Base del Servei de Sistemes d’informació i Telecomunicacions, de l’Àrea de Serveis Centrals.


Segon.- Publicar el corresponent anunci al BOPB i notificar aquesta resolució al caps jeràrquics corresponents.”

 


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d’Obres-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 17, 22 i 23 per venir referits a temàtiques coincidents.

17 - DONAR COMPTE DELS ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN EN LA SESSIÓ DEL DIA 7, 26 I 29 DE GENER DE 2009, RELATIUS A L’APROVACIÓ INICIAL DELS PROJECTES INTEGRATS EN EL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte dels següents acords adoptats per la Junta de Govern Local :

“El Ple de l’Ajuntament en sessió extraordinària celebrada el dia 22 de desembre d’enguany acordà delegar a la Junta de Govern Local la competència per a l’aprovació dels projectes no previstos en els pressupostos de l’any 2009 i integrats en el Fons Estatal d’Inversió Local.

En la mateixa resolució s’acordava donar compte al Ple Municipal dels acords adoptats per la Junta de Govern Local en aquest sentit.

Vistos els acords adoptats per les Juntes de Govern Local, celebrades els dies 7, 26 i 29 de gener de 2009, relatius als projectes presentats pel Servei d’Obres per a la seva aprovació inicial.

En vista de l’exposat anteriorment, el conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment, que signa, proposa al Ple Municipal l’adopció del següent

A C O R D:

ÚNIC.- Donar compte dels acords adoptats per les Juntes de Govern Local, celebrades els dies 7, 26 i 29 de gener de 2009, relatius a l’aprovació inicial dels projectes presentats pel Servei d’Obres i que són els següents:

Projecte executiu de reurbanització de la Muralla de Sant Llorenç (Exp. 52/08)

Projecte del vial de vianants de l’Eix Valldeix. Tram Camí de Santa Rita - La Cornisa, 1a etapa (Exp. 47/08)

Projecte de reurbanització de l’espai urbà d’accés al CEIP de Montserrat Solà (Exp. 5/09)

Projecte d’ampliació de voreres del Passeig Ramon Berenguer (Exp. 7/09)

Projecte d’adequació d’equipament públic per a usos socials de les persones grans al carrer Floridablanca.(Exp. 11/09)

Projecte executiu de construcció d’equipament públic per a una escola d’adults i oficines municipals al carrer Sant Cugat. ( Exp. 12/09)

Projecte de construcció d’equipament públic para usos socials a la nova zona de La Llàntia, (Exp. 13/09)

Projecte d’adequació de nau industrial per a centre municipal de dansa i usos culturals al carrer Floridablanca.(Exp. 14/09)

Projecte executiu de millora i adequació del Camp d’hoquei herba de Mataró (Exp. 16/09)

Projecte de Millora i adequació del Camp de futbol de Cirera. (Exp. 15/09)

Projecte de reurbanització del carrer de Josep Castellà. (Exp. 53/08)

Projecte de reurbanització dels carrers de Jaume Ibran i Jaume Balmes (Exp.54/08)

Projecte executiu de reurbanització del carrer de Francesc Milans (Exp.55/08)

Projecte de millora de la reurbanització i jardineria del carrer Castaños. (Exp. 56/08)

Projecte executiu d’adequació de la planta baixa de l’equipament municipal del carrer Tres Roques. (Exp.1/09)

Projecte executiu de millora del vestíbul del Teatre Municipal. (Exp. 2/09)

Projecte de construcció de zona lúdica per a usos socials al Parc de Cerdanyola. (Exp. 3/09)

Projecte d’urbanització de l’espai urbà del CEIP Ma. Mercè Marçal. (Exp. 4/09)

Projecte executiu de construcció d’horts urbans d’ús social. Finca Bon Recés. (Exp. 6/09)

Projecte executiu d’adequació d’espais de la 3a planta de l’edifici de la Riera (Ajuntament) (Exp. 8/09)

Projecte d’ obra civil per xarxa d’aigua de la ronda Dr. Ferran (Exp. 19/09)

Projecte de clavegueram dels carrers Sant Ignasi de Loiola i Magí Reventós. (Exp. 20/09)

Projecte de rehabilitació Casa Capell com a centre de difusió mediambiental. (Exp.9/09)

Projecte de consolidació estructural Can Marfà per a usos culturals. (Exp. 10/09)

Projecte de millora de la circulació del Camí Ral. Tram Carrer Cooperativa i ronda Barceló.
(Exp. 17/09)

Projecte de consolidació estructural de la fàbrica Cabot i Barba per a usos socials (Exp. 18/09)

Projecte de millora de les cotxeres d’autobusos (Exp. 23/09)


tot això en compliment de l’acord adoptat pel Ple Municipal en la sessió extraordinària celebrada el passat dia 22 de desembre de 2008, mitjançant el qual delega en la Junta de Govern Local la competència per a l’aprovació dels projectes no inclosos en el pressupost municipal de l’any 2009 i integrats en el Fons Estatal d’Inversió Local.”

 

22 - DONAR COMPTE DELS ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN EN LES SESSIONS DELS DIES 19.12.2005, 6.2.2006, 6.3.2006, 10.12.2007 I 26 I 29 DE GENER DE 2009, RELATIUS A L’APROVACIÓ INICIAL DELS PROJECTES INTEGRATS EN EL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte dels següents acords adoptats per la Junta de Govern Local :

“El Ple de l’Ajuntament en sessió extraordinària celebrada el dia 22 de desembre d’enguany acordà delegar a la Junta de Govern Local la competència per a l’aprovació dels projectes no previstos en els pressupostos de l’any 2009 i integrats en el Fons Estatal d’Inversió Local.

En la mateixa resolució s’acordava donar compte al Ple Municipal dels acords adoptats per la Junta de Govern Local en aquest sentit.

Vistos els acords adoptats per la Junta de Govern Local, en sessions celebrades els passats dies 26 i 29 de gener de 2009, relatius als projectes presentats pel Servei de Manteniment i Serveis per a la seva aprovació inicial.

En vista de l’exposat anteriorment, el conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment, que signa, proposa al Ple Municipal l’adopció del següent

A C O R D:

ÚNIC.- Donar compte dels acords adoptats per la Junta de Govern Local, en sessions celebrades els passats dies 26 i 29 de gener de 2009, relatius a l’aprovació inicial dels projectes presentats pel Servei de Manteniment i Serveis i que són els següents:

• Projecte de supressió de barreres arquitectòniques a diverses parades d'autobús (Exp. 219/2008)
• Projecte de reforma de la instal•lació elèctrica del CEIP Tomàs Viñas (Exp. 170/2006)
• Projecte de reforma de la instal•lació elèctrica del CEIP Cirera (Exp. 131/2006)
• Projecte de rehabilitació d’àrees de jocs del carrer Alemanya (Exp. 221/2008)
• Projecte de contenció dels talussos del carrer Mas Sant Jordi (Exp. 220/2008)
• Projecte de reurbanització del passatge Pau Claris, entre el carrer Alarona i Ciutat Freta (Exp. 224/2008)
• Projecte de renovació de l'enllumenat públic del quadre "MZ" (Exp. 74/2008)
• Projecte de renovació de l'enllumenat públic del quadre "P" (Exp. 73/2008)
• Projecte de millora i adequació del Camp de Futbol Pla d'en Boet (Exp. 225/2008)
• Projecte de rehabilitació de la sala d'actes del IES Miquel Biada (Exp. 230/2008)
• Projecte de construcció d'una pista esportiva de hoquei sobre patins a Cirera (Exp. 231/2008)
• Projecte d'eliminació de barreres arquitectòniques en diversos creuaments de carrers (Exp. 229/2008)
• Projecte d'enjardinament de la rotonda de les Hortes del Camí Ral, situada a la carretera Nacional II, entre la rotonda del Rengle i la Porta Laietana (Exp. 226/2008)
• Projecte de millora de la pavimentació del Parc Central (Exp. 228/2008)
• Projecte de millora de calçades i voreres de diversos sectors de la ciutat amb paviment sonoreductor (Exp. 227/2008)
• Projecte de millora de l'equipament municipal de la Plaça Espanya (Exp. 232/2008)


tot això en compliment de l’acord adoptat pel Ple Municipal en la sessió extraordinària celebrada el passat dia 22 de desembre de 2008, mitjançant el qual delega en la Junta de Govern Local la competència per a l’aprovació dels projectes no inclosos en el pressupost municipal de l’any 2009 i integrats en el Fons Estatal d’Inversió Local.”

 

 

23 - DONAR COMPTE DELS ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL D'APROVACIÓ DE TRES PROJECTES DEL SERVEI MOBILITAT, CONVOCATÒRIA FONS ESTATAL D'INVERSIÓ LOCAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte dels següents acords adoptats per la Junta de Govern Local :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària celebrada el dia 22 de desembre d’enguany, acordà delegar a la Junta de Govern Local la competència per a l’aprovació dels projectes no previstos en els pressupostos de l’any 2009 i integrats en el Fons Estatal d’Inversió Local, aprovats pel “Real Decreto-Ley 9/2008, por el que se crea un Fondo Estatal de Inversión Local y un Fondo Especial del Estado para la Dinamización de la Economía y el Empleo y se aprueban créditos extraordinarios para atender a su financiación”.

En la mateixa resolució s’acordava donar compte al Ple Municipal dels acords adoptats per la Junta de Govern Local en aquest sentit.

Vistos els acords adoptats per la Junta de Govern Local, celebrada el dia 26 de gener de 2009, relatius als projectes presentats pel Servei de Mobilitat per a la seva aprovació inicial.

Per tot l’exposat, el conseller delegat de Via Pública, que signa, proposa al Ple Municipal l’adopció del següent

ACORD:

ÚNIC.- Donar compte dels acords adoptats per la Junta de Govern Local, celebrada el dia 26 de gener de 2009, relatius a l’aprovació inicial dels projectes presentats pel Servei de Mobilitat, i que són els següents:

• Projecte dels treballs d’actualització i reposició de la senyalització horitzontal a la ciutat de Mataró (exp. 2/2009),

• Projecte per a la instal•lació de semàfors de LEDS a la ciutat de Mataró (exp. 1/2009),

• Projecte per a la construcció de diverses plataformes d’accés al Bus contigües a la vorera per millorar el servei urbà MATARÓ-BUS (exp. 3/2009),

en compliment de l’acord adoptat pel Ple Municipal en la sessió extraordinària celebrada el passat dia 22 de desembre de 2008, mitjançant el qual delega en la Junta de Govern Local la competència per a l’aprovació dels projectes no inclosos en el pressupost municipal de l’any 2009 i integrats en el Fons Estatal d’Inversió Local.”

 


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que des de la CUP, a les diferents comissions informatives, han donat suport a quasi la totalitat d’aquests projectes que se'ns presenten, però convé recordar que totes aquestes subvencions en principi anaven destinades a superar la crisi que patim tots. No n’hi ha prou: del més essencial ens n’oblidem, perquè totes aquestes subvencions han anat a parar al sector de la construcció, i la crisi la pateixen molts altres sectors, aquí mateix a la ciutat de Mataró. No veiem mesures per superar aquests moments difícils. Al sector de la construcció tampoc li fem un bon favor amb aquest allau de construccions, que sí que serviran perquè aquest any hi hagi bonança en el sector i els caps d'aquestes empreses en treguin rendiment, però que a nivell de treball, d'aquí a 11 mesos, tornarem a estar en la mateixa situació, o pitjor encara.

 


El senyor alcalde reconeix que efectivament això és una part de la solució, no és la solució. Però això són 582 llocs de treball. Per tant, 582 famílies de Mataró que tindran feina durant alguns mesos d’aquest any. Però també rere això hi haurà subministradors, industrials, la gent que ha de proporcionar els materials, els tècnics, els aparelladors... hi ha molta gent que se'n beneficiarà d’aquests 21 milions d’euros.
Vam dir-ho el dia que ho vam debatre: això no resol el finançament dels ajuntaments, ja ho sabem, i continuem treballant amb la Federació de Municipis, catalana i espanyola, i els ajuntaments que en són membres, per buscar un finançament just. Però això ajudarà a molta gent a tenir feina i, a més, aprofitarem per resoldre algunes de les demandes que hi havia sobre la taula i que no podíem resoldre per manca de finançament: escoles, instal•lacions esportives, urbanització de carrers, vials, equipaments, etc. Ja els ho vaig dir, quan vegi el Sr. Zapatero li diré, si vol, l’any que ve torni-hi, segur que és la manera més ràpida i eficaç, i sobretot després de les notícies d'aquesta setmana dient que els diners que l'Estat ha posat a disposició per fer front a la crisi es posaran en marxa d'una manera molt immediata. Mentre veiem que hi ha altres mesures amb resistències molt grans. Però, pel que fa a aquesta mesura, tots els ajuntaments llevat dos s’hi han adherit; deu ser una bona mesura. En tot cas, totes les persones que trobin feina, com a mínim portaran un sou a casa, cosa que és prou important.

 

 

-Servei d’Urbanisme-


18 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’ESTUDI DE DETALL D’ORDENACIÓ DE VOLUMS DEL CAP RONDA PRIM DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“En data 3 de novembre de 2008, la Junta de Govern Local acordà l’aprovació inicial de l’Estudi de Detall redactat per Espinet/Ubach Arquitectes i Associats S.L.P, presentat el 23 d’octubre de 2008, relatiu a la parcel•la situada a la Ronda Prim, entre els carrers de Diego de Velázquez i carrer del Bisbe Benet i Serra, al sòl qualificat de sistema equipaments comunitaris on es preveu implantar un nou Centre Assistència Primària, en substitució de l’existent actualment.

L’objectiu de l’Estudi de Detall és la definició de les condicions d’edificació d’aquest nou equipament i en concret la volumetria de la implantació, justificant que l’edificabilitat s’adequa a l’entorn, definint els accessos i els aparcaments previstos, el tractament de les façanes i de la coberta, en execució de les determinacions establertes a l’article 279 de les normes urbanístiques del Pla general.

Així mateix, la Junta de Govern Local va acordar sotmetre l’Estudi de Detall de referència a informació pública per un període de 20 dies, havent-se procedit a la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província mitjançant la inserció dels corresponents edictes, així com a la premsa local i en el Tauler d’edictes municipal. Així mateix es va procedir a la pràctica de les notificacions personals corresponents als interessats en l’expedient i propietaris de les finques de l’entorn.

Durant l’esmentat període d’informació pública no s’han presentat al•legacions.

D’altra banda, en data 3 de desembre de 2008, es va realitzar un acte de participació ciutadana, per tal d’informar sobre l’Estudi de Detall en tramitació.

Consta a l’expedient, des de l’inici del procediment, l’informe tècnic del Servei d’Urbanisme favorable a la tramitació de l’Estudi de Detall.

El contingut i la tramitació dels Estudis de Detall venen regulats pels articles 13 i 279 del Text Refós de les Normes Urbanístiques del Pla General de Mataró, aprovat en data 16 de març del 2005, i per la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.
En aquest sentit, la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d’Urbanisme va mantenir la possibilitat de tramitar Estudis de Detall quan aquests fossin exigits expressament pel planejament vigent en el moment de l’entrada en vigor del Text Refós. D’aquesta manera, l’Estudi de Detall que ens ocupa, ha estat tramitat de conformitat amb el disposat a la normativa anterior a la Llei 2/2002 d’urbanisme de Catalunya, que es correspon amb el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la Refosa de Textos Legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent, la documentació presentada i en base a l’article 13 de les NN.UU. del PGOM/96, la Disposició Transitòria Novena del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’acord amb el disposat als articles 64 i 66 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol pel qual s’aprova la Refosa de Textos Legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i l’article 22.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim Local, PROPOSO al Ple municipal, si s’escau, l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-
Aprovar definitivament l’Estudi de Detall d’ordenació de volums del CAP situat a la Ronda Prim presentat pel Servei Català de la Salut i redactat per Espinet/Ubach Arquitectes i Associats S.L.P.

Segon.-
Publicar l’acord en el Butlletí Oficial de la Província juntament amb les corresponents Normes Urbanístiques de l’Estudi de Detall i garantir-ne la seva consulta per mitjans telemàtics.

Tercer.-
Notificar els precedents acords a tots els que consten com interessats a l’expedient, al Servei municipal d’Obres i a la secció de Llicències d’obres.

Quart.-
Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l’expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d’assabentament.”


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

19 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOM QUE AFECTA ÀMBIT 5-07 “SECTOR MADOZ-ANTONI PUIGBLANCH” I DESIGNAR A PUMSA ADMINISTRACIÓ ACTUANT D’AQUEST ÀMBIT.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 6 de novembre de 2008, adoptà l’acord d’aprovar inicialment la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació en el sector 5-07 “Madoz – Antoni Puigblanc”, document redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà. L’objectiu d’aquesta modificació és donar alternatives a les previsions que actualment fa el Pla General d’Ordenació per transformar aquest àmbit, que resulten de difícil execució i que es basen en la substitució del teixit actual per a implantar habitatges. En concret, en el document de la modificació puntual es proposa el manteniment dels usos productius actuals amb una operació de remodelació que integrarà les edificacions principals existents, conservar el patrimoni arquitectònic industrial del sector, obrir el passatge Sant Bonaventura de tal manera que aquest connecti amb l’espai lliure previst a l’altre costat del carrer Madoz i l’establiment de noves condicions per a l’edificació.

El document de Modificació puntual s’ha exposat a informació pública pel termini d’un mes a les oficines municipals i a la pàgina web de l’Ajuntament. Així mateix, el document ha estat objecte de publicació, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 17 de novembre de 2008, així com en els diaris La Vanguardia i El Punt de dates 13 i 14 de novembre de 2008, respectivament.

D’altra banda, l’acord d’aprovació inicial de la Modificació puntual ha estat notificat a tots el propietaris que resulten afectats per la nova regulació i simultàniament al període d’informació pública, es va donar audiència als Ajuntaments, l’àmbit territorial dels quals confinen amb el de Mataró.

Per últim, en data 17 de desembre de 2008, en el marc de les actuacions encaminades a promoure la participació ciutadana, va tenir lloc una reunió informativa de la modificació que es tramita amb els veïns afectats.

Durant el període d’informació pública han estat presentades dues al•legacions per part, d’una banda, de la Sra. Anna María Martínez Llerena i d’altra, de la Sra. Manuela García Carroza, ambdues propietàries de finques incloses dins el sector Madoz – Puigblanc. Aquestes al•legacions queden reflectides i han estat objecte de tractament en l’informe tècnic emès pels Serveis de Desenvolupament Urbà i Urbanisme d’aquest Ajuntament, annex al document urbanístic de la Modificació Puntual.

Com a conseqüència de l’estudi de les al•legacions presentades i dels actes de participació ciutadana efectuats en el marc de la tramitació d’aquesta figura, s’han introduït alguns canvis en el document de la Modificació puntual que va ser objecte d’aprovació inicial. Els canvis es troben assenyalats en el document objecte d’aprovació provisional i consisteixen bàsicament en: l’actualització del programa de participació ciutadana, el canvi del sistema d’actuació, el canvi de qualificació de l’espai lliure de clau V a clau V/Ca, canvis per esmenar errades materials o formular aclariments així com canvis relatius a determinats aspectes de la urbanització del carrer Pascual Madoz.

Els canvis introduïts en el document que ara es tramita respecte el document de Modificació puntual que va ser aprovat inicialment, no suposen canvis substancials de conformitat amb el disposat a l’article 112 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, atès que no consisteixen en l’adopció nous criteris respecte l’estructura general o model d’ordenació del sector ni respecte la classificació del sòl. Això implica que no serà necessària l’obertura d’un nou període d’informació pública.

El fet de canviar el sistema d’actuació de reparcel•lació en la seva modalitat de compensació per la modalitat de cooperació, implica haver de fixar qui ostenta la condició d’administració actuant en aquest àmbit. En aquest sentit, tal i com s’ha fet en altres àmbits desenvolupats urbanísticament a Mataró, aquest Ajuntament nomenarà a la societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. (en endavant PUMSA) com a administració actuant del sector.

El seu nomenament com a administració actuant té el seu fonament en, d’una banda, l’acord adoptat pel Ple d’aquest Ajuntament en sessió ordinària del mes de novembre de 2002, mitjançant el que es va atribuir a PUMSA el caràcter d’entitat urbanística especial; i d’altra banda, en els articles 22 i 23 del Text Refós de la Llei d’urbanisme i 13 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, el quals contemplen la possibilitat de que les entitats urbanístiques especials puguin ostentar la condició d’administració actuant, si ho acorda expressament l’Ajuntament i determinen les seves possibles competències.

La present Modificació Puntual s’ha tramitat de conformitat amb el disposat als articles 94 i 83 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Reial Decret 1/2005, de 26 de juliol, i a l’article 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), els quals determinen, entre d’altres extrems, els tràmits a seguir per a l’aprovació de modificacions puntuals de planejament general.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic del Servei d’Urbanisme i atès el que disposen els articles 83 i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme, l’article 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, els articles 22.c) i 47.2 ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim local, els articles 52.2 c) i 114.2 k) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, l’art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:

PRIMER:
Aprovar provisionalment la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació en el sector 5-07 “Madoz – Puigblanc”, redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà d’aquest Ajuntament.

SEGON:
Resoldre les al•legacions i suggeriments presentats en el període d’informació pública, en el sentit i fonament que consta a l’informe annex al document urbanístic i que forma part de la present Resolució a tots el efectes.

TERCER:
Designar a la societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. – PUMSA- com a administració actuant en el desenvolupament del sector 5-07 Madoz – Antoni Puigblanc, reservant-se l’Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents.

QUART:
Notificar els precedents acords a tots els interessats que en resultin de l’expedient, juntament amb l’informe annex al document a aquells que han presentat al•legacions i suggeriments així com la part de la memòria del document que descriu els canvis introduïts al document aprovat inicialment.

CINQUÈ:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 5, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

 

20 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOM QUE AFECTA L’ÀMBIT DE LA PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS SÒLIDS URBANS I EL DE LA DEPURADORA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 5 de juny de 2008, adoptà l’acord d’aprovar inicialment la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació “Estació Depuradora EDAR – Planta de tractament de brossa”, amb modificació d’espais lliures, document redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.

L’objectiu d’aquesta modificació és reordenar aquest àmbit on es troben emplaçades l’Estació Depuradora d’aigües residuals de Mataró i la Planta comarcal de tractament de residus urbans, per a implantar un Tub Verd (distribució de calor residual de les instal•lacions) i renovar-ne les instal•lacions existents. Amb aquesta finalitat la Modificació puntual fa una reordenació en l’àmbit del sector del Pla especial de La Depuradora i, a banda, de permetre la instal•lació del tub verd, optimitza la situació dels espais lliures actuals, desconcentrant-los, per formar una barrera arbrada que protegeixi les visuals paisatgístiques a l’entrada sud de la ciutat per la carretera N-II i des de la Riera d’Argentona.

El document de Modificació puntual s’ha exposat a informació pública pel termini d’un mes a les oficines municipals i a la pàgina web de l’Ajuntament. Així mateix, el document ha estat objecte de publicació, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 13 de juny de 2008, així com en els diaris La Vanguardia i El Punt de dates 16 de juny de 2008.

D’altra banda, l’acord d’aprovació inicial de la Modificació puntual de referència, ha estat notificat a tots el propietaris que resulten afectats per la nova regulació i a tots els interessats en l’expedient i simultàniament al període d’informació pública, es va donar audiència als Ajuntaments, l’àmbit territorial dels quals confinen amb el de Mataró.

Durant el període d’informació pública han estat presentades dues al•legacions. D’una banda, el Sr. Joan Enric Novellas Arañó, en nom i representació de PROMOCIONES MOLINA PLA D’EN BOET I, S.L., i d’altra banda, el Sr. Robert de Gea Nadal, com a administrador de la comunitat de propietaris de la Carretera de Barcelona núm. 88, han presentat els respectius escrits d’al•legacions, ambdós en representació de propietaris de locals ubicats a l’edifici de la Carrretera de Barcelona núm. 88 del Polígon industrial Les Hortes del Camí Ral de Mataró, que limita amb l’àmbit de la modificació puntual que ara es tramita.

Aquestes al•legacions queden reflectides i han estat objecte de tractament en l’informe tècnic emès pel Servei de Desenvolupament Urbà d’aquest Ajuntament, annex al document urbanístic de la Modificació Puntual. Aquestes al•legacions no han motivat canvis en el document que es proposa aprovar provisionalment.

Així mateix, durant el període d’informació pública s’han emès els corresponents informes per part dels organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. En aquest sentit, atès que l’àmbit de la Modificació puntual resulta afectat per les servituds establertes per la Llei 25/1988, de Carreteres, la direcció General de Carreteres de la Generalitat i el Ministerio de Fomento han emès el seus corresponents informes en sentit favorable.

D’altra banda, i tota vegada que l’àmbit de la Modificació es troba en zona de policia de lleres, en dates 27 d’octubre de 2008 i 15 de gener de 2009 l’Agència Catalana de l’Aigua ha emès dos informes al respecte en sentit favorable i mitjançant els que prescriu la introducció de determinades esmenes en la Modificació Puntual “Estació depuradora EDAR – Planta de tractament de brossa”.

Com a conseqüència de les prescripcions contingudes en els esmentats informes emesos, s’han introduït alguns canvis en el document de la Modificació puntual que va ser objecte d’aprovació inicial. Els canvis es troben assenyalats en el document objecte d’aprovació provisional i consisteixen bàsicament en el desplaçament de les instal•lacions del Tub verd des del carrer Cosidora a la N-II, al sud-est de l’àmbit de la Depuradora. Això ha comportat també alguns canvis en relació amb el vial lateral de servei que ara passa a ser obligatori i en relació amb la ubicació d’una franja verda de 5 metres al carrer Cosidora. Per últim, s’han introduït les prescripcions efectuades relatives a les mesures ambientals a prendre per la urbanització i tractament del marge de la Riera d’Argentona, i s’ha procedit a grafiar la línea d’edificació de la carretera.

Pel que fa als esmentats canvis introduïts en el document que ara es tramita respecte el document de Modificació puntual que va ser aprovat inicialment, cal assenyalar, que aquests no suposen canvis substancials de conformitat amb el disposat a l’article 112 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, atès que no consisteixen en l’adopció nous criteris respecte l’estructura general o model d’ordenació del sector ni respecte la classificació del sòl. Això implica que no serà necessària l’obertura d’un nou període d’informació pública.

La present Modificació Puntual s’ha tramitat de conformitat amb el disposat als articles 94 i 83 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Reial Decret 1/2005, de 26 de juliol, i a l’article 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), els quals determinen, entre d’altres extrems, els tràmits a seguir per a l’aprovació de modificacions puntuals de planejament general.

La modificació puntual efectua una nova delimitació dels espais lliures de l’àmbit, tot mantenint les seves superfícies de conformitat amb el disposat a l’article 95 del Text Refós de la Llei d’urbanisme.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic del Servei d’Urbanisme i atès el que disposen els articles 83, 94 i 95 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme, l’article 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, els articles 22.c) i 47.2 ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim local, els articles 52.2 c) i 114.2 k) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, l’art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:

PRIMER:
Aprovar provisionalment la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal “Estació Depuradora EDAR – Planta de Tractament de Brossa”, amb modificació d’espais lliures, redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà d’aquest Ajuntament.

SEGON:
Resoldre les al•legacions presentades en el període d’informació pública, en el sentit i fonament que consta a l’informe annex al document urbanístic i que forma part de la present Resolució a tots el efectes.

TERCER:
Notificar els precedents acords a tots els interessats que en resultin de l’expedient, juntament amb l’informe annex al document a aquells que han presentat al•legacions i suggeriments així com la part de la memòria del document que descriu els canvis introduïts al document aprovat inicialment.

QUART:
Notificar els presents acords a la societat municipal PUMSA, a la societat municipal AMSA, a la societat anònima Mataró Energia Sostenible (MES), al Consorci pel Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, a la EDAR i l’òrgan competent en matèria de patrimoni adscrit a l’EDAR de la Generalitat, i als serveis municipals que correspongui, especialment al Servei de Gestió Econòmica (Patrimoni), al servei d’Habitatge (Llicències) al Servei de Ciutat Sostenible (Llicències) i al Servei d’Ingressos (Cadastre).

CINQUÈ:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot en contra.
No perquè aquesta remodelació no pugui significar una millora de les actuals condicions d’aquest espai, sinó perquè nosaltres ja hem manifestat que estem en contra que a Mataró es tractin els residus passant per una incineradora. Les polítiques adreçades als residus haurien de buscar altres alternatives que no passin per sistemes que generen residus que són preocupants i que alimenten aquest consum.


El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que el vot del seu grup en serà contrari, per tot el procés que s’ha seguit amb MESA i les coses que hi ha al darrere: una activitat d’una empresa que estava molt incrustada dins el que era AMSA, que després ara se li ha exigit finançament a PUMSA... A més, els vull recordar que els grups municipals hem estat exclosos del consell d’administració. I, per tant, nosaltres pensem que el que significava per part de MESA és que ens anava a créixer un altre bolet. I quan dic un altre bolet, no és que les activitats que pugui portar a terme MESA no siguin interessants, però és que no entenem per què no es podien continuar duent a terme com abans, i, en canvi, ara li hem de construir una seu social, i més coses encara, que generaran un seguit de despeses i d’ineficiències que, des del punt de vista de la gestió, vostès a dia d'avui no ens han sabut aclarir.

 

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, explica al Sr. Safont-Tria que estem parlant d’una pastilla que està a la depuradora, i no entén què hi té a veure amb el que ha dit dels residus.
Després, estem parlant de la ubicació d’un edifici que allotjarà unes instal•lacions molt més potents per tal de portar tot el tema de la climatització, la calefacció i l’escalfament d'aigua calenta cap a la zona del terciari. Per tant, és un edifici on simplement hi haurà dos espais d'oficines per tenir-hi els tècnics. La resta és un equipament d’infraestructura per donar resposta a aquest nou traçat del Tub Verd.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu al Sr. Safont-Tria que quan fa aquesta dissertació general, ell es veu obligat també a fer la seva, la de la ciutat i la de l’Agència Catalana de Residus, en clau de país.
Podem fer vàries coses amb els residus. En podem generar menys: en generem menys. És fals que allà on hi ha incineradores no s'incentiva el reciclatge, perquè tenim uns percentatges de reciclatge més alts que en zones on hi ha abocadors. Per tant, primer paradigma que no funciona. La majoria de ciutadans quan baixen la brossa, no acaben preguntant on va a parar. Fem tota la pedagogia necessària perquè el reciclatge es porti a terme, malgrat que això és mèrit dels ciutadans, no de l'administració. Que tinguem un 6-7-8% d'impropis en orgànica davant d'alguns pobles que han fet recollida porta a porta i han arribat al 40% d'impropis, que es penalitzen. Això diu molt a favor dels mataronins i mataronines, cosa que en el rebut també té una repercussió. Només cal comparar-ho amb alguns dels pobles de l'entorn. Si no ho féssim bé, estaríem penalitzats per l’Agència Catalana de Residus.
Després, que es faci una modificació urbanística per poder acollir la planta de pretractament que el que ha de fer és que, abans de la incineració, es faci una altra tria de tots aquells materials que poden ser reciclables, em sembla que és important. Un cop s'ha fet tot això, i s'ha fet la mecanització dels residus orgànics i s'ha obtingut biogas per fer corrent elèctric, es decideixi per la incineració en contra de l’abocament, que també genera metà, gasos efecte hivernacle, etc., produint electricitat per a 32.000 cases de Mataró. És energia que no es produirà ni en una nuclear, ni en una central de dièsel o de gas, i la planta tindrà un nombre considerable de plaques fotovoltaiques per produir electricitat.
Crec que és en aquest àmbit global on hem de situar el debat. Evidentment, estem tots per la reducció de residus, i hem de treballar amb aquesta pedagogia. Però, un cop s'han produït, hem de buscar una manera intel•ligent d'eliminar-los. I la que s'està adoptant, fins i tot als països europeus, de forma majoritària i com a millor solució, és la incineració, que produeix un 2% de residus tòxics que són portats a abocador especial. El 20% restant són escòries, que no són residus tòxics o perillosos, i que es tracten en plantes especialitzades per produir un material que s'utilitza com a àrids per a la construcció.
Per tant, dins d’aquesta problemàtica existent, la solució d’aquest problema és optimitzar recursos, de la mà de l'Agència de Residus de Catalunya, treballant directament i fent una inversió a Mataró de 80 milions d'euros, 4 vegades el que parlàvem abans. Una inversió que aquesta vegada sí que paga la Generalitat, fins a l’últim cèntim.
Crec que aquesta modificació, al marge de les consideracions que pugui fer CiU, està molt clara: el que es vol fer és un edifici per posar-hi uns elements d'infraestructura (motors més potents) per poder bombejar més aigua de l’excedent tèrmic de l’assecatge de fangs de la depuradora, un excedent que fins ara es llançava a l’atmosfera de manera gratuïta. I aquí a Mataró ho hem convertit en energia per escalfar aigua, per exemple, per a la calefacció de l’hospital o de la piscina municipal o la del Sorrall o la de 3 o 4 escoles. Són polítiques que fan avançar les coses.
En sortim tots beneficiats i, de tota manera, continuarem treballant i avançant. En aquest tema hem estat sempre molt proactius per buscar la millor solució a un problema greu, que si no prenem mesures col•lapsarà el país en poc temps.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

 

-Servei de Manteniment i Serveis-


21 - RATIFICACIÓ DE L’ACORD D’ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL CONVENI DE L'AGENCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA AMB LA SOCIETAT ECOVIDRIO (2008-2013).

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:
“Per Decret 499/2009, de 20 de gener, L'Alcalde va acordar l'aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al conveni de col•laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i la Societat Ecovidrio amb l'assumpció dels compromisos mínims continguts en el pacte cinquè del conveni i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat pel Ple de l'Ajuntament.

En conseqüència, el Conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

“Primer.- Ratificar el Decret d'alcaldia 499/2009, de 20 de gener, el contingut del qual és el següent:

“Vist el contingut del conveni de col•laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i la Societat Ecovidrio , que regula els compromisos de l'Agència de Residus de Catalunya, dels Ens Locals que voluntàriament s'hi adhereixin i d'ECOVIDRIO respecte al funcionament del Sistema Integrat de gestió proposat per ECOVIDRIO a la Comunitat Autònoma de Catalunya amb la finalitat de garantir el compliment de la Llei 11/1997, de 24 d'abril, reguladora d'envasos i residus d'envasos.

Vist l'informe del tècnic de residus i neteja viària, de data 15 de gener de 2009 on es manifesta l'interès municipal per adherir-se al conveni abans del dia 31 de gener d’enguany i s'especifiquen les prestacions econòmiques que percebrà l'Ajuntament de Mataró si s'adhereix a l’esmentat conveni.

Vist l'informe de l'assessora jurídica del Departament de Serveis Municipals i Manteniment, de data 19 de gener de 2009 on queda palès que aquest conveni s'ajusta a dret.

Atès el previst a l'article 25.2 l) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i l'article 66.3 l) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els quals atorguen la competència sobre els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus als municipis.

Per tot això, en virtut de les facultats que m'atorga la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.- Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró al conveni de col•laboració entre l'Agència de Residus de Catalunya i la Societat Ecovidrio amb l'assumpció dels compromisos mínims continguts en el pacte cinquè del conveni.

Segon.-Ratificar el contingut d'aquesta resolució en la propera sessió que celebri el Ple de l'Ajuntament.

Tercer.- Comunicar la present resolució a l'Agencia de Residus de Catalunya i al Servei de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Mataró.”


Segon.- Comunicar la present resolució a l'Agencia de Residus de Catalunya i al Servei de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Mataró.”


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, reconeix que coincideix amb l’Alcalde en què tenim un problema i gros. El que passa és que les solucions del Govern i les nostres van per camins diferents.
Estem parlant del vidre que llancem i ja no utilitzem, i el que es vol aprovar és un nou conveni amb l’Agència de Residus de Catalunya i la societat Ecovidrio. Jo no sóc un expert en aquests temes, però em sorprèn que el Govern espanyol hagi cedit tota la gestió del que és el vidre residual que els ciutadans llencem a una empresa privada que actualment exerceix de monopoli amb tots aquests serveis. No entenem com una empresa privada ha de tenir aquest privilegi quan o bé ho podria fer la mateixa administració pública o bé ho podria fer una empresa privada que no fos la que monopolitza el sector. És una opció poc interessant per als ajuntaments, perquè a l'hora de negociar preus, poca cosa es pot aconseguir. I és poc interessant per als ciutadans, perquè si no hi ha competència, difícilment hi haurà millores en la gestió d'aquests residues. La CUP hi votarà en contra.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica al Sr. Safont-Tria que això és el cànon que paguen les empreses envasadores de vidre, que serveix per subvencionar aquesta recollida selectiva que, per si sola, no seria rendible. És una obligació que tenen. Si se'ls deixés triar, no ho farien, perquè senzillament no els interessa aquest negoci.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 26, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

 


22 - DONAR COMPTE DELS ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN EN LES SESSIONS DELS DIES 19.12.2005, 6.2.2006, 6.3.2006, 10.12.2007 I 26 I 29 DE GENER DE 2009, RELATIUS A L’APROVACIÓ INICIAL DELS PROJECTES INTEGRATS EN EL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL

Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm.17 de l’ordre del dia.

 

CMI DE VIA PÚBLICA


23 - DONAR COMPTE DELS ACORDS ADOPTATS PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL D'APROVACIÓ DE TRES PROJECTES DEL SERVEI MOBILITAT, CONVOCATÒRIA FONS ESTATAL D'INVERSIÓ LOCAL.

Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm.17 de l’ordre del dia.

 

En aquests moments s’absenten de la sessió el Sr. Joan Mora i el Sr. Pere Galbany, regidors del grup municipal de Convergència i Unió.


CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut d’Esports-

24 - CANVI DEL REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA AL CONSELL RECTOR DE L’INSTITUT D’ESPORTS.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, presenta la proposta següent:

“Vista la comunicació del grup municipal Socialista notificant el canvi de representant al Consell Rector de l’Institut d’Esports. Vist l’informe del Director del Patronat sobre el procés que es va seguir per nomenar els membres del Consell Rector i tenint en compte el que disposa l’article 10è dels Estatuts de l’esmentat organisme, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents,
ACORDS:

1. Acceptar el canvi de representant del grup municipal Socialista, Sr. Jose Antonio Ricis, al Consell Rector de l’Institut d’Esports.

2. Nomenar com a representant del grup municipal Socialista al Consell Rector de l’Institut d’Esports al Sr. Joan Antoni Ciller

3. Notificar els presents acords a les persones interessades.”


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL


PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 25, 30 i 35 per venir referits a temàtiques coincidents.

25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ S’ATURI EL TRASLLAT DE CAN FÀBREGAS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:

“Aquesta setmana ha sorgit un nou element en el debat polític al voltant de la nau de Can Fàbregas: l’aparició de noves restes arqueològiques en el subsòl de l’antiga farinera ha fet que el Consell del Patrimoni hagi decidit deixar damunt la taula el dictamen sobre el projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge de l’edifici.

Estem davant d’un nou entrebanc quan semblava que, finalment, el trasllat es podria dur a terme. Les restes trobades en el subsòl de Can Fàbregas no havien estat conegudes i en aquest moment no hi ha documentació arqueològica que les valori, i tampoc està clara la seva consideració jurídica. Per això, el debat ara és: com afectarà aquesta valoració al trasllat de la nau. Tot plegat no fa més que complicar un assumpte que ja ho és prou i que pot fer perillar l’arribada del nou operador comercial, un dels elements essencials d’aquest projecte urbanístic.

Mataró, i més en la situació de crisi actual, no es pot permetre el luxe ni d’allargar més ni de deixar-se perdre l’arribada del Corte Inglés a la ciutat; ni és convenient tampoc que les forces polítiques municipals perdin la perspectiva i actuïn de manera individual. Es pot estar més o menys d’acord amb alguns aspectes del projecte, però ara no és el moment de cometre errors que poden afectar el futur de la ciutat.

Justament per aquest motiu, creiem necessari un ampli consens polític i la màxima transparència per part del Govern Municipal. Cal que les forces del Consistori, així com els sectors de la ciutadania implicats, actuïn de manera generosa, conjunta i mirant sempre pel bé de la ciutat, dels seus habitants, i de la seva riquesa cultural i econòmica.


És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple el següent

ACORD

1.- L’Ajuntament de Mataró, encapçalat pel Govern Municipal, aturarà provisionalment el procés de trasllat de la nau de Can Fàbregas i convocarà una Junta de Portaveus per valorar els nous elements sorgits i tractar l’objectiu d’aconseguir un consens polític fruït de la reflexió i la recapacitació de tots els sectors implicats, ja que aquest projecte afecta de forma important a Mataró i a tots els seus ciutadans.”


30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL DESMUNTATGE I TRASLLAT DE LA NAU CATALOGADA DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“El passat dia 27 de gener, la CIM de Serveis Territorials, el Consell d’Administració de PUMSA i el Consell Municipal el Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, van tractar, en poques hores de diferència, i per motius diferents, el “Projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge del conjunt catalogat de can Fàbregas i de Caralt”.

Atès que l’article 26 del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic preveu el tipus d'obres que es poden fer en els edificis i elements inclosos en el Pla. Aquests es classifiquen en: de manteniment, de consolidació, de restauració, de millora, de reestructuració, de reconstrucció, d'augment de volum, de substitució, de nova planta, de demolició i de desplaçament.

Atès que de tots ells, l'únic tipus que permet el trasllat és el de desplaçament: "permet relocalitzar elements urbans que pel seu interès cal conservar, preferentment a prop de la seva localització actual".

Atès que l’article 27 del mateix Pla especifica quins d'aquests tipus d'obres es poden fer a cada element catalogat en funció del seu nivell i que pel que fa al nivell “A” (cas de Can Fabregas i de Caralt) diu que les obres permeses en els edificis amb aquest nivell de protecció són: les de manteniment i les de restauració. I, també, que se'n podran fer de consolidació, modernització i reconstrucció quan la conservació de l'edifici així ho exigeixi.

Atès l’article 8, apartat 2, d’aquest Pla diu que en cas de dubte o contradicció entre les regulacions del Pla en els seus diferents elements, es considerarà vàlida la interpretació que ofereixi una solució més favorable per a la millor conservació de l’edificació, element o àmbit a protegir.

Finalment, l’únic informe que coneixem, que no és altre que l’emès per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, no té en compte el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Mataró i només fa referència a la necessitat o no d’autorització d’aquesta Direcció General al trasllat.

Aquest Grup Municipal creu que en els edificis protegits amb el nivell “A” no s'hi poden fer obres de desplaçament (trasllat) i és per això que presentem la següents,

PREGUNTES:
Primera.- Quins són els informes jurídics que justifiquen la possibilitat de actuacions més en enllà del de manteniment i la restauració, com és el cas del trasllat, de la Nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt?

Segona.- Quin és el contingut i redactat d’aquests informes? En quina data es van realitzar? De quins expedients formen part?”


35 - PREGUNTA I PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB ELS ELEMENTS DEL SUBSÒL QUE FORMEN PART DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“El 27 de gener el govern municipal va donar a conèixer el projecte d’enderroc i emmagatzematge del conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt.

Dues de les reunions (la del Consell Municipal de Patrimoni I la del Consell d’Administració de PUMSA) van ser convocades a la mateixa hora i en llocs diferents. La CUP té la mateixa persona com a representant a tots dos consells, i per això va adreçar un escrit al regidor d’Urbanisme per demanar-li el canvi d’hora per tal de poder exercir el seu dret de participar en totes dues reunions. La resposta del regidor d’Urbanisme va ser negativa, tot i que havia modificat l’hora del Consell d’Administració de PUMSA per poder assistir ell en un altre acte a la ciutat.

Contràriament al que el govern havia previst, el Consell Municipal de Patrimoni no va votar favorablement el projecte presentat per Josep Maria Puig Boltà. Precisament aquest projecte posa de manifest l’existència d’elements al subsòl de Can Fàbregas (pou, galeries, soterranis…) que, en trobar-se dins d’un BCIL, també formen part del BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).

Davant d’aquests fets, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular demana que se li responguin les PREGUNTES següents:

1. Per quin motiu es va denegar la demanda del representant de la CUP de poder participar en les dues reunions a les quals havia estat convocat a la mateixa hora i en llocs diferents?
2. El projecte preveu la destrucció física (que no documental) de la part soterrada del de Can Fàbregas i de Caralt?
3. Per quin motiu la Junta de Govern ha aprovat un projecte que preveu la destrucció d’una part d’un Bé Cultural d’Ìnterès Local (BCIL)?
4. Per quin motiu l’equip de govern insisteix a fer un enderroc, trasllat, emmagatzematge… tot i conèixer que són obres no permeses per la Normativa del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró (en el seu article 27A)?
5. Per quin motiu l’equip de govern no s’ha esperat a conèixer els resultats de les excavacions arqueològiques de Can Fàbregas i de Caralt?

Alhora, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular formula el PREC següent:

1. Que s’aturin tots els treballs i el projecte d’enderroc de Can Fàbregas i de Caralt fins a la resolució de tots els contenciosos oberts als Tribunals de justícia i fins a la finalització dels treballs arqueològics al subsòl d’aquest BCIL.”

 

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, passa a fer un relat breu dels fets, per explicar d'on ve aquest projecte que s'està discutint.
Tot plegat ve d’un acord que es va prendre al desembre del 2007, en forma de decret, i que es va explicar obertament (es van fer moltes sessions de participació, informes, etc.). Era una solució que permetia, d'una banda, compatibilitzar l'element patrimonial que estava catalogat (no descatalogat), que era la intenció inicial del govern anterior, preservar aquest bé patrimonial i, de l'altra, fer possible l'arribada d’un centre comercial en els termes que estava definit en el POEC i, posteriorment, en el concurs de PUMSA.
Aquesta compatibilització que era complicada es va veure que era factible i es van iniciar un seguit d’iniciatives i modificacions urbanístiques per tal de dur a terme el trasllat de la fàbrica. Per tant, el debat sobre si el trasllat és o no legal, si és o no convenient, és un debat que aquest Ajuntament va tenir i la ciutat ha tingut durant molt de temps, amb certa dosi de cansament.
Aquest encàrrec de trasllat ha estat fet i ha superat de molt els terminis que havíem plantejat, justament perquè es tracta d’una tasca rigorosa. És un treball que tothom que l’ha pogut conèixer i veure sense perjudicis, ha vist que és un treball rigorós i minuciós, cosa que ha permès posar de manifest, no només l’encàrrec concret del trasllat de la nau, sinó que ha permès fer-hi excavacions en el subsòl, que passaran a ser documentades, tal com es va dir a la comissió informativa. Es més, es van presentar fotografies d’aquestes conduccions subterrànies.
Certament, es va fer un Consell del Patrimoni que va demanar que, abans d’emetre el dictamen (entre l’aprovació inicial i la definitiva), se sabés més sobre aquestes restes per poder determinar exactament el seu valor. Si es tracta de restes arqueològiques, en determinarem el valor i actuarem en funció d’aquest. És quelcom raonable i una bona iniciativa a fer en aquest període d'exposició pública. De fet, aquestes restes ja s'estan estudiant per determinar-ne el valor. D’aquesta manera, la Junta de Govern, abans d’aprovar el projecte, va incloure el compromís d’aclarir qualsevol dels dubtes que s’han plantejat en aquests moments.
Ara bé, els objectius per al Govern es mantenen: volem preservar la nau Fàbregas i Caralt, el nostre patrimoni industrial del s. XIX, però, alhora, que vingui el Corte Inglés i que aporti aquesta injecció a la nostra economia que ja preveia el Pla d'Equipaments Comercials i que la situació actual de la nostra economia demana a crits. Per tant, es mantenen aquests objectius.
Faríem una oferta al PP perquè admetés que aquesta voluntat de dir “no tirem endavant aquest projecte definitivament fins que no determinem el valor d’aquests elements que s’han trobat” és el que ha aprovat el Govern i, per tant, li faríem la proposta que ho convertís en un prec, que seria estudiat i considerat en la direcció que els he explicat.
Respecte a la pregunta de CiU que parla dels informes jurídics que justifiquen la possibilitat d’actuacions més en enllà del de manteniment i la restauració, dir que el trasllat era una qüestió que vam determinar a través d’un decret i d’un debat al seu moment, a més dels informes que els acompanyaven, via modificacions de Pla General i via aquest projecte, i per tant, qualsevol d'aquestes actuacions i el decret van tenir els informes preceptius que convenen a cadascun d'aquests elements, així com als informes jurídics. Són documents que tenen al seu abast.
Pel que fa a l’expedient del projecte d'urbanització de l'illa data del 23 de gener passat i s'acompanya d'un informe jurídic, que és preceptiu. I la possibilitat d'actuacions ve justificada a través d'un informe tècnic. Així mateix, l'informe del Director General del Patrimoni Cultural del dia 12 de desembre del 2007 va ser recorregut, sí, però el recurs va ser desestimat. Imagino que també a través de les consideracions jurídiques que la pròpia Direcció General va entendre al seu dia. I diu, concretament, "que el trasllat de la fàbrica de Can Fàbregas i Caralt no requerirà autorització del departament, sempre que es tracti exclusivament d'un trasllat, és a dir, sempre que es mantinguin i conservin en la seva integritat les parts de l'edifici que, segons la fitxa, estan catalogats com a bé cultural d'interès local". Tots aquests informes, així com les consideracions i les estimacions de recursos estan a la seva disposició.
Vostè pregunta: “Quin és el contingut i redactat d’aquests informes?", i jo li he dit que l'informe en qüestió data del 23 de gener del 2008 i es troba inclòs en l’expedient d’urbanització de la Rda. Barceló-Illa Fàbregas i Caralt, que correspon al desmuntatge, trasllat i emmagatzematge i posterior muntatge de l’edifici, edicles i xemeneia de la nau. Aquest informe analitza els antecedents, els informes tècnics i el procediment que cal portar a terme en el tràmit del projecte d'urbanització en què s'inclouen tots els treballs relacionats amb el trasllat de la fàbrica. L’informe fa referència als informes tècnics del cap del Servei d’Obres que indica que el projecte s’adeqüa als requeriments tècnics municipals puntualitzant que, per procedir a l’aprovació definitiva, caldrà presentar el full d’assumeix de la direcció facultativa i el nomenament del coordinador de seguretat i salut. L’informe de l’arquitecte del Servei d’Urbanisme responsable del Patrimoni Arquitectònic, indica que el procés s’ajusta al que requereix l’informe del 12 de desembre del 2007 emès pel Director General del Patrimoni Cultural.
En resposta a la primera pregunta de la CUP, sobre el motiu per denegar la demanda del representant de la CUP de poder participar en les dues reunions a les quals havia estat convocat a la mateixa hora i en llocs diferents, convé recordar que les tres reunions es van convocar en el mateix dia, i dues d'elles a la seva hora habitual, que coincideix, efectivament, pel fet de donar a conèixer el projecte de forma simultània en els tres òrgans: Comissió Informativa, Consell d’Administració de PUMSA i Consell del Patrimoni. Nosaltres vam pensar que era important que en el primer moment els membres d’aquests 3 òrgans tinguessin la mateixa informació, en el mateix moment. No es va denegar la demanda presentada per aquest membre del Consell d’Administració de PUMSA que, per cert no va ser dies abans sinó que va ser el dia anterior. Simplement, se’l van recordar els mecanismes de substitució existents en el si del Consell del Patrimoni que garanteixen l'àmplia participació de tots els grups que hi són representats.
Pel que fa a la segona pregunta, la resposta és que no. El projecte no preveu cap destrucció física de la part soterrada de l’edifici de Can Fàbregas, com tampoc no preveu la destrucció de cap dels elements catalogats de la fitxa. El projecte preveu el desmuntatge i trasllat de totes les parts de l'edifici que, segons la fitxa, estan catalogades com a bé cultural d’interès local.
Pel que fa a aquesta part soterrada, s’estan fent les excavacions amb el sistema arqueològic, cosa que va demanar el Consell del Patrimoni sàviament, per determinar el valor de les construccion i conduccions subterrànies que s'hi han detectat.
En resposta a la tercera pregunta, val a dir que no s’ha aprovat cap destrucció, sinó un projecte de desmuntatge i trasllat dels edicles, la nau i la xemeneia d’aquest complex industrial, que respecta els elements catalogats a la fitxa obrant al Pla Especial.
Pel que fa a la part soterrada, que no és objecte d’aquest projecte aprovat i no està catalogat com a tal, a la proposta de la Junta de Govern s'hi va incloure un paràgraf que diu: “Amb possibilitat de l’adopció del dictàmen de la Comissió Municipal Informativa de Serveis Territorials, el Consell del Patrimoni Arquitectònic celebrat el 27 de gener del 2009 va informar l’expedient en el sentit que caldrà completar el projecte ampliant amb major detall i metodologia arqueològica la informació relativa a les construccions i conduccions subterrànies existents en el subsòl del conjunt industrial catalogat, i concretant el seu valor. El projecte se sotmetrà novament a la consideració del Consell del Patrimoni, així mateix com en donarà compte a la Comissió Informativa de Serveis Territorials". Per tant, resta pendent la concreció del valor de les construccions i la corresponent presa de consideració a tenor d'aquesta concreció.
En referència a la quarta pregunta, insistir en què no és un enderroc, ni executar cap de les obres previstes en l'article esmentat. L’article 27 a) del Pla Especial del Patrimoni Cultural no permet l’enderroc i preveu que les intervencions han de respectar els elements d’interès arquitectònic, cosa que és exactament el que s'està fent. El que plantegem és un trasllat de l’edifici catalogat, respectant íntegrament els elements catalogats, seguint l’informe del Director General que he esmentat.
Quant a la cinquena pregunta, repetir que la Junta de Govern va prendre l’acord d’aprovar inicialment el projecte i seguir els tràmits corresponents, entre ells, la petició d’informes corresponent i l’estudi del valor d’aquesta part subterrània. Un cop elaborada tota la informació i amb la documentació que consti a l’expedient, se’n donarà compte al Consell del Patrimoni i, posteriorment, se sotmetrà a l’aprovació definitiva de l'òrgan competent. El prec que s’aturin tots els treballs no ens sembla correcte per tot el que acabo de dir.
Finalment, totes les propostes, preguntes, precs... que s’han presentat en aquests tres punts tenen un fil conductor que és que s'aturi el trasllat. Òbviament aquí hi ha dues posicions: aquella que ha pres el Govern amb totes les contradiccions que ha tingut i tindrà aquest afer per fer possible que vingui el Corte Inglés i vingui en el menor termini possible, perquè faci tot el bé possible a la ciutat. I aquella que és la d'aturar, posar en marxa moratòries... que s'han anat plantejant al llarg d'aquest procés per mirar d'evitar que es produeixi aquest trasllat. Però és que si no hi ha aquest trasllat, no pot arribar el Corte Inglés. Aquesta és la situació i em sembla que es tracta de deixar-ho ben clar.
Es tracta de fer això. El temps finalment acaba posant cadascú al seu lloc. Aquest Ajuntament té ja una experiència de recuperació patrimonial, amb elements com la Nau Gaudí o la Nau Minguell; ara vindrà Cabot i Barba; El Rengle, La Confiança, La Muralla... i cap no ha despertat tant d’interès, sense haver tingut una intervenció tan acurada com la que està tenint Can Fàbregas. Tot plegat demostra que hi ha hagut i hi serà una voluntat de recuperació del nostre patrimoni arquitectònic de totes les èpoques.
Per què? Perquè ha de venir el Corte Inglés: són 1.000 llocs de treball que estan en joc. És un increment d’un 3,5 del PIB local, que és aquella cosa que baixa i no hi estàvem acostumats a què baixés. Són 33 milions d’euros anuals en salaris. Vostès jutgin si les prioritats no s’han de mantenir.

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en referència al que deia el Sr. Safont-Tria de modificar la part expositiva, miri, com que intueixo on està la polèmica, jo li proposaria a vostè que si agaféssim el segon paràgraf des de la darrera frase (“A partir de tot plegat”) i agaféssim fins al final del tercer paràgraf, i aquesta part la suprimíssim, m’imagino que vostè no hi tindria inconvenient. No ho sé, si té alguna altra modificació que vulgui suggerir, ja m’ho dirà. En tot cas, estaríem disposats a eliminar aquesta part que li dic.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recapitula. Sr. Mojedano, vostè està dient que el tercer paràgraf...


El senyor Pau Mojedano repeteix que estarien disposats a eliminar tot el que hi ha des de la darrera frase del segon paràgraf (“A partir de tot plegat”) fins al final del tercer paràgraf (“el futur de la ciutat”).


El senyor Joan Antoni Baron constata que el PP estaria disposat a eliminar això, atenent la demanda del Sr. Safont-Tria.


El senyor Pau Mojedano continua la seva intervenció.
El Sr. Bassas parlava del cansament que s’ha produït durant tot aquest procés en la ciutadania. Evidentment, és així. Però hem de reconèixer que el cansament justament s'ha produït per la manera d'actuar d'aquest Govern. Per això no podem acceptar el que ens suggeria vostè de reconvertir la proposta en prec, perquè volem que es voti, que el consistori es manifesti sobre la conveniència o no d'iniciar a partir d'ara una altra manera de fer les coses. Nosaltres pensem que vostès han actuat no només amb torpesa, sinó també d’una manera incorrecta políticament. Les coses no es poden fer a qualsevol preu. A mi hi ha una comparació que em sembla molt gràfica: crec que vostès no s'apliquen a vostès mateixos el rigor que sí apliquen a altres ciutadans privats en ocasió d'operacions urbanístiques en què s'han pogut trobar restes que tenen importància patrimonial o arqueològica, i el cas de la Muralla n'és un exemple. Quan convé, vostès modifiquen el seu comportament i inicien un trasllat a totes llums absurd per a la majoria de la ciutadania i de les forces d’aquest consistori, i, en canvi, no s’apliquen a vostès mateixos aquest rigor.
Permetin-me que els digui que no acabo d’entendre com un informe jurídic és tan poc rigorós com per no fer esment a aquests elements nous que han sorgit darrerament. També expressar-los la meva convicció que si vostès haguessin fet les coses d'una altra manera, i recordo concretament una proposta que va fer aquest grup fa molts mesos dient que una opció raonable podia ser la integració d’elements de la nau aquesta en el futur edifici comercial. Vostès la van desacreditar, el Sr. Vilert, d'entrada, i penso que hi ha exemples prou nombrosos a tot Europa, a Berlin, a la part est de la ciutat, moltes... són opcions que acaben fins i tot potenciant aquest patrimoni. És una manera molt millor d'ensenyar-lo a les generacions posteriors. Si vostès haguessin fet les coses d'una altra manera, això no hauria arribat on ha arribat. Una manera poc hàbil i malintencionada, com la comparació que feia abans el Sr. Bassas, comparant la CUP amb nosaltres, cosa que a nosaltres no ens molesta, no sé què en pensarà el Sr. Safont-Tria.

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, proposa al Sr. Mojedano, en referència a la seva proposta de resolució i per posar-li fàcil al Sr. Alcalde, que retiri tota la part introductòria i així, tal com deia la CUP, ells també s'hi sumarien.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que encara el Sr. Safont-Tria ha de pronunciar-se al respecte de si accepta o no la proposta del Sr. Mojedano de retirar el paràgraf esmentat abans. Ja sé que m’embolico amb els processos formals, Sr. Mora, però vostè s’embolica amb coses conceptuals més importants. Sr. Safont-Tria vostè acceptaria la proposta del PP? I vostè Sr. Mora?

 


El senyor Xavier Safont-Tria confirma que donarà suport a aquesta nova proposta del PP amb els retalls que proposa.


El senyor Joan Mora creu que no, per la part que hi ha a l'inici del segon paràgraf, on posa: "estem davant d'un nou entrebanc, quan semblava finalment que el trasllat es podia dur a terme”. Però, acte seguit, recapacita:
A veure, depèn de la interpretació que s’hi pugui donar. Si això per al Sr. Mojedano fos un problema, ho reconsideraríem i també hi donaríem suport, fins i tot amb això, perquè l'esperit d'aquesta proposta és posar una mica de seny en tot aquest procés.
El senyor Alcalde entén que el Sr. Mojedano acceptaria que tots els grups de l'oposició se sumessin a la proposta a canvi d'eliminar aquest paràgraf abans esmentat.


El senyor Pau Mojedano vol constatar que el que li demana el Sr. Mora és que, del segon paràgraf, s'elimini la primera frase. Seria això? No hi ha cap inconvenient.


El senyor Joan Mora passa a fer un repàs de la situació, malgrat espera no cansar els mataronins que esperen el seu torn per fer les seves intervencions. Potser un dia en podríem parlar d'això i fer-los intervenir a primera hora.
Cenyint-me en el tema, quan el Sr. Bassas ens explica que aquí estem dividits entre els que s'aturi i els que no s'aturi, li falta dir entre els partidaris de tirar-hi el martell i de no tirar-hi el martell. Aquí el problema no és aquest. El que estem discutint és si tots els mataronins són iguals davant la llei o no. Estem discutint si una actuació d'aquestes característiques se li permetria a qualsevol altre que tingués un element catalogat dins del seu patrimoni. Això ens preocupa i des del primer moment ho hem manifestat.
Efectivament, aquest debat, que jo entenc que a vostès els pot doldre, és el que dóna peu a la nostra pregunta: En quin informe jurídic es diu que poden vostès anar en contra del que a nosaltres ens sembla que diu el Pla Especial del Patrimoni. Vostès ens expliquen que això està en els informes jurídics de no sé quins expedients, però que nosaltres no hem sabut veure. I miri que hauria estat fàcil dir-nos que estava en un o altre document. Clar, haurem d’acabar demanant un altre informe al Secretari, el que passa és que aquest grup hi té pànic, perquè cada vegada que ho fem, tanquen el tema. Interpretem les coses d'una manera diferent, tot i que n’acabarem aprenent.
És evident que tots estem d’acord en què arribi el Corte Inglés i ens ajudi a dinamitzar la ciutat. Ho hem dit des del primer moment. Però el que passa és que venim d’un engany, perquè fins al 2007 vostès ens estaven presentant dibuixos on parlaven d’una integració. Recordin allò de fer a la nau Can Fàbregas la botiga texana… Crec que seria hora que vostès reconeguessin públicament aquest engany, i les pressions que poden haver rebut per part de qui sigui per al final carregar-se el patrimoni. I si vostès s’han de carregar el patrimoni saltant-se alguna norma, també siguin valents i diguin-ho. Segurament els mataronins seran capaços d’entendre-ho, malgrat puguin sortir mataronins que els diguin que tenen naus catalogades similars i els agradaria rebre el mateix tractament. Podrien fer-ho, per què no?
No vull entrar en les anècdotes aquestes que vam estar lluitant perquè el regidor d’Urbanisme no tingués els tres barrets, el del president de PUMSA, president del Consell del Patrimoni i regidor d'Urbanisme. Al final, el que hem aconseguit és que, com que no ha estat així, ens convoca a les reunions a la mateixa hora i després ens és díficil compaginar-ho i hem de renunciar a les meravelloses explicacions del Sr. Puig Boltà amb aquesta meravellosa obra d'enginyeria (que no ho dubto i això no dic en broma!) que pot significar el trasllat. Però això no és el que estem discutint. El que estem discutint, repeteixo, és si tots els mataronins són iguals o no davant la mateixa llei que vostès han fet. Aquí és on rau la importància del tema i és la reflexió que hauríem de fer. Els anuncio que vostès no ens estan aclarint res. Revisarem aquests expedients, però si no hi trobem justificació suficient, demanarem un informe per veure què passa amb tots els punts que nosaltres els preguntàvem.


El senyor Alcalde recorda, al respecte del comentari que ha fet el Sr. Mora sobre el desenvolupament del ple, que van tenir una proposta de modificació i d’ordenació del desenvolupament del ple que CiU va acceptar i al cap de dos dies es va desdir. Els membres de la Junta de Portaveus en són testimonis. Per tant, no faci servir aquest argument pel fet que hi hagin persones esperant a intervenir des de les 7 de la tarda. El ROM és molt clar i diu exactament en quin ordre es desenvoluparà el ple, que és un òrgan de govern, primer de tot, com passa en tots els ajuntaments. Hi havia una altra manera d’agilitzar els plens, que és tirar del reglament i no fer les intervencions tan llargues, és a dir, una intervenció per grup i ja està. Però saben també quin ha estat el meu criteri, des del primer dia fins avui, de no retirar la paraula a cap regidor, perquè el ple és el lloc on es discuteixen les coses. L’estona que calgui. En definitiva la proposta per solucionar aquest problema hi era i es va retirar perquè vostès no la van acceptar.


El senyor Joan Mora recorda que ells no hi estaven d'acord perquè volien anar a aprofundir els temes, i el Govern només els oferia parlar d'un punt concret. En tot cas, és cert que vam tenir un principi d’acord, però que no es va tancar. Però no ens digui que vam trencar un acord.

El senyor Alcalde ratifica que sí van trencar l’acord.


El senyor Xavier Safont-Tria diu que les intervencions del Sr. Bassas li deixen perplex.
Crec que el Sr. Bassas es creu molt llest, però permeti’m dir-li que aquí no va la cosa així. Vostè cita que el Director General textualment ens diu que “el trasllat de la nau de Can Fàbregas no requerirà l’autorització del departament, sempre que es tracti exclusivament d’un trasllat, és a dir, sempre que es mantinguin i conservin en la seva integritat les parts de l’edifici [i aquí ve on vostè hi posa l’accent] que segons la fitxa estan catalogades”. Deixi'm dir-li que actualment s’ha trobat una part de la nau de Can Fàbregas que fins ara no estava catalogada. I que immediatament en què apareixen noves parts de la nau, aquestes han de formar part d'aquesta fitxa, perquè sinó ens podríem trobar amb moltes situacions de molts patrimonis arquitectònics que quan es descobreixen noves parts d'aquest si no són a la fitxa, què vol dir, que ja no hi poden ser? Doncs no. Aquesta part nova que s'han trobat forma part del bé cultural i, per tant, si el que es pretengués fos el trasllat sense l’autorització del departament, només es podria fer amb el conjunt de tota la nau de Can Fàbregas, o sigui, amb els subterranis, cosa que jo crec que es impossible això de traslladar un pou de 20 metres i els subterranis en general.
També ens ha citat la normativa. Si us plau, Sr. Bassas, torni's a llegir la normativa, perquè diu claríssimament que edificis amb la catalogació de la nau de Can Fàbregas no es poden traslladar. Escolti’m, jo sé llegir, i vostès poden fer les interpretacions que vulguin, però diu textualment que es poden traslladar els béns que no són de la màxima catalogació, però no en els de màxima catalogació, com és el cas de la nau.
Vostès estan tirant endavant una política de fets consumats, tenen pressa per tirar a terra aquesta nau, i en el fons no els interessa escoltar el que diem. El Sr. Bassas deia que trobava molt bé la precaució del Consell del Patrimoni quan no van voler aprovar el projecte, entenent que davant d’aquestes novetats calia estudiar-s’ho. Però, en canvi, allò que és positiu per al Consell, vostès no ho apliquen. I vostès a la Junta de Govern aproven el trasllat de la nau, cosa que implica no respectar aquestes novetats que han aparegut.

 

El senyor Ramon Bassas recorda que s’ha parlat de la integració, per què no la fèiem? Sembla una pregunta lògica i, de fet, en vam parlar quan vam tenir aquest debat ara fa més d’un any. Hi havia dues qüestions centrals:
La primera és que una integració no exclouria fer un projecte de desmuntatge i tornar a muntar-lo. Al contrari, posar un aparcament de 4 plantes a sota d'un edifici d'aquestes característiques implicaria el desmuntatge i posterior muntatge, i demanar a la Direcció General que ens aclarís si això era o no possible.
I la segona és l’empetitiment d’aquesta nau. Es tracta d’una nau que la seva reubicació ha de permetre tota la seva esveltesa i no elements que la distorsionin, si és que parlem d'això. Miri, l’edifici del Corte Inglés amb prop de 20.000 metres quadrats de superfície hauria de competir amb un edifici de 1.000 metres quadrats, i reduiríem el seu valor patrimonial i la seva capacitat de poder-ho reutilitzar.
Tampoc no he vist mai aquests dibuixos de la botiga texana, l’Ajuntament mai no ha dit públicament que s’estigués plantejant aquesta alternativa. Una altra cosa és que s’hagués plantejat, en el moment d’estudiar-la, aquesta proposta, però des d’un punt de vista de reflexió interior. Però mai no s’ha aprovat, i per tant no digui res de cap engany. Enganyar és això: presentar una cosa i fer-ne una altra.
El Sr. Mora deia que l'important aquí és saber si això que l'Ajuntament s'aplica, l'hi aplicaríem a un altre. Miri, si és legal, sí. I això és legal, a no ser que un altre digui el contrari. Mirin, amb el promotor de la Muralla estem parlant de diferents alternatives, i algunes d’elles s’assemblen al que nosaltres estem fent. És complicat, perquè allà hi ha un bé d’interès local però també un bé d'interès nacional, cosa que ho complica bastant més, però estem parlant d'alternatives i d'intentar que surti aquest projecte. Per això n'estem parlant i anant fins al fons.
O, en el cas de Can Ximenes, que també és una activitat privada, i que no va fer aquest Govern, que va autoritzar el desmuntage i posterior muntatge, no havent-hi massa elements originals. I això s’ha fet amb els elogis per part de les persones que hi entenen.
Respecte als informes jurídics, ja li he explicat on són, en quins expedients estan. Si no els troben, ja els hi faré arribar.
El Sr. Safont-Tria ens diu, ja que és molt llest per saber interpretar la llei, què és un bé catalogat i què no ho és. Jo no sóc tan intel•ligent i, per tant, hem d’intentar que qui en determini el valor sigui qui hi entén. De fet, no es tracta d’una zona d'intervenció prevista en el Pla Especial, ni d’un jaciment arqueològic. Es tracta de determinar-ne el valor i jo crec que aviat tindrem algun informe al respecte.
A llegir sí que n'he après, per això, i no prohibeix cap trasllat, però tampoc, és veritat, no diu explícitament que es pugui fer un trasllat, i aquest va ser el motiu pel qual es va fer la consulta preceptiva a la Direcció General de Patrimoni, perquè és una competència que té la nostra autonomia, i aquesta Direcció ho va fer amb tots els informes que convenia, com després s’ha dit en la resposta al recurs que vostès van fer en aquesta resolució, o també és que prevarica el Director General? Déu n’hi do.
Entre l’aprovació inicial i definitiva és quan s'han de fer aquests informes, que es faran. És la manera que la gent pugui veure aquest projecte, que hi hagi una informació pública, a fi que tothom pugui opinar, tant els ciutadans com els tècnics.
I sí que tenim pressa pel Corte Inglés. Ens ha descobert l’estratègia. Tenim molta pressa, perquè cada any hi hagi 33 milions d’euros més en salaris a la nostra ciutat.
 

Conclós el debat, davant l’acceptació de la proposta final per part de la CUP i de CiU, el senyor Alcalde passa a llegir la proposta final del Partit Popular que es posaria a votació:

“Aquesta setmana ha sorgit un nou element en el debat polític al voltant de la nau de Can Fàbregas: l’aparició de noves restes arqueològiques en el subsòl de l’antiga farinera ha fet que el Consell del Patrimoni hagi decidit deixar damunt la taula el dictamen sobre el projecte de desmuntatge, trasllat i emmagatzematge de l’edifici.

Les restes trobades en el subsòl de Can Fàbregas no havien estat conegudes i en aquest moment no hi ha documentació arqueològica que les valori, i tampoc està clara la seva consideració jurídica. Per això, el debat ara és: com afectarà aquesta valoració al trasllat de la nau.

Justament per aquest motiu, creiem necessari un ampli consens polític i la màxima transparència per part del Govern Municipal. Cal que les forces del Consistori, així com els sectors de la ciutadania implicats, actuïn de manera generosa, conjunta i mirant sempre pel bé de la ciutat, dels seus habitants, i de la seva riquesa cultural i econòmica.


És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple el següent

ACORD

1.- L’Ajuntament de Mataró, encapçalat pel Govern Municipal, aturarà provisionalment el procés de trasllat de la nau de Can Fàbregas i convocarà una Junta de Portaveus per valorar els nous elements sorgits i tractar l’objectiu d’aconseguir un consens polític fruït de la reflexió i la recapacitació de tots els sectors implicats, ja que aquest projecte afecta de forma important a Mataró i a tots els seus ciutadans.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.

 

PRECS I PREGUNTES

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL FINANÇAMENT DEL TECNOCAMPUS.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

“Aquests dies hem conegut que la Generalitat ha dit que no pot finançar de manera directa el TecnoCampus. Malgrat les lloances que Huguet va fer al projecte durant la seva visita a Mataró, el Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa va deixar ben clar que l’únic que farà la Generalitat és informar dels crèdits que concedeix l’Estat i ajudar a la seva tramitació.

El Projecte Tecnocampus es una de les apostes mes importants que ha fet la nostra ciutat, essencialment a través de l’Administració Local, i per això totes les forces politiques municipals fem costat al govern per impulsar-lo. Portem molts diners invertits sense que s’hagin vist encara resultats, i en la nova fase que es va iniciar a finals del mandat anterior no ens podem permetre errors. L’aprovació del Projecte Mataró Marítim obre també un nou escenari estratègic global que a ben segur incidirà en el Projecte Tecnocampus possibilitant nous àmbits de treball.

Però Mataró necessita també la col•laboració d’altres administracions en el seu finançament. Així ho hem demanat des del nostre Grup Municipal reiteradament. Es com a mínim sorprenent la poca implicació tant de l’Estat com de la Generalitat en el Projecte tenint en compte que l’Alcalde Baron no s’ha cansat de dir des de 2003 que amb els nous governs de Catalunya i d’Espanya la relació seria mes fàcil i fructífera, i que això es veuria concretat en mes i millors acords per a la ciutat. Això ha quedat només en paraules, perquè la inversió a la ciutat no s’ha vist incrementada per part d’aquestes administracions.

És per aquests motius que presentem les següents preguntes:

PREGUNTES

1. Considera el Govern Municipal que aquesta manca de finançament per part de la Generalitat és conseqüència de la manca d’atractiu i innovació en el projecte, que el fa similar als catorze parcs d’aquestes característiques que hi ha a Catalunya, alguns dels quals tenen més de vint anys?

2. Creu el Govern Municipal que el Pacte Nacional per a la Investigació i Innovació no és més que retòrica, i que la xarxa de parcs científics i tecnològics de Catalunya no ens aporta res al nostre projecte municipal?

3. Quin element diferenciador aporta el projecte TecnoCampus pel que fa als parcs i projectes ja existents?

4. Desprès de lo manifestat pel Conseller Huguet, farà el Govern Municipal alguna acció per intentar que el Govern de la Generalitat revisi la seva decisió de no finançar el Projecte Tecnocampus?”


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu al Sr. Ferrando que el dia que vulgui farem comptes i veurem les inversions que s’han fet en els darrers anys per part del govern de l’Estat i les que es van fer en els 8 anys que va governar el PP; i no compti el Pg. Marítim, perquè el Pg. Marítim va es va fer gràcies una sentència del Tribunal Suprem que el Govern del PP va perdre i es va veure obligat a realitzar.


La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, constata que no és tan negatiu el balanç pel que fa al projecte TecnoCampus.
En resposta a la primera pregunta de si la manca de finançament per part de la Generalitat és a causa de la manca d'atractiu del parc, s’ha de dir que no rotundament. Dels 17 parcs que hi ha a Catalunya, n'hi ha 8 que han passat totes les certificacions i avaluacions prescriptives per estar a l'Associació de Parcs Tecnològics d'Espanya, i nosaltres en som un d’aquests 8. Per tant, si hem aconseguit aquesta acreditació és perquè justament tenim alguns elements singulars com a parc que ens fan diferents: entre d’altres, tenir-hi uns estudis universitaris que, a més, pretenen estar molt a prop del món empresarial, amb un centre tecnològic que té més de 20 anys de tradició, que ens pot aportar una ràpida transferència de tecnologia. Per tant, podríem estar molta estona explicant per què aquesta resposta o no, però crec que ho podem fer en qualsevol altre moment.
Dir-li, sobre aquest tema del Govern, que en aquests moments estem redefinint el Pla de Negoci del TCM, acció que és un organisme que depèn de la Conselleria d'Innovació, Universitat i Empresa, que està cofinançant-nos el projecte i acompanyant-nos en tot el desplegament d'aquest Pla, justament perquè li sembla que el nostre parc té un caràcter singular i li agradaria estar al nostre costat per poder-lo explicar un cop estigui acabat o més aviat replicar-lo en altres models. En aquest cas, sí que és cert que no hi ha hagut potser un finançament a fons perdut clar de molts milions d’euros, però el recolzament de la Generalitat és important.
Pensin, també, que justament ara s’estan presentant tots els projectes FEDER, que atorga la Generalitat conjuntament amb la Diputació, i estem convençuts que amb aquesta convocatòria rebrem recursos per a les infraestructures del TCM però, a més, amb molts projectes i programes diversos també estem rebent el recolzament d’aquesta Conselleria. Per tant, jo no diria tan alegrement que no estem rebent recursos de la Generalitat per al projecte, potser sí que menys per a l’estructura, tot i que de moment estem a l’espera de FEDER, que ens ho podria solucionar.
Pel que fa a la segona pregunta sobre el Pacte Nacional per a la Investigació i la Innovació, expressar que no és paper mullat. És un pacte que van signar agents socials i econòmics, universitats i tots els agents implicats en aquest àmbit. Per la feina que es va fer mereix un respecte. Creiem que el nostre parc entra clarament dins dels eixos estratègics que planteja aquest pla pel que fa a esforços tecnològics i científics, estudis universitaris, internacionalització, capacitació, transferència de tecnologia, captació de talent…
Vostè parla de la xarxa de parcs tecnològics de Catalunya, que inclou el TCM i que es tracta d'una xarxa independent de la Generalitat. És una associació que negocia amb la Generalitat d'aspectes lligats amb el desenvolupament econòmic dels propis parcs. En aquests moments, la Generalitat està treballant conjuntament amb la xarxa una línia de subvencions per als parcs tecnològics, i esperem que el TCM se'n podrà beneficiar.
En relació amb la tercera pregunta, sobre els aspectes diferenciadors del nostre parc, val la pena citar que el nostre és un parc extramurs, que no compta només amb el centre neuràlgic que hi haurà al Rengle, sinó que pretén tenir diferents antenes al territori (Pineda, Premià, El Masnou....), això sí, amb un únic model d'incubació clar que pretén fomentar l’esperit emprenedor des dels cicles més elementals i des de la universitat, amb uns estudis universitaris potents i ferms que intentin donar sempre resposta a les necessitats del territori, amb una visió internacional i global, i també amb aquest model que estem treballant conjuntament amb Cetemmsa d'un gran procés de rapidesa i adaptació pel que fa a la transferència de tecnologia i coneixement cap a les empreses. És veritat que això ho diuen tots els parcs i que no tothom ho aconsegueix, però nosaltres esperem que tenint en compte que parlem d’una universitat amb una mida determinada que es pot adaptar i que pot ser molt més flexible, creiem que aconseguir aquesta ràpida transferència de tecnologia cap a les empreses és factible a fi de dotar-les perquè siguin més competitives. Hi ha altres elements diferenciadors, però penso que aquest és un debat que podríem tenir a la Fundació TCM i no en el ple perquè potser ens allargaríem massa.
En resposta a la darrera pregunta, sobre les declaracions del conseller Huguet, recordar que nosaltres fa molt de temps que amb l’Alcalde ens reunim amb diferents conselleries, que fem un seguiment del projecte TCM. De fet, en aquests moments, estem treballant un programa de captació de talent amb la Conselleria d'Economia, d'aquesta línia de subvencions pel parc. També estem treballant amb la Direcció d'Indústria i Empresa per buscar algun projecte que puguin recolzar. No parem de visitar la Generalitat, de trobar-nos, buscar línies de finançament... En tot cas, ara ens hem presentat als projectes FEDER i a tots aquests programes de contingut. A nivell d'Estat seguim presentant-nos a aquestes convocatòries. Això ens fa confirmar que el nostre projecte té tot el sentit, i que hem de continuar lluitant perquè, com vostè no deia Sr. Ferrando, estem invertint i l'obra va endavant.


El senyor Juan Carlos Ferrando en primer lloc manifesta que la Sra. Romero ha d’entendre que unes declaracions del màxim responsable d’Innovació i Tecnologia de Catalunya els preocupin, i els preocupen en dos sentits: en el sentit de la responsabilitat que ha de tenir la Generalitat amb tots, inclosos els mataronins, i també pel fet que és una persona que és d’un grup afí a vostès i si, tot i així, aquesta persona decideix no recolzar-los com ho hauria de fer, és lògic que això ens creï dubtes. És a dir, si els amics del Govern de Mataró no recolzen el projecte, potser és que aquest resulta que és poc seriós o és obsolet. No dic que ho sigui, simplement és un primera lectura que nosaltres hi hem fet i que ha motivat la nostra pregunta.
De tota manera, m’agradaria assenyalar dos temes. D’una banda, la relació de projectes que va fer el PP en els seus 8 anys de govern: La Porta Laietana, la remodelació de l’estació de tren, el Pg. Marítim, el nou edifici de la seu social, el col•lector… , tenint en compte que el PSOE n’ha estat 19 i no podem fer la mateixa llista.
D’altra banda, malgrat no m’agradi parlar de personatges que no estiguin presents, he sentit dir a una representant del Partit Socialista de Mataró al Parlament que el grup Socialista va votar al Parlament en contra de recolzar el TCM a una proposta realitzada pel PP.


El senyor Alcalde recorda al Sr. Ferrando que el Pg. Marítim venia d’un conveni signat de l’època del ministre Borrell, i miri si era així que quan el van inaugurar vostès el van inaugurar d’amagatotits i sense ni tan sols comunicar-ho a l'Ajuntament. Jo hi era i me’n recordo perfectament, era un dia feiner i no hi havia ningú. I vostès ho deien: “no vindrem a inaugurar obres que les ha pactat un altre govern”. Això els va honorar. Exactament el mateix podríem dir de la Via Europa. Sí que van fer les obres del tren, és cert. Ara que hem d’arreglar un nyap que van deixar-hi vostès als ascensors. I podria continuar.
A mi no m’ha agradat mai parlar de governs amics. Aquesta és una expressió que jo no he dit mai, ni ho recordo. Jo dic que hi ha molta més facilitat en aquest moment per agafar el telèfon i trucar les conselleries que la que hi havia abans. Hi ha molta més possibilitat de parlar amb Madrid que abans. Per tant, no entrem en aquesta anàlisi, perquè no porta enlloc.
També dir-li que el mateix dia que el conseller Huguet feia aquelles declaracions, jo parlava amb el president Montilla del TCM. Ara hem d’esperar que els resultats vinguin. I si no vénen, a l’Alcalde de Mataró no li farà cap mandra denunciar-ho, però no avancem una cosa, quan encara tenim esperances fermes de poder aconseguir-les. Les negociacions es fan d'una determinada manera, i si al final no ens en sortim, vostès ens demanaran responsabilitats i jo ho denunciaré al Govern de la Generalitat, hi hagi el President que hi hagi, perquè jo sóc l'Alcalde de Mataró i, després, tinc un carnet polític, però després, no abans.

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA VALORACIÓ QUE FA EL GOVERN DELS RESULTATS D’UNA ENQUESTA SOBRE ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ MUNICIPALS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“Aquests dies hem estat coneixedors dels resultats d’una enquesta de la Diputació sobre Imatge i Balanç de la Gestió Municipal, que en el seu apartat “Hàbits Informatius i de Comunicació”” dona uns resultats que podrien avalar una teoria que sempre hem defensat des del PPC: que els mitjans de comunicació municipals són innecessaris, costen molts diners de mantenir, i ara, pel que es veu, no tenen la repercussió esperada en la ciutadania.

El Grup Municipal del PPC ha demanat públicament que es tanquin aquets mitjans perquè entenem que, a part de les raons mencionades anteriorment, la ciutat ja té coberta aquesta demanda amb els mitjans tradicionals de sempre, tal i com reflexa l’esmentada enquesta.

Creiem que amb aquests resultats objectius, i davant l’extrema gravetat de la situació econòmica actual, és imprescindible que els diners que s’han previst en el Pressupost 2009 en comunicació, més d’un milió d’euros, es destinin a inversions estratègiques i a usos més necessaris.

És per aquests motius que presentem les següents preguntes:

PREGUNTES

1. Com valora el Govern Municipal els resultats d’aquesta enquesta, sobretot el que es refereix a l’acceptació per part de la ciutadania dels mitjans de comunicació públics?

2. Creu el Govern que els resultats van en línia de les expectatives i objectius que esperaven en el moment de posar-los en marxa?

3. S’ha replantejat el Govern prendre alguna decisió sobre aquests mitjans, donada la gran inversió que generen anualment i la poca difusió que sembla que tenen?”


El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, abans de respondre les preguntes, aclareix, en primer lloc, que no es tracta d’una enquesta sobre els mitjans de comunicació locals, ni tampoc es tracta d'un estudi d’audiències. És una enquesta que es fa cada dos anys per conèixer l'opinió dels ciutadans sobre 4 àmbits: visió de la ciutat, gestió municipal, els residents no comunitaris i els hàbits informatius. Bàsicament, indica tendències en l’opinió pública.
En tot cas, a l’enquesta i dins dels hàbits informatius, hi havia 4 preguntes. La primera era: Per quin mitjà rep vostè informació sobre Mataró? On hi havia destacats El Capgròs, Televisió de Mataró, El Tot Mataró i el butlletí Més Mataró. També es van esmentar altres mitjans, com El Punt o el web de l’Ajuntament. També es preguntava sobre els canals de televisió que es miren amb més freqüència, o si es coneixia Maresme Digital Televisió i, en cas afirmatiu, si l'ha vist en alguna ocasió durant la darrera setmana. Aquí he de dir que un 40% dels enquestats coneixien el canal, malgrat que no l'havien vist durant l’ultima setmana, i un 18% el coneixien i l’havien vist. Si ho sumem, arribem gairebé al 60% de la gent que va ser enquestada que deia que coneixia Maresme Digital TV, una televisió que en el moment en què es va fer l’enquesta tenia només 8 mesos de vida. La quarta pregunta era: Quin diari llegeix amb més freqüència? I també sortien diverses coses.
D’altra banda, el Pla de Comunicació de Mataró del 2004 que es va fer després de la corresponent auditoria i d’una radiografia de la comunicació local, s’indicava la necessitat de crear nous mitjans de comunicació municipal, per fer arribar directament als ciutadans informació periòdica sobre l’Ajuntament. D'aquí va néixer el projecte del Butlletí Municipal. Tanmateix, el Pla de Comunicació recollia la necessitat de fomentar la participació ciutadana i la pluralitat creant i impulsant mitjans de comunicació locals. D'aquí va néixer l’emissora Mataró Ràdio i la participació en el consorci digital Mataró Maresme per al desenvolupament d'un projecte pioner de televisió digital terrestre i diverses accions de suport als mitjans existents, com podia ser Televisió de Mataró o els mitjans digitals en el seu moment.
En resposta a la primera pregunta, com ja li he dit abans, l’objecte de l’enquesta no era valorar l’acceptació per part de la ciutadania dels mitjans de comunicació públics, sinó conèixer tendències en els hàbits informatius dels mataronins. Des que es van crear els mitjans de comunicació públics, s’han realitzat altres estudis d’opinió específics que hem anat presentant públicament (enquestes sobre Mataró Ràdio o sobre la distribució del propi butlletí municipal). Serveixen com a eines de gestió i de presa de decisions.
Pel que fa a la segona pregunta, el resultat de l’enquesta no és l’única eina que es té en compte a l’hora de valorar si s’estan complint o no les expectatives. Per aquest motiu, tenint en compte que el primer butlletí Més Mataró va veure la llum a l’octubre del 2005 i que el seu objectiu és informar directament al ciutadà dels assumptes de l’Ajuntament i no pas de tota la ciutat –per això, ja hi ha els mitjans de comunicació local–, la tendència ens indica que és molt positiva. En tres anys s’ha aconseguit que 1 de 4 enquestats esmentin en primer lloc aquest mitjà com el seu principal referent informatiu.
Pel que fa al web de l’Ajuntament, aquest no és només un instrument d’informació, sinó també una eina de gestió telemàtica i un instrument més de promoció de ciutat. Aquests són els objectius que estan a l’origen del web que recentment hem renovat.
El fet que un 5% dels enquestats l’anomenessin com a mitjà de referència no deixa de ser singular, perquè no és només una eina de comunicació. Potser també hem de tenir en compte que hi va haver una resposta genèrica d'un 4% dels enquestats que no va mencionar hàbits en la comunicació, sinó que s'informava a través de la gent… I un 3% que s’informava per Internet.
En tot cas, la valoració que fem del web com a mitjà d’informació sobre l’Ajuntament, com a eina de gestió telemàtica i com a instrument de promoció de ciutat, és satisfactòria. Esperem, a més, que amb la recent renovació del web, la inclusió progressiva de continguts multimèdia i l’oferta d’eines de l’anomenada Xarxa Social facin encara més útil aquesta plataforma digital. Encara és massa aviat per fer-ne balanç, ja que fa menys d’un mes que estan introduïts tots aquests canvis.
En relació amb l’emissora Mataró Ràdio, que es va crear a la tardor del 2005, també va néixer amb l’objectiu de ser un nou mitjà de comunicació de la ciutat, que no de l’Ajuntament, on les entitats i associacions de la nostra ciutat poguessin fer sentir la seva veu i opinar, sent un reflex de la seva activitat. Creiem que aquest propòsit s’està complint a jutjar pel nombre de col•laboradors que hi participen. Ara per ara, són 65 programes actualment en antena. Pel que fa a l’enquesta sobre hàbits informatius, un 3% dels enquestats va respondre que s’informava del que passa a Mataró a través de Mataró Ràdio, un percentatge que pot semblar baix però que no ho és. És important per a nosaltres però no és suficient per ser grafiat en la presentació que es va fer als mitjans i a vostès. Vostès també han tingut accés a tota la tabulació completa de les respostes per si ho haguessin volgut mirar. Un percentatge que és normal dins la complexitat de l’escenari dels mitjans de comunicació que tenim a Mataró. Recordem que l’emissora té només 3 anys de vida, i en aquest temps és difícil aconseguir la mateixa popularitat que tenen altres mitjans que existeixen des de fa més de 25 anys, com Televisió de Mataró o el setmanari Capgròs. De tota manera, prenem nota del que diu l’enquesta i continuarem treballant. Recordem que els objectius de l’emissora eren els que eren i continuen sent els mateixos. També li he de dir que tenim les enquestes que es van presentar al Consell d’Administració en el seu moment, l’informe sobre audiències de Mataró Ràdio, que ens indica que en aquests estudis entre setmana Mataró Ràdio té 4.000 oients, cosa que ens va sorprendre molt positivament. En comparació, Ràdio Marina (alt Maresme i Selva) té 2.000 oients i Ràdio Pineda en té 1.000. Amb aquestes quantitats, ara per ara els resultats de la ràdio són força satisfactoris.
D’altra banda, deixi’m que incideixi en uns altres aspectes també de la ràdio:
En primer lloc, la professionalitat; segon, la independència; tercer, la pluralitat. Que ningú dubti de les empreses i les persones que ara mateix estan contractades per Mataró Ràdio.
Finalment, pel que fa a Maresme Digital TV, es tracta d’un mitjà de comunicació comarcal, que fa escassament un any que es va posar en marxa i que quan es va fer l'enquesta portava escassament 8 mesos de funcionament. Això entranya veritables complicacions tècniques com el projecte pioner que és. Des del començament s'ha estat conscient d’aquestes dificultats, sobretot les tècniques, i també amb aquests índexs de cobertura i de difusió del senyal en un territori molt complex com és la nostra comarca. Si la comparem amb altres, com TVE o TV3, mitjans públics amb una llarga tradició històrica i de funcionament analògic, han estat donant una cobertura que encara avui és insuficient per a tot el Maresme. Si tornem a l’enquesta, gairebé un 40% dels enquestats afirmava conèixer Maresme Digital TV i un 18% l'havien vist en algun moment en la darrera setmana. El balanç d'aquest resultat no pot ser ni molt menys negatiu.
En resposta a la tercera pregunta, val a dir que el Govern pren i prendrà decisions sobre els mitjans municipals, per descomptat, i intentarà fer-ho sempre cercant el màxim consens possible. Des d'aquí li oferim el màxim consens possible, tant a nivell polític com dels professionals que hi treballen i dels agents implicats. Recordem que la Ràdio disposa d’un Consell d’Administració participatiu i en el cas de la televisió comarcal la composa un Consorci d'Ajuntaments. Tampoc entrem a valorar la difusió que els mitjans tenen perquè, entre d'altres, hem dit abans que l'enquesta en qüestió no és cap estudi d’audiències i, per tant, per a nosaltres no és cap estudi de la difusió del mitjà.
El senyor Pau Mojedano no vol deixar passar el tema de la professionalitat, perquè en cap moment s’ha posat en dubte la professionalitat dels professionals que hi treballen. Sí m’he referit a la gestió, i això l’afecta a vostè. En aquest aspecte, no podem ser igual d'esplèndids en la valoració.
Deia vostè que l'enquesta no fa referència a índexs d'audiència, però és prou aclaridora. I sí que ens indica tendències, cosa que és el més important. La conclusió que en treiem és que aquests mitjans municipals no són prou valorats o prou seguits per la ciutadania.
Vostè em pot argumentar tot el que vulgui, des del punt de vista informatiu, per justificar l’existència dels mitjans, però desenganyem-nos la decisió de creació i manteniment d’aquests mitjans és estrictament política, d'una conveniència política que en aquell moment el Govern de la ciutat tenia, i que nosaltres vam considerar que no s'ajustava a les prioritats de la ciutat, ni ara ni llavors. Entenc que vostès busquin arguments per poder mantenir el seu posicionament, però la veritat és que això és que costa molts diners als mataronins cada any.

 

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL TRASLLAT DEL CENTRE DE TRANSFORMACIÓ DEL CARRER SANT ANTONI.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“Al fons de la planta baixa de l’immoble del carrer de Sant Antoni número 82 de Mataró, hi ha el Centre de Transformació MT 4392, propietat de ENDESA DISTRIBUCIÓN ELECTRICA, SL. El qual va ser objecte de l’obertura d’un expedient, per part de la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya l’any 2008, per possible transferència de tensions perillooes i per adequació del pou de recollida d’oli.

Des de fa anys, persones residents a diversos edificis de l’entorn estan demanant el seu transllat a un altre lloc menys perillós, atès que, a més, es troba al fons d’un local on s’hi realitza una activitat que comporta l’amagatzematge de paper.

Aquest veïns van realitzar aportacions al PAM 2008, les quals van ser acceptades pel govern municipal, fet que els hi va ser comunicat el 24 de gener de 2008 per la regidora delegada de Serveis Centrals i Planificació. Concretament, la comunicació deia que: “Es requirirà a FECSA-ENDESA el seu trasllat per motius de seguretat”.

En relació als fets exposat, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quina és l’acció concreta (número i redactat) del PAM 2008 que recollia la proposta/al•legació feta pels veïns i acceptada pel govern?

Segona.- Quines són les actuacions realitzades durant l’any 2008 pel govern municipal per tal de donar compliment al seu compromís de requerir a FECSA-ENDESA al trasllat de la Centre de Transformació del carrer Sant Antoni?

Tercera.- Quina ha estat la resposta de l’empresa titular del CT a les gestions fetes des de l’Ajuntament de Mataró?

Quarta.- Per què no s’ha suprimit el CT situat al carrer Sant Anotni, aprofitant la transformació urbanistica del sector i el fet d’haver-ne pogut instal•lar de bell nou?

Cinquena.- ENDESA, per escrit dirigit a la DGEM el juliol de 2008, va manifestar la seva disposició a fer el trasllat tan aviat com des de l'Ajuntament els hi cedis un nou espai. S’ha fet, per part de l’Ajuntament, la cessió d’aquest nou espai? Quan i a on es traslladarà el CT objecte de la pregunta?”

 


A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Joan Piqué, en representació de l’Associació de Veïns de Mataró Centre, qui expressa el perill en què es troben els veïns de la zona de baix a mar com a conseqüència de l’existència d’un transformador elèctric propietat de l’empresa ENDESA. Els sembla que no compleix els requisits legals i des del 2007 que estan lluitant perquè el traslladin a un altre lloc. D’altra banda, no es veuen recolzats prou per l'administració local.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment, recorda, abans de tot, que la llei és la que és i les normatives són les que són.
En resposta a la primera pregunta, convé repetir que en l’audiència pública del 17 d’octubre del 2007 va haver-hi una intervenció per part de representants d’aquest àmbit en què es va exposar, entre d’altres, aquesta situació. L’Alcalde en aquell moment va agafar el compromís de requerir a l'empresa FECSA-ENDESA la retirada, per motius de seguretat, d'aquesta instal•lació. En el seu moment, el 24 de gener de 2008, la consellera delegada de Serveis Centrals, la Sra. López, ens va enviar una carta en què feia esment a aquesta situació. Difícilment té traslació en el PAM, donat que estem parlant d’una instal•lació que és privada i dins d’un àmbit de propietat privada, com és el local.
Pel que fa a la segona pregunta, explicar que el 16 de desembre del 2007 des de Manteniment vam enviar un escrit al Sr. Fàbregas, director de la zona Vallès-Maresme, moment en què ja havíem mantingut alguna comunicació amb els veïns mitjançant e-mail, en què li vam fer arribar la inquietud dels veïns del c/Sant Antoni 82 i la petició d’estudiar la possibilitat del seu trasllat o canvi d’ubicació.
El 23 de gener del 2008, un responsable de FECSA-ENDESA ens notifica que l'estació transformadora compleix la legislació vigent i que passa les inspeccions reglamentàries. Referent al trasllat, manifesta que està obert a estudiar qualsevol possibilitat de trasllat.
El 13 d’abril del 2008 rebem un escrit del representant dels veïns, adreçat a mi, en què reclama que exigim a FECSA-ENDESA que traslladin el transformador dient que no compleix la reglamentació i adjuntant documents d’inspeccions.
El 16 d'abril del 2008 responc al Sr. Arazu, representant dels veïns, recordant-li que el tema plantejat fuig de la competència municipal, tractant-se d’un tema inscrit en l’àmbit privat, però recordo que tot i així reitero la voluntat de treballar per tal d’ajudar-lo a trobar una solució.
El 7 de maig del 2008 el senyor representant dels veïns també m'envia un altre escrit, per e-mail, en què agraeix la resposta del meu escrit i reitera la seva petició d’ajuda per part de l’Ajuntament.
El mateix mes de maig hi ha una reunió de coordinació tècnica entre els Serveis de Manteniment i FECSA-ENDESA on, entre d’altres, es tracta el tema del transformador i els problemes del seu trasllat. Els Serveis de Manteniment els van fer l’oferta de fins i tot de cessió d’espai públic per tal de poder trobar una millor ubicació per a l’estació transformadora.
El 30 de maig fem una reunió amb els veïns en què assisteix la Sra. López, jo mateix, el Sr. Ferran Àngel i el Sr. Salvador, tècnic de l’empresa municipal AMSA. Llavors també vam posar en coneixement com s’estaven desenvolupant totes aquestes situacions.
El 14 d’agost del 2008 rebem un pressupost corresponent al trasllat de l’estació per part de FECSA. El 20 d’agost enviem un escrit a FECSA-ENDESA on recordem els acords assolits a la darrera reunió de coordinació que vam fer i reclamem el compliment d’aquests per part de FECSA-ENDESA més enllà de l’enviament d’un pressupost. També els recordem la disposició de l’Ajuntament a cedir-los un espai.
El 24 d’octubre s’envia un escrit de Manteniment a FECSA-ENDESA emplaçant-los a una reunió perquè es puguin tractar diversos temes i mirar de desencallar el tema del transformador.
El 4 de novembre es rep una instància per part dels veïns en què es demana la retirada del transformador.
El 12 de novembre hi ha la reunió de coordinació tècnica, en què s’arriba a unes propostes, per part de FECSA-ENDESA, i es queda que aquestes es faran formalment per escrit, i que FECSA-ENDESA les enviarà als serveis municipals.
El 20 de novembre responem a la instància dels veïns on fem constar que el tema del transformador queda dins l’àmbit privat i al marge de l’Ajuntament, però que, tot i així, s’està tractant el tema amb FECSA-ENDESA.
El 24 de novembre es rep a Manteniment un escrit de FECSA-ENDESA on es presenten les propostes acordades a la reunió del 12-11-08: trasllat a càrrec dels veïns a preu mínim de 130.000 euros i la descàrrega paulatina de l’eliminació de l’ETT. També es notifica que totes les anomalies detectades per la Direcció General de Mines i Energia estan reparades.
El 3 de desembre, resposta a l'escrit de FECSA-ENDESA. I el 8 de gener del 2009, escrit de Manteniment als representants veïnals per informar-los del resultat d'aquestes darreres negociacions.
En resposta a la tercera pregunta, el trasllat de l’estació transformadora té un cost que donat que les instal•lacions compleixen el reglament vigent hauria de ser assumit pels veïns. FECSA no ho hauria d’assumir i aquí es refermen.
Aquest cost és de 130.000 euros i si es vol anar per alguna altra via ens van proposar no carregar més l’estació, és a dir, no posar més càrrega de la que ja hi ha, i descarregar-la a mesura que es vagin fent altres estacions a la zona que estan en el planejament urbanístic fins arribar a donar-la de baixa, o bé poder complir amb un menor cost el seu trasllat.
Pel que fa a la quarta pregunta la competència de decidir la necessitat o no de construir o equipar la xarxa de distribució elèctrica és de FECSA-ENDESA i més quan aquestes ocupen espais privats. En les diferents actuacions que s’han fet al Front Marítim se n’han construït de nous preveient la possibilitat d’equipar la zona per a les futures promocions, és per aquest motiu que l'empresa de Serveis proposa realitzar la descàrrega i no realitzar cap més connexió.
En relació amb la cinquena pregunta, dir que en una reunió del mes de maig nosaltres vam fer l’oferta d’en un espai proper i, per escrit, en data 28 d’agost del 2008, vam recordar aquesta oferta a ENDESA, que fins avui no ens ha respost acceptant-la.
Finalment, no li puc respondre quan es produirà el trasllat, com pot comprendre.

El senyor Joaquim Fernàndez agraeix als ciutadans de baix a mar la seva paciència per haver esperat fins tan tard per poder formular la seva pregunta. És un mèrit que s'ha de reconèixer.
Pel que fa a les respostes del Sr. Melero, jo adivino, per la primera, que això no hi és al PAM del 2008. Ha dit que era un redactat que no era assumible per posar-lo en el PAM. Jo interpreto que és que no hi és, perquè vostè no m’ha dit el número d’acció. És clar, el que passa que això es contradiu amb la comunicació als veïns que signa la Sra. López i que diu: “Benvolgut senyor, en resposta a les aportacions que heu formulat durant el procés participatiu d’elaboració del PAM i Pressupost 2008 hem de notificar-vos que, un cop estudiada la seva viabilitat per part del servei municipal competent, s’ha considerat adient acceptar tres de les vostres aportacions i acceptar parcialment la quarta”. Llavors, la primera d’aquestes accions diu que la proposta que a l'estiu hi va haver una apagada, del 12 d’agost, de 24 hores i el transformador tal, tal... “Acceptació: sí. Explicació: es requerirà a FECSA-ENDESA el seu trasllat per motius de seguretat”. Clar, si vostès accepten una al•legació feta en el PAM d'aquesta manera, diuen que s'ha consultat amb el servei municipal competent, vaja... jo la vaig buscar, perquè d’aquí no es pot deduir altra cosa que és que s’ha acceptat una al•legació. Llavors, deixi’m que li digui que si més no la meva opinió és que és molt greu respondre a una al•legació que s’accepta i que, després, quan vas a buscar-la en el document adient, no s’hi trobi.
Entenc que les negociacions amb ENDESA són negociacions complicades i que portar això a terme no és fàcil, estic segur que els veïns també ho entenen, però, és clar, se’ls havia dit que “acceptació: sí” per escrit.
Pel que fa a les seves explicacions, m’ha fet un relat que sembla molt llarg però m’ha barrejat moltes comunicacions que són dels veïns amb vostè, quan les que de debò ens interessaven són les de vostè amb l’empresa, que no són tantes.
Malgrat aquesta dificultat que jo li he reconegut, hi ha una cosa definitiva: si vostè des del maig del 2008, que és quan li ofereix un espai a l’empresa, no en té resposta. Home, aquí requereix una mica més d'interès, malgrat les dificultats per competències municipals que hi pugui haver. El que sí que és, no competència, però sí responsabilitat de tot l’Ajuntament, del Govern i l’oposició, és buscar el benestar i la seguretat de tots els nostres ciutadans. Vostè ha d’entendre perfectament que una família dormint a sobre d’un aparell com aquest no pugui estar tranquil•la. Li demano que, més enllà de les competències, doni les instruccions oportunes perquè això no es deixi estar fins que s'aconsegueixi una solució.

 

El senyor Francesc Melero confessa que ha procurat ser breu perquè sabia, pel punt de l’ordre del dia en què es trobava aquesta qüestió, que els veïns s'haurien d'esperar i lamenta que s'hagin passat més de dues hores parlant de coses que no interessen a la majoria dels ciutadans.
Ho he intentat explicar amb prou claredat. He dit que hi va haver una comunicació per part de la regidora, que és qui fa les comunicacions, però que no està inclòs en el PAM perquè era un àmbit absolutament privat. Més enllà d’això, jo crec que l’important és fer la feina que ens comprometem a fer. El compromís era requerir i això és el que estem fent, i li faré arribar la informació de què disposem per tal que sigui coneixedor de quins han estat tots els moviments.
Amb FECSA-ENDESA ens reunim constantment, malgrat jo només hagi enumerat les reunions més significatives per no allargar-me més. En tot cas, ho podríem llegir tot [el Sr. Alcalde li demana que vagi acabant]. Més que la prepotència d’ENDESA, aquí el problema és de la xarxa bàsica de distribució de baixa tensió que hi ha a la ciutat i a tot arreu. Jo m’he interessat per aquest tema, fins i tot, n’he parlat amb el Director General d’Energia i Mines, i aquesta no és una situació exclusiva de Mataró, i aquesta és una situació en què existeix, des d'un contracte signat entre propietaris fins a tots els permisos. Jo em referia a què nosaltres hem d'estar preocupats, perquè evidentment ens preocupa, però també hem d’estar emetents al que ens marca la normativa, i en aquest sentit nosaltres el que hem de fer és continuar treballant en aquesta mateixa situació.
Crec que la darrera resposta que ens fa FECSA-ENDESA de no carregar més el transformador és una aproximació.
El compromís que jo agafo i he agafat des d'abans de l'audiència pública és la de continuar treballant per minimitzar o solucionar els efectes que pugui tenir aquesta estació transformadora. Però després, la realitat és la que és, i aquesta estació està aquí des de l'any 87, amb un contracte entre parts. Per tant, és complicat. No és per la prepotència o no d’una companyia subministradora d’energia, és per una situació derivada d’un fet històric que ens marca i ens condiciona. És una situació difícil, però ho estem intentant.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix, per a la tranquil•litat de tothom, que reprendran aquesta negociació amb els càrrecs de més alt nivell de FECSA-ENDESA, cosa que no és garantia de res. Perquè amb FECSA hemos topado. Negociar amb les companyies de serveis d’aquest país des d’un ajuntament no és ni senzill, ni fàcil i acostuma a ser car. Farem el possible perquè això se solucioni al més aviat possible.
A les barriades de Mataró hi ha pals elèctrics a tot arreu i no aconseguim treure’ls i la resposta de FECSA és sempre la mateixa: treguin-los vostès pagant-ho l’Ajuntament, és a dir, les butxaques dels ciutadans. I això és la resposta sistemàtica que ens dóna FECSA. De tota manera, jo prenc el compromís de treballar activament per intentar buscar una solució. Si més no, perquè ens donin una explicació qui sigui prou convincent.

 

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES GESTIONS FETES PER LA COMISSIÓ PER A LA REHABILITACIÓ DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Mitjançant el decret 4577/2008, de 30 de maig, l’Alcalde va resoldre constituir, amb l’objectiu de desencallar la rehabilitació de la Basílica de Santa Maria, una Comissió que s’encarregaria de coordinar i planificar tot el procés.

Sabem que la Comissió va celebrar la primera reunió el dimecres 3 de juny de 2008 i que, amb motiu de la mateixa, el regidor de Cultura, el Sr. Penedés, va manifestar que la creació de la Comissió suposava un salt qualitatiu atès que tots els agents implicats en el procés de rehabilitació s’asseurien en la mateixa taula. Sabem, també, que, d’acord amb el pressupost aprovat, el 2009 el govern de Mataró destinarà, només, 50.000 euros a la rehabilitació de la Basílica i que va rebutjar una al•legació del nostre grup que demanava ampliar l’aportació fins als 100.000.

Al marge d’aquests fets, vuit mesos després de la constitució de la Comissió, no tenim cap informació sobre la feina que s’ha fet.

Per això, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Es coneix ja l’aportació econòmica global que farà cadascuna de les parts implicades en la rehabilitació de la Basílica?

Segona.- Al marge dels 50.000 euros esmentats anteriorment, quins altres recursos hi ha disponibles per rehabilitar la Basílica durant el 2009?

Tercera.- S’han fet gestions per tal de trobar més administracions i més empreses privades que s’impliquin en el projecte? A quines administracions i empreses s’han demanat ajuts? Quines han estat les respostes?

Quarta.- En base a la informació que té la Comissió, quan es preveu que es podran acabar les fases que queden per executar del Pla Director de Restauració de la Basílica?”


El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, abans de respondre les preguntes, passa a fer un comentari important: la Comissió, com vostè diu, es va reunir al juny, a mi em consta el 4, i posteriorment s’ha tornat a reunir el 26 de novembre. El contingut d’aquesta reunió és fer el seguiment de les obres previstes el 2008 i altres coses que li relataré. I hi havia una altra reunió prevista per ara a finals de gener, on sí que parlaríem de les novetats del 2009 i evidentment, com diu vostè, cal informar tothom dels continguts d’aquesta reunió.
Es coneix ja l’aportació econòmica global que farà cadascuna de les parts implicades en la rehabilitació de la Basílica? Sí. Les administracions i entitats que formen part de la comissió i que aporten dotació econòmica per al 2009 per als treballs de rehabilitació són l’Ajuntament de Mataró, la Generalitat de Catalunya i la Caixa d’Estalvis Laietana. Només la Generalitat no ha confirmat la xifra definitiva de la seva aportació, perquè encara no té aprovats els seus pressupostos. De fet, és per aquest motiu que s'ha ajornat la reunió prevista per a finals de gener, ja que interessa conèixer totes les aportacions i poder clarificar.
Al marge dels 50.000 euros esmentats anteriorment, quins altres recursos hi ha disponibles per rehabilitar la Basílica durant el 2009? El conjunt de les aportacions econòmiques són les següents:
L’Ajuntament de Mataró, a través dels pressupostos de l’IMAC, 50.000 euros. Caixa d’Estalvis Laietana, 50.000 euros més, que se sumen a uns altres 50.000 euros del 2008 per la via llei de caixes que no es van utilitzar i passen a l’exercici del 2009. Per tant, 100.000 euros de Caixa Laietana. Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, no s'ha fixat una aportació definitiva, si bé hi ha una reserva, en aquests moments, a espera de confirmar-se, que està al voltant dels 150.000 euros. En total, això vindria a ser l'esquema que dins la comissió d’aportacions hem establert. Per al 2009 hi podria haver en total una dotació de 300.000 euros. Les obres de reparació de la coberta de la nau central, les quals es consideren prioritàries, es podrien iniciar si es confirma aquesta xifra.
S’han fet gestions per tal de trobar més administracions i més empreses privades que s’impliquin en el projecte? A quines administracions i empreses s’han demanat ajuts? Quines han estat les respostes? A l’exercici 2008 va haver-hi una aportació de Caixa Terrassa, també de 50.000 euros, que ja vam comentar, a través també de la llei de caixes, suplementada amb una aportació municipal de 40.000 euros. Amb aquests diners s'han efectuat obres al darrer trimestre del 2008 emmarcades en les fases 4a i 5a del Pla Director, consistents en l'obertura i col•locació d’una escala metàl•lica que permet un accés fàcil a les cornises de la nau central i s’han iniciat els treballs de sanejament de la instal•lació elèctrica sota coberta de la nau central.
Si bé en un prinicipi és cert que s'havia parlat de buscar altres complicitats en altres administracions o patrocinadors privats, hem aturat aquest procés perquè som conscients que la conjuntura actual dificulta la captació de nous recursos. D’administracions o empreses més enllà de les implicades en la comissió.
En base a la informació que té la Comissió, quan es preveu que es podran acabar les fases que queden per executar del Pla Director de Restauració de la Basílica? Aquesta pregunta sí que no li puc respondre, perquè no hi ha un calendari d’obra fixat. Les obres que es poden fer cada any depenen de les aportacions que es puguin aconseguir anualment. De fet, des de la primera reunió, aquest és l’esperit de la comissió: mirar quines aportacions fan els mateixos membres de la comissions, qui més s’hi pot implicar, i a partir d’aquí decidir quines són les accions prioritàries anualment.
La voluntat és de continuar treballant de forma concertada per anar avançant en les fases pendents del Pla Director.

El senyor Francesc Masriera agraeix l’explicació del Sr. Penedès. Vostès saben la importància que té per a CiU la restauració de Sta. Maria. Els agrairem que ens en tinguin puntualment informats.


30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL DESMUNTATGE I TRASLLAT DE LA NAU CATALOGADA DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 25 de l’ordre del dia.


31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REESTRUCTURACIÓ DE LES LÍNIES DEL MATARÓ BUS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“El passat dissabte 31 de gener es va posar en marxa la nova Xarxa del Mataró Bus. No dubten que en alguns aspectes aquesta reestructuració ha suposat una millora de l’esmentat servei però hi ha aspectes que considerem preocupants i és per aquest motiu que sobre ells interpel•lem al Govern Muncipal.

D’entrada ens sembla poc oportú l’encariment que han sofert alguns títols de viatge pels usuaris, sobretot tenint en compte el moment econòmic que patim. Però el més preocupant ha estat la contestació que ha tingut el nou traçat d’algunes línies per part d’algunes entitats veïnals de la ciutat, que han manifestat el seu desacord amb el mateix, així com que segons la seva opinió el nou traçat perjudica notablement als veïns residents a Cirera, Pla d’en Boet i Molins.

A més, veïns de Vista Alegre ens han manifestat que s’ha vist truncada una vella aspiració que aquest Grup Municipal havia recollit en anteriors legislatures de que el Mataró Bus, tingués una parada més a prop del Barri, tot tenint present que hi ha un nombre considerable de veïns d’una edat avançada.

Entenem que un servei com aquest, que gaudeix de la aprovació d’un ampli sector de la ciutadania, ha de satisfer a aquests ciutadans. De la mateixa manera entenem que l’Ajuntament de Mataró fa un esforç econòmic important per que aquest servei funcioni com tots desitgem, i per aquest motiu que ens preocupa la contestació que aquesta reestructuració pot tenir a determinades zones de la ciutat.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Quin ha estat el procés de consultes que s’ha fet amb les entitats veïnals sobre la nova xarxa?

2. Han participat totes les entitats veïnals?

3. S’ha deixat oberta la porta a posteriors modificacions de la nova xarxa si aquesta no satisfà les necessitats dels usuaris?”

 


El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, pel que fa a alguns desacords puntuals que s’han produït, creu que la xarxa s’ha de mirar des d’una perspectiva global, com un servei de tota la ciutat i de tots els ciutadans, i no des d‘una visió parcial o de barri.
Nosaltres, des del primer moment, vam plantejar que s’intentés obrir al màxim el zoom i que hi hagués aquesta visió de ciutat quan parlàvem de la nova xarxa, els criteris de la qual responen, entre d’altres, a línies més directes i més ràpides, eliminant bucles que allarguen el temps del viatge i situant les parades en aquests itineraris. Aquesta va ser una de les conclusions que es van extreure a partir d’enquestes als ciutadans i estudis que vam fer en el seu moment.
Precisament, des de fa molts mesos que s’ha anat fent tot el procés participatiu, un representant del grup Popular va estar en aquesta subcomissió fent una participació activa, i que es va crear en el si del Consell de Mobilitat per establir els criteris d’adjudicació del nou servei, criteris que després es van aprovar amb un ampli consens.
Les entitats veïnals han estat representades en aquesta subcomissió per representants de la Federació d’Associacions de Veïns. Es va realitzar una presentació monogràfica en al local de la FAVM on es van convocar totes les associacions de veïns representades, malgrat és cert que algunes no van venir. Fins i tot, arran de les associacions que ens ho van demanar, ens vam desplaçar a fer presentacions específiques.
Respecte al futur, jo em vaig comprometre amb les diferents associacions de veïns que van posar damunt la taula algunes problemàtiques, a què transcorreguts 3 mesos de la posada en marxa de la Mataró Bus tornaríem a seure per fer les valoracions pertinents, i en cas de caler-hi canvis, ja ho faríem.

 


32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL SERVEI DE RECOLLIDA DE BROSSA SELECTIVA EN ALGUNS PUNTS DEL CENTRE DE LA CIUTAT.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“Aquest Grup Municipal ha preguntat en diverses ocasions sobre el servei de recollida de brossa, especialment el de la brossa selectiva i les dificultats que comporta, però lamentablement continuem tenint constància de queixes referents a aquest tema.

Hi ha algunes zones, com el Centre de Mataró, que la recollida no es fa amb l’assiduïtat necessària, cosa que dificulta la labor de reciclatge dels veïns. A més, ja sigui per aquest motiu o bé per manca de civisme, algunes vegades la brossa queda a terra , o bé perquè és impossible introduir-la, o bé perquè és impossible accedir al contenidor, ja que els seus voltants estan plens o brossa o d’altres materials que no hi haurien de ser.

Una de les coses que ens comenten que desanima més és l’ordre que tenen els escombriaires de recollir tot el que trobin fora dels contenidors de reciclatge i s’ho enduguin com a rebuig normal. Aquest fet, que considerem una manca absoluta de tacte mediambiental, descoratja els ciutadans que, per consciència ecològica i compromís amb el món en què vivim, es molesten en reciclar i portar el reciclatge als punts específics més propers a casa seva.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Ha pensat el Govern Municipal en adaptar les mesures dels contenidors d’envasos per facilitar la introducció de la brossa a reciclar?

2. Quines mesures s’utilitzen per controlar que els contenidors de recollida selectiva, així com l’espai que els envolta, estiguin lliures i puguin facilitar el reciclatge als mataronins, sobretot als veïns del Centre?

3. S’ha plantejat el Govern Municipal canviar l’ordre que tenen els escombriaires i no endur-se el reciclatge que estigui fora dels contenidors com a rebuig, per evitar el desànim i la indignació dels ciutadans que sí es molesten en fer les coses ben fetes?

4. Creu el Govern que seria necessari posar a disposició, al lloc on hi ha els contenidors, informació útil als ciutadans sobre com s’ha de dipositar el reciclatge (cartrons plegats, colors segons material a reciclar, etc) per evitar alguns problemes derivats d’aquest fet?

5. S’aplicaran mesures per tal d’evitar complicacions el procés de soterrament d’alguns contenidors per evitar que es torni a utilitzar els contenidors de superfície, com passa a l’avinguda Puig i Cadafalch?”

 

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment, respon al Sr. Ferrando, que tant del Centre com de Cerdanyola es preocupen per tots.
En resposta a la primera pregunta, sobre les mesures dels contenidors d’envasos, suposo que és la mateixa pregunta que em va fer en el passat ple del mes d’octubre, i respecte a la qual em vaig comprometre que intentaríem fer alguna actuació. El que hem fet ha estat retirar les solapes de goma perquè, en la pràctica, estrenyien el forat i hem aconseguit així un eixamplament important. De fet, ara no estem rebent queixes, tot i que he de dir que un dels motius pels quals es feia el forat era que intentàvem tenir una minoració de nivell d'impropis, cosa que hem aconseguit, perquè hem baixat del 25-26% al 12-14%. Sí que hi ha hagut un problema però, per altra part, ara ens temem que el fet d’obrir aquesta obertura ens provoqui tot el contrari, amb una major despesa. De tota manera, en farem el seguiment per veure com evoluciona tota la situació.
Pel que fa a la segona pregunta, sobre les mesures de control, convé explicar que el Servei realitza un control de totes les àrees d’aportació i en aquelles en què es produeix desbordament de manera continuada actuem de forma regular, amb la intensitat necessària. Arribem a actuar retirant fins a tres cops al dia, com per exemple, a la zona de darrere de l'Ajuntament, la pl. de l'Ajuntament. En altres llocs que puguin tenir aquesta situació de manera esporàdica, fem també aquesta retirada si cal, a requeriment ja sigui del propi personal, del subinspector de la pròpia concessionària o també de ciutadans.
En resposta a la tercera pregunta de si ens hem plantejat canviar l’ordre dels escombriaires, crec que és un raonament erroni. La immensa majoria de les persones que es prenen la molèstia i l’esforç de seleccionar i separar els residus a casa seva dubto molt que els acabin llançant al mig del carrer. Ho dic perquè generalment els desbordaments vénen produïts en brossa no separada selectivament i de tal manera que està tot barrejat. Penso que els ciutadans ho fan molt bé i els hi hem de reconèixer l’esforç constantment. En poc temps, aquesta ciutat ha passat d'un 20% a un 36% i escaig de recollida selectiva. Com a ciutat som un referent en la recollida de la fracció orgànica i en la de voluminosos a tot el país. Per tant, la dificultat de crear un circuit de recollida en 5 fraccions diferenciades, selectives, a recollir, és poc sostenible i molt poc en quoficient, per no parlar de la penositat dels treballadors que haguessin de fer aquesta feina. És més, una de les innovacions de la planta serà que contribuirà a un major aprofitament de totes aquelles fraccions que no tinguin aquesta selecció prèvia a les cases. Tot i que vull recordar que la més important de totes és la separació en origen.
En resposta a la quarta pregunta, informar que ja fa un mes i escaig que estem posant adhesius. N’hem posat més de la meitat. També reforçarem el nivell d'informació, via una nova campanya que aviat posarem en marxa, per recordar totes aquestes bones pràctiques, amb un cost de 175.000 euros.
En relació amb la cinquena pregunta, no té res a veure amb el tema de brosses la situació que tenim a l’av. Puig i Cadafalch. Hem hagut de clausurar temporalment aquests contenidors i posar-los en superfície, perquè la gent ha de continuar llançant al contenidor la brossa, donat que ha aparegut un niu de rates, i estem investigant d’on han vingut a l’hora que desratitzem. En el moment en què això estigui solucionat, tornarem a posar en funcionament aquests contenidors soterrats.

 

El senyor Juan Carlos Ferrando manifesta que la queixa d’aquest veí en concret de Sta. Maria està motivada pel fet que els escombriaires, no se sap a ordre de qui, llencin a la brossa normal, fins i tot cartrons, que són separats i emmagatzemats prèviament pels propis ciutadans a casa seva. Caldria més sensibilitat al respecte i que si es troben cartrons fora del contenidor que no es llencin a les deixalles normals.

 

El senyor Melero respon que abans de la recollida robotitzada dels contenidors passa un vehicle, un porter, que allibera els contenidors de tots els residus que hi pugui haver. Justament un dels residus més fàcils de poder separar és el cartró. De fet, es fa. Em torno a oferir a vostès per explicar-los abastament com funciona el Servei.


33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ESTAT EN QUÈ ES TROBEN LES PANTALLES ACÚSTIQUES DE L’ENTRADA A MATARÓ PER LA C-60 I EL PAS SOTERRANI QUE DÓNA ACCÉS A L’ESTACIÓ DE LA RENFE I AL PORT DE MATARÓ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.


34 - PREGUNTA I PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB LES IRREGULARITATS EN L’ACOMIADAMENT D’UN TREBALLADOR FIX DE MATARÓ AUDIOVISUAL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta i prec següent :

“El passat 9 de gener es va procedir a acomiadar per la “via disciplinar” un cap de secció i treballador amb contracte fix de l’empresa pública Mataró Audiovisual. Al cap d’alguns dies, però, l’acomiadament esdevé “improcedent” I s’intenta resoldre de forma pactada amb el treballador perjudicat.

La relació de fets és la següent:

9 gener 2009: Joan Antoni Barón signa una carta en què comunica al treballador amb contracte fix que "la direcció de l'empresa us comunica que ha pres la decisió de procedir (…) a un acomiadament disciplinari”. La carta d’acomiadament és lliurada al treballador, i, juntament amb un informe de la Gerència, també és enviada a tots els membres del Consell d’Administració.

13 gener 2009: en nom del President de Mataró Audiovisual, la Gerència de l’empresa suspèn la sessió ordinària del Consell d’Administració prevista per al 20 de gener, i ho argumenta “atès la proximitat de la darrera sessió del Consell d’Administració que vam celebrar el passat mes de desembre”, sense esmentar que aquesta darrera reunió va ser extraordinària.

14 gener 2009: el representant de la CUP al Consell d’Administració de Mataró Audiovisual exposa que, segons els Estatus i el Reglament, l’òrgan competent per acordar acomiadaments no és “la direcció” ni el President, sinó el Consell d’Administració. Demana la nul•litat de l’acomiadament per via disciplinar i que es mantingui la convocatòria de la sessió ordinària del 20 de gener.

15 gener 2009: l’Alcalde encarrega un informe al Secretari General de l’Ajuntament, que els membres del Consell no coneixeran fins al dia 20 de gener. L’Informe dóna la raó a les sol•licituds del representant de la CUP: “per raons de prudència i seguretat jurídica, per tal d’evitar debats estèrils sobre qüestions formals dubtoses, sóc del parer de sotmetre aquest acord al Consell d’Administració”.

El mateix 15 de gener, i sense donar explicacions, l’alta direcció torna a convocar la sessió del Consell d’Administració que havia suspès dos dies abans. El principal punt de l’ordre del dia és “Ratificar la resolució d’acomiadar el Cap d’Emissions de Mataró Audiovisual”.

16 de gener: una empresa externa signa una auditoria encarregada per la gerència de Mataró Audiovisual amb la finalitat d’intentar legitimar la decisió d’acomiadar el cap de secció.

19 gener 2009: el treballador acomiadat entra diversos escrits pel Registre de l’Ajuntament adreçats al President i al Consell d’Administració de Mataró Audiovisual. L’alta direcció no ha lliurat cap d’aquests documents als membres del Consell d’Administració.

20 gener 2009: a la reunió del Consell d’Administració de Mataró Audiovisual hi assisteix, exepcionalment, el Secretari General de la Corporació. El president proposa que es modifiqui el punt de l’ordre del dia de “Ratificar la resolució d’acomiadar…” i explica que l’acomiadament disciplinar ha estat substituït per un procés de negociació amb la finalitat de trobar una sortida dialogada amb el treballador acomiadat. S’informa que el procés de diàleg el conduirà el Vicepresident de Mataró Audiovisual i regidor de Presidència de l’Ajuntament de Mataró.

29 gener: a gerència de Mataró Audiovisual convoca una sessió extraordinàtia del Consell d’Administració amb l’únic punt de l’ordre del dia consistent a “Aprovar l’acord per a l’extinció del contracte laboral…” del fins ara Cap d’Emissions. La proposta d’acord és per “acomiadament improcedent”.

Davant d’aquests fets, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular demana que se li responguin les PREGUNTES següents:

1. L’equip de govern d’aquest Ajuntament considera que l’alta direcció de Mataró Audiovisual ha actuat correctament des de l’inici d’aquest afer?
2. En cas negatiu, quines mesures es pensen prendre per aclarir-ne possibles responsabilitats?
3. En cas negatiu, com s’explica que l’acomiadament hagi passat de “disciplinar” a “improcedent”?
4. La resposta és unànime de tots els socis del govern?
5. Considera l’equip de govern justificat l’acomiadament d’un treballador fix que no tenia cap mena d’historial d’incidents i que ha estat acomiadat per una sola falta que directament ha estat qualificada com a “molt greu” per la gerència de l’empresa?
6. Considera competent el fet d’haver procedit a l’acomiadament tot saltant-se els Estatuts i el Reglament de Mataró Audiovisual I de Mataró Ràdio?
7. Considera una temeritat haver acomiadat un càrrec imprescindible com ara el Cap d’Emissions sense haver-se assegurat de garantir-ne el relleu?
8. Per quin motiu no s’ha encarregat l’arbitratge del Consell d’Administració en la resolució de conflictes tal com marca l’article 40 del Reglament?
9. Per quin motiu no es va lliurar (ni s’ha lliurat encara) als membres del Consell d’Administració la documentació del treballador acomiadat que anava adreçada a ells?
10. Per quin motiu es va intentar suprimir la sessió del Consell d’Administració del dia 20 de gener per considerar-la “no necessària”, tot i que quan es va celebrar va resultar ser més llarga que les habituals I encara després ha calgut convocar-ne una altra per al 3 de febrer per enllestir la feina?
11. Quin va ser l’encàrrec de l’informe del Director Gerent de VDI sobre l’estat de les instal•lacions tècniques de la TDT? Qui va ver l’encàrrec? En quina data? Quants diners ha costat aquest informe?
12. Seran tingudes en compte les repetides advertències del treballador acomiadat que tenien per finalitat de millorar el funcionament de les emissores que depenen de Mataró Audiovisual?

Alhora, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular formula el PREC següent:

1. Que s’incoï un expedient informatiu que, mitjançant la recollida d’informació de les diverses parts implicades, permeti aclarir possibles responsabilitats i que, si fos el cas, pugui proposar mesures disciplinars amb la finalitat de depurar-les.”


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, exposa que totes les seves preguntes han estat contestades en el Consell d’Administració, i no una vegada, sinó, dues vegades; en els dos Consells d’Administració que s’han celebrat, l’ordinari del dia 20 de gener i l’extraordinari del dimarts passat. Vostè pregunta si aquest equip de Govern considera que l’alta direcció..., els eufemismes fan meravelles. L’alta direcció dec ser jo, per tant, no costava gaire posar-hi el President o l’Alcalde, i ja està. Jo no m’ofendré. Respecte a si actua correctament des de l’inici d’aquest afer, vaig reconèixer que havia comès dos errors i vaig demanar disculpes pels dos errors al Consell d’Administració del dia 20. El primer és que, quan atenc a la petició que em fa la Directora Gerent de Mataró Audiovisual, amb un informe extens que a mi em va semblar suficient per procedir a l’acomiadament. L’error ve de l’existència d’un reglament que, en aquell moment jo no tinc present i no se me’n fa esment, i que conté un seguit d’indefinicions, per exemple, a qui afecta, quines són les persones que estan subjectes al reglament. No queda gens clar en el propi reglament, cosa que vam dir, en el Consell d’Administració, que s’havia de clarificar per evitar situacions futures semblants a aquesta. El reglament diu concretament que es refereix “a conflictes derivats de relacions internes dels membres de l’emissora i defensarà els drets d’oients envers aquesta”. Per tant, no queda gens clar qui són les persones a les quals es sotmetrà l’arbitratge.
Vam entendre tots que el reglament afectava al funcionament intern de la ràdio, tenint en compte que la ràdio municipal té una component altíssima de voluntariat i que un arbitratge guanyaria un conflicte en aquests temes, no en els temes laborals. És una cosa que haurem d’esbrinar, perquè si alguna cosa en traurem de tot això és la lliçó que hi ha algunes coses que s’han de reconduir, que s’han de rectificar, per evitar aquestes situacions. Vaig reconèixer aquest error en firmar l’acomiadament, convençut que era competència del President, perquè els Estatuts no fan esment de qui és l’òrgan competent per procedir a l’acomiadament. Hi ha un paràgraf específic que diu que “tot allò a què no faci esment els Estatuts és competència del President”. Per això vaig signar aquest acord sense convocar el Consell d’Administració.
A partir de l’informe que jo demano al Secretari, després d’una observació que em fa el seu representant en un correu electrònic que m’envia el dia 14 a la matinada, en què el Secretari manifesta l’ambigüitat del propi reglament dient que: “per raons de prudència i seguretat jurídica, per tal d’evitar debats estèrils sobre qüestions formals dubtoses, sóc del parer de sotmetre aquest acord al Consell d’Administració, perquè prengui la resolució més adient respecte a la situació del treballador”. Diu “sóc del parer de sotmetre”, no diu “sotmeti” o “ha de sotmetre”. És una recomanació. Precisament, per evitar aquesta situació ambigua, decideixo convocar el Consell d’Administració, en el qual vaig reconèixer que havia comès l’error de no convocar immediatament, perquè no hi havia prou temes a ajornar a un altre. Els Estatuts diuen que se n’han de fer un mínim de 4 a l’any, un per trimestre. No diu quants se’n poden fer, ni la periodicitat, diu 1 per trimestre, com a mínim. Vaig cometre un error d’apreciació meva de no entendre que aquell tema havia d’haver anat al Consell d’Administració, però fonamentat en la informació que tinc quan firmo això de què se’m diu, escolti, això és competència del President. I se’m diu per qui m’ho ha de dir.
Va ser després, quan el Sr. Jubany ens va enviar el seu e-mail, també veient l’informe del Secretari i arran de la petició de Convergència i Unió i, també, d’un altre membre del Consell i, més tard, del Partit Popular, que decidim el mateix dia 15 a les 8 del matí convocar el Consell. El dia 14 jo estic a casa malalt, i el dia més aviat va ser el dia 20 de gener. Mentrestant, la Directora, fent ús de la seva capacitat, encarrega un informe per saber la situació exacta de les instal•lacions de la ràdio i de la televisió, donat que el Cap d’Emissions era qui s’havia encarregat del manteniment de les instal•lacions i no hi havia documentació escrita de l’estat de les mateixes. Per tant, es fa una auditoria a la mateixa empresa que fa la gestió de la televisió, a Lavinia, i, pel que tinc entès, no ha costat diners, és a dir, s’ha fet dins les pròpies competències de l’empresa.
Mentre es produeixen aquests fets, i abans del Consell d’Administració, alguna de les persones del Consell ja em manifesten la seva incomoditat per haver de votar l’acomiadament d’un treballador, perquè entenen que no són allà per fer aquest tipus de feina. Per tant, el que porto al Consell d’Administració, si bé en l’ordre del dia posava: “ratificar el decret del President”, el que porto és una proposta de deixar-ho sobre la taula i intentar cercar un acord amb el Sr. Sintes en un àmbit estrictament laboral en el que, després d’un acomiadament, s’intenta cercar un acord, que normalment s’acaba resolent amb la fórmula de l’acomiadament improcedent que permet al treballador rebre una indemnització de l’empresa i marxar. Aquest acord va ser acceptat per una àmplia majoria pel Consell d’Administració de Mataró Audiovisual. Per tant, jo he reconegut errors, però no li puc reconèixer irregularitats perquè no n’hi ha hagut cap de volguda o reconeguda.
Sobre el tema de l’expedient informatiu que es va demanar per part del representant de la CUP a la reunió del dia 20, el que li vaig dir va ser: deixi’m que m’informi de com s’ha de fer això, qui té la capacitat per instar aquest expedient i, a partir de l’informe que em fa el Secretari, que em diu que és capacitat del President, doncs espero a la reunió del dimarts passat per prendre aquesta decisió i, escoltant el que diuen els membres del Consell d’Administració, no tinc cap inconvenient en obrir un expedient informatiu per determinar els elements que han fallat en la presa de decisions i que es poden corregir.
D’altra banda, li avanço que s’haurà de modificar el reglament perquè es determini qui són l’objecte d’aquest reglament i no hi hagi possibilitat d’error.
Aquest expedient s’encarrega a la persona que té una altíssima responsabilitat sobre aquests temes, que és el Cap de l’Àrea de Presidència que, orgànicament, encapçala tota l’organització. No hem fet la demanda formal encara, perquè no l’hem pogut fer avui, i la farem segurament demà o el dilluns al matí. Per tant, començarem la recopilació de la informació, que està tota aquí. Per això, jo no era massa partidari de l’expedient informatiu, ja que tota la informació hi ha estat des del primer moment.
Vostès fan esment a un document que envia el Sr. Sintes que arriba a Mataró Audiovisual el mateix dia 20 i que en el Consell d’Administració es va posar sobre la taula. És veritat que no es reparteix a tots i cadascun del membres del Consell, però no hi ha cap inconvenient a enviar-lo a tothom. Per tant, no hi ha hagut cap ocultació de cap informació. Ja he dit que s’han comès alguns errors en el procediment i, en tot cas, la voluntat és actuar-hi per resoldre-ho i recuperar la normalitat, que d'altra banda, pel que fa al funcionament del mitjà, no s’ha vist perjudicada.
Una altra cosa és que vostès pregunten sobre com es resol la temeritat aquesta de no tenir un Cap d’Emissions, i la resposta és que hem realitzat un encàrrec extern i és una empresa la que està fent aquesta feina, amb la voluntat de convocar la plaça de Cap d'Emissions en les properes setmanes, per poder-la cobrir de forma definitiva.


El senyor Xavier Safont-Tria afirma que és significatiu, quan ells parlaven de l’alta direcció del Mataró Audiovisual, que el Sr. Alcalde se l’hagi atorgat. Bé, segurament sí que vostè forma part de l’alta direcció, però també ens referíem a altres persones i, de fet, el que no volíem era citar noms. El que està clar és que les coses s’han fet malament. Quan es parlava d’acomiadament disciplinari i al final s’acaba parlant d’acomiadament improcedent, és que el procés no s’ha fet com es devia. Hi ha hagut errors i agraeixo que vostè reconegui que els errors hi han estat. El que demanem és que a partir d'ara vostè no s'hagi de trobar en una situació de signar coses que potser no li pertoca signar per no estar ben informat.
El tema de l’expedient informatiu, insisteixo, està bé que el tiri endavant però no ens sembla massa transparent que s’encarregui a un càrrec de confiança, perquè no tindria la imparcialitat que s'exigiria.

 

El senyor Alcalde afegeix que li sembla bé que no es vulguin citar noms, perquè també hi ha treballadors. En qualsevol cas, l’organigrama és molt clar: el President, el Vicepresident, la Directora Gerent, el Consell d’Administració... quan diu “l’alta direcció” entenc que correspon a l’Alcalde. De tota manera, jo en sóc el màxim responsable.


35 - PREGUNTA I PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB ELS ELEMENTS DEL SUBSÒL QUE FORMEN PART DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 25 de l’ordre del dia.


36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A UN APARCAMENT PER A AUTOCARS I CAMIONS A L’EST DE LA CIUTAT.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“Fa molts anys que la ciutat de Mataró té un dèficit important pel que fa a un espai en el qual puguin estacionar autocars, camions i furgonetes quan aquests no estan donant servei.

Només existeix, sense cap tipus de control, un petit espai situat a la part alta de l’aparcament de la ronda President Tarradellas. Podem veure com, a les nits, els polígons industrials s’omplen de camions i autocars i, per altra banda, a les Cinc Sènies existeix, de fa anys, un servei d’estacionament que no gaudeix de l’oportuna llicencia, sense cap possibilitat de legalització.

El PAM 2009, a l’acció 2.5.1.19 fixa el compromís del govern municipal d’iniciar, entre d’altres, els estudis de viabilitat d’un aparcament de dissuasió a la zona est de la ciutat. En aquesta línia, ens consta que en algunes reunions municipals s’ha parlat de la possibilitat de convertir en aparcament per a camions, autocars i furgonetes el solar qualificat d’equipament situat entre la ronda pintor Rafael Estrany i el camí de Valldeix, al costat de la plaça pintor Josep Cusachs.

És per tot això, que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- En quin estat es troben els estudis de viabilitat d’un aparcament de dissuasió a la zona est de la ciutat?

Segona.- Quin és l’espai, a la zona est de la ciutat, on s’està estudiant ubicar-hi un aparcament de dissuasió?

Tercera.- És cert que el govern municipal té previst instal•lar un aparcament per a camions, autocars i furgonetes al solar de l’antiga empresa “Talleres Cypp, SA”, a la plaça pintor Cusachs?

Quarta.- En el cas que la resposta anterior sigui afirmativa, quina és el model de gestió previst? Pensa el govern municipal convocar un concurs públic per l’adjudicació del servei?

Cinquena.- Les instal•lacions serien provisionals o definitives? En el primer cas, atès que la previsió era instal•lar-hi una escola, per quan de temps?

Sisena.- Amb quins altres estudis i possibles ubicacions està treballant el govern municipal per tal de construir un aparcament de dissuasió a la zona est de la ciutat o un aparcament per a vehicles de transport?

Setena.- Quan el govern parla d’aparcament de dissuasió i/o d’aparcament per a autocars, camions i furgonetes, està parlant del mateix projecte?”

 

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Via Pública, explica que en el Pla d’Aparcaments 2007-2011 i en el PAM del 2008, no pas del 2009, com vostès deien en el redactat, hi figura l’actuació d’inici d’estudi de viabilitat d’un aparcament dissuasori a l’est de la ciutat. En relació a la necessitat d’aquest tipus d’aparcament, s’ha estimat oportú esperar als resultats de la tramitació del Pla Director Urbanístic pel que fa al traçat de la línia de ferrocarril orbital, tram Mataró-Granollers, que incorpora la variant ferroviària de la línia rodalies C1. D’aquesta manera, un cop disposem d’informació més precisa, serà possible situar l’esmentat aparcament de dissuasió al voltant de la nova estació de ferrocarril prevista a Rocafonda.
Respecte a la construcció d’un aparcament provisional destinat a camions, furgonetes, en l’actualitat, GINTRA està redactant un projecte executiu per la construcció d’un aparcament municipal destinat a camions, autobusos i furgonetes, així com el dipòsit municipal de vehicles abandonats i retinguts en procés judicial al solar municipal, qualificat d’equipaments, dels antics Talleres CIP de la plaça del Pintor Cusachs. Aquest aparcament serà gestionat directament per GINTRA, mentre no s’iniciïn les obres de l’equipament previst en aquests solar.

 

El senyor Joaquim Fernàndez vol aclarir en quant de temps, atès que després aquí hi va un equipament, i creu que el Sr. Batista no ho ha dit.

 

El Sr. Batista respon que no hi ha una calendari tancat, perquè l’Àrea de Serveis Territorials els ho han de confirmar encara. Però sí que hi ha una previsió que es pugui disposar d’aquest aparcament d’aquí a un parell d’anys.

 

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL NOU WEB MUNICIPAL.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“El proppassat 12 de gener va entrar en funcionament el nou web municipal que amb un pressupost de 72.395€ més un paquet de millores de 120.000 € ha costat en total uns 192.395€.
Segons el govern municipal aquest nou web potenciarà els continguts d’informació i serveis i alhora el convertirà en una plataforma de promoció de la ciutat. No hem d’oblidar que la principal àrea encarregada de fer aquesta promoció de ciutat és l’Àrea d’Innovació i Promoció de la Ciutat i l’IMPEM, és el principal organisme que ho canalitza.
Atès que reiteradament hem proposat que l’IMPEM, donada la seva singularitat i potencialitat, tingués un web propi i en aquest sentit CiU va presentar una proposta de resolució el setembre de 2007 que ho detallava. En el mateix sentit, aquest Grup Municipal va presentar una al•legació al PAM2009, la resposta a la qual va ser: “La nova web municipal està orientada a la promoció de la ciutat com un dels eixos fonamentals. Els continguts de la web i d’altres suports de comunicació no han de respondre a com s’organitza l’Ajuntament sinó a criteris d’interès del ciutadà/na. Ja s’ha decidit que l’IMPEM estigui inclòs dintre de la Web municipal”.
Potser és per això que les diferents àrees de promoció de la ciutat no estan sota un únic enllaç i, per exemple, a l’apartat de Turisme, a On menjar, hi apareix una guia gastronòmica de 2007, a On comprar, cap enllaç ni guia de comerços de la ciutat, només a On dormir, hi ha un llistat. En quant a això no surt cap localitzador que et permeti clickar o veure en un mapa la situació del comerç, restaurant o hotel.
A l’àrea d’esports, surt la relació d’instal•lacions esportives, però tampoc surt la seva ubicació. A l’àrea de la bústia ciutadana, no apareix cap menció ni referència a la protecció de dades. L’usuari sempre vol saber o tenir un avís del tractament que tindran les seves dades.
La subscripció per RSS no és veu, surt al final de la pàgina, quan seria bo que l’usuari veiés aquesta opció més fàcilment.
La informació sobre el Pressupost i PAM és mínima, només surt el pdf de la publicació i, a més, és el de l’any 2008.
Per acabar aquests exemples, no hi ha cap banner que porti al web de “Mataró bus”, tot i que recentment s’ha posat en funcionament la nova xarxa, cal llegir la lletra petita de l’apartat de “La Mobilitat i el Transport” per trobar-hi un enllaç. Apartat en el qual no hem sabut trobar informació sobre els diferents aparcaments de la ciutat.
Com aquests exemples en trobaríem encara més, com és el cas dels enllaços amb el portal d’entitats, i és per tot això que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:
Primera.- quin ha estat el cost definitiu del web municipal? S’ajusta aquest cos al que preveia inicialment el plec de condicions?
Segona.- Per quin motiu l’IMPEM, no està inclòs dins del web com un únic organisme i, atenen a la importància dels temes de promoció de la ciutat, no té un banner propi que faciliti la seva localització?
Tercera.- Per quin motiu s’han prioritzat empreses municipals i mitjans públics de comunicació, passant per sobre dels àmbits d’esport, cultura i educació que tenen organismes propis?
Quarta.- Per quina raó a l’hora de posar en funcionament el web municipal no s’hi ha inclòs el PAM i el pressupost municipal pel 2009?
Cinquena.- Què o qui ha aconsellat no posar un enllaç directe o banner, des de la pàgina principal, al web de “Mataró Bus”?
Sisena.- En el moment de presentar el nou web municipal el passat dia 12 de gener, es donava per acabada la tasca de creació i disseny del mateix, més enllà del seu manteniment i actualització?”


El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, inicia la seva intervenció per respondre a les preguntes plantejades.
El cost definitiu ha estat de 72.400 euros pel que fa a la inversió i de 120.000 euros corresponents al manteniment, que són actualitzacions i millores per dos anys repartits amb 45.000 euros, l’any 2008; 60.000 euros, el 2009, i 15.000 euros fins al març del 2010. Ara mateix, per tant, només s’han tramitat les partides corresponents a la inversió i al manteniment del 2008. El cost de la inversió ha estat inferior al previst en el plec de condicions, ja que el pressupost pel projecte eren 85.000 euros i el contracte, al final, han estat 72.400, és a dir, un estalvi de 12.604 euros. El cost del manteniment, de moment, és el mateix que es va pressupostar.
El web mataro.cat és el web de tot l’Ajuntament de Mataró i els seus organismes autònoms o instituts. D’aquesta manera es garanteix que la plataforma per a tota l’administració municipal tingui els mateixos criteris tècnics, des de l’accessibilitat fins a l’estructura i modalitat de presentació de continguts i, sobretot, compleixi els mateixos paràmetres de seguretat. En segon lloc, l’estructura del web està organitzada de manera que els usuaris puguin localitzar els temes d’interès prescindint d’haver de saber, d’entrada, quin és l’organisme que el gestiona. Per això, s’ha constituït un menú de temes. Actualment n’hi ha 22, entre els quals figuren, per exemple, temes de l’IMPEM, que la gent no ha de conèixer necessàriament que són de l’IMPEM, però sí que són temes com la ciutat, turisme, feina, comerç o empresa. L’important per als usuaris no és si l’IMPEM té una pàgina o no, sinó que puguin trobar al web municipal els assumptes que gestiona l’administració local en l’àmbit de la promoció econòmica.
Respecte a la tercera pregunta, comentar que, com a criteri general, només les empreses municipals que tenen entitat jurídica pròpia i dret a imatge i comunicació empresarial dels assumptes que li han estat atribuïts tenen potestat per crear les seves pròpies webs independents i allotjar-les als servidors que considerin, per gestionar els seus productes i serveis. Sovint, estan fetes en plataformes tecnològiques pròpies, allotjades en servidors diferents i estan gestionades per les pròpies empreses. Hem volgut que el ciutadà tingui accés a aquests espais web i hem decidit que aquest es faci des dels petit bàners que figuren a la portada. Aquest és el cas del grup PUMSA o Aigües de Mataró. Els usuaris que cliquin sobre aquests bàners surten, automàticament, del web corporatiu, fet que és fàcilment recognoscible ja que, fins i tot l’adreça de la pàgina que surt al navegador és totalment independent al mataro.cat. Esport, cultura i educació, que són àmbits competencials d’organismes autònoms i d’instituts i, com a tal han estat referenciats en el menú de temes del web corporatiu. L’adreça de navegació per als assumptes corporatius és com tot: mataro.cat.
Quant a la quarta pregunta, en el moment de posar en marxa el web, ja fa quasi un mes, les edicions dels documents definitius del PAM i el pressupost municipal del 2009 encara no estaven acabades –ho estaran en les properes setmanes. És cert que es podien haver penjat els documents provisionals en brut, però hem volgut que quedi clar que, en cap cas, ens hem volgut saltar els drets dels ciutadans, sinó que, hi va haver les consultes d’aquests documents a l’antiga web durant el període l’exposició pública. En les properes setmanes estaran disponibles, a través del web, els documents editats, compaginats i corregits, definitius, corresponents al 2009. Pel que fa a no posar un enllaç directe al Mataró Bus, hem de dir que no és cert que no tingui un enllaç directe des de la pàgina principal: s’hi pot accedir des del menú automàtic de la mobilitat i el transport i, a més, des d’aquest divendres passat, hi ha un espai destacat a la portada on s’informa de la renovació de la xarxa i de tots els canvis en els horaris, trajectes i línies dels autobusos. D’altra banda, també es pot accedir al nou web que ha creat l’empresa concessionària del servei CETESA que, com podrà veure, també té entitat pròpia independent i està allotjada fora del web corporatiu.
En resposta a la sisena pregunta, convé explicar que la inversió a la plataforma tecnològica ja està realitzada i, amb això, l’estructura genèrica del web corporatiu, que inclou l'Ajuntament i tots els seus òrgans autònoms. El web corporatiu és una cosa viva, tecnològicament ofereix moltes i molt bones possibilitats de millora i encara no les hem exhaurit, ni molt menys. La nova plataforma obre molts horitzons, també pel que fa a les possibilitats relacionades amb els continguts multimèdia i a les eines de l’anomenada xarxa social. El grau de desenvolupament de totes aquestes possibilitats dependrà de les capacitats i necessitats dels diferents serveis i organismes que es plantegin gestionar a través de la nova plataforma. Recordem, ja ho vam explicar a la comissió informativa, que no és el web del Servei de Comunicació, sinó que ho és de tot l’Ajuntament, i que s’està passant d’una gestió centralitzada des del Servei de Comunicació a una gestió transversal i corresponsable amb tots els serveis municipals. Cada servei municipal haurà de tenir al dia la seva part del web. I volem fer-ho bé, sense presses i, per això, en el concurs de la creació del nou web, incloíem una partida anual pel manteniment, que va més enllà del manteniment tècnic i que ens permetrà anar implementant millores periòdicament.

 

La senyora Carolina Soler afirma que no li serveix el que li ha comentat el Sr. Fernández. Considera que el web és una finestra oberta a la ciutat i d’aquí la importància de la promoció de la ciutat i la informació que hi surt i com surt. No em serveix que em digui que hi surt la ciutat, temes com la feina... Considero que l’IMPEM és una eina i nosaltres vam fer un prec perquè tingués web pròpia. Si no recordo malament, els organismes autònoms, Sr. Fernández, també tenen entitat jurídica pròpia. Llavors, per aquesta resposta que vostè m’ha dit, haurien de tenir, també, un bàner o un web. Alguns canvis que vostè m’ha comentat són canvis recents i espero que el web vagi evolucionant i aquestes mancances que nosaltres hem citat es vagin resolent.


El senyor Carlos Fernández considera que pels usuaris del web no és important saber que és l’IMPEM, sinó saber on poden trobar feina, on poden trobar tots els temes de formació i els temes de cultura.


La senyora Carolina Soler insisteix en què si han llegit bé, el que nosaltres comentàvem és que precisament falten aquests enllaços. No sap la gent on està. Si vol anar a sopar a algun lloc, no surt de forma correcta indicat.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dotze de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.