Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

03/06/2010

Escoltar

03/06/2010

dijous 03 juny 2010, 00:00h

ACTA NÚM. 06/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 DE JUNY DE 2010.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tres de juny de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda,  es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE   (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE       (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE              (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ  CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT             (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT             (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR       (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR       (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR       (CIU)
PERE GALBANY I DURAN               REGIDOR       (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR       (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR       (PP)
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA  (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE              (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO  CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)
S’incorpora a la sessió en punt núm.3 de l’ordre del dia

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE              (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT             (ERC)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 3 de l’ordre del dia

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR             (CUP)

Excusa la seva assistència a la sessió la Sra. M Luïsa Corominas i Lozar, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
4541/2010 de 31 de maig
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió ordinària de 3 de juny del 2010.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 3 de juny del 2010,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions ordinàries de 8 d’abril de 2010  i  6 de maig de 2010.
 
2 DESPATX  OFICIAL     

DEFENSOR DEL CIUTADÀ

3 Presentació informe anual del Defensor del Ciutadà de Mataró 2009
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya de rebuig a l’anunci del govern que proposa la congelació de les pensions.

5 Declaració Institucional que presenten els grups municipals de PSC, ICV-EUiA, ERC i CIU de suport a l’acord de la Comissió Municipalista de Catalunya en relació a les mesures urgents per reduir el dèficit públic.

6 Declaració Institucional que presenten els grups municipals de PSC, ICV-EUiA, ERC i CUP  de suport al sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR).

7 Declaració Institucional que presenten els grups municipals de ICV-EUiA, ERC i  CUP en relació al preu de la tarifa elèctrica.

8 Declaració Institucional que presenten els grups municipals de PSC, ICV-EUiA, ERC i  CiU en defensa de la legitimitat de l’Estatut d’Autonomia.

DICTAMENS
 
CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Direcció Serveis Econòmics-
 
9 Aprovar l'actualització dels contracte-programa entre l'Ajuntament  i l’Entitat Pública Empresarial Parc Tecnocampus Mataró i entre l’Ajuntament i la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme.

-Servei de Compres i Contractacions-

10 Autoritzar la novació dels préstecs hipotecaris subscrits per l'empresa "Nuscamps, SL", sobre la concessió administrativa del servei públic de la zona esportiva municipal. 

-Servei de Recursos Humans-

11 Modificació annex condicions de treball del personal de l’Institut Municipal d’Acció Cultural.

12 Proposta  modificació articles 15 i 16 de l'Acord de funcionaris.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
 
-Servei d’Urbanisme-

13 Aprovar la introducció d’una disposició transitòria a la modificació puntual del PGOM relativa als paràmetres comuns d’ordenació sobre els envolvents de l’edificació, en relació a l’article 101.2.

14 Aprovació provisional de la modificació puntual de l’article 12 de la normativa del Pla de millora urbana PMU-06 “Àmbit illa 6 Fàbregas i de Caralt

-Servei d’Habitatge- 

15 Donar la conformitat a ADIGSA per vendre els seus habitatge qualificats de protecció oficial de promoció pública, al Pla d’en Boet, en compliment del Decret 257/2006.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d’Educació-
 
16 Aprovar l'esmena de l’error material existent a la relació de llocs de treball de l’Institut Municipal d’Educació de l’any 2010.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

17 Proposta de resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el servei tècnic de Punts de Trobada.
 
18 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a l’aplicació d’un Pla d’austeritat i contenció per fer front a la crisi.

19 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a l’aplicació de mesures urgents d’austeritat i contenció per fer front a la crisi.
 
20 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular  perquè l’ajuntament vetlli per tal que el tren orbital no afecti l’activitat agrícola.

PRECS I PREGUNTES
 
21 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en relació a la tercera edició del Festival Shakespeare.

22 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la reforma del mercat de la Plaça de Cuba.

23 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els ajuts de la Llei de Dependència.

24 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos.

25 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la resolució emesa per l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

26 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la inauguració del mercat de la Plaça de Cuba.

27 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a la renuncia del gerent de l’Escola Universitària Politècnica.

28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent al nomenament d’un  nou director-gerent del Consorci Digital Mataró Maresme.

29 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte a com afecta a Mataró la previsible prohibició d’endeutament dels ajuntaments.

30 Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular  per a l’adhesió al Dia Internacional lliure de bosses de plàstic.

31 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’impacte de les mesures de contenció econòmica aprovades pel Govern Central.

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.


1 -  APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIES DE 8 D’ABRIL DE 2010  I  6 DE MAIG DE 2010.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).

2 - DESPATX  OFICIAL

• No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

En aquests moments s’incorporen a la sessió el Sr. Sergi Penedés, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i la Sra. Conxita Calvo, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.

DEFENSOR DEL CIUTADÀ

3 - PRESENTACIÓ INFORME ANUAL DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ DE MATARÓ 2009

El senyor Jordi Puigderrajols, Defensor del Ciutadà de Mataró, presenta l’informe anual del Defensor del Ciutadà de Mataró 2009 :

“Sr. Alcalde, Sres. Regidores, Srs. Regidors, Srs. Síndics, Sres. i Srs.

Bona tarda a tothom.

Aquesta memòria es la darrera del segon mandat d’aquest Defensor i la seva finalitat es posar de manifest, com cada any, quina ha estat l’activitat de l’Oficina, les queixes presentades i a que es refereixen, per poder facilitar dades suficients per a valorar l’activitat administrativa que ha estat revisada, exposant-ho amb una comparativa respecte dels anys immediatament anteriors.

Un dels principals objectius de tot Síndic o Defensor es fer pedagogia del que és i representa el dret a la bona administració, sobre tot a partir del moment en què aquest dret es expressament recollit en el nostre Estatut.

Però aquest any 2009, crec que s’ha donat un salt qualitatiu molt important, per dos motius. Per una banda, perquè el dret a la bona administració s’ha materialitzat en el “CODI DE BONES PRACTIQUES ADMINISTRATIVES” publicat pel Síndic de Greuges de Catalunya i, d’una altre, perquè ja es disposa del “PRIMER RECULL D’INFORMES DELS SÍNDICS, SINDIQUES, DEFENSORS I DEFENSORES LOCALS DE CATALUNYA”, referit al conjunt de les actuacions de cadascun de nosaltres l’any 2.008.

El nou Codi parteix del “Codi de Bona Conducta Administrativa” del Parlament Europeu, dirigit a les institucions i òrgans de l’Unió Europea amb la voluntat de concretar el dret a la bona administració establert en la Carta de Drets Fonamentals del propi àmbit.

En el nostre àmbit territorial, ha estat el Síndic de Greuges de Catalunya qui pren la iniciativa i proposa un codi que es basa en aquell primer, però hi incorpora altres principis que no hi son, dirigint-los a les administracions publiques catalanes per tal de fer efectiu el dret a la bona administració i on el principi de legalitat es la norma essencial o element vertebrador.

El Codi formula els principis derivats del dret a la bona administració de forma genèrica, però es completen amb el detall d’un conjunt de bones practiques, establertes i derivades a partir de les resolucions de la pròpia Sindicatura al llarg de la seva història.

Els destinataris del Codi i de la recopilació de bones pràctiques son totes les administracions publiques catalanes i les entitats que en depenen, i també s’adreça als ciutadans, a aquells que entren en contacte amb aquestes administracions, informant-los dels principis que les administracions publiques han de complir perquè quan s’hi relacionin ho facin respectant el dret a la bona administració.

Els principis derivats i que conformen el dret a la bona administració es refereixen a moltes qüestions com, la igualtat i no discriminació en el tracte, proporcionalitat en les decisions, absència d’abús de poder, imparcialitat, independència i objectivitat en les actuacions, claredat, assessorament i respecte de les expectatives legitimes, cortesia i bon tracte, obligació de respondre expressament, respecte dels drets lingüístics, acusament de recepció i indicació o remissió a l’administració competent, dret a ser escoltat, resolució en terminis raonables, deure de motivació, de notificació, de protegir dades personals, de permetre l’accés a la informació actuant amb publicació i transparència, dret a la reparació i dret de participació.

Les bones practiques s’estableixen respecte de cadascun dels drets i deures exposats.

Per exemple, es posen límits a l’aplicació automàtica de la presumpció de veracitat, es refusa el silenci administratiu que considera mala practica, destaca l’obligació d’argumentar les resolucions de forma clara i intel•ligible pel ciutadà, utilitzant un llenguatge entenedor i contestant tots els punts controvertits, o imposa fer esbrinaments per notificar abans d’acudir a la notificació per edictes.

El segon instrument a que fèiem referència es la publicació per part del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i defensores Locals de Catalunya, del primer recull conjunt, referit a l’exercici 2.008.

El més destacable d’aquesta estadística conjunta es que que el 54% dels habitants de Catalunya resideix en poblacions que tenen Síndic Municipal designat i que dels 10 municipis amb mes habitants, tant sols un no disposa de Síndic.

Per altra banda, la tipologia de les queixes es molt similar en totes les sindicatures locals, referint-se majoritàriament a circulació i aparcaments, urbanisme i disciplina urbanística, medi ambient, serveis socials, manteniment de la via publica, impostos, taxes i rebuts i seguretat ciutadana, per acabar per les referides a transport públic, cultura i educació, habitatge, procediment administratiu o atenció al ciutadà.

Això vol dir que la xarxa de defensa dels drets dels ciutadans es va estenent.

Per això, haig d’insistir en les conclusions de l’any passat i recomanar,

1er.-  Continuar l’activitat de divulgació de la institució, mantenint les xerrades, articles, tríptics, intervencions radiofòniques, ampliant-la a nous mitjans i nous escenaris de difusió.

2on.- Introduir en els plans de formació del personal de l’Ajuntament, sobretot aquells que atenen al públic i tenen responsabilitats de gestió en els diferents serveis, sessions informatives i formatives, sobre el dret a la bona administració i el Codi de Bones Pràctiques que se’n deriva, oferint la col•laboració de l’Oficina per a organitzar-ho.

Gràcies a tothom.”

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, manifesta que, des de l’àrea de Presidència i directament des d’Alcaldia, es farà una proposta de Decret per fer els dos encàrrecs que ens ha demanat el propi Defensor del Ciutadà, tal com ordena el Reglament Orgànic Municipal i el Reglament de Participació Ciutadana. Això seria el seguiment de la tasca de revisió i resposta a aquestes propostes, queixes i suggeriments que tenim pendents de l’any 2009. En concret són 13 expedients, 1 suggeriment i 3 recomanacions. Després, portar-ho a la Junta de Portaveus i al mateix Defensor del Ciutadà al mes d’octubre. També inclou continuar amb el programa de les actuacions de comunicació d’aquesta institució, a més de les funcions del Defensor del Ciutadà.
També tenim ja articulada la realització d’aquests plans de formació sobre el dret de la bona administració i el codi de bones pràctiques, que començarem aquest mateix mes.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió,  diu que, com cada any, agraïm al Sr. Puigderrajols el treball que realitza des de la institució del Defensor del Ciutadà. Per la tasca directa i per la de representació de la ciutat en fòrums i trobades.
En segon lloc, també com hem fet cada any, el felicitem per la forma en què ens presenta les dades en el seu informe. Per l’exhaustivitat i la claredat, encara que lamentablement, també com cada any, hem de dir que necessitarem un anàlisi posterior més acurat i amb detall. Ho vam dir l'any passat al final de la nostra intervenció i ho hem de repetir avui: per fer un anàlisi responsable d'un treball tant important cal que la memòria que el Defensor ens acaba de presentar pugui estar en mans dels grups municipals abans de la seva presència a la Junta de Portaveus.
Sabem que el govern (o l’alcalde) en disposen abans, perquè no la podem tenir tots i treballar-la quan el Defensor ve a la Junta de Portaveus? No són aquestes també bones pràctiques?
Sense abandonar aquest tema (el de les bones pràctiques), l’art. 98 del ROM (Relacions del Defensor amb el Ple Municipal) diu ben clar que: “Anualment, abans del dia 31 de març, el Defensor del Ciutadà ha de presentar al Ple de la Corporació un informe de les seves actuacions durant l’any natural anterior, en el que ha de constar-hi: ...” i a continuació explica el contingut que ha de tenir. Què passa? No només no complim els terminis, sinó que anem un mes tard respecte l’any anterior. Si vam redactar malament el ROM cal corregir-lo i sinó cal explicar quins problemes han existit per portar tres mesos de retard. Justament pel que hem dit abans, perquè creiem que això només es pot fer amb més temps per l’anàlisi i l’estudi, avui no entrarem (com hem intentat fer altres anys) a comentar les estadístiques i per això no valorarem els percentatges d’intervencions i queixes.
Però hi ha altres coses que surten, més enllà de les estadístiques que també fa massa temps que es repeteixen i voldríem comentar. Per exemple: és un clàssic el tema de la divulgació de la figura del defensor. A tots ens consta que el sr. Puigderrajols està a  disposició d’aquest ajuntament per col•laborar, però a la memòria podem llegir que només se l’ha convidat a dos consell territorials (rocafonda.palau-escorxador i centre-eixample-havana). per quina raó? Ho dèiem l’any passat i l’altre, i ho repetim, la promoció de l’oficina del defensor no és prou efectiva.
Finalment, l’any passat dèiem que vèiem molt encertada la recomanació del defensor pel que fa al dret a la bona administració i ens permetíem demanar que s’ampliés la proposta als càrrecs electes i personal eventual amb responsabilitat política. L’alcalde ho recollia a la seva intervenció final i agafava uns compromisos concrets, però avui ens trobem en que el defensor ens ho ha de recordar.
Per acabar, reiterar l’agraïment al Sr. Jordi Puigderrajols. Agraïment perquè, com ell mateix ens recorda només començar el seu informe, aquest és el darrer d’un segon mandat com a defensor del ciutadà, que vol dir, sinó m’equivoco, nou anys complerts dedicats a la ciutat de Mataró i a col•laborar en la millora de les seves institucions.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, considera que el Sr. Puigderrajols està fent una bona feina, molt exhaustiva i detallada. Ens felicitem que el Govern hagi recollit aquests dos encàrrecs que ha fet el Sr. Puigderrajols. Em sumo a les paraules del Sr. Joaquim Fernández en el sentit que seria convenient que poguéssim tenir una mica més de temps abans del ple en què s’ha de tractar el Balanç de Gestió de l’any, per poder fer-hi alguna aportació, si s’escau. Insistir que hi ha algunes recomanacions, que ens fa periòdicament, que segueixen pendents al llarg del temps i que no s’acaben de resoldre. Reitero l’agraïment, en nom del meu grup municipal, al Sr. Puigderrajols per la feina.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, agraeix, també, la tasca del Sr. Puigderrajols. Hem d’afegir-hi un “però”. Si bé és cert que el Sr. Puigderrajols està fent una feina excel•lent, els resultats no acaben sent els desitjables per a la gran majoria dels grups municipals que estem avui en aquesta sala. Alguna cosa falla. Sí, és veritat que qualsevol iniciativa pel dret a la bona administració ha de ser ben rebuda, però també és cert que la gran majoria dels ciutadans no ho utilitza o, el que és pitjor, desconeix aquest servei que s’ofereix als ciutadans. S’ha de prendre alguna mesura per tal que els ciutadans en facin ús. Quan parlo amb la gent, hi ha la sensació que, des de l’Administració Pública, s’exerceixen abusos. Això s’ha de denunciar i s’ha de gestionar des de la pròpia ciutadania, per donar una sensació diferent a la que hi ha ara, en què cada dia hi ha un allunyament més gran. A això hi han contribuït, segurament, unes males polítiques, que no vénen tant a nivell municipal, sinó que són de nivell autonòmic o de l’Estat central, en què, d’una manera abusiva, fan propaganda política. A tots ens vénen a la memòria aquelles grans promeses, com ara l’emancipació dels joves, la Llei de Dependència, que generen il•lusió a molta gent. Després la realitat és una altra. Això porta a la frustració, l’enuig, el distanciament vers la classe política, la desconfiança i la sensació que sempre ens acaben prenent el pèl. Aquestes són algunes de les causes majoritàries per les que la gent fa ús d’aquest servei. La gent utilitza aquest servei per queixar-se que, allò que li havien promès que es compliria, no s’acaba produint. Per tant, primer hauríem de canviar aquesta manera d’actuar en què es prometen coses que després no es compleixen. Recordar que la ciutadania té aquests drets, el dret a la bona administració, però, sobretot, exigir una administració menys burocràtica i menys prepotent.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, agraeix al Sr. Puigderrajols no solament la presentació d’aquest informe, sinó també tota la feina que fa al capdavant de l’oficina del Defensor del Ciutadà a Mataró.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA DE REBUIG A L’ANUNCI DEL GOVERN QUE PROPOSA LA CONGELACIÓ DE LES PENSIONS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent :
“Les greus dificultats econòmiques i d'atur que viu el nostre país, i el desmesurat dèficit públic, obliguen a adoptar mesures extraordinàries, també exigides per la nostra pertinença a la zona euro, que al seu torn travessa un període d'inestabilitat al que cal donar solucions coordinades. En aquest context el President del Govern va anunciar el passat 12 de maig en el Congrés dels Diputats algunes decisions que, d'adoptar-se, lesionarien injusta i injustificadament a més de 5 milions de pensionistes, trencant de passada un dels assoliments majors de la nostra democràcia: el Pacte de Toledo.
Convé recordar que aquest Pacte d'Estat es va assolir l’any 1995 entre tots els Grups Parlamentaris, i va merèixer el recolzament dels sindicats l’any 1996, mitjançant l'Acord sobre consolidació i racionalització del sistema de pensions.
Aquests acords, fruit d'un ampli i responsable diàleg polític i social, van treure la nostra Seguretat Social de la incertesa econòmica i van garantir un sòlid compromís de tots per fer-la viable i sostenible.
500.000 milions de pessetes de dèficit, inseguretat de poder cobrar les pensions i incertesa dels pensionistes per a mantenir el seu poder adquisitiu van ser, entre altres, les raons perquè tots els partits assumissin el Pacte de Toledo i les seves recomanacions.
La Llei 24/1997 de 16 de juliol, de consolidació i racionalització de la Seguretat, va ser resultat directe del Pacte de Toledo, el compliment del qual es va voler garantir amb la participació de tots els Grups Parlamentaris, constituint a aquest efecte una Comissió en el Congrés dels Diputats. Des d’aleshores aquesta Comissió ha anat avaluant el compliment de compromisos i recomanacions i ho ha fet amb eficàcia i amb rigor sota diversos governs.
En l'actualitat està examinant un document de data 29 de gener de 2010, enviat pel govern per a examen i debat, de manera que els acords que poguessin assolir-se donessin lloc a aquelles reformes i modificacions legals pactades entre tots els grups polítics, sense oblidar la participació dels agents socials en el procés de diàleg social obert actualment.
L'anunci de retallades en els drets dels pensionistes, principalment el dret a la revaloració en funció de l'IPC (article 11 de la Llei 24/1997, de 16 de juliol) ve a trencar el Pacte de Toledo, una de les més importants conquestes de la nostra democràcia. Aquestes retallades priven de drets a més de cinc milions de pensionistes i ens fa retrocedir als temps en els que el Govern, segons criteris d'oportunitat i de conveniència política, donava o negava la revaloració de les pensions i, per tant, donava o treia poder adquisitiu a les afeblides economies dels pensionistes.
A més, es produirien altres efectes addicionals i indesitjables d'empobriment per als pensionistes al bloquejar “sine die” la base sobre la qual s'actualitzarien les pensions després del bloqueig de la seva quantia que planteja ara el Govern.
L'experiència indica que aquest tipus de mesures, combinades amb l'elevació d'impostos, especialment l'IVA (s’apujarà 2 aquest proper juliol), generen problemes afegits en el consum i en l'ocupació, l'evolució de la qual, si no es corregeix amb reformes adequades, posarà en perill els ingressos per cotitzacions, que són essencials per a mantenir el nostre sistema de Seguretat Social.
Per tot això, es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següents

ACORDS

1.- Instar al Govern de l’Estat que elimini les mesures previstes per a la supressió de la revaloració de les pensions contributives
2.- Sol•licitar que es convoqui la Comissió del Pacte de Toledo de manera urgent per a reprendre els treballs de la mateixa, a fi que s'acordin per tots els grups les reformes que siguin necessàries perquè es garanteixi la viabilitat i el futur del nostre sistema de Seguretat Social.
3.- Comunicar aquests acords al President del Govern Central, al Congrés dels Diputats, al Senat, i al Ministre de Treball i Seguretat Social.”

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya comenta que han rebut avui una proposta d’esmena per afegir un últim paràgraf, per part de la Sra. Guirao, que no poden acceptar. No la podem acceptar perquè nosaltres aquí estem parlant de pensions i no volem barrejar-hi altres qüestions de tipus fiscal. Aquesta proposta que ens fa no sona com un intent d’arribar a un acord, sinó que més aviat sembla un intent per bloquejar la proposta.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que, tal com estan les coses avui dia, és necessari un pla de reducció del dèficit públic. No és moment de fer demagògia ni electoralisme. És moment de buscar consensos i intentar, entre tots, buscar la manera de poder-nos-en sortir.
CIU això ja ho intenta. Prova d’això és l’abstenció responsable de CIU la setmana passada en el Congrés del Diputats, que va possibilitar el fet que l’Estat espanyol no estigués, a hores d’ara, intervingut com ho està Grècia. Si la setmana passada tothom hagués actuat amb afany electoral i amb la irresponsabilitat del PP, ara no estaríem parlant de la pèrdua del poder adquisitiu de les pensions, sinó que estaríem parlant que els pensionistes no podrien cobrar les pensions.
El que no pot ser de cap manera és que aquesta retallada de les despeses recaigui sobre un sector de la població, tradicionalment més necessitat, com són els pensionistes. No estem d’acord que els pensionistes perdin poder adquisitiu, especialment els de les pensions més baixes. Entenem que aquesta congelació anunciada és totalment injusta. El tema de la congelació de les pensions contravé, de forma flagrant, el consensuat al seu dia al Pacte de Toledo. Precisament, entenem que ha de ser en el marc del Pacte que el tema de les pensions s’ha de tractar i consensuar. Per cert, el Pacte de Toledo va ser promogut l’any 1995 a iniciativa, principalment, de CIU. Entre moltes altres coses, el Pacte va contribuir a assegurar la tranquil•litat dels pensionistes i el seu futur. Es va garantir la revalorització anual i automàtica de les pensions d’acord amb l’IPC. Des de l’any 1995, cap govern estatal s’ha atrevit a saltar-se aquest Pacte com ara ha passat.
La proposta de CIU és que, en l’àmbit del Pacte de Toledo, s’acordi, per a l’any 2011, una paga extraordinària per compensar la pèrdua del poder adquisitiu produïda per aquesta injusta mesura de congelació de les pensions decretada pel govern estatal del Partit Socialista. En el tema de les pensions, aquest govern Socialista no ha tingut, ni té, cap criteri. L’únic criteri que ha tingut ha estat imposat per Brussel•les perquè, sinó, ni això. Prova evident d’aquesta manca de criteri és l’escàndol que va suposar  la proposta d’allargar les edats de jubilació fins als 67 anys i, també, la modificació del còmput de les pensions, convertint-se aquesta proposta en una mena de serial ple de matisos, desmentiments, inconcrecions, rectificacions, és a dir, tot un autèntic vodevil. Per tant, atesa aquesta injustícia, el grup de CIU votarà a favor de la moció. Perquè, malgrat considera que el text de la moció podria ser millorable, estem d’acord amb l’esperit de la mateixa. Vull agrair al PP que hagi volgut afegir un seguit de petites modificacions que els hem proposat.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que aquest és un tema recurrent en qualsevol campanya electoral. Lamento que aquests temes es tractin en el ple municipal quan, ara fa uns dies, en altres institucions, els partits que estan aquí representats ja havíem tingut aquest debat. Crec que els posicionaments estaven molt clars.
El Sr. Martínez ha dit que el Pacte de Toledo responia a una iniciativa de CIU. El Pacte de Toledo és una tendència marcada des del Fons Monetari Internacional, en la qual s’han estat aplicant, a nivell global, polítiques neoliberals respecte a les pensions, en aquest cas. Quines són les propostes que s’han anat consensuant a partir del Pacte de Toledo? Doncs, anar retardant l’edat de jubilació, augmentar, per tant, les cotitzacions que fan els treballadors, endurir les condicions per accedir a les pensions, per reduir les persones que se’n beneficien, disminuir la quantitat a percebre en cas de jubilació. En definitiva, que la gent treballadora treballi molts més anys per acabar percebent menys quantitat. Tot això és paral•lelament a la reducció de les aportacions de les empreses al fons de la Seguretat Social. Això és el Pacte de Toledo. No ens enganyem. Són pactes que vénen forçats a nivell internacional, per interessos econòmics. No hem de menystenir aquesta falsa propaganda, per part d’institucions financeres i empresarials, en què posen la por al cos dient que el sistema de pensions està en perill, que la gent no podrà cobrar, quan està demostrat que les pensions estan garantides, com a mínim, fins d’aquí a tres dècades. En el fons de tot això hi ha un enfrontament d’interessos polítics i d’interessos de classe. Els que aposten per aquestes reformes estan donant ales a la patronal, que pretén rebaixar aquestes cotitzacions a la Seguretat Social, i beneficiar a les empreses privades que de les pensions en fan un negoci.
Nosaltres estaríem d’acord, respecte a la proposta del PP, en el primer punt dels acords. Però jo li demano, Sr. Mojedano, que si algun dia vostès tornen a governar aquesta mateixa proposta la facin allà. Perquè el que no es pot fer és, des de l’oposició, fer reclamacions constantment de mantenir les pensions, i el dia que es mana, canviar radicalment de discurs. Nosaltres no votarem a favor de l’exposició perquè no compartim aquesta lloança del Pacte de Toledo. Si vostè vol, ens afegiríem a donar suport al primer dels acords. Aquesta congelació és totalment injusta.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, comenta que el seu grup municipal mantindrà la posició que va tenir al Congrés dels Diputats. Al Congrés ja vam manifestar reiteradament el nostre desacord amb la proposta de reducció del poder adquisitiu dels pensionistes. És cert que cal fer potents reajustaments, però cal mantenir la sensibilitat envers les polítiques socials: les pensions, la Llei de Dependència, els Fons d’Immigració o algunes inversions en infraestructures, en especial, les inversions que afecten l’eix ferroviari mediterrani.
Aquests proposta trenca els compromisos adquirits els anys 1995 i, posteriorment, l’any 2003, en el marc del Pacte de Toledo. Els pensionistes ja han rebut un retall com a conseqüència de la retirada dels polèmics 400 euros de l’IRPF, en un context en què pujarà una mica l’IVA el mes que ve. Per prendre una referència, una pensió de viduïtat supera, per poc, els 500 euros mensuals.
El grup d’Esquerra ja ha reclamat la necessitat de prendre mesures, a nivell d’Estat, que reformin algunes coses. La primera, el sistema laboral, que s’ha convertit en una qüestió de confiança vers el nostre país. Els nostres creditors externs ho exigeixen i, si s’hagués fet fa algun temps, s’hagués aconseguit un resultat que potser no serà el millor possible en aquest moment. Que reformin també el sistema financer, que lluitin contra el frau fiscal, que implementin una autèntica fiscalitat progressiva i que facin profundes reformes en l’estructura de l’Estat. En aquest sentit, sempre trobaran ERC per a emprendre totes les reformes estructurals que calgui. Fa tres mesos, el president del Govern afirmava que, mentre ell fos president, les polítiques socials no es veurien retallades, ni les pensions, ni les dependències, ni les beques, ni l’educació. Cal lamentar que en aquests darrers anys de resistències que, finalment, han resultat inútils, amb contínues rectificacions, regulacions canviants, pactes incomplets, passius ocults, una política econòmica erràtica, el Govern espanyol i el principal partit de l’oposició han dilapidat una enorme quantitat de capital polític, fins arribar a ferir de mort la confiança dels ciutadans. Cal recuperar aquesta confiança perquè d’ella depèn que s’animi la inversió privada, que és l’únic element que pot iniciar la fase ascendent del cicle. Per això, cal que el Govern espanyol mostri un criteri ferm i clar sobre què han de fer i sobre què hem de fer els ciutadans.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia que votaran en contra de la proposta del PP. La pretensió del seu grup amb l’esmena presentada a la proposta del PP no és la de bloquejar, sinó la de donar coherència. En la nostra coalició, tant al Congrés del Diputats, com en d’altres instàncies, quan parlem de despeses, també volem parlar d’ingressos. Nosaltres vam votar en contra del Decret llei al Congrés dels Diputats, perquè només feia recaure en les espatlles dels treballadors, pensionistes i persones dependents el fet de baixar el dèficit públic. Vam reclamar, i seguim reclamant, que en contraposició hi hagi una política fiscal progressiva. Nosaltres estem a favor de l’augment de les pensions.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, anuncia el vot contrari del seu grup municipal a aquesta proposta.
El Pacte de Toledo, des de l’any 1995, va establir en el punt 12, com a principi general, la regularització automàtica de les pensions en funció de l’IPC. En el punt 13, es deia que calia fer-ho amb l’actualització de la inflació i, sobretot, amb garanties d’eficiència. Per tant, entenem que no s’està trencant el Pacte de Toledo amb la proposta que ha aportat el Govern. És una proposta excepcional que respon a un moment de crisi. Partim de l’any 2009, en què les pensions han experimentat una regularització del 2%, mentre que la inflació real, que es mesura de novembre a novembre, ha pujat només el 0,3%. És a dir, hi ha hagut un increment del poder adquisitiu dels pensionistes. L’any 2010 es manté aquesta compensació a l’1%, per la desviació de la previsió de la inflació (de novembre a novembre), que es materialitzarà amb una paga al mes de gener del 2011 i que es traslladarà, mes a mes, en la quantia de la nòmina mensual de cada pensionista. L’any 2011, es revaloritzaran les pensions mínimes, les pensions no contributives i les pensions del SOVI. En total, són més de 3.000.000 de pensionistes els que veuran com segueixen creixent les seves pensions, en termes de poder adquisitiu. La resta de les pensions veuran créixer la quantia mensual amb la desviació de la inflació que es produeixi el 2010. Totes les previsions atribueixen al 2011 una inflació molt baixa, per tant, la possible pèrdua de poder adquisitiu, serà molt inferior, en qualsevol cas, al guany experimentat l’any 2009. És un esforç important, que no agrada fer. És un sacrifici, però, limitat en el temps i en la quantia. De fet, des de l’any 2004, les pensions mínimes han crescut més que la pensió mitjana, al contrari del que va succeir en els anys del govern del PP, i han guanyat poder adquisitiu. Al 2011, ho continuaran fent. Cada any, el nombre de pensionistes que se situen a Espanya per sota  de la línia de pobresa relativa està baixant continuadament, i ho continuarà fent en el futur.
La despesa en pensions, entre 2004 i 2010, ha crescut un 51%. S’han apujat les pensions mínimes un 49% durant aquests darrers 5 anys de govern del PSOE. En el cas d’una pensió de jubilació de 65 anys amb cònjuges a càrrec, per exemple, la despesa era de 6.788 euros l’any i ara és de 10.152 euros. Per tant, hi ha hagut un increment del 50%, i un guany de poder adquisitiu d’un 25%. S’ha multiplicat per tres el complement a les pensions mínimes, que permeten un major ingrés a aquelles persones que tenen unes pensions molt per sota del raonable. La despesa en pensions continuarà creixent amb la incorporació de nous pensionistes i serà l’única despesa pública que al 2011 es preveu que vagi en increment. La resta de modificacions són de marcs temporals, amb adopció de mesures que es van acordar al Parlament, previ acord al diàleg social.
A l’any 2003, en l’últim pressupost del govern del PP, ni les pensions mínimes van pujar per sobre de l’IPC, ni el salari mínim tampoc, no hi havia ni un sol euro per la Llei de Dependència i no hi havia cap de les prestacions socials que s’han creat des que va entrar el govern socialista l’any 2004.
Per tant, estem en un context d’ampliació dels drets socials com mai hi havia hagut al nostre país. En aquest context, s’entén una mesura excepcional com la que estem vivint.

El senyor Pau Mojedano  manifesta que el Socialista ja no pot donar lliçons de política social. Els resultats de la seva política són els que són: gran nombre d’aturats, gran nombre d’empreses que han desaparegut, destrucció del teixit industrial, 1.000.000 de famílies que no tenen absolutament cap ingrés a Espanya i que passen penúries per poder subsistir. Jo no diré mai que vostès ho han fet tot malament però, si hem de fer un balanç entre quins governs (Partit Socialista o PP) han suposat un major progrés econòmic i social, no hi ha punt de comparació.
Sr. Martínez, jo admiro la seva habilitat per intentar dir una cosa i fer-ne una altra i que, a més a més, tinguin el líder polític més ben valorat  a nivell d’Estat. Després del que ha dit vostè aquí, no entenc que mantinguin un posicionament d’abstenció en el Decret de mesures del Govern. Perquè, només pel que ha dit vostè que suposava la congelació de les pensions, vostè ha justificat el vot negatiu que va tenir el meu grup parlamentari. Vostè ha dit que el Partit Socialista no té cap criteri en matèria de pensions, i jo afegiria que no té cap criteri, però sí que té un resultat: quan mana el Partit Socialista arriba un moment en què les pensions no estan garantides. Aquesta és la situació que teníem l’any 1995, abans d’entrar el PP al govern, en què les pensions corrien un seriós perill. Contràriament a això, el PP, el que ha fet és garantir, amb un fons de reserva importantíssim a la Seguretat Social,  aquest manteniment de les pensions.
Aquesta és una clara injustícia social. Aquí hi ha hagut una clara equivocació de prioritats. Al final es fa pagar els més febles. És un incompliment d’un pacte. A l’any 2003, quan es va renovar el Pacte de Toledo, el text del pacte contenia clarament el compromís de mantenir les pensions i la seva revalorització. Creiem que és una incoherència política.
Lamento que la Sra. Guirao prioritzi estar bé en el si del seu govern i no el manteniment de les pensions.

El senyor Xavier Safont-Tria puntualitza que ha dit que el seu grup municipal votaria a favor del primer punt del acords, perquè la part expositiva no la comparteixen.

La senyora Quiteria Guirao passa a llegir l’aportació que han fet en aquest acord. Els recordo que vam votar en contra, al Congrés dels Diputats, del tema de la pujada d’impostos, especialment, de l’IVA.  Nosaltres proposem aquest paràgraf:
“En contraposició al rebuig de la pujada de l’IVA cal dir que s’ha d’avançar en una fiscalitat progressiva, per la qual cosa s’ha d’incrementar l’impost de les grans fortunes, l’impost de societats a les empreses que guanyen més de mil milions d’euros i revisar i augmentar les SICAV. Són reformes necessàries per assolir  una fiscalitat que doni resposta a l’estat del benestar que volem.”
I un punt d’acord que és:
“Instar el govern de l’Estat que recuperi el pes de la fiscalitat i reforci la progressivitat convergint cap als països més avançats socialment, que són els que menys estan patint la crisi.”
Aquesta és la nostra proposta en aquesta moció. Vostès no la contemplen i nosaltres hi votem en contra.

El senyor Marcel Martinez insisteix que CIU sempre ha mostrat una responsabilitat al Congrés dels Diputats que potser altres grups polítics no han mostrat. Miri tots els editorials dels diaris l’endemà de la intervenció del Sr. Duran, i veurà exactament què pensa la gent.

El senyor Pau Mojedano respon a la Sra. Guirao que s’està parlant de pensions. El que li demana el meu grup és molt clar: vostè és partidària de suprimir aquest Decret que no permet revaloritzar les pensions, o no? Si entrem a debatre política fiscal, és molt complicat que el PP es posi d’acord amb Iniciativa per Catalunya. Per tant, si vostè em presenta, per incloure aquí, una proposta de caire fiscal, jo he d’entendre que no hi ha voluntat d’arribar a un acord. No estem parlant d’això. El Sr. Llamazares no va fer una proposta similar al Congrés dels Diputats, va votar el fons de la qüestió, que és l’important. Estem parlant de pensions. Aquest grup no pot acceptar una proposta que va en el camí contrari al que s’està fent a Europa per intentar recuperar la nostra economia. El camí que vostè ens proposa iniciar ens portaria a l’atur, que els capitals fugissin d’aquest país i, com podrà suposar, només ens faltaria això.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, en to irònic, diu que sembla que el tema de les pensions a Espanya s’arreglarà en aquest Ple.

La senyora Quiteria Guirao pregunta al Sr. Mojedano per què no presenta una moció perquè no s’abaixin els sous dels funcionaris. Anteriorment he dit que la nostra coalició no votarà cap moció ni cap declaració institucional que només parli parcialment d’aspectes, que, en aquest cas, són oportunistes. No votarem en contra pels arguments del Sr. Bassas, sinó pels nostres arguments. Per coherència, no votarem cap moció que tracti parcialment la situació actual.

El senyor Ramon Bassas demana que s’imaginin aquesta crisi sense les polítiques socials impulsades els darrers anys. Seria una crisi molt pitjor si no s’haguessin revaloritzat les pensions en un 50% els darrers anys.
L’increment del poder adquisitiu dels pensionistes, els anys que va governar el PP, va ser de 191 euros en 8 anys. Amb 4 anys, el govern Socialista, ha pogut incrementar-lo en 692 euros. Imagini’s si no hi hagués hagut aquesta política social amb mesures de protecció contra l’atur, amb el salari interprofessional creixent per sobre de la inflació, amb la Llei de Dependència, amb un Fons de Reserva de 15.000 milions d’euros, quan vostès el van deixar en 62.000 milions, que estan en aquests moments a la Seguretat Social. Per tant, compte perquè sembla que la crisi la hàgim generat nosaltres però, com saben vostès, aquesta crisi té uns altres orígens molt més complexos i fora d’aquest àmbit.
Les mesures que s’estan prenent es prenen, bàsicament, en el conjunt dels països de la Unió Europea, després de la cimera de principis de maig, per fer front al deute dels països europeus. El deute públic d’Espanya està en el 53% del PIB. És un deute altíssim i, per això, ens hem posat a treballar-hi. Però és que el deute públic d’Itàlia és del 115,8%, el de França del 77%, el d’Alemanya del 73%, el Regne Unit del 68% i el del conjunt dels països de l’euro zona és del 78,7%. A tots aquests països no hi governa el Sr. Zapatero. Per tant, no es tracta que hi hagi hagut males polítiques.
En qualsevol cas, ens hauria agradat sentir una sola alternativa del Grup Popular en aquest tema.

El senyor Alcalde dóna per acabat el debat i recorda que fa 40 minuts que estan discutint aquest tema.
Entenc, Sr. Safont-Tria, que vostè fa un vot particular a la moció, malgrat que s’abstindrà en el seu conjunt. Però l’ha de votar en el seu conjunt. En tot cas, en l’Acta, recollirem que hi ha un vot particular seu en el primer punt, al qual sí que hi donaria suport.
Només parlar d’una qüestió d’ordre, bàsicament, per situar el caràcter d’aquestes mocions. Vostè, Sr Mojedano, ha dit que la Sra. Guirao votava a favor per estar a bé amb el Govern. El Sr. Teixidor ja ha manifestat que votarà en sentit contrari i estem en el mateix Govern, continuarem estant en el mateix Govern. Si estem en el mateix Govern ja es demostrarà quan arribem als punts que són dictàmens i són competència d’aquest Govern. Les declaracions institucionals no formen part de l’Acord de Govern. Les declaracions institucionals pertanyen a cada grup polític de l’Ajuntament de Mataró, no del govern en sentit estricte. Per tant, cada grup municipal ha votat aquí sempre el que ha cregut oportú i això no ha afectat mai el funcionament ordinari del Govern. Per tant, no busqui tres peus al gat perquè no els trobarà.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 12,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 13, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), i al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

5  -  DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PSC, ICV-EUIA, ERC I CIU DE SUPORT A L’ACORD DE LA COMISSIÓ MUNICIPALISTA DE CATALUNYA EN RELACIÓ A LES MESURES URGENTS PER REDUIR EL DÈFICIT PÚBLIC.

El senyor Alcalde manifesta que el grup de CIU no dóna suport inicialment, com a proposant, a aquesta Declaració Institucional.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent :

“Els grups sota-signants proposen al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció del següent acord:

1. Donar suport a l’acord de la Comissió Municipalista de Catalunya (annex 1) en relació a les mesures urgents per reduir el dèficit públic, signat el passat 28 de maig pels presidents de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya.
2. Donar trasllat del present acord a les entitats esmentades.”

ANNEX 1

1. Reclamar que, davant de qualsevol decisió que afecti el món local, s’estableixi el diàleg amb les entitats municipalistes per tal que les decisions siguin el màxim de consensuades possible.
2. Demanar al Govern de l’Estat que per a l’aplicació d’aquestes mesures estableixi un mecanisme urgent de diàleg i concertació. Ambdues entitats municipalistes treballarem per què la impossibilitat d’accedir al crèdit de llarg termini a partir de l’1 de gener de 2011 no s’apliqui en el cas dels consistoris que compleixin amb la legislació en matèria d’endeutament i d’estabilitat pressupostària. A més, l’aplicació d’aquesta mesura ha de ser compatible amb l’obtenció dels crèdits necessaris per fer front a les inversions previstes per part dels ajuntaments i que es troben a bé en execució, o formen part de convenis, concertacions o cofinançaments.
3. Traslladar a tots els municipis, per al seu compliment, les mesures sobre la reducció de retribucions del personal funcionari compreses en el Reial decret-llei 8/2010, de 20 de maig; així com les mesures que pugui aprovar el Govern de la Generalitat de Catalunya.
4. Recomanar a tots els ens locals de Catalunya un esforç de reducció i contenció de la despesa destinada a la retribució dels càrrecs electes. Pel que fa als càrrecs de confiança, recomanem que s’apliquin els mateixos paràmetres que per als funcionaris.
5. Fer una crida a tots els representants municipals, de totes les formacions polítiques, per fer front amb responsabilitat i amb unitat a aquestes mesures, evitant les confrontacions polítiques.
6. Traslladar als representants de les diferents formacions polítiques que ens representen la responsabilitat de fer les valoracions adients i que creguin oportunes sobre les mesures aprovades, tenint en compte els acords presos per les entitats municipalistes.

ANNEX 2

Es recomana homologar, per als càrrecs públics electes, les reduccions retributives que estableix el Reial decret-llei. Complementàriament, adjuntem un quadre que us pot servir d’orientació. Al mateix temps s’haurà de tenir en compte la realitat específica de cada municipi.

REDUCCIONS SALARIALS ORIENTATIVES PER A ALCALDES, REGIDORS, PRESIDENTS DE DIPUTACIÓ, CONSELLS COMARCALS I DIPUTATS PROVINCIALS

SALARI TOTAL
REDUCCIÓ %
Entre 81.155,04 € i 91.982,40 € o superior
15,00 %
Entre 73.682,84 € i 81.155,04 €
10,00%
Entre 64.606,48 € i 73.682,84 €
9%
Entre 54.615,68 € i 64.606,48 €
8%
Entre 41.055,65 € i 54.615,68 €
7%
Entre 27.495,63 € i 41.055,65 €
6%
Entre 13.935,60 € i 27.495,63 €
5%

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que, analitzant aquest acord de la Comissió Municipalista, ha arribat a tres conclusions. Una és que això em sona a una excusa política. És rentar la cara a un seguit de polítiques que ens han portat on ens han portat. Tant el Govern espanyol, com el Govern català, com vostès mateixos, ens parlen sovint de la crisi internacional. La crisi internacional ningú la nega, però la nostra crisi és molt pitjor. I és producte d’un seguit de polítiques nefastes i, algunes d’elles, amb absoluta irresponsabilitat. Sobretot, perquè s’ha estat negant la realitat de les coses durant molt de temps. Això ha evitat  prendre les mesures que s’havien de prendre. D’altra banda, hi ha una anàlisi errònia en el diagnòstic de la crisi. En tercer lloc, no té justificació moral que, en aquest moment tan terrible que estan vivint els ciutadans d’aquest país, les entitats municipalistes es limitin a parlar sobretot dels seus problemes i no parlin d’aquesta injustícia social que s’ha fet amb els pensionistes ni dels problemes que està vivint el país, des d’un punt de vista global. En aquest moment, faci el que faci el Sr. Zapatero, ja no genera confiança, perquè és incapaç d’aconseguir consensos i perquè no és capaç d’aplicar mesures amb les prioritats adequades.
No entrarem al detall de quines són les mesures que s’haurien d’aplicar al nostre país per no enfrascar-nos en un debat polític que no és convenient.
No podem donar suport a aquesta declaració perquè no va a l’arrel del problema,    perquè no diu als ciutadans quin és el diagnòstic i quines són les solucions que convenen al país i perquè és incomplet en aquelles situacions que contempla.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que el seu grup municipal va donar el suport inicial a la presentació, entenent que, si la Federació Catalana de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques  havien fet una proposta d’aquest estil, aquesta s’havia de llegir amb calma. Després d’analitzar-la amb profunditat tenim la sensació que pot ser una mostra del final d’aquesta manera de fer política. Jo crec que aquí falta una mica de modèstia, perquè creiem que no es pot parlar per boca de tots els municipis de Catalunya i dir que manifestem que, al marge de ser l’administració pública més propera, hem gestionat de forma eficaç els recursos disponibles. Potser no tots els ajuntaments han gestionat de forma eficaç els recursos disponibles. De la mateixa manera que no estem d’acord en què es decreti que tots els ajuntaments del país no es puguin endeutar més, creiem que s’ha de mirar cadascun d’ells. Hem de mirar cada cas. Hem de mirar cada família i cada ajuntament. Al marge de la imatge lamentable que hi va haver amb aquest Decret, en concret pel tema de l’endeutament municipal, que d’un dia per l’altre es va haver de modificar i hi va haver ajuntaments que van haver de fer plens a corre cuita, tots, des de l’oposició o el govern, estem obligats a procurar no fer més auto bombo, perquè la festa s’ha acabat.
Nosaltres no podem estar del tot d’acord amb el que es diu en aquest manifest. S’ha acabat aquell moment de seguidisme polític i tots ens hem de fixar molt més en els coses que s’estan fent. Hem de donar un toc d’avís a la Federació Catalana de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques per tal que, quan prenguin decisions, les prenguin pensant en què probablement no es poden unificar 945 ajuntaments de Catalunya i dir les coses totes de la mateixa manera, coses com: “I que no s’apliqui en el cas dels consistoris que compleixin amb la legislació en matèria d’endeutament i d’estabilitat pressupostaria”. Jo els vull recordar que, l’any passat en aquesta sala fèiem una modificació per ampliar el crèdit per complir amb aquesta estabilitat pressupostària; nosaltres els vam dir que allò era arquitectura efímera, que no es podia complir i que, per tant, el que estaven fent era una fugida endavant per anar a més endeutament. Nosaltres ja vam dir que no estaríem d’acord en què s’augmentés l’endeutament de l’Ajuntament. També ens hem cansat de repetir que si als endeutaments se sumessin els de les empreses privades de capital públic veurien com els nivells d’endeutament són difícilment retornables en els períodes en els quals ens estem comprometent. Per tant, no els ha d’estranyar que el dia 24 de desembre aquest grup els anunciés la propera creació de l’impost ITFT (Impost per Tapar Forats del Tripartit). La veritat és que avui estem pujant impostos a tot el país per poder resoldre mancances d’aquestes, que ens hem endeutat per sobre de les nostres possibilitats. Tot i que estem representats en l’Associació Catalana de Municipis, no ens sentim amb la capacitat i amb el compromís de votar a favor d’aquesta moció. Per tant, el nostre vot serà d’abstenció.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que aquí s’ha parlat de responsabilitat i indica que ell s’hi afegeix. Segurament, no s’ha estat tot el responsables que calia. El deute financer acumulat ja comença a ser un problema però, sobretot, serà un problema pels governs del futur. He parlat de la responsabilitat perquè aquesta situació era previsible. L’actual ofec econòmic ve generat  per uns anys de bonança, sobretot a través d’aquesta bombolla immobiliària, que ha estat un important finançament per les arques municipals. Això ha portat a fer un seguit d’inversions que, segurament, no eren les que es necessitaven. Per tant, entenem que s’ha fet una mala gestió dels recursos municipals, d’una manera irresponsable. Ara no poden deslliurar-se d’aquesta responsabilitat i dir que això només ve a causa del mal finançament. Nosaltres som els primers a reclamar que una de les causes de l’actual situació és aquest mal finançament. Hem parlat sovint del dèficit fiscal que pateix el poble català. Són milions i milions d’euros que no ens arriben. Cada cop, l’administració local ha de donar resposta a més necessitats i cada cop té menys recursos. Nosaltres creiem que la classe política té les eines per solucionar això. Una d’elles seria trencar aquesta dependència econòmica vers l’Estat i així poder gestionar la nostra realitat amb els nostres recursos, els quals podrien donar solució a moltes de les actuals mancances.
Nosaltres ja fa temps que venim reclamant la creació d’una banca pública que beneficiï l’ocupació per sobre de l’especulació. La banca que hem tingut els darrers anys ha finançat l’especulació i ara ens trobem on ens trobem.
Estem d’acord que s’endeutin els ajuntaments. Creiem que hi ha certes infraestructures que serviran per diverses generacions i que és lògic que es paguin a través dels anys. una cosa és això, i l’altra és arribar a un deute financer acumulat del que, difícilment, ens en sortirem. Hi ha alguns punt que no compartim perquè no es va al fons de la qüestió. És un discurs una mica ploraner, quan s’hauria de donar un cop de puny per part de l’administració local, reclamar, d’una vegada per totes, un finançament just i una manera de finançar-se a través de banca pública que no porti aquestes situacions.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, expressa la posició favorable del seu grup municipal respecte d’aquesta proposta. D’aquest document es desprenen dues peticions per part de tots els municipis.
La primera d’elles és constatar la necessitat i la urgència d’abordar la reforma del finançament local per evitar una situació de col•lapse real  dels serveis. Cal recordar que no hi ha hagut cap reforma de la Llei de Bases d’Hisendes Locals des del 2002.
La segona és una qüestió de confiança. En aquest document els municipis demanen aquesta confiança pel fet de ser la primera administració, la més propera als ciutadans, i som conscients que s’assumeixen despeses que teòricament no correspondrien.
Penso que amb les seves intervencions han donat una imatge de les administracions locals i autonòmiques com si fossin una colla de malgastadors. Això és extremadament injust i va en contra d’aquesta confiança que tots necessitem, i que aquest document demana. Al 2009 els ajuntaments eren responsables del 6% del total del deute públic de l’Estat i, només el 2% del dèficit públic generat. Penso que s’ha de donar aquesta confiança que es demana.
Si el finançament no es resol de manera satisfactòria per complir amb les inversions necessàries, s’haurà de recórrer, totalment o parcialment, al deute. 

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, comenta que s’està donant recolzament a una declaració aprovada per la Comissió Municipalista de les dues entitats que representen els municipis de Catalunya i que, per tant, aquest és un posicionament de país. És per això que nosaltres el recolzem.
El Decret llei ens afecta als municipis, tant en la reducció de sous dels funcionaris i demés treballadors municipals, com en el tema de l’endeutament. Per tant, segur que aquest ple acabarà debatent la nostra realitat sobre aquests dos aspectes. En aquest sentit, nosaltres serem bel•ligerants. Parlarem tant de la reducció del dèficit, com de quina manera han d’augmentar els ingressos d’aquest Ajuntament.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comenta que creu que el PP podria votar a favor d’aquesta proposta, perquè aquesta no diu el que ells diuen que diu. Aquí ningú defensa el Sr. Zapatero. Aquí es defensen els serveis públics de proximitat. Aquests són uns serveis que es poden veure en perill si no fem bé les coses. El municipalisme intenta posar-se d’acord en quines coses són les que hem de posar per davant perquè aquests serveis públics es prestin amb l’eficiència amb la qual s’han anat prestant. Només és això. Jo crec que en això sí que podem estar-hi d’acord.
Un dels valors d’aquest text és que hi hagi acord i que hi hagi consens. De fet, el  catalanisme (i el municipalisme és un instrument del catalanisme), quan s’expressa amb èxit, així s’expressa quan hi ha acord, quan hi ha consens, quan se superen les divergències polítiques per fixar una posició al conjunt del país. Això és el que passa amb els documents i amb les posicions que expressen aquestes dues associacions i que diuen coses tan senzilles, però tan necessàries, com aplicar les rebaixes dels sous als electes i als funcionaris, amb la finalitat de tenir un criteri comú. També parlen de reclamar més diàleg. Es defensen els serveis públics sense complexos. Els ajuntaments de Catalunya crec que poden dir que presten els serveis públics amb eficiència. Efectivament hi ha certes excepcions però, en conjunt, els ajuntaments saben respondre amb eficiència als seus serveis públics.
A més d’aquest impost del que parla el Sr. Mora de tapar forats del tripartit, n’hi ha un altre que podríem crear ara mateix, que és el de tapar els forats de l’altre tripartit que va fer que els ajuntaments haguessin de fer escoles, centres d’atenció primària, inversions en barris i en transport públic. Parlo del tripartit de CIU i el PP, que han construït al voltant dels municipis de Catalunya una veritable política nacional de treball cap a aquestes qüestions. Es tracta de parlar amb claredat que el ajuntaments han anat més enllà de les seves competències, no per fer una festa, sinó per fer que la gent s’escolaritzi, perquè tingui més proximitat a la seva salut, perquè tingui millors transports públics, etc.
És cert que segurament hi ha mètodes discutibles de finançament. Un d’ells és el mètode alemany. El mètode alemany el va introduir a Catalunya, precisament, el govern Pujol. Recordo que d’aquest tipus de finançament en deien “Pujoles”. Però aquest mètode no entra en aquestes qüestions que ens sembla que sí que podem discutir quan vostès vulguin. El que va és a buscar aquell comú denominador d’orgull de país. Al capdavant d’aquest orgull hi posa els serveis públics de qualitat, que no poden veure’s perillats per aquest Decret que s’acaba d’aprovar.

El senyor Joan Mora manifesta que, si aquest manifest digués el que el Sr. Bassas ha dit ara, el seu grup municipal no tindria cap inconvenient a votar-hi a favor. Les posicions de país es prenen des de molts estaments. El màxim estament és el Parlament. Aquest text ens ve de dues associacions que respecto profundament però que entenc que en aquest text potser no han estat prou afortunades.
En quin dels punt es demana la reforma del finançament municipal? És evident que el finançament municipal està descompensat, però aquí no ho demanen. On diu en aquests sis punts, que es defensin aquests serveis públics?
Respecte al punt tres, és que no som prou grans a l’Ajuntament de Mataró per poder decidir segons què? Jo entenc que el grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona presenti una proposició que demani deixar sense efecte la reducció salarial del personal funcional i laboral dels grups B, C, D i E. Jo crec que l’autonomia que té cada grup municipal, dins de cada ajuntament, fa que puguem defensar les coses.
Per tant, vostès estan fent un discurs i, en canvi, els punts que votem en són un altre. No serà que darrere de tot això hi ha una trampa per justificar tot el que molts ajuntaments han fet aquests darrers anys? Massa vegades hem convertit ingressos extraordinaris en despesa fixa i ara estem absolutament descompensats. És evident que estem mal finançats, és evident que ens estem fent càrrec de serveis que no ens són propis. Però també és evident que molts alcaldes i alcaldesses empesos potser per la seva voluntat de guanyar unes eleccions, de vegades han estirat una mica més del que podien permetre les finances municipals pensant que ja arribaria un dia que ens arreglarien el finançament i podríem tapar-ho.
Al Sr. Bassas el que li passa és que ell, com a president de la companyia PUMSA, es va comprometre amb alguna empresa constructora que li fes una obra que ja li pagaria quan acabés i ara no ha trobat els diners per poder-li pagar. Per tant, ha hagut d’arribar a un acord amb aquesta empresa constructora per anar-ho pagant poc a poc amb  interessos.
L’últim any de CIU a la Generalitat, el pressupost era de 18 mil milions d’euros i els hi vam deixar a vostès en 34 mil, amb una negociació amb el PP, que era amb qui tocava entendre’s. Aquesta política que han fet vostès durant 10 anys s’ha acabat. I a partir d’ara es troben amb coses com que han de reduir els salaris del funcionaris.

El senyor Pau Mojedano, explica que el seu grup municipal s’havia plantejat votar aquesta moció si els haguessin acceptat un seguit d’esmenes que no els han acceptat, perquè volien limitar la moció a l’àmbit d’aquest acord de la Federació de Municipis.
És veritat que hi ha una manera de fer política que s’ha acabat. Aquí se’ns va anunciar, entre altres mesures, la restricció absoluta al crèdit dels ajuntaments. Després, això es va modificar, i ara sembla que els ajuntaments han respirat una mica, perquè ja veien venir el que era la crònica d’una mort anunciada per molts ajuntaments que estan en una situació d’absoluta fallida perquè, durant molt temps, s’han pres com a ordinaris uns ingressos que eren extraordinaris, producte d’una situació conjuntural del sector immobiliari.
En el temps de vaques grasses no s’han fet les polítiques contracícliques que s’haurien d’haver fet i ens hem dedicat a augmentar la despesa corrent i a augmentar l’estructura municipal. D’altra banda ara parlem de la necessitat d’un finançament just dels ajuntaments. Això fa molt temps que ho sabem però hem desgastat temps i energies en prioritats equivocades. Quan de temps portem parlant de l’Estatut? Era necessari? O era més necessari batallar per a un millor finançament dels ajuntaments? No era aquesta la prioritat?

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, es pregunta si els grups municipals s’han llegit l’acord. Arribo a la conclusió que se l’han llegit molt per sobre. Perquè és difícil que ens hàgim equivocat tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya.
Jo estava al lloc on es van prendre aquests acords, el divendres de la setmana passada,  primer al Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya i, també, al Consell Nacional. Vaig parlar amb una alcaldessa de CIU i vam concloure quin seria el debat que es produiria a tots els ajuntaments; el debat del govern, i el debat de l’oposició. I al marge de la composició política d’uns i d’altres. És exactament el que ha passat avui aquí. No em vaig equivocar. Els ajuntaments, els governs, des de la responsabilitat d’haver de governar i, per tant, d’haver d’atendre les necessitats que els ciutadans exposen de manera contínua, fem polítiques anticícliques. O és que no és una política anticíclica endeutar-nos pel Tecnocampus, o per l’edifici de negocis del Rengle, o per la renovació de la Plaça de Cuba? Aquestes són polítiques anticícliques, juntament amb d’altres de les que ara no en faré una llista.
El dilluns al vespre, quan vaig tenir coneixement d’aquest Decret, aquella nit no vaig dormir, com tants i tants alcaldes. No vam dormir. Vam pensar que s’havien equivocat, que això no era possible, que hi havia algun error. I miri, ara estic criticant el govern d’Espanya, que és del meu partit. No és just com s’ha fet, ni el que s’ha fet. Perquè si s’havien d’aplicar aquestes mesures contra ajuntaments que han estirat més el braç que la màniga, que les apliquin a aquests ajuntaments. És justament el que diu el punt 2. Jo no vull recordar ara quin és l’ajuntament que té el 40% del deute municipal d’Espanya. El 40% del deute el té una sola ciutat i no és Mataró. En veure que l’endemà s’havia corregit, vam respirar perquè ens deixava marge per continuar governant també a través del deute, que és una forma de governar. En la majoria de casos, quan algú vol fer inversions i progressar, s’ha d’endeutar però amb mesura. I nosaltres estem en els marges que preveu la Llei (la del 125% de la despesa corrent) i amb les garanties que la Llei determina i amb les mesures correctores necessàries quan, per algun motiu, aquests límits es salten. Per això hi ha la Llei d’estabilitat pressupostària.
Que ens endeutem? Doncs sí. Ens endeutem per fer escoles, per fer hospitals i per fer tot allò que els ciutadans ens demanen. Invertim en allò que creiem que s’ha de fer i que ens demanen els ciutadans, potser, per què no?, amb prioritats equivocades. No pretenc tenir tota la raó del món. Ho fem, no només per l’impuls econòmic de la ciutat, sinó també per la seva cohesió social, que és més important encara. Amb això coincidíem tots els alcaldes de tots els colors polítics que estàvem representats a la Federació de Municipis de Catalunya. Amb els òrgans de govern que tenim, vam aprovar aquest document. Òrgans de govern dels que formem part ajuntaments socialistes, de CIU, d’ERC i, fins i tot algun ajuntament del PP. Em consta que a l’Associació Catalana de Municipis va passar el mateix. Els alcaldes vam decidir de forma majoritària donar suport a aquest acord, al marge dels colors polítics i en defensa del municipalisme.
No és veritat, Sr. Mora, que aquí no fem constància que tenim un mal finançament. Si algú en aquest país ha reclamat pel finançament municipal, han estat el municipis. Per tant, hem reclamat i continuem reclamant que tenim un finançament injust. No només és una qüestió econòmica, és una qüestió d’una mala entesa subsidiarietat. Algú ha estès que subsidiarietat era sinònim de ser subsidiaris. Els ajuntaments no hem de ser subsidiaris, no hem d’aplicar aquelles polítiques que no vol fer cap altre. Hem de reclamar la capacitat de poder influir i estar presents als llocs on es prenen les decisions  importants del país i d’Europa. Això és el que diu el primer punt. Això és quasi tan important com els diners.
Nosaltres sí que estem a prop dels ciutadans. I ningú ens podrà negar que la nostra capacitat per entendre els problemes dels ciutadans no la té cap altra administració, ni nacional, ni estatal, ni europea. La voluntat és clarament aquesta.
Aquest és un document en el qual els ajuntaments diem que no hi ha dret com s’ha fet i que no hi ha dret el que ens volen fer.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

6 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PSC, ICV-EUIA, ERC I CUP  DE SUPORT AL SISTEMA DE DIPÒSIT, DEVOLUCIÓ I RETORN D’ENVASOS (SDDR).

El senyor Francesc Melero, regidor  del grup municipal Socialista, presenta la següent Declaració Institucional:

“Les polítiques i normatives ambientals de la Unió Europea, es basen en els principis de precaució i prevenció, d’acord amb els criteris que s’hauria d’evitar el dany ambiental en origen i que el responsable de posar en el mercat un producte que es converteix en residu se n’ha de responsabilitzar. D’altra banda, el VI Programa d’Acció Ambiental de la UE planteja com a objectiu principal la dissociació entre creixement i la producció de residus i esmenta la prevenció com a principal element de la política de gestió de residus. 

Atès que la normativa comunitària, estatal i catalana planteja que s’han de reduir els residus i els residus d’envasos

Atès que les normatives Europees, Estatals i Catalanes en matèria de residus i residus d’envasos van encaminades a uns objectius de reciclatge i reducció que no s’han assolit.
 
Atès que la Directiva d’envasos 12/2004/CE marca com a objectius mínims de reciclatge dels materials dels envasos del 55% per any 2008 i que es va arribar només al 48% pels envasos de procedència municipal.

Atès que el PROGREMIC estableix com a objectiu el reciclatge del 25% dels envasos lleugers pel 2006 i que el 2008 només es va arribar al voltant d’un 19%.

Atès que, segons la LERE 11/1997, els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) són el sistema obligatori de gestió d’envasos, però que no s’han desenvolupat.

Atès que els SDDR han estat utilitzats tradicionalment per les empreses envasadores abans que, a partir dels anys 60 apareguessin els envasos d’un sol ús.

Atès que arran d'aquesta opció els costos de la gestió dels envasos van començar a recaure en la societat a través de la gestió municipal o mancomunada dels residus.

Atès que la normativa d’envasos estableix que el “sobrecost” de la recollida selectiva d’envasos ha de recaure sobre els Sistemes Integrats de Gestió, però els  Ens Locals assumeixen el “cost” total de la gestió dels envasos el qual és superior al sufragat pels Sistemes Integrats de Gestió.

Atès que el principi de responsabilitat ampliada del productor ha estat un principi primordial de la política europea i ha rebut el suport de l’OCDE per la capacitat que té d’internalitzar els costos de les empreses i de deslliurar la societat d’aquests costos.

Atès que a Catalunya té les competències compartides en residus i envasos per desenvolupar els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (RDDR) segons la Llei d’Envasos i Residus d’Envasos (LERE) i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que, a més, el Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, en la seva disposició addicional 2a, diu que “El Govern ha de promoure en aplicació de la LERE els SDDR, especialment per als de volum igual o superior a dos litres i per als envasos de productes tòxics i perillosos”.

Atès que els SDDR han demostrat, arreu on s’apliquen, obtenir els millors resultats de recuperació dels envasos.

Atès que els SDDR afavoreixen l'augment de l’envasat en envasos reutilitzables.

Atès que aquest ajuntament té coneixement que la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable ha presentat al Departament de Medi Ambient i Habitatge, al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i al Departament d’Economia i Finances un esborrany de Llei Catalana de Prevenció de residus d’envasos.

Atès que aquest municipi està compromès i té voluntat política de desenvolupar actuacions de prevenció dels residus i de la contaminació, de mitigar el canvi climàtic, de promoure models de gestió dels residus i dels envasos com a recursos, que potenciïn la reducció i recuperació màxima dels residus.

Atès que l’Agència de Residus de Catalunya ha encarregat un estudi sobre la viabilitat dels SDDR i ha mostrat el seu interès en promoure aquest model.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Mataró pren els següents acords:

1. Refermar el compromís de l’Ajuntament de Mataró de desenvolupar actuacions encaminades a reduir els residus i residus d’envasos, recuperar el màxim de residus d’envasos i sensibilitzar a la població i als agents comercials i econòmics per contribuir a aquests objectius de prevenció de la contaminació, d’evitar l’esgotament de recursos i el canvi climàtic, tot potenciant una distribució i un consum responsables.
2. Proposar al Departament de Medi Ambient i Habitatge i a l’Agència de Residus de Catalunya que, fent ús de les seves competències, obrin el debat i la redacció en aquesta legislatura d’una Llei Catalana de Prevenció de Residus que plantegi com a sistema general i obligatori els SDDR, promovent, alhora, els envasos reutilitzables i aquelles mesures que facin reduir els residus.
3. Promoure amb d’altres ens locals el debat entre el món local a la demarcació o territori: amb les associacions municipalistes, l’Agència de Residus de Catalunya  i les entitats socials.
4. Comprometre’s a donar suport a la xarxa o coalició: “Per un model ecoeficient de gestió d’envasos” amb els ens locals, associacions municipalistes, sectors empresarials i entitats diverses, per tal de crear les condicions per a formular la demanda al Govern i Parlament Català de canvi de la normativa vigent.
5. Valorar la possibilitat d’aplicar al municipi, junt amb la Fundació Catalana per a la prevenció de residus i consum responsable, d’alguna actuació per desenvolupar aquest sistema mitjançant una prova pilot.
6. Refermar el compromís de l’ajuntament de seguir duent a terme accions per reduir les bosses de plàstic i donar suport a les actuacions encaminades a regular de forma efectiva la distribució de les bosses de plàstic.
7. Comunicar els acords al Departament de Medi Ambient i Habitatge i a l’Agència de Residus de Catalunya, al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, al Departament d’Economia i Finances, a l’Agència Catalana de Consum, a la Diputació de Barcelona, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Fundació Catalana per a la prevenció de residus i consum responsable.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que el seu grup ha presentat també conjuntament aquesta moció. Entenem que la realitat dels envasos i dels residus és prou greu al nostre país, però jo diria que també al conjunt del món.
La moció deixa molt clar que els objectius de reciclatge i reducció no s’han assolit. Per tant, alguna cosa s’haurà de canviar. S’haurà de canviar la conscienciació però, sobretot, s’hauran de canviar les lleis. L’actual política d’envasos és hereva d’una Llei de l’any 1997 en què, a través de la pressió de les envasadores, es va assolir una llei que clarament beneficia aquestes companyies, grans empreses com la Coca-Cola o la Danone, que acaben imposant els seus criteris en la gran majoria de lleis que hi ha a nivell internacional. Aquesta Llei elimina una política encertada que teníem, que funcionava a través del retorn. Tu compraves un envàs i el retornaves després d’utilitzar-lo. Aquesta era la manera més lògica, més ecològica i que generava menys contaminació. Aquest sistema s’ha eliminat perquè han volgut reduir magatzems d’envasos, han volgut reduir costos i han volgut augmentar els seus beneficis.  El resultat és que tenim una Llei que ens ha imposat un sistema integrat de gestió de residus a través de l’Ecoembes. Qui no pugui pagar aquest reciclatge d’envasos el que fa és traslladar-ho a Ecoembes i és aquest qui gestiona els residus. La realitat ens diu que qui acaba gestionant aquests residus no és Ecoembes, sinó que són els ajuntaments locals. Ecoembes paga una quantitat, que hem de dir que és insuficient. Per tant, estem vivint una externalització dels costos d’aquests envasos que acaben pagant els ajuntaments, és a dir, la ciutadania, això és injust econòmicament i una mala política de gestió de residus. Si anualment es generen entre 25 i 30 kg d’envasos per habitant, la recollida és només de 10 o 15 kg. Per tant, més de la meitat d’aquests envasos es perden pel camí. En aquestes plantes de selecció, entre un 30 i un 35% dels envasos acaben a l’evocador o a la incineradora. Tenim un sistema mal muntat, que només respon a interessos de les multinacionals. Seria interessant recuperar aquest sistema antic del retorn d’envasos.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que tots els que tenen a la sala més de 50 anys saben quin és aquests sistema del retorn d’envasos.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió agraeix al Sr. Melero que hagi atès les seves demandes. Ho hem fet a través de la Sra. Guirao, perquè enteníem que era qui portava la moció. Nosaltres hem compartit l’esperit de la proposta des del primer moment. No obstant això, vostès estan al govern fa una colla d’anys i creiem que, si això s’ho creuen de debò, potser, a hores d’ara, haurem hagut d’avançar una mica més. En els punts 6 i 7 teníem el problema que, o bé és redactaven molt bé, explicant com es faria aquesta difusió, o el que aquí està escrit es podia prestar a confusions que, en aquest moment, no són les adequades perquè generarien una despesa per a nosaltres innecessària. Una altra correcció en el punt 2, que parlava inicialment que abans d’esgotar el mandat al Parlament de Catalunya s’hauria de fer una llei, la qual cosa, si mirem el calendari, és una mica complicat. El nostre grup hi votarà a favor.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que comparteixen el fons d’aquesta proposta. Compartim la protecció del medi ambient, el desenvolupament sostenible, fer un ús més acurat dels recursos naturals. Aconseguir aquests resultats no dependrà tant de forçar la gent, com d’una qüestió educativa. Aquesta és una declaració políticament correcta que, fa uns anys, quan les coses anaven molt bé, aquest grup hagués assumit sense cap dificultat. En aquest moment de dificultats econòmiques, no ens sembla raonable fer una llei que pugui forçar i obligar les empreses i els ciutadans d’aquest país, en nom d’uns principis ecològics en alguns casos dubtosos. No podem dedicar-nos a complicar la vida a les empreses amb sobrecostos i amb complicacions legislatives. Com que tenim dubtes que els mitjans que es proposen aquí siguin els millors per assolir els objectius amb els quals tots estem d’acord, i com que no estem d’acord que en aquest moment s’hagi de forçar les empreses, aquest grup s’abstindrà en aquesta proposta.

El Sr. Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que accepten les al•legacions que s’han fet, a última hora, de retirar els dos punts. Un tema del que no es parla i que és important és el fet que qualsevol mena d’envàs que es pugui produir sigui 100% reciclable. Molts dels envasos no són 100% reciclables.

El Sr. Melero expressa que creu que hi ha una qüestió que el Sr. Mojedano no ha acabat d’entendre, acusant-los d’un discurs políticament correcte. No estem demanant que les pobres empreses i les grans distribuïdores pateixin una càrrega fruit de que, des dels municipis, vulguem que assumeixin els costos. Són costos que no és que els estigui pagant ningú, és que els està pagant el ciutadà. Els ciutadans poden pagar els costos de moltes maneres. Una seria mitjançant aquesta: que siguin els ajuntaments els que suportin l’emmagatzematge i la distribució d’una part de la matèria prima en benefici del gran capital. Vostè, en el punt 4, ha fet un discurs demagògic que després, en aquest punt, no ha estat capaç de sostenir.

El senyor Pau Mojedano manifesta que intenta no fer mai discursos demagògics. En tot penso que per culpa de decisions polítiques com aquesta  es donarà la “puntilla” a moltes empreses catalanes i espanyoles.

El senyor alcalde respon al Sr. Mojedano que això, a més a més de dir-ho, hauria de demostrar-ho. Si vostè no ha entès encara que estem en una crisi financera, econòmica i mediambiental, llavors sí que tenim un problema tots plegats. Alguna cosa hi tenen a veure les polítiques neoliberals en aquesta crisi. Les bases de la nova economia que s’està articulant al món tenen un component mediambiental fortíssim. I va en aquesta direcció i no en la que apunta vostè. Al final em creuré allò que deia una il•lustre regidora de Medi Ambient del PP, quan deia que el planeta età al servei de l’home. Com si l’home no fos una anècdota a la vida del planeta.

El senyor Pau Mojedano manifesta que el discurs d’aquesta Regidora no és el discurs del PP. És més, el primer partit amb discurs ecologista que hi va haver a Espanya formava part de la Federació de Partits d’Aliança Popular, a l’any 1979, quan encara no existia cap partit ecologista en aquest país. Per altra banda, no té res a veure la tendència de futur, que va encaminada a treballar amb energies renovables. És a dir, no té res a veure això amb complicar la vida a les indústries i afegir-hi sobrecostos que fan que siguin encara menys competitives.

El senyor alcalde replica al Sr. Mojedano dient que la postura de la regidora del PP potser no devia ser la postura del partit, però ella parlava en representació d’aquest partit. Jo si vaig en nom del partit, parlo en nom del partit, no a títol personal.
Respecte al tema de l’any 1979, vostè sap que porto molts anys per creure’m que això és veritat. Pel que veig, en tot cas, es van quedar a l’any 1979. La Diputació de Barcelona a l’any 1978 ja tenia Oficina Mediambiental.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 3,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

7 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE ICV-EUIA, ERC I  CUP EN RELACIÓ AL PREU DE LA TARIFA ELÈCTRICA.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la següent Declaració Institucional :

“Que les abusives tarifes elèctriques, incrementades per sobre de l’IPC anual, i que per la seva funció social, haurien d’estar regulades per l’administració pública i no pel lliure mercat.

Que les diferents apagades  ocorregudes en els darrers anys, provocades per la manca d’inversió i manteniment a les instal•lacions,  van deixar sense llum a multitud d’abonats: al 2004 més de 30.000  a Barcelona, al 2007 més de 350.000 abonats, així com el caos a la xarxa de metro i ferrocarril també a Barcelona. I la més recent, els afectats han estat principalment a la província de Girona, que es va quedar sense llum durant cinc dies, i va provocar, a més, pèrdues milionàries.

Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Mataró pren els següents acords:

Primer.- Adherir-se a la campanya que porta a terme la CONFAVC, la qual contempla una APAGADA GENERAL A CATALUNYA el dia 21 de juny de 22.30 a 22.40 hores.

Segon.- Sol•licitar a ENDESA la inversió suficient i necessària per tal de garantir el manteniment de les instal.lacions elèctriques i el servei contractat.
 
Tercer.- Sol•licitar al Ministeri de Indústria un rebut just que premiï l’estalvi energètic i penalitzi el consum irresponsable.

Quart.- Donar comptes del present acord a la CONFAVC, a la Generalitat de Catalunya, al Ministeri d’Indústria, així com donar coneixement als ciutadans del present acord.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, opina que és important que entitats com CONFAVC o les associacions de veïns donin la seva opinió, en tant que les tarifes elèctriques han passat de ser un preu en mans de l’Administració a estar en mans de grans companyies. Per tant, pensem que és lògic que els veïns es preocupin i hi diguin la seva. La liberalització del sector elèctric és una tendència a nivell europeu. S’ha passat a exercir una lògica del mercat, orientat a la producció, al consum i al preu, en què les grans companyies en són les màximes responsables. Això no hauria de ser així, perquè l’electricitat és un bé universal i essencial, tant per a l’activitat domèstica, com per al conjunt de l’economia. No pot ser que el mercat acabi sent qui reguli la producció elèctrica. Necessitem un futur energètic menys dependent, sense nuclears, sense contaminació i el model hauria d’estar dissenyat a mida de la societat, i no a mida d’aquestes grans companyies elèctriques.
Tampoc pot ser que sigui el mercat qui orienti el consum. Des de l’any 1995, el consum ha augmentat anualment una mitjana d’un 5,5%. Això és greu perquè els recursos que generen electricitat molts d’ells són escassos. Seria necessari que fos l’Estat qui gestionés aquestes mesures per intensificar les energies renovables, per intensificar un consum eficient, per intensificar un consum responsable que ens portés a disminuir aquesta tendència a l’alça del consum elèctric.
Per últim, no és de rebut que sigui el mercat qui condicioni els preus de les tarifes elèctriques perquè, al final, el preu d’aquest bé tan necessari per a tothom, estarà en mans de les grans companyies que, generalment, fan un ús abusiu de les taxes elèctriques. Sí que és veritat que actualment hi ha un dèficit en el preu, però més endavant és pretén que aquest dèficit l’acabin pagant els consumidors, la qual cosa suposarà un augment important de les taxes i un perjudici pels ciutadans.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que no és una veritat empírica que el fet que el Sr. Safont-Tria trobi quelcom interessant faci que el seu grup no ho trobi interessant. Però, en aquest cas, alguns dels arguments que ell ha utilitzat per trobar-la interessant fan que nosaltres no la trobem interessant. El problema energètic és un problema estratègic d’aquest país. Espanya té una dependència de l’exterior, producte d’algunes polítiques equivocades, i que tenen una incidència en el cost de l’energia. Hi ha dos arguments fonamentals pels quals no acceptem aquesta proposta:
Un és que creiem que es tracta el problema energètic o l’increment de les tarifes elèctriques, des d’un punt de vista que no és global.
I, d’altra banda, estem en absolut desacord que l’increment del preu de l’electricitat vingui donat per raons de mercat.
Com que aquestes qüestions són fonamentals, nosaltres votarem en contra de la proposta.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió explica que el seu grup no hagués presentat aquesta proposta. Si haguéssim hagut de parlar dels problemes amb les companyies elèctriques, ho haguéssim fet com un partit polític i els haguéssim dit que la Generalitat va signar uns pactes, en el moment que hi va haver les apagades de Barcelona, i que el que hauria de fer la Generalitat és fer-les complir a les companyies elèctriques. I demanaríem responsabilitats als governs.
Però ens trobem davant d’una proposta que la Federació d’Associacions de Veïns ens demana que hi donem suport. I nosaltres ens ho prenem com una problemàtica real que hi ha a la ciutadania. I la problemàtica hi és per les apagades, perquè no pot ser que, per unes ventades o unes nevades,  hi hagi poblacions que estiguin una setmana sense llum. És per això que nosaltres havíem demanat a la Sra. Guirao poder treure el punt tercer.
El Sr. Safont-Tria ha dit coses que nosaltres no compartiríem. Si nosaltres haguéssim hagut de parlar d’això, ho haguéssim fet diferent i parlaríem del rebut d’una altra manera.
La Sra. Guirao m’ha fet una proposta que no he tingut temps de respondre que, si es mantingués, nosaltres votaríem afirmativament. La proposta és treure la paraula “just” al punt tercer i deixar només: “Sol•licitar al Ministeri de Indústria un rebut que premiï l’estalvi energètic i penalitzi el consum irresponsable”. Si això fos així, el nostre vot a aquesta proposta de suport a una demanda de la Federació d’Associació de Veïns seria positiu.

La senyora Quiteria Guirao accepta treure la paraula “just” del punt tercer.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:  3,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: Cap.

8 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PSC, ICV-EUIA, ERC I  CIU EN DEFENSA DE LA LEGITIMITAT DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la següent Declaració Institucional:

“Davant l’aprovació, el passat 29 d’abril, per part del Parlament de Catalunya, d’una resolució en defensa de la legitimitat de l’Estatut d’Autonomia.

Davant la petició expressa que el President de la Generalitat de Catalunya ha fet al municipalisme català de suport i adhesió a l’esmentada resolució.

Atès que l’Estatut porta aprovat i en desenvolupament quatre anys, i que les diferents administracions que representem el poble de Catalunya l’hem estat aplicant sense més dificultats que les de qualsevol nova llei.

Atès que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, aprovat per les Corts Generals, i ratificat pel poble català.

Atès que l’aprovació de l’Estatut ha obert un procés de consolidació i reconeixement de les competències pròpies dels ens locals, i que aquest procés ha de portar necessàriament a l’aprovació d’una llei d’hisendes locals, molt necessària per al bon funcionament local.

Atès que el recurs d’inconstitucionalitat posa en perill tots aquests avenços, però sobretot posa en dubte el que el poble de Catalunya sobiranament ha decidit.

Atès que el Tribunal Constitucional ha intentat dictar sentència en diverses ocasions, i no ha obtingut el consens necessari.

Atès que mentre dura la deliberació del Tribunal Constitucional s’han produït diverses disfuncions que afecten la meitat dels magistrats que l’integren, i que posicionen aquest Tribunal en un situació de possible desgast i descrèdit.
Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Mataró pren els següents acords:

1. Renovar el compromís del món local amb l’Estatut d’Autonomia, com una expressió més de lleialtat a les institucions de les que ens hem dotat com a societat, i de respecte profund a la voluntat del poble de Catalunya

2. Adherir-nos a la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 29 d’abril de 2010.

3. Comunicar els acords a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, al president de la Generalitat, al president del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.”

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL ALTERNATIVA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP A FAVOR DE L’EXERCICI DEL DRET D’AUTODETERMINACIÓ DE LA NACIÓ CATALANA

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta alternativa següent :

“Fa quatre anys que es va promulgar la reforma de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya i, malgrat les promeses fetes per aquells sectors socials i polítics que la varen impulsar, aquesta llei orgànica manté Catalunya en una situació de subordinació dins de l’Estat espanyol, permanentment sotmesa a l’espoli fiscal, a la ingerència política, financera, judicial, esportiva, lingüística i cultural.

Els distints recursos d’inconstitucionalitat interposats contra l’Estatut d’Autonomia i la instrumentalització política del Tribunal Constitucional espanyol, posen de manifest les greus mancances democràtiques de l’ordenament jurídic i institucional espanyol.

Les actuals limitacions estan directament relacionades amb el model de democràcia imposat durant la Transició postfranquista i que va ser segellat amb l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978.

D’aleshores ençà, constatem que qualsevol plantejament democràtic, socialment transformador, republicà o independentista és perseguit i sistemàticament arraconat.

El cicle de reformes estatutàries de 2006 ha servit per a constatar el fracàs de l’Estat espanyol de les Autonomies. Per tant, apel•lar a la defensa d’un Estatut retallat és, en data d’avui, un retrocés històric i una pèrdua temps, perquè els fets demostren amb claredat que la via autonomista i estatutària està esgotada.

En aquest sentit, cal situar les mobilitzacions ciutadanes a favor del dret de decidir i la ràpida extensió de les consultes sobre la independència, en les quals ja hi han participat més de mig milió de catalanes i catalans.

Aquestes convocatòries són fruit d’una àmplia iniciativa ciutadana. Són una plasmació indiscutible de participació popular i democràcia directa. En definitiva, són un acte de sobirania enfront de l’arrogància espanyolista i demostren que la societat catalana ja
està preparada per a decidir lliurement el seu futur col•lectiu en relació amb els estats espanyol i francès.

Per tant, entenem que l’Autodeterminació és el camí adequat per a superar l’Estat espanyol de les Autonomies. Ara més que mai, en l’actual context de crisi social i política, l’exercici democràtic del dret d’Autodeterminació és necessari per a dotar el poble català d’un estat propi, que pugui garantir-nos un futur més lliure i socialment més just.

Conseqüentment, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), proposa al Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents acords:

- Que l’Ajuntament de Mataró donarà suport a totes les consultes populars sobre la independència.

- Que l’Ajuntament de Mataró donarà suport a les Iniciatives Legislatives Populars que es tramitin al Parlament de Catalunya per a reclamar la convocatòria d’un referèndum nacional sobre la independència de la nació catalana.

- Que l’Ajuntament de Mataró manifestarà el seu rebuig absolut a qualsevol tribunal espanyol que vulgui interferir en el futur de la nació catalana.

- Que l’Ajuntament de Mataró s’adherirà a la mobilització del 12 de juny de 2010 a Barcelona, que organitza la Plataforma pel Dret de Decidir sota el lema “Autodeterminació és democràcia”.

- Que l’Ajuntament de Mataró donarà coneixement d’aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats espanyol i al Parlament Europeu.”

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, es pregunta si en aquest país es creu de veritat en la llei. Creiem en les institucions? Tenim, des d’institucions com aquesta, lleialtat institucional? Davant de propostes com aquesta arribo a la conclusió que no. És una característica especial dels partits nacionalistes el fet que la llei se la prenguin en funció de l’interès puntual del moment. Quan no els va bé, es crida a la rebel•lió i es diu que aquella llei és perniciosa per a un país. Això, en un estat democràtic madur, és una cosa inaudita.
La mesura del dret no és mai buscar la veritat, que sempre és subjectiva, sinó la finalitat, una finalitat consensuada. Com és el cas del que va passar en aquest país amb la Constitució del 1978. Aquesta és la mesura del dret de veritat.
M’he permès recuperar una cita de la meva època d’estudiant de dret. En un tractat de dret mercantil un jurista alemany, que es deia Gering, deia el següent:
“La educación política del pueblo no es otra cosa que lograr que el pueblo entienda cuáles son sus verdaderos intereses. Hay dos clases de intereses, los inmediatos, los que podemos tocar con nuestras manos, y los lejanos, aquellos que solo ve un ojo experimentado. Y por eso hay dos clases de política, una a corto plazo y otra a largo plazo. Solo esta última merece llevar el nombre de política. Ocurre aquí como el auténtico hombre de negocios, el que se contrapone al mal comerciante, este último es aquél que solo encuentra sentido en la ganancia que ve a corto plazo. La buena gestión se caracteriza por concentrarse en el todo y en el futuro.”
Pretenem dir que, en un estat de dret, els tribunals no poden fer justícia? Si fos així, la cosa és grossa, lamentable i indigna d’una classe política. L’Estatut és Catalunya? Ho són vostès o els partits nacionalistes que creuen, sovint, parlar en nom de Catalunya per un interès electoral i partidista? Sense treure legitimitat a l’Estatut, vull recordar una crua realitat. L’Estatut va ser aprovat per la majoria dels catalans que van votar, i els catalans que van votar van ser un de cada tres. Hauríem de ser conscients d’això per adonar-nos de com de lluny, de vegades,  estan alguns discursos de la realitat.
Aquest ple pot opinar de si una llei caldria canviar-la o no. A la mateixa Constitució hi ha contemplat un procediment per a canviar-la. Ara bé, pretendre dir aquí si el Tribunal Constitucional és competent per dir si una norma s’ajusta o no a la Constitució, a mi em sembla una absoluta barbaritat. Per aquestes coses anem com anem, com a societat i com a país. Catalunya no està en joc. Ni ho està tampoc el seu autogovern. És una cosa en la que estem d’acord absolutament tots. No estem parlant d’això.
Per què una Llei Orgànica no es pot sotmetre a un tribunal? Volem un estat de dret o una mena de república d’estil bananer?

En definitiva, els polítics no ens podem convertir en una elit, en una oligarquia en què ens creiem en possessió de la veritat, que podem parlar en nom d’un poble i que ens podem saltar les institucions i el marc legal sempre que vulguem. Aquest grup municipal no serà còmplice d’això.
Jo puc entendre que un partit com la CUP ens presenti una proposta com aquesta, però no ho entenc així en partits com CIU i, sobretot, com el PSC, als quals s’hauria d’exigir una lleialtat institucional més gran de la que deixa entreveure propostes com aquesta. Estic convençut que la Sra. Chacón i el Sr. Corbacho no votarien, al Congrés dels Diputats, el que estan dient vostès aquí. La gent espera de nosaltres que solucionem el problema de l’atur, problemes com la seguretat, el problema de la viabilitat econòmica industrial del nostre país... Això sí que són prioritats que té la gent. Per tant, el nostre posicionament serà contrari.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix que de lleialtat institucional, tota la que faci falta. Però lleialtat al poble de Catalunya, que va ratificar aquest Estatut en referèndum, també tota. Al final la sobirania acaba emanant del poble.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, explica que els fets se succeeixen tan ràpidament que alguna de les seves peticions ja està caducada. En concret, la d’intentar aconseguir que el Tribunal Constitucional es declari incompetent, que ja en ha passat.
CIU ha presentat al Congrés dels Diputats una proposta per intentar modificar la Llei, de forma que automàticament, després de sis mesos, els Magistrats dels Tribunal Constitucional quedin cessats. Això permetria desencallar la situació.
Però bé, aquí crec que no es tracta d’arribar a aquests extrems, perquè aquí sí que la lletra expressa clarament el sentiment de la veu majoritària del poble de Catalunya. I jo, per sobre de tribunals i demagògies i per sobre de segons quines defenses de segons quina historia esbiaixada, prefereixo escoltar la veu del poble de Catalunya, que ha votat en massa a favor d’aquest Estatut, i que l’únic que demana d’Espanya és que se’l tracti amb la mateixa lleialtat. I el que estan demanat els catalans és que no hi pugui haver cap tribunal que dictamini per sobre de la seva voluntat. Això, en els estats democràtics avançats del món, seria absolutament impensable.
Sr. Mojedano, aquesta societat està creixent. Aquí hi ha fills i filles que no han vist ni han conegut el dictador i tenen més ànsies d’autogovern. Per la via que va vostè, està aconseguint que es polaritzin les posicions. Vam fer un debat llarg que ens va perjudicar moltíssim, particularment als catalans. Potser no vam fer-ho tot bé, però vam aconseguir tirar endavant un Estatut que avui està posat en qüestió.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta que defensar les institucions no implica que un partit o una organització no pugui tenir l’aspiració legítima de canviar-les o d’introduir alguna evolució en aquestes institucions. Defensar les institucions com ho fa el Sr. Mojedano, de manera que les pugui utilitzar com a eina per impedir la llibertat dels altres a opinar, o a pensar, o a projectar un model de país diferent, és d’un cert involucionisme i d’un cert retrocés cap a la concepció de l’Estat que nosaltres pensàvem que ja estava superada.
Nosaltres donem suport a aquesta iniciativa, tot i pensar que servirà per poca cosa. En tot cas, servirà per poder veure que a l’altre costat del telèfon no hi ha ningú. El nostre grup no comparteix del tot el diagnòstic de la situació. El problema no és la composició del Tribunal Constitucional. Estem convençuts que siguin quins siguin els magistrats la decisió ja la sabem. Ens diran que l’Estatut, que és perfectament constitucional, no hi cap a la Constitució. Al final s’haurà de triar entre una evolució de l’autonomisme o, probablement, una involució cap a posicions pràcticament preconstitucionals.
Respecte a la declaració de la CUP, nosaltres estem per intentar millorar les condicions de vida de la gent. No estem als ajuntaments per proclamar cada dia la independència. Hi som per contribuir a la construcció d’una majoria social que en aquests moments no tenim i imprescindible per guanyar aquesta batalla ideològica per, algun dia, poder guanyar també la de les urnes. La nostra recepta és treballar perquè l’independentisme sigui reconegut com una opció alternativa de govern, seriosa, estable, que inspiri confiança i que guanyi en fortalesa interna. En aquest sentit, i malgrat que hi votarem a favor, aquesta declaració no ajuda a l’independentisme, ans al contrari.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, creu que la situació en què es troba l’Estatut respon a una iniciativa del President de la Generalitat. Vostè ha mencionat si el PSC s’hi sentiria còmode o no. Si és una iniciativa del President de la Generalitat, que és el primer Secretari del Partit dels Socialistes, òbviament ens hi sentim comodíssims. L’Estatut de Catalunya és el projecte pel qual ha treballat i treballarà el Partit dels Socialistes. S’ha intervingut al Senat amb conseqüències relativament positives, per iniciar el desbloqueig del Tribunal Constitucional. El problema no és el Tribunal Constitucional, és el bloqueig que ha fet un determinat partit. És una situació constitucionalment anòmala, perquè s’han traspassat els llindars que la Constitució preveu per a la seva renovació. Per tant, està fora del que preveu la Constitució. I nosaltres sí que defensem la Constitució de dalt a baix.
En segon lloc, aquesta proposta té el suport del municipalisme català. Jo crec que això és molt positiu. El catalanisme també és l’expressió plural dels seus municipis que es posen d’acord en un tema essencial com és l’Estatut. Ho és perquè aquest Estatut reconeix, com mai, el paper dels municipis de Catalunya. Els ciutadans han decidit que aquest és el seu Estatut.
No votarem a favor de la proposta de la CUP que, com els del PP, no volen l’Estatut, que és la voluntat majoritària del poble de Catalunya.  És veritat el que diu el Sr. Mojedano que perdem molt de temps parlant de l’Estatut. Solucionar això és molt fàcil; retirin el recurs d’inconstitucionalitat que van presentar. Aquest és el problema que té l’Estatut de Catalunya; el continu bloqueig que ha fet el PP.  El PP no va recolzar el 1978 el títol vuitè de la Constitució.

La senyora Quiteria Guirao anuncia l’abstenció del seu grup municipal respecte a la declaració institucional presentada per la CUP.

El senyor Joan Mora expressa que el seu grup municipal estaria d’acord amb el primer paràgraf de la proposta de la CUP. Si deixessin només el primer punt, també estaríem d’acord. Com que això seria desnaturalitzar la proposta, tret que no ho vulgui fer, nosaltres no hi votarem a favor.

El senyor Xavier Safont-Tria respon que el seu grup municipal no té la intenció de proclamar cada dia la independència. Amb una sola vegada en tenim prou.
Jo crec que el greu error estratègic del catalanisme és seguir reclamant aquest Estatut. Hem de deixar clar a la ciutadania que només hi ha dos camins. Un és reincidir en la reclamació d’uns Estatuts que han demostrat que no són l’eina necessària que necessita el nostre poble. L’altre és superar aquesta realitat i apostar d’una manera decidida per la independència. Sr. Mojedano, jo també vaig estudiar a la universitat. Però jo vaig estudiar una enginyeria agrícola i, per tant, de lleis ens n’explicaven ben poques. Sí que vam aprendre coses, però, d’una llei que imposa la natura del nostre planeta i que explica que hi ha lleis naturals que estan per sobre dels interessos partidistes. També hi ha lleis universals que estan per sobre d’aquests interessos d’un context històric, com va ser la Transició, en què es va imposar una Constitució, per damunt de les reivindicacions que tenia el poble català per una pau transitòria. Aquestes lleis universals també parlen del dret a la autodeterminació i que estan reconegudes, fins i tot, a les Nacions Unides. Vostè d’aquestes lleis no n’ha volgut mai sentir a parlar, perquè van en contra dels seus interessos partidistes. Sembla que al PP li interessa també defensar les lleis segons com li va al seu partit.
Al Sr. Bassas dir-li que ells sí que són molt patriotes, però molt patriotes espanyols. La ciutadania catalana reclama que comencin a defensar els interessos del nostre poble, i no tant els interessos d’un Estat caduc, que impedeix desenvolupar el nostre poble cap al camí que li convé. La nostra proposta és la que el catalanisme hauria de començar a assumir com a pròpia si volem que, des d’Espanya, ens prenguin amb seriositat i començar a trencar el dinamisme del pidolar perquè, al llarg dels anys, s’ha demostrat que sempre ens en tornem amb les mans buides.

El senyor Pau Mojedano recorda que, efectivament, hi havia gent d’Aliança Popular que no estava d’acord amb el títol vuitè. Pel que sé, el Sr. Maragall tampoc hi estava d’acord, o altres persones del seu partit que parlaven d’un sistema absolutament diferent. Per tant, això és respectable. L’important és que en aquell moment nosaltres vam recomanar el sí a la Constitució als ciutadans espanyols.
Sr. Mora, al seu partit li falta claredat, posar les cartes damunt la taula i començar a parlar de les qüestions seriosament. El que no pot ser és fer-ho de manera ambigua, com fan sovint vostès. Li recomano que es llegeixi un escrit de l’Stéphane Dion, un ministre canadenc que provenia del nacionalisme  quebequès i ara és un fervent partidari del federalisme canadenc, que deia que la primera condició en què un partit ha de debatre aquestes qüestions és la claredat. La seva força política no expressa mai el que diu. Amb aquesta claredat s’ha d’explicar als ciutadans què hi ha darrere de tot això. Perquè, al final, ningú de vostès m’ha contestat la pregunta clau.
El nacionalisme no és una llei universal, Sr. Safont-Tria. Això no és una llei universal, és un sentiment. I, com a tal, és desequilibrat. Està basat en creences i en hàbits que hem après de petits. El que interessa en un debat com aquest, que és el que fa progressar els països, és el respecte a la llei i a les institucions. La pregunta clau és la següent: Està legitimat, o no, el Tribunal Constitucional per a expressar-se sobre si una Llei orgànica o l’Estatut de Catalunya s’ajusta a la Constitució? Tot el demés és marejar la perdiu i enganyar la gent amb expressions de sentiment que poden commoure la gent. La història d’aquest país està plena de gent que ha apel•lat a la fibra sensible i, al final, el que han acabat és portant el nostre país a la barbàrie. No estic parlant de nacionalisme, Sr. Mora. Estic parlant de respecte al dret, de respecte a la llei i de la legitimitat d’un tribunal per dictaminar si una Llei orgànica s’ajusta a la Constitució. Si em respon que sí, tot el que ha dit és fang, i cau pel seu propi pes. Si vostè és demòcrata i respecta les institucions, hauria de dir que sí.

El senyor Joan Mora explica que l’emoció és el que fa moure la gent. Tots busquem les emocions, i vostè el primer, amb aquests discursos que em fa. Vostè em pregunta si crec que el Tribunal Constitucional està legitimat o no. Jo li hauria de preguntar: Quin tribunal? Aquest que està manipulat pels partits polítics, bloquejant-lo? Aquest amb magistrats que tenen el seu mandat caducat des de fa molt temps, perquè el que es pretén és que la sentència surti en un sentit o un altre? Això és el que el poble de Catalunya ha d’entendre com el funcionament normal d’una justícia lògica? Pensem que la política en majúscules també té la capacitat de fer alguna de les coses de què vostè estava parlant abans, però la política en minúscules també té la capacitat de fer que els ciutadans perdin la confiança en les institucions i en els polítics. Això és el que no podem permetre de cap manera.
Això que vostè diu d’ambigüitat del meu partit, potser és perquè vostè s’escolta la gent de Catalunya i no tothom pensa el mateix en tots els temes i no són tan monolítics com  la gent del seu partit. Respecto profundament la gent del seu partit, respecto profundament la gent nacionalista espanyola i respecto profundament la gent nacionalista catalana que no està disposada que, després de tirar endavant, amb molt de sacrifici, un Estatut, votat i ratificat pel poble de Catalunya, s’intenti frenar això amb manipulacions d’un tribunal. En una democràcia madura, això no passa, Sr. Mojedano.

El senyor alcalde posa a votació la Declaració Institucional presentada pels grups municipals PSC, ICV-EUiA, ERC i CiU :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació la proposta alternativa presentada pel grup municipal de la CUP :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 3, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2).

DICTAMENS

CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Servei de Gestió Econòmica-

9 - APROVAR L'ACTUALITZACIÓ DELS CONTRACTE-PROGRAMA ENTRE L'AJUNTAMENT  I L’ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL PARC TECNOCAMPUS MATARÓ I ENTRE L’AJUNTAMENT I LA FUNDACIÓ TECNOCAMPUS MATARÓ-MARESME.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“El contracte programa entre l’Entitat Pública Empresarial Parc Tecnocampus Mataró i l’Ajuntament de Mataró va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 20 de desembre de 2007 i modificat el 3 de juliol de 2008. El punt VII.1 d’aquest contracte programa estableix que, anualment, coincidint amb la tramitació del PAM i dels pressupostos de l’Ajuntament, s’actualitzaran les previsions incloses en el pla econòmic financer per l’horitzó temporal corresponent als propers exercicis, fins l’any de termini de la vigència del contracte. Aquesta actualització serà sotmesa a aprovació pel Ple Municipal, un cop aprovada pels Consells d’administració de l’EPE Parc Tecnocampus. cedents

El contracte programa entre la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme i l’Ajuntament de Mataró va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 2 de juliol de 2009. El punt 6.4a) d’aquest contracte programa estableix que, anualment, coincidint amb la tramitació del PAM i del pressupost de l’Ajuntament, s’ajustaran les previsions incloses al PEF per a l’horitzó temporal corresponent als exercicis en els que el contracte programa mantingui la seva vigència. Aquesta actualització serà sotmesa a aprovació pel Ple Municipal, un cop aprovada pels Consells d’administració de la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme.

La Comissió de seguiment s’ha reunit per avaluar la revisió dels contractes programa que es proposen actualitzar i ha proposat les actualitzacions que s’han recollit als annexos d’aquesta proposta.

Per tot l’exposat, es proposa al Ple municipal  l’adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar l’actualització per a l’exercici 2010 dels contractes-programa entre l’Ajuntament de Mataró i l’Entitat Pública Empresarial Parc Tecnocampus Mataró i entre l’Ajuntament i la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme i l’actualització de les previsions econòmico-financeres per als exercicis 2011-36 i 2011-2013, respectivament, d’acord amb els texts que s’acompanyen com Annex A i B, respectivament.

Segon.- Facultar l’Il•lustríssim senyor Alcalde de Mataró per a la signatura dels referits contractes.
 
Tercer.- Notificar el present acord als interessats.”

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, diu a la Sra. Romero que s’explica meravellosament. Una altra cosa, però, és que el que vostè explica i les previsions de tot el procés siguin creïbles o no.
La veritat és que seria molt llarg i feixuc començar a explicar tots els punts on hem trobat que, d’alguna manera, es fan casar les xifres amb calçador traspassant ingressos a futur, o despeses d’ara cap a ingressos de futur...
M’he fixat que vostè ha dit: “Com que creixeran els ingressos, l’aportació de l’Ajuntament es mantindrà”. Com a mínim, no haurà d’anar a més, i això ja és una bona notícia.
Nosaltres no li podem donar suport, perquè hi ha massa punts agafats amb calçador. D’una banda, ens desapareixen les amortitzacions, actius d’un costat perquè es traspassen a la fundació, a l’EPE, i l'EPE no ho amortitza, per tant, estem ocultant una despesa. I ja la cobrarem l’any que ve amb aportacions, perquè augmentaran els ingressos...
Recordin que desgraciadament les previsions no s’han anat complint. L’únic que lamento en tota aquesta situació és el fet que no posem sobre la taula la veritable necessitat econòmica d’un projecte com aquest, que estic d’acord que és complex, perquè unificar les universitats i fer casar tot el projecte té una certa complexitat, però crec que valdria la pena que es fes un esforç de claredat i que no ens les haguéssim d'anar trobant nosaltres a base de rascar.
Segurament vostès quan expliquen amb aquestes paraules grandiloqüents les coses, la gent té tendència a pensar que això deu estar molt ben vestit, però per desgràcia se’ns va desmuntant una cosa rere l'altra, sobretot en la vessant econòmica. Li puc ben garantir que tant de bo aquest projecte surti endavant i tant de bo puguem tenir moltes empreses i que creïn llocs de treball al Tecnocampus. Però, avui per avui, a l’hora de la veritat, les coses no es compleixen i anem traspassant el deute a futur. L’únic que vull és posar sobre la taula aquest fet. Si continuem endavant així, al final cada vegada tindrem més deutes que haurem de pagar demà amb més sacrificis.
Per aquest motiu, nosaltres ens hi abstindrem.

La senyora Alícia Romero respon al Sr. Mora que no pot saber que això no es complirà. En tot cas, ja ho veurem si no es compleix. Les previsions de vegades no es compleixen i hem tingut alguns problemes, per exemple amb la matrícula de l’EUM, perquè no se’ns va aprovar el títol que va presentar aquesta escola i això ens va generar problemes, com ara una baixada de la matrícula molt important, etc.
En tot cas, el Govern té plena confiança en aquest projecte i jo vull pensar que vostè també. Sé que coneix projectes similars a aquest i estic convençuda que creu que pot generar coneixement i també riquesa i llocs de treball a la ciutat. I penso que la inversió que estigui fent aquest Ajuntament per a aquest projecte, benvinguda és! És una aposta valenta i arriscada que fem, i els ciutadans de Mataró no es penediran de la inversió que estem fent.
Confio plenament en la gent del TCM, i estic convençuda que aquests números s’han fet amb rigor, perquè es compleixin i perquè puguem anar pagant el projecte al llarg dels anys tots i totes les mataronines.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 11,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

-Servei de Compres i Contractacions-

10 - AUTORITZAR LA NOVACIÓ DELS PRÉSTECS HIPOTECARIS SUBSCRITS PER L'EMPRESA "NUSCAMPS, SL", SOBRE LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA DEL SERVEI PÚBLIC DE LA ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL. 

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, presenta la proposta següent:

“Vist que el 13 de maig de 1999, el Ple de l’Ajuntament va acordar adjudicar a l’empresa “NUSCAMPS, SL” el concurs per a la contractació de la concessió d’obra, per a la construcció, gestió i explotació del servei públic de la zona esportiva municipal de “El Sorrall”.

Vist que el dia 10 de juny de 1999 va ser formalitzat el contracte amb “NUSCAMPS, SL” per a la concessió d’obra, per a la construcció, gestió i explotació del servei públic de la zona esportiva municipal de “El Sorrall”.

Vist que l’oferta presentada per “NUSCAMPS; SL” proposava una concessió per un termini de quaranta (40 anys), per la qual cosa el termini de la concessió fineix el dia 9 de juny de 2039

Vist que per Decret núm. 4263/2005, de data 13 de maig de 2005, de l’Il•lm. Sr. Alcalde, es van autoritzar els préstecs hipotecaris subscrits per “NUSCAMPS, SL” sobre els drets concessionals del contracte sobre la concessió d’obra per a la construcció, gestió i explotació del servei públic de la zona esportiva municipal “El Sorral”, de Mataró. Aquest Decret fou ratificat per acord de Ple de l’Ajuntament de data 2 de juny de 2005.

Vist l’escrit de data 10 de març de 2010, pel qual el legal representant de l’empresa “NUSCAMPS, SL” sol•licita a l’Ajuntament de Mataró autorització per realitzar la novació dels tres préstecs hipotecaris demanats i autoritzats en el seu dia en el sentit d’allargar-ne la seva amortització fins l’any 2030, per la qual cosa no se supera el termini màxim de durada de la concessió administrativa.

Vistes les corresponents ofertes vinculants de “Caixa Laietana” per procedir a la novació sol•licitada.

En conseqüència, la Presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció del següent ACORD:

Primer. Autoritzar la novació dels tres préstecs autoritzats en el seu dia sobre els drets concessionals de la concessió d’obra per a la construcció, gestió i explotació del servei públic de la zona esportiva municipal de “El Sorrall”, sol•licitada per “NUSCAMPS, SL”, empresa adjudicatària de la concessió, en el sentit d’allargar-ne el període d’amortització fins l’any 2030.
Segon. Comunicar a l’empresa adjudicatària, “NUSCAMPS, SL” la seva obligació de presentar anualment a l'Ajuntament justificació del compliment de les seves obligacions de pagament de les anualitats dels préstecs.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari, per coherència amb la seva línia de pensament: la CUP està en contra de l’adjudicació a empreses privades de serveis públics.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 10,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Recursos Humans-

11 - MODIFICACIÓ ANNEX CONDICIONS DE TREBALL DEL PERSONAL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’ACCIÓ CULTURAL.

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

“Antecedents

La Biblioteca Pompeu Fabra es un equipament on es desenvolupa una part molt important de la vida cultural de la ciutat, en el que hi treballa personal propi de l’IMAC i personal del Servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Amb la voluntat d’incrementar l’horari d’obertura al públic d’aquest servei, i que l’horari d’estiu, només de tardes, s’apliqui únicament al mes d’agost, el Consell Rector de l’IMAC en sessió celebrada el 29 d’abril de 2010 ha acordat modificar l’annex del conveni relatiu als horaris d’obertura al públic i les condicions de treball del personal de l’IMAC.

Per tot això, proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent  ACORD :

Primer .- Modificar l’Annex de  condicions de treball del personal de l’IMAC signat el 15 de març de 2006 en els termes següents :

2. Horaris específics

Horari del personal de Biblioteca Pompeu Fabra

El personal adscrit al servei bibliotecari realitzarà el seu horari en dos torns de treball, de dilluns a dissabte o de dimarts a divendres, rotatius cada dues setmanes, excepte durant el mes d’agost en que hi haurà un sol horari.

Els horaris específics i les seves variacions seran presentats al Comitè dos mesos abans de la seva aplicació, sens perjudici de les previsions legals al respecte.

Annex 1. HORARIS D’ATENCIÓ AL PUBLIC
Horaris Biblioteca Pompeu Fabra
 

 
Horari atenció públic
Hivern
Dimarts a dissabte de 10:00 a 14:00
Dilluns a divendres de 16:00 a 20:30
Dissabtes de 16:00 a 19:00
Estiu  (1 al 31 d’agost)
dilluns a divendres de 16:00 a 20:30

 

 

 

Annex 5. HORARIS TECNICS AUXILIARS BIBLIOTECA

Es deixa sense efectes aquest annex.

Segon .- Comunicar el present acord al Comitè de treballadors de l’IMAC”

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot afirmatiu i celebra l’ampliació d’horari, que era una demanda que CIU ha reiterat.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

12 - PROPOSTA  MODIFICACIÓ ARTICLES 15 I 16 DE L'ACORD DE FUNCIONARIS.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent:

“Fets

En la sessió de la mesa negociadora celebrada en data 4 de maig de 2010,  es  va acordar pels representants de l’Ajuntament de Mataró i els representants de les seccions sindicals SPPME-CAT, FSAP-CCOO, UGT i CSI-CSIF, l’eliminació del paràgraf sisè de l’article 15 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Mataró que fa referència a la rotació de treball en diumenges al servei de la Policia Local i la modificació del redactat  del complement de flexibilitat UTO, aprovat ple Ple de la Corporació, en data 4 de març de 2010.

Fonaments de Dret

L’article 37.1 apartat m) de la Ley 7/2007 de 12 d’abril, del Estatuto Básico del Empleado Público, estableix la possibilitat que les administracions públiques i les organitzacions sindicals amb capacitació a cada organització, puguin arribar a acords i pactes per la determinació de les matèries referides a calendari laboral, horaris, jornades, vacances, permisos, mobilitat funcional i geogràfica, així com els criteris generals sobre la planificació estratègica dels recursos humans, en aquells aspectes que afectin a condicions de treball dels treballadors públics.

Es per tot això que proposo al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents ACORDS:

Primer. Aprovar l’acord signat el dia 4 de maig de 2010 entre els representants de  l’Ajuntament de Mataró i els representants de les seccions sindicals SPPME-CAT, FSAP-CCOO, UGT i CSI-CSIF, respecte a l’eliminació del paràgraf sisè de l’article 15 de Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Mataró  que fa referència a la rotació de treball en diumenges al servei de la Policia Local.

Segon.- Modificar el redactat  del complement de flexibilitat UTO, aprovat ple Ple de la Corporació, en data 4 de març de 2010,  i incorporant un nou apartat, el tercer, a l’article 16 del Text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Mataró, amb el text següent:

“La flexibilitat UTO, de nova creació i que es diferencia de la flexibilitat ordinària en els següents elements:

- 7 dies de flexibilitat
- El numero de jornades flexibles per la flexibilitat UTO es publicaran cada dos anys. L’adscripció serà per un període de 2 anys.
- La disponibilitat serà immediata, amb una notificació de realització de jornada flexible d’una antelació mínima de 48 hores.
- S’haurà de poder realitzar tota la flexibilitat en qualsevol dia de la setmana, horari i torn.
- Obligatorietat d’assistència a totes les accions formatives declarades d’interès de la UTO. Quan, per necessitats del servei, aquesta formació es faci fora de la jornada laboral serà compensada.
- Mateix import econòmic que la flexibilitat ordinària, que es pagarà en 12 mensualitats
- No es podrà demanar flexibilitat a cap persona que estigui en el seu període de vacances, el qual es gaudirà en dos trons rotatius, el primer del 24 de juny al 24 de juliol, i el segon de l’1 al 31 d’agost.
- No es descomptaran les baixes per accident laboral.
- Un dia de flexibilitat serà compensat amb una jornada

També s’estableixen les següents condicions per accedir-hi

- Edat màxima d’accés 55 anys,
- Requisit de ser funcionari de carrera o haver superat el curs bàsic de l’Institut de Seguretat Pública.
- Establiment d’una prova objectiva i valorable de selecció si el nombre de sol•licituds es superior a les necessitats.”

Tercer. Notificar la present resolució a la Junta de Personal i Comitè d’empresa.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot afirmatiu a la proposta de modificació. De fet, és una reclamació que la CUP havia demanat aquí en els darrers plens municipals, que calia renegociar aquesta proposta de la UTO, perquè no satisfeia els treballadors de la plantilla de la Policia, i també nosaltres enteníem que el model d'UTO que es presentava no era ajustat a les necessitats. S'ha arribat a un acord, amb la unanimitat dels treballadors, i ho celebrem.
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, celebra que hi hagi acord. Però el que no tenim clar és que s’hagi aclarit tot i que ho hàgim entès tot, perquè aquella formació específica de la qual parlàvem continua tenint un interrogant, i també el cas de la selecció, si és que s’hagués donat el cas que hi haguessin més sol•licituds que places a cobrir.
Hem de recordar aquí que portem mesos, mig any pràcticament, per aprovar un sistema de mobilitat en el treball que hauria hagut d'entrar en funcionament a primers d'any. Al febrer ja en parlàvem i després van sortir a la llum un seguit de problemes. Hem resolt un problema laboral amb els sindicats, i ho celebrem, però a conseqüència d’això han quedat sobre la taula coses com la reestructuració del servei, l’absència total de Policia de Barri en alguns districtes, els torns al carrer amb una sola patrulla, les denúncies per part dels agents de les pressions que reben per la grua o pel nombre de multes que es posen, etc. Això va sortir al febrer i això, al nostre entendre, és un problema important que no s’ha resolt, perquè té a veure amb la seguretat de tots i el funcionament de la nostra Policia. Aquí encara hi ha dubtes.
Al març vostès aprovaven, sí o sí, la flexibilitat UTO. Tots els grups de l’oposició els vam demanar que la deixessin sobre la taula i vostès no van voler-ho fer. Ara ens trobem aprovant el mateix que se’ls demanava llavors. A l’abril continuaven les queixes fins poques hores abans del ple, perquè semblava que hi havia acord, tot i que no es volia reconèixer, i després d’un mes de descans en el ple, perquè era quan es reunia la mesa negociadora, ara ens trobem amb l’acord. Benvingut sigui laboralment, però encara queden molts interrogants per resoldre.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, celebra l’acord, que va en la línia del que els grups de l'oposició van demanar en aquell moment. Jo estic francament desconcertat per com ha anat tot el procés. No acabo d’entendre ben bé què ha passat, perquè el seu discurs en aquell ple va ser un, i després s’ha contradit respecte al que va dir en aquell moment. Li he de dir que no ens sentim gaire partícips del que ha passat, perquè no se'ns ha mantingut informats com nosaltres hauríem volgut. Finalment, vostè hauria haver pogut fer un exercici d'una certa alçada i reconèixer que hi havia un problema.
El senyor Francesc Melero respon al Sr. Mojedano que recorda molt bé el que va passar a la guerra del Vietnam, peròi no el que va passar fa tres mesos. Jo no he dit que no hi haguessin problemes, sempre he reconegut que n'hi havia i sempre he col•locat el problema allà on era, dins del marc d’una negociació laboral. Sempre he dit que estaríem negociant i ho continuarem fent, i això està recollit.
Sr. Fernàndez, perdoni, tema de selecció, tema de formació... està àmpliament debatut en comissions informatives. Ja sap que la selecció, si no hi ha persones per sobre del cupo de l’oferta de places, no hi ha lloc. I sap que la formació és la que hem dit, la pròpia que ha de tenir lloc a totes les unitats de la Policia Local. Tan fàcil com això, què és el que no entén?
Respecte als dubtes expressats al mes de febrer, també els vaig contestar al mes de febrer. Hi ha les actes.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d’Urbanisme-

13 - APROVAR LA INTRODUCCIÓ D’UNA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOM RELATIVA ALS PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ SOBRE ELS ENVOLVENTS DE L’EDIFICACIÓ, EN RELACIÓ A L’ARTICLE 101.2.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :
“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 4 de març de 2010 va aprovar el Text Refós de la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal que afecta a les seves Normes urbanístiques, pendent de la seva aprovació definitiva per la Generalitat de Catalunya i que consisteix en la modificació, supressió i nova creació de normes relatives “als paràmetres comuns d’ordenació referents a l’envolvent de l’edificació”, redactada  pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.
L’objecte d’aquesta modificació puntual de la normativa del Pla general és l’adaptació dels articles referents als paràmetres d’ordenació de l’edificació que tenen relació amb l’envolvent de l’edificació per corregir desajustos d’aspectes tècnics evolutius al llarg dels anys a partir de l’aplicació pràctica de paràmetres vinculats a millores i avanços respecte a la qualitat arquitectònica i el paisatge urbà, tant en el moment de desenvolupament del planejament derivat, com en el moment d’elaboració dels projectes pel tràmit de la concessió de llicència urbanística.
Dins d’aquesta modificació de les normes urbanístiques, es proposa la modificació de l’article 101 relatiu a la regulació de la planta soterrani. En concret a l’apartat 2 s’incorpora un nou concepte consistent en no permetre les activitats a les plantes soterrani que siguin independents de la planta baixa com a mesura de control dels aprofitaments resultants sotarasant, atesa la major flexibilitat establerta al nou redactat proposat a l’article 76 en relació a la posició de la planta baixa especialment prevista pels casos de situació en carrers de més pendent.
L’aplicació pràctica d’aquest nou concepte normatiu, plantejat i previst per a tots els edificis de nova planta, pot entrar en conflicte amb locals existents que en l’actualitat es troben en aquesta situació ocupats, la major part, amb activitats legalitzades i en funcionament.
De conformitat amb el que disposa l’art. 102.6 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, es proposa introduir una disposició transitòria a la normativa urbanística de regulació dels locals existents en planta soterrani en els edificis amb llicència atorgada amb anterioritat a l’entrada en vigor a aquesta normativa amb determinades condicions, concretament amb el següent redactat:
Disposició transitòria de regulació dels locals situats en planta soterrani en edificis existents:
Es permet ocupar els locals existents en planta soterrani, en edificis amb llicència atorgada abans de l’entrada en vigor d’aquesta normativa, per usos i activitats independents segons la regulació d’usos de cada zona, sempre i quan s’ocupi, com a mínim, la mateixa superfície de sòl i sostre no permetent-se  un major fraccionament de les superfícies dels locals existents. La nova activitat que es sol•liciti demostrarà documentalment les característiques del local existent que es pretén ocupar i en cap cas representarà una reducció de les places d’aparcament mínimes de l’edifici tal com determina l’art. 141.3 del Pla General.

La introducció d’aquesta Disposició Transitòria a la Normativa Urbanística relativa “als paràmetres comuns d’ordenació referents a l’envolvent de l’edificació”,  regula exclusivament l’aplicació de l’art. 101.2 a les activitats preexistents. No suposa una modificació substancial del document aprovat inicialment i exposat al públic per acord plenari de data 5 de juny de 2008. Per aquest motiu i de conformitat amb el que disposa l’art.112 del Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aquest document no requereix una nova informació pública.

Per tot el que s’acaba d’exposar i vist l’informe jurídic precedent PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

Primer: Aprovar la Disposició Transitòria (única) de la normativa del document urbanístic de Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal “Normes urbanístiques relatives als paràmetres comuns d’ordenació referents a l’envolvent de l’edificació”, redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, amb el text literal que figura a la part expositiva del present acord.

Segon:
Incorporar la Disposició Transitòria (única) de la normativa del document urbanístic de Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal “Normes urbanístiques relatives als paràmetres comuns d’ordenació referents a l’envolvent de l’edificació”, al propi document  aprovat per acord del Ple de l’Ajuntament de Mataró en sessió  de 4 de març de 2010, i pendent d’aprovació definitiva per la Generalitat de Catalunya.

Tercer:
Notificar els presents acords a les societats municipals de PUMSA i PROHABITATGE, SL, i als serveis municipals que correspongui, especialment al Servei municipal de Llicències i Habitatge. 

Quart:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, i un document tècnic en suport informàtic.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta el seu vot contrari, no tant per la modificació que s’introdueix, sinó per coherència amb la seva opinió contrària al tema dels envolvents. Entenem que algunes de les mesures proposades responen més a interessos d'augmentar edificabilitat i no pas per la millora dels edificis.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, respecte als envolvents dels edificis, pregunta si aquesta és una normativa que tenen la majoria dels ajuntaments. La veritat és que la Generalitat ens ho ha tombat i s’ha de refer tot. En concret, respecte a les activitats en planta soterrani que hauran d’estar associades a activitats en planta baixa té la seva lògica, però, què està passant a Urbanisme? Perquè ens estan esmenant la plana contínuament. En tot cas, sí que seria exigible un major rigor en les coses. Per què ens hem d’adonar d’una cosa com aquesta quan ens ho diu la Generalitat? No ho acabo d’entendre. El nostre posicionament serà d’abstenció.
 
El senyor Francesc Teixidó aclareix que no és que se n’adonés la Generalitat. Ens en vam adonar nosaltres i de mutu acord amb ells vam introduir aquesta disposició transitòria.
D’altra banda, prefereixo, en lloc de dir com en som de bons, reconèixer que aquí vam estar fent una cosa i no hi vam caure, i que una vegada ens en vam adonar hem introduït un canvi que la corregeix. No hi ha cap problema amb la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

14 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE L’ARTICLE 12 DE LA NORMATIVA DEL PLA DE MILLORA URBANA PMU-06 “ÀMBIT ILLA 6 FÀBREGAS I DE CARALT

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“La Junta Local de Govern, en sessió 26 d’octubre de 2009, va aprovar inicialment el document “Modificació puntual article 12 de la normativa del Pla de millora urbana” Pmu-06, Illa Fàbregas i de Caralt redactat pel Servei de Desenvolupament Urbà.
 
El Pla de Millora Urbana PMU-06 “Illa Fàbregas i de Caralt”, que desenvolupa en aquesta illa les determinacions més generals d’un altre Pla de Millora, el PMU-01-d “Ronda Barceló – Fàbregas i de Caralt”, es va redactar i tramitar amb la finalitat d’implantar i regular volumètricament un edifici comercial en format de gran magatzem (un gran establiment comercial territorial, en la terminologia de la nova Llei d’Ordenació del Equipaments Comercials, DLL 1/2009), en una cruïlla estratègica de la ciutat des del punt de vista de la dinàmica comercial del centre històric.

La complexitat d’un projecte d’aquestes característiques i dimensions ha comportat però que, en la redacció del projecte arquitectònic definitiu en base a un operador i un programa comercial concrets, s’hagin detectat algunes incongruències puntuals en les determinacions normatives del esmentat Pla de Millora que, d’altra banda, no afecten en cap cas les seves determinacions bàsiques ni la seva ordenació. Es tracte d’aspectes puntuals que tenen a veure amb el funcionament de l’aparcament, la redistribució dels usos de les dues primeres plantes soterrani de l’edifici, i a una altre nivell, amb la composició arquitectònica de les façanes. Per aquest motiu, s’ha cregut convenient tramitar la present modificació puntual que fa relació exclusivament a dos punts de l’article 12 de la normativa del PMU i a unes determinacions també puntuals dels plànols d’ordenança gràfica O.3 i O.4.

Durant el període d’informació pública corresponent no s’han presentat al•legacions.

Per part de la Unió de Botiguers de Mataró i de l’Associació de Veïns de Mataró Centre, a través d’escrits presentats el 3 i 4 de novembre de 2009, respectivament, es van plantejar qüestions que tenen a veure més amb el funcionament del edifici que pròpiament amb l'ordenació. Per aquest motiu l’Ajuntament van donar immediata resposta a totes aquestes qüestions, sense necessitat d’esperar al tràmit d’aprovació provisional del document urbanístic, segons consta a l’expedient.

Consten a l’expedient els informes favorables de la Direcció General de Comerç i del Servei municipal de mobilitat.

Tant mateix s’han introduït  alguns canvis no substancials al document inicialment aprovat que es detallen en el document que, d’altra banda, manté íntegrament els seus objectius i criteris. D’aquests canvis, que pretenen treure rigidesa i fer més comprensible el document, no se’n desprenen variacions substancials en el model, ni a l’estructura fonamental de l’ordenació que requereixin una nova informació pública del document, d’acord amb l’art. 112 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Finalment fer constar que el Pla de Millora Urbana que és objecte de modificació i la pròpia modificació que es tramita amb la present proposta, tenen els efectes previstos per la Llei i en cap cas suposen una interferència en el procés instruït pel Jutjat d’Instrucció nº 3 de Mataró, tota vegada queda supeditat al bon fi del mateix, i sempre com a culminació de la protecció i conservació dels elements catalogats de Can Fàbregas i de Caralt.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent i de conformitat amb el que estableix el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, proposo al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents ACORDS

Primer:
Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla de Millora Urbana  PMU-06 “Illa Fàbregas i de Caralt”   anomenada “MODIFICACIÓ PUNTUAL article 12 de la normativa del Pla de Millora Urbana” , redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.

Segon:
Notificar el precedent acord a l’Administració Actuant  PUMSA, al titular del centre comercial i al Servei municipal de Ciutat sostenible (Secció de llicencies d’obres)

Tercer:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva:  tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari, com és d’esperar, perquè estan en desacord amb tot el projecte d’instal•lació del Corte Inglés allà on hi havia la nau de Can Fàbregas.
En primer lloc, fer una crida a la prudència i al sentit comú. Entenem que tota aquesta zona està en un procés judicial, en què sí que té incidència, perquè, segons acabi dictaminant el jutge, influirà directament en les decisions que ara s’estan prenent. Per tant, el que acabi decidint el jutge influirà en el PMU que es vulgui establir a la zona. No entenem perquè es continua incidint a tirar endavant el projecte, quan ara mateix estan en un procés judicial. Vostès, en el passat ple, van donar la sensació que això estava superat i que el nivell judicial tenien totes les garanties que això tiraria endavant, però la realitat és que el procés continua obert, el trasllat de la nau continua estant en entredit judicial i, per tant, el jutge no els dóna la raó amb les seves reclamacions de tancar el procés, i pensem que el més sensat per part de l'administració pública, en aquest cas, és esperar el dictamen i, a partir d'aquí, obrar en conseqüència.
Si entrem al detall de la proposta, també hi hem d’estar en contra. En primer lloc, fer una modificació del PMU cedint a les peticions del Corte Inglés i d'un dubtós interès pel bé del comerç local, ho trobo una mala notícia. En aquesta modificació es passa de les 800 places d'aparcament pròpies que tenia el Corte Inglés sota del seu edifici comercial a reduir les places i traslladar-les on hauria d'anar l'aparcament públic. I tampoc estem d’acord amb el punt dels pilars. Dit això, reafirmar el nostre vot contrari a la proposta, perquè aquest model dubtós que es proposa no respon al nostre model comercial.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que el PMU té com a missió definir la volumetria de les edificacions futures. Teòricament, el projecte arquitectònic s’hauria d’adaptar a això. En aquest cas, sorprenentment, passa a l'inrevés. Dóna la sensació que el projecte arquitectònic obligui que sigui el PMU el que s’hagi de refer per poder-s’hi adaptar. Que no en sabem de fer les coses? Ens hem d’avenir al que ens exigeixin?
Tot això de fer i refer constantment, com ha passat amb el catàleg de masies, Lepanto-Churruca, Secopal... Estem constantment fent coses que després ens esmenen i que hem de refer. Tot això té un cost, i això qui ho paga? Això ho paguen els ciutadans de Mataró. Ja no entrem a debatre aquí el projecte de la instal•lació del Corte Inglés a Can Fàbregas, i el lamentable procés posterior... No, no estem valorant això. Estem parlant de rigor en la feina i que està costant diners als mataronins. Les coses no es fan com s'haurien de fer, és a dir, el projecte arquitectònic s’hauria d’adaptar al PMU vigent. No ho acabem d’entendre i, per això, el nostre vot serà contrari.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que aquest és un projecte que s’ha fet gran, fins i tot monumental. I aquest és un problema greu que tenim a la ciutat. Aquí no estem debatent si El Corte Inglés sí o El Corte Inglés no. Nosaltres hi estem a favor des del primer, i en aquest punt. El que passa és que desgraciadament, des del primer dia, a nosaltres ens va semblar, a partir de la informació que teníem i arran del que ens deien els nostres advocats i la gent que ens assessora, que això podria acabar així. I nosaltres, per coherència, no podem fer res més que no votar a favor d'aquest projecte. Per tant, aquest és el nostre posicionament, crec que altrament seria allargar el debat amb coses que ja s'han dit. A hores d'ara, per a la ciutat, que el projecte estigui empantanegat d'aquesta manera és un problema i esperem que, com més aviat millor, es dicti sentència i que el sentit de la sentència sigui el millor que pugui ser per a la ciutat.

El senyor Ramon Bassas manifesta que efectivament es demanava prudència i sentit comú. Jo els he llegit explícitament quin és el text que hem col•locat a l’acord, que precisament demostra la prudència respecte al procés paral•lel que s’està vivint i que no està directament relacionat amb això, òbviament. Ara estem parlant d’una tramitació d’un planejament derivat. Teníem un PMU pendent, perquè s’havia aprovat inicialment, i senzillament es dóna una tramitació que no s’ha aturat en cap cas, i, per tant, es continua la tramitació. El procés s'ha fet amb tota correcció.
Diu vostè també que es tracta d’un projecte dubtós per al comerç local. Jo no sé per què. De fet, el que preveu el PMU en aquest document que portem avui no és això que ha explicat vostè. Això era anterior. Ja li he explicat que totes aquestes prerrogatives respecte a la unitat de l'aparcament, etc., són prerrogatives que preveu el Pla General i que no s'han de posar al PMU.
Ara és la voluntat de l'Ajuntament aplicar l’article del Pla General que, en lloc que hi hagi un aparcament de 200 places públic i el del centre comercial de 800, i que després resulta que amb les rampes i les escales, a l’hora de posar el projecte negre sobre blanc, surten menys places, i per tant hem d’introduir un procés per poder-ne fer més i que n’hi hagi 1.000. I què farem? Aplicar el Pla General que diu que tot aquell aparcament que estigui al costat d'un altre possible aparcament públic i que ocupi el sòl públic pugui construir-se en un sol aparcament, amb un sol règim, que sigui òbviament beneficiós per als ciutadans i els comerciants. Precisament, volíem això: un gran aparcament, de 1.000 places, al qual es pugui accedir de forma equidistant entre el c/Tetuan i la Ronda, i això és exactament el que s’està fent aquí; i no pas cap exigència del Corte Inglés. I és senzillament això, Sr. Mojedano. Només hem simplificat.
Pel que fa a CIU, efectivament el Sr. Mora té raó quan diu que sempre han estat a favor del Corte Inglés, però sempre que votem qualsevol cosa al respecte o bé hi voten en contra o bé s’hi abstenen. Es tracta de complir amb els fets. Perquè vingui El Corte Inglés cal que les tramitacions urbanístiques s'enllesteixin. I aquí té una oportunitat d’or per demostrar que vostè està a favor de l’arribada.

El senyor Joan Mora  entén que el Sr. Bassas s'hagi d'aferrar a aquesta cantarella que si CIU sí, que si CIU no... L'únic que ens fa mantenir a nosaltres el vot contrari a aquest projecte és perquè resulta que els nostres advocats, des del primer moment, ens van dir que això podria acabar malament, perquè no veien clar que es pogués fer de la manera en què vostès ho han tirat endavant —nosaltres proposàvem la integració amb la nau—. Com que ells ens continuen dient que no se’ns acudeixi votar-hi a favor, perquè el que està passant ara és la prova que tenen raó... senzillament estem fent això. El que no poden vostès és arrossegar-nos a una posició diferent fent que ens saltem el que nosaltres entenem que és la llei.
Sr. Bassas, si fos tan clar, no ens trobaríem en aquesta situació. No vull entrar ni remenar el passat i el que està passant... però la situació en què ens trobem, amb el projecte encallat als jutjats i amb aquestes imputacions, és políticament insostenible i és econòmicament impagable el mal que això està fent avui a la ciutat. Esperem que això acabi bé i que l'operador no prengui cap decisió precipitada. Per això vostès saben que CIU els va estendre la mà, i espero que d’una o altra manera acabem posant-nos d’acord i fem aquest pas endavant, sense que vostès exigeixin que nosaltres votem coses que ens sembla que van contra la llei, cosa que demostra la situació en la qual es troben. Això no és tan difícil d'entendre. Haurien de separar aquesta qüestió tècnica del fons de la qüestió, que és l'arribada del Corte Inglés. Espero que no triguin massa a fer el pas que els vam demanar.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon al Sr. Mora que quan això s’acabi, que acabarà bé, tindrem els deures fets, i haurem avançat 2, 3, 4 o 5 mesos amb la tramitació, etc., i serà més fàcil que vingui El Corte Inglés, que s’instal•li... Com que estic convençut d'això, per això portem aquest tema al ple d'avui.
A mi, els meus advocats, començant pels de l’ajuntament, en què confio plenament, em diuen exactament el contrari. Per tant, ja veurem què decidiran els jutges. I espero que la decisió sigui aviat i a favor de l’Ajuntament de Mataró. I mentrestant, haurem fet els deures i l’operador que ha de venir tindrà la seguretat que aquesta és la nostra voluntat. A més, no ens estem saltant cap llei ni fent cap acte il•legal. Estem prenent una decisió administrativa, mentre es resol una qüestió paral•lela, que és una qüestió judicial que determinarà qui té la raó en aquest procés. Són dos processos que van caminant paral•lelament. Estem convençuts que hem fet les coses bé i ajustades a dret.

El senyor Pau Mojedano matisa que l'únic grup municipal que va parlar d’integrar el centre comercial amb la nau van ser ells, van ser els únics. I el Sr. Arcadi Vilert, en aquell moment regidor d’Urbanisme, de manera inversemblant, va dir que això no era tècnicament possible.

El senyor Joan Mora contesta que el seu grup ha demanat, des del primer moment, la integració, no és cap novetat. Recorda que nosaltres li dèiem que havíem vist que en algun projecte això hi era? Recorda quan el Sr. Vilert ens parlava i hi havia dibuixos que finalment va acabar reconeixent que si existien eren esbossos, i vostè deia que allà hi podríem posar la botiga texana al Corte Inglés? Sr. Mojedano, no sé si en aquests moments ha tingut un flaix o una pèrdua de memòria, però només cal que mirin tots els discursos que ha fet CIU des de fa tres anys i trobaran que no ens hem mogut de la mateixa posició exacta.

El senyor Alcalde celebra moltíssim que cadascú hagi clarificat el seu posicionament, perquè no és el mateix que van explicant en altres àmbits, sobretot vostè, Sr. Mojedano.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

En aquests moments s’absenten de la sessió la Sra. Carolina Soler, i el Sr. Pere Galbany regidors del grup municipal de convergència i Unió.

-Servei d’Habitatge-

15 - DONAR LA CONFORMITAT A ADIGSA PER VENDRE ELS SEUS HABITATGE QUALIFICATS DE PROTECCIÓ OFICIAL DE PROMOCIÓ PÚBLICA, AL PLA D’EN BOET, EN COMPLIMENT DEL DECRET 257/2006.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :
“Adigsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya, ha sol•licitat la conformitat de l’Ajuntament per vendre habitatges qualificats de protecció oficial de promoció pública, de la seva propietat, que estan en règim d’arrendament, al Pla d’en Boet, per exigència de l’article 1.2.b) del Decret 257/2006, de 6 de juny, que requereix entre d’altres la conformitat de l’ajuntament on s’ubiquin els habitatges.

Exposa que dins el Programa de venda d’habitatges qualificats de protecció oficial de promoció pública, està la promoció Pla d’en Boet, promoguda per l’IPPV. Aquesta promoció té dues fases constructives, amb la qualificació d’habitatges de protecció oficial vigent. La primera fase, anomenada Pla d’en Boet – Torre Llauder, disposa d’una qualificació definitiva d’1 de gener de 1981, i la segona fase, anomenada Pla d’en Boet, disposa d’una qualificació definitiva de 16 de juliol de 1982. Ambdues promocions tenen una vigència de 30 anys, per tant la qualificació encara resta vigent.

Explica que si bé aquestes dues promocions es van adjudicar en règim de compravenda, en el temps han recuperat la titularitat d’alguns habitatges i s’han adjudicat en règim d’arrendament, tal com assenyalava la normativa.

Hi ha hagut veïns i veïnes que han manifestat a Adigsa la voluntat d’adquirir l’habitatge que estan ocupant, i el Consell d’Administració de l’empresa, el 2 d’octubre de 2008, va aprovar atendre aquesta petició veïnal, sempre que els llogaters compleixin els requisits necessaris, i d’acord amb el Decret 257/2006, de 6 de juny, que permet aquest canvi de règim jurídic.

Les referències normatives a competències de l’ajuntament, sense concretar si l’atribució és de l’alcalde o el Ple, s’entén correspon al Ple. L’article 19 de la Llei de bases de règim local disposa que el govern i l’administració municipal correspon a l’ajuntament, integrat per l’alcalde i els regidors.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS

Primer.- Donar la conformitat a Adigsa per vendre habitatges qualificats de protecció oficial de promoció pública, de la seva propietat, que estan en règim d’arrendament, al Pla d’en Boet, d’acord amb l’article 1.2.b) del Decret 257/2006, de 6 de juny.

Segon.- Notificar l’anterior acord a les persones interessades als efectes escaients.”

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l’abstenció del seu grup municipal a la proposta, perquè entén que tot és fruit de la mala gestió per part de la Generalitat. 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, celebra que la Generalitat hagi acabat venent els pisos als veïns, una vella reivindicació al Pla d'en Boet, des de fa molts anys. El Sr. Fernàndez, que és veí com jo, ho sap perfectament.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 20,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d’Educació-

16 - APROVAR L'ESMENA DE L’ERROR MATERIAL EXISTENT A LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE L’ANY 2010.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària celebrada el dia 24 de desembre de 2009, va acordar aprovar la plantilla de personal i la relació de llocs de treball de l'any 2010 de l'Institut Municipal d'Educació.

A la relació de llocs de treball consten els llocs de treball de cap de Servei d’Educació Infantil i Primària i cap de Servei de Gestió Econòmica Administrativa i com a forma de provisió de lloc la comissió de serveis.

Atès que la comissió de serveis no és una forma de provisió sinó una situació administrativa, és adient esmenar aquest error material, determinant que el  sistema de provisió d’aquests dos llocs de treball ha de ser de lliure designació per mobilitat interadministrativa local i autonòmica.

Fonaments de dret

L’article 105 de la Llei 30/1992, de Règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, relatiu a la revocació d’actes i rectificació d’errors, estableix que “1. Les Administracions públiques poden revocar en qualsevol moment els seus actes de gravamen o desfavorables, sempre que aquesta revocació no constitueixi dispensa o exempció no permesa per les lleis, o sigui contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic. 2. Així mateix, les Administracions públiques poden rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes.”.

Els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals regulen les característiques bàsiques de les relacions de llocs de treball i determinen que el ple de la Corporació és l’òrgan competent per fer-ne l’aprovació i per modificar-la.

Per tot això, elevo a la consideració de l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents A C O R D S

Primer.- Esmenar l’error material existent a la relació de llocs de treball de l’Institut Municipal d’Educació de l’any 2010, aprovada a la sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de Mataró celebrada el dia 24 de desembre de 2009, en el següent sentit:
- la modalitat de provisió dels llocs de cap de Servei d’Educació Infantil i Primària i cap de Servei de Gestió Econòmica Administrativa, s’estableix de lliure designació per mobilitat interadministrativa local i autonòmica. (Veure annex 1 adjunt)
- Canvi de la denominació del lloc de treball de cap de Servei d’Educació Infantil i Primària, que passa a denominar-se Cap de Servei d’Educació. (Veure annex 1 adjunt)

Segon.-Donar compte d’aquest Decret al Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Educació.

Tercer.-Publicar-ho al BOPB i al DOGC i trametre’n còpia a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.”

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia la seva abstenció en aquest punt, però recorda a la consellera delegada que ara té l’oportunitat de fer estalvi i d'aprimar l’IME i, que per tant, seria bo nomenar algú de dins la Casa, i no gastar-nos diners contractant algú de fora.

La senyora Conxita Calvo insisteix que estan esmenant un error que es va produir i no pas augmentant els llocs de treball. La plaça vacant s’ha de cobrir seguint el reglament i no com vulguem i que, per tant, hi poden accedir persones de les administracions públiques que sigui mentre tinguin la titulació requerida, és a dir, el grup A1.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (5) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Pere Galbany regidor del grup municipal de convergència i Unió. 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

17 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL SERVEI TÈCNIC DE PUNTS DE TROBADA.
 
La senyora Anna Martínez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :
“Tal i com estableix l'Acord de Govern mitjançant el qual es crea el Servei de Punt de Trobada, amb data 14 de juny de 2005, el Servei Tècnic de Punt de Trobada és un servei destinat a atendre i prevenir en un lloc neutral i transitori, i en presència de professionals qualificats, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles establert per als supòsits de separació i divorci dels progenitors, o per als supòsits d'exercici de la tutela per part de l'Administració Pública, amb la finalitat d'assegurar la protecció del menor.

El Servei Tècnic de Punt de Trobada es un servei, d'ús temporal, destinat exclusivament a donar compliment al règim de visites dels infants amb els seus familiars en cas de separació o divorci no consensuat dels progenitors, o d'exercici de la tutela per part de l'Administració que s'hagi establert mitjançant resolució judicial o ordre administrativa. Aquests menors, tutelats pels organismes de protecció a la infància i adolescència de Catalunya (DGAIA) estaran, en els contactes amb la seva família biològica, dins els límits d'utilització dels serveis tècnics dels Punts de Trobada segons els criteris establerts per l'òrgan de derivació. També en els casos de que els menors estiguin sota la guarda i custodia de dones en situació de violència masclista i s'hagi acordat judicialment l'allunyament respecte de la dona.

La possibilitat de donar compliment al règim de visites establert per ordre administrativa o per resolució judicial, en un entorn de respecte als drets dels infants, consisteix a portar a terme els punts següents:

1. Facilitar la visita dels infants amb el progenitor no custodi o amb altres familiars en un espai adient, o bé a on els progenitors implicats en processos de nul•litat o manca de convivència facin recomanable que el règim de visites es realitzi en un entorn neutral i supervisat.
2. Afavorir que les visites es desenvolupin amb normalitat, en un entorn de protecció.
3. Preservar la vinculació dels infants amb els seus progenitors o altres familiars.
4. Tractar d'evitar situacions de conflictivitat familiar en el temps de les visites o de pal•liar- ne les conseqüències.

L'Acord de creació feia una previsió d’obertura de Punts de Trobada per al seguiment i control de les visites d'unes 200/250 famílies l'any i establia un pressupost aproximat per a cada centre d'uns 120.000€ anuals. La realitat social ha establert criteris diferents en funció de les necessitats reals de cadascú de les zones necessitades.

Així, a data d’avui hi ha un total de 18 Punts de trobada dependents de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, dels quals, 5 pertanyen a Ajuntaments, i únicament 1 no forma part de partit judicial.

És a dir, hi ha 8 Punts de Trobada dependents de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania: Barcelona, on hi han 4 centres (Districtes Municipals d'Horta-Guinardó i Nou Barris, de Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts i Sants-Montjuïc, de Ciutat Vella, Eixample i Gràcia i el dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí), , L’Hospitalet del Llobregat, el Camp de Tarragona ,Manresa, Vic, El Prat de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Girona i Tortosa. Hi ha altres Punts de Trobada a Catalunya que depenen dels ajuntaments de Granollers, Mollet, Sabadell, Sant Cugat, Terrassa i Figueres
La casuística judicial dels assumptes ingressats, per divorcis i separacions no consensuades, l'any 2009 al jutjats dels partits judicials afectats és molt inferior a la de la nostra ciutat, excloent-hi a Barcelona, amb 1.114 divorcis i 51 separacions no consensuades, Granollers, amb 293 divorcis i 11 separacions, i Sabadell, amb 315 divorcis i 22 separacions.  Caldria dir, que Mataró supera amb avantatge a grans capitals catalanes en nombre de divorcis no consensuats, com Terrassa, Girona, Lleida, i Tarragona, no obstant, excepte Girona, és Mataró la que es queda per sota en nómbre d’habitants en el municipi.

Mataró, malgrat ser capital de comarca, la setena ciutat més important de Catalunya i cap de partit judicial no disposa de cap Servei Tècnic de Punts de Trobada. Els assumptes ingressats als jutjats de Mataró per divorcis no consensuats es de 280 i els de  separacions no consensuades 11. Si a aquestes dades sumen els assumptes ingressats pels mateixos procediments als Jutjats del partit Judicial d'Arenys de Mar, 141 divorcis i 10 separacions no consensuades, tenim que els assumptes judicials que podrien requerir els serveis d'un Punt de Trobada d'àmbit territorial de la comarca del Maresme son 421 divorcis no consensuats i 21 separacions no consensuades. És a dir: Mataró, com a capital de la comarca del Maresme i amb un Punt de Trobada per als dos partits judicials, es situaria just per darrere de la ciutat de Barcelona en relació al nombre d'assumptes judicials. Respecte l’àmbit poblacional, el Servei de Punt de Trobada de Mataró donaria cobertura a  gairebé 500.000 persones, població molt superior a la d'altres àmbits territorials que disposen de punts de trobades.

Aquest Grup Municipal ha consultat amb professionals de l’àmbit de la judicatura que opinen que aquest servei és molt necessari aquí a Mataró, ja que els casos que necessiten aquest servei s’han de derivar a Barcelona i, en ocasions excepcionals, a Granollers. Els jutjats afectats ja han demanat, a través del CGPJ, la implantació d'aquest servei i de un altre, el Servei d’Assessorament Tècnic en l’àmbit de la Família (SATAF).

Mataró és una ciutat prou important perquè disposi d’un servei d’aquestes característiques. A més, cal entendre que el principal beneficiari d’aquest servei són menors d’edat que tenen la desgràcia de viure i veure un conflicte no resolt entre els seus progenitors. S’ha de tenir en compte la capitalitat de Mataró respecte de la comarca del Maresme i creiem que aquests serveis poden prestar-se per a tots els municipis del partits judicials de la comarca, es a dir, de Mataró i d’Arenys de Mar.

És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple els següents

ACORDS

1.- 1.- L’Ajuntament de Mataró instarà el Departament de Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya perquè implanti aquest servei a Mataró a través de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, amb la adïent dotació pressupostaria per tal de donar servei als dos partits judicials de la comarca del Maresme (Mataró i Arenys de Mar)

2.- L’Ajuntament de Mataró donarà el trasllat d’aquests acords al President de la Generalitat i als Consellers de Acció Social i Ciutadania, al President del Govern espanyol, al President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, als Jutges Degans de Mataró i Arenys de Mar, i al Consell General del Poder Judicial.”

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, comença aclarint que quan la regidora Martínez fa esment que ella parla amb el DASC, amb la consellera Capdevila, evidentment jo parlo amb el DASC i parlo amb diferents interlocutors, l'ICAS, la Sra. Carolina Amat, amb el PRODEP, el Sr. Jordi Tudela, i el seu màxim responsable, el Sr. Xavier Soley, parlo amb la Secretaria de Polítiques Familiars, que en aquest cas és qui té les competències del Punt de Trobada.
Quan vostè diu que li vaig enviar tard l’escrit que li vaig adreçar l’abril del 2008 a la Sra. Carme Porta, li recordo que aquí ens regim per la Llei de bases de règim local, per la Llei de procediment administratiu del 92 i, en aquest cas, pel Reglament Orgànic Municipal, que estableix que aquelles contestes/demandes tenen un mes a comptar des de l’endemà de la recepció. Per tant, vostè em va fer aquesta demanda formal el 19 de maig i jo tenia fins al 19 de juny. I li he tornat quinze dies abans en deferència.
Quan el Sr. Paulí Mojedano el dia 4 em reclama això, jo, educadament, li demano disculpes i li dic que li faig arribar per mail, com una manera de treure ferro a l'assumpte pensant que la seva voluntat era la de col•laborar. Però veig que no és així. Entenc, per la part expositiva de la seva proposta, que vostè ve de l'àmbit judicial i que, per tant, en té coneixement, però a nivell de Serveis Socials tenim un altre estil de fer les coses.
És a dir, quan jo estic en representació de l'Ajuntament, com a regidora de Serveis Socials, parlant en una taula, en aquest cas amb la màxima responsable d'aquest servei des de l'any 2007, qui en tot moment em diu que és idoni i necessari aquest servei de Punt de Trobada a la ciutat i que està buscant: primer, la reestructuració del model perquè el que hi havia no funcionava i els resultats no eren els idonis i que, per tant, estan fent un canvi de model i que volen instal•lar-lo a Mataró, jo que estic en aquella taula negociant i davant del fet que, en cap cas, se'ns transmet que això no serà així, em sembla una falta de delicadesa total i un trencament de negociacions presentar una proposta en aquest sentit. Això li hem manifestat per activa i per passiva. És més, vostè ha tingut l’ocasió de preguntar-me això en comissions informatives o per telèfon. I vostè no ho ha volgut entendre.
Sra. Martínez, sap quants casos hem tingut el 2009 de divorci, segons vostè posa aquí? 400 i escaig, oi? De tot el partit judicial, que no és un recurs només dels partits judicials sinó que és també supramunicipal, a vegades comarcal i d’altres supracomarcal. Doncs hem tingut només 2 demandes a la ciutat de Mataró el 2009, en aquest cas, del Jutjat de Família de Mataró. Això vol dir que és necessari i per això estem en converses amb la Secretaria, estem treballant i per això no li acceptarem el prec.

La senyora Anna Martínez pregunta a la Sra. Esteban, si coneix la pel•lícula d’“Atrapado en el tiempo (el Dia de la Marmota)”, perquè això ho sembla. No busquem tres peus al gat !, li dic que les dades són oficials, de les pàgines web del Consell General del Poder Judicial (apartat d’Estadística) i de la Generalitat de Catalunya. Vostè em diu quantes demandes hi ha hagut a Mataró? Dues? Miri, 624 divorcis consensuats, 280 divorcis no consensuats, 52 separacions consensuades i 11 separacions no consensuades. Dades del 2009.
Hem parlat de la Sra. Capdevila, perquè potser aquest servei no funciona gaire bé. El DASC aporta anualment a la gestió uns recursos, però aquest servei es duia a terme en unes instal•lacions provisionals d’activitats municipals que es van veure desbordades per l’èxit d’aquest servei.
Em diu vostè: “Clar, és que hem de buscar les fórmules de gestió i finançament”. Sra. Esteban, llegeixi’s l’acord del 2005, del 14 de juny, de la Generalitat, del seu govern, que no és el meu. És una subvenció de 120.000 euros. I si veu els pressupostos de la Generalitat del 2009 al 2010 d'un Punt de Trobada en passen a 20. De 25 partits judicials que hi ha a Barcelona, Mataró n'és un, i no té Punt de Trobada. Vostè creu que hi ha idoneïtat o no a posar un Punt de Trobada a Mataró, que és capital de comarca? Ens sumem tots a la proposta i el demanem tots en nom de Mataró?

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, li sembla que és de sentit comú, ja que és un servei que funciona, del qual hi ha demanda i a Mataró, pel volum de ciutat i centralitat a la comarca, és un servei necessari. No he entès res de la picabaralla entre vostès, però vist que tots estem d’acord que el servei és necessari i donat que tenim les condicions per reclamar-lo, fem-ho i que el servei s’acabi instal•lant a la ciutat. Sembla ser que està en procés de remodelació i no sé quins seran els tempos, però sí que demanaria al Govern que es pressioni perquè això s’acceleri.

La senyora Carme Esteban creu que ha contestat peres i li han tornat pomes. Jo, en cap moment, m'he referit al nombre de divorcis contenciosos que hi hagi hagut. L’he informada que quan el Jutjat de Família de Mataró té necessitat de cobrir aquest servei per als ciutadans de Mataró o d’altres poblacions properes, ens demana, en aquest cas, igual que altres serveis pericials, que posem un espai a la seva disposició. I, en aquest cas, durant el 2009 el Jutjat s’ha adreçat a Serveis Socials per cobrir aquest servei en dues ocasions. I en cap cas li he dit que no sigui necessari ni idoni, siguin 2, 1 o 200 els casos.
El que li he dit és que s'està treballant amb la Secretaria, perquè hi havia un model que s'ha variat i han començat a obrir-ne novament —en poc temps, se n'ha obert 2: un a Figueres i un altre a Gavà—. És un model diferent, i els Punts de Trobada són tutelats directament per la Secretaria de Polítiques Familiars.
Estem treballant per fer-ho i, per tant, no acceptarem la proposta perquè estem seguint els passos. Sento que vostè faci aquest símil amb la pel•lícula que ha esmentat, perquè jo intento atendre les persones seriosament i no posar aquests símils.

La senyora Anna Martínez aclareix que a Figueres i Gavà són partits judicials i que, a la Secretaria i de Relacions de l’Administració de Justícia em diuen que seria necessària la voluntat de tenir un Punt de Trobada per cada partit judicial en un termini de 8 anys.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que ara el que s’ha perdut és ell... Jo tinc aquí, de la regidora, un escrit amb el nom firmat del 14-5-2009 on diu: "L’Ajuntament de Mataró ja ha sol•licitat per escrit a la consellera d'Acció Social i Ciutadania la creació del servei tècnic Punt de Trobada”. Per tant, no sé on és la discussió.
Ara jo n'introduiré una altra, perquè aquí parla tothom del que vol, i jo també. A mi m’agradaria saber si la Sra. Esteban ha presentat aquesta sol•licitut pel nostre prec, o per la proposta de resolució que va presentar fa dos mesos el PP o per què?

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, passa a respondre-li. Miri, fa un parell d’anys que amb la Sra. Esteban parlem del Punt de Trobada, del lloc on s’ha de col•locar, de quin ha de ser el model, dels canvis que s’han produït a la Generalitat sobre el model... La qüestió és que no hem pogut avançar més, perquè hi ha hagut un canvi de model, una frenada en la implantació dels Punts de Trobada, i estem treballant aquest tema, perquè hem valorat diversos emplaçaments per situar-lo. Hi treballem des de fa temps. Portar aquest tema aquí d'una manera reiterada, quan es pot demostrar que s'ha vingut treballant en el tema, no donarà solució al tema.

El senyor Vicent Garcia Caurin recorda que ell va presentar un prec, no sap si fa anys o mesos, però no se li va acceptar dient-li que això no entrava dins l’acció de l'àrea de Benestar Social en aquell moment. Si hi estaven treballant, era ben fàcil dir-m'ho. Podríem mirar-nos les actes.

El senyor Alcalde està d’acord a mirar les actes, un cop se sàpiga la data en què es va formular el prec.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 18, 19, 29 I 31  per venir referits a temàtiques coincidents.

18 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A L’APLICACIÓ D’UN PLA D’AUSTERITAT I CONTENCIÓ PER FER FRONT A LA CRISI.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

“Davant de l’evolució de l’actual crisi econòmica, cal fer una diagnosi tant clara com sigui possible de la situació per poder aplicar el tractament més oportú. Les mesures adoptades fins ara no són suficients davant la nova situació creada a partir de la publicació del decret 8/2010 de l’Estat pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic.

És per això que el Grup Municipal de CiU proposa al Ple l’adopció del següent,

ACORD:

Es constituirà una comissió especial, formada per un representant de cada grup municipal i presidida per la Regidora-Delegada de Serveis Centrals, que serrà el marc de diàleg i de treball sobre l’evolució econòmica que pateix la ciutat, en la qual tots els grups podran participar, cercant el consens, en la presa de decisions de les polítiques econòmiques a dur a terme per tal d’aplicar un pla d’austeritat i contenció per fer front  a la crisi.”

19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A L’APLICACIÓ DE MESURES URGENTS D’AUSTERITAT I CONTENCIÓ PER FER FRONT A LA CRISI.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

“S’ha demostrat que les mesures adoptades fins ara no són suficients davant la situació de crisi que estem passant. Cal doncs trobar noves mesures més rigoroses.

Convergència i Unió porta dos anys aportant propostes i aposta pel consens a l’hora de prendre decisions polítiques, però cal que algunes mesures siguin preses i aplicades de forma immediata.

És per això que el Grup Municipal de CiU proposa al Ple l’adopció del següent,

ACORD:

Primer.- L’Ajuntament de Mataró no realitzarà, a partir d’ara, cap despesa derivada de la inauguració d’equipaments o actuacions a la via pública, més enllà dels protocols d’inauguració, ja sigui discursos o visites oficials, els quals es difondran únicament a través del mitjans de comunicació i el web municipal o el correu electrònic.

Segon.- Els actes d’inauguració es realitzaran tots fora d’horari laboral. És a dir en caps de setmana o més tard de les 7 de la tarda.”

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE A COM AFECTA A MATARÓ LA PREVISIBLE PROHIBICIÓ D’ENDEUTAMENT DELS AJUNTAMENTS.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

“El passat 24 de maig el Govern de l’Estat va sorprendre a tothom amb un decret que prohibia als ajuntaments fer operacions de crèdit fins el 2012.  Mesura que posava en perill les inversions per a les quals no s’hagués aprovat anteriorment el crèdit corresponent.

Afortunadament, malgrat la mala imatge que això comporta per a l’Executiu espanyol, la Ministra va rectificar publicant una “correcció d’errors” que estableix la data d’entrada en vigor de la limitació a 1 de gener de 2011.

Davant d’una situació tant preocupant, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:
Primera.- En aquest moment, quin import de crèdit destinat a les inversions previstes pel 2010 té aprovat l’Ajuntament de Mataró? Quin percentatge sobre el total previst representa aquest import?

Segona.- Davant la previsible prohibició d’endeutament pel 2011, quins projectes previstos a l’Acord de Govern 2007/2011 ja pot preveure, hores d’ara, el govern municipal que no podrà realitzar?

Tercera.- Amb l’aplicació del decret pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic, hi ha alguna inversió de les que es realitzen amb conveni amb altres institucions de la qual pugui perilla el seu cobrament?”

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’IMPACTE DE LES MESURES DE CONTENCIÓ ECONÒMICA APROVADES PEL GOVERN CENTRAL.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“A finals del mes passat un Decret Llei publicat al BOE que recollia una sèrie de mesures aprovades pel Consell de Ministres, prohibia als ajuntaments i les seves entitats dependents “acudir al crèdit públic o privat a llarg termini, en qualsevol de les seves modalitats per al finançament de les seves inversions, ni substituir total o parcialment operacions preexistents”, menys per reduir interessos, a partir del dia 25 de maig.

La notícia va provocar que, fins i tot, algunes corporacions celebressin plenaris d’urgència, durant aquell cap de setmana, per aprovar “in extremis” crèdits per acabar actuacions pendents abans que entrés en vigor aquesta mesura. Finalment el Govern va rectificar i aquesta mesura, que havia d’estar en vigor fins el 31 de desembre de 2011, no entrarà en vigor fins el gener de l’any que ve.

Però fins que el Govern no va rectificar la data d’entrada en vigor de la mesura, el cert és que es va crear una situació de desconcert generalitzada, suposem que a tots els ajuntaments del país. En aquest context, aquest Grup Municipal va demanar a la Comissió Informativa de Serveis Centrals com afectaria aquesta mesura al nostre ajuntament, i se’ns va dir que el tema s’estava estudiant donada la seva complexitat.

Ara que s’ha modificat la data d’entrada en vigor d’aquesta mesura suposem que, com que era un tema urgent, el Govern haurà tingut temps de realitzar, almenys, una primera estimació de com afectarà a aquest ajuntament.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Podria informar-nos el Govern, encara que sigui de manera estimada, com afectarà aquesta mesura al nostre Ajuntament?

2. Han pogut valorar quines inversions estratègiques de caràcter plurianual poden quedar afectades?

3. Pensa el Govern prendre alguna decisió política o crear un grup de treball específic per analitzar la situació i prendre decisions?”

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, comença la seva explicació a partir de l’última pregunta del PP sobre com ens pot afectar aquest Decret a la nostra administració local. I, com saben, l’afectació és doble. Pel que fa a la reducció salarial dels empleats municipals, d’una banda s’ha d’aplicar al romanent negatiu de Tresoreria, si és que en tinguéssim, a la reducció de l‘endeutament o al finançament de les inversions. En aquest sentit, hem passat a fer l’anàlisi de la modificació salarial de la nostra plantilla de treballadors, i també a parlar-ho amb els sindicats, per tal de programar el conjunt d'accions que se'n poden derivar per poder aplicar aquesta obligació.
El segon àmbit en què ens afecta és la previsió de noves operacions d’endeutament a llarg termini des de l'1 de gener del 2011. Aquí la mesura tracta tots els ajuntaments per igual, eliminant la possibilitat d'acudir a noves operacions d'endeutament a partir d'aquesta data. Ja hem explicat quin posicionament té el Govern davant d’això i també hem de tenir en compte que la Generalitat té assumides les competències en matèria de tutela financera dels ens locals, per tant això també ens afecta, i hem d’estar molt atents de la concreció que es pugui derivar d’aquestes mesures. En aquests moments l’únic que podem dir, davant d’aquesta mesura, és que la nostra voluntat és intentar garantir les inversions previstes i compromeses. Per tant, el seu finançament. Estem analitzant aquesta normativa recentment aprovada per intentar prendre les millors decisions possibles en aquest nou escenari. Evidentment la nostra voluntat és donar compte de tot el que analitzem per poder discutir-ho a les comissions informatives o allà on pertoqui.

Pel que fa a les preguntes de CIU, en resposta a la primera, l'import total de les inversions finançades amb endeutament, pel que fa al pressupost municipal d'aquest 2010, és de 12.717.315,11 euros. I tal com s'ha informat ja, totes les operacions de crèdit han estat ja aprovades, concretament al ple del mes de febrer, i signades amb les entitats bancàries corresponents. Respecte a la segona qüestió, estem analitzant les possibilitats per intentar complir amb tots els compromisos que tenim. Un cop es vagin concretant les mesures les hi anirem explicant per conèixer-ne l’abast. També cal tenir en compte que el mateix decret estableix l’habilitació per desenvolupar les disposicions necessàries per tal d’executar les previsions del mateix decret. Per tant, haurem d’estar atents. En relació amb la tercera pregunta, en aquests moments també desconeixem si les altres administracions amb les quals tenim signats convenis per finançar inversions establiran mesures per modificar aquests convenis. Actualment, els convenis signats fan referència als centres educatius i, al Decret llei de mesures urgents de contenció de la despesa en matèria fiscal per a la reducció del dèficit, en aquest cas de la Generalitat, tampoc s’esmenta cap reducció en aquest sentit.

Pel que fa a la proposta de resolució que fa el grup de CIU, hem de crear ara una nova comissió especial per analitzar la situació econòmica i aplicar noves mesures d'austeritat i contenció, el Govern ha de tornar a expressar la seva voluntat de treballar i analitzar conjuntament amb els grups de l’oposició per poder desenvolupar els projectes de la ciutat. Sempre hem estat i estarem oberts a parlar-ne i treballar plegats, però creiem que en aquests moments ja tenim aquesta comissió creada. Creiem, doncs, que el marc ja està creat i, per tant, el que faríem serà tornar a convocar aquesta reunió, amb la intenció de tornar a obrir el diàleg per parlar-ne tant com sigui necessari i discutir les mesures a aplicar.

Respecte a les dues preguntes del PP que em queden per respondre, pel que fa a les inversions estratègiques, en el nostre marc d’inversions els projectes plurianuals compromesos són únicament dos: els de la Biblioteca Antoni Comas, amb una estimació per al 2011 de finançament aliè d’uns 175.000 euros, i els que vénen derivats per la Llei de barris, per un import de 900.000 euros. Quant la pregunta de les decisions polítiques a través de comissions, des que va sortir el Reial decret, estem estudiant totes les possibilitats. Òbviament estem disposats a parlar de tot a través de la Comissió d'Austeritat i a les comissions informatives que hauran de celebrar-se a partir d'ara.  
El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, respecte a la proposta de resolució núm. 19, diu al Sr. Mora que no se l'esperava.
Pel que fa a les despeses d’inauguracions, durant els últims dos anys, a través d'una demanda d'Alcaldia, hem posat en marxa mesures de contenció i de retallada de les despeses. Hi ha hagut una eliminació gairebé total de les despeses en piscolabis i una pràctica anul•lació de contractacions i obsequis de màrqueting i una reducció màxima en megafonia i fotografia. Quan hi ha hagut piscolabis en els últims anys, fins i tot ha estat a càrrec de les pròpies entitats, dels veïns, dels mateixos comerços...

Pel que fa a la comunicació, des de fa també gairebé dos anys, fem cartells amb cost zero, perquè els fa la pròpia gent del Servei de Comunicació de la Casa, fins i tot fem nosaltres la foto i utilitzem les nostres fotocopiadores. Suprimir-ho del tot seria absurd, primer pel cost que té i, segon, perquè un mínim d’informació cal per tal de promoure les inauguracions d'un nou carrer, etc. Fins i tot a nivell de la nova web, els minisites des de fa un temps ja no s'externalitzen, i els fan també els propis professionals de la Casa. Els anuncis són necessaris i fem els mínims, perquè en una roda de premsa no sempre tenen el ressò necessari i perquè des de fa un any i mig ja no tenim el Butlletí Mensual (recordo que ara és trimestral), on sí que podríem publicar-hi els anuncis.

En definitiva, informar els ciutadans té un preu, això ho tenim claríssim. Vostès ho saben. I fem tot el possible per racionar al màxim totes aquestes despeses, mirant que la comunicació continuï sent eficaç i eficient. No podem deixar-la a zero. Per això és important tenir un equip de professionals formats com el que tenim, per poder fer aquestes feines extres que ens ajuden a reduir els costos d'externalització. En els darrers mesos estem treballant per mirar de suprimir els costos dels targetons impresos que enviem a totes les entitats; mirarem de convertir-lo en digital, tal com vam fer per estalviar amb la Nadala d'enguany. Busquem noves fórmules comunicatives que puguin representar un estalvi important. En som conscients des de fa dos anys i hi estem treballant de ple des de fa un any i mig.

Respecte a la segona de les demandes, no l’he acabada d’entendre. No sé si és una mesura d’austeritat fer les inauguracions fora de l’horari laboral, com diu vostè, o tornar a recuperar els costums dels nostres avis...
Nosaltres mirem de fer aquestes inauguracions en funció del públic directe al qual ens adrecem. La majoria de les vegades ho fem en cap de setmana, perquè hi pugui anar el màxim de gent, excepte en els casos en què s'inaugura alguna cosa per a un sector determinat, en què intentem posar l’horari que va millor per al sector, a petició seva.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comença dient que en aquest ple municipal ha quedat clar que s’acosten unes eleccions autonòmiques. Sembla que ningú em portarà la contrària.
Tenim dues propostes de CiU que, a mi em sap greu dir-ho, no serveixen per a res, perquè no solucionen res. Ja vam fer algunes reunions el 2008, com els ha dit la Sra. López, i la veritat és que van servir de ben poc; no van aportar cap solució en benefici de la ciutadania, i molt em temo que aquestes propostes són més de cara a la galeria que una altra cosa. La realitat és una altra, no enganyem la ciutadania. A nivell municipal es poden fer moltes coses, però estem molt lluny de tenir les receptes per sufragar la situació de crisi.
Es parla molt d’austeritat i de contenció, que és el que hem de fer des de l’administració, però em sembla que el primer que hem de fer és identificar els responsables que han generat aquesta crisi. Això és molt important. Qui és el culpable que actualment tinguem a nivell mundial una crisi econòmica importantíssima? Els diners no s’han volatilitzat, algú els té, a algun lloc han anat a parar. Algú hi tindrà alguna cosa a dir, quan s’ha beneficiat d’una forma brutal i que ha generat aquestes desigualtats a nivell mundial. Són precisament els agents del neoliberalisme qui han gestionat i legitimat aquest sistema que ha causat aquestes injustícies.
Les propostes en general que es plantegen a la Unió Europea són les de sempre, per continuar mantenint el mateix sistema. L'única forma que es planteja per superar l'actual crisi és desfavorint precisament els més desfavorits, que ho pagui la classe treballadora. Això no ho podem permetre, perquè les receptes —moltes d'elles imposades pel Fons Monetari Internacional— només es dediquen a retallades dels drets dels treballadors, facilitar els acomiadaments, a desprotegir els serveis públics com la sanitat pública i l'ensenyament, a retallades d’accions socials, pensions... Nosaltres creiem que algú altre ha de pagar aquesta crisi, qui n’ha fet abús i s’ha enriquit desmesuradament. Aquests en són els principals causants.
Mirin, si vostès volen parlar, parlem. Fem reunions, però no només parlem que si a les inauguracions retallarem... això és la xocolata del lloro, perquè això no soluciona cap crisi ni a nivell local, ni a nivell mundial, ni a nivell estratosfèric. Si vostès plantegen fer reunions per abordar la problemàtica real i abordar les solucions reals que ens podrien fer sortir d’aquesta crisi, nosaltres serem els primers a donar-hi suport i participar-hi activament. Si féssim reunions on plantegéssim l’augment del salari mínim a nivell professional, que és molt baix. Si pressionéssim perquè a nivell estatal es plantegin de veritat prohibir els paradisos fiscals. Si qüestionéssim què fem amb aquesta quantitat d’habitatges buits en mans de propietats constructores i de bancs... Què n’hem de fer davant d’una demanda molt important de gent que no té accés a un habitatge, o que pateix situacions molt desagradables per desnonaments...? Què hem de fer? Si plantegem temes com la necessitat d'una banca pública que doni crèdit per crear ocupació i no per generar especulació, com s'ha fet els últims anys. O si comencem a pensar en la paralització de les privatitzacions de molts serveis públics que any rere any pateixen retallades i estan generant una situació en què qui vol tenir accés a un servei de qualitat ha d'anar a l'empresa privada... i això genera desigualtats socials.
Nosaltres creiem que s’ha d’apostar per un nou model productiu, basat en el treball cooperatiu, el consum responsable, les finances ètiques, la igualtat i el suport mutu, la solidaritat, la responsabilitat i justícia social. Creiem que s’han d’abordar tots aquests punts. Si aconseguim la participació de tots els agents implicats podrem des del nivell  local, pressionar perquè això canviï i, si més no, pensar que podem superar la crisi. 

El senyor Pau Mojedano afirma que el Sr. Safont-Tria està en campanya permanent. I la veritat és que ho fa bé, per la seva capacitat de repetir missatges. És vostè un martell eficaç. Quan vaig veure les propostes de CIU, vaig deduir dues coses: una, bona voluntat, perquè crec que és bo intentar traslladar a la ciutadania aquest ànim, aquesta responsabilitat per la situació difícil i traslladar el missatge que cal fer coses. Ara bé, em permetran que els digui que hi veig una certa improvisació. El nostre grup municipal sempre ha tingut una preocupació intensa per aquestes qüestions. L’any 2004, poc abans que el Sr. Baron fos investit alcalde, vam presentar una iniciativa que, jo no sé si l’Acalde la va recollir, però que sí que vam analitzar i que va derivar en la posterior creació del PDES (Pla pel Desenvolupament Econòmic i Social). Nosaltres vam presentar la proposta al mes de maig o abril i vostè va ser investit al cap d’uns dies, i no coneixíem el seu discurs. És curiosa la coincidència! No s’ho prengui tot com un repte, Sr. Baron, no estem competint encara ni vull posar-lo nerviós abans d'hora. Tots dos compartim grans propòsits i el que estem intentant és trobar solucions conjuntes. Vostè sempre està a l’alçada i, per tant, s'hauria d'alegrar d'aquesta coincidència en el diagnòstic.
Vam presentar aquesta iniciativa perquè ens preocupava el futur econòmic de Mataró, i a l’inici d’aquest mandat vam presentar també una proposta de resolució demanant que al si de la comissió de seguiment del PDES es fes una anàlisi permanent de la situació econòmica de la ciutat i que es prenguessin decisions que poguéssim convertir en accions. Això es va fer així, i probablement compartiria amb el Sr. Safont-Tria que el resultat no ha estat tan bo com s'esperava, entre altres coses, perquè probablement no hi ha voluntat d'entrar en terrenys perillosos. Per què no hem arribat a un consens a la Comissió d'Austeritat? Clar, s'ha d'entrar en terrenys que no són fàcils d'abordar. Em refereixo a què hi ha un punt, el punt vuitè —afegit a proposta nostra—, del PDES, que era intentar començar a estudiar la reforma de l’administració municipal. Curiosament llegia no fa gaire un article a Internet que deia que les principals consultories d'Espanya estan ja preparant la més que ben segura contractació, per part d'alguns ajuntaments, per fer informes sobre com abordar la reestructuració dels ajuntaments. Tots sabem que als ajuntaments cal una reforma, ara per ara són inviables. Per tant, aquesta qüestió l'haurem d'abordar i nosaltres al seu moment ja ho vam proposar.
Crec que el marc hi és, però el que cal és, per part de tots plegats, tenir generositat i mentalitat oberta per estar disposats a entrar en terrenys en què fins ara no hem entrat.
La proposta de resolució de CIU, la de crear la comissió especial, crec que és obvi que el marc ja hi és. Aquí es tracta de fer que les comissions que ja tenim siguin eficaces. El nostre posicionament, per tant, serà d’abstenció a tots dos punts.

El senyor Joan Mora no tenia la sensació que una proposta com aquesta podria generar aquesta mena de discursos. Jo els ben asseguro que, si fos en mà de qui li parla, i de tots els de la sala, que demà ens reuníssim i de la caixa de la Sra. López en sortís l’augment del salari mínim interprofessional, ho faríem, però primer haurà de convèncer, Sr. Safont-Tria, la gent del seu grup per presentar-se a algunes eleccions i algun parlament, perquè aquí, de veritat, no ens en sortirem. Jo, si volen, ho afegim a la proposta, però no ens en sortirem. Li dic amb el màxim to afectuós.
Jo no sé si aquesta proposta vostès se l’esperaven o no, però jo quan abans sentia l’Alcalde en la intervenció del principi del ple sobre que hem estat invertint i que hem de fer inversions contracícliques... El discurs està molt bé, però quan un es passa de frenada, passa el que li ha passat al Sr. Zapatero, a qui la Merkel li  ha dit que, és clar, les teves inversions contracícliques faran que ens hagis de venir a demanar diners a nosaltres, que som estalviadors. I ara, com que des de fora no se'ns creuen, ens han retallat l'aixeta, i per això a corre-cuita hem de prendre aquestes mesures que tots sabem que repercutiran en retallades de pressupost i limitar al màxim les despeses de l’Ajuntament.
Nosaltres sabíem que existia la Comissió d’Austeritat, perquè, entre altres coses, també vam proposar al seu dia que es creés. Vostès ens van presentar les seves propostes de retallades o de canvi cap a un costat i cap a l'altre, i nosaltres les vam acceptar perquè no vam tenir més remei. Nosaltres ja els vam proposar, i no hem posat sobre la taula tota la bateria de propostes que tenim i que vostès saben que tenim perquè els les vam presentar fa dos anys en una roda de premsa a Can Palauet i n’hem anat afegint; i encara recordo com moltes d’elles generaven, per part seva, una certa alarma.
Miri, Sr. Fernàndez, avui a l'Ajuntament de Barcelona m’ha semblat sentir que havien reduït dues regidories. Ho ha sentit vostè? Una és la del Banc de Temps i, l’altra, la de Participació, que és la seva. Potser és la casualitat, i jo li garanteixo que nosaltres, el Sr. Trias, encara no és l’alcalde de Barcelona. Vull dir que a partir d’ara ens caldrà prendre mesures que no ens pensàvem que es prendrien, i aquestes mesures ja les havia proposades CIU amb anterioritat, en aquesta sala. Bé, ja sabem que tot el que proposa algú, el Sr. Mojedano sempre ho ha proposat abans.
Ara bé, dit això, també els diré que el que ha dit de la reforma de l’administració en el PDES, això és cert que ho va fer el seu grup. Això no em costa gens de reconèixer que ho va introduir el PP, sí, Sr. Baron. I vostè li va acceptar. El que els parla ha arribat a dir al Consell Comarcal que molt probablement veuríem aviat tancar ajuntaments. Aquesta situació no suporta que tinguem a Catalunya 945  ajuntaments, etc. I d’aquí en avall. Però ara ja hi som en aquest punt, i, per tant, CIU tenim aquesta bateria de propostes i vostès saben que hi són.
Jo encara recordo quan nosaltres vam fer la proposta, fa dos anys, que es reduïssin un 5%, respecte a l’import de l’any anterior, totes aquelles subvencions l’objectiu de les quals sigui una activitat lúdica (festes). Encara recordo la seva intervenció, Sr. Fernàndez, dient que jo volia retallar-li el pressupost a les associacions de veïns i que no es podia fer: aquest any, un 20%. En algunes sí. Escoltin, mirem-ho. Vostè sap que hi ha hagut una retallada lineal d’un 20% en moltes subvencions. Per tant, com que ens trobarem amb aquesta situació, el que els proposa CIU és parlem-ne. I sabíem que si posàvem tota la bateria de propostes sobre la taula, vostès sistemàticament ens dirien que no. Si fins i tot no s'hi apunten els nostres companys de l'oposició.
Ara, el que em sembla més greu de tot és que vostè, Sr. Fernàndez, no entengui què significa que la gent no perdi hores de treball per anar a una inauguració. No ho entenc! Que vostè no vegi quina filosofia hi ha al darrere d’això, ara que els ciutadans que estan patint... Quan nosaltres li vam demanar, amb una proposta, cap despesa derivada de la inauguració d’obres a la via pública, pensem que no hauria de costar tant acceptar-la. D'aquí a moltes altres despeses que vostè sap que es produeixen, i que a partir d'ara ens haurà d'explicar, crec que hi va una muntanya.
Vostès no es volen adonar que el món ha canviat i que vostès són els responsables de l’administració que han fet. És clar que no són els responsables de la crisi mundial, però de la nostra, sí.

La senyora Montserrat López insisteix que aquest Govern està disposat a parlar d’aplicar mesures d’austeritat, sempre que calgui. Ja fa dos anys que es van aplicant, i li puc demostrar que en els dos últims pressupostos hem aplicat una reducció del 24% a la despesa consolidada. Per tant, hem fet un esforç importantíssim.
Ara les circumstàncies, des que vam començar el mandat el 2007, han canviat moltíssim. Malgrat alguns de vostès fa molt de temps que vénen fent aquest discurs catastròfic que la crisi ve i que tot és un desastre, la veritat és que ningú no es pensava que arribaríem a aquesta situació. Ara tenim el Decret i, per tant, hem d’aplicar-lo, i hem d’intentar que tot plegat ens afecti el menys possible les intencions que teníem quan vam començar el mandat. Però jo crec que, per ser justos, no és convenient que vostès diguin que els únics que treballen per l’austeritat són vostès. Estem fent esforços molt importants. Hem d’avançar més? Sí, per tant, parlem del que calgui.
Em sembla molt bé que no vulguin posar res sobre la taula, sobre un full en blanc començarem a caminar. A més, sap vostè que l’altra vegada no ens en vam sortir perquè van posar sobre la taula elements que eren o sí o no. Recordo que hi havia alguns grups municipals que el que pretenien era reduir regidors per contractar assessors pels grups municipals de l’oposició, la qual cosa no em sembla a mi que sigui una reducció de despesa.
Si volen vostès, parlem-ne amb generositat per part de tots, i fem un salt endavant. Donem-nos aquesta oportunitat en la nova convocatòria de la Comissió de l’Austeritat.

El senyor Joan Mora creu, pel to de la Sra. López, que ens podem entendre. No li hem demanat mai cap barbaritat, tot i que algunes de les coses que s’han demanat i vostès no veien clares potser ara les hauran de fer.
CIU no té cap inconvenient d’incloure la proposta de reducció de la despesa en les inauguracions i fer-les en horari laboral dins del paquet de mesures que vol posar sobre la taula quan ens reunim en la comissió. Però els demano que aquesta comissió es reuneixi com més aviat millor, a fi de començar-ne a parlar i començar a discutir els termes del pressupost de l’any que ve. Endavant, i CIU en cap cas ha dit que siguem els únics que estem treballant en aquest tema, perquè la preocupació és de tots.

El senyor Pau Mojedano aclareix al Sr. Mora que no és que nosaltres no estiguem disposats a compartir la filosofia que promou la seva proposta, no és això. El que hem dit és que primer hauríem d’intentar tots plegats fer eficaces les eines i instruments que ja tenim.

El senyor Carlos Fernández aclareix al Sr. Mora que el que ell no entén és que dins d'un grup de propostes de mesures urgents d'austeritat i contenció posin que hem de fer les inauguracions més enllà de les 7 de la tarda. Jo tinc un problema amb vostè, perquè quan parlo per aquest micro, vostè no em sent o no m’escolta.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, opina que han quedat prou clars tots els posicionaments. Ja vaig preveure que això passaria. I per què no hem parlat de tot això al principi, quan parlàvem de les pensions? Així, el Sr. Safont-Tria s'hagués pogut estalviar repetir-nos el discurs que, com diu el Sr. Mojedano, està molt ben articulat, i segur que és més proper a les meves idees que no pas a les seves. Ens haguéssim estalviat fer-ho en dos temps.
Jo em sorprenc d’algunes coses. Primer de tot, per la capacitat d’acumulació del Sr. Mojedano. Fa un moment deia que l’envolvent de Can Fàbregas va ser idea seva, i no. Va ser idea de CIU. No s'atorgui coses. Com el Mataró Marítim, a l'hora de posar-se medalles, ni el màgic Andreu! Escolti, el PDES va ser una proposta meva en el discurs d'investidura, està escrit, quan vulgui l'hi envio. El punt que feia referència a l’aprimament de l'administració el van posar vostès, és cert. Però al final li haurem de donar les gràcies per tot, perquè tot ho ha fet vostè, ho ha pensat vostè i ja ho preveia vostè. Per cert, les propostes del 2007, d’aprimament de l’administració, van ser copiades d’en Joan López el 2003, demostrat amb l’acta a les mans, aquell mateix dia quan vaig demanar l’acta del ple de feia 4 anys. Deixi-li algun mèrit al Sr. López, que era company seu.
Sr. Mora, quan començo a pensar qui té hores en aquesta ciutat per anar a les inauguracions de l'Ajuntament, doncs no sé qui perd hores de feina per anar-hi, no ho sé. Potser els regidors? Forma part de la seva feina, caram. I cobren dietes per això. No enganyem ningú.
Després m’ha sorprès que parlés de l'eliminació de la regidoria de Participació de l'Ajuntament de Barcelona —el Banc del Temps, d'altra banda, ja fa temps que jo l'hagués tret—, perquè vostè abandera sempre la participació. Precisament treure aquesta regidoria jo no hagués fet de vostè.
La consellera delegada ja ho ha dit. Hi ha  una comissió que està creada, podem parlar-ne, però el que no podem negar —i és aquí on vostès fan trampa (cordialment!)— és l’austeritat que ens ha caracteritzat de tota la vida. No d'ara. I tampoc som culpables de la crisi, com a molt en som corresponsables juntament amb molta més gent. Però l'austeritat d'aquesta ciutat ha ratllat la garreperia. Fa dos anys deien els alcaldes: "Suprimirem el piscolabis de la Festa Major" i jo pensava: “Quin piscolabis, si no n’hi ha?”. Podem suspendre l’orxata que donem a les colles després de l’actuació o el vermut que fem els treballadors per Nadal... però, què més podem suspendre? Quantes copes de cava més dóna aquest Ajuntament al llarg de l’any? Quantes actuacions musicals que no siguin plenament justificades hem fet? La inauguració del c/Sant Agustí, la xocolata del c/Milans, que van pagar els veïns... Hem retallat fins i tot les subscripcions als diaris que reben els grups municipals, i aquí hem retallat, i no ara, fa un any. Anuncis en premsa? La reducció sistemàtica dels anuncis. Què més podem reduir d’aquestes coses? Després, pel que fa a l’organització de la Casa, podem tenir cadascú la nostra visió. Em remeto al que va dir una vegada el Sr. Manuel Mas —jo llavors estava a la vida civil, per entendre'ns—: "Escoltin, que els diners no arreglen el jardí de casa meva, els diners arreglen els jardins i els parcs dels carrers de Mataró!”.
Escoltin, farem una altra repassada del pressupost, de dalt a baix, les vegades que convingui. Vam tancar l'any 2009 sense dèficit, i va ser un esforç important, perquè havíem fet un pressupost ajustat. I com que vam veure que hi havia desviacions, vam prendre mesures encara més doloroses, i encara vam ser capaços d'alliberar 800.000 euros per fer front a la conjuntura social i generar més llocs d'orientació laboral... Aquest és un ajuntament extremadament auster. Llavors propostes com la seva el que fan és transmetre a la ciutadania una altra imatge. Vostès són regidors i vostès saben les atencions protocolàries que reben d'aquest ajuntament, que són pràcticament nul•les, en tots els sentits. Ho saben, i es poden comparar amb qualsevol altre ajuntament i ho veuran: el sopar de Nadal dels regidors ja fa dos anys que no el fem. Hem reduït tot allò que era prescindible en un ajuntament —i això és mèrit de Manuel Mas— garrepa, extremadament garrepa, amb totes les seves manifestacions. I és així. I les comparacions, quan vulguin les podem fer. Per tant, seiem les vegades que convingui per parlar dels problemes. No li acceptarem la proposta de resolució, perquè la comissió ja està creada, i pel que fa al tema de les inauguracions, em sembla absolutament fora de lloc. També ha explicat la regidora que analitzarem totes les conseqüències del Decret, per veure com podem fer front a aquelles inversions que nosaltres creiem que són estratègiques per a la ciutat. I aquelles que siguin prescindibles, doncs, en prescindirem.

El senyor Pau Mojedano diu al Sr. Alcalde que és un visionari. No entraré al debat del que ha dit darrerament, perquè algunes coses que ha dit ara, ja les hem reconegudes des dels grups de l’oposició. És veritat que aquí, amb els diners, s’ha estat rigorós sempre. Ara bé, això no vol dir, que nosaltres entenguem legítimament que hi haurien millors maneres i més eficaces i eficients de gestionar el pressupost municipal i de prioritzar sobretot les coses. Per tant, titllar de “catastrofistes” els grups de l’oposició no té absolutament cap sentit a part de tenir una manca de cortesia política. Pel que no passo, Sr. Alcalde, es perquè vostè llenci, com sol ser habitual, el dubte que aquest grup municipal ha faltat a la veritat:
En primer lloc, sobre la integració del Corte Inglés, en aquest ple municipal, el Sr. Arcadi Vilert va contestar, i està a les actes del Ple, una proposta d'aquest grup —com també va sortir en algun mitjà de comunicació escrit aquí present— que el grup del PP havia proposat integrar l'edifici del Centre Comercial a la nau de Can Fàbregas, mantenint el que calgués preservar.
En segon lloc, vostè, Sr. Alcalde, va plantejar en el seu discurs el que posteriorment es va convertir en el PDES, però és veritat, i això consta al Registre Municipal, que unes setmanes abans hi ha un escrit d'aquest grup, una iniciativa al ple posterior, en què ja suggeríem això. No he dit que vostè ho copiés, he dit que nosaltres ho vam plantejar i que vostè va coincidir en aquesta preocupació o va recollir aquesta preocupació.
Pel que fa al que ha dit sobre en Joan López, ningú no li treu cap mèrit a en Joan López. Forma part de la filosofia d’aquest grup municipal dir que el Govern de la ciutat es podria gestionar amb menys regidories, cosa que opinen també altres grups. Fins i tot el Sr. Joan López les va concretar en 6 i jo les vaig concretar en 8, que no eren exactament les mateixes. Aquesta és la realitat de les coses i la resta són cortines de fum sobre el que realment interessa. Però repeteixo: li reconec el que ha dit vostè, però hi hauria millors maneres de gestionar el pressupost municipal i de prioritzar la inversió i la despesa.

El senyor Joan Mora puntualitza que, a l’hora de gestionar les coses, ja ho sabem que aquí estem davant d’un ajuntament garrepa, el problema és que de vegades té la sensació que retallen els 30, 40, 50 o 200 euros del que sigui, i d’allà on hi hauria un canvi substancial i se'n podria retallar 200.000, no es fa. Un exemple? Els lloguers que paguem a PUMSA per l’Edifici de Vidre, cada any: 200.000 euros. Si l’Ajuntament ho hagués comprat ja no els pagaria. Miri, si administrés millor, potser podria tenir alguna atenció —i no dic amb aquests regidors, perquè estem pagats només servint—. Potser no tindríem aquesta preocupació, ni obsessió. No li hem dit que retalli piscolabis: com que no n'hi ha, no li podem dir.
Per tant, no ens faci tanta demagògia. Sap com s'acaben aquestes coses? Allà on tens un gestor que et diu que no podem retallar més, quan en vingui un altre, cosa que decidiran els ciutadans de Mataró algun dia, segur que trobarà el lloc d’on retallar.
El senyor Alcalde respon al Sr. Mojedano que estarà encantat d’escoltar les seves propostes, que siguin propostes concretes. Encantadíssim! De moment, ja ens coneixem. Sr. Mora, doncs això que acabi de dir és perfecte, però és que la proposta de resolució que ens porta vostè, sobre el tema de les inauguracions, és parlar de la xocolata del lloro. No és parlar dels 200.000 euros de l'Edifici de Vidre! Parlem-ne. És vostè qui ha presentat la proposta, i l’ha explicada davant dels mitjans de comunicació.

El senyor Alcalde consulta amb el Sr. Joan Mora respecte al punt 19 de l’ordre del dia,  si la retiren o la posen a votació. El Sr. Joan Mora contesta que retiren la proposta.

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació el punt núm 18 de l’ordre del dia relatiu a l’aplicació d’un Pla d’austeritat i contenció per fer front a la crisi.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Vots en contra: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)  i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: 3,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Oriol Batista, regidor del grup municipal Socialista.

20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR  PERQUÈ L’AJUNTAMENT VETLLI PER TAL QUE EL TREN ORBITAL NO AFECTI L’ACTIVITAT AGRÍCOLA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“El nou d’abril proppassat, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya aprovava definitivament el Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a la línia orbital ferroviària. Aquesta nova línia ferroviària generarà afectacions a la zona agrícola de Mata-Cinc Sènies, una zona suposadament protegida on l’activitat agrícola es veurà afectada de nou.

Els tallers de la línia orbital són previstos de situar al costat de la carretera de Mata en zona agrícola. Això suposarà l’expropiació de quasi una hectàrea de terreny on actualment es cultiven verdures i hi ha un dels últims camps de garrofers a Mataró.

Els trams finals de la línia ferroviària que no vagin soterrats també afectaran terrenys agrícoles que actualment es cultiven a la zona vora el mar.

Des de la mateixa pagesia s’ha criticat aquest traçat i s’ha advertit del risc que el túnel soterrat pot tallar els aqüífers subterranis que alimenten pous i mines d’aigua.

Des de la Generalitat no s’ha especificat què comportaran les afectacions  en els terrenys afectats. Això ha creat incertesa en el sector agrícola perquè no queda definit si s’hi podran continuar construint les instal•lacions agrícoles necessàries per fer viable la seva activitat.

És per tot això que des de la Candidatura d’Unitat Popular fem les propostes següents:

1) L’Ajuntament de Mataró mantindrà una oposició a l’actual traçat fins que no se solucionin les afectacions dels terrenys agrícoles.
2) L’Ajuntament de Mataró vetllarà per garantir que el túnel del tren orbital no afecti els aqüífers ni mines que reguen l’espai agrícola de Mata-Cinc Sènies.
3) L’Ajuntament de Mataró defensarà que les infraestructures agrícoles necessàries es puguin construir en els terrenys afectats pel tren orbital (sempre sota els criteris urbanístics establerts).”

A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Pep Riera, representant de l’Associació Cultural Fèlix Cucurull, qui expressa la seva preocupació amb el traçat per motius diversos, com ara que trinxa alguna explotació agrícola així com les mines d’aigua i la capa freàtica dels pous... Tot plegat afectarà l’ofici i una hipoteca com aquesta no es pot acceptar de cap manera.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu partit donarà suport a la proposta de la CUP, perquè el que estan demanant és una cosa de la qual fa temps que es parla i és cert que aquest estudi geològic faltava. Si continua faltant és preocupant. Hem rebut la documentació avui mateix i l’estudiarem amb profunditat. CIU, saben vostès, va fer unes al•legacions davant del Sr. Joaquim Nadal i Ferreras, concretament el 9 d'abril del 2009, demanant-li dues possibles alternatives: una que potser no era la més acurada, però n’hi havia una altra que enteníem que havia de portar la que avui està sobre la taula, però la sortida, en lloc de passar per sota del turó Onofre Arnau, que se n’anés a seguir els laterals de la C-31 i baixar per darrere de l’esmentat turó. Lamentablement, no n’hem rebut resposta, ignorem quins són els motius, però, en tot cas, aquest traçat que estem dient també podria tenir afectació sobre la capa freàtica... Per tant, entenem que cal donar suport a aquesta preocupació que tenen els pagesos,  per boca de la CUP, i CIU hi donarà suport.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, comença recordant que el tren orbital és una molt bona infraestructura, una gran aposta pel transport públic a l'àrea metropolitana, una aposta que ens connecta encara més amb la resta de Catalunya i que significa també un canvi radical per al conjunt de la ciutat, creant més proximitat entre els ciutadans, etc.
Respecte a la posició de l’Ajuntament, recordin que ja vam aprovar una resolució en aquest ple, al mes de maig del 2009, i que s’ha anat seguint fil per randa. Clarament hi ha una inequívoca posició a favor no només de preservar, sinó també d’activar les Cinc-Sènies com a zona agrícola, i aquest és el gran projecte, la gran aposta d'aquest Govern:
Primer, perquè té tres nivells de protecció: el Pla Director del Sistema Costaner, el del Pla General i també el del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Els espais lliures no són espais desaprofitats, que queden bé, sinó que són espais que aporten sostenibilitat, que doten d'identitat, que contribueixen a un país més equilibrat.
Segon, perquè la pagesia té futur. La pagesia no és un parc temàtic, permetin-me la broma, que convé preservar perquè sapiguem com els nostres avis treballaven. I nosaltres tenim una cosa que no tenen altres ciutats, que és sòl per fer-ho.
Amb aquestes dues dades, l’Ajuntament va promoure al seu dia unes al•legacions que ens sembla que han estat àmpliament acceptades:
Primer, amb un canvi de traçat que afecta molt menys la zona agrícola que l’anterior traçat.
Segon, és més profunda i, per tant, l’afectació passarà de 115 m a 31 m, excepte la part final. Estem dient que hi ha molta menys afectació en superfície, que, a més, és soterrada en la seva totalitat, i que es preveu construir amb tuneladora i sense fer forats al sòl.
Hi ha hagut un canvi en la normativa. M’ha agradat escoltar la intervenció del Sr. Pep Riera, perquè efectivament hi havia una normativa excessivament estricta mentre no es construís la infraestructura i després construir-la. I ara ja no caldrà demanar permisos absurds per fer ús agrícola d’aquest sòl.
I, respecte als aqüífers, hem pogut aconseguir que es facin els estudis previs a l’hora de determinar el projecte, la qual cosa és fonamental, tant per a la preservació dels aqüífers però també per saber exactament quin tipus d'afectació hi ha, donat que ara tan sols tenim la reserva de sòl i és impossible saber la possible afectació.
Dels primers tanteigs i estudis que es van fer d’aquestes possibles afectacions es veia que eren salvables els aqüífers, la qual cosa és importantíssima perquè sinó els objectius que hem dit prèviament no els podríem assolir.
Hi ha també el desplaçament dels tallers, es col•loquen paral•lels a la carretera de Mata, per tant hi ha menys afectacions. La propietat passarà a ser d'ADIF, però el sòl continuarà sent agrícola.
I també es modifica l’estació de Rocafonda, de manera que se situï en el casc urbà.
Pensem que aquestes al•legacions que han estat assumides són suficients com per no haver de recolzar aquesta proposta. El que sí que convindrà és estar emetents a les fases constructives que han de venir a continuació, perquè els objectius que hem manifestat en les al•legacions i que ara recull la reserva de sòl siguin realitat quan es construeixi.

El senyor Xavier Safont-Tria celebra les paraules del Sr. Bassas, quan aquest diu que cal activa la zona agrícola. Ho celebro, però només són paraules. La realitat és que el sector agrícola en aquesta ciutat durant massa anys ha estat descuidat per part del Govern municipal. I sí, l'agricultura té futur, perquè és un sector econòmic del qual viuen moltes famílies i perquè, en situacions de crisi, és important mantenir aquesta activitat que garanteix, si més no, la seguretat alimentària de la ciutat.
Pel que fa als tallers, no es faran amb tuneladora sinó que s'hi haurà de fer un esvoranc importantíssim, la qual cosa dificultarà molt la seva continuïtat com a sòl agrícola.
Respecte al tema dels aqüífers, vostè parla d’uns estudis previs, però aquí el que s’està demanant o exigint és que es donin garanties, a través d’aquests estudis, que el seguit d’aqüífers no es veuran afectats per aquest túnel subterrani.
I una pregunta molt concreta: la mina històrica que alimenta les Cinc-Sènies passa precisament pel lloc on hi ha els tallers, aleshores, m’agradaria que em digués com es pot salvar una mica, perquè l’esvoranc de ben segur se l’emportarà per davant.

El senyor Ramon Bassas recorda que ells exigiran les garanties prèviament al projecte. Sinó, no hi estarem a favor. Però els que s’ho han mirat fins ara entenen que, jugant amb les distàncies i a través de mecanismes concrets, poden salvar-se els trajectes de l'aigua i també les mines. Adoptem el compromís que no donarem suport a un projecte que no salvi les mines i els aqüífers de les Cinc Sènies, perquè sense això no podem garantir que aquesta sigui una zona ben servida.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 7, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: 14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 3,  , corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

PRECS I PREGUNTES

21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN RELACIÓ A LA TERCERA EDICIÓ DEL FESTIVAL SHAKESPEARE.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, fa decaure la pregunta i demana que li sigui contestada per escrit.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 22 i 26 per venir referits a temàtiques coincidents.

22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REFORMA DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“L’Associació de Venedors de la Plaça de Cuba ens ha expressat el seu malestar pel fet que la inauguració del mercat ha arribat sense que s’hagin solucionat temes que, en la seva opinió, són molt importants i encara estan pendents de resoldre.

Entre altres coses ens han dit que els vidres són totalment incompatibles amb la venda de productes frescos, ja que deixen passar el sol, cosa que provoca no només que es puguin malmetre sinó que la refracció que provoquen dificulta la venda, fan perdre potència d’il•luminació a les parades i generen una mala climatització del recinte. Podríem seguir parlant d’ascensors inadequats; del paviment interior (que es torna perillós quan s’humiteja); de que l’accés a cambres i magatzems només es pot fer per ascensor (la qual cosa genera una despesa innecessària de corrent i fa perdre temps als venedors, que hi han de pujar diversos cops al dia); de que el manteniment de les cambres frigorífiques ha estat adjudicat a una empresa de forma de Mataró (cosa que dificulta el seu reajustament diari)...i així un llarg etcètera.

A part d’aquests temes, relacionats directament amb les obres que s’han efectuat al mercat, hi ha altres temes directament relacionats amb la seva remodelació que també preocupen els venedors. Per citar-ne alguns, que no tots, podem destacar si el pàrquing serà només per clients o serà públic, la neteja de l’edifici, llambordes malmeses a la part nord del mercat, o la senyalització inadequada de l’entrada que s’ha inutilitzat del carrer de Cuba.

Per últim destacar també que el canvi de logotip del mercat sembla ser que s’ha tirat endavant de manera unilateral, sense consultar els venedors, cosa que també ha generat certa inquietud.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Ha conegut el Govern Municipal aquest malestar que s’ha generat entre els venedors del mercat? En cas afirmatiu, pot informar-nos el Govern de si ha emprès o pensa emprendre alguna actuació encaminada a solucionar els temes pendents?

2. Quina és l’opinió del Govern sobre aquesta suposada manca de diàleg entre l’IMPEM i els venedors, que es queixen de que no han estat consultats en aspectes que consideren importants?

3. Pot informar el Govern de quin cost ha tingut la inauguració del mercat i qui s’ha fet càrrec de la despesa?”

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA INAUGURACIÓ DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“El passat dia 18 de maig es va inaugurar la reforma del Mercat de la plaça de Cuba i es van realitzar, a més, altres actes al voltant de la mateixa. Per anunciar-ho es van imprimir i distribuir un targetó doble imprès a color i un díptic que incloïa el programa d’actes, el qual es va encarta al butlletí municipal.

Sobre aquest acte i la seva comunicació, Grup Municipal de CiU presenta les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quin ha estat el cost total dels actes organitzats i realitzats amb motiu de la inauguració de la reforma del Mercat de la plaça de Cuba?

Segona.- Quin ha estat el cost total de la difusió i comunicació d’aquests actes, així com d’altres elements publicitaris?

Tercera.- Quina part de les despeses han anat a càrrec de l’IMPEM, quins a càrrec de l’Ajuntament i quins a càrrec dels operadors del mercat?”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, constata la seva manca de desacord amb les afirmacions que diuen que hi ha una manca de diàleg entre el Govern i els operadors de la Pl. de Cuba. Si amb algú m’he reunit, i l’equip de l’IMPEM, des que sóc Regidora, és amb els operadors de la Pl. de Cuba. Més de 50 reunions, comissions, etc. Hi ha una comissió creada des de fa més de dos anys pel tema del reglament i la gestió; des que es van començar les obres, hi ha una comissió d'obres que es reuneix quinzenalment in situ amb el Servei d'Obres, l'empresa constructora i l'IMPEM... És a dir, han estat informats de tot, hem decidit les coses conjuntament i hi ha reunions contínues.
El que passa amb el Mercat de la Plaça de Cuba, i ho he dit moltes vegades, és que hi ha un gran gruix d’operadors que estan satisfets en com van les coses, i n’hi ha uns pocs que fan molt soroll i que sempre estan descontents; aquests generen malestar, sí, Sr. Mojedano. Sinó, pregunti-ho a la junta que hi ha en aquests moments a l’associació, que està a punt de plegar i deixar els seus càrrecs, perquè està cansada de tots aquests anys difícils de gestionar amb la reforma del mercat. No existeix manca de diàleg. Tant hi és aquest diàleg que en la darrera comissió de seguiment se’ns va entregar una carta en què ens explicaven alguns elements que ells creuen que no estan resolts a la Pl. de Cuba. El Servei d’Obres i l’IMPEM estan treballant per poder respondre cadascun dels punts. La tinc aquí: amb algunes coses podem estar més d’acord i amb altres no tant; algunes han tingut solució, com ara els vidres; d’altres, no... Aquí, com sempre, costa posar-se d’acord però crec que en general s’han anat resolent els problemes. El que també hem dit sempre als operadors han de tenir paciència. Fa 12-14 dies que s’ha obert el mercat amb la reforma completa i hem de deixar passar un temps per veure què passa amb la climatització, amb la llum, amb el muntacàrregues... Hem de permetre que aquest mercat comenci a rodar, per veure on són els problemes. Per tant, estem en aquesta situació, però aquestes demandes que ens fan ells les resoldrem en pocs dies, perquè ja tenim les respostes gairebé tancades.
D’altra banda, el total de la inauguració ha estat de 13.657 euros. L’IMPEM s’ha fet càrrec de 12.070, els operadors, de 1.586; amb una subvenció de 10.000 euros de la Diputació a través d’un programa de mercats per a la inauguració i les activitats complementàries. Per tant, el cost real per a l’IMPEM ha estat de 2.070, i de 1.586 pels venedors. Aquí incloem les despeses del propi acte del 18, tots els actes que hi va haver durant la setmana, xerrades, demostracions de cuina, activitats infantils, l'exposició permanent i tota la campanya de difusió que en concret puja a 5.864 euros. Aquest és el gruix de tot plegat.

El senyor Pau Mojedano prega a la consellera delegada que els faci arribar les respostes de la carta que estan preparant per escrit, quan les hagin enllestit.

23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS AJUTS DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“La llei estatal 39/2006 estableix uns terminis màxims per a la resolució dels expedients per a valoració de la situació de Dependència i per a l’elaboració del Programa Individual d’Atenció, que en ambdós casos és de tres mesos.

El Grup Municipal de Convergència i Unió es preocupa pel bon funcionament institucional i més quan aquest afecta a la gent gran, persones amb discapacitats i/o amb gran dependència.

El Govern de l’Estat Espanyol, ara ens diu que la crisi econòmica d’Espanya obligarà a més esforços a funcionaris, pensionistes i grans dependents.

És per això, que el Grup Municipal  de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

1. Quantes persones tenim en llista d’espera per a la valoració de dependència i quins són els terminis des de la sol•licitud fins que tenen la valoració?
2. Quantes persones tenim en llista d’espera per a l’elaboració del PIA, quantes s’estan valorant i quins són els terminis que tenim des de l’inici fins a la prestació econòmica o de serveis?
3. Quina és la previsió i actuació del Govern Municipal vers l’ocupació/atenció de les persones amb discapacitat psíquica que no tenen plaça als tallers de la Fundació Maresme?
4. Quina és la previsió i actuació del Govern Municipal vers la demanda de places públiques de residència per a persones grans i grans dependents?
5. Quins terminis preveu el govern per a la creació del Consell Municipal de Serveis Socials?
6. Com afectaran els retalls econòmics l’àrea de Benestar Social segons la previsió  del Govern Municipal i quins efectes tindran sobre la cobertura social de les persones dependents. “

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, passa a respondre les preguntes:
En resposta a la primera pregunta, el Servei de Valoració de la Dependència, que en el cas del Maresme el presta el Consorci, no té llista d'espera actualment. El temps mitjà entre la sol•licitud i la valoració del grau és d’uns 45 dies.
Pel que fa a la segona, val a dir que, en data 30 d’abril, tenim comptabilitzat que se n'han sol•licitat 3.973. D'aquestes, unes són Grau 2 i Grau 3, que són les que tenen dret a reconeixement, i d'altres són Grau 1 o no en tenen. D’aquests s’han elaborat 1.648 PIA que estan validats, i els seus terminis d’elaboració poden variar en funció del gruix del llistat. Ara mateix tenim sobre la taula, agendats o a punt de fer-se, 434 PIA, i mensualment en fem 101 de mitjana. El termini que passa fins al moment en què es pot començar a rebre el servei o prestació econòmica depèn del tipus de servei o recurs que tria la família. Per exemple, el tema de SAT són 48 hores, perquè ho prestem directament des del municipi.
Quant al tema del centre residencial per a la gent gran, he de dir que estic molt contenta, perquè ho podem fer en 15 dies (al 2007 teníem dos anys de llista d'espera).
Pel que fa a la prestació econòmica, tot depèn, però pot oscil•lar d’un mes normalment, si no és que es produeix al mes d'agost, que és quan hi ha els torns de vacances, o quan hi ha temes de tancament al Nadal, i aleshores pot variar entre 2 i 3 mesos, per prestacions econòmiques vinculades a un servei.
En resposta a la tercera pregunta, en aquest cas, i vostè ho sap perfectament, no és una competència municipal, sinó de la Generalitat. Ells tenen una previsió d'àmbit comarcal. En tot cas, apuntar les línies de treball que estan tenint amb les entitats que tenen aquest tipus de recurs en dues línies bàsiques:
D’una banda, agilitzar el circuit que s'ha aconseguit fer (per exemple, amb el tema de gent gran), i de l'altra, implementar, conjuntament amb les entitats, el nou model d’atenció diürna.
En el cas de Mataró, per exemple, tenim dues sortides temporals: mentre aquesta maquinària i aquest nou model s’acaba de definir i posar en marxa, a través de l’IMPEM hi ha cursos per a persones amb aquesta especificitat. I, de l’altra, la Fundació Maresme també fa cursos de formació i, per tant, van avançant feina. A més, també hi ha una altra opció, en la qual jo li demanaria la seva implicació, i que és l’Escola d’Educació Especial Les Aigües: fins ara tenen persones fins a 18 anys i es podria allargar fins als 20 anys. És una proposta que jo li ofereixo a vostè. Això ens donaria dos anys de marge per poder atendre aquestes persones i que no estiguessin a casa.
Pel que fa a la quarta pregunta, periòdicament tenim reunions, a nivell tècnic i polític, per tractar tots aquests temes. En el tema de gent gran, hem avançat molt. En el tema de persones amb discapacitat, val a dir que no fa gaire es va obrir el centre dels Garrofers, en un municipi del costat, el qual tenia 70 places i que a dia d’avui només n’havia aconseguit omplir 35. Això vol dir que tenim un marge de places on poder encabir la gent.
Val a dir que des dels Serveis Territorials es van trobar una sorpresa perquè tenien una llista d’espera de moltíssimes persones i al final només s’han aconseguit omplir 35 places, per tant hi ha una mica de recorregut.
En resposta a la cinquena pregunta, vostè recordarà que va passar per la comissió informativa el Pla Local en matèria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Mataró, que preveia que la creació d’aquest Consell Municipal de Serveis Socials seria al llarg del 2010, és més, hem entrat a formar part d’un pla pilot, subvencionat en part per la Generalitat, d’un total de 8-9 municipis que posarà en marxa al llarg de l’any aquest Consell Municipal.
Quant a la pregunta número sis, sincerament ara mateix no li puc contestar. El que sí que li puc avançar és que una de les prioritats del Govern municipal, i així ho va demostrar en temes de la crisi, és donar resposta a les necessitats socials de la ciutat.

El senyor Vicent Garcia Caurin comença dient que, pel que fa a l'opció d’allargar l’estada dels discapacitats psíquics, a l’escola que ell dirigeix, un any més, la decisió està presa.
Quan vostè em diu que els tallers ocupacionals o els tallers del SOI o els de treball especial no són una competència municipal, jo li dic que vostè s’ho ha de mirar d’una altra manera. Des de la Llei de la Dependència el que abans era una cosa graciable, avui dia és una obligació, a fi de promocionar i donar suport a la gent que munta aquests tallers. Des de l’Ajuntament hem de donar suport i fer promoció de les places. Que es fan tallers? Sí, però ja li dic, aquests nens quan surten de l’escola, si es queden a casa, el deteriorament psicològic que pateixen és important, i això no es recupera. Per tant, jo demanaria que, des de la seva Regidoria, intentés donar suport a la Fundació Maresme perquè aquestes places que ara no tenim i que es reduiran l’any vinent puguin estar disponibles, perquè els nois puguin anar a treballar quan surtin de l’escola.

La senyora Carme Esteban aclareix que, pel que fa al tema de l’escola de Les Aigües, el que es proposa és allargar l’estada dos cursos, fins als 20 anys, i el Sr. Garcia Caurin així ho confirma. Estic d’acord que s’ha de continuar treballant perquè els nens no es quedin a casa, i la ciutat ho està fent des de l’IMPEM amb aquests cursos. També cal promoure totes les places, malgrat no és competència municipal posar el recurs, com vostè apunta, però sí que és competència de Serveis Socials reclamar-les. El fet que quedessin places lliures és perquè els nanos no estaven qualificats com tocava, per això jo li parlava abans de les dues línies. Estic d'acord amb vostè.

24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA TINENÇA DE GOSSOS CONSIDERATS POTENCIALMENT PERILLOSOS.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec  següent:

“A les últimes Comissions Informatives de Via Pública és freqüent que es presentin a aprovació sancions per vulnerar la normativa vigent sobre la tinença i passeig per la via pública de gossos pertanyents a una de les 13 races considerades com a potencialment perilloses, ja sigui pel tamany de la seva mandíbula, per la seva tipologia racial o bé per la seva agressivitat. El cost econòmic de les sancions és considerable, en moltes ocasions per sobre dels 3.OOO€, i va en funció de diferents paràmetres de vulneració de la normativa desenvolupada tant pel Govern de l’Estat com de la Generalitat. Alguns d’aquests paràmetres són: que el gos estigui censat i amb el xip identificatiu, haver subscrit una assegurança de responsabilitat civil, portar el gos pel carrer lligat i amb morrió...etc.

Des del nostre Grup Municipal compartim que cal aplicar aquestes sancions ja que no es tracta d’uns animals de companyia qualsevol i que, tal i com malauradament observem als mitjans de comunicació, en algunes ocasions aquests tipus de gossos poden provocar accidents greus on les víctimes són altres animals o el que és pitjor: persones. No oblidem però que els responsables són els seus amos, que no tenen la cura necessària per tal d’exercir una tinença responsable dels seus gossos.

Malgrat el que acabem d’exposar sí que tenim la percepció de que lluny d’anar cap a una tinença cada vegada més responsable, mes rere mes, comprovem com es continuen donant casos en els quals s’infringeix la normativa vigent en aquest aspecte. Per això hem arribat a concloure de que pot haver-hi un cert desconeixement pel que fa a les responsabilitats que comporta el posseir un gos d’aquestes característiques i de quines són les obligacions que s’han de complir per tenir una tinença legal del mateix, ja que la normativa vigent ja té alguns anys i que caldria millorar la informació sobre els requisits i les obligacions que s’han de complir per tal de tenir un animal d’aquestes característiques, d’acord amb la llei, i evitar possibles accidents i sancions als seus propietaris.

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta els següents:

PRECS

1. Des del Servei Municipal corresponent es procedirà a realitzar una campanya informativa als Mitjans de Comunicació Municipals per tal de recordar quins són els requisits i obligacions que s’han de complir per tal de posseir un gos pertanyent a una de les races considerades potencialment perilloses.

2. Des del Servei Municipal competent s’adreçaran uns fulls informatius a tots els professionals de la nostra ciutat que tenen relació amb la tinença de gossos: clíniques veterinàries i botigues de venda d’aliments per animals de companyia, bàsicament  per tal de que aquests els puguin fer arribar als seus clients per informar-los sobre els requisits i obligacions que s’han de complir per tal de posseir un gos pertanyent a una de les races considerades potencialment perilloses.”

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, avança que no li acceptarà el prec, però que en el fons ell estarà d’acord amb ella.
El motiu principal per a no acceptar el prec és perquè la campanya que es proposa és molt generalista, i des del Govern es considera que han de ser campanyes molt focalitzades. És a dir, un fulletó informatiu sobre un dispensari veterinari, per exemple, no dóna el mateix resultat que quan es fa una atenció personalitzada... Per tant, estic totalment d'acord amb el desconeixement i que la línia de treball ha de ser la divulgació, però la forma que ha exposat en el prec no ens sembla la més adequada.
Li explico molt somerament com funcionem:
Aquest tipus d'animals estan subjectes a una llicència especial i a una tramitació especial. Bàsicament són 4 requisits: la persona ha d'acreditar no tenir sancions administratives relacionades amb tinença de gossos, no pot estar condemnat per diversos delictes, ha de tenir un certificat de capacitat física i aptitud psicològica i haver formalitzat una assegurança. Això implica unes despeses molt importants per als propietaris.
Bàsicament ens trobem amb 4 tipologies de propietaris:
1. Els que coneixen la normativa i la compleixen. En tot cas, triguen a renovar-la per la despesa que implica, però ho fan.
2. Els que desconeixen la normativa, que són poquets.
3. Els que creuen que aquests gossos no són perillosos i que ens passem amb la legislació, i volen estar una mica al marge d’aquest circuit.
4. Els que per la seva idiosincràsia personal estan fora de tota normativa.
Aquesta campanya que vostè indica, per tant, pot ser útil només per al segon grup de persones, que són poquetes. A més, aquests propietaris reben una carpeta informativa sobre totes les qüestions municipals, recomanacions, etc., relacionades amb els gossos perillosos, a través de l'SPAM, quan van a recollir un gos d'aquesta mena. Per tant, aquests propietaris d'informats n'estan.
En el cas dels veterinaris, evidentment s’hi ha d’entrar per la via del convenciment. Aquest tipus de gossos normalment no vénen per botigues, sinó directament de cuidadors... Llavors, entenem que sí que van a un veterinari aquests propietaris quan adquireixen un d’aquests gossos i és a través d’aquesta via que ho voldríem canalitzar. A més, com saben, estem elaborant una nova ordenança d'animals per ser més durs i articular totes les seves situacions i noves sancions possibles, a fi de dissuadir aquesta gent que n’està al marge.

El senyor José Manuel López diu que no ha acabat d’entendre la resposta de la consellera delegada. Faran una campanya però diferent? D'altra banda, no sé quants gossos d’aquesta mena hi ha a Mataró, però el que no m’entra al cap és que havent-hi sancions tan elevades per no tenir la documentació en regla, hi hagi propietaris que continuïn tenint-los així. Demanem que se n'informi des de les botigues d’animals de companyia perquè allà hi deuen acudir els propietaris per comprar el pinso. I també deuen acudir als veterinaris... El dubte que jo tinc és si alguns d’aquests animals vénen via protectora d’animals o refugi d’animals, però sí que sé que mengen i que van al veterinari.

La senyora Carme Esteban aclareix que no faran una campanya generalista i que aprofitaran la nova ordenança per fer divulgació i una campanya d'una altra mena. Contactarem els veterinaris perquè ofereixin la informació tal com ho fa l'SPAM. A Mataró tenim aproximadament uns 200 gossos i, per exemple, l’any 2009, es van posar 15 expedients sancionadors i va ser majoritàriament per no tenir els documents a sobre...

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RESOLUCIÓ EMESA PER L’AGÈNCIA CATALANA DE PROTECCIÓ DE DADES.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“La instructora del procediment que en el seu dia es va iniciar contra el nostre exregidor Juan Carlos Ferrando, per un suposat ús indegut de les dades del Padró municipal, ha proposat el seu sobreseïment, argumentant que les dades que va fer servir el Sr.Ferrando es van obtenir d’una font accessible al públic, com és el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Barcelona.

La mateixa resolució dóna un toc a aquest Ajuntament pel que fa a la publicació en el BOP de Barcelona de Decrets que continguin llistats de persones que havien estat donades de baixa del Padró i dels cens electoral mataroní on hi figuren nom, cognoms i adreça. Segons l’Agència aquesta actuació podria resultar contrària als principis de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, ja que el règim de notificacions per edictes amb publicació al BOP exigeix que prèviament s’hagi intentat notificar personalment als interessats, cosa que no consta acreditada que hagi fet aquest ajuntament.

Tot i que el Govern ha argumentat que abans de la publicació al BOP d’aquestes dades es va seguir “fil per randa” el procediment establert de notificació als interessats, abans de la seva publicació, oficial, aquest Grup Municipal creu que aquest és un argument molt elàstic ja que, com s’ha demostrat, el procediment no és massa efectiu.

És per aquests motius que presentem les següents PREGUNTES

- Donada la resolució emesa per l’Agència Catalana de Protecció de Dades, que suposem que el Govern haurà estudiat acuradament, què pensa fer el Govern Municipal al respecte?”

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, informa que l’Ajuntament, amb data 31 de maig, ha enviat una carta al cap d’Inspecció de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, amb còpia d’alguns dels acusaments de rebuda de les notificacions realitzades en els procediments de baixes per caducitat. Per tant, nosaltres en tot moment hem seguit el que estableix la Llei sobre el procediment administratiu comú i no volem deixar cap dubte al respecte.
Com tots vostès saben, és la Llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que data de l’any 2003, que estableix l'obligatorietat de renovar la inscripció dels estrangers extracomunitaris sense permís de residència cada dos anys. Estableix també que si no ho fan, la seva inscripció padronal caduca, amb totes les conseqüències que això pot tenir per a aquestes persones. Per evitar aquesta caducitat, s’estableix un procediment molt concret que és avisar les persones perquè vinguin a renovar la inscripció. Un procediment que se segueix escrupolosament en tots els casos (i la majoria ho compleix). Li donaré dades del 2009: l’any passat es van tramitar 5.989 expedients de baixa per caducitat i al final de tota la tramitació només s'han fet efectius, és a dir com a baixa efectiva, 1.606 persones. És a dir, 4.323 persones han renovat la seva inscripció al padró municipal. Per tant, nosaltres creiem que no es pot afirmar que aquest procediment no és efectiu.
El procediment que seguim és el que dicta la resolució del 2005 de la presidenta de l'INE, del director general de Cooperació Local, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre el procediment per acordar la caducitat de les inscripcions. Concretament diu:
“Abans que es compleixi la data de caducitat de la inscripció, els ajuntaments podran efectuar un preavís de la caducitat a aquestes persones. Si el preavís no ha estat efectiu, és quan els ajuntaments acordaran la baixa per caducitat a través d'una resolució de l'Alcalde que haurà de ser notificada pels procediment que preveu la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú."
Per tant, l’Ajuntament de Mataró, abans de la caducitat, envia una carta per correu ordinari, que seria aquest preavís. I si passats dos mesos, no s'ha fet la renovació, enviem una carta certificada, després de la qual es dóna un termini de dos mesos per poder tramitar la renovació. Transcorreguts aquests dos mesos, si la persona no acut, es fa el Decret de baixa i és quan es publica al BOP. Passat el termini de publicació del BOP, es torna a revisar el padró, i només si encara no ha fet la renovació és quan es procedeix a fer-la efectiva. Aquest és un procediment que seguim en tots els casos.
Vull recordar, també, que tant als volants de padró com al full padronal hi ha una nota explicant el fet que els estrangers extracomunitaris sense permís de residència  han de renovar el padró cada dos anys.

El senyor Pau Mojedano demana a la Sra. López una còpia de la carta enviada a l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA INAUGURACIÓ DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 22 de l’ordre del dia.

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA RENUNCIA DEL GERENT DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“Al Ple Municipal del dia 5 de juny de 2008 es va aprovar, amb l’abstenció d’aquest Grup Municipal, la contractació del Sr. Jordi Teixidor com a nou gerent de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, assumint un dels tres càrrecs que abans ostentava una sola persona. Atès que l’antic gerent, era també director del TecnoCampus i Cap de l’Àrea d’Innovació i Presidència.

Fa uns dies que hem pogut saber que el Sr. Teixidor ha causat baixa del seu càrrec i és per això que el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quins són els motius de la baixa del gerent de l’EUPMa?

Segona.- Quines eren les funcions que desenvolupa el Sr. Teixidor en el moment de presentar la seva renúncia? Eren exclusivament les d’un gerent, o tenia encomanada algun tipus de funció en el camp de la recerca?

Tercera.- Té previst, el govern municipal, la contractació d’una nova persona per ocupar aquest lloc?”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, comença recordant que el Sr. Teixidó es va incorporar al juliol del 2008, després d'aquesta aprovació en el ple, però des de l'1 de gener del 2009 el Sr. Teixidó ja no ocupava el càrrec de gerent, perquè, com saben vostès, l’EUPMa es va integrar a la Fundació Tecnocampus, sinó el càrrec de cap de l’Àrea Universitària.
Heu de pensar que just quan va entrar el Sr. Teixidó a la Fundació Tecnocampus érem uns 7 treballadors, i avui en som quasi 160. Per tant, és una estructura que està creixent, perquè hi hem integrat altres organismes i tot plegat genera complexitats, sobretot a nivell d’organitzar un equip multidisciplinari que ve d’organitzacions diferents.
Per tant, el Sr. Teixidó entra com a gerent i, al cap d’uns mesos, el gener del 2009 passa a ocupar la tasca de cap de l’Àrea Universitària. En aquell moment se li va encarregar el procés d’elecció dels nous directors, perquè justament canviaven els dos directors de les dues universitats, la creació de la nova escola de Ciències de la Salut i l’elecció de la nova direcció, així com del seu professorat, i tots els processos i tràmits de creació del nou grau d'Enfermeria, a més de tot un seguit d'elements transversals de l’àmbit universitari, com ara la internacionalització, tota la part lligada al Centre de Recursos per l’Aprenentatge, etc.
En gran part, el Sr. Teixidó ha acabat aquestes tasques.
En tot aquest procés, hem encarregat el mapa de llocs de treball i en aquest nou mapa desapareix aquesta figura de Cap de l’Àrea Universitària, bàsicament i sobretot perquè els directors de les escoles universitàries tenen molta potestat i autonomia, tal com estableix la Llei d’universitats. Per tant, com a directors de centres adscrits són els que gestionen les relacions amb les seves universitats adscrivents. Per tant, el paper de cap de l’Àrea Universitària perd molt contingut.
És així, doncs, que vam parlar amb el Sr. Teixidó i vist que havia ja complert alguns objectius, i ell que ja n'estava al corrent, finalment hem decidit conjuntament que finalitzava la seva relació contractual amb el TCM; nosaltres no ocuparem aquesta plaça pels motius que els he dit. El Sr. Teixidó va deixar de treballar per TCM el 31 de maig d’aquest 2010, després de gairebé dos anys de feina. Ha fet una bona feina i s’han vist satisfets els objectius marcats.
Pel que fa a la pregunta de la recerca, val a dir que vam crear un Comitè de Recerca, que ell coordinava, i que a partir d’ara coordinarà un altre dels doctors que tenim a l’equip del TCM. Per tant, totes les tasques que ell feia s’han tancat perquè eren objectius molt específics, i amb la resta, sobretot en l’àmbit de la recerca, les portarà i liderarà un altre dels doctors que hi ha al TCM.

El Sr. Joan Mora pregunta a la Sra. Romero si ha d’entendre que va contractar un senyor, amb un sou que segurament es mereixia i potser més i tot, pel seu excel•lent currículum, per un any i mig/dos anys. No crec que la Sra. Romero desconegués el paper dels directors dels centres adscrits i la potestat i autonomia que tindrien. Per tant, jo interpreto que ja el devia contractar de manera temporal. Vostè m'ha dit que han arribat a un acord, perquè ell ha acabat les seves tasques; nosaltres voldríem saber com s'ha acabat, si s'ha acabat amb una indemnització, de mutu acord....
La Sra. Romero recorda que ell va ocupar el seu càrrec com a càrrec de confiança i aquesta mena de càrrecs són temporals. Depèn de la confiança que ens tinguem.
D’altra banda, nosaltres coneixíem les funcions d’un director, però no d’altres que en tenim ara: les coses han canviat al TCM. És veritat que li vam encarregar coses molt concretes que ha complert, i després del nou mapa de treball, aquesta decisió l'hem pres conjuntament. Crec honestament que tant ell com nosaltres hem vist que no tenia sentit aquesta figura al nou organigrama del TCM.
En tot cas, si vostè vol, en el proper Patronat de la Fundació, li acabarem de donar aquesta informació.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT AL NOMENAMENT D’UN  NOU DIRECTOR-GERENT DEL CONSORCI DIGITAL MATARÓ MARESME.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“A finals del mes d’abril es va conèixer el nomenament d’un nou director-gerent del Consorci Digital Mataró-Maresme, del qual l’Ajuntament de Mataró és soci majoritari.

L’anterior director gerent de l’esmentat consorci feia aproximadament dos mesos que havia deixat la seva responsabilitat, després de gestionar l’absorció de Televisió de Mataró per part del canal públic MaresmeDigitalTV, incorporant reconeguts professional, amb més de 20 anys d’experiència a la televisió local, a la seva plantilla.

Davant d’aquests fets i en tant que, com Ajuntament majoritari, Mataró té un pes determinant en les decisions del Consorci Digital Mataró-Maresme, el Grup Municipal de CiU formula la següent,

PREGUNTA:

Per quina raó no s’ha nomenat una personal de l’equip de TVM-MaresmeDigitalTV per ocupar la responsabilitat de director-gerent de l’organisme?”

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, nega que s’hagi absorbit cap televisió. Hi ha hagut un procés de fusió de televisions, amb la voluntat manifesta de les dues parts, per molt que vostè ho repeteixi.
Si no els mereixem cap confiança als del Consorci com a mínim confiï en els de Televisió de Mataró.
Per cert, ha donat molt bon resultat, tal com acaba de treure el baròmetre de la comunicació: l'última onada d'uns 47.000 espectadors (8 vegades més que els nostres directes competidors de la comarca).
Pel que fa al perquè del nomenament del Sr. Joan Catà com a gerent, s'ha de dir que buscàvem un perfil gerencial. Quan es va fer la fusió entre les dues televisions es van ajustar les plantilles, però Televisió de Mataró, abans de la fusió, va venir amb la gent que calia per cobrir l’organigrama de l’empresa que en aquest moment està gestionant la fusió de la televisió (de la mercantil) i, al marge, quedava, com ha estat sempre, i és així perquè la Llei hi obliga, l’estructura gerencial del Consorci. Per això buscàvem un bon coneixedor dels mitjans de comunicació local, un bon periodista i una persona amb un perfil gerencial prou destacat. Si el gerent anterior tenia un perfil gerencial i més aviat amb una formació més tecnològica, aquest té un perfil gerencial però amb una formació més periodística. Les funcions estan molt ben definides i delimitades. Com a gerent, dirigeix el Consorci.

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE A COM AFECTA A MATARÓ LA PREVISIBLE PROHIBICIÓ D’ENDEUTAMENT DELS AJUNTAMENTS.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 18 de l’ordre del dia.

30 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR  PER A L’ADHESIÓ AL DIA INTERNACIONAL LLIURE DE BOSSES DE PLÀSTIC.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta el prec següent :

“El 5 de juny de 2008, ara fa dos anys, el Ple Municipal va aprovar l'adhesió de Mataró a la campanya Catalunya Lliure de Bosses.

Ara, amb la voluntat de seguir avançant amb l'objectiu de reduir l'ús de bosses de plàstic, enguany se celebrarà el 3 de juliol: el Dia Internacional Lliure de Bosses de plàstic, impulsat per la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, juntament amb ajuntaments, gremis, entitats i empreses de tot Catalunya.

Es tracta d'una diada pensada per incitar a la reflexió ciutadana i a l'intercanvi d'experiències internacionals.

En aquest sentit, la Candidatura d'Unitat Popular formula al Govern Municipal de Mataró els precs següents:

- Que, d'acord amb la resolució aprovada el juny de 2008, l'Ajuntament de Mataró s'adhereixi a la Declaració del 3 de Juliol, Dia Internacional Lliure de Bosses.

- Que la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat faci difusió pública de la Declaració del 3 de Juliol, Dia Internacional Lliure de Bosses .

- Que la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat es comprometi a iniciar l'estudi d'una ordenança per reduir les bosses d'un sol ús (seguint l'exemple de l’Ordenança de residus de l'Ajuntament de Terrassa).”

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, li accepta el prec perquè ja s’està treballant en aquesta línea i perquè formen part, com a convidats, de la Fundació. Fa unes setmanes es va celebrar una assemblea i ahir jo estava amb un grup de treball sobre el tema d’envasos, per tant, li acceptem.
A més a més, aquesta setmana, se m’ha enviat la documentació sobre el Dia Internacional. En farem difusió.

Referent al tercer punt i en relació amb l’ordenança de residus de Terrassa, vostè sap que en el programa d’actes municipals d’enguany tenim previst, des dels serveis municipals, redactar el Pla local de prevenció de residus. Tot el tema de fiscalitat ecològica, perquè la taxa que paguem també promocioni la reutilització dels residus, etc., també s'abordarà.

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’IMPACTE DE LES MESURES DE CONTENCIÓ ECONÒMICA APROVADES PEL GOVERN CENTRAL.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 18 de l’ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a dos quart de dues de la matinada, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.