Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

04/02/2010

Escoltar

04/02/2010

dijous 04 febrer 2010, 00:00h

ACTA NÚM. 02/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 4 DE FEBRER DE 2010.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia quatre de febrer de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda,  es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR    ALCALDE      (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA    TINENT D’ALCALDE          (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ    TINENT D’ALCALDE    (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO    TINENT D’ALCALDE                 (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ        CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO    CONSELLERA DELEGADA    (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ    CONSELLER DELEGAT                (PSC)
IVAN PERA ITXART    CONSELLER DELEGAT                (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ    CONSELLERA DELEGADA    (PSC)

JOAN MORA I BOSCH    REGIDOR    (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER    REGIDOR    (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA    REGIDOR          (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN    REGIDOR          (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA    REGIDOR          (CIU)
PERE GALBANY I DURAN                  REGIDOR          (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO    REGIDORA    (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA    REGIDOR          (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ    REGIDOR          (PP)
JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA    REGIDOR                      (PP)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN    TINENT D’ALCALDE                 (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO        CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT    TINENT D’ALCALDE                 (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR    CONSELLER DELEGAT                (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON    REGIDOR                (CUP)

No assisteix a la sessió la Sra. M Luisa Corominas Lozar, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :


DECRET
897/2010 d'1 de febrer
Assumpte: Convocatòria i Ordre del Dia Ajuntament Ple sessió ordinària del 4 de febrer del 2010.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL


En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 4 de febrer del 2010,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA
 
1 DESPATX  OFICIAL

DICTAMENS

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró-

2 Licitació de les parades buides del mercat municipal de la Plaça de Cuba.

 -Llicències d’Activitats-

3 Aprovació inicial del Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.

4 Aprovació del Pla de serveis de temporada de les platges de Mataró per als anys 2010 a 2014

5 Aprovació inicial del mapa estratègic de soroll i de la modificació del mapa de capacitat acústica de Mataró                                                                                                        

- Presidència-

6 Concessió de la Medalla de la Ciutat al Centre Catòlic de Mataró
    
CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Servei de Gestió Econòmica-

7 Aprovació definitiva del pressupost general de l’Ajuntament de Mataró per a l’exercici 2010.

8 Aprovació de l’actualització dels contractes programa entre l’Ajuntament de Mataró i les Societats Municipals: PUMSA, GINTRA i AMSA.

9 Aprovació de l’actualització del contracte programa entre l’Ajuntament de Mataró i l’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual.

10 Aprovar la concertació d'operacions de crèdit per al finançament del programa d'inversions 2010, per import de 12.717.315,11 euros

11 Autoritzar a PUMSA a la concertació d’una operació de préstec d’import màxim 4.527.600,00 €, € per finançar  les obres d’adequació de la nau situada al veïnat de Valldeix.

12 Desafectació de la vivenda situada al pis 3r B, esc. A, de l'edifici de mestres del c. Madoz, 28-30, de Mataró; sol.licitud d'autorització prèvia a la Generalitat de Catalunya

-Servei de Compres i Contractacions-  

13 Modificació i revisió de preus del contracte de gestió del servei públic de recollida de residus i neteja viària, adjudicat a Fomento de Construcciones y Contratas, SA

14 Adjudicació provisional del concurs celebrat per a la gestió del servei públic de recollida i acollida d’animals domèstics abandonats al municipi de Mataró.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
    
-Servei d’Urbanisme-

15 Aprovar el text refós relatiu al Pla especial de reordenació volumètrica del conjunt catalogat Grup Goya del terme municipal de Mataró.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Joventut i Dona-

16 Donar compte de l’acord de la Junta de Govern Local del 18.1.2010, em relació al Pla Jove x Mataró 2009-2012

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Protecció Civil-

17 Aprovació Pla Específic Municipal per la festa de les Santes.
    
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
    
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

18 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya en relació a l’escrit presentat pel sindicat professional de policies municipals sobre la situació del Servei de Policia Local a Mataró.

PRECS I PREGUNTES
    
19 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en referència a l’Audiència Pública 2010.

20 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els problemes que presenta la recepció del senyal de TDT a Mataró.

21 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre com afectaran els canvis en el calendari escolar al nostre municipi.

22 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les conseqüències judicials derivades de l’afer de Can Fàbregas.

23 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la contractació d’un professional del teatre de carrer per revitalitzar el carnaval mataroní.

24 Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular perquè sigui respectat i aplicat l’acord del Ple municipal del 6/10/2005 sobre l’ús de domini .cat als llocs web municipals.

25 Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular perquè es reparin i milloren els lavabos del parc central i s’estudiï la instal•lació d’uns nous lavabos al centre de la ciutat.

26 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en referència a l’escrit del sindicat professional de policies municipals d’Espanya a Catalunya.

27 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la gestió del centre de Creació i Pensament Contemporani de Can Xalant.

28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la imatge que ofereix el cor del centre històric de la nostra ciutat.

29 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la limitació horària dels establiments d’oci de la platja.

30 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’estat de deixadesa que presenten alguns carrers de la ciutat.

31 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre l’escrit del sindicat  SPPME-CAT.

32 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre la Unitat Tècnica Operativa de la Policia Local.

33 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular sobre l’accés al parc de Manteniment municipal traslladat a Vallveric.


L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.


1 - DESPATX  OFICIAL

- El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte de dues cartes dirigides a la Sra. Carme Chacón, Ministra de Defensa, i al Sr. Josep Monràs, Alcalde de Mollet del Vallès, transmetent el condol per la mort del soldat espanyol que es trobava en una missió humanitària a l’Afganistan.

- El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte del Manifest per la Pau que els nois i noies de l’Escola Pia de Santa Anna li van lliurar, amb motiu del dia escolar de la no violència i la pau.

En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

DICTAMENS
CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

-Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró-

2  - LICITACIÓ DE LES PARADES BUIDES DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“El mercat de la Plaça de Cuba es troba en ple procés d’una important reforma que ha provocat el trasllat i  la reubicació d’una part dels llocs de venda. Tot plegat, aquests canvis han comportant una necessària nova renumeració dels llocs de venda, així com la presència de parades buides, que en un mercat municipal afecta directament la competitivitat del conjunt del mateix.

Tot i que actualment alguns dels espais destinats a llocs de venda s’estan utilitzant provisionalment amb altres activitats (magatzems, parades provisionals, administració del mercat), amb la finalització total dels treballs de la reforma del mercat, prevista pel primer trimestre de 2010, i a mesura que s’habilitin i es posin en funcionament els serveis generals del mercat reformat, aquests llocs de venda quedaran alliberats de l’activitat provisional que es realitza actualment.

Mitjançant informe de 11 de desembre de 2009 el Cap del Servei de Promoció de Ciutat proposa l’inici de l’expedient d’adjudicació dels llocs de venda buits del mercat de la Plaça de Cuba següents:

•    Lloc  nº 15 (abans parades 57-58), superfície : 10 m2.
•    Lloc  nº 19 (abans parades 74-76-90-92), superfície: 16 m2.
•    Lloc  nº 20 (abans parades 78-80-82), superfície 12 m2.
•    Lloc  nº 23  (abans parades 78-80-82), superfície 8 m2.

Aquests llocs de venda no han estat reformats, per aquesta raó, el desenvolupament de l’activitat de venda en aquests llocs, requereix de la reforma i adequació dels mateixos per les persones concessioàries.

La durada de la concessió s’estableix en 20 anys, sense possibilitat de pròrroga. Els preus de licitació han estat calculats en funció del promig de la ràtio preu/m2/anys de concessió de 4 mercats municipals de la província de Barcelona recentment reformats, resultant els següents preus de sortida:

•    Lloc  nº 15, superfície : 10 m2.      11.000,00 €
•    Lloc  nº 19, superfície: 16 m2. (*)    18.000,00 €
•    Lloc  nº 20, superfície 12 m2. (*)      14.000,00 €
•    Lloc  nº 23,  superfície 8 m2.          9.000,00 €

Els llocs de venda 19 i 20 podran formar part d’un mateix projecte comercial, en aquest cas el preu de licitació serà la suma del preu de cada unitat de venda, essent la quantitat de 32.000,00 euros.

Cal fer esment que el projecte de reforma del mercat de la Plaça de Cuba, a més de les actuacions estructurals de reforma i millora de l’edifici i les seves instal•lacions, preveia la reordenació del mix comercial per tal de corregir desequilibris en la barreja comercial. Així, la proposta de modificació del reglament introdueix noves activitats, incloent en el mix comercial aquelles denominacions amb baixa o nul•la presència en el mercat, i que suposin una valor afegit al conjunt de l’oferta del mateix, alhora que es garanteix l’adequat equilibri de la demanda dels consumidors/res i usuaris/àries i els hàbits de consum existents.

Seguint aquest criteri, es preveu que la destinació dels llocs de venda pels adjudicataris sigui d’acord amb aquelles noves activitats, establint com a única limitació aquelles activitats que existeixen actualment al mercat de la Plaça de Cuba.

La naturalesa jurídica de la relació que vincula a l’adjudicatari amb l’Ajuntament és la de concessió per la gestió d’un servei públic, d’acord amb el que preveu els articles 251 a 265 de la Llei de contractes del sector públic.

En quan es tracta d’una concessió, resulta d’aplicació la regulació establerta als articles 243 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel decret 179/1995, de 13 de juny segons el qual, l’aprovació del plec de clàusules per les quals es regeix l’adjudicació de la concessió administrativa, així com els criteris d’adjudicació, s’han de fer de conformitat amb la normativa de contractació administrativa.

Consta a l’expedient informe de secretaria general i de la intervenció ambdós de data gener de 2010, respecte de l’adequació dels plecs econòmics administratius i tècnics particulars elaborats d’acord amb els plecs generals aprovats per la Corporació i a la legislació vigent sobre contractació del sector públic.

Examinada la documentació que l’acompanya, i de conformitat amb el que estableix la Disposició Addicional Segona i als articles 8, 93, 122, 126 i concordants de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del sector públic.

Atès que l’atorgament de les concessions és competència del Ple d’acord amb el que estableix l’article 60.1 del Reglament de patrimoni dels ens locals.

En vista de tot l’exposat, qui signa, Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró al Ple de l’Ajuntament de Mataró PROPOSA l’adopció dels següents acords:

Primer.- Iniciar l’expedient d’adjudicació de les concessions dels llocs de venda núm. 15, 19, 20 i 23 del Mercat Municipal de la Plaça de Cuba.
 
Segon.- Aprovar el plec de clàusules econòmiques administratives particulars que regirà el procediment d’adjudicació de les concessions expressades en l’apartat anterior.
 
Tercer.- Convocar la licitació, per procediment obert, tramitació ordinària, varis criteris d’adjudicació, per a l’adjudicació de les concessions a què fa referència aquesta proposta, obrint als efectes un termini fins el 5 de març de 2010 per a la presentació de proposicions dels interessats.

Quart.- Delegar a la Junta de Govern Local la facultat d’acordar l’adjudicació provisional i l’adjudicació definitiva dels llocs de venda.

Cinquè.- Comunicar el present acord a Gestió econòmica i Tresoreria.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, explica que és púbic i notori que CIU no està d’acord amb la reforma de la Plaça de Cuba que s’està realitzant. Malgrat tot, el que es porta avui al ple és una licitació de 4 parades que estaven ocupades per petits serveis, a causa de les obres. Els productes que oferiran aquestes parades no són incompatibles amb els que actualment existeixen al mercat. Per tant, es garanteix una certa dinamització amb una oferta de productes bastant àmplia. Per tot això, votarem que sí.
Volem fer, però, dues consideracions molt puntuals.
En primer lloc, esperem que aquest concurs no quedi desert com desgraciadament va succeir amb el concurs del “super”. Desitgem que ja s’hagin iniciat converses amb els possibles paradistes operadors.
En segon lloc,  dir que amb els paradistes hi ha d’haver un diàleg sincer, una taula de coordinació i un sistema mixt de gestió del mercat entre paradistes i l’IMPEM. Recordin les discussions i el poc diàleg que hi va haver en relació amb l’aprovació de la taxa dels paradistes.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.


-Llicències d’Activitats-

3 - APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT REGULADOR DEL RÈGIM SANCIONADOR APLICABLE ALS MÒDULS DE TEMPORADA DE LA PLATJA DE MATARÓ.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“En virtut del decret 23/2010, de 4 de gener, de la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, ha estat aprovat l’avantprojecte del reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.

El terme municipal de Mataró té 6.5 Km. de litoral, dels quals 2.2 Km. són de platges de sorra granítica, dividits en quatre zones: la de Sant Simó, la platja del Callao, la del Varador i la de Ponent. Cada any aquest Ajuntament hi adjudica l’explotació dels diferents serveis de temporada que s’oferten, els quals tenen una durada concreta i són de naturalesa diversa, essent els més habituals els quioscos bar i els de menjars i begudes.

Els diferents operadors que exploten els esmentats serveis tenen unes obligacions, el compliment de les quals ha de ser garantit mitjançant els mecanismes adients. En aquest sentit, cal vetllar per tal que la prestació dels serveis que duen a terme no sigui causa de molèsties al veïnat que resideix en les zones més properes, així com els serveis siguin explotats correctament i d’acord amb les exigències establertes per la normativa aplicable.

El present reglament neix amb la finalitat de suplir la mancança d’un règim regulador de les infraccions i sancions en aquest àmbit.

D’aquesta manera, es classifiquen les infraccions en lleus, greus i molt greus, preveient-se diverses sancions en funció de la gravetat dels fets. Les sancions s’han d’establir i graduar d’acord amb els principis generals que estableix el Títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i el Títol XI de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

En darrer terme, s’estableix que els tipus de sancions varien en funció de la gravetat de la infracció, des de l’amonestació fins la imposició de multes pecuniàries de fins a 3.000 euros, el precinte dels equips de música o la no renovació de la pròrroga anual del contracte, així com s’indica la possibilitat d’actualitzar l’import de les sancions.

Vistos els informes precedents; l’article 73.10 Reglament orgànic municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985 Reguladora de les bases de règim local; i l’article 162 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya; i els articles 127 a 138 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del règim administratiu comú

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:
Primer.- Aprovar inicialment el Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.
Segon.- Obrir un termini d’informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.
Tercer.- Considerar aprovat definitivament el Reglament en cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que ja era hora que s’establís aquest reglament. Fins ara teníem un buit legal. No existia una normativa a l’hora de sancionar infractors.
Aquest grup municipal va presentar suggeriments que, per problemes procedimentals, no es van tenir en compte. No s’han tingut en compte encara, però espero que, en fase d’al•legacions, es tinguin en compte. El que estic dient és que nosaltres presentarem al•legacions, per tant, en aquest punt, en l’aprovació inicial, ens hi abstenim. Més endavant, ja en parlarem.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. Faig referència a un prec que hem presentat nosaltres recollint la sensibilitat del veïns però, sobretot, també de la gent del sector quant a la limitació horària. És un prec que tractarem més tard.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia la seva abstenció en aquest punt. En els últims anys hi ha hagut queixes en el sector, per part dels veïns, sobretot per sorolls. És una prioritat regular aquest sector.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
 
4 - APROVACIÓ DEL PLA DE SERVEIS DE TEMPORADA DE LES PLATGES DE MATARÓ PER ALS ANYS 2010 A 2014

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Davant la proximitat de la temporada estiuenca es fa necessari plantejar la dotació de serveis de temporada a la platja de Mataró i la normativa que els reguli.

VIST allò que disposa Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes, Reglament general pel desenvolupament i execució de la Llei esmentada Real Decret 1471/1989 d’1 de desembre, el Decret 248/1993 de 28 de setembre sobre la redacció i aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels plans d'ús de temporada, el Reial Decret 1404/2007, de 29 d’octubre, de traspàs de funcions i de serveis de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ordenació i gestió del litoral (autoritzacions i instal•lacions marítimes), el Reial Decret 7/2008, de 21 de gener, pel qual s’assignen al Departament de Política Territorial i Obres Públiques les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ordenació i gestió del litoral (autoritzacions i instal•lacions marítimes) i la Circular 1/2009, de 27 de febrer, sobre l’autorització als ajuntaments dels usos i serveis de temporada a les platges pel període 2009-2013, de la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes.

LA CONSELLERA DELEGADA D’INNOVACIÓ I PROMOCIÓ DE CIUTAT que subscriu, PROPOSA AL PLE DE L'AJUNTAMENT l'adopció del següent acord:
1)    Aprovar la normativa reguladora de l'explotació dels serveis de temporada a la platja de Mataró, d'acord amb el text que s'acompanya.

2)    Aprovar per als any 2010 a 2014, la instal•lació de:

A)    Quioscos de menjars i begudes: 6 mòduls de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.
B)    Quioscos bar: 5 mòduls. 4 mòduls de 12,5 m2 + 37,5 m2 de terrassa i 1 mòdul de 8 m2 +  42 m2 de terrassa.
C)    Terrasses de bar: 5 de 50 m2 com a màxim.
D)    Lloguer de gandules: 7 zones amb 20 unitats per zona.
E)    Servei de biblioplatja: 1 mòdul de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.
F)    Punt de venda de productes de bany: 1 mòdul de 10 m2.
G)    Espai pel lloguer i emmagatzematge d’embarcacions de petita eslora: 1 mòdul amb una superfície de 20 m2.
H)    Mòdul d’Informació Turística i punt de lectura: 1 mòdul de amb unes dimensions mínimes de 2.22 x 4.10 m.
I)    Xarxes de voleibol: 6 xarxes. Camps de futbol: 2 camps. Cistelles bàsquet: 2.
J)    Dutxes: 17.
K)    Cadires de vigilància: 5.
L)    Caseta sanitària: 1 mòdul de 6 x 2,40 m.
M)    Mòdul d’informació turística: 1 mòdul amb unes dimensions mínimes de 2,22 m x 4,10 m.  
N)    Instal•lació de megafonia.
O)    Pals de bandera de l’estat de la mar: 6.
P)    Papereres: una per cada 50 metres aproximadament en totes les platges.
Q)    Zona d’abalisament.
R)    Passeres de fusta: 5.
S)    Activitats culturals, lúdiques i esportives de promoció de l’espai de la platja, situades a les zones indicades al plànol corresponent.

3)    Sol•licitar a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes, de la Generalitat de Catalunya, l'autorització per a l'ocupació del Domini Públic per tal de poder instal•lar els serveis de temporada, així com l'aprovació del Pla de serveis de temporada de les platges i del mar territorial de Mataró per als anys 2010 a 2014.”

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta a l’Alcalde que ha presentat un prec (núm. 29 de l’ordre del dia) relacionat amb aquest tema, que intenta compatibilitzar el descans dels veïns i prendre decisions maximalistes quant al fet de retallar els horaris dels locals d’oci de la platja. Evidentment, tothom entén que tancant a la una de la matinada és complicat que aquests locals puguin fer negoci, però, en canvi, sí que hi ha altres mesures que es poden prendre, com ara que el volum de so no sigui molest per als veïns. Per això demanem que es reculli l’esperit d’aquest prec i així no s’hagi de tractar a posteriori.

“En el seu dia aquest Grup Municipal es va fer ressò de les queixes d’un grup de veïns de Sant Simó, per les molèsties que els ocasionaven els locals d’oci de la platja que obrien durant la nit. Seguim pensant que el fet de poder dormir és un dret fonamental que cal garantir als nostres conciutadans, i que està per sobre de qualsevol debat que pugui originar-se al respecte, però qüestionem les mesures que el Govern Municipal ha pres sobre la limitació horària que vol aplicar als establiments d’oci de la platja.

Des del PPC creiem que una cosa és garantir la tranquil•litat als veïns, que insistim en que hi estem totalment a favor i aplaudirem qualsevol iniciativa encaminada al respecte, i l’altra és tancar aquests establiments a la una de la matinada. L’explotació de la façana litoral és, lamentablement i gairebé en exclusiva, l’única relació entre la ciutadania i el mar. I dins d’aquest àmbit d’oci, els locals de copes en són una part molt important.

Creiem que amb una raonable regulació acústica com la que vol fer l’Ajuntament, amb la supervisió i control de la Policia Local, i amb la conscienciació de  propietaris i clients d’aquests establiments, pot aconseguir-se una reducció dels decibels necessària per poder garantir que els veïns no es vegin afectats, i que els locals puguin mantenir el seu antic horari.

Si retallem els horaris, sobretot durant l’època estival, condemnem l’activitat econòmica d’aquesta zona, i sincerament: creiem que Mataró no s’ho pot permetre, i menys ara, amb la crisi.

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següent:    

PREC

El Govern Municipal valorarà la idoneïtat de no limitar l’horari nocturn dels establiments d’oci de la platja, però sí es comprometrà a tirar endavant les mesures que faci falta, en col•laboració amb els cossos de seguretat de que disposa, per garantir que la contaminació acústica de la zona no superi els nivells necessaris que garanteixen el descans dels veïns.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que si es fa un pla per a 5 anys, és possible que hi hagi un seguit de canvis en tot l’espai de platja. Estic pensant, per exemple, en el tema del Mataró Marítim o en temes relacionats amb el turisme o, fins i tot, en inclemències meteorològiques puntuals. Podria ser, doncs, que d’aquí a 4 anys, aquest pla ja no tingui la utilitat que hauria de tenir o que pot tenir en aquests moments. Nosaltres el que faríem seria anar-lo aprovant any rere any, recollint totes les novetats que hi pugui haver any rere any.
Entre les novetats que ha manifestat la Sra. Romero, la que entenem que és més important és la del tema dels horaris de les guinguetes d’estiu. Nosaltres estem a favor que finalment s’hagi escoltat els veïns, sobretot els veïns de l’Havana, que fa molts anys, 4 o 5, que han anat predicant en el desert fins ara, perquè se’ls escoltés en el tema dels sorolls i poder descansar tranquil•lament. Hi ha una contradicció, però, en el fet d’aquesta limitació d’horaris existents amb el fet d’obligar les guinguetes i negocis existents a la platja a posar aquest limitador acústic. Entenc que ha faltat un diàleg amb la gent que porta les concessions de les guinguetes i amb els veïns de l’Havana abans que s’aprovés aquest pla d’usos.
En referència a l’aparcament, vostè parlava del macroestudi de la Diputació. La Diputació li posa una nota de 7,2. Un dels elements a millorar en aquest estudi és el tema de l’aparcament. Parlo de l’aparcament d’Iveco-Pegaso, que hauria d’existir ja; parlo de la promoció de la ciutat, parlo del fet de tenir relacions de tot tipus amb la gent del Vallès, amb gent de Granollers, amb gent d’Osona. Aquesta gent, quan ve a la platja, necessita aparcament i aquest aparcament, avui dia, és molt minso. Han tornat a perdre una oportunitat d’or per tal que el solar d’Iveco-Pegaso pugui fer d’aparcament. No parlem de la totalitat del solar. Es poden seguir fent altres coses en aquell solar. Això es veu agreujat pel fet que sabem que aquest any no hi haurà el Festival Cruïlla de Cultures, que ocupava un espai important. Espero que l’any que ve, si realment aquest pla s’aprova anualment, es contempli aquesta possibilitat.
La nostra posició és d’abstenció, perquè entenem que, com a mínim, s’ha escoltat els veïns de l’Havana.

La senyora Alicia Romero comenta al Sr. Mojedano que estudiaran aquesta proposta.
Dir-li al Sr. Martínez que al mes de novembre ens vam reunir amb els veïns de l’Havana. Vam fer una reunió en què hi havia 3 regidors: el Sr. Melero, la Sra. López i jo mateixa. Ens vam reunir amb el veïns i els vam explicar aquesta proposta que estàvem treballant. A més, vam fer una altra reunió amb uns altres veïns concrets del bloc que hi ha a Sant Simó perquè ens havien demanat una reunió específica. Aquesta la vam fer al novembre. Tenen els esborranys del pla d’usos i del reglament.
En segon lloc, amb els “xiringuitos” també ens vam trobar tornant de Reis. Vam estar parlant abastament amb ells i els vam donar els esborranys. Suposo que és d’aquí d’on sorgeix la proposta del gremi de tornar-nos a revisar els horaris, la qual va entrar ahir a la tarda. Per tant, sí que els hem escoltat, hi ha hagut diàleg tant amb els uns com amb els altres.
Sobre el tema de l’aparcament, no és que la Diputació ens critiqués el tema de l’aparcament. El que deia l’estudi de la Diputació és que, quan es preguntava als enquestats els punt més febles de les platges, un dels que deien era l’aparcament. Si sumem totes les places, en són 1.600; algunes són de pagament al Port, però n’hi ha un nombre important. Tot i que sigui un element feble, hi ha un nombre considerable de places.
Respecte al tema del pla de 5 anys, cada any podem portar aquí les modificacions si convé. Però una de les coses que ens va moure a aprovar-lo per 5 anys és que hi havia una petició dels operadors dels “xiringuitos” de fer les concessions d’ús a 5 anys. Fer-ho cada any els donava inestabilitat. Molts d’ells fan una inversió molt forta pels espais que lloguen o que compren. El que hem fet és aprofitar aquesta opció que ens donava la Generalitat, fer un pla d’usos de 5 anys i poder prorrogar fins a 5 anys la concessió d’ús que donem als “xiringuitos”. Això permetrà donar estabilitat als “xiringuitos” i fins i tot als treballadors, perquè es poden fer contractes discontinus indefinits. Tot això no treu que en puguem parlar cada any i que puguem portar aquí les modificacions que calgui.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

5 - APROVACIÓ INICIAL DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL I DE LA MODIFICACIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE  MATARÓ                                                                                                        

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“El Reglament que desenvolupa la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica (decret 176/209 de 10 de novembre) determina que les entitats locals que constitueixen aglomeració han d’elaborar un mapa estratègic de soroll. Mataró és un municipi de més de 100.000 habitants que compleix amb els criteris per a ser considerada una  aglomeració, de manera que l’ha d’aprovar.

El mapa estratègic és una eina de gestió ambiental que ha de servir per a poder avaluar globalment l’exposició al soroll provinent de diverses fonts a una zona determinada i ha de servir de base per a l’elaboració dels plans d’acció per a la millora de la qualitat acústica.

El mapa estratègic ha de constar com a  mínim de les dades relatives als aspectes següents:
1. Situació acústica existent.
Per a determinar la situació acústica existent o la immissió de soroll, són d’aplicació els índex de soroll dia-tarda-nit Lden ; l’índex de soroll dia Ld ; l’índex de soroll tarda Le i l’índex de soroll nit Ln.
Mataró ja disposa d’aquesta informació reflectida en el mapa acústic de la ciutat.

2. El mapa de capacitat acústica.

El mapa de capacitat  assigna els nivells d’immissió fixats como objectius de qualitat en el municipi i va ser aprovat pel Ple d’aquest Ajuntament el 3 de setembre de 2009.
En virtut de la Disposició Final Primera del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos, que modifica el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica, es canvien els colors de les zones de sensibilitat acústica alta, moderada i baixa. Aquesta reforma normativa obliga a modificar el mapa de capacitat acústica aprovat per aquest Ajuntament.
3. Superació d’un valor límit.
Les superacions de valors límit es determinen a partir de la comparació entre la situació acústica existent i els objectius de qualitat acústica establerts en el mapa de capacitat acústica per a una zona determinada.
4. Nombre estimat de persones situades a una zona exposada al soroll.
El càlcul estimat del nombre de persones situades en una zona exposada al soroll s’ha de realitzar assignant la població localitzada en una adreça postal al nivell de soroll, determinat pel tram de carrer al que pertany l’adreça postal, expressat en centenes.
L’article 23 de la llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i la Secció 1A (articles 27 a 31) del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos, disposen que els municipis de més de 100.000 habitants han d’elaborar i aprovar, previ tràmit d’informació pública per un període mínim d’un mes, mapes estratègics de soroll, i han de facilitar al departament competent en matèria de contaminació acústica la informació requerida.

L’article 7 del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos, disposa que correspon als ajuntaments elaborar i aprovar els mapes estratègics de soroll d’àmbit municipal.

Vistos els informes precedents, la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica: la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll; el Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, quant a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica; el Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, quant a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques; i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:
Primer.- Aprovar inicialment el mapa estratègic de soroll i la modificació del mapa de capacitat acústica de Mataró.
Segon.- Obrir un termini d’informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.
Tercer.- Considerar aprovat definitivament el mapa estratègic de soroll i la modificació del mapa de capacitat acústica de Mataró en el cas que no es presenti cap reclamació ni suggeriment”.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. El pla és molt tècnic. Ens ho hem d’estudiar bé, perquè necessita un alt grau de concentració i coneixement. En tot cas, farem les al•legacions oportunes en el seu període.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    18,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:     8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

-Presidència-

6 - CONCESSIÓ DE LA MEDALLA DE LA CIUTAT AL CENTRE CATÒLIC DE MATARÓ

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

“En data 2 de juliol de 2009, el Sr.  Francesc Robert Graupera, president de l’entitat Amics de la Ciutat de Mataró, va presentar al registre una sol•licitud d’atorgament de la Medalla de la Ciutat al Centre Catòlic de Mataró, a la qual s’hi ha adherit diverses entitats de la ciutat.
 
Per decret de l'Alcaldia 6697/2009, de 7 d’agost, tal i com indica l’article 23.3 del Reglament d’Honors i Distincions, es va iniciar l’expedient administratiu corresponent essent nomenant com a instructor del mateix el Conseller delegat de Cultura.

Acabada la tramitació administrativa de l’expedient i vistos els informes de l’historiador Sr. Ramon Reixac i del Director del Museu de Mataró, en els quals es destaca la tasca duta a terme durant els 125 anys d’existència del Centre Catòlic de Mataró vers l’associacionisme de la ciutat convertint-la en entitat degana de les associacions de la ciutat de Mataró; es destaca el gran ventall d’activitats de repercussió ciutadana en diversos àmbits (culturals, esportius,...), tant a nivell local com supralocal; es destaca que el Centre Catòlic de Mataró és, a dia d’avui una de les entitats més transcendents i consolidades del teixit associatiu de Mataró amb un important número de socis en nòmina.

Per tot això, el Conseller delegat de Cultura, com a instructor de l'expedient, proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Atorgar la Medalla de la Ciutat al Centre Catòlic de Mataró, d’acord amb les circumstàncies i fets que s’ha acreditat.

Segon.- Notificar aquest acord als interessats.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que no qüestionarà l’aportació cultural i esportiva del Centre Catòlic de Mataró a la ciutat. Segurament hi ha prou motius per concedir aquesta medalla però el nostre posicionament serà l’abstenció, perquè hi ha un conflicte pendent amb el patrimoni de la Unió de Cooperadors, i entenem que ha d’haver un moment en què se solucioni.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que aquesta entitat es mereixia ja el reconeixement de la ciutat. CIU, com a ciutat, ha d’agrair aquest esforç que representa tot el bo i millor que és capaç de fer la societat mataronina quan es posa a treballar de forma altruista i generosa al servei de la ciutat en tants àmbits: cultural, esportiu, etc.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, destaca la trajectòria de 125 anys d’una entitat d’aquelles que es pot dir que fan ciutat, que són referents, que ajuden a cohesionar el teixit social i cultural d’una ciutat. Sobretot, destacar que ho ha fet en un àmbit, el de la joventut, especialment sensible per tot el  que representa teixir una societat futura de Mataró. Agrair, en nom del meu grup, amb tot l’entusiasme i amb tot el sentit de ser mataronins, la tasca exemplar que han fet aquesta gent.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, envia la més cordial felicitació a la gent del Centre Catòlic per tots aquests anys i tota aquesta feina feta, pel que són i pel que representen, pel que han estat i pel que continuaran sent. Sense ells, segurament, aquesta ciutat seria més pobra, seria menys culta i seria menys ciutat.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Servei de Gestió Econòmica-

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 7, 8 i 9 per venir referits a temàtiques coincidents.

7 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PRESSUPOST GENERAL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A L’EXERCICI 2010.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El Pressupost general de l’Ajuntament va ser aprovat inicialment pel Ple en la sessió extraordinària celebrada el dia 24 de desembre de 2009. El període d’exposició pública es va iniciar amb la publicació en el BOP del dia 30 de desembre, finalitzant aquest el dia 19 de gener de 2010. Durant el període d’exposició pública es van  presentar al•legacions per part  de: el Grup Municipal de Convergència i Unió (CIU), el Grup Municipal del Partit Popular (PP),  el Grup Municipal de la Candidatura d’Unió Popular (CUP), l’Associació de Veïns de Cerdanyola,  la FAVM i l’Associació de Veïns de l’Havana i Rodalies.

A continuació, s’incorpora com annex 1 i 2 a aquesta proposta el Recull global d’al•legacions, consideracions i esmenes al PAM i al Pressupost 2010, presentades durant el període d’exposició pública i fora d’aquest, valorades pel Govern Municipal. Per a les al•legacions valorades favorablement, consta el Sí  i el Sí Parcial a la columna d’acceptació, mentre que per a  les valorades desfavorablement, consta el No. De les valorades favorablement únicament dues, a consideració de l’equip de govern,  impliquen modificació del pressupost o de les bases d’execució del pressupost.

1.    D’acord amb la voluntat municipal i l’al•legació número 80 formulada pel  Grup Municipal de Convergència i Unió (CIU), de modificar el pressupost en el sentit d’incorporar una nova partida Aportació restauració Basílica Santa Maria.  L’equip de Govern PROPOSA modificar el pressupost 2010 de la següent manera:

•    Disminuir en 50.000 € el crèdit destinat a la inversió a realitzar per a l’adequació de la nau ubicada a Cabot i Barba per destinar-ho a incrementar l’aportació a  la Basílica de Santa Maria.

Partida    Destí    Import
40200 32000B 62200    Adequació Cabot i Barba    - 50.000 €
60000 33413Z 74900    Aportació Basílica de Santa Maria    +50.000 €

2.    Com a resposta a l’al•legació número 119 formulada pel  Grup Municipal de Convergència i Unió (CIU), de modificar el redactat de l’article 53.1 i 53.2 de les bases d’execució del pressupost . L’equip de Govern PROPOSA modificar les bases d’execució del pressupost 2010 de la següent manera:

Modificar el redacta del punt 3r. de l’article 53 de les Bases d’execució del pressupost 2010 de la següent manera:

Text anterior:

 “...
La informació de l’Ajuntament i dels seus Organismes Autònoms consistirà en:
...“


Nou text: “...
Mensualment (de gener a novembre) es publicarà l’execució pressupostària de l’Ajuntament i Organismes Autònoms que consistirà en:
...”

E S    P R O P O S A:

L’aprovació definitiva del Pressupost general de l’Ajuntament de Mataró, els seus Organismes Autònoms, Societats Municipals i Ens Públics Empresarials, per a l’any 2010, amb el següent detall:

1.1 Ajuntament:

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    30.324.173,11 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    27.478.902,14 €
Capítol III    Despeses financeres    3.960.749,90 €
Capítol IV    Transferències corrents    31.204.135,95 €
Capítol VI    Inversions reals    16.274.204,91 €
Capítol VII    Transferències de capital    556.010,02 €
Capítol VIII    Actius financers    2.295.532,00 €
Capítol IX    Passius financers    10.264.644,66 €
    Total despeses    122.358.352,69 €
        
Ingressos        
Capítol I    Impostos directes    37.451.991,52 €
Capítol II    Impostos indirectes    4.902.596,20 €
Capítol III    Taxes i altres ingressos    21.729.537,51 €
Capítol IV    Transferències corrents    37.446.184,67 €
Capítol V    Ingressos patrimonials    1.702.295,86 €
Capítol VII    Transferències de capital    5.058.431,82 €
Capítol VIII    Actius financers    1.350.000,00 €
Capítol IX    Passius financers    12.717.315,11 €
    Total ingressos    122.358.352,69 €


1.2  Organismes Autònoms:

Pressupost de l’ Institut d’Esports:

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    1.636.062,76 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    752.357,42 €
Capítol IV    Transferències corrents    401.189,14 €
Capítol VI    Inversions reals    75.000,00 €
Capítol VIII    Actius financers    15.025,30 €
    Total despeses    2.879.634,62 €
        
        
Ingressos        
Capítol III    Taxes i altres ingressos    634.704,07 €
Capítol IV    Transferències corrents    2.125.144,33 €
Capítol V    Ingressos patrimonials    29.760,92 €
Capítol VII    Transferències de capital    75.000,00 €
Capítol VIII    Actius financers    15.025,30 €
    Total ingressos    2.879.634,62 €



Pressupost de l’Institut Municipal d’Educació:

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    12.773.183,83 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    2.355.857,63 €
Capítol IV    Transferències corrents    632.325,00 €
Capítol VI    Inversions reals    92.294,15 €
Capítol VIII    Actius financers    43.300,00 €
    Total despeses    15.896.960,61 €
        
Ingressos        
Capítol III    Taxes i altres ingressos    2.098.704,20 €
Capítol IV    Transferències corrents    13.640.112,26 €
Capítol V    Ingressos patrimonials    22.550,00 €
Capítol VII    Transferències de capital    92.294,15 €
Capítol VIII    Actius financers    43.300,00 €
    Total ingressos    15.896.960,61 €
        
Pressupost de l’ Institut Municipal d’Acció Cultural:

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    2.269.300,00 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    2.666.078,00 €
Capítol III    Despeses financeres    3.500,00 €
Capítol IV    Transferències corrents    513.577,50 €
Capítol VI     Inversions reals    221.400,00 €
Capítol VIII    Actius financers    3.000,00 €
    Total despeses    5.676.855,50 €
        
Ingressos        
Capítol III    Taxes i altres ingressos    435.232,91 €
Capítol IV    Transferències corrents    5.017.222,59 €
Capítol VII    Transferències de capital    221.400,00 €
Capítol VIII    Actius financers    3.000,00 €
    Total ingressos    5.676.855,50 €

Pressupost de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica

Despeses        
Capítol I    Despeses de personal    3.445.009,10 €
Capítol II     Despeses de béns corrents i serveis    913.537,46 €
Capítol III    Despeses financeres    1.000,00 €
Capítol IV    Transferències corrents    214.432,38 €             
Capítol VI    Inversions reals    59.469,87 €
Capítol VIII    Actius financers    4.000,00 €
    Total despeses    4.637.448,81 €
        
Ingressos        
Capítol III    Taxes i altres ingressos    207.300,00 €
Capítol IV    Transferències corrents    4.362.178,94 €
Capítol V    Ingressos patrimonials    4.500,00 €
Capítol VII    Transferències de capital    59.469,87 €
Capítol VIII    Actius financers    4.000,00 €
    Total ingressos    4.637.448,81 €

1.3 Els estats de previsió d’ingressos i despeses de les societats mercantils:

Promocions Urbanístiques de Mataró, SA

Despeses:    93.695.442,00 €    Ingressos:    95.543.041,00 €

Aigües de Mataró, SA

Despeses:    14.320.130,00 €    Ingressos:     15.973.496,00 €

Gestió Integral del Trànsit, SL

Despeses:    3.487.389,00 €    Ingressos:     2.835.862,00 €

Prohabitatge Mataró, SA

Despeses:    750.071,00 €    Ingressos:    721.293,00 €

1.4 Els estats de previsió d’ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials:

Mataró Audiovisual

Despeses:    511.796,83 €    Ingressos:    511.796,83 €

Parc Tecnocampus Mataró

Despeses:    1.269.254,74 €    Ingressos:    1.269.254,74 €

Acceptar les al•legacions, consideracions i esmenes que han estat valorades favorablement per l’equip de govern d’acord amb el que s’expressa a la part expositiva d’aquesta proposta (annex 1i 2) i desestimar les que han estat valorades desfavorablement pel govern municipal en aquest annex 1i 2.

Ordenar la publicació en el BOP del Pressupost general de l’Ajuntament per a l’exercici 2010, resumit per capítols cada un dels pressupostos que l’integren, d’acord amb el que estableix l’article 169.3 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.
Trametre còpia del pressupost aprovat a la Generalitat de Catalunya i a la Delegació d’Hisenda de Barcelona, d’acord amb el que disposa l’article 169.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que aquí es parla d’un pressupost realista, però que més realistes són els indicadors econòmics que diuen que l’atur està en augment. A la ciutat de Mataró ja estem prop del 20%. El sector empresarial, principalment les PIMES, que han estat el motor d’aquesta ciutat,  estan passant per uns moments molt delicats.
El Govern central està completament desorientat. Un dia diuen una cosa, l’endemà en diuen una altra i, en general, no aporten cap mena de solucions a una crisi galopant. El que estan aportant és confusió. Aquesta confusió l’estan traspassant a la Generalitat de Catalunya i, en última instància, als governs locals.
Des de diferents estaments es parla que l’Estat espanyol serà un dels últims d’Europa en sortir de la crisi. Els que acabaran pagant més les conseqüències d’aquesta crisi són les ciutats catalanes. Venim d’una tradició d’una base industrial potent i d’una experiència amb el treball productiu però, pel fet de tenir la rèmora aquesta que es diu Estat espanyol, amb unes polítiques molt centralistes, ens arrossega cap una superació de la crisi molt tardana. Això és així perquè no tenim capacitat política. Ni la Generalitat ni els ajuntaments tenen els recursos per tirar endavant polítiques reals per superar la crisi. L’espoli fiscal és un exemple claríssim que no hi ha recursos per desplegar les polítiques socials tan necessàries a Mataró. Tampoc no hi ha cap iniciativa des de cap institució política per superar les polítiques neoliberals, que són les principals culpables d’aquesta crisi a nivell mundial.
Hi ha culpables. Per una banda tenim les polítiques neoliberals però, si apuntem més fi, veurem un sistema financer sense escrúpols i descontrolat del qual estem pagant les conseqüències. Per altra banda, tenim una bombolla immobiliària promoguda per diferents estaments financers i polítics, de la qual no se n’escapa la ciutat de Mataró. A l’Estat espanyol hi ha el mateix nombre d’habitatges nous que no es venen que als Estats Units. Això dóna una visió molt clara del que ens hem arribat a passar amb la promoció immobiliària.
Ara ens trobem amb que qualsevol projecte en què es necessiti rehabilitar equipaments o construir noves zones verdes, sempre se’ns diu que cal construir-hi més pisos per poder tirar endavant aquests nous projectes. Si això fos així, no hauríem de parar mai de créixer en habitatges per poder disposar dels serveis que els ciutadans ens mereixem. Per tant, creiem que és una política que s’ha canviar radicalment. Si l’Ajuntament ja ho hagués fet, potser no ens trobaríem a la cua dels països que sortirem d’aquesta crisi. Mataró ha crescut en habitants, ara ja som 120.000, però ha disminuït en pressupost.
Respecte al pressupost 2010, compartim amb el Govern la preocupació i l’anàlisi que cal prioritzar les inversions en desenvolupament econòmic, en l’educació i en l’atenció a les persones necessitades. Pel desenvolupament econòmic creiem que és important el teixit productiu. En els últims anys s’ha desatès i caldria un replantejament global per fer que les PIMES es reactivessin. En l’atenció social bàsica estem a la cua de les ràtios. Les estem imposant perquè per llei s’ha de fer, però ho fem a l’últim moment.
Quant a l’habitatge, s’hauria de rectificar el Pla d’Habitatge de cap a peus perquè, malgrat haver-hi molts pisos a la ciutat, continuem tenint problemes per accedir a un immoble. La desocupació va augmentant. Estem quasi en un 20% i no sembla que això minvi els propers mesos. Creiem que cal replantejar estructures de treball i estructures de consum. Hem començat a parlar d’impulsar cooperatives treball i cooperatives de consum com una nova estructura social transformadora basada en el decreixement, entenent el decreixement com un producció de proximitat, una producció de qualitat, una millora dels serveis. Es tractaria, per tant, de posar la qualitat de vida per davant d’aquestes dades de consum de les que, moltes vegades, els ciutadans no en són els beneficiaris en última instància.
Nosaltres hem presentat, en aquest PAM, 64 al•legacions, de les quals, a 21 se’ns ha respost que sí, 14 han obtingut un sí parcial i 29 han estat rebutjades. En elles fèiem propostes a nivell urbanístic, entenent que s’ha de fer un urbanisme social, menys especulatiu, que tingui en compte la realitat dels barris i les necessitats de la nostra gent.
També hem fet al•legacions respecte a la mobilitat. Per a nosaltres, el Pla de Mobilitat Urbana necessita una remodelació de cap a peus. Actualment, es continua prioritzant el cotxe privat. Nosaltres creiem que calen polítiques que es fonamentin en 3 punts que són els pilars d’una bona mobilitat:
1r. Disposar d’una ciutat compacta on tot estigui a l’abast, on es pugui anar a peu fins al lloc de treball, fins als llocs d’oci i fins a les zones comercials. Això estalvia la necessitat d’utilitzar transports, facilita la qualitat de vida i dóna qualitat al conjunt de la ciutat.
2n. Incrementar l’oferta del transport públic oferint més opcions i amb més quantitat.
3r. Incrementar la circulació amb bicicleta i a peu. Actualment, els carrils bici són anecdòtics. Falta una visió conjunta de la ciutat; que ens puguem desplaçar d’un lloc a l’altre fàcilment, sense  que signifiqui un risc per als usuaris de la bicicleta.
Això ens portaria beneficis a nivell econòmic perquè estalviaríem, a nivell de contaminació atmosfèrica i acústica, a nivell de congestió i a nivell de qualitat de vida. També parlàvem de la reclamada estació d’autobusos connectada amb altres serveis de transport públic. Tenim el tren orbital plantejat a la ciutat i, en canvi, no tenim plantejada cap estació que permeti la interconnexió entre el tren i l’autobús i que aquest autobús ens pugui connectar a altres ciutats del país.
A les nostres al•legacions també parlàvem de l’ordenança de civisme. Creiem que caldria revisar-ho i que caldria fer-ho amb les entitats de la ciutat. Se’ns ha contestat que aquesta ordenança ja té una eficàcia demostrada. Suposo que deu ser amb criteris recaptadors, perquè els ciutadans no tenen la mateixa percepció.
També parlàvem de l’espai polivalent que venim reclamant. Un espai on hi puguin conviure activitats culturals i activitats esportives. Hem de felicitar el Govern perquè, a l’última comissió informativa, ja ens ha presentat un projecte a la zona esportiva del Triangle de Molins, on ja es contempla aquesta opció. Nosaltres hi donarem suport. Creiem que és una iniciativa del tot necessària.
Creiem que hem de tirar enrere l’actual projecte d’establir habitatges al Sorrall. Creiem que en aquest espai només hi hauria d’haver equipaments i zones verdes. A nosaltres se’ns contesta que, si no s’hi fan pisos, no hi ha diners per tirar això endavant. Hem de dir que això és fals. Diguin que no tenen pressupost i reclamin-lo allà on faci falta, però no vulguin omplir de més pisos la ciutat.
Quant al patrimoni arquitectònic, en les al•legacions també demanàvem que s’aturés la deconstrucció de la fàbrica. Sorprenentment, se’ns ha contestat que no hi ha deconstrucció.
Hem de tenir una visió clara de quin model de comarca volem. Som la capital del Maresme. Nosaltres reclamàvem, a les al•legacions, que l’Ajuntament es posicionés en contra dels laterals de l’autopista. Entenem que significa una agressió a la comarca per la seva geografia estreta i fràgil i, qualsevol nova estructura significarà un pas enrere en el paisatge, l’espai agrari, el medi ambient, etc.
En polítiques mediambientals, creiem que les propostes que es fan no són capaces de transformar l’actual inèrcia en despesa energètica i malbaratament de recursos com l’aigua, l’energia, el sòl agrícola, etc. Se’ns contesta que ja ho té en compte l’Agenda 21, però ja vam dir que l’Agenda 21 era insuficient. Creiem que la ciutadania seria molt receptiva a propostes en aquest sentit. El que ens caldria és fer entendre al sector empresarial que aquestes noves polítiques també poden significar una oportunitat empresarial. El Tecnocampus hauria d’assumir aquest paper de motor d’una nova manera de produir, d’una nova manera de generar moviment empresarial en torn a una economia que minvi la despesa energètica i que recicli.
Respecte al tema de la participació, hem estat molt crítics. Hem reclamat les cartelleres perquè les entitats de la ciutat es puguin manifestar i expressar al carrer. Se’ns diu que ja n’hi ha de cartelleres. Sí que n’hi ha, però estan tancades amb pany i clau. Si us plau, posin les cartelleres perquè moltes entitats les reclamen.
Per últim, demanem reformar completament tots els mecanismes de participació ciutadana. A l’últim Consell de Ciutat s’ha demostrat que no funciona. El mateix Alcalde va reconèixer que alguna cosa deuria fallar. La participació és molt important per generar confiança i la confiança és essencial per superar situacions de crisi.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa el seu agraïment als treballadors de la casa i, també, a la Sra. López, per la seva atenció en rebre les al•legacions, malgrat la valoració que se n’ha fet que, al seu entendre, no és suficient ni és l’òptima, sobretot en qüestions capitals. Hi ha 2 o 3 eixos que han fonamentat les nostres al•legacions en el PAM i que constitueixen l’eix principal que coincideix amb els 3 eixos que nosaltres, en el discurs d’aprovació inicial del pressupost, vam identificar com a essencials per a un pressupost al que nosaltres hauríem pogut donar suport. Eren: l’absència d’un posicionament clar de ciutat, l’absència de mesures encaminades a una regeneració política i urbanística de la ciutat i, també, la manca d’un projecte que pogués donar confiança als mataronins en el futur. Creiem que el pressupost és insuficient pel que fa a les bases sobre les que diu fonamentar-se, és a dir, el rigor pressupostari, l’austeritat insuficient, l’alt esforç inversor amb el que no estem d’acord. No creiem que les inversions vagin dirigides a aquelles qüestions estratègiques que portarien al posicionament de ciutat que nosaltres reclamem. Tampoc trobem una aposta per la transformació econòmica, com diu contenir el pressupost. No té, per tant, la nostra confiança. I no la té en aquells aspectes importants de la gestió municipal, com poden ser l’urbanisme, el desenvolupament del projecte marítim, la transformació de tot el sector del port de la ciutat, el tema de la regeneració política, en l’àmbit de la seguretat, en l’àmbit de les mesures anticrisi i d’un pla d’austeritat i, tampoc, en el foment de l’activitat econòmica.
D’altra banda, ja vam fer referència, en el discurs de l’aprovació inicial, al fet que és una crisi institucional, una crisi de confiança en el Govern de la ciutat com a aquell instrument capaç de portar a la ciutat a aconseguir objectius ambiciosos que millorin la qualitat de vida dels mataronins. Això té uns responsables que són vostès. Això ens hauria de portar a una reflexió que vagi molt més enllà dels números i ens hauria de portar a analitzar la qualitat de la mateixa vida municipal com a aquell instrument que pugui fer que la ciutat sigui capaç de respondre als reptes de futur.
En política és essencial saber detectar si un moment és extraordinari; aquesta capacitat d’intuir, aquesta capacitat d’anticipar les situacions. És molt important en un govern i, sobretot, en un lideratge, tenir aquesta capacitat de detectar això, per poder fer un exercici d’ampliar la percepció de les coses, tenir una visió més global que permeti definir estratègicament cap on hem de caminar. Kafka deia que tot a la vida es concentra en un únic instant en què es defineix i es condiciona el nostre futur. Doncs, probablement, en aquest moment estem en aquell període històric en què, per moltes circumstàncies, s’estan definint les properes dècades i les properes generacions. No sé si en som conscients, perquè en l’anàlisi del pressupost trobem a faltar aquest fil conductor, aquest discurs estratègic que ens identifiqui que caminem cap un rumb clar. A l’inici del mandat, ja li vam dir al propi Alcalde que aquest era un moment decisiu i que era un moment per prendre apostes radicals i per canviar la manera de governar, per trencar patrons. Aquesta és una cosa que no hem dit nosaltres sols. En els últims dies he llegit alguna declaració del President d’un dels partits que formen el Govern de la ciutat que donava a entendre la necessitat de parlar amb els partits de l’oposició per intentar identificar i definir les bases sobre les quals s’ha de gestionar Mataró.
Aquesta setmana hi ha hagut una jornada, que ha organitzat la revista Valors, en què es definia la política, a mode de conclusió, com la capacitat d’actuar encaminada a transformar, és a dir, la capacitat de canviar les coses. Això és el que trobem a faltar en aquest pressupost.
La història és, fonamentalment, construir i crear, sobretot en política, perquè condiciona la vida d’una ciutat i les seves futures generacions. A vostès els pesa excessivament la història. Al final, no és només coneixement acumulat i experiència, perquè a la vida, si pesa la història, estem excessivament condicionats. Hem de ser capaços de fer salts endavant i de fer pressupostos i programes d’actuació municipal més arriscats i més transformadors, fins i tot en moments de crisi, que és justament quan més es requereix.

El Sr. Safont-Tria feia referència al constant xoc que s’està produint entre les seves paraules, els seus discursos, els seus pressupostos i la realitat de la ciutat. Una realitat que és molt dura. Una ciutat que té prop d’un 20% d’aturats, una ciutat que té un nivell de formació baix, una ciutat amb una situació social delicada, amb un component de nouvinguts molt important que ha transformat la seva estructura social, amb el conseqüent xoc cultural i amb el conseqüent risc que, en uns moments de crisi, es pugui complicar aquesta convivència. Tenim una població envellida i molt depenent de subsidis i d’ajuts socials. Tenim un teixit industrial que pràcticament ha desaparegut de la ciutat. Tenim una situació econòmic financera de l’Ajuntament i d’alguna de les empreses municipals molt delicada. Tenim un endeutament consolidat en unes xifres crítiques i gens esperançadores. Estem pagant en interessos unes quantitats molt importants. El més preocupant és que no apreciem en el Govern aquesta capacitat de reacció, aquesta capacitat de liderar, de prendre les regnes de la situació i d’orientar-nos cap al camí correcte.
És habitual que el Sr. Safont-Tria faci referència al problema d’Espanya com un ens opressor que ens treu tota la capacitat de poder reaccionar. Jo penso que la primera condició que ha de tenir un govern per poder sortir d’una situació de crisi és saber on va. El problema d’aquesta ciutat és que no sabem on anem.
La pregunta és: si seguim per aquest camí, on estarem d’aquí a un any? On estarem d’aquí a 5 anys? Creuen, de veritat, que aquest és el pressupost que necessita Mataró per poder afrontar totes aquestes carències a les quals abans feia referència? El problema de l’atur és sagnant i dramàtic. Ens hem ofert moltes vegades a ajudar-los, hem posat a la seva disposició projectes importants de ciutat en els que hem estat disposats a col•laborar. Això ens dóna l’autoritat moral de poder-los dir que tinguin la visió i la generositat de canviar de forma de governar i d’estar disposats a pactar sobre aquelles qüestions en què ara no ho estan. La situació evoluciona molt ràpid i si no saben vostès trencar aquest marc, no faran una altra cosa, en el que queda de mandat, que anar fent, per poder mantenir-se i arribar a les eleccions en unes condicions que els permetés seguir governant. El futur no es construeix sobre fum, ni sobre eslògans, sinó amb grans equips que tinguin un projecte de ciutat ben clar i amb un lideratge transformador que pugui tirar-lo endavant. Els torno a dir que si vostès caminen pel nostre camí, ens hi trobaran. I els ho dic, no pensant en especulacions ni en el 2011, sinó que ho dic amb la profunda convicció que no és un moment per a especular. No es tracta de mirar de guanyar, sinó que siguem capaços de fer un salt i de deixar empremta. Tenen un any per reflexionar, el temps corre i esperem que no ho facin quan sigui massa tard.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, opina que quan diuen que el pressupost és realista, auster i rigorós, això són paraules buides de contingut. En aquests moments, el que vol la ciutadania no són paraules buides de contingut, no són falses esperances, no volen arquitectura efímera, que és el que veiem que aquest Govern està creant. Això és així perquè, probablement, es troben vostès en una situació inercial, en la qual, reconèixer la situació els portaria a haver d’aturar algun projecte, haver de reconèixer la realitat i haver de reconèixer que algunes de les coses que han fet fins ara, no les han fetes bé. El ciutadà molt probablement s’adona que aquestes coses que vostès diuen no s’aguanten. Nosaltres ja els dèiem que vostès no s’estaven adonant de la greu situació en la qual estàvem vivint. I aquesta situació cada vegada es va agreujant més. Hem de ser solidaris amb la gent que pateix però, també, els hem de donar solucions. Ens hem d’acostumar a viure en aquesta situació en què estem i hem de procurar generar il•lusió i esperança, però basades sobre realitats.
Vostès, amb la seva fugida endavant en alguns projectes, ens porten a una hipoteca de la ciutat que durarà gairebé una dècada. Això és molt greu. El que hem de fer amb aquests projectes que tenim damunt la taula és fer-los treballar d’una forma diferent. Nosaltres els hem dit que la classe dels plans de viabilitat de cadascun dels projectes se l’havien saltada i que, a l’hora de la veritat, vostès continuaven amb el tema de contractar el paleta però després no tenien tan clar com pagar el conserge, com fer funcionar aquella obra. Quan els estem dient que no és realista i que no és rigorós és perquè, si fos realista i rigorós, l’Interventor de la casa no els hauria hagut de dir que d’algunes de les inversions no n’estava assegurat el retorn, que algun dels crèdits que vostès feien eren per pagar despesa corrent i que aquesta no és la fórmula. No els hauria hagut de dir, tampoc, algunes de les coses que CIU ja els ha repetit en pressupostos anteriors,  com que, per exemple, el Grup PUMSA actués com una sola empresa, i no com a tres. Com diu una dita popular: “Quants més gats més rates”, i això és el que passa en aquest Ajuntament. Tampoc han volgut sentir a parlar vostès de l’aprimament de l’estructura política. Ja fa dos anys que els anem diem que és necessari que els polítics ens estrenyem el cinturó i reduïm l’estructura política de govern de la ciutat, per poder demanar en el futur sacrificis a la gent que està treballant per la Casa. Avui s’està parlant de reducció de ministeris. Si l’Estat s’està plantejant això, el mateix podrien fer vostès.
Fa 30 anys que vostè porten la ciutat a la seva manera. Això els porta a una inèrcia i haurien d’adonar-se que les coses han canviat absolutament, que la situació ja no és la mateixa, que no es pot continuar fent arquitectura efímera amb la participació, com han fet fins ara, que no poden continuar tirant endavant plans de sanejament financers que són increïbles. Vostès no ens ha fet cas i han continuat endeutant-se pensant que, al final, ja ens en sortiríem. La dificultat econòmica que ens trobarem a mitjans d’aquest any o l’any que ve serà insostenible. Mirin bé el que els diu l’Interventor de la Casa perquè, sinó, ens trobarem que no podrem pagar alguna de les factures de despesa. L’any passat, el Sr. Alcalde va haver de fer un decret per a la congelació de la despesa al mes de novembre i no ens voldríem haver de trobar que aquest any ho haguessin de fer abans. Si vostès no fan un bon diagnòstic, difícilment podran fer un pressupost de despeses adequat. Perquè si inflem la perspectiva d’ingressos i continuem gastant igual, s’incrementarà el dèficit. És clar que el dèficit dels seus companys a nivell de l’Estat i a nivell de la Generalitat és esfereïdor, però les finances municipals no tenen els mateixos ressorts, entre altres coses perquè el nivell d’endeutament d’aquest Ajuntament ja està pràcticament al límit. El 24 de desembre, quan nosaltres manteníem aquest posicionament respecte a l’aprovació inicial, si ja teníem prou dubtes de la viabilitat  de l’empresa municipal PUMSA en relació amb les seves inversions més importants, imaginin-se vostès ara amb la paralització del projecte de l’entorn Biada. Els polítics hem de ser seriosos i, a partir d’ara, hem de fer les coses diferent, perquè els ciutadans les estan fent diferent. De la mateixa manera que els hem estès la mà en el tema de la paralització del projecte de El Corte Inglés a fi de treballar conjuntament per sortir-nos-en, hauríem de fer el mateix en tots els àmbit municipals. Aquesta és la proposta amb la qual nosaltres acabàvem les conclusions en el ple d’aprovació inicial. Si els va semblar que el nostre to era contundent, els pregaria que fessin l’esforç de llegir-se la documentació, tal com hem fet nosaltres. Nosaltres estem convençuts que vostès tenen profundament estudiada la documentació de cadascuna de les seves àrees però, a nivell de govern, la suma de totes les àrees necessitaria un esforç de contenció.
Com han pogut veure, els hem presentat més de 121 al•legacions, que són gairebé 150 accions diferents. CIU els està demostrant la voluntat d’afegir propostes al seu projecte i està demostrant fer una oposició amb to positiu, al marge de ser contundent amb alguns temes.
Ens sap greu que un projecte com el del Mataró Marítim, que s’ha quedat sense pressupost, estigui en la situació en la que es troba. Entenem que quan vostès ens convoquen a la propera reunió és perquè buscaran la forma de trobar pressupost per tirar-ho endavant. És un projecte que podria generar llocs de treball i és un projecte important per al futur de la ciutat.
Respecte al tema dels plans de viabilitat, que vostès no solen fer abans de tirar endavant els projectes, nosaltres, quan estàvem parlant del projecte museístic de la nau petita de Can Marfà, demanàvem que fessin un pla de viabilitat. Vostès ho van acceptar, doncs endavant. Ara la ciutat invertirà 4.500.000 d’euros i entenem que és molt important, que podem fer-ne un projecte interessant i que realment serveixi per al que tots volem.
Tenim més dubtes quan nosaltres els demanem consolidar una xarxa d’espais d’estudi per als joves. Vostès ens diuen que això ja està dins de les accions del Pla Jove, però després parlarem de per què vénen aquests dubtes.
Hi ha altres coses que vostès ens accepten, com són l’Agència de Promoció de Ciutat, la creació d’un observatori municipal del comerç, tenir un espai polivalent on es puguin celebrar esdeveniments firals. Segurament vostès trobaran la manera de dir que això ja s’està fent. Probablement, el que ens manca és un espai de diàleg per veure com allò que nosaltres considerem arquitectura efímera, per a vostès és una fugida endavant. De vegades, aquests “sí” que ens diuen, nosaltres els podem entendre com un reflex de poques ganes de posar-se a discutir.
Estem contents que vostès hagin posat una partida de 50.000 euros del pressupost per a la Basílica de Santa Maria. També estem contents que aquests any hagin acceptat estudiar el cost del cobriment del pati de la presó, que entenem que pot ser un espai útil per a fer-hi moltes activitats. En el cas de la fira jove hi veiem inactivitat, hi veiem arquitectura efímera.
Respecte als aparcament municipals, és un dels problemes que tenim. Tenim un estoc importantíssim d’aparcaments i ens sembla que és impossible que es produeixin les vendes que vostès van posar sobre la taula en el Pla de Sanejament Financer. Nosaltres els fèiem dues propostes. Una era l’aparcament jove: buscar fórmules perquè els joves poguessin aparcar, encara que fos a baix cost, en lloc de tenir places buides. Ens sap greu que això no ens ho acceptin. Ja no parlem del que és una planificació global d’equipaments o el restudi del Pla de l’Habitatge o que s’hagi de fer un nou Pla General. Pel que fa a les coses que vostès ens han dit que no es poden fer:
Nosaltres els demanem que cal estudiar la creació d’una nova escola bressol a Cerdanyola, i aquesta escola bressol no s’està estudiant. Vostès, dient que no tenen diners per fer la de l’illa dels bombers, creuen que ja n’hi ha prou. Però la necessitat existeix. Nosaltres els dèiem que valia la pena estudiar la possibilitat de trobar un espai per fer-la. O situar la seu permanent de l’escola de música a Can Xalant, o la creació d’un institut de la gent gran, o la compra de la casa on va néixer Puig i Cadafalch per fer-hi una casa museu, o una targeta de crèdit que pogués ajudar les associacions esportives de la ciutat, o parlar del pla d’usos de la futura ciutat esportiva del Sorrall, o veure com es porta a terme la inversió en un sol telecentre  d’1.500.000 euros a la nau Cabot i Barba —que, per a nosaltres, seria un lloc perfecte per a l’escola d’Arts i Oficis—, en lloc de repartir-lo entre dos o tres a la ciutat. No cal posar-ne 1 a cada barri. Tot això són “nos” que vostès ens han dit. O fins i tot la policia de barri, o la lluita contra els tags i els grafits, o l’espai de l’aparcament d’Iveco-Pegaso, o el vehicle de control del trànsit que va marcat com el del Mataró Bus i hauria d’anar de policia, etc.
Si vostès de veritat tinguessin ganes de fer un replantejament seriós de quin ha de ser el futur de la ciutat, CIU estaria disposat a fer-ho, com els ha demostrat en aquestes al•legacions.

La senyora Montserrat López agraeix el to de les intervencions, però comenta que denota poca diferència entre el discurs que van fer a finals del mes de desembre i el que avui plantegen. Alguns de vostès continuen fent aquell discurs derrotista, catastròfic i alarmista que situa la nostra ciutat anant cap a la deriva absoluta. Vostès, que s’omplen la boca de dir que tenen alternativa de ciutat, que vostès sí que sabrien conduir la ciutat allà on cal, ens diuen que siguem conscients de la crisi que ens envolta i difícilment veig, analitzant molt detalladament les seves aportacions, aquesta alternativa. Els demanaria que no se la guardessin per a vostès i que l’expliquessin per poder debatre-la i, sobre aquesta base, poder construir el nostre present i el nostre futur.
En el Ple d’aprovació inicial, i avui també, ens han dit que el nostre és un projecte poc creïble, que no és equilibrat, tampoc rigorós i ni tan sols auster, que està equivocat, sobretot en les seves prioritats, i ens hem saltat la classe per aprendre a fer els plans de viabilitat de cadascuns dels projectes i, òbviament, del pressupost.
Els he de dir que en les seves propostes no aconsegueixo veure el reflex d’aquesta conjuntura que ens envolta. És veritat que tenim crisi. Aquestes dades les hi he passades jo mateixa i, per tant, les conec molt bé. Jo els deia que, a causa d’aquesta conjuntura, havien disminuït els ingressos i, per tant, ens havíem vist obligats a prioritzar molt més la nostra despesa. Això ha significat rebaixar altra despesa no prioritària. Observant la seva llarga llista de propostes, he vist que no deixen de ser poc concretes en la major part dels casos, tot i que en algun cas avancen una mica més. En cap cas, però, indiquen ni el cost d’aquestes propostes, ni com es poden portar a terme, ni què hem de deixar de fer per poder tirar-les endavant. En aquesta classe de pressupostos que deia el Sr. Mora, suposo que això és el primer que s’ensenya.
Jo he fet un exercici que és intentar fer una primera estimació econòmica d’allò que vostès han proposat. Amb tot plegat, ens surt una proposta no equilibrada, no rigorosa i en la que no coincideixen gens els ingressos amb les despeses. Els ingressos són molt més reduïts que les despeses i, per tant, difícilment es podrien aguantar. Algunes de les propostes denoten un baix coneixement de la tasca que portem a terme. Algunes es limiten a repetir coses que nosaltres fem ja fa temps. Per exemple, el suport a les famílies afectades per desnonaments i embargaments, que ja fem com a política activa i que, aquest any, és una de les tasques a què destinem més recursos.
Assenyalen d’altres propostes que no les podem fer de cap manera perquè no són competència municipal. Per exemple, treballar per al banc de terres o, fins i tot, rehabilitar la Llar Cabanelles.
Un 20% de les al•legacions presentades són repetides d’altres anys. Avui dia, la ciutat necessita el mateix que fa 3 o 4 anys perquè, sinó, haurien variat aquestes propostes.
Davant d’aquesta poca concreció de la major part de propostes, d’aquesta manca d’estimació econòmica, jo em pregunto: d’on surten els ingressos per poder portar-les a terme? Ens hem d’endeutar més ? Hem de pujar els tributs? O hem de fer el contrari de tot això?
Vostès diuen que hem de rebaixar l’endeutament que, per cert, no està al límit del que ens permet la llei. Aquest any, de manera excepcional, la Llei de Pressupostos ens permet arribar fins al 125%. Nosaltres estem al 98% i, per tant, estem lluny d’aquest límit.
Pel que fa a la CUP, que volia saber què podria suposar el que vostès proposen, estem parlant de 14.600.000 euros, que no sé d’on podrien sortir.
En el cas del PP, són 7.000.000 d’euros. Ens demanen austeritat i jo no sé com es pot coordinar això. Plantegen temes que signifiquen una gran despesa com, per exemple, l’adquisició d’edificis a mig construir per destinar-los a lloguers socials. Ens agradaria molt poder tenir els recursos suficients per poder tirar-ho endavant, però ja saben vostès que nosaltres apliquem una política activa de promoció d’habitatges socials.
Pràcticament tots vostès ens demanen un munt d’estudis i, alhora, ens demanen que una de les partides que rebaixem sigui aquesta. Això és una mica contradictori.

Pel que fa a CIU, l’import total que vostès demanen suposa, pràcticament, 6.000.000 d’euros. Per tant, tornem a estar allà mateix. Per una banda ens demanen que rebaixem els nostres estudis, però vostès fan moltes peticions d’estudis; demanen que reduïm encara més les campanyes de comunicació, però, d’altra banda, ens demanen campanyes informatives adreçades als comerços, o falques a mitjans de comunicació locals per millorar l’educació viària. També volen que reduïm lloguers, que és una de les polítiques actives que ja venim fent de fa molt temps però, alhora, ens demanen un telecentre a cada barri. Això significaria, pel cap baix, 300.000 euros més per a cadascun dels telecentres. Volen que creem l’Institut de la gent gran, o que creem el servei d’assessorament i informació a entitats esportives. No ens deien que havíem de reduir els organismes autònoms les nostres estructures per intentar ser més eficaços? Això també seria una mica contradictori.
Vostès fan propostes del que voldrien que deixéssim de fer, però poc concretes. Ens demanen que rebaixem el programa jove de TDT, Can Xalant, el Butlletí Municipal, l’aportació a la TDT, estudis, suprimir les dietes per regidors, etc. Jo he fet una estimació i això podria suposar poc més d’1.000.000 d’euros si suprimíssim els càrrecs de confiança. Què fem? Reduïm el Govern a la meitat? Tot això és 1.000.000 d’euros. Davant dels 27.000.000 d’euros que vostès em proposen de nova actuació, això no m’encaixa de cap manera. Aquest és un esforç que haurien d’haver intentat fer. Dir-nos: proposem deixar de fer això perquè, amb aquesta partida, podríem fer allò altre.
Quan vam fer el debat de les ordenances fiscals, les seves propostes anaven per la rebaixa de tributs. Per tant, això encara significaria menys ingressos. Això denota la manca de rigor.

La mà estesa al diàleg la tenim estesa des del primer dia. Recordo que des del mes de juliol els estic esperant per parlar del pressupost, que és un dels projectes més importants que portem entre mans.
Els informes de l’Interventor me’ls llegeixo tots i faig cas de tot allò que ens diu.
D’altra banda, no els puc permetre que diguin que tenim una estructura efímera de participació, perquè tenim 14 Consells Sectorials, 5 Consells Territorials, 8 Consells d’Administració i organismes autònoms. En total, 27 espais on podem parlar i treballar dia a dia amb la nostra gent, la gent que forma la ciutat i que tira endavant aquest present.
A nosaltres no ens pesa la història, sinó que el que ens pesa és el present i el futur i, per tant, la il•lusió que ens empeny a treballar per la ciutat activament per millorar el present i, també, el futur.

El senyor Xavier Safont-Tria respon que estarien arreglats si haguéssim de sortir d’aquesta situació només amb les propostes dels partits polítics. És un moment molt important per entendre que la participació ciutadana i d’agents com els sindicats, les entitats veïnals i de centenars d’entitats que viuen el dia a dia de la nostra ciutat són elements importantíssims per aportar idees, aportar accions i aportar solucions en aquest moment de crisi. Això només es farà canviant el model participatiu.
També es preguntava, davant de certes propostes, com s’han de fer. En el passat ple municipal, en l’aprovació inicial dels pressupostos, ja els vaig anunciar com nosaltres podríem tirar endavant els serveis sense fer retallada en el pressupost. Bàsicament, de dues maneres:
Primer, augmentant impostos a les rendes més altes, en aquells capitals que tenen les rendes més altes. Si volem un servei públic de qualitat al carrer, necessitem pressupost per a finançar-ho.
Segon, acabar d’una vegada amb l’espoli fiscal. Com a catalans, cada dia deixem de percebre 60 mil milions d’euros que no retornen. 3.000 euros per habitant, que paguem dels nostres impostos i no ens retornen cada any.
El pressupost consolidat d’aquest any ha tingut una davallada de 31 milions d’euros a la ciutat de Mataró, és a dir, un 13% menys, respecte a l’any passat. Si aquesta és la tendència, això posa en perill les polítiques d’esquerres, les polítiques centrades en l’atenció de les necessitats de les classes populars de la ciutat. Això posa en risc l’atenció ciutadana, l’atenció social. Això posa en risc, a la llarga, un augment de la fiscalitat indirecta, en què la gran majoria de la població acabi pagant a través d’impostos indirectes. Això posa en risc l’actual tendència a augmentar les privatitzacions i les externalitzacions dels serveis que suposarien, a la llarga, una degradació de la garantia d’un bon servei per als mataronins.
A les interpretacions dels altres grups municipals de l’oposició es criticava el Govern per falta de lideratge, d’atenció, de compromís. Jo no entraré en aquestes valoracions, però sí que em preocupa que puguem tenir un govern municipal feble. Un govern municipal feble és un govern que no té capacitat d’intervenció, i que cedeix la intervenció a les actuacions que puguin tenir empreses privades o interessos de sectors immobiliaris, que siguin els que acabin dibuixant la nostra ciutat i els que acabin marcant el ritme de la nostra economia. Necessitem un govern fort i un projecte clar de ciutat.
La situació de les empreses municipals és preocupant. PUMSA està, actualment, en una situació que empitjora dia a dia. Els pisos, en els que ha invertit molts diners, no es venen. PUMSA s’endeuta amb crèdits i ara mateix no tenim cap garantia que aquests crèdits es puguin tornar amb claredat. La mateixa situació l’està patint Gintra. Es van invertir molts milions d’euros en construir aparcaments. La CUP vam ser els únics que vam dir que era una mala política, que aquells diners s’havien d’invertir en millorar el transport públic, que això milloraria la circulació i estalviaria el caos circulatori i el caos a l’hora d’aparcar. La majoria de tots aquells aparcaments no es venen. Haurem de pagar uns préstecs a unes entitats financeres. Tots els ciutadans estem pagant aquesta mala política financera; la política del FROB, en la qual milions d’euros s’estan destinant a aquestes entitats perquè superin una crisi que han generat elles mateixes.
Els motius pels quals nosaltres votarem en contra d’aquesta aprovació definitiva del pressupost municipal són, de forma resumida:
1r. Per no tenir la voluntat de plantar cara a l’espoli fiscal.
2n. Per tenir poques iniciatives i poca voluntat en obrir una participació ciutadana que pugui participar del pressupost municipal que avui estem aprovant.
3r. Per no comprometre’s d’una manera clara en reordenar, d’una vegada, l’espai de les Cinc Sènies.
4t. Per aquest continuisme en un model de ciutat caduc que creia, només, en el creixement il•limitat. S’ha demostrat que no és viable geogràficament ni econòmicament.
5è. Per negar-se a tenir una política clara respecte a la rehabilitació de les cases de cós i d’aquells edificis catalogats pel patrimoni arquitectònic.
6è. Per no qüestionar una política de residus que entenem que és nefasta. Aquesta consisteix en la incineració i, a la llarga, porta greus conseqüències per a la salut de les persones que vivim a la comarca.
7è. Per l’aposta decidida que fa per l’externalització dels serveis públics. Reclamem que els serveis públics s’han de gestionar des de l’Administració pública.
8è. Per tenir una concepció restrictiva de la participació i de l’espai públic.
9è. Per no plantejar-se un nou model de mobilitat, en què el transport públic sigui l’autèntic protagonista dels nostres carrers.

El senyor Pau Mojedano contesta a la Sra. López que el fet que ella no vegi les alternatives i les oportunitats no vol dir que no hi siguin. No intenti traslladar aquesta falta de visió que vostès tenen a l’oposició. Si vostès persisteixen en una manera d’actuar, el discurs que fa l’oposició no pot diferir excessivament del que es va dir en el discurs d’aprovació inicial, com és lògic. En aquell moment jo els parlava de la boira. Per un moment, vostè em recordava el personatge de Lost in Translation, que va deambulant per Tòquio, absolutament desorientat, sense rumb fix. Aquesta és una mica la imatge que em donen vostès. Com pot vostè demanar què pot fer? Vostè, com a govern, ha de saber què pot fer. No ens traslladi la pregunta a nosaltres. Les oportunitats de futur les han de crear vostès. Potser estan acostumats a què els caigui del cel un Museu Bassat o alguna altra oportunitat, però això no sempre és així. El que han de fer vostès és crear les oportunitats. Però, per fer això han de tenir una idea clara de quin Mataró volen.
Nosaltres ja els hem donat solucions: el projecte Mataró Marítim, que no saben què fer amb ell, perquè no se’l creuen. I no ho diem nosaltres, ho diuen excel•lents professionals que han estat participant altruistament en els treballs i que han dit que aquest era un projecte capaç de canviar la història de Mataró, que pot generar oportunitats i llocs de treball. Vostès, l’únic que han fet en aquest PAM és dir: planificarem el projecte... Escolti’m, les línies de treball estan marcades. Ara vostès han de començar a actuar. És clar que s’ha de crear un mètode organitzatiu. És el que els hem dit a les al•legacions. Hi han altres actuacions que estan fent altres ajuntaments, que sembla que ens hagin robat la idea. Vilanova i la Geltrú està intentant convertir-se en seu de coneixement marítim. És el mateix que propugnàvem nosaltres en el projecte Mataró Marítim.
Ja tenen, aquest any, una previsió, perquè han fet a temps aquestes accions, que jo li reclamo, d’ampliar el port per poder atraure aquest sector de mega iots tan important, que genera indústria, que genera llocs de treball, que genera riquesa. És això el que han de fer. És que està tot inventat. És un problema d’actitud, de convenciment, és un problema que els falta il•lusió, que porten 30 anys, que no saben què fer. Estan agafats a la poltrona i es focalitzen en això. Això els passa en tots i cadascun dels àmbits de la gestió municipal. Mentrestant, anem generant aturats. En el sector marítim, Vilanova i la Geltrú, sense tenir un projecte ambiciós com el nostre, han anat fent petites accions i han transformat el port. Haurà parlat amb qui sigui, haurà parlat amb la Generalitat, haurà reformat el pla de ports però, aquest any, generen 200 llocs de treball directes i facturaran al voltant de 50.000.000 d’euros en un sector nou relacionat amb els mega iots. Nosaltres la idea la teníem. Quina és la diferència? És l’actitud, el convenciment, la il•lusió, és creure en les coses, és creure en Mataró.
Parlem del Pla General. A nivell urbanístic, estem empantanegats. PUMSA ha de pagar interessos per operacions que no han estat ben planificades i que ara estan aturades per diverses raons. Can Fàbregas, el carrer Lepanto, Iveco, RENFE, ara Can Fàbregas. Això és responsabilitat de l’oposició? Nosaltres estem entorpint la seva gestió quan denunciem aquestes coses? Sra. López, és un problema que no saben fer les coses.
El tercer punt al que volia fer referència és el de la regeneració política, dinamitzar de nou la vida política municipal que no té credibilitat. La ciutadania no té confiança en vostès. Això no vol dir que la tingui amb nosaltres, eh. Estic dient que la gent no confia que el Govern de la ciutat sigui capaç de generar oportunitats per als seus fills, ni de millorar la seva vida. Això s’escolta al carrer. No donen confiança perquè vostès no la tenen en si mateixos.
Em demanava què faria per reduir despesa. Doncs miri, el projecte de la TDT, que ens costa un munt de diners, és una aposta personal de l’Alcalde. Ha estat un fracàs. Hem d’anar ara a una fusió de les televisions perquè el projecte públic que vam dissenyar no ha funcionat. En incentius en aquesta casa es paguen 700.000 euros. Està al pressupost. La incapacitat organitzativa d’haver de contractar interins per substitucions, ens costa al voltant de 400.000 euros. Potser es podria revisar la política de contractacions, reduir l’estructura política i de càrrecs eventuals. Ja se n’ha fet referència.
Cal multiplicar l’atractiu de Mataró per multiplicar la inversió. Per què la inversió va a altres llocs i no ve aquí?
Cal fer un replantejament de les empreses municipals. PUMSA ha passat de ser una mina a ser un pou. No sabem com acabarà.
Cal governar millor. Governant millor, també estalviem diners.

El senyor Joan Mora explica que, des del seu grup municipal, tenen la percepció que el Govern s’entesta a defensar posicions que avui ja no es creu ningú. Les finances municipals estan avui millor o pitjor que fa un mes i mig? Jo m’atreviria a dir que, en aquests moments, tenim un problema importantíssim, perquè resulta que ha vingut un Jutge i ens ha admès a tràmit una querella. Si vostè fos la directora financera de PUMSA, que com que està per sobre, en definitiva, hauria d’actuar com a tal, en aquests moments tindria una preocupació més gran, o no? El que no pot fer vostè és fer veure que aquí no passa res. Tampoc ens pot dir que, o pugem impostos o... Qui és qui puja l’IVA a partir del segon semestre? Qui és qui redueix els 400 euros d’aquella mesura fantàstica de caire electoralista? És l’Estat. Són vostès mateixos, el Partit Socialista. Els recordo que jo, el dia 24 de desembre, els parlava d’un nou impost, que no sé si és el que vol crear el Sr. Safont-Tria, que és l’ITFT, Impost per Tapar el Forat del Tripartit que haurem de resoldre ben aviat. Aquesta és la realitat.
La gent vol tenir un govern que els generi confiança, que els digui la realitat de com estan les coses. La gent no vol que se’ls continuï enganyant com se’ls està enganyant en aquests moments. Tenim la sensació que és per no reconèixer algun dels errors que estan passant.
Quan vostè diu que no estem al límit d’endeutament, jo li dic que, si no hi suma l’endeutament de PUMSA, és clar que no hi estem. I em diuen que legalment no cal sumar-lo. Però els mataronins l’hauran de pagar, sí o no? Això és el que m’hauria de contestar. No intenti enganyar la galeria. Els mataronins, el que volen saber és si al final hauran de pagar aquests 110 milions d’euros o n’hauran de pagar 200. Ha de sumar aquest endeutament de PUMSA. Si no cobrem d’El Corte Inglés d’aquí a 3 o 4 mesos, estarà PUMSA en crisi, sí o no? La realitat és que sí. Tot allò que no reconeguem avui, ens ho trobarem d’aquí 3, 4 5, o 6 mesos. Per desgràcia, el que està passant són aquelles coses que, des de l’oposició, els anem recordant ple rere ple amb les seves accions. Els estem dient que, per favor, prenguin vostès consciència de la situació i reaccionin.
Quan vostè ens deia: què farien vostès? Jo li responc que només han de llegir el que els hem dit. Vostès s’emboliquen en projectes com una televisió, no se n’atipen de dir que els ajuntaments han hagut d’adquirir serveis impropis, serveis que els ciutadans reclamen. Em pot dir quants ciutadans de Mataró havien reclamat que vostès s’emboliquessin en una nova TDT? Zero. Aquesta és la realitat.
En comunicació, gairebé tenen vostès més comunicació dins l’Ajuntament que la suma de tots els periodistes de la ciutat. Potser exagero una mica però, si vostès fessin els números, segurament els mataronins quedarien una mica parats.
Nosaltres fa dos anys que els estem dient que l’important del projecte Tecnocampus és l’atracció d’empreses i voldria que els ciutadans de Mataró tinguessin clar que vostès han invertit 25.000.000 d’euros amb un nou edifici universitari. Nosaltres els vam dir que seria molt maco però que, al final, hi posaríem els mateixos alumnes que ja teníem en dos edificis que estaven pagats.
Al final, en aquestes coses, qui pren les decisions, incorrectes o no, han estat vostès. Com els hem anat dient els darrers 2 anys, a nosaltres no ens faria res tenir aturat el solar de Can Fàbregas durant un any més, ni ens faria res tenir Lepanto-Churruca aturat durant un any més, ni Iveco-Pegaso durant un any més. Els mataronins han de saber que vostès ho han comprat en el moment àlgid de la bombolla immobiliària i, en aquests moments, la valoració serà a la baixa. A més, ho haurem d’estar pagant amb pòlisses de crèdit, per tant, les dificultats que tindrem seran molt importants.
Per tant, jo els pregaria que no tinguessin aquesta frivolitat, que escoltessin una mica més els nostres suggeriments i que, com a mínim, intentessin no actuar amb la prepotència amb què actuen quan parlen d’aquesta manera perquè, per desgràcia, la realitat els va desmentint dia rere dia. Els ciutadans de Mataró volen solucions perquè, sinó, vostès haurien d’explicar per què a l’Escola Angeleta Ferrer estan els mestres i els alumnes amb l’abric perquè no tenen prou calefacció. Això és una anècdota, però aquesta és la realitat. Ja sé que vostès es van embolicar amb els terrenys de Lepanto-Churruca per posar-hi una nova escola però, per poder moure aquesta escola, ens hem posat en un mega projecte urbanístic que, en aquests moments, està aturat.
Recorden què deien vostès d’Iveco-Pegaso fa un any i mig? Que allò era un “pelotazo”. De “pelotazo” a “petardazo”. Vostès han revisat bé l’acord al que han arribat amb el seu soci al 50%? Vostès han explicat als mataronins que, a partir d’ara, serem nosaltres qui pagarem el finançament del 50%, quan això hauria de pagar-ho l’altre soci? Vostès haurien de mirar una mica més bé com gestionen, adonar-se que les circumstàncies han canviat, que aquesta inèrcia que han portat durant tants anys se’ls ha acabat, i que el que necessita aquesta ciutat és algú que vingui amb il•lusió, amb noves idees, que busqui la generació de llocs de treball, que busqui la complicitat amb tothom que és capaç d’arriscar en aquesta ciutat i generar nous llocs d’ocupació. Perquè vostès estan esgotats políticament i caducats, des del punt de vista de la confiança ciutadana. Per tant, des de CIU els demanem que rectifiquin perquè encara són a temps d’evitar algun dels desastres que ens sembla que, per desgràcia, estan amenaçant la ciutat.
Els gestos que vostès ens podrien enviar a nosaltres i a la ciutadania són molt senzills. No en poden enviar gaires perquè el dia que van començar aquest nou mandat, vostès ja van enviar a la ciutadania un gest considerable: vostès van decidir que tornaven a contractar, per la porta del darrere, a 2 regidors que s’havien jubilat. Això implica que a vostès, a l’hora de la veritat, els costa molt fer arribar en posició descendent, demanar sacrificis a la gent que avui està en aquest Govern municipal, perquè aquesta gent sap que vostès són, en definitiva, una recol•locadora.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, considera que el debat ha estat penós. Enlloc de parlar del pressupost, de les propostes, hem acabat fent campanya electoral. Això és el que han estat fent vostès en aquest moment i des de fa un quart d’hora. Un parlant del FROB, com si aquí decidíssim alguna cosa sobre el FROB... Es parla de pujar els impostos a les rendes altes, com si aquesta fos una competència municipal... Es parla sobre l’IVA, de si l’apujarem ara o no l’apujarem ara... Quina pena de debat!
Miri, Sr. Mojedano, el projecte Mataró Marítim l’acabarà arruïnant vostè. Perquè vostè està arruïnant l’exercici de generositat política que vam fer tots els grups municipals per tirar endavant aquest projecte. Vostè l’està arruïnant d’una manera egoista, fent-se’l, únicament i exclusiva, seu, com si els altres no haguéssim fet mai res, com si els altres no haguéssim participat en el debat, com si els altres no haguéssim aportat idees. Aquest Govern municipal, en aquest PAM i en aquest pressupost té accions ben concretes en el Mataró Marítim. O és que desenvolupar el Pla Especial del Centre Natació Mataró i del Club Nàutic no és treballar en el Mataró Marítim? O és que impulsar la construcció de l’hotel del port tampoc ho és? Quin altre port d’aquest país, més enllà del de Barcelona, pot construir un hotel en aquest moment? És un hotel que donarà treball a 140 persones. Vostè em posava Vilanova com el gran exemple, amb 200 persones. Doncs, només amb l’hotel del port, hi haurà 140 treballadors i treballadores. Vostè acabarà arruïnant el Mataró Marítim, fent un ús egoista, partidista, gairebé personalista, d’aquest projecte que havia de ser compartit i il•lusionant per a tots. No li permetrem que l’arruïni perquè en això ens hi juguem part del futur de la ciutat. I vam coincidir en això. Per tant, no li ho permetrem.
Sr. Mora, respecte a la TDT, jo no sé si va ser una aposta única i exclusiva de l’Alcalde, però jo vaig anar a les eleccions municipals amb aquesta aposta, sense enganyar ningú i de manera explícita. Volem impulsar un canal de televisió pública comarcal, que sigui plural, que serveixi per estructurar la comarca. Vostès que s’acostumen sempre a omplir la boca de comarca, de país i de nació, resulta que, després, són els que regategen més en aquests temes. Aquest serà un projecte complicat, que ens costarà molta suor tirar-lo endavant. Però el tirarem endavant perquè creiem que la comarca necessita uns mitjans de comunicació públics que garanteixin la pluralitat. No sempre la privacitat dels mitjans de comunicació és garantia de pluralitat. Podríem posar molts exemples. Hi ha canals al servei d’algunes ideologies polítiques que, segurament, ni vostè ni jo compartim.
No em parli de l’Escola Angeleta Ferrer. Jo vaig anar a parlar amb la Generalitat de Catalunya quan la tancaven, quan tiraven les persianes a baix i feien fora els nens que hi havia allà. Per tant, jo sé molt bé el que es cou dins de l’Angeleta Ferrer. I tant que hi ha deficiències en aquell edifici! Per  això ens vam embarcar en una operació tan ambiciosa que no ha acabat de sortir en els temps que nosaltres voldríem. Ho vam fer per millorar les condicions de l’escola pública en el centre històric de la ciutat, com hem fet amb l’Anxaneta, com hem fet amb el Montserrat Solà, com hem fet amb els altres projectes escolars que tenim a la ciutat. Perquè la ciutat necessita que al centre històric i a l’Eixample hi hagi escoles públiques per salvar un dèficit importantíssim que hi ha hagut.
Davant de les evidències que els ha posat la regidora d’Hisenda, vostès han fet un tir per elevació, parlant de coses que no venien al cas, que no tenien res a veure amb el pressupost, i, aprofitant que avui hi ha públic, iniciar la seva campanya electoral; únicament i exclusivament per això, per iniciar la seva campanya electoral. Que tinguin molt d’èxit!

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:    Cap.

8  -     APROVACIÓ DE L’ACTUALITZACIÓ DELS CONTRACTES PROGRAMA ENTRE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ I LES SOCIETATS MUNICIPALS: PUMSA, GINTRA I AMSA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Els Contractes programa entre l’Ajuntament de Mataró i les societats mercantils Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), Gestió Integral de Trànsit, SL (GINTRA) i Aigües de Mataró SA (AMSA) estableixen, en el punt VI.1, que anualment, coincidint amb la tramitació del PAM i dels pressupostos de l’Ajuntament, s’actualitzaran les previsions incloses en el pla econòmic financer per l’horitzó temporal corresponent als quatre propers exercicis. Aquesta actualització serà sotmesa a aprovació pel Ple Municipal, un cop aprovada pel Consells d’administració de les Societats, en la mateixa sessió en què s’aprovin els pressupostos generals de la Corporació.

Que la Comissió de seguiment de les societats PUMSA i GINTRA s’ha reunit per avaluar la revisió dels contractes programa que es proposen actualitzar i ha proposat les actualitzacions que s’han recollit als annexos I i II d’aquesta proposta i que es refereixen exclusivament a l’exercici 2010, donada les dificultats en fer projeccions amb abast més ampli.

Que la Comissió de seguiment de la societat AMSA s’ha reunit per avaluar la revisió dels contractes programa que es proposen actualitzar i ha proposat la modificació i l’actualització que s’ha recollit a l’annex III d’aquesta proposta.

Al Ple municipal es proposa l’adopció dels següents acords:

Primer.-  Aprovar l’actualització del Contracte programa subscrit entre l’Ajuntament de Mataró i Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), aprovat pel Ple de data 6 de març de 2003, d’acord amb el text que s’acompanya com Annex I.

Segon.-  Aprovar l’actualització del Contracte programa subscrit entre l’Ajuntament de Mataró i Gestió Integral del Trànsit, SL (GINTRA), aprovat pel Ple de data 6 de març de 2003, d’acord amb el text que s’acompanya com Annex II.

Tercer.- Aprovar la modificació i l’actualització del Contracte programa subscrit entre l’Ajuntament de Mataró i Aigües de Mataró, SA (AMSA), aprovat pel Ple de data 28 d’octubre de 2004, d’acord amb el text que s’acompanya com Annex III.

Quart.- Facultar l’Il•lustríssim senyor Alcalde de Mataró per a la signatura dels referits contractes.

Cinquè.- Notificar el present acord als interessats.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:    Cap.


9  -     APROVACIÓ DE L’ACTUALITZACIÓ DEL CONTRACTE PROGRAMA ENTRE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ I L’ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL MATARÓ AUDIOVISUAL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El Contracte programa entre l’Ajuntament de Mataró i l’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual estableix, en el punt VII.1, que anualment, coincidint amb la tramitació del PAM i dels pressupostos de l’Ajuntament, s’actualitzaran les previsions incloses en el pla econòmic financer per l’horitzó temporal corresponent als quatre propers exercicis. Aquesta actualització serà sotmesa a aprovació pel Ple Municipal, un cop aprovada pel  Consell d’administració de l’ entitat, en la mateixa sessió en què s’aprovin els pressupostos generals de la Corporació.

Que la Comissió de seguiment s’ha reunit per avaluar la revisió del contracte programa que es proposa actualitzar i ha proposat l’actualització que s’ha recollit a l’annex d’aquesta proposta.

Al Ple municipal es proposa l’adopció del següent acord:

Primer.- Aprovar l’actualització del Contracte Programa subscrit entre l’Ajuntament de Mataró i l’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual, aprovat pel Ple de data 20 de desembre de 2007, d’acord amb el text que s’acompanya com Annex A.

Segon.- Facultar l’Il•lustríssim senyor Alcalde de Mataró per a la signatura del referit contracte.

Tercer.- Notificar el present acord als interessats.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:    7,  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

10  -    APROVAR LA CONCERTACIÓ D'OPERACIONS DE CRÈDIT PER AL FINANÇAMENT DEL PROGRAMA D'INVERSIONS 2010, PER IMPORT DE 12.717.315,11 EUROS

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El pressupost 2009 de l’Ajuntament de Mataró, contempla operacions de crèdit per finançar el seu programa d’inversions per import total 12.717.315,11€.

Segons informe de Tresoreria, després d’estudiar les diferents ofertes presentades, informen favorablement sobre la proposta de concertar l’operació amb les següents entitats:

Caixa de Crèdit Diputació    150.000,00
Programa de Crèdit Local Diputació    2.816.000,00
Subrogació préstec Fundació TCN    1.044.000,00
Dexia-Sabadell    8.707.315,11
TOTAL    12.717.315,11

El Ple de l’Ajuntament, en data 16 de juliol del 2008, va aprovar el conveni entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal per la cessió de la titularitat de la concessió administrativa de l’edifici situat al Passeig del Callao s/n. Per aquest conveni l’Ajuntament es va comprometre a fer-se càrrec del deute financer de l’EUM pendent a 1 de gener de 2010 per la seva condició de titular de la concessió administrativa.

L’Ajuntament ha preparat la documentació per sol•licitar el préstec al Programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona per import de 2.816.000,00 euros. Així com la sol•licitud d’un préstec de 150.000,00 euros dins la Caixa de Crédit Local amb la Diputació de Barcelona pel finançament de l’actuació “Rehabilitació del mercat municipal de la Plaça de Cuba”.

Proposem aprovar la concertació del préstec dins el programa de Crèdit Local així com el de la Caixa de Crèdit, i els seus convenis, abans de tenir l’aprovació de la Diputació, atenent-nos al que disposa el Pacte Segon que consta publicat en el BOPB núm. 91 de data 16/04/2009, “obligacions de les parts”:  “...l’entitat bancària Caixa Catalunya no podrà denegar les operacions proposades per la Diputació de Barcelona, sempre que els ajuntaments o entitat municipals reuneixin les condicions legals corresponents...”

Per tot l’anterior, proposa al Ple si s’escau, l’aprovació dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar la concertació de l’operació de préstec per part de l’Ajuntament de Mataró, per import de 8.707.315,11€, amb l’entitat Dèxia-Sabadell, d’acord amb les següents condicions financeres:

Import màxim    8.707.315,11 €
Entitat financera    Dexia-Sabadell
Termini    12 anys (inclosos 2 de carència)
Tipus d’interès    Eur 3 mesos + 0,85%
Comissió obertura    0,10%

SEGON.- Aprovar la concertació d’un préstec d’import 2.816.000,00 euros, dins el Programa de Crèdit Local de la Diputació de Barcelona, d’acord amb les següents condicions:

Entitat    Caixa Catalunya
Import    2.816.000,00 €
Termini    10 anys (inclou 1 any de carència)
Tipus d’interès    Euríbor 3 mesos + 1.90%
Subvenció tipus interès    Import màxim 451.635,71 euros

TERCER.- Acceptar el text del conveni a subscriure entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró, regulador del subsidi del préstec sol•licitat a la Caixa d’Estalvis de Catalunya amb càrrec al Programa de crèdit local segons model adjunt.

QUART.- Trametre l’acord d’acceptació de la subvenció i d’aprovació del préstec així com una còpia diligenciada del text  regulador del conveni de la subvenció i de la minuta de préstec al Servei de Programació de la Diputació de Barcelona als efectes oportuns.

CINQUÈ.-. Aprovar el préstec d’import 150.000,00 euros pel finançament de l’actuació “Rehabilitació del mercat municipal de la Plaça de Cuba”, condicionat a la recepció de la notificació corresponent, d’acord amb les condicions següents:

Tipus d’interès: 0 %
Termini: 10 anys (amb 1 any de carència)

SISÈ.- Acceptar el text del conveni a subscriure entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró, regulador del préstec sol•licitat amb càrrec a la Caixa de Crèdit segons model adjunt.

SETÈ.- Aprovar la subrogació de l’Ajuntament en el préstec del qual actualment és titular la Fundació Tecnocampus, i d’acord amb les clàusules del conveni de data 16 de juliol signat entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Maresme per a la cessió de la titularitat de la concessió administrativa de l’edifici situat al Passeig del Callao s/n. Les condicions del préstec són:

Entitat     Caixa Laietana
Import a 1/01/2010    1.044.796,74 euros
Tipus interès    Eur 1 any + 0,40%
Despeses subrogació    Comissió 0,125%
Despeses de notari

VUITÉ.- Autoritzar l’alcalde per subscriure la documentació que resulti necessària per a l’efectivitat dels anteriors acords.
 
NOVÈ.- Sol•licitar l’autorització del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya per a la concertació de les operacions de préstec dels punts anteriors.

DESÈ.- Sotmetre l’afectivitat d’aquest acord a l’autorització del departament d’Economia i Finances.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, remarca que l’Ajuntament s’endeutarà en 12.000.000 d’euros. Però hem de tenir en compte que, en el conjunt del pressupost consolidat, ens estem endeutant, amb les empreses municipals, en 60.000.000 d’euros. Nosaltres sempre hem pensat que un ajuntament ha de tenir capacitar d’endeutar-se si vol tirar endavant infrastructures, per  tal de crear serveis per la nostra ciutadania, etc., el que lamentem és que això es faci pagant un preu exagerat. Les empreses financeres no estan fent un joc net i, actualment, situen a la mateixa institució en situació de compromís, havent d’assumir uns préstecs amb unes condicions que no són bones. Sempre hem dit que cal una revisió a nivell estatal de la política financera. Hem dit molts cops que caldria tenir un paquet de pressupost destinat a finançar els ajuntaments locals. Denunciem, una vegada més, la política que des de l’Estat es fa amb els bancs i les caixes. Aquesta iniciativa del FROB, en el fons, no deixa de ser una LOAPA que està interferint en les competències de la Generalitat i que, a la llarga, perdrem potencial, com a país, a l’hora de tenir finançament.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el seu vot contrari. Ni compartim la seva prioritat d’inversió, ni la seva política d’endeutament. El Sr. Safont-Tria deia, amb raó, que un ajuntament s’ha d’endeutar, però també és veritat que, si nosaltres féssim, des de l’Ajuntament, un major esforç de contenció, segur que tindríem més capacitat d’estalvi corrent i de finançar algunes inversions per no haver-nos d’endeutar tant. El consolidat de l’Ajuntament està arribant a uns límits crítics.
Compartim la inversió que s’ha fet a la Plaça de Cuba per a la remodelació, que és una petita part només d’aquest paquet del total de 12.700.000 euros que s’ha presentat.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal per 2 motius:
1r. Ja hem dit abans que no compartim el projecte de remodelació de la Plaça de Cuba tal com està fet. Podia haver estat molt més ambiciós.  
2n. La subrogació del préstec per l’edifici on està l’antiga Escola Universitària del Maresme. Considerem que això és un gran pas per a la ciutat i un bon negoci. Per aquest fet, nosaltres ens hi abstindrem.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    3, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions:    8,  ), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

11  -     AUTORITZAR A PUMSA A LA CONCERTACIÓ D’UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC D’IMPORT MÀXIM 4.527.600,00 €, € PER FINANÇAR  LES OBRES D’ADEQUACIÓ DE LA NAU SITUADA AL VEÏNAT DE VALLDEIX.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“En la sol•licitud presentada per Promocions Urbanístiques de Mataró SA,  es demana al Ple de l’Ajuntament, l’autorització per a la concertació d’una operació de préstec, d’import màxim 4.527.600,00 €, per finançar  les obres d’adequació de la  nau industrial ubicada al veïnat de Valldeix

Per tot el que s’ha exposat la sotasignat  proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1.    Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, perquè concerti una operació de préstec hipotecari, d’import màxim 4.527.600,00 euros, amb l’ICF, per finançar les obres d’adequació de la nau industrial ubicada al veïnat de Valldeix, amb les següents condicions financeres:

Import màxim préstec     4.527.600,00 €
Tipus d’interès    Euribor a 3 mesos més el 2,50% (*)
Termini    240 mesos
Carència    24 mesos
Amortitzacions    Trimestrals
Interès de demora    Tipus d’interès vigent més 6,00%
Comissió d’estudi    0,500% sobre l’import del préstec
Comissió obertura    0,500% sobre l’import del préstec
Garanties    Hipoteca immobiliària sobre la finca 15420 del Registre de la Propietat núm.4 de Mataró.

(*) Segons l’oferta presentada el diferencial es podrà adaptar a les possibles variacions del mercat en el moment de la formalització de l’operació.


2.    Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari a aquesta proposta. Abans parlava de la mobilitat i de la importància de la ciutat compacta. En aquest cas, una vegada més, se situa un servei públic fora del radi de la ciutat. Aquesta és una mala manera de situar els serveis públics, perquè comporta desplaçaments per part dels treballadors.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que, respecte d’aquest tema, hauria de fer el mateix discurs que ha anat fent ple rere ple.
Primer vull fer una consideració al Sr. Safont-Tria. El préstec aquest que ara anem a votar, està fet per una entitat pública, l’Institut Català de Finances, i seria alguna cosa semblant a una banca nacionalitzada i, a més, catalana. Les condicions d’aquest crèdit ratllen gairebé la usura. El fet que aquesta entitat sigui pública i nacional de Catalunya no fa que aquest sigui un crèdit ni barat, ni fàcil.
En referència al tema que ens ocupa, aquesta obra està feta i s’ha de pagar. Són 4.500.000 euros. Aquesta operació no està avalada; té una garantia real, és a dir, és un préstec hipotecari pur. Les entitats privades devien haver sortit corrent quan se’ls va proposar que financessin aquesta operació. Al final, una entitat pública ho ha finançat a un cost d’Euribor més 2,50%. PUMSA està en una situació difícil i la mina s’ha transformat en un pou. Els nostre vot serà negatiu.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que no vol entrar a discutir si està molt allunyada de la ciutat, o no. En tot cas, ens sorprèn que les problemàtiques de desplaçaments que hi pugui haver surtin just en el moment d’inaugurar-se, perquè aquesta nau no es construeix en dos dies. Es podia haver fet un esforç d’intentar veure abans aquesta problemàtica.
Aquesta nau s’ha construït amb el mètode alemany i, per tant, ara ja està construïda i, el que passa és que hem de trobar finançament com sigui perquè l’empresa ens està demanant que li paguem. Quan vam prendre aquesta decisió, segurament les finances de PUMSA eren diferents. El problema de PUMSA no és només aquesta nau. El problema de PUMSA és la situació general i algunes operacions que no s’han portat de la manera més adequada. El problema és la suma de tot. El problema són els mesos que es porta negociant amb l’Institut Català de Finances. Respecte a la taxa d’interès, hi ha un asterisc que diu: “Aquest interès serà segons l’oferta presentada. El diferencial es podrà adaptar a les possibles variacions del mercat en el moment de la formalització de l’operació”. Jo no en diria usura. Aquests són els costos que té la banca per fer front a la morositat. Jo no defenso la banca però, en tot cas, hem de vigilar el que diem. Per tant, el nostre posicionament serà d’abstenció.  

El senyor Ramon Bassas explica que, justament perquè Mataró aposta per ser una ciutat compacta, determinats serveis que consumeixen molts metres quadrats lineals no es poden posar en la seva ciutat compacta. És per això que existeixen zones d’equipaments en els seus límits. Això és justament perquè volem que a la ciutat hi passin altres coses. S’hauran de resoldre alguns problemes de mobilitat, però aquestes són altres qüestions que no tenen a veure amb l’essencial que estic dient. Determinades activitats és bo que estiguin fora de la ciutat. No oblidem que un dels objectius de col•locar el Servei de Manteniment en aquesta zona és, precisament, treure’l de l’escorxador, que forma part d’aquesta ciutat compacta i és la zona on volem que hi hagi la segona gran biblioteca de la ciutat i la seva rehabilitació patrimonial, que és un element esperat, volgut i desitjat. Tots aquests objectius estan lligats i no ens en podem oblidar de cap.
Respecte al mètode alemany, és un mètode discutible. Jo recordo quan el govern Pujol feia servir molt sovint aquest mètode de finançament i l’oposició el criticava en uns termes semblants als de vostè. També, però, és un mètode que permet que, mentre duri l’obra, hi hagi un temps de carència en els pagaments de les primeres certificacions. Aquest és un element important.
Efectivament, hi ha problemes financers. Hi ha préstecs de PUMSA que es concerten amb entitats privades i altres amb entitats públiques, amb els termes econòmics que el mercat financer té en aquell moment. El fet que sigui una entitat pública no fa que el préstec sigui més bo o més dolent.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que s’ha hagut de fer aquesta operació per poder fer la biblioteca. Això no respon a una voluntat de dir que la biblioteca hagi d’anar a l’Escorxador sí o sí; és fa així per un model de ciutat, per reequilibrar territorialment aquesta ciutat i crear nuclis de centralitat ciutadana en determinats territoris. Aquesta és la finalitat de l’operació. Ara ja s’ha traslladat el Servei de Manteniment, les obres de la biblioteca ja estan adjudicades i, per tant, podran començar al més aviat possible. Quan s’acabi la construcció, en gaudiran els mataronins i mataronines. Tots els ciutadans tindran una segona biblioteca pública a l’altre extrem de la ciutat, amb aquesta voluntat de reequilibrar-la en els dos extrems.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions:    7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

12  -     DESAFECTACIÓ DE LA VIVENDA SITUADA AL PIS 3R B, ESC. A, DE L’EDIFICI DE MESTRES DEL C. MADOZ, 28-30, DE MATARÓ; SOL.LICITUD D’AUTORITZACIÓ PRÈVIA A LA GENERALITAT DE CATALUNYA

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El pis 3r B de l’escala A, de l’edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, consta qualificat com a bé de domini públic afecte al servei públic, en el vigent Inventari de Béns municipal,  actualitzat a 31 de desembre de 2008, per acord del Ple de l’Ajuntament de 3 de setembre de 2009.

Aquest departament forma part d’un edifici de 38 habitatges, amb locals situats en els baixos, l’obra de construcció del qual fou recepcionada definitivament el 23 de setembre de 1.974. Del total edifici, ja s’han desafectat vint-i-set departaments.

Els referit habitatge ha deixat de complir la seva funció d’habitatge per mestres de primària, ja que el seu adjudicatari va retornar la possessió del pis a l’Ajuntament, el dia 31 de desembre de 2008.

Ara procedeix recuperar l’habitatge de la seva afectació al servei escolar, per tal que es pugui destinar a d’altres usos d’interès municipal.

Resulten d’aplicació l’article 20 i següents del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament de patrimoni dels ens locals, i el Decret 212/1994, de 26 de juliol, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que regula el procediment per obtenir autorització prèvia per desafectar els habitatges de mestres.

En el present cas, a tenor del disposat a l’informe jurídic unit a l’expedient administratiu i en base a la documentació de què es disposa, procedeix fonamentar la sol•licitud d’autorització per a la desafectació, en la concurrència de les següents causes de l’article 5 del Decret 212/1994:
La prevista a la lletra g) “Quan l’habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d’antiguitat.”
O subsidiàriament,
La prevista a la lletra e): “quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d’un curs escolar”.
Per tot l’exposat, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció, si s’escau, dels següents acords:

PRIMER.- Establir com a circumstància per demanar autorització prèvia per desafectar l’habitatge situat al pis 3r B de l’escala A, de l’edifici del carrer Madoz 28-30, de Mataró, destinat a vivenda de mestres, la causa prevista a la lletra g) de l’article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: quan l’habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d’antiguitat; i subsidiàriament, la causa prevista a la lletra e):  “quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d’un curs escolar”.

SEGON.- Sol•licitar als Serveis Territorials al Maresme-Vallès Oriental,  del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’autorització prevista a l’article 7 del Decret 212/1994, per al pis esmentat al punt anterior, en base a la causa de la lletra g) de l’article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: quan l’habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d’antiguitat; i subsidiàriament, en base a la causa de la lletra e):  “quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d’un curs escolar”.

TERCER.- Comunicar aquest acord als Serveis Territorials d’Educació al Maresme-Vallès Oriental, de la Generalitat de Catalunya.

QUART.- Autoritzar la Consellera Delegada de Serveis Centrals d’aquest Ajuntament, per subscriure tots els documents que siguin necessaris per obtenir l’autorització del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per desafectar el referit pis.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).

-Servei de Compres i Contractacions-

13 -     MODIFICACIÓ I REVISIÓ DE PREUS DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE RECOLLIDA DE RESIDUS I NETEJA VIÀRIA, ADJUDICAT A FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent:

“Mitjançant decret núm. 10518/2009 de 30 de desembre, de la consellera delegada de Serveis Centrals, s’acordà per urgència la modificació per ampliació del contracte de servei públic de recollida de residus sòlids urbans, adjudicat a favor de Fomento de Construcciones y Contratas, SA., i en el mateix decret es disposava que havia de ser ratificat pel Ple municipal.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa al Ple municipal l’adopció dels següents ACORDS:

Primer. Ratificar el Decret 10518/2009 de 30 de desembre, de la consellera delegada de Serveis Centrals, el contingut del qual és el següent:
 
“Atès el contingut dels expedients administratius de contractació que es relacionen a l’annex núm. 1 que acompanya el present decret.

Ateses les sol•licituds de modificació dels esmentats contractes efectuades pels corresponents Serveis que promouen les contractacions.

D’acord amb el previst a l’art 202 i concordants de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic, i atès que la modificació es deu a necessitats noves o causes imprevistes i que per raó d’interès públic és necessària la modificació dels contractes esmentats a l’annex.

Atès que per al cas de que la modificació comporti augments o disminucions en el preu del contracte  superiors al 20% del preu inicial del contracte consta l’acceptació expressa de l’adjudicatària del contracte respecte de la modificació proposada des del servei promotor de la contractació.

Atès que per al cas de que la modificació comporti l’augment en la despesa dels contractes existeix crèdit adequat i suficient per atendre aquestes despeses en el pressupost municipal corresponent a les anualitats afectades per la modificació, així com en els pressupostos dels organismes autònoms adherits a aquestes contractacions, en el seu cas, o bé es preveu efectuar aquesta consignació per als exercicis 2010 i posteriors si escau.

En ús de les facultats que m’atorga el decret d’Alcaldia de delegació de data 16 de juny de 2007, modificat per Decret núm. 3747/2008, de 5 de maig, RESOLC:

Primer.    Aprovar la modificació dels contractes que s’esmenten a l’annex núm. 1 que acompanya al present acord, d’acord amb els imports i anualitats que igualment s’assenyalen.

Segon.    Per al cas que les modificacions comportin disminució contractual, s’aproven les anotacions comptables inverses que s’assenyalen; i per al cas que les modificacions comportin augment de les despeses previstes al contracte, cal atendre els imports als quals ascendeix la modificació amb càrrec a la consignació de les partides del pressupost municipal que s’esmenten, i respecte de les anualitats que igualment s’assenyalen, i en el seu cas a càrrec de les partides dels pressupostos dels organismes autònoms municipals adherits a les esmentades contractacions, respecte de les anualitats que igualment s’assenyalen.

Tercer.    Sotmetre els efectes del present acord a l’aprovació definitiva del pressupost municipal que s’aprovi per a l’exercici 2010 i posteriors, per al cas de que existeixi previsió de despeses a càrrec d’aquests pressupostos, així com, en el seu cas, dels pressupostos que per a les respectives anualitats aprovin els organismes autònoms municipals adherits als contractes esmentats a l’annex núm. 1.

Quart.    Es requereix a les entitats adjudicatàries dels esmentats contractes el dipòsit de la corresponent fiança que ha de respondre de la modificació dels contractes per augment del seu preu, tal i com es detalla a l’annex núm. 1 que acompanya al present acord, dipòsit el qual caldrà efectuar a la Tresoreria de Fons Municipal d’aquesta Corporació en el termini de 15 dies naturals comptats des de l’endemà de la rebuda de la notificació del present acord.

ANNEX

3.    Modificació del contracte del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, adjudicat  a Fomento de Construcciones y Contratas, SA (139/2005)

Per acord del Ple de data 1 de juny de 2006 es va adjudicar el concurs per a la contractació del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, a l’empresa “Fomento de Construcciones y Contratas, SA”, fins un import anual de 7.300.093’72 €, IVA inclòs.

Mitjançant informe de data 22/12/2009, el tècnic de la Secció de Residus i Neteja Viària del Servei de Manteniment i Serveis, exposa que l’empresa adjudicatària ha sol•licitat la revisió dels preus aplicables al contracte, i sol•licita s’atengui aquest sol•licitud.

Per una altra banda, per informe de data 22/12/2009 l’esmentat tècnic de la Secció de Residus i Neteja Viària exposa la necessitat d’augmentar l’import del contracte i regularitzar l’import de les diverses partides del contracte.

A les corresponents partides del pressupost municipal aprovat per a l’exercici 2009 existeix crèdit adequat i suficient per atendre la despesa derivada de les modificacions que es proposen, i es preveu la seva existència en els pressupostos que s’aprovin per als exercicis 2010 a 2014.

Per tot l’exposat correspon:

Primer. Aprovar la revisió de preus del contracte de concessió del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, per aplicació al preu del contracte del coeficient 1,0467 per al període de l’1 de gener al 31 de desembre de 2008, i del coeficient 1,06641 a partir de l’1 de gener de 2009.

Segon. Per a l’efectivitat de l’anterior acord, autoritzar i disposar l’import global de 3.241.847,46 euros, IVA inclòs, en concepte de revisió de preus, d’acord amb els següents imports i anualitats:

Revisió de preus corresponent als exercicis 2008 i 2009:

PARTIDA                      IMPORT             NUM. OPERACIO
40503/442210/22700        180.902,92 €        ADC 67486
40503/442110/22700        323.074,23 €        ADC 67487
40503/445110/22700          18.995,06 €        ADC 67488
40503/442220/22700           53.204,75 €        ADC 67489
40503/442220/22700          26.558,45 €        ADC 67490
40503/442230/22700          63.167,42 €        ADC 67491
40503/442250/22700          17.259,90 €        ADC 67492
40503/442240/22700          32.126,46 €        ADC 67493
40503/442240/22700          22.500,34 €        ADC 67494
40503/442240/22700          24.000,62 €        ADC 67495
40503/442240/22700            6.014,64 €        ADC 67496
40503/442240/22700          14.648,70 €        ADC 67497
40503/442240/22700            4.091,26 €        ADC 67498
40503/442510/22700          10.120,72 €        ADC 67499

Revisió de preus corresponent als exercicis 2010 a 2014:

    PARTIDA          IMPORT                        NUM. OPERACIO
40503/442210/22700        478.564,11 €        ADPOS 67668
40503/442110/22700         822.635,64 €        ADPOS 67670
40503/445110/22700           44.012,03 €        ADPOS 67673
40503/442220/22700         146.618,51 €        ADPOS 67677
40503/442220/22700           69.614,33 €        ADPOS 67669
40503/442230/22700         163.652,04 €        ADPOS 67671
40503/442250/22700         441.178,79 €        ADPOS 67674
40503/442240/22700          73.476,72 €        ADPOS 67685
40503/442240/22700          57.093,88 €        ADPOS 67690
40503/442240/22700          14.279,95 €        ADPOS 67692
40503/442240/22700          37.918,26 €        ADPOS 67739
40503/442240/22700            9.480,55 €        ADPOS 67740
40503/442240/22700          60.118,07 €        ADPOS 67688
40503/442510/22700          26.539,11 €        ADPOS 67678

Tercer. Aprovar la modificació del contracte de concessió del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, adjudicat a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas, SA, en el sentit d’augmentar el seu import en 158.506,71 euros, IVA inclòs, equivalent a un 2,17 % sobre el preu inicial del contracte.

Quart. Acordar la regularització comptable de l’esmentat expedient, per tal de modificar l’import de les diferents partides a càrrec de les quals s’atenen les despeses de la present contractació.

Cinquè. Per a l’efectivitat dels anterior acords, aprovar les següents operacions comptables:

                PARTIDA                IMPORT             NUM. OPERACIO
40503/442220/22700          3.898,16 €        AD/ 67476
40503/442230/22700        36.962,30 €        AD/ 67477
40503/442240/22700          1.487,38 €        AD/ 67478
40533/442240/22700          3.364,40 €        AD/ 67479
40503/442240/22700        12.766,12 €        AD/ 67480
40503/442240/22700          3.659,40 €        AD/ 67481
40503/442240/22700          2.046,90 €        AD/ 67482
40503/442240/22700          3.184,58 €        AD/ 67483
40503/442250/22700          7.644,27 €        AD/ 67484
40503/445110/22700          8.788,95 €        AD/ 67485
40503/442110/22700        156.974,03 €        ADC 68322
40503/442210/22700          25.314,12 €        ADC 67515
40503/442220/22700          58.318,22 €        ADC 67516
40503/442510/22700            1.702,81 €        ADC 67514

Sisè. Ratificar el contingut del present acord en la propera sessió que celebri l’Excm. Ple Municipal d’aquesta Corporació.

Segon. Delegar en la Junta de Govern Local les competències que corresponen al Ple com a òrgan de contractació respecte a aquest contracte, excepte la interpretació, les modificacions superiors al 20 % de l’import d’adjudicació i la resolució.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra:    1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular .
Abstencions:    10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).

14  -     ADJUDICACIÓ PROVISIONAL DEL CONCURS CELEBRAT PER A LA GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE RECOLLIDA I ACOLLIDA D’ANIMALS DOMÈSTICS ABANDONATS AL MUNICIPI DE MATARÓ.

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, presenta la proposta següent :

“Examinat l’expedient de contractació per a l’adjudicació, mitjançant procediment obert, de la gestió, en règim de concessió, del servei públic de recollida i acollida d’animals domèstics abandonats al municipi de Mataró.

Atès l’informe emès pel Cap del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Mataró, de data 12 de gener de 2010, mitjançant el qual proposa l’adjudicació de la prestació del servei abans esmentat a favor de la Societat Protectora d’animals de Mataró fins un import 126.000 € anuals, exempts d’IVA, en total 756.000 € pels sis anys de durada prevista del contracte.

Tenint en compte que la previsió de consignació de la partida 60220/413110/22707 dels pressupostos municipals per als anys 2010 a 2016 es preveu adequada i suficient per atendre la despesa que es proposa.
Qui subscriu, Presidenta de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, PROPOSA a l’Excm. Ajuntament  Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.    Adjudicar provisionalment el concurs celebrat per a la gestió, en règim de concessió, del servei públic de recollida i acollida d’animals domèstics abandonats , a favor de la Societat Protectora d’animals de Mataró fins un import de 126.000 €, anuals, exempts d’IVA, en total 756.000 € pels sis anys de durada prevista del contracte.

Segon.    Supeditar l’efectivitat d’aquesta resolució a què l’empresa adjudicatària aporti els certificats de no tenir deutes amb Hisenda i la Seguretat Social.

Tercer.    Atendre la despesa que es proposa amb càrrec a la consignació pressupostària de la partida 60220/413110/22707  dels pressupostos municipals per als anys 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 i 2016 de la següent manera:

Any 2010: 105.000,00 € (doc. AD núm. 2312)
Anys 2011 a 2016: 651.000,00 € (doc ADPOS núm. 2314)

Quart.    Supeditar els efectes d’aquest acord a l’existència de crèdit adequat i suficient a la partida abans esmentada dels pressupostos de l’Ajuntament de Mataró que s’aprovin per als exercicis pressupostaris de 2010 a 2016, a fi de poder atendre les obligacions que meriti aquesta contractació durant les expressades anualitats.

Cinquè.    Autoritzar les anotacions comptables inverses corresponents a la diferència entre l’import previst de licitació i l’import real de l’adjudicació, següents:

A/ núm. 71906, de 7.563,83 euros
APOS/ núm. 71946 de  966.836,17 euros

Sisè.    Requerir a l’empresa adjudicatària a fi que en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des del següent al de la publicació del present acord en el perfil del contractant, constitueixi a favor de l’Ajuntament una fiança d’un import de 37.800 €, corresponent al 5% del pressupost d’adjudicació –exclòs l’IVA-, en base al que disposa l’art. 83 de la  Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.

Setè.    Requerir a l’empresa adjudicatària a fi que en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des del següent al de la publicació del present acord en el perfil del contractant, pagui a l’Ajuntament de Mataró l’import de 131,90 €, corresponent a la publicació de l’anunci de licitació al Butlletí Oficial de la Província.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d’Urbanisme-

4. - APROVAR EL TEXT REFÓS RELATIU AL PLA ESPECIAL DE REORDENACIÓ VOLUMÈTRICA DEL CONJUNT CATALOGAT GRUP GOYA DEL TERME MUNICIPAL DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 2 d’abril de 2009, va aprovar provisionalment  el “Pla especial de reordenació volumètrica del conjunt catalogat: Grup Goya” redactat pel Servei d’Urbanisme d’aquest Ajuntament.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, de conformitat amb el que disposa l’art. 90.1.b)  del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya va suspendre l’aprovació definitiva del pla especial per raons de deficiències esmenables, concretament amb les prescripcions que conté la Resolució, de  18 de juny de 2009 i amb remissió a les prescripcions del futur informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural, si era el cas.

Les prescripcions tècniques de la Comissió d’Urbanisme han estat resoltes en el document que s’aporta a l’aprovació, tal i com s’explica en la memòria del mateix document.

Pel que fa  a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, després d’un primer informe desfavorable, reunions de treball  i les correccions en el text que s’han detallat a la memòria del document, en sessió celebrada en data 18 de novembre de 2009 ha informat favorablement per unanimitat el text refós amb tres condicions consistents en puntualitzacions que també han estat incorporades en el document (condicions particulars dels articles 79 i 96 del punt 3.1 del desenvolupament normatiu de la subzona 1e1. i al punt 3.2.b.1 del règim transitori).

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic i en virtut el que disposa l’art. 90.3 del Text refós  de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i l’art. 22.2.c) de la  Llei de Bases de Règim Local pel que fa a la competència de l’òrgan municipal que ha d’aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents
ACORDS:

Primer:
Aprovar el Text Refós del Pla especial de reordenació volumètrica del conjunt catalogat: Grup Goya, redactat pel Servei d’Urbanisme d’aquest Ajuntament, que incorpora i dona compliment a les prescripcions de l’acord de 18 de juny de 2009 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, així com les previstes a  l’acord de 18 de novembre de 2009 de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona.
Segon:

Trametre tres exemplars i suport informàtic del Text Refós del Pla especial de reordenació volumètrica del conjunt catalogat: Grup Goya, juntament amb la fotocòpia de l’expedient

administratiu, en la forma indicada en la Resolució de 18 de juny de 2009 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, perquè es procedeixi a la seva aprovació.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Joventut i Dona-

16 - DONAR COMPTE DE L’ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL 18.1.2010, EM RELACIÓ AL PLA JOVE X MATARÓ 2009-2012

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, dóna compte de l’acord següent:

“Relació de fets

1. Per decret 10435/2008, de 19 de desembre, de la Consellera Delegada de Joventut i Dona, ratificat per acord de la Junta de Govern Local de 26 de gener de 2009, es va prorrogar la vigència de Pla Jove x Mataró 2004-2008 fins a l’aprovació del nou Pla Local de Joventut de Mataró.

2. L’Ajuntament de Mataró ha projectat el Pla Jove x Mataró 2009-2012 per tal de substituir l’anterior Pla local i amb el qual es planteja donar un nou impuls a la política de joventut a la ciutat, per consolidar i potenciar les actuacions que en el passat s’han revelat com a positives i necessàries, i a la vegada incorporar noves accions per cobrir els dèficits i mancances detectats.

Fonaments de dret

1. L’article 52 del Reglament Orgànic Municipal defineix el plans d’actuació com la formulació d’un conjunt d’actuacions sobre un àmbit concret, funcional i temàtic. Contindran la informació necessària amb relació a les accions previstes, calendaris, recursos materials i humans implicats i finançament. També especificaran els objectius, els resultats esperats i els mecanismes d’avaluació.

5.    Dels plans d’actuació se’n donarà compte al Ple, on es podran debatre els vots particulars que s’hagin formulat a la Comissió Informativa. Els Regidors delegats donaran compte a les Comissions Informatives dels resultats i avaluació de l’acompliment de les línies d’actuació dels Plans d’Actuació del seu departament amb periodicitat trimestral.

Per tot el que s’ha exposat la sota signant proposa que la Junta de Govern Local adopti la resolució següent:

Primer.- Aprovar el Pla Jove x Mataró 2009-2012, el text del qual s’acompanya a aquesta proposta.

Segon.- Derogar el Pla Jove x Mataró 2004-2008, prorrogat per decret 10435/2008, de 19 de desembre, la Consellera Delegada de Joventut i Dona i ratificat per acord de la Junta de Govern Local de 26 de gener de 2009.

Tercer.- Donar compte d’aquesta resolució al Ple Municipal de l’Ajuntament.”

A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Javier Rodriguez, en representació de l’Associació Banshee Errante, Club de Rol, i membre del Consell Municipal de Joventut, qui llegeix un text elaborat entre grups d’entitats i associacions del Consell Municipal. Les entitats són els grups municipals del PSC, EUiA-ICV, ERC, Casa Cultural Sabor Andaluz, Associació de Veïns Pla d’en Boet Bocalia Jove, Plec Produccions Culturals, Associació de Veïns Vista Alegre, grup d’esplai Els Pirates, Agrupament Escolta Arrels, Circulo Flamenco Andaluz, Agrupament Escolta de la Soca, Creu Roja, Hermandad Divina Pastora, etc. El text posa de relleu les dificultats que tenen els joves en els moments actuals: edat d’emancipació, el percentatge d’atur que hi ha entre els joves de 16 a 25 anys, etc. Celebren la creació i posada en marxa del nou Pla Jove. Agraeixen que l’Ajuntament hagi obert espais de diàleg i participació per a recollir i incorporar propostes per part dels joves i de les entitats de la ciutat durant la redacció d’aquest Pla Jove.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, explica que, en un moment en què la desafecció va guanyant terreny sobretot entre la joventut, no es poden fer plans que no compten amb els recursos suficients ni es desenvolupen amb la coordinació necessària. Això és el que van fer vostès fa 4 anys amb el Pla Jove 2004-2008, i ara en patim les conseqüències. On és el Centre de Promoció Juvenil? Aquest centre, segons el pla, havia de ser l’equipament central de referència de les polítiques locals de joventut i l’eina que havia de servir per articular els mecanismes de treball i d’aplicació del pla. On és l’òrgan que havia de dirigir l’execució dels programes i la seva aplicació transversal? Sense el centre de referència i sense l’òrgan que havia de dirigir i coordinar l’aplicació del pla, sense destinar-hi els recursos necessaris i sense la participació dels joves de la ciutat en el seguiment, la supervisió i l’avaluació, quin sentit té anar fent plans? Vostès van crear unes expectatives que no s’han complert, provocant el desencís entre les entitats de joves de la nostra ciutat. De les 29 entitats juvenils que hi ha a Mataró, quantes participen activament al Consell de Joventut? Les podríem comptar amb els dits d’una mà i, potser, ens en sobrarien. Per què, durant tots aquests anys, no s’ha fet el sorteig que, d’acord amb el punt 3.4 del Reglament del Consell Municipal de Joventut, havia de servir per escollir els joves que, a títol individual, formarien part del plenari del Consell? Per què cada vegada es fan menys reunions i costa més que els membres del Consell de Joventut hi assisteixin? Hi ha hagut actes que, fins i tot, no s’han pogut aprovar per falta de quòrum, i reunions que s’han hagut d’aplaçar per manca d’assistència.
Sra. Barrera, ja li vam dir en un ple anterior que vostès són com en “Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como”. Sap quantes vegades han parlat del Pla 2009-2012 en el Consell Municipal de Joventut? Dues vegades. La primera, el 31 de març del 2009, i la segona, el 29 de setembre. D’acord amb les actes d’aquestes reunions, sap, exceptuant polítics i tècnics municipals, quantes persones van assistir a cadascuna de les mateixes? 6 persones a la primera i 7 a la segona. Sap quantes persones, al marge de vostè i de la cap del Servei, van demanar la paraula per intervenir al respecte? 1 persona el dia 31, el representant del seu grup municipal, i 2 el dia 29, una de les quals era, altre cop, el representant del seu grup municipal. De veritat creu que ens pot dir que aquest és un pla participat?
Hem de reconèixer, però, que la incapacitat per promoure la participació no és exclusiva del seu àmbit. Recentment, la Federació d’Associació Veïnal de Mataró va emetre un comunicat públic en què començava dient: “Constatem, en els darrers temps, una degradació de la qualitat de la participació ciutadana a Mataró”, i acabava dient: “Tot esperant que el Govern municipal decideixi posar fi a aquestes pràctiques tan poc participatives”.
Sabem, Sra. Barrera, que aconseguir que les persones participin no és una qüestió senzilla, però precisament per això, no s’hi val a fer plans aparador i discursos políticament correctes. Si en algun àmbit això és especialment cert és en el de la joventut. Calen fets en lloc de paraules, perquè, amb la joventut, la prestidigitació, art i espectacle d’habilitat i enginy consistent a produir artificialment efectes d’aparença meravellosa i inexplicable, no funciona. Ara, en canvi, en el nou pla, s’obliden de totes aquelles accions que no han executat i aproven un pla per al 2009-2012 que fa tot el contrari del que feia el pla anterior. D’un pla molt ambiciós potser, perquè llavors sí que van tenir en compte l’opinió dels joves, han passat a redactar un pla que, en un 90%, es limita a recollir les accions que, des de fa temps, s’estan duent a terme i, en lloc d’una aposta estratègica de futur, ens presenten una guia de serveis; això sí, convenientment edulcorada amb els serveis que presten d’altres administracions. No és de rebut generar tantes expectatives per després caure en el conformisme més absolut.  
En resum, vostès han passat d’un pla en què ens deien que volien la lluna a un pla en el que ens volen fer veure la lluna en un cove. Potser és que, també en política de joventut, vostès estan a la lluna de València.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que el Govern està molt lluny de la realitat que viu el jovent a la ciutat de Mataró. Sembla que el discurs de la Sra. Barrera sigui un camí de roses i la realitat del jovent, per desgràcia, és molt diferent: fracàs escolar, precarietat laboral, gran dificultat per tenir accés a l’habitatge, manca d’espais autogestionats, repressió per a aquelles opcions de jovent que qüestionen el sistema i impuls per part de l’Administració d’aquell jovent acrític i afí al sistema. Esperem que comencin a solucionar tots aquests problemes. La intervenció ciutadana reclamava que els joves siguin els protagonistes, i tenen tota la raó. El jovent ha de ser rebel amb una realitat que cal començar a transformar. Nosaltres ens abstindrem en aquest punt de l’ordre del dia.  

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que troba a faltar, en aquest pla, un cert esperit crític que sí que va trobar en l’anterior pla, quan es parlava del que va ser anterior a l’anterior. Es feia una avaluació del que s’havia fet en el pla anterior i ho vaig trobar molt encertat. Els objectius que ha citat la Sra. Barrera els podem compartir totalment. No són ni d’esquerres ni de dretes. Tant l’esquerra com la dreta tenim l’obligació de vetllar pels nostres joves, els infants i la gent gran. A nosaltres ens preocupa el que s’anomena la majoria silenciosa. Tenim un greu problema, que ara citava el regidor Masriera, que és la desafecció, la manca de ganes de participar. A mi, que treballo amb nens i nenes, em dol que es mantinguin al marge i em dol la certa incapacitat de les administracions d’arribar a aquests nois. Crec que les entitats que hi han participat han fet una tasca molt lloable, però crec que això que he dit és important. Em preocupa també que aquests objectius es quedin en això, només en objectius.
Repassant la documentació del pla del qual avui es dóna compte, es diu que en aquesta ciutat l’atur juvenil ha crescut un 80%. En els dos plans anteriors, es posava com un objectiu important lluitar contra l’increment de l’atur juvenil i cercar oportunitats per als nostres joves. Cal fer autocrítica i creure’ns que els nostres joves són el repte més important que tenim com a polítics i com a societat.

La senyora Ana Barrera contesta al grup municipal de CIU que la realitat que descriu el Pla Jove no és només la seva, és la realitat de 15 entitats que formen part del Consell de Joventut. No són 2 o 3 o 6, com vostè diu, que vénen al Consell de Joventut, són 15 entitats juvenils de la nostra ciutat. N’hi ha 29, però al Consell en tenim representades 21, de les quals 3 són de grups de l’oposició.
D’altra banda, el Sr. Safont-Tria diu que jo parlava d’una camí de roses. Jo crec que vostè no m’ha sentit. Si vol, li puc repetir tot el que he dit. Hi ha una realitat existent, però nosaltres sí que tenim propostes per a aquests problemes.
El que no tolero és que el grup de CIU s’ompli la boca en temes de participació i que tiri per terra la feina que han fet aquestes 15 entitats que avui han vingut aquí a demanar que tots els grups municipals recolzem aquesta iniciativa. Sr. Masriera i Srs. regidors de CIU, no ho toleraré, perquè de 10 sessions del Consell de Joventut el seu representant ha vingut només a 2. Quin tipus de participació estan demanant vostès? Estan fent vostès campanya política. El problema és que vostès no tenen propostes per als joves, perquè no som importants per a vostès. No han fet cap tipus d’aportació, cap tipus d’al•legació, ni cap tipus de consideració en els 20 dies que han tingut el document a les seves mans. No han fet res. Avui estic molt indignada, perquè han tirat per terra el treball de 15 entitats.

El senyor Francesc Masriera respon a la Sra. Barrera que no sap el que ell està patint esperant que l’actual representant del seu grup al Consell li digui que no hi va més. Per anar allà a fer comèdia no val la pena anar-hi. La prestidigitació no funciona amb la joventut. El dia que vostès, al Consell Municipal de Joventut, tinguin una actitud més empàtica vers les persones que hi assisteixen, és possible que les coses canviïn. Tinc aquí les actes dels dos Consells Municipals de Joventut que han parlat del nou Pla Jove durant el 2009. La primera vegada va ser al març, i la segona, el 29 de setembre, quan el Pla Jove ja estava absolutament elaborat. La participació que han pogut tenir els membres del Consell en l’elaboració del Pla Jove dels propers 3 anys ha estat absolutament deficient. Vostè es pot indignar, entenc que la crítica de vegades no agrada, però això no fa que la realitat sigui una altra. Vostè pot pensar que això és campanya electoral i quedar-se tranquil•la, però s’equivocarà de totes totes, perquè no ho fem per fer campanya electoral. Ho fem perquè aquesta és la nostra realitat i estem convençuts que això que hem llegit és absolutament cert. Fins i tot el comunicat de diverses entitats a favor del Pla Jove l’ha fet el representant del grup municipal del Partit Socialista al Consell Municipal de Joventut. Quan jo dic “como Juan Palomo”, no ho dic per dir, ho dic perquè és absolutament cert. Per més tones de maquillatge que posi al voltant de la qüestió, la realitat és la que és i no la que vostè voldria veure.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que no admetrà l’última part de la intervenció del Sr. Masriera. Les persones que han vingut al ple, ho han fet  perquè els ha donat la gana. La proposta la pot fer qualsevol dels membres del Consell de Participació. O és que el representant del grup municipal socialista és un representant de segona categoria? Aquí tots hem vist gent que s’ha portat al ple. S’han entrat propostes de paraules fins i tot abans que es fes la pregunta. Ho puc demostrar amb documents. Per tant, jo li demano el màxim respecte, com nosaltres l’hem tingut sempre per totes i cadascuna de les persones que han intervingut en aquesta sala en qualsevol de les circumstàncies que hagin intervingut. I li asseguro que dels que han intervingut, floretes al Govern n’han llençat ben poques, partint, també, del màxim respecte cap a la seva opinió, la del seu grup municipal i, fins i tot, respecte a la decisió del seu representant  al Consell de Joventut d’assistir-hi o no assistir-hi. Però no devaluem la participació de la gent classificant-la en funció de la seva afinitat política.

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Protecció Civil-

17     - APROVACIÓ PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL PER LA FESTA DE LES SANTES.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent:

“D’acord amb la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, el Pla Bàsic d’Emergències Municipal, s’articula com a peça clau en l'estructuració de tot el sistema de planificació en matèria de protecció civil. En concret l’art. 16 de la Llei 4/1997 estableix que el Pla de protecció civil de Catalunya ha d’integrar el diversos plans territorials i especials, i ha de contenir la previsió d'emergències a què es pot veure sotmès el país a causa de situacions de catàstrofe o calamitats públiques, el catàleg de recursos humans i materials disponibles i els protocols d'actuació per a afrontar-les, a més de les directrius bàsiques per a restablir els serveis i recuperar la normalitat.

D’acord amb les disposicions recollides a l’esmentada Llei 4/1997, de Protecció civil de Catalunya i amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació del plans de protecció civil de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró anirà disposant, actualitzant i revisant tots els Plans d’Actuació obligatoris i recomanats, així com procedirà a l’elaboració dels plans específics necessaris en funció dels riscos que existeixin al municipi.

D’acord amb el que preveu l’article 18.4 de l’esmentada llei 4/1997, els plans d’actuació municipal s’han d’aprovar i homologar pel mateix procediment que els plans bàsics d'emergència municipal. Cal revisar-lo cada 4 anys a fi d’adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 161/1995, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), i el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya.

Vist l’informe favorable emès pel servei de Protecció Civil, de data 15 de gener de 2010.

D’acord amb el que disposa l’art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d’aquests plans s’han d’aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment de l’aprovació inicial.
 
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col•lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col•lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques.

D’acord amb el que estableix l’art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans específics municipals en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Per aquestes raons,

El Conseller Delegat de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:

PRIMER.-    Aprovar el Pla Específic Municipal de les Santes de Mataró.

SEGON.-    Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació del Pla Específic de les Santes de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió anuncia el vot afirmatiu del seu grup municipal. És un vot de confiança, perquè creiem que està fet amb rigor. És un tema absolutament tècnic i confiem amb els tècnics de la Casa que l’han fet. És un vot de responsabilitat, perquè l’èxit que tenen Les Santes i la concentració de persones que tenim durant aquests dies és important i és un cosa molt seriosa.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular anuncia que el seu vot serà d’abstenció, perquè és un document molt tècnic i segurament hi ha coses que no pot analitzar.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya anuncia el seu vot favorable, fent un acte de confiança cap als tècnics de la Casa.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7).
Vots en contra:    Cap.
Abstencions:    1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.


CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 18, 26, 31 i 32  per venir referits a temàtiques coincidents.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta, abans de començar a llegir la proposta, que aquest tema no és nou. És un tema que el nostre grup municipal ha tractat en diverses ocasions en aquest ple i que ha donat peu a debats intensos, especialment amb el Sr. Alcalde.
Vull dir al Sr. Alcalde, en referència a un comentari anterior, que els posicionaments d’aquest grup són això, posicionaments de grup. No intenti vostè fer joc polític dient que els posicionaments són personals.
Vull expressar la sorpresa d’aquest grup municipal pel fet que el contingut de l’escrit al qual fa referència aquesta proposta de resolució, que ha estat signat per més del 80% de la plantilla de la Policia Local, no hagi donat peu que, per part del Govern municipal, s’hagin plantejat solucions. A més, una certa situació anòmala ha estat reflectida en l’informe d’avaluació de riscos de l’any 2005, que es va encarregar a una empresa externa. Amb una certa freqüència s’han produït sentències, en l’àmbit judicial, que han estat contràries al posicionament de l’Ajuntament. Això denota que alguna cosa està passant, que hi ha una certa gestió dels recursos humans en el cos de la Policia que no funciona. Això, a part de costar-nos diners als mataronins, aporta desmotivació. Això és el que es desprèn d’aquest escrit i que es desprenia també de l’informe d’avaluació de riscos psicosocials. Això incideix directament en la qualitat del servei. Aquesta qualitat, segons deia l’informe, se salva gràcies al grau de compromís i d’eficàcia de la plantilla; grau de compromís que no veig en vostès.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, aclareix, en referència al que ha dit el Sr. Mojedano, que ell ha parlat de personalismes, no de quelcom personal. No seré jo qui es fiqui a la vida política dels demés grups municipals, no ho he fet mai ni ho faré mai, perquè no em correspon com a Alcalde. Ja m’han entès el que volia dir: l’apropiació d’una idea compartida per molta gent, amb generositat política, que ha convertit vostè amb la seva bandera personalista.

18  -     PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA EN RELACIÓ A L’ESCRIT PRESENTAT PEL SINDICAT PROFESSIONAL DE POLICIES MUNICIPALS SOBRE LA SITUACIÓ DEL SERVEI DE POLICIA LOCAL A MATARÓ.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent:
“En data 26 de gener de 2010 la Secció Local de l’SPPME-CAT va entrar a registre municipal un escrit en el que denunciava diverses problemàtiques que afecten el servei de la Policia Local de Mataró. En l’esmentat escrit es diu, de manera clara i concreta, que l’actual organització de la Policia Local no està donant les respostes necessàries que demana l’actual situació de seguretat a la ciutat.

L’escrit parla de la desproporció que existeix en el repartiment d’efectius en els diferents torns de treball, producte d’una mala organització. Tanmateix, es dóna a entendre que s’està sacrificant el nivell de seguretat ciutadana necessari per una errònia aplicació del model de policia de barri. També es denuncia que l’actual prioritat del Govern Municipal sembla ser la recaptació i no pas la seguretat. Aquest fet es demostra en la pressió que pateixen els agents per la retirada de vehicles en el servei de grua i la imposició de multes.

Tot plegat està tenint com a conseqüència un deteriorament progressiu en la qualitat del servei, així com una desmotivació, amb afectació fins i tot a la seva salut, dels agents de la plantilla de la Policia.

El contingut d’aquest escrit no és nou, ja que una representació important de la pròpia Policia Local ja va fer un escrit amb un contingut similar l’any 2006. A més, aquest Grup Municipal ve denunciant de manera reiterada, des de fa anys, aquests dèficits organitzatius, així com la situació de desmotivació entre els agents de policia, que han provocat una disminució en la qualitat del servei. Aquest tema ha provocat debats molt tensos en el Ple, però ara no és cap grup qui ho denuncia, sinó els mateixos afectats. Sabem que les qüestions que estem tractant, referents a la Policia Local contemplen un component tècnic i professional important i que, per tant, difícilment les solucions es poden concretar a través de la via política. Però tot i això, és evident que en aquest moment el principal problema és la direcció política del servei.

És pels motius abans esmentats que presentem a la consideració del Ple els següents:

ACORDS

1.- El Govern Municipal es compromet a millorar la relació amb els representants dels agents del cos de la Policia Local iniciant, de manera immediata, una línia de diàleg amb la finalitat de solucionar els problemes que afecten la organització.

2.- El Govern Municipal posarà en marxa les accions necessàries per solucionar la problemàtica, que en matèria de riscos laborals, reflectia l’informe de riscos psicosocials encarregat per l’Ajuntament de Mataró l’any 2005.

3.- El Govern Municipal es compromet a aplicar, any a any, l’increment de set agents previst en el Pla Estratègic de la Policia Local, i que no s’esperi a aconseguir les ràtios establertes a lúltim any de la seva aplicació.

4.- El Govern Municipal es compromet a realitzar, en el servei de Policia local, els canvis organitzatius necessaris per tal de potenciar els serveis minvats, especialment en horaris de més risc, tal i com denuncia l’escrit dels policies.

5.- El Govern Municipal es compromet a obrir un expedient informatiu i prendre declaració als agents implicats en l’existència i exigència de “cupos” de multes i nombre de retirada de cotxes mitjançant la grua.

6.- El Govern Municipal farà les negociacions necessàries per aconseguir el compromís, per part dels responsables de la Policia, de que els agents que estan en període formatiu no hagin de realitzar serveis de primera activitat, donat que encara no disposen de la suficient formació ni experiència, ni de les eines necessàries en determinats casos, amb el conseqüent risc que això comporta per ells mateixos, els seus companys i els propis ciutadans.”

26  -     PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A L’ESCRIT DEL SINDICAT PROFESSIONAL DE POLICIES MUNICIPALS D’ESPANYA A CATALUNYA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“Davant les afirmacions que fa l’escrit que la secció sindical SPPME-CAT a l’Ajuntament de Mataró de data 20 de gener de 2010, el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Com explica, el regidor responsable de Seguretat Ciutadana, la saturació del servei denunciat pels propis agents de la policia local?

Segona.- Què pensa fer el govern municipal per resoldre el fet que es deixin d’atendre prioritats del servei de policia de barri o que hi hagi una absència total del policia de barri en alguns districtes, tal com denuncien els mateixos agents?

Tercera.- Quin percentatge de dies i/o torns la Policia Local disposa d’una sola patrulla al carrer? Com repercuteix això en el servei?

Quarta.- Quin percentatge de demandes dels ciutadans es deixen d’atendre, quin percentatge no s’atenen en el temps adequat i quina proporció es deriven a altres cossos?  Com pot justificar el Govern Municipal aquest incompliment dels compromisos de la Carta de Serveis de la Policia Local ?

Cinquena.- És veritat que disposant només d’un cotxe patrulla al carrer es segueix destinant tres agents a les respectives grues?

Sisena.- Com justifica el govern municipal que segueixin les pressions, denunciades ja fa temps, que reben els agents de servei a la grua per tal que arrosseguin un nombre determinat de vehicles?
 
Setena.- Com justifica el govern municipal les pressions que reben els agents pel que fa al nombre de denúncies de trànsit que cada policia ha de realitzar? En aquest cas i l’anterior, amb quin suport legal s’ha fet?

Vuitena.- Quants agents de la Policia Local de Mataró han hagut de rebre assistència mèdica per la situació d’estrès i ansietat que reben en compliment del servei? Quin percentatge de baixes laborals té el cost de la Policia Local de Mataró?

Novena.- Anualment i en els darrers cinc anys, quants agents de la Policia Local de Mataró han marxat per anar a altres cossos?

Desena.- Quin és el cost de formació per a cada nou agent de la Policia Local (formació més salaris durant aquest període)?

Onzena.- És cert que un elevat i inhabitual nombre d’agents de la Policia Local van excusar-se per indisposició o qualsevol altre causa el passat dia 5 de gener?  Quants van ser? Com va afectar això al servei?

Dotzena.- S’ha fet arribar a aquest Grup Municipal que un nombre indeterminat d’agents del Cos de Policia Local es troba en “Vaga de braços caiguts” i, conseqüentment, els darrers dies s’ha reduït considerablement el nombre de denúncies de trànsit. És cert? En quines proporcions? Quina repercussió ha tingut?

Tretzena.- És cert que en un sol torn i dia del passat mes de desembre, en un punt de l’avinguda Maresme, es van posar, seguint instruccions d’algun superior, un total de 400 denuncies de trànsit per excés de velocitat? Com s’explica aquest fet?

Catorzena.- Davant de les greus acusacions realitzades per escrit i signades per un total de 117 agents de la Policia Local de Mataró, quines responsabilitats s’han demanat? Quines conseqüències tindrà?”

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE L’ESCRIT DEL SINDICAT  SPPME-CAT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“Ens ha arribat un escrit del sindicat SPPME-CAT signat pel seu president i 116 policies.
L’escrit relata una sèrie de mancances organitzatives així com un malestar a la Policia Local.
Hem de manifestar la nostra preocupació per aquest malestar dels treballadors municipals i per les manifestacions que es fan en aquest escrit tals com:
Mancances d’efectius en determinats dies i determinades franges horàries.
Priorització de serveis com la retirada de vehicles en lloc de la seguretat ciutadana (una sola patrulla per a tota la ciutat i, en canvi, tres grues).
Augment del nombre de comandaments respecte del nombre d’agents.
Establiment de “cupos” de retirada de vehicles i de nombre de denúncies de trànsit per agent.
Augment de l’índex d’accidentalitat i baixes laborals.

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula les preguntes següents:     
1. N’és conscient, el govern municipal, del malestar intern de la policia local?
2. És cert que la franja horària de nit només disposa d’un cotxe patrulla i que té tres grues?
3. És cert que hi ha “cupos” de multes i de retirada de vehicles?
4. En cas que sigui cert, quines són les raons organitzatives per les quals s’estableixen aquests “cupos”?
5. Quin són els índexs d’accidentalitat laboral i baixes a la Policia Local?
6. És cert que existeix un estudi de riscos psicosocials de la Policia local?
7. En cas que tot això sigui cert, quines mesures s’han pres o es pensen prendre?”

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA UNITAT TÈCNICA OPERATIVA DE LA POLICIA LOCAL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“Ens hem assabentat que des dels comandaments de la policia local s’han iniciat els passos per crear a Mataró una Unitat Tècnica Operativa (UTO) de la policia local, que vindria a ser una unitat antidisturbis.
Hem de manifestar el nostre desacord amb la creació d’aquesta unitat per diversos motius:
No és una prioritat; les competències en antidisturbis les tenen i exerceixen els mossos d’esquadra; en un moment de crisi com l’actual en què es retallen despeses socials, és inadmissible destinar els recursos en una unitat antidisturbis; la mateixa policia local té prou mancances en les competències que li són més pròpies; enguany és previst reduir el complement de flexibilitat per manca de recursos.
Com és, doncs, que es volen assumir noves despeses?

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula les preguntes següents:

8. És cert que s’està parlant de la creació d’una UTO (Unitat Tècnica Operativa)?
9. En cas que ho sigui, quines serien les seves funcions?
10. Té competències l’Ajuntament per crear una unitat policial antidisturbis?
11. Què costaria a la ciutat la creació i el manteniment d’aquesta unitat?
12. Creu l’equip de govern que és encertat ampliar despeses per crear aquesta unitat antidisturbis en temps de crisi i retallada de la despesa social, quan, a més, aquesta competència, la tenen i exerceixen els mossos d’esquadra?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, respon a la proposta de resolució que presenta el grup municipal del PPC dient:  

1.- El Govern Municipal no ha deixat mai de dialogar amb els representants sindicals dels policies. Prova d’això són les actes de multitud de reunions que s’han fer per tractar tot tipus de qüestions laborals i no laborals que afecten o podrien afectar al col•lectiu policial.

Concretament, en la negociació que ara ens ocupa, s’han mantingut quatre reunions de la Mesa Negociadora i, com es pot comprovar en les actes, s’han donat passos per part de l’Ajuntament i altres sindicats per apropar postures i arribar a un acord acceptable per totes les parts. Fruit d’aquesta negociació és l’acord a que es va arribar dimarts passat amb els sindicats CCOO, UGT i CSIF. Malauradament, no ha estat possible amb el sindicat majoritari a la Policia, SPPME-CAT.

2.- En els anys 2005-2006 es va fer un estudi de riscos psicosocials per a tot l’Ajuntament, i per tant també dins la Policia Local, el qual va ser revisat al 2008. Les mesures que se’n desprenien de l’estudi s’estan portant a terme des de llavors.

Aquesta mena d’estudis permeten detectar possibles factors de risc derivats del treball que puguin afectar negativament la seguretat i salut dels treballadors, entenent que la salut engloba aspectes físics i psicològics. L’estudi el va realitzar una empresa especialitzada, mitjançant qüestionaris que van omplir voluntàriament els treballadors. En aquest sentit cal dir que la participació dels diferents col•lectius ha estat desigual, i és difícil parlar en molts casos de mostres representatives. La participació dels treballadors de la Policia Local va ser del 43% l’any 2005, i del 24% l’any 2008.

Tot i així, l’estudi  permet identificar punts de millora des de l’àmbit de la formació, dels hàbits de treball i del clima laboral, que són els que s’han portat a terme des de llavors. Hem de destacar que des d’octubre de 2006 es disposa d’un procediment pel tractament dels casos de riscos psicosocials. Tanmateix, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals no ha rebut des de llavors cap consulta ni petició de treballadors de la Policia Local per aplicar aquest procediment a un cas concret.  

3.- El Govern pensa complir amb el Pla Estratègic aprovat, i és la seva intenció incrementar la plantilla de la Policia Local en la periodicitat establerta sempre i quan les condicions socioeconòmiques i legals ho permetin.

4.- Pel Govern Municipal les dades presentades a l’escrit del SPPM-CAT no són certes, i no existeixen les mancances organitzatives que s’hi esmenten. El servei de Policia Local ja actua motu propio quan es detecta alguna necessitat operativa que impliqui un canvi en l’organització o en la distribució dels serveis. No es pot obviar l’opinió dels tècnics que dirigeixen el Servei i que són els que tenen la capacitat i qualificació per analitzar les necessitats i fer els canvis adients.

5.- El Govern ja ha analitzat aquesta afirmació sobre l’exigència de “cupos” de multes i nombre de retirada de vehicles amb el servei de grua, i ha arribat a la conclusió de que no és certa. En cap moment s’estan posant objectius a la grua que no sigui la lluita contra la indisciplina viària.

Com a totes les organitzacions, a la Policia Local hi ha indicadors d’activitat  per avaluar el rendiment individual de cada policia,  en consonància amb el que estableix l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, però això no té res a veure amb cap exigència de “cupos”.

6.-  Estem d’acord amb la proposta que vostès plantegen. Els responsables del Servei ja vetllen per a que els agents en pràctiques a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya realitzin els serveis menys complexos i de menor risc. De fet van presentar una proposta en aquest sentit en la Mesa Negociadora del conflicte actual, per tal que aquests agents no fessin flexibilitat, que normalment es destina a serveis més exigents (nits i operatius especials).

A continuació passa a contestar les preguntes que presenta el grup municipal de CiU :

Primera.- No hi ha cap saturació del servei. El que hi pot haver és un excés de demanda en determinats moments, com en qualsevol altre servei o activitat, i això es resol adaptant els recursos a les necessitats, cosa que es realitza en funció de la flexibilitat dels recursos.

Segona.- Tal com ens vam comprometre en una CMI de Via Pública, realitzarem una comissió informativa extraordinària dedicada a tractar sobre la policia de barri. De tota manera li puc avançar que no és cert que es deixin d’atendre prioritats del servei de policia de barri, o que hi hagi una absència total del policia de barri en alguns districtes. És més, en alguns barris i torns s’ha duplicat el número de policies per a atendre millor les necessitats del territori i dels seus ciutadans.

Tercera.- Mai, en cap torn i dia,  hi ha una única patrulla assignada al servei. En el cas que per circumstàncies excepcionals hi haguessin moltes incidències no previstes de baixes o/i indisposicions, es nomenarien altres efectius per a suplir les baixes.

Quarta.- No es desatén cap demanda ciutadana. En tot cas és possible que s’endarrereixi la resposta en funció del número de demandes, els recursos disponibles i les prioritats del servei. Com s’informa periòdicament a la Junta Local de Seguretat i a la CMI de Via Pública, es compleixen un 90% dels compromisos de la Carta de Serveis.

Cinquena.- Reitero que això és absolutament fals. Mai hi ha una única patrulla assignada al servei.

Sisena.-  Com ja s’ha explicat, no hi ha pressió. Hi ha en tot cas objectius de l’organització adreçats a reduir la indisciplina viària. Reitero que, com a totes les organitzacions, a la Policia Local hi ha indicadors d’activitat  per avaluar el rendiment individual de cada policia,  en consonància amb el que estableix l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, però això no té res a veure amb l’exigència d’arrossegar un nombre determinat de vehicles.

Setena.-  No existeixen aquestes pressions, sinó instruccions organitzatives al servei, d’acord amb l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, i el dret que té l’organització de conèixer que fan els seus funcionaris.

Vuitena.- No tenim constància que cap agent hagi rebut assistència mèdica per ansietat o estrès durant la seva jornada laboral durant els darrers cinc anys.

Pel que fa al motiu de les baixes per malaltia comuna,  el Servei de Prevenció de Riscos no pot accedir a aquesta informació, doncs està protegida per llei. Els metges no donen mai cap explicació sobre la malaltia que tenen els seus pacients. En conseqüència, els sindicats tampoc poden tenir dades contrastades mèdicament.

De fet, els propis sindicats s’han oposat sistemàticament a que des de la Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals es faci un seguiment de les baixes per malaltia comuna. L’objecte d’aquest seguiment mèdic és que el treballador tingui un millor coneixement de la seva evolució, per afavorir que pugui recuperar-se més ràpidament i tornar a estar actiu. Quelcom alguns  viuen com una pressió.

El percentatge de baixes a la Policia Local ha estat d’un 12,8% en 2009, percentatge que es manté quasi constant durant els últims tres anys i que es situa en la mitjana de la resta de policies locals de la província de Barcelona.

Novena.- En relació a la marxa de policies locals a altres cossos policials: durant 2005, tres agents; durant 2006, un agent; durant 2007, cap agent; durant 2008, dos agents i durant 2009, cinc agents. En total 11 agents en 5 anys, dels quals dos van tornar a la Guàrdia Civil, dos han anat a Mossos d’Esquadra i set a diferents policies locals. En aquest mateix període han vingut a la Policia Local de Mataró provinents de diferent cossos de seguretat un total de 14 agents, fet que indica el prestigi i l’atractiu que té treballar en aquest cos de la Policia Local.

Desena.- El curs bàsic de formació d’agents de policia no té cost per a l’Ajuntament. Prèviament fan un curs intern, que té un cost de 64 € per agent. El cost en salari és de 1.966 € al mes, tenint el curs bàsic una durada de 9 mesos.

Onzena.- Sí, no van presentar-se, per diversos motius, 49 policies, és a dir el 39% del personal nomenat per fer el servei del dia 5 de gener. Totes les absències tenien la pertinent justificació (baixes, indisposicions, ...). La bona organització prevista i la professionalitat dels policies que van assistir va permetre realitzar la Cavalcada de Reis complint amb els paràmetres de seguretat i eficàcia necessaris.

Dotzena.- És cert que les dades a finals de gener presenten una davallada respecte a anys anteriors, que en aquests moments s’està analitzant. En una propera CMI de Via Pública el puc informar amb major detall.

Tretzena.- Això és absolutament fals. Durant el mes de desembre de 2009 s’han realitzat un total de 327 denúncies per velocitat a l’avinguda Maresme, entre tots els torns i punts on es posa el cinemòmetre.

Catorzena.- A quin escrit fa vostè referència?; En data 20 de gener de 2010 el sindicat SPPM-CAT va entrar per registre un escrit adreçat a l’alcalde. Vista la naturalesa d’aquest escrit, l’alcalde va demanar un informe al cap de la Policia Local, que en la seva resposta posa de manifest les falsedats contingudes a l’escrit del sindicat.

No oblidem que estem davant d’un conflicte laboral, conseqüència de la negociació del complement de flexibilitat. Com vostè recordarà, fa 10 anys va implantar-se un model de flexibilitat a la Policia Local, com a instrument que permetia donar resposta amb més agilitat a les demandes de servei.

En síntesi, la jornada flexible permet al Servei canviar una jornada habitual de feina d’un policia per una altra jornada. Aquesta pot ser fora del seu torn i/o en dia festiu, i al cap de l’any s’han de realitzar 10 jornades de flexibilitat.  L’objectiu és redistribuir el nombre de policies per atendre les necessitats derivades de situacions puntuals.

Aquest model de flexibilitat serveix per cobrir les puntes de feina programables, però no és prou útil per cobrir imprevistos o urgències, ja que cal avisar als agents de policia amb una antelació de 10 dies. Per aquest motiu, vam plantejar la creació d’un nou model de flexibilitat (que es concreta en la UTO: Unitat Tàctica Operativa), de manera que es redueixen els dies de preavís i es millora la capacitat d’actuació del Servei. Per tant, la nova flexibilitat permetrà cobrir millor les necessitats de la ciutat, adaptant el nombre d’efectius a les noves situacions que vagin sorgint.

Igual que la flexibilitat ordinària, la nova modalitat de flexibilitat també és voluntària. L’Ajuntament fa una oferta de jornades de flexibilitat, a la qual els agents s’hi poden acollir. Els policies que s’apuntin a la UTO es comprometen a realitzar-la durant dos anys, i hauran de realitzar 8 jornades flexibles aquest 2010.

Per resumir el canvi que això implica a nivell organitzatiu, l’any 2009 es varen apuntar a la realització de la flexibilitat un total de 122 policies. A l’any 2010 l’Ajuntament oferta la flexibilitat a 127 policies, dels quals 105 es destinaran a flexibilitat ordinària i 22 a la nova flexibilitat UTO.

Fruit de les negociacions entre l’Ajuntament i els representants sindicals, el passat dimarts 2 de febrer es va signar amb CCOO, UGT i CSIF un acord sobre el nou tipus de flexibilitat (UTO).

En quant a les preguntes que presenta el grup municipal de la CUP en referència a l’escrit  del SPPM-CAT, el Sr. Francesc Melero contesta :

Primera.- Sí, estem assabentats de les situacions que acompanyen la negociació, i ens preocupa.

Segona.- No és cert que a la nit hi hagi un sol cotxe patrulla i tres grues. Respecte als cotxes patrulla mai, en cap torn i dia, hi ha només una patrulla nomenada de servei. Pot passar que un determinat dia tinguem moltes incidències no previstes de baixes o/i indisposicions, però si això es coneix amb la suficient antelació s’ha nomenen altres efectius per a suplir les baixes

Tercera.- Com ja s’ha explicat, no s’està pressionant a ningú. Hi ha en tot cas objectius de l’organització adreçats a reduir la indisciplina viària. Reitero que, com a totes les organitzacions, a la Policia Local hi ha indicadors d’activitat  per avaluar el rendiment individual de cada policia,  en consonància amb el que estableix l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, però això no té res a veure amb l’exigència d’arrossegar un nombre determinat de vehicles.

Quarta.- Anteriorment ja he explicat que no hi ha “cupos”.

Cinquena.- Els índex d’accidentalitat laboral a la Policia Local tenen una variació quasi imperceptible durant els últims sis anys. De fet, durant l’any 2009 va baixar un 14% respecte al 2008, i en la majoria dels casos són per lesions musculars, agressions, etc.. El percentatge de baixes a la Policia Local és d’un 12,8% en 2009, percentatge que es manté quasi constant durant els últims tres anys i que es situa en la mitjana de la resta de policies locals de la província.

Sisena.-  En els anys 2005-2006 es va fer un estudi de riscos psicosocials per a tot l’Ajuntament, i per tant també dins la Policia Local, el qual va ser revisat al 2008. Les mesures que se’n desprenien de l’estudi s’estan portant a terme des de llavors.

Aquesta mena d’estudis permeten detectar possibles factors de risc derivats del treball que puguin afectar negativament la seguretat i salut dels treballadors, entenent que la salut engloba aspectes físics i psicològics. L’estudi el va realitzar una empresa especialitzada, mitjançant qüestionaris que van omplir voluntàriament els treballadors. En aquest sentit cal dir que la participació dels diferents col•lectius ha estat desigual, i és difícil parlar en molts casos de mostres representatives. La participació dels treballadors de la Policia Local va ser del 43% l’any 2005, i del 24% l’any 2008.

Tot i així, l’estudi  permet identificar punts de millora des de l’àmbit de la formació, dels hàbits de treball i del clima laboral, que són els que s’han portat a terme des de llavors. Hem de destacar que des d’octubre de 2006 es disposa d’un procediment pel tractament dels casos de riscos psicosocials. Tanmateix, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals no ha rebut des de llavors cap consulta ni petició de treballadors de la Policia Local per aplicar aquest procediment a un cas concret.  

Setena.- Com s’està dient, l’escrit conté afirmacions falses, plantejades en un context de negociació laboral. En aquest sentit, la mesura que s’ha adoptat és plantejar una negociació seriosa amb la intenció d’arribar a un acord satisfactori pels policies i per l’organització municipal, tenint sempre present l’objectiu de donar un millor servei a la ciutadania. Fruit d’això és l’acord signat el passat dimarts amb els sindicats CCOO, UGT i CSIF.

I finalment respon a les preguntes que presenta el grup municipal de la CUP sobre la UTO de la Policia Local.

Primera.- No, el que es vol crear és la Unitat TÀCTICA Operativa.

Segona.-  Les funcions d’aquesta unitat serien les mateixes que la resta d’unitats de la Policia Local, és a dir, allò que estableix l’article 11 de la Llei 16/1991, de les policies locals i altre legislació aplicable.

Tercera.- L’Ajuntament és l’única administració competent per crear les unitats que consideri convenient a la seva Policia Local. De totes formes, no és intenció d’aquest Ajuntament crear cap unitat antiavalots.

Quarta.- El cost és de O €, perquè no es crea cap unitat antiavalots.

Cinquena.- En l’anterior pregunta ja es respon que el cost és de 0 €, per tant, no hi ha cap increment de despesa.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que veu que persisteixen en el seu posicionament i que continua molt sorprès. Li diré una cosa, jo no me’l crec. Costa molt de creure quan vostès, des de fa tant de temps, continuen persistint en una actitud que ha generat aquesta situació. No els vull dir que vostè no tinguin model de seguretat, clar que el tenen. Tampoc no crec que no tinguin com a objectiu que el nivell de seguretat no sigui òptim a la ciutat. El que passa és que vostès no estan disposats a acceptar que poden incórrer en errors, que la seva política no és encertada, que entren amb contradicció amb el que opinen més del 80% del cos de la Policia Local de Mataró. Ells són els que estan fent la feina al carrer. Vostès segueixen capficats en els seus posicionaments, ens aquests errors. No estan disposats a rectificar. Per què? No puc entendre que un Govern municipal responsable posi en risc la prestació d’un servei en un àmbit tan delicat com és el de la seguretat i el de la Policia Local d’una manera tan evident com ho estan fent vostès. Vostè diu que estem en una etapa de negociació. Una etapa de negociació no dóna peu a un escrit tan dur com el que han fet aquests agents, ja per segona vegada en 4 anys.
Jo li hauria agraït que, a banda del punt 6è que m’han acceptat, ens hagués acceptat el punt 1 que, senzillament, el que demana és el seu compromís per millorar la relació i la interlocució amb els agents de la Policia Local, que és una cosa de sentit comú. No només es queixen més del 80% dels agents, sinó que als mataronins ens està costant diners als tribunals reiteradament. Jo recordo, en els últims anys, al voltant de 9 contenciosos que han perdut vostès, plantejats per policies locals per diverses situacions. Em sembla una absoluta irresponsabilitat política no estar disposat a rectificar per aquests errors, per aquesta política de recursos humans.
El tema de les multes ja és per riure. Que vostè em digui que no existeixen “cupos”, contra l’opinió del 80% dels agents de policia, és gros. Múrcia té 4 vegades més habitants i, en canvi, té un 25% menys d’ingressos en multes. O Valladolid, que té 3 vegades més habitants i no arriba a la meitat dels ingressos per sancions que Mataró. Vostè en diu “objectius d’organització contra la disciplina viària”. Li podrà dir com vulgui però les xifres ens donen a entendre que alguna cosa està passant. No ens sembla normal que vostè digui que està absolutament justificada l’absència d’un nombre tan important d’agents al seu lloc de treball. Això és un senyal que alguna cosa està passant.
En definitiva, s’instal•len vostès en negar la realitat, no estan disposats a corregir i, al final, qui ho paga són tots els mataronins.
 
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comenta al Sr. Melero que no li demanaria mai un escrit que li haguessin dirigit a ell mateix. Això està entrat el dia 26 de gener a les 9:41 h a l’Oficina d’Atenció Ciutadana amb destí al grup municipal de CIU. Jo no sé què insinuava, però insinuava alguna cosa vostè.
El model de policia català no el vaig aprendre perquè sigui de CIU, m’ho va ensenyar el Sr. Alcalde quan era Regidor de Via Pública i en parlava molt bé. En el tema de Policia, reconeixia que la coordinació entre Mossos i la Policia Local funcionava bé. Si no hi ha prou efectius per donar el servei no em pot dir que aquest és el model de policia. En tot cas, s’ha de donar servei als ciutadans, crec jo.
Quant al tema de la negociació, aquesta va ser la mateixa raó que l’altra vegada. Vostè la situa en els UTO. L’acord vostès l’han fet amb el 29,9% dels sindicats de policies. En l’última elecció sindical, hi va haver 106 vots pel sindicat que ens ha adreçat l’escrit a nosaltres, 32 vots pel CSIF, 13 per CC.OO., 4 per UGT i 9 per a la CATAC. Per tant, l’acord que vostès anuncien i del que envien una nota interna per dir que han arribat a un acord, és amb el 29%. No té resolt el problema, perquè li queda un 70%.
Pel que fa a les preguntes, jo vull continuar creient que vostè no menteix. Per això crec que algú l’enganya. O això, o és que parlant de trànsit, tothom va en contra direcció menys vostè. Pot ser que 117 agents de 150-160 que en tenim, tots diguin mentides i que a vostè li hagin dit que el que vostè sap és l’única veritat? D’aquests 117, 10 o 12 són caporals. També hi ha gent que ha entrat fa 2 anys, altres que porten 20 anys al cos. Aquí passa alguna cosa. Hi ha gent enfadada, hi ha gent disgustada. Alguna cosa falla aquí però, curiosament, el que no fallen són els números. A vostè no li estranya que 30 agents de 70 que han de venir a la feina no vinguin a treballar un dia que hi ha la Cavalcada de Reis? Vostè no va sospitar? Vostè m’ha reconegut que el nombre de denúncies baixa. Això també són números. Les denúncies a la carretera potser eren en un mes, però estaven totes posades el mateix dia.
El Sr. Alcalde ha encarregat un informe al Cap de Policia i els demanaria, en la mesura que sigui possible, que ens n’informés en una Comissió Informativa.
En tot cas, aquí hi ha un responsable. Això s’ha de continuar investigant. Tothom diu mentides i molt gruixudes. Vostè parla de patrulles assignades. Jo li parlo de patrulles reals, que quan truquis vinguin; no dir que aquell dia que algú els necessitava hi havia d’haver dues patrulles i que vostè ho tenia apuntat i que, al final, no s’hi presenta ningú.  

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que queden poques coses a afegir al que ja s’ha dit.
Sr. Melero, permeti’m que li digui que és evident que hi ha moltes maneres de fer política. Una d’elles és negar la realitat i fer veure que no passa res quan hi ha una situació que està bullint. Una altra manera és afrontar els problemes i buscar-ne solucions. La seva intervenció denota que, o vostè no és coneixedor de la realitat del si de la Policia Local, o que vostè no té ganes d’afrontar el problema que estan plantejant tot aquest seguit d’agents de la Policia Local.
Vostè diu que estem en negociació. Però negociació vol dir negociar entre els diferents interlocutors. El que no es pot dir és que s’està negociant i, d’una manera unilateral amb els sindicats minoritaris, aprovar una Unitat Tècnica Operativa. Per intranet es diu: “s’acorda una nova modalitat de flexibilitat per a la policia, flexibilitat Unitat Tècnica Operativa.” No m’he inventat res. El que no es pot fer és aprovar això sense tenir en compte les reclamacions i els apunts que s’estan fent des del sindicat majoritari. Aquesta és la manera de fer política que crea mal estar.  
Si volem un cos de Policia Local que s’impliqui i que faci seva la responsabilitat d’aquesta ciutat, necessitem escoltar els seus punts de vista i les seves reclamacions.
Abans s’ha comentat que aquí hi ha dades que no quadren. Jo tampoc li vull dir mentider, però aquí alguna cosa falla. No pot ser que més d’un centenar de policies locals signin un escrit on denuncien pressions per “cupos” i vostè digui que no existeixen. És evident que hi ha un problema entre els agents de Policia Local i els seus comandaments però, ara, he vist clarament que també hi ha un problema entre vostè i els comandaments de la Policia Local, que no l’informen del que està succeint realment. Em sembla que s’haurà de començar a treballar en aquestes mancances, sobretot en la comunicació entre vostè i els comandaments policials.
El tema de la pressió jo el considero molt greu. Vostè diu que és com qualsevol empresa que té indicadors d’activitat per augmentar, suposo, el rendiment individual. Això és legítim, i fins i tot pot ser positiu per al rendiment d’una empresa. Però aquí estem parlant de pressions que no provoquen un augment del rendiment, sinó un mal estar general en el si de la Policia Local. Aquesta mena de pressions s’ha demostrat que no són vàlides. S’haurà de revisar la manera com s’incentiva els nostres agents de Policia Local.
Celebro que no es vulgui crear cap unitat antidisturbis. Seria un error gravíssim que un ajuntament municipal assumís aquesta mena de responsabilitats.
Una cosa que no ens ha explicat és quines han de ser les funcions exactes d’aquesta unitat UTO.

El senyor Francesc Melero aclareix que la denominació és aquella que està firmada. També ens equivoquem. Per tant, en la nota que es va enviar, va haver-hi un error de transcripció que no vam poder recuperar quan el vam detectar.
Sr. Mojedano, jo mai he demanat a ningú que faci un exercici de fe. Agraeixo, en tot cas, les paraules que vostès diuen, d’una banda, per a donar-me el pal, per l’altra. És a dir, em diuen: “vostè és molt bon noi, però l’estan enganyant perquè no se n’assabenta de res”. Res d’això és cert. Estic assabentat i assumiré les responsabilitats que calguin.
També és cert que jo no he dit mentider a ningú. He intentat tenir un llenguatge curós i respectuós amb tothom. Des de la discrepància però amb educació. No tothom ha de tenir la mateixa visió de la realitat, ni els mateixos interessos.
La taula de negociació es constitueix amb una altra correlació de forces de les que vostè ha anomenat. És una taula única de negociació en la qual hi ha 20 representants i es va constituir amb 11.
El tema de les multes és banal. Podem riure, podem dir el que vulguem. Jo, fa 3 anys, vaig estar a Almeria i no anava ni un sol motorista amb casc. És clar que no posen multes.
Sr. Mojedano, no sé si està acusant algú, vostè. Perquè vostès estan dient coses que són acusacions. Si parléssim d’acusacions hauríem d’aplicar el que diu l’article 48 de la Llei de les Policies Locals de Catalunya. Jo dic que sí que és cert que hi va haver una situació, però que totes estaven justificades. Per tant, no sé per què tenen tant afany en acusar a ningú.
Respecte a la carta que vostè diu, li demano que me la faci arribar per contrastar si és exactament igual a la que nosaltres tenim, ja que li ha arribat per una altra via.
Sr. Safont-tria, les funcions de la UTO són les que he anomenat al principi: protegir, ordenar i dirigir el trànsit, instruir atemptats.
El Sr. Mojedano diu que li he acceptat el punt 6. En principi, jo li he dit que no n’hi acceptava cap. Respecte a la sisena, estem d’acord en què nosaltres mateixos, des dels comandaments, apostàvem en posar sobre la taula que els agents que estan en pràctiques no fessin aquest tipus de serveis. En tot cas, no hi ha problema a acceptar la sisena i votar a favor d’aquesta amb vostè.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables:    11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra:    15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions:    Cap.

PRECS I PREGUNTES

19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A L’AUDIÈNCIA PÚBLICA 2010.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

“Dimarts, 12 de gener, es va celebrar l’Audiència Pública 2010, per tal de presentar el PAM i el Pressupost Municipal aprovats inicialment el dia 24 de desembre de 2009.

En referència a aquesta convocatòria, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quina valoració ha fet el govern municipal del procés participatiu del PAM 2010 i de l’Audiència Pública en particular?

Segona.- Quines mesures es prendran per què no es torni a produir un fracàs tant lamentable en una Audiència Pública, la que hauria de ser la màxima expressió de la participació de la ciutadania?

Tercera.- Per quina raó, el Servei de Premsa de l’Ajuntament no ha informat del desenvolupament de l’Audiència Pública 2010, tal com ha vingut fent tots els anys anteriors?

Quarta.- Per quina raó, davant la proposta d’un nou format d’Audiència Pública, no es va consultar i demanar opinió als membres de la permanent del Consell de Ciutat?

Cinquena.- Atès que la Participació Ciutadana té un responsable polític molt clar en el cartipàs municipal i atès que els problemes amb les entitats i les queixes pels processos participatius s’han succeït i incrementat des d’inici de mandat, pensa, l’alcalde, fer alguna modificació en l’esmentat cartipàs?”

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, respon les quatre preguntes que li corresponen.
En resposta a la primera pregunta, si valorem el seu procés en conjunt, quan parlem del PAM, i amb l’objectiu d’adequar-nos a la conjuntura actual, la nostra avaluació és força positiva. No tot el positiva que ens hagués agradat, per descomptat. Però aquest any fèiem un canvi importantíssim en tota la fase prèvia, que era que les propostes ciutadanes les teníem fins i tot abans de la primera proposta del PAM, amb només 4 prioritats del Govern. Després d’aquesta primera proposta del PAM, es va portar a tots els Consell Municipals i, a més, a un Consell de Ciutat obert al desembre amb, aproximadament, 120 persones, representants de tots els consells de la ciutat. És per això que li dic que, en el seu conjunt, la valoració és força positiva.
Particularment, quan parlem de l’audiència pública, per descomptat que la valoració és negativa. La manca d’assistència així ho determina. Per nosaltres, l’audiència pública ja fa molts anys que està dissenyada per a la gent que no té un altre espai on poder dir la seva. Creiem que les entitats ja tenen molts altres espais on poder dir la seva durant tot l’any. Tot i així, entenem que als anys anteriors, quan hi van anar, respectivament, 112 i 138 persones, sí que hi havia un model d’audiència pública que potser sí que engrescava més. Per nosaltres, la manca d’assistència, d’acord amb les primeres anàlisis que hem fet, poden ser causades pel canvi del calendari habitual al que estàvem acostumats per a la realització del PAM i dels pressupostos de la nostra ciutat, passant pels pocs dies que vam poder fer publicitat, perquè teníem les dates nadalenques entre mig... Un altre tema molt important per nosaltres eren els altres processos i demés espais que hi ha per al PAM i per al pressupost 2010. Ja li he dit que era la tercera vegada, com a mínim per a molta gent, que tornàvem a parlar del mateix, després de la sessió del juliol i de la sessió del desembre. Tot això fa que, per a nosaltres, l’audiència pública sigui un espai a reconsiderar en el conjunt del procés participatiu.
Pel que fa a la segona pregunta, quan parla vostè de les mesures, una cosa d’aquelles que no ens agrada recordar-li és que la màxima expressió de la participació ciutadana són les eleccions. En referència a la participació ciutadana, estem analitzant les causes per prendre les mesures correctores que siguin necessàries. És un procés molt complex que requereix temps per trobar solucions. Som conscients que ens ha sortit un foto borrosa. Entenem que és la foto de la portada de l’àlbum, però els recomano que es mirin tot l’àlbum, que no es mirin només la portada. Els dic això perquè aquest àlbum té, gairebé, 200 fotos. Aproximadament, l’any laboral té uns 200 dies. Podem dir, llavors, que hi ha una foto de la participació ciutadana a la nostra ciutat per cada dia laboral. Aquest Govern, a través de la participació ciutadana, es troba de mitjana, cada dia, amb un col•lectiu, amb uns veïns o amb un espai participatiu dels que tenim a la ciutat. En general, ens trobem amb tota la ciutadania. Aquí no he comptat aquells espais que a vostès no els agrada que els diguem. Cada dia, com a mínim, un regidor d’aquest Govern es troba en algun espai participatiu.
Amb tot això, entenem que hem de tornar a fer un encaix a l’audiència pública en tot aquest procés. Un encaix a una audiència pública que està en un entorn molt canviant i molt diferent del que teníem fa 10 o 11 anys, quan es va fer la primera audiència pública.
En relació amb la tercera pregunta, val a dir que es va informar de l’audiència pública amb la convocatòria expressa que es fa als mitjans de comunicació. Per parlar del nou model es va fer, fins i tot, una roda de premsa prèvia. Durant l’audiència pública, el Servei de Premsa estava a disposició dels diferents mitjans de comunicació que hi van assistir. Un cop acabada l’audiència pública, l’Alcalde en persona va atendre tots aquells mitjans que li van demanar una valoració del que havia succeït.
En resposta a la quarta pregunta, quan parlem de la Permanent del Consell de Ciutat, tal com estableixen els reglaments propis del Consell de Ciutat que vam aprovar el 2005, diu que es reuniran 2 cops l’any per fer el seguiment de les actuacions de l’exercici per tal de preparar les sessions plenàries del Consell de Ciutat. Per tant, entenem que el format d’audiència pública no calia consultar-lo ni valorar-ho amb la Permanent. La voluntat era la de poder fer aquesta sessió de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat, en referència a la tasca de suport que realitza a tots els processos participatius. Però, per problemes de calendari no va ser possible. Aquesta sí que va ser una decisió meva, perquè, amb tot el calendari que ens van fer, l’únic dia que es podia fer era el dia 4 de gener. Jo, personalment, vaig decidir no convocar la Permanent del Consell de Ciutat, i reconec que em vaig equivocar.
El seu grup és el més actiu, a nivell participatiu, dels que hi ha a l’oposició. Sempre participen i miren d’arribar a acords. Però entenc que vostès, amb aquesta última pregunta del Consell de Ciutat, estan dinamitant uns ponts que aquest regidor va establir des del segon dia d’aquesta Permanent del Consell de Ciutat, quan vam decidir que no parlaríem només del Consell de Ciutat, sinó que a mi m’agradaria que aquesta Permanent fos el “Senat” de la participació ciutadana a la nostra ciutat. Aquell lloc on podíem parlar amb tranquil•litat de tots els processos participatius a la nostra ciutat. Fins i tot, convoquem els serveis tècnics de Serveis Centrals per ajudar-nos en tot aquest procés, perquè creiem que la seva tasca és imprescindible. No està dins de les obligacions de la Comissió Permanent parlar d’aquestes coses. Entenc que sí que s’havia d’haver convocat i ja els he demanat disculpes per no haver-ho fet.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comença contestant la cinquena pregunta:
No penso fer cap canvi en el cartipàs. No vam saber convocar a la ciutadania a un procés de participació que, quan va néixer, era únic. No hi havia el Consell de Ciutat, ni es feia la feina de valoració del PAM i el pressupost com ho estem fent ara. Explico això perquè entenem el procés que hi ha hagut. Des de no tenir audiència pública, a tenir-la, a convocar el Consell de Ciutat fins a dues vegades per parlar del PAM i el pressupost, fer la discussió del PAM i el pressupost en els organismes autònoms i en els consells de participació. Per tant, hem fet un profund treball d’intentar assolir uns mecanismes de participació que servissin per tot. L’audiència pública servia com a única situació en la que es podia opinar del PAM i el pressupost i, per tant, és possible que hi hagués un cert cansament d’algunes persones a les que s’expliqués, per tercera vegada, la mateixa qüestió. Això no exclou que s’hagi de fer autocrítica. Ja vaig encarregar un informe al Servei de Participació per veure, exactament, què havia passat. Això no té res a veure amb la metodologia utilitzada, que no sabem si seria bona o dolenta perquè no va poder ser experimentada, ni amb cap altra circumstància. Possiblement les dates tampoc eren les més afortunades. Per tant, nosaltres hem d’assumir la nostra responsabilitat en aquest fracàs en la convocatòria. Aquest ha estat un entrebanc en un procés molt llarg que volem continuar desenvolupar al llarg del temps.

El senyor Joaquim Fernàndez demana excuses per la redacció de la segona pregunta. Estic d’acord amb vostè que les eleccions són la màxima expressió de la participació. Potser, aquí falta dir: “entre eleccions i eleccions”. Però, jo crec que vostè ha entès el que volia dir la pregunta.
Pel que fa a l’última pregunta, ni jo ni el meu grup tenim cap intenció de dinamitar res. Tenim l’obligació de demanar responsabilitats quan, al nostre criteri, fa falta. Com a regidor de Participació, això vostè també ho hauria d’entendre.
Quant al paper de la Permanent del Consell de Ciutat, amb el reglament a la mà també li hauré de donar la raó. Però és que vostè, en l’última part de la seva intervenció, també me l’ha donada a mi, la raó. És vostè el que ha manifestat, en més d’una ocasió, que la Permanent del Consell de Ciutat ha estat l’organisme on s’ha parlat del procés participatiu del pressupost. D’aquí ve la pregunta, i no som els únics que ho diem.
Pel que fa a l’àlbum, devem tenir l’àlbum canviat. Les nostres fotos no són exactament com les seves. Hi ha un Consell de Mobilitat on es va explicar l’ordenança de mobilitat i a la gent li van venir ganes de participar-hi i de fer esmenes. Respecte al FEIL, vam fer una proposta aquí, de cara al 2010, que va ser acceptada. Però això ve de les queixes perquè el FEIL del 2009 va anar com va anar. Vostè aquí me’l treu com a exemple de debat. Devem tenir la foto una mica canviada. A l’última convocatòria del Consell Territorial del Nord no hi havia quòrum. Per tant, una altra foto una mica canviada.
Respecte a l’audiència, li accepto el que diu. Per això hi havia una al•legació del PAM que parlava d’un pla director de participació i, per això, nosaltres creiem que d’això se n’ha de parlar a fons. Podem parlar de l’audiència, de quin paper havia fet, de quin paper fa ara. Vostè em diu que l’audiència ha anat com ha anat, però que el procés en general ha anat tot bé. Però, com que nosaltres anem als llocs i sentim el que diu la gent dels consells i de les conferències, aquest cicle de conferències tan interessant on hi tenim gairebé 500 entitats de la ciutat, resulta que allà no som més de 20.
A aquestes fotos els passa alguna cosa, perquè la gent ens diu que no estan contents amb el procés de participació. Hauran fet moltes coses però no les han fetes bé. Per això els demanem responsabilitats. La gent no ha tingut la percepció d’haver pogut fer les propostes com va fer l’any passat.
Quant al Servei de Comunicació, vostè ha explicat el que va fer abans de l’audiència el Servei de Comunicació. Si va fer tot això i no ve gent, és que no comunica bé. Jo li he demanat el post-audiència. Vostè vagi a la web municipal i busqui cada any, a l’endemà de l’audiència, hi ha una nota de premsa que comença dient: “Ahir es va celebrar una audiència municipal amb l’assistència de cent i escaig persones” i, aquest any, aquesta nota no hi és. Jo li preguntava això. La participació no funciona i no ho diem nosaltres, ho diuen les entitats.

El senyor Carlos Fernández explica que quan parlava de responsabilitats no parlava de la pregunta 5, que no li correspon a ell. Quan parlava de dinamitar ponts parlava de la pregunta 4, perquè creia jo que si, per part meva, havia tingut intenció d’obrir a més responsabilitat de la que té la Permanent del Consell de Ciutat, és per això que li dic això de dinamitar ponts. Li torno a dir que estem d’acord i, per això li he demanat disculpes per convocar-lo el dia 4 de gener, que era l’únic dia que es podia convocar.
Quan parlava del FEIL 2009, parlava de la feina del meu company Melero, que va parlar amb moltíssims veïns i veïnes de moltíssims carrers en els que es feia obres, per adequar les obres a allò que ens poguessin demanar els veïns. No li demanava per quines obres es feien i per quines obres no es feien.
Quant a la comunicació, els professionals van considerar que, com l’Alcalde, un cop acabada l’audiència pública i fetes totes les declaracions que li van demanar tots els mitjans de comunicació que hi havien assistit, es va considerar que no feia falta res més.

El senyor Alcalde puntualitza que aquesta intervenció davant dels mitjans mai s’havia produït després d’una audiència pública.

20 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS PROBLEMES QUE PRESENTA LA RECEPCIÓ DEL SENYAL DE TDT A MATARÓ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure la pregunta per haver-li estat contestada per escrit.

21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE COM AFECTARAN ELS CANVIS EN EL CALENDARI ESCOLAR AL NOSTRE MUNICIPI.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

“La Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha expressat la seva intenció d’introduir canvis en el calendari escolar de cara al proper curs escolar de 2010-11, i successius. Pel que sabem aquests canvis afectaran l’inici del curs, que s’avançarà una setmana al mes de setembre, i també el segon trimestre, amb la celebració d’una setmana de vacances. Tot això amb l’objectiu de millorar la conciliació laboral i familiar.  
    
Sense entrar en  valoracions sobre la validesa i oportunitat de la mesura de la Conselleria, si que veiem que es genera una situació a la qual s’haurà de fer front, i és que les famílies tindran més difícil encara el poder conciliar la seva tasca professional amb la familiar, ja que seran molt pocs els pares o tutors que podran fer vacances durant aquesta setmana en la qual els seus fills i filles sí que gaudiran d’aquest descans.

Hem sabut que el Consell Comarcal del Maresme oferirà els seus serveis de monitoratge als diferents Ajuntaments de la Comarca, per tal de fer-se càrrec dels Casals que es puguin crear per a cobrir aquesta necessitat, però tot i així se’ns generen una sèrie de dubtes.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Quin serà el model organitzatiu pel qual optarà l’Ajuntament de Mataró per organitzar les activitats que s’hagin de realitzar als Centres Educatius durant aquesta setmana de vacances?

2. Estarà garantit que d’aquest servei en podran gaudir tots els nens/nenes de la ciutat, independentment del tipus d’escola a la qual estiguin matriculats?

3. Qui haurà de fer-se càrrec de les despeses econòmiques que originin aquests Casals?

4. Quan es faran les obres de millora i manteniment que es fan als Centres Educatius, si tenim en compte que amb aquest nou calendari el marge de temps per fer-les al setembre, abans de l’inici de curs serà només d’una setmana?”

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, explica que, com a responsable dels casals d’estiu que estan dins del Servei de Joventut i Dona, li toca a ella respondre a les preguntes que tenen a veure amb el model organitzatiu.
En resposta a la primera pregunta, tenim la mateixa informació que vostè té. Encara no ens han fet el traspàs d’informació. Fins que aquestes modificacions no es publiquen al butlletí no són oficials. Per tant, tampoc sabem si aquesta modificació va acompanyada d’una partida pressupostària, si va acompanyada d’algun altre tipus de partida compensatòria o si, simplement, es queda en una modificació.
El model organitzatiu que adoptarà l’Ajuntament de Mataró serà, si la modificació va acompanyada d’una dotació econòmica, poder tenir dos models. Un, que el gestioni directament l’Ajuntament de Mataró, o dos, que és el model que portem a terme fins a dia d’avui amb les AMPES i casals d’estiu, que és una convocatòria de subvenció perquè puguin tirar endavant els casals d’estiu amb menys pes econòmic.
Pel que fa a la segona pregunta, segons el model, la resposta és que, en principi, sí. Si és un model que gestionarà l’Ajuntament de Mataró, hem de garantir el principi de democràcia, amb el seu principi d’universalitat i el seu principi d’igualtat. Això vol dir que l’Ajuntament hauria de garantir una plaça a qualsevol nen o nena de la nostra ciutat.
Si és un model de gestió que porten a terme les AMPES i les entitats, treballarem, com fem cada any, amb aquestes per poder oferir el màxim nombre de places perquè cap nen es pugui quedar fora.
En relació amb la tercera pregunta, si aquesta modificació va acompanyada d’una partida pressupostària, nosaltres ja sanaríem aquesta partida. Però no sabem com anirà destinada: si anirà a través d’una convocatòria de subvenció, si anirà directament a les famílies, si aquesta partida la podrem gestionar nosaltres. Encara no en tenim informació ni al Servei de Joventut, ni al Servei d’Educació de l’Ajuntament. Estem a l’espera que el Departament d’Educació ens pugui donar aquesta informació.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, comenta que sí que comencen a tenir un indici que hi haurà més informació. En aquest sentit, a la Comissió d’Educació Permanent de la Federació de Municipis, hi ha prevista, per aquest dilluns, la presència d’una persona del Departament d’Educació que informarà del calendari escolar en general i, possiblement, d’aquest tema.
La meva resposta fa referència a la quarta pregunta: Les obres es faran als mesos de juliol i agost, com fem sempre, per tal que les escoles estiguin operatives al mes de setembre. Per tant, no es comptava mai amb aquestes setmanes per fer obres, tot i que, en algun moment, hi pogués haver algun retard.

El senyor José Manuel López explica que avui la Sra. Barrera l’ha trucat i han intentat parlar del tema per intentar fer-ho millor. M’amoïnava el tema perquè, avui mateix, a l’escola on jo treballo, ja se’ns ha portat la publicitat dels casals d’estiu. A més, una de les ofertes, lligava els casals d’estiu amb uns possibles casals que hi pugui haver al febrer per part del Consell Comarcal del Maresme. Celebro que hi hagi aquesta reunió i que en puguem tenir informació.

22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES CONSEQÜÈNCIES JUDICIALS DERIVADES DE L’AFER DE CAN FÀBREGAS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“En el passat Ple de gener aquest Grup Municipal ja va fer una sèrie de preguntes al Govern sobre la querella de la Fiscalia contra l’Alcalde i la lletrada d’Urbanisme per l’afer de Can Fàbregas. Poc abans del Ple, l’alcalde ens va informar personalment que la Fiscalia l’havia imputat a ell, al Regidor Bassas, i a la Lletrada mencionada anteriorment.

En el Ple l’Alcalde va anunciar que no contestaria cap pregunta sobre aquesta qüestió, ja que la seva imputació el desaconsellava parlar en públic. Aquest Grup Municipal respecta enormement qualsevol decisió personal de l’Alcalde, sobretot si hi ha motius judicials pel mig, però nosaltres tenim l’obligació de demanar-li explicacions polítiques, com a màxim representant dels mataronins i com a cap visible d’un Ajuntament del que tots en formem part, i ell té també l’obligació de donar explicacions polítiques sobre un tema tan greu als grups municipals i a la ciutat.

Si l’Alcalde no assumeix ara aquesta responsabilitat, les coses seguiran igual, la situació es degradarà encara més i Mataró no s’ho pot permetre.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Pensa prendre l’Alcalde alguna decisió política respecte aquest tema?

2. Pensa que hi ha responsabilitats polítiques que s’han d’assumir, pel bon nom i imatge d’aquest Ajuntament?. En cas que així sigui, pot informar-nos de quines seran?

3. Segueix pensant l’Alcalde i el Govern que han actuat correctament en tot el procés de Can Fàbregas i de la vinguda de El Corte Inglés a la ciutat?”

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comenta que el grup municipal del PP creu en la presumpció d’innocència però la practiquen poquet. Les conseqüències judicials ja les veurem. Ja les determinarà el Jutge. Entenc que ens està demanant responsabilitats polítiques. Decisions polítiques ja les hem pres i les hem explicat. La primera és defensar-nos. Defensar-nos també políticament a partir del concepte de la presumpció d’innocència. I defensar-nos també judicialment. I vam demanar al Jutge d’avançar la compareixença perquè no tenim res a amagar. De decisions polítiques sobre Can Fàbregas n’hem fet moltes, i en els òrgans que tocava, al ple municipal o a la Junta de Govern. on s’ha informat dels passos que hem anat fent en cada moment, tant per facilitar la vinguda d’El Corte Inglés, com per les decisions polítiques que hem pres sobre la protecció de la nau de Can Fàbregas, sobre el seu desmuntatge i sobre el seu trasllat. Tot han estat decisions que s’han pres allà on tocava, amb tots els informes tècnics, amb tots els informes jurídics, amb tota la cura i amb tota l’atenció.
És cert que, aquests dies, hi ha hagut variacions polítiques. El grup municipal de CIU, que manifesta la seva voluntat de fer un front comú, i els grups municipals que formen el Govern accepten aquesta voluntat i ens seiem per parlar. Aquesta ha estat una actitud positiva per part de CIU, que facilita l’acord polític sobre aquest tema. Altres grups municipals s’han dedicat a altres coses.
Estem convençuts que la tramitació urbanística de Can Fàbregas ha estat feta de manera correcta. Amb aquesta presumpció anirem a declarar davant del Jutge. Acatarem el que es determini i les conseqüències que la justícia determini sobre tot aquest procediment.
Vostè pregunta que si penso que hi ha responsabilitats polítiques i jo li contesto el mateix: crec que hem fet tota la tramitació urbanística de forma correcta, legal i honesta.
Creiem que la instal•lació d’El Corte Inglés era una font d’ocupació important, són 1.000 llocs de treball i, a més, era una inversió multimilionària a la nostra ciutat. A més, això reforça la nostra capitalitat comercial i territorial.
Sr. Mojedano, el convido a replantejar aquesta pregunta quan hagi acabat tot el procés.
A la tercera pregunta, haig de contestar rotundament que sí.
El senyor Pau Mojedano manifesta que el seu grup municipal farà tot el que estigui a la seva mà perquè El Corte Inglés vingui a Mataró. Aquest grup municipal ha estat sempre un model de responsabilitat política, l’hagi dirigit qui l’hagi dirigit.
El problema és que vostès només reconeixen les coses “a toro pasado”.
La seva resposta no és satisfactòria. Efectivament, em referia a la reubicació d’El Corte Inglés. Penso que seria una mesura adequada i responsable estudiar aquesta possibilitat.
També vull matisar el  comentari que feia vostè que hi havia hagut un grup municipal que s’havia dirigit a vostè. Això denota poca capacitat de liderar situacions, perquè si un Alcalde ha d’esperar, per parlar amb una força política, a què se li demani, no anem bé. El lideratge és prendre la iniciativa i no descartar mai les coses positives que puguin aportar les forces de l’oposició.
Des del primer moment, hi ha hagut una clara coincidència de quin era el propòsit realment important de tot aquest procés, que és que s’instal•li El Corte Inglés a la ciutat, encara que no coincidíssim en la seva ubicació.
Per suposat que tornarem a plantejar aquesta qüestió en el moment en què hi hagi una resolució judicial. Però la pregunta que jo li faig és: I de tot el desastre que vostès han organitzat, qui se’n fa responsable?

El Sr. Alcalde respon que quasi ha estat a punt de proposar l’elevació als altars del Sr. Mojedano de tan bé que fan les coses. Gairebé tot ha estat perfecte, vostès sempre han estat persones responsables, mai han fet electoralisme de cap tema important de la ciutat, etc. És veritat, vostè ho ha dit, el temps posa les coses al seu lloc. Deixem que passi el temps. Deixem que arribi el dia 26 i, després, ja podrem continuar. En un estat de dret és normal reclamar la presumpció d’innocència.
És cert que CIU ha demanat parlar amb nosaltres. Vostès, mentrestant, es dedicaven a demanar dimissions. Si això no és electoralisme ja em dirà què és.

El senyor Pau Mojedano demana al Sr. Alcalde que valori el que en el seu moment va passar quan es va amagar una informació rellevant en aquest ple municipal i a la resta de forces polítiques. Ja sap a què em refereixo.

El Sr. Alcalde respon que no sap a què es refereix el Sr. Mojedano.

El senyor Pau Mojedano explica que es va amagar al ple municipal, i a la resta de forces polítiques, el parentiu del Sr. Bassas amb els expropietaris de la nau.

El Sr. Alcalde contesta que en aquest ple municipal no s’ha amagat mai res. Que jo recordi, aquesta pregunta no es va fer mai.

23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CONTRACTACIÓ D’UN PROFESSIONAL DEL TEATRE DE CARRER PER REVITALITZAR EL CARNAVAL MATARONÍ.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

“Aquest Grup Municipal ha sabut que l’Institut Municipal d’Acció Cultural ha contractat un professional del teatre de carrer per intentar revitalitzar el Carnestoltes. Aquesta persona ha estat treballant un parell de mesos amb entitats i col•lectius que participen al carnaval, amb l’objectiu de millorar-lo, fer-lo més atractiu i fomentar-ne la participació ciutadana.

Al PPC li sembla perfecte qualsevol iniciativa encaminada a millorar les festes que se celebrin a la ciutat però en l’actual temps de crisi que estem vivint, i després de veure com el Pressupost Municipal s’ha hagut de retallar, aquest Grup es qüestiona la idoneïtat d’aquesta contractació, tenint en compte que l’IMAC disposa d’un grup de tècnics que considerem qualificats per dur a terme aquesta dinamització i millora del Carnestoltes.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Pot informar-nos el Govern Municipal de la quantitat de diners que ha costat aquesta contractació?

2. És que l’IMAC no disposa de personal tècnic qualificat per haver pogut realitzar aquesta tasca?. En cas contrari, per què s’ha hagut de contractar una persona externa?”

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, contesta que, fa 2 anys, van acordar, amb la comissió de gent que tira endavant la festa de Carnestoltes, un àmbit de participació. Vam consensuar què calia per revitalitzar la festa i vam convenir que calia la contractació d’algun professional, amb una mirada des de fora, que ajudés a aconseguir-ho. Per fer això, vam presentar una sol•licitud a un programa de la Generalitat que es diu Tallers per la Festa. Això ho vam explicar al Consell Rector de l’11 de febrer del 2009. El representant del PP sempre ve i, per tant, hi era (el Sr. Manel Roca).
Vam contractar 3 professionals que ajudessin a revitalitzar la festa de Carnestoltes. Aquests han realitzat 5 tallers. Un, al 2009 i quatre al 2010. Com que això va ser una sol•licitud que, l’any passat, vam demanar al programa Tallers per la Festa i, com que això dura 2 anys, aquesta sol•licitud va ser admesa i el cost total d’aquesta actuació ve finançat íntegrament. No ha costat diners.  

24 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PERQUÈ SIGUI RESPECTAT I APLICAT L’ACORD DEL PLE MUNICIPAL DEL 6/10/2005 SOBRE L’ÚS DE DOMINI .CAT ALS LLOCS WEB MUNICIPALS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta el prec següent :
“Actualment el web del Tecnocampius funciona amb els dominis .com i .cat contradient l’acord del Ple Municipal del 6 d`octubre de 2005, el qual prengué per unanimitat l’acord que “Tant bon punt sigui possible, l'Ajuntament de Mataró en el seu conjunt (empreses municipals, fundacions i patronats) adopti el domini ".cat" als llocs web municipals, esdevenint aquest el domini de referència en la presència del consistori a la xarxa”.
Tal com diu l’acord, el domini .cat ha de ser el domini de referència i altres dominis, com .com o .org, s’haurien de redireccionar al domini de referència esmentat.
En aquests moments s’està renovant el web del Tecnocampus. És per això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula els precs següents:
1. Que en el web esmentat, com en qualsevol altre web municipal, s’apliqui l’acord del Ple Municipal que defineix el domini .cat com a domini de referència, de manera que els altres dominis, com .com o .org, siguin redireccionats al .cat.
2. Que totes les adreces de correu electrònic de les persones vinculades a l’Ajuntament i a totes les empreses, fundacions i patronats municipals adoptin el domini .cat.”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, comença dient que és un prec que el Govern no pot no acceptar, perquè evidentment el Govern està obligat a acceptar les resolucions que s'adopten en el ple.
El senyor Safont-Tria, en la seva intervenció, no ha dit exactament la realitat, perquè la web del Tecnocampus sempre ha estat Tecnocampus.com. Suposo que hi deu haver hagut algun problema de comunicació, perquè aquesta resolució no va arribar allà i mai es va modificar del .com al .cat.
Què estem fent ara?
Ara estem fent una web nova, perquè hem d’integrar la web de l’Escola Universitària del Maresme i la web de la Escola Universitària Politècnica de Mataró (aquestes sí que tenien el .cat, perquè eren organismes autònoms). Ara, com que estan integrades en una sola web, la del Tecnocampus, doncs desapareixeran les adreces de les seves webs respectives. Nosaltres seguíem treballant amb Tecnocampus.com, ens va arribar aquesta informació a través d’un treballador del Tecnocampus i, justament uns dies després de comprovar que aquesta proposta de resolució s’havia aprovat en el ple, vam fer aquestes modificacions. És cert, doncs, que el domini de referència ha de ser el .cat i en això estem treballant. El que passa és que aquesta nova web s’està treballant, és molt complexa i ara mateix no li puc dir si ja està operativa la web de referència .cat.
Sí que li puc dir, però, que en aquests moments tots els correus electrònics de tots els treballadors del Tecnocampus ja són .cat.
 
El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, entén que aquest procés d'integració de webs requereix un temps d'activació i que tampoc és fàcil transferir els dominis d'un lloc a l'altre... El que sí que a nosaltres ens preocupa són dues coses:
D’una banda, donat que aquest Ajuntament ha decidit, de manera majoritària, adoptar el domini .cat, que això s'apliqui arreu, a fi d'evitar-nos futurs problemes si es deixés que els treballadors poguessin decidir si volen continuar amb el .com en lloc d'utilitzar el .cat. Això ens faria entrar en una dinàmica nefasta.
I, de l’altra, no cal que em contesti ara, però crec que hem de fer un esforç per obtenir el domini .org, que sabem que està registrat per una persona identificada, perquè públicament ho ha fet. Estic convençut que la regidora, amb la simpatia que la caracteritza, i ella ho sap, probablement amb un parell de trucades ho resoldrà. Seria interessant, perquè no ens podem permetre que algú piqui "tecnocampus.org” i ens surti una pàgina web que no ens fa als mataronins cap favor.

La senyora Alicia Romero recorda al Sr. Mora que li va oferir el seu ajut per aconseguir el domini .org, i ella l’acceptarà de bon grat per tal d’obtenir-lo. El tema està sobre la taula, doncs.
Pel que fa a l’altre tema, aclareix que només van ser alguns treballadors del Tecnocampus, els quals participen en programes de recerca internacional, que van demanar poder continuar utilitzant el .com quan s’escriguin amb altres investigadors de l’altra punta del món. En aquest cas, es va considerar que això no era un problema. De tota manera, estem fent difusió per tal que el domini de referència sigui el .cat. Algunes poques excepcions tampoc crec que puguin ser perjudicials.

El senyor Xavier Safont-Tria agraeix les primeres paraules de la Sra. Romero, en referència al fet que el conjunt dels correus electrònics i webs de referència portaran el domini .cat. Respecte a això últim que acaba de dir, en canvi, no ho tinc tan clar. De fet, si ens hem de comunicar de forma internacional, el .cat potser és el que més ens identifica i el que millor ens situa en el mapa del món.

25 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PERQUÈ ES REPARIN I MILLOREN ELS LAVABOS DEL PARC CENTRAL I S’ESTUDIÏ LA INSTAL•LACIÓ D’UNS NOUS LAVABOS AL CENTRE DE LA CIUTAT.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta el prec  següent :

“Els lavabos públics de la zona del Parc central es troben en un estat lamentable. Les instal•lacions són velles i no tenen un manteniment adequat, cosa que ha provocat una degradació de l’espai, un mal servei a la ciutadania i un risc per a les persones que s’ocupen de la seva neteja.

Uns lavabos públics han d’oferir un estat òptim per a la seva utilització, així ho reclama la ciutadania, i així se’n garanteix un us adequat.

Als lavabos del Parc central hi ha moltes deficiències:

- Els cables de la llum sobresurten de la seva protecció. Els dies de pluja es genera un risc evident, especialment per a les treballadores de la neteja.
- Hi ha forats sense tapar del clavegueram, per on s’han vist sortir rates.
- A l’habitació on es guarda el material de neteja no hi ha llum.
- La porta corredissa d’entrada està espatllada.
- Les parets interiors són plenes de grafits.
- ...

D’altra banda, la ciutat, especialment les zones comercials, no disposen de lavabos públics.

És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula els precs següents:

Que l’Ajuntament repari totes les deficiències observades en els lavabos del Parc central i en millori les instal•lacions de manera que s’adeqüin a les necessitats actuals del servei que han de fer, realitzant-hi les obres de millora que calgui.

Que s’estudiï la instal•lació de lavabos públics al centre de Mataró.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, avança que acceptarà un dels dos precs presentats pel Sr. Safont-Tria. Permeti'm, però, dir-li que el comerç ha de tenir serveis públics per a la seva clientela.
Com ja saben, es va fer un estudi de l’estat del Parc Central vell, en què va quedar palès tot el que cal refer-hi i que ens facilitarà la realització del futur Pla Director, on es determinarà com s'han de fer totes les actuacions per recuperar la homogeneïtat del parc. Caldrà, doncs, definir l'actuació a fer en el seu moment.
De tota manera, quan vam tenir coneixement de l’estat dels lavabos, vam anar a comprovar què passava. Val a dir que els cables estan aïllats i, en aquest sentit, no representen cap perill, tot i que estèticament no estan en un estat acceptable. Això ho solucionarem en una intervenció de reparació.
No acceptaríem, però, el segon prec. Dels lavabos de la pl. Santa Anna, que avui dia es troben a l’interior de l’aparcament de la mateixa plaça i que substitueixen els que hi havia a tocar de la muralla de Sant Llorenç, se n’ha de fer càrrec la concessionària del pàrquing de la pl. Santa Anna. Nosaltres, des de l'Ajuntament, vetllarem perquè la concessionària els mantingui en bon estat i oberts al públic.

El senyor Xavier Safont-Tria demana al Sr. Melero que els faci arribar, quan el tinguin, l’informe de quines mesures són les que es posaran en marxa per renovar els lavabos del Parc Central.
I, pel que fa al tema dels lavabos públics al centre, reclamar-los que si bé és cert que es poden utilitzar, aquests no estan senyalitzats com a tal. Per tant, li demanem que hi posin algun senyal extern que indiqui que a l'interior del pàrquing hi ha lavabos públics.

El senyor Francesc Melero accepta aquesta darrera petició.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que sí que aquests lavabos estan senyalitzats a la marquesina d'entrada a l'aparcament (on hi ha l'ascensor). Com a mínim, ho estaven.
El senyor Melero confirma que ho comprovaran i vetllaran perquè s’hi apliqui qualsevol millora, si s’escau.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A L’ESCRIT DEL SINDICAT PROFESSIONAL DE POLICIES MUNICIPALS D’ESPANYA A CATALUNYA.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 18 de l’ordre del dia.

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA GESTIÓ DEL CENTRE DE CREACIÓ I PENSAMENT CONTEMPORANI DE CAN XALANT.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“D’una banda, el plec d’explotació del servei públic de direcció i gestió integral del Centre de Creació i Pensament Contemporani de Can Xalant establia, a la clàusula cinquena, que “la durada del contracte serà compresa entre l'1 d'octubre de 2005 fins el 31 de desembre de 2007, ambdós inclosos, i podrà prorrogar-se per mutu acord de les parts, manifestat de forma expressa dos mesos abans de la finalització del contracte, per un termini màxim addicional de 2 anys”.

De l’altra, no ens consta que el Consell Rector de l’IMAC aprovés, com si que ho va fer pel que fa a les pròrrogues anteriors, la pròrroga de la concessió del servei per al període comprès entre el dia 1 de juliol de 2009 i el dia 31 de desembre de 2009.

Atès que, en el millor dels casos, l’actual empresa concessionària hauria d’haver acabat l’etapa en què ha dirigit i gestionat el Centre, el passat 31 de desembre, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- És va portar a aprovació del Consell Rector de l’IMAC la pròrroga de la concessió pel segon semestre de l’any passat? En quina data es va signar la pròrroga? Ens en poden facilitar una còpia?

Segona.- En tot cas, atès que el dia 31 de desembre de 2009 finalitzava el termini màxim addicional susceptible de pròrroga, per què no es va convocar, amb l’antelació suficient, el nou concurs públic per a la contractació de la direcció i la gestió integral del Centre?

Tercera.- Atès que l’anterior concessionària ha continuat dirigint i gestionant el Centre amb posterioritat a la data de finalització del contracte, sota quin règim jurídic s’ha emparat la seva gestió des d’aleshores?

Quarta.- Quan preveu, el govern, convocar el nou concurs públic? Sap si, al marge de l’anterior concessionària, existeixen d’altres empreses interessades en dirigir i gestionar el Centre?

Cinquena.- Coneix ja, el govern, quina serà l’aportació de la Generalitat per als propers anys?”

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, recorda que al desembre passat el Sr. Masriera demanava al Govern que la Generalitat assumís tot el tema de Can Xalant, amb una al•legació al PAM dient que, aprofitant que s’acabava el contracte, hi poséssim l’Escola de Música, i avui la seva pregunta és una mica més refinada, per tant m’hi hauré d’entretenir una mica més.
En resposta a la primera pregunta, recorda també que sí que es va aprovar la pròrroga al Consell Rector, el 30 de setembre. Es va ratificar per unanimitat de tots els presents (14), inclòs el Sr. Miquel Rei, representant de CiU. Es va ratificar el Decret del 22 de juny pel qual s’aprovava la pròrroga del contracte en trànsit. Però no tinc cap inconvenient a facilitar-li el Decret, malgrat els seus representants en el Consell Rector el tenen.
Pel que fa a la segona pregunta, cal dir que no es va convocar amb anterioritat aquest concurs perquè estàvem a l’espera d’un decret. Resulta que en alguns àmbits de la cultura, existeix un marc normatiu, com pot ser el sistema bibliotecari, el sistema d’arxius, el patrimoni... Aquest marc permet que es puguin desplegar, d’una manera regular i planificada, les polítiques de suport a aquests àmbits. I n’hi ha d’altres, com les arts escèniques o musicals, etc., que no tenen marc normatiu, i el govern de la Generalitat fa un temps que està mirant també de normalitzar-los.
L’any passat, al març del 2009, es va publicar un Decret per regular el sistema públic del país pel que fa a les arts escèniques i musicals, i, en paral•lel, s’estava tramitant la xarxa de centres d’art. Això és important, perquè afectava el futur de Can Xalant. Són mecanismes per a regular i concertar, entre administracions, aquesta coordinació, recursos, etc. En un moment en què ens trobàvem que havíem de fer un nou concurs i preparar el plec de condicions, havíem de mirar què deia aquest Decret, perquè el Decret busca l’equilibri territorial, la planificació, on pugui haver el millor accés de tots els ciutadans als centres d’art. Per tant, regulava tot això. Per aquest motiu havíem de treure un nou plec de condicions que recollís qualsevol nou canvi. I després, també hi havia el tema de l'assignació pressupostària.
Per tot plegat, no hem aconseguit quadrar calendaris i no ha estat possible treure, amb el temps suficient, aquest tema de la pròrroga.
En tot cas, tinc una bona notícia que és que sí que hi ha un esborrany de Decret del qual avui mateix se n'ha parlat a la comissió mixta de les entitats municipalistes catalanes (l'Associació, la Federació i la Conselleria). Han estat parlant sobre aquest Decret, que ara seguirà el seu tràmit per a la seva aprovació.
En aquest Decret s’estableixen diferents nivells de centres d’art. Hi ha el més exigent, el nivell d’excel•lència, i a l’annex, on figuren els noms dels centres, hi ha Can Xalant. Aquest és motiu, doncs, de satisfacció. L’esborrany també recull les funcions que ha de complir el centre, el seu nivell de coordinació amb els altres equipaments, etc., i el compromís de la Generalitat de finançament percentual (no hi ha una xifra).
Per tant, el règim jurídic que empara la gestió des del servei des d’aleshores, segons m’informen els juristes de la Casa, és el reglament d’ordres, serveis i activitats dels ens locals, que al seu article 235.a diu: “La capacitat de l’Administració local per demanar al contractista la prestació del servei un cop extingit el contracte fins que se’n faci càrrec un altre o el mateix contractista en el marc d’un nou contracte”.
En relació amb la quarta pregunta, val a dir que el concurs està en tràmit en aquests moments a l’Ajuntament. Per tant, en un període molt breu sortirà publicat i s’iniciarà el procés de l’adjudicació. Com ho hem fet? Davant d’aquest lapse de temps que no quadrava, hem fet el concurs i, per prudència, s’ha consignat en funció del pressupost municipal. Quan tinguem el conveni o la fórmula que sigui amb la Generalitat, mirarem de fer la pròrroga per la consignació pressupostària de la Generalitat.

El senyor Francesc Masriera agraeix la resposta del Sr. Penedès, i li torna a preguntar si en aquests moments ell té coneixement que, al marge de l'empresa que actualment ha estat gestionant el centre de creació, n'hi ha alguna altra que hi estigui interessada.

El senyor Penedès respon que no n'hi ha cap.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA IMATGE QUE OFEREIX EL COR DEL CENTRE HISTÒRIC DE LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“L’estintolament de diverses façanes a l’illa de Can Cruzate i als carrers Magi de Vilallonga i  Sant Simó, d’una banda, i l’existència de xarxes de protecció a la façana de Can Sisternes, al carrer Sant Simó, de l’altra, fan que la imatge que presenta el centre neuràlgic de la nostra ciutat històrica no sigui la més convenient. Aquestes mesures, que haurien d’ésser limitades en el temps, s’estan allargant excessivament sense que, a hores d’ara, sembli que el govern estigui en condicions de donar-hi una solució.

La primera fase dels treballs d’enderroc, consolidació d’edificis i prospecció arqueològica a l’Illa de Can Cruzate s’està allargant més del que es preveia. Pel que fa a la segona fase, ni tan sols hi ha previsions de quan es desenvoluparà. En relació a Can Sisternes, són tants els anys en què la situació està encallada que ja ningú pensa que es pugui acabar trobant una solució. Finalment, a l’antiga Confiteria Batet i al número 2 del carrer Sant Simó s’està a l’espera de començar – esperem que sigui ben aviat – les excavacions arqueològiques que hauran de permetre la posterior restauració de les façanes i edificació. Si a tot això hi afegim que la tantes vegades anunciada reforma del mercat del Rengle no s’executa, podrem convenir que el cor del centre històric de la nostra ciutat ocupa una posició secundària en l’escala de prioritats del govern actual.

Avui, quan totes les ciutats d’Europa fan de la preservació i la revitalització dels centres històrics una prioritat de la seva acció de govern, a Mataró, com en tantes altres coses, nedem contracorrent. Per això, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quan temps preveu, el govern, que haurà de passar abans no s’acabin les actuacions a dalt esmentades?

Segona.- En cas que la situació es continuï allargant, quines mesures adoptarà, el govern, per tal de millorar, mentrestant, la imatge d’aquests carrers?  

Tercera.- Quan preveu, el govern, executar la reforma del mercat?”

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, en primer lloc manifesta que el Govern sí que té voluntat de cuidar el centre, tal com ho avalen la remodelació del centre històric: el c/ de Santa Maria, el c/ Sant Salvador, l'operació de Can Xammar, etc., tenint en compte que és el teixit urbà més antic de la ciutat i que presenta, per tant, les seves complexitats.
Respecte a la pregunta que fa sobre les finques de Can Cruzate, val a dir que aquí ens trobem davant de dues circumstàncies. En primer lloc, la descoberta d’unes restes arqueològiques del temps dels romans a la zona de la primera fase que, sens dubte, obligaran a modificar l'avantprojecte que estava presentat. I, en segon lloc, l'acord del qual estem pendents per a la segona fase i que encara no arriba. S'està negociant i fins que no arribi aquest acord no es pot executar la segona fase i no podem saber l'abast global d'aquestes restes arqueològiques i el futur, per tant, d'aquest projecte. Això, sens dubte, crea una incertesa respecte al temps, que intentarem resoldre aviat.
Pel que fa a l’obra de Can Sisternes, PUMSA té el 25% de l’edifici però no ens hem posat d’acord encara amb els propietaris que tenen el 75% sobre l’abast i el cost de la intervenció. És una llàstima però és així. Ens hem donat un termini per anar treballant una proposta durant el 2010, i jo crec que la podrem fer, a fi de poder intervenir en aquesta finca i poder recuperar l’única peça d’aquestes característiques a la ciutat de Mataró.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, diu, pel que fa a l’antiga Confiteria Batet i al número 2 del carrer Sant Simó, que és l'única obra d'iniciativa privada. Es tracta d'una obra amb una certa complexitat tècnica. Donada aquesta complexitat, hi ha hagut reunions assídues de l'equip de llicències amb la propietat i l'equip tècnic de l'obra, per tal d'ajudar amb tot el possible. La intenció de la propietat és començar les excavacions, que es concretaran amb una sèrie de proves per mirar d’ubicar els possibles vestigis amb una certa imminència.

El senyor Francesc Masriera expressa que és conscient de les dificultats que hi ha, però seria bo que es pogués millorar la imatge que, en aquests moments, dóna el centre de Mataró. Si, en aquest sentit, hi hagués la possibilitat d’estudiar fórmules que permetessin, a través de lones publicitàries, etc., millorar la imatge que ofereixen algunes d'aquestes façanes, això seria bo per al nucli antic de la ciutat. Voldria saber si això es pot estudiar.

El senyor Ramon Bassas respon que al Govern no li preocupa només la imatge, sinó tots els problemes que pot comportar aquest retard, i això ens ho hem de mirar globalment, no sé si a través de la solució que vostè diu o alguna altra.
Pel que fa al Rengle i la Plaça Gran, la previsió que té el Govern és d'exhaurir les actuals concessions, que s'acaben al 2011, per poder fer la intervenció, en els exercicis posteriors, que hem calculat en uns 600.000 i escaig d'euros, als que caldria afegir les indemnitzacions si ho féssim abans.

29 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA LIMITACIÓ HORÀRIA DELS ESTABLIMENTS D’OCI DE LA PLATJA.

Aquest prec ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 4 de l’ordre del dia.

30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ESTAT DE DEIXADESA QUE PRESENTEN ALGUNS CARRERS DE LA CIUTAT.

El senyor Juan Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa una prèvia abans de presentar la seva pregunta, per tal de dir a la Sra. Romero —en relació amb el prec que ha retirat el grup Popular— que es complauen pel fet que ella hagi entrat en un procés de negociació amb el gremi.
A continuació, presenta la pregunta següent :

“Aquest Grup Municipal no deixa de rebre queixes de veïns de la ciutat sobre l’estat de deixadesa que presenten alguns dels seus carrers, calçades, accessos...etc.

Per posar alguns exemples, el Camí dels Caputxins està amb la calçada molt malmesa, plena de forats; i el mateix passa a la Ronda Barceló. En alguns polígons l’arrel dels arbres ha aixecat part de les voreres, i hi ha molts carrers bruts i malmesos.

És per aquests motius que presentem les següent:

PREGUNTA

1. Pot informar-nos el Govern de si hi ha alguna persona o grup del Servei de Manteniment d’aquest Ajuntament que es dediqui a supervisar, de manera continuada, tots aquests aspectes per detectar ràpidament les incidències que s’ocasionin i poder-les arranjar amb la major celeritat possible ?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, expressa que efectivament el Sr. Ferrando ja sap que hi ha un grup que es dedica a això. No és un grup, és un equip i, a més, també tenim els inspectors del propi Servei, que també fan aquests avisos al propi Servei, i també la Policia de Barri —ja sé que no tothom està d'acord amb la Policia de Barri, però existeix. I també hi ha les queixes i suggeriments que fan els veïns.  
En tot cas, dir que Mataró té 164,7 km de carrer, que representa un total de 2.354.936 metres quadrats de superfície pavimentada.
En general, en el capítol d’Inversions hi ha assignats uns 800.000 euros cada anys que permeten la reparació de 6 o 7 carrers, en funció de la seva longitud. I en el capítol Ordinari, uns 200.000 que han de servir per atendre entre 3.000 i 4.000 incidències en els paviments de via pública —hi ha hagut 3.500 actuacions de reparació a la via pública. A part d’això, hi ha totes les obres de reurbanització que fa o bé el Servei de Manteniment o bé el Servei d’Obres, principalment.
Al llarg d’aquest any, hem tingut una important ajuda, amb el fons Zapatero, per poder avançar en la millora dels carrers i paviments de la ciutat. Al marge d’això, en l'àmbit de la xarxa viària s’han atès i controlat també 171 llicències de rases que fan les companyies de serveis i que han representat una afectació de 15,81 km de superfície.  

El senyor Juan Carlos Ferrando entén que s'estan fent coses però el resultat és important també, i no sempre es dóna resposta al problema amb la celeritat que es requeriria.

El senyor Francesc Melero respon al Sr. Ferrando que ha d'entendre que sovint s'ha de prioritzar.

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE L’ESCRIT DEL SINDICAT  SPPME-CAT.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 18 de l’ordre del dia.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE LA UNITAT TÈCNICA OPERATIVA DE LA POLICIA LOCAL.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 18 de l’ordre del dia.

33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR SOBRE L’ACCÉS AL PARC DE MANTENIMENT MUNICIPAL TRASLLADAT A VALLVERIC.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :
 “Un cop suprimida La línia de Mataró Bus dels Polígons, els treballadors del Parc del Manteniment no disposen de transport públic per desplaçar-se fins al seu lloc de treball. El sindicat CATAC ha denunciat aquesta mancança i la perillositat de desplaçar-s’hi a peu per un camí perillós i quasi impracticable. Segons el delegat de prevenció Manel Pérez, “Hi ha un risc d’atropellament evident en passar a peu per aquest camí, a les fosques que és a l’hora que la gent puja aquí, això va contra de l’estatut dels treballadors ja que un accident en l’accés al lloc de feina es considera accident laboral”.
D’altra banda, haver-hi d’accedir amb vehicle privat comporta, tal com afirmen els representants sindicals,  una despesa de temps i contaminació important.
És cert que l’Ajuntament ha posat a disposició dels treballadors un autobús llançadora que no cobreix ni de bon tros la seva necessitat de desplaçaments.
A més, l’Ajuntament oblida totalment qualsevol ciutadà que s’hagi de desplaçar al parc de manteniment, atès que no hi ha cap transport públic previst per anar-hi.
És per tot això que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula la pregunta següent:     
Quines mesures té previstes l’Ajuntament per fer front a aquest dèficit de transport a unes instal•lacions municipals?”

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, passa a explicar les mesures que ja s’estan aplicant.
Des del 2008, any en què es va aprovar el projecte, ja hi va haver una primera reunió amb tot el personal, presidida pel regidor responsable d’aquella àrea on es va informar de tot. A partir de l’inici de les obres, s'han fet diverses visites i, per tant, tothom ha pogut tenir aquesta informació molt al dia. A partir d'octubre del 2008, es van començar a programar visites amb els col•lectius que agrupen tot el personal dels Serveis Municipals i Manteniment, i ja va ser a finals de l'any passat que es va començar a gestionar el tema de cotxes per poder assignar places d'aparcament allà a qui ho necessités. També en aquell moment es va informar sobre com es faria el trasllat i el calendari.
Fins a aquell moment no hi havia hagut cap problema, ni cap petició per part de cap treballador amb dificultats per poder-hi accedir. També li he de dir que, a través de les diferents comissions que hem anat mantenint al llarg del 2009, 15 en total, tampoc mai s'havia plantejat aquest tema.
Ara bé, concretament els dies 16 i 23 del passat mes de desembre vam tenir dues sol•licituds per part de 2 treballadors que es van adreçar al Servei de Recursos Humans per expressar aquestes dificultats i demanar una solució. A partir de llavors, vam començar a treballar.
Vostès saben que el dia 21 de gener vam tenir també una sessió amb els sindicats per valorar aquesta situació i d’això va sortir l’habilitació per part de l’Ajuntament d’un minibus perquè pogués acostar els treballadors que ho requerissin a les noves instal•lacions. Concretament, el minibus surt de les antigues instal•lacions de l’Escorxador a un quart de vuit del matí i els recull per baixar a tres quarts de tres. Els que pugen amb vehicle propi disposen d’una plaça d’aparcament convenientment habilitada.
Si vol li dono la informació dels usuaris que en aquests moments estem tenint: són 13 persones de les quals 7 són de plantilla municipal i les altres 6 procedeixen de plans d’ocupació o bé persones que realitzen mesures penals alternatives.
Pel que fa a l’accés de ciutadans o usuaris a aquests serveis municipals, com vostè sap tenim una xarxa bastant gran de Servei d’Atenció Ciutadana, tenim 3 Oficines d’Atenció  al Ciutadà, tenim punts d’informació a través dels centres cívics, i, per tant, a través d'una atenció molt propera al ciutadà, qualsevol mataroní es pot adreçar a nosaltres sense necessitat de desplaçar-s’hi. Els que únicament s'han de desplaçar fins allà són els proveïdors i empreses de subministraments, els quals ja tenen els seus propis mitjans per poder-hi arribar.

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que des de la plantilla de treballadors se'ls ha fet arribar que sí que és cert que s'han adoptat mesures, però sembla que aquestes són encara insuficients, perquè hi ha horaris diferents en què la gent ha d'accedir al lloc de treball i els emplaço que continuen treballant per trobar una solució més òptima.

La senyora Montserrat López recorda que en l’última reunió es van donar un mes de marge per poder avaluar el funcionament de la mesura que s’està aplicant i, en tot cas, si escau, fer-hi les modificacions pertinents.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a la una de la matinada, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.