Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

02/09/2010

Escoltar

02/09/2010

dijous 02 setembre 2010, 00:00h

ACTA NÚM. 10/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 2 DE SETEMBRE DE 2010.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dos de setembre de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 3 de l’ordre del dia

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)
JOSE MANUEL LOPEZ GONZALEZ REGIDOR (PP)
M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)


Era excusat el Sr. Oriol Batista Gázquez, regidor del grup municipal Socialista.

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
6810/2010 de 30 d'agost
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió de 2 de setembre del 2010
Òrgan: SECRETARIA GENERAL


En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 2 de setembre de 2010, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent


ORDRE DEL DIA


1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions: extraordinària del 18 de juny de 2010 i ordinària del dia 1 de juliol del 2010.


2 DESPATX OFICIAL


DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal d’ICV-EUiA a favor de la paralització de la licitació i execució de les obres i revisió del Projecte Ronda Mataró, així com l’estudi informatiu de Ronda del Maresme de Montgat a Cabrera de Mar.

4 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals de CiU i ERC referent a la Sentència del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’Autonomia i l’exercici del dret a decidir.

5 Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals d’adhesió a la Carta Internacional per caminar.

6 Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals per l’assoliment dels objectius del Mil•lenni.

7 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en suport a la vaga general del dia 29 de setembre.

 

DICTAMENS

ALCALDIA

8 Proposta Festes Locals per a l’any 2011.


CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Institut Municipal de Promoció Econòmica-

9 Aprovació definitiva del Reglament d'organització i funcionament del mercat municipal de la Plaça de Cuba.


- Llicències d’Activitats-

10 Donar-se per assabentat de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estima parcialment el recurs contenciós administratiu 567/2007 interposat per Telefónica Móviles España, SA contra l'aprovació definitiva del Pla especial urbanístic per a l'ordenació dels emplaçaments de les instal•lacions de radiocomunicació de Mataró.


-Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat-

11 Modificació del marge de maniobra autoritzat per l’arrendament dels espais terciaris del Parc Tecnocampus Mataró, en les adjudicacions de superfícies de més de 100m2.

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Direcció de Serveis Econòmics-

12 Desafectació de la finca situada a la ronda Rafael Estrany, 52, de Mataró, per passar a destinar-se al servei educatiu.

13 Desafectació de la finca situada a la ronda Doctor Turró, 25, de Mataró, per passar a destinar-se al servei educatiu.

14 Cessió del domini de la finca situada a la carretera de Cirera, 44, de Mataró, per a equipament educatiu.

15 Aval a la pòlissa tresoreria del Centre de Formació i Prevenció, 150.000 € .

16 Autorització renovació dues operacions de PUMSA amb el Banc Sabadell pel finançament del 50% dels terrenys de Fàbregas del paper (carrer Lepanto/Churruca), per un import total de 8.000.000 euros.


-Servei d’Ingressos-

17 Aprovació provisional de la taxa per la llicència temporal d’ús i ocupació de les parades vacants del mercat de la plaça de Cuba.

 

-Direcció de Recursos Humans-

18 Modificació de l’article 11 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Mataró i de l’article 13 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró.

 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-

19 Aprovació provisional del Pla especial de Sant Miquel de Mata.

20 Aprovació provisional de la segona modificació puntual del Pla General d’Ordenació “EIX HERRERA – ESCORXADOR


CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut Municipal d’Educació-

21 Aprovació del Conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró per a la formalització de la subvenció per al funcionament dels centres educatius de primer cicle d’educació infantil de titularitat municipal per al curs 2009-2010, i acceptació de la subvenció corresponent.

22 Aprovar la compatibilitat per a l’exercici d’un segon lloc de treball dins del sector privat a una professora titular A de l’Institut Municipal d’Educació


-Institut Municipal d’Acció Cultural-

23 Aprovar la modificació dels preus públics de l’Aula de Teatre.


CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

24 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular per retenir la liquidació d’impostos a l’Estat espanyol.
 

PRECS I PREGUNTES

25 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la presència d’escarabat a la zona de Via Europa-Nou Parc Central.

26 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la plaça de Miquel Biada.

27 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a l’incendi d’un vehicle al solar que hi há sota la zona dels Garrofers del Barri de Cerdanyola.

28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la seguretat a l’escola Angeleta Ferrer.

29 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les accions municipals per prevenir la propagació de mosquits.

30 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la inseguretat que pateixen els veïns de Molins-Torner.

31 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la retirada de les tanques publicitàries del “Plan E”.

32 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la instal•lació d’un centre de menors a Pla d’en Boet.

33 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la Festa del Pla Jove.

34 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els problemes que pateixen els usuaris del pàrquing de la plaça Occitània.

35 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre conductes incíviques al nou parc de Rocafonda.

36 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’accés a la pista poliesportiva del nou parc de Rocafonda.

37 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al Pla Director de Les Esmandies.

38 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les devolucions dels ingressos a compte reclamats per l’Estat espanyol als Ajuntaments.

39 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació amb el lloguer d’una grua per retirar una pancarta penjada en un balcó particular.

 

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.


1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS: EXTRAORDINÀRIA DEL 18 DE JUNY DE 2010 I ORDINÀRIA DE 1 DE JULIOL DE 2010.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

 

2 - DESPATX OFICIAL

• El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte de la carta que va adreçar al Ministre de l’Interior, Sr. D. Alfredo Pérez Rubalcaba, comunicant-li el condol en nom propi i en el de la Corporació per l’atemptat en què van perdre la vida els 2 guàrdies civils a l’Afganistan.

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS


3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA A FAVOR DE LA PARALITZACIÓ DE LA LICITACIÓ I EXECUCIÓ DE LES OBRES I REVISIÓ DEL PROJECTE RONDA MATARÓ, AIXÍ COM L’ESTUDI INFORMATIU DE RONDA DEL MARESME DE MONTGAT A CABRERA DE MAR.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta següent consensuada amb el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular :
“El Conseller de Política Territorial el passat 1 de juny va anunciar a Mataró l'inici abans d'acabar l'any de les obres de millora de l'accessibilitat a Mataró amb l'execució una ronda paral•lela a l'autopista C-32.
Es tracta de l'execució de la part central de l'autovia C-31 del Pla de carreteres de Catalunya, el tram entre els termes municipals de Cabrera de Mar, Argentona i Mataró. Un projecte que no s'ajusta al criteri d'una ronda urbana de Mataró destinada a resoldre els problemes interns de mobilitat perifèrica i a descongestionar i dotar de millor accessibilitat de l'actual C-32 cap a la ciutat i vice-versa, sinó que correspon a una part d'una carretera que encara no s'ha tramitat ni aprovat en la seva integritat.
El projecte que es tracta d'executar en la seva part central condiciona el futur traçat, secció i naturalesa de la solució viària alternativa a l'actual N-II en el seu pas per la comarca del Maresme, actualment en període d'informació als ajuntaments del Baix Maresme. L'estudi informatiu de la Ronda del Maresme de Montgat a Cabrera de Mar és contradictori amb les determinacions del Pla Territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PTMB), aprovat pel Govern de la Generalitat el 20 d'abril, ja que aquest determina que es tramiti de forma prèvia un o més PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS del Maresme que estudiïn de forma integral les solucions de mobilitat tant en transport públic, ampliació ferroviària com les diverses alternatives a la vialitat del Maresme que s’apunten en el PTMB. És durant el debat dels Plans directors que es garantiria una participació transparent i democràtica tant d’administracions locals com de la ciutadania en general.
Paral•lelament a aquestes consideracions cal remarcar que el document “Propostes per a la Mobilitat del Maresme”, acordat en el Consell Comarcal del Maresme, no ha obtingut la unanimitat en el Consell d’Alcaldes, fet que ha portat als ajuntaments d’Argentona i de Vilassar de Dalt ha aprovar en Ple municipal el seu desacord amb el procés i alguns dels projectes previstos. D’altra banda, a finals de juny, la Coordinadora Preservem el Maresme, formada per més de trenta entitats del Maresme ha fet pública la seva preocupació per la manca de transparència i participació efectiva i democràtica en el procés de desenvolupament d’aquests projectes viaris. La feblesa del procés participatiu és un fet remarcable que caldria reconsiderar al trobant-nos davant d’uns projectes amb repercussions i impactes ambientals i territorials molt importants i en una conjuntura econòmica en què caldria tenir molta cura en el destí de les inversions públiques que en el cas de les infraestructures entenem que haurien de destinar-se prioritàriament a les que impliquin la millora i impuls de la xarxa del transport públic, com a alternatives ambientalment més sostenible, i la gratuïtat de l’autopista.
En el cas del sistema urbà de Mataró, format per Cabrera de Mar, Argentona i Mataró, la creació d'una veritable ronda urbana de caràcter perifèric hauria de tenir unes característiques totalment diferents a una autovia segregada i paral•lela a l'actual C-32 explicitada en el projecte que es pretén executar.
Per contra, si es tractés de millorar el sistema actual de ronda urbana de Mataró, les solucions podrien ser més simples, amb menys cost econòmic i de molt menor impacte ambiental i territorial a partir de la consideració d’altres propostes tècnicament viables que passen per les aportacions de les entitats avalades per arquitectes, urbanistes i tècnics en mobilitat. En aquest sentit caldria abordar la descongestió del trànsit de la pujada des de la riera d'Argentona fins al túnel actual amb una reordenació dels accessos i no amb una ampliació de carrils i sí que cal disposar de noves entrades i sortides a l'alçada, per exemple, del Torrent de les Piques, completant i descongestionant l'actual nus viari de Mataró Oest amb l’ ampliació del pont viari d'accés a Cirera Nord i Hospital i la segregació absoluta dels accessos entre l’Hospital i el centre comercial que es podria complementar amb un nou pont finançat per l’empresa, sense oblidar nous itineraris per a vianants i bicicletes, carrils reservats a BUS-VAO, etc...
Per tot això, els grups municipals d'ICV-EUiA i la CUP proposen al Ple d'adopció dels acords següents:
PRIMER.- Sol•licitar a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques que es paralitzi la licitació i execució de les obres de millora general. Millora de l'accessibilitat a Mataró. Carretera C-31 PK 231+800 al 235+000. Tram: Cabrera de Mar - Mataró. Clau: NB-05091-1 així com l'estudi informatiu de la nova Ronda del Maresme entre Montgat i Cabrera de Mar.
SEGON.- Demanar la moratòria dels projectes de mobilitat del Maresme amb l’obertura d’un procés participatiu ciutadà que inclogui la revisió del projecte de ronda de Mataró així com l'estudi informatiu de ronda del Maresme de Montgat a Cabrera de mar i la revisió del contingut i característiques dels projectes Ronda de Mataró i Ronda del Maresme, per tal d'ajustar-se a les disposicions del vigent Pla Territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona, relatives a les infraestructures amb la immediata formulació d'un o més Plans Directors Urbanístics al Maresme que contemplin tots els aspectes de mobilitat amb transport públic, nova xarxa ferroviària i alternatives a l'actual N-II amb aplicació dels criteris que fixa el mateix PTMB.
TERCER.- Comunicar aquests acords a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, a la Secretaria de Mobilitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i als alcaldes dels municipis de la comarca del Maresme. “


A continuació, el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Juan Sanchez, President de l’Associació de Veïns de Cerdanyola, el qual explica que la sensació que té quan parla en aquest fòrum de debat és la d’estar parlant davant d’un mur que no contesta mai. Critica que els grups municipals amb representació supralocal estan més pendents de fer el que diuen els seus superiors autonòmics i nacionals que de les necessitats de Mataró. Expressa el seu desacord amb el procés que ha portat aquest projecte i de la poca participació ciutadana que hi ha hagut. Demana que no s’iniciïn les obres de la Ronda de Mataró i sol•licita l’inici d’un diàleg entre les administracions i la ciutadania.


Seguidament el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Jesús Nieto, President de la Federació d’Associacions Veïnals de Mataró (FAVM), qui expressa l’opinió de la Coordinadora Preservem el Maresme, afegint-se a la demanda que s’aturin les obres i que es parli amb la societat civil sobre quin model territorial de futur vol. Critica molt la falta de diàleg.


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que estan davant del projecte territorial més important de la comarca del Maresme. És un projecte que ja ha generat problemàtica perquè té un impacte importantíssim en el territori de la nostra comarca, no només per al medi ambient, sinó també en la mobilitat i en les polítiques urbanístiques de la nostra comarca. Tenim un territori molt feble, i qualsevol intervenció necessita el màxim de cura i el màxim d’estudis. Sembla que en aquest projecte que tenim al davant, no s’ha actuat de la manera més correcte. El fet que es vulgui portar a terme l’inici de les rondes d’una manera precipitada és una estratègia per iniciar ja la construcció dels laterals de l’autopista C-32. Entenem que és una mala pràctica que vol colar un projecte iniciant-lo sense tenir el consens de tota la comarca, sense tenir un estudi global de la comarca per valorar les alternatives més viables i per tenir a la comarca el màxim de mobilitat i el màxim de qualitat de vida.
Celebrem que s’hagin aprovat les aportacions que ha fet la CUP a la proposta inicial d’Iniciativa. Hem consensuat unes aportacions que creiem que són molt importants. És per això que votarem a favor d’aquesta proposta.
Les coses no s’han fet bé. Per un costat, escoltàvem ara queixes per la manca d’informació i la manca de participació. Això, no només ho diuen els ciutadans, sinó que ajuntaments com el de Vilassar de Dalt o el d’Argentona també es queixen del procés participatiu.
Hi ha alternatives molt més econòmiques, i que no són tan costoses a nivell ambiental, que passen per una planificació sostenible del territori, passen per repensar les xarxes viàries, per repensar les polítiques urbanístiques que tenim cada municipi, passen per aixecar el peatge d’aquesta autovia que, d’una forma descarada, està robant cada dia a centenars de milers de persones, passa per millorar el transport públic, passa per augmentar les ofertes de transport públic, etc.
A Mataró tenim un problema de col•lapse en l’actual Ronda C-32. No és casual que aquest col•lapse es doni únicament en una única via mal planificada que ens porta a un hospital i a un centre comercial. Ara estem pagant una mala política urbanística que va dissenyar uns accessos mal fets. Hi hauria altres opcions que passarien, per exemple, per fer un trajecte diferenciat de la gent que va a l’hospital i la gent que va al centre comercial, etc. Aquí podríem afegir-hi moltes altres alternatives.
Ens afegim a la Coordinadora Preservem el Maresme perquè entenem que cal una mobilització contundent de la ciutadania i de les institucions. Entenem que els diferents ajuntaments de la comarca s’haurien de plantar i demanar una moratòria de tot aquest projecte per planificar-lo més be, per estudiar-lo millor i per plantejar alternatives menys costoses econòmicament, ambientalment, i perquè la ciutadania sigui l’autèntica beneficiària de les alternatives que es proposin. El que s’està proposant beneficia principalment els senyors de l’autopista que dia rere dia s’estan fent rics.


El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que les entitats que han pres la paraula en aquest ple mereixen tot el respecte. Igualment el mereixen els 28 alcaldes que, en el Consell d’Alcaldes, van votar a favor d’aquest projecte. Recordo que l’alcalde de Vilassar de Dalt va fer una aferrissada defensa i recordo que l’alcalde d’Argentona no va dir res. De 30 alcaldes, 28 van votar a favor d’aquest projecte. El suport del Consell Comarcal i del Consell d’Alcaldes el vam tenir. El grup del PP es va abstenir quan es va aprovar el document de mobilitat, però no per aquest punt. Ens sembla que portem un llarg període de treball. Portem, com a mínim, des del 2004 treballant en tots els temes de mobilitat de la comarca, amb les opinions de cada grup, amb la manera de veure les coses de cada grup i no ha estat fins al darrer moment que s’ha despenjat un grup. Està molt bé fer una defensa aferrissada del territori, però des del 2004 hi havia hagut temps. Hi ha hagut infinitat de reunions.
Nosaltres no podem votar favorablement a aquesta proposta perquè, al final, qui pateixen els problemes dels col•lapses circulatoris són els ciutadans.
Em consta que des del Departament s’està fent un gran esforç en pactar tot això amb els diferents municipis, que hi ha hagut múltiples reunions amb els diferents alcaldes i que, en certa manera, s’està tenint en compte l’opinió del municipis, que s’estan tenint reunions amb els tècnics de cada municipi... El que no podem fer és allargar-ho indefinidament, fer moratòries de quelcom que ja porta 6, 7, 8, 9 anys treballant-se. Crec que s’ha debatut àmpliament, tots hi hem pogut dir la nostra.


El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, explica que és sabut que hi ha un col•lapse en alguns llocs de la carretera. Unes intensitats de trànsit de gairebé 100 mil vehicles al dia requerien que es fes alguna cosa.
Hi ha dues coses que ens han passat per alt:
La primera són les al•legacions que es van presentar fa alguns anys per part de l’Ajuntament i en les quals no he sabut veure cap dels suggeriments que apareixen en aquesta proposta de resolució.
En segon lloc, i parlo com a membre d’un partit polític que en un primer instant es va oposar fortament a aquesta carretera, un grup polític que ha treballat en el marc del Consell Comarcal i del Consell d’Alcaldes i que ara, amb satisfacció, podem dir que hem contribuït a un acord, que han firmat 28 alcaldes, que s’obtenen unes Rondes del Maresme que uniran tots els municipis de la banda de baix del Maresme, amb unes prestacions que són les que els 28 alcaldes consideren oportunes per als seus municipis. Hi ha prestacions, també, tant des de la pròpia xarxa viària, com de la política de peatges, com de la xarxa ferroviària i la xarxa de transport públic i autobusos.

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, creu que, tenint en compte el problema que té Mataró amb els peatges, tant si es va cap a Barcelona com si es va cap a Tordera, aquesta proposta tracta un tema a trossos, quan el problema és més ampli.
A nosaltres ens sap greu que hagi estat un grup determinat qui hagi portat aquest tema al ple. Ho dic perquè aquest grup polític, cada vegada que vénen eleccions al Parlament, treu aquest tema a passejar, però, després, sembla que tornarà sota la catifa. Si mirem l’hemeroteca podrem veure que aquesta Ronda ara s’hauria d’estar inaugurant. Al 2008 ja es deia que es licitava i en dos anys estaria feta.
Quan es concreten les coses, qui té la responsabilitat sobre el que passa en el seu tros de territori és el Consistori i, en primera instància, el Govern municipal, que és qui té els tècnics i la capacitat d’afrontar cadascuna de les problemàtiques.
El nostre grup va arribar a un acord per tirar aquest projecte endavant. Un acord molt ampli en què es parlava de l’augment del transport públic, de la problemàtica de les mercaderies, d’una rebaixa en els peatges que encara no hem vist. És un acord que parla d’una rebaixa immediata en els peatges per al segon semestre d’aquest any. Ja veurem si ho arribem a veure. Ningú en parla en aquests moments, però això està signat.
El col•lapse de la part alta de la ciutat, a causa del disseny inicial, requereix una actuació urgent. S’ha de trobar una solució escoltant també aquella ciutadania que pateix aquesta realitat. Aquesta solució que es dóna forma part de la calçada lateral que anirà per tota la comarca, però el problema és que no sabem quan. I això forma part d’aquesta tendència política de vendre el blat abans que sigui al sac. Molt abans.
És cert que se n’ha fet molta de propaganda, des de fa 4 anys, perquè hi havia eleccions. De la mateixa manera, s’ha fet molta propaganda del Tren Orbital i això està molt lluny encara.

 

En aquests moments s’incorpora a la sessió la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, expressa la posició contrària del seu grup municipal.
Els objectius de les Rondes de Mataró (no de la Ronda del Maresme) són:
El primer és el d’externalitzar el trànsit de ronda de la ciutat, fer fora dels nostres barris aquell trànsit que ha de passar per altres racons i, per tant, fer-los més habitables.
El segon objectiu és el d’externalitzar el trànsit, que és el de la ronda de Mataró, de la C-32, de manera que els trànsits que vulguin passar de Mataró ho puguin fer, i els que surtin i entrin de Mataró tinguin més facilitat.
Amb aquests dos objectius, s’aconsegueix menys congestió no tan sols a les hores que està obert el centre comercial, sinó també més seguretat. Si segreguem el trànsit segons els usos, es poden produir menys accidents.
El tercer objectiu era millorar l’accés dels mataronins tant a Barcelona com a Girona i millorar l’accés dels de fora cap a la ciutat de Mataró. Per tant, fer-nos més competitius amb una xarxa d’infraestructures en què Mataró ha d’estar cada vegada més connectat amb el conjunt del país. Una xarxa que es complementa amb un gran esforç a nivell d’infraestructures a tot el país, que passa per la prioritat ferroviària que, en aquest moment, s’està planificant i s’està discutint amb els veïns, amb el ajuntaments i amb els ciutadans, tal com es va fer amb aquest projecte en el seu dia.
El quart objectiu era el de millorar la permeabilitat a peu entre la ciutat consolidada i la part del nord, per atendre els desenvolupaments presents i futurs.
L’últim objectiu seria el de preveure que Mataró sigui sostenible i viable des del punt de vista de la mobilitat, també de cara al futur. És per això que els estudis de mobilitat arriben fins a projeccions del 2031. Probablement, una de les comarques més estudiades des del punt de vista de la mobilitat sigui la del Maresme i, concretament, Mataró.
Quin ha estat el procés? Cap al febrer del 2006 hi ha hagut els primers documents. De fet, l’estudi informatiu que recollia el traçat d’aquesta Ronda de Mataró va ser publicat l’any 2006, amb un govern de la Generalitat on també hi havia dos consellers d’Iniciativa per Catalunya. El dia 22 de juny del 2006 hi va haver una reunió conjunta entre els Consells de Medi Ambient, que presidia una regidora d’Iniciativa, el Consell de Mobilitat i tots els Consells Territorials de l’Ajuntament de Mataró, també el Consell de Cerdanyola, per poder informar de tot en el moment de les al•legacions, moment en què s’havien de presentar totes aquelles coses que ara es diuen aquí. Al cap d’una setmana, després d’haver escoltat aquests Consells Territorials, aquests Consells Municipals i el conjunt de grups municipals i després d’un bon treball de l’àrea de Serveis Territorials, es van produir les al•legacions de l’Ajuntament, que recollien un seguit de prescripcions a aquest estudi informatiu. Era en aquell moment en què s’havia de produir un procés de participació, i es va produir. Tant va ser així, que hi va haver entitats que van presentar les seves al•legacions. Des de l’any 2006 fins a l’any 2010 hi ha hagut el procés de treball entre els al•legants i els ponents per poder apropar el màxim de posicions. La licitació en un projecte executiu que es va fer aquesta primavera incorpora moltes de les al•legacions que va presentar l’Ajuntament i resol, també, algunes de les al•legacions que s’havien presentat per part d’altres grups, d’altres entitats i d’altres col•lectius. També es va aprovar, per part del govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, que inclou aquesta infraestructura.
Tot aquest estudi informatiu és previ. L’acord va ser del març d’aquest any i estem parlant de l’any 2006. Va ser un govern de la Generalitat, amb dos consellers d’Iniciativa, qui va aprovar aquest projecte. Malgrat tots els inconvenients que pot comportar aquesta infraestructura, els avantatges per a la ciutat superen amb escreix les molèsties que podem obtenir.
Hi ha hagut oportunitats per fer valer la veu d’aquestes propostes que es porten aquí en el si del govern de la Generalitat en diverses ocasions, en el si de l’Ajuntament de Mataró en diverses ocasions. Els convido que presentin una proposta idèntica al Parlament de Catalunya a veure què passa.

 

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, explica que el plantejament de la seva coalició des del 2006 era el del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Els criteris d’aquest Pla són els de descongestionar la N-II i millorar l’autopista. La solució seria, o bé una nova via paral•lela a l’actual, o bé l’ampliació de la C-32 amb un carril complementari, o la creació de vies interurbanes amb caràcter de ronda, o una gestió diferent dels peatges.
La prioritat de la nostra coalició el 2006 era garantir que la informació arribés amb total sintonia. Per tant, hi va haver sessions informatives. Han passat quatre anys i, en alguns casos, els dirigents veïnals i associatius han canviat. Per tant, defenso que el 2006, quan es va presentar l’estudi informatiu, es va fer un procés d’informació facilitant que la Generalitat, a través de l’Ajuntament, expliqués tota aquesta nova infraestructura.
Naturalment, la meva militància en un partit polític era que no volíem, ni volem, aquesta infraestructura. I això no és tenir dos barrets. Institucionalment jo, com a regidora, he de garantir que la informació arribi als ciutadans i ciutadanes, i una altra cosa és que el meu partit polític tingui un posicionament, en el territori, molt concret.
S’ha dit que a l’últim moment ens hem despenjat d’un acord de govern de la comarca. No passa res. Hi ha prou majoria. No fem ni pessigolles. Ara bé, portem aquesta moció al ple i la volem debatre.
Altres grups polítics, en el seu moment, estaven tallant la N-II demanant una gratuïtat dels peatges i, en ares de la negociació, acaben signant un pacte. Altres partits han passat d’un posicionament a un altre.
Fins ara, la nostra autopista tenia un consens social i ara anirem cap a una situació sense consens social. Nosaltres entenem que podíem haver fet —i esperem que encara hi siguem a temps— un esforç de màxim consens social en el territori. Un instrument molt concret per a això són els plans directors urbanístics, que diuen com es col•loquen aquestes infraestructures i quines polítiques hi ha d’haver associades a aquestes infraestructures. I això fer-ho en un procés de participació. Hem fet processos participatius per l’Estatut, per la Carta del Paisatge de la Vegueria de Barcelona, per conques hidràuliques. Per tant, la Generalitat de Catalunya pot articular perfectament al nostre territori un procés participatiu.

 

El senyor José Manuel López recorda, respecte al tema de la bonificació dels peatges, que en l’últim ple del Consell Comarcal, abans de l’estiu, el grup del PP en el Consell Comarcal va presentar una iniciativa demanant que s’acomplís allò que se’ls va dir quan es va votar per urgència el Pla de propostes de mobilitat del Maresme, que era que en el segon trimestre entrarien en funcionament aquestes bonificacions.

 

El senyor Joan Mora explica al Sr. López que no es referia tant al seu grup municipal com al govern de la Generalitat, que és qui al final va posar els diners per poder fer aquesta rebaixa. En aquests moments, com que no sabem com està el tema, haurem d’esperar. En un primer moment se’ns parlava del primer de juliol però, quan mires la lletra petita, et trobes que és el segon semestre del 2010. Potser ens ho portarà el Pare Noel.
El posicionament del nostre grup serà d’abstenció.
Si parléssim del concepte “comarca”, com resoldrem els col•lapses un cop arribem a Montgat i a Badalona?

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 3, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

 

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU I ERC REFERENT A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, SOBRE L’ESTATUT D’AUTONOMIA I L’EXERCICI DEL DRET A DECIDIR.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent que inclou unes esmenes del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa:

“La sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 28 de juny de 2010 suposa una retallada molt significativa d'aspectes fonamentals d'aquesta norma jurídica ratificada en referèndum per la ciutadania el 18 de juny de 2006. La declaració d'inconstitucionalitat de la totalitat o part de catorze articles i la restricció interpretativa sobre més d’una vintena més, modifica en els aspectes fonamentals l'Estatut que la ciutadania de Catalunya va aprovar. Cal recordar, a més, que l’Estatut aprovat per les Corts Espanyoles ja incorporava una rebaixa respecte del text aprovat al Parlament el 30 de setembre de 2005.

Ara cal sumar-hi els efectes de la sentència sobre la condició de la llengua, la descentralització del poder judicial o l’eliminació del blindatge de competències de la Generalitat, entre d’altres.

D'aquesta manera, la sentència del Tribunal Constitucional declara la incompatibilitat de la voluntat expressada pel poble de Catalunya amb la Constitució. Amb aquesta decisió, s'exclou la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya del marc jurídic i constitucional espanyol. Aquest fet situa les institucions catalanes en la necessitat de defensar les decisions preses pel poble de Catalunya, de qui n'emana el seu poder i representació polítiques, i obliga al conjunt d'institucions, societat i forces polítiques catalanes a plantejar un nou horitzó basat en el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, sense cap altre límit que la seva voluntat expressada de forma lliure, democràtica i pacífica.

El passat dissabte 10 de juliol, Catalunya va viure la manifestació més important de la seva història, amb més d'un milió i mig de catalans que van sortir als carrers de Barcelona en defensa de la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum i en rebuig a la sentència d'un Tribunal Constitucional que deixa les aspiracions d'una part cada vegada més gran del poble de Catalunya fora del marc constitucional espanyol.
L’Estatut, votat en referèndum pel poble català, és la màxima expressió èn aquests moments del dret que té la ciutadania de Catalunya a decidir sobre el seu autogovern. L’Estatut ha estat retallat pel Tribunal Constitucional, fet que als catalans i les catalanes ens impulsa a trobar noves fòrmules per a decidir com volem governar-nos. Una consulta o referèndum, que inclogui diverses possibilitats de vot segons els diversos graus d’autogovern que pugui desitjar la ciutadania, des del regionalisme a l’independentisme, passant per l’autonomisme i el federalisme, és una opció factible i necessària en aquests moments. Si l’Estatut no cap dins la Constitució, caldrà reformar la Constitució i canviar el marc d’autogovern.

En relació als antecedents exposats, els grups sotasignants proposem al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Manifestar el rebuig de l’ajuntament de Mataró a la vulneració de la voluntat popular que suposa la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia, i considera que amb aquesta decisió les institucions de l'Estat han exclòs la voluntat expressada pel poble de Catalunya del marc constitucional espanyol.

Segon.- Instar al Parlament de Catalunya a iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya exerceixi el dret a decidir sense més límit que la pròpia voluntat del poble de Catalunya, mitjançant la celebració d'un referèndum on les diferents opcions d’autogovern siguin sotmeses a la decisió lliure i voluntària del conjunt del poble de Catalunya.

Tercer.- Instar a les institucions, forces polítiques, societat civil i ciutadania catalana a implicar-se plenament en la nova etapa històrica que s’obre en el camí del dret a decidir del poble de Catalunya i a respectar i fer complir el resultat, independentment de quin sigui.

Quart.- Trametre aquests acords al Parlament de Catalunya i a la presidència de la Generalitat.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que en una primera instància ha entès que és positiu que grups com CIU portin aquesta proposta. Però, immediatament, me n’he adonat que aquí hi ha coses que no quadren.
En primer lloc, veig positiu que a nivell local s’aposti per demanar la celebració d’un referèndum, però em sobta, perquè el grup de CIU van ser els que van impedir que el Parlament de Catalunya tirés endavant una iniciativa per celebrar un referèndum a nivell del Principat de Catalunya.
Els acords de la proposta diuen: “Manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Mataró a la vulneració de la voluntat popular que suposa la sentència del Tribunal Constitucional”. Resulta que en el ple passat, la CUP va presentar una moció que en els acords deia textualment: “Mostrar el rebuig de l’Ajuntament de Mataró envers la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, atès que representa una agressió inacceptable cap al poble català”.
En el segon punt d’aquesta proposta, es demana la celebració d’un referèndum i en la proposta que vam presentar en l’anterior ple, en què vostès van votar en contra, dèiem: “Instar tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya que convoquin un referèndum nacional sobre la independència, com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut”. Celebro aquesta iniciativa, però els demano un cert grau de coherència per vostès mateixos i pel seu lectorat.
Quan vam llegir la proposta, el nostre grup municipal vam decidir donar-hi suport. Enteníem que era un pas endavant. Malauradament, tot just abans d’entrar, aquesta proposta s’ha modificat. Per un costat es demana la reforma de la Constitució. Si nosaltres optem cap al dret a decidir, és inviable iniciar processos de reforma constitucional. La reforma de la Constitució és obrir les portes a una involució nacional com a poble català, perquè som minoria en el si de l’Estat espanyol i tenim les de perdre.
El dret a decidir no passa per reformar la Constitució, sinó per enfortir l’independentisme, enfortir les institucions i el discurs i celebrar unilateralment un referèndum d’autodeterminació. Al nostre entendre, Espanya ja no es pot reformar.
Aquest canvis que s’han fet a última hora també parlen de l’Estatut com la màxima expressió de decidir per Catalunya. L’Estatut està mort. Ja no és una eina que serveix al poble català per gestionar res. Senzillament hem de passar pàgina i plantejar altres camins que passen per establir la sobirania política i econòmica. Això vol dir establir-nos com un estat propi al si d’Europa. Plantejar opcions de federalisme és enganyar el personal. El federalisme és una estratègia política per a evitar el que cada cop la gent està cridant amb més contundència, que és independència.
Jo vaig ser a la manifestació del dia 10 de juliol, en què els carrers de Barcelona defensaven la voluntat expressada en el referèndum de l’Estatut, i si algun crit va sonar per damunt de qualsevol altre va ser el d’independència. Aquest és el missatge que els grups polítics han de recollir i ha de ser el full de ruta que hem de començar a teixir, entre tots plegats. No tenim interlocutors a l’Estat espanyol que apostin pel federalisme. També necessitaríem reformar la Constitució i, en aquest sentit, no anem enlloc.
Tal com s’ha canviat la introducció, hi hem de votar en contra, perquè estem en contra d’aquesta Constitució, perquè entenem que l’Estatut no és la màxima expressió de Catalunya a decidir. En tot cas, és la màxima expressió de la impotència d’un poble que es veu encadenat per un Estat que ens nega els nostres drets.

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el Sr. Safont-Tria ha dit que aquesta proposta no s’allunya gaire d’alguna altra presentada anteriorment fent esment de la seva pròpia. La seva anàlisi és un retrat bastant aproximat d’aquesta evolució que està seguint Catalunya, en què algunes forces polítiques se situen reiteradament a la centralitat i, en canvi, estan tenint una deriva cap a posicions aventurades o que ens porten per camins incerts.
El paper d’ERC al govern de la Generalitat ha anat molt més enllà de la influència en la gestió de govern del dia a dia i ha portat a crear uns paradigmes nous en una radicalitat nacionalista que ha arrossegat altres forces polítiques que, habitualment, parlen de centralitat. Parlo de CIU i el Partit Socialista.
Per això dic que l’anàlisi del Sr. Safont-Tria té la seva gràcia. Evidentment, si CIU presenta avui una proposta en uns termes molt semblants, és curiós i fa pensar.
El cas de l’Estatut és un paradigma perfecte de l’evolució que, com a societat, estem seguint. Hi ha una equivocació en les prioritats: no cap al progrés, no cap a l’estabilitat, no cap al respecte a la llei. Les prioritats que hem tingut en tot aquest procés ja les coneixem: un Estatut que era innecessari i que no se’l creia qui el promulgava, que en un principi es tractava d’una reforma i que, després, ha estat un procés desgastador i terrible, que ha durat anys, per un interès electoral o partidari, en què uns polítics han cregut que podien canviar unes regles de joc marcades per la Constitució. En definitiva, creure’s que el poder polític està per damunt de la llei. Aquest és el camí segur perquè una societat vagi cap al desastre. La terminologia del Sr. Safont-Tria és prou descriptiva dient que ja ha arribat el moment d’emprendre camins diferents i de començar a posar sobre la taula que el marc en el qual ens movem ja no val i que, unilateralment, hem d’anar cap a l’aventura i cap a la confrontació.
El posicionament d’aquest grup municipal és contrari a la proposta.

 

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, expressa el seu vot favorable a aquesta proposta.
La intervenció del Sr. Mojedano té el desvergonyiment de presentar-se com una opció moderada i innocent, que posa una mena de pau entre l’Estat espanyol i un catalanisme perillós, extremista, antiprogrés, etc. El que veu tothom, no només els independentistes o els catalanistes, sinó també les classes mitjanes i les classes baixes del país, és la confrontació de les dues espanyes: una opció de dretes, una opció d’esquerres i Catalunya sempre al mig, utilitzat habitualment com un objecte de canvi i que, al final, el que hi perd són els interessos dels catalans. Aquesta sentència ha estat la gota que ha fet vessar el got i, més aviat que tard, s’haurà de donar la veu al poble de Catalunya sobre quina és la relació que els catalans volen mantenir amb l’Estat espanyol.


La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, manifesta que el vot del seu grup municipal serà a favor.
Expressar que l’aportació que hem fet és aquesta que políticament hem fet, des de la sentència del Tribunal Constitucional, que és que si Catalunya ha de seguir avançant, que tingui la veu el poble. Ens adreçarem amb una comunicació al futur Parlament de Catalunya, perquè vagi fent camí en el fet de donar la veu al poble de Catalunya, perquè expressi cap on ha de seguir caminant el nostre país, la relació amb la resta de l’Estat espanyol i fer que sigui més visible quants homes i dones que vivim en aquest país volem una terra en llibertat, on els drets i deures dels quals ens volem dotar siguin possibles.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, recorda que, després de la sentència del Tribunal Constitucional, la posició de l’Ajuntament ja va ser fixada pel ple. Va ser fixada en el darrer ple, en què hi va haver un debat ampli sobre aquest tema. Jo no sé si es tracta de portar aquest tema a cada ple de manera que, al final, guanyin els independentistes per cansament.
No són les institucions de l’Estat les que han menystingut el poble de Catalunya, ha estat el Tribunal Constitucional, fora dels límits que la Constitució preveu per la seva renovació. En canvi, la resta d’institucions han estat favorables a la posició de l’Estatut i del poble de Catalunya. Hi ha hagut el suport majoritari de les Corts, el suport del govern de Zapatero per recuperar per altres vies tot allò que s’ha retallat a la sentència. Per tant, hi ha hagut un suport de la resta d’institucions, perquè en aquest vaixell hi som tots. No és pas Catalunya la que està jugant-se el seu futur, sinó també l’Estat.
En segon lloc, això del dret a decidir no sabem què és. Depèn del que sigui, nosaltres ens hi apuntaríem els primers. De fet, si s’ha de defensar el dret a decidir dels catalans, que van decidir aprovar l’Estatut, doncs no hi ha cap problema, perquè del que es tracta és del dret a decidir, i és en el marc de la llei. El que va decidir el poble de Catalunya, que és l’Estatut, és la nostra principal fidelitat. Ara, potser vol dir el dret a decidir el que vulgui CIU, que un dia es declara independentista, un altre se’n va a Madrid a pactar l’Estatut i, quan tenen l’oportunitat, cauen als braços de la dreta espanyola per apuntalar el seu govern a Catalunya. Probablement és d’això del que estem parlant. Avui mateix, una important candidata de CIU, la Sra. Joana Ortega, ha dit a RAC1 que ara no s’ha de parlar de referèndum, que el més important és sortir de la crisi. I nosaltres aquí, parlant de referèndums. Siguem clars, aquí del que estem parlant és d’independència. Els immobilistes són els que creuen que no es pot modificar Espanya, ni res. La majoria de gent creu que sí que es poden reformar les coses també a Espanya i que, per tant, no estan per aquest tipus d’aventures, i que sí que van anar a la manifestació del dia 10 de juliol, però que no hi van anar a cridar. Probablement, la veu de la majoria no és la veu que se sent més. Els convido que presentin aquest iniciativa al Parlament. Es trobaran que els grups de CIU i ERC hi votaran en contra, tal com ho van fer l’última vegada.

 

El senyor Joan Mora explica que quan van presentar, fa molt de temps, aquesta proposta, no tenien damunt la taula totes aquestes altres. Això s’hauria de tenir en compte.
Sr. Safont-Tria, lamentem haver arribat en l’últim moment a aquest acord, perquè estem convençuts que vostè se l’ha llegit de pressa i m’hagués agradat poder-li explicar algunes coses. És evident que quan es posen d’acord dos grups polítics, alguna concessió s’ha de fer. Sr. Safont-Tria, vostè està parlant d’algunes coses en què no hi està d’acord i estan en el preàmbul. Els tres punts de l’acord no van en la línia que vostè deia.
Respecte al PP, oblidar-se que existeix un Tribunal Constitucional, un Defensor del Pueblo i uns advocats de l’Estat, que no han fet la feina de defensar l’Estatut davant d’un Tribunal Constitucional desprestigiat i deslegitimat políticament per les trifulgues partidistes, ja sabem què és el que passa.

 

El senyor Xavier Safont-Tria diu al Sr. Mora que si CIU retira l’últim paràgraf a què ell es referia i mantenen els acords tal com estaven redactats en una primera instància, la CUP hi votaria a favor. Però tal com han canviat aquesta proposta, ens és impossible poder-hi donar suport.

 

El senyor Joan Mora aclareix al Sr. Safont-Tria que l’últim punt no té cap conseqüència política si se’l llegeix bé.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

 


En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.


5 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS D’ADHESIÓ A LA CARTA INTERNACIONAL PER CAMINAR.

La senyora Núria Aguilar, regidora del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent :

“L’Ajuntament de Mataró ja es va adherir el 1996 a la Carta d’Aalborg de ciutats europees cap a la sostenibilitat i el 2002 a la Carta Europea dels drets dels vianants que tenien com a objectiu comú, entre altres, la sostenibilitat i la promoció dels desplaçaments a peu.

La Carta Internacional per Caminar, dóna un pas més, identifica les necessitats dels vianants i proporciona un marc comú per reorientar les polítiques actuals, les seves activitats i relacions per a crear una cultura on la gent esculli caminar, desenvolupant accions concretes de millora per a cada principi estratègic.

Els principis estratègics que recull la carta són: millorar la mobilitat integral, dissenyar i gestionar espais i llocs per a les persones, millorar la integració de les xarxes de vianants, planificació territorial i usos del sòl com a suport a la comunicació a peu, reduir el perill d’atropellaments, millorar la sensació i seguretat personal, augmentar el suport de les institucions i desenvolupar la cultura de caminar.

Molts d’aquests principis ja queden recollits en el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró i s’han anat desenvolupant en el temps, tant en el planejament com a l’execució d’obres en que l’accessibilitat i la preferència dels vianants és present.

Aquesta iniciativa arrenca de diferents peticions de particulars i d’organitzacions, en concret la Federació Internacional del Vianant (IFP) en col•laboració amb l’associació Catalunya Camina, treballa per la ratificació dels drets del vianant en les institucions Catalanes i en les de l’Estat Español. Es per això que proposa que la Federació dels Municipis de Catalunya ratifiqui la Carta Internacional del Caminar i recomana als Municipis de Catalunya que també ho facin.

És per això que el Ple municipal proposa els següents acords:

1. Ratificar i adherir-se a la Carta Internacional per Caminar que s’adjunta a aquesta declaració.

2. Traslladar el present acord a la Federació Internacional del Vianant (IFP) i la Secretaria per la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya.”


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que el seu grup municipal s’ha afegit a aquesta proposta. De fet, la CUP venim reivindicant la importància del dret a caminar i de la prevalença que han de tenir els vianants i les persones que van a peu. Crec que és positiu que l’Ajuntament s’adhereixi a aquesta Carta. Encara tenim molta feina a fer. Citaré quatre punts que creiem que són prioritaris:
1. Els accessos a l’Hospital.
2. Els camins tradicionals que enllaçaven Mataró amb les poblacions veïnes que han quedat tallats per l’autopista o altres vies. Per tant, es fa difícil poder-hi accedir caminant. Per exemple, els camins cap a Argentona o cap a Sant Andreu de Llavaneres.
3. El passeig marítim, on podem recuperar una línia amb la qual poder accedir per tota la costa a peu.
4. Els camins forestals que estan molt descuidats.


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda al Sr. Safont-Tria que els accessos a l’Hospital queden resolts amb la proposta de les obres de la Ronda de Mataró que s’estan licitant, amb un accés segregat. Precisament, són aquestes les obres que s’han d’executar quan s’acabi la licitació.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).


En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Vicent Garcia Caurín, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.


6 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS DEL MIL•LENNI.

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent:

“L’any 2010 és una data clau per a la lluita contra la pobresa i la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil•leni (ODM). Subscrits per 189 estats membres de l’ONU en la Declaració del Mil•leni de l’any 2000, els ODM representen un compromís històric i un veritable full de ruta en la lluita contra la pobresa. A cinc anys del termini fixat per la Comunitat Internacional per assolir aquests objectius, i malgrat que en els últims anys s’han reañitzat gran avenços, de no corregir-se certes tendències actuals, el seu compliment és encara incert. El context actual de crisi amenaça a més amb paralitzar o fins i tot revertir alguns progressos.

Per això el Secretari General de les Nacion Unides ha convocat per als dies 20, 21 i 22 de setembre una Cimera de caps d’Estat i de Govern dedicada als ODM en el marc de l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York. La finalitat de la cimera és avaluar els èxits, fracassos i reptes pendents en la lluita contra la pobresa extrema al món; així com acordar plans de rescat per accelerar el progrés en compliment dels ODM el 2015.


l’Ajuntament de Mataró està decidit a què els Objectius de Desenvolupament del Mil•leni siguin assolits, tal i com ja va manifestar en l’acord d’adhesió a la declaració dels governs locals pels ODM de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat en el Ple de 8 de setembre de 2005. Volem tornar a demostrar el nostre suport incondicional de la forma següent:

Prioritzant els Objectius de Desenvolupament del Mil•leni : erradicar la pobresa i la fam, assolir l’educació primària universal, promoure la igualtat de gènere, reduir la mortalitat infantil, millorar la salut materna, combatre el VIH/SIDA, garantir un medi ambient sostenible i crear una aliança mundial per al desenvolupament, assegurant que els països rics donen major i millor ajuda, reudueixin el deute i millorin les oportunitats de comerç dels països més pobres;

Recalcant el paper prioritari dels Governs Locals en la promoció dels ODM;

Subratllant la necessitat d’accions de sensibilització ciutadana per assolir els vuit Objectius l’any 2015;

Sensibilitzant sobre el fet que els vol expressar el reconeixement Objectius de Desenvolupament del Mil•lenirequereixen compromisos de la societat en el seu conjunt.

per tot això, l’Ajuntament de Mataró, ACORDA sol•licitar al Govern Central:

1.- Que adopti una posició ferma a la Cimera de les Nacions Unides a Nova York que tindrà lloc del 20 al 22 de setembre de 2010, i presenti un pla de rescat ambiciós, que inclogui mesures concretes per accelerar el compliment dels ODM en el període 2010-2015.

2.- Que estableixi un calendari amb terminis vinculants per augmentar l’ajuda al desenvolupament i millorar la seva eficàcia.

3.- Comunicar aquests acords a la Secretaria de Estado de Cooperación Internacional i a l’Associació de les Nacions Unides a Catalunya.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, posa de manifest que el seu grup municipal s’ha afegit a aquesta declaració institucional. També és cert que no som massa amants d’aquestes declaracions que moltes vegades semblen més iniciatives per tapar males consciències. I no només parlo a nivell local, sinó també a nivell internacional.
Aquesta cimera internacional està encaminada, sobretot, a lluitar contra la pobresa extrema. Potser el que caldria és encaminar el treball cap a eradicar la riquesa extrema que existeix en aquest món.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).


En aquests moments es reincorporen a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya i el Sr. Vicent Garcia Caurín, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.


7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN SUPORT A LA VAGA GENERAL DEL DIA 29 DE SETEMBRE.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“La situació de crisi econòmica actual s'ha generat per una nefasta política financera executada en aplicació dels criteris neoliberals de creixement il•limitat.
La crisi ha comportat una elevada destrucció del teixit productiu i d’ocupació que no es pot imputar a la regulació de les condicions de treball, sinó que és conseqüència de les característiques del model productiu, situat sobre unes bases tecnològiques d’innovació i formació dèbils i per tant que aposta reiteradament per a una estratègia competitiva basada en la reducció de costos laborals.
Aquesta crisi ha produït el col•lapse d'un model que es basava en l'absorció de la producció mitjançant l'endeutament de les classes populars. Mentre aquestes perdien poder adquisitiu any rere any, augmentava el seu endeutament (fins a fer-se insostenible) per mantenir el nivell de consum necessari per al sistema capitalista especulador imperant, fins que es produí el “tancament de l'aixeta” del crèdit quan esclatà la bombolla.
Aquesta situació era promoguda també per les instàncies estatals i les primeres mesures adoptades una vegada es va reconèixer que ens trobàvem en crisi, lluny d'apuntar el camí per a superar el model econòmic que ens ha dut aquí, es van dedicar a injectar diner públic als veritables culpables de la crisi (la banca i les grans multinacionals). Unes mesures encaminades a “posar pegats” perquè tot segueixi igual.
Retallada de salaris al sector públic, congelació de les pensions, eliminació de prestacions socials (com el xec nadó), etc, s'han vist acompanyades d'una reforma laboral que suposa una nova pèrdua de drets dels i les treballadores (rebaixa a la pràctica del cost de l'acomiadament que, a més, és finançarà en part amb diners públics, restricció del dret a la tutela judicial efectiva, restricció del dret a la negociació col•lectiva permetent a l'empresariat l'incompliment dels acords, etc).
A més, s'ha anunciat per a la tardor una reforma del sistema de Seguretat Social amb nous retrocessos de drets socials, amb propostes com l'ampliació de l'edat de jubilació, l'ampliació dels anys a tenir en compte per al càlcul de la seva base reguladora, eliminació de la pensió de viduïtat i orfandat en alguns casos, substitució d’aquesta pensió per una indemnització a tant alçat en altres casos, etc.
En definitiva, les mesures adoptades pel govern espanyol, especialment la reforma laboral (aprovada per Reial Decret i actualment en tramitació a les Corts espanyoles com a projecte de llei) i la reforma del sistema de Seguretat Social suposen una nova agressió contra els drets socials dels treballadors i les treballadores.
Considerem que la proposta de reforma laboral defensa els interessos de la patronal i de les polítiques liberals i que el que caldria és crear nous llocs de treball per a les més de 1.218.000 persones que estan a l’atur als Països Catalans i no pas abaratir l’acomiadament. Abaratint l'acomiadament no s'acaba amb la temporalitat ni es fomenta l'ocupació, sinó que es perjudica l'economia i els treballadors i treballadores
Davant d'aquesta agressió, les organitzacions sindicals han convocat una vaga general per al proper dia 29 de setembre.
Aquest és un bon moment per fer despertar la consciència col•lectiva. De motius, en sobren. Deixar aquestes agressions sense resposta és adobar el terreny per a noves retallades socials.

Per tot això, els grups de la Candidatura d'Unitat Popular i d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa proposen al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. L'Ajuntament de Mataró es posiciona a favor de la vaga general convocada per les organitzacions sindicals per al proper 29 de setembre.
SEGON. L'Ajuntament insta el Govern espanyol a fer un canvi de rumb en les polítiques per fer front a la crisi, que s'haurien d'encaminar cap a un veritable canvi de model econòmic i productiu, al servei de les classes treballadores i no cap als interessos d'aquells que precisament ens han dut a la crisi econòmica.
TERCER. En conseqüència, l'Ajuntament insta el Govern espanyol a la derogació de la reforma laboral aprovada mitjançant el Reial Decret 10/2010, de 16 de juny i el projecte de llei que s'està tramitant.
QUART.- Reivindicar l'objectiu de lluitar contra la inestabilitat i temporalitat incrementant les cotitzacions empresarials per desocupació a la Seguretat Social per als contractes temporals, a la vegada que es redueixen les cotitzacions empresarials als contractes de caràcter indefinit.
CINQUÈ.- Instar el Govern, mitjançant el Ministeri de Treball a una major regulació del contracte de temps parcial, establint amb exactitud la jornada laboral i ampliant el règim de protecció social.
SISÈ.- Instar al Govern a que limiti els supòsits en que l'empresari pugui extingir la relació laboral de manera unilateral, com a instrument eficaç de lluita contra la destrucció d’ocupació.
SETÈ.- Proposar la millora de l'eficàcia dels serveis públics d'ocupació, i dotar de més recursos per a les polítiques actives d'ocupació i la constitució d'una vertadera xarxa pública coordinada de serveis d'orientació laboral i intermediació entre l’administració
VUITÈ: L'Ajuntament farà arribar el contingut d'aquesta moció al Govern espanyol, als grups parlamentaris del Congrés i el Senat d’Espanya i a les organitzacions sindicals convocants de la vaga general del 29 de setembre.”

 

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, expressa que el seu grup pensa que la reforma hauria d’haver abordat la rigidesa i la precarietat del mercat laboral. En aquest sentit, el nostre grup al Congrés dels Diputats va iniciar converses amb una voluntat constructiva, donat que la primera versió presentada pel Govern ens semblava ambigua, però un punt de partida interessant. Lamentablement, al final, el Govern ha sucumbit a les pressions de la patronal i de la dreta i, amb alguna reforma, finalment el text que es proposa pensem que no servirà pels objectius inicials de canvi de model productiu i de reforma del mercat laboral, etc.
En aquest sentit, el nostre grup municipal donarà suport a aquesta vaga general, reivindicarà un model productiu propi del país i vetllarà per una autonomia col•lectiva dins un marc català de relacions laborals. No obstant això, també penso que el ple de l’Ajuntament de Mataró no és el marc ideal per plantejar si s’és favorable o desfavorable a una vaga. En aquest sentit, el nostre vot serà d’abstenció.


El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que ell tampoc creu que aquest sigui el marc per parlar de la reforma laboral i del seu contingut.
És evident que la política econòmica del govern de l’Estat ha estat un fracàs. Als fets em remeto.
Sr. Safont-Tria, no es tracta aquí de parlar sobre la necessària reforma del sistema econòmic o de la refundació del capitalisme que, probablement, haurem d’afrontar algun dia de manera seriosa tots plegats. Tampoc estem parlant d’un tema de drets dels treballadors. Aquí, del que estem parlant és d’una decisió respectable d’uns sindicats. Els sindicats són una de les institucions més desprestigiades d’aquest país, que cada dia tenen menys membres i que, sovint, en lloc de defensar polítiques generadores de llocs de treball, el que defensen són privilegis d’alguns treballadors que no corren gaire risc en els seus llocs de treball. Els sindicats, com a mínim, han demostrat incoherència. Durant tots aquests anys han estat donant suport d’una manera continuada al Sr. Zapatero en les seves polítiques. Per tant, és una absoluta incoherència que ara, quan la situació del país és la que és, li girin l’esquena, justament quan està reflexionant i prenent algunes mesures que hauria d’haver pres abans, i volen que miri cap a polítiques que han estat un fracàs, no només en aquest país, sinó també a tot Europa on s’han aplicat. És per això que no podem donar suport a aquesta proposta que va només en defensa d’una decisió política interessada dels sindicats, però no va en defensa del país. La solució perquè aquest país deixi la crisi i puguem dinamitzar-nos com a societat i com a economia és treure el Sr. Zapatero, i molt em temo que els sindicats no estan en aquesta línia.


El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, posiciona el vot del seu grup municipal en l’abstenció.
Primer, perquè entenc que el que s’està buscant és fer alguna cosa en un país amb més de 4 milions d’aturats, amb un patiment social enorme i amb unes perspectives que no són per fer volar coets. Si aquí estiguéssim jutjant la política econòmica de Zapatero li estaríem posant un zero, com li han posat des d’Europa.
Aquesta és una proposta de recolzament d’una mesura individual i personal com és el dret a la vaga. Per tant, nosaltres serem molt respectuosos. Ni tan sols hem preguntat quina és la posició del nostre partit ni de la nostra federació davant d’aquesta vaga general. Entenem que dins de la nostra formació política hi pot haver gent que se senti amb la necessitat d’anar a la vaga i gent que no.
El Sr. Mojedano ha dit que els sindicats reben subvencions, però no m’atreviria a pensar on seríem els partits polítics sense subvencions de l’Estat. En tot cas, la nostra democràcia hauria de fer un salt endavant perquè no és la subvenció, sinó la fractura ètica de la societat, la que fa que moltes vegades aquestes subvencions serveixin pel que no haurien de servir.
Per respecte a aquest dret individual, que és el dret a la vaga, el nostre posicionament serà d’abstenció.
Parlant amb el món laboral, no només amb el treballador, sinó també amb l’empresari i l’autònom, que tenen la capacitat de contractar, no he sentit a cap autònom ni a cap petit empresari que digui que, gràcies a aquesta reforma laboral, contractarà més. Això vol dir que no estem fent la reforma laboral que necessita el país.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, opina que la reforma laboral i de la Seguretat social que s’ha plantejat els darrers mesos s’ha fet cercant l’acord, perquè s’ha anat seguint pels mitjans de comunicació fins a l’extenuació. Però finalment s’ha de governar i això vol dir que, quan no hi ha possibilitat d’acord entre els agents socials, s’ha de governar i decretar un seguit de mesures, amb les portes obertes, també, a futures negociacions.
Davant la crisi, no tan sols s’han de fer mesures de xoc, com s’han anat fent, sinó que també cal abordar mesures estructurals per garantir la sostenibilitat del nostre sistema. Una d’aquestes reformes estructurals és la modernització del mercat de treball en un país amb el nivell d’atur que té. Pretén facilitar la creació de treball, garantint sempre els drets dels treballadors, fent que hi hagi menys precarietat i garantir més estabilitat per la via de la flexibilització d’algunes condicions de caràcter laboral. El model és de recolzament als sectors productius consolidats, a través de la inversió en innovació i recerca, el recolzament a nous sectors productius, amb un canvi de model, bàsicament atenent les energies renovables i el recolzament a la millora del capital humà, amb educació i informació. Amb aquests tres grans objectius s’ha pretès aquesta modernització, que és inajornable perquè la crisi no se’ns acabi menjant més ocupació.
Votarem, per tant, en contra d’aquesta proposta. En primer lloc, pel que els he comentat i, en segon lloc, perquè és inaudit que una institució com un ajuntament recolzi una vaga, hi estem d’acord, o no. Ho fem amb respecte als convocants i als seus motius, que són comprensibles. Els sindicats són defensors dels treballadors i fan bé la seva feina.
La Constitució reconeix als sindicats com a òrgans de representació dels treballadors. Per tant, si defensem la Constitució per unes coses, també l’hem de defensar per unes altres.


La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, avança que el seu grup votarà afirmativament a aquesta proposta de resolució. Recolzem aquesta vaga com a coalició i com a partit.
Al Sr. Mojedano li ha sortit la seva vena d’antic empresari. Jo estic segura que molts militants del PP no estan d’acord amb el que ell ha dit, entre altres coses, perquè segur que estan sindicats. Forma part de la nostra cultura de l’època antifranquista i de l’època democràtica i tot plegat.
Naturalment que el Govern ha de prendre decisions, però el que a nosaltres ens pesa molt és que, precisament, sigui un govern que en política social ha avançat molt cap a l’esquerra, però que en política econòmica està emmanillat. El Govern no té gaire camins per sortir-se’n i ha agafat com a companys de viatge la patronal, per això ens trobarem al carrer el dia 29 de setembre.


El senyor Xavier Safont-Tria recorda que el Sr. Bassa ha comentat que aquesta reforma laboral s’ha fet per augmentar la feina. Em sembla que ara mateix això s’ho creu poca gent. El que li convé a aquest país és reformar el model econòmic. Aquesta reforma laboral no portarà a augmentar els llocs de treball, el que aconseguirà és portar-nos cap a l’acomiadament gratuït. I tot això es fa per un govern que es fa dir d’esquerres.
S’han de reivindicar llocs de treball estables i un model productiu diferent a l’actual.
El Sr. Mojedano té raó en el que diu del desprestigi dels sindicats majoritaris. Però a aquesta vaga, no només li donen suport els sindicats majoritaris, sinó també un bon grup d’organitzacions.
Lamento que ERC s’hi abstingui, però no em sorprèn perquè, per un costat diuen que donen suport a la vaga general, però tots sabem que al Senat vostès van votar a favor d’aquesta reforma laboral.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 3, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).


DICTAMENS
ALCALDIA

8 - PROPOSTA FESTES LOCALS PER A L’ANY 2011.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

“Vist l’Ordre TRE/309/2010, d’11 de maig, publicada al DOGC núm. 5639 de 31 de maig de 2010, del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a l’any 2011.

Atès que d’acord amb l’article 46 del RD 2001/83 de 28 de juliol, la proposta de festivitats local és competència del Ple.

En ús de les atribucions que la llei em confereix, proposo a l’Ajuntament PLE l’adopció dels següents acords :

Primer.- Proposar al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya com a festes locals, retribuïdes i no recuperables en el municipi de Mataró per a l’any 2011, les següents :

• 26 de juliol, dimarts festa major de Les Santes.
• 27 de juliol, dimecres festa major de Les Santes.

Segon.- Comunicar-ho al Departament de Treball, Serveis Territorials a Barcelona, al servei de Comunicació de l’ajuntament de Mataró i a l’Institut Municipal de Promoció Econòmica, per al seu coneixement i publicació als mitjans habituals i als sectors econòmics i socials de la ciutat.”

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió anuncia el vot afirmatiu del seu grup municipal. Volem, però, deixar damunt la taula que, quan dilluns de Pasqua era festa a Catalunya i a Mataró teníem també dos dies de festa local, la tradició era que sempre fossin el 27 i el 28 perquè, en realitat, eren els dies de festivitat de Santes a Mataró, no perquè haguessin d’anar junts.


El senyor Alcalde confessa que ell mateix també es va plantejar aquest dubte. Li he de confessar que fins i tot tenia la proposta de decret dels dies 27 i 28. Després vaig pensar en la pròpia estructura de la festa, amb una nit tan potent com la del 25 amb el Desvetllament Bellugós, l’Escapada a Negra Nit i la Ruixada i, després de consultar-ho a algunes persones, vaig determinar fer aquesta proposta. Entenem que podríem provar-ho. Si no funciona, el qui estigui en el meu lloc quan torni a haver-hi aquesta circumstància, ja decidirà quina proposta fa al ple.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Institut Municipal de Promoció Econòmica-

9 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“En data 6 de maig de 2010 el Ple de l’Ajuntament de Mataró, reunit en sessió ordinària, va aprovar inicialment el Reglament d’organització i funcionament del Mercat Municipal de la Plaça de Cuba.

L’esmentada aprovació s’ha sotmès a informació pública durant un termini de trenta dies per a l’examen i la presentació d’al•legacions i suggeriments, segons estableix article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya en relació a l’article 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Durant el període d’informació pública s’han presentat al•legacions per part de la Sra. Anna Carreras i Salvet, com a presidenta de l’Associació de venedors del Mercat de la Plaça de Cuba i en nom de tots els associats, amb registre d’entrada núm. 2010-020439 al registre general de l’Ajuntament, en data 3 de juny de 2010, i per part del Grup Municipal de Convergència i Unió, en data 21 de juny de 2010, a la Secretaria General de l’Ajuntament de Mataró.

La directora de l’IMPEM, en data 23 de juliol, emet un informe que dona resposta a aquestes a al•legacions així com proposició de resolució de les mateixes.

I.- Al•legacions de la Sra. Anna Carreras i Salvet com a presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat de la Plaça de Cuba i en nom de tots els associats.

Les al•legacions es concreten en els següents punts:

Primera: Sobre els Títol I – Capítol I “Definició del mercat”

Proposta d’esmena: que s’incorpori que “ La funció principal del Mercat és ser un centre d’abastament per a la venda al detall i al major de productes alimentaris prioritàriament. Tanmateix serà possible l’oferta de productes no alimentaris i la prestació de serveis”

Es desestima, atès que el redactat actual de l’article ja contempla l’esperit de la proposta d’esmena tot remarcant la priorització dels productes alimentaris com a funció bàsica del mercat. D’altra banda el redactat aprovat inicialment contempla expressament, i tal com va acordar-se a les sessions de treball de la comissió de redacció del reglament, l’activitat comercial al mercat de forma genèrica, i per tant sense excloure de forma expressa la possibilitat de venda al major, per la qual cosa no es prohibeix aquesta activitat a l’engròs sempre i quant aquesta sigui compatible amb els condicionants de funcionament ordinari de l’equipament.

Segona: Sobre el Títol III, “Funcionament del mercat”

Demanen que l’Ajuntament es comprometi a respectar les diferents necessitats comercials que es donen en el mercat, buscant la solució per garantir una amplia obertura que mantingui l’horari actual del matí i s’ampliï l’horari de tarda, si convé, establint torns del personal del mercat.

S’estima parcialment, atès que l’Ajuntament, a través de l’IMPEM, es compromet a considerar les diferents necessitats comercials que es donen al mercat (operadors i clients). Els horaris de funcionament del mercat, però, tant per a operadors com per a clients, han de ser determinats sota uns criteris objectius d’existència d’una justificada demanda real de servei per part dels usuaris alhora que d’una necessària eficiència dels recursos humans i econòmics disponibles al pressupost de l’IMPEM. En qualsevol cas el reglament ja preveu al seu art. 30 una prèvia consulta a l’Associació de Venedors del Mercat per detectar necessitats i ser analitzades abans de l’aprovació dels horaris per part de l’Ajuntament.


II.- al•legacions del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Les al•legacions es concreten en els següents punts:

Primera.- Títol I, Capítol 1 Definició del mercat i àmbit d’aplicació.

Proposta d’esmena : Art. 1 Addició de l’expressió “tant al detall com al major”

Es desestima, atès que el redactat actual de l’article ja contempla l’esperit de la proposta. El redactat aprovat inicialment contempla expressament l’activitat comercial al mercat de forma genèrica, i per tant sense excloure de forma expressa la possibilitat de venda al major, per la qual cosa no es prohibeix aquesta activitat a l’engròs sempre i quant aquesta sigui compatible amb els condicionants de funcionament ordinari de l’equipament.

Segona.- Títol II, Capítol II Direcció del mercat

Proposta d’esmena: Art. 7 Supressió de l’expressió “A les ordres immediates del Director del mercat” i substitució per la de “Sota la direcció del Director del mercat”

S’estima la proposta de supressió d’aquesta expressió i de substitució per una nova.

Tercera.- Títol II, Capítol II Direcció del mercat.

Proposta d’esmena: Art. 7 Supressió al final de l’article de la paraula “ordres” i substitució per la de “decisions”.

S’estima la proposta de supressió d’aquesta expressió i de substitució per una nova.

Quarta.- Títol II, Capítol III Associació de venedors

Proposta d’esmena: Art. 9 Afegir l’expressió “activament” quan es parla de la participació de l’Associació de venedors en l’organització i funcionament del mercat.

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta expressió.

Cinquena.- Títol II, Capítol IV Comissió mixta

Proposta d’esmena: Art. 12, segona frase, Addicionar les expressions en negreta del següent paràgraf: “caràcter consultiu i d’assessorament en aquells temes relacionats amb la gestió, funcionament, organització i possibles mancances del mercat....”

S’estima la proposta d’inclusió d’aquestes expressions.

Sisena.- Títol II, Capítol IV Comissió mixta

Proposta d’esmena: Art. 13 . Addicionar la següent expressió en quant i com s’ha de constituir la comissió mixta “... que s’haurà de realitzar com a màxim un mes després de l’aprovació definitiva del present Reglament mitjançant una trobada entre els membres escollits de l’Ajuntament i els representants que l’associació de venedors designi a tal efecte”

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta expressió.

Setena.- Títol II, Capítol V Parades de venda

Proposta d’esmena: Art. 15 Addicionar una frase o expressió que permeti alguna excepció a la prohibició, com “Queda totalment prohibit sotsarrendar o cedir totalment o parcial els llocs de venda així com les instal•lacions complementàries (cambra frigorífica, magatzem, etc) a excepció d’aquells casos que s’autoritzin de forma raonada i motivada per part de la direcció del mercat, prèvia consulta amb la comissió mixta, i sense perjudici del disposat en el capítol II del Títol IV d’aquest Reglament”

Es desestima, ja que la cessió total és equiparable al traspàs el qual ja es contempla a l’article 41 del Reglament, el qual serà autoritzat per l’ajuntament prèvia comprovació dels requisits de capacitat jurídica i d’obrar i dels requisits establerts per la normativa de contractació.

Per la seva part, la cessió parcial implica compartir la titularitat de la parada, cosa que no es permet, tal i com s’especifica a l’article 37 del Reglament, el qual estableix que la concessió s’adjudicarà a un sol titular.

Pel cas específic de magatzems i cambres frigorífiques, queda clar que no es pot cedir de forma independent atès que estan vinculades a la titularitat dels llocs de venda.

En tot cas, qualsevol canvi en la titularitat dels llocs de venda ha de ser prèviament autoritzat per l’Ajuntament. Per la pròpia naturalesa de la concessió vinculada a la prestació del servei públic de mercat correspon el seu atorgament a l’ajuntament, de conformitat amb l’article 243 del ROAS, i d’aquí que l’administració no pot desvincular-se de la decisió de la cessió o transmissió de la concessió un cop adjudicat, a una altre persona diferent de l’adjudicatària ni es pot contemplar el canvi de titularitat mitjançant un negoci jurídic desvinculat de la normativa administrativa aplicable a la concessió.

Pel mateix motiu el sotsarrendament no es pot permetre: l’objecte de la concessió dels llocs de venda és la gestió de les parades les quals es destinen a la venda de productes. El sotsarrendament és una activitat econòmica pròpia desvinculada del servei de mercats. No es permet cap mena de negoci jurídic regulat fora de l’àmbit administratiu.

Vuitena.- Títol III Capítol I Horari de Venda

Proposta d’esmena: Art. 30 Afegir un punt en aquest article que reguli i al mateix temps no restringeixi els horaris a benefici dels paradistes i de les seves diferents i diverses necessitats comercials. Concretament “L’Ajuntament, pel que fa als horaris, respectarà les diferents necessitats comercials dels paradistes, consensuant juntament amb la comissió de venedors i dins de la comissió mixta, una solució per garantir el màxim temps d’obertura del mercat, des d’un punt de vista d’horaris comercials, tant el matí com a la tarda, mantenint l’horari actual del matí i ampliant el de la tarda, establint-se si cal, torns entre el personal del mercat”

S’estima parcialment, ja que els horaris de funcionament del mercat, tant per a operadors com per a clients, han de ser determinats sota uns criteris objectius d’existència d’una justificada demanda real de servei per part dels usuaris alhora que d’una necessària eficiència dels recursos humans i econòmics disponibles al pressupost de l’IMPEM. Per tant, es proposa la següent redacció: “L’horari del mercat serà l’acordat per l’Ajuntament, prèvia consulta a l’Associació de Venedors. L’Ajuntament es compromet a considerar les diferents necessitats comercials que es donen al mercat (operadors i clients)”

Novena.- Títol IV Capítol I Adjudicació de la concessió

Proposta d’esmena: Art. 40 Addicionar l’expressió “notificació fefaent” a partir de l’acord de l’adjudicació.

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta expressió.

Desena.- Títol IV Capítol II traspassos i cessions

Proposta d’esmena: Art. 46.1 Substituir el termini de 3 mesos pel de 6 mesos en relació al traspàs de parades per successió mortis causa.

S’estima la proposta de substitució d’aquest termini.

Onzena.- Títol IV Capítol II Traspassos i cessions

Proposta d’esmena. Art. 46.3 Addicionar l’expressió “o el que estableixin les disposicions legals aplicables sobre la successió intestada”

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta expressió.

Dotzena.- Títol IV Capítol III Extinció

Proposta d’esmena. Art 49 h) Addicionar una garantia en relacionar al rescat. Afegir “declarat en resolució administrativa, i si és el cas judicial, ferma.”

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta garantia.

Tretzena.- Títol VI capítol II Responsabilitat

Proposta d’esmena: Afegir un punt a l’art. 60 especificant l’obligatorietat de l’Ajuntament d’assumir una sèrie de responsabilitats i si cal, la de contractar alguna pòlissa que cobreixi adequadament una sèrie de contingències que es poden produir al mercat. Concretament “L’ajuntament assumirà la responsabilitat per danys a conseqüència de les obres de reparació d’elements comuns del mercat, així com sostraccions, robatoris, deteriorament de mercaderies i altres contingents del mercat que no siguin imputables als concessionaris. A tal efecte, l’Ajuntament contractarà una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi suficientment totes les contingències”


S’estima parcialment i es proposa el següent redactat alternatiu:

“L’ajuntament assumirà la responsabilitat que li sigui imputable per danys a conseqüència de les obres de reparació d’elements comuns del mercat, així com sostraccions, robatoris, deteriorament de mercaderies i altres contingències del mercat. A tal efecte, l’Ajuntament contractarà una pòlissa de responsabilitat civil que cobreixi suficientment totes les contingències”.

Catorzena.- Títol IX Règim Sancionador

Proposta d’esmena: Art. 71.2.23 Substituir el termini de tres mesos pel de sis mesos en cas de falta de presentació´ dels documents de la documentació per les transmissions per causa de mort.

S’estima la proposta de substitució del termini.


Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe de la directora de l’IMPEM de 23 de juliol de 2010, els articles 73.10 del Reglament Orgànic Municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local; i l’article 162 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, PROPOSO al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

Primer.- Estimar parcialment les al•legacions presentades per la Sra. Anna Carreras, com a presidenta de l’Associació de venedors del Mercat de la Plaça de Cuba, i pel Grup Municipal de Convergència i Unió, d’acord amb el que s’estableix en la part expositiva de la present proposta.

Segon.- Aprovar definitivament el Reglament d’organització i funcionament del Mercat Municipal de la Plaça de Cuba que s’adjunta com annex.

Tercer.- Publicar íntegrament el text del Reglament d’organització i funcionament del Mercat Municipal de la Plaça de Cuba en el Butlletí Oficial de la Província i inserir una referència d’aquesta publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.”

 


El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anticipa que el seu grup municipal s’hi abstindrà.
En primer lloc, per una qüestió de forma. Volem denunciar el fet que no ens ha agradat que ningú de l’IMPEM es posés en contacte amb nosaltres per discutir les al•legacions que es van realitzar al seu dia. Aquest grup ha fet un esforç, ha presentat 14 al•legacions, de les quals, efectivament, algunes han estat acceptades. Però no costava res parlar perquè, sobre aquestes que no han estat acceptades, es podia haver arribat a un acord. No hem tingut cap notícia d’aquestes al•legacions fins l’altre dia, a la Comissió d’Innovació i Presidència, que se’ns van presentar. Deixem sobre la taula aquesta queixa i denunciem que no és la primera vegada que passa.
No comentaré les 14 al•legacions, però sí que m’agradaria comentar dues coses:
Respecte al tema dels horaris del mercat, nosaltres i els propis venedors vam proposar que a la tarda estiguessin oberts i que la gent del mercat fes torns. El Govern no ens ho ha acceptat. Se’ns diu que l’Ajuntament és qui ha de regular, en el seu dia, els horaris del mercat i imposarà, d’alguna manera, els horaris del mercat. Entenem que la nostra proposta és molt més concreta, molt menys ambigua i molt menys futurible.
En segon lloc, ens ha cridat l’atenció i ha estat una sorpresa el fet que ens vam fixar que en el Reglament no hi havia cap mena de cobertura de responsabilitat civil per part de l’Ajuntament, que és el propietari de l’edifici. Ens han acceptat aquesta esmena que vam fer, però ens sorprèn que no existís aquest tipus de responsabilitat.
És un reglament amb llums i ombres, i és per això que aquest grup municipal s’hi abstindrà.


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia l’abstenció del seu grup municipal a aquesta proposta.
Jo també remarcaria el tema dels horaris. Entenc que és el que pot acabar determinant més si un mercat dóna resposta o no a les necessitats. S’ha de tenir en compte el que demanen els comerciants, per una banda, i, per l’altra, la demanda de la ciutadania. Jo demanaria a l’actual Govern que tingui en consideració aquestes demandes.


El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia la seva abstenció. Ens ha semblat un reglament excessivament feixuc i molt extens.


La senyora Alicia Romero recorda que el reglament anterior tenia 22 anys. En 22 anys evolucionem molt. Hem reformat un mercat que no té res a veure amb el que teníem i s’han de regular un seguit d’elements. Evidentment estem parlant d’un equipament municipal, de gestió municipal.
Sobre el tema dels horaris s’han dit algunes coses que no són exactament així. El que diu aquest reglament és que hem de tenir en compte, no només els comerciants, com diu algun grup municipal, sinó també els clients. Nosaltres diem que buscarem l’equilibri entre els interessos dels ciutadans, que han d’anar a comprar, i els interessos dels comerciants, tenint en compte que hi ha uns recursos limitats. No podem obrir el mercat les 24 hores, perquè en aquests moments no tenim recursos per fer-ho i segurament seria ineficient. Això ho farem amb diàleg amb la nova Junta de la Comissió de Venedors i esperem que es pugui arribar a un acord.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .


- Llicències d’Activitats-

10 - DONAR-SE PER ASSABENTAT DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA QUE ESTIMA PARCIALMENT EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU 567/2007 INTERPOSAT PER TELEFÓNICA MÓVILES ESPAÑA, SA CONTRA L'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A L'ORDENACIÓ DELS EMPLAÇAMENTS DE LES INSTAL•LACIONS DE RADIOCOMUNICACIÓ DE MATARÓ.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, dóna compte de la Sentència següent :

“La Secció Tercera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència el 9 de juny de 2010, que estima parcialment el recurs contenciós administratiu núm. 567/2007, interposat per Telefónica Móviles España, SA, contra la desestimació per silenci administratiu del recurs d’alçada formulat contra l’acord de 14 de desembre de 2006 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, en virtut del qual es va aprovar definitivament el Pla especial urbanístic per a l’ordenació dels emplaçaments de les instal•lacions de radiocomunicació a Mataró.

La sentència és favorable als interessos municipals, en la mesura que desestima les pretensions formulades per la part actora contra els articles 1, 6, 8, 9, 10 (apartats a), b), c) i d) 12, 13, 14, 15 i disposició transitòria primera; però és desfavorable als interessos municipals perquè declara nuls l’últim paràgraf de l’article 13.b) i l’últim paràgraf de l’article 13.d).

El Tribunal considera ajustats a dret els preceptes esmentats atès que el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal•lacions de telefonia mòbil i altres instal•lacions de radiocomunicació permet als Ajuntament l’ordenació dels emplaçaments en la demarcació urbana mitjançant un pla especial urbanístic; el mateix decret habilita les corporacions locals l’ordenació dels emplaçaments en la demarcació no urbana mitjançant un pla especial urbanístic, ja que els ajuntaments tenen competències en matèria de telecomunicacions; les insinuacions sobre el risc a la salut de les persones manquen totalment de rellevància; el Pla especial no vulnera el principi de proporcionalitat, ja que aquest instrument es troba previst per la normativa urbanística; és ajustat a dret establir limitacions urbanístiques amb l’objectiu de protegir el patrimoni arquitectònic municipal; és possible exigir a les operadores de telefonia mòbil la incorporació de les millors tecnologies disponibles i la minimització de l’impacte visual; la regulació del Pla no restringeix les facultats en volums prioritaris per a la instal•lació de grups radiants i per al volum per a la instal•lació de casetes i armaris d’equipaments; és ajustada a dret l’exigència a les operadores de compartir emplaçaments; l’obligació de compartir emplaçaments en sòl classificat de sistema i en sòls classificats de sectors zonals, zones i subzones, també és ajustada a dret, ja que no impossibilita la prestació del servei i és una limitació raonable; també considera ajustada a dret la disposició transitòria primera, en el sentit que és proporcional exigir a les estacions autoritzades preexistents que s’adeqüin en tota la seva totalitat al Pla especial quan s’hi faci un canvi substancial.

El Tribunal manifesta que no són ajustats a dret els següents paràgrafs: de l’article 13.b), el que diu “El nivell de reducció sempre serà el màxim i requerirà un informe favorable de l’Ajuntament”; i el de l’article 13.d), el que diu “En determinades condicions es podrà sol•licitar que les casetes i armaris no siguin visibles des de qualsevol punt del carrer, sigui adjacent o no.”

Pel que fa al primer precepte, el Tribunal manifesta que és indeterminat, ja que no s'especifica quin és l'òrgan competent, ni es justifica l'obligatorietat que sigui favorable. Diu que la invocació a la reducció visual de nivell màxim tampoc queda prou justificada i objectivada, causant inseguretat jurídica, així com enterboleix el caràcter reglat de les llicències d’activitats.

Quant al segon precepte, el Tribunal diu que la tècnica de sol•licitar és impròpia i imperfecta, així com no es diuen quines són aquestes circumstàncies en què es podrà demanar aquesta mesura, causant-se novament inseguretat jurídica.

El Tribunal manifesta que, una vegada s’hagi declarat la fermesa de la present sentència, l’Administració Autonòmica haurà de publicar-la al Diari Oficial on es va publicar l’aprovació definitiva de la figura de planejament impugnada, d’acord amb l’article 107.2 de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vist l’article 104 de la Llei 29/1998 reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa,

En virtut de les competències atribuïdes al Ple per l’article 22 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, proposo els següents Acords :

1r. Donar-se per assabentat de la sentència de data 9 de juny de 2010, de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la qual estima parcialment el recurs contenciós administratiu 567/2007 interposat per Telefónica Móviles España, SA contra la desestimació per silenci administratiu del recurs d’alçada formulat contra l’Acord de 14 de desembre de 2006 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, en virtut del qual es va aprovar definitivament el Pla especial urbanístic per a l’ordenació dels emplaçaments de les instal•lacions de radiocomunicació a Mataró.

2n. Comunicar l’acord al Tribunal i a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, als efectes escaients.”


-Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat-

11 - MODIFICACIÓ DEL MARGE DE MANIOBRA AUTORITZAT PER L’ARRENDAMENT DELS ESPAIS TERCIARIS DEL PARC TECNOCAMPUS MATARÓ, EN LES ADJUDICACIONS DE SUPERFÍCIES DE MÉS DE 100M2.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament de Mataró de 4 de juny de 2009 aprovà el marc de preus sobre els espais de lloguer per a empreses i institucions del TCM2 i TCM3 amb les següents característiques bàsiques:

• Establir dos models d’arrendament en funció de les característiques del sostre objecte de transmissió.
• Establir diversos preus sobre el sostre destinat als usos de lloguer a empreses i institucions, en funció de la seva ubicació per plantes i superfície. En funció de l’evolució dels preus de mercat i amb la finalitat de garantir la competitivitat respecte l’entorn immediat de l’àrea metropolitana, es preveu un marge de maniobra del 20% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats que s’assenyalen a continuació.
• En el supòsit de sol•licituds o adjudicacions de sostre que procedeixin de l’agrupació d’àmbits de valor diferents i/o sempre que els locals resultants superin el 100 m2 el preu promig de lloguer podrà ser objecte d’un diàleg competitiu entre les parts, amb un marge de maniobra del 25% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats, sempre que el preu resultant no esdevingui en un tracte diferent respecte a d’altres arrendataris en les mateixes condicions.

D’acord amb l’informe del Director general de Parc TCM que consta a l’expedient, després de més d’un any d’intensa activitat comercial, s’evidencia que davant de les adjudicacions de superfícies de més de 100m2, el marge de maniobra autoritzat del 25% a l’alça o a la baixa és insuficient per garantir la competitivitat del parc respecte altres infraestructures científiques i tecnològiques de l’entorn immediat.

De conformitat amb l’estudi econòmic que acompanya aquell informe, es considera oportú canviar el marge de maniobra previst pel supòsit d’adjudicacions de sostre que procedeixin de l’agrupació d’àmbits de valor diferents i/o sempre que els locals resultants superin els 100 m2, i fixar-lo en el 40% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats dintre de les mateixes condicions previstes.

Amb la modificació del marge de maniobra, en la present situació actual de canvis i constricció en el mercat immobiliari, es dota a l’EPE Parc TCM del mecanisme que li permet un major grau d’adaptació a la situació d’inestabilitat de l’entorn alhora que garanteix la seva competitivitat dins l’àrea metropolitana de Barcelona, condició aquesta que facilita la instal•lació d’empreses tractores en el Parc Científic i de la Innovació TecnoCampus Mataró- Maresme.


Per tot el que s’ha exposat, vist l’estudi econòmic, l’informe d’intervenció i els antecedents que obren a l’expedient, la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, PROPOSA al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar la modificació del marge de maniobra per l’arrendament dels espais terciaris del Parc Tecnocampus Mataró, en les adjudicacions de superfícies de més de 100m2 en el següent sentit:

En el supòsit de sol•licituds o adjudicacions de sostre que procedeixin de l’agrupació d’àmbits de valor diferents i/o sempre que els locals resultants superin els 100 m2, el preu promig de lloguer podrà ser objecte d’un diàleg competitiu entre les parts, amb un marge de maniobra del 40% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats, sempre que el preu resultant no esdevingui en un tracte diferent respecte a d’altres arrendataris en les mateixes condicions.


Segon.- Notificar el present acord a l’Entitat Pública Empresarial Parc TCM.


El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal.
És evident que els preus estan movent-se molt a la baixa. Per tant, ens podem trobar amb una situació en què una negociació amb moltes empreses faci necessari que es mogui el preu. Aquest projecte neix amb plans de viabilitat increïbles i ara la realitat s’està imposant. S’ha estat justificant la inversió sobre la base d’uns plans de viabilitat i, al final, la baixa d’ingressos farà que la inversió ens surti més cara. Per altra banda, això passa tant en l’edifici empresarial com en l’edifici de la universitat, perquè la universitat no pot negociar amb nosaltres si ve, o no, perquè som nosaltres mateixos els que li estem marcant els preus. Aquesta és una inversió complicada. Entenem que portar més empreses al Tecnocampus significa portar més llocs de treball i, per tant, que val la pena apostar-hi. Però valdria la pena que vostès ens escoltessin una mica més quan fan les coses i treballessin conjuntament amb més intensitat.
 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que les paraules del Sr. Mora són encertades. El nostre vot serà favorable, perquè d’alguna o altra manera hem de treure rendiment d’aquesta inversió tan important que s’ha fet.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Direcció de Serveis Econòmics-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 12, 13 i 14 per venir referits a temàtiques coincidents.


12 - DESAFECTACIÓ DE LA FINCA SITUADA A LA RONDA RAFAEL ESTRANY, 52, DE MATARÓ, PER PASSAR A DESTINAR-SE AL SERVEI EDUCATIU.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“L’Ajuntament de Mataró és propietari de la següent finca:
1) DESCRIPCIÓ: FINCA DE NATURALESA URBANA situada al barri de Rocafonda proper a la riera de Sant Simó i al polígon industrial Mata-Rocafonda, avui amb front a la ronda Rafael Estrany núm. 52, de Mataró, de forma irregular i que té una superfície de catorze mil quatre-cents setanta-dos metres amb vuitanta-cinc decímetres, tots quadrats (14.472,85 m2). LIMITA: Al NORD, en part, amb el carrer de la Foneria i en part amb la finca que s’ha segregat d’aquesta; al SUD amb la finca urbana situada a la ronda de Rafael Estrany, núm. 16, amb referència cadastral 43032-06, qualificada d’espai lliure; a l’EST, amb la riera de Sant Simó, mitjançant la finca urbana que afronta a la ronda de Rafael Estrany núm. 16, amb referència cadastral 43032-06, qualificada d’espai lliure, i en part, amb la porció de terreny de forma triangular qualificada de sistema de parcs i jardins urbans, que s’ha segregat de la finca 3.081, del Volum 2.971, Llibre 52 de Mataró, Foli 105 (del Registre nº 4); i a l’OEST, amb la carretera de Valldeix, la plaça del Pintor Cusachs i amb la ronda de Rafael Estrany.
TÍTOL: Propietat de l’Ajuntament de Mataró, per acta d’ocupació directa, de 15 d’octubre de 2009 i posterior segregació i descripció de reste.
VALORACIÓ: 3.986.517,59 euros.
CÀRREGUES: Les que li corresponen, per la seva procedència.
INSCRIPCIÓ: Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Volum 2.971, Llibre 52 de Mataró, Foli 104, Finca 3.081.
La seva referència cadastral és 4303202DG5040S0001QM.
Es grafia en el plànol que s’adjunta com a annex I.

L’Ajuntament i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya han consensuat destinar aquesta finca per a centre educatiu públic, i procedeix cedir el seu domini a la Generalitat en els termes que aquesta ha proposat, atesa la competència autonòmica en matèria educativa.

S’estan duent a terme els tràmits administratius, per poder fer realitat la cessió que s’ha projectat, essent necessari desafectar la finca, ja que la finalitat per a la qual es destina, com a centre escolar públic, no és de competència municipal.

Per Decret 5151/2010, de 28 de juny, es va iniciar el procediment per desafectar la finca abans descrita i sotmetre l’expedient a informació pública durant vint dies (anunci publicat al BOPB el 14/7/10), per acordar la desafectació de la finca, transcorregut el termini d’exposició pública sense al•legacions ni reclamacions, o bé, prèvia resolució de les al•legacions i reclamacions.

Resulten aplicables l’article 81 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de règim local (en el mateix sentit, article 204 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), i l’article 8, 20 i següents del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya.

És competent per aprovar l’alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l’Ajuntament, tal com disposa l’article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l’article 114.3.m) del mateix cos legal.

Per tot l’anterior, proposo al Ple municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Desafectar la finca de propietat municipal que es descriu a continuació, amb la finalitat que passi a ser patrimonial i es pugui destinar a la prestació del servei públic educatiu, competència de la Generalitat de Catalunya:

Finca situada a la ronda de Rafael Estrany, 52, de Mataró, de 14.472,85 metres quadrats de superfície, que constitueix la finca registral inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Tom 2971, Llibre 52 de Mataró, Foli 104, Finca 3.081.

L’efectivitat d’aquest acord queda en suspens, fins a la superació del tràmit d’exposició pública.

SEGON.- Anotar la corresponent modificació en l’ inventari de béns municipal.”

 

13 - DESAFECTACIÓ DE LA FINCA SITUADA A LA RONDA DOCTOR TURRÓ, 25, DE MATARÓ, PER PASSAR A DESTINAR-SE AL SERVEI EDUCATIU.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“L’Ajuntament de Mataró és propietari de la següent finca:
DESCRIPCIÓ: FINCA URBANA: Solar situat a la ronda Doctor Turró, de Mataró, a on li correspon el número 25, que també afronta al carrer Joan Maragall, de Mataró. Té una superfície de deu mil quatre-cents vuitanta-sis metres quadrats, i té forma irregular. LIMITA: Al Nord: amb la ronda Dr. Turró, amb el parc Can Boada i amb zona verda pública que es situa en la confluència del carrer Joan Maragall amb la ronda Doctor Turró; al Sud, en part, amb la finca destinada a habitatge dotacional públic (Dhp/Ca), i en part, amb terrenys del Col•legi de la Congregació Salesiana (Sociedad Sant Francisco de Sales- Inspectoria Salesiana María Santísima de la Merced) a Mataró; a l’Est, en part, amb les finques cadastrals 2792418 i 2893801, i, en part, amb el carrer de Can Bartra; a l’Oest, en part, amb el carrer Joan Maragall i en part finca destinada a habitatge dotacional públic (Dhp/Ca).

TÍTOL: Propietat de l’Ajuntament de Mataró, per agregació en escriptura atorgada davant del Notari de Mataró angel José Varela Escudero el dia 22-7-2009 (protocol 944), i posterior segregació, mitjançant certificat administratiu.
REFERÈNCIA CADASTRAL: 2693704DF5929S0001TF
VALORACIÓ: 1.279.959,25 euros
CÀRREGUES: Afecta a una servitud de carretera, per raó de la seva procedència.
Per la seva procedència, afecta a la nota d’haver-se expedit certificació en virtut de l’inici de l’expedient de reparcel.lació en el que consta aquesta finca, anotació lletra 2m, del Volum 1, llibre 1, foli 1, amb data 31/10/1994.
INSCRIPCIÓ: inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Volum 3.757, Llibre 431 de Mataró, Foli 97, Finca 25.126.

L’Ajuntament i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya han consensuat destinar aquesta finca per a centre educatiu públic, i procedeix cedir el seu domini a la Generalitat en els termes que aquesta ha proposat, atesa la competència autonòmica en matèria educativa.

S’estan duent a terme els tràmits administratius, per tal de poder fer realitat la cessió que s’ha projectat, essent necessari desafectar la finca, ja que la finalitat per a la qual es destina, com a centre escolar públic, no és de competència municipal.

Per Decret 5383010, de 28 de juny, es va iniciar el procediment per desafectar la finca abans descrita i sotmetre l’expedient a informació pública durant vint dies (anunci publicat al BOPB el 14/7/10), per acordar la desafectació de la finca, transcorregut el termini d’exposició pública de l’operació sense al•legacions ni reclamacions, o bé, prèvia resolució de les al•legacions i reclamacions.

Resulten aplicables l’article 81 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de règim local (en el mateix sentit, article 204 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), i l’article 8, 20 i següents del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya.

És competent per aprovar l’alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l’Ajuntament, tal com disposa l’article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l’article 114.3.m) del mateix cos legal.

Per tot l’anterior, proposo al Ple municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Desafectar la finca de propietat municipal que es descriu a continuació, amb la finalitat que passi a ser patrimonial i es pugui destinar a la prestació del servei públic educatiu, competència de la Generalitat de Catalunya:

Finca situada a la ronda Doctor Turró, de Mataró, a on li correspon el número 25, que també afronta al carrer Joan Maragall, de Mataró, que té una superfície de deu mil quatre-cents vuitanta-sis metres quadrats, inscrita al Registre de la Propietat núm. 1 de Mataró, al Volum 3.757, Llibre 431 de Mataró, Foli 97, Finca 25.126 (en tràmit el procés d’adequació registral de la finca, amb la configuració prevista).

L’efectivitat d’aquest acord queda en suspens, fins a la superació del tràmit d’exposició pública.

SEGON.- Anotar la corresponent modificació en l’inventari de béns municipal.”

 

14 - CESSIÓ DEL DOMINI DE LA FINCA SITUADA A LA CARRETERA DE CIRERA, 44, DE MATARÓ, PER A EQUIPAMENT EDUCATIU.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“Aquest Ajuntament és propietari d’un terreny que afronta a la carretera de Cirera, 44, de Mataró. La finca està inclosa a l’ inventari de béns municipal i resta qualificada de bé patrimonial.
La finca, amb la seva actual configuració, està en tràmit d’inscripció registral.
La Generalitat de Catalunya i aquest Ajuntament han mantingut relacions per dissenyar el mapa escolar de la ciutat, i com a resultat dels contactes mantinguts, ambdues parts han cregut oportú destinar la finca abans identificada al servei escolar.

La Generalitat de Catalunya ha proposat que el domini de la finca li sigui cedit, per un període de trenta anys, amb la finalitat de destinar-la a centre educatiu.

Resulten d’aplicació, el Títol III del Codi Civil de Catalunya, l’article 211 i següents del Decret legislatiu 2/2003 (text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), i l’article 49 i següents del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya.


Per tot l’anterior, proposo al Ple, si s’escau, l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Cedir gratuïtament a .favor de la Generalitat de Catalunya, el domini de la finca inscrita a l’ inventari de béns del municipi, com a bé patrimonial, lliure de càrregues i servituds rellevants, inscrita al Registre de la Propietat com a finca independent, per destinar-la a la construcció i posada en funcionament d’un centre educatiu, que es descriu registralment d’aquesta manera:

DESCRIPCIÓ FINCA SEGREGADA: URBANA: PORCIÓ DE TERRENY situada a Mataró, amb front a la carretera de Cirera núm. 44, qualificada de sistema d’equipaments comunitaris educatius. Té una superfície de set mil vuit-cents seixanta-nou (7.869 m2) metres quadrats. LIMITA: Al Nordoest, mitjançant sistema d’espais lliures parcs i jardins urbans, amb la parcel•la del tanatori municipal; al Sud-est, mitjançant sistema d’espais lliures parcs i jardins urbans, amb carrer de futura execució (perllongació del carrer d’ Aristòtil i sistema d’espais lliures, parcs i jardins urbans); al Nord-est, amb el carrer Aristòtil; i al Sud-oest, amb la carretera de Cirera.

TÍTOL: Propietat de l’ajuntament per agrupació i posterior segregació i descripció de resta.
REFERÈNCIA CADASTRAL: 3002310DG5030S0001PL, 3002306DG5030S0001QL, 3002316DG5030S0001KL.
VALORACIÓ: 2.350.271,05 euros
CÀRREGUES: Lliure
Es grafia en el plànol que s’adjunta com a annex I.
INSCRIPCIÓ REGISTRAL: Estan en tràmit les operacions hipotecàries necessàries per inscriure la finca al Registre de la Propietat, amb la seva configuració actual.

SEGON.- Disposar que la cessió es faci en les següents condicions:
1) si la finca cedida no es destina a la finalitat esmentada en el termini de 5 anys o deixa de destinar-se a dita finalitat dins dels 30 anys següents, el bé objecte de cessió revertirà automàticament de ple dret a favor de l’Ajuntament cedent, en els termes que resulten de l’article 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya.
En tot cas, operarà la reversió tant del bé objecte de cessió, com de les instal•lacions i construccions existents sobre la finca i a favor de l’Ajuntament de Mataró, transcorregut el termini de 30 anys a comptar de la data del document públic de la cessió acordada.
La reversió de les construccions a favor de l’Ajuntament ho serà en les condicions que faci possible continuar oferint el servei educatiu, d’acord amb la normativa vigent.
La Generalitat es compromet a signar els documents que siguin necessaris per tal de poder inscriure la reversió, quan procedeixi, en el Registre de la Propietat.

2) La construcció de l’equipament escolar a què fa referència aquest acord es podrà dur a terme per la pròpia Generalitat de Catalunya o per un tercer, mitjançant qualsevol negoci jurídic, si bé la prestació del servei educatiu en el mateix haurà d’efectuar-la únicament la Generalitat de Catalunya.

3) El solar és apte per al seu correcte destí com a equipament escolar, i l’Ajuntament de Mataró es compromet a dotar el terreny amb abastament d’aigua, evacuació d’aigües, subministrament d’energia elèctrica amb la potència suficient per a l’execució de l’obra i posterior correcte funcionament de l’equipament escolar, així com amb la instal•lació d’una estació transformadora d’energia – en el supòsit de ser necessari-, xarxa telefònica i conducció de gas –en cas de disposar-ne- i els vials que limiten amb el solar tindran la calçada pavimentada i les voreres encintades. Correspondrà a l’Ajuntament qualsevol despesa per les actuacions urbanístiques que puguin afectar a l’immoble cedit i adoptar les mesures necessàries per aconseguir el seu destí a plena satisfacció del cessionari, sense cap cost o càrrega per aquest, i eliminant qualsevol obstacle que pugui impedir la correcta execució de les obres.

4) La quota de l’ impost sobre construccions, instal•lacions i obres que s’acrediti per la construcció del centre, en base a l’article 103 del Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, gaudirà d’una bonificació del 95% atès que es tracta d’una construcció d’especial interès o utilitat municipal. S’estableix la gratuïtat de les taxes acreditades per l’atorgament de la llicència d’obres, com a conseqüència d’aquestes obres, així com per als tributs que puguin gravar l’activitat educativa.

5) En relació a l’equipament escolar, el Departament d’Educació, directament o a través de l’ ens que determini, es farà càrrec del manteniment normatiu i del preventiu, així com de totes les reformes, adequacions i millores que requereixi el centre educatiu. L’Ajuntament assumeix les despeses corresponents a la vigilància, neteja, subministraments (electricitat, aigua i combustibles) i conserge –en el cas que se’n disposi-, així com el manteniment correctiu (petits desperfectes que es derivin de l’activitat escolar ordinària, com ara bombetes, reposició de vidres trencats, etc...).
Quan es produeixi la reversió de la finca al patrimoni municipal, el manteniment del centre educatiu i l’assumpció de la resta de despeses i serveis mencionats al paràgraf anterior es distribuiran entre l’Administració educativa i l’Ajuntament, d’acord amb el règim legal que estigui vigent sobre aquests extrems, en el moment de la reversió.

6) Es garanteix l’ús de l’equipament escolar, inclòs el solar no edificat, per part de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del centre i de les entitats i associacions ciutadanes del municipi que ho sol•licitin a l’Ajuntament. En cas de sol•licituds diferents a les anteriors, per realitzar activitats vinculades o compatibles amb el servei escolar, l’ús de l’equipament escolar s’autoritzarà de mutu acord entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació.


TERCER.- Suspendre l’executivitat d’aquest acord fins que tingui lloc la superació del tràmit d’exposició pública en el procés de cessió gratuïta del domini de la finca, i la inscripció registral de la finca amb la seva configuració actual s’hagi completat.


QUART.- Facultar a l’alcalde de Mataró, per signar la documentació que sigui necessària per a l’efectivitat, perfeccionament i execució del que es disposa en el present acord. “

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot favorable als punts 12 i 14, perquè se cedeixin espais per fer equipaments educatius. Només puntualitzar que al punt 13 ens hi abstindrem, perquè a la ronda Doctor Turró no només hi ha equipaments educatius, sinó que s’hi pretenen situar un altre tipus d’equipaments.


La senyora Conxita Calvo fa l’aclariment que aquí només s’està parlant de la part que se cedeix a la Generalitat per a ús educatiu.


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, explica que la finca que es desafecta és només la que va destinada a l’escola. No la resta de finca.


El senyor Xavier Safont-Tria contesta que, en aquest cas, el seu vot serà favorable als tres punts.


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació els punts núm. 12, 13 i 14 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

15 - AVAL A LA PÒLISSA TRESORERIA DEL CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ, 150.000 € .

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Vista la sol•licitud presentada pel Centre de Formació i Prevenció de renovació d’aval de la pòlissa de crèdit per import de 150.000,00 euros davant l’entitat financera Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Vist l’informe del Servei de Gestió Econòmica i d’Intervenció

Per tot el que s’ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Cancel•lar l'anterior aval atorgat per l'Ajuntament de Mataró al Centre de Formació i Prevenció davant l'Entitat financera La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa), per import de 150.000,00 euros.

2. Avalar al Centre de Formació i Prevenció davant l’entitat financera La Caixa d’Estalvis i de Pensions de Barcelona (La Caixa) en l’operació de tresoreria per import de 150.000,00 €, amb les condicions financeres següents:

Import 150.000,00€
Interès Euribor a 3 mesos + 2,75% sense arrodoniment
Periodicitat de revisió Trimestral per períodes naturals d’acord amb el mateix índex.
Comissió sobre el saldo no disposat 1% anual
Comissió modificació 0,50%
Interès excedit o de demora 20,50% nominal anual
Comissió màxim excedit 1% sobre major saldo excedit en el període de liquidació amb un mínim de 3,01euros
Venciment 30/09/2011
Índex substitutiu En cas de deixar-se de publicar l’Euríbor a 3m, s’aplicaria el del Deute Públic amb un diferencial del 2,75% sense arrodoniment.


3. Comunicar el present acord al Centre de Formació i Prevenció i al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en conformitat amb el que disposa el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals RDL 2/2004, i l’Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals.


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

16 - AUTORITZACIÓ RENOVACIÓ DUES OPERACIONS DE PUMSA AMB EL BANC SABADELL PEL FINANÇAMENT DEL 50% DELS TERRENYS DE FÀBREGAS DEL PAPER (CARRER LEPANTO/CHURRUCA), PER UN IMPORT TOTAL DE 8.000.000 EUROS.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :


“El Ple de l’Ajuntament de Mataró de data 3 de juliol de 2008, va autoritzar a PUMSA per a la concertació d’una operació de crèdit a un any (renovable tàcitament per 12 mesos més), per un import de 8.500.000,00 euros, per finançar la compra del 50% d’Industrias de Hijos de Antonio Fàbregas , SA.

La Societat PUMSA, sol•licita autorització del Ple de l’Ajuntament per renovar aquest finançament, mitjançant la concertació de 2 operacions de préstec per un import total de 8.000.000,00 euros.

Vist l’informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d’Intervenció

Per tot el que s’ha exposat, la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, a concertar una operació de crèdit a llarg termini per un import de 4.400.000,00 euros, davant el Banc Sabadell, per finançar la compra del 50% d’Industrias de Hijos de Antonio Fàbregas, SA , amb les següents condicions financeres:

Capital 4.400.000,00 euros
Termini 12 anys
Interès Euribor a 12 mesos + 2,50%( mínim: 3,5%,
Comissió d’obertura 1%
Garanties Hipotecaria


2. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, a concertar una operació de crèdit a llarg termini “préstec ICO liquiditat”, per un import de 3.600.000,00 euros, davant el Banc Sabadell, per finançar la compra del 50% d’Industrias de Hijos de Antonio Fàbregas, SA, amb les següents condicions financeres:

Capital 3.600.000,00 euros
Termini 5 anys inclòs 1 de carència
Interès Interès publicat per l’ICO
Garanties Comfort Letter de l’Ajuntament pel total


3. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró.”


El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu vot serà negatiu, que no vol dir que sigui en contra de la necessitat de tenir una escola que substitueixi la que en aquests moments hi ha amb l’Angeleta Ferrer. El que passa és que aquesta operació s’està endarrerint moltíssim. El Sr. Bassas ens hauria d’explicar per què i ens hauria d’explicar per què ara fem un crèdit a 12 anys i no el vam fer en el seu dia. Perquè si quan es va iniciar aquesta operació, s’hagués fet a més llarg termini, segurament tindríem un diferencial d’Euribor més un petit diferencial i, en canvi, ara pagarem un diferencial més alt que, amb la puja previsible d’interessos, acabarem pagant molts diners. Ja hem dit quina és la situació financera de PUMSA i, en aquests moments, estem obligats a acceptar qualsevol condició financera a causa de l’ofegament de la seva mala gestió.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, constata el vot negatiu del seu grup municipal. Alguns d’aquests planejaments que hem fet els darrers anys —modificacions del Pla General—, ens estan costant molts diners a la ciutat. Com que en alguns d’ells tenim un petit problema amb la Generalitat, estaria bé que en alguna Comissió de Serveis Territorials se’ns informés de per què alguns d’aquests planejaments estan aturats a la Generalitat. Perquè, al final, ens estan costant molts diners als mataronins.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari a la proposta. Malauradament, moltes iniciatives per tirar endavant serveis com una escola pública, en aquest cas l’Angeleta Ferrer, vénen lligats a altres operacions urbanístiques, com la venda d’habitatges. Aquesta és una mala manera de gestionar els nostres recursos i la nostra ciutat. Aquí no només hi ha aquest aspecte, sinó que també s’hi barregen intercanvis de zones verdes amb El Rengle i altres zones de la ciutat. Per aquests motius i per l’actual situació financera, en què es preveu vendre els aprofitaments i, a partir d’aquí, poder gestionar tota aquesta operació urbanística, veiem la proposta financerament dubtosa.

El senyor Ramon Bassas pensa que l’operació no és dubtosa. En tot cas, el que es presenta en l’expedient, des del punt de vista financer, és ben clar i evident. Precisament, el desbloqueig que hi pot haver, en els propers mesos, de la modificació del Pla General pot comportar que un desenvolupament d’aquest sector tanqui aquests préstecs i doni per finalitzada aquesta etapa d’espera pel seu desenvolupament.
Ha estat aturat per tres qüestions:
La primera és que ha estat marcat per la crisi que ha fet retreure, al conjunt d’agents que actuen allà, que no és només l’Ajuntament, i que ha fet presentar un seguit d’al•legacions que nosaltres ens hem mirat amb totes les ganes d’arribar al màxim d’acord possible. Aquestes al•legacions afectaven precisament la seva viabilitat i, estudiada aquesta en el nou context econòmic, hem hagut de fer força negociacions, tant amb els propietaris, com amb la Generalitat, donat que es tracta d’un discontinu que afecta també al sector del Rengle i que, per tant, s’han hagut d’adaptar urbanísticament les discrepàncies que van sorgir en les seves aprovacions inicials. Això és el que ha passat i no hi ha cap inconvenient a tornar-ho a repetir en qualsevol comissió informativa.
L’horitzó jo crec que està bé. Tenim els elements per pensar que en aquest trimestre portarem la modificació del Pla General i podrem veure com es desenvolupa aquest sector en els propers mesos.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.


-Servei d’Ingressos-

17 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA TAXA PER LA LLICÈNCIA TEMPORAL D’ÚS I OCUPACIÓ DE LES PARADES VACANTS DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Relació de fets

Segons dades que es desprenen del Cercles de Comparació intermunicipal de Mercats Municipals de la Diputació de Barcelona, 1.669 parades dels mercats de la província de Barcelona estan tancades i sense activitat (prop d’un 30% del total de parades). Tenint en compte que es considera que una parada de mercat ocupa aproximadament a 2,2 persones, resulta que s’estan perdent 3.671 llocs de treball en mercats municipals a la província.

Actualment el mercat de la Plaça de Cuba, després de la seva reorganització i de la licitació per a l’adjudicació de llocs de venda del mercat, compta encara amb tres parades buides.

En el marc d’aquest escenari en el que, per una banda, destaca la baixa demanda de parades de mercats fixes per part d’empreses amb certa vinculació amb l’activitat comercial i, per una altra, hi ha una necessitat de generació de nova activitat, l’IMPEM proposa desenvolupar un projecte anomenat “Emprendre al mercat (programa Opera)” vinculat al mercat de la Plaça de Cuba de Mataró .

Els objectius del projecte són:

 Finalitzar la reforma integral del mercat de la Plaça de Cuba aconseguint l’ocupació de totes les parades del mercat.
 Generar ocupació a través de l’iniciativa de emprenedors al mercat de la Plaça de Cuba
 Posicionar el mercat de la Plaça de Cuba com a espai d’oportunitat de negoci

Els destinataris són:

 Persones que es trobin a l’atur.
 Persones que sense està a l’atur, certifiquin que donen feina a una persona aturada.
 Persones que creïn una nova empresa que operi al mercat.

L’ocupació de les parades es farà mitjançant l’atorgament d’una llicència temporal d’ús i ocupació, durant un termini màxim de 4 anys.

Per tot l’exposat es proposa l’aprovació d’unes taxes específiques vinculades a l’atorgament de la llicència temporal d’ús i ocupació d’aquestes parades objectes del projecte.


Fonaments de dret

Vist l’informe de l’assessora jurídica en relació als fonaments de dret continguts en els articles 20, 24 , i 15 a 19 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), així com la fiscalització prèvia del servei d’intervenció.


Per tot això, la presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró PROPOSA al ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar provisionalment la taxa per la llicència temporal d’ús i ocupació de les parades vacants del mercat de la plaça de Cuba, amb els imports següents:

Parades de 0 a 15 m2 13,54 €/m2
Parades de 16 a 25 m2 12,31 €/m2
Parades de 26 a 49 m2 11,08 €/m2

Segon.- Exposar al públic aquesta aprovació provisional en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, així com el text complert de les modificacions fetes.

Aquesta exposició es farà durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l'anunci d'exposició en el Butlletí Oficial de la província i en un dels diaris de major difusió de la província.

Durant aquest període d'exposició pública, els que tinguin un interès directe o en resultin afectats, en els termes previstos a l'article 18 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimin oportunes. Transcorregut el període d'exposició pública sense haver-se presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats.”

 


El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que el seu grup s’hi abstindrà. No tant pel fet, en si, de l’aprovació de la taxa o del preu per metre quadrat, ni tampoc pel fet d’estar en desacord amb aquest projecte que entenem, en principi, que pinta molt bé, ens hi abstenim perquè es fa patent una certa “incapacitat”, per part del Govern o per part de l’IMPEM, de preveure que aquestes tres parades estiguessin buides després de la reforma. No val l’excusa que diu a l’informe que avui en dia hi ha un 30% de parades buides als mercats de la província de Barcelona. Això és una excusa, perquè el mercat de la Plaça de Cuba és nou. Aquí hi ha alguna cosa que ha fallat. A més, hi ha una cosa que s’ha de tenir en compte. Si no vaig errat, els preus que han de pagar aquests futurs ocupants d’aquestes parades són per a un ús de 4 anys i són els mateixos preus que paga la gent que ja hi és i, suposadament, hi estarà més anys. Per tant, això tampoc ens quadra massa.


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot favorable. Aquest programa pot ser interessant, en primer lloc, per crear llocs de treball i per poder omplir totes les parades del mercat.


La senyora Alicia Romero aclareix que ella no es justificava amb el tema del 30% de desocupació de les parades. Deia que justament la Diputació de Barcelona ha creat un programa que es diu Opera, perquè hi ha un 30% de parades buides als mercats i volia treballar intensament per aconseguir que això es reduís. Nosaltres ens hem afegit a aquest programa.
Quant al tema de la taxa, hem de tenir en compte que la gent que està molts més anys en concessió, ha fet una inversió per les seves parades i aquesta gent no la farà. Aquesta gent entrarà a la parada i l’haurà d’adequar, però la inversió forta l'haurem feta des de l’Ajuntament.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 19, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.


-Direcció de Recursos Humans-

18 - MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 11 DEL TEXT ÚNIC DELS ACORDS MUNICIPALS VIGENTS SOBRE DETERMINACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL DEL PERSONAL FUNCIONARI DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ I DE L’ARTICLE 13 DEL TEXT ÚNIC DELS ACORDS MUNICIPALS VIGENTS SOBRE DETERMINACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL DEL PERSONAL LABORAL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Fets

En la sessió de la mesa negociadora conjunta del personal funcionari i laboral celebrada en data 9 de juliol de 2010, es va acordar pels representants de l’Ajuntament de Mataró i els representants de les seccions sindicals SPPME-CAT, FSAP-CCOO, UGT i CSI-CSIF, la modificació de l’article 11 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Mataró i de l’article 13 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró.

Els dos articles anteriors fan referència a la forma especial de cobertura de places vacants i de provisió de llocs de treball, i regulen la possibilitat de que personal funcionari i personal laboral amb contractació indefinida, puguin accedir temporalment a places o llocs vacants de categoria diferent a la que ocupen , previ procés de selecció interna, sempre que tinguin la titulació necessària per ocupar aquestes places o llocs.

Segons el que es desprèn de l’acta de l’esmentada sessió, s’acorda la modificació del termini d’un màxim de dos anys, a un màxim de tres anys, de reserva de lloc i de plaça d’origen, pels funcionaris de carrera o personal laboral amb contractació indefinida, que accedeixin temporalment a aquestes places o llocs vacants. Igualment es va acordar incorporar un nou paràgraf a aquests articles, que vincula el termini de la reserva de plaça i de lloc, a la finalització de la situació administrativa de la persona que s’està substituint.

Fonaments de Dret

L’article 37.1 apartat c) de la Llei 7/2007 de 12 d’abril, de l ‘Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, estableix la possibilitat que les administracions públiques i les organitzacions sindicals amb capacitació a cada organització, puguin arribar a acords i pactes per la fixació dels criteris generals en matèria d’accés, carrera, provisió, sistemes de classificació de llocs de treball, i plans e instruments de planificació de recursos humans.

Es per tot això que proposo al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar l’acord signat el dia 9 de juliol de 2010 entre els representants de l’Ajuntament de Mataró i els representants de les seccions sindicals SPPME-CAT, FSAP-CCOO, UGT i CSI-CSIF, respecte a la modificació de l’article 11 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Mataró i de l’article 13 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró, que fa referència a la “Forma especial de cobertura de places vacants i de provisió de llocs de treball”.


Segon.- Modificar el redactat de l’article 11 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Mataró i de l’article 13 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l’Ajuntament de Mataró, amb el text següent:

“Art. 11.-Forma especial de cobertura de places vacants i de provisió de llocs de treball.

Quan així es determini i previ procés de selecció interna, podrà accedir temporalment a places o llocs vacants, personal funcionari de carrera de categoria diferent a la de les places i llocs per cobrir, però que tingui la titulació necessària per a aquestes places o llocs. Mentre ocupin la plaça o lloc de més categoria, les persones interessades tindran reserva de la plaça i del lloc d’origen com a personal funcionari de carrera. Aquesta situació es prolongarà fins que la plaça sigui coberta o el lloc proveït mitjançant els procediments legalment establerts, i durant un màxim de tres anys.
Els que substitueixin persones que hagin estat declarades en situacions administratives que comportin reserva de plaça i lloc de treball el termini de la substitució serà fins que finalitzi aquesta situació administrativa. A efectes de meritació es tindrà en compte el temps desenvolupat en aquest lloc de treball”

“Art. 13.- Forma especial de cobertura de places vacants i de provisió de llocs de treball

Quan així es determini i previ procés de selecció interna, podrà accedir temporalment a places o llocs vacants, personal amb contracte indefinit de categoria diferent a la de les places i llocs per cobrir, però que tingui la titulació necessària per a aquestes places o llocs. Mentre ocupin la plaça o lloc de més categoria, les persones interessades tindran reserva de la plaça i del lloc d’origen. Aquesta situació es prolongarà fins que la plaça sigui coberta o el lloc proveït mitjançant els procediments legalment establerts, i durant un màxim de tres anys.
Els que substitueixin persones que hagin estat declarades en situacions administratives que comportin reserva de plaça i lloc de treball el termini de la substitució serà fins que finalitzi aquesta situació administrativa. A efectes de meritació es tindrà en compte el temps desenvolupat en aquest lloc de treball”.

Tercer.- Notificar la present proposta d’acord a la Junta de Personal Funcionari i al Comitè d’Empresa de l’Ajuntament de Mataró, i als organismes autònoms que estiguin adherits al Conveni de personal laboral de l’Ajuntament de Mataró.”


El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, insta el Govern que solucioni el problema amb la mesa negociadora, que està impugnada i que, per tant, molts dels acords que s’estan prenent poden acabar sent impugnats i tornar-se a presentar, per poder exercir les seves funcions d’una manera més formal.

La senyora Montserrat López aclareix que tots els sindicats han estat convocats, que aquesta mesa negociadora és plenament legal i que l’acord que avui es presenta ha estat ratificat pel 75% dels representants d’aquesta mesa negociadora, és a dir, per 4 dels 5 sindicat que en formen part.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-

19 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL DE SANT MIQUEL DE MATA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“El Centre de Formació i Prevenció va presentar a l’Ajuntament, el document del Pla especial de Sant Miquel de Mata per l’àmbit coincident amb la concessió demanial, de la finca rústica municipal, qualificada pel Pla General d’Equipament públic. Les activitats que aquest centre educatiu porta a terme, tenen una funció social, i assistencial, amb finalitats de rehabilitació, terapèutiques i educatives, que venen explicitades a l’annex núm. 1 del document del Pla Especial.

El usos urbanístics específics que aquesta activitat comporta, d’acord amb l’art. 130 de les normes urbanístiques del Pla General, són l’ús educatiu, sanitari, assistencial i social, vinculats directament al sistema d’equipaments i els usos propis del sòl no urbanitzable, com l’ús agrícola (horta i jardineria) i pecuari vinculat a la mateixa activitat del centre.

Per aquestes activitats es preveu la utilització de les instal•lacions i serveis regulades a l’art. 5è de les Normes del Pla Especial i en el plànol 3 “Ordenació dels espais educatius” (Dipòsit, hivernacle d’ús agrícola, instal•lació per a usos agropecuaris, unes instal•lacions sanitàries i un magatzem).

La Junta de Govern Local de 12 d’abril de 2010 va aprovar inicialment el Pla especial de Sant Miquel de Mata, el qual ha estat exposat a informació pública pel termini d’un mes a les oficines municipals i a la pàgina web de l’Ajuntament. Així mateix, el document ha estat objecte de publicació, mitjançant la inserció dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 24 de maig de 2010, així com en els diaris La Vanguardia i El Punt de dates 29 i 30 d’abril de 2010, respectivament. Igualment es va notificar als propietaris de les finques veïnes i es van sol•licitar informes als següents organismes de la Generalitat de Catalunya: El Departament de Cultura, la Direcció General del Paisatge, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural, així com a l’Àrea de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, per tractar-se d’un àmbit que està dins del P.E. del Montnegre-Corredor

El document també s’ha traslladat al Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró a petició del Departament de Cultura de la Generalitat.

Durant el període d’informació pública no s’han presentat al•legacions ni suggeriments. S’han rebut els següents informes en relació al document del Pla Especial de Sant Miquel de Mata aprovat inicialment:

- De l’ Àrea d’Espais naturals de la Diputació de Barcelona, el qual informa favorablement fent constar en les conclusions que s’ha d’incloure en la part normativa del Pla Especial que “són d’obligat compliment les determinacions normatives del Pla Especial i qualsevol acte d’edificació o modificació d’ús haurà d’estar informat per l’òrgan gestor del Parc”.
Aquests efectes s’ha afegit un nou últim article 8 en les normes del Pla Especial que conté aspectes referents al compliment de la normativa supramunicipal aplicable.

- De la Direcció General de Desenvolupament rural del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural de la Generalitat, un informe favorable de data 12 de maig de 2010.

- Dels serveis territorials de Barcelona del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de data 4 d’agost de 2010. L’informe es FAVORABLE amb el “benentés que no hi haurà cap afectació dels valors patrimonials dels edificis protegits en categoria de BCIL de l’edifici de Cal Monjo i de l’ermita de Sant Miquel de Mata i amb següent CONDICIÓ:
Les remocions de terres causades per obres o instal.lacions derivades del desenvolupament del Pla Especial es realitzaran sota control arqueològic autoritzat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. En cas de realitzar-se troballes arqueològiques, aquestes es comunicaran al Departament de Cultura, des del qual s’establiran les mesures que el promotor haurà d’adoptar per a l’excavació, documentació o protecció de les restes trobades.”

L’Equip redactor del Pla especial ha incorporat al document tècnic el benentés i la condició establerts en l’informe conjunt de l’arquitecta i arqueòleg territorials, per tal d’assegurar la unitat documental del contingut del Pla especial.

Consta a l’expedient informe de l’arquitecte cap de la secció de patrimoni arquitectònic del Servei Municipal d’Urbanisme favorable al document urbanístic en tant que el nou ús assignat a aquest àmbit i l’ordenació i mesures de protecció paisatgística proposades no interfereixen en la conservació i protecció dels béns catalogats pel Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró. També s’incorpora a l’expedient la part de l’Acta del Consell del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, de la sessió de 26 de maig de 2010, on consta que els membres del Consell donen el vist i plau al Pla Especial.

L’arquitecte del Servei Municipal de Desenvolupament Urbà informa favorablement el document urbanístic per a la seva aprovació provisional amb les següents consideracions i conclusions:

- A partir dels informes rebuts s’ha sol•licitat al Centre de Formació i Prevenció de Mataró, promotors del Pla Especial, que afegissin un nou article a les Normes del Pla Especial per donar compliment a l’informe de l’ Àrea d’Espais naturals de la Diputació de Barcelona.
- Així doncs els promotors han entrat nous documents a l’Ajuntament del Pla Especial amb la prescripció sol•licitada afegint un nou i últim article 8 en les normes del Pla Especial que conté aspectes referents al compliment de la normativa supramunicipal aplicable, concretament en relació al l’espai PEIN del Montnegre-Corredor.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent del Servei d’Urbanisme i atès el que disposen els articles 47.4.d), 67.1 d) i 67.4), 78, 83, i 96.1 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme, i l’art. 52.2 c) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, PROPOSO al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Aprovar provisionalment el Pla Especial de Sant Miquel de Mata (Centre de Formació, Sant Miquel de Mata, Mataró) promogut per l’entitat concessionària Centre de Formació i Prevenció i redactat per l’arquitecte Rossend Julià i Morera.

SEGON.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.

TERCER.- Comunicar els precedents acords als promotors del Pla especial i als serveis municipals que correspongui. “

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa el vot afirmatiu del seu grup municipal.
Volem fer el nostre reconeixement públic a la feina que està fent la Fundació del Mas Sant Jordi i el seu centre de formació i prevenció.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 


20 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA SEGONA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ “EIX HERRERA – ESCORXADOR

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“Per acord plenari de 4 de març de 2010 es va aprovar inicialment el document de la segona modificació puntual del Pla General d’Ordenació “EIX HERRERA - ESCORXADOR”, redactat pel servei municipal de Desenvolupament Urbà.

Dins el termini d’exposició pública i notificació als organismes interessats, s’han rebut els informes, favorables, de l’Autoritat del Transport Metropolità i Direcció General de Promoció de l’Habitatge i la Direcció general de Comerç. No s’ha rebut l’informe del Departament de Cultura de la Generalitat.

També s’han presentat 11 escrits d’al•legacions, 9 de propietaris i arrendataris de l’àmbit i 2 dels representants de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró. La resposta a totes aquestes al•legacions queda recollida en l’informe annex a la memòria del document, aportat per la societat municipal Pumsa, administració actuant.

L’aprovació provisional incorpora alguna modificació respecte el document inicialment aprovat, com ara la divisió de l’àmbit en dos polígons de gestió, amb l’opció de diferir el desenvolupament del Polígon 2 (anterior àmbit del PMU-Pacheco) a la iniciativa dels propietaris a través d’establir el sistema de gestió de reparcel•lació per compensació bàsica. El règim transitori permet, en aquest àmbit de gestió, mantenir la vida de l’activitat econòmica, tal i com sol•liciten els seus propietaris, de forma equilibrada respecte la transformació progressiva de l’ús d’aquest sòl amb les prescripcions del planejament.

Tal i com es fa constar des de l’inici del procediment, els objectius d’aquesta segona Modificació del sector Eix Herrera, no són diferents als de la primera modificació aprovada, en qualsevol cas s’hi ha d’afegir un nou aspecte, que és fer-los viables i possibles en les circumstàncies actuals, a través d’un nou desenvolupament i d’una nova gestió urbanística del sector, que proporcioni la immediatesa del sòl públic per construir-hi una escola i fer visible l’inici de l’eix comercial del carrer Herrera.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic i atès el que disposen els articles 83 i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme, l’art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l’òrgan municipal que ha d’aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents A C O R D S :
PRIMER.- Aprovar provisionalment el document de la segona modificació puntual del Pla General d’Ordenació “EIX HERRERA - ESCORXADOR”, redactat pel servei municipal de Desenvolupament Urbà.

SEGON.- Resoldre les al•legacions presentades en el període d’informació pública en el sentit que consta a l’ informe annex a la Memòria del document de modificació del Pla General.

TERCER.- Especificar que la designa efectuada a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. –PUMSA- com administració actuant a l’àmbit de la Unitat d’actuació “UA 84 Eix Herrera” amb l’aprovació inicial del document de la 2ª modificació del Pla General en aquest àmbit, equival al “Polígon 1” de la Unitat d’Actuació “UA 84 Eix Herrera” de l’aprovació provisional del mateix document.

QUART.- Notificar els precedents acords a tots aquells interessats que en resultin de l’expedient, i a les persones que han presentat al•legacions juntament amb la còpia de la part annexa al document que de forma específica dóna resposta als escrits d’al•legacions.

CINQUÈ.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que el seu grup municipal es va posicionar inicialment en contra d’aquesta reforma puntual del Pla General.

Ja vam anunciar que aquest espai és un espai situat en un lloc molt estratègic. Està al costat d’uns barris molt densificats i enteníem que aquests usos industrials que tenien fins ara s’haurien de dedicar molt majoritàriament a equipaments socials i una altra mena d’equipaments que acabessin de quallar la ciutat. Pensem que situant-hi habitatges fem un mal favor a quallar aquests barris amb el centre i amb les connexions amb l’exterior. Tanmateix, pensem que s’ha resolt satisfactòriament el conflicte de l’Escola Joan Coromines. Donant el vist i plau a aquesta operació que s’ha fet amb Joan Coromines, ens hi abstindrem. Però continuem mantenint la nostra oposició al projecte global.

 


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .


CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut Municipal d’Educació-
En aquests moments s’absenten de la sessió el Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió i el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.


21 - APROVACIÓ DEL CONVENI ENTRE EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L’AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A LA FORMALITZACIÓ DE LA SUBVENCIÓ PER AL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS DE PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL DE TITULARITAT MUNICIPAL PER AL CURS 2009-2010, I ACCEPTACIÓ DE LA SUBVENCIÓ CORRESPONENT.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“Antecedents:

Primer. La disposició addicional 2.2 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació preveu que la creació de centres educatius, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, es realitzarà per conveni entre aquestes i l’Administració educativa.

Segon. L’Acord de 14 de febrer de 2005 entre el Departament d’Educació i les entitats municipalistes, Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques, sobre el finançament de la creació de places públiques de llars d’infants i per al seu sosteniment, amb l’objectiu d’impulsar la creació de 30.000 noves places públiques, estableix en la clàusula tercera les quantitats que el Departament d’Educació es compromet a aportar, com a màxim, per a cadascuna de les places esmentades.

Tercer. La vigència d’aquest Acord va finalitzar el 31 d’agost de 2009. Aquest fet ha obligat al Departament d’Educació de la Generalitat a tramitar les subvencions sense un marc normatiu de referència, d’acord amb l’escrit que ha arribat a l’Institut Municipal d’Educació amb data 15 de juliol de 2010 (núm. registre entrada 2075).

Quart. En aquest escrit esmentat també s’informa que la subvenció corresponent a l’Ajuntament de Mataró per al curs 2009-2010 és de 1.679.400,00 €.

Cinquè. Per poder rebre aquesta subvenció cal que l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya formalitzin el corresponent Conveni.

Sisè. Per a l’exercici pressupostari de 2010, el Departament d’Educació de la Generalitat ha atorgat subvencions a les corporacions locals titulars de llars d’infants per al curs 2009-2010 per als centres següents:

• Llar d’Infants Cerdanyola (08046402). Subvenció per import total de 171.000,00 €.

• Llar d’Infants La Llàntia (08046414). Subvenció per import total de 122.400,00 €.

• Llar d’Infants La Riereta (08057515). Subvenció per import total de 198.000,00 €.

• Llar d’Infants Les Figueretes (08046438). Subvenció per import total de 190.800,00 €.

• Llar d’Infants Rocafonda (08046426). Subvenció per import total de 198.000,00 €.

• Llar d’Infants Tabalet (08046451). Subvenció per import total de 201.600,00 €.

• Escola Bressol Elna (08068938). Subvenció per import total de 198.000,00 €.

• Escola Bressol Els Garrofers (08071056). Subvenció per import total de 201.600,00 €.

• Escola Bressol Els Menuts (08068082). Subvenció per import total de 198.000,00 €.


Setè. Un cop signat el Conveni, el Departament d’Educació tramitarà una bestreta del 80% de l’import atorgat i pel que fa al 20% restant, caldrà fer arribar a la Generalitat de Catalunya, abans del 30 de setembre de 2010, l’acord del Ple de la Corporació Local pel qual s’accepta la subvenció.

És per això que elevo a l’Ajuntament en Ple els acords següents per a la seva consideració i aprovació:

Primer. Aprovar el Conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró per a la formalització de la subvenció per al funcionament de centres educatius de primer cicle d’educació infantil de titularitat municipal per al curs 2009-2010.

Segon. Acceptar la subvenció atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per la qual s’atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de llars d’infants per al curs 2009-2010 pels següents imports i centres:

• Llar d’Infants Cerdanyola (08046402). Subvenció per import total de 171.000,00 €.

• Llar d’Infants La Llàntia (08046414). Subvenció per import total de 122.400,00 €.

• Llar d’Infants La Riereta (08057515). Subvenció per import total de 198.000,00 €.

• Llar d’Infants Les Figueretes (08046438). Subvenció per import total de 190.800,00 €.

• Llar d’Infants Rocafonda (08046426). Subvenció per import total de 198.000,00 €.

• Llar d’Infants Tabalet (08046451). Subvenció per import total de 201.600,00 €.

• Escola Bressol Elna (08068938). Subvenció per import total de 198.000,00 €.

• Escola Bressol Els Garrofers (08071056). Subvenció per import total de 201.600,00 €.

• Escola Bressol Els Menuts (08068082). Subvenció per import total de 198.000,00 €.


Tercer. Comunicar aquest acord a la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.


Quart. Donar compte d’aquest acord en el proper Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Educació.”

 


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).


22 - APROVAR LA COMPATIBILITAT PER A L’EXERCICI D’UN SEGON LLOC DE TREBALL DINS DEL SECTOR PRIVAT A UNA PROFESSORA TITULAR A DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“En data 10 de juny de 2010, la senyora Olga Julián Segura, professora titular A de l’Institut Municipal d’Educació (IME), amb contracte i jornada plena del 37,5 hores a la setmana, ha presentat una sol•licitud per a la compatibilitat amb una segona activitat en el sector privat, per a la prestació de serveis com a oficial administrativa al Col•legi Parroquial Sant Feliu de Cabrera de Mar.

Aquesta activitat que sol•licita es durà a terme fora de la jornada habitual de treball de l’activitat principal.

La Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’administració de la Generalitat, ambdues d’aplicació al personal al servei de les corporacions locals i dels ens, els organismes i les empreses que en depenen, preveuen la compatibilitat d’una segona activitat privada sempre que:

• no afecti a l’estricte compliment dels seus deures. Els reconeixements de compatibilitat no podran modificar la jornada de treball ni horari de l’interessat.
• que l’activitat no tingui relació directa amb les activitats que desenvolupi.

L’article 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques estableix que l’exercici d’activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l’Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l’horari dels interessats.

L’article 329.a) del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, declara la compatibilitat entre una activitat pública i una privada, sempre i quan la suma de les dues jornades no ultrapassi l’ordinària incrementada en un 50 %.

L’article 343 del mateix Decret estableix que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l’horari de l’interessat.

Correspon al Ple de la Corporació Local la declaració de la compatibilitat.


Vist l’informe jurídic precedent, elevo a la consideració de l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents ACORDS :

Primer.- Aprovar la compatibilitat per a l’exercici d’un segon lloc de treball dins del sector privat, a la senyora Olga Julián Segura, professora titular A de l’Institut Municipal d’Educació (IME), amb contracte indefinit i jornada plena del 37,5 hores a la setmana, l’exercici d’un segon lloc de treball dins del sector privat, per a la prestació de serveis com a oficial administrativa al Col•legi Parroquial Sant Feliu de Cabrera de Mar.

Segon.- L’autorització de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l’interessat haurà de comunicar a l’IME.

Tercer.- Els serveis prestats en el segon lloc o activitat que s’autoritzi a efectes de triennis, de drets passius o de pensió de Seguretat Social , de les pagues extraordinàries i l’ajut familiar es computaran d’acord amb el que estableix l’article 328 del Decret 214/1990.

Quart.- Notificar el present acord a les persones interessades.

Cinquè.- Donar compte al Consell Plenari de l’IME.”


VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).


En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

-Institut Municipal d’Acció Cultural-

23 - APROVAR LA MODIFICACIÓ DELS PREUS PÚBLICS DE L’AULA DE TEATRE.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

“ANTECEDENTS

L’Institut Municipal d’Acció Cultural d’acord amb l’Ordenança general reguladora dels preus públics de l’Ajuntament de Mataró, té establerts diversos preus pels serveis i activitats que realitza, entre les que es troba l’Aula de Teatre.

El RDL 2/2004 de 5 març pel que s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals estableix en els articles 41 a 47 el procediment per l’establiment i modificació de preus públics.

Vista la proposta feta pel president de l’IMAC i vistos els informes tècnic econòmics que consten a l’expedient en que s’aprecia el grau de cobertura dels serveis i activitats.

Atès que d’acord amb el que estableix l’art. 47 del RDL 2/2004 la competència per l’aprovació de preus públic quan no es cobreix el cost correspon al Ple de la corporació.

La Consellera delegada de Serveis Personals sotmet a la consideració del Ple Municipal l’adopció del següents

ACORDS :

Primer .- Aprovar la modificació de l’epígraf 7 del Preu públic de les activitats de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, en els termes següents :


Preu/mes

7.1. TEATRE
Nois/Noies A 40
Nois/Noies B 40
Nois/Noies C 40
Nois/Noies D 40
Joves I 40
Joves III 60
NivelI I 85
Nivell II 85
Nivell III 85

7.2. DANSA
Dansa Joves 40
Dansa I 40
Dansa II 40

7.3. CURSOS ESPECIALITZATS
Gent Gran 25
Treball d'Escenes 55


Segon .- Publicar aquests preus públics al BOP.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).

 

En aquests moments es reincorporen a la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular i el Sr. Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió.

En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Ma Lluísa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 24 i 38 per venir referits a temàtiques coincidents.

24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER RETENIR LA LIQUIDACIÓ D’IMPOSTOS A L’ESTAT ESPANYOL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
“L’actual conjuntura de crisi socioeconòmica fa més evident que mai la pèssima situació de les arques de les administracions locals. El model de finançament vigent no respon a la realitat dels serveis que presten els ajuntaments ni a les necessitats dels nostres municipis. Aquesta situació es veu agreujada per l’impacte negatiu de l’espoli fiscal (que representa un 10 % PIB al Principat de Catalunya) i l’endèmic dèficit en inversions destinades a infraestructures bàsiques.
Després de tres anys de la reforma de l’Estatut, continuem sense controlar els nostres recursos. La sobirania fiscal és més imprescindible que mai si volem que el país afronti amb garanties d’èxit la crisi econòmica en la qual estem immersos.
Les administracions públiques catalanes no necessiten engrunes. Tampoc necessitem la comprensió o la caritat del govern espanyol. Simplement cal tenir clar que aquí “nosaltres decidim”.
Tal com es va reclamar el passat 10 de juliol als carrers de Barcelona, cal una resposta unitària del conjunt dels representants polítics a favor del dret de decidir del poble català.
Entenem que l’Ajuntament de Mataró no pot hipotecar-se més. Conseqüentment, considerem que cal plantar-se i dir prou.
Proposem que el nostre municipi retingui els diners que ara reclama el govern d’Espanya corresponents a la liquidació dels recursos lliurats a compte dels impostos en els pressupostos municipals del 2008 com a mesura de pressió política per a la consecució d’un model de finançament just i sobirà, i per evitar una situació d’extrema gravetat econòmica que ens porti a retallar serveis públics.
Per tot plegat, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Mataró proposa al Ple Municipal l’aprovació del següent ACORD :
L’Ajuntament de Mataró no retornarà a l’Estat espanyol els 2.791.378,77 d’euros corresponents a la liquidació d’impostos de 2008, per tal de poder atendre les actuals necessitats socials de la ciutat i com a mesura de pressió a favor de la sobirania fiscal de Catalunya i per un finançament just de les administracions municipals.”


38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES DEVOLUCIONS DELS INGRESSOS A COMPTE RECLAMATS PER L’ESTAT ESPANYOL ALS AJUNTAMENTS.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“A aquestes alçades de l’any 2010 des del govern espanyol s’han publicitat diferents actuacions que afecten directament a la situació econòmica dels ajuntaments de cara al 2011 i que se sumaran a les ja existents derivades de la conjuntura econòmica.

L’ajuntament de Mataró haurà d’afrontar durant l’exercici del 2011 la congelació dels ingressos propis, la previsible congelació de les aportacions de l'Estat via lliuraments a compte, la devolució de liquidacions dels exercicis 2008 i 2009 de la liquidació de les aportacions de l’Estat, impossibilitat d'acudir a l'endeutament a llarg termini a l'exercici 2011 (art. 14.2 RDL 8/2010), obligatorietat de cancel•lar les operacions de tresoreria a 31 de desembre de cada any (art.14.3 RDL 8/2010); i l’obligatorietat d'amortitzar anticipadament l’endeutament amb l’import de l'estalvi produït en les despeses de personal conseqüència de l'aplicació del RDL 8/2010 (en cas de disposar de Romanent Líquid de Tresoreria positiu) en els anys 2010 i 2011.

És per això que, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:
Primera.- Donat que ja som a l’època en la que el govern municipal deu estar elaborant la proposta de pressupost per l’any 2011, ha tingut en compte la devolució de la liquidació de l’any 2008 del Fons Complementari de Finançament (FCF)? En cas negatiu, per quin motiu? En cas afirmatiu? De quina forma es reflecteix en el pressupost municipal? Quin procediment ha escollit el govern per a retornar aquests diners?

Segona.- La xifra a retornar per l’any 2008 des de les arques municipals és aproximadament de 3 M € i la prevista per l’any 2009 és encara superior, com afectarà aquesta situació a la capacitat econòmica de l’ajuntament per l’any 2011? Com pensen fer-ne front?

Tercera.- S’ha plantejat el govern municipal sol•licitar el mateix tracte que el govern espanyol tindrà amb les comunitats autònomes per al retorn d’aquestes transferències de més rebudes?

Quarta.- El govern municipal està mantenint converses d’algun tipus amb les entitats municipalistes catalanes o amb d’altres organismes per tal de trobar fòrmules alternatives per a que la devolució d’aquests diners no mermi la capacitat econòmica de l’ajuntament i que de retruc això no repercuteixi en els serveis que ha d’oferir als ciutadans?”

 

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que potser al Sr. Safont-Tria això de les legalitats li resulta una qüestió molt feble i que, per damunt d’això, hi ha una voluntat puntual d’un poble per imposar una nova situació. Però jo crec que hi ha un problema de plantejament, o això està mal escrit, o no s’ha entès bé quin és el sistema. Si no hi ha concert els diners són de l’Estat i estan sempre a les seves mans. No és que l’Ajuntament tingui uns diners i els hagi de donar a l’Estat. És que els diners són de l’Estat. Per tant, el seu plantejament és absurd. Per tant, no podem recolzar aquesta proposta.


El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta que comparteix, per una vegada a la vida, la reflexió del Sr. Mojedano. No em sembla una mala idea la de la CUP però, des del punt de vista del pagador, simplement descomptant-ho del proper pagament ja estaria. I aquí estaria l’efectivitat d’aquesta mesura. Creiem que, en tot cas, s’hauria de plantejar una reforma del finançament local, amb una estratègia conjunta que fos beneficiosa per a l’Ajuntament i no amb coses més esporàdiques i aïllades.


La senyora Montserrat López, regidora del grup municipal Socialista, reconeix al Sr. Safont-Tria que també lamenten la situació en la que es troben. Lamentem estar en aquesta crisi, lamentem tenir aquest model de finançament municipal i, per això, les nostres actuacions van encaminades a l’arrel del problema i no a l’exercici de retòrica que vostè està fent amb un discurs cara a la galeria que pot quedar bé, però que és inviable. Aquest sistema de finançament no ens agrada. Ja hem reivindicat de manera constant durant molts anys la necessitat de revisar-lo. Però hem de reconèixer que el sistema acordat és el que en aquests moments és vigent i no podem incomplir el que per llei està imposat. Això que vostè ens proposa és prevaricar. Aquest és el motiu principal pel qual no podem donar suport a la seva proposta.
Els ajuntaments no recaptem cap dels tributs estatals. És l’Estat qui els recapta, per tant, aquests diners són de l’Estat. Gràcies al concert, aquests es distribueixen. No tenim manera de retenir uns diners que no passen per les arques municipals. Per tant, no és l’Ajuntament qui ha de retornar aquests diners, sinó que és l’Estat qui els descomptarà directament de les aportacions que ens faran a partir de l’any vinent.
Respecte a les preguntes de CIU, pel que fa a la primera, és evident que en la proposta de pressupost de l’any 2011 haurem de preveure la devolució de les quantitats que, en concepte de participació en els ingressos de l’Estat, ara se’ns reclamen. El pressupost d’ingressos el confeccionem anualment amb tota la informació de què disposem i una part cabdal és justament la que ens ve donada a través de l’aportació de l’Estat. En aquest apartat haurem de consignar la xifra corresponent als lliuraments que l’Estat ens vagi fent a compte que incorporarà la quantitat descomptada en concepte de l’escreix que ens ha avançat. A hores d’ara, nosaltres no tenim coneixement de quina serà aquesta quantitat i, fins que no la tinguem, no podrem determinar la xifra exacta que haurem d’incorporar al nostre pressupost. Per tant, el nostre pressupost reflectirà en cadascuna de les partides, tant els lliuraments a compte que prevegi l’Estat, com la xifra que se’ns reclama corresponent a la participació de l’any 2008.
Pel que fa a la següent pregunta, l’Ajuntament no decideix quin és el procediment que ha de dur a terme per retornar aquests diners, sinó que aquest procediment està determinat per la Llei General de Pressupostos de l’exercici 2010. Aquesta estableix que es descomptarà dels pagaments que realitzi l’Estat pels lliuraments a compte de qualsevol recurs del sistema de finançament local. Per tant, serà descomptada directament dels lliuraments a compte que ens vagi realitzant. Aquest va ser l’acord al que van arribar el conjunt de les entitats municipalistes amb l’Administració General de l’Estat a l’hora de poder aprovar els Pressupostos de l’exercici 2010.
Pel que fa a la segona pregunta, la xifra a retornar per la liquidació de l’exercici 2008 és exactament de 2.791.378,77 euros. Aquesta xifra, d’acord amb el que estableix l’article 91 punt 5 de la Llei General de Pressupostos per l’exercici 2010, serà retornada per compensació als pagaments a compte que realitzi l’Estat a partir del 2011 i en 60 mensualitats. És a dir, el 2011 haurem de retornar 558.275,75 euros. Aquesta devolució reduirà els recursos econòmics de què podrà disposar l’Ajuntament per fer front als projectes que hagi de desenvolupar a partir de l’any 2011.
Respecte a la previsió de la liquidació del 2009, nosaltres encara no tenim cap xifra i, per tant, no podem fer cap valoració. Per poder determinar l’afectació real i total que això pugui tenir per a nosaltres en les aportacions de l’Estat cap a la nostra ciutat, caldrà que primer tinguem coneixement de l’aportació en la participació en els ingressos de l’Estat pel 2011, que no sabrem fins que l’Estat presenti la seva proposta de pressupost per a l’any vinent.
Pel que fa a la tercera pregunta, ara no ens hem plantejat fer la reclamació que vostès ens demanen, és a dir, que ens deixin tornar-ho poc a poc i, encara menys, fer-ho de manera individual, perquè ja ho vam fer l’any passat en el marc de les entitats municipalistes.
Pel que fa a la quarta pregunta, el Govern municipal no deixa de treballar i manté el seu esforç en la feina que s’està fent des de les entitats municipalistes que, en aquests moments, té una doble via de reclamació davant de l’Estat. La primera és intentar ajornar el retorn d’aquests recursos, perquè se’ns permeti fer-ho un cop acabada la crisi actual. La segona és reclamar un nou model de finançament municipal de manera urgent, que defineixi el sistema d’ingressos i també el de competències i que ens permeti aconseguir l’autonomia financera proclamada a la Constitució i a la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Aquestes són accions vàlides i efectives per pressionar l’Estat i intentar obtenir respostes i que són fortes, perquè neixen de la unitat de les entitats municipalistes del nostre país.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda a la Sra. López i a l’Alcalde que altres vegades han comentat que no els agrada aquest finançament. Estic convençut que no els agrada perquè ens està portant a una situació molt crítica. Crec que el seu discurs és el discurs de la resignació. Vostès estan manant a moltíssims dels municipis catalans, estan governant a la Generalitat catalana i estan governant a l’Estat espanyol i diuen que no ho poden canviar perquè la llei està així. Doncs mirin, vostès que tenen tant poder polític, haurien de començar a fer alguna cosa. Vostès diuen que no s’hi pot fer res, que ho demanaran, però cal alguna mesura de força contundent per a no arribar a una situació límit. Perquè el dia que això passi, haurem de fer retallades en serveis municipals. I seran els ajuntaments qui més patiran aquesta situació de col•lapse en el pressupost municipal.
Lamento que la gent no s’hagi afegit a aquesta proposta. Entenc que es podria retocar i, entre tots plegats, podríem buscar altres fórmules, però, d’una manera o altra, haurem de trobar una unitat dels municipis catalans per fer front a aquesta situació o, tard o d’hora, ens trobarem abocats a una situació crítica.


La senyora Carolina Soler manifesta que el posicionament del seu grup municipal serà d’abstenció.
En primer lloc, aquesta proposta no és legal. Parla en tot moment de pressió, de retenir aquests ingressos com a mesura de pressió. Nosaltres no considerem que aquesta sigui la fórmula per a obtenir un finançament just. No parla en cap moment de condonació.
Quant a les respostes a les nostres preguntes, la Sra. López no ens ha contestat els casos concrets: com afectarà aquesta situació a la capacitat econòmica de l’Ajuntament per a l’any 2011? Com pensen fer-hi front? S’ha escudat en les entitats municipalistes com que són les que han de fer tota la feina. Nosaltres considerem que part d’aquesta feina també l’ha de fer l’Ajuntament. No es plantegen la fórmula de la condonació d’aquest deute, tampoc plantegen períodes de carència per poder retornar aquests diners. Tampoc plantegen la condonació d’aquest deute a compte dels serveis que ofereix l’Ajuntament i que no li són propis. Fins que no trobem una solució a curt termini, ens hem de plantejar molt seriosament on retallarem i quins ajustos fem en les despeses. Això era el que nosaltres volíem que vostè ens aproximés. I no ha estat així.
Nosaltres els hem avançat, en reiterades vegades, diferents propostes en aquest sentit. Ens agradaria que vostès plantegessin fórmules més imaginatives i innovadores.
Com que estem pendents d’aquesta confirmació dels pressupostos per a l’any vinent, ens tornarà a passar el mateix que l’any passat, que estarem al Nadal i encara estarem debatent els pressupostos de l’any vinent. Aquesta xifra que ens reclama l’Estat és, precisament, el pressupost de tot l’Institut d’Esports per a l’any 2010 d’aquest Ajuntament. És superior a la despesa en ocupació prevista per l’Ajuntament per a aquest any 2010, és superior a la despesa en l’Agència de Dependència d’aquest any 2010 i és la suma de la previsió d’ingressos de Prohabitatge, de Mataró Audiovisual i del parc Tecnocampus. Per això, nosaltres considerem que alguna de les preguntes que nosaltres els formulàvem, com quina era l’afectació a la capacitat econòmica de l’Ajuntament, ens la pogués explicar més detalladament, perquè la Sra. López ens ha respost d’una forma molt general.


La senyora Montserrat López explica que per establir la política de despeses primer s’ha de determinar quins són els ingressos que s’obtindran. Sinó, podem caure en la improvisació o que el pressupost no sigui calibrat. Nosaltres no tenim cap mena d’informació i, si la té vostè, li agrairia que la compartís amb nosaltres.
Vostè ha dit que l’aportació que ens fa l’Estat és superior a algunes de les polítiques que vostè comentava, i podem recordar a tothom que aquest 2010 l’Estat ens fa una aportació de més de 23 milions d’euros. Fixi’s vostè si la magnitud és important com per haver d’esperar a saber si aquest any 2012 tindrem la mateixa quantitat o menys. No puc ser més concreta, perquè no tinc la informació base per poder fer-ho.
Vostès reclamen actuacions contundents i això no es pot fer des d’un ajuntament o des de cadascun dels ajuntaments. Som 8 mil municipis a l’Estat espanyol, per tant, seria una disbauxa. El que hem d’intentar, des de la nostra responsabilitat, és buscar la unitat per poder intentar arribar a consensos amb l’Estat que puguin afavorir la major part dels municipis. Això és el que estem fent treballant molt activament en el marc de la Federació de Municipis de Catalunya que, com saben vostès, després treballa amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Una cosa que vam aconseguir molt efectiva és que aquests diners es puguin retornar en 60 anualitats. Per tant, amb un termini de temps molt més llarg que el previst inicialment.
Sí que aquest Nadal segurament estarem parlant de pressupostos, perquè sempre abans del Nadal fem l’aprovació definitiva.

 

La senyora Carolina Soler recorda que l’any passat es van aprovar les ordenances fiscals i els preus públics abans que el pressupost. Les ordenances fiscals o preus públics són el que preveu l’Ajuntament que ingressarà sense saber si això és suficient per cobrir les despeses previstes per l’Ajuntament.

 

El Sr. Alcalde destaca que aquest ha estat un dels pocs ajuntaments catalans que ha aprovat ordenances i pressupost conjuntament. El més habitual als ajuntaments catalans era aprovar les ordenances, perquè les ordenances tenen un període molt determinat en què han d’estar aprovades definitivament (abans d’acabar l’any). Encara hi ha ajuntaments que estan aprovant el pressupost de l’any. Quan hem tingut la certesa dels ingressos que vindrien de l’Estat, que són una part important dels nostre pressupost (per sobre del 30%), hem pogut fer el pressupost. Quan tinguem la informació, farem el debat. Esperem que pugui ser abans de Nadal.


El Sr. Alcalde posa a votació la proposta de resolució, punt núm. 24 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

 

En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

 


PRECS I PREGUNTES

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PRESÈNCIA D’ESCARABAT A LA ZONA DE VIA EUROPA-NOU PARC CENTRAL.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, accepta que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.


26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA PLAÇA DE MIQUEL BIADA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“L’octubre passat, aviat farà un any, el Grup Municipal de CiU es feia ressò de les queixes dels veïns de la plaça de Miquel Biada perquè els vehicles de les diverses línies de transport de passatgers que allà hi tenen parada estant durant molta estona parats amb el motor en marxa; en moltes ocasions hi ha més de cinc autocars parats col•lapsant l’entrada al carrer de Lepanto; el soroll, tant de vehicles com de persones, a hores avançades de la nit; persones amb comportaments incívics; etc.... a més de l’existència de rates per l’estat d’abandonament del solar que hi ha entre els carrers Lepanto i Sant Agustí.

Els veïns dels edificis de les rodalies de la plaça de Miquel Biada no era la primera vegada que es queixaven. Feia més d’un any i mig que havien comunicat a aquest Ajuntament les molèsties que els ocasiona la parada de transport urbà i interurbà que hi ha en aquell lloc.

Per altra banda, fa pocs mesos, CiU va fer un altre prec per escrit referent a millorar la seguretat dels vianants que circulen per l’avinguda Maresme entre els carrers de Sant Agustí i Lepanto.

Ara, atès que la situació no ha canviat i els veïns segueixen patint les conseqüències de l’activitat de la plaça, desproporcionada a l’entorn i agreujada per la calor de l’estiu, que obliga a tenir les finestres obertes, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quan es preveu que s’iniciïn les obres per a la construcció de nous edificis al solar entre els carrers Lepanto i Sant Agustí?

Segona.- Quines accions s’han realitzat recentment per esbrinar l’estat de manteniment del solar citat anteriorment? Quins han estat els resultats?

Tercera.- Quina solució s’ha adoptat com a definitiva, per part de l’empresa de control antiplagues i el servei de jardineria, per eradicar les colònies de rosegadors dels espais enjardinats de la plaça de Miquel Biada?

Quarta.- Quines accions, per tal de perseguir l’incivisme del qual es queixen els veïns de la zona, s’han realitzat des de gener d’enguany? Quantes denuncies s’han realitzat per infraccions de l’Ordenança de Civisme?

Cinquena.- Des de gener i, molt especialment, durant l’estiu, quines i de quin tipus i periodicitat han estat les intervencions de neteja realitzades a la plaça de Miquel Biada?

Sisena.- Creu el govern, que la situació a causa de l’aglomeració d’autocars en un espai tant petit, denunciada repetidament pels veïns per les molèsties que els hi comporta, és l’adequada per un lloc tant proper als habitatges?”

 

La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Gent Gran, contesta, en referència a la primera pregunta, que el Servei d’Habitatge i Llicències Urbanístiques està en contacte amb els tècnics responsables de l’obra i que està previst que presentin el projecte aquest mes de setembre, amb la intenció d’aconseguir la llicència preceptiva i poder iniciar les obres en diferents fases.
Pel que fa a la segona pregunta, en haver-se detectat que la porta que tanca el solar ha estat forçada i es troba oberta, el Servei d’Habitatge i Llicències Urbanístiques s’ha adreçat als promotors per tal que resolguin la situació al més aviat possible.
Quant a la tercera pregunta, s’ha deixat una franja sense planta arbustiva al llarg del banc d’obra existent per facilitar la neteja d’aquesta part del parterre i s’ha retallat la planta arbustiva reduint-ne l’alçada. Aquesta operació es fa periòdicament dins del Pla General de Manteniment. Això facilita les actuacions de tractament i seguiment del Pla de Salut Pública i de l’empresa de control de plagues, que encara s’està duent a terme en l’actualitat. Des del mes d’agost del 2009 no ha arribat cap incidència relacionada amb aquest indret.
Respecte a la quarta pregunta, a banda dels serveis ordinaris que realitzen cada cap de setmana la Policia Local i el cos de Mossos d’Esquadra, es desenvolupen també vigilàncies específiques per part d’ambdós cossos policials. Aquestes vigilàncies es troben incloses en el Pla de Control de les àrees d’influència dels locals d’oci nocturn i, en particular, per evitar el consum de begudes alcohòliques a la via pública, el consum de substàncies estupefaents, els actes vandàlics i incívics i el tràfic d’estupefaents a petita escala, robatoris a l’interior de vehicles i els robatoris amb violència i intimidació i alteracions de l’ordre. Per tant, la Plaça Miquel Biada es troba inclosa en l’àmbit territorial de la vigilància esmentada.
Durant el primer semestre del 2010, s’ha realitzat un dispositiu especial i, durant els mesos d’estiu, s’ha intensificat la vigilància en diferents punts de la ciutat per denunciar els actes d’incivisme. Des del gener al juny del 2010, s’han denunciat un total de 348 infraccions de l’Ordenança de Civisme a tota la ciutat. Tanmateix, hi ha 4 denúncies per aquest concepte a la Plaça Miquel Biada en el darrer any i mig.
Pel que fa a la cinquena pregunta, la zona enjardinada es neteja i manté dos cops per setmana. La zona dura es neteja 6 cops per setmana mitjançant escombrada manual i un cop per setmana es fa una esbandida amb aigua a pressió. El buidat de papereres també es fa 6 cops per setmana.
Quant a la sisena pregunta, l’existència de l’estació de Renfe condiciona la necessitat de disposar d’un punt important d’intermodalitat amb aquests transports públics interurbans i per carretera i amb les línies de transport urbà de superfície. Aquesta interconnexió es realitza amb dues parades diferenciades, una al costat mar i l’altra al costat muntanya, i és, per al Mataró Bus, la parada més important de la ciutat. Malgrat que la parada del costat muntanya dista, respecte de la línia de façanes dels habitatges, entre 13 i 17 metres, s’ha requerit als operadors interurbans que, si els autocars han de realitzar regulació, que parin el motor, amb resposta positiva per part de les empreses. Per tal de reduir el nombre d’usuaris que utilitzen aquesta parada, l’Ajuntament va demanar a la Generalitat autorització per habilitar una nova parada propera a les zones d’oci de Pla d’en Boet. Aquesta autorització va ser concedida i es troba en funcionament, el que ha permès reduir el nombre d’usuaris de la Plaça Miquel Biada.


El senyor Joaquim Fernàndez creu que algunes respostes es contradiuen. Els veïns són els qui passen allà els dies i les nits i qui, a més a més, aporten fotografies on es veuen autobusos parats en tercera fila enmig de l’Avinguda Maresme.
Sra. Aguilar, tinc la impressió que vostè no ha anat a la plaça a intentar parlar amb els veïns. La seva realitat no s’ajusta gens a la que té la gent que viu allà.

La senyora Núria Aguilar afirma que sí que ha parlat amb els veïns.


27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L’INCENDI D’UN VEHICLE AL SOLAR QUE HI HÁ SOTA LA ZONA DELS GARROFERS DEL BARRI DE CERDANYOLA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“La nit entre el 10 i 11 d’agost es va produir l’incendi, segons alguns veïns provocat, d’un vehicle al solar situat al triangle que formen la ronda Bellavista i la carretera d’Argentona C-1415, per sota de l’espai anomenat “Els Garrofers” del barri de Cerdanyola de Mataró, on fins fa poc temps encara hi havia les restes d’un antic camp de futbol.

És per això que, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:
Primera.- Una vegada inaugurada la reurbanització del carrer Burriac, tenint en compte les noves places d’aparcament de la ronda Bellavista i que abans es permetia l’aparcament dalt de la vorera, el nombre de places actuals d’estacionament és major o menor que abans d’iniciar-se les obres?

Segona.- Després d’haver condicionat el solar que hi ha entre la ronda Bellavista i la carretera C-1415 per tal de ser utilitzat com aparcament provisional mentre duressin les obres de reurbanització del carrer Burriac, quin manteniment s’ha fet del mateix?

Tercera.- Quines són les accions periòdiques de prevenció en relació a la seguretat ciutadana que es realitzen a l’entorn d’aquest solar?

Quarta.- Quines són les actuacions regulars que es realitzen en aquest solar per tal de mantenir-lo net?

Cinquena.- Està el govern municipals en condicions de garantir la seguretat de les persones que passegen per aquell espai i la dels vehicles que s’hi estacionen, així com que no representa cap perill per a la salut pública?

Sisena.- Té previst el govern municipal alguna actuació a curt termini que permeti recuperar l’espai pel barri?”

 

A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula a la Sra. Constanza Rodriguez, en representació de l’Associació de Veïns de Cerdanyola, qui demana que es recuperi i s’actualitzi el Pla de Gestió de l’any 1999 per a la preservació dels Garrofers i El Turó de Cerdanyola, a fi de potenciar els valors ecològics i paisatgístics de la zona.


El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, explica, respecte a les places d’aparcament en el solar, que de la reurbanització del carrer Burriac s’han perdut unes 36 places d’aparcament (comptant també aquelles que no eren legals). En l’àmbit que vam posar com a aparcament provisional a l’inici de les obres en aquest solar, aproximadament n’hi caben unes 50. Per tant, hi ha un superàvit de 14 places. El global, comptant el solar i el carrer Burriac, seria de 60 contra 74 places.
Pel que fa a la segona pregunta, durant el període d’obres hi ha hagut algun petit arranjament per part de l’empresa que feia les obres de Burriac i, en aquests moments, el manteniment que s’incorporaria en aquest solar seria l’ordinari de manteniment de solars.
Quant a la tercera pregunta, les mateixes mesures de prevenció que porten a terme a la resta de la ciutat la Policia Local i els Mossos d’Esquadra. A més de la vigilància ordinària realitzada diàriament, també desenvolupa una vigilància específica per prevenir els robatoris a l’interior dels vehicles, que implica un major control dels vehicles estacionats en espais destinats a aquest ús. La Policia Local fa el seguiment dels vehicles que es localitzen als diferents espais de la ciutat i que presenten símptomes d’abandonament, per poder-los retirar de la via pública.
En relació amb la quarta pregunta, dir que, fins ara, havia estat habilitat de manera provisional i actualment ja passa a la consideració d’aparcament. Es va cursar la sol•licitud de neteja a l’empresa concessionària, que la va executar la darrera setmana d’agost. Tanmateix, aquest solar ha estat inclòs a la relació d’actuacions periòdiques de manteniment de solars destinats a aparcament.
Respecte a la cinquena pregunta, estem en condicions de garantir la seguretat en la mesura del que li he respost a la pregunta tercera, tot i que, malgrat la voluntat ferma de garantir la seguretat, hi ha la impossibilitat de garantir al 100% la seguretat.
En referència a la sisena pregunta, les previsions d’aquest solar passen pel desenvolupament urbanístic del sector mitjançant la modificació del Pla General del sector. És un solar privat d’un sector de sòl urbanitzable i la recuperació d’aquest espai s’hauria de tenir en compte en el marc del desenvolupament del sector d’El Sorrall, del que forma part en l’àmbit del planejament.

 

El senyor Joaquim Fernàndez opina que, respecte als temes de seguretat, es pot fer un seguiment a la comissió informativa de Via Pública.
Pel que fa a l’estat del solar, si aquests darrers dies s’hi ha fet una neteja a fons, ho celebro, però, quan vaig anar a veure les restes del cotxe cremat, em vaig trobar un solar ple de brossa, de bosses, etc. Des de la carretera ja es veia que el seu estat era deplorable. Quan nosaltres parlàvem de recuperació de l’espai per al barri, ens referíem, més enllà de temes urbanístics, que fos un lloc aprofitat pels petits i per la gent jove.

 

El senyor Francesc Melero diu que la neteja no ha estat ni intensiva ni exhaustiva. També tenim previst fer alguna cosa més parlant amb el propietari. Hem fet una feina important, la darrera actuació va ser al Turó de Cerdanyola amb el fons FEIL. Hi ha la voluntat d’avançar en aquest sentit, tenint en compte les dificultats que hi ha per les titularitats, ja siguin de propietat pública o privada, o per les titularitats entre diferents ajuntaments. En el cas del Turó de Cerdanyola no hi ha cap conveni ni cap acord entre l’Ajuntament d’Argentona i l’Ajuntament de Mataró.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SEGURETAT A L’ESCOLA ANGELETA FERRER.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“El 30 de maig de 2008, la direcció de l’escola Angeleta Ferrer, a ran d’una actuació d’inspecció del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, va entrar per registre a L’IME un escrit en el que es feia a mans la relació de les mancances en quan a les mesures de seguretat del centre escolar.

Aquesta escola, encara que saben que s’ha de traslladar a un edifici de nova construcció però que, no saben si el projecte és a mig o llarg termini, presenta totes les mancances que es poden trobar en un edifici públic i més, si parlem d’una “Escola de Primària”.

Als problemes de seguretat s’afegeixen els de manca d’accessibilitat i els de prevenció de riscos laborals (pensem que alguns dies d’hivern han estat a set graus de temperatura ambiental dintre la classe, on alumnes i mestres no es treuen l’abric de carrer).

Han passat més de dos anys des de l’escrit de la direcció del centre, temps suficient per a què la relació de les mancances en quan a la seguretat i salubritat del centre hagi tingut una resposta positiva.

El Grup Municipal de Convergència i Unió, creu que els temes de seguretat i els temes educatius han de tenir el màxim grau d’atenció, preocupació i resposta per part del Govern Municipal i és per això que presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- S’ha donat una resposta positiva sobre la seguretat del centre educatiu a la comunitat educativa de l’escola Angeleta Ferrer?

Segona.- Quines accions s’han realitzat per esbrinar l’estat de manteniment de l’edifici escolar? Quins han estat els resultats?

Tercera.- Quines accions s’han portat a terme per a solucionar els temes de seguretat de l’escola? Quines mancances de les que l’escrit apunta com urgents i molt urgent no s’han pogut solucionar? Quin són els motius d’aquesta demora?

Quarta.- S’han planificat i temporalitzat les accions per a solucionar les mancances de seguretat d’aquest edifici?

Cinquena.- Tenim situacions semblants a altres centres educatius de la Ciutat? “

 

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, explica que creu que aquesta no és una pregunta per portar al ple, per dues raons:
Una, perquè la relació de la Direcció de l’escola amb els representants de l’AMPA és fluida i normalitzada i, dues, perquè acostumem a tenir un servei de manteniment prou eficaç que ens permet abordar els temes importants de seguretat. Estem parlant d’un edifici antic i amb mancances. Saben que hi ha la previsió d’un trasllat perquè volem que hi hagi escola pública al centre. Per tant, tot l’esforç d’aquest Govern municipal és poder aconseguir que hi hagi aquests espais per l’escola pública al centre.
Referint-nos a l’informe dels bombers, l’informe detecta alguns elements que es podrien resoldre. La gran majoria d’aquests elements s’han pogut anar resolent, però n’hi ha d’altres que comporten una gran despesa i dificultats per realitzar-los. Per exemple, el que fa referència a portes que aïllin l’ala est i l’ala oest de l’escala central. Aquesta actuació l’hem d’estudiar en un altre marc, perquè és extraordinàriament costosa. Per tant, és una inversió a valorar. Tenim una relació molt més actualitzada que aquesta que el centre ens va fer arribar el 16 de juliol. Estem treballant amb el centre, amb el Servei de Manteniment i amb el Departament d’Educació per poder anar fent totes aquelles actuacions que són necessàries per garantir la seguretat de l’escola.
Problemes de salubritat n’hi ha hagut relacionats amb temes de finestres i escarabats prop d’una zona de menjador. Quan parlem de fred, sabem que hi ha limitacions de les pròpies condicions tècniques del conjunt de l’edifici que fan que alguns temes es resolguin amb una mica més de lentitud. Estem treballant amb un únic criteri: que l’escola pugui mantenir les seves condicions fins que pugui traslladar-se a un nou edifici.

 

El senyor Vicent Garcia Caurin respon a la Sra. Calvo, respecte de per què porten aquest tema al ple, dient-li que en dos anys que ha tingut des que es va presentar aquest escrit en el qual els bombers denunciaven l’estat de l’edifici respecte a l’accessibilitat, l’escala, les finestres, l’escala d’incendis, els escalfadors, les portes de seguretat d’incendi, no han vist que des de l’IME, ni des de Manteniment es resolgués el tema. I ja no parlem de l’espai d’esbarjo de Can Marçal, on hi ha un grup de persones que fan les seves necessitats al mateix pati on estan jugant els nois, on veuen begudes alcohòliques i on, de vegades, protagonitzen davant dels nois alguna baralla que altra.


La senyora Conxita Calvo recorda que l’escola està en un edifici antic. S’ha actuat de manera sistemàtica des de Manteniment, perquè les condicions dels alumnes siguin les més raonables possibles. Tots els aspectes que són més fàcils de resoldre els hem pogut anar fent. Vostè m’està parlant dels que representen un volum econòmic molt alt. Per exemple, l’escala interior d’evacuació al pati que connecti la segona planta amb la sortida està en estudi, però no hi ha els recursos immediats per fer-ho. Portem molts anys amb aquest edifici. S’ha passat per moltes etapes de normatives que demanen controls adequats. Durant aquestes etapes, fins ara, han passat una gran quantitat d’alumnes i, afortunadament, no hi ha hagut res. Amb això no vull dir que no hàgim d’actuar.
Respecte a l’espai d’esbarjo, dir que això ja és conegut. Què vol, que tanquem l’escola? L’escola pública al centre és necessària. Els alumnes no poden anar a fer el pati més lluny d’allà on van. Podem garantir que la neteja d’aquest espai addicional es fa cada dia de 8 a 9 h. Ara bé, a partir de les 9 h, passen més coses de les que tots voldríem. No podem fer més coses. Li demanaria que no fem d’això un problema, perquè no ho és. Seguirem actuant. Estem fent tot el que es pot fer.


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, fa la reflexió que els punts 12, 14, 15, 16 i 20 parlen de construir escoles. Aquest Ajuntament ha fet, i continuarà fent, moltes més coses de les que li pertoquen com a administració municipal. La Sra. Soler preguntava abans que per on retallaríem, doncs segurament per aquí no, perquè no ho hem fet històricament: hem construït parvularis, hem construït pistes poliesportives, menjadors, adequacions d’aules a la pròpia Escola Angeleta Ferrer. Celebro que vostès es preocupin de l’Escola Angeleta Ferrer, però a mi no em va acompanyar ningú de CIU l’any 1998 quan vaig haver d’anar a Serveis Territorials perquè tancaven l’escola. Tots estem d’acord que no està en condicions, però l’hem anat adequant en la mesura de les possibilitats municipals. Hem reclamat a la Generalitat, perquè li pertoca, i continuem reclamant a la Generalitat que faci les inversions que ha de fer, perquè li corresponen com a titular de les escoles.
Nosaltres voldríem una Escola Angeleta Ferrer al centre de la ciutat i amb les millors condicions possibles. Per això estem impulsant l’operació urbanística de Can Fàbregas del paper al carrer Lepanto; per a alliberar el sòl i posar-lo a disposició de la Generalitat, al més aviat possible, perquè construeixi una nova escola al centre de la ciutat. I si no la construeix la Generalitat, que ens la deixi construir, com vam fer amb l’Anxaneta, amb el Montserrat Solà, amb l’Antonio Machado, amb el Maria-Mercè Marçal... Que ens la deixi construir i després que ens la pagui.
Per tant, compartim la preocupació. Treballarem conjuntament amb l’Escola, l’IME i, per suposat, mirarem de tenir l’escola en les millors condicions durant aquest període de transició, fins poder obtenir el somni que és una nova Escola Angeleta Ferrer al centre de la ciutat.


29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES ACCIONS MUNICIPALS PER PREVENIR LA PROPAGACIÓ DE MOSQUITS.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“El passat mes de juliol, el Grup Municipal CiU ja va formular un prec demanant “que els serveis municipals corresponents estableixin un protocol urgent per tal d’actuar de forma que l’aigua embassada als embornals de la ciutat no esdevingui un focus de cria de mosquits i, probablement, també del mosquit tigre”.

En la seva resposta, la Regidora Delegada de Salut assegurava que ja existia una actuació específica de seguiment dels embornals per tal de prevenir la propagació del mosquit tigre que inclou la revisió prèvia i el manteniment en les condicions adequades per tal de no afavorir la cria.

La veritat és que les queixes s’han anat succeint i cada vegada de llocs diferents de la ciutat, sense que ens consti que s’hagi realitzat cap actuació preventiva, és per això que el Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:
Primera.- En que consisteix “l’actuació específica de seguiment dels embornals per tal de prevenir la propagació del mosquit tigre”?

Segona.- Quin és el departament o organisme municipal responsable d’executar-la?

Tercera.- L’actuació específica en qüestió, es fa de forma preventiva o en el cas de queixes dels ciutadans? En el primer cas, amb quina periodicitat?

Quarta.- Quantes queixes, per escrit i telefònicament, s’han rebut per part dels ciutadans per l’existència de mosquits durant aquest estiu? Quina resposta se’ls ha donat? S’han contestat totes?

Cinquena.- Entre les recomanacions fetes als ciutadans en un decret d’alcaldia de 10 de juny, es deia: “En el cas d’elements fixos i objectes que no es puguin retirar, s’hauran de revisar atentament almenys dos cops per setmana i procedir a eliminar qualsevol acumulació d’aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir....
... En el cas concret de les basses o piscines, cal actuar de forma que l’aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquit tigre, procedint amb alguna de les següents actuacions: clorant l’aigua (en el cas de les piscines), ...
Segons això i malgrat no existissin queixes dels veïns, es fàcil deduir que l’aigua embassada als embornals de la ciutat necessita algun tipus de tractament preventiu. Quin es fa des de l’ajuntament de Mataró o d’AMSA?

Sisena.- Durant l’estiu, s’ha realitat algun tipus d’observació i anàlisi de l’aigua embassada als embornals per tal de comprovar si existien larves de mosquit o qualsevol altre insecte?

Setena. – Com s’explica que entre la relació de serveis i organismes municipals encarregats de les accions a realitzar segons el decret abans mencionat no hi hagi l’empresa municipal responsable del manteniment del clavegueram? Si, segons la regidora, existeix un protocol de prevenció que afecta els embornals.”

 

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, explica que a la nostra ciutat hi ha dos tipus d’embornals:
N’hi ha que són no sifònics, a les zones verdes o jardins, privats o públics. En aquest cas s’ha vetllat perquè estiguin nets. Es van repassar tots a l’inici de la temporada de mosquits (quan hi ha calor i humitat). En funció de la seva localització, la periodicitat de neteja era una o altra.
Després, tenim els embornals sifònics que retenen aigua embassada i fan una barrera física per evitar que certes plagues surtin a l’exterior, com poden ser rates o paneroles. Per tant, tenen la seva utilitat.
Per veure quina problemàtica podien tenir aquests embornals sifònics que acumulen aigua, l’any 2009 es va fer, a la zona de risc que es va detectar des del Servei de Salut, un mapa de possible risc de cara al 2010. Es van agafar mostres i es va veure quin tipus d’actuacions es podien fer en aquest tipus d’embornal. En alguns casos es van fer actuacions preventives, que consistien a netejar a fons les parets i el que quedava al fons, que és on els mosquits podien pondre els ous. En altres casos, veure com reaccionaven a productes larvicides, que no són agressius al medi ambient.
Els serveis implicats en això són els serveis municipals, els serveis de Manteniment i també la companyia d’aigües, AAMSA, que dóna recolzament pel que fa al clavegueram, en aquells punts en què els ciutadans ens feien saber que hi havia una incidència. En aquests punts es feia sempre una actuació preventiva, fos el tipus d’embornal que fos.
Respecte a la quarta pregunta, durant els mesos de juliol, agost i setembre s’ha fet un seguiment de les queixes que han arribat, a través de la bústia ciutadana, que inclou també les trucades al 010, així com de les queixes escrites registrades i que ha centralitzat el Servei de Salut Pública. Pel que fa a les queixes fetes a través de la bústia, val a dir que ens en va arribar una durant el mes de juliol i dotze el mes d’agost. Sis d’elles referents a places o jardins, quatre a solars o cases deshabitades i en estat d’abandonament, una d’una piscina, una altra pel mal estat d’unes canalitzacions que podien afavorir l’estancament de l’aigua i una altra que es referia a la presència de mosquits en una zona de parcs i jardins privats.
Pel que fa a les queixes fetes per escrit i entrades per registre, en va arribar una al mes de juliol i sis al mes d’agost. Totes han estat contestades, menys en el cas d’un ciutadà interessat en el tema dels embornals, que està pendent que demà divendres es reuneixi amb el cap de Salut Pública per donar les explicacions de totes les actuacions fetes i de les possibles actuacions que es puguin preveure. Les consultes telefòniques o presencials al propi servei de Salut Pública no es comptabilitzen. Bàsicament plantejaven assessorament en alguna situació concreta. Només una es va derivar voluntàriament cap a la bústia, perquè en quedés constància per escrit, i fer la derivació al servei implicat, perquè fes l’actuació corresponent.
Quant a la pregunta cinquena, unes actuacions es fan des de l’Ajuntament i ja li he especificat, al principi, quin tipus d’actuacions eren.
En resposta a la sisena pregunta, s’ha de dir que sí. Durant el 2009 es va fer observació i durant aquest any s’ha continuat fent. Amb això hem detectat que, a la zona detectada com a zona en risc l’any passat, la situació s’ha mantingut. No troben que hagi anat gaire més amunt, però sí que s’ha vist que s’ha estès a la resta de la ciutat. Segons s’ha comprovat en altres municipis, és l’evolució normal quan s’implementen els mosquits en una zona nova. Durant el primer any hi ha una intensitat, el segon any i el tercer any hi ha un increment i, a partir del tercer, decau per motius diversos. Un, perquè les actuacions reiterades per controlar la plaga han tingut efecte i, dos, perquè la població s’immunitza contra les picades. Aquests dos fets han apaivagat la presència del mosquit Tigre.
Quant a la setena pregunta, li llegiré el punt 9 del mateix Decret que diu, textualment: “Encarregar a tots el serveis, organismes autònoms i empreses públiques municipals que vetllin pel compliment de totes aquestes mesures en els espais públics, equipaments i instal•lacions que gestiona." Evidentment, des de Salut Pública i des dels serveis municipals hi ha col•laboració amb AAMSA en temes de clavegueram.

 


El senyor Joaquim Fernàndez comenta que té la sensació que avui tot és fabulós i que ell té una visió molt negativa. Dec estar pessimista. Amb quina periodicitat es fa no he entès que m’ho digués. He entès que a començaments de temporada es netejava tot, però no he entès si es feia després, durant l’estiu, ni si, quan hi havia queixes, es procedia a fer alguna actuació.
És evident que els sifons serveixen perquè no passin males olors ni alguns animals, però també és evident que és aigua retinguda. Quin producte ha de tirar no seré pas jo qui m’atreveixi a dir-ho, però segur que hi ha coses per anar-hi tirant tot l’estiu. És llàstima que la persona que més s’ha queixat i que és l’única a qui no han contestat, que és la que es va dirigir primer a aquest grup municipal, després sigui una queixa repetida. És cert que és una queixa repetida, no només a Mataró. És un any especialment complicat per aquest tema. Amb el tema dels embornals estem incomplint una cosa que demanem al ciutadà que faci.
Respecte al punt 9 del Decret, jo he donat per fet que els serveis municipals el controlaven però, en el cas concret dels embornals, hi ha una aigua allà retinguda. Si això fos un plat sota un test d’un balcó diríem que això no es pot fer, que aquella aigua és un focus per la cria d’insectes i, especialment, del mosquit.


La senyora Carme Esteban repeteix que els embornals es netegen periòdicament i amb diferent periodicitat. Podem donar-li per escrit la periodicitat de cada tipus.
Aquest estiu ha estat especialment atípic perquè ha plogut molt i perquè hi ha hagut pujades de calor molt fortes. L’estat ideal per a la reproducció del mosquit Tigre és en una quantitat d’aigua d’un got (200 centímetres cúbics). Hi ha més risc en un test que no pas en un embornal, perquè la quantitat d’aigua d’un embornal és superior.
Que una de les persones que vostè comenta, sigui demà quan se li contesta, també és cert que ha tingut diverses trobades, quan s’ha personat al servei de Salut Pública.
Un cop s’acaba el tractament en una zona, es vol fer una contesta perquè, en aquest cas, la persona que s’ha molestat a fer un escrit, tingui també una contesta formal per escrit. I això és el que està pendent de fer.


30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSEGURETAT QUE PATEIXEN ELS VEÏNS DE MOLINS-TORNER.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“Aquest Grup coneix el malestar dels veïns del barri de Molins-Torner, que van adreçar una carta als Mossos d’Esquadra per sol•licitar una major dotació de recursos per la vigilància del barri, com a conseqüència d’un notable increment d’actes delictius que en els últims mesos s’ha traduït en robatoris, o intents de robatori, a persones físiques, cotxes estacionats al carrer, i a vivendes. Els veïns, que adjunten una relació dels fets delictius ocorreguts al barri en els últims mesos, denuncien estar patint aquesta situació de manera continuada des del passat més de març i expressen la sensació que es tracta de delinqüència organitzada.

Un fet que ens han comentat i ens ha sorprès és el cas d’un veí que va patir un intent de robatori mentre treballava al taller de casa seva. Quan va trucar als Mossos d’Esquadra, sembla ser que aquests li van dir que truqués a la Policia Nacional. No sabem si, en cas que això que ens han explicat sigui cert, en aquell moment hi havia algun motiu concret pel qual la policia autonòmica suggerís a aquest ciutadà que truqués a la nacional, però en cas que fos això fos verídic podria interpretar-se com una situació de col•lapse o acumulació de feina per falta de mitjans.

Tampoc el centre de Mataró se n’ha lliurat. Pel que hem sabut, aprofitant que la ciutat ha quedat més buida i amb comerços tancats durant l’agost, també s’han produït robatoris a persones a plena llum del dia. A més, ens han comentat que l’església de Santa Maria ha patit algun intent de robatori de les caixes de les almoines durant aquests últims dies.

Des del PPC no tenim cap intenció de fer alarmisme. Aquest Grup Municipal vol recalcar el seu suport a les forces de seguretat que operen a la ciutat i recolzarà al Govern en qualsevol acció que vagi encaminada a intentar solucionar un problema que considerem real i que no s’atura. Ho constaten els actes que venim denunciant des de fa temps, les denuncies i el malestar que ens han fet arribar molts ciutadans.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Té constància el Govern del malestar que expressen en el seu escrit als Mossos els veïns de Molins-Torner?

2. Quines mesures s’han pres per intentar controlar aquest clar augment d’intents de robatori a les vivendes d’aquesta zona de la ciutat?

3. Pot fer-nos el Govern municipal un balanç sobre l’estat de la seguretat a Mataró a dia d’avui i com ha evolucionat en els últims mesos.

4. Pensa prendre el Govern noves mesures al respecte o descarten prendre qualsevol actuació complementària?

5. Podria dir-nos el Govern quins són els delictes que han augmentat en els últims mesos?”


El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, contesta la primera pregunta dient que no en tenen constància, perquè aquesta veïna va dirigir una carta als Mossos. Quan va arribar la pregunta la vam demanar i ara sí que tenim constància que aquesta veïna es queixa d’un seguit de circumstàncies; 8 episodis succeïts o a punt de succeir en l’àmbit de Molins/Torner/Rocafonda, al llarg del mig any que hi ha del març a l’agost.
En resposta a la segona pregunta, no voldria minimitzar el fet que hi hagi una persona gran que se senti angoixada. Això no vol dir que hi hagi un increment de robatoris. En l’àmbit de Molins, podríem parlar que és un tros de barri molt tranquil. Que sigui un àmbit molt tranquil ha fet que, quan hi ha hagut aquests episodis, les persones, algunes d’elles grans, ho hagin patit doblement.
Vam fer un balanç a l’última Junta Local de Seguretat, al mes de juliol, i vam donar informació a la comissió informativa, als grups municipals, i vam fer una nota de premsa.
El balanç que es va presentar el 19 de juliol deia que el nombre total de delictes ha experimentat una davallada del 3,3% respecte al mateix període de l’any 2009. El robatori amb violència o intimidació va pujar un 3,86%, el robatori pur de vehicles va pujar un 1,64%. Els delictes contra el patrimoni van baixar un 5,65%, els delictes de robatori a l’interior de vehicles van baixar un 7,17%, de furt van baixar un 18,61% i de robatori amb força van baixar un 3,26%.
Continuarem realitzant les vigilàncies i es faran els dispositius necessaris entre nosaltres, Mossos d’Esquadra i, en l’àmbit que li pertoca, la Policia Nacional. Aquest episodi que esmenten en el preàmbul és poc creïble.
Aquests episodis que hem tingut, que estan a la baixa, i que vostè diu que en període estival de l’agost hi ha un augment, dir que en aquests moments no disposem de totes les dades, perquè són propietat dels Mossos d’Esquadra, i de la resta de cossos i forces de seguretat que operen a la ciutat i que, per tant, fins que no fem la propera Junta Local de Seguretat no podrem tenir aquestes dades. La percepció que nosaltres tenim és que no hi ha un increment.


El senyor Pau Mojedano comenta que no és que es capfiqui a dir-li que han pujat els delictes. Vam rebre aquesta queixa d’una veïna. Jo em vaig traslladar a parlar amb algunes persones del barri i em van dir que ells tenien la convicció que en aquestes setmanes s’havia incrementat el nombre de delictes al barri. Pel que em diu, entenc que no s’ha produït un increment de mesures d’augment de la vigilància, és així?


El senyor Francesc Melero explica que el que ell ha intentat dir és que hi ha hagut un cicle en el qual hi ha hagut un increment de delictes a la ciutat i al país i que ells no han ocultat mai res. El coneixement de tots aquests fets són els que ens permeten poder prendre les mesures adequades. Aquest nivell d’atenció que hem tingut i que ens ha permès aquesta reducció de delictes, és el que volem continuar tenint.


31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RETIRADA DE LES TANQUES PUBLICITÀRIES DEL “PLAN E”.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, accepta que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSTAL•LACIÓ D’UN CENTRE DE MENORS A PLA D’EN BOET.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“El passat dia vuit de juliol el servei de Llicències d’Activitats de l’Ajuntament va enviar una carta a la comunitat de veïns del carrer Castaños número 120 on comunicava la sol•licitud d’una llicència demanada pel Centre de Formació i Prevenció per l’exercici d’una activitat de centre residencial d’acció educativa, és a dir: un centre de menors, de 22 places i destinat a nens de 4 a 14 anys.

Pel que hem pogut saber no es dóna opció a que els veïns hi diguin la seva. L’Ajuntament els diu que si no hi ha cap fet que contradigui la normativa, la sol•licitud de llicència tirarà endavant. Evidentment l’assumpte crea una alarma social considerable i la mobilització dels veïns, que argumenten que, com passa al barri de l’Havana, pugui incrementar-se el risc de delinqüència, malgrat es digui que els joves no són conflictius, sinó que provenen de famílies desestructurades.

Aquest Grup Municipal no dubta de la idoneïtat d’aquest tipus de centres i, per suposat, creiem que s’ha d’ajudar aquests joves en la seva formació i en la seva incorporació, en les millors condicions, a la societat, però opinem que no s’ha gestionat aquest tema de la manera correcta.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Per què, un cop més, el Govern Municipal actua amb una política de “fets consumats” sense haver informat prèviament els veïns?

2. Ha valorat suficientment el Govern la idoneïtat d’instal•lar aquest centre a Pla d’en Boet, i si hi ha algun estudi fet al respecte?

3. Quines conclusions va treure les representants del Govern que es van reunir amb els veïns els dies 2 i 9 d’agost?

4. Si finalment es decideix obrir aquest centre, ha pensat el Govern quines mesures compensatòries i de prevenció tirarà endavant per evitar possibles problemes?”

 


A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Antonio Vilà, Director de Càritas Interparroquial de Mataró, qui explica quins són els objectius de l'organització que representa i de què s'encarrega. A Mataró, les iniciatives socials sense afany de lucre són prou conegudes i representatives en relació amb les seves tasques d’ajuda als col•lectius més necessitats: gent gran, discapacitats, infants, etc. I, a continuació, passa a enumerar les tasques que du a terme el Centre de Formació i Prevenció i la seva importància en el teixit social de Mataró.


La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, agraeix tots els senyors i senyores de la premsa que hagin tractat un tema com aquest amb seriositat i rigor, sense prendre partit i mantenint l’objectivitat. Han donat veu a totes les parts implicades, han facilitat informació, han entès els veïns, han parlat amb els responsables del centre i la parròquia, també amb els responsables del Govern i amb el PP. Han fet la seva feina amb objectivitat. Sr. Mojedano, li hagués demanat a vostè el mateix seny que ha tingut la premsa, donada la seva posició com a regidor i com a persona que un dia vol optar a governar la ciutat.
Abans de tot, vull fer uns aclariments de situacions i d’afirmacions que s’han fet en diferents mitjans, algunes d’elles promogudes pel seu partit:
El Centre de Formació i Prevenció, com a entitat privada, té el dret a instal•lar-se on consideri sempre que cumpleixi la legalitat vigent. Per tant, està obligat a seguir uns tràmits com qualsevol altre veí, empresa, entitat, etc. És una entitat sense ànim de lucre, cosa que vol dir que els guanys, si n’hi ha (cosa que dubto), han de revertir sobre la pròpia entitat i no a la butxaca de ningú.
Tenen experiència demostrada i solvència a la nostra ciutat en l’àmbit d’infància fa més de 27 anys, al meu barri, Cerdanyola. I sempre que se’ls ha trucat per qualsevol qüestió, estiguin a Mataró o a Galícia, m’han agafat el telèfon. Sempre se’ls troba.
Quan s’ha afirmat que evitar el desamparament és l’objectiu d’entitats del tercer sector —acabem d’escoltar el Sr. Antoni Vilà— potser algun ciutadà digui: “Això del tercer sector què és?” Però ell ha donat moltes dades de com atenen la gent, quins perfils tenen aquestes persones, i no anant més lluny de la nostra ciutat, tenim dintre del tercer sector Creu Roja, que treballa en àmbits molt diversos, amb persones sense sostre, amb banc d'aliments, situacions d'emergència aquí i fora; tenim Càrites, vinculada a l'àmbit parroquial i que treballa molt seriosament i més amb la crisi que tenim a sobre. La Fundació Sant Joaquim, responsable del menjador social del nostre municipi, que ha vist incrementada en més d'un 60% les persones que hi assisteixen. La Fundació Maresme, el GIMM, Alzheimer, posant serveis per als malats, els discapacitats, etc., sense guanys, revertint els possibles guanys en les mateixes entitats.
S’ha parlat de requalificació urbanística del Mas Sant Jordi o de la Nova Parròquia, però ja s’ha informat que ni l’un ni l’altre s’ha de requalificar, ni està pendent de cap requalificació. No necessita cap canvi de tipus urbanístic perquè es pugui desenvolupar cap de les dues activitats. En tot cas, s’han entès amb la parròquia per a arribar a un lloguer per sota del preu de mercat, perquè és una entitat sense lucre, i la parròquia ha entès que hi havia una necessitat a cobrir dintre del projecte social que desenvolupa la mateixa, i, a més, ha informat que aquests guanys (“lloguer”) servirien per reparar situacions d’humitats i adequació dels locals, d’accessibilitat, etc., dels que ells sí que utilitzen.
Atendre els menors dins de l’entorn familiar i no en institucions tan de bo es pogués fer això. Els menors que acudeixen a aquests centres és perquè no poden estar en l’entorn familiar, no tenen família extensa o no en tenen de cap mena i, a més, l’acolliment familiar pot trigar d’un a dos anys a realitzar-se.
Respecte a la comunicació amb els veïns, jo li pregunto: Com se’n van assabentar si no és perquè l’Ajuntament els va notificar que s’havien iniciat els tràmits per a una activitat en aquell lloc?
Tot seguit passo a contestar les preguntes:
Respecte a la primera pregunta, informar-los que el Centre de Formació i Prevenció és una entitat privada que va veure la necessitat, per diferents motius, de buscar un nou emplaçament i, per tant, això va fer. Tenia previst de fer informació amb els veïns, però l'entitat, que és la responsable d'iniciar tots els tràmits i dur a terme el procediment administratiu, desconeixia que, un cop s'entra la llicència, es comunica directament als veïns. Per això no ho va fer. L'Ajuntament el que va fer va ser comunicar-ho als veïns perquè tinguessin informació de primera mà. A més, quan hi ha hagut reunions i les que hi pugui haver en un futur, sempre s’ha comptat amb la veu dels veïns.
En resposta a la segona pregunta, jo li preguntaria a vostè si és que hi ha barris més idonis que altres per a instal•lar-hi aquest tipus de centres? En tot cas, tal com deia, la Llei d’Infància que el Parlament català va aprovar al mes de maig per unanimitat de tots els grups diu exactament quines són les competències i obligacions dels locals en el tema de promoure i prevenir les situacions d’infància en risc i on s’han d’ubicar aquests llocs, i diu específicament que han de ser centres residencials, que són un dret subjectiu del menor, oberts, integrats en un barri o en una comunitat, i s’han d’organitzar sempre en unitats petites que permetin un tracte afectiu i una quotidianitat personalitzada. En aquest sentit, el barri de Pla d'en Boet, com qualsevol altre barri de la ciutat, reuneix les condicions necessàries. El 2009 l’equip d’atenció a la infància municipal, que depèn de la Direcció General de la Generalitat, ha atès 171 menors i hi ha hagut un increment del 25% respecte de l’any anterior.
Pel que fa a la quarta pregunta, l’Ajuntament vetllarà per fer complir la normativa per a aquest tipus d’equipaments, a fi de desenvolupar l’activitat que es pugui amb garanties. Evidentment, participar, promoure i vetllar perquè hi hagi una comissió que tracti tots aquests temes amb presència de totes les parts interessades, per resoldre i informar de primera mà tot el que pugui esdevenir.

 

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, passa a respondre la tercera pregunta, perquè va ser ella qui va assistir a les reunions que hi va haver el dia 2, el dia 3 i el dia 9.
Veig que és difícil treure unes conclusions. Com molt bé deia la regidora Esteban, els veïns s'assabenten de l’inici dels tràmits de llicència d’activitat perquè nosaltres enviem aquesta informació, com es fa sempre en els veïns interessats contigus. Quan reben aquesta informació no és veritat que no puguin fer-hi res, perquè van fer al•legacions, tant les comunitats de veïns com l’associació de veïns. Nosaltres ja hem respost a aquestes al•legacions, i és per això que s’inicia el tràmit d’exposició pública. I, a partir d’aquí, arran de les al•legacions i d’uns certs aldarulls, convoco les comunitats contigües on en teoria hauria d’anar aquest centre. De moment, és una voluntat d’una entitat privada de traslladar un centre, i, per tant, nosaltres, si compleix la legalitat i els reglaments, hem de donar la llicència d'activitat.
Ens reunim amb les comunitats per a explicar-los com està el tràmit administratiu i també quin tipus de centre es pensava traslladar allà. Vam quedar una mica més tranquils del que havien entrat, però deien que passat l’estiu continuarien demanant informació.
Va haver-hi una reunió el dia 3 amb l’associació de veïns del mateix talant que la reunió amb els veïns. I el dia 9 hi va haver una reunió més àmplia, amb una quarentena de veïns, per escoltar el que havia de dir el Centre, quin era el projecte educatiu que hi havia al darrere, quin tipus de nens hi assistirien... Va venir el Jaume Clopés, com a director del Centre (que en aquests moments està al Mas St. Jordi), i penso que va fer una intervenció molt assenyada, molt aclaridora i pedagògica; va venir també el mossèn de la parròquia, qui va fer una intervenció molt interessant explicant perquè la parròquia vol acullir aquest Centre, i crec que la gran majoria de veïns que hi van assistir van marxar tranquils. És cert que hi haurà algunes persones que segueixen tenint les seves idees sobre aquesta situació, però crec que en general a la reunió es va aclarir molt quin tipus de Centre es vol traslladar i els seus objectius. El cas és que des d’aleshores, al mes d’agost, hi ha hagut certa tranquil•litat.

 

El senyor Pau Mojedano agraeix les explicacions que li han donat les dues regidores. La intervenció del Sr. Vilà, tot i la bona voluntat, té només una certa relació amb la nostra pregunta. A la Sra. Esteban l’he notada una mica confusa. No sé si m’estava contestant a mi o a alguns veïns. No és el mateix. Això és un grup municipal que s’interessa per una puntual situació de malestar d’alguns veïns. És veritat que els hem escoltat, però també és cert que nosaltres no hem subscrit el seu comunicat.
D’entrada, hi ha un problema que la pròpia Associació de Veïns denuncia. Igual que, quan es tracta d’obrir un prostíbul, ho despatxen com si fos un comerç qualsevol, en aquest cas ha estat el mateix. No estem parlant que s’hagi de produir un augment de la delinqüència o el trencament de la convivència. Estem parlant que es sabia que podia generar-se una certa alarma social. Per què es comunica només a un bloc de veïns i, a través d’un tècnic d’aquest Ajuntament? L’Associació de Veïns de Pla d’en Boet signa: “Denunciar, una vegada més, al Govern municipal, per la manca d’informació i comunicació”. És això el que estem denunciant nosaltres. Nosaltres no posem en qüestió la idoneïtat d’aquests centres. L’atenció a la infància amb situació de risc psicosocial requereix les millors condicions possibles. I aquest grup municipal posa en qüestió la seva gestió, que ha originat, en gran part, tot aquest enrenou per l’ocultisme i no comunicar les coses com les han de comunicar. I no ho diem només nosaltres. El que diem és que no s’ha fet de manera correcta, que això pot donar peu a exageracions i manipulacions. Tenim tot el dret del món a opinar sobre si creiem que aquesta ubicació és la millor. Nosaltres creiem que no. I vostè em pot preguntar si jo ho hauria col•locat en un altre barri. Doncs miri, jo no estic governant la ciutat, ho està fent vostè. Jo no tinc la responsabilitat de governar.
L’únic que els demanàvem era un compromís que, si es produïa alguna cosa, es prendrien les mesures adequades des del Govern municipal.
Això no té res a veure amb el discurs que vostè m’ha fet.
Tenim dret a pensar diferent a vostès sobre la manera de gestionar les coses de la qual es queixa tothom, no només els veïns. No han gestionat bé aquesta qüestió i això ha originat que algunes coses s’hagin exagerat. Probablement, si vostès ho haguessin fet d’una altra manera això no hauria passat. Ja comença a ser costum que les coses les faci d’aquesta manera.


La senyora Carme Esteban puntualitza que té entès que el Sr. Mojedano es va oferir als veïns a fer-los arribar les notes de premsa. Per tant, vostè en persona ha fet de cap de premsa dels veïns amb una nota que faltava a la realitat. Si vostè és responsable, una de les coses que podia haver fet era matisar allò del que vostè, com a regidor, sí que en té coneixement.
Vostè diu que no hem encertat el moment de dir-ho, però vostè no ha encertat la forma de fer-ho. Vostè ha volgut carregar contra l’Ajuntament però, en realitat, ha carregat contra les entitats del tercer sector i contra la infància i no ha fet una cosa sensata com mitjançar entre els veïns.
Li demano a vostè, molt seriosament, que decideixi d’una vegada del costat de qui està. Està a favor o en contra del que va votar el seu partit al Parlament català? Dóna recolzament a la Llei d’Infància, o no? Si hi dóna recolzament, té l’obligació d’actuar i, per tant, facilitar que els recursos i els serveis residencials i aquells que necessiti la infància s’implementin al territori. Està a favor de la necessitat de protegir els menors? S’han de tenir les cobertures per poder atendre’ls. Els professionals del sector, els metges, els mestres i educadors i els treballadors socials que detecten situacions de risc senten impotència perquè no tenen el recurs adequat per aquest menor i han de fer contenció a casa, moltes vegades amb el maltractador. Està a favor de treballar per la cohesió i el diàleg o per enfrontar? Perquè sembla que en aquest cas vostè ha promogut l’enfrontament amb els veïns. Està per cobrir les necessitats de posar més serveis a qualsevol lloc de la ciutat? O vostè pensa que aquest punt de trobada no aixecarà reticències als veïns que el tinguin al costat? Evidentment que sí. Per a qualsevol servei que s’ha posat al territori, des del temps que porto de legislatura, faig un mínim de 6 reunions amb veïns, explicant el que hi havia.


El senyor Pau Mojedano manifesta que no pot lluitar contra la capacitat de la Sra. Esteban de manipular aquest debat. Vostè em parla de coses que no tenen res a veure amb el que estem parlant. Clar que estic d’acord amb el posicionament del meu partit! Però això què té a veure amb el que estem dient? Em demana que em posicioni i jo ja li he dit: no m’agrada la seva manera de gestionar. Repeteixo, l’Associació de Veïns denuncia, una vegada més, al Govern municipal per la manca d’informació, els demana que, d’una vegada per totes, realitzin una tasca d’informació als veïns i demanen l’obertura d’un espai de diàleg. Nosaltres demanem el mateix que demanen els veïns.
La ubicació no em sembla la millor. Tot i això, diem que si l’han d’obrir allà, si hi ha qualsevol problema, suposem que vostès es comprometran a solucionar-lo. Això és el que ha dit aquest grup municipal, res més que això. Tot el demés és manipular el debat i crear una cerimònia de la confusió que pretén amagar la seva mala gestió en aquest assumpte, de la que parla l’Associació de Veïns.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, lamenta que el Sr. Mojedano no hagi fet una proposta de resolució en lloc d’una pregunta, perquè ara se sabria exactament què pensa. Perquè després d’aquesta llarga intervenció ens ha fet una cortina de fum, un anar i venir, un amagar-se de les coses que vostè ha fet i ha dit tots aquests dies. Perquè nosaltres llegim els diaris i no hem vist que vostès hagin desmentit el que han dit els diaris.
Estem parlant del trasllat d’un centre de menors que tractarà nens de 4 a 14 anys, ni tan sols de la creació. No és un reformatori, com s’ha dit. No dic que ho hagi dit vostè. Vostè ha tingut la gosadia de comparar aquest tema amb el dels prostíbuls. És un centre existent a la ciutat des de fa 27 anys, primer al carrer Tarragona i després a l’actual situació del Mas Sant Jordi. Per tant, estem parlant d’un servei que funciona a la ciutat i que vol créixer, i que necessita un emplaçament nou i deferent. Quina alarma social havia de generar en aquesta ciutat, si no és per uns interessos molt concrets que vostè i jo sabem? Aquest nens no han comès cap delicte. Únicament estan en una situació de desemparament i desatesos. Hi ha entitats que se’n preocupen, conjuntament amb l’Administració Pública.
Vostè ha subscrit una nota de premsa i, per tant, s’ha fet corresponsable del que diu aquesta nota de premsa. Aquesta nota de premsa diu, exactament, el següent:
“En primer lugar, porque pensamos que se fomenta indiscriminadamente un modelo de reparto de los menores con problemas, en centros gestionados por asociaciones o entidades privadas con finalidad de lucro, creando una red de intereses poco propicios a la solución de los problemas de estos (el fin del problema implica el fin del negocio).”
Això ho ha subscrit vostè. Vostè és qui deu una explicació a tot el tercer sector de la ciutat, a tota aquesta gent, com el Sr. Vilà i com tantes altres entitats de la ciutat, que treballen sense cap finalitat de lucre perquè creuen que val la pena treballar pel bé comunitari. Vostè pot recolzar-se amb la carta de l’Associació de Veïns. Escolti’m, el trasllat d’un centre de menors requereix una llicència d’activitats, que la demana el promotor a l’Administració Pública. L’Administració Pública té l’obligació, perquè així ho determina la llei, de fer dues coses: en primer lloc, tramitar-la immediatament i comunicar-ho als veïns que en poden estar afectats. No és veritat el que diu vostè a la seva pregunta quan parla d’una política de fets consumats, que no es dóna opció als veïns perquè hi diguin la seva. S’obre el període d’al•legacions, precisament, perquè els veïns hi puguin dir la seva. Poden demanar les explicacions que convingui, poden fer al•legacions, demanar a l’Ajuntament i a les entitats promotores (el Centre de Formació i Prevenció i a la Parròquia Mare de Déu de Montserrat) les reunions que faci falta. És en aquest període que s’ha de fer això. On és la sensibilitat social? On és el compromís? On són aquelles coses que cal tenir per fer política? Tot això, Sr. Mojedano, vostè ho ha llençat pel forat de l’aigüera, per quatre vots dels veïns disconformes. Vostè s’ha fet un flac favor personal, ha fet un flac favor al seu partit i ha fet un flac favor als infants que estaran acollits al Mas Sant Jordi. Ja sé que vostè no ha promogut la revolta, en tot cas, vostè n’ha donat difusió. També els altres grups municipals han parlat amb els veïns i han intentat explicar-los que no era un reformatori, que és un centre amb unes garanties i que anessin a preguntar als veïns del Mas Sant Jordi. Quines problemàtiques ha tingut aquests 27 anys el Mas Sant Jordi? Era una oportunitat de fer pedagogia, això que de vagades els ciutadans demanen als polítics, allò amb què els polítics ens omplim la boca, sobretot a les nits electorals: “Hem de fer més pedagogia per evitar l’abstenció”.
Segurament en alguna cosa ens hem equivocat. Però es queda en el primer paràgraf de la carta de l’Associació de Veïns, que qüestiono. Quedi’s també amb el cinquè punt: “Lamentem profundament les informacions errònies i partidistes, així com els rumors infundats que circulen pel barri i les desqualificacions personals realitzades des de la manca de respecte envers la diversitat d’opinions”. Estem davant d’un tema en el que s’imposa, per damunt de tot, la responsabilitat política i, per damunt d’aquesta, l’ètica personal dels 27 regidors que estem avui en aquesta sala. Entenc l’enuig de la regidora. Em sembla que som molts en aquesta sala, i no únicament del Govern, que estem en una situació de disconformitat i de profunda decepció.


El senyor Pau Mojedano lamenta que el Sr. Alcalde intenti amagar les seves deficiències en la gestió política de la ciutat tocant qüestions internes d’una altra força política. Això, no només dista molt de ser honorable, sinó que és miserable. Espero que sigui la darrera vegada que vostè entra en aquest terreny tan perillós i indigne de la seva qualitat d’Alcalde.
Caldria que vostè analitzés quins són els favors que ha fet a Mataró els darrers anys, probablement, no amb mala voluntat.
Jo no subscric el contingut de la nota de premsa que van fer els veïns. Una altra cosa és que a mi se’m demanés el favor, de manera explícita, que la fes arribar als mitjans en nom de les persones amb les que em vaig entrevistar, sense subscriure-ho en cap moment. I això queda perfectament clar en l’escrit que va acompanyar la nota en els mitjans de comunicació.
Quant als problemes que s’han originat que, fins i tot, han arribat a interrompre algun acte a la Parròquia, jo ho lamento. Però, en gran part, és responsabilitat seva. Jo no he comparat aquest tipus de centres amb un prostíbul. Això és indigne que ho digui vostè perquè no ha estat així. He dit que la seva gestió, malauradament, és actuar amb secretisme. La prova és que això es va comunicar només al bloc del costat quan s’havia d’haver comunicat a una part important del barri que podia estar afectada o sentir-se alarmada, probablement, sense motiu.
No manipulin les coses. És la darrera vegada, Sr. Alcalde, que li aguanto segons quins comentaris, perquè crec que són indignes i falten a tot tipus de cortesia política, per la seva gravetat i per la seva mala intenció.

 

El Sr. Alcalde recorda que ha hagut de suportar comentaris publicats pel Sr. Mojedano sobre la seva fe religiosa. Imagini’s si li aguanto comentaris. Senyors regidors, els demano que llegeixin l’últim o el penúltim butlletí municipal. Està escrit. Fins i tot el que ha escrit ho nega.
He volgut fer referència al seu partit polític, precisament, per respecte al seu partit polític, perquè entenc que aquesta és una qüestió personal seva i no voldria esquitxar el PP.
Vostè diu que no subscriu el que diu la nota de premsa, que el que ha fet és, únicament, repartir-la. Què passa, que els mitjans de comunicació de Mataró no tenen correu electrònic on els veïns poden enviar des de qualsevol ordinador els textos? Necessiten un partit polític per fer això? És que ningú sap on està el Tot Mataró, el Cap Gros o El Punt? Ningú sap on són la televisió o la ràdio, que estan al mateix barri? Vostè es va voler apuntar un “tanto” davant dels veïns per un grapat de vots.
Vostè ha comparat els prostíbuls amb un centre de menors. Ha dit que s’havia fet igual de malament. Estem parlant d’un centre de menors. Amb quin estigma inicial s’havia de sortir en aquesta tramitació? Si es tracta d’un prostíbul entenc l’alarma social, amb unes instal•lacions que ningú vol prop de casa seva, però en un centre de menors, quin és l’estigma perquè hagi de tenir un tracte diferenciat d’un altre establiment públic? Quin és l’estigma? Que són menors? Que són de famílies desateses? Si haguéssim hagut de posar una escola bressol, també haguéssim hagut d’obrir un període d’informació pública, al marge del que determina la llei? No, eh que no? Vostè ha jugat a l’estigmatització d’aquest espai. És vostè qui diu a la premsa, aquests dies, que si s’acaba instal•lant, perquè no queda més remei, que l’Ajuntament o la Generalitat hi posi guardes de seguretat privats i que hi posin càmeres de seguretat. Ho diu vostè i està publicat als mitjans de comunicació.
Aquí vostè, Sr. Mojedano, no ha estat a l’alçada. Repassi els seus apunts d’ètica.


33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA FESTA DEL PLA JOVE.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“El passat dissabte, 3 de juliol, va tenir lloc, a la pista poliesportiva del Casal, la Festa del Pla Jove.

Sabem, per les explicacions que ens va donar la regidora en la comissió informativa de Serveis Personals, que l’objectiu que es pretenia assolir era la promoció del Pla Jove x Mataró 2009-2012 i que el pressupost oscil•lava al voltant dels 2.000 euros.

Atès que durant el temps en què el representant del nostre grup al Consell de Joventut va estar present a la festa no hi va haver més de 20 persones, voldríem conèixer amb més detall algunes de les qüestions relacionades amb la mateixa. Per això, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Com valora, el govern, l’escassa assistència de joves?

Segona.- Quina és la relació detallada de despeses?

Tercera.- Va comptar amb alguna subvenció? En cas afirmatiu, quina o quines?

Quarta.- Qui va produir el vídeo que es va projectar durant la festa? Com es va escollir?

Cinquena.- Creu, el govern, que va servir per promocionar el Pla Jove? Considera que el resultat justifica la despesa generada?”

 

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, passa a contestar les preguntes:
En referència a la primera pregunta, comentar-li que el Govern, i, en concret, la regidoria de Joventut valora positivament l’assistència d’aproximadament 60 joves a aquest primer acte de presentació del Pla Jove. Dic primer acte, perquè aquesta campanya de difusió del Pla no ha finalitzat, encara manquen altres espais on comunicar el contingut del Pla, com ara als instituts. Tenim la dinamitzadora que aquest curs serà l’encarregada de donar a conèixer, a tots els joves que formen part dels instituts, què és el Pla Jove i què contempla. Recordem també que un número elevat de joves, en aquest cas, delegats de la ESO i el Batxillerat ja coneixen el Pla, perquè han participat en el seu procés d’elaboració. Per tant, no és desconegut per tothom.
D’altra banda, als espais joves també es fa aquesta difusió a través de les activitats ordinàries que tenen aquests espais (al voltant de 40, 50 joves diàriament). A més, també han participat en tot el procés d’elaboració.
També tenim el que és el Punt d’Informació Juvenil que dóna atenció personalitzada als joves, aquí també s’informa de tots els serveis municipals que tenim adreçats als joves. Per tant, aquí també se'ls informa del Pla.
Finalment, cal recordar que es va editar un díptic que es va enviar a totes les entitats juvenils i, a més, tenim penjat el document, és a dir, el Pla, al web municipal. Per tant, la difusió s’ha fet i es continuarà fent.
En resposta a la segona pregunta, val a dir que tot ha pujat a 2.600 euros. Han estat 1.000 unitats de programes de mà (118 euros), el díptic del Pla Jove (16 euros), una pancarta que vam posar al balcó que podem continuar utilitzant (250 euros), unes xapes que vam encarregar (36 euros), un bàner (gratis), dos displays que també continuarem fent servir (150 euros), els cartells per a equipaments (cap cost), els cartells extres que vam fer per fer-ne més difusió (318 euros), la distribució de cartells (325 euros) i el que suposa cobrir els costos d'aquelles entitats que han participat a la festa del Pla, que han estat el DJ i el grup Saw-How, que van costar 180 euros; el vídeo del Pla Jove, que va costar 177 euros; els esprais per als grafits, que van costar 259 euros i una despesa extraordinària d’última hora, perquè no vam poder disposar de tarima, de 684 euros.
Pel que fa a la tercera pregunta, totes les subvencions que rebem al Servei de Joventut d’altres administraciones van dirigides a l’impuls, a la difusió i a la realització de les activitats que contempla el Pla. Del 2009, li diré que de la Secretaria General de Joventut hem rebut uns 3.000 euros; de la Diputació de Barcelona, 35.000 euros; i hem rebut una subvenció extraordinària de 4.500 euros per a la redacció del Pla per part de la Diputació de Barcelona també.
Qui va produir el vídeo que es va projectar i com es va escollir? Tal com li vaig comentar a la comissió informativa corresponent, aquest vídeo ha estat realitzat pels joves .TV que actualment porten el nostre projecte de ràdio i TDT, que són els encarregats de fer aquest programa. Això es va fer per encàrrec de la comissió d’organització que vam crear dins del Consell de Joventut, amb l'aprovació dels representats que hi havia en aquella sessió.
Finalment, el Govern creu que l'acció sí que justifica la despesa generada.

 

El senyor Francesc Masriera creu que no és raonable gastar gairebé 3.000 euros per a una festa amb una assistència d'una seixantena de persones, de les quals la gran majoria ja tenien coneixement de l'existència del Pla Jove.
Entenc que a l’hora de contestar les preguntes, vostè ha disfressat la realitat. No ha de ser fàcil venir aquí i reconèixer que la festa ha estat un fracàs, però aquesta és la realitat.
Avui dia, malgrat haver gastat gairebé 3.000 euros, vostè ha d’estar convençuda en el seu interior que el Pla Jove continua sent un perfecte desconegut per a la majoria dels ciutadans joves de Mataró.


La senyora Ana Barrera contesta que ella va estar present a la festa des de les 5 de la tarda fins a les 11 de la nit. Vaig poder saludar a 10 representants de 10 entitats del Consell de Joventut i al seu representant no el vaig veure. Aleshores, no sé quina certesa té vostè a l'hora de parlar. Sí que a vostè el vaig veure, però a la porta, i no es va dignar ni a entrar, ni vostè ni cap representant del seu grup municipal, malgrat estar-hi convidats.
És molt fàcil arribar aquí, seure i criticar la feina dels altres, però després no assistir-hi. Ho han demostrat en aquesta festa, en tot el procés d'elaboració del Pla Jove i ho han estat demostrant al llarg de tot el mandat. Cap proposta i només crítiques.
Només dir-li una cosa: vostè diu que només hi van anar 20 persones i ara li deixaré aquesta fotografia on se’n veuen 56 més els que no s’hi van voler posar.


El senyor Francesc Masriera replica que, parlant de fotos, nosaltres també en vam fer. I si vol els hi puc fer arribar.


El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, constata que és molt fàcil fer una foto on no hi surti gent, el difícil és fer-ne una on hi surti molta gent.


El senyor Francesc Masriera afegeix que tant si hi havia 20 persones com 56, gairebé 3.000 euros són massa diners per a una festa d’aquesta mena, on la majoria de la gent ja coneixia el Pla Jove. A l'hora de gastar recursos públics hem de procurar que el resultat sigui efectiu. I en aquest cas estic segur que està convençut que no ho ha estat.

El senyor alcalde demanarà a la regidora el llistat de despeses i quines d'aquestes són inventariables.

 

34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS PROBLEMES QUE PATEIXEN ELS USUARIS DEL PÀRQUING DE LA PLAÇA OCCITÀNIA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“Alguns usuaris i membres de la Comunitat de Propietaris del Pàrquing de la Plaça Occitània de la nostra ciutat ens han fet arribar a nosaltres, i també ens consta que a la Societat Municipal de Gestió Integral del Trànsit (GINTRA), un escrit entrat al Registre Municipal amb data del 15/06/2010 sobre l’esmentat aparcament, que detalla una sèrie de problemes:

• Mal funcionament de l’ascensor d’accés al pàrquing.
• Goteres a l’interior del pàrquing.
• Cisterna oberta a una de les plantes sense pany a la porta, i per tant de lliure accés, amb la perillositat que això comporta.
• Problemes a la sortida del pàrquing per un aparcament de motocicletes que obliga a fer maniobres perilloses.
• Robatoris als vehicles a l’interior del pàrquing.
• Brutícia de tota mena a l’escala d’accés a l’aparcament.
• Manca de comunicació i obscurantisme per part de l’empresa administradora, que no els lliura els estats de comptes i que es desentén dels problemes anteriorment citats.

Els usuaris que s’han posat en contacte amb nosaltres ens han informat que s’han adreçat als Serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró els quals els han notificat que no tenen constància que l’obra hagi estat finalitzada o que s’hagin fet les gestions oportunes perquè es doni per acabada.

Davant de tota aquesta problemàtica i del fet que les molèsties s’allarguen en el temps, ens resulta estranya i sorprenent aquesta situació.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Quin paper juguen en la gestió d’aquest aparcament tant l’Empresa Municipal Gintra com l’empresa Administradora del pàrquing de la Plaça Occitània?

2. És cert que aquesta obra no consta com a finalitzada als Serveis d’Urbanisme Municipal?

3. Qui ha de resoldre els problemes que segons ens han fet arribar els usuaris de l’aparcament pateixen?”

 

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, comença recordant que per a aquest aparcament va sortir a concessió administrativa tant la construcció com la gestió del mateix, per tant, l’empresa administradora, que és Immobles Fenix 92 SL, és també l’empresa adjudicatària del concurs per a la construcció i explotació de l’aparcament.
La funció de Gintra és vetllar per la correcta prestació del servei, seguint les prescripcions adoptades al plec de condicions que va regir el concurs.
Quant a la segona pregunta, val a dir que el certificat final d’obra de l’aparcament i de la plaça amb l’empresa constructora en superfície data del 15 d’octubre del 2007, l’aparcament disposa de llicència ambiental municipal del novembre del 2007, condicionada pel certificat favorable d’una entitat d’inspecció i control. L’expedient figura al certificat final d’obra per part de la direcció de les obres, d’octubre de 2007, i el certificat final per l’activitat per part del Col•legi d’Enginyers Industrials de juliol del 2007. La inspecció d’activitats del juliol del 2008 esdevé desfavorable amb un seguit de discrepàncies i ara s’està intentant solucionar-les per a la correcta adequació (el Servei de Llicències d’Activitats abans de l’estiu va presentar un requeriment a l’empresa per aquest motiu).
Pel que fa a la tercera pregunta, tal com dèiem, els responsables de la conservació i manteniment de l’aparcament són els titulars de la concessió i els titulars de les places d’aparcament segons el que disposa la clàusula 35a del plec de condicions que va regir el concurs i que diu literalment: "La conservació i manteniment de les construccions i instal•lacions de l’aparcament, contemplada en el pla de manteniment i seguretat del projecte, així com el seu funcionament, neteja i higiene aniran a càrrec del concessionari i dels titulars de les parts indivises transmeses, les quals hauran de fer a les seves expenses les reparacions i treballs necessaris". Aquesta és la situació.
No obstant això, Gintra ha comunicat a l’administrador de l’aparcament les deficiències detectades per aquest usuari i ha requerit que adopti les mesures oportunes per posar fi a les mateixes. Vetllarem perquè així sigui.
Associat a això també hi ha una reixa de ventilació que en el seu moment va patir un esbombament. Manteniment, la part que li tocava com a responsable de la superfície superior, va fer la correcta adequació. S’han fet els requeriments, sense que hagin estat atesos per part de l’empresa constructora, no com a administradora, sinó com a constructora, i, com que és un tema de construcció i garantia, actuarem des de Manteniment amb càrrec a la fiança dipositada.

 

El senyor José Manuel López es mostra satisfet per la resposta del Sr. Melero. M’atreviria a demanar-li que, encara que sigui per e-mail, m'informi de si aquestes deficiències detectades tenen una data de caducitat per a estar arreglades.

 

El senyor Francesc Melero aclareix que les deficiències s’haurien de resoldre tan aviat com sigui possible, atenent la voluntat que ha de posar un administrador en fer la seva funció, exactament igual que passa en una comunitat de veïns. Des de Gintra ens hi hem posat i estem apretant, per tal que sigui al més aviat possible.
També ens posarem en contacte amb la resta de propietaris per a aconsellar-los en la mesura que sigui possible.


El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 35 i 36 per venir referits a temàtiques coincidents.

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE CONDUCTES INCÍVIQUES AL NOU PARC DE ROCAFONDA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“Quan el passat diumenge 21 de maig inauguràvem el Nou Parc de Rocafonda els ciutadans i ciutadanes que viuen més propers a aquest nou espai de lleure ens manifestaven la seva satisfacció per poder gaudir del parc i del magnífic aspecte que presentava, però al mateix temps també ens feien arribar els seus temors per possibles problemes que poguessin sorgir per culpa d’actituds pocs cíviques de determinats grups de ciutadans, que converteixen els parcs en els seus llocs de trobada habituals, no tenen cap respecte amb l’entorn i són els veïns de la zona els que en pateixen les conseqüències.

Lamentablement van haver de passar poques setmanes perquè aquest temor veïnal és confirmés. A altes hores de la matinada els veïns han de suportar les molèsties d’un grup de joves que es dediquen a jugar a futbol i a fer aldarull, sense que ningú els digui res. Pel que hem pogut saber alguns veïns han acabat trucant al 092 per tal de que la presència de la policia local faci que aquests joves incívics desisteixin del seu comportament. A més, també se’ns ha comentat que joves i no tan joves fan ús dels aparells recreatius del parc a altes hores de la nit, amb les molèsties i el xivarri que això suposa.

Sabem que els problemes d’incivisme no són ni molt menys exclusius de Mataró sinó que aquest és un fenomen que, per desgràcia, cada cop sovinteja més, i és per això que pensem que cal fer-hi alguna cosa per continuar minimitzant-lo.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Per què no hi posats rètols que informin dels horaris en els quals no es pot fer ús ni del poliesportiu ni dels elements lúdics del parc per tal d’evitar molèsties als veïns?

2. Pot informar-nos el Govern del nombre de trucades que han realitzat, fins a dia d’avui, els veïns més propers al Parc per queixar-se dels fets comentats anteriorment?

3. Quines actuacions ha emprès o pensa emprendre el Govern municipal per intentar solucionar aquest problema?”

 

36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ACCÉS A LA PISTA POLIESPORTIVA DEL NOU PARC DE ROCAFONDA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

“Aquest Grup Municipal acaba d’exposar fa un moment el problema d’incivisme que viuen els veïns de l’entorn del nou parc de Rocafonda, i pel que ens han explicat, un dels focus del problema és la pista poliesportiva que hi ha situada al costat del Parc.

Tal i com ja vam denunciar per escrit al Govern, des de la seva inauguració, aquesta pista es manté amb l’enllumenat obert durant tota la nit des de la seva inauguració, ja sigui perquè va lligada la il•luminació del parc o perquè algú l’encén expressament. A part de la molèstia lumínica també s’hi ha d’afegir molèsties sonores, com les que provoca la placa metàl•lica que protegeix l’escala d’accés al pàrquing que hi ha situat sota el poliesportiu.

Un altre dels fets que ha provocat les queixes dels veïns és que hagi desaparegut la tanca que permetia el que no es pogués accedir al poliesportiu a determinades hores, ja que algunes de les activitats que s’hi fan poden ocasionar aldarull i, per tant, molèsties als residents de la zona.

Però el més greu va succeir el passat divendres 30 de juliol, a mitja tarda. Dos grups, un de subsaharians i l’altre de magribins, van protagonitzar una baralla multitudinària al disputar-se l’ús del recinte, oferint una imatge dantesca i més pròpia d’altres temps i altres indrets..

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següents:

PRECS

1. El Govern municipal tornarà a col•locar una tanca que impedeixi l’entrada al recinte a hores on la pràctica de l’esport i el lleure puguin ocasionar molèsties als veïns.

2. En aquest mateix sentit el Govern posarà rètols informatius amb els horaris on es permet utilitzar d’aquestes instal•lacions esportives, amb l’objectiu d’informar els usuaris i evitar que puguin produir-se noves situacions com les esmentades anteriorment.”


El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, comença recordant que aquest és un espai recuperat per al barri, per a la ciutat, d’acord amb la voluntat d’aquest Govern d’anar recuperant espais per a la ciutat. Per tant, els fets passen en aquest lloc, on en un moment donat hi ha conductes incíviques i, per tant, compartim aquesta anàlisi i que no volem aquestes conductes. A partir d'aquí, les coses concretes:
Pel que fa a la primera pregunta, val a dir que sí que hi ha rètols. Ja hi eren abans i només es van treure durant les obres. Per tant, es van tornar a col•locar després.
La segona pregunta la contestarà el Sr. Melero.
En resposta a la tercera pregunta, des d'Esports hi ha diverses actuacions en marxa: les pistes obertes són una possibilitat d’integració, de llibertat a l’hora de practicar esport, d’oferir l’esport a tothom, etc., però això també comporta un seguit de riscos. I com que ens preocupen, per això sempre procurem que quedi clar quins són els horaris, i que a partir de les 12 de la nit ningú hi ha d’anar. Lligat amb això, el control dels llums, que n’hi hagi o no és una de les coses que ens permet regular aquesta llibertat. És cert que després de la inauguració del parc es va fer un sistema de llums que no va acabar de funcionar, i que es va canviar.
Pel que fa al prec, no l’acceptarem, perquè el primer punt demana que hi hagi una tanca, i aquest debat ja el vam tenir al barri. El Consell Territorial va acceptar no posar-la. A mi em dol que es parli de la pista poliesportiva com un focus d’incivisme, perquè en la majoria dels moments en aquesta pista es fan moltes activitats d’esport i no només d’una manera lliure sinó també organitzada, tant per l’Espai Jove de Rocafonda, etc.
Tampoc no acceptarem el segon prec, però sí que traurem la placa metàl•lica que provoca sorolls.

 

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, respon a la segona pregunta.
Des del primer moment, hi ha una ordre de servei específica local per tenir una vigilància preventiva important en aquest espai per part de la Policia Local. Això vol dir que hi han passat 90 patrulles.
Pel que fa a les trucades, des del 23 de maig fins a la data d’inauguració, són 13 trucades de queixes rebudes per molèsties diverses. I, pel que fa a la bústia del 010 hi ha una trucada només.


El senyor José Manuel López reconeix les bondats del parc, de l’espai, etc., però, Sr. Melero, el que vostè no ens pot muntar al parc —jo hi visc al davant— són patrulles policials a les 4 de la tarda, quan tothom està fent la migdiada. Demano que els serveis de vigilància tinguin lloc a les hores en què hi ha el problema i que es proposi de parar de jugar a futbol abans de les 12; cap a les 10 ja estaria bé.
Li faig com a prec, si fem un servei, fem-lo que sigui útil, no per a ensenyar la Policia. A les 4 de la tarda no hi ha ningú allà, i menys al mes d’agost. El problema és de 10 a 1 de la matinada.

 

El senyor Francesc Melero es compromet a demanar en quins horaris s'han fet aquestes patrulles. Vull entendre que les patrulles es fan en una franja important d'horari tant de dia com nocturn.

 

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL PLA DIRECTOR DE LES ESMANDIES.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“És conegut que la Casa de les Esmandies pateix filtracions d’aigua cada vegada que plou, fet que causa una important degradació de la finca, a més de possibles danys en el mobiliari existent.

Les entitats que ocupen aquell espai, en especial l’Associació de Veïns de Peramàs-Esmandies, han expressat la seva inquietud, donat que encara no han rebut cap mena de consulta per a poder participar en l'elaboració dels estudis tècnics i econòmics previs a la redacció d’un Pla Director de les Esmandies, previstos a l’acció 2.4.4.11 del PAM 2010, en el qual s’indica que és responsabilitat del Servei d’Obres i es defineix com una proposta d’acció a realitzar amb els Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local 2010 (FEOSL), tot i que no figura a la relació de les actuacions aprovada el 24 de desembre de 2009.

És per això que el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quin és l'estat de redacció dels estudis tècnics i econòmics previs a la redacció d’un Pla Director de les Esmandies?

Segona.- Es preveu la participació de les entitats gestores del Casal de Barri de les Esmandies i/o altres entitats que utilitzen aquell equipament?

Tercera.- Com es finançaran els estudis? S’han encarregat a alguna empresa externa? I, en cas positiu, com s’han adjudicat?”


A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Cosme Varela, President de l’Associació de Veïns Peramàs-Esmandies, qui expressa les seves inquietuds per l’actual situació de la Casa de les Esmandies, edifici que figura al Catàleg del Patrimoni de la ciutat. Es queixa que reiteradament al llarg dels últims anys no s'ha trobat la manera d'arranjar l'edifici i no entén el perquè. Avui el que cal és prendre consciència que aquesta situació s'ha de capgirar per dignititat i per raons economicistes.


El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, passa a fer una prèvia per aclarir una qüestió:
No es tracta d’un projecte incorporat en el FEOSL, però sí que va ser una sol•licitud del president de la Federació d'Associacions de Veïns en un Consell de Ciutat, en el que, atenent la petició de l’Associació de Veïns, va fer aquesta petició d'adequació de l'equipament de Les Esmandies, de tal manera que es va rebutjar la inclusió en el projecte de FEOSL, entre d’altres motius, perquè no es podia incorporar una proposta per acabar fent un Pla Director, és a dir, que no portava associada una posterior inversió. Per tant, el que sí que es va fer, i així es va comunicar al president de la Federació d'Associacions de Veïns i a la regidora de Serveis Centrals, al desembre, va ser la proposta d’incloure una acció al PAM del 2010 consistent a realitzar els estudis tècnics i econòmics previs a la realització d’un Pla Director, que haurà de marcar el ritme de les actuacions a programar en un futur.
En resposta a les preguntes, tal com hem dit, el PAM preveu aquesta acció en el punt 24411 i es va considerar que el Servei d’Obres era suficientment competent i tenia els recursos suficients com per a prendre aquest encàrrec i fer la redacció dels estudis. La previsió és tenir-los redactats a finals del 2010, i en aquest document es determinarà quines mancances, rehabilitacions o millores s'han de realitzar a l'edifici per tal d'adequar-lo a les necessitats actuals i a les diferents normatives vigents. Aquest document es presentarà tant al Pla Integral com a les entitats gestores per recollir els suggeriments.
En resposta a la darrera pregunta, el finançament es durà a terme amb els recursos propis de l’Ajuntament.


El senyor Vicent Garcia Caurin comenta que en el pàrraf d’actuació municipal hi ha dos asteriscs, la qual cosa vol dir que és del FEOSL. De fet, nosaltres quan agafem informació, l’agafem de l’Ajuntament.

 

El senyor Francesc Melero reconeix que si no ho va dir en el seu moment devia ser un error.


38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES DEVOLUCIONS DELS INGRESSOS A COMPTE RECLAMATS PER L’ESTAT ESPANYOL ALS AJUNTAMENTS.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 24 de l’ordre del dia.

 

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB EL LLOGUER D’UNA GRUA PER RETIRAR UNA PANCARTA PENJADA EN UN BALCÓ PARTICULAR.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
“Les Santes sempre hem dit que són l'expressió i el sentiment d'un poble que amb la festa surt al carrer i es reivindica per prendre la paraula. Aquestes Santes han destacat per l'ambient independentista que es respirava a la festa, molta gent s'ha afegit al crit d'independència d'una forma alegre i del tot cívica. Sembla que al govern municipal no li ha agradat aquesta expressió popular i s'ha dedicat a ocultar qualsevol mena de manifestació independentista.
A la plaça de l'ajuntament, des d'un balcó privat, hi penjava una gran pancarta reivindicant la retirada de la bandera espanyola que de forma inadmissible penja des del terrat de l'ajuntament. El dia 29 de juliol, l'endemà d'haver-se col•locat aquesta pancarta, durant la festa de les Santes, una brigada de l'ajuntament es va presentar al domicili del propietari del terrat demanat la retirada de la pancarta. Davant la negativa del propietari de retirar la pancarta i també de cedir el pas perquè agents de la brigada la retiressin, el govern va llogar una gran grua per poder accedir des de l'exterior al balcó per retirar la pancarta sense el permís del propietari.
Pensem que s'ha trepitjat al dret a la lliure expressió amb la clara voluntat d'ocultar el sentiment independentista de molts ciutadans de la ciutat.
També creiem, i especialment en aquesta època de crisi econòmica, que destinar diners públics per llogar una grua d'aquestes dimensions és senzillament malgastar el diner públic.
És per tot això que des de la Candidatura d'Unitat Popular fem les preguntes següents:
1) Qui és el responsable polític d'ordenar la retirada de la pancarta?
2) Quins motius té el govern municipal per retirar una pancarta independentista que penja des d'un balcó particular?
3) Quants diners ha costat el lloguer de la grua per retirar la pancarta?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, comença responent al Sr. Safont-Tria que deu tenir un problema i és que creu que tothom va en contra d’ell. No hi ha cap complot.
En segon lloc, pensava que vostè seria un mica prudent i diria certeses... però, d'entrada, tampoc sé de quin balcó parla, perquè en aquella paret no hi ha cap balcó.
El Servei de Manteniment, del qual jo sóc responsable, té instruccions de retirar les pancartes que incompleixen les ordenances municipals. No hi ha cap instrucció específica, simplement es va aplicar el protocol establert per a aquests casos.
La pancarta es va retirar bàsicament perquè no disposava del corresponent permís, i, a més, estava situada en una paret mitgera, la titularitat de la qual és municipal. Tota l'operació es va fer des de l'exterior, sense accedir a la finca privada, segons em consta.
Pel que fa al lloguer de la grua, cal aclarir que no es va llogar cap grua, sinó que es va utilitzar la que té el Servei de Manteniment per a l’enllumenat públic, i que la fem servir per a accions puntuals, sense cap cost per a l'Ajuntament.

 

El senyor Xavier Safont-Tria no es creu el Sr. Melero i reitera que han tret la pancarta simplement perquè els molestava. Segurament, si la pancarta arriba a posar “Glòria a Les Santes” o “Visca el Govern municipal” no s’haurien afanyat a treure-la. Entenem que sí que hi ha un política premeditada en ocultar una expressió que va ser àmpliament seguida per molts ciutadans de la ciutat. El que queda clar és que aquesta pancarta estava penjada des d'un espai/terrat privat i que vostès hi van accedir des de l'exterior amb una grua.
Han fet servir la censura, cosa que no s’havia vist mai. Si segueixen per aquest camí acabarà la cosa en una situació de més censura, de més repressió, de més control... del que opina la nostra ciutadania. Els aconsello que quan hi hagi expressions d’aquesta mena actuïn amb la responsabilitat que tenen com a Govern i amb la tolerància que es mereixen els ciutadans.

 

El senyor Francesc Melero recorda que el Servei de Manteniment despenja dels espais que així estan determinats a les ordenances —i aquest n’és un— tot tipus de missatges. No té a veure amb el missatge, sinó amb el fet de si tenen o no tenen el permís corresponent. No és una actitud repressora, vostè no m'ensenyarà a mi actituds democràtiques, perquè provinc d'una trajectòria particular i familiar i no li acceptaré lliçons de democràcia en cap cas.
Vostè pot demanar el permís per posar una pancarta en una paret, si es tracta d’una paret de titularitat pública. I, nosaltres, si no ofèn a ningú, no li direm res (com vostè ja sap, perquè ja n’hi hem donat, de permisos).
I compte, perquè no és la primera pancarta que retirem d’aquí. Per tant, si enxampen el responsable també li posarem una sanció.


I en no haver-hi més assumptes per tractar, a la una de la matinada, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.