Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

06/05/2010

Escoltar

06/05/2010

dijous 06 maig 2010, 00:00h

ACTA NÚM. 05/2010 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 6 DE MAIG DE 2010.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia sis de maig de dos mil deu, essent les 19 hores de la tarda,  es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR,  Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE   (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE       (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE              (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE              (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ  CONSELLERA DELEGADA          (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT             (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT             (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR       (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR       (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR       (CIU)
PERE GALBANY I DURAN               REGIDOR       (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR       (PP)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR       (PP)
M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA (PP)
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA  (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE              (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO  CONSELLERA DELEGADA  (ICV-EUiA)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 4 de l’ordre del dia

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE              (ERC)
SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT             (ERC)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 2 de l’ordre del dia

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR             (CUP)

No assisteix a la sessió el Sr. Joan Mora i Bosch, president del grup municipal de Convergència i Unió.
Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :


DECRET
3787/2010 de 3 de maig
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió ordinària del 6 de maig del 2010.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 6 de maig del 2010,  a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió ordinària de 4 de març de 2010.
 
2 DESPATX  OFICIAL     

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Declaració Institucional que presenten tots els grups municipals sobre la cancel•lació del deute extern d’Haití.

4 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la CUP pel manteniment de les escoles taller i dels tallers d’ocupació.

5 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals PSC, CIU, ICV-EUA , ERC  i la CUP de suport a la democràcia participativa.

DICTAMENS
 
ALCALDIA

6 Proposta canvi representant del grup municipal d’ERC al Consell de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.
 
7 Proposta canvi representant del grup municipal d’ERC al Consell d’Administració de l’EPE Tecnocampus.

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

- Institut Municipal de Promoció Econòmica-

8 Adjudicació superfícies sobrants del mercat de la Plaça de Cuba.

9 Resolució d’un recurs d’alçada presentat contra la liquidació dels imports corresponents a la diferència entre els m2 de la superfície de la parada provisional i la definitiva en concepte d’aportació a les obres de remodelació del mercat municipal de la Plaça de Cuba.

10 Aprovació inicial de la modificació del reglament d’organització i funcionament del mercat municipal de la Plaça de Cuba.

-Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat-

11 Ratificació del decret de la consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat desistint de la sol•licitud de l’ampliació de la Trama Urbana Consolidada (TUC)

12 Aprovació dels preus i les condicions de l’arrendament dels locals comercials del Parc TCM.

13 Aprovació dels preus i les condicions de l’arrendament del servei de restauració del Parc TCM.

-Llicències d’Activitats-
 
14 Aprovació definitiva del Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.

CMI DE SERVEIS CENTRALS

-Servei de Gestió Econòmica-

15 Constitució d'un usdefruit a favor de PROHABITATGE, SAU, en relació a dos habitatges de l'edifici del carrer Madoz, 28-30, de Mataró

16 Desafectació finca municipal  que configurava l'antiga projecció del carrer Sòcrates

-Servei de Compres i Contractacions-

17 Aprovar definitivament els plecs de clàusules administratives generals aplicables als contractes que subscrigui l’Ajuntament de Mataró aprovats inicialment per acord del Ple municipal de data 2 de juliol de 2009.

18 Aprovar la modificació, per ampliació, del contracte de les obres del projecte executiu del CEIP Mª Mercè Marçal.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
 
-Servei d’Obres-

19 Aprovació de l’Addenda  al Conveni de cooperació formalitzat entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró, referent al finançament de les obres de construcció del Centre d’Educació Especial l’Arboç al carrer Pagesia, sector Vallveric.

20 Ratificació del Decret de l’Alcaldia 2124/2010, d’11 de març relatiu als nomenaments dels representants de les diferents entitats ciutadanes, que formen  part del Comitè  d’Avaluació i Seguiment de les actuacions previstes en el Projecte d’intervenció integral del barri de Cerdanyola

-Servei d’Urbanisme-

21 Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla general d’ordenació municipal àmbit “Can Bartra, Masia Sant Salvador”.

22 Aprovació provisional de la modificació puntual del Pla general d’ordenació municipal àmbit “Entorns del carrer Biada”. 

-Servei de Manteniment i Serveis-

23 Aprovació inicial de la nova Ordenança reguladora de la publicitat de Mataró.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Conselleria Delegada de Cultura-

24 Inclusió de nous vials al nomenclàtor de la ciutat

-Institut d’Esports-
 
25 Aprovar la denominació de l’actual camp municipal de futbol a7 de Cirera amb  el nom “Camp Municipal de futbol a7 Francisco Melero Navarro”.

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Mobilitat-

26 Aprovar el Pla de Mobilitat del Comerç –Annex al Pla de mobilitat de Mataró.

-Servei de Protecció Civil-

27 Aprovar la revisió del Pla d’Actuació Municipal (PAM) per risc químic de l’Ajuntament de Mataró.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
 
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

28 Proposta de resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el servei tècnic de punts de trobada.
 
29 Moció que presenta el grup municipal del PPC per la col•laboració i coordinació amb l’Administració General de l’Estat en l’àmbit de la immigració.

30 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a l’ús del Manual d’Estil de l’ajuntament de Mataró.

PRECS I PREGUNTES
 
31 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els productes fitosanitaris que s’utilitzen en els tractaments per combatre les plagues dels arbres de la ciutat.

32 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l’escolarització d’alumnes.

33  rec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el solar excavat de l’illa de Can Cruzate.

34 Prec que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular  per intentar localitzar, intervenir arqueològicament, i recuperar el subsòl de la Plaça Gran.

35 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’escola Marta Mata.

36 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la reparació de l’asfalt dels carrers de la ciutat.

37 Pregunta que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació amb l’escola Marta Mata.

38 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el mapa delictiu de Mataró recollit a la Memòria de Via Púbica de 2009.

39 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la cobertura de diferents serveis recollits als compromisos de la Carta de Serveis de Via Pública.

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE 4 DE MARÇ DE 2010.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, fa la consideració que cal rectificar a la pàgina 25, línia 5, on diu 2001, ha de dir 2002, perquè es fa referència a una llei.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Sergi Penedès i Pastor, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.

2 - DESPATX  OFICIAL

- El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, dóna compte del Decret de l‘alcaldia núm. 3695/2010 de 29 d’abril.

DECRET
3695/2010 de 29 d'abril
Assumpte: Modificació del règim retributiu regidor del grup municipal Socialista, OBG.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

L’Ajuntament Ple va fixar en data 28 de juny de 2007 el règim de retribucions de l’alcalde i regidors en funció del grau de dedicació prevista. En aquest acord es va atribuir al regidor Sr. Oriol Batista Gázquez una retribució anual en concepte de dedicació exclusiva.

En data 31 de març de 2010 l’Institut Nacional de la Seguretat Social –Direcció Provincial de Barcelona-, comunica la incapacitat permanent absoluta del Sr. Oriol Batista Gázquez, regidor del grup municipal Socialista, la qual cosa implica el cessament de l’actual retribució del Sr. Oriol Batista Gázquez des de la data de reconeixement de la situació d’incapacitat permanent absoluta.
 
Vist l’informe emès per l’assessoria jurídica del servei de Relacions Laborals i Assistència de l’ajuntament de Mataró sobre compatibilitat de les percepcions per assistència a òrgans col.legiats amb percepcions per pensió d’invalidesa total o absoluta d’un regidor.

Vist l’acord del Ple de l’Ajuntament del dia 4 de setembre de 2008 que es va delegar a l’Alcaldia la facultat d’aprovar les assignacions o retribucions de regidors i regidores en funció del tipus de dedicació que tinguin, i d’acord amb els barems adoptats en el Ple celebrat el dia 5 de juny de 2008, contemplant les retribucions dels regidors per aquest mandat.
 
En virtut de les atribucions que m‘atorga la legislació vigent, RESOLC:

Primer.- Deixar sense efecte la retribució establerta en el Ple municipal de 28 de juny de 2007 a favor del regidor Oriol Batista Gázquez, a comptar des del dia 17 de febrer de 2010.
 
Segon.- Concedir al regidor Sr. Oriol Batista Gázquez les assignacions que en dret li corresponguin per la seva assistència a les sessions del Ple de l’Ajuntament.

Tercer.- Notificar el present acord a la persona interessada, al servei de Gestió Econòmica i al servei de Recursos Humans de l’ajuntament de Mataró.
 
Quart.- Donar compte d’aquest acord a la sessió plenària immediata, en l’apartat de Despatx Oficial.

Cinquè.- Aquest acord serà publicat al Butlletí Oficial de la Província per a general coneixement. “

- El senyor Joan Antoni Baron, Alcalde President, explica que hi ha un segon punt de l’ordre del dia que ha estat comunicat a la Junta de Portaveus, reunida amb caràcter extraordinari fa un moment. És un comunicat sobre l’anul•lació de la imputació del regidor d’Urbanisme, el Sr. Ramon Bassas, en l’afer de Can Fàbregas i de Caralt.  Els passo a llegir el comunicat: “L’Audiència Provincial de Barcelona ha estimat el recurs d’apel•lació de la defensa i ha deixat sense efecte la imputació del regidor d’Urbanisme, Sr. Ramon Bassas, en l’afer de Can Fàbregas i de Caralt”. Arran d’aquesta resolució del 15 de març, l’Ajuntament va tenir coneixement ahir d’una interlocutòria del Jutjat d’Instrucció nº 3 de Mataró, en la qual el Jutge declara la nul•litat, de ple dret, de la declaració feta per Ramon Bassas, el dia 26 de febrer. Ramon Bassas va ser declarat imputat l’11 de gener de 2010 per presumptes delictes contra l’ordenació del territori i el patrimoni històric. La interlocutòria, a més de declarar nul•la la declaració del Regidor i, com a conseqüència d’aquesta, també declara nul•les, de ple dret, les interlocutòries següents: la interlocutòria del dia 30 de març, en la qual admetia parcialment la petició de noves diligències formulades per la Candidatura d’Unitat Popular, interlocutòria del 7 d’abril, en la qual admetia l’ampliació de la querella amb la imputació d’un arquitecte municipal del Servei d’Urbanisme i la situació d’altres testimonis.
Aquesta és la interlocutòria que el Jutge ens ha fet arribar i, com ha estat norma en aquest afer, n’hem donat compte al Despatx Oficial del ple immediatament després de rebre-la.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 - DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE LA CANCEL·LACIÓ DEL DEUTE EXTERN D’HAITÍ.

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, presenta la Declaració Institucional següent:

“EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 12 de gener de 2010, un terratrèmol va sacsejar Haití i va ocasionar nombroses pèrdues humanes i materials a diferents ciutats del país.  Les conseqüències de les quals han estat devastadores. Això se suma que a la població d’Haití ja es trobava des de fa temps en una situació molt vulnerable i sota els efectes d’una greu crisi socioeconòmica.

Com a resposta per a aquesta catàstrofe, el mesos de febrer i març d’enguany, amb motiu del terratrèmol que va patir Haití el 12 de gener, entitats de Mataró es varen organitzar per endegar la Campanya “Mataró amb Haití”, organitzant activitats amb la finalitat de sensibilitzar a la ciutadania i recaptar fons per a la Campanya d’Ajut Humanitari endegada per la Creu Roja.

Atès que aquesta activitat, s’emmarca dins el Programa d’Actuació Municipal 2010  en la promoció d’activitats de difusió i sensibilització en solidaritat i cooperació internacional, tenint com a línia estratègica de les actuacions els 8 objectius del Mil•lenni.

Atès que el Deute extern que els països empobrits del Sud tenen amb els països del Nord és una de les principals causes per les quals perdura una situació de dependència dels primers respecte els segons dins l’estructura econòmica internacional, essent un dels factors que acaben impedint reduir la fam i la pobresa extrema mitjançant polítiques socials públiques o mixtes.

Atès que el pagament del interessos i l’amortització del deute (contret majoritàriament per governs autoritaris i il•legítims) suposa un traspàs de capital des dels països empobrits cap a les entitats creditores – públiques i privades – en detriment de la satisfacció de les prioritats socials i ambientals per a cobrir les necessitats bàsiques de la majoria de la població dels països del Sud.

Atès que són moltes les organitzacions, entitats, particulars, institucions, campanyes... que des de fa anys exigeixen solucions reals al problema del deute extern: des de les històriques acampades del 0’7 de l’any 1994 fins l’emblemàtica Consulta Social del 12 de març de 2000, arreu de l’Estat espanyol, on van participar activament més de 500 poblacions, 1400 col•lectius i més de 20.000 voluntaris.

Atès que, el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar l’any 2006 una Llei del Deute Extern,  que significà un pas endavant però que cal complementar, encara, amb una millora la gestió del deute extern: mitjançant l’elaboració d’uns projectes de llei que regulin el Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), que reformulin la regulació dels crèdits CESCE .

Atès que aquest conjunt de lleis estatals poden esdevenir un instrument eficaç de lluita contra el subdesenvolupament si comporten la condonació del deute extern dels països més pobres; la promoció d’un nou sistema internacional per tractar el problema del deute que inclogui,en règim d’igualtat, tots els països afectats; l’adopció d’estratègies de prevenció per evitar que l’Ajut al Desenvolupament generi nous deutes; i el desenvolupament d’una política transparent, amb la participació de la “societat civil”.

Recollint aquesta proposta, que es va acordar en la sessió ordinària del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional celebrada el 26 d’abril, els grups municipals sotasignants proposen l’adopció del següents acords:

Primer.- L’Ajuntament de Mataró insta al Congrés de Diputats i al govern espanyol a que, complementant i millorant la Llei del Deute Extern aprovada el 2006, aprovi les lleis que regulin el Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD), que reformulin la regulació dels crèdits CESCE.

Segon.- Instar al govern espanyol i als organismes pertinents (ONU, Parlament Europeu, Unió Europea) a promocionar un sistema internacional per tractar el problema del deute que inclogui tots els països afectats. Al mateix temps instar al govern espanyol a dissenyar una estratègia activa en l’àmbit internacional, dirigida a impulsar un nou model de tractament del deute extern que compti amb la participació dels països endeutats.
Tercer.- Instar al Congrés de Diputats que l’esmentada Llei inclogui estratègies de prevenció del nou endeutament, evitant que l’ajuda estatal al desenvolupament i la promoció d’empreses
espanyoles a l’exterior generi nous deutes que els països pobres no poden afrontar.

Quart.- Instar al govern espanyol, en el seu període de presidència de la Unió Europea a promoure accions en la comunitat internacional per tal de que sigui cancel•lat difinitivament el deute extern d’Haití de forma immediata i incondicional.

Cinquè.- Donar coneixement d’aquests acords al Consolat d’Haití, al Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación del Govern Espanyol, la Federació Catalana d’ONGs, a la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, a l’Agència Catalana de Cooperació, al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Xarxa Alcaldes per la Pau, Xarxa Ubuntu, i a les delegacions de la Unió Europea i dels Governs Mundials Units a Catalunya i de les Nacions Unides a Espanya.”

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que hi vol afegir dues consideracions, a mode de reflexió.
Una és que, òbviament, estem parlant d’un cas puntual (la catàstrofe d’Haití).
I dos, tinguem-ho en compte també, perquè un dels acords parla d’instar el Govern espanyol, com a president de torn de la Unió Europea. Em sembla bé, a mode de petició, ningú s’hi pot oposar. El que passa és que hem de pensar que, a efectes pràctics, de presidència espanyola a Europa en queda un mes. Per tant, és impensable que una cosa d’aquestes pugui ser operativa a un mes del final de la presidència espanyola.
Per últim, dir que la situació actual demostra la feblesa dels mercats financers. Parlant sobre el deute, està molt bé dir en els discursos que els deutes dels països s’han de condonar, però hem de ser responsables amb el que es diu. Que aquests països puguin tenir finançament, depèn de que els mercats financers siguin estables i de que les economies occidentals siguin potents. Qualsevol decisió política, avui dia, pot provocar unes conseqüències de fallida en els mercats financers que enfonsarien les economies occidentals.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comenta que si l’estabilitat dels mercats financers ha de dependre del deute extern d’Haití tindríem motius per alarmar-nos

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s’incorpora a la sessió la Sra. Conxita Calvo Lomero, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP PEL MANTENIMENT DE LES ESCOLES TALLER I DELS TALLERS D’OCUPACIÓ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :
“Les dades de l’Observatori del Mercat de Treball de Mataró de març de 2010 assenyalen un increment del 20,3 % de la taxa interanual d’atur, amb un total de 13.315 persones desocupades. Les xifres també posen de relleu que la situació afecta especialment les persones més grans de 44 anys i les persones amb un baix nivell formatiu.
Davant del context social i econòmic actual, tots els analistes coincideixen en la importància dels aspectes formatius.
Per tant, no s’entén la decisió del Departament de Treball de suprimir els programes de Tallers d’Ocupació (destinats a més grans de 45 anys) i de les Escoles Taller (per a adolescents amb risc d’exclusió). No s’entén que la publicitat de les Oficines de Treball de la Generalitat digui que “La formació és clau” i que paral•lelament se suspenguin uns serveis formatius que han demostrat un nivell d’inserció laboral molt alt, proper al 75 %. Sens dubte, es tracta d’una decisió errònia, perquè l’eliminació d’aquests programes converteix en precàries les polítiques actives d’ocupació i deixa la nostra ciutat sense unes actuacions específiques i solvents dirigides als col•lectius més desafavorits del mercat laboral: les persones més joves i les persones més grans.
Argumentar que aquest model formatiu és massa car sense tenir-ne en compte l’eficiència, la rendibilitat social i l’alta valoració que fan tant les persones que hi estan implicades com les famílies i les empreses, pensem que és un error. És poc seriós i immoral que es faci pagar la crisi als treballadors i a les treballadores més desemparats i en risc d’exclusió social i que, mentrestant, per citar un exemple, se subvencioni el sector bancari amb diners públics.
D’altra banda, cal recordar que la supressió de les Escoles Taller es contradiu amb el contingut de l'Acord de Mesures per l’Ocupació Juvenil de Catalunya 2009-2012, on se’n feia una menció específica com a política activa d’ocupació eficaç per abordar la difícil situació laboral del jovent català.
En aquest sentit, la suspensió d’aquests programes deixa penjats molts joves de Mataró i també representa la pèrdua d’una eina valuosa i eficaç per formar el planter d’aprenents que requereixen les empreses de la ciutat.
Conseqüentment, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’aprovació dels acords següents:

1.- L’Ajuntament de Mataró s’adherirà al “Manifest en defensa de les polítiques d’ocupació i formació contra el tancament d’Escoles Taller, Cases d’Oficis i Tallers d’Ocupació”, impulsat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el Collegi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, Acció Jove (CCOO) i Avalot - Joves de la UGT.

2.- L’Ajuntament de Mataró donarà coneixement d’aquest acord al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. “

La senyora Alicia Romero, regidora  del grup municipal Socialista, presenta una proposta alternativa en representació dels grups que conformen el govern municipal  :

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE PSC, ICV-EUiA I ERC EN SUPORT A L’ACORD DE GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA SOBRE LES MESURES EN L’ÀMBIT DE L’OCUPACIÓ JUVENIL

La Federació de Municipis de Catalunya, reunida en sessió de Comitè Executiu el passat dia 13 d'abril, va acordar, a través d’una resolució, demanar a la Conselleria de Treball que reorientès la seva proposta de no obrir noves convocatòries per subvencionar les Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers Ocupacionals, ja que s’enten que continuen sent un mitjà per a la inserció laboral del col•lectiu de joves.

La pròpia FMC també proposava estudiar i elaborar nous projectes innovadors que estiguin en consonància amb el nou model productiu.

El Govern de la Generalitat ha presentat, recentment, un conjunt de noves accions adreçades a millorar enguany l’ocupació de les persones joves de Catalunya, mitjançant actuacions que combinen la formació i el treball amb l’objectiu de garantir la inserció laboral o la tornada al món educatiu.
 
Aquestes accions, centrades en l’adaptació de les polítiques per als joves a la situació actual, beneficiaran al voltant de 52.000 persones joves en situació d’atur; compten amb un pressupost de 134 milions d’euros per al 2010, i s’emmarquen en l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya 2009-2012, aprovat pel Govern i signat amb els agents econòmics i socials el mes de setembre de 2009.

L’objectiu d’aquestes accions és incrementar la formació i l’ocupabilitat de les persones joves; augmentar la taxa de joves emprenedors; millorar les condicions de treball, personals i acadèmiques de les persones joves; incrementar la inserció laboral; i millorar l’èxit escolar, així com la conciliació de la vida laboral, personal i acadèmica.

A Mataró el nombre de persones aturades registrades a l’oficina del SOC, menors de 25 anys, és  de 1.239 al mes de març de 2010.Cal tenir present, però, que hi ha un infraregistre de desocupats joves a les Oficines del SOC, tal i com és pot veure a través de la notable diferència que hi ha a Catalunya entre les xifres d’atur registrat i d’atur estimat (EPA) de joves. Si s’aplica el diferencial que hi ha entre aquestes dues fonts d’informació a Catalunya per a Mataró, la taxa d’atur estimada per als menors de 25 anys a Mataró rondaria al voltant del 40%.”

Pel que respecte a les dades amb les que treballa el Servei d’Ocupació de Mataró de l’IMPEM paga la pena mencionar que de les 7.874 persones registrades al mes d’abril a la base de dades pròpia, 1.545 són menors de 25 anys el que representa un 20% del total.

Tanmateix cal tenir en compte les dades de fracàs escolar (curs 2007-2008) i que se situen properes al 21%, aquesta dada si la comparem amb els resultats de l’explotació del curs anterior veurem que ha disminuït, tot i així estem en una situació en la que hem de fer una gran esforç per tal de millorar la situació de les persones joves de la ciutat.

És per tot això que els grups sotasignats sotmeten al Ple d’aquesta Corporació el següents ACORDS

1.- L’Ajuntament de Mataró demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que acordi i desenvolupi amb celeritat  les noves accions adreçades a millorar l’ocupació de les persones joves a Catalunya que, en el marc de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya 2009-2012, preveu:

a. posar en marxa enguany el Projecte SUMA 2010-2011, un projecte pioner i innovador adreçat a les persones joves en atur de 16 a 24 anys que combina l’orientació, la formació i l’experiència professional en empreses que els faciliti la inserció laboral.

b. apostar per una renovada política activa d’ocupació, anomenada Noves Cases per a Nous Oficis, adreçada a 2.500 persones menors de 25 anys amb fracàs escolar i en risc d’exclusió social.

c. garantir que unes 4.300 persones joves menors de 30 anys es beneficiïn enguany dels Plans d’Ocupació Locals.

d. engegar també altres mesures per afavorir la inserció laboral de les persones joves com són, per exemple, les accions de formació per a l’ocupació, els itineraris d’inserció i orientació, els programes de transició al treball, i els plans de qualificació professionals inicials (PQPIS).

2. L’ajuntament de Mataró conscient de l’elevada importància de tot el que afecta a les polítiques actives d’ocupació, demanarà als òrgans competents de la Conselleria de Treball la seva inclusió en els grups de treball que es creïn per tal d’implementar les mesures descrites en el punt anterior.

3. L’ajuntament de Mataró considera essencial que el desenvolupament de les mesures i les respectives convocatòries per al seu inici es facin de manera urgent per tal de poder assegurar la major continuïtat possible dels grups de professionals vinculats als actuals instruments de formació, orientació i inserció laboral.

4. Traslladar aquest acord a la Consellera de Treball i al Director del Servei d’Ocupació de Catalunya per al seu coneixement.

5. Traslladar aquesta resolució a les entitats adherides a l’FMC per tal que, si ho consideren adient, s’hi adhereixin i ho traslladin al Departament de Treball.

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot a favor de la proposta de la CUP. Les escoles taller són una formula que dóna bons resultats des del 1985. Creiem que les escoles taller eren una política que estava pressupostada per a aquest any 2010, en aquest famós acord de setembre del 2009, però, d’un dia per l’altre, ens anuncien un nou projecte innovador, que és aquest Projecte SUMA, que nosaltres creiem que, en comptes de sumar, resta moltes possibilitats.
Quant a la proposta alternativa que presenta el Govern tripartit de la ciutat, es parlava de xifres i de temps. Pel que fa al temps, fa 25 anys que estan donant resultats les fórmules de les escoles taller, les cases d’oficis i els tallers d’ocupació. Vostès, en 6 mesos, sense negociar-ho amb les forces socials, es treuen de la màniga aquest Projecte SUMA. Aquest projecte resta possibilitats i resta temps de durada dels cursos. Les escoles taller duraven dos anys. Ara, amb aquest Projecte SUMA, duren un any. Això afectarà 4.000 alumnes que s’anaven beneficiant d’aquesta política de les escoles taller. A més, vostès incompleixen aquest acord de setembre del 2009, en el qual havien pressupostat 57 milions per a aquest tipus de política.
Vostès parlen d’innovació en les seves mesures i nosaltres creiem que, més que innovació, és improvisació, perquè una cosa que està pressupostada per al 2010 canvia de la nit al dia.
Parlen vostès de la construcció, les escoles taller estaven enfocades a la rehabilitació. La rehabilitació és un nou focus d’ocupació.
Aquest acord no és específic de Mataró, és un acord que ve del govern de la Generalitat.
Per tots aquests motius, no podem votar a favor d’aquesta proposta.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, es posiciona a favor de la proposta que presenta la CUP. Les escoles taller tenien, crec recordar, 12 anys. Per tant, com que les circumstàncies del treball i de l’economia d’aquest país han canviat, probablement caldria repensar-les. Creiem, però, que no calia eliminar-les. Entenem les dificultats d’aquest moment però aquesta és una d’aquelles coses de política social de les que no podem prescindir, entre altres coses, perquè tenien una funció social important. Hi havia un col•lectiu de joves que probablement trobaven, en aquestes escoles taller, una darrera oportunitat de poder-se formar i adquirir habilitats per a incorporar-se al mercat de treball. Per tant, estem negant una possibilitat important a un grup de joves que tenia una sortida complicada. Si ho analitzéssim en termes de cost/benefici, és possible que el benefici que s’obtenia amb aquestes escoles taller en relació al cost es pogués estimar que no era del tot proporcionat, però aquestes tenien una funció social important. Aquest és un aspecte que hauríem de prioritzar.
Quant a la reducció del període formatiu, la formació adquirida segurament no serà tan elevada.
Respecte a la proposta del Govern, la Sra. Romero ens ha farcit de xifres però, al final, la gestió d’un govern són resultats. Si no vaig equivocat, des del 2006 al període actual, és a dir, el període de la presidència del Sr. Montilla, l’atur juvenil s’ha incrementat un 133%. S’ha passat de 25.700 persones l’any 2006, a quasi 60.000 persones actualment. No nego la voluntat de fomentar l’ocupació juvenil, però el resultat és desastrós. Per tant, per una qüestió de confiança, no podem donar suport a la proposta alternativa del Govern municipal. Perquè vostès han estat el govern de l’atur juvenil a Catalunya.
A l’acord d’ocupació jove del 2009 una de les prioritats era la de mantenir les escoles taller. Aquesta és una flagrant contradicció.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, explica que aquesta proposta del Govern és una proposta que ja s’ha presentat en d’altres municipis. No deixa de ser la resposta a una queixa generalitzada del conjunt dels sindicats pel que suposa una retallada d’inversions en l’educació de les persones en situació d’exclusió laboral. Amb la seva habilitat política, la Sra. Romero ha capgirat la situació i la veritat és que no suma, sinó que resta. És una mesura de retallada pressupostària i que fa referència a les prioritats.
Aquestes polítiques actives d’educació i del món laboral són imprescindibles. S’haurien d’augmentar les aportacions. Per què revisen unes polítiques que han demostrat que han funcionat? Les polítiques de les escoles taller tenen un 70% d’èxit. Aquestes escoles taller van dedicades a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic i cultural i, si no ho tinc mal entès, és un eix important en moltes polítiques administratives que pretenen preservar el seu patrimoni arquitectònic.
Vostè diu que no retalla i sí que retalla. Les escoles taller duraven 2 anys, i les cases d’ofici que ara queden duren un any. A Mataró, la Tecnoescola de l’IMPEM desapareix. El taller d’ocupació per a dones majors de 25 anys desapareix. Per tant, no ens digui que suma i reconeguin que aquesta proposta és en detriment de la qualitat de l’ensenyament, sobretot dels joves i de les persones majors de 45 anys. És per aquests motius que votarem en contra de la proposta del Govern.

La senyora Alicia Romero replica al Sr. Safont-Tria que veu més sumar que resta. De 77 milions d’euros que hi dedicàvem l’any 2009 a 134 milions, expliqui’m vostè la diferència. Això és un 73% més de pressupost que dediquem a programes d’atenció a joves menors de 25 anys, en relació amb el 2009. El govern de la Generalitat ha dit que des del setembre del 2009 fins ara està creixent l’atur juvenil d’una manera molt preocupant. I no podem seguir fent les mateixes polítiques que fa 25 anys. Per tant, hi ha polítiques que s’han de repensar. Una escola taller costa, aproximadament, 1 milió d’euros, per 2 anys i per a 25 joves. Són uns diners molt ben invertits, però en uns moments com aquests en què l’atur juvenil està augmentant tant, no hauríem d’intentar que aquest milió d’euros arribés a més joves?
La Sra. Calvo i jo portem moltes setmanes reunint-nos per intentar fer programes que redueixin l’índex de fracàs escolar i ho estem aconseguint. Les xifres de fa 5 anys no són les d’ara. De 41.758 joves que havíem atès el 2009 amb programes adreçats a ells, hem arribat a 52.000 joves ara. Estem parlant doncs d’11.000 joves més i, gairebé, 70 milions d’euros més. Això suma molt més que no resta.
El govern de la Generalitat ha canviat aquestes escoles taller aplicant altres programes amb una duració d’1 any (6 mesos de formació i 6 mesos de pràctiques), per intentar arribar a més joves, que no són els mateixos que fa 5 o 10 anys, perquè l’atur ha anat creixent. El que està passant és que canvia el nostre model econòmic, que hi ha sectors que estan en creixement i altres que no i per tant hem de donar resposta a la realitat.
L’Ajuntament de Mataró va ser el primer ajuntament de Catalunya que va plantejar tecnoescoles, és a dir, escoles taller adreçades al sector TIC. Ja vam intentar innovar en aquest tema. La Generalitat s’ha adonat d’això i ha dit: en comptes d’escoles taller de 2 anys, cases d’oficis d’1 sol any, en sectors emergents, que poden ser els audiovisuals, que pot ser el TIC, que pot ser la rehabilitació. Fixem-nos en aquests sectors, perquè no hi ha res pitjor que formar els joves i que després el mercat els expulsi. Crec que és una aposta encertada i que s’ha de continuar treballant des de la Generalitat, amb els municipis i amb els agents socials econòmics per treballar des de la concertació. El que volem és que aquests índexs d’atur vagin reduint-se.

El senyor Pau Mojedano manifesta que, si els preocupava tant l’atur juvenil, no haurien d’haver esperat al 2009 per fer aquest acord de mesures. Ja feia temps que es venia reclamant la renovació del Pla d’Ocupació Jove. Per altra banda, la Sra. Romero, amb totes les xifres que ens ha donat, acaba de refermar el perquè no li podem donar suport: perquè als motius dels mals resultats de la seva política, hi hem d’afegir els d’eficiència. Si el pressupost ha augmentat però l’atur jove s’ha disparat, alguna cosa està fallant.

La senyora Alicia Romero aclareix que quan s’augmenta és al 2010, és a dir, aquest any. Vist que l’atur està creixent en els darrers mesos, hem hagut de ser ràpids a l’hora de respondre i aquest augment és per al 2010. Veurem com estan impactant aquestes polítiques quan s’acabi l’any 2010. Estem segurs que serà amb molts més joves i amb molt més èxit a la reinserció laboral, que és el que volem tots.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta presentada pel grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: Cap.

A continuació el Sr.Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta alternativa presentada pel govern municipal :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya . 

5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS PSC, CIU, ICV-EUA , ERC  I LA CUP DE SUPORT A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA.

Proposta inicial
“Els grups municipals sotasignats, a proposta de la Plataforma Mataró Decideix, entitat promotora de la consulta popular sobre la independència de Catalunya a Mataró,

MANIFESTEN QUE :
El nostre sistema democràtic combina democràcia representativa i democràcia directa. La democràcia representativa assegura la participació dels ciutadans en la gestió de la cosa pública a través de les institucions democràtiques. Unes institucions que desenvolupen les seves tasques en funció de la representació fruit de la lliure voluntat ciutadana, a través de la qual es vertebren majories polítiques de signe divers que estan subjectes a un mandat limitat que sols pot perllongar-se a través d’una nova decisió ciutadana. La democràcia directa és la que permet als ciutadans expressar-se lliurament sobre qüestions polítiques d'importància transcendental com va ser la Constitució del 78, l'Estatut del 79 i més recentment l'Estatut de 2006.

Per altra banda, també tenim instruments de participació ciutadana que estan dirigits a conèixer la posició o opinions de la ciutadania en relació amb qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen a través de múltiples i diverses modalitats com enquestes, fòrums de debat i participació, assemblees etc., que tenen caràcter consultiu però en cap cas vinculant i per tant, no poden ser extrapolats ni poden substituir la voluntat democràtica expressada per les vies anteriorment citades.

Estem plenament convençuts de la importància de la participació ciutadana en tots aquells afers de la vida municipal i de la del país en general i som favorables a què la ciutadania pugui ser consultada sobre aquells temes que afecten directament la seva vida i el seu futur. En democràcia la llibertat d’expressió és un dret fonamental que cal preservar i portar a la pràctica, això sí, sempre que aquest  no atempti contra els drets fonamentals de les persones. Facilitar que els mataronins i mataronines puguin expressar la seva opinió és un exercici democràtic que els representants municipals compartim plenament.

La Plataforma Mataró Decideix té previst organitzar properament una consulta sobre el dret a decidir a la nostra ciutat.

Per tot l’exposat, proposem l’adopció dels següents acords:
  
1) Donar suport i acceptar com un acte cívic i democràtic qualsevol consulta popular a la nostra ciutat, entenent que aquestes constitueixen un acte cívic i democràtic de la societat civil d'especial rellevància pel nostre esdevenir col•lectiu.
 
2) Que totes les actuacions que dugui a terme l’Ajuntament s'emmarquin dins de la legalitat vigent.”

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, explica que la setmana passada, tots els grups municipals rebien un proposta de moció que els feia arribar la Plataforma Mataró Decideix, promotora de la consulta popular sobre la independència de Catalunya a Mataró. Jo era feliç perquè va costar poc arribar a un consens. Tothom era molt generós i molts renunciàvem al propi discurs en benefici d’aquesta democràcia participativa. La proposta venia recolzada, tal com està en l’ordre del dia, per 5 grups municipals. Només un grup municipal no va voler donar-hi suport. Crec que això era un èxit. Un èxit del qual els mitjans de comunicació ja s’han fet ressò.
Avui se’ns ha comunicat que el Partit Socialista havia fet un pas enrere i ens demanava unes modificacions. Ha estat ràpid, però més difícil, almenys per al nostre grup, acceptar això. Primer, perquè ja donàvem l’acord per tancat i signat. I, segon, perquè retallàvem una proposta que nosaltres consideràvem que ja quedava bastant curta de per si. 
No obstant, amb la mateixa responsabilitat que tots vam acceptar la primera proposta, i també perquè els promotors de la consulta així ho volen, els mateixos grups excepte un dels primers signants, hem optat per signar també aquesta proposta que queda una mica retallada.

A continuació presenta la segona proposta :

 “El nostre sistema democràtic combina democràcia representativa i democràcia directa. La democràcia representativa assegura la participació dels ciutadans en la gestió de la cosa pública a través de les institucions democràtiques. Unes institucions que desenvolupen les seves tasques en funció de la representació fruit de la lliure voluntat ciutadana, a través de la qual es vertebren majories polítiques de signe divers que estan subjectes a un mandat limitat que sols pot perllongar-se a través d’una nova decisió ciutadana. La democràcia directa és la que permet als ciutadans expressar-se lliurament sobre qüestions polítiques d'importància transcendental com va ser la Constitució del 78, l'Estatut del 79 i més recentment l'Estatut de 2006.

Per altra banda, també tenim instruments de participació ciutadana que estan dirigits a conèixer la posició o opinions de la ciutadania en relació amb qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen a través de múltiples i diverses modalitats com enquestes, fòrums de debat i participació, assemblees etc., que tenen caràcter consultiu però en cap cas vinculant i per tant, no poden ser extrapolats ni poden substituir la voluntat democràtica expressada per les vies anteriorment citades.

Estem plenament convençuts de la importància de la participació ciutadana en tots aquells afers de la vida municipal i de la del país en general i som favorables a què la ciutadania pugui ser consultada sobre aquells temes que afecten directament la seva vida i el seu futur. En democràcia la llibertat d’expressió és un dret fonamental que cal preservar i portar a la pràctica, això sí, sempre que aquest  no atempti contra els drets fonamentals de les persones. Facilitar que els mataronins i mataronines puguin expressar la seva opinió és un exercici democràtic que els representants municipals compartim plenament.

Per tot l'exposat, es proposa l’adopció dels següents acords:

1) Donar suport i acceptar com un acte cívic i democràtic qualsevol consulta popular a la nostra ciutat, entenent que aquestes constitueixen un acte cívic i democràtic de la societat civil d'especial rellevància pel nostre esdevenir col•lectiu, i sempre que s’ajustin al que estableix la recent Llei de Consultes que ha aprovat el Parlament de Catalunya.

2) Que totes les actuacions que dugui a terme l’Ajuntament s'emmarquin dins de la legalitat vigent.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, s’afegeix a la lamentació que, a última hora, el Partit Socialista s’hagi fet enrere d’aquesta moció, que inicialment semblava consensuada per tots els grups municipals, excepte el PP. Segurament hi ha pors i estratègies pròpies de partit, per les quals no interessa visualitzar el que és un fet. La gran majoria de ciutats i de pobles d’aquest país s’estan començant a fer la pregunta. És la pregunta més important que ens estem plantejant com a país: si volem esdevenir una nació independent i deixar de formar part d’un Estat que porta ja massa anys maltractant el nostre poble. Sembla que molesta aquesta pregunta, sembla que molesta que la societat es mobilitzi. Hi ha certs partits, especialment aquells d’obediència directa espanyola, com el PP i el Partit Socialista, que els molesta que certa gent comenci a plantejar, d’una forma rotunda, aquest canvi radical del nostre estatus polític, ja que la classe política no ho ha fet de forma oberta. Estem al final d’un cicle polític i històric, en què l’Estatut ja no dóna més de si, ja no dóna respostes a les necessitats d’aquest país, a les necessitats dels treballadors, de les empreses i de les administracions públiques pròpies d’aquest país. No tenim el poder polític que necessitem, no tenim el poder econòmic i la gent ha copsat aquesta realitat i s’ha mobilitzat de manera històrica.
La proposta del proper 20 de juny de celebrar una consulta per preguntar-nos si volem o no ser una nació independent, serà la mobilització ciutadana i la consulta més important que es realitzarà en la història d’aquesta ciutat. Serà una consulta que es realitzarà sense un suport institucional, sense aportacions econòmiques per part de cap administració. Serà una consulta que comptarà, únicament, amb el capital humà, amb la il•lusió i amb la convicció que aquest país ha de tirar endavant, sobretot escoltant les persones.
Jo entenc que es vol amagar que existeix aquesta realitat. És per això que a última hora se’ns fa canviar una proposta que, de per si, ja era molt descafeïnada. Nosaltres enteníem que era molt important el consens i, per això, vam signar inicialment la proposta que ens va arribar des de la Plataforma Mataró Decideix. En aquesta proposta no es parlava d’independència ni de qüestions que, per a nosaltres, eren molt importants, però vam prioritzar el consens. De fet, la proposta no citava el referèndum del 20 de juny. Senzillament demanava el suport a aquesta democràcia participativa i es citava la Plataforma Mataró Decideix. Ara se’ns demana que, en aquesta proposta descafeïnada, qualsevol referència a la Plataforma Mataró Decideix, o qualsevol referència a una futura consulta sobre el dret a decidir, s’elimini. Entenem que això és un flac favor.
De què estem parlant? De què parla aquesta proposta? De quina moció parlem? Aquesta moció no cita en cap moment de què estem parlant. Què estem votant aquí? Senyors del Govern, donen suport, sí o no, a aquesta futura consulta del 20 de juny? Parlin clar a la societat. La societat necessita polítics que es posicionin de forma clara i que no facin mocions com aquesta que no acaba dient res. La moció que tenim ara sobre la taula és dir molt per no dir res.
Nosaltres defensarem la moció inicial que, tot i que no és la que ens hauria agradat, sí  que representava la unitat i la voluntat de la Plataforma Mataró Decideix de que aquest Ajuntament donés suport, d’una forma implícita, a aquest procés de consultes.
Per aquest motiu, nosaltres ens posicionarem a favor d’aquesta proposta i rebutjarem la proposta, encara més descafeïnada, que s’ha presentat a última hora. Ens sentim defraudats. El nostre país ha patit 40 anys de dictadura, situacions en què parlar d’independència semblava prohibit. Som nosaltres responsables de començar a fer entendre a la gent que tenim un passat, que tenim una realitat històrica, que tenim una realitat col•lectiva. Si no som nosaltres mateixos qui fem entendre a la gent que teníem uns drets que ens van prendre, i que, pel bon camí del nostres país, els hem de recuperar, estem traint la nostra realitat col•lectiva.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, expressa que l’independentisme ha passat de ser una opció marginal a ocupar la centralitat política. Això, si m’ho permeten, cal atribuir-ho, almenys en part, a ERC. La moció que avui aprovarem no fa referència a això. En definitiva, això que parlàvem és només una de les tres possibles respostes a la pregunta que es planteja en aquesta consulta. El realment important és el procés. El que debatem avui és donar suport a aquest procés. Aquesta confusió entre el procés i una de les possibles respostes ha atemorit el grup del PSC i ens ha conduït, en favor del consens, a aprovar una moció de suport en què ni apareix el nom de la Plataforma Mataró Decideix.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el seu vot afirmatiu a la moció que han acabat consensuant quatre grups municipals. Ho hem fet perquè la Plataforma Mataró Decideix ens ha dit que la portéssim al ple i que l’aprovéssim. Ho fem, també, perquè sabem que l’Ajuntament, amb aquesta moció, garantirà que es doni suport a l’activitat pròpiament del 20 de juny. Hi votem a favor, entre altres coses, perquè hi ha valors compartits en el redactat. El valor afegit que té el text que ens ha llegit el Sr. Fernández és que estem parlant de conceptes i d’història viscuda entre tots. Parla de tot el procés democràtic, quan el poble de Catalunya s’ha pronunciat (amb la Constitució, amb els dos Estatuts que hem tingut), i també parla de la llibertat d’expressió. Si algun element històric té el meu partit és precisament haver lluitat per la democràcia i la llibertat del poble català.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que, d’entrada, li havia sobtat que el PSC hagués donat suport a aquesta proposta durant tants dies. Suposo que ha estat producte de la reflexió i no de cap imposició externa. És important, en la política, la congruència. En política, totes les accions tenen efectes. Jugar amb coses que posen en qüestió valors fonamentals no és bo. El fonamental són els principis que defensen: la llibertat, la dignitat de la persona com a ésser humà. Els marc jurídics i polítics són necessaris i defensables, en tant que defensin aquests valors essencials. Hi ha qüestions que estan fora del joc polític, perquè encarnen aquests valors essencials en què es basa la democràcia, el nostre sistema institucional i la llibertat. Seria un greu error barrejar la democràcia participativa, que pot tenir molt a veure amb les emocions i els sentiments, amb aquestes qüestions que haurien d’estar fora del joc polític. S’ha de tenir respecte a les institucions, al Tribunal Constitucional, per exemple. Qui és Catalunya? Vostès que defensen aquesta proposta per separar Catalunya de la resta d’Espanya. Vostès són Catalunya? Crec que no.
En primer lloc, haurien de definir qui és Catalunya i no parlar tan sovint en nom d’aquest país, que ha demostrat, de manera reiterada, la seva voluntat de respectar la Constitució i de mantenir-se a Espanya.
En segon lloc, alguns partits haurien de fer un exercici d’honestedat política i explicar clarament quina és la finalitat de propostes com aquesta. En cas que fos viable la finalitat, explicar quins efectes tindria per a aquest país. Estic segur que la majoria del poble català, amb 600.000 aturats i cues cada dia més grans a institucions com Càritas per menjar, no està per coses com aquesta.
El nostre vot serà contrari a les dues mocions.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, explica que, segurament, el seu grup municipal ha comès un error a l’hora de recolzar l’anterior proposta. No pas perquè l’anterior proposta defensés la consulta del dia 20 de juny, perquè no era així, almenys nosaltres no ho llegíem així, sinó perquè ha estat llegit així pels mitjans de comunicació i pel conjunt de la societat. Si una cosa és llegida de manera contrària al que hom pensa, és normal que hi hagi una rectificació del text. De fet, tant el PP, com la CUP, avui han dit que havien interpretat que el PSC estava a favor d’aquesta consulta. No és així.
Hem d’agrair als grups municipals que hagin acceptat introduir, la majoria d’ells, aquestes esmenes per a la bona comprensió. Podem ressaltar les coincidències. La primera respecte al valor de la consulta i el referèndum ciutadans, que queda recollit en una recent Llei aprovada pel Parlament de Catalunya, i, després, per reforçar una posició que ha pres l’Ajuntament en ple, el passat mes de juliol, en la línia de recolzar aquest procés legislatiu i de donar-hi contingut.

El segon agraïment és a la Plataforma Mataró Decideix, que ens ha demanat que tinguéssim una posició determinada en aquest ple. Manifestem el màxim respecte a l’actuació que estan desenvolupant, que és legítima. Nosaltres no qüestionem l’acte que es faci, sinó que qüestionem que hi hagi suport institucional d’una institució que, davant d’un acte d’aquest tipus, hauria de mostrar-se amb tota neutralitat. En aquest sentit, les propostes del Partit dels Socialistes han estat potenciar el caràcter genèric de les consultes i acotar-lo al que ha estat el nostre marc legislatiu, fet pel Parlament de Catalunya, a través de les Lleis de Consultes. Això és el que creiem que ha de fer l’Ajuntament de Mataró com a institució. Es tracta de la resposta institucional de l’Ajuntament, de la màxima institució, davant d’un esdeveniment polític com el que s’està proposant el dia 20 de juny. Nosaltres no estem per la independència. Nosaltres estem pel federalisme, que és la millor garantia d’autogovern. El Sr. Safont-Tria deia que tenim un passat i a nosaltres ens interessa més saber quin futur volem per al nostre país.
Més important que qualsevol de les accions polítiques que es puguin fer respecte al marc legal en què convé que Catalunya es desenvolupi, hi ha una cosa sagrada que és la unitat del nostre poble, la unitat de Catalunya, que no es pot posar en joc amb propostes com aquesta, que no sabem on va, sinó que ha de partir del màxim consens, de la màxima integració, del màxim sentiment de nacionalitat pel conjunt de ciutadans de Catalunya. Aquest és el nostre objectiu, i ens sembla que podem aconseguir-lo amb mesures que no són aquestes. El nostre full de ruta és l’Estatut de Catalunya. Fora d’això, no hi ha camí, hi ha incertesa, hi ha frustració i nosaltres lluitarem perquè Catalunya tingui camí i tingui futur.

El senyor Joaquim Fernàndez comenta al Sr. Mojedano que, sigui quin sigui el resultat del 20 de juny, això ha de ser una festa de la democràcia, que els ha de permetre seguir treballant per les llibertats personals i col•lectives. D’aquí la importància que avui aprovem una moció amb una majoria qualificada. Una consulta té un valor simbòlic per a tots aquells que apreciem la llibertat i la democràcia. És un pas endavant molt important el fet que puguem parlar col•lectivament del dret a decidir.
Sr. Mojedano, desgraciadament, avui a més de no tenir un estat propi, els catalans ens trobem en un Estat espanyol que sembla que ens va a la contra. Tal vegada sigui aquesta una de les causes per les quals les consultes, com la del 20 de juny, s’han anat multiplicant des d’aquell 13 de setembre, quan es va fer la consulta a Arenys de Munt.

El senyor Xavier Safont-Tria constata que el que diu la Sra. Quiteria no és cert. Aquesta no és la moció que ha demanat la Plataforma Mataró Decideix. Després que el PSC s’hagi tirat enrere ens trobem amb què si no hi ha res més, com que la majoria mínima perquè s’aprovi és aquesta, ens haurem d’agafar a això. La idea inicial de la Plataforma era la proposta a la qual nosaltres votarem a favor.
La Plataforma fa una tasca important. Serà una consulta transversal a la qual aniran a votar tots els ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat, on totes les opinions seran respectades. Per tant, serà una consulta del tot democràtica, participativa i que va molt més enllà dels partits polítics. Vostès saben que dins de les files de partits com el PSC o, fins i tot, del PP, hi ha persones que acabaran votant que sí. Votaran que sí perquè el nostre país té unes necessitats que tard o d’hora s’hauran d’afrontar. Aquesta consulta servirà per fer cohesió social, per fer debat, per enriquir la ciutat.
Sr. Mojedano, hi ha molts països civilitzats que han accedit a la independència. I ho han fet per millorar. És el que està fent el nostre poble: plantejar-se una situació nova per millorar. Evidentment, la independència serà per millorar. Vostè deia que, en aquesta situació de crisi, la gent es preocupava per altres coses. En aquesta situació de crisi, precisament, la gent es comença a preguntar com és que tenim unes taxes d’atur tan elevades, com és que tenim una situació tan difícil i, en canvi, no tenim els recursos suficients per fer front a aquestes desigualtats. Això és gràcies al dèficit fiscal. Espanya és crisi. Independència vol dir començar a ser responsables de la nostra realitat, vol dir començar a tenir poder polític i econòmic per gestionar la nostra realitat i per millorar.
Vostè ens preguntava: Qui és Catalunya? Doncs jo li faig la mateixa pregunta: Qui és Catalunya per a vostè? Perquè és vostè qui vol enviar immigrants amb vaixell i avió al seu país. Les nostres mires de Catalunya són molt més àmplies. Nosaltres acceptem les persones que viuen i conviuen al nostre entorn.
El PSC ha deixat clar que no està a favor de la consulta. Que no estaven a favor de la independència, ja ho sabíem. Però no se’ls demanava això. Amb aquesta proposta es demanava que un acte cívic, social, participatiu, de la ciutat, tingui suport institucional per tal que sigui un acte el màxim de democràtic, el màxim de participatiu. Vostè ha parlat de federalisme. Aquesta és una via ara que queda clar que els Estatuts són caducs i que la única via possible és l’independentisme. Perquè hom es pugui federar cal que n’hi hagi un altre que vulgui federar-se i l’Estat espanyol no és el més interessat a federar-se amb Catalunya.
Respecte a la proposta següent, ens hi abstindrem perquè no acaba de dir allò que esperàvem que sortís d’aquest ple de l’Ajuntament.
 
El senyor Francesc Teixidó recorda que el Sr. Mojedano parlava de responsabilitat, de que amb algunes coses no es juga, del marc legal, de la convivència, i defensava uns valors essencials. Deia també que existien algunes qüestions sobre les quals no s’havia de fer cap joc polític, valors essencials, democràcia, llibertat i acabava preguntant qui era Catalunya. Li recordaré totes aquestes recomanacions que ens fan a nosaltres, cara a una simple consulta popular, en el punt 29, que tractarem després en el ple arran d’una proposta del PP. Quant al tema de la incertesa, la situació d’incertesa és, probablement, la situació actual. En tot cas, la llibertat comporta riscos i, efectivament, és incerta. Però crec que val la pena córrer aquest risc.

La senyora Quiteria Guirao pren la paraula per posicionar el seu grup referent al manteniment, per part de la CUP, del primer text, del qual s’abstindrà.

El senyor Pau Mojedano respon al Sr. Safont-Tria que la destrucció de llocs de treball a Catalunya no és un problema d’Espanya. És un problema de polítiques encertades o no a nivell econòmic. Si depengués la creació de llocs de treball a Catalunya del posicionament polític, vostè seria del PP, segurament.
Sr. Fernández, el fet important no és que Catalunya sigui un estat lliure, sinó que Catalunya sigui una terra d’homes i dones lliures. En aquest moment, la Constitució espanyola ens garanteix un marc de llibertat per als catalans molt més gran que algun model de Catalunya que té alguna de les persones que ha defensat aquesta moció avui.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta inicial que anava al Ple sobre aquest tema :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 9, corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2),  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Abstencions: 2,  corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació la segona proposta presentada pel Sr. Joaquim Fernandez en aquest Ple :
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 21,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular .

DICTAMENS
ALCALDIA

6 - PROPOSTA CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC AL CONSELL DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.
 
La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
“L’Ajuntament de Mataró té constituït l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, Organisme Autònom de gestió directa que té encomanades les tasques relatives a la matèria de promoció econòmica, promoció de ciutat, mercats, empresa i ocupació i universitat. Els Estatuts disposen que l’òrgan plenari de l’Institut serà el Consell, integrat pel President de l’Institut, 8 vocals designats lliurement pels grups municipals en la proporció que tinguin en el Ple de l’Ajuntament, així com 6 vocals més representants de sectors ciutadans.

El Ple de l’Ajuntament en la sessió celebrada el 28 de juny de 2007, va procedir a designar els membres del Consell de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró de representació municipal.

En data 27 d’abril de 2010 el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya comunica un canvi de representant al Consell de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

A la vista de l’exposat, i d’acord amb la proposta realitzada pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, es proposa per aquesta Alcaldia al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords :

Primer.-  Designar al Sr. Francesc Teixidó i Pont com a representant del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’Ajuntament de Mataró al Consell de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, en substitució del Sr. Sergi Penedès i Pastor.
 
Segon.- Agrair al Sr. Sergi Penedès i Pastor els serveis prestats com a membre del Consell de l’IMPEM.
 
Tercer.-  Comunicar el present acord a l’IMPEM.”
 
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

7 - PROPOSTA CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’EPE TECNOCAMPUS.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, és necessari procedir a l’adopció dels acords que configuraran l’organització municipal en aquest mandat.

L’entitat pública empresarial Parc Tecnocampus Mataró (Parc TCM) estableix en el seu article 8 que el Consell d’Administració assumirà el govern, l’alta direcció i la determinació de les línies d’actuació de l’entitat pública empresarial. Estarà format per 9 membres amb veu i vot, que seran el President de l’entitat i 8 vocals representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Mataró, d’acord amb la proporcionalitat establerta per les Comissions Informatives. En aquest sentit la proporcionalitat dels 9 membres del Consell d’Administració ha estat acordada per aquest mateix Ple de la forma següent : 3 PSC, 2 CiU, 1 PP, 1 ICV-EUiA, 1 ERC, 1 CUP. Els esmentats grups polítics han fet la proposta de representació dels seus membres d’acord amb la proporcionalitat anterior.

En data 27 d’abril de 2010 el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya comunica un canvi de representant al Consell d’Administració de l’EPE Parc Tecnocampus Mataró.
 
Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.-   Designar al Sr. Francesc Teixidó i Pont com a representant del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya al Consell d’Administració de l’EPE Parc Tecnocampus Mataró, en substitució del Sr. Sergi Penedès i Pastor.

Segon.- Agrair al Sr. Sergi Penedès i Pastor els serveis prestats com a membre del Consell d’Administració de l’Entitat Parc TCM.

Tercer.-   Notificar el present acord a l’EPE Parc Tecnocampus Mataró. I publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s’absenten de la sessió el Sr. Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i el Sr. José Manuel López regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

- Institut Municipal de Promoció Econòmica-

8 - ADJUDICACIÓ SUPERFÍCIES SOBRANTS DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“En data 30 de desembre de 2009, el titular de la parada núm. 49-50-51-I del mercat de la Plaça de Cuba sol•licita ampliar la parada amb l’espai que ocupava l’antic muntacàrregues, amb l’objectiu de donar un millor servei als seus clients, ja que l’espai que actualment ocupa resulta insuficient per la seva activitat (el bar del mercat).

En data 20 d’abril de 2010, el titular de la parada núm. 3, del mateix mercat sol•licita també ampliar la parada amb l’espai que ha quedat lliure, arran de les obres de reforma del mercat, entre la seva parada i el vidre que compartimenta la sala de vendes del mercat amb el hall d’entrada i l’escala d’accés a l’aparcament, amb l’objectiu d’ubicar-hi una cambra frigorífica de vidre per utilitzar com aparador.

La cap de la Secció de Comerç de l’IMPEM emet dos informes favorables a aquestes ampliacions, justificant la seva proposta en què amb motiu de les obres de reforma del mercat, han quedat uns espais buits, de reduïdes dimensions (6 m2 és l’espai que ocupava l’antic muntacàrregues i 1,225 m2 l’espai que ha quedat lliure entre la parada núm. 3 i el vidre que compartimenta la sala de vendes amb el hall d’entrada), espais que per les seves dimensions no poden destinar-se a cap altre activitat. L’informe afegeix que per aconseguir el mix ideal del mercat cal que l’oferta sigui equilibrada, alhora que no han d’existir espais buits sense activitat que provoquin discontinuïtat de l’oferta.

Vist l’informe jurídic precedent respecte la procedència de l’adjudicació directe d’aquestes espais lliures als titulars confrontants.

Per tot el que s’ha exposat, en us de la atribucions que m’atorga la legislació vigent PROPOSO al ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Adjudicar al titular de la parada núm. 49-50-51-I del mercat de la Plaça de Cuba, amb DNI 35.252.706 P, la superfície de 6 m2 confrontants a la seva parada, superfície que ocupava l’antic muntacàrregues del mercat.

Segon.- Adjudicar al titular de la parada núm. 3 del mercat de la Plaça de Cuba, amb DNI 38.789.157 W, la superfície de 1,225 m2 confrontants a la seva parada, superfície que ha quedat lliure, arran de les obres de reforma del mercat, entre la seva parada i el vidre que compartimenta la sala de vendes del mercat amb el hall d’entrada i l’escala d’accés a l’aparcament.
Tercer.- Aprovar la liquidació corresponent a aquestes superfícies, en concepte d’aportació a les obres de remodelació del mercat municipal de la Plaça de Cuba, amb un import de 1.205 € per m2, que consten a l’annex 1.

Quart.- Notificar la present resolució a les persones interessades i al Servei d’Ingressos a l’efecte de realitzar les notificacions de les liquidacions.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot afirmatiu del seu grup municipal. El tema dels petits espais sobrants no té més transcendència. El que ens preocupa és el fet que, desgraciadament, existeixen i existiran, el dia 18 de maig, que és el dia en què està prevista la inauguració oficial de la Plaça de Cuba, altres espais sobrants que no són tan petits, sinó que estem parlant de 3 o 4 parades. Això és el que realment ens preocupa.  El que ens decep i el que quedarà, com a mínim, estèticament lleig, serà el fet que el dia 18 de maig hi haurà 3 parades que estaran buides. És evident que aquest projecte, en aquest sentit, neix coix.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments es reincorporen a la sessió el Sr. Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i el Sr. José Manuel López regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

9 - RESOLUCIÓ D’UN RECURS D’ALÇADA PRESENTAT CONTRA LA LIQUIDACIÓ DELS IMPORTS CORRESPONENTS A LA DIFERÈNCIA ENTRE ELS M2 DE LA SUPERFÍCIE DE LA PARADA PROVISIONAL I LA DEFINITIVA EN CONCEPTE D’APORTACIÓ A LES OBRES DE REMODELACIÓ DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“En data 26 de febrer de 2010, la Sra. Aurora Massafrets Aymà, va presentar recurs d’alçada contra el Decret de la Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró núm. 06/2010, de 14 de gener, mitjançant el qual es va aprovar la liquidació dels imports corresponents a la diferència entre els m2 de la superfície de la parada provisional i la definitiva en concepte d’aportació a les obres de remodelació del mercat municipal de la Plaça de Cuba.

D’acord amb aquesta resolució la superfície final de la parada de la Sra. Massafrets és de 17,30m2 la qual cosa suposa que hagi de complementar amb 6.386,50 € l’aportació realitzada a les obres de remodelació, resultat de la diferència entre la liquidació provisional efectuada sobre els 12m2 de la parada provisional i la liquidació definitiva respecte la parada final.

Els motius que al•lega la recorrent són, en síntesis, els següents:

1. El tècnic contractat per la recurrent fixa els m2 del seu lloc de venda en 16,40m2;

2. L’arquitecte del projecte de remodelació del mercat fixa els m2 del lloc en 17,30 m2, ja que altera, d’una banda, el límit administratiu de la concessió i d’un altra, afegeix a la superfície del lloc de venda, la meitat de la suposada mitgera que limita al darrera del lloc de venda.

3. La recurrent ha construït la parada a partir del límit establert pel propi paviment del mercat, just fins a la paret de darrera;

4. Considerar la mitgera de la paret del darrera és totalment injustificable, atès que no es tracta d’una mitgera entre parades, sinó d’un lloc del mercat que limita només amb la paret del supermercat.

En resposta a aquestes al•legacions, l’arquitecte de l’empresa que realitza les obres de remodelació del mercat, G-56, ha emès un informe, validat pel cap del Servei de Promoció de Ciutat i Comerç de l’IMPEM i pel cap del Servei d’obres de l’Ajuntament de Mataró, en el qual consta que el càlcul de la superfície construïda de la parada de la recorrent s’ha fet aplicant els mateixos criteris que s’ha fet servir pel càlcul de la resta de parades del mercat, és a dir, tenint en compte la meitat de la mitgera que limita amb el supermercat i la meitat de la mitgera que limita amb el lloc de venda del costat. La superfície del pilar no s’ha computat dintre de la superfície global de la parada.

La superfície de les parades es calcula tenint en compte les m2 construïts i no els m2 útils, per tant, entenem que s’ha de considerar la mitgera del supermercat com la de qualsevol altre lloc de venda, atès que és innegable que el supermercat ocupa una superfície del mercat com la resta de llocs de venda i respecte del qual, també es va calcular la seva superfície tenint en compte la part proporcional de la mitgera.

Altrament, no computar la part proporcional de la mitgera respecte el lloc de venda de la recorrent suposaria una dispensa singular, prohibida per la llei.

D’altra banda, l’informe assenyala que el lloc de venda de la Sra. Massafrets no s’ha construït fins a límit administratiu definit pel paviment del mercat, sinó que per decisió dels propietaris de la parada, aquesta, en la seva part frontal, queda enretirada 5cm, per tant la superfície construïda, considerant aquesta reducció és de 16,95 m2.

Per tot el que s’ha exposat, en us de la atribucions que m’atorga la legislació vigent PROPOSA al ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d’alçada interposat per la Sra. Aurora Massafrets contra el Decret de la Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró núm. 06/2010, de 14 de gener, en considerar que la superfície del seu lloc de venda és de 16,95 m2, ja que en el càlcul de la parada s’han de tenir en compte la mitgera que limita amb el supermercat i la meitat de la mitgera que limita amb el lloc de venda del costat, però no els 5 cm de part frontal que no s’han construït.

Segon.- Com a conseqüència del primer acord, modificar la liquidació corresponent a la diferència entre els m2 de la superfície de la parada provisional de la recurrent i la definitiva, en concepte d’aportació a les obres de remodelació del mercat municipal de la Plaça de Cuba, per un import de 5.964,75 €.

Tercer.- Notificar aquesta resolució a la persona interessada als efectes escaients.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 10,   corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).

10 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL MERCAT MUNICIPAL DE LA PLAÇA DE CUBA.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Els mercats municipals segueixen jugant un paper cabdal com a d’eixos vertebradors del comerç alimentari dels municipis. Per aquesta raó i per tal d’adequar-los a la realitat dels nous consumidors, cada cop més els ens locals es plantegen la necessitat de portar a terme una reforma integral dels seus mercats municipals.

Aquests processos de reforma integral, per tal que siguin efectius, han de preveure i desenvolupar actuacions als següents nivells:

- Millora de les infraestructures
- Reordenació del mix comercial
- Noves propostes de gestió i l’adequació del reglament
- Inclusió de programes de dinamització i eines de captació  i fidelització de clients.

Les actuacions previstes en la reforma hauran de servir per actualitzar i modernitzar les instal•lacions, corregir desequilibris en la barreja comercial, introduir noves activitats, adaptar-se a les normatives tècnico  sanitàries, recuperar espais públics, crear i ampliar determinats serveis, aplicar polítiques comercials adreçades a la concentració dels llocs de venda, etc.

El mercat municipal de la Plaça de Cuba de Mataró no ha estat aliè a aquestes necessitats, i per això el projecte de reforma inclou, a més de les actuacions estructurals de reforma i millora de l’edifici i les seves instal•lacions, la reordenació del mix comercial i l’adequació del reglament a la situació actual del mercat. Les actuacions de reforma estructural i de mix comercial, es varen iniciar el juliol de 2008.

Pel que respecte al reglament vigent del mercat de la Plaça de Cuba, va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Mataró el desembre de 1988. Aquest reglament regula aspectes de funcionament intern del mercat a més d’altres aspectes referents a les concessions de parades,etc.. que actualment, atesos els canvis en la configuració i funcionament ’aquest equipaments, han quedat obsolets.

Un cop iniciat el procés de reforma del mercat del a Plaça de Cuba, es va constituir una comissió de treball formada per representants dels operadors del mercat i personal tècnic de l’IMPEM, amb l’objectiu de treballar la modificació del reglament del mercat, per tal d’adequar-lo a la nova realitat del mateix. Aquesta comissió de treball, reunida fins a vuit ocasions, ha treballat la nova proposta de reglament, adequant l’anterior a la realitat del mercat, al seu nou funcionament i gestió.

D’acord amb l’article 73.10 del Reglament Orgànic Municipal mitjançant decret de la Presidenta de l’IMPEM de 30 de març de 2010 es va aprovar l’avantprojecte del Reglament i es va lliurar als Grups municipals per al seu examen en un termini de quinze dies, sense que hagin presentat cap al•legació o suggeriment en contra del seu redactat.

Vist el que estableix, pel que fa al procediment per l’aprovació del Reglament,  l’article 70.2 de la Llei de bases de règim local, els  articles 178 i 179 de Decret legislatiu 2/2003 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i articles 63 a 68 del Reglament d’obres, activitats i serveis.

Vist l’informe jurídic precedent respecte l’adequació de l’articulat del Reglament a la legislació vigent, en exercici de les potestats d’autoorganització i reglamentàries de l’article 4. a) de la LBRL, PROPOSO al ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar inicialment el Reglament de funcionament del Mercat Municipal de la Plaça de Cuba.

Segon.- Sotmetre l’expedient informació pública pel termini de trenta dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci als taulers d’anuncis de l’Ajuntament i al Butlletí oficial de la província de Barcelona, per tal de que les persones interessades puguin comparèixer i formular les al•legacions i suggeriments que estimin oportunes, amb caràcter previ a la resolució definitiva.

Tercer.- Considerar aprovat definitivament el reglament en cas de no presentar-se al•legacions o suggeriments durant el període d’informació pública.

Quart.- Publicar el text íntegre del Reglament en el Butlletí oficial de la província, i ressenya en el DOGC, i trametre un exemplar del mateix a la Direcció general de l’administració local i la Generalitat de Catalunya als efectes establert a l’article 65 de la LBRL.”

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comenta que és un reglament molt dens i feixuc. Té 73 articles. M’ho he mirat, però m’ha faltat temps. En el període d’al•legacions, ja hi farem les nostres aportacions.
Ens han cridat l’atenció, però, dos aspectes. Un és el tema de la comissió mixta de l’Associació de Venedors amb l’Ajuntament, per tal de fer funcionar el mercat, que és una cosa que nosaltres hem reclamat insistentment i que sembla ser que, en principi, es veu contemplat. I l’altre tema és el dels horaris de la Plaça de Cuba, perquè no queden clars, en el reglament, els horaris de tancament. Esperem que en la fase d’al•legacions ho puguem solucionar.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia l’abstenció del seu grup  municipal.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i   corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 11,   corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4),  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

-Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat-

11 - RATIFICACIÓ DEL DECRET DE LA CONSELLERA DELEGADA D’INNOVACIÓ I PROMOCIÓ DE CIUTAT DESISTINT DE LA SOL•LICITUD DE L’AMPLIACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA (TUC)

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Per Decret 3091/2010, de 12 d’abril, la Consellera delegada d’Innovació i Presidència va desistir de la sol•licitud de modificació de la trama urbana consolidada (TUC) de Mataró, aprovada pel Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 3 de desembre de 2009.

La possibilitat que la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat resolgués la delimitació de la nova TUC de Mataró sense tenir en compte la possibilitat de considerar com a nova zona de la TUC de Mataró el sector Iveco-Pegaso, va justificar la urgència de l’aprovació d’aquest decret i la seva posterior ratificació pel Ple de l’Ajuntament.

En conseqüència, proposo al Ple de l’Ajuntament, l’adopció de següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret de la Consellera delegada 3091/2010, de 12 d’abril:

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el 3 de desembre de 2009, aprovà el projecte de modificació de la trama urbana consolidada (TUC) de Mataró, en virtut de la qual es proposava l’ampliació d’aquesta trama per incorporar l’àmbit del sector de “El Rengle” a la seva delimitació, d’acord amb les determinacions del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, aprovat per Decret 379/2006, de 10 d’octubre.

En data 18 de desembre de 2009, l’Ajuntament remet a la Direcció General de Comerç de la Generalitat la sol•licitud de la modificació, juntament amb la documentació requerida per la normativa vigent.

En data 22 de desembre de 2009 s’aprovà el Decret Llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials, en base al qual, la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat, en data 24 de març de 2010, notificà a l’Ajuntament l’informe emès per la Direcció General de Comerç en relació amb la delimitació i modificació de la TUC, donant un termini de 15 dies per tal que s’introdueixin les rectificacions proposades en l’informe.

L’anàlisi del Decret Llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercial i en concret de la nova regulació de les trames urbanes consolidades planteja la possibilitat de considerar com a nova zona de la TUC de Mataró el sector Iveco-Pegaso, ja que es tracta d’una àrea residencial contínua, amb l’ordenació urbanística detallada aprovada i vigent.

Per tal de poder tramitar conjuntament l’ampliació de la TUC en els dos àmbits, tant el de “El Rengle” com el d’Iveco-Pegaso, es considera convenient presentar el desistiment de la sol•licitud d’ampliació efectuada al mes de desembre.

Tanmateix, la possibilitat que la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat resolgui la delimitació de la nova TUC de Mataró sense tenir en compte les consideracions abans exposades, justifica la urgència de l’aprovació d’aquest decret i la seva posterior ratificació pel Ple de l’Ajuntament.

Per tot el que s’ha exposat, en virtut de les competències delegades per decret d’alcaldia de 16 de juny de 2007,

RESOLC:

Primer.- Desistir de la sol•licitud de modificació de la trama urbana consolidada (TUC) de Mataró, aprovada pel Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 3 de desembre de 2009 i remesa a la Direcció General de Comerç el 18 de desembre de 2009.

Segon.- Notificar la present resolució a la Direcció General de Comerç i a la Direcció General d’Urbanisme”.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal. El fet que es desisteixi de la sol•licitud de la trama urbana consolidada obeeix a dues raons essencials. Primera, per mirar de fer una sol•licitud conjunta entre el tram Rengle i el tram zona Iveco-Pegaso. En segon lloc perquè, d’acord amb l’informe de la Directora General de Comerç, queden exclosos uns sistemes determinats del Rengle on l’ús dominant és l’industrial. També, se n’exclouen unes peces d’equipament del Pla General a Mataró, que no formen part del PEM o del Rengle. Per tant, és evident que, en el seu dia, alguna cosa es va tramitar malament.
Tothom sap com està qualificada la zona d’Iveco-Pegaso. El problema està en quan s’executarà, quan es construirà. De moment, entenem que és una mica un brindis al sol.
Jo no sé si vostès han parlat amb comerciants, amb associacions de comerciants del centre, i no sé quina opinió tindran que a la zona Iveco-Pegaso hi pugui haver un seguit d’equipaments comercials que la TUC podria consolidar, valgui la redundància.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que el seu grup municipal també s’hi abstindrà.
No compartim la idea del desenvolupament urbanístic d’aquests sectors, especialment pel que fa a la requalificació per a situar-hi habitatges, tant a la zona d’Iveco-Pegaso, com al Rengle. No compartim el desenvolupament urbanístic tal com es planteja, en aquest cas, per dos motius:
En primer lloc, per inviable en la situació econòmica actual. En segon lloc, pel model de ciutat. Desenvolupat urbanísticament uns terrenys que són estratègics per a la ciutat i que, tard o d’hora, haurien de servir per a aquestes necessitats; és malbaratar el terreny de la pròpia ciutat.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, opina que cada vegada que el Govern fa un pas per a replantejar-se qüestions urbanístiques, els tornen a dir que reflexionin en la necessitat de revisar el Pla General. Vam dir que, des d’un punt de vista lògic, enteníem aquesta extensió de la trama urbana. Però, políticament, no podem justificar cada vegada aquestes modificacions que vostès han de fer. Comença a ser reiteratiu el fet que ens vagin corregint o aturant o modificant planificacions o documents urbanístics que fem des de l’Ajuntament de Mataró.

La senyora Alicia Romero exposa que en el Pla General, amb les modificacions fetes posteriorment, s’estableix que les zones d’Iveco-Pegaso i del Rengle són una zona mixta, amb una mixtura terciària i residencial. Això està aprovat. Iveco amb un 70% de residencial i 30% terciari, i el Rengle, 30% residencial i 70% terciari. Em sembla que és una zona privilegiada de la ciutat. Estem desenvolupant l’altra meitat del front litoral de la ciutat. Per tant, és una aposta molt forta de Mataró per fer aquest desenvolupament, perquè aquest desenvolupament no fos, com deia el Pla General, industrial, sinó que tingués aquesta mixtura i que poguéssim gaudir-ne tots amb equipaments, amb zones d’oci, comerç, etc.
El que demanem a la Generalitat és l’ampliació a la zona del Rengle. Ens ho ha desestimat, en part, perquè diu que és cert que en una part del nord que toca a la Nacional només hi ha terciari industrial i que, per tant, això no ho té en compte. Nosaltres el que diem és que si sumem la part de Rengle i la d’Iveco-Pegaso, en què hi ha una trama consolidada i que hi ha una continuïtat urbanística, complim el que marca la nova directiva europea Bolkenstein, que surt després, i que s’ha d’aplicar després, i que afecta, amb l’aprovació de la Llei de desembre de 2009, el que nosaltres havíem plantejat. Creiem que a la ciutat convé més que la trama urbana inclogui aquestes dues parts importants del front litoral de la ciutat per permetre que hi hagi comerç, oficines, activitat econòmica i que hi hagi residencial. Nosaltres en parlem amb els comerciants de la ciutat i ells estan d’acord que hi hagi activitat econòmica en una zona on hi haurà edificis residencials, on hi haurà oficines, on hi haurà vida. El comerç acaba sent sempre un gran dinamitzador de la ciutat.

El senyor Pau Mojedano recorda a la Sra. Romero que ja li van dir que el que ella diu té tota la lògica. El que jo dic és que demà ens podem trobar amb un altre indret de la ciutat on vostès ens plantegin una altra modificació del Pla General o un altre replantejament d’aquestes característiques. És una llàstima que no hàgim fet un exercici de repensar la ciutat, sobretot en base a un model estratègic que ja comencem a tenir definit.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comenta que el Sr. Mojedano porta, com sempre, l’aigua al seu molí. Em sembla que no ha entès què és un Pla General. El Pla General és un document que no és tancat. Les modificacions que s’han fet, els plans d’actuació que s’han desenvolupat, els sectors que s’han anat desenvolupant el que vénen a portar és a tirar endavant el Pla General. Si estiguéssim canviant el model, la Generalitat no ens hagués aprovat aquelles requalificacions, aquelles modificacions importants de les tipologies al Rengle i a Iveco-Pegaso. Quan s’esgotin les possibilitats actuals del Pla General, en farem la revisió. Llavors repensarem el model de ciutat en funció de la ciutat que tenim, i en funció de les circumstàncies en les quals ens trobem i les apostes estratègiques que farem.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i   corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 11,   corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4),  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Ana Martínez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 12 i 13 per venir referits a temàtiques coincidents.

12 - APROVACIÓ DELS PREUS I LES CONDICIONS DE L’ARRENDAMENT DELS LOCALS COMERCIALS DEL PARC TCM.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“En data 11 de desembre de 2006 el Ple de l’Ajuntament va aprovar la creació de l’entitat pública empresarial Parc Tecnocampus Mataró (en endavant Parc TCM), per a gestionar i supervisar el desenvolupament del futur parc tecnològic de la ciutat, que s’ubicarà en una de les quatre illes que configuren la urbanització del sector del Rengle de Mataró, amb una superfície construïda de 46.940 m2.

Per acord de Ple de 3 de maig de 2007, l’Ajuntament de Mataró va atorgar a “Parc TCM” una concessió demanial en relació a una porció de 26.292 metres quadrats de la finca registral 7721, inscrita al Volum 3297, Llibre 128 de Mataró-3, Foli 93, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró.

En la pròpia acta d’atorgament de la concessió demanial referenciada, en la seva clàusula quarta sobre drets i deures del concessionari s’estipula que Parc TCM “resta facultat a explotar les edificacions identificades com edificis TCM 2 i TCM 3, mitjançant arrendament a tercers, que fomenti activitats de l’àmbit del propi servei públic de gestió del parc Tecnocampus en les concretes circumstàncies i condicions que aprovi el Consell d’Administració de l’entitat pública empresarial.(...).L’explotació de les edificacions en règim d’arrendament s’intrumentarà sempre amb respecte als principis de publicitat i concurrència, i amb respecte al preu que prèviament hagi autoritzat l’Ajuntament, i es farà d’acord amb les condicions que es contemplin en el reglament regulador del servei que l’Ajuntament aprovi”.

La finalitat del futur parc tecnològic és crear un entorn capaç d’accelerar els processos d’innovació mitjançant la transferència i la difusió de tecnologia integrant en un únic espai universitats, empresa i centres de recerca i desenvolupament

Seguint els calendaris previstos i amb l’objectiu d’avançar vers l’adjudicació dels espais a tercers que permetin l’inici efectiu de l’activitat del parc, és necessari procedir a fixar un marc de preus sobre els espais de lloguer per a locals comercials i serveis complementaris ubicats en els edificis Parc TCM.

És per això que la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat proposa al Ple l'adopció del següent ACORD:

Primer.- Aprovar un marc de preus sobre els espais de lloguer per a locals comercials i serveis complementaris ubicats en els edificis Parc TCM, amb les següents característiques bàsiques:

- S’estableixen diversos preus sobre el sostre destinat als usos de lloguer a locals comercials, en funció de la seva ubicació. En funció de l’evolució dels preus de mercat i amb la finalitat de garantir la competitivitat respecte l’entorn immediat de l’àrea metropolitana, es preveu un marge de maniobra del 20% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats. Aquest marge garanteix també l’adequació respecte als serveis complementaris al propi arrendament.

- En el supòsit de sol·licituds o adjudicacions de sostre que procedeixin de l’agrupació d’àmbits de valor diferents i/o sempre que els locals resultants superin el 100 m2; el preu promig de lloguer podrà ser objecte d’un diàleg competitiu entre les parts, amb un marge de maniobra del 25% a l’alça o a la baixa respecte els preus inicialment proposats, sempre que el preu resultant no esdevingui en un tracte diferent respecte a d’altres arrendataris en les mateixes condicions.

- Preus inicialment proposats: 

­­­_
Preus m2/mes
LOCAL 1 (TCM 3)
16 €
LOCAL 2 (TCM 3)
LOCAL 3 (TCM 3)
14 €
LOCAL 4 (TCM 3)
LOCAL 5 (TCM 3)
12 €
LOCAL 6 (TCM 3)
LOCAL 7 (TCM 1)
10 €
LOCAL 8 (TCM 1)

Les actualitzacions de les rendes per concepte de lloguer es regularan en el plec de clàusules que establirà les condicions particulars que regiran l’adjudicació en arrendament dels locals comercials en els edificis del Parc TCM.

Segon.- Delegar en el Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Parc TCM l’aprovació dels preus definitius, juntament amb el plec de condicions que regularà les condicions de la licitació dels espais de lloguer dels edificis del Parc TCM. “

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup municipal, tant al punt 12, com al punt 13.
El preu proposat, prèvia consulta a sectors immobiliaris, ens sembla un pèl car per les condicions de mercat d’avui dia. És cert que existeix un marge d’un 20% a l’alta o a la baixa. Nosaltres començaríem amb el marge més baix d’aquest 20%.
En el tema dels locals comercials no consta la duració dels contractes, la duració de les concessions. Hem parlat de 15 anys en relació amb l’establiment on hi ha d’haver la restauració, però no hem parlat dels anys de duració dels contractes d’aquests locals comercials. Com tots sabem, els anys de duració també influeixen en el preu a pagar pel concessionari.

La senyora Alicia Romero explica que justament el que porten és aquest marc de preus. En el cas dels serveis de restauració no hi ha un preu per metre quadrat, sinó que hi ha un “cànon” que s’haurà de pagar anualment. Totes les altres concrecions van en el plec de condicions que haurà d’aprovar l’EPE. Per tant, aquests elements del lloguer i dels anys de lloguer apareixeran en aquest plec que aprovarem en breu al proper Consell d’Administració.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i   corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 10,   corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3),  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

13 - APROVACIÓ DELS PREUS I LES CONDICIONS DE L’ARRENDAMENT DEL SERVEI DE RESTAURACIÓ DEL PARC TCM.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“En data 11 de desembre de 2006 el Ple de l’Ajuntament va aprovar la creació de l’entitat pública empresarial Parc Tecnocampus Mataró (en endavant Parc TCM), per a gestionar i supervisar el desenvolupament del futur parc tecnològic de la ciutat, que s’ubicarà en una de les quatre illes que configuren la urbanització del sector del Rengle de Mataró, amb una superfície construïda de 46.940 m2.

Per acord de Ple de 3 de maig de 2007, l’Ajuntament de Mataró va atorgar a “Parc TCM” una concessió demanial en relació a una porció de 26.292 metres quadrats de la finca registral 7721, inscrita al Volum 3297, Llibre 128 de Mataró-3, Foli 93, del Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró.

En la pròpia acta d’atorgament de la concessió demanial referenciada, en la seva clàusula quarta sobre drets i deures del concessionari s’estipula que Parc TCM “resta facultat a explotar les edificacions identificades com edificis TCM 2 i TCM 3, mitjançant arrendament a tercers, que fomenti activitats de l’àmbit del propi servei públic de gestió del parc Tecnocampus en les concretes circumstàncies i condicions que aprovi el Consell d’Administració de l’entitat pública empresarial.(...).L’explotació de les edificacions en règim d’arrendament s’intrumentarà sempre amb respecte als principis de publicitat i concurrència, i amb respecte al preu que prèviament hagi autoritzat l’Ajuntament, i es farà d’acord amb les condicions que es contemplin en el reglament regulador del servei que l’Ajuntament aprovi”

La finalitat del futur parc tecnològic és crear un entorn capaç d’accelerar els processos d’innovació mitjançant la transferència i la difusió de tecnologia integrant en un únic espai universitats, empresa i centres de recerca i desenvolupament

Seguint els calendaris previstos i amb l’objectiu d’avançar vers l’adjudicació dels espais a tercers que permetin l’inici efectiu de l’activitat del parc, és necessari procedir el model de negoci i preus per als espais destinats als usos de restauració situats al Parc TCM .

És per això que la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat proposa al Ple l'adopció del següent ACORD:

Primer.- Aprovar el model de negoci i els preus sobre els espais destinats a usos de restauració situats en el Parc TecnoCampus Mataró- Maresme:
S’estableix un model basat en lloguers a 15 anys sobre els espais de restauració del Parc TCM.

- S’estableix un model de negoci mixt en que la renda a satisfer en concepte de lloguer es divideix en una part fixa i una variable, en funció dels ingressos bruts assolits per l’operador que resulti adjudicatari del procediment de concurs.

Criteris de valoració del preu del servei: Les rendes a satisfer a l’EPE Parc TCM, per part de l’arrendatari, sobre els espais destinats a usos de restauració en el Parc TCM, amb una superfície de 888 m2, es divideixen en:

- Un import fix de 20.000 euros anuals.
- Una quota variable del 5% sobre els ingressos bruts anuals

Les actualitzacions de les rendes per concepte de lloguer es regularan en el plec de clàusules que establirà les condicions particulars que regiran l’adjudicació en arrendament dels espais destinats als usos de restauració del Parc TecnoCampus Mataró- Maresme. En el mateix plec, s’inclouran la memòria d’acabats i condicions d’entrega dels locals.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i   corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 10,   corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3),  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

-Llicències d’Activitats-
 
14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT REGULADOR DEL RÈGIM SANCIONADOR APLICABLE ALS MÒDULS DE TEMPORADA DE LA PLATJA DE MATARÓ.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en la sessió del dia 4 de febrer de 2010, ha aprovat inicialment el Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.

Durant el període d’informació pública, en el qual ha estat exposat al públic el document aprovat inicialment, el Sr. Marcel Martínez Bruguera, en representació del Grup Municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ a l’Ajuntament de Mataró, en data 26 de febrer de 2010, ha presentat un escrit d’al•legacions en el qual proposa set modificacions al redactat del text:

- Primera: Afegir a l’article 2, en relació amb la classificació de les infraccions lleus, l’expressió: “sempre i quan no puguin ser considerades com a infraccions penals”.

S’estima la proposta d’inclusió d’aquest paràgraf.

- Segona: Afegir a l’article 2.f), en relació amb la classificació de les infraccions lleus, l’expressió: “tenir la música així com qualsevol soroll, actuacions musicals derivades d’activitats lúdico-culturals a un nivell que superi un màxim...”.

Si bé la proposta es considera adequada, es creu més adient la següent redacció, ja que es refereix a qualsevol tipus d’activitat, algunes de les quals poden tenir un màxim de decibels diferent de l’habitual de 70 dBA, pensat per a la música ambiental: “Superar el volum de la música o de les activitats que s’hi realitzin, a un nivell que superi en un màxim de 5 dBA el límit autoritzat.”

Per tant, s’estima parcialment la proposta d’inclusió d’aquest paràgraf.

- Tercera: Afegir a l’article 2.e), en relació amb la classificació de les infraccions greus, l’expressió: “tenir la música així com qualsevol soroll, actuacions musicals derivades d’activitats lúdico-culturals a un nivell que superi un màxim...”.

Si bé la proposta es considera adequada, es creu més adient la següent redacció, ja que es refereix a qualsevol tipus d’activitat, algunes de les quals poden tenir un màxim de decibels diferent de l’habitual de 70 dBA, pensat per a la música ambiental: “Superar el volum de la música o de les activitats que s’hi realitzin, a un nivell que superi en un màxim de 10 dBA el límit autoritzat.”

Per tant, s’estima parcialment la proposta d’inclusió d’aquest paràgraf.

- Quarta: Afegir a l’article 2.g), relatiu a les infraccions greus, l’expressió “sempre i quan els fets no puguin ser constitutius d’infraccions penals”

S’estima la proposta d’inclusió d’aquest paràgraf.

- Cinquena: Afegir a l’article 2.d), en relació amb la classificació de les infraccions molt greus, l’expressió: “tenir la música així com qualsevol soroll, actuacions musicals derivades d’activitats lúdico-culturals a un nivell que superi un màxim...”.

Si bé la proposta es considera adequada, es creu més adient la següent redacció, ja que es refereix a qualsevol tipus d’activitat, algunes de les quals poden tenir un màxim de decibels diferent de l’habitual de 70 dBA, pensat per a la música ambiental: “Superar el volum de la música o de les activitats que s’hi realitzin, a un nivell que superi en un màxim de 15 dBA el límit autoritzat.”

Per tant, s’estima parcialment la proposta d’inclusió d’aquest paràgraf.

- Sisena: Substituir el termini d’un any de l’article 3 pel de sis mesos.

S’estima la proposta de modificació d’aquest paràgraf.

- Setena: Modificar l’últim paràgraf de l’article 4 de manera que comenci amb l’expressió “Les sancions per tot tipus d’infraccions s’imposaran amb la instrucció prèvia...”

S’estima la proposta de modificació d’aquest paràgraf.
Per tot el que s’acaba d’exposar, vist el document del Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró, l’informe de data 16 d’abril de 2010 del cap del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat, els articles 73.10 del Reglament Orgànic Municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local; i l’article 162 del Decret Legislatiu 2/2003 que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar de manera definitiva el Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró.

Segon.- Estimar parcialment, en els termes expressats en aquesta proposta, les al•legacions presentades pel Sr. Marcel Martínez Bruguera, en representació del Grup Municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ a l’Ajuntament de Mataró.

Tercer.- Trametre a la Direcció General de la Generalitat de Catalunya i a la Subdelegació del Govern a Barcelona l’acord d’aprovació inicial i definitiva Reglament regulador del règim sancionador aplicable als mòduls de temporada de la platja de Mataró, així com el text del present Reglament.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 24,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Servei de Gestió Econòmica-

15 - CONSTITUCIÓ D'UN USDEFRUIT A FAVOR DE PROHABITATGE, SAU, EN RELACIÓ A DOS HABITATGES DE L'EDIFICI DEL CARRER MADOZ, 28-30, DE MATARÓ

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :
“L’Ajuntament de Mataró és propietari de l’edifici d’habitatges situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró. Aquest edifici havia estat afectat, en la seva integritat, al servei públic escolar, com a edifici públic escolar, i els diferents pisos es van destinar a habitatges de mestres.

L’Ajuntament va recuperar la possessió dels habitatges 2n A, de l’escala A, i 5è C, de l’escala B, de l’edifici esmentat, del carrer Madoz, 28-30, que havien estat ocupats per mestres.

Fa anys que aquest Ajuntament ve apostant per assignar als habitatges que van quedant buits uns usos més afins a les actuals necessitats econòmiques i socials municipals, i destina els habitatges que van quedant lliures a habitatges socials i habitatges per acollir reallotjaments derivats d’operacions urbanístiques.

D’acord amb els antecedents exposats, els referits habitatges es van desafectar inicialment, per acord del Ple de 4 de març de 2010, i superats tots els tràmits administratius, han quedat desafectats definitivament. Prèviament a l’adopció de l’acord de desafectació, es va obtenir la preceptiva autorització de l’Administració educativa autonòmica.

Per l’esmentada desafectació, els referits habitatges gaudeixen de la qualificació de béns patrimonials, i poden entrar a formar part del parc d’habitatges de lloguer.

Per la seva banda, s’està treballant en la línia de concentrar la política municipal d’habitatges en un sol gestor, i l’empresa municipal PROHABITATGE, SA Unipersonal, gaudeix de l’adient vocació concentradora, d’acord amb el seu objecte social, entre el qual hi figura gestionar el parc d’habitatges de l’Ajuntament de Mataró i de les empreses municipals, segons els seus estatuts.

Per donar a aquests pisos un aprofitament adequat a les finalitats municipals abans exposades, es considera adient lliurar a l’empresa PROHABITATGE, SAU, àmplies facultats de disposició envers els pisos objecte d’aquesta proposta, per tal que la referida entitat els gestioni de la manera que millor convingui als interessos municipals. A l’efecte, s’ha cregut oportú constituir un dret d’usdefruit a favor de PROHABITATGE, SAU, dret que permet atorgar a dita empresa les més àmplies facultats de gestió, sense que l’Ajuntament perdi per això el domini de les finques.

Quant al contingut del dret d’usdefruit, resulta d’aplicació el  Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (arts. 561.1 i següents); quant al procediment, resulten d’aplicació els articles 40 i següents del Decret 336/1988 (reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya). Per l’adopció d’aquest acord, resulta competent el Ple municipal, en virtut del disposat a l’article 213 del Decret legislatiu 2/2003.

Per tot el que s’ha exposat,  proposo al Ple, si s’escau, l’adopció del següent acord:

PRIMER.- Constituir a favor de la mercantil SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITATGE MATARÓ, SAU, amb NIF A-62.964.499, un usdefruit en relació als pisos 2n A, de l’escala A, i 5è C, de l’escala B, de l’edifici que afronta al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal.

SEGON.- Aprovar el contracte que s’adjunta a la present proposta d’annex I, que regula les condicions i prescripcions a què se sotmet l’usdefruit que aquí es constitueix, i convocar a les parts per a la seva signatura.

TERCER.- Autoritzar el/la Conseller/a delegat/da de Serveis Centrals d’aquest Ajuntament per subscriure els documents públics i privats que siguin necessaris per al perfeccionament i execució del present acord.

QUART.-  Comunicar el present acord al Servei d’Urbanisme, al Servei de Benestar Social, al Servei d’Ingressos,  i a la Societat municipal Prohabitatge Mataró, SAU.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

16 - DESAFECTACIÓ FINCA MUNICIPAL  QUE CONFIGURAVA L'ANTIGA PROJECCIÓ DEL CARRER SÒCRATES

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“L’Ajuntament és propietari de la finca que, en el Pla Parcial de Cirera industrial, aprovat definitivament el dia 10-12-1986, i acordada la seva publicació a efectes de la seva executivitat el 22-12-1987, configurava la projecció del carrer Sòcrates, d’aquesta ciutat. El referit vial consta incorporat a l’inventari municipal de béns (fitxa 1.3. 804), com a bé de domini públic, afecte a l’ús públic.

Al vigent Pla General d’Ordenació de Mataró, aquest terreny actualment resta qualificat d’equipament educatiu.
Al Programa d’Actuació Municipal consta una acció consistent en la construcció i posta en funcionament del Centre d’Educació Infantil i Primària Marta Mata. Es preveu que aquest centre educatiu s’ubiqui a la finca esmentada, juntament amb altres finques properes, totes elles, amb front a la carretera de Cirera.

Es proposa cedir el sòl on s’ha planejat la construcció del referit centre al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, qui s’encarregarà de la seva construcció i explotació, en el marc de les seves competències en matèria educativa. 

Aquesta destinació educativa que cal donar a la finca no és pròpia dels serveis públics de competència municipal, ja que l’àmbit competencial en aquesta matèria correspon a la Generalitat de Catalunya.

Per ajustar la qualificació jurídica patrimonial de la finca al seu destí com a centre educatiu, com que la finca no es destina a l’exercici de cap servei públic de competència local, resulta oportú procedir a la seva patrimonialització.

Un cop la finca gaudeixi de la qualificació de patrimonial, podrà ser cedida a la Generalitat, en les condicions de cessió dominical temporal que requereix, segons el model normalitzat de cessió que la Generalitat ha facilitat, juntament amb les altres finques afectades per aquest destí educatiu, prèvies les operacions hipotecàries que sigui necessari practicar, de cara a l’obtenció de la finca registral adequada per a aquesta destinació.

Resulten aplicables l’article 81 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de règim local (en el mateix sentit, article 204 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), i l’article 8, 20 i següents del Decret 336/1988, pel qual s’aprova el reglament del patrimoni dels ens locals a Catalunya. 

És competent per aprovar l’alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l’Ajuntament, tal com disposa l’article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l’article 114.3.m) del mateix cos legal.

Per tot l’anterior, proposo al Ple municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Desafectar inicialment la finca de 954,05 m2, que es configurà com el carrer Sòcrates d’aquesta ciutat, en el Pla Parcial de Cirera-industrial de l’any 1986, i gaudia de la qualificació de bé de domini públic afecte a l’ús públic, per tal que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial, ja que en el vigent Pla General d’Ordenació de Mataró, la finca es qualifica com equipament educatiu. S’adjunta plànol de situació d’aquesta finca.

SEGON.- Sotmetre l’expedient de desafectació a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l’expedient i formular les al•legacions i reclamacions que estimin oportunes. De no formular-se al•legacions ni reclamacions durant el tràmit d’informació pública, la desafectació que aquí s’acorda inicialment s’entendrà aprovada definitivament, i es disposarà l’anotació de la corresponent modificació en l’inventari de béns municipal.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

-Servei de Compres i Contractacions-

17 - APROVAR DEFINITIVAMENT ELS PLECS DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS APLICABLES ALS CONTRACTES QUE SUBSCRIGUI L’AJUNTAMENT DE MATARÓ APROVATS INICIALMENT PER ACORD DEL PLE MUNICIPAL DE DATA 2 DE JULIOL DE 2009.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

1. Per acord del Ple municipal de data 2 de juliol de 2009 es varen aprovar inicialment els Plecs de clàusules administratives generals de contractació aplicables als contractes que subscrigui l’Ajuntament de Mataró, per remissió als plecs de caràcter estàndard aprovats per la Diputació de Barcelona per decret de la Presidència de data 13 de gener de 2009. En el mateix acord s’aprovava sotmetre el text dels esmentats plecs als tràmits d’informació pública i audiència dels possibles interessats, i, cas de no haver-hi cap reclamació o al•legació en aquest termini, trametre l’expedient a la Comissió Jurídica Assessora a fi de que emetés el preceptiu informe.

2. No havent-se presentat cap reclamació o al•legació en el tràmit d’informació publica, es va trametre l’expedient a la Comissió Jurídica Assessora que en data 21 de gener de 2010 ha emès el dictamen 23/10 del qual es procedent destacar les consideracions i aspectes següents:

Consideracions formals

a) L’acord municipal d’aprovació inicial dels plecs fa referència a l’aprovació dels “plecs de clàusules administratives generals de contractació de caràcter estàndard elaborats per la Diputació de Barcelona”, quan en realitat s’ha d’entendre que l’aprovació es dels plecs de clàusules administratives generals de contractació aplicables als contractes que subscrigui l’Ajuntament de Mataró, i que la remissió als plecs estàndard ho és únicament a fi d’assumir-ne el contingut.

b) Recorda la necessitat de que s’incorpori als expedients que se sotmeten al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora la documentació acreditativa del resultat del termini d’exposició pública, si bé reconeix que el fet que s’hagi tramès l’expedient fa pressuposar que aquest tràmit s’ha dut a terme sense que s’hagin presentat reclamacions ni al•legacions.

c) Considera que hauria estat adequat que l’Ajuntament hagués verificat l’existència d’entitats representatives del contractistes i d’altres interessos afectats, per singularitzar amb ells el tràmit d’audiència als interessats.

Consideracions materials

d) En relació amb la clàusula 21 del plec de clàusules administratives generals aplicables als contractes de serveis, de subministrament, a altres contractes administratius i als privats, “Terminis per a la presentació de proposicions”, constata que substitueix la referència de la disposició addicional quinzena de la Llei de contractes del sector públic (LCSP) a “dies hàbils” per “dies laborables”; i considera que aquesta disposició és imperativa i que el concepte de dia hàbil està establert per l’art. 48.1 de la Llei 30/1992, per la qual cosa una regulació diferent s’ha de fer per llei, però, en no existir una previsió legal en aquest cas, el text del plec s’hauria d’adaptar a la previsió de la LCSP.

e) Finalment, assenyala que en el plec de clàusules administratives generals aplicables als contractes d’obres i instal•lacions i als de concessió d’obres públiques no es reflecteix la regulació continguda en la Llei 3/2007, de 4 de juliol de l’obra pública, malgrat que, d’acord amb l’article 3,1,b) s’aplica a les obres públiques executades per les entitats locals.

Fonaments de dret

1. La consideració a) del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora fa referència a una qüestió merament interpretativa, que es procedent assumir i subsanar.

2. En relació a la consideració b) la pròpia Comissió Jurídica Assessora reconeix que el fet que l’expedient li hagi estat remés comporta que no es van presentar reclamacions ni al•legacions en el tràmit d’informació pública, no obstant, aclarir aquí de manera expressa que així va ser, per la qual cosa no es procedent l’estudi i resolució de cap reclamació.

3. Respecte a la possible existència d’entitats representatives del contractistes i d’altres interessos afectats, a que fa referència la consideració c), jurisprudència i doctrina coincideixen en senyalar que l’audiència s’adreça als ciutadans als quals afecti en els seus drets i interessos legítims la disposició elaborada, i es durà a terme, bé directament o a través de les organitzacions o associacions reconegudes per la llei que les agrupen o les representen i els fins de les quals guardin relació directa amb l’objecte de la disposició (Per totes, STS Sala 3ª, sec. 6ª, de data 15-7-2003).
 
L’objecte i àmbit d’aplicació dels plecs generals de contractació s’estén a tota la possible contractació que realitzi l’Ajuntament, i aquesta pot ser tan diversa que inclou qualsevol sector econòmic i inclús social, per la qual no es possible identificar individualment organitzacions o associacions que compleixin el requisit de tenir aquesta “relació directa” que es requereix per fer necessari un tràmit d’audiència individualitzat, sense que això comporti cap mena d’indefensió per aquells que es puguin considerar afectats, atesa l’amplia publicitat que ha tingut l’aprovació d’aquests plecs, tant en el tràmit d’informació pública dut a terme per aquesta Corporació, com en els anteriors tràmits informatius realitzats per la Diputació Provincial de Barcelona, ja que cal tenir en compte que el text l’aprovació del qual es pretén ara no és nou, sinó que deriva del plecs estàndard de contractació aprovats per la Diputació i que van ser en el seu dia objecte de tots els tràmits legalment exigits.

4. Respecte a la consideració d) en relació a la utilització en la clàusula 21 del plec de clàusules administratives generals aplicables als contractes de serveis, de subministrament, a altres contractes administratius i als privats, del concepte “dia laborable”, es procedent assumir la justificació recollida en les memòries justificatives de l’acord d’aprovació dels plecs de caràcter estàndard aprovats per la Diputació de Barcelona per decret de la Presidència de data 13 de gener de 2009, que s’adjunta al present informe i que es pot resumir de la següent manera:

- La Llei de contractes del sector públic el que prescriu, imperativament és el caràcter mínim dels terminis.
- La previsió de la clàusula 21, en ajornar fins el primer dia laborable següent el termini que finalitzi en dissabte, diumenge o festiu, no incompleix les prescripcions legals, ans al contrari: els termini mínims fixats en dies naturals, sempre resultaran ampliats. Congruentment, no hi ha limitació de drets ni d’interessos legítims, sinó extensió del termini i, per tant, facilitació material per poder exercir-los o fer-los valer.
- En els plecs generals els terminis es computen per dies naturals, i tan sols es consigna una determinació, ampliadora en els termes assenyalats, sobre els dies ad quem

5. Per últim, respecte a la necessitat d’incloure en el plec de clàusules administratives generals aplicables als contractes d’obres i instal•lacions i als de concessió d’obres públiques la regulació continguda en la Llei 3/2007, de 4 de juliol de l’obra pública, remetre’ns igualment a les memòries justificatives de l’acord d’aprovació dels plecs de caràcter estàndard aprovats per la Diputació de Barcelona per decret de la Presidència de data 13 de gener de 2009, on es considera suficient la inclusió de la Llei 3/2007 en la clàusula tercera dels plecs generals, de normativa aplicable, ja que les serves aportacions substantives serien més pròpiament incorporables, des del punt de vista de tècnica normativa, en els plecs de clàusules administratives particulars quan escaigui per la concreta tipologia d’obres.

6. L’article 38 del Decret 69/2006, d'11 d'abril, d'aprovació del Reglament d'organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora estableix: “38.1. Les disposicions que es dictin amb posterioritat al dictamen preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora han d'expressar que es dicten "d'acord amb el dictamen" quan s'hi ajustin en els punts essencials o, si escau, que es dicten després d'haver-lo "vist", quan aquest dictamen contingui observacions obstatives a la legalitat de l'acte o disposició que no han estat tingudes en compte per l'òrgan que ha de resoldre. 38.2  En el cas d'altres resolucions administratives dictaminades per la Comissió, l'òrgan que ha de resoldre pot fer-hi constar les fórmules esmentades”.

Amb caràcter general, es considera que en el Dictamen 23/10 de la Comissió Jurídica Assessora no s’hi contenen observacions obstatives a la legalitat dels plecs, en el sentit previst a l’art. 38.1 en relació amb el 38.2 del Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora, aprovat pel Decret 69/2006, d’11 d’abril, raó per la qual en la resolució d’aprovació dels plecs de clàusules administratives generals aplicables a la contractació de l’Ajuntament de Mataró, cal utilitzar la fórmula en el sentit que es dicta “d’acord amb el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora”

En virtut de les competències delegades per resolució de l’Alcaldia de data 16 de juny de 2007, i d’acord amb el Dictamen 23/10 de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals,
PROPOSA a l’Excm. Ajuntament en Ple, l’adopció dels següents acords:

Primer. Aprovar definitivament els següents plecs de clàusules administratives generals aprovats inicialment per acord del Ple municipal de data 2 de juliol de 2009:

a) Plecs de clàusules administratives generals de contractació de l’Ajuntament de Mataró aplicables als contractes de serveis i de subministrament, a altres contractes administratius i als privats.

a) Plecs de clàusules administratives generals de contractació de l’Ajuntament de Mataró aplicables als contractes d’obres i instal•lacions i als de concessió d’obra pública.

Segon. El text dels plecs aprovats a la part dispositiva anterior es correspon exactament amb els contingut en els annexos I i II del Decret de Presidència de la Diputació de Barcelona de data 13 de gener de 2009, que apareixen publicats íntegrament al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 15, de 17/01/2009.

Tercer. Trametre aquest acord a l’Administració de l’Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies.

Quart. Comunicar el present acord a la Comissió Jurídica Assessora, atès el caràcter preceptiu del seu dictamen 23/10.

Cinquè. Publicar en el BOPB i en el DOGC sengles anuncis sobre l’aprovació definitiva dels Plecs en referència al seu text íntegre publicat en el BOPB esmentat a l’apartat segon.

Sisè. Deixar sense efecte qualsevol plec, resolució o acord que s’oposi als presents acords.”

La senyora Carolina Soler, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, pensa que quan es fa això de “copiar i enganxar”, de vegades passen aquestes coses, que un té errades formals i materials. Això és el que els deia la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Un informe que hem estat esperant des del juliol del 2009 fins ara, fins al maig, 9 mesos, en els quals ens fan un seguit d’al•legacions i nosaltres després no fem cas. Per aquest motiu, el nostre vot serà d’abstenció.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i   corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 10,   corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3),  corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

18 - APROVAR LA MODIFICACIÓ, PER AMPLIACIÓ, DEL CONTRACTE DE LES OBRES DEL PROJECTE EXECUTIU DEL CEIP Mª MERCÈ MARÇAL.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“Atès que mitjançant acord de data 11 d’octubre de 2007, l’Excm. Ajuntament de Mataró adjudicà la contractació de les obres del projecte executiu del Ceip Ma Mercè Marçal i escola bressol al carrer Josep Ma de Sagarra, a favor de l’empresa “Dragados, SA” fins un import de 5.726.450’86 euros, IVA inclòs.

Atès que mitjançant decret núm. 6790/2009, de data 18 d’agost de 2009, de l’Alcaldessa accidental, s’aprovà una certificació addicional de 269.021’12 euros, IVA inclòs, a favor de l’empresa “Dragados, SA”, corresponent a la liquidació de la part d’obra corresponent a la construcció de l’escola bressol.

Vist l’informe de data 3 de novembre de 2009, el Cap del Servei d’Obres manifesta la finalització de la part de les obres corresponents a la construcció de l’escola Ma. Mercè Marçal, així com l’existència d’una certificació addicional i última per import de 627.237’23 euros, causats per l’aparició d’una sèrie d’imprevistos sorgits en el decurs de l’obra, detallats en l’informe justificatiu confeccionat per la direcció facultativa, referits a un excés d’amidaments en algunes partides de les previstes en el projecte.

Vista l’esmentada certificació addicional, així com la corresponent factura efectuada per l’empresa adjudicatària, “Dragados, SA”, per l’esmentat import de 627.237’23 euros, IVA inclòs, amb entrada al registre general de l’Ajuntament el dia 21 d’octubre de 2009.
 
Atès que la certificació addicional esmentada suposa un augment del 14’401% del preu inicial del contracte adjudicat.
 
Vist l’informe de la Cap del Servei de Compres i Contractacions, de data 7 d’abril de 2010, sobre la procedència i legalitat d’acordar conforme al sol•licitat pel servei gestor de la contractació.

Atès que l’art. 146), en relació amb l’art. 101 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, estableix la possibilitat de modificar el contracte d’obres per augment, reducció o supressió de les unitats d’obra per causes noves o necessitats imprevistes sorgides durant el decurs de l’execució de les obres.

Qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Mataró, en virtut de les facultats que li han estat conferides, PROPOSA a l’Excm. Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:

Primer. Aprovar la modificació, per ampliació, del contracte de les obres del projecte executiu del Ceip Ma Mercè Marçal i escola bressol al carrer Josep Ma de Sagarra, adjudicat a favor de l’empresa “Dragados, SA”, la qual comporta un augment en el preu del contracte per import de 627.237’23 euros, IVA inclòs, equivalent al 14’401% del preu inicial del contracte, a causa dels imprevistos sorgits en el decurs de l’obra (excés d’amidaments en partides incloses en el projecte).

Segon. Autoritzar, disposar i reconèixer l’import de 627.237’23 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida 40200/32121I/62000 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat de 2010 (operació ADOF núm. 11507).

Tercer. Requerir l’adjudicatari perquè dintre del termini de 15 dies naturals, comptats a partir del següent al de rebuda de la notificació del present acord, dipositi a la Tresoreria de Fons d’aquest Ajuntament l’import de 25.089’49 euros en concepte de garantia addicional per la modificació contractual acordada amb la present resolució, en base al que disposa l’art. 42) del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 24,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular
.

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Sergi Penedès, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Obres-

19 - APROVACIÓ DE L’ADDENDA  AL CONVENI DE COOPERACIÓ FORMALITZAT ENTRE EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, REFERENT AL FINANÇAMENT DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL L’ARBOÇ AL CARRER PAGESIA, SECTOR VALLVERIC.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“En data 21 de maig de 2009 es va signar el “Conveni de cooperació entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró per a la realització del projecte bàsic i executiu, estudi de seguretat i salut, estudi topogràfic i geotècnic, projecte d’activitats per a la llicència ambiental i posterior execució i direcció de les obres de nova construcció de l’edifici d’un centre d’educació especial de l’Ajuntament de Mataró”, que actualment s’està executant  al carrer Pagesia, al sector de Vallveric, anomenat l’Arboç.

La clàusula segona es refereix al finançament i gestió econòmica d’aquesta actuació, que segons el conveni formalitzat es d’un import total de 3.397.298,18 €,  distribuïts de la manera següent:

2009
100.000,00 €
2010
2.797.298,18 €
2011
500.000,00 €

Donat que a l’any 2009 l’Ajuntament de Mataró justifica  davant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya la quantitat de 11.559,99 € en concepte de treballs tècnics previs i preparatoris a càrrec de l’anualitat 2009, segons el calendari  de l’obra, iniciada  1 de febrer de 2010, i

Atès que per aquest motiu en data  27 de novembre de 2009 l’Ajuntament va demanar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya el canvi dels imports de les anualitats per adequar-los al ritme de l’obra,  contemplant els següents imports:

2009
11.559,99 €
2010
2.797.298,18 €
2011
588.440,01 €

Examinada l’ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L’AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A LA REDACCIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU, ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT, ESTUDI TOPOGRÀFIC I GEOTÈCNIC, PROJECTE D’ACTIVITATS PER A LA LLICÈNCIA AMBIENTAL I POSTERIOR EXECUCIÓ I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE NOVA CONSTRUCCIÓ DE L’EDIFICI D’UN CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, que ens ha estat facilitada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació i incorporació al conveni, de conformitat amb la petició municipal.

Vist que l’òrgan municipal competent per aprovar l’anterior modificació és el Ple de l’Ajuntament.

El conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment proposa al Ple municipal, si s’escau l’aprovació dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar l’addenda al conveni de cooperació entre el departament d’educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró per a la redacció del projecte bàsic i executiu, estudi de seguretat i salut, estudi topogràfic i geotècnic, projecte d’activitats per a la llicència ambiental i posterior execució i direcció de les obres de nova construcció de l’edifici d’un centre d’educació especial de l’ajuntament de mataró, que ens ha estat facilitada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació i incorporació al conveni esmentat, formalitzat en data 21 de maig de 2009,  del detall següent

2009
11.559,99 €
2010
2.797.298,18 €
2011
588.440,01 €

Segon.- Comunicar  els anteriors acords al Departament d’Educació de la Generalitat,  als Serveis Territorials d’Educació al Maresme-Vallès Oriental, a l’IME, i als serveis municipals de Gestió Econòmica i Compres i Contractacions als seus efectes.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 23,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

En aquests moments es reincorporen a la sessió el Sr. Sergi Penedès, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i  la Sra. Ana Martínez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

20 - RATIFICACIÓ DEL DECRET DE L’ALCALDIA 2124/2010, D’11 DE MARÇ RELATIU ALS NOMENAMENTS DELS REPRESENTANTS DE LES DIFERENTS ENTITATS CIUTADANES, QUE FORMEN  PART DEL COMITÈ  D’AVALUACIÓ I SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS PREVISTES EN EL PROJECTE D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL BARRI DE CERDANYOLA

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, presenta la proposta següent:

“Per Decret 2124/2010, d’11 de març, l’Alcalde acordà designar els nous membres per a formar part del Comitè d’Avaluació i Seguiment del Projecte d’intervenció integral del barri de Cerdanyola, com a representants de les entitats ciutadanes, a proposta de la reunió del Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola del dia 10 de març de 2010.

Atès que, segons l’article 18.2 del Decret 369/2004, de 7 de setembre, de desenvolupament de la Llei de barris, els nomenaments de les entitats ciutadanes correspon al Ple Municipal, cal que el Decret 2124/2010 sigui ratificat pel Ple.

Per la qual cosa, el conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment proposa al Ple municipal, si s’escau, l’aprovació dels següents ACORDS:

Primer.- Ratificar el Decret 2124/2010, d’11 de març, dictat per l’Alcalde, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

“Mitjançant Decret d’aquesta Alcaldia 9348/2007, de 14 de novembre, es va procedir a la designació dels membres que en l’actualitat formen part del Comitè d’Avaluació i Seguiment del Projecte d’intervenció integral del barri de Cerdanyola, per imperatiu de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.

Vist que, a resultes de la reunió celebrada el dia 10 de març de 2010 pel Consell Territorial Integral de Cerdanyola, s’ha formulat proposta de nomenament de nous representants de les entitats ciutadanes per a formar part del Comitè d’Avaluació i Seguiment del Projecte d’intervenció integral del barri de Cerdanyola, a favor de les persones i representacions següents:

Javier Sánchez del Campo, com a representant de l’AV de Cerdanyola

Vicenç Miralles Cruz, com a representant de l’AV i Amics del Parc de l’Alegria

José Antonio Ricis Saavedra, com a representant de l’AMPA de l’IES Puig i Cadafalch

Joan Manuel Cabrera Moreno, com a representant de la Comunitat Salesiana

Mofadal Jebari, com a representant de l’Associació Cultural Islàmica Annour

Lluís A. Trunas Pérez, com a representant del Club Esportiu d’Orientació Oros

En ús de las facultats que m’atorga la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de las bases de règim local, RD Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Llei 8/1987, de 15 de abril, municipal i de règim local de Catalunya.

RESOLC:

Primer.- Designar, per a formar part del Comitè d’Avaluació i Seguiment de les actuacions previstes en el Projecte d’intervenció integral del barri de Cerdanyola, les persones i representacions següents:

Per part de les entitats ciutadanes:

Javier Sánchez del Campo, com a representant de l’AV de Cerdanyola

Vicenç Miralles Cruz, com a representant de l’AV i Amics del Parc de l’Alegria

José Antonio Ricis Saavedra, com a representant de l’AMPA de l’IES Puig i Cadafalch

Joan Manuel Cabrera Moreno, com a representant de la Comunitat Salesiana

Mofadal Jebari, com a representant de l’Associació Cultural Islàmica Annour

Lluís A. Trunas Pérez, com a representant del Club Esportiu d’Orientació Oros

Segon.- Notificar l’anterior acord al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i a les persones que han resultat designades, adjuntant-los la convocatòria per a la reunió que es celebrarà el proper dia 18 de març al centre cívic de Cerdanyola.

Tercer.- Igualment, comunicar els anteriors acords a la Presidenta del Pla Integral de Cerdanyola, als altres membres que formen part del comitè que no han sofert variació i als serveis municipals que correspongui.”

Segon.- Comunicar aquests acords al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i a les persones que han resultat designades, als seus efectes.

Tercer.- Igualment, comunicar els anteriors acords a la Presidenta del Pla Integral de Cerdanyola, als altres membres que formen part del comitè que no han sofert variació i als serveis municipals que correspongui.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s’absenta de la sessió la Sra. Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei d’Urbanisme-

21 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL ÀMBIT “CAN BARTRA, MASIA SANT SALVADOR”.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“El Servei Municipal d’Urbanisme, Secció de Patrimoni Arquitectònic, ha redactat el document de Modificació puntual del Pla General que afecta a la Masia de Sant Salvador, Can Bartra. La finca de la Masia Sant Salvador d’Horta es troba ubicada en sòl urbà, a la zona nord de l’antiga urbanització Sant Salvador, a la vessant de ponent del Turó de can Boada, al barri de Cerdanyola.

La parcel·la, amb referència cadastral 2792401, te una superfície de 3.308  m2 i limita al nord amb l’actual parc de can Boada i al sud, est i oest amb la resta de parcel•les de la urbanització Sant Salvador.

La descrita parcel·la, objecte de la present modificació puntual del Pla General, està inclosa dins un àmbit, el de l’antiga urbanització de Sant Salvador, qualificat pel vigent Pla General com a zona d’edificació aïllada amb parcel•la petita, tipus 2 (urbanitzacions Sant Salvador i la Fornenca), clau 4b2.

Aquesta zona i les seves subzones regulen les diferents edificacions aïllades de tipus unifamiliar i que constitueixen l’oferta d’habitatge unifamiliar aïllat amb una parcel•la de reduïdes dimensions (parcel•la mínima de 500 m²).

Al mateix temps, l’edifici de can Bartra està inclòs al catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró (fitxa 190 del catàleg) amb nivell de protecció B/v referida a les façanes i volumetria del conjunt edificatori.

El propietari d’aquesta finca, va sol•licitar a l’Ajuntament la divisió de la mateixa a fi de materialitzar part dels drets edificatoris que el Pla general atorga a aquesta finca. El motiu d’aquesta petició és el de fer front a la càrrega econòmica que suposa en l’actualitat al seu propietari, el manteniment i restauració d’aquest conjunt catalogat per tal de  garantir la seva conservació en un futur.
La responsabilitat de la conservació i manteniment del conjunt catalogat de la Masia de can Bartra recau en el seu propietari tot i que forma part del patrimoni arquitectòric de la ciutat.

Examinada la proposta pels serveis tècnics municipals, s’observa que per tal de fer possible la subdivisió de la parcel•la actual en un total de 3 parcel•les, a més de garantir el respecte al bé catalogat i en compliment de la normativa urbanística vigent d’aquesta zona, caldria que les noves parcel•les afrontessin a vial, per la qual cosa seria necessari tramitar una modificació puntual del Pla General.

El compliment dels condicionants urbanístics necessaris per subdividir l’actual parcel•la en 3 noves parcel•les independents per tal de poder construir 3 habitatges, suposaria però en aquest cas, malmetre l’actual entorn del bé catalogat, en el sentit que aquesta finca presenta una topografia accidentada, especialment en la zona de l’accés principal on l’edificació s’integra amb encert amb el terreny i la vegetació existents mitjançant un acurat enjardinament, constituïnt un conjunt unitari i complert que caldria mantenir.

Així doncs, analitzats els requeriments i necessitats presentades per la propietat, analitzades les especials característiques d’aquesta parcel•la (superfície, situació, topografia, qualitat de l’entorn) i atenent a la preservació i conservació del patrimoni arquitectònic de la ciutat, es proposa reconduir la petició presentada per la propietat en el sentit de procedir a modificar la qualificació urbanística d’aquesta parcel•la, actualment zona d’edificació aïllada amb parcel•la petita (zona 4b) i canviar-la a zona d’edificació aïllada en parcel•la gran (zona 4d) que s’adapti millor a les característiques de la parcel•la i que permeti la ubicació de 3 habitatges sense haver però de subdividir físicament la finca actual.   

Com a conseqüència d’aquesta modificació es reduirà de forma sensible l’edificabilitat d’aquesta finca però aquesta  solució dona resposta a la sol•licitud de la propietat i al mateix temps a l’interès públic per a la protecció del bé catalogat. Per aquest motiu, la concurrència d’aquests interessos públic i privat s’ha formalitzat en una proposta de Conveni, signat entre el propietari i el regidor d’Urbanisme, en data 20 d’abril de 2010, i que preveu els seus efectes una vegada s’aprovi pel Ple de la Corporació. També preveu el Conveni la seva tramitació i publicitat de forma conjunta amb la de la Modificació del Pla General a la qual acompanya. L’obligació que assumeix l’Ajuntament amb el Conveni, la de tramitar la modificació del Pla General s’entén amb el límit legal de competència per a la seva aprovació definitiva que correspon a la Generalitat de Catalunya

El compliment dels objectius de la present modificació portaran a la modificació de paràmetres bàsics de qualificació urbanística i per tant , d’acord amb l’art. 6.3 de les NN UU del Pla General vigent, aprovat definitivament el 12/12/1996, requereixen la tramitació d’una Modificació Puntual del Pla General, amb el grau de precisió pròpia del pla.

Aquesta modificació es regirà en tot moment per les disposicions del Text Refós de la Llei d'Urbanisme (decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol), i el seu Reglament, Decret 305/2006, de 18 de juliol. En allò no previst, s’estarà al que disposa la pròpia normativa del Pla General Municipal d’Ordenació, PGMO 96.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent i el que disposen els articles  83, 94 i 98,4 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, DL 1/2005, de 26 de juliol,  PROPOSO al Ple de la Corporació l’adopció, si s’escau, dels següents

ACORDS:

PRIMER:
Aprovar inicialment el document de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Masia de Sant Salvador. Can Bartra”, document redactat pel servei tècnic del Servei Municipal d’Urbanisme.

SEGON:
Aprovar el Conveni de col•laboració urbanística de 20 d’abril de 2010 que forma part del document de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Masia de Sant Salvador. Can Bartra” i seguirà el mateix tràmit i informació pública que l’instrument de planejament que acompanya.

TERCER:
Suspendre les llicències a l’àmbit de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Masia de Sant Salvador. Can Bartra”, en els terminis màxims i situacions que disposen els arts. 71 i 72 del Text refós de  la Llei d’Urbanisme de Catalunya, DL 1/2005, de 26 de juliol, llevat els supòsits que siguin compatibles en ambdós planejaments.

QUART:
Obrir un període d’informació pública d’un mes, prèvia publicació dels acords precedents en el Butlletí Oficial de la Província; publicar-los també en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d’edictes municipals, inclòs l’espai web, així com la publicació íntegre del document per mitjans telemàtics, tot això a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al•legacions.

CINQUÈ:
Sol·licitar informe a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

SISÈ:
Notificar els presents acords, al propietari afectat, als veïns de les parcel•les confrontants amb la finca objecte de la modificació de planejament, a la Presidenta del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic, així com  als Serveis municipals de d’Habitatge ( Llicencies ) i Llicències d’Activitats.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari a aquesta moció. Propostes com aquesta posen de relleu la degradació en els polítiques urbanístiques que ha tingut la ciutat i el conjunt del país els darrers anys. Justificar que per a preservar i protegir un patrimoni arquitectònic catalogat s’han de construir nous habitatges ho trobo aberrant. Hi hauria d’haver altres polítiques que permetessin preservar el patrimoni sense necessitat de construir. Ara se’ns diu: tenim un masia catalogada, i l’argument per a construir 3 habitatges a la mateixa parcel•la és que així protegirem el patrimoni de la ciutat. A mi em sembla surrealista. Realment això no respon a interessos del patrimoni. En tot cas, respondrà a altres interessos econòmics de qui sigui.

El senyor Ramon Bassas explica que ja es pot edificar en aquest sector. Per tant, el que preveu el Pla General actualment és que pugui haver-hi tres parcel•les, de manera que, si s’executés aquesta major edificabilitat que permet el Pla General, ens trobaríem amb una disminució del valor arquitectònic del qual estem parlant, perquè l’entorn es veuria afectat. Per tant, ens hem posat d’acord perquè això no sigui així. Ara els drets els té aquest senyor i, en exercici d’aquests drets, és com preveu conservar i mantenir aquest patrimoni. Perquè aquest patrimoni és privat. Nosaltres pensem que el patrimoni ha de ser un element viu de la ciutat, on hi hagi activitat dintre. Tota aquesta activitat dins, algú l’ha de pagar, l’ha d’assumir i l’ha de mantenir. Una altra cosa seria mantenir ruïnes i no és aquesta la nostra voluntat.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 24,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

En aquests moments es reincorpora a la sessió la Sra. Ma Lluïsa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Carlos Fernàndez, regidor del grup municipal Socialista.

22 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL ÀMBIT “ENTORNS DEL CARRER BIADA”. 

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme,  presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament en sessió plenària de 13 de març de 2008  va aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “Entorns del Carrer Biada”, partint de les directrius establertes als treballs preliminars però, recollint aspectes i suggeriments aportats en el decurs de l’exposició pública i procés de participació ciutadana, a més d’incorporar el trasllat dels elements catalogats de l’antiga fàbrica de Fàbregas i Caralt.

Amb la resolució de les al·legacions presentades es van introduir variacions al document aprovat inicialment, amb la finalitat de garantir la viabilitat econòmica del nou sector delimitat, i per buscar una correcta reconversió del teixit industrial existent per un mixt, residencial i de serveis, més adequat a les característiques de l’entorn, sempre amb la finalitat d’enfortir i dinamitzar  el centre de la ciutat.

Ateses les variacions introduïdes en el document, tot i que no suposen un canvi de l’estructura general del model d’implantació, l’Ajuntament va considerar oportú efectuar una nova  aprovació inicial per tal de garantir l’exposició pública i participació ciutadana del nou document revisat la qual cosa  va comportar una segona aprovació inicial del document que es va efectuar per acord del Ple municipal de 2 de juliol de 2009.

Posteriorment, per Decret d’Alcaldia de 7 de desembre de 2009 i d’acord a les modificacions  introduïdes al Text Refós de la Llei de Catalunya pel Decret llei de Mesures Urgents, de 16 d’octubre de 2007, s’exposà al públic la relació informativa de propietaris i titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades  durant els cinc anys anteriors al inici del procediment de la modificació. Aquesta relació s’incorpora  com annex de la memòria del document.

Dins d’aquest nou termini d’exposició pública i notificació als organismes interessats s’han recollit 15 al•legacions, la majoria de propietaris de l’àmbit de la modificació, que queden contestades al document annex a la memòria. En relació als organismes interessats s’han rebut els informes favorables de l’Autoritat del Transport metropolità (ATM) i de la Direcció General de Promoció de l’Habitatge i respecte a la Direcció General de Patrimoni Cultural, a data d’avui i fora del termini reglamentari, no s’ha obtingut resposta.

Així doncs, les variacions introduïdes a la proposta de modificació respecte la aprovada inicialment, que no suposen un canvi de l’estructura general del model d’implantació, deriven bàsicament de les reunions del servei tècnic del Servei municipal de Desenvolupant Urbà amb la Direcció General d’Urbanisme,  juntament amb els conceptes estimats de les al•legacions presentades i quins trets fonamentals es resumeixen a continuació:

- Reducció dels límits del polígon d’actuació UA-87 “Entorns Biada” establint en un polígon d’actuació independent, UA-88, la parcel•la de la residència geriàtrica situada al carrer M. Biada, 45 ateses les característiques particulars de la finca, l’única de l’àmbit inicialment definit amb una edificació i ús preexistents compatibles amb el nou planejament. L’objectiu d’aquest nou polígon serà la integració de l’edificació existent a la nova ordenació proposada el  que implicarà un increment del nombre de plantes i sostre respecte al que permet el Pla general vigent per la zona 2a, la qual cosa comportarà la contribució a les despeses d’urbanització de l’àmbit de la modificació en funció proporcional al sostre addicional atorgat, així com la cessió obligatòria i gratuïta a l’administració actuant  del 10% d’aquest increment de l’aprofitament de la finca.

- Ajust de l’edificabilitat del Polígon d’Actuació UA-87 a 1,80m2st/s seguint els criteris establerts per la Direcció General d’Urbanisme als quals se’ls afegeix una edificabilitat addicional de 1.100m2 de sostre terciari corresponent al sostre dels elements catalogats de Fàbregas i de Caralt que es traslladen al sector delimitat, a fi i efecte de compensar els sobrecostos derivats de la reconstrucció d’aquests elements.

Pel que fa a la reconstrucció dels elements catalogats en aquest àmbit, es supeditarà al bon fi del procés instruït pel Jutjat d’Instrucció nº 3 de Mataró, i sempre com a culminació de la protecció i conservació dels mateixos.

- Revisió dels percentatges de sostre destinats segons els diferents usos incrementant el destinat a habitatge fins al 70% del sostre total de l’àmbit sempre garantint els estàndards de espais lliures que preveu la legislació vigent en funció dels diferents usos assignats pels sectors de transformació.

- Introducció de nous criteris de millora de l’ordenació inicialment proposada on destaca la limitació a 12 plantes a la torre prevista al carrer M. Biada cantonada ronda Prim i l’ampliació dels sòls destinats a sistemes d’espais lliures.

D’altra banda, recordar que amb ocasió de l’aprovació dels treballs preparatoris i també de l’aprovació inicial del document de modificació que tractem, el ple de l’Ajuntament en sessions de 11 de gener de 2007 i 13 de març de 2008, respectivament, va designar a la societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. (en endavant PUMSA) com a administració actuant de l’àmbit. El seu nomenament com a administració actuant té el seu fonament d’una banda, en l’acord adoptat pel Ple d’aquest Ajuntament en sessió ordinària del mes de novembre de 2002, mitjançant el que es va atribuir a PUMSA el caràcter d’entitat urbanística especial; i d’altra banda, en els articles 22 i 23 del Text Refós de la Llei d’urbanisme i 13 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, el quals contemplen la possibilitat de que les entitats urbanístiques especials puguin ostentar la condició d’administració actuant, si ho acorda expressament l’Ajuntament i determinen les seves possibles competències.

La present Modificació Puntual s’ha tramitat de conformitat amb el disposat als articles 94 i 83 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Reial Decret 1/2005, de 26 de juliol, i a l’article 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), els quals determinen, entre d’altres extrems, els tràmits a seguir per a l’aprovació de modificacions puntuals de planejament general.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic precedent del Servei d’Urbanisme i atès el que disposen els articles 83, 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text Refós de la Llei d’Urbanisme, l’article 112 i 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, els articles 22.2.c) i 47.2 ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim local, i 52.2 c) i 114.2 k) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents  ACORDS:

PRIMER:
Aprovar provisionalment la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació ENTORNS DEL CARRER BIADA, redactada  pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, en el benentès que la reconstrucció dels elements catalogats en aquest àmbit, es supeditarà al bon fi del procés instruït pel Jutjat d’Instrucció nº 3 de Mataró, i sempre com a culminació de la protecció i conservació dels mateixos.

SEGON:
Resoldre les al·legacions i suggeriments presentats en el període d’informació pública, en el sentit i fonament que consta a l’informe annexa a la memòria del document de la Modificació del Pla General d’Ordenació “Entorns del Carrer Biada”, que forma part del present acord a tots els efectes. 

TERCER:
Notificar els presents acords a tots els interessats que resulten de l’expedient i respecte aquells  que han presentat al•legacions i suggeriments, caldrà adjuntar a més l’informe annexa a la memòria del document.

QUART:
Comunicar els presents acords als serveis municipals que correspongui, especialment al Servei municipal d’Habitatge, al Servei de Llicències  i al Servei d’Ingressos (Cadastre),  així com a PUMSA

CINQUÈ:
Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot contrari a aquesta proposta. Aquesta proposta manté, en essència, el que ja hi havia a l’aprovació inicial. Vostè parla de petits canvis per fer-ho més viable. Nosaltres entenem que, tal com està, la proposta continua sent inviable per diversos motius. Un és la il•legalitat que suposaria el trasllat de la nau de Can Fàbregas en aquest sector. L’altre motiu és  la inviabilitat econòmica de la construcció de tota aquesta nova zona residencial.
Aquests petits canvis de què vostè parlava els llegeixo textualment:
“Integració de l’edificació existent a la nova ordenació proposada, el que implicarà un increment del nombre de plantes i sostre respecte al que permet el Pla General vigent per a la zona 2A”. O també: “Revisió dels percentatges de sostre destinats, segons els diferents usos, incrementant el destinat a habitatge fins al 70% del sostre total”, i altres canvis.
Si fins ara se’ns deia que tot aquest trasllat de la nau de Can Fàbregas no costaria ni un duro als ciutadans, mica en mica vostès mateixos comencen a reconèixer que això no serà així. La reconstrucció de la nau de Can Fàbregas, en teoria, ha d’anar a càrrec dels futurs propietaris d’aquest espai. A més, una de les modificacions que inclou aquesta aprovació provisional, ja diu que d’això se’n farà càrrec la pròpia administració. En aquest cas, suposo que serà PUMSA com a administració local. Això vol dir que una cosa que, en principi, no havíem de pagar els ciutadans, ara ens diuen que el trasllat l’haurem de pagar el conjunt del ciutadans de Mataró. Per tant, una vegada més, vostès ens han enganyat presentant-nos en un principi aquest projecte de la nau de Can Fàbregas com excel•lent a nivell de pressupost i econòmic. La realitat demostra que això acabarà suposant un greuge per a l’economia municipal.
Aquesta proposta parla del trasllat i nosaltres estem dient activament que suposa una contradicció amb el que estableix el catàleg del patrimoni i, per tant, és una il•legalitat traslladar un edifici catalogat. Jo els demanaria que retiressin la proposta. No només perquè el catàleg del patrimoni o les lleis no ho permeten, sinó que tot aquests procés, actualment, és dins d’un procés judicial, pendent de sentència i el més sensat seria esperar-se que es dictaminés sentència. A partir d’aquí, decidiríem què s’hi pot fer.
Respecte a la qüestió econòmica, si aquest sector es tira endavant i, al final, els propietaris es fan enrere, hi haurà unes indemnitzacions i haurà de ser el mateix Ajuntament qui haurà de posar els diners. Per tant, ens sembla una operació del tot arriscada.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió anuncia el vot contrari del seu grup municipal.
Segurament el Sr. Bassas deu tenir raó dient que les modificacions que es fan ho fan més viable econòmicament. Això no vol dir que no puguem estar d’acord amb algunes de les coses que ha dit el Sr. Safont-Tria, com el cost de la xemeneia, que és conseqüència d’altres coses, el fet d’incrementar el sostre residencial fa més viable la proposta. Però segur que és més fàcil vendre un pis davant del Corte Inglés que no pas a segons quin altre lloc de la ciutat. Hi ha molts dubtes en les modificacions. L’estudi de viabilitat parla de 2.544 viatges al dia, dels quals 1.163 seran en vehicle privat. Si això ho sumem a tot el caos que es pot crear en el centre comercial, aquest tema també ens preocupa. 
El nostre vot serà en contra, perquè vostès saben que hem insistit i hem repetit que estem a favor de la vinguda del Corte Inglés a la ciutat, però que el nostre model de centre comercial és una mica més reduït. És un model que integra la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt en el conjunt.
Quant a la Nau de Can Fàbregas i de Caralt, dono la raó al Sr. Safont-Tria i, si més no, per un punt de prudència, ens podríem esperar una mica a veure què passa, no fos cas que haguéssim de tornar a rectificar.

El senyor Ramon Bassas demana que es canviï el discurs de si el trasllat és il•legal o no. Les sentències que hi ha hagut fins ara dels tribunals contenciosos administratius i les notícies que s’han donat avui aquí demostraran, com així s’ha dit, que el trasllat és absolutament legal i que no hi ha cap irregularitat en aquest procés.
El propietaris pretendran que hi hagi més viabilitat, però no és aquesta la qüestió. Ho faria molt fàcil: menys cessions. És un lloc on hi ha moltes cessions urbanístiques per zones verdes, per equipaments. Però aquesta és una de les apostes que té aquest Govern precisament; que hi hagi equipaments i zones verdes al centre de la ciutat i en els llocs de transformació. Al propietari que se li assigni l’ús de la nau davant d’un centre comercial d’aquestes dimensions, aquesta nau amb usos comercials, efectivament, té viabilitat i la tindrà en el futur.
Vostès parlen dels costos de la xemeneia. Diuen que els hem enganyat quan vostè sap que, a la primera inicial, aquests costos eren assumits com a costos d’urbanització. Perquè la xemeneia no se situava en aquell sector. Per tant, el que hem fet és mantenir aquesta voluntat que la part d’aquest patrimoni que es trasllada, que no tindrà usos terciaris, perquè a la xemeneia no podrem posar-hi cap botiga, sigui un element decoratiu de la urbanització. Això ja ho havíem dit, per tant, no és cap engany.
Dir-li al Sr. Fernández que, efectivament, nosaltres tenim un problema de model respecte al centre comercial. Vostès en defensen un de més reduït. Les dimensions del Corte Inglés han de ser les que estan en l’actual concurs, perquè poden donar la potència i els resultats econòmics, en llocs de treball i en diners, que fan falta a les famílies mataronines.

El senyor Xavier Safont-Tria recorda que el Sr. Bassas ha dit que cada sentència està donant la raó al Govern municipal. Doncs miri, res més lluny de la realitat. La realitat és que aquest procés continua obert, que està pendent de sentència i que haurem d’esperar al final per veure què acaba dient l’administració judicial, en un procés que, al nostre entendre, és del tot il•legal. Crec que és una mala política destinar les úniques esperances de crear llocs de treball a l’arribada d’una multinacional. Per acabar, m’agradaria demanar-li al Sr. Alcalde que, algun dia, en Junta de Portaveus, ens expliqués perquè el regidor Carles Fernández, ja en la passada votació d’aprovació inicial, es va abstenir. Actualment també s’ha abstingut. També ens agradaria saber el motiu d’aquesta abstenció en una futura Junta de Portaveus.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon que no cal esperar a cap Junta de Portaveus, ho explica tot seguit. El Sr. Fernández s’hi ha abstingut perquè una font familiar seva hi té interessos. Així de clar i de senzill. El Sr. Fernández s’ha absentat, perquè la Llei diu que s’ha d’absentar. És que els regidors no tenim dret que els nostres oncles tinguin propietats? Tenim el dret a ser ciutadans normals. I com a tal, tenim família, i les famílies tenen, el que té la gent, propietats diverses. No és la primera vegada que regidors de l’oposició s’han absentat del ple per aquesta causa. I potser vostè algun dia també s’haurà d’absentar. Amb la més estricta normalitat i amb el més estricte compliment del que diuen les lleis. Per tant, trobo totalment fora de lloc aquesta mena d’insinuació que vostè ha fet avui davant del ple municipal.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comenta que el seu grup municipal va formar part de la redacció del POEC i va contribuir activament en la seva redacció. Per tant, ningú ens pot discutir que no hàgim compartit la finalitat última d’aquest projecte urbanístic, que era la instal•lació de la gran superfície comercial. Aquí no s’està valorant aquesta finalitat, que quasi tots compartim, sinó que estem intentant valorar una gestió de la que no es poden sentir orgullosos, perquè tindrà un elevat cost per a la ciutat. Aquests efectes de la creació de riquesa i llocs de treball, malauradament, tindran un retard considerable respecte a aquella intencionalitat primera que teníem. Com que tot el que ha envoltat aquest cas és el paradigma del que no ha de ser una gestió de qualitat i transparent, aquest grup municipal reiteradament es manifesta de forma contrària, com en el cas d’avui.

El senyor Ramon Bassas creu que hagués estat molt clara aquesta voluntat del PP, si en el moment en què es va portar al ple la proposta de paralització de les obres, aquest  grup municipal (el PP) hi hagués votat en contra.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 14,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Carlos Fernàndez, regidor del grup municipal Socialista.

-Servei de Manteniment i Serveis-

23 - APROVACIÓ INICIAL DE LA NOVA ORDENANÇA REGULADORA DE LA PUBLICITAT DE MATARÓ.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent:
“En data 22 de maig de 2009 es va aprovar per decret 4394/2009, l’avantprojecte d’Ordenança Reguladora de la Publicitat de Mataró.

Aquest avantprojecte es va facilitar als grups municipals, què, dins del termini concedit, van formular al•legacions, proposant aportacions què, en el seu conjunt beneficiaven el document original.

Vist l’informe jurídic emes per l’assessora jurídica de Manteniment i Serveis sobre les anteriors propostes.
Vist que a la Comissió Municipal Informativa Especial de Serveis Territorials del dia 27 d’abril de 2010 els grups municipals no han presentat cap esmena a l’avantprojecte de la nova ordenança.

El conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment que signa, proposa al PLE MUNICIPAL  l'adopció dels següents,
ACORDS:

Primer. Aprovar inicialment la Ordenança Reguladora de la Publicitat de Mataró segons el text que s’adjunta a aquesta proposta.

Segon. Obrir un termini d'informació pública des de la seva publicació en el BOP, per un període de trenta dies, perquè els interessats puguin presentar reclamacions i suggeriments.

Tercer. Considerar aprovada definitivament l’Ordenança Reguladora de la Publicitat de l'Ajuntament de Mataró si no es produeixen reclamacions en el termini indicat.

Quart.  Notificar el present acord a l’Administració de l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia l’abstenció.
Entenem que hi ha punts que caldria millorar. L’abstenció és perquè, entre altres motius, hi trobem a faltar el concepte publicitari que exerceixen les entitats locals. Fa molt de temps que venim reclamant en aquest ple el tema de les cartelleres, fa molt de temps que venim reclamant que aquesta ciutat té una riquesa molt important a nivell cultural, a nivell polític i a nivell social, en què es generen moltes activitats que necessiten d’aquesta publicitat. Aquesta mena de publicitat no queda massa garantida en aquesta ordenança. Hi ha altres temes sobre els que presentarem al•legacions, com són el fet d’haver de presentar 300 euros de fiança quan una entitat pengi una pancarta anunciant qualsevol activitat. El que s’ha de prioritzar és, precisament, que hi hagi aquestes activitats. També s’haurà d’exigir que la gent després retiri les pancartes. Però creiem que és abusiu haver de posar una fiança.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió felicita el Sr. Melero per haver portat finalment l’Ordenança de Publicitat al ple.
Vostè, el 2 de març del 2006, em contestava un prec dient que, tal com constava al PAM del 2006, vostè presentaria en una propera comissió informativa els treballs preparatoris d’aquesta ordenança i d’això fa uns quants dies, per tant, felicitats. Jo crec que és una bona ordenança. Així ens ho han constatat els professionals d’aquest món. Personalment, encara em queden dubtes sobre el rètols, ho he de confessar. Malgrat tot, crec que puc comptar amb el seu compromís d’aquella Comissió Assessora de Publicitat que, en el cas que algun rètol presenti dubtes, aquesta es constituirà, farà la seva feina i que vostè es compromet a difondre aquest article 20 de manera que tothom que presenti algun rètol, amb determinades característiques, tingui clar que pot fer-ne ús. El nostre vot serà afirmatiu, però ja veurem si hi presentem alguna al•legació.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, felicita el Sr. Melero per la feina que ha fet. Tot i que hi ha una predisposició favorable, el document ens sembla bastant correcte, ens ho volem mirar amb tranquil•litat i, possiblement, hi farem alguna al•legació en el període que s’obre. La nostre posició avui serà d’abstenció.

El senyor Francesc Melero pensa que és una bona ordenança i complexa perquè hi intervenen molts serveis. En referència als rètols, de vegades és molt difícil poder regular absolutament tot el que ja hi ha a la ciutat, tot el que ja està consolidat i, per tant, sota aquesta prestació d’aquest servei d’assessorament per part de la comissió, podrem resoldre alguns dels problemes que reiteradament hem vist a algunes de les comissions informatives de Serveis Territorials.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 21,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap. 
Abstencions: 5,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Conselleria Delegada de Cultura-

24 - INCLUSIÓ DE NOUS VIALS AL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent :

“Vista l’acta 1/2010 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor de la Ciutat de Mataró, corresponent a la reunió celebrada el dia 15 d’abril de 2010,  sobre els nous vials a denominar.

Vist l’acord de la Comissió Municipal de Nomenclàtor del dia 15 d’abril de 2010.

Proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Incloure al Nomenclàtor de la ciutat de Mataró els següents vials, denominacions i codis:

CODI  798   CARRER DE COMADARAN
Vial recentment asfaltat, entre la Riera de Can Soler i el Camí de Lorita a l’alçada de la urbanització de Can Marquès, d’acord amb el plànol numero 1 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com: Comadaran, carrer de.
CODI 733   PASSEIG DE RIBALTA
Passeig arbrat al barri de Cerdanyola, paral•lel a l’Autovia Mataró-Granollers C-60, d’acord amb el plànol número 2 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com: Ribalta, passeig de.

CODI 5906  PLAÇA DE FLORENTÍ SERRA, TINET
plaça situada al nord del barri de Cerdanyola, dins del Parc del Turó de Cerdanyola, d’acord amb el plànol número 3 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com: Tinet, plaça de Florentí Serra.

CODI 4002  PARC DE ROCAFONDA
Espai situat entre la ronda de Rafael Estrany i la Riera de Sant Simó, d’acord amb el plànol número 4 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com: Rocafonda, parc de.

CODI 1872  PLAÇA DE FLANDES
plaça situada al barri de La Llàntia, entre el carrer d’Euskadi i el passatge dels Països Bàltics, d’acord amb el plànol 5 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com: Flandes, plaça de.

CODI 10007  PARC DE LES ROQUES ALBES
Vial al barri de La Llàntia, situat entre la Ronda de Ramon Turró i carrer d’Euskadi, d’acord amb el plànol 6 que s’adjunta, vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com: Roques Albes, Parc de les.

SEGON.- Notificar la present resolució al Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions per tal que procedeixi la corresponen comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió i a les persones interessades.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 4,   corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista.

-Institut d’Esports-

25 - APROVAR LA DENOMINACIÓ DE L’ACTUAL CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL A7 DE CIRERA AMB  EL NOM “CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL A7 FRANCISCO MELERO NAVARRO”.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, presenta la proposta següent:

“Vist l’informe del Director de l’Institut d’Esports sobre la proposta de donar nom al Camp Municipal de Futbol a7 de Cirera.

Vista la sol·licitud de la Junta Directiva de la Unión Deportiva Cirera i de l’Associació de clubs de futbol de Cirera.

Vista la proposta d’acord del Consell Rector de l’Institut d’Esports sobre la denominació del Camp Municipal de futbol A7 de Cirera (acord de data 27 d’abril de 2010)

Vist l’article 4t. dels Estatuts de l’Institut d’Esports en referència a la competència d’administrar els bens propis i adscrits.

Vist que l’aprovació definitiva dels noms a les instal•lacions esportives municipals és potestat del Ple de l’Ajuntament de Mataró,

En virtut de tot això, proposo al Ple de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels següents ACORDS:

1.- Aprovar la denominació de l’actual camp municipal de futbol a7 de Cirera amb el nom de “Camp Municipal de futbol a7 Francisco Melero Navarro”

2.- Notificar aquests acords als diferents serveis municipals i a les persones interessades.”

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, diu –en referència al fet d’haver-se absentat de la sessió el regidor Sr. Francesc Melero-, que quina cosa hi pot haver més injusta que un fill no pugui sentir un reconeixement que se li fa al seu pare.
Jo el que recordo del Sr. Melero és tot el que ha dit el regidor Ivan Pera però, a més a més, recordo alguna discussió acalorada, algun dia d’eleccions, però que mai passava del que era una amistat de barri de fa molts anys. 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió recorda que el Sr. Melero també va dedicar part de la seva vida a la ciutat, també va estar assegut aquí. Els he de dir que, pel tracte que vaig tenir amb ell, era un persona que de debò oferia un servei a la ciutat i no ho feia amb sigles de partits. Era una persona que atenia tothom i que, sobretot, aplicava el sentit comú. Va ser una persona que va treballar per l’habitatge social d’aquesta ciutat, i que va aconseguir molt d’aquest habitatge amb tractes amb les entitats financeres de la ciutat. Era un home estimat pels del barri de Cirera, per la gent del seu partit polític i, també, per moltes persones d’altres partits.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Francesc Melero, regidor del grup municipal Socialista.

CMI DE VIA PÚBLICA

-Servei de Mobilitat-

26 - APROVAR EL PLA DE MOBILITAT DEL COMERÇ –ANNEX AL PLA DE MOBILITAT DE MATARÓ.

La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, presenta la proposta següent:

“El Ple municipal, en sessió extraordinària de 23 de febrer de 2006 va aprovar el pla d’actuacions per al desenvolupament econòmic i social de Mataró que incloïa les accions 1.5 d Adaptar el Pla de mobilitat urbana al nous requeriments del sistema urbà i la 4.2 a Pla de mobilitat del comerç.

De l’informe proposta del Cap del Servei de mobilitat de l’Ajuntament de Mataró de data 17 de març de 2005, es desprèn que:

El Pla de mobilitat del comerç(PMC) es constitueix com un annex del Pla de Mobilitat Urbana (PMU),  i s’articula amb una anàlisi dels eixos comercials tal i com són actualment, una definició d’objectius que contemplen la seguretat, l’accessibilitat i la comoditat i incideix especialment en les característiques físiques i constructives dels eixos comercials.

En aquest sentit, el PMC constitueix una guia bàsica d’actuacions que contempla un Catàleg d’actuacions genèriques a aplicar en els diferents eixos, en base a les següents temàtiques:

1. Espais per als vianants
2. Qualitat ambiental
3. Orientació i senyalització
4. Espais per a l’accés en cotxe
5. Transport públic
6. Seguretat viària

I, finalment unes propostes d’actuació per a cada eix i per a cada tram en funció de les característiques actuals i les futures, que s’han fet arribar al servei de mobilitat de l’ATM.

Vist l’escrit de l’ATM de 19 de febrer de 2010,  es constata que el PMC desenvolupa les propostes ja recollides al propi PMU, motiu pel qual no resulta necessari el seu informe preceptiu.

Atès el contingut de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, de Bases de Règim Local.

Al Ple proposo l’adopció del següent,

ACORD,

Primer.-  Aprovar el pla de mobilitat del comerç –Annex al Pla de mobilitat de Mataró.”

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que el Pla respon a la realitat que tenim: una circulació bàsicament que recau sobre el cotxe privat. Em sembla que serà una gestió que se solucionarà en alguns aspectes, però entenem que es queda curt. Som molt crítics amb l’actual mobilitat de la ciutat i cal un canvi profund del sistema de transport dins i en relació amb la interconnexió de la ciutat amb altres territoris. I, per tant, plans com aquest haurien de ser molt més agosarats. Ja hi ha un estudi extern, que es presentava per l’empresa Intra, formada per enginyers d’obres i camins, en què, en les seves conclusions, advertien els aspectes en què s’havia d’actuar prioritàriament: “Cal incidir especialment en potenciar un major ús del transport públic i els desplaçaments a peu i amb bici, per fer front al gran augment de l’ús del vehicle privat".
La ciutat necessita un canvi profund i això vol dir que calen canvis molt importants en la mobilitat, perquè el transport públic n'acabi sent el protagonista. Aquest Pla, en aquest sentit, es queda curt, i tampoc no té en compte, per exemple, l'arribada del Corte Inglés, que desdibuixarà completament el que aquí es planteja. Nosaltres hi votarem en contra.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, afirma que segur que tenir un document que defineixi quins són els eixos comercials de la nostra ciutat és interessant, és important. És un document que està fet per experts, ben acabat, ben fet. Per segons quines qüestions i suposo que com a Pla director per consultar pels tècnics de la casa, ja està bé, però a nosaltres no ens acaba de satisfer. Des del primer dia, a la primera comissió informativa que es va presentar —li agraïm, per cert, que ho ajornés un mes per donar-nos temps per consultar-lo—, vam dir que hi vèiem una sèrie de contradiccions o de conflictes d’interessos a determinades vies. Li citaré les dues mateixes que, de manera espontània, vam citar aquell dia: el c/Sant Benet i el Camí Ral. Dues vies que surten com a eixos comercials, que no ho discutirem pas, però que també les tenim com a xarxa bàsica de la ciutat.
En el cas del c/ Sant Benet es queda igual que està —ens fan recomanacions sobre accessibilitat, cantonades i algun tema de senyalització—, però si ens ha de connectar amb el futur centre comercial, jo crec que podríem anar més enllà. I potser hauríem pogut discutir-ho i fer propostes si, a part d’aquest mes que hem tingut, hi haguéssim pogut participar des de l'inici. El nostre grup, i jo personalment, en temes de mobilitat hem arribat a bastants acords amb vostès, però sempre podent intervenir-hi des de l’inici. Però aquesta vegada no ha estat així. Qui sap si parlant-ne amb els tècnics ens haguessin convençut, però potser els haguéssim proposat que fos un carrer només per al pas del transport públic, on en determinades hores hi pogués accedir el vehicle privat...
Per cert, m’agradaria saber quant ha costat l’estudi.
Pel que fa al Camí Ral, es diu que l’aparcament en bateria fa que es redueixi encara més la secció disponible per als vianants. Clar, porten avui a aprovació un document que ens dibuixa una situació que ja és passat, perquè això fa referència al tram entre la Ronda i el c/ Iluro- c/ Cooperativa, el qual amb el FEIL del 2009 es va poder arreglar i avui dia, fins i tot, no només ja no hi és l’aparcament en bateria, sinó que el carrer ara gaudeix de circulació en dos sentits.
Si seguim amb el Camí Ral, aquest ple ha aprovat propostes fa molts anys, cap al 97-98, respecte al carrer, que després no s'han tirat endavant. La Pl. de les Tereses no s'ha aprovat mai, però hi ha hagut intents de dibuixos i projectes. El Mataró Parc està inclòs dins de dos eixos comercials (Via Europa i Molins), però per a nosaltres el Mataró Parc és comerç perifèric. En canvi, el Port, tot i que amb una d'aquestes reunions que vostè ha mencionat hi ha alguna proposta que ho cita, em sembla recordar del febrer del 2009, l’estudi no recull, si no recordo malament, res sobre cap eix que anomeni el Port de Mataró.
Per tant, nosaltres considerem que el document és important, però no n’hi ha prou, perquè hi ha coses que s’han quedat obsoletes, perquè hi manquen altres coses i perquè hauria d’anar acompanyat d’algun tipus de compromís cronològic, de pressupost anual... alguna cosa més que un document que estarà al prestatge per a consultar aquell eix comercial que toqui posar en el PAM de Mataró, i decidir si ho fem o no, ja que és una recomanació i prou.
Pel que fa a la participació, hem pogut comprovar amb els agents que s’hi ha participat amb més o menys grau, però hi trobem a faltar també dialogar amb les entitats veïnals. Vostè sap que hi ha associacions de veïns que reivindiquen determinat tractament per a algunes vies, consells territorials que estan tractant amb grups de treball com volen determinades vies on hi ha un nombre important de comerç. Si això s’ha fet, jo no ho he sabut trobar en l’expedient. Com que creiem que és important tenir-ho però no ens serveix prou, el nostre vot serà d’abstenció.

La senyora Núria Aguilar respon, al Sr. Safont-Tria, que estan fent moltes coses respecte al transport públic —amb la nova xarxa d’autobusos—, i el foment de la bicicleta i l’anar a peu, amb l’ordenança de circulació. Per tant, tot això que vostè ens explica, de fet, és el que estem fent. Segurament els temps han de ser els que són. A tots ens agradaria demà aixecar-nos amb una ciutat absolutament transformada, però les coses tenen el seu ritme.
Pel que fa a la intervenció del Sr. Fernàndez, a mi em sap una mica de greu, perquè els vam deixar un mes per parlar-ne si teníeu algun suggeriment, alguna aportació... Com ell sap, sempre que se'ns ha sol•licitat, hem parlat, hem arribat a acords...
Com podeu veure, és un document molt tècnic i no puc recordar tots els detalls tècnics, però sí que puc recordar el del c/ Sant Benet. Aquest carrer està contemplat perquè hi passi el transport públic, perquè això és important per a tothom i, per tant, requereix unes certes actuacions específiques. Aleshores, en aquest Pla es té en compte, entre altres coses, les plataformes que es fan a les cruïlles, com les que hi ha al c/ Sant Joaquim. Tot això està recollit en el Pla i ho estem tirant endavant, i es té en compte a mesura que es van fent les obres d'adequació.
L’única cosa que lamento és que això no hagués sortit a la comissió informativa. I, en tot cas, després, sempre que cal n’hem parlat i espero que ho continuarem fent.

El senyor Joaquim Fernàndez demana a la Sra. Aguilar que li faci arribar el cost que ha tingut el document. Quan em diu que hem tingut un mes, ja li he agraït aquest mes, però el que li he demanat és poder haver-hi participat des de l’inici. I he dit que aquest grup ha arribat a acord amb vostès, però quan se’ns deixa participar des de l’inici. Vostè no pot lliurar un document tancat, dir que ha parlat amb tothom i que tothom hi està d’acord, i llavors a veure que me’l miri si m’agrada i hi vull dir alguna cosa. La participació no és això. El mes serveix perquè tingui més temps per mirar-lo i prou. Vostè creu que el seu departament pot tenir un document més d’un any, ratllant l’any i mig, i jo només he de tenir un mes? Li he agraït per poder-lo llegir, per res més.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 15,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular .
Abstencions: 10, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6). 

-Servei de Protecció Civil-

27 - APROVAR LA REVISIÓ DEL PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM) PER RISC QUÍMIC DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  presenta la proposta següent:

“El Pla Bàsic d’Emergències Municipals de Mataró, va ser aprovat el dia 18/07/1996 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 03/10/1996. El Ple de l’Ajuntament del dia 10 de maig de 2001 aprovà la revisió del Pla, que va ser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 12/07/2001. Posteriorment l’any 2007 va ser homologat novament la revisió d’aquest Pla Bàsic d’Emergències Municipals de Mataró.

D’acord amb la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, aquest Pla Bàsic d’Emergències Municipal, s’articula com a peça clau en l'estructuració de tot el sistema de planificació en matèria de protecció civil. En concret l’art. 16 de la Llei 4/1997 estableix que el Pla de protecció civil de Catalunya ha d’integrar el diversos plans territorials i especials, i ha de contenir la previsió d'emergències a què es pot veure sotmès el país a causa de situacions de catàstrofe o calamitats públiques, el catàleg de recursos humans i materials disponibles i els protocols d'actuació per a afrontar-les, a més de les directrius bàsiques per a restablir els serveis i recuperar la normalitat.

D’acord amb les disposicions recollides a l’esmentada Llei 4/1997, de Protecció civil de Catalunya i amb el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació del plans de protecció civil de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró anirà disposant, actualitzant i revisant tots els Plans d’Actuació obligatoris i recomanats, així com procedirà a l’elaboració dels plans específics necessaris en funció dels riscos que existeixin al municipi.
El Pla d’Actuació Municipal (PAM) per a Risc Químic a Mataró va ser homologat l’any 2004.

D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de Protecció Civil de Catalunya, el Decret 210/1999, de 27 de juliol, en relació a l’establiment dels mecanismes de revisió i manteniment dels plans d’actuació municipal en aquesta matèria, es fa necessari revisar el PAM per risc químic de Mataró amb la finalitat de donar degut compliment a la normativa vigent i assolir els objectius que en ella s’hi contenen.

Els plans d'actuació municipal s'han d'aprovar i homologar pel mateix procediment que els plans bàsics d'emergència municipal. Cal revisar-lo cada 4 anys a fi d’adaptar-lo als canvis de circumstàncies i mantenir-ne, així, la seva capacitat operativa, segons el Decret 161/1995, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT), i el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya.

Vist l’informe favorable emès pel servei de Protecció Civil, de data 24 de març de 2010.

D’acord amb el que disposa l’art. 3 del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció civil de Catalunya, en quant les actualitzacions i adaptacions d’aquests plans s’han d’aprovar per les corporacions municipals amb el mateix procediment de l’aprovació inicial.
 
D’acord amb el que disposa la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997 i DOGC 2401 de 29.05.1997) en relació a la capacitat general d'actuació i de planificació que aquesta Llei atribueix als municipis, i en quant a la facultat d’exercir les funcions que tal norma els atribueix així com qualsevol altra que, sense contravenir - la, resulti necessària en l'àmbit de llur col•lectivitat per a la protecció de les persones, dels béns i del medi ambient davant situacions de greu risc col•lectiu, de catàstrofes o de calamitats públiques

D’acord amb el que estableix l’art. 47. de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, respecte a la competència del Ple de la Corporació per a l’aprovació dels plans d’actuació municipal en matèria de protecció civil, i segons estableix el seu art. 46 en quant a l’homologació dels plans de protecció civil d'àmbit municipal i supramunicipal per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Per aquestes raons,

La Consellera Delegada de Via Pública, en exercici de les funcions delegades per Decret d’Alcaldia de 20 de febrer de 2009, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:

PRIMER.- Aprovar la revisió del Pla d’Actuació Municipal (PAM) per risc químic de l’Ajuntament de Mataró.

SEGON.- Ordenar els tràmits oportuns per a la corresponent homologació de la revisió del Pla d’Actuació Municipal (PAM) per risc químic de l’Ajuntament de Mataró per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.”

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 25,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1,  corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL SERVEI TÈCNIC DE PUNTS DE TROBADA.
 
El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, la deixa sobre la taula a fi de valorar, en comissió informativa i amb la pròpia consellera delegada, l’informe que aquesta els ha fet arribar. Després de valorar-lo ja decidiran si presenten la proposta de resolució en un proper ple.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, recorda a la consellera delegada que ell també ha demanat l'informe i sol•licita de nou que se li faci arribar.

29 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PPC PER LA COL•LABORACIÓ I COORDINACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT EN L’ÀMBIT DE LA IMMIGRACIÓ.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent :
“La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local i el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de i de Règim Local de Catalunya, estableixen l’obligació d’inscriure’s en el Padró del municipi on es resideix habitualment. El text legal configura el padró municipal com el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi.

Tanmateix, la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, modificada per la Llei Orgànica 2/2009, d’11 de desembre, disposa que els ajuntaments incorporaran al padró als estrangers que tinguin el seu domicili habitual en el municipi.

D’acord amb el que estableix la Llei de Bases del Règim Local, la inscripció dels estrangers en el padró municipal no constitueix prova de la seva residència legal a Espanya ni els atribueix cap dret que no els hi confereixi  la legislació vigent, especialment en l’àmbit de drets i llibertats dels estrangers a Espanya.

La legislació vigent en matèria d’estrangeria, la referida Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, modificada per la Llei Orgànica 2/2009, d’11 de desembre, disposa que totes les administracions públiques basaran l’exercici de les seves competències vinculades amb la immigració respecte a un seguit de principis, entre els que podem citar: la coordinació amb les polítiques definides per la Unió Europea, la integració social dels immigrants, la lluita contra la immigració irregular i la persecució del tràfic il•lícit de persones, la igualtat efectiva entre dones i homes....etc. Tanmateix, la llei estableix els supòsits i els procediments per a l’estança i residència dels estrangers al nostre país.

L’aplicació de les polítiques d’immigració i la integració de les persones estrangeres en els nostres municipis requereixen de la col•laboració i coordinació de totes les administracions públiques (Administració General de l’Estat, Generalitat de Catalunya, Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments). Només des de la col•laboració i coordinació de les administracions públiques es possible dur a terme una veritable política d’immigració i integració.

Els ajuntaments han pogut constatar que si no s’aplica una acurada política d’immigració finalment són els municipis que han de fer front, sense els mitjans i recursos necessaris, a una integració que resulta en aquests termes molt difícil o quasi impossible.

La Llei de Bases de Règim Local per l’exercici de les competències que li son pròpies en matèria d’estrangeria ja preveu que la Direcció General de la Policia pugui accedir a les dades d’inscripció dels estrangers inscrits en els padrons municipals.

Però cal fer un pas més per tal de millorar la coordinació de les administracions en matèria d’estrangeria. En aquest sentit, es fa imprescindible una actitud més activa i comunicar a l’administració competent les situacions d’estança o residència il•legal en el nostre municipi.

Per tot això, es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següents

ACORDS

1.- L’Ajuntament de Mataró comunicarà a la Direcció General de la Policia la situació d’estança i/o residència il•legal en el nostre municipi de totes aquelles persones estrangeres que tingui coneixement per la seva inscripció en el padró d’habitants o, en el seu cas, reclamar al Govern de l’Estat que procedeixi a la sol•licitud permanent d’aquestes dades.

2.- Facultar l’Alcalde per l’adopció de les resolucions necessàries per fer efectiu aquest acord.

3.- Comunicar aquest acord al President del Govern de l’Estat i al Delegat del Govern de l’Estat a Catalunya.”.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta una proposta alternativa :

“Darrerament el PP del Maresme encomana als seus grups municipals que presentin en els plens respectius una moció demanant que l’Ajuntament corresponent conculqui la llei i delati a la Direcció General de la Policia els immigrants sense papers que s’empadronin.
 
Aquesta mesura vulnera la mateixa llei espanyola que el PP utilitza com a arma d’atac quan li ve de cara (per exemple, il•legalització de partits polítics per aconseguir millors quotes de poder) o pretén obstruir quan està relacionat amb algun afer delictiu (per exemple, cas Gurtel), i que ara vol que els ajuntaments conculquin per treure’n ells rèdits electorals, trepitjant els drets de les persones, posant en dubte el model de societat democràtica, i posant en perill la convivència, atiant la xenofòbia, com ja han fet obertament a Badalona.
Amb aquesta actitud xenòfoba s’està jugant amb els drets fonamentals de les persones, ja que s’aparta una part de la població de les prestacions de serveis bàsics i s’agreuja la situació d’apartheid jurídic que pateixen les persones immigrades en situació administrativa irregular.

L’empadronament no és res més que una eina que els municipis tenen per poder planificar i distribuir els seus recursos d’acord amb la població definida; per tant, és una eina de gestió i ha de ser utilitzada com a tal. Mai no pot transformar-se en un garbell per acollir o rebutjar població, ni en un mecanisme de control i delació.

L’empadronament també es necessita perquè les persones nouvingudes puguin ser titulars del dret d’acollida, segons els requisits previstos per la Llei d’acollida, i constitueix un requisit per regularitzar la seva situació.

Allò que ha de fer l’Ajuntament d’un municipi, la seva responsabilitat, és vetllar per la igualtat i per la no-discriminació dels ciutadans, preservar la convivència i tenir coneixement de la seva població per ben administrar els recursos i serveis locals. Amb mesures com les proposa el PP, només s’aconsegueix discriminar una part de la població i fomentar la desigualtat de drets.

Però, a part de qualsevol consideració política, humanitària i moral, fruit d’una consciència solidària i de justícia social, la delació per part de l'Ajuntament als cossos i forces de seguretat de l'Estat és, simplement, il•legal.

La llei preveu únicament que es faciliti l'accés a les dades del padró, però en cap cas no s'autoritza la posició activa de delació. Facilitar informació personal d'aquest tipus de forma il•legal és fins i tot sancionable d'acord amb la Llei de Protecció de Dades. A més a més, a qui s'autoritza per accedir a aquesta informació és als òrgans de l'Administració General de l'Estat, no a la Policia ni als Mossos d'Esquadra.

Així, el traspàs de les dades del padró per part de l’Ajuntament a la Delegació del Govern o a la policia nacional és una vulneració de la Llei de protecció de dades. La llei preveu que la policia pot demanar dades del padró de forma individualitzada o personalitzada quan hi ha un perill a la seguretat nacional i en casos de persones que han comès delictes. En cap cas, l’Administració Local no pot enviar dades de persones que no han comès cap delicte. A l’Estat espanyol, trobar-se en situació irregular és una infracció administrativa, no un fet delictiu.

Precisament l’empadronament serveix de prova de residència a l’Estat i és un element bàsic per a la inserció social i la posterior regularització de la situació administrativa.

Fóra, doncs, un acte delictiu i d’irresponsabilitat política inacceptable aprovar la delació de les persones empadronades sense papers.

Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa al Ple l’adopció dels acords següents:

1. L’Ajuntament es reafirma en la funció del padró com a registre administratiu en què s’inscriuen totes les persones que resideixen al municipi i en reflecteix la realitat demogràfica; i com a eina que facilita la planificació en plasmar el nombre d’habitants, que és el punt de referència per rebre recursos externs tant en forma de finançament com de provisió de serveis.

2. L’Ajuntament complirà amb l’obligació d’empadronar totes les persones que viuen al municipi i en no obstaculitzarà l’accés al padró i als drets universals fonamentals a cap ciutadà.

3. L’Ajuntament no utilitzarà tampoc en cap cas el padró com a arma de delació contra les persones nouvingudes, d’acord amb la legislació vigent.”

A continuació el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Angel Prats en representació de la Federació d’Associacions Veïnals de Mataró, qui rebutja, tant a nivell legal com a nivell social, la moció presentada pel PP. A nivell legal, els ajuntaments no poden passar les dades del padró municipal als agents i cossos de seguretat de l’Estat; són els cossos els que han de demanar aquesta informació a les administracions locals, si s’està investigant un delicte. I, a nivell social, crea desprotecció a les persones, perquè per a accedir a l’educació i a la sanitat, han d'estar empadronats. Els que per por no ho fan, es queden sense poder gaudir dels seus drets fonamentals. Per tot plegat, rebutgen la proposta presentada.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, manifesta el seu vot contrari als acords que proposa la moció, per dues coses:
D’una banda, els considerem contraris a l’ordenament jurídic vigent, i, de l'altra, perquè amenacen l’actual marc per a la gestió i la convivència social que ens hem marcat tots.
L’Ajuntament de Mataró, com la resta d’ens locals de la resta de l’Estat, no tenim competències en matèria d’estrangeria, per la qual cosa no tenim atribuïda la capacitat d’exercir un control de la legalitat respecte a situacions d’estada, de residència de població inscrita al nostre padró. De ningú. Les normes sobre el cens les recull la Llei.
El padró d’habitants no permet la identificació dels ciutadans en situació administrativa irregular, ja que el seu disseny no respon a la consecució d’aquest objectiu. D'altra banda, la utilització d’aquest registre per al control en l'àmbit d'estrangeria vulneraria claríssimament l'ordenament jurídic vigent, lesionant drets fonamentals de les persones, dificultant l'accés als drets d'aquestes i als serveis bàsics a una part de la població de la ciutat. Suposaria també un perjudici per a l'Administració, respecte a la seva capacitat de planificació i gestió del fet migratori a la ciutat.
Els acords proposats entrarien en contradicció també amb el marc de la gestió de la convivència acordat per totes les forces polítiques a través del Pacte per la nova ciutadania, signat també pel conjunt unànime dels grups municipals representats en aquest ple, ara fa un any i mig.
D’altra banda, no ens podem plantejar que aquest Ajuntament modifiqui els criteris d’empadronament per confeccionar llistes de persones en situació administrativa irregular. Això no es pot fer perquè seria contrari a l'ordenament vigent, ja que la titularitat del padró municipal es comparteix entre l'Administració local i l'Administració general de l'Estat, i l'exercici d'aquesta titularitat està regulada d'una forma molt rigorosa. En aquest sentit, l’Agència Catalana de Protecció de Dades ha emès un informe en contra de les mocions aprovades en altres ajuntaments. Ajuntaments que, per cert, han dit que no aplicaran aquesta moció que han aprovat.
Aquesta situació, en general, és coneguda pels diferents òrgans de l’Administració general de l’Estat, amb els que l’Ajuntament de Mataró col•labora activament, a través de diferents mecanismes d’intercanvi i tramesa d’informació, ja sigui amb l’Institut Nacional d’Estadística, ja sigui des de la Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya, el Ministeri de l’Interior; i nosaltres som, igual que ells, totalment conscients de les limitacions que té el padró municipal d’habitants.
Pel que fa al Pacte, i m’agradaria fer-los una prèvia, la nostra intenció com a Govern no és retreure que vostès estiguin en aquest pacte, sinó acabar de trobar la fórmula que ens permeti continuar treballant i parlant d’aquests temes. No ens poden dir que no en volem parlar, sinó no haguéssim tirat endavant, primer amb la iniciativa d’aquest Govern, i després amb la suma de tots els grups, el Pacte per a la nova ciutadania. Gràcies a aquest, ens vam dotar d'una sèrie d’espais que són els que hem de fer servir per tot allò que afecti el fet migratori. No és que no vulguem portar les coses al ple, sinó que ens vam dotar d’una eina per treballar aquestes qüestions. Allà ens trobem d'una manera regular. I quan ens hem trobat amb fets extraordinaris, com va ser el cas de la mesquita del c/Montcada, ens hem reunit de manera extraordinària al més aviat possible. El que pretenem, doncs, és continuar treballant com hem estat treballant fins ara.
Les propostes que presenten entren en contradicció amb el marc de la gestió de la convivència i les polítiques en favor de la integració de les persones nouvingudes a la ciutat; unes polítiques que portem 12 anys treballant, amb les quals tenim unanimitat des del 2003 i que vam refrendar fa un any i mig. I les propostes també entren en contradicció una mica amb la trajectòria de treball i la responsabilitat compartida exercida pel PP de Mataró durant tots aquests anys. És quelcom que no acabem d'entendre.
La temptació d’utilitzar el fet migratori com a eina electoral sempre, o en els últims anys, ha pogut estar latent en l'imaginari col•lectiu que pot tenir la població del seu grup municipal. I propostes com les que es presenten avui són la prova que vostès han acabat caient en aquest joc irresponsable que creiem que es traduirà en un elevat cost social pel conjunt d’aquesta ciutat.
No obstant això, no deixa de ser irònic que aquestes propostes ens les facin quan tenim una estimació de la Secretaria General d’Immigració, que els vam enviar a vostès també, que actualment hi ha un menor nombre de persones residents a Catalunya en situació irregular, una cinquena part de fa cinc anys. Per tant, s’està fent una feina.
Creiem que la immigració no es pot utilitzar de forma electoralista. Fer-ho és irresponsable i letal per a la convivència, i parlar d’aquestes temes de la immigració, com l'empadronament, només ho complica tot. Tenim un Pacte on en podem parlar i l'hem de posar en valor, i sobretot en aquests moments de crisi que pateixen especialment les classes treballadores.
La immigració aporta coses i planteja uns reptes que hem de governar amb responsabilitat i intel•ligència. Això per a tothom.
Per això pensem que aquesta moció és de pur oportunisme electoral, juga amb la immigració i genera una dinàmica de por, que ja ens han fet arribar les pròpies entitats que treballen amb immigrants. Aquesta polèmica que vostès generen és més que interessada. Per desgràcia, novament vostès ens tornen a proposar mesures policials. Els demanem si us plau que guardin la porra. I no facin la similitud entre immigració i més policia. Parlem d'educació, parlem de convivència, de drets i deures... però parlem-ne tots plegats i parlem en l'espai del Pacte.
Aquesta moció si l’aprovéssim no solucionaríem res. Ans al contrari, crearia problemes, por, fins i tot entre la gent amb situació regular. No podem tenir ciutadans amb por. Vostès saben que les dades que es recullen amb una finalitat específica, i això ho diu la Llei aprovada també pel Sr. Rajoy, quan era ministre, el 1997. En una època en què, per cert, apareix en totes les estadístiques, hi va haver més entrada d’immigrants i menys expulsió dels que no tenien la seva situació regularitzada. L’Estat és qui ha de fer això, és qui disposa dels mecanismes de lluita contra la immigració irregular, i els utilitza i actua, i està actuant ara més que mai. No ens demanin incomplir la Llei, perquè no ho farem; ni tirarem endavant accions que trenquin la convivència que tants anys ens ha costat treballar. Hem de ser responsables i no buscar rèdits electorals amb el tema de la immigració, perquè això desgasta la convivència i no hi ha marxa enrere.
Així ens hem manifestat nosaltres com a Govern i les entitats del Consell per la Convivència, el col•lectiu rom de la xarxa gitana Romipen, el col•legi d’advocats de Barcelona, Justícia i Pau, Càrites interparroquial, i un munt d’entitats més.
Per últim, no ens demanin fer de delators de l’Ajuntament de Mataró. D’ajuntaments delators ja en vam conèixer en una altra època, fa 40 anys, feliçment llunyana.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, afirma que segurament el seu grup serà repetitiu en alguns aspectes, però creu que avui ser repetitiu no hi fa res, perquè vol dir coincidència. Moltes de les coses que s’han dit, ells ja les han dit abans també en altres contextos.
Deixi’m que faci una breu referència a la proposta que ens ha presentat el Sr. Safont-Tria. Sr. Safont-Tria, no sé si és un problema d'organització nostra, però nosaltres no en teníem constància, de la seva proposta. I ens agrada que les coses que votem, les puguem analitzar abans. En segon lloc, creiem que la solució a la proposta que presenta el PP no és una altra proposta. Nosaltres vam demanar al PP, en privat i en públic, que la retirés. Creiem que no és el lloc adequat per tractar aquest tema, que no té res a veure amb el fet de parlar-ne o no. Si el que fem és anar presentant propostes cada grup és fer-ho encara més gros.
Coincidim a rebutjar aquesta proposta des de 3 punts de vista:
El primer, el legal. CiU està pel criteri de l'estricte compliment de la Llei. Per a nosaltres, això vol dir empadronar tothom i que qui té les competències per tornar persones en situació irregular al seu país i qui ha de demanar la informació per fer-ho és l’Estat i no pas nosaltres. No és feina de l'Ajuntament denunciar les persones; la seva feina és vetllar per la cohesió social i la convivència. El que vostès demanen aniria en contra d'això.
La proposta que vostès fan suposaria un atemptat contra la Llei de protecció de dades, per tant, seria anar en contra d’una altra llei. Si vostès volen, podem acceptar certes contradiccions, però no és aquesta la proposta que vostès posen sobre la taula ni és aquest el lloc per analitzar les lleis i veure quines es contradiuen.
El segon, el social. Un aspecte molt més important que l'anterior. No podem jugar amb valors com la convivència i la cohesió social utilitzant-los amb finalitats electoralistes. Costa molt de temps i esforços aconseguir la cohesió social i una sola acció podria tirar-la per terra. Per aquesta raó, els partits hem de ser molt responsables i curosos.
La denúncia sistemàtica de les persones en situació irregular comportaria inevitablement a un no empadronament d’aquestes persones. I a què ens portaria? D’entrada, marginalitat, que podria empitjorar la convivència. Riscos sanitaris per a totes aquelles persones que no podrien utilitzar la sanitat pública. Infants sense escolaritzar. És això el que vostès volen?
A més a més, tindríem un problema complementari: no podríem valorar quines són les necessitats que tenim. Tindríem una població administrativament fantasma. No podríem calcular els costos i serveis necessaris per poder-los acollir.
Finalment, deixi’m que parli del tercer aspecte, el de les formes. És important perquè en política les formes són molt importants, i avui el PP potser ha oblidat les formes o, com a mínim, les ha descuidades. Un Pacte com el que tenim a Mataró significa consens. Arribar-hi requereix molt d'esforç i mantenir-lo significa confiança, una confiança que vostès avui han trencat. El PP ha trencat la confiança que implica treballar en el marc que ens hem posat nosaltres mateixos. La seva és una proposta oportunista i demagògica. Han seguit les directrius de la direcció, oblidant-se de en quina ciutat estan i de les persones autòctones i nouvingudes d’aquesta ciutat. El PP, entenem nosaltres, amb tot el respecte, ha posat en perill la feina feta pels partits i moltes entitats i persones a títol individual.
Per tot això, nosaltres vam demanar una reunió extraordinària de la comissió de seguiment d’aquest Pacte. Dit això, sense voler allargar-me més, he de reconèixer que la proposta que hem tingut per part del Govern no l’acabem de comprendre. Nosaltres els vam demanar a vostès del PP que retiressin la proposta, quan vam demanar al Govern que convoqués la comissió del pacte. Hauríem volgut estalviar-nos el debat tal com ha anat. Hem de parlar d'immigració, però ho hem de fer amb responsabilitat, amb calma i maduresa. I el que ha passat aquests dies amb els mitjans de comunicació i amb un Consell per a la Convivència que s'havia de reunir, evidentment, però, com vam dir al Sr. Fernàndez, després de conèixer el posicionament dels diferents partits, després de la comissió de seguiment del Pacte. Creiem que amb tota aquesta actuació el que hem fet ha estat fer-ho més gros.
Tornem a demanar al PP que retiri la proposta i que demà, a la reunió que tenim convocada a 2/4 de 9 del matí, en puguem parlar. Si no és així, la reunió de demà no servirà per a res, com tampoc l'esforç fet fins ara.

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, manifesta que el Sr. Carlos Fernàndez ha fixat molt bé quina és la posició del Govern. La subscrivim al 100%, com també subscrivim molts dels argumentats presentats pel Sr. Joaquim Fernàndez i pel Sr. Safont-Tria, i segurament també els que aportarà la Sra. Quiti Guirao.
Només insistiré en un parell de coses.
El nostre secretari general, i també el secretari general d’Immigració, moltes vegades comenta que en aquests anys de bonança el que necessitàvem era mà d’obra i van venir persones. Ara tenim 1 milió de persones més que fa uns anys, que suposen un repte important per al teixit social del nostre país. La qüestió és prou important com perquè en puguem parlar, des del rigor i la responsabilitat. Sobretot, responsabilitat. Als polítics ens toca, jo crec, aconseguir que el diàleg social sobre aquest tema sigui positiu i constructiu. Jo crec que lamentablement avui, per part del PP, aquest diàleg és demagògic. No parlaré del tema legal, que ja està suficientment explicat. És evident que la proposta del PP és equivocada i aconseguiria unes finalitats contràries a les que perseguim.
Cal actuar responsablement, parlant allà on toca parlar, que probablement no és aquí. Discutint propostes algunes de les quals ja estan recollides al Pacte Nacional per la Immigració, treballar amb els països d’origen, en el control de fronteres i treballar també amb el control de l’economia submergida, que té una relació directa amb la quantitat de persones en situació irregular, i també aplicar la Llei d'estrangeria. Tot això podríem també ajuntar-ho amb la possibilitat o conveniència de fer també un front català a Madrid, per tal d'intentar limitar la retallada dels fons d'immigració que penso que són una partida estratègica que ens ajudaria en aquests temps de crisi. Amb aquesta proposta fem justament tot el contrari, quelcom que sempre he pensat que era deplorable: posar a competir els recursos socials a les classes més desafavorides d’allà i responsabilitzar de la hipotètica manca d’assistència a les persones que vénen de fora. Crec que això és intolerable.
Insisteixo en la cohesió social, la convivència, la democràcia... i per això vull demanar-li al PP, donat que la seva proposta ha quedat bastant desacreditada, que retirin la proposta de l'ordre del dia d’avui, i que en parlem en la reunió de demà del Pacte per la nova ciutadania.

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Medi Ambient i Sostenibilitat, comença la seva intervenció demanant al grup Popular que retirin la seva moció, per raons òbvies: s'estigmatitza més els veïns i veïnes que vivim a la ciutat i els que puguin venir, i perquè clarament no compleix la legislació aplicable a nivell municipal. Si la mantenen, hi votarem en contra, perquè delatar persones en situació administrativa irregular és torpedejar directament la convivència.
Efectivament, el que fan vostès és apuntalar posicions xenòfobes que existeixen a la societat. Per això hem de treballar en una altra línia.
Quan el grup Popular presenta aquesta moció, el que fa és seguir la línia, d'una manera complaent, del seu grup a nivell regionalista o autonòmic. El seu partit els diu, amb una voluntat clarament electoralista, que han d'anar contra els més febles. I això es veu clarament quan vostès relacionen inseguretat amb immigració o pretenen limitar els recursos públics destinats als immigrants.
Fa una estona, en el punt 5, el Sr. Mojedano ha dit: “En política totes les accions tenen efecte”. Efectivament. I vostès segur que han fet el càlcul de quin efecte té que vostès portin ja tres setmanes parlant a tots els mitjans sobre aquesta proposta. Ara bé, nosaltres creiem que vostès no han calculat els efectes entre els homes, les dones i els infants als quals vostès volen delatar. Segurament que no ho han previst.
Lamentem que amb aquesta moció el grup Popular no valori el que ha fet i que ha aportat al Pacte i al Pla d’actuació de nova ciutadania. Ho lamentem perquè el Sr. Juan Carlos Ferrando, i ho pot dir la Conxita Calvo, ha treballat molt i molt en aquesta comissió de treball, on hem parlat i hem de parlar de la societat d'acollida i les persones que vénen aquí a buscar-se la vida.
Una altra frase que ha dit el Sr. Mojedano, en el punt 5: “Hi ha qüestions que han d’estar fora del joc polític”. Justament apel•lo a això, que és el mateix que quan arribem a acords pel que fa a valors, com són la convivència i els drets dels ciutadans, que estan per sobre d'ideologies, com és el cas del Pacte. I creiem sincerament que és una postura molt intel•ligent, la que vam prendre en el Pacte de nova ciutadania, ja que té un valor afegit que puguem arribar a un acord sobre una situació fonamental de present i futur, que és la convivència a la ciutat i els serveis públics que hem de donar.
Al PP el necessitem en aquest Pacte per la nova ciutadania, que vam aprovar a finals del 2008. I aquesta manera de visualitzar el fet que vostès també es creguin que el Pacte que val la pena, és que escoltin el Consell per la Convivència —igual que la Federació de Veïns— que els ha demanat que retirin aquesta proposta. I ho han dit entitats, ciutadans i ciutadanes que treballen i que volen una societat mataronina i catalana, democràtica, on les persones puguin viure dignament i en llibertat. Aquesta construcció social l’hem de fer entre tots per garantir els drets humans i socials (salut i educació).
Aquests dies hem pogut escoltar la veu compromesa d’entitats i ciutadans que han confrontat activament la moció del grup Popular amb el treball de defensa dels drets humans. Nosaltres ens sumem a aquesta veu. Hem sortit a manifestacions i amb postures, al llarg de les diferents lleis d'immigració, sempre dient que no canviem els drets per vots. Mai no canviarem drets per vots.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, anuncia el vot contrari dels socialistes a la proposta.
En primer lloc, perquè és il•legal. Per tant, nosaltres, en coherència al que hem dit sempre i quan es tracta de defensar qüestions com aquestes, la primera cosa és el compliment de la llei. I podríem estar en contra de la llei, però resulta que aquesta Llei, que va sorgir d’una resolució que es va prendre el 4 de juliol del 1997, la va fer el Ministre d’Administracions Públiques d’aleshores, que es deia Mariano Rajoy, president avui del seu partit. Per tant, no només hem de complir la llei, sinó que hem de complir la que van fer vostès quan governaven.
Deixi’m llegir-los un moment què deia la Llei:
“El Ayuntamiento ni interviene en la concesión de los permisos de residencia ni es competente para controlarlos. Su obligación es reflejar en un registro, el Padrón, el domicilio y las circunstancias de todas las personas que habitan en su término municipal. Y de la misma manera que no debe controlar a través del Padrón la legalidad o ilegalidad de la ocupación de la vivienda, tampoco debe realizar ningún control sobre la legalidad o ilegalidad de la residencia en territorio español de ninguno de sus vecinos.” (…) “En el Padrón municipal deben estar dadas de alta todas las personas que habitan en el municipio, sean nacionales o extranjeras, y, en este último caso, tengan o no regularizada su situación en el Registro del Ministerio del Interior.” Per tant, és una proposta il•legal. No cal que fem més discursos. Seria nul de ple dret i potser ens imputen.
En segon lloc, si l’adoptéssim, a continuació hi hauria menys control, perquè la gent no s’empadronaria. No són tontos. I el que ens cal és que hi hagi control, però la primera base del control és el registre de qui hi ha i qui no hi ha.
D’altra banda, ara jo aquí podria fer una llista de què va fer el PP quan governava Espanya en matèria de control d’immigració, i no ho farem precisament perquè del que es tracta és no fer servir la immigració com una arma electoral. Ens sembla que hi ha un valor superior, que és el valor de la convivència. Intentar no aprofitar les passions i les situacions de cadascú per utilitzar la immigració, que és un tema delicat, com a arma política. Això és el que vam decidir i tothom ho va elogiar de forma intel•ligent, la totalitat dels grups d’aquesta sala. Aquest és un valor a preservar.
Això ho podem resoldre de dues maneres: una és posant-nos d’acord, perquè pensem que hi ha matèries que són prou rellevants com perquè hi hagi acord, o bé tirar-nos els plats pel cap amb confrontacions polítiques. Fins i tot aquells que podrien estar més propers a les seves tesis, el seu propi representant al Pacte per la convivència o l’Alcalde de Vic, que va fer aprovar en el ple una proposició semblant a aquesta, s’estan tirant enrere, perquè saben que això és il•legal i no porta als objectius esperats.
Per tant, si l'hem de votar, la votarem en contra. És el moment d'estar a l'alçada. Ningú els demana que renunciïn al que pensen, al contrari, sinó que estiguin a l’alçada del que els demana la ciutat en aquest moment, que facin un exercici de responsabilitat en pro dels objectius comuns. Això és el que els demanem, que tinguin la talla política de retirar aquest tema, per parlar-ne després. I si no ens posem d’acord, portar-lo aquí.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que en política les coses s’han d’explicar bé, perquè quan et trobes amb manipuladors professionals, i no acuso ningú, normalment es desplaça l'essència del debat cap allà on li interessa a aquell que és professional i en sap més que tu. Sort que el Sr. Fernàndez m'ha donat una mica de llum dient: "No vull desviar-me més de la seva proposta...", perquè el que han fet vostès, i algunes persones que aquesta setmana han estat parlant d'això abastament, ha estat desviar-se de l'essència del tema que estem plantejant.
En primer lloc, aquest és un debat democràtic que es produeix en un ajuntament, com a administració afectada per les polítiques errònies no sé de quin partit ni quin govern, m’és igual, contradictòries... per exemple, la dels socialistes, que deia: “papers per a tothom”, l’Alcalde de Barcelona en un moment determinat. I ara, algunes persones que estan al Consell per la Convivència a mi pel carrer m’han dit que és intolerable el que està fent el govern socialista i qualifiquen com a cacera el que estan fent amb alguns immigrants, concretament magrebins, en algunes parts del país, de manera injustificada.
Per tant, aquest és un debat democràtic i cadascú té les seves raons. Nosaltres som un partit de govern. Intentem ser-ho a tot arreu: Espanya, Catalunya i a Mataró. Pensem el que el Sr. Artur Mas ha dit en un consell executiu de CIU darrerament, i el Sr. Felip Puig, quan donaven suport al neguit que havia expressat l'Alcalde de Vic. El món no s’acaba a Mataró, Sr. Fernàndez, i nosaltres, és més important que contribuïm a fer d’aquest país un lloc millor i defensar els drets dels ciutadans, que no pas que mantenim el bon rotllet que hi pugui haver entre vostè i jo. Intentaré mantenir-lo tant com sigui possible, però això no condicionarà l’exercici de la meva responsabilitat.
Al Sr. Safont-Tria li diré una cosa: no em parli d’electoralisme, quan els cartells que hi ha aquí porten les seves sigles. Qui és que fa electoralisme? Vostè m’ha de dir que el PP utilitza la por? Vostè, justament? Que ha estat encausat per haver assaltat la seu del PP en un moment determinat aquí a Mataró? Crec que no és pertinent.
Miri, parlàvem abans de les contradiccions. La llei és molt clara, i repeteixo, la primera responsabilitat d’un polític és fer polítiques que estiguin d’acord amb la realitat de les societats. En aquest país, la crisi ha portat a revisar polítiques en temes socials, econòmics, educatius, per què no en temes d'immigració? Per què hem acostumat la gent que allò més solidari és que d’immigració només en parlin els immigrants? Això és discriminatori, i això s'està fent. És discriminatori utilitzar un consell municipal per atacar un partit polític? Per assistir, des dels serveis municipals, a una roda de premsa exhibint un posicionament contra un partit polític? És ètic utilitzar un correu personal d'un regidor per lliurar-lo als mitjans i que aquell correu tingui una finalitat política en els mitjans de comunicació per intentar desvirtuar el posicionament d'un partit? Això és ètic? Ho he dit abastament en l'afer de Can Fàbregas, i ho torno a dir: vostès utilitzen sistemàticament els mecanismes municipals per interessos polítics. I així ha estat també en aquesta ocasió.
Per tant, primer, és legítim parlar des d’un Ajuntament afectat per polítiques errònies —no vull de quin govern, perquè probablement hi han caigut tots—.
Segon, és un tema que s’està debatent a tots els països europeus en aquest moment, per candidats a les eleccions. Per tant, l'electoralisme és relatiu, potser sí, però hauríem d'analitzar quin és el concepte d’electoralisme.
Hi ha una modificació legal que va fer el PP l’any 2003 a la Llei orgànica de drets i llibertats dels estrangers residents al país, on a la disposició addicional 7a diu que permet legalment —perquè no hi ha cap sentència contrària que digui això, i l’Agència Catalana de Protecció de Dades ha dit que era desproporcionat, no il•legal— a la Policia conèixer la situació d’irregularitat de les persones empadronades en un municipi. Només el sentit comú ja ens diu que si la Policia pot accedir-hi, l’Ajuntament pot informar. I si no és així, donat el cas, ho denuncia.
El centre del debat no és ni l’humanisme, ni la humanitat, ni el dret a tenir assistència; en això estem tots d’acord, sinó el compliment de la llei. La gran pregunta és, si gratem una miqueta, més enllà d’alguna demagògia, al final l’essència és que aquí hi ha un partit que no opta per la via irregular d’entrar en un país, si ho ha dit que ha de ser la Unió Europea —estem a la Unió Europea, crec!—, i una sèrie de partits que argumenten que a Mataró hi ha un Pacte que no permet parlar d’aquestes coses. Vostès han vist què ha passat a Grècia aquests dies? Hi ha exemples del que són polítiques dissenyades lluny de la realitat social. No estem parlant del mateix tema, és evident, però la immigració és un tema que preocupa i s'ha de tocar amb responsabilitat, és evident, i jo he dit, fa uns dies, que els puc admetre que vostès diguin que aquesta via que ha utilitzat el PPC és adequada o no... però això és una percepció subjectiva. Però en el fons de la qüestió, el que no els puc admetre és que parlin de xenofòbia, que parlin de trencar la cohesió social... partits que han contribuït alguns a generar un atur esparverant en aquest país, a través de polítiques equivocades. Això no és trencar la cohesió social? És que un partit que durant els seus mandats, amb els errors que vulguin, va generar molts llocs de treball en aquesta societat, i els reconec que hi ha hagut errors en polítiques d’immigració també, però el que plantegem ara és un debat obert. Creiem que tots plegats hauríem de revisar algunes polítiques, perquè el que no és normal és que es giri la cara a una situació en què hi ha una bossa important d’immigració en situació irregular, sobre la qual la pròpia Unió Europea ens està dient que hem de prendre una decisió.
El Sr. Fernàndez, l'altre dia, en el debat de la ràdio, i no trec cap frase de context, va dir que aquests immigrants havien de ser expulsats i qui ho havia de fer era el Sr. Zapatero. Jo, com a persona de Mataró que em dedico a la política i responsable d’un grup municipal, tinc dret a queixar-me per les polítiques de qui sigui, encertades en un determinat moment o que no han comportat alguns efectes als ajuntaments que sí que comporten ara amb la conjuntura actual, i tinc dret a plantejar, des d’un ajuntament, a les autoritats i administracions competents, que prenguin alguna mesura al respecte.
La il·legalitat jo no l’he vista. Els torno a dir la pregunta: Si la llei parla de coordinació entre administracions, si la llei, en el seu esperit i contingut, diu que la immigració ha de ser legal, com a tot arreu i com és lògic, alguna mesura s’haurà de prendre? Potser no hi ha el coratge de dir que a aquests immigrants se'ls ha de regularitzar, perquè això sí que tindria un cost electoral. El que no té cap sentit, en un estat de dret, és entendre que es pugui obviar aquesta situació no prenent decisions al respecte.
No es tracta de discriminar. No volem discriminar ningú. El que demanem és que aquest país funcioni com qualsevol estat de dret, en què la llei es compleixi i que no té cap sentit que es pugui mantenir una situació d’irregularitat. Aquest grup municipal no ha dit mai que no s’hagi d’empadronar la gent. Nosaltres creiem que és bo que s’empadronin, perquè les persones han d’estar efectivament controlades i se'ls ha de donar assistència sanitària en benefici de la nostra pròpia societat. Però el que els demano és que no desvirtuïn el debat, que no intentin traslladar a la ciutadania que aquest partit utilitza discursos que no ha utilitzat. No intentin traslladar a la ciutadania que aquest grup ha fet deixadesa de la seva responsabilitat adquirida en el seu moment, del seu treball... Però sí que els dic, amb molta fermesa, que la nostra voluntat és quedar-nos al Pacte, però això no és un pacte de silenci. Ara bé, també els dic que el que ha passat, la utilització del Consell de la Convivència, el fet que s'hagi filtrat (no sé per qui) el correu personal d’una persona als mitjans amb una clara finalitat política, requereix que o bé se’ns donin explicacions polítiques suficients, o aquest grup municipal no tornarà a formar part d’aquest Pacte. Això que quedi ben clar. Els donem l’oportunitat, perquè tenim voluntat de mantenir-nos aquí, però no val tot. No se’ns pot acusar del que no té fonament. No se’ns pot acusar de res que vagi més enllà d’on va la proposta. No tolerem que es manipuli el contingut i les formes per interès polític. I amb això serem absolutament contundents.

El senyor Xavier Safont-Tria respon que el Sr. Mojedano ha dit moltes coses, però no ens ha explicat els motius de la seva proposta, el perquè i quins beneficis socials comportaria que els ajuntaments passessin a tenir una actitud delatora davant d’aquelles persones en situació irregular. No ho ha argumentat, perquè no té arguments per a defensar-ho. L’únic que ha dit és que la immigració preocupa. Preocupa però existeix. És una realitat que com a societat hi hem de fer front d'una o altra manera, però el que no s'hi val és fer-hi front marginant.
Vostè deia que el centre del debat no és si estem parlant d’una qüestió humanitària, que aquesta no és l'essència de la proposta, i jo crec que sí. Diu que s'està proposant una qüestió de compliment de la llei. Miri, el fet que existeixi una porció de la societat en situació irregular que estigui convivint a la nostra societat, sobretot és pel motiu que hi ha empresaris que utilitzen aquesta gent per sobreexplotar-la. Per tant, si alguna mesura s’ha de fer per evitar que aquestes persones estiguin en situació irregular serà precisament controlar aquestes irregularitats que duen a terme certs empresaris i que van en detriment d'un col•lectiu i de la competència deslleial que es fa respecte a aquells empresaris que sí que fan les coses bé.
Si hi ha una situació irregular, en què hi ha un col•lectiu que hi accedeix senzillament per una qüestió de necessitat de supervivènvia, i a l'altre costat hi tenim un col•lectiu empresarial que se n'aprofita per al propi enriquiment, em sembla que la situació humanitària i la nostra resposta com a classe política ha de ser clara i contundent. Hem d'assegurar el col•lectiu que pateix i afavorir que s'integri amb la igualtat de drets que té qualsevol persona.
Ha parlat d’Europa. És veritat, és un debat que està a Europa i que ens porta a un model europeu que haurem de començar a decidir quin és el que volem: o bé una Europa tancada, emmurallada, davant d'una realitat de la qual històricament ens hem beneficiat i que ara potser ja no interessa, o bé volem una Europa integrada en un món que necessita respostes i solucions globals.
Abans s’ha fet una petició a la proposta que hem fet la CUP. En principi, aquesta moció s'ha enviat al conjunt dels grups municipals; ja esbrinaré què ha passat. En tot cas, demano disculpes si no ha arribat al grup de CIU.
Els he de dir que el grup del PSC, representant els grups del Govern, ens ha demanat que retiréssim la part expositiva. Nosaltres hem presentat la moció, entenent que calia una resposta i un rebuig a la proposta que feia el PP. Ahir, més de vint entitats representant una altra realitat de la ciutat i que treballen per la convivència ja van expressar els perills i riscos i el rebuig que tenien envers la seva proposta. Crec que també és important que hi hagi també un rebuig unànime per part de tots els grups municipals.
Nosaltres, tal com se’ns ha demanat, retirem la part expositiva de la nostra proposta i mantenim els acords que bàsicament vénen a dir allò que actualment ja està fent l'Ajuntament i que l’Ajuntament no utilitzarà el padró com una eina de delació. Crec que és important que els grups ens posicionem sobretot per transmetre a una part de la ciutadania que no els deixarem tirats. Que pensem estar al seu costat. Que creiem en la funció del padró, en la funció administrativa per facilitar que aquest col•lectiu tingui els mateixos drets, i que no seguirem la temptació d'aquesta utilització electoralista per tal de treure uns rèdits que no són justos.

El senyor Francesc Teixidó considera el Sr. Mojedano una persona molt intel•ligent, i per aquest motiu interpreta que, en intentar argumentar tot allò que ha dit, ha hagut de recórrer a múltiples idees exposades de forma desordenada, impròpies de la seva talla, per a acabar fent-se l’ofès i la víctima davant del Pacte per la nova ciutadania que els grups municipals tenen a Mataró. Jo només li recordaria un parell de coses:
En primer lloc, tot l’impacte mediàtic que estem vivint passarà. I passarà fins que sigui substituït per un altre tema, però el que no passarà és el perjudici, els efectes que això hagi pogut causar. En aquest sentit, penso que es dificulta enormement el procés d’integració social de totes aquestes persones que han vingut per quedar-se entre nosaltres. Tot això és un repte, almenys des del punt de vista del catalanisme polític, per a tots els grups municipals. I és un repte que també l'hem aconseguit i amb èxit en altres ocasions. I penso que no hem de trair la nostra història, i hem de fer les coses que sabem fer i tornar-ho a fer ara.
M’agradaria també saber, respecte a tota aquesta proposta en el moment tan complex en què ens trobem, si vostès creuen realment que delatar les persones que es vagin a empadronar és la solució a tot aquest repte que té la nostra societat?

La senyora Quiteria Guirao recorda que a la legislatura 95-99 va suposar un esforç titànic precisament que la població nouvinguda entengués que anar-se’n a l’Ajuntament a empadronar era garantia de privacitat de les seves dades. Només poden ser exigides en supòsits molt puntuals, i tampoc no és cert que el fet que la Policia pugui requerir unes dades s'hagi d'interpretar com que l'Ajuntament les pot donar sense que els hi demanin, això no és cert. I per a aquest gran esforç qualsevol escletxa el podria trencar i causar un greu perjudici. Greu perjudici per a les persones, i també per a la planificació dels serveis que necessitem i que volem donar, i que és una responsabilitat nostra, dels que estem aquí, tant dels regidors del Govern com dels de l’oposició, de garantir la qualitat de vida dels ciutadans de Mataró. Per tant, aquest esforç que vam fer aleshores no els podem llançar a la brossa. Nosaltres, per descomptat, hi votarem en contra.

El senyor Joaquim Fernàndez no entén per què s’ha al•ludit a l’Ajuntament de Vic.
Mirin, la situació de Vic no és la de Mataró, com ja he dit altres vegades. A Vic hi ha un 25% d’immigració, mentre que nosaltres estem només a dos terços de la immigració de Vic. El govern de Vic, no només l’Alcalde, que està format per tres formacions —CIU, el PSC i ERC—, està rectificant, perquè jo entenc que el que va fer és un crit demanant ajuda. Jo el convido, una vegada més, que retiri la seva proposta de resolució avui, i que demà, que ja estem convocats, en parlem i parlem tant com vulgui i del que vostè consideri oportú, i els altres grups també. Jo ja proposo que puguem parlar de per què Vic, i per què ha fet aquest crit d'ajuda: ho ha fet per la retallada dels recursos, per part de l’Estat, per fer front a la despesa d’aquesta nova immigració, i això genera, en l’àmbit social, problemes importants. I Vic està preocupat per aquests problemes.
La gent que ens ha vingut, ha vingut per necessitat, i, per tant, a la llista de gent que demana ajuts està al final de tot, i fa créixer aquesta llista, no perquè ells vinguin els que abans hi eren estan millor. A Vic, amb molta més immigració que aquí, és un problema més gran. Per tant, no parlem tan alegrement de les ciutats.
Jo li dic, parlem de Mataró, que és el que ens ocupa, on tenim un lloc on parlar-ne i mirem quines són les nostres necessitats, demanem que ens donin dades estadístiques (no personals) i que sapiguem com afecta tot això en els serveis que ha de donar el municipi. Serveis que moltes vegades haurien de rebre els ajuts de les administracions que en tenen les competències i potser no els rebem. Posem-nos d’acord per demanar aquests ajuts que són insuficients, perquè els serveis els hem de donar, estiguem al Govern o a l’oposició.
Vostè diu que aquest és un Pacte del silenci, però vostè ho va signar allò i va signar un paper que diu que el lloc on parlarem de les polítiques d'immigració i què prioritzem és aquell. I per això és greu que ho presenti aquí. I si decideix fer-ho és que renuncia a fer-ho allà. Això és el que jo interpreto. Perquè jo no he sentit ningú del PP expressar, en una comissió informativa, aquesta problemàtica prèviament.
El convido una vegada més a retirar-la i començar a treballar plegats demà mateix.

El senyor Ramon Bassas creu que no pot ser que el PP, que quan governava va dur a terme 5 processos de regularització, 5 canvis legislatius en la Llei d'estrangeria, que es va multiplicar per 3 la immigració irregular a Espanya i no hi havia ajudes als municipis..., ara digui això. Mirem si podem deixar aquest debat i ens centrem estrictament en la proposta que es planteja. Hi ha dues coses que han de quedar molt clares:
Vostè ens proposa aquí que s’informi de tots aquells ciutadans que tinguin una situació irregular al Ministeri de l’Interior. No hi ha cap llei que ho avali. A més, si resulta que el Padró no obliga, quan s’inscriu, a què vostè doni el permís de residència, és una proposta inútil, que no serveix per res. La gent optarà per a aquesta altra via o bé no s'empadronarà. I nosaltres no volem que no parli, el que volem és que pacti amb la resta de forces, amb la majoria, amb tots els agents socials. Tampoc costa tant. Reconeguem que tots tenim part de raó i posem-nos d'acord. El que volem és pactar amb vostè les polítiques d'immigració, i no en ares d'un bon rotllet entre nosaltres, sinó en favor de la convivència i la cohesió social a la ciutat.
El senyor Pau Mojedano expressa que el seu grup vol pactar, com ho han fet sempre a Mataró, amb aquelles polítiques que depenen de l’actuació municipal, però no barregin les coses. Continuen traslladant el centre del debat.
Les polítiques d'immigració, les competències, no les té l‘Ajuntament de Mataró. Com deia el Sr. Fernàndez, l’Alcalde de Vic va fer un crit queixant-se dels efectes, en una situació complicada, que han comportat polítiques equivocades en aquest sentit, i no vull criminalitzar governs concrets.
El Sr. Corbacho, fa un any i mig, va dir que fóssim conscients que la situació en aquest país ha canviat i que gestions equivocades en polítiques d’immigració han tingut uns efectes que ara la societat està pagant. I va dir literalment que el seu govern perseguiria i combatria la immigració irregular. Això ho va dir el Sr. Corbacho.
Els torno a dir que no és un problema de solidaritat, és un problema de complir la llei, perquè la llei parla de coordinació entre administracions. Si la llei diu que la Policia, en aquest cas, l’administració de l'Estat, ha de conèixer i estar informada de la situació d'irregularitat d'algunes persones, els ajuntaments poden facilitar aquesta informació. I si bé no hi ha cap sentència que ho avali, no hi ha cap sentència que digui el contrari i que digui que això és il•legal.
Per tant, torno a la pregunta d’abans: és lògic que un país tingui, de manera permanent, en situació irregular, una quantitat important d’immigrants? No és així. Si la situació no es regula, res és possible, res és possible. I, per tant, això és la solidaritat. I això és el que pretén aquest grup municipal, perquè el primer que hem de fer si volem solucionar els problemes del món, d’altres països que ho necessiten, és justament fer que les nostres societats siguin més fortes, tinguin més cohesió, siguin més riques, funcionin millor i siguin un exemple per poder, en el seu moment, no només ajudar, sinó, a més a més, contribuir, amb polítiques actives, que altres països segueixin el nostre exemple. Aquesta és la millor solidaritat. Ja ho va dir molt bé el Sr. Sarkozy quan va dir que les polítiques de l’estruç no porten enlloc i fan que les nostres societats s’enfonsin, i això és el que no vol contribuir a fer aquest grup municipal.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, també els demana que retirin aquesta proposta de resolució. I els demana per dos motius:
En primer lloc, perquè no m’han sabut demostrar, al llarg de tot el debat, que sigui útil per res, que solucioni cap dels problemes que tenim vinculats a la immigració.
Però sobretot perquè lamento que aquest tema hagi acabat en el ple. Perquè aquest Ajuntament, gràcies a l’esforç de tothom, s’ha dotat dels espais per poder parlar serenament i per prendre les mesures necessàries sobre els temes d'immigració. Podria repetir el discurs que vaig fer en la meva intervenció el dia que vam aprovar el Pacte per la nova ciutadania, i vaig parlar de dues coses i vaig agrair els grups que haguessin estat generosos i intel•ligents. Generosos per solucionar diferències i arribar a un acord que vam creure que era bo per a la ciutat i per a la seva cohesió social i convivència, i intel•ligents perquè vam entendre que fer de la immigració un debat polític desfermat no ens portava res més que a un carreró sense sortida. I vaig dir-ho i vaig agrair-ho, i els ho vaig dir a tots.
Però, a més a més, lamento que aquest debat hagi arribat als plens dels ajuntaments, perquè no era necessari, ja que nosaltres no tenim les competències per a resoldre aquesta qüestió. Si volen instar a una moció legislativa, facin la proposta on toca: al Congrés dels Diputats, allà és on es fan les lleis d’aquest país, també les d’immigració, no als ajuntaments, posant els alcaldes en una situació complicadíssima, posant els consistoris en un clar enfrontament. No era necessari, no porta enlloc.
Mirin, ho he explicat moltes vegades. Si aquest Govern treballa amb algun objectiu, és el de la cohesió social. Totes les altres polítiques estan al servei d’aquest altre objectiu. No hi ha res més que ens pugui interessar tant. I també em consta que és l’objectiu de molta i molta gent que, de manera desinteressada, treballa per aquesta ciutat des de tots els àmbits: social, educatiu, cultural..., precisament per salvaguardar aquesta cohesió social. La cohesió social és possiblement el bé més preuat que tenim, però és també un bé extraordinàriament fràgil. Que costa molt de construir però que es pot engegar en orris amb una mala situació, amb un enfrontament qualsevol... Ho sabem tots, perquè hem vist exemples d'això amb altres ciutats del nostre país.
Aquest Alcalde no delatarà ningú. No ho farà perquè jo no vull incomplir la llei, ni tampoc per raons personals, digui el que digui aquest ple, perquè el ple no em pot obligar a fer il•legalitats. No faré cap il•legalitat. No delataré ningú. Aquest Alcalde seguirà treballant des de la política i des de fora de la política, com ha fet sempre, per la convivència i la cohesió social del meu país, per la igualtat de drets i deures, i per les dues coses, i a la vegada, pensant que les persones, més enllà dels passaports, són persones. I, per tant, tenim dret a l'educació, a la sanitat i a que se sàpiga on vivim, ho diu la pròpia llei.
Per totes aquestes coses, els torno a demanar que retirin aquesta proposta de resolució que no ens porta enlloc.

El senyor alcalde posa a votació la Moció presentada pel grup municipal del Partit Popular de Catalunya :

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Vots en contra: 22,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: Cap.

A continuació passa a votació la proposta presentada pel grup municipal de la candidatura d’Unitat Popular, sense la part expositiva, només la part resolutiva :

“1. L’Ajuntament es reafirma en la funció del padró com a registre administratiu en què s’inscriuen totes les persones que resideixen al municipi i en reflecteix la realitat demogràfica; i com a eina que facilita la planificació en plasmar el nombre d’habitants, que és el punt de referència per rebre recursos externs tant en forma de finançament com de provisió de serveis.

2. L’Ajuntament complirà amb l’obligació d’empadronar totes les persones que viuen al municipi i en no obstaculitzarà l’accés al padró i als drets universals fonamentals a cap ciutadà.

3. L’Ajuntament no utilitzarà tampoc en cap cas el padró com a arma de delació contra les persones nouvingudes, d’acord amb la legislació vigent.”
VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 16,  corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2),  corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Vots en contra: 4, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya. 
Abstencions: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.

30 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L’ÚS DEL MANUAL D’ESTIL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

“El 20 de desembre de 2001 es va presentar la nova imatge corporativa de l'Ajuntament de Mataró, que implicava el canvi del logotip i la introducció del blau i el gris com a colors institucionals. Un dels trets més significatius de la nova imatge de l'Ajuntament, era que englobava i unificava els organismes autònoms i, per tant, feia desaparèixer la simbologia pròpia i diversa que cadascun havia anat desenvolupant al llarg dels anys.
El canvi d’imatge es va vendre com una iniciativa destinada a impulsar la modernització de l’administració pública i a apostar per la qualitat dels serveis. El nou logotip, que substituïa el de 1984, justificava les gammes cromàtiques del codi visual en color blau perquè identifiquen Mataró amb una ciutat oberta al mar.
La imatge corporativa, impulsada per la Secció d’imatge de l'Ajuntament de Mataró i realitzada tècnicament per l’empresa Lamosca, inclou dos amplis documents: el manual d’identitat corporativa i el manual d’estil. En ells es troben convenientment catalogats tots els detalls que afecten a les diferents aplicacions de la imatge: papereria, cartells, elements de senyalització d’edificis municipals i indicació interna, uniformes dels conserges o la brigada municipal, etc. De forma que no hi ha cap mena de dubte sobre la seva interpretació.
Han passat una mica més de vuit anys d’allò i, progressivament, la imatge del nostre Ajuntament i els seus organismes autònoms ha anat modificant-se, sense que existeixi cap nou manual d’estil, per apropar-se, cada vegada més, a la imatge corporativa del partit majoritari del govern municipal, fet que, per altre banda no és un cas aïllat al nostre país.
És per això que el Grup Municipal de CiU proposa al Ple l’adopció del següent,
ACORD:
Primer.- Ordenar a tots els departaments, serveis i seccions, així com a la totalitat d’organismes autònoms municipals, que a partir d’ara s’apliqui de forma correcte el Manual d’Estil aprovat i presentat el 2001, l’únic que té vigent la nostra institució.
Segon.- Ordenar que es retiri qualsevol material de papereria, cartell, element de senyalització d’edificis municipals, indicació interna, etc, que no compleixi amb el Manual d’Estil d’aquest Ajuntament i sigui substituït pel model correcte.”

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, no pot acceptar la proposta perquè parteix d’un concepte erroni. S’ha confós el que són, d’una banda, les gràfiques que s’associaven a les campanyes, i, de l’altra, la identitat corporativa de l’Ajuntament.
La identitat corporativa, com bé deia, és aquella de la qual ens vam dotar al Manual d'Identitat Corporativa aprovat el 2001 i que es complementa amb un Manual d'Estil. Només d'aquesta identitat corporativa, el 2009 la secció d’imatge de l’Ajuntament ha fet 119 aplicacions noves. En aquesta identitat corporativa tenim el símbol, el logotip, el logosímbol, les tipografies, els colors corporatius, les normes gràfiques...
Però després hi ha, d'altra banda, les gràfiques associades a les campanyes. És aquella forma, amb què l’Ajuntament, mitjançant tècniques publicitàries i creatives, comunica els seus programes, els diferents serveis, les diferents activitats... Aquestes campanyes, per descomptat, incorporen la identitat corporativa, ja sigui per comunicar la institució que organitza, que col•labora o que dóna suport a la campanya com a Ajuntament. La manera més habitual és reproduir la identitat corporativa dins la mateixa campanya, utilitzant el negatiu sobre fons de color sòlid. Però també s’han fet aplicacions en blanc o amb el negre.
Durant el 2009, només d’aquestes campanyes de diferents serveis, etc., s’han fet 106 accions; de les quals 82 les hem fetes nosaltres com a Ajuntament i 24 amb la supervisió d'accions impulsades per tercers. Si amb 106 accions de gràfiques associades a campanyes, vostès pretenen que nosaltres no fem servir un determinat color, no és que sigui impossible, però els diem que davant la creativitat i les tècniques publicitàries seria retreure una forma de treballar d’uns professionals que no ho han de fer així.
Li porto alguns exemples: La Memòria de sostenibilitat (verda), el Pla de lluita contra el canvi climàtic i Tres Roques (vermella), perquè vegi que n’hi porto de colors diversos. Com pot veure a les campanyes, el que es fa servir és la imatge corporativa de l’Ajuntament, ja sigui en negatiu (la majoria de les vegades) o amb la seva forma original o també en negre.
Fetes aquestes consideracions, podem afirmar que el Manual d’Identitat Corporativa i el Manual d'Estil de l’Ajuntament s’apliquen correctament, perquè són dues coses diferents. És per això que no podem acceptar la seva proposta.

El senyor Joaquim Fernàndez està d’acord que n'hi ha de tots colors, de campanyes, però, en tot cas, és una evidència, Sr. Fernàndez. No cal que ho allarguem més. Es poden fer servir tots els colors, entenc el que vostè em diu sobre el grafisme i el color de suport... però com és que n'hi ha un que sobresurt més que la resta? Això es pot comprovar, ho diu la gent... No ho allargaré perquè crec que és una evidència.

El senyor Carlos Fernández respon al Sr. Joaquim Fernàndez que no es capfiqui amb aquestes coses. També es diu de vegades que quan alguna està embarassada, només veu dones embarassades i que quan et trenques el braç només veus persones amb el braç trencat... Doncs, serà això. Si et poses a buscar cartells vermells, només veuràs cartells vermells.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, creu que no és de rebut aquest debat. Aquí s’han fet acusacions polítiques molt greus contra un determinat partit polític d’aquest Ajuntament, sense cap mena de fonamentació. Vostè em diu que és evident, i jo li dic que no és evident per res. El vermell és un altre color més que s’utilitza. Vostès van posar uns exemples i he tingut la paciència de mirar-me allò que diuen vostès.
Tres Roques: Ja li ha explicat el regidor, a veure si ara li hauré d’agrair a la Sra. Conxita Calvo, que és la regidora d’Educació i la responsable política de Tres Roques que s’ha fet del PSC? La utilització del targetó de la Llei de Barris de Rocafonda no és ni tan sols del mateix tó, és d’un altre vermell. Vostè, Sra. Quiteria, s’ha fet del PSC? I vostè, Sr. Teixidó? Tampoc.
Per tant, no val aquesta política de llençar la pedra i a veure què passa, perquè no s’ajusta a la realitat i vostès ho saben. I, a més, tornen a demostrar una cosa que ja fa temps que vinc observant i que els vaig dient i que és la més absoluta manca de respecte pels treballs del personal d'aquesta casa, que és qui són els que decideixen els colors a utilitzar. O és que es pensen que és l'Alcalde qui ho tria?
Per tant, no és de rebut aquesta campanya que vostès han engegat per justificar no sé què. I a mi què m’explica dels colors dels cartells del Pla Zapatero? Jo què sé.
Això l’únic que fa és perjudicar la imatge del propi Ajuntament davant la ciutadania. Els demano, Sr. Fernàndez, amb tota la cordialitat, responsabilitat amb aquest tema, perquè estem posant en entredit la pròpia credibilitat de tots plegats. Si ho fos, no tingui cap dubte, jo seria el primer que no ho deixaria fer.
El butlletí municipal: jo el repto que miri quantes fotos de l'Alcalde surten al butlletí municipal, una sola foto! I en això sí que hi ha instruccions clares que només surti la foto de l’editorial. Mentre que si agafa altres butlletins d’altres ciutats, d’alcaldes de tots els colors, veurà que tranquil•lament hi ha 15, 16 fotos... Per tant, no ens acusin del que no som. Aquest tema s'ha portat a uns extrems absolutament inversemblants, i l’hi dic amb tota la cordialitat.

El senyor Joaquim Fernàndez no pretenia arribar a aquest extrem de dramatisme. Nosaltres el que fem és constatar una cosa que ens fa veure molta gent, s’ho cregui o no. Quan parlo d’evidència, parlo del que la gent veu. No ho hem de jutjar ni vostè ni jo, crec. És la ciutadania qui pot jutjar si això és veritat o no, i nosaltres tenim el dret de fer-nos ressò d’això si creiem que hi ha un mínim de fonament per posar-ho sobre la taula.
Pel que fa a la foto de l’Alcalde al butlletí, cosa que no li havia cridat mai l’atenció, ja li sembla bé. Però si l'Alcalde ha de fer inauguracions, és normal que surtin fotografies. No hi ha problema. Sr. Alcalde, vostè ens treu coses que no hem dit. Que no està fet exprés? Que no hi ha instruccions polítiques sobre el tema?, escolti, jo ja me'l crec, però és un fet constatat que el vermell surt més, i podem matisar el que vostè vulgui si ens hem equivocat. No hem de ser només honestos, ho han de poder semblar a ulls de tothom. Si l’Ajuntament de Mataró no és l’exponent més clar d’això, per desgràcia els acompanyen altres campanyes fora d’aquí que són descarades. El Premi Català de l’Any, que el logo o el símbol del premi és igual a una imatge que utilitzava el seu partit... Ja sé que vostè no ho decideix, però això és una evidència.
Si vostè vol, de totes maneres, estem disposats a modificar alguna part del que ja està escrit, tot i que jo crec que ja és bastant correcte i nosaltres ho volem votar. Una altra cosa és el tema mediàtic... però no vagi més enllà, no cal.

El senyor alcalde diu que no vol anar més enllà, però que són els membres de CiU els que han anat molt enllà, fins i tot han fet una roda de premsa, han publicat vídeos i han ensenyat logos... I com que vostès han posat molta samfaina en aquest assumpte, i com que ho han fet des del grup municipal —i no des del seu partit polític—, evidentment hi tinc alguna cosa a dir, com a Alcalde. Entenc el que vostè em diu, però jo li dic que respectem el Manual, i segur que de tant en tant també hi haurà algun cartell taronja. No traguem les coses de polleguera. Votem la proposta i tan amics.

VOTACIÓ:  Ordinària
Vots favorables: 6, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Vots en contra: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)  i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: 4,  corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

PRECS I PREGUNTES

31 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS PRODUCTES FITOSANITARIS QUE S’UTILITZEN EN ELS TRACTAMENTS PER COMBATRE LES PLAGUES DELS ARBRES DE LA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure el prec per haver-li estat contestada per escrit.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 32, 35 i 37 per venir referits a temàtiques coincidents.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’ESCOLARITZACIÓ D’ALUMNES.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Si repassem les dades d’escolarització, l’edifici de l’escola Antonio Machado que acull les escoles de primària Machado i Marta Mata, veiem que en un edifici de dues línies, amb l’espai per a 18 grups-classe, en aquests moments ja té 12 grups del Antonio Machado i 6 grups més del Marta Mata, és a dir que es troba amb plena ocupació.

Tot i la plena ocupació, el proper curs s’autoritza a incrementar en quatre grups més l’ocupació d’aquest espai escolar, és a dir, es podran matricular 100 alumnes més dels que hi tenen cabuda i que a més són de 3 anys. Així que de cara el curs vinent, ens trobarem amb una escola (el CEIP Antonio Machado) amb problemes de sobreocupació. Recordem que l’escola Antonio Machado acull els alumnes propis (12 grups, 300 alumnes de pàrvuls i fins a 3er de primària), i a més a més, els alumnes de l’escola Marta Mata (6 grups,150 alumnes d’educació infantil).

El govern municipal ens vol fer creure que la nova escola Marta Mata estarà llesta pel setembre de 2011, i el nostre grup pensa que no es poden complir els terminis i arribar al setembre del 2011 amb l’edifici acabat, més aviat, ho traslladaríem fins el setembre del 2012 on també afegiríem 100 alumnes més matriculats.

Si pensem que d’aquests alumnes la majoria són dels primers cicles, és a dir, nens  nenes d’entre 3 i 8 anys, sembla que l’opció de restar totes dues escoles dos cursos sencers (2010-2011 i 2011-2012) al mateix edifici, és una temeritat per la massificació que això significa.

El Govern Municipal va prometre a les comunitat educatives d’ambdues escoles una sèrie de mesures i reformes a l’edifici que apaivagarien els efectes de la massificació escolar.

Darrerament, sembla que aquestes mesures no es poden portar a terme per manca de pressupost i d’entesa entre el Govern municipal i el Departament d’Educació, això que vostès anomenen “corresponsabilitat” .

És per això, que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

1. Davant els més que dubtes creats, el govern municipal es pot comprometre a donar-nos una data de començament i finalització de les obres de l’edifici del CEIP Marta Mata i de quan podrà ser ocupat per la comunitat escolar?
2. S’estan cercant solucions per a què els propers cursos no es massifiqui l’escola Antonio Machado?
3. Cal sobresaturar l'edifici d'Antonio Machado, amb els perills de seguretat per a l'alumnat que això suposa, quan hi ha altres edificis capacitats per fer-ho?
4. Les reformes que s’havien promès que es farien a l’escola Machado, les podran portar a terme?
5. Ha previst l'Ajuntament ubicacions alternatives temporals de l'Escola Marta Mata, en altres edificis actualment menys utilitzats que l'Escola Antonio Machado?
6. Està justificada la despesa econòmica d'adequació dels espais de l'Escola Antonio Machado, quan hi ha més d’una altra escola amb aules buides on aquesta reubicació no suposaria afrontar aquesta despesa?
7. Quin Organisme o Ens públic se’n farà càrrec?
8. Si al final acaba pagant el municipi, a càrrec de quina partida anirà la despesa de la reforma? i que deixarem de fer?
9. Com justifica l'Ajuntament aquesta saturació i aquesta despesa havent-hi alternatives?”

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ESCOLA MARTA MATA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“Aquest Grup Municipal sap de la preocupació de les Comunitats Educatives de les escoles Marta Mata i Antonio Machado estan preocupades a causa de les poques garanties que tenen que, de cara el curs vinent, puguin disposar del nou edifici que ha d’acollir l’escola Marta Mata.

Pel que ens han dit s’han mantingut diverses reunions entre representants de les dues escoles amb responsables de l’Ajuntament i del Departament d’Educació, i s’ha anat fent un procés de seguiment de la construcció del nou centre, però a dia d’avui no hi ha res garantit.

El malestar de la Comunitat Educativa del CEIP Marta Mata també es fa extensiu a la Comunitat del CEIP Antonio Machado, que també té reformes pendents d’executar, ja que podria patir un increment desmesurat d’alumnes de cara el curs vinent en cas que el nou Marta Mata no estigui enllestit.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Pot informar-nos el Govern Municipal de si s’estan complint els terminis d’execució de les obres i si aquestes estaran enllestides de manera de que el curs vinent el CEIP Marta Mata pugui disposar del nou edifici.

2. En cas que el Govern estimi que no es podran complir aquestes previsions, ha pensat alguna actuació encaminada a solucionar la ubicació dels alumnes d’aquest centre?

3. En aquesta mateixa línia, té prevista també alguna actuació per evitar que el CEIP Antonio Machado pugui patir una massificació d’alumnat en cas que el nou edifici del Marta Mata no estigui enllestit?”

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB L’ESCOLA MARTA MATA.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

“En el passat ple de novembre de 2009, es va aprovar el projecte educatiu de l’escola Marta Mata, que és un dels equipaments previstos dins la modificació del Pla General del sector discontinu “Riera de Cirera-Rocafonda” aprovat ja el juliol de 2007.

En aquell moment es va assegurar que les obres començarien la primavera del 2010, després que el projecte superés els tràmits d’exposició pública, aprovació definitiva, licitació i adjudicació a una constructora. El termini d’execució previst era d’uns 18 mesos. Per tant, en principi l’inici de construcció de l’escola Marta Mata hauria de ser immediat.

En el passat Ple de març s’aprovava el conveni subvencional entre l’Ajuntament de Mataró i el departament d’Educació de la generalitat de Catalunya per unes obres de l’escola Marta Mata amb un import màxim a executar de 6.699.832,21 euros, dels quals, el Departament d’Educació n’aportarà la quantitat de 5.850.778,00 euros (IVA inclòs).

És per això que la CUP formula les preguntes següents:

1. Per  quan són previstos l’inici i l’acabament de les obres de constricció de l’escola Marta Mata?

2. En vistes que el curs vinent l’escola Antonio Machado patirà sobreocupació, i que l’única solució que s’ha trobat és reconvertir espais polivalents en aules (es parla d’unes terrasses cobertes que es reconvertirien en aules), felicitant així no haver de fer ús de mòduls prefabricats-provisionals (els famosos barracons), com és que s’ha arribat en aquesta situació i no s’ha estat capaç de fer una previsió més real en el temps i en l’espai de les necessitats del centre i haver d’actuar d’urgència a corre-cuita i posar  un pedaç per resoldre una situació que ja es preveia?

3. Queden altres centres educatius per construir en pocs anys, com la futura Escola Molí de Vent i Joan coromines, l’Institut de Batxillerat que s’ha de construir a la ronda de Rafael Estrany. Com estan les negociacions amb el Departament d’educació per iniciar tant aviat com sigui possible aquestes obres pendents? “

A continuació el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Albert Riera, com a president de l’AMPA de l’escola Antonio Machado, qui també parla en nom de l’escola Marta Mata. Lamenta la situació en què es troben aquestes dues escoles i explica com han hagut d’anar solucionant per ells mateixos tots els inconvenients d’aquesta convivència, sense comptar amb cap ajuda per part de les administracions, malgrat les reiterades peticions. Recorda que l’any vinent ja no hi cabran els alumnes de totes dues escoles en aquest espai, perquè s’ha assolit el màxim de l’ocupació, i afirma que no veuen amb bons ulls la proposta d’ampliació provisional (durant un any) de l’escola Antonio Machado per part de l’Ajuntament.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, anuncia que no contestarà les preguntes una per una, per a evitar que sigui tot plegat tediós.
Efectivament, com ja coneixen, en el curs 2007/2008 l'escola Marta Mata neix i s’allotja al centre Antonio Machado acabat de construir. L'Antonio Machado havia estat durant 2 anys amb barracons al Parc Central i, per tant, és una escola que havia nascut en unes condicions que no són les millors. Entenem que la comunitat, en el seu moment, va fer un esforç i es van traslladar a un edifici nou, acabat de construir. N'hi havia un altre en aquell moment a la ciutat, l'Anxaneta, que estava totalment ocupat perquè tenia tota l'escolarització plena. Per tant, jo recolzo anys més tard que en aquell moment es prengués una decisió que ens sembla lúcida: aprofitar l'espai que hi havia per tal que aquesta escola pogués anar creixent. Em sembla que és un sentit elemental d’estalvi del diner públic, però també de la bona acomodació dels nostres alumnes dins d’una escola. Lògicament, la perspectiva que en aquell moment teníem amb les dues comunitats educatives era la de conviure durant un nombre d'anys. Aquests anys, finalment, després del calendari, s'han incrementat, i ho sabem així des de finals del 2007, en un quart any. Això no és improvisació, se sap que això és així des del primer dia que jo vaig prendre les competències d'Educació. Estava clar que no es podria complir amb el primer calendari que en algun moment s’havia posat damunt la taula, per raons que no obeeixen a cap manca de planificació, sinó per raons econòmiques que en un moment donat la planificació d'un sector no va com està prevista.
En aquest moment, per tant, les dues escoles intenten entendre’s la mar de bé. Penso que ho fan amb moltes ganes tots dos col•lectius. Suposem que, amb el temps, els col•lectius que estan junts, de vegades, si hi ha més alumnes, necessiten més ordenacions i acords per a gestionar-se.
Treballem amb una previsió de calendari: al setembre 2011 nova escola per al Marta Mata, i seguim treballant amb aquest calendari.
Segon calendari: al setembre 2010 haurem d’assumir una escolarització prevista d’alguns alumnes més, diem 100 —tot i que en realitat en seran 70—.
El dubte és si això seran mòduls que posarem al pati de l’Antonio Machado o si pot ser d’una altra manera. Aquest punt és el que no estava clar. Quan comencem a parlar, a l’inici de l’actual curs, sobre quin serà l’extrem amb què treballarem en aquest sentit, per part de l’Antonio Machado se’ns fa la proposta que hi ha espais addicionals del centre que voldrien poder posar en funcionament. Prèvia conversa de les direccions del centre i de les AMPA’s amb el Departament d’Educació i de l’IME, s’acorda que té més sentit fer una adequació dels espais que poden sortir al centre, concretament de 4 aules noves, per tal que sigui un actiu que l'escola continuarà tenint un cop l'escola Marta Mata tingui el seu propi edifici.
En aquest sentit hi ha una proposta clara que s’estudia, s’avalua econòmicament, resultant una mica més cara del previst inicialment. El resultat final són aquests 128.900 euros.
La situació actual és que hi haurà el paquet econòmic per donar resposta a aquesta necessitat d’escolarització i esperar al setembre del 2010, tal com s’ha acordat, i aquests espais quedaran incorporats definitivament al centre. Això ho pagarà el Departament d’Educació a partir de les obres RAM. Inicialment n’hi havia de posar 80 i finalment acabarà posant-hi la quantia total, perquè sinó era difícil el tema dels convenis.
Segon tema: El conveni Marta Mata, per a la construcció de l'escola, ha seguit el procediment adequat en aquest ple i n’han estat informats. Fins i tot jo mateixa, amb els vots de l'oposició, a l'inici del curs vaig explicar quina era la planificació educativa i vam tenir l'ocasió de comentar-la. El calendari no s’ha mogut mai; ha estat sempre en el setembre del 2011, des del 2007. La variació anterior obeeix a un altre tema que entenc que no cal explicar més.
Quan es parla d’improvisació, jo no ho entenc, perquè aquí el que hi ha és planificació. Una altra cosa és que la comunitat educativa, en algun moment, pel fet de no veure moviments de terra, estigui inquieta i es plantegi si els terminis per a la construcció del centre es podran o no dur a terme.
Aquest Ajuntament, com que tenia un compromís de tirar endavant la construcció d’aquesta escola a partir d’un conveni amb el Departament d’Educació, va fer tots els passos que calien. Si això s’hagués acabat tal com estava previst, en aquest moment s’estaria visitant l’obra i seria molt possible que a la primavera del 2010, tal com havíem acordat amb el Consell Escolar del mes de març i a totes les interlocucions que hem mantingut, estaríem començant l’obra. Però no ha estat així, i això és una informació que jo puc donar avui aquí en aquest ple, perquè a finals de la setmana passada —i, per tant, hem acabat de polir-ho a principis d’aquesta setmana— el Departament d’Economia de la Generalitat diu al Departament d'Educació que no podrà tirar endavant la construcció d'un paquet d'escoles que té pendents, entre d'altres, l'escola Marta Mata, perquè no podrà complir amb les anualitats amb l’Ajuntament, si no és que l’Ajuntament fa de financera durant uns quants anys. Estudiada aquesta situació, el Departament ens ofereix la proposta que pot construir, a partir de l’Institut Català de Finances, per tant, en uns terminis més llargs per a retornar aquests diners, i amb el seu grup, GISA, que específicament construeix les escoles a Catalunya.
Ho estudiem, ens garanteixen que aquest calendari es pot complir, perquè GISA té una capacitat diferent per fer-ho. En aquests moments, el que tenim davant és la confirmació del calendari per setembre del 2011 i la construcció per part de GISA sense conveni amb el municipi. Per tant, tots els esforços que havíem fet des del municipi, per a la tramitació de tots els convenis, no tiraran endavant com a tal, però sí que la resta de la construcció de l'escola.
Jo voldria explicar molt clarament que aquí no hi ha improvisació, sinó un treball, un compromís de l’Ajuntament que des del primer dia que va decidir que feia convenis per a la construcció d'escola va prioritzar per sobre de tot el benestar dels nens i nenes de la ciutat perquè no estiguessin en situacions de provisionalitat si es podia evitar. I això ho va evitar en molts casos; el nombre de 5 convenis per a la construcció d'escoles és un nombre important per part del municipi.
Pel que fa a alternatives, com preguntava el PP, val a dir que de moment no les tenim, perquè pensem que es complirà el calendari. Estem convençuts, tenim la paraula del Departament d'Educació, que és qui és competent per a l'escolarització. Estem treballant d'una manera coordinada i ens sembla que aquí no hi ha brindis al sol.
Si hi ha problemes en un altre moment, els valorarem i serà el Departament qui dirà quina és la solució, però de moment la solució que està acordada i pactada és aquesta.
He tingut coneixement aquesta tarda, en la reunió amb el Consell Escolar de les dues escoles, d'aquesta proposta que l'AMPA de l'Antonio Machado fa respecte que ubiquem l'escola Marta Mata per a aquest any provisional i ens estalviem aquests diners en un altre lloc, que entenc que seria Maria Mercè Marçal, perquè les altres escoles queden molt lluny d’aquest barri.
I, mirin, tant nosaltres com el Departament hem estat taxatius, no ho farem per respecte a  la comunitat de l’escola Marta Mata. És una escola que s’ha iniciat en un lloc, amb un calendari de treball que no ha variat, i l'escola no la podem passar l'últim any ara aquí, ara allà. L'escola i tot el respecte per les famílies ens sembla que no es mereix aquesta proposta de cap de les maneres. I els 128.000 euros estaran invertits en una proposta que avui ha canviat, perquè fins ara era una proposta per poder adequar aquests espais i tenir unes millors condicions de futur en aquest centre.
Pel que fa a la seguretat, algú pot pensar que el Departament d’Educació escolaritza els seus alumnes sense seguretat? Crec que no requereix ni resposta.
Qui paga? Ja ho hem explicat. En aquest cas, les dues actuacions les pagarà el Departament. Una d'elles a partir del RAM i l'altra perquè ja la pagava i l'única cosa que fèiem era la gestió.
Les interlocucions amb els centres s’han fet puntualment quan tocaven, amb els Consells Escolars. Amb aquestes d’avui, també hi havia convocades altres persones de l’AMPA. Entenem que s’ha fet tot allò que era raonable. Desconec des de quan, com i per què algun col•lectiu està intentant pensar que el calendari no el complirem i que no tenim la valentia de dir-ho a les comunitats escolars. Em sembla que els esforços del municipi en matèria escolar són molt clars. En aquest ple sempre hi ha hagut unanimitat i els emplaço que seguim tenint-la en matèria de construcció d’escoles, de garantir la bona escolarització dels nostres alumnes; i aquí de moment no hi ha res en perill. En alguns casos, hi ha elements de funcionament d’una escola que es poden optimitzar, per descomptat que sí.
Avui hem emplaçat les dues escoles que entenguin que aquest any que queda per davant és un any que tots hem de fer esforços, que val la pena fer-los perquè vam iniciar un camí que ha estat gratificant i positiu, malgrat les dificultats.
Per tant, agraïm l’esforç de tothom, el calendari és el que és i no hi ha més.

El senyor Vicent Garcia Caurin diu que parla de seguretat amb coneixement de causa. Com sap, sóc mestre. Estem parlant d’una sobreocupació atípica, doncs parlem de 550 alumnes petits, d’edats entre 3 i 8 anys. Però és que si arribem al 2012 i, com jo penso i l’AMPA també, no està feta l’escola Marta Mata, arribaríem a 650 alumnes entre 3 i 9 anys. Escolti’m, si no ens hem de preocupar per la seguretat!
Vostè diu que ara hi haurà una actuació, però una actuació que s’ha pactat aquesta tarda o aquest matí, quan la delegació territorial la deu haver informada que ha aconseguit aquest finançament de GISA i els 128.000 euros que ahir no hi eren per fer aquest RAM. Jo li dic, escolti, si tenim aquests diners i tenim el Maria Mercè Marçal, tingui en compte que hi ha altres escoles amb mancances més urgents de previsió de riscos, com l’Angeleta Ferrer —malgrat a l'Alcalde no li agradi que en parli—; i si els pares d’ambdues escoles estan demanant-li que el Marta Mata vagi al Maria Mercè Marçal, no sé per què no ho poden fer.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, precisa que a l’Alcalde no li molesta que algú digui que hi ha deficiències a l’Angeleta Ferrer. En tot cas, li recordo que no són d’ara aquestes deficiències, són de tota la vida; i el govern de CiU va tenir 23 anys per a resoldre-les i no en van resoldre ni una.

La senyora Conxita Calvo no sap com l'oposició fa els números. Curs 2009-2010, hi ha 450 alumnes, la totalitat. És l'ocupació normal d'un centre de dues línies. A la ciutat tenim centres de 3 i 4 línies que en menys metres quadrats tenen molts més alumnes.
Curs 2010-2011, tindrem 450 alumnes més 70 i no hi ha més ocupació prevista en aquest centre. Tant si vostès s’ho creuen com no, el calendari és el que és. Qui negocia sóc jo i qui està en converses amb el Departament sóc jo i el Govern. No tindria el valor de comprometre'm en un ple municipal, ni davant les AMPA's ni ningú, a dir uns terminis que no puc controlar i que no sé. Per tant, vull que tinguin una mica de confiança en les institucions democràtiques i que les interlocucions que tenim amb una altra administració col•laboradora són les d’ajudar-nos i no mentir-nos.
D’altra banda, no hi ha cap pacte d’última hora de la tarda. L’acord que hem de fer l’adequació dels espais del Machado és un acord pres des del mes de març. La quantificació inicial dels tècnics va ser de 60.000 euros, però el resultat del càlcul és que en calien 128.000 euros. En algun moment, algú ha dit no tenim encara els 128.000 euros, que no vol dir que no es faci sinó que els hem de buscar. Però avui el compromís que tenim del Departament d’Educació és que ho farà sencer, amb els 128.000 euros a càrrec del Departament d’Obra RAM; per tant aquí no hi ha improvisació de cap mena. Aquestes adequacions estan clares des del moment que les dues direccions, amb representants de l'AMPA i amb el Departament d'Educació i l'IME vam acordar que aquesta seria la solució per a aquests 70 nous alumnes al setembre del 2010.
Si vostès confien o no confien, això ja se m'escapa. Però els puc dir que tot està previst, perquè això sigui així.

El senyor Vicent Garcia Caurin aclareix que ell té molta confiança en ella i se la creu, però en una setmana hem passat de finançar una escola d’una manera a no finançar-la i a venir GISA per a finançar-la. Qui li diu a vostè que demà neguin el compromís?

La senyora Calvo puntualitza que el Departament d’Educació diu que no pot pagar les anualitats amb un Ajuntament perquè implica, amb el termini de 3 o 4 anys, pagar unes quantitats de què no disposa, perquè el context de crisi diu això. Però l'Institut Català de Finances permet uns endeutaments a més llarg termini, que és el que utilitza el Departament per dir “m’endeuto en el termini que calgui, que són 25 anys, per tal de poder fer l'escola; però això ho he de fer amb el grup amb qui normalment treballem, GISA". Aquest és el canvi que hem fet.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 33 i 34 per venir referits a temàtiques coincidents.

33 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL SOLAR EXCAVAT DE L’ILLA DE CAN CRUZATE.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec  següent :
“En el ple del mes de febrer, el nostre grup va presentar una pregunta sobre la imatge de deixadesa que ofereix el centre històric de la ciutat com a conseqüència de l’estintolament i la protecció amb xarxes de diverses façanes, entre elles les de l’Illa de Can Cruzate.

En la seva resposta, el govern va manifestar la seva preocupació pels problemes que pot comportar el retard en l’execució d’aquestes obres i va admetre la incertesa que existeix pel que fa al temps que caldrà per dur-les a terme.

Atès que, malgrat fa anys que es negocia, no hi ha manera d’arribar a un acord amb la resta de propietaris de l’illa, i atès que, fins i tot, sembla que s’han trencat les converses, el grup municipal de CiU formula el següent,
PREC

El govern encarregarà a PUMSA que estudiï modificar l’avantprojecte de renovació de l’Illa de Can Cruzate per, a més d’incorporar-hi la museïtzació de les restes romanes trobades en el subsòl, procedir, tant aviat com els tràmits administratius ho permetin, a edificar, garantint la preservació de les façanes estintolades, el solar excavat durant la primera fase. “

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, confirma que l’Ajuntament, conjuntament amb l’empresa PUMSA, són propietaris del 62% d’aquesta illa, que té 975 m2 de superfície i que s’ha de desenvolupar amb un pla parcial que està pendent de redactar. Com sap vostè, es va procedir a l’enderroc. Tenint en compte la importància de les troballes realitzades, s’ha aturat el planejament per poder procedir a una redefinició del projecte que hi havia.
Per tant, pensem que el més adequat seria, en primer lloc, adquirir la totalitat de l’illa, via la compra o expropiació, i, en segon lloc, obtenir les certificacions i realitzar l’estudi del subsòl. Aquest seria el procés adequat. En qualsevol cas, estem oberts a estudiar la proposta. No acceptaríem el prec, però estudiaríem la proposta.
El senyor Francesc Masriera no entén gaire bé el fet que no li acceptin el prec, però en canvi, que estudiïn la proposta. D’altra banda, fa anys que vostès negocien amb els propietaris de la resta de l'illa. En fa molts. Jo no sé si vostès tenen alguna informació que nosaltres desconeixem i els porti a pensar que en un termini raonable de temps seran capaços de solucionar la qüestió, però si la situació evolucionés com ha anat fins ara, ens podem plantejar tots plegats que seran molts els anys en què haurem de veure l’illa de Can Cruzate en l’estat actual. Això no ens interessa a ningú ni ens agrada a ningú.
Per tant, jo els demanaria que de veritat estudiïn possibilitats, la nostra o alguna altra, perquè no ens passi això. No és bo per als veïns, ni per als comerciants, ni per a la imatge que dóna als visitants que vénen a la ciutat. Hem de dignificar l’illa de Can Cruzate però no a llarg termini, sinó dins d’un termini raonable.

El senyor Ramon Bassas insisteix que coincideixen amb l’objectiu, però el prec demana un estudi concret. Nosaltres creiem que aquest no és el moment adequat, perquè el primer pas per al procés és l’acord, o l’expropiació si no hi ha acord, i després es continuaria amb el procés. Modificar ara el projecte seria un error, perquè probablement ens trobarem amb unes restes molt millors que obliguin, o no, a una adaptació posterior del projecte.

34 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR  PER INTENTAR LOCALITZAR, INTERVENIR ARQUEOLÒGICAMENT, I RECUPERAR EL SUBSÒL DE LA PLAÇA GRAN.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta el prec següent :
“Des de fa uns anys s'han obtingut informacions contrastades que apunten la hipòtesi de que en el subsòl de la Plaça Gran hi pot haver una gran sala subterrània, que de trobar-se, podria ser objecte d’intervencions arqueològiques amb l’objectiu de estudiar-la i, si s’escau, posar-la en valor com a patrimoni cultural.
Diferents testimonis certifiquen l’existència d’aquest element soterrat, que podria ser un interessant descobriment, i ens consta que el Servei d’Arqueologia d’aquest Ajuntament disposa d'informació sobre aquest tema.
En el darrer Consell d’Administració de PUMSA el representant de la CUP, Agàpit Borràs, va proposar d'aprofitar el moment actual per fer una intervenció arqueològica consistent a intentar localitzar la sala subterrània des del solar del sector de Can Cruzate, actualment buit, i propietat de l’empresa pública PUMSA.
Agàpit Borràs, arquitecte, des de ja fa més de 10 anys, ha promogut diferents projectes de recerca, concretament 3, que han estat acceptats i dirigits amb encert, en el seu dia, pels serveis d'argueologia de l'Ajuntament, però que per raons logístiques d'utilització dels locals comercials o per la utilització del paviment de la Plaça Gran com a mercat, no han pogut durar, malauradament, més d'un dia.
Pel fet que avui els solars de la illa de Can Cruzate, propietat de PUMSA, encara no s'hagin construit, possibiliten una excavació en vertical i posteriorment en horitzontal per a poder localitzar probablement aquest espai situat sota la Plaça Gran, d'acord amb la hipòtesi de treball de la que avui disposem.
Aquesta intervenció arqueològica, a diferència de les anteriors, podria tenir una durada d'algunes setmanes i no hauria de tenir un pressupost elevat, però sí que el resultat seria culturalment enriquidor i amb un benefici extraordinari per a tota la ciutat.
Cal veure, doncs, aquesta proposta d’excavació com una inversió cultural i de ciutat. En temps de crisi, el centre històric i el seu patrimoni arquitectònic poden actuar com a element de dinamització cultural i com a pol d’atracció seguint, en aquest cas, l'eix que va des del centre de la ciutat cap al futur Museu de Can Marfà.
És per tots aquests motius que el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) formula al Govern municipal el següent PREC:
1.- Que l’Ajuntament de Mataró i PUMSA aprofitin la situació exepcional del solar de Can Cruzate, encara per construir, i encarreguin els treballs necessaris per a la possible localització, recuperació i posada en valor de l’espai suberrani que hi pot haver al subsòl de la Plaça Gran.”

A continuació el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Agàpit Borràs, soci de l’entitat Associació Cultural Fèlix Cucurull, qui mostra la seva satisfacció per l’esforç que la ciutat de Mataró ha estat fent els darrers anys per la recuperació i conservació de les seves restes arqueològiques. Després de repassar l’evolució de la conservació dels nostres vestigis ha promogut els treballs de recerca d'un possible espai d'àmplies dimensions situat sota la pl. Gran, un espai relacionat amb la ciutat d'Iluro, i amb la ciutat medieval.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, reconeix que la informació els ha estat facilitada perquè tenen la sort de tenir el Sr. Agàpit al Consell d’Administració de PUMSA. Per tant, ja pensàvem i pensem que val la pena estudiar la viabilitat econòmica d’aquestes operacions. I estudiar si ha de ser en aquest moment que tenim aquest tros de l’illa o millor quan disposem del conjunt de l’illa de Can Cruzate, perquè aleshores seria més fàcil d'entrar-hi. Ho estudiarem. No acceptaríem el prec perquè diu que s'encarreguin aquests treballs, però sí que ho estudiarem i presentarem al propi Consell els resultats de què s'hi pot fer.

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ESCOLA MARTA MATA.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 32 de l’ordre del dia.

36 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA REPARACIÓ DE L’ASFALT DELS CARRERS DE LA CIUTAT.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

“Darrerament, l’estat de l’asfalt de molts dels carrers de Mataró s’ha deteriorat molt, especialment el d’aquelles vies que formen part de la xarxa bàsica de la ciutat. Trobem sots importants a molts dels carrers de la Ciutat, que es fan més grans a mesura que passen els dies.

Els sots a l’asfalt poden produir accidents a tota classe de vehicles, essencialment a les motos i a les bicicletes i és per això que el Grup Municipal de CiU formula el següent,

PREC

Primer.- Que s’encarregui als serveis tècnics corresponents un pla urgent i especial per reparar els sots i l’asfalt en mal estat dels carrers de la Ciutat.

Segon.- Que es facin les modificacions pressupostàries necessàries per tal de disposar, tant aviat com sigui possible, del finançament necessari per executar les obres necessàries que es desprenguin del pla urgent i especial de reparació de l’asfalt de la ciutat.”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, explica que fa menys de 3 mesos va encarregar als tècnics del Servei de Manteniment que fessin un estudi en què s'han inventariat els carrers on cal una actuació de reparació asfàltica, determinant la prioritat de l'actuació i el cost estimatiu. Aquest document, que està pràcticament enllestit, el presentarem a la propera comissió informativa. Un cop definides les prioritats, establirem un pla d'actuació en consonància amb la disponibilitat econòmica.
Respecte al segon prec, val a dir que no li puc acceptar, tot i que si el retirés, podria acceptar-li el primer, tot i que estigui enllestit pràcticament el document. Sóc conscient que tots tenim aquesta preocupació per l’asfalt de la ciutat, que la pluja ha malmès durant aquest dur hivern. Recordar també, com recull la Memòria, que segurament hem renovat més capa asfàltica que mai, però hem patit un hivern molt dur i estaríem d’acord en això.
Així doncs, li acceptaria el primer prec sempre que retirés el segon.

El senyor Vicent Garcia Caurin accepta retirar el segon punt, si això vol dir que l’asfalt estigui en condicions.

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB L’ESCOLA MARTA MATA.

Aquesta pregunta  ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 32 de l’ordre del dia.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL MAPA DELICTIU DE MATARÓ RECOLLIT A LA MEMÒRIA DE VIA PÚBLICA DE 2009.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“Recentment se’ns va fer arribar la Memòria de Via Pública corresponent a l’any 2009. Un cop analitzades les dades que s’hi recullen constatem que no hi ha ni cap paràmetre que s’utilitzi com a indicador per determinar el Mapa delictiu de a la nostra ciutat que no hi hagi patit un increment respecte l’exercici de 2008.

En aquest sentit veiem com els delictes creixen per sobre del 24% i passen de 4.860 a l’any 2008 a 6.028 el passat 2009, amb els robatoris a l’interior de vehicles i els robatoris amb força creixent per sobre del 40%. Les faltes augmenten un 18’11%, passant de 3.826 a 4.519. Tot i així cal reconèixer que les infraccions administratives baixen a gairebé la meitat, en concret un 49’28%.

Davant d’aquestes dades el nostre Grup Municipal, i entenem que la resta de Grups, no podem menys que expressar la nostra preocupació i demanar al Govern Municipal què pensa fer per tal de posar fre a aquesta escalada en el nombre de delictes que pateixen els nostres conciutadans.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Quins són els motius que ens han portat a aquesta escalada en el nombre de delictes que es produeixen a la nostra ciutat?

2. Com pensa, a grans trets, el Govern Municipal posar fre a aquesta situació? (entenem que hi ha mesures que només se’ns podran comunicar en Comissió Informativa, ja que no es poden fer públiques)”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública,  comença dient que comparteix la mateixa preocupació. De totes maneres, val a dir que les dades de què disposem sobre la seguretat a Catalunya indiquen l’existència d’un repunt de fets delictius des del 2008. Estem, per tant, davant d’un fet que va més enllà de l’àmbit local. Les causes són complexes, però tots estem d’acord que una de les variables que ho han provocat és la negativa conjuntura econòmica que des de fa un parell d’anys ens està afectant.
Pel que fa a la segona pregunta, la Policia treballa diàriament per contrarestar aquesta situació en la seguretat ciutadana, dedicant-hi la major part dels recursos. La Policia Local durant el 2009 ha incrementat els seus serveis en seguretat ciutadana un 30% respecte al 2008 —una dedicació del 41% del total de serveis realitzats—. La Policia Local ha incrementat en un 7,5% les detencions respecte a l’any anterior.
Tot i així, la Policia Local de Mataró té la condició de col•laboradora pel que fa a seguretat ciutadana, perquè la competència és del cos de Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, vam enviar una carta des d’Alcaldia al secretari de Seguretat Pública per tal de mantenir i incrementar l’esforç que el cos de Mossos d’Esquadra fa a la nostra ciutat.
Finalment, tal com fem habitualment, estem a la seva disposició per parlar, dins del marc de la comissió informativa de Via Pública, sobre tots els temes de seguretat ciutadana, que és el lloc on habitualment fem aquesta tasca i on la continuarem fent.

El senyor José Manuel López precisa, en primer lloc, que els delictes no tenen un repunt el 2008. El tema comença el 2007. De fet, i tot i que la manera de quantificar-ho i els paràmetres per a mesurar-ho eren diferents, a l’any 2007 ja s’havia produït aquest repunt.
En segon lloc, quan vostè es referia a les competències en Seguretat Ciutadana i els Mossos d’Esquadra, he recordat que nosaltres vam presentar una moció que va quedar sobre la taula, en què demanàvem que la ràtio de Mossos d’Esquadra/habitants fos la que ens pertocava —de fet, es va aprovar amb un acord del Parlament de Catalunya—. Ens agradaria tornar-ne a parlar per veure com s’ha acabat de substanciar.

El senyor Francesc Melero contesta que la carta a què ha fet esment abans respon a l’acord necessari que hi ha hagut entre la Generalitat i l’Estat per a finançar l’increment de Policia i arribar a la ràtio del 4,5 per a Catalunya sumant tots els cossos policials.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, puntualitza que el 4,5 és sumant tots els cossos policials i en l’àmbit nacional, no localitat a localitat, perquè, per exemple, hi ha agents de la policia que estan treballant per a nosaltres a Sabadell, com ara la Policia Científica.
En tot cas, aquest és un tema que ens preocupa especialment. El regidor sap que estem constantment pendents de com reduir aquest elevat nombre de delictes que actualment estem patint. Tot i així, les últimes dades que tenim és que està minvant i no pas creixent.

El senyor Francesc Melero anuncia que les últimes dades apunten al que ha dit l’Alcalde, malgrat encara són molt provisionals. Ja s’informarà d’aquesta tendència més endavant.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA COBERTURA DE DIFERENTS SERVEIS RECOLLITS ALS COMPROMISOS DE LA CARTA DE SERVEIS DE VIA PÚBLICA.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
“En nombroses ocasions els responsables de la Policia Local de Mataró han afirmat que el servei de Policia de Barri és l’element més significatiu del nostre model de policia, entenent-lo com un model de policia de proximitat, en el qual la presència al carrer d’agents que són coneixedors del territori i que mantenen una relació pròxima als ciutadans del barri on desenvolupen la seva activitat, és un element altament positiu per desenvolupar una bona tasca professional.

Per aquest motiu ens ha cridat i molt l’atenció veure com la cobertura d’aquest servei que queda reflectida en els compromisos de la Carta de Serveis que es recull a la Memòria Anual de Via Pública que se’ns ha lliurat recentment als Grups Municipals ha disminuït als nivells més baixos d’aquesta legislatura, en concret a un 78’3%, quan tant al 2008 com al 2007 aquest indicador estava clarament per sobre del 80%.

De la mateixa manera hi ha altres indicadors dels mateixos compromisos de la Carta de Serveis que decreixen en el seu percentatge d’acompliment i que nosaltres consideren que són importants, com la vigilància del trànsit a les entrades i sortides de les escoles, que baixa en 2’5 punt percentuals amb respecte al 2008.

És per aquests motius que presentem les següents:

PREGUNTES

1. Quins són els motius que expliquen aquesta disminució en el compliment dels compromisos adquirits per l’Àrea de Via Pública i reflectits a la Carta de Serveis?

2. Com pensa millorar aquest grau de compliment el Govern Municipal de cara a aquest exercici?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, diu que dels 36 punts que recull la Carta de Serveis 34 els compleixen. N’hi ha 2 que mostren una tendència inferior a l’any passat, però no podríem parlar d’incompliment.
Pel que fa a la Policia de Barri, no hi ha un incompliment, sinó una menor presència originada pels canvis en les prioritats d’acord, resposta que he donat en la pregunta anterior, respecte al mapa delictiu del 2009. Durant el 2009 s'han dedicat més recursos a Seguretat Ciutadana i això ha comportat una menor presència de la Policia de Barri. Vull fer notar també que aquesta menor presència ha estat molt limitada, ja que el 2009 ha baixat aproximadament 2 punts i escaig, respecte al 2008.
De la lectura del compromís que hi ha escrit a la Carta de Serveis no es pot deduir aquest incompliment. Diu exactament: “El servei de Policia de Proximitat assegura la presència de policies de barri a tota la ciutat, durant el curs escolar, de les 7.30 a les 21 hores, de dilluns a divendres". Aquest compromís s'està complint.
Pel que fa als centres escolars, respecte a la cobertura de les escoles ens trobem amb circumstàncies similars. No podem parlar d'incompliment sinó de menor presència en casos puntuals. El compromís de la Carta de Serveis és: “En determinats centres escolars destinem una dotació per regular el trànsit en hores d’entrada i sortida en funció de criteris com: seguretat per als infants, ubicació de l’escola o programàtica viària que es pugui presentar”. És a dir, el compromís és vetllar per la regulació en aquelles escoles amb accessos perillosos, la qual pot variar en funció de les mesures adoptades per les pròpies escoles, pel Servei de Mobilitat, per a la millora com a resultat d'alguna intervenció per motius d'obres als carrers o pels resultats obtinguts per l’actuació de la Policia. I, per tant, no sempre s’actua amb els mateixos recursos o en les mateixes escoles.
En relació amb la segona pregunta, continuarem executant les mateixes estratègies organitzatives, prioritzant els serveis més necessaris en funció dels condicionants de l’entorn, en relació també amb la pregunta anterior.
El senyor José Manuel López puntualitza que, a ell, li surten bastant menys compromisos dels que ha dit el Sr. Melero (34). N’hi surten uns 13 o 14. De tota manera, em preocupen aquests que li hem dit i em preocupa el tema de la Policia de Barri, perquè entenem que aquest és el paller del nostre model policial. Amb això vam coincidir no fa pas massa en una comissió informativa monogràfica que vam fer sobre aquest tema.
També ens preocupen altres compromisos que no vam citar explícitament perquè són realment més greus. Per exemple, ens trobem que hi ha un pitjor servei pel que fa a l’arribada quan hi ha una urgència de Seguretat Ciutadana. L’any 2008, vostès ens donaven com a mitjana d’arribada un 5:59 min i enguany ens estan dient que triguen 6:16 min. Igualment passa amb el temps d’arribada en accident greu. Tot i que estem parlant de minuts o de segons, la cosa demostra que no estem com per tirar coets.

El senyor Melero insisteix que la diferència està en aquells compromisos adquirits com a tal i aquells que són indicacions del servei, per dir-ho d'alguna manera. En tot cas, vostè avui pot fer aquesta pregunta al Govern municipal de Mataró, perquè la Policia de Mataró és l'única policia local de Catalunya que ha fet una Carta de Serveis. La Carta de Serveis ens ha de servir com a referència, i això és el que pretenem amb ella. És necessària per a conèixer l’estat de la situació, tant dels fets delictius com del resultat de la memòria. L’estímul o la denúncia que fem des de la Policia Local, i des de l’Ajuntament de Mataró, no tothom pot dir que la faci, per tal de conèixer la situació amb major aproximació. També és una eina per a no baixar la guàrdia i estar atents. Entenc que aquest 2% i escaig en una baixada d’un paràmetre que nosaltres tenim de caràcter intern tampoc és excessivament alarmant. Perquè el resultat d’això, d’aquestes petites modificacions, per a una major eficiència dels recursos de què disposem, es tradueix en un 7,5% més de detencions fetes per la Policia Local o en decrements per tràfic d’estupefaents que se situen al voltant del 40% a la ciutat en el darrer any.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a la una de la matinada, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.