03/02/2011

ACTA NÚM. 02/2011 - SESSIÓ ORDINÀRIA URGENT DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 DE FEBRER DE 2011.
=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tres de febrer de dos mil onze, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MARIA ANGELES RUIZ MORENO REGIDORA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)
JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 3 de l’ordre del dia

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZALEZ REGIDOR (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 3 de l’ordre del dia

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR no adscrit
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA no adscrita
M LUISA COROMINAS LOZAR REGIDORA no adscrita

És excusat el Sr. Sergi Penedès i Pastor, regidor del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya per raons de salut.

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
827/2011 de 31 de gener
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió del 3 de febrer del 2011
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 3 de febrer de 2011, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Aprovació, si s'escau, de les Actes de les sessions: extraordinària urgent de 21-12-2010 i extraordinària del 24-12-2010.

2 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya relativa al desenvolupament de l’anomenada Llei d’Estrangeria.

4 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular en relació amb el dret a l’habitatge i enfront dels desnonaments.

5 Moció que presenten els grups municipals d’ICV-EUiA, ERC, PSC i CIU de suport a la proposició de Llei contra el sobreendeutament familiar i personal per modificar la Llei Hipotecària amb la finalitat de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàries per evitar els desnonaments per motius econòmics.

6 Moció que presenten els grups municipals d’ICV-EUiA i ERC pel manteniment del programa temporal de protecció per desocupació i inserció.

7 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió relativa al desenvolupament de la Llei d’Estrangeria.

8 Proposta de Resolució que presenten tots els grups municipals per instar al Govern espanyol perquè reguli de manera urgent i immediata un procediment que garanteixi el secret del vot a les persones amb ceguesa o dèficit visual greu.

9 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular pel manteniment de les pensions públiques.

10 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals del PSC, ICV-EUiA i ERC relativa al desenvolupament del marc normatiu en l’àmbit d’estrangeria i a favor de la convivència i la no discriminació entre la ciutadania de Mataró.

DICTAMENS
ALCALDIA

11 Designar representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya de l’Ajuntament de Mataró en el Consell d’Administració de l’EPE Mataró Audiovisual.

12 Proposta canvi representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya al Consell d’Administració de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Llicències d’Activitats-

13 Aprovació del Pla de serveis de temporada de les platges de Mataró per als anys 2011 a 2014.

14 Aprovació inicial de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual (segona aprovació inicial).

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Direcció de Serveis Econòmics-
Servei de Gestió Econòmica

15 Aprovació definitiva del pressupost general de l’Ajuntament de Mataró per a l’exercici 2011.

16 Inclusió de clàusules socials en la contractació de l’Ajuntament de Mataró, organismes autònoms i empreses municipals.

17 Reservar un 10% del pressupost destinat a inversions en edificis municipals i escoles per a la contractació amb empreses d’inserció.

18 Aprovació de l’actualització dels contractes programa entre l’Ajuntament de Mataró i les Societats Municipals: PUMSA, GINTRA i AMSA.

19 Aprovació de l’actualització del contracte programa entre l’Ajuntament de Mataró i l’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual.

20 Desnonament de la persona arrendatària de l’habitatge municipal situat al c. Joan Maragall, 8-12, 4t 2a (Mataró).

21 Sol•licitud d’autorització prèvia per desafectar un pis de mestres.


-Servei de Compres i Contractacions-

22 Autorització la cessió dels drets i obligacions derivats del contracte de gestió de l’aparcament subterrani de la plaça Tomás y Valiente per part de l’empresa Estacionamientos y Servicios, SA a l’empresa ESCAPARK, SL, així com la posterior transmissió de la totalitat de les participacions representatives del capital social de ESCAPARK, SL a favor de MUTUAMAD INVERSIONES, SLU.

-Direcció de Recursos Humans-

23 Declaració de compatibilitat de segona activitat amb l’activitat principal.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Obres-

24 Aprovació de la segona addenda al Conveni de col•laboració formalitzat amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró, sobre el finançament de les obres de construcció del centre d’educació especial l’Arboç.

-Servei d’Urbanisme-

25 Aprovació definitiva de l’Estudi de Detall de la futura àrea tècnica del Port de Mataró.

26 Aprovació del Text Refós de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Lepanto-Churruca-El Rengle.

27 Aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General “LO BASSAL-CAN SERRA (Connexió de clavegueram)”.

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut Municipal d’Educació-

28 Canvi del representant del Grup Municipal Socialista al Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Educació.
 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

29 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la CUP i ICV-EUiA pel reconeixement d’Herminia Puigsec en la lluita contra el nazisme.

30 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la necessitat d’impulsar programes de promoció de la cultura popular i tradicional a les escoles.

31 Proposta de Resolució que presenten tots els grups municipals sobre la instal•lació de calderes de Biomassa en edificis municipals.
 

PRECS I PREGUNTES

32 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la possibilitat de cobrir l’espai del pati de la Presó.

33 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre els incidents ocorreguts el passat mes de gener al carrer Picasso.

34 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l’arranjament del mur de l’escola pública Tomas Viñas de Mataró.

35 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la neteja de les escoles públiques de Mataró.

36 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’afectació de la Llei del Tabac als establiments de la ciutat.

37 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els usos del centre de creació d’arts escèniques de Can Gassol.

38 Pregunta que presenta el regidor no adscrit Paulí Mojedano Singla sobre el futur del projecte Mataró Marítim.

39 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a un ajut de caixa de l’empresa municipal AMSA a l’ajuntament de Mataró.

 

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS: EXTRAORDINARIA URGENT DE 21-12-2010 I EXTRAORDINÀRIA DEL 24-12-2010.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

2 - DESPATX OFICIAL

• El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula als alumnes de l’escola Pia Santa Anna i als alumnes de l’escola Josep Motserrat amb motiu del Dia escolar de la No Violència i de la Pau, que llegiran els seus Manifests a continuació:

ESCOLA PIA SANTA ANNA
Els nois i les noies, professors i professores i totes les persones de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, volem fer saber als nostres polítics i a tota la ciutat, que hem celebrat el Dia de la No Violència i la Pau i fem els següents MANIFESTOS:

INFANTIL:
La pau a les nostres mans és:
• quan tu somrius i estàs content
• quan respectes i comparteixes les coses
• quan escoltes i estimes als amics.

PRIMÀRIA:
Els alumnes i els mestres de Primària i el personal no docent ens trobem avui, 28 de gener de 2011, al pati de l’escola perquè volem donar a conèixer el nostre compromís amb la Pau i la Justícia en aquesta celebració del dia Escolar per a la No Violència i la Pau.
En aquest món on sovint hi ha violència, pobresa, guerres, discriminació de gènere i de raça, analfabetisme,... volem manifestar que:
1. Tots els nens i nenes hem de tenir les mateixes oportunitats: poder anar a l’escola, tenir família, aliments, atenció mèdica, habitatge ....
2. Cap infant i cap adult ha de ser maltractat, ja sigui de manera física o psicològica.
3. Els nens i nenes de qualsevol país hem de poder triar el que volem ser i no ser obligats a ser soldats, esclaus, estar empresonats, ....
4. Infants i adults d’arreu del món hem de ser estimats, gaudir d’una família i tenir amics.
5. Nosaltres hem d’estar contents de tot el que tenim, gaudir-ne i aprofitar-ho sempre amb un somriure.
6. La Pau està a les nostres mans: respectant, dialogant, ajudant, tenint paciència i estimant.

Nosaltres ens comprometem a treballar per un món millor començant per nosaltres mateixos: a casa amb la família, al carrer i a l’escola amb els amics i companys.
La pau està a les nostres mans!

SECUNDÀRIA:
Volem aconseguir la pau, volem un món nou i millor... però ens resignem a acceptar el que tenim, el que estem destrossant mica en mica, el que anem fent malbé lentament.
Tots sabem que no és fàcil canviar el món i això a vegades ens desanima però que no ens serveixi d’excusa. Es evident que no podem parar les guerres en un dia, que no podem fer desaparèixer conflictes que fa anys que duren i potser seríem bojos si intentéssim fer-ho així. Tot requereix el seu temps, tot necessita créixer poc a poc, com les flors, demanen que les reguem dia a dia, gota a gota perquè es facin fortes i boniques.
Vols canviar el món? Comença per tu; estima’t, estima’m, per què no ho proves? Encara hi ets a temps, mira la persona que tens al costat i regala-li un somriure, fes_li una abraçada, tan és ... diuen que els petits detalls ens porten la gran felicitat i ser feliç ens fa ser millors. Perquè, de fet, canviar el teu entorn, canviar el món és a les teves mans.

ESCOLA JOSEP MONTSERRAT
El dia 30 de gener es celebra el dia de la Pau i la No violència en record de Mahatma Gandhi, un líder de l’Índia, que va demostrar que es podia lluitar contra les injustícies amb la paraula, amb el diàleg i de manera pacífica.
Els valors que estan a sota de la veritable Pau comencen en el marc de les relacions humanes més immediates de les persones. El respecte mutu i la consideració de l’altre han de ser presents a las llars, a les escoles, als centres de treball, a les universitats, al carrer...
Des de fa uns anys, a Catalunya i a nivell general, el 30 de gener s’ha convertit per excel•lència en el Dia Escolar de la No Violència i de la Pau. Per aquest motiu són moltes les escoles que fan coincidir aquest dia tot un treball educatiu, segons cada edat (exposicions, debats, audicions musicals, lectures, escenificacions, projeccions cinematogràfiques, etc) amb l’objectiu sempre posat en la sensibilització de l’alumnat a l’entorn del tema de la Pau.
Davant d’un món ple de guerres i violència, fam i misèria a molts llocs, la celebració d’aquest dia ha de servir per prendre consciència que sempre hem de cercar una societat més justa, més dialogant i amb una millor distribució de la riquesa que permeti millorar la qualitat de vida allà on no poden gaudir d’ella i, d’aquesta manera allunyar la violència i les guerres de les nostres vides.

 

• A continuació, el Sr. Antoni Baron, alcalde president, dóna compte dels següents Decrets:

DECRET
10318/2010 de 23 de desembre
Assumpte: Efectes de la baixa de tres regidors com a membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En data 20 de desembre de 2010 els senyors Pau Mojedao Singla, la Sra. Ma Luisa Corominas Lozar i la Sra. Anna Martinez Duran regidors de l’ajuntament de Mataró i membres del grup municipal del PPC han presentat un escrit a Secretaria en què, a petició pròpia, demanen causar baixa en el grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

El grup municipal del PPC a l’ajuntament de Mataró es va constituir el 25 de juny de 2007 per escrit signat pels 4 regidors que va obtenir aquesta formació a les eleccions municipals de 2007.

D’acord amb la legislació vigent (art. 73.3 de la Llei 7/85 Llei de Bases de Règim Local LBRL) els regidors que causen baixa del grup polític de procedència tindran la consideració de regidors no adscrits. D’aquesta declaració es deriven determinades conseqüències, les principals de les quals es que els regidors no adscrits no poden formar grup polític municipal i que els drets econòmics i polítics d’aquests no podrà ser superior als que els haguessin correspost en cas de romandre en el grup de procedència.

En conseqüència, de la baixa dels regidors esmentats del grup municipal del Partit Popular a l’ajuntament de Mataró, es deriven els següents efectes :

1. Els regidors sortints del grup municipal del Partit Popular passen a tenir la condició de regidors i regidores no adscrits.
2. El Sr. Pau Mojedano Singla deixa de ser el portaveu del grup municipal del Partit Popular i per tant perd l’assignació que tenia assignada com a portaveu d’aquest grup. Per contra passarà a percebre les indemnitzacions que el Ple de l’Ajuntament va establir en el seu dia per l’assistència efectiva al Ple de l’Ajuntament.
3. El Sr. José Manuel López González, degut a què és l’únic regidor que roman al grup municipal del Partit Popular, passa a ser el portaveu del grup, amb les retribucions que li son inherents.
4. La subvenció que rebia el grup municipal del Partit Popular haurà de modificar-se en proporció a la disminució del nombre de membres del grup.
5. Les noves circumstàncies que deriven de la baixa de 3 regidors del grup municipal del Partit Popular i en la seva nova condició de no adscrits, obliga a modificar alguns aspectes de l’organització municipal que seran decidits pel Ple municipal en termini més breu possible.

En virtut de les atribucions que m‘atorga la legislació vigent, RESOLC:

Primer.- Atribuir la condició de regidors no adscrits, per haver causat baixa en el grup polític de procedència, al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Ma Luisa Corominas Lozar i a la Sra. Anna Martínez Duran.

Segon.- Deixar sense efecte la retribució que tenia assignada EL Sr. Pau Mojedano Singla com a portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, assignant-li el règim d’indemnitzacions establertes pels regidors per assistència al Ple. La data per fer efectiva aquestes modificacions és la del dia 20-12-2010.

Tercer.- Atribuir al regidor Sr. José Manuel López González, com a únic component actual del grup municipal del PP, la retribució assignada als portaveus dels grups municipals.

Quart.- La subvenció municipal al grup municipal del Partit Popular haurà de reajustar-se pel servei de Gestió Econòmica en funció de la reducció del nombre de membres del grup municipal del Partit Popular.

Cinquè.- El Ple de l’Ajuntament adoptarà els acords que s’escaiguin per refer l’organització municipal en funció de les noves circumstàncies que deriven de la baixa de 3 regidors com a membres del grup municipal del Partit Popular.

Sisè.- Donar compte del present decret en el proper Ple Municipal que es celebri..

 

DECRET
493/2011 de 19 de gener
Assumpte: Modificació composició Comissions Informatives Municipals
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

Per acord plenari de 28 de juny de 2007 es va aprovar la composició de les Comissions Informatives Municipals.

En data 20 de desembre de 2010 els senyors Pau Mojedano Singla, la Sra. Ma Luisa Corominas Lozar i la Sra. Anna Martinez Duran regidors de l’ajuntament de Mataró i membres del grup municipal del PPC han presentat un escrit a Secretaria en què, a petició pròpia, demanen causar baixa en el grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Per Decret d’Alcaldia núm. 10318/2010 de 23 de desembre, s’ha disposat que els tres regidors que han abandonat el grup municipal del Partit Popular de Catalunya passen a tenir la condició de regidor no adscrit.

D’acord amb la legislació vigent (art. 73.3 de la Llei 7/85 Llei de Bases de Règim Local LBRL) els regidors que causen baixa del grup polític de procedència tindran la consideració de regidors no adscrits. D’aquesta declaració es deriven determinades conseqüències, les principals de les quals es que els regidors no adscrits no poden formar grup polític municipal i que els drets econòmics i polítics d’aquests no podrà ser superior als que els haguessin correspost en cas de romandre en el grup de procedència.

Per acord de Ple Municipal de 13 de gener de 2011 es modifica la composició de les Comissions Informatives, de forma que els regidors no adscrits puguin participar d’alguna manera en les mateixes. Per tal de mantenir el major grau de proporcionalitat possible entre els grups i els regidors no adscrits que han de composar les Comissions Informatives, es considera que la millor fórmula disponible és la d’afegir a cada Comissió Informativa un membre més, el qual correspondria a la representació dels regidors no adscrits. Aquesta solució s’adequa a l’article 54 del ROM que no posa límits numèrics a la composició de cada Comissió Informativa.

Així mateix es delega en l’Alcaldia la facultat de resoldre sobre la composició i membres de cadascuna de les Comissions Informatives següents :

• Comissió Informativa de Serveis Centrals
• Comissió Informativa de Serveis Territorials
• Comissió Informativa de Serveis Personals
• Comissió Informativa de Via Pública
• Comissió Informativa d’Innovació i Presidència
• Comissió Especial de Comptes
• Comissió Especial d’Organització

En data 11 de gener de 2011 el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica els canvis a realitzar dins el seu grup en les Comissions Informatives Municipals en el sentit següent

- En la CMI de Serveis Centrals la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar serà substituïda pel Sr. José Manuel López González.
- En la CMI de Serveis Territorials el Sr. Pau Mojedano Singla serà substituït pel Sr. José Manuel López González
- En la CMI de Serveis Personals la Sra. Anna Martínez Duran serà substituïda pel Sr. José Manuel López González .
- En la CMI d’Innovació i Presidència el Sr. Pau Mojedano Singla serà substituït pel Sr. José Manuel López González
- En la Comissió Informativa Especial de Comptes la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar serà substituïda pel Sr. José Manuel López González.
- En la Comissió Informativa d’Organització el Sr. Pau Mojedano Singla serà substituït pel Sr. José Manuel López González

En data 18 de gener de 2011 els regidors no adscrits de l’ajuntament de Mataró, Sr. Pau Mojedano Singla, Sra. Ma Luisa Corominas Lozar i Sra. Anna Martinez Duran demanen participar a les Comissions Informatives Municipals amb la següent distribució:

- Comissió Informativa de Serveis Centrals: Ma Lluïsa Corominas Lozar
- Comissió Informativa de Serveis Territorials: Pau Mojedano Singla
- Comissió Informativa de Serveis Personals: Anna Martínez Durán
- Comissió Informativa de Via Pública: Ma Lluïsa Corominas Lozar
- Comissió Informativa d’Innovació i Presidència: Pau Mojedano Singla
- Comissió Especial de Comptes: Ma Lluïsa Corominas Lozar
- Comissió Especial d’Organització: Pau Mojedano Singla

Per tot això i en virtut de les facultats que m'atorga la legislació vigent RESOLC :

Únic.- Modificar la composició de les Comissions Municipals Informatives en la forma següent (en negreta els nous membres):

• SERVEIS CENTRALS

Presidenta : Montserrat López Figueroa (PSC)
Vicepresident: Francesc Teixidó i Pont (ERC)

Vocals : Ana Barrera Salcedo (PSC)
Carmen Esteban Sanchez (PSC)
Pere Galbany Duran (CiU)
Carolina Soler Soto (CiU)
José Manuel López González (PPC)
Quiteria Guirao Abellan (ICV-EUiA)
Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)
Ma Lluïsa Corominas Lozar (regidora no adscrita)

• SERVEIS TERRITORIALS

President: Francesc Teixidó i Pont (ERC)
Vicepresident : Ramon Bassas Segura (PSC)

Vocals: Francesc Melero Collado (PSC)
Alicia Romero Llano (PSC)
Joan Mora i Bosch (CiU)
Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)
José Manuel López González (PPC)
Quiteria Guirao Abellan (ICV-EUiA)
Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)
Pau Mojedano Singla (regidor no adscrit)
• SERVEIS PERSONALS

President: Conxita Calvo Lomero (ICV-EUiA)
Vicepresident : Ivan Pera Itxart (PSC)

Vocals: Ana Barrera Salcedo (PSC)
Carmen Esteban Sanchez (PSC)
J. Vicent Garcia Caurin (CiU)
Francesc Masriera i Abella (CiU)
José Manuel López González (PPC)
Sergi Penedès i Pastor (ERC)
Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)
Anna Martinez Duran (regidora no adscrita)

 

• VIA PÚBLICA

President: Francesc Melero Collado (PSC)
Vicepresident : Quiteria Guirao Abellan (ICV-EUiA)

Vocals: Nuria Aguilar Camprubí (PSC)
Carlos Fernández Báez (PSC)
Joaquim Fernàndez Oller (CiU)
J. Vicent Garcia Caurin (CiU)
José Manuel López González (PPC)
Francesc Teixidó i Pont (ERC)
Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)
Mª Lluisa Corominas Lozar (regidora no adscrita)

 

• INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA

Presidenta : Alicia Romero Llano (PSC)
Vicepresident : Sergi Penedès i Pastor (ERC)

Vocals: Núria Aguilar Camprubí (PSC)
Carlos Fernández Báez (PSC)
Carolina Soler Soto (CiU)
Marcel Martínez i Bruguera (CiU)
José Manuel López González (PPC)
Conxita Calvo Lomero (ICV-EUiA)
Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)
Pau Mojedano i Singla (regidor no adscrit)

 

 

• COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES

Presidenta: Montserrat López Figueroa (PSC)
Vicepresident : Francesc Teixidó i Pont (ERC)

Vocals: Ana Barrera Salcedo (PSC)
Carmen Esteban Sanchez (PSC)
Pere Galbany Duran (CiU)
Carolina Soler i Soto (CiU)
José Manuel López González (PPC)
Quiteria Guirao Abellan (ICV-EUiA)
Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)
Mª Lluisa Corominas Lozar (regidora no adscrita)

• COMISSIÓ ESPECIAL D’ORGANITZACIÓ

President: Joan Antoni Baron Espinar (PSC)
Vicepresident : Sergi Penedès i Pastor (ERC)

Vocals: Montserrat López Figueroa (PSC)
Carlos Fernández Báez (PSC)
Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)
Marcel Martínez i Bruguera (CiU)
José Manuel López González (PPC)
Quiteria Guirao Abellan (ICV-EUiA)
Xavier Safont-Tria i Ramon (CUP)
Pau Mojedano i Singla (regidor no adscrit)

 

DECRET
652/2011 de 26 de gener
Assumpte: Modificació règim retributiu regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

Per acord del Ple de l’Ajuntament del dia 4 de setembre de 2008 es va delegar a l’Alcaldia la facultat d’aprovar les assignacions o retribucions de regidors i regidores en funció del tipus de dedicació que tinguin, i d’acord amb els barems adoptats en el Ple celebrat el dia 5 de juny de 2008.

El grup municipal del Partit Popular de Catalunya a l’ajuntament de Mataró es va constituir el 25 de juny de 2007 per escrit signat pels 4 regidors que va obtenir aquesta formació a les eleccions municipals de 2007.

Per Decret de l’Alcaldia núm. 10318/2010 de 23 de desembre, a conseqüència de la baixa del Sr. Pau Mojedano Singla, la Sra. Ma Luisa Corominas Lozar i la Sra. Anna Martinez Duran en el grup municipal del Partit Popular de Catalunya, es va atribuir al regidor Sr. José Manuel López González, com a únic component actual del grup municipal del PP, la retribució assignada als portaveus dels grups municipals.

En data 17 de gener de 2011 el regidor Sr. José Manuel López González presenta escrit a la Secretaria General de l’ajuntament de Mataró en el qual comunica un canvi en la seva dedicació com a portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya que passa a tenir dedicació exclusiva.

En virtut de les atribucions que m‘atorga la legislació vigent, RESOLC:

Primer.- Atribuir al Sr. José Manuel López González, portaveu del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya la retribució por dedicació exclusiva clau A6 aprovada pel Ple de 5 de juny de 2008.

Segon.- Donar compte del present decret en el proper Ple Municipal que es celebri., i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província per a general coneixement.
 

 

 

En aquests moments s’incorporen a la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, regidor del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular i la Sra. Carolina Soler Soto, regidora del grup municipal de Convergència iUnió.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 3, 7 i 10 per venir referits a temàtiques coincidents.

3 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA RELATIVA AL DESENVOLUPAMENT DE L’ANOMENADA LLEI D’ESTRANGERIA.
 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la Moció següent:

“Atès que actualment pels tràmits de l’arrelament social i del reagrupament familiar, en l’àmbit de la normativa d’estrangeria, s’exigeix un informe emès per l’Ajuntament: informe d’habitatge suficient pel reagrupament familiar i informe d’arrelament social per demanar la residència temporal.

Atès que el Ministeri de Treball, està elaborant el nou Reglament sobre estrangeria, que regularà els criteris i els tràmits que regiran per a les sol•licituds d’arrelament social i de reagrupament.

Atès que creiem en la necessitat de que els Ajuntaments participin de forma més activa en l’elaboració dels informes d’arrelament i reagrupament com a administració més propera als ciutadans i ciutadanes.

És per aquests motius que el Grup Municipal del Partit Popular proposa al Ple l’adopció dels següents:
ACORDS

1.- Sol•licitar al Govern de l’Estat que el nou Reglament de desenvolupament de l’anomenada Llei d’Estrangeria estableixi en els casos dels tràmits d’arrelament o de reagrupament la necessitat d’un informe emès per l’Ajuntament de residència, en els que es contemplin les infraccions de les ordenances municipals que regulin la convivència i/o el civisme.

2.- En concret, en el cas de l’arrelament que el reglament contempli que cada Ajuntament tindrà la potestat per a comprovar l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes, bé pel sol•licitant, bé al domicili on aquest declari residir. A més, en el cas d’haver recaigut sanció ferma per infracció de les ordenances municipals que regulen la convivència i el civisme, durant els últims dotze mesos, podrà constituir motiu suficient per a que la corporació local emeti informe de caràcter negatiu.

3.- Pel que fa al reagrupament familiar que el reglament estableixi que l’Ajuntament tingui la potestat de comprovar l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes, bé pel sol•licitant, bé al propi domicili objecte d’inspecció, amb l’objecte de garantir un adequat nivell de benestar als familiars que es pretenen reagrupar. A més, en el cas d’haver recaigut sanció ferma per infracció de les ordenances municipals que regulen la convivència i el civisme, durant els últims dotze mesos, podrà constituir motiu suficient per a que la corporació local emeti informe de caràcter negatiu.

4.- Donar trasllat d’aquests acords anteriors, al Ministeri de Treball i d’Immigració, al Ministeri de l’Interior, al Ministeri de Justícia, a la Delegació del Govern de Catalunya, a la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i a les Associacions Municipalistes de Catalunya (FMC i ACM).”

 

7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RELATIVA AL DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI D’ESTRANGERIA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

“L’apartat 3 de l’article 68 de la Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, que regula els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, estableix, en virtut de la darrera reforma de desembre de 2009, que amb caràcter previ a la concessió d’autoritzacions per arrelament, les comunitats autònomes, o en el seu cas, els ajuntaments, emetran un informe sobre la integració social de l’estranger que tingui el domicili habitual en el seu territori.

En base això, els sotasignats proposen al Ple l’adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Sol•licitar al Govern de l’Estat que el nou Reglament de desenvolupament de la Llei d’Estrangeria estableixi en els casos dels tràmits d’arrelament la necessitat d’un informe emès per l’Ajuntament de residència, en els que es contemplin les infraccions de les ordenances municipals, el qual haurà de ser tingut en compte.

Segon.- Que per les sol·licituds d’arrelament, l’informe que emeti l’Ajuntament de Mataró comprovi l’existència d’infraccions a les ordenances municipals produïdes pel sol•licitant. A més, el fet d’haver recaigut sanció ferma per infracció greu, molt greu o reincidència de les ordenances municipals durant els últims dotze mesos, podrà constituir motiu suficient per a què la corporació emeti informe de caràcter negatiu.

Tercer.- Donar trasllat d’aquests acords anteriors, al Ministeri de Treball i d’Immigració, al Ministeri de l’Interior, al Ministeri de Justícia, a la Delegació del Govern de Catalunya, a la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i a les Associacions Municipalistes de Catalunya (FMC i ACM). “

10 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, ICV-EUIA I ERC RELATIVA AL DESENVOLUPAMENT DEL MARC NORMATIU EN L’ÀMBIT D’ESTRANGERIA I A FAVOR DE LA CONVIVÈNCIA I LA NO DISCRIMINACIÓ ENTRE LA CIUTADANIA DE MATARÓ.

El senyor Carlos Fernández, regidor del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent:
“Atès que en aquests moments, la Dirección General de Inmigración, dirección adscrita a la Secretaría de Estado de Inmigración y Emigración del Ministerio de Trabajo e Inmigración, està treballant en el futur reglament que desenvoluparà la Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social.

Atès que un dels punts que es desenvoluparà que regula l’expedició dels informes d’arrelament social i l’informe de disponibilitat i adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar, que han d’expedir els ens municipals.

Atesa la pràctica d’aquest Ajuntament, on s’aplica estrictament el marc normatiu vigent per a l’emissió dels informes esmentats més amunt.

Atès que creiem en la necessitat que els Ajuntaments, com a administració més propera als ciutadans i ciutadanes, participin més activament en la formulació i gestió de polítiques en l’àmbit de l’estrangeria.

Atesos els acords presos per unanimitat, al Ple municipal del 2 d’octubre del 2008, per a l’aprovació del Pacte per a la Nova Ciutadania 2008-2011, fonamentat en la necessitat compartida de treballar per un model de ciutat basat en la cohesió social, la convivència, la igualtat d’oportunitats, la qualitat de vida de tos els ciutadans i ciutadanes de Mataró, des de la concertació política i social i a través de les polítiques d´acollida, convivència i sensibilització desenvolupades des del Pla per a la Nova Ciutadania.

És per tot això que es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER. Mantenir l’estricte compliment dels requisits establerts a la normativa vigent pel que fa als tràmits de competència municipal en relació a l’arrelament social i al reagrupament familiar de les persones d’origen estranger residents a la nostra ciutat.

SEGON. Continuar treballant per al foment de la convivència i la cohesió social en el marc dels instruments aprovats per l’Ajuntament a través del Pla per a la Nova Ciutadania.

TERCER. Sol•licitar que en l’elaboració del Reglament que desenvoluparà la Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener,sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva integració social, la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració tingui especialment en compte l’experiència, la visió i la diversitat de realitats i necessitats existents als municipis, que sovint s’expressen amb normes i ordenances pròpies.

QUART. Sol•licitar a l’administració competent la celebració d’una reunió formal per a la discussió del contingut del Reglament amb les organitzacions municipalistes.

CINQUÈ. Reafirmar el suport del nostre Ajuntament al Pacte per a la Nova Ciutadania signat pel conjunt de grups municipals. I d'acord amb els principis d’actuació recollits en aquest Pacte, fomentar a través de les nostres propostes el respecte pels valors de la democràcia, els drets i deures del conjunt de la ciutadania, el respecte a la llei i a l´Estat de dret, el reconeixement de la diversitat i la no discriminació per així evitar la l’emergència d’actituds i comportaments xenòfobs i racistes latents a la nostra societat.

SISÈ. Donar trasllat dels acords anteriors al Ministeri de Treball i d’Immigració, al Ministeri de l’Interior, al Ministeri de Justícia, a la Delegació del Govern de Catalunya, a la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i a les Associacions Municipalistes de Catalunya (FMC i ACM), així com al Consell per a la Convivència.”

 

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, podria limitar-se a anunciar el seu vot favorable a la proposta del Govern i d'abstenció a les altres dues propostes, però li agradaria afegir algunes coses breument.
En primer lloc, respecto les raons que puguin portar qualsevol grup a presentar una proposta com aquesta, però és bo que la política municipal es plantegi d’una manera serena i profunda les conseqüències que pot tenir el fet de parlar de determinades coses, o llançar al debat públic algun enfocament que pot ser equívoc.
En segon lloc, és bo també que una proposta d’aquesta mena, que probablement està fora de lloc en el debat polític municipal, hauria d’aportar quelcom de nou, i francament no he vist que la proposta que presenta el PP ni tampoc la de CIU aportin gaire cosa de nou. No comparteixo la sobrevaloració que es fa de les ordenances municipals, en referir-s’hi com a un element en base al qual el comportament d’una determinada persona, en el compliment o no de les ordenances, pugui suposar la conseqüència que s’està demanant en aquesta proposta. En tot cas, estaríem parlant d’aplicar-ho en els supòsits més greus, delictes o faltes, i això és evident que en la pràctica ja té una sanció.
D’altra banda, aquests supòsits ja estan contemplats en alguna ordenança que recull que la seva vulneració té una sanció. Aleshores, el que no es pot entendre és que es vulgui castigar o penar doblement, o d'una manera especial, un individu o persona per raó del seu origen, i, per tant, no podria compartir tampoc la proposta.
També és bo preguntar-se si no estarem equivocant-nos en la font del problema, perquè al final, si grates una miqueta en el fons de la qüestió, jo tinc molts dubtes que estiguem parlant d'un problema d'immigració. Em fa la sensació que estem parlant d'un problema de seguretat que estem començant a veure aquí, ja vist en altres societats europees, que no és tant de la primera generació d'immigrants, sinó de la segona, que ha estat educada aquí. Probablement estem analitzant una situació que depèn d'un fracàs propi dels polítics que hem estat gestionant la nostra societat i que hem fet el model que hem fet a les escoles i que hem aplicat mesures de seguretat insuficients, de tolerància excessiva, que estan provocant la situació que ara intentem valorar.
Molts nois joves avui dia es troben amb dues opcions: anar a treballar a una obra a Hostalric i l’altra és passejar-se tot el dia pel c/Rosselló, “guanyant-se la vida” amb el “trapicheo”, moltes vegades obtenint els mateixos ingressos sinó més. Per tant, estem parlant d’immigració, del fracàs d’un model social que nosaltres hem portat a terme. Per exemple, el que no es pot fer és requerir la mà d’obra dels immigrants quan hi ha feina, i quan no n’hi ha, no donar-n’hi i queixar-nos-en per interessos electorals. Quin és el model social que nosaltres hem estat aplicant? En qualsevol cas, l’obligació dels polítics és resoldre els problemes allà on toca i no esquinçar-se les vestidures per situacions que han estat provocades per no haver fet els deures.
Respecte a la proposta del Govern, estaríem d’acord, perquè es referma el model que des de fa molts anys tenim a Mataró. El més coherent és, si hem apostat pel Pacte, és donar-hi suport. Ara bé, també dir, des d’un posicionament no tan políticament correcte, que al Consell ja hem manifestat, a través dels nostres representants quan érem al PP, que potser amb les polítiques que es feien no n’hi havia prou i que potser caldria fer polítiques proactives, com la campanya de sensibilització que s'ha fet darrerament.
S’ha de millorar la mediació i no podem amagar els problemes que hi ha. En tot cas, sí que seria bo que l’Ajuntament estudiés la possibilitat de crear una oficina de suport, en l’àmbit de la Nova Ciutadania, a les comunitats de propietaris per perseguir aquelles conductes incíviques i anticomunitàries, inclòs el mateix suport processal.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, opina que és un debat que no és bo tenir-lo en aquest nivell, precisament en el ple municipal. El Sr. Fernàndez deia que l'Ajuntament no és qui ha de regular aquests assumptes, però sembla ser que els últims mesos, de manera reiterada per part de determinats partits, la qüestió de la immigració es presenta. Per què no m’agrada? Perquè, en general, és un tema que tractem aquí per sobre i, generalment, des de la classe política, parlem de la immigració com un problema i aquest és el missatge que arriba a molta ciutadania, la qual cosa és molt perillosa perquè pot generar xenofòbia.
Crec que, en aquest cas, comparteixo amb el Sr. Mojedano algunes de les reflexions que ha fet, sobre que bàsicament tenim un problema social que necessita respostes socials. En concret, a la proposta que se’ns presenta avui, directament manifestar el nostre desacord i la nostra negativa a donar-hi suport. Com he dit, no és el lloc adient per a parlar-ne i, per tant, també havíem demanat als grups del Govern municipal que tampoc calia presentar una moció per dir el que ja s’estava fent, perquè no aportava res de nou. Hi donarem suport perquè la resta de grups també ho fan, però no ens aporta res de nou.
Respecte a les propostes del PP i de CIU, creiem que són propostes discriminatòries, injustes i excessives en detriment de la convivència i la cohesió. És injusta perquè suposa aplicar desigualment la llei segons l’origen de cada persona.
Abans, el Sr. Fernàndez deia que "ja hi ha altres filtres que determinen si pot o no una persona accedir al reagrupament familiar” i ha posat l’exemple que si no coneix la llengua és un motiu per a no reagrupar-se, però jo crec que si no coneix la llengua, la pot conèixer. Té accés a fer un curs, a relacionar-se, a espavilar-se, etc. Però si una persona té una falta per l’ordenança de civisme, pel que sigui, aleshores no té possibilitat d’esmenar-ho i directament se li retallen drets respecte a la resta del col•lectiu majoritari que no és immigrant.
També és una proposta discriminatòria, perquè promou la imatge de les persones immigrades com individus no mereixedors de drets, si més no, no al mateix nivell que les persones autòctones. Discriminatòria, perquè si això es tirés endavant legitimaria un racisme institucional, perquè les persones immigrades veurien minvades les seves possibilitats de regular la seva situació al país, i això és precisament el que cal potenciar, que la regularitzin. Discriminatòria, perquè s'equiparen faltes cíviques amb actituds delictives, i això només es fa en el cas dels immigrants. Hem de tenir en compte que els antecedents penals ja són una condició per aprovar o no una sol•licitud d’arrelament, però el fet d’utilitzar l’ordenança de civisme és del tot injust, perquè moltes persones ja han comprovat com aquesta ordenança en molts casos és arbitrària. Pensem que seria molt mal camí tirar per aquesta via.
Sí que és veritat que hi ha problemes de convivència, i no hem d'amagar el cap sota l'ala. Però crec que haurem de començar a buscar altres eines possibles per buscar-hi solucions, i no caure en la temptació d’aquesta via excessivament punitiva que criminalitza un sector de la població. Tot això va en detriment de la convivència.
Finalment, dir que tenim una nova proposta que ens demana que fem “una tasca policial”, i crec que ens hi hem de negar de totes, totes. Si tirem per aquest camí, avui és el col•lectiu d’immigrants, i algun altre dia pot ser qualsevol altre col•lectiu.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta, respecte al que deia el Sr. Fernàndez, que entén que té raó bàsicament en el que diu que els ha faltat concretar o parlar d'infraccions reiterades o greus, i, per tant, hi estaria d'acord i votaria favorablement a la proposta del grup de CIU. També votaríem favorablement la moció que presenta el Govern, perquè entenem que és una moció prou general i una declaració d’intencions que tots podem compartir. El problema, quan nosaltres presentem aquesta moció, és que entenem que hi ha quelcom més i que s’ha d’anar una mica més enllà. Sí que és un tema del qual s’ha de parlar, si s’esgoten les vies de les quals ens hem dotat, i és un tema que està viu i està al carrer. De fet, el propi Ajuntament i el servei de Nova Ciutadania està fent una campanya per intentar trencar amb alguns estereotips i creences errònies que circulen per la ciutat.
Finalment, dir que res més lluny que criminalitzar ningú. El problema rau en què quan nosaltres comencem a tractar alguns problemes o una realitat d’una certa manera, estem perjudicant tot un col•lectiu, perquè es fica tothom en el mateix sac, i el que volem és una cosa tan simple com que precisament no es fiqui tothom en el mateix sac. La gent que compleix i ve a la nostra ciutat a guanyar-se la vida, tirar endavant la seva família i a viure en normalitat, volem que ho pugui tenir el més fàcil possible. I el que intentem, amb aquesta moció, és que aquella gent que comet actes incívics de manera reiterada o bé que siguin d'una certa gravetat no puguin fer que tot un col•lectiu se'n vegi afectat.

Conclòs el debat, el senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació el punt núm. 3 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 1, corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: 10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).

 

Seguidament el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació el punt núm. 7 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1).
Vots en contra: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) .
Abstencions: 3, corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits.

 

A continuació el Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació el punt núm. 10 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR EN RELACIÓ AMB EL DRET A L’HABITATGE I ENFRONT DELS DESNONAMENTS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent:

“Abans de 2008, els bancs finançaven fins al 100% de la compra d’habitatges, sense tenir gaire en compte la capacitat econòmica real i amb projecció de futur de les famílies per retornar les hipoteques. Els mateixos bancs taxaven el valor dels immobles a l’alça, en base a paràmetres purament especulatius basats en l’espiral inflacionista del sector, molt per sobre del cost real. Les condicions eren tals que molta gent amb necessitat d’habitatge va veure l’ocasió de satisfer el seu dret fonamental d’accés a l’habitatge, ja que s’oferien més facilitats per comprar un habitatge que no pas per llogar-lo.
Rebentada la bombolla urbanística, el marc legal que acompanya el tràgic procés de correcció d’aquesta situació fictícia deixa desenes de milers de ciutadans desemparats i perseguits per la llei. És un marc que ignora les causes, i els impulsors i els creadors de la bombolla primer i de la crisi després, i culpa de tot el mal, quasi en exclusiva, la família insolvent, que serà desnonada. En efecte, a la família que no pot continuar pagant els terminis de la hipoteca, se li reclama l’immoble i, si aquest no és venut exitosament al mercat, se li reclama que continuï pagant la diferència del deute. Aquesta situació porta moltes famílies a ser desnonades de la seva llar i obligades a continuar pagant la hipoteca de l’immoble, que ja no tenen.
Segons dades del Consell General del poder Judicial, l’any 2009 es van tirar endavant a l’Estat espanyol 93.319 processos d’execució hipotecària, 18.000 dels quals corresponen a Catalunya, i el 2010 es calcula que acabarà amb 121.000 processos més en el conjunt de l’Estat. La gran majoria d’aquests processos acaben amb desnonament, i molts responen al primer i únic habitatge familiar de l’hipotecat, o fins i tot de l’avalista. Els processos d’execució hipotecària posen més que mai al descobert el flagrant incompliment de diverses disposicions recollides a la Constitució Espanyola o al Pacte Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, del qual Espanya és signatària. En concret, queden pràcticament ignorats articles de la Constitució com el 24, sobre tutela judicial efectiva, el 14, sobre igualtat, el 9.3, sobre interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, i, evidentment, el 47, sobre el dret a un habitatge digne i adequat.
La solució de fons a la dramàtica situació generada per uns mercats immobiliaris i financers irresponsables, en un marc legal irresponsable, no és a les mans dels Ajuntaments. Tampoc no és a l’abast d’una actuació immediata resoldre amb recursos i disposicions públiques el dret de les persones a un habitatge digne. Cal que sigui un objectiu polític de primer grau, però no resoldrà la immediatesa dels drames quotidians que vivim avui en dia. No obstant això, algunes mesures de seguiment, assessorament i suport contra els desnonaments, en base al deure i la responsabilitat que haurien d’exercir les institucions públiques en la garantia efectiva del dret a un habitatge digne, poden ser impulsades des de l’Ajuntament, ja sigui des de l’Oficina de Drets Humans, com des de l’Oficina Local de l’Habitatge.
Més enllà del marc normatiu estatal, pot ser en mans dels Ajuntaments desenvolupar iniciatives creatives per fer front als desnonaments, com ja es fa en altres municipis, ja siguin de Catalunya, de l’Estat espanyol o d’altres estats del nostre entorn europeu. Per exemple: la Taula d’Emergència Social impulsada per l’Ajuntament de Barcelona; la treva hivernal francesa, que impedeix fer desnonaments durant els mesos més freds (entre novembre i març); l’ordenança d’alguns municipis francesos, com el de Bobigny, que impedeix fer cap desnonament per motius econòmics i obliga els privats a acudir a una comissió municipal de mediació que busqui solucions alternatives al desnonament; o l’ordenança del districte X de la ciutat de Roma, que preveu l’expropiació de l’usdefruit de pisos buits per allotjar-hi famílies desnonades durant cinc anys en règim de lloguer social.
Per tot això, el Ple de l'Ajuntament de Mataró acorda:
1. Mostrar la seva preocupació per l’increment dels processos d’execució de crèdits hipotecaris i de les conseqüències socials i econòmiques que se’n deriven, així com per la necessitat de millorar l’accés dels ciutadans al finançament.
2. Continuar adoptant des de l’Ajuntament de Mataró mesures per combatre les conseqüències socials dels desnonaments dels habitatges a Mataró, i en concret les següents:
a) Reforçar la coordinació entre els serveis d’habitatge i serveis socials de l’Ajuntament amb reunions mensuals sobre les problemàtiques derivades de l’habitatge.
b) Mantenir, a través de l’Oficina d’habitatge, el servei de seguiment de la situació global de l’habitatge a Mataró, i concretament dels processos d’execució hipotecària i desnonaments.
c) Continuar informant sobre el servei que ofereix l’oficina de l’Ofideute de la Generalitat de Catalunya en matèria d’assessorament legal i mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge.
3. Sol•licitar al Jutjat de Pau de Mataró que faci arribar mensualment a l’Oficina d’habitatge i als grups municipals, una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades, i també que faci arribar a l’Oficina d’habitatge i als Serveis Socials una relació detallada dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.
4. Convocar, a través de l’Oficina d’habitatge, els directors de bancs i caixes que operen en el municipi per instar-los a fer totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries. I convocar els administradors de finques a fi de rebre informació sobre l’estat d’impagament dels contractes de lloguer i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria dels processos de desnonament. En aquestes reunions hi seran convocats els diversos grups polítics amb representació en el Ple, juntament amb les entitats locals que treballen amb persones amb risc d’exclusió i que manifestin la seva voluntat d’assistir-hi.
5. Mantenir per a l’any 2011 les ajudes de serveis socials destinades a evitar l’exclusió social i que permeten evitar certes situacions de talls en subministraments imprescindibles com l’aigua, l’electricitat i el gas.
6. Reforçar la difusió de les ajudes en matèria d’habitatge que actualment es poden tramitar a l’Oficina d’habitatge: ajudes de lloguer de l’Estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya, en què existeix una prestació específica per a situacions d’especial urgència per al pagament del lloguer o de les quotes d’amortització hipotecària en situacions especials. I reforçar igualment la borsa d’habitatge de lloguer per poder oferir uns preus de lloguer inferiors als del mercat.
7. Donar suport a les propostes de modificació de la Llei d’enjudiciament civil i de la Llei hipotecària, impulsades al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de limitar els efectes socials de les execucions hipotecàries i evitar que s’arrossegui un important deute després de la pèrdua de la propietat de l’habitatge.
8. Traslladar aquesta moció a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats i a la Mesa del Parlament de Catalunya. “

 

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, comença dient que la moció de la CUP és dura i, fins i tot, agressiva, però almenys hi troba sentit i hi votarà a favor.
Recordo que al juny del 2009, el regidor llavors Juan Carlos Ferrando va presentar una proposta de resolució que anava en un sentit molt semblant, però el que veiem aquí és una certa lleugeresa en alguns plantejaments.
D’altra banda, hi ha una altra proposta sobre aquest tema que han presentat ERC, ICV-EUiA, i crec que CIU també s’hi ha afegit, i veient que aquella proposta del Sr. Ferrando no va tirar endavant, és clar que hi ha persones que mantenen una certa coherència respecte al que van dir llavors, per exemple el Sr. Safont-Tria i, fins i tot, la Sra. Guirao, però no altres grups aquí al ple.
Si no estiguéssim parlant d’una situació dramàtica, en què moltes persones han vist la vida perduda, no tindria la importància que té el que estem parlant.
Hi ha algunes errades que hem pogut observar en la proposta de la CUP, com ara que es demana “sol•licitar al Jutjat de Pau de Mataró...”, però a Mataró no n’hi ha, el que hi ha són Jutjats de 1a Instància, en tot cas, s'haurien de dirigir al Jutjat Degà.
El meu vot serà favorable, tot i que s’hi podria introduir alguna millora. Aprovant propostes com aquesta aconseguim pressionar en certa manera Prohabitatge, perquè són coses que s’haurien d’estar fent des de l’empresa municipal. El problema de fons és que el canvi de la llei no podria ser amb caràcter retroactiu i, per tant, hi ha una situació de fet difícilment solucionable i no queda altre remei que activar també mecanismes socials que puguin mitigar una mica aquesta situació dramàtica que algunes persones estan patint.

 

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia que el seu grup s'hi abstindrà. Com ha dit el Sr. Mojedano, el text que ens presenta la CUP és un text molt dur, que reflecteix la realitat de moltes famílies que estan en una situació molt complicada, però no compartim la totalitat del text, perquè hi ha punts que serien molt discutibles.
Quant als acords que ens demana el Sr. Safont-Tria, a part del de “Jutjat de Pau” que no tenim, respecte al punt 4t nosaltres pensem que seria fantàstic poder tenir aquesta informació, però aquí ens saltem la Llei de protecció de dades per totes bandes. És un tema que veritablement ens hem mirat i és una informació que no pots tenir, si no és que la pròpia persona ho autoritza. Aquesta informació normalment la tenen les persones afectades, qui no cobra i qui no pot fer el pagament.
Pel que fa al punt 5è, pensem que mantenir per a l’any 2011 les ajudes dels serveis socials destinades a evitar l’exclusió social és quedar-se curt, perquè les ajudes haurien de ser incrementades. Si en aquesta ciutat no tinguéssim les despeses que tenim per anar pagant interessos de societats immobiliàries de l’Ajuntament, potser tindríem més recursos per fer front a ajudes socials.
Finalment, la moció de la qual parlarem, la del punt 5è, que s’assembla bastant a la seva, és bastant coherent i m’agradaria que la veiés amb bons ulls.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, presenta una proposta que recull bastant bé el que és el sentiment general de la situació actual. No obstant això i passant de manera ràpida al que serien els acords, val a dir que hi ha tota una sèrie d’acords, concretament el 2, el 5, el 6, que fan referència a accions que presumptament vostès consideren que Prohabitatge no està fent, cosa que no és certa, perquè ja s'estan fent aquestes accions i, per tant, pel que fa a aquests acords, la posició dels grups del Govern seria de no acceptar-los.
Sí, en canvi, hi ha dues bones idees pel que fa a aquesta proposta:
La primera és la de sol•licitar al Jutjat de Mataró informació, la que puguin proporcionar, per poder tenir una millor actuació de planificació.
I amb relació a la quarta, crec que no té massa sentit convocar els directors d’oficina de banc, però sí que seria útil poder tenir reunions (que ja tenim de manera informal) amb API's, etc., per poder parlar en general de la situació, però no cas a cas, perquè no ens ho permet la Llei de protecció de dades.
Si el grup municipal de la CUP accepta aquests petits canvis que li he proposat aquest matí, arribaríem a un acord. En concret, seria el punt 3: "Sol•licitar al Jutjat de Mataró que faci arribar mensualment a l'Ajuntament...". I el punt 4, deixar el text igual, però eliminant els directors de banc: "Convocar, a través de la Oficina d'Habitatge, els API's...” i tota la gent a la qual vostè fa referència.
Així doncs, el nostre posicionament seria el de votar favorablement als punts 3 i 4, i votar en contra de la resta d'acords.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, puntualitza que això del Jutjat de Pau ja es va adonar que va ser un error d’escriptura i així ho va manifestar a la Junta de Portaveus i a la resta de representants municipals.
Respecte al Sr. Teixidó, vostè diu que aquests punts ja els estan fent i per això no els accepten. Fa tot just un punt s’ha presentat una proposta del seu grup, en què han reconegut que presentaven precisament allò que ja estan fent i hi han votat a favor igualment. No ho entenc.
Dit això, crec que de veritat no ho estan fent. Quants processos oberts de desnonament hi ha a la ciutat de Mataró? No ho sap, Sr. Teixidó, i jo tampoc. I és precisament aquest punt 2: una mediació de l’Ajuntament, perquè entre les famílies que tenen aquests problemes i les entitats financeres, o qui sigui, puguin mediar i donar solucions, transmetre la informació que reclamen... Crec que han de ser també solucions singulars, perquè cada cas segur que és diferent i la informació és bona.
Pel que fa al tema de si és il•legal o no, amb la Llei de protecció de dades, jo no ho sé. Però, com a mínim, hauríem de demanar al Jutjat una estadística de la ciutat, sense potser noms i cognoms, per saber on estem.
Estic una mica contra les cordes. Si no accepto les seves al•legacions, em votaran en contra i no es tirarà endavant. Què faig? Doncs, miri, li accepto una mica mossegant-me la llengua, però és una moció prou important perquè sigui aprovada.
La proposta que després han presentat a posteriori a la que hem fet nosaltres, un dels punts ve a dir, com diem nosaltres, que s’ha de reformar la Llei hipotecària, i no aporta res al que aquí estem proposant des de la CUP.

 

El senyor Francesc Teixidó respon al Sr. Safont-Tria que no té al cap ara mateix quants processos oberts de desnonament hi ha, però sí que sap que l’Oficina de Benestar Social atén els casos personalment, de manera individualitzada, i intenta donar solucions per tot. No podem oblidar que totes aquestes propostes de mediació suposen un cost financer, i nosaltres, en la proposta que presentem hi ha un apartat on s’especifica com s’ha de resoldre aquest tema, arran de propostes presentades al Congrés i al Parlament de Catalunya.
Li agraeixo que hagi acceptat les nostres al•legacions. Aplicaríem, doncs, els canvis següents als punts núm. 3 i núm. 4:

“3. Sol•licitar als Jutjats de Mataró que faci arribar mensualment a l’Ajuntament de Mataró, una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades, i també una relació detallada dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.
4. Convocar, a través de l’Oficina d’habitatge, els administradors de finques a fi de rebre informació sobre l’estat d’impagament dels contractes de lloguer i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria dels processos de desnonament. En aquestes reunions hi seran convocats els diversos grups polítics amb representació en el Ple, juntament amb les entitats locals que treballen amb persones amb risc d’exclusió i que manifestin la seva voluntat d’assistir-hi.”

Pel que fa a la resta de punts, com que ja ho estem fent, no els acceptaríem.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que després faran arribar a tothom el redactat concret dels punts 3 i 4. La meva pregunta és, pel que fa a la part expositiva, quedaria acceptada en el seu conjunt? Sí. A la part dispositiva: el punt 1 també? Sí, també. El punt 2 no, perquè entenem que aquestes coses ja s’estan fent. Els punts 3 i 4 es modificarien tal com acabem d’apuntar. Els punts 5 i 6, no. El punt 7, sí. I el punt 8 evidentment que sí, que seria traslladar aquesta moció a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats i a la Mesa del Parlament de Catalunya. Sr. Safont-Tria és això?
El que sí que els demanaria és que en facin el redactat definitiu com més aviat millor, per saber exactament què s'ha votat.

 

El senyor Pere Galbany demanaria que es deixés sobre la taula la proposta, a fi d'analitzar bé aquestes esmenes que s'han introduït, i el grup de CIU també s'hi afegiria.

 

El senyor Xavier Safont-Tria prefereix votar-ho, perquè hi ha un altre punt que també parla del mateix i si s’ha d’emplaçar tot a un proper ple… Ell demana un esforç per a mantenir la proposta, ja que queda clara quina és la idea de la moció.

 

El senyor alcalde, per tant, aclareix que la proposta que es posa a votació és la que ha explicitat abans, pel que fa a aquest acord entre el Sr. Safont-Tria i el Sr.Teixidó.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia la seva abstenció, que qualifica “d’indocumentada”, per no poder saber exactament què estem votant.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, se suma al que ha dit el Sr. Mora, i s’hi absté.

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, manté el seu vot a favor.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta de la CUP amb els canvis introduïts in voce en els punts núm. 3 i 4, i havent decaigut els punts 2, 5 i 6. La part expositiva queda igual, i la part dispositiva que es posa a votació, una vegada refosa, és la següent:
1. Mostrar la seva preocupació per l’increment dels processos d’execució de crèdits hipotecaris i de les conseqüències socials i econòmiques que se’n deriven, així com per la necessitat de millorar l’accés dels ciutadans al finançament.
2. Sol·licitar als Jutjats de Mataró que faci arribar mensualment a l’Ajuntament de Mataró, una relació estadística dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades, i també una relació detallada dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades.
3. Convocar, a través de l’Oficina d’habitatge, els administradors de finques a fi de rebre informació sobre l’estat d’impagament dels contractes de lloguer i intentar acordar sistemes que permetin la moratòria dels processos de desnonament. En aquestes reunions hi seran convocats els diversos grups polítics amb representació en el Ple, juntament amb les entitats locals que treballen amb persones amb risc d’exclusió i que manifestin la seva voluntat d’assistir-hi.
4. Donar suport a les propostes de modificació de la Llei d’enjudiciament civil i de la Llei hipotecària, impulsades al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de limitar els efectes socials de les execucions hipotecàries i evitar que s’arrossegui un important deute després de la pèrdua de la propietat de l’habitatge.
5. Traslladar aquesta moció a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats i a la Mesa del Parlament de Catalunya. “

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrits (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponents al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponents a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (2).
 

 

5 - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUIA, ERC, PSC I CIU DE SUPORT A LA PROPOSICIÓ DE LLEI CONTRA EL SOBREENDEUTAMENT FAMILIAR I PERSONAL PER MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA AMB LA FINALITAT DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS.

La senyora Quiteria Guirao, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la Moció següent:

“Atès que, a partir del 2008, es produeix l’esclat de la crisi econòmica i, com a conseqüència, un gran increment de l’atur i de la inseguretat de la renda en milers de famílies del nostre país, fet al que se li ha d’afegir el sobreendeutament de les famílies com a conseqüència dels habitatges de propietat que havien adquirit.

Atès que el creixement econòmic al nostre país en els darrers anys ha anat molt lligat al sector de la construcció, i en concret, de la compra d’habitatge privat, que va generar la concessió quasi indiscriminada de crèdits hipotecaris finançant, moltes vegades, més del 100% del valor dels nous habitatges.

Atès que les entitats financeres van facilitar préstec per damunt del valor de l'habitatge a famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobre endeutaments privats més alts del món.

Atès que les dades del Consell General del Poder Judicial indiquen que s’executaran més de 350.000 desnonaments judicials per impagament d’hipoteques, tramitades entre el 2008 i el 2010 i que es preveu que aquest any 2011 i el 2012 es podria arribar als 500.000 desnonaments judicials a tot l’Estat espanyol, i que només a Catalunya es podria procedir a unes 40.000 o 50.000 execucions hipotecàries, més del doble que el 2010.

Atès que l’actual Llei Hipotecària condemna a moltes famílies en situació d’insolvència a que no només s'enfrontin a un procés de desnonament amb la pèrdua del seu habitatge sinó també a una condemna financera per la reclamació del pagament del deute per part dels bancs que en molts casos es tradueix en una condemna a l’exclusió social.
Atès que aquesta legislació permet que les entitats financeres s'adjudiquin
els habitatges pel 50% del valor de taxació no només és injusta sinó que no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn.

Atès que estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l’actual on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda.

Atès que actualment varies forces polítiques i també entitats i moviments socials diversos estan reclamant la modificació de la regulació hipotecària incorporant la figura de la dació en pagament, de forma que el deutor quedi alliberat de la totalitat del deute hipotecari amb el lliurament de l’habitatge al creditor.

Atès que en bona part de les legislacions del nostre entorn com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és l’habitatge habitual, de manera contrària en el cas espanyol i català.

Atès que als països anglosaxons la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari, és a dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur.

Atès que a la legislació espanyola existeix un buit legal significatiu que determina la impossibilitat de fer palesa una situació sobrevinguda de sobreendeutament familiar.

Atès que, en algunes de les iniciatives legislatives que s’han presentat al Parlament de Catalunya també es preveu que, per garantir el dret a l’habitatge de les persones que perdin la propietat del seu habitatge per l’execució de la hipoteca, s’ampliï la possibilitat d’oferir propostes alternatives com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o renegociar el deute amb possibilitat de convenir la reducció o reordenament del pagament de forma més assumible i ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen.

Ates el recent dictamen judicial emès per l’Audiència Provincial de Navarra en aquesta mateixa línia.

Atès que també cal demanar que el govern de l’ Estat prevegi mesures d’ajut per que es pugui cancel•lar o reduir el deute de les famílies que ja han estat desnonades del seu habitatge en els últims anys però que continuen mantenint bona part del deute amb les entitats de crèdit.

Atès també, per altra banda que la inclusió amb caràcter general de les “clàusules de sòl” es podria considerar abusiva, d’acord amb la normativa vigent, limitant els drets dels consumidors i usuaris (en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos), situant a les entitats financeres en una posició de privilegi respecte als prestataris i resultant manifestament desproporcionades pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.

Per tot això, es proposa al Ple Municipal adopta els següents acords:

Primer.- Donar suport a les diverses proposicions de Llei contra el sobreendeutament familiar i personal presentades al Parlament de Catalunya per instar al Govern central que aprovi una modificació de la legislació hipotecària que inclogui la figura de la
dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si
el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute
(principal, més interessos i costos judicials) quedi liquidat, tal com
succeeix en altres països de la UE, així com s’ampliï la possibilitat d’oferir propostes alternatives com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o renegociar el deute amb possibilitat de convenir la reducció o reordenament del pagament de forma més assumible i ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen i que prevegi mesures d’ajut per que es pugui cancel•lar o reduir el deute de les famílies que ja han estat desnonades del seu habitatge en els últims anys però que continuen mantenint bona part del deute amb les entitats de crèdit.

Segon.- Estudiar la possibilitat de declarar abusives les clàusules que en els contractes hipotecaris fixin un límit a la variació a la baixa dels tipus d’interès variable contractat.

Tercer.- Demanar al govern de l’estat que, amb caràcter d'urgència, tal com va aprovar el Congrés dels Diputats:

a. Impulsi l'establiment d'un nou sistema d'ajudes públiques per a la subsidiació de tipus d'interès de préstecs hipotecaris pel finançament de l'adquisició d'habitatge habitual, amb fórmules de retorn de les ajudes en el moment que desaparegui la situació de sobrendeutament familiar.

b. Promoure la creació d'un Fons finançat per l'Estat i gestionat per les Comunitats Autònomes, per atendre l'impagament de les rendes del lloguer d'habitatge habitual per a persones en situació d'alta vulnerabilitat social, preveient la devolució de les quantitats anticipades pel Fons una vegada que els beneficiaris superin la situació de necessitat que va motivar la percepció de les ajudes.

Quart.- Traslladar aquests acords al Consell de Ministres, i especialment al Ministeri d'Economia i al Ministeri de Justícia, així com als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés i el Senat, i a les associacions veïnals del municipi.”

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que hi votarà favorablement. Ens sembla de justícia, és real la descripció que es fa de la situació per la qual estan passant moltes famílies, i creiem que hi hem de donar suport.
Vull recordar un parell de coses prèviament:
Ens estem centrant tota l’estona en la gent que perd el seu habitatge perquè deixa de pagar la hipoteca, i ens estem oblidant també que hi ha molts petits autònoms, gent que té petitíssims negocis, que també ho estan passant malament i que, al final, acaben perdent també el seu habitatge o béns, no només per no poder pagar la hipoteca de casa seva, sinó perquè no poden mantenir la seva activitat econòmica. Ens hauríem de plantejar començar a fer mocions d'aquesta mena.
Finalment, estaria molt bé pensar en aquelles mesures que es van prendre a la Comissió d’Habitatge del Congrés de Diputats, en què es parlava de línies de crèdit de l’ICO per a això que estem parlant, perquè, tot i que la feina des de Prohabitatge de segur que s’està fent molt bé, a nosaltres ens arriba que hi ha una dotació que es va fer en el seu moment d’uns 6.000 milions d’euros per fer front a aquest tipus de situacions i d’altres, i que d’aquests només s’han fet servir 72 milions d’euros en un any i mig. Estaria bé fer una esmena respecte d’això en la moció, tot i que la votarem favorablement.

 

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que des de CIU ja fa temps que estan treballant en una moció com la que avui es presenta. El diputat Pere Macias fa pocs mesos va presentar al Congrés de Diputats gairebé una moció que reflecteix tot el que ara ha llegit la Sra. Guirao.
També refermar que aquest grup municipal hi està totalment d’acord i lamentar molt la situació en què es troben moltes famílies. És injust que la compra d’un habitatge, sovint empesa per la manca de diligència del propi creditor, es converteixi en una llosa per a moltes famílies d’aquesta ciutat i d’aquest país.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta el seu suport a la proposta. Aquest és un punt que en l’anterior proposta nosaltres ja l’incloíem. Per tant, ens hi afegim, i més quan és un text molt semblant al que s'ha presentat en altres poblacions, en què la CUP ha participat i hi ha donat suport. El nostre vot serà favorable. No he entès el tema del menyspreu, però nosaltres pensem que aquest treball parlamentari per poder acabar modificant la llei és important, però també ho és el treball local i la implicació dels ajuntaments locals en tot allò que puguin per tal d’interferir millorant la situació d’aquests desnonaments.

 

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, es posiciona a favor de la proposta. Aprofito per recordar el que ja apuntava abans, una proposta que pràcticament de manera exacta es presentava en aquest ple per part del Sr. Ferrando va ser rebutjada per alguns dels proponents que avui presenten la proposta, cantant, per cert, les excel•lències de la legislació hipotecària actual.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

6 - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS D’ICV-EUIA I ERC PEL MANTENIMENT DEL PROGRAMA TEMPORAL DE PROTECCIÓ PER DESOCUPACIÓ I INSERCIÓ.

La senyora Quiteria Guirao, regidora del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, presenta la Moció següent:

“Atès que la situació de crisi econòmica que pateix actualment el nostre país està afectant de manera molt seriosa i greu al benestar i a les condicions de vida del conjunt de la població, i que les conseqüències més immediates estan sent l’enduriment de les condicions laborals i la pèrdua dels llocs de treball i del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, de jubilats i pensionistes.

Atès que les llistes d'aturats es continuen incrementant a Espanya, i que al darrer mes de novembre més de 24.318 persones, un 0,6% han incrementat la xifra de l’atur, situant-se el total en més de 4 milions d’aturats/aturades, significant un 20% del total de la població activa. A Catalunya, ja son 564.541 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya, cosa que significa un increment interanual de l'1,6%.

Atès que al mes d'octubre es va tancar amb 449.805 persones aturades a Catalunya que rebien una prestació per atur. D'aquestes persones beneficiàries, el 56,8% percebia una prestació contributiva, el 41,1% rebia el subsidi i un 2,1% tenia la renda activa d'inserció. Si ens fixem en els increments interanuals, cal destacar la reducció del nombre de persones beneficiàries de prestació contributiva (-15,3%), l'augment del subsidi (37,6%) i, sobretot, de la renda activa d'inserció (64,0%). A Espanya, 560.000 persones a final de 2010 deixaran de percebre les prestacions contributives i de les 476.900 famílies que ja no tenen ingressos de cap mena. Aquestes dades confirmen que cau el nombre de beneficiaris de prestacions contributives per atur, mentre que creix el nombre de prestacions assistencials.

Atès que segons el Govern espanyol, l’any 2011 una mica més de 2.759.000 persones tindran algun tipus de prestació per desocupació (contributiva, subsidi, inclosa la renda agrària, subsidi REASS i renda activa d’inserció). Això significarà que, amb les previsions de desocupació del Govern, prop d'1.700.000 aturats mancaran de qualsevol tipus de prestació per desocupació.

Aquest fet, exhorta a l’administració central a garantir ingressos econòmics de subsistència a les persones que han perdut la feina i no disposen d'ingressos alternatius

Atès que els darrers anys el Govern espanyol ha pres iniciatives de reducció de cotitzacions socials dels empresaris, amb exempcions, bonificacions i subvencions, amb l’argument de la creació d’ocupació, amb càrrec al fons de reserva, suposant una càrrega pressupostària de 400 milions d'euros al conjunt de contribuents.

Atès que el frau fiscal a l’Estat Espanyol és un dels més alts d’Europa, i que segons fons del propi Ministre de Treball (13-1-2010) es situa entre el 16% el 20% del PIB, uns 240.000 milions d’euros. Segons dades del col·lectiu de Tècnics del Ministeri d’Economia i Hisenda (GESTHA), el 96% de les pymes escapa del control de Hisenda.

Atès que és necessari impulsar un sistema fiscal just i progressiu, que primi els impostos directes sobre els indirectes, i permeti redistribuir la riquesa, garantir una adequada protecció social, el manteniment de l’estat del benestar i, per tant, d’un adequat sistema públic de pensions i de prestacions per aturats/des.

Per tot això, es proposa al Ple Municipal adopta els següents acords:

Primer.- Demanar al Govern central el manteniment del PRODI que ha donat cobertura a 688.894 persones des de l’inici de l’aplicació del programa.

Segon.- Reclamar al Govern central que les prestacions per l’atur consumides pels treballadors després de la suspensió de treball i es produeixi finalment extincions de contracte, es retorni al còmput inicial pel dret a la prestació; i també eximir de la cotització fiscal les rendes salarials i les indemnitzacions provinents dels acomiadaments individuals i col•lectius fins a 45 dies.

Tercer.- Instar al Govern Central i les diferents administracions l’ampliació d’ajudes d’emergència a famílies que no poden pagar el seu lloguer o la seva hipoteca, evitar situacions d’exclusió social.

Quart.- Manifestar el nostre suport a suport a la ILP per a l'eliminació dels aspectes més lesius per als treballadors i treballadores de la reforma laboral.

Cinquè.- Donar trasllat d’aquests acords als Grups Polítics de l’Ajuntament, a totes les forces polítiques catalanes amb representació parlamentària, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Govern Espanyol, al Congres i Senat, als sindicats CCOO, UGT, USOC i altres centrals sindicals, i a les organitzacions empresarials de Mataró, Catalunya i l’Estat.”

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, entén que el que es demana aquí és molt lloable, ja que continuem en situacions molt difícils i, per tant, tots els intents que fem des d’aquí per tal de pal•liar aquestes situacions són benvingudes. Ara bé, el que vull dir és que no cal criminalitzar ningú per demanar l’ajut cap a uns altres. Ara fa un moment, quan parlàvem d’immigració, vostès em deien: "Escolti, no criminalitzi ningú", però clar, què intenten fer vostès aquí quan diuen que el 95% de les petites i mitjanes empreses (PIME) s'escapen del control d'hisenda? Les PIME també ho passen malament, parlem de gent amb pocs treballadors, gent que també perd casa seva, que té problemes amb els seus béns, etc. Jo, amb aquest text expositiu que vostès proposen i algunes de les qüestions que presenten als acords, no podria votar-hi favorablement, per tant, el meu vot serà contrari.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comença dient que això de la retirada dels 426 euros mensuals que cobraven aquelles persones a les quals se’ls havia acabat l’atur, en el llenguatge polític es diu “mesura de contenció de la despesa”. Però, clar, en la realitat això significa condemnar a la pobresa o a l’exclusió social moltíssima gent que està a l’atur i que estan desesperades buscant un lloc de treball que no troben, que es mantenien com podien amb els 426 euros i que ara no tindran ni això. Per tant, penso que la proposta i els acords, el primer sobretot, en què es demana el manteniment dels 426 euros, és de justícia i caldria també un clam molt més contundent, perquè la situació pot ser molt difícil i el que estem fent és reduir el poder adquisitiu de moltes famílies que potser caldria incentivar d'una altra manera. És important remarcar que si volem contenció de despesa, paral•lelament hauríem d'augmentar ingressos, i molta gent s'oblida que molts ingressos vénen pels impostos, i que també caldria ser molt més contundents amb el frau fiscal, etc. Tenim una situació difícil, però crec que la principal dificultat és que tenim un Govern estatal, amb el Sr. Zapatero al capdavant, que s'ha convertit en el braç executor de les directrius de les institucions monetàries internacionals, etc., i aquest és un greu problema.
Nosaltres hem presentat al•legacions a la proposta per poder-nos-hi sumar, perquè no ens agradava la part final dels acords. Quan es diu: “Manifestar el nostre suport a suport a la ILP per a l'eliminació dels aspectes més lesius per als treballadors i treballadores de la reforma laboral”, nosaltres creiem que aquesta reforma laboral s’hauria de rebutjar i de retirar. També creiem que la ILP no deixa de ser una estratègia de rentada de cara d'uns sindicats que han tingut un paper pèssim, com ara CC.OO. i UGT, en què no han estat a l’alçada del clam de la classe treballadora, que ha vist retallats molts dels seus drets.
Hem presentat una al•legació alternativa al punt 4t i se m’ha dit que això no tocava, perquè parlar de la reforma laboral no toca, i aquí l’important és reclamar el manteniment dels 426 euros. Hi estic d’acord, i jo ara, in voce, els proposo eliminar el punt 4t i nosaltres ens hi sumaríem de bon grat.

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, entén, en primer lloc, que s’està votant el text que presenta ICV-EUiA i ERC i, per tant, no inclouria les esmenes de la CUP.
No negaré que hi ha aspectes d’aquesta moció que no m’acaben de convèncer, entre altres coses, és evident que estem en una situació d’ofegament financer de les administracions públiques i, per tant, no hi ha diners. És clar també que s’ha demostrat a la pràctica que el manteniment permanent d'aquest tipus de prestacions per a l’atur, subsidis, etc., no fomenten justament l’ocupació. I el que no hem de fer és promoure un estat que subsidi de manera permanent a una part important de la població i un estat que no fomenti les actituds i polítiques proactives.
Ara bé, és evident també que estem en un moment d’urgència social i aquest moment requereix mesures de justícia, més enllà que es titllin de dretes o esquerres. Per això tot i estant en desacord amb alguns aspectes que planteja la proposta, hi votarà a favor.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, avança que si haguessin de votar la part expositiva, no la votarien favorablement, perquè davant d’una situació tan greu, hem de tenir en compte que les PIME també ho passen malament. Nosaltres votarem a favor de la moció, però voldríem matisar que el nostre grup municipal defensa que els diners que es destinen actualment al PRODI, si finalment s’eliminen, s’haurien de destinar a polítiques actives d’ocupació, permetent convertir l’actual PRODI, que és una política passiva, en una d'activa, per exemple, el cobrament de l’ajuda amb el mateix import que el PRODI, sempre que s’accepti realitzar tasques de formació o altres que s’encomanin des del Servei d’Ocupació. Aquesta transformació de prestació passiva a activa permet una major vinculació entre els drets a la prestació, com a manera perquè no es caigui en l'exclusió social, i els deures. La contraprestació per la percepció d’aquesta renda seria en forma d’assistència a cursos de formació o altres que encomanés el SOC.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, manifesta la posició contrària del seu grup a la proposta. Ho lamenta molt, perquè a tots ens agradaria que la situació no fos aquesta, però hem de pensar en com es financen totes aquestes prestacions. En aquest moment tenim el 80% dels desocupats rebent algun tipus de prestació o ajut, és la taxa de cobertura més alta que hi ha hagut fins ara al país, i davant la cruesa de la crisi econòmica el Govern no només va mantenir totes les prestacions de desocupació, sinó que, a més a més, les va ampliar al seu dia a persones que ja haguessin exhaurit les seves prestacions.
Ja es va dir al seu dia que era una mesura excepcional i, com totes les mesures excepcionals, té data d'inici i de final. Es tracta de saber quina és la continuïtat d'aquesta ajuda, una continuïtat molt en la línia del que ara reclamava el Sr. Vicenç Garcia, és a dir, convertir aquesta prestació en polítiques actives d’ocupació.
Què ha fet el Govern? Substituir aquest ajut dels 426 euros a aquests desocupats per subvencions econòmiques, perquè els aturats sense rendes puguin realitzar cursos de formació que els permetin trobar feina, amb la contractació addicional de 1.500 nous orientadors. En aquest sentit, a les polítiques actives s’hi destinaria el 60% de les inversions de formació i el 40% a la d'ocupats. A més, l’1 de gener han començat a funcionar les agències privades de col•laboració, amb el paper fonamental de col•locació de treballadors, amb una inversió global de 7.400 milions d’euros i un canvi d’orientació envers la cerca d'un salari més que no pas d'una prestació.
Hi votarem negativament, doncs, per la responsabilitat i perquè ens sembla que la continuïtat que s’ha donat des del Govern és la que toca fer en aquest moment.
La resta de punts, alguns ja els hem votat en la moció anterior, i altres s’han resolt o s’han vehiculat a través de l’Acord Social i Econòmic i, per tant, creiem que no val la pena donar suport a la proposta.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que hi ha una proposta in voce que ha fet el Sr. Safont-Tria a la Sra. Guirao respecte al punt 4t, que seria eliminar-lo absolutament.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, abans de respondre a la proposta de la CUP, diu que les PIME i les persones que tenen la seva empresa i que compleixen la llei fiscal no tenen per què sentir-se menyspreats per la part expositiva. Tothom ha de complir la llei i això és el que nosaltres diem sobre com està la situació.
Tot i l’acord assolit en aquest pacte entre els interlocutors socials i el Govern, estem parlant d'una prestació per a cursos de 20 hores, que no garanteixen una inserció laboral per la seva brevetat, i que són d’un màxim de 6 mesos. Els que estem aquí, per sort i perquè tenim feina, no ens podem imaginar el que significa una llosa com la de: “En 6 mesos deixo de cobrar això”... Per tant, diem que, i així ho defensarem en el tràmit parlamentari del Pacte assolit pels interlocutors socials i el Govern, és necessari combinar la formació, però que no hi hagi persones ni famílies que no rebin un ingrés econòmic.
Sobre la proposta de la CUP, dir que nosaltres no només valorem molt positivament la tasca que fan els sindicats, sinó que tenim el país que tenim i els drets que tenim, curts en alguns casos, gràcies a aquesta tasca que fan i, per tant, nosaltres proposem mantenir la proposta de resolució tal com està.

El senyor Xavier Safont-Tria vol que quedi constància que la CUP està a favor dels tres punts i que votaran en contra de la resta per no estar d’acord amb el 4t punt.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1) i a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (2).
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RELATIVA AL DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI D’ESTRANGERIA.

Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 3 de l’ordre del dia.

 

8 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER INSTAR AL GOVERN ESPANYOL PERQUÈ REGULI DE MANERA URGENT I IMMEDIATA UN PROCEDIMENT QUE GARANTEIXI EL SECRET DEL VOT A LES PERSONES AMB CEGUESA O DÈFICIT VISUAL GREU.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

“Ateses les dificultats que hi ha perquè les persones amb ceguesa parcial o total puguin votar a les properes eleccions municipals, com va passar a les darreres eleccions al Parlament i a les eleccions generals del 2008.

Atès que la llei electoral, des de la darrera modificació del mes d’octubre de 2007, autoritza al govern de l’Estat a regular un procediment que garanteixi el secret del vot a les persones amb discapacitat visual a tots els processos electorals.

Atès que, hores d’ara, no està resolt aquest aspecte en relació amb les properes eleccions municipals, excloses expressament del Reial Decret 1612/2007.

Els sotasignants proposen al Ple l’adopció del següent ACORD:

Que l’Ajuntament de Mataró insti al govern de l’Estat a regular de manera urgent i immediata un procediment que garanteixi el secret del vot a les persones amb discapacitat visual total o parcial a les eleccions municipals, donant així compliment al mandat legal i evitant d’aquesta manera la discriminació, totalment inadmissible, d’aquests ciutadans.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

9 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PEL MANTENIMENT DE LES PENSIONS PÚBLIQUES.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“L’acord assolit entre el Govern espanyol, empresaris i els sindicats CCOO i UGT per reformar els sistema públic de pensions, és perjudicial pels treballadors.

Estem davant d’un retallada de drets socials i davant de la negació d’una pensió digna per a molts joves i moltes dones que avui treballen en condicions d’extrema precarietat.

Aquesta reforma s’aplica en un moment en què les xifres de desocupació superen el 20% de la població activa social, amb una especial incidència en dones i joves.

L’acord de la reforma de les pensions s’ha presentat dient que vol incentivar el treball, donant incentius als qui allarguin la seva vida laboral. S’ha plantejat la revisió l’acord cada 5 anys en funció de l’esperança de vida. També s’ha presentat com a un gran triomf el fet d’introduir la cotització d’un màxim de 2 anys per tenir cura de fills/es, una mesura de la qual també se’n podran beneficiar (amb caràcter de retroactivitat de 4 anys) els becaris.

Emperò, hi ha una sèrie d’acords que són manifestament negatius pels interessos dels i les treballadores i que retallen drets conquerits després de molts anys de lluita:

- L’endarreriment de l’edat legal de jubilació. La vida laboral s’allarga fins els 67 anys (abans 65 anys).
- Dificultar l’accés a la pensió màxima. Cal cotitzar 37 anys per cobrar el 100% ( abans 35 anys).
- Només es podran jubilar als 65 anys amb el 100% aquelles persones que hagin cotitzat 38,5 anys (abans 35 anys).
- Endarrerir la jubilació anticipada. L’edat de jubilació anticipada voluntària s’allarga fins els 63 anys (abans 61 anys).
- Es retalla la renda mitjana de la pensió. S’augmenta de 15 a 25 anys (de forma progressiva) el període de còmput per calcular la pensió.
- Es manté el dret al 50% pensió per tots els qui tinguin un mínim 15 anys cotitzats.
- S’endureix la jubilació parcial.

L’aplicació de la reforma de les pensions significa l’exclusió de moltes persones (joves, precaris, població nouvinguda, dones, autònoms) que en les actuals circumstàncies difícilment assoliran la cotització necessària per tenir dret a una pensió. Globalment, implica que haurem de treballar més per tenir dret a la mateixa pensió i es torna a fer posar de manifest que la crisi és l’excusa que es fa servir per retallar drets socials i laborals.

Els discurs dominant ha estès i justificat l’alarmisme al•legant motius demogràfics. Però ha obviat que el problema no és que hi hagi massa jubilats sinó que hi ha massa aturats. El problema està en el mercat laboral, no pas en les pensions.

Les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors (la qual cosa no necessàriament i exclusiva hauria de ser així), ara bé, en la caixa de la seguretat social la clau està en la riquesa produïda, més que no pas en el nombre de cotitzants.

El pretès desequilibri del sistema de pensions (desequilibri que no es té en compte en altres despeses socialment més qüestionables com ara el manteniment de la Monarquia o de l’Exèrcit) és el leitmotiv dels qui han justificat la reforma de les pensions públiques. En realitat, però, aquesta reforma es fa per acontentar els mercats financers internacionals, i simptomàticament es planteja en paral•lel als plans bancarització de les caixes d’estalvi, la qual cosa ja deixa entreveure que hi haurà un drenatge de diners públics, que en comptes d’anar destinats a les pensions es destinaran al negoci de la banca i, particularment, a afavorir els plans de pensions privats.

Davant de la situació creada, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa al Ple l’aprovació dels següents acords:

1.- L’Ajuntament de Mataró manifesta el seu compromís amb el manteniment i la millora del sistema de pensions públic i universal.

2.- L’Ajuntament de Mataró rebutja l’acord de Reforma de les Pensions impulsat pel Govern espanyol.

3.- L’Ajuntament de Mataró traslladarà els acords aprovats al Govern espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya i a totes les organitzacions sindicals amb presència a la nostra ciutat. “

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Joan Carles Benito, secretari general de la Federació Comarcal del Maresme de la Confederació General del Treball, qui expressa el seu descontent per la reforma actual de les pensions, que titlla de “saqueig al sistema públic de pensions”, ja que l’Estat ens arrencarà 40.000 milions d’euros amb aquesta reforma en els pròxims anys per a engrossir el negoci de la banca i dels especuladors.

 

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, manifesta que escoltant el ple d’avui, les diferents intervencions que hem tingut, és fàcil adonar-se de la dimensió enorme del problema que estem vivint al món, la qual cosa alhora fa inútils els esforços que puguem fer els regidors d'aquest consistori. És un tema que preocupa i molt complex, perquè anys després de tot aquest debat, arribem a la trista conclusió que almenys els dos principals problemes dels quals estem parlant no s’han resolt: la reforma del sistema de pensions, una reforma que pugui permetre capitalitzar-lo, i el foment de l'ocupació.
El Sr. Safont-Tria deia abans que la qüestió important és evitar la fallida de la Seguretat Social i per a evitar-ho només hi ha una clau: generar llocs de treball que permetin el manteniment del sistema. Com que el problema és tan complex i la proposta que se'ns presenta avui té coses bones però d'altres de no tan bones, m'hi abstindré.
És evident que el retardament de l’edat de la jubilació és una mesura una mica gratuïta: es paguen menys anys de pensió, les persones treballen més anys i perden anys després de pensió, bloquejant també en certa manera l’entrada al mercat laboral de les persones més joves. No s’ha aprovat mai fixar un criteri més flexible o més lliure, perquè la persona pugui decidir el moment en què es vulgui jubilar, però això formaria part d'un altre debat, en un altre àmbit. En tot cas, el meu posicionament serà d’abstenció.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, creu que hi ha mocions que són trampa. Qui no vol que la gent cobri el màxim de pensió? Qui no vol que les pensions millorin per a la gent que cobra una misèria? A mi em sembla una mica de xantatge emocional. Evidentment que tots voldríem que la gent es jubilés quan volgués...
El problema que tenim avui dia és que per a mantenir el poder adquisitiu, les pensions, etc., necessitem més gent treballant. I com es fa això? Incentivant la gent que pot produir aquests llocs de treball. Lamentablement, entenem que aquest és el peix que es mossega la cua. No entenem algunes de les coses que es diuen aquí. En una situació econòmica normal es podrien mantenir moltes coses, però en una situació econòmica tan dura com la que vivim actualment ens hem d'estrènyer el cinturó. Llegia ahir un article i deien que el problema de “la retallada de les pensions és un bé desitjable”... Evidentment, no. Però és com aquell que té un problema greu en un dit i li han de tallar per a salvar-li la vida, simplement ens estem enfrontant a un problema similar. Qui vol que la gent s’hagi de jubilar més tard? Que hi hagi una pèrdua d’un 20% del poder adquisitiu de les pensions? Ningú. Però d’alguna manera ho haurem de solucionar.
D’altra banda, no entenc la cara de cofoisme dels que signaven ahir aquesta retallada de les pensions o reforma. No ho acabo d’entendre, quan el que s’estava signant era una situació molt dura, i efectivament és una retallada de drets.
El nostre posicionament serà, pel que fa a que l’Ajuntament de Mataró manifesta el seu compromís amb el manteniment i la millora del sistema de pensions públic i universal, absolutament a favor.
Sobre el segon punt de rebutjar l’acord de Reforma de les Pensions impulsat pel Govern espanyol, quin remei ens queda? Ja m’agradaria que no fos així, però no tenim un altre remei.
Quant al tercer punt, de comunicar els acords al Govern, per què no fer-ho?
Per tant, en resum, el meu vot seria d’abstenció.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, pensa que aquestes són coses molt serioses i no se n’ha de fer broma, però que aquestes propostes vinguin d’un grup polític que renuncia voluntàriament a presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya i més enllà... Aleshores, això fa que ho hàgim de discutir aquí a l’Ajuntament de Mataró, la qual cosa em sembla fantàstica, però així limitem el debat d’altres temes interessants.
Aquesta reforma no la pot defensar ningú. Estic d'acord amb el que deia el representant del PP, en el sentit que no hi pot haver cap cofoisme en la signatura que es va fer ahir. D’alguna manera, per desgràcia per tots, si s’arriba a un acord com aquest, és per raó de la situació econòmica molt difícil que tenim en aquests moments. Quan un arriba a una situació de dificultat extrema, on ha de prendre mesures gairebé imposades per uns prestamistes, com són els mercats exteriors —que tampoc no podem demonitzar, perquè això passa quan es té un sistema deficitari, en què potser decideix gastar més en la monarquia o en l’exèrcit, o en altres coses discutibles—, l’únic que queda és reformar el sistema. Molt probablement hi ha tantes injustícies en aquesta reforma del sistema actual de pensions com algunes que hi podia haver fa molts anys. També podia ser molt injust que amb 8 anys de cotització es pogués anar a un màxim de percepció fa molts anys, com passava abans de la reforma que avui s’ha dut a terme. De vegades, en aquestes coses hem de ser molt curosos, però la realitat és que calia arribar a aquest acord entre sindicats, patronal i Govern. D’altra banda, el nostre grup està treballant per aportar-hi una mica de seny, intentant arreglar algun detall d’aquesta reforma.
No sé si vostès s'han mirat l’Acuerdo Social y Económico... És a dir, aquí ens parla de moltíssimes més coses, com ara impulsar la creació de llocs de treball, de potenciar tot el que és el sector industrial d’aquest país, que ha estat un dels grans oblidats en aquests darrers anys i ara el trobem a faltar..., de la conciliació laboral, etc. Per tant, és una reforma de molta profunditat, probablement amb molts apartats que potser no queden prou clars o de certa ambigüitat, o que s’han escrit precipitadament i que caldrà retocar, però la veritat és que o bé fèiem aquest canvi en algun moment, o bé el sistema de pensions perillava.
Nosaltres en aquest cas votarem en contra de la proposta, ja que ens posa en una situació de caixa o faixa. Manteniment de les pensions, sí, que és el que sembla que s’està fent, és a dir, assegurar-les per al futur amb la reforma, però vostè, amb la seva proposta, en renunciar, doncs no hi podem votar a favor.

 

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, fa referència breument al fet que en una situació com l’actual cal que tots tinguem en compte que la pau social és un element indispensable, potser no l'únic, de cara a posar els primers passos d'una transformació econòmica i del model productiu.
En aquest sentit, el meu grup valora molt positivament l’esforç de diàleg social que s’ha traduït en aquest pacte entre la patronal, el Govern i els sindicats, perquè transmet, sens dubte, sensacions positives a la ciutadania, necessàries per començar amb tot el que tots desitgem que passi. Aquest acord no només fa referència a les pensions, sinó que hi han iniciatives orientades a joves, formació, etc., i penso que és una bona iniciativa de futur.
En conseqüència votaríem en contra de la proposta de resolució que presenta la CUP.

 

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, anuncia l’abstenció del seu grup. Nosaltres valorem positivament la interlocució que hi ha hagut entre tots els interlocutors socials, el canvi de tarannà del Govern en aquest últim esprint a l'hora de rebaixar plantejaments. Finalment, valorem que ha estat un acord global equilibrat.
Com que nosaltres sí que tenim representació tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats, nosaltres sí que podrem portar l’acord al procés parlamentari. Seguirem insistint en la necessitat de no augmentar tant la jubilació, seguirem insistint en elements de subsidi que he comentat abans i seguirem insistint que quan es fa aquest tipus de negociació s'oblida absolutament la realitat del 50% de la ciutadania, que són les dones, que tots sabem que normalment tenen menys anys de cotització i cobren menys, d’acord amb estudis que s’han fet. Quan s’encaren aquest tipus de negociacions, normalment no ens veiem reflectides en els resultats.

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comença dient que probablement aquests temes requereixen un altre àmbit.
En referència a la proposta, nosaltres, bàsicament per respecte a l'acord que s'acaba de signar, no l'aprovarem. Aquest acord engloba diferents aspectes: la reforma de les pensions, però també la reforma de les polítiques actives d’ocupació i la reforma de la formació professional, com hem dit fa tot just una estona, la negociació col•lectiva, la política industrial, la política energètica, la política en recerca i desenvolupament, per fer més economia per crear més ocupació i també per garantir les pensions en el futur per als que estem ara treballant.
Aquest acord té com a objectiu fonamentalment enfortir el sistema públic de pensions, davant dels desafiaments de l’escenari demogràfic i social que es pot preveure. Elimina el risc de desequilibri financer, potencia la solidaritat i el compromís entre generacions i garanteix les pensions en el futur, i també dóna confiança i tranquil•litat a la societat espanyola, perquè es reforça el nostre estat del benestar.
Té alguns aspectes més que val la pena recordar: una important novetat és que les empreses que contractin persones en programes formatius o de recerca hauran de cotitzar a la Seguretat Social, que hi ha dos anys per a solucionar algunes llacunes de cotització, que es milloren les pensions mínimes, que s'integren els treballadors agraris al règim general i que també creixeran de forma similar les bases mínimes de cotització dels autònoms per a equiparar-los a la resta del sistema. Són una sèrie d'elements positius que obren un camí de sostenibilitat del sistema i, per tant, ens sembla que aquesta moció no toca, en un marc en què, malgrat les dificultats financeres, aquest 2011 les pensions s’han vist incrementades en un 1,3% i les mínimes en un 2,3%.
Per tot plegat, votarem en contra de la proposta.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, contesta al Sr. López que no sap què és una “moció trampa", el que sí sap és què és un eslògan electoral, quan tots sabem que en campanyes estatals les pensions sempre han estat en boca de tots els polítics.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Vots en contra: 21, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), i corresponents a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidores no adscrites (2).
Abstencions: 4, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).

 

 

10 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PSC, ICV-EUIA I ERC RELATIVA AL DESENVOLUPAMENT DEL MARC NORMATIU EN L’ÀMBIT D’ESTRANGERIA I A FAVOR DE LA CONVIVÈNCIA I LA NO DISCRIMINACIÓ ENTRE LA CIUTADANIA DE MATARÓ.

Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 3 de l’ordre del dia.

 

DICTAMENS

ALCALDIA

11 - DESIGNAR REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ EN EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’EPE MATARÓ AUDIOVISUAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

“Una vegada celebrades les eleccions locals el dia 27 de maig de 2007, i havent-se constituït la Corporació el dia 16 de juny de 2007, el Ple extraordinari celebrat el dia 28 de juny de 2007 va nomenar els membres del Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual.

L’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual estableix en el seu article 9 que el Consell d’Administració assumirà el govern, l’alta direcció i la determinació de les línies d’actuació de l’entitat pública empresarial. Estarà format per 10 membres amb veu i vot, que seran el President de l’entitat i 9 vocals representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Mataró; el President és l’Alcalde de Mataró, i els 9 vocals han de nomenar-se d’acord amb la proporcionalitat establerta per les Comissions Informatives. En aquest sentit aquesta proporcionalitat ha estat acordat per aquest mateix Ple de la forma següent : 3 PSC, 2 CiU, 1 PP, 1 ICV-EUiA, 1 ERC, 1 CUP. Els esmentats grups polítics han fet la proposta de representació dels seus membres d’acord amb la proporcionalitat anterior.

Per acord del Ple municipal de 13 de gener de 2011 va ser cessada la Sra. Marta Teixidó Clavero com a representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya de l’Ajuntament de Mataró en el Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual.

En data 19 de gener de 2011 el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica el representant del seu grup al Consell d’Administració de l’EPE Mataró Audiovisual.

A la vista de l’exposat, i d’acord amb la proposta realitzada pel grup municipal del PPC, es proposa per aquesta Alcaldia a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords :

Primer.- Designar al Sr. José Ángel Fernández Domínguez com a representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya de l’Ajuntament de Mataró al Consell d’Administració de l’Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, en substitució de la Sra.Marta Teixidó Clavero.

Segon.- Notificar el present acord a l’EPE Mataró Audiovisual. I publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província. “

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

12 - PROPOSTA CANVI REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

“L’Ajuntament de Mataró té constituït l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, Organisme Autònom de gestió directa que té encomanades les tasques relatives a la matèria de promoció econòmica, promoció de ciutat, mercats, empresa i ocupació i universitat. Els Estatuts disposen que l’òrgan plenari de l’Institut serà el Consell, integrat pel President de l’Institut, 8 vocals designats lliurement pels grups municipals en la proporció que tinguin en el Ple de l’Ajuntament, així com 6 vocals més representants de sectors ciutadans.

El Ple de l’Ajuntament en la sessió celebrada el 28 de juny de 2007, va procedir a designar els membres del Consell de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró de representació municipal.

En data 27 de gener de 2011 el grup municipal del Partit Popular de Catalunya comunica un canvi de representant al Consell de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

A la vista de l’exposat, i d’acord amb la proposta realitzada pel grup municipal del PPC, es proposa per aquesta Alcaldia al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords :

Primer.- Designar al Sr. Antonio Rivas Ferrer com a representant del grup municipal del Patit Popular de Catalunya de l’Ajuntament de Mataró al Consell de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, en substitució de la Sra. Débora Reyes López.

Segon.- Agrair a la Sra. Débora Reyes López. els serveis prestats com a membre del Consell de l’IMPEM.

Tercer.- Comunicar el present acord a l’IMPEM.”
 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

 

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Llicències d’Activitats-

13 - APROVACIÓ DEL PLA DE SERVEIS DE TEMPORADA DE LES PLATGES DE MATARÓ PER ALS ANYS 2011 A 2014.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Davant la proximitat de la temporada estiuenca es fa necessari plantejar la dotació de serveis de temporada a la platja de Mataró i la normativa que els reguli.

VIST allò que disposa Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes, Reglament general pel desenvolupament i execució de la Llei esmentada Real Decret 1471/1989 d’1 de desembre, el Decret 248/1993 de 28 de setembre sobre la redacció i aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels plans d'ús de temporada, el Reial Decret 1404/2007, de 29 d’octubre, de traspàs de funcions i de serveis de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ordenació i gestió del litoral (autoritzacions i instal•lacions marítimes), el Reial Decret 7/2008, de 21 de gener, pel qual s’assignen al Departament de Política Territorial i Obres Públiques les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ordenació i gestió del litoral (autoritzacions i instal•lacions marítimes) i la Circular 1/2009, de 27 de febrer, sobre l’autorització als ajuntaments dels usos i serveis de temporada a les platges pel període 2009-2013, de la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes.

LA CONSELLERA DELEGADA D’INNOVACIÓ I PROMOCIÓ DE CIUTAT que subscriu, PROPOSA AL PLE DE L'AJUNTAMENT l'adopció del següent acord:
1) Aprovar la normativa reguladora de l'explotació dels serveis de temporada a la platja de Mataró, d'acord amb el text que s'acompanya.

2) Aprovar per als any 2010 a 2014, la instal•lació de:

A) Quioscos de menjars i begudes: 6 mòduls de 20 m2 + 100 m2 de terrassa.
B) Quioscos bar: 5 mòduls (4 mòduls de 12,5 m2 + 37,5 m2 de terrassa i 1 mòdul de 8 m2 + 42 m2 de terrassa).
C) Terrasses de bar: cinc de 50 m2, una de 102 m2 i una de 168 m2
D) Lloguer de gandules: 7 zones amb 20 unitats.
E) Espai pel lloguer i emmagatzematge d’embarcacions de petita eslora: 1 mòdul amb una superfície de 20 m2.
F) Punt de lloguer de bicicletes: 1 mòdul de 20 m2.
G) Mòdul d’Informació Turística i punt de lectura: 1 mòdul de amb unes dimensions mínimes de 2,22 x 4,10 m.
H) Xarxes de voleibol: 5 xarxes. Camps de futbol: 1 camp. Cistelles de bàsquet: 2.
I) Dutxes: 17.
J) Cadires i torres de vigilància: 5.
K) Caseta sanitària: 2 mòduls de 6 x 2,40 m.
L) Mòdul d’informació turística: 1 mòdul amb unes dimensions mínimes de 2,22 m x 4,10 m.
M) Instal•lació de megafonia.
N) Pals de bandera de l’estat de la mar: 8.
O) Pals de bandera de la “Q” de qualitat turística: 2
P) Papereres: una per cada 50 metres aproximadament en totes les platges.
Q) Zona d’abalisament.
R) Passeres de fusta: 5.
S) Activitats culturals, lúdiques i esportives de promoció de l’espai de la platja, situades a les zones indicades al plànol corresponent.

3) Sol•licitar a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes, de la Generalitat de Catalunya, l'autorització per a l'ocupació del Domini Públic per tal de poder instal•lar els serveis de temporada, així com l'aprovació del Pla de serveis de temporada de les platges i del mar territorial de Mataró per als anys 2011 a 2014.”

 

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta, en primer lloc, la seva sorpresa, perquè tenia entès que teníem un pla quinquenal que vam aprovar l’any passat. Per tant, en tornar-se a aprovar enguany, no enteníem què passava. De fet, l’any passat ja vam manifestar la nostra contrarietat pel fet que fos un pla quinquenal. No repetiré de nou, per tant, el que ja vam dir al seu moment, però sí que em pararé en dues qüestions molt ràpides:
Una d’elles és el tema de l’aparcament, perquè entenem que s’ha desaprofitat una ocasió per tal d’incloure un determinat sector, com pot ser el d’Iveco-Pegaso, com a aparcament en el Pla de Platges, recordant que l'any passat hi va haver un estudi de la Diputació que deia que mancava aparcament. Hem tornat a perdre una altra oportunitat.
En segon lloc, hi ha un tema que també ens ha sorprès una mica, que és el fet que en l’estudi economicofinancer existent en el Pla d’aquest any no s’ha inclòs un servei específic de la policia, que l’any passat sí que es va incloure. No entenem per què no s'ha inclòs, tenint en compte que la seguretat és un tema important per a les platges i a l'estiu. En tot cas, el nostre posicionament, com en tota la legislatura en aquest sentit, serà d’abstenció.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que aquest pla d’usos és acceptable, no gaire diferent al que ja es coneixia, però sí que hi ha dos punts que val la pena remarcar:
El Sr. Martínez es referia ara al tema de la seguretat i vostès, quan parlen de seguretat en aquest pla d’usos, el que fan és oferir un servei de seguretat, que és el convencional, però, és clar, ho subordinen al fet que hi hagi una disponibilitat d'efectius que permeti el servei entre les 9 i les 21 hores. A nosaltres ens agradaria tenir no tant de marge a fi de tenir-ho més assegurat.
Es parla també d’actuacions per a l'accessibilitat. A nosaltres ens ha arribat, i ens agradaria que ens ho confirmés la Sra. Romero, que un servei que es va començar a oferir l’any passat, que era la possibilitat d’oferir voluntaris per a acompanyar algunes persones amb deficiències físiques, va estar bona part de la temporada de bany inoperatiu. De fet, m'ho han dit alguns dels usuaris i dels voluntaris que utilitzaven el servei. Això sí, el vam anunciar i publicitar.
Finalment, hi hauria un tema del qual ens hem queixat més d’una vegada. Entenem que l’horari que el servei preventiu de vigilància i punts d’assistència que desenvolupa la Creu Roja en temporada alta entre les 10 i les 19 hores és insuficient, perquè a les 9 del matí ja hi ha molta gent... L'experiència em diu que fins i tot hi ha molta gent gran, que poden necessitar aquesta mena d'assistències. Per tot això nosaltres ens abstenim.
 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, recorda que el front marítim s’ha convertit en una zona important d'activitat de lleure, empresarial, cultural... i és bo tenir aquest pla de serveis que ens ha de servir per a deixar les coses clares i saber com hem de gestionar tot l’espai.
Nosaltres pensem que qui més hi té a dir seran els veïns propers a la zona, els usuaris i els privats que hi actuen. Per tant, com que no formem part del Govern i ens podem abstenir tranquil•lament, el que farem serà un seguiment de les parts actores de tot el front marítim i, en funció d'això, portarem a la comissió informativa aquelles queixes, inquietuds o modificacions que valgui la pena comentar a fi d'anar-lo millorant.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 12, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 

14 - APROVACIÓ INICIAL DE L’ORDENANÇA SOBRE LES ACTIVITATS RECREATIVES ON S’HI REALITZEN ACTIVITATS DE NATURALESA SEXUAL (SEGONA APROVACIÓ INICIAL).

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“En data 4 de novembre de 2010, el Ple municipal va aprovar inicialment l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual i va obrir un termini d’informació pública de 30 dies perquè es poguessin presentar reclamacions i suggeriments.

En data 24 de desembre de 2010, dintre del termini d’informació pública, el Sr. Josep Maria Colomer Ribot, en representació de José María Colomer Ribot, SL, va presentar en el registre general d’aquest Ajuntament un escrit d’al•legacions en el qual manifesta:

- Que constitueix un vici de nul•litat de ple dret el fet que la Disposició Transitòria aprovada en el Ple municipal no té el mateix redactat que l’aprovada en la Comissió Informativa.

En data 24 de desembre de 2010, el Sr. Josep Maria Colomer Ribot, en representació de Resseguidora-33, SL, va presentar en el registre general d’aquest Ajuntament un escrit d’al•legacions en el qual reitera la segona al•legació formulada en l’anterior escrit i manifesta:

- Que la Disposició Transitòria ha de tenir el mateix redactat que tenia en el moment d’aprovar-se l’avantprojecte d’ordenança pel decret 7 de juliol de 2010 i proposa la inclusió d’un paràgraf en el text de l’Ordenança.

En data 26 de gener de 2011, el secretari general de l’Ajuntament ha emès informe jurídic sobre les al•legacions esmentades.

Pel que fa a la primera al•legació, cal tenir present l’article 14 del Reglament orgànic municipal, relatiu a les esmenes de les propostes d’acord (declaracions institucionals, dictàmens i propostes de resolució) formulades al Ple municipal. L’apartat 4 d’aquest precepte estableix que les esmenes seran votades amb caràcter previ a la proposta de resolució dictaminada per la Comissió Informativa, cosa que no va succeir en aquest cas. Per aquesta raó, en virtut del principi de seguretat jurídica, és necessari tornar a sotmetre el dictamen i el projecte de l’Ordenança a la Comissió Informativa, per després elevar-lo a l’aprovació inicial del Ple.

Quant a la segona al•legació, la ciutadania té dret a formular al•legacions, però això no implica que hagin de ser automàticament acceptades per aquest Ajuntament. Cal dir que la posició personal que l’al•legant expressa és respectable, però aquesta no pot condicionar l’àmbit de discrecionalitat de què gaudeix l’Administració en el moment d’exercir la potestat reglamentària, la qual únicament està sotmesa al principi de legalitat. Conseqüentment, la petició de redactat formulada per la persona al•legant no es pot admetre.

En data 25 de gener de 2011, el Sr. Marcel Martínez Bruguera, en representació del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Mataró ha presentat en el registre general d’aquest Ajuntament un escrit en el qual formula tres al•legacions: que el preàmbul de l’Ordenança és incorrecte, ja que els canvis normatius ocorreguts recentment no justifiquen la necessitat de l’aprovació de l’Ordenança; que hi ha errors de sistemàtica respecte dels articles 5.1 i 8.1; i que les restriccions i limitacions de les característiques dels locals i annexos les consideren insuficients.

En data 26 de gener de 2011 s’ha emès informe tècnic sobre aquestes al•legacions.

Quant a la primera al•legació, els motius de l’aprovació d’aquesta Ordenança que consten al preàmbul són explícits, de manera que cal desestimar-la.

En relació amb la segona al·legació, l’article 5.1 de l’Ordenança recull el contingut del primer paràgraf de l’article 5 del Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució, dictat l’any 2002 pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, el qual s’ha considerat adient d’incloure, en la mesura que estableix que en locals, la prostitució només es pot exercir en els annexos a una activitat principal: bar musical, o bé sala de festes. En tot cas, el mateix article 5 es remet a l’article 3 de l’Ordenança, el qual estableix els dos tipus de locals on es pot exercir la prostitució.

Pel que fa a l’article 8.1 de l’Ordenança, si bé l’article 3 d’aquesta ja especifica que la prostitució només es pot exercir en els annexos d’un bar musical o sala de festes, es pot insistir en aquest element. Per tant, s’estima aquesta al•legació i l’article 8.1 queda redactat de la següent manera: “Els locals objecte d’aquesta Ordenança, on a més de les activitats de naturalesa sexual, s’exerceixen les activitats de bar musical o sala de festes, hauran de complir tots els requisits específics, legalment establerts, corresponents a cada una d’aquestes.”

Pel que fa a la tercera al•legació, en relació amb l’article 9.3, la remissió a la normativa específica en matèria d’higiene i salubritat és suficient. No pot incloure’s la referència a qui ha de certificar les tasques de neteja, ja que són unes actuacions que tant poden fer una empresa contractada per a aquesta finalitat, com la mateixa persona titular de l’activitat. Tampoc cal especificar que cada utilització significa l’ús per cada client, en la mesura que la redacció del precepte ho deixa clar.

En darrer terme, quant a les dimensions previstes a l’article 9.4, cal dir que les apreciacions presentades per la persona al•legant no s’ajusten a la realitat, ja que les habitacions han de tenir unes dimensions mínimes de 12 m2 i 4 m2 de bany (d’acord amb els articles 9.1.b i 9.1.4 de l’Ordenança), però a més a més a la superfície total destinada als annexos s’han d’incloure les superfícies dels passadissos de distribució. El número de les habitacions també es troba limitat pel fet que han de tenir ventilació natural, de manera que han de ser exteriors o donar a un pati interior. També limita el número d’habitacions l’exigència d’aparcament establerta pel Pla especial de l’ús recreatiu, atès que, per a tenir més habitacions, cal augmentar la superfície de l’activitat principal, de manera que augmenten els aforaments. En aquest sentit, l’article 6 de l’Ordenança especifica que l’accés als annexos i a l’aparcament s’ha de fer des del local principal. La limitació per sí sola de la superfície dels annexos en funció de l’activitat principal, sense incloure els altres requisits, hauria estat una restricció menys exigent.

En conclusió, aquestes previsions tècniques es consideren correctes, ja que cerquen un equilibri entre el dret a exercir aquesta activitat, reconegut pel Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives, i les potestats de què disposa aquest Ajuntament per a limitar aquest tipus d’activitats.

Per una altra banda, a la vista dels canvis normatius que deriven de l’aprovació del Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives que desenvolupa la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, en relació a les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual, s’ha cregut necessari modificar alguns preceptes del projecte aprovat inicialment en data 4 de novembre de 2010.

En primer lloc, s’ha suprimit el contingut de l’article 16 de l’Ordenança, relatiu a la inexactitud, la falsedat o l’omissió en les dades aportades en la declaració responsable i la comunicació prèvia, atès que aquest precepte ja es troba a l’article 38 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i per tant no és necessari repetir-lo.

En segon terme, el contingut d’aquest article 16 ha estat substituït per un precepte relatiu a l’ampliació de l’activitat, d’acord amb el qual la inclusió de la prestació de serveis de naturalesa sexual en activitats recreatives que disposin de la preceptiva llicència o comunicació prèvia, s’entendrà com una ampliació de l’activitat, la qual haurà d’obtenir el títol municipal habilitant per a exercir l’activitat.

En tercer lloc, s’ha inclòs un precepte (numerat com l’article 17) que estableix que les llicències i les comunicacions prèvies per a exercir les activitats de naturalesa sexual tenen una durada màxima de 5 anys, després dels quals caldrà demanar una nova llicència o presentar una nova comunicació prèvia per a poder exercir l’activitat.

En darrer terme, es modifica el redactat de la disposició transitòria de l’Ordenança, per tal que expressi que les activitats sotmeses a la present ordenança que disposin de llicència d’activitats i posada en marxa, no hauran d’adaptar-se a la mateixa fins que hagin transcorregut dos anys de la seva publicació en el butlletí oficial corresponent. També els serà aplicable aquesta moratòria a les activitats que, comptant amb llicència i posada en marxa, sol•licitin obres d’ampliació o modificacions que comportin canvis no substancials abans de la publicació esmentada.

En aquest mateix acord també es resol aprovar la suspensió de la tramitació de les llicències i comunicacions prèvies per a l’exercici d’activitats recreatives on s’hi realitzin activitats de naturalesa sexual, pel termini màxim d’un any, d’acord amb les previsions de l’article 26.4 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, quan s’aprova inicialment una ordenança o reglament.

Vist l’informe jurídic de data 26 de gener de 2011; l’article 73.10 del Reglament orgànic municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local; l’article 162 del Decret Legislatiu 2/2003 i l’article 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; i l’article 178.1 del Decret 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció, si s’escau, dels següents

A C O R D S :

Primer.- Estimar l’al•legació presentada en data 24 de desembre de 2010 pel Sr. Josep Maria Colomer Ribot, en representació de José María Colomer Ribot, SL durant la informació pública de la primera aprovació inicial de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual, referida al fet que la Disposició Transitòria aprovada en el Ple municipal no té el mateix redactat que l’aprovada en la Comissió Informativa.

Segon.- Desestimar l’al•legació presentada en data 24 de desembre de 2010 pel Sr. Josep Maria Colomer Ribot, en representació de José María Colomer Ribot, SL durant la informació publica de la primera aprovació inicial de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual, consistent en la inclusió dels paràgrafs proposats per la persona esmentada.

Tercer.- Estimar l’al·legació presentada en data 25 de gener de 2011 pel Sr. Marcel Martínez Bruguera, en representació del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Mataró durant la informació pública de la primera aprovació inicial de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual, referida a la introducció d’un aclariment a l’article 8.1 de l’Ordenança.

Quart.- Desestimar les al•legacions presentades en data 25 de gener de 2011 pel Sr. Marcel Martínez Bruguera, en representació del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Mataró durant la informació pública de la primera aprovació inicial de l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual, referides a la modificació del preàmbul i dels articles 5.1, 9.3 i 9.4 de l’Ordenança.

Cinquè.- Aprovar inicialment l’Ordenança sobre les activitats recreatives on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual, document redactat pel servei tècnic de la Secció de Llicències d’Activitats en el mes de gener de 2011 (segona aprovació inicial).

Sisè.- Aprovar la suspensió de la tramitació de les llicències i comunicacions prèvies per a l’exercici d’activitats recreatives on s’hi realitzin activitats de naturalesa sexual, d’acord amb l’article 26.4 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. Aquesta suspensió finirà en el termini màxim d’un any o el dia que entri en vigència l’Ordenança.

Setè.- Obrir un termini d’informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.

Vuitè.- Considerar aprovada definitivament l’Ordenança en el cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments.”

 

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, afirma que aquesta ordenança ja es va aprovar inicialment al novembre i, de fet, s’ha produït algun tipus d’error que la Sra. Romero no ha mencionat, que ha fet que s’hagi endarrerit tres mesos. Per tant, aquí ja anem malament directament.
Efectivament, es va aprovar inicialment al novembre i nosaltres vam presentar un seguit d'al•legacions, només alguna de les quals s'ha acceptat. De fet, nosaltres, en els mesos de març i abril de l'any passat, ja vam sol·licitar aquesta ordenança de manera urgent. El PP també ho demanava. En aquell moment, se’ns va negar per part del Govern municipal el fet que es pogués fer aquesta ordenança, però aleshores, al mes de juliol, a “bombo i plateret” resulta que se’ns va presentar el pla i l’ordenança. Per tant, s’està demostrant mica en mica que el grup de CIU no va pas desencaminat en aquest sentit. I, de fet, el nostre parer és que aquesta ordenança porta un endarreriment de 6 o 7 anys, perquè es podia haver fet perfectament arran del Decret 212 del 2002 o arran, en tot cas, de l'Ordre de presidència de 2003. Què han fet durant aquest temps?
Què ha passat ara? Que ens han volgut colar el macroprostíbul de 1.200 places. Per això ho han fet ara. És a dir, l'únic que ha canviat ha estat això. Un macroprostíbul que, per cert, ha rebut una llicència que el nostre grup municipal intenta anul•lar, mentre que vostès s'hi oposen d'una manera ferma. Per tant, si en el seu dia haguessin fet la feina que els tocava fer, segurament ara no estaríem parlant d’això.
D’altra banda, realment vostès estan fent tot el que poden fer amb relació a la limitació, restricció, prohibició de l'establiment de prostíbuls a la ciutat de Mataró? Realment reflecteix l’ordenança que avui, en principi, s’ha d’aprovar aquesta restricció? Nosaltres entenem que no, per això hi votarem en contra. Posaré un exemple:
D’acord amb l’article 9.4.c.2 de l’ordenança, una activitat principal, com ara un bar musical o una sala d’espectacles, de 351 metres quadrats, els annexos i, per tant, la superfície on teòricament s’han de realitzar les activitats de naturalesa sexual poden ser de 350 metres quadrats. Això és així. És a dir, estem parlant d'un espai que serà exactament igual que l’espai on hi pugui haver el bar musical o la sala d’espectacles. Fent números resulta que d’aquests annexos en surten 30 habitacions, que descomptant lavabos, passadissos, etc., en poden sortir 20. Però, és clar, 20 habitacions per a nosaltres són massa o moltes, potser per a vostès no ho siguin. Per tant, el que farem una altra vegada és intentar, mitjançant les al•legacions que tornarem a presentar, que vostès reflexionin i limitin molt més del que realment estan fent ara amb aquesta ordenança. Sinó, ens trobarem una altra vegada parlant de prostíbuls en poc temps.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, entén que hem de parlar de l'aprovació d'aquesta ordenança, entén que alguna cosa s'ha de fer i el que no podem fer és traslladar el problema més enllà de la riera d'Argentona i que, per tant, la solució de prohibir-ho a Mataró és una mala solució, entre altres coses, perquè no podem.
Moltes vegades s’ha dit que és un problema que algú trasllada als ajuntaments i que se'ns escapa una mica. Em va agradar molt, al principi de la polèmica, algunes reflexions que es van fer sobre el tema de la prostitució en general, i jo em voldria centrar en això.
Mirin, l’article 2 de l’ordenança que s’està tractant diu: “Als efectes d’aquesta ordenança, es considera prestació de serveis de naturalesa sexual l’activitat exercida de manera lliure i independent del prestador o prestadora, sense que hi hagi cap vincle de subordinació en allò que respecte a l'elecció de l'activitat.” És evident que alguna cosa haurem de fer, perquè si ho poguéssim prohibir a Mataró, el que faríem seria tenir el problema a 50 metres de la frontera de Mataró, però a mi no em demanin que doni suport a una activitat que dubto molt que cap persona, ni home ni dona, pugui triar d’una manera lliure i independent, sense que hi hagi cap vincle de subordinació.
El que he fet ha estat llegir-me l’ordenança, i he trobat a faltar encara que sigui una mena de preàmbul que faci referència a això que he dit, és per això que no els puc donar el meu vot a favor.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, pensa que de vegades hi ha debats que són sorprenents, com ara aquest.
Jo em quedo amb una cosa i crec que és el que tenim, i a partir d’aquí haurien de sortir totes les declaracions, si és que hi ha algun compromís; si més no una declaració del conjunt dels grups municipals on diguem tots plegats que no volem un macroprostíbul.
Crec en la paraula de la resta de grups i m’he de creure això que tots pensem.
No sé si aquesta ordenança servirà o no, els tècnics diuen que sí i jo els faig confiança, però si hi ha escletxes en reclamarem la modificació per tal que no acabin venint macroprostíbuls a la ciutat. Hauríem de portar, des de tots plegats, solucions perquè això no passi ni aquí ni enlloc. Però això no passa per fer un judici sobre la prostitució, que no tocaria tant fer-lo aquí. També, lamentar la indefensió i la invisibilitat de les treballadores sexuals, la opinió de les quals encara no hem sentit, cosa que és essencial si volem trobar solucions. Lluny de judicis moralistes, en aquesta vida hi ha de tot i ens sorprendríem, el que hem de fer sobretot és garantir la llibertat individual i unes condicions socials també d’igualtat per a tothom, i les treballadores sexuals no tenen una igualtat de condicions socials com la resta de treballadors.
M’hi abstindré, tot i que he manifestat que nosaltres donem confiança a aquesta ordenança, perquè tampoc no som experts ni sabem si conté tots els requisits que s’haurien de tenir i perquè tornem a denunciar la mancança en què hi hagi una llei més d’àmbit nacional i la participació de les treballadores sexuals.

 

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, passa a referir-se a algunes de les coses que s’han dit i que ell comparteix:
Deia el Sr. Safont-Tria que hi havia un compromís de tots els grups, assumit també pel Govern, d'intentar evitar amb totes les armes legals, tècniques, d'aquest Ajuntament, la instal•lació del macroprostíbul.
En segon lloc, la pregunta clau és la pregunta que feia el Sr. Martínez: Ha fet el Govern el que podia i el que hauria d’haver fet? No, és obvi, i com que no ha estat així, tot el debat posterior i aquesta ordenança ve condicionada justament per això, perquè és producte de la improvisació, arriba tard i no hauria estat el mateix si s’hagués fet en el seu moment. No és prou valenta, no és prou restrictiva i, en aquest cas, m’hi abstindré.
La senyora Alicia Romero veu que tornem als debats inicials. D’una banda, no estem aquí perquè vulguem, estem aquí perquè en algun moment es va permetre que els locals on es poden realitzar activitats de naturalesa sexual tinguessin una llicència d’activitats, cosa que va passar el 2002, amb un decret de la Generalitat. I va passar el 2003, quan la Generalitat crea una ordenança tipus perquè l’apliquin els municipis. Un 1% dels ajuntaments catalans, em sembla, creen una ordenança pròpia, però la resta incorporem l'ordenança tipus. És cert que veient aquest augment de demandes d’aquest tipus de locals a la ciutat, ens plantegem canviar la normativa i potser restringir molt més aquests establiments, però nosaltres no estem aquí perquè hem volgut, algú ens hi ha portat.
Quan vostès pregunten: “Vostès estan fent tot el que poden fer?”, jo els dic que l’Alcalde va crear per decret la comissió tècnica, on vam posar gran part dels directius i tècnics experts en temes urbanístics i de llicències d’activitats, amb l’objectiu d’intentar reduir al màxim aquest tipus d’establiment de grans dimensions; i ens han fet una proposta que creiem que és prou seriosa. Han limitat molts aspectes (aparcament, característiques de les habitacions, lavabos...) que realment restringeixen molt les dimensions i que fan molt difícil que s’hi puguin acomodar establiments de més de 15 o 20 habitacions. Recordin que en el Pla Especial que es va aprovar inicialment al mes de novembre, ja marcàvem uns espais de la ciutat on es poden instal•lar aquests establiments, i són uns espais molt limitats, alguns d’ells estan ocupats per empreses, per exemple.
Hem fet tot el que hem pogut? Sí. Estem fent tot el que podem? Sí, perquè hem dit als tècnics que busquessin la fórmula jurídica més adient per a intentar aconseguir limitar al màxim la instal•lació d'aquesta mena d'establiments, i creiem que serà així.
També demanar als grups municipals que volen presentar al•legacions que no s’esperin a l‘últim minut i que ens trobem per parlar-ne. Jo estaré encantada de seure amb tots per, de veritat, comentar amb detall aquestes al•legacions que vostès creguin que poden ajudar encara més a limitar aquests elements. Estem tots en el mateix vaixell, en el sentit de voler que establiments de grans dimensions d’aquesta naturalesa no s’ubiquin a Mataró.
Finalment, dir que els ajuntaments catalans ens truquen per saber com ho estem fent i nosaltres no tenim on mirar per a intentar restringir això encara més. I recordo que el prostíbul de la Jonquera està obert amb gairebé 100 habitacions.

El senyor Marcel Martinez creu que efectivament hem tornat a debats que ja hem tingut, però, qui els va provocar aquests debats? Cal debatre el que faci falta, quan i on sigui, perquè aquesta ordenança ni limita ni restringeix i, per tant, nosaltres no iniciem el debat. L'ha iniciat qui va negligir, és així.
Això que diu que presentem les al•legacions a l’últim minut, miri, podria ser, en alguns casos. Però en dret hi ha uns terminis i aquests terminis es compleixen. I el dia 25 era l’últim dia, i nosaltres vam presentar les al•legacions el dia 24 o 25, però dins del termini. I si vostès volen discutir, participar, en relació amb el tema de l’ordenança, ho podrien haver fet de moltes altres maneres, entre les quals permetent que dintre d'aquesta comissió que vostè tant lloa hi hagués algun representant municipal d’algun grup de l’oposició, que potser no és que tinguem grans tècnics però també tenim persones que haguessin pogut ajudar a restringir o prohibir, fins i tot, l'existència d'aquests establiments.
Per tant, simplement no li vull dir res més i no tinc ganes de discutir més, però quan parla de La Jonquera, ja sabem tots que no té res a veure amb Mataró. Bé, sí que tenen una cosa en comú i és que si no ens espavilem i restringim molt més —que es pot fer! —, la Jonquera serà recordada, juntament amb Mataró, com les dues grans ciutats de Catalunya on hi ha macroprostíbuls.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, demana al Sr. Martínez una mica de rigor, perquè això que acaba de dir és absolutament fals, i ho sap vostè. La Jonquera té un macroprostíbul però a l’entorn de l’Alt Empordà hi ha molts pobles que tenen macroprostíbuls, i a la comarca també (estan al costat de la carretera i tots hi passem). Ni vostè ni jo som especialistes en aquest tema, perquè afortunadament no ens dediquem a això, però vostè sap que això no respon a cap realitat.
Miri, aquesta ordenança, tal com es planteja, i el Pla Especial, limita i restringeix, no prohibeix, perquè no pot prohibir. En tot cas, vostè ha fet una pregunta i jo li trasllado aquesta pregunta: Està fent l'Ajuntament de Mataró tot el possible perquè no s'instal•lin a Mataró els macroprostíbuls? Sí, ara m'agradaria que aquesta resposta me la poguessin donar el govern de Catalunya i el govern d'Espanya, els seus i els meus. I, per tant, traslladem tots, com jo he fet durant tots aquests mesos —també quan governaven els meus—, aquesta preocupació. Necessitem una regulació clara que no generi indefensió als ajuntaments i als alcaldes: que si ha de prohibir, prohibeixi, i que si ha de regular, reguli. Alguns d'aquests ajuntaments ja s'han començat a espavilar i han fet exactament el mateix que estem fent nosaltres: un pla especial del qual es deriva una ordenança. I posats a fer, i avui que en el debat hi som tots perquè qui va firmar el decret també hi és, podien haver estat molt més restrictius, i segurament de tot això ara no n’estaríem parlant. Nosaltres ja hem reconegut quina va ser la nostra mancança: no haver fet l'ordenança al seu moment, al 2002, com el 99% dels ajuntaments catalans. Tampoc ens hi va instar cap grup municipal, però els culpables som nosaltres.
Entenc la seva preocupació, la compartim tots els que estem en aquesta sala i farem tot el que dins de la legalitat sigui possible. La seva al•legació serà benvinguda i la regidora ja s'ha manifestat i s'ha disposat a parlar-ne a fons. Nosaltres tampoc no volem els macroprostíbuls a la ciutat, de la mateixa manera que tampoc ho devia voler, ni ho devia pensar, el Sr. Mas, quan va fer l’ordenança. D’aquella situació hem arribat on som avui, amb errors per part de tots, ja li ho accepto, però no pot ni interpretar ni sospitar que nosaltres tinguem cap mena d’interès perquè els macroprostíbuls s’instal•lin a la ciutat.

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, creu que, efectivament, en el fons ningú no vol que tinguem a la ciutat un macroprostíbul amb un aforament de 1.200 places. Les insinuacions que es fan, de vegades, em recorden allò que vaig aprendre: excusatio non petita acusatio manifesta, però això ja li deixaré perquè ho reflexioni. Finalment, però, volia dir-li que el seu error va ser donar la llicència, perquè 7 mesos abans ja van saber que es tractava d’unes instal•lacions en un solar d’aquestes característiques; era llavors que havien d’haver decretat la suspensió de llicències i no ho van fer. Ho van fer després, quan ja havien atorgat la llicència.
Com saben CIU ha presentat una demanda en el jutjat perquè vostès no ens han deixat cap sortida, després d'haver presentat en aquest Ajuntament un recurs extraordinari de revisió. Si CIU guanya als jutjats aquest recurs, aquella llicència serà nul•la i aquest macroprostíbul ni gros, ni petit, ni mitjà no s’obrirà. Si no guanyem el recurs, el macroprostíbul s’obrirà amb les dimensions i els colors que vostès vulguin. Per tant, els demano que ens facin costat, un cop hem reconegut errors d’uns i altres. Posem-nos-hi tots dos a treballar. Si nosaltres presentem unes al•legacions que diuen que es pot limitar, restringir i, fins i tot, prohibir, aprofitem-ho, perquè si la Sra. Romero llegeix el que diu aquest article una mica més avall, veurà que ens hi podem agafar: “Que pot prohibir si això pot afectar les activitats humanes”, i aquesta és una nova llei que ha entrat en vigència ara fa un mes. Per tant, si tots ens fem costat aconseguirem el que sembla que tots volem, que és que no s’instal•lin a Mataró aquests establiments.

 

El senyor alcalde recorda que aquesta casa funciona d’acord amb la normativa vigent, que és interpretada per la gent que té la competència i acreditació per a fer-ho i aquesta gent ens han donat les més absolutes garanties que les coses s’han fet ajustades a dret. Si vostè creu que el seu recurs té possibilitats de tenir èxit, doncs tingui confiança en la justícia, ja li donarà la raó el jutge. Nosaltres, al marge d’això, ens volem protegir i tirar endavant el Pla Especial i l’ordenança, perquè creiem que és la manera més segura d’aconseguir el que tots volem, que no s’instal•li el macroprostíbul a la ciutat. El que hi ha és una diferència d’interpretació jurídica, però ni vostè ni jo som juristes.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1).
Vots en contra: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1).
Abstencions: 4, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
 

CMI DE SERVEIS CENTRALS
-Direcció de Serveis Econòmics-

Servei de Gestió Econòmica

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 15, 16,17,18 i 19 per venir referits a temàtiques coincidents.

15 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PRESSUPOST GENERAL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A L’EXERCICI 2011.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El Pressupost general de l’Ajuntament va ser aprovat inicialment pel Ple en la sessió extraordinària celebrada el dia 24 de desembre de 2010. El període d’exposició pública es va iniciar amb la publicació en el BOP del dia 31 de desembre, finalitzant aquest el dia 20 de gener de 2011. Durant el període d’exposició pública es van presentar al•legacions i consideracions per part de: el grup municipal de Convergència i Unió (CIU); el grup municipal de la Candidatura d’Unió Popular (CUP); els regidors no adscrits Sr. Pau Mojedano Singla, Sra. Maria Lluïsa Corominas Lozar i Sra. Ana Martínez Durán; l’Associació de Veïns de Cerdanyola; la Federació d’Associacions Veïnals de Mataró (FAVM); l’Associació de Veïns del Camí de la Serra; el Centre de Persones Sordes del Maresme a Mataró (CSMM); el Sr. Lluís Garcia Jordana, membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Esports; les entrades a la bústia d’avisos de la web municipal i les exposades a l’Audiència Pública.

A continuació, s’incorpora com annex 1 a aquesta proposta el recull global d’al•legacions, consideracions i esmenes al PAM i al Pressupost 2011 anomenat “valoració tècnica d’al•legacions al PAM 2011”, presentades durant el període d’exposició pública, i valorades pel Govern Municipal. Per a les al•legacions valorades favorablement, consta el Sí i el Sí Parcial a la columna d’acceptació, mentre que per a les valorades desfavorablement, consta el No.

E S P R O P O S A:

1.- L’aprovació definitiva del Pressupost general de l’Ajuntament de Mataró, els seus Organismes Autònoms, Societats Municipals i Ens Públics Empresarials, per a l’any 2011, amb el següent detall:

1.1 Ajuntament:

Despeses
Capítol I Despeses de personal 29.017.261,14
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 27.334.144,29
Capítol III Despeses financeres 2.961.867,41
Capítol IV Transferències corrents 30.081.908,74
Capítol VI Inversions reals 1.870.000,00
Capítol VIII Actius financers 150.000,00
Capítol IX Passius financers 11.839.589,80
Total despeses 103.254.771,38


Ingressos
Capítol I Impostos directes 38.928.717,28
Capítol II Impostos indirectes 4.170.706,67
Capítol III Taxes i altres ingressos 21.019.535,49
Capítol IV Transferències corrents 35.615.055,95
Capítol V Ingressos patrimonials 1.500.755,99
Capítol VII Transferències de capital 1.870.000,00
Capítol VIII Actius financers 150.000,00
Total ingressos 103.254.771,38
 

 

1.2 Organismes Autònoms:

Pressupost de l’ Institut d’Esports:

Despeses
Capítol I Despeses de personal 1.575.215,25
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 796.165,59
Capítol III Despeses financeres 2.885,12
Capítol IV Transferències corrents 330.866,88
Capítol VIII Actius financers 15.025,30
Total despeses 2.720.158,14


Ingressos
Capítol III Taxes i altres ingressos 653.762,52
Capítol IV Transferències corrents 2.018.462,85
Capítol V Ingressos patrimonials 32.907,47
Capítol VIII Actius financers 15.025,30
Total ingressos 2.720.158,14

 

Pressupost de l’Institut Municipal d’Educació:

Despeses
Capítol I Despeses de personal 12.388.993,76
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 2.315.982,48
Capítol III Despeses financeres 5.600,00
Capítol IV Transferències corrents 533.280,00
Capítol VIII Actius financers 43.300,00
Total despeses 15.287.156,24


Ingressos
Capítol III Taxes i altres ingressos 2.186.229,00
Capítol IV Transferències corrents 13.052.127,24
Capítol V Ingressos patrimonials 5.500,00
Capítol VIII Actius financers 43.300,00
Total ingressos 15.287.156,24

 

 

Pressupost de l’ Institut Municipal d’Acció Cultural:

Despeses
Capítol I Despeses de personal 2.214.950,00
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 2.383.195,00
Capítol III Despeses financeres 3.500,00
Capítol IV Transferències corrents 461.262,75
Capítol VIII Actius financers 8.000,00
Total despeses 5.070.907,75



Ingressos
Capítol III Taxes i altres ingressos 343.642,82
Capítol IV Transferències corrents 4.719.264,93
Capítol VIII Actius financers 8.000,00
Total ingressos 5.070.907,75
 

 

Pressupost de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica

Despeses
Capítol I Despeses de personal 3.235.972,20
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 830.800,57
Capítol III Despeses financeres 1.150,00
Capítol IV Transferències corrents 147.318,83
Capítol VIII Actius financers 4.000,00
Total despeses 4.219.241,60



Ingressos
Capítol III Taxes i altres ingressos 194.800,00
Capítol IV Transferències corrents 4.018.941,60
Capítol V Ingressos patrimonials 1.500,00
Capítol VIII Actius financers 4.000,00
Total ingressos 4.219.241,60
 

 

1.3 Els estats de previsió d’ingressos i despeses de les societats mercantils:

Promocions Urbanístiques de Mataró, SA

Despeses: 35.733.390,00 Ingressos: 34.687.812,00

Aigües de Mataró, SA

Despeses: 14.882.816,00 Ingressos: 16.575.839,00

Gestió Integral del Trànsit, SL

Despeses: 3.517.785,00 Ingressos: 3.202.989,00

Prohabitatge Mataró, SA

Despeses: 576.660,00 Ingressos: 504.210,00

 

1.4 Els estats de previsió d’ingressos i despeses de les entitats públiques empresarials:

Mataró Audiovisual

Despeses: 519.679,03 Ingressos: 519.679,03

Parc Tecnocampus Mataró

Despeses: 3.936.892,06 Ingressos: 2.869.421,85

 

2.- Acceptar les al•legacions, consideracions i esmenes que han estat valorades favorablement per l’equip de govern d’acord amb el que s’expressa a l’annex 1 i desestimar les que han estat valorades desfavorablement pel govern municipal també en aquest mateix annex 1.

3.- Ordenar la publicació en el BOP del Pressupost general de l’Ajuntament per a l’exercici 2011, resumit per capítols cada un dels pressupostos que l’integren, d’acord amb el que estableix l’article 169.3 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

4.- Trametre còpia del pressupost aprovat a la Generalitat de Catalunya i a la Delegació d’Hisenda de Barcelona, d’acord amb el que disposa l’article 169.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.”

16 - INCLUSIÓ DE CLÀUSULES SOCIALS EN LA CONTRACTACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, ORGANISMES AUTÒNOMS I EMPRESES MUNICIPALS.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“L’Ajuntament de Mataró ha estat sempre sensible a la contractació de determinats serveis amb empreses d’economia social, que desenvolupen la seva actuació amb personal en especial risc d’exclusió laboral.

Ara fa 25 anys l’Ajuntament de Mataró va iniciar la contractació de la neteja de les zones verdes i solars municipals, i amb posterioritat ha anat ampliant a serveis com el repartiment de missatgeria i col•locació de cartells, la recollida de voluminosos, la gestió de deixalleries, el servei d’atenció telefònica, la dinamització dels punts omnia, i del telecentre, la gestió d’espais joves, i molts altres contractes, què s’han vingut realitzant amb entitats que tenen com a objectiu l’atenció laboral d’aquells col•lectius amb majors dificultats d’inserció en el món laboral.

En aquests moments d’especial dificultat, on són moltes les persones i empreses que pateixen directament les conseqüències de l’empitjorament del mercat de treball, l’Ajuntament de Mataró vol refermar el seu compromís amb els sectors i col•lectius que més ho necessiten i és per això que volem donar un pas més en la nostra aplicació activa de les clàusules socials en la contractació municipal.

Atès que la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, ha incorporat decididament clàusules socials en el seu articulat, possibilitant que les administracions puguin:

• Establir condicions especials en relació a l’execució del contracte, què podran referir-se a consideracions de tipus social, amb el fi de promoure l’ocupació de persones amb dificultats particulars d’inserció en el mercat laboral, eliminar les desigualtats entre l’home i la dona en aquest mercat, combatre l’atur, afavorir la formació en el lloc de treball, altres finalitats que s’estableixin en relació a l’estratègia coordinada per a l’ocupació definida en el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, o garantir el respecte als drets laborals bàsics al llarg de la cadena de producció mitjançant l’exigència de compliment de les convencions fonamentals de la OIT.

• Atendre a característiques vinculades a la satisfacció d’exigències socials que responguin a necessitats pròpies de les categories de població especialment desafavorides a les que pertanyin els usuaris o beneficiaris de les prestacions a contractar en la valoració de les proposicions.

• Establir preferència, davant d’igualtat en els criteris d’adjudicació, per empreses que superin el 2% de plantilla amb persones amb discapacitat i per empreses de promoció i inserció laboral de persones en situació d’exclusió social, en aquest darrer cas, valorant-se el compromís del licitador de contractar no menys del 30% dels llocs de treball amb persones de col•lectius especialment desfavorits.

• Reservar la participació en licitacions o l’execució de contractes a favor de centres especials d’ocupació quan almenys el 70% dels treballadors siguin persones amb discapacitat.

Atès que l’Ajuntament de Mataró, a més de garantir l’eficient gestió dels recursos públics i la correcta execució de l’obra o servei que contracti, mitjançant la contractació pública vol continuar incidint en aspectes d'indubtable caire social com la creació de llocs de treball, la qualitat de l’ocupació i estabilitat, la igualtat d’oportunitats, l’accés al treball de col•lectius amb especials dificultats d’inserció socio-laboral i la formació.

Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

1. En tots els plecs de clàusules administratives particulars de procediments oberts, restringits o negociats per a l’adjudicació de contractes de l'Ajuntament de Mataró, organismes autònoms i empreses municipals, figurarà la condició següent:

“Les empreses interessades a concursar hauran d’acreditar el compliment de la llei 13/82, d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI) i de la LO 3/2007, per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, en els supòsits que per nombre de personal els sigui exigible el compliment d’una o ambdues lleis”.

2. L’Ajuntament de Mataró, quan les prestacions objecte de un contracte tinguin com a beneficiaris o usuaris a categories de població especialment desafavorides, inclouran com a criteri d’adjudicació les característiques vinculades amb la satisfacció d’exigències socials que responguin a necessitats definides en les especificacions del contracte, pròpies d’aquestes categories de població.

Amb aquesta finalitat, els plecs de clàusules administratives particulars on concorrin aquestes circumstàncies exigiran als licitadors que indiquin el nombre de treballadors que es destinaran a l’execució del contracte, distingint:

a) Quan es tracti de contractes que també tinguin com objecte la promoció de l’ocupació i la lluita contra l’atur:
a. El temps que destinarà cada treballador a l’execució d’aquell contracte, diferenciant:
i. Les persones que ja formen part de la plantilla
ii. Les persones aturades que s’hi incorporaran per raó del contracte
iii. Les persones que pertanyen a un col•lectiu amb dificultats d’inserció laboral que s’hi incorporaran per raó del contracte

b) Quan l’objecte del contracte es refereixi a afavorir la formació en el treball, el pla de formació i les hores que hi dedicarà cada treballador;
c) Quan l’objecte del contracte es refereixi a eliminar les desigualtats entre homes i dones, el pla d’acció i mesures concretes que s’adoptaran.

3. En tots els plecs de clàusules administratives particulars municipals s’inclourà la clàusula social que estableix que, en igualtat de condicions econòmiques i tècniques entre ofertes, es donarà preferència a la que acrediti major nombre de treballadors amb discapacitat superior al 2%, a empreses d’inserció laboral de persones en situació d’exclusió social i d’altres supòsits previstos a la disposició addicional 6a de la llei.

4. L’Ajuntament de Mataró, quan les especificacions tècniques del contracte ho permetin, reservarà determinats contractes a empreses d’inserció registrades en el Registre Administratiu d’Empreses d’Inserció de Catalunya, o equivalent, si s’escau, d’altres comunitats autònomes. En aquest sentit el pressupost anual fixarà la quantia econòmica màxima i la tipologia d’aquest classe de contractes.

La reserva a empreses d'inserció registrades s'aplicarà únicament a través de contractes menors o procediments negociats per raó de la quantia. Les empreses beneficiàries de la reserva han de complir els requisits establerts en la legislació aplicable i la seva finalitat o activitat, d'acord amb les seves normes reguladores, estatuts o regles fundacionals, haurà d'estar relacionada directament amb l'objecte del contracte.

5. L’Ajuntament de Mataró, quan les especificacions tècniques del contracte ho permetin, reservarà determinats contractes a Centres Especials d’ocupació quan almenys el 70% dels treballadors siguin persones amb discapacitat i compleixin els requisits establerts a la disposició addicional 7a de la Llei de contractes del sector públic.

6. En tots els plecs de clàusules administratives particulars municipals, sempre que no requereixin qualificacions tècniques específiques, s’inclouran com a condicions especials d’execució per contractes d’obra i per contractes de serveis, la següent clàusula:

“Per a afavorir la contractació de col•lectius amb especials dificultats d’inserció sociolaboral, s’inclouran en els plecs de clàusules administratives particulars l’obligació de l’empresa adjudicatària de reservar determinats llocs de treball adscrits a la prestació contractada per a persones subjectes a inserció sociolaboral, d’acord amb el barem següent en funció de la quantia del contracte (tipus de licitació, IVA no inclòs):

 

Tipus de licitació Nombre de llocs de treball reservats

De 180.000 a 300.000 € 1
De 300.001 a 600.000 € 3
De 600.001 a 900.000 € 5
De 900.001 a 1.200.000 € 7
Més d’1.200.000 € 8

Es consideren en especial dificultat per a accedir a l'ocupació els col•lectius en situació de risc o exclusió social definits a l’article 2 de la Llei 27/2002 de regulació de les empreses de inserció.”

7. Aquestes mesures seran també d’aplicació als Organismes Autònoms Municipals, Societats Municipals i Entitats públiques empresarials

8. Notificar aquest acord als Consorcis, Fundacions i altres entitats de les que formi part l’Ajuntament de Mataró per incidir en la aplicació d’aquestes clàusules en els seus procediments de contractació.”

 

17 - RESERVAR UN 10% DEL PRESSUPOST DESTINAT A INVERSIONS EN EDIFICIS MUNICIPALS I ESCOLES PER A LA CONTRACTACIÓ AMB EMPRESES D’INSERCIÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“L’apartat quart de l’acord del Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró de data 3 de febrer de 2011 relatiu a la inclusió de clàusules socials en matèria de contractació, estableix que “l’Ajuntament de Mataró, quan les especificacions tècniques del contracte ho permetin, reservarà determinats contractes a empreses d’inserció registrades en el Registre Administratiu d’Empreses d’Inserció de Catalunya, o equivalent, si s’escau, d’altres comunitats autònomes. En aquest sentit el pressupost anual fixarà la quantia econòmica màxima i la tipologia d’aquest classe de contractes”.

El Servei de Manteniment i Serveis, per aquest any 2011, ja té reservat el contracte de serveis de neteja de zones verdes a centres especials d’ocupació definits en l’article 43 de la llei 13/1982 de 7 d’abril, d’integració social del minusvàlid. L’import contractat per aquest any 2011 és de 465.073,33 €.

En el mateix sentit, actualment ja s’estan prestant serveis amb empreses de inserció com són treballs de pintura, gestió de deixalleries i manteniment de solars.

Es intenció d’aquesta Corporació impulsar la contractació d’empreses d’inserció registrades en el Registre Administratiu d’empreses d’Inserció de Catalunya, o equivalent si s’escau, a mesura que es vagin extingint els contractes actualment vigents, sempre que les seves especificacions tècniques ho permetin.

Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer: Reservar un 10% del pressupost destinat a manteniment i inversions en edificis municipals, escoles i espai públic, per a la contractació amb empreses d’inserció registrades en el Registre Administratiu d’empreses d’Inserció de Catalunya, o equivalent si s’escau, en relació a contractes menors o negociats d’obra per a petites reformes o millores a fer durant aquest any 2011. Aquesta reserva s’aplicarà sempre i quan les especificacions tècniques del projecte ho permetin.

Segon: Traslladar aquest acord a organismes autònoms, empreses municipals i entitats públiques empresarials, que hauran d’informar als seus consells i a les comissions municipals informatives respectives, dels imports reservats.”

 

18 - APROVACIÓ DE L’ACTUALITZACIÓ DELS CONTRACTES PROGRAMA ENTRE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ I LES SOCIETATS MUNICIPALS: PUMSA, GINTRA I AMSA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Els Contractes programa entre l’Ajuntament de Mataró i les societats mercantils Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), Gestió Integral de Trànsit, SL (GINTRA) i Aigües de Mataró S.A. (AMSA) estableixen, en el punt VI.1, que anualment, coincidint amb la tramitació del PAM i dels pressupostos de l’Ajuntament, s’actualitzaran les previsions incloses en el pla econòmic financer per l’horitzó temporal corresponent als quatre propers exercicis. Aquesta actualització serà sotmesa a aprovació pel Ple Municipal, un cop aprovada pel Consells d’Administració de les Societats, en la mateixa sessió en què s’aprovin els pressupostos generals de la Corporació.

Que la Comissió de seguiment de les societats PUMSA i GINTRA s’ha reunit per avaluar la revisió dels contractes programa que es proposen actualitzar i ha proposat les actualitzacions que s’han recollit als annexos I i II d’aquesta proposta.

Que la Comissió de seguiment de la societat AMSA s’ha reunit per avaluar la revisió dels contractes programa que es proposen actualitzar i ha proposat la modificació i l’actualització que s’ha recollit a l’annex III d’aquesta proposta.

Al Ple municipal es proposa l’adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar l’actualització del Contracte programa subscrit entre l’Ajuntament de Mataró i Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A. (PUMSA), aprovat pel Ple de data 6 de març de 2003, d’acord amb el text que s’acompanya a com Annex I.

Segon.- Aprovar l’actualització del Contracte programa subscrit entre l’Ajuntament de Mataró i Gestió Integral de Trànsit, S.L. (GINTRA), aprovat pel Ple de data 6 de març de 2003, d’acord amb el text que s’acompanya com Annex II.

Tercer.- Aprovar la modificació i l’actualització del Contracte programa subscrit entre l’Ajuntament de Mataró i Aigúes de Mataró, SA (AMSA), aprovat pel Ple de data 28 d’octubre de 2004, d’acord amb el text que s’acompanya com Annex III.

Quart.- Facultar l’Il•lustríssim senyor Alcalde de Mataró per a la signatura dels referits contractes.

Cinquè.- Notificar el present acord als interessats.”

 

19 - APROVACIÓ DE L’ACTUALITZACIÓ DEL CONTRACTE PROGRAMA ENTRE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ I L’ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL MATARÓ AUDIOVISUAL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El Contracte programa entre l’Ajuntament de Mataró i l’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual estableix, en el punt VI.1, que anualment, coincidint amb la tramitació del PAM i dels pressupostos de l’Ajuntament, s’actualitzaran les previsions incloses en el pla econòmic financer per l’horitzó temporal corresponent als quatre propers exercicis. Aquesta actualització serà sotmesa a aprovació pel Ple Municipal, un cop aprovada pel Consells d’Administració de l’entitat, en la mateixa sessió en què s’aprovin els pressupostos generals de la Corporació.

Que la Comissió de seguiment s’ha reunit per avaluar la revisió del contracte programa que es proposa actualitzar i ha proposat l’actualització que s’ha recollit a l’annex d’aquesta proposta.

Al Ple municipal es proposa l’adopció del següent acord:

Primer.- Aprovar l’actualització del Contracte programa subscrit entre l’Ajuntament de Mataró i l’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual, aprovat pel Ple de data 20 de desembre de 2007, d’acord amb el text que s’acompanya a com Annex A.

Segon.- Facultar l’Il•lustríssim senyor Alcalde de Mataró per a la signatura del referit contracte.

Tercer.- Notificar el present acord als interessats.”

 

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, diu senzillament que ell i les altres dues regidores d’aquest Ajuntament han presentat una esmena a la totalitat dels pressupostos degut a que considerem que davant la dimensió del problema que tenim, la nostra ciutat necessita un altre pressupost, amb una definició clara de les prioritats, ja que aquest no respon a aquesta filosofia d’un nou pensament. El nostre vot serà contrari.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia el seu vot negatiu a l’aprovació definitiva dels pressupostos, en coherència amb el que ja va dir al ple anterior. S’ha parlat d’apostes estratègiques de ciutat, però creiem que especialment al PAM no hi ha aquelles mesures per tal de situar Mataró en el punt de superar la crisi. Ja sabem que és una crisi estructural del sistema i, per tant, necessita que des de l'Ajuntament comencem a donar eines a la ciutadania per fer front a aquesta difícil situació.
La nostra aposta estratègica hauria de passar per tres eixos molt importants:
En primer lloc, replantejar el model de ciutat, i aquí parlem de qüestions com l’accés a l’habitatge, polítiques molt més contundents en aquest sentit. Estem parlant de començar a crear nous hàbits i criteris de consum. També noves relacions personals, perquè ara ens relacionem sovint amb relacions de poder i és un moment important per replantejar aquestes qüestions. Alhora, hi ha la qüestió de la mobilitat, és important replantejar-la de cap a peus a la ciutat de Mataró, per millorar la qualitat del servei, potenciar el comerç local i per disminuir la greu contaminació que tenim.
El segon eix important són les bases per construir una societat postcapitalista. Més enllà del redundant que pot semblar aquest lema, creiem que a nivell de carrer cal activar tot el que són les cooperatives de treball, de consum, millorar l'accés al crèdit a través de la banca ètica o també d'apostes públiques, i prioritzar valors com la solidaritat, l’ètica, la igualtat d’oportunitats, etc.
El tercer eix és començar a caminar cap a l'alliberament nacional per recuperar poder polític i poder econòmic per deixar enrere i acabar amb l’espoli fiscal que patim i que no deixa de ser un dels motius principals pels quals tenim un pressupost retallat.
Nosaltres hem presentat 81 al•legacions al PAM, i manifesto que 31 se’ns han contestat amb un sí, poques d’elles s’han inclòs al nou PAM, però creiem que moltes respostes amb un sí o un sí parcial, en què es diu que ja s'està fent, nosaltres ho posem en dubte. En tot cas, aquests "sí" haurien d'incloure una resposta més concreta, com ara el com, l'on, el quan...
A destacar n’hi ha moltes, però tampoc em vull allargar. Celebrar, per exemple, que sí que s’ha inclòs el fet de fer un seguiment periòdic de l’índex d’ús de la llengua catalana. És molt important i aquesta eina no la tenim.
A nivell d’habitatge, el PAM és coix, les propostes que nosaltres fem moltes d’elles es condicionen per un tema pressupostari. Altres aspectes com la Llei de dependència, en què nosaltres reclamàvem que des de l'Ajuntament es comencés a reclamar a l’administració competent que es pagui allò que està pendent, celebrem que també s’accepti. Però també veiem amb preocupació el no rotund a replantejar-se l’ordenança de civisme, o qüestions com la de tenir aliments ecològics als menjadors escolars o, a nivell urbanístic, nosaltres posem a la taula El Sorrall, perquè les propostes que ara mateix hi ha sobre la taula són perjudicials per al barri confrontant, i volem que hi hagi més espais menys densificats, verds, etc. Veiem amb disgust que se’ns digui, quan plantegem aturar ampliacions d’urbanitzacions, que “ja ho fem”, però la realitat és que les urbanitzacions creixen. O la qüestió de Can Fàbregas, en què demanem que s’hi posi seny d’una vegada, o una implicació més activa en contra dels laterals de la C-32, perquè diuen que no s’hi pot fer res i jo crec que sí, si pressionem i tenim un posicionament clar en contra; és una despesa de diners que crearà problemes de mobilitat. Altres qüestions com l’estació d’autobusos, aquí no se’ns fa cas, o el tema de les cartelleres, etc.
Aquí hem barrejat molts punts, els punts 16 i 17, amb la inclusió de les clàusules socials, la qual pensem que és una bona iniciativa i, per tant, hi votarem a favor, però durant aquests propers anys haurem de veure com s'ajusta això i com es pot millorar. Vot de confiança, doncs. Però votarem en contra del punt 18 i ens abstindrem en el cas del punt 19. En el seu moment, l’interventor ja advertia que hi pot haver dèficit de crèdit, perquè els ingressos no són els que serien desitjables i aquesta situació també es remarca amb les operacions entre PUMSA i GINTRA que poden crear aquesta tensió de crèdit. Aquí destacaria el punt 18, en què hi ha hagut aquesta cessió de 3,5 milions d’euros des d’AMSA a l’Ajuntament, en què a partir d’ara sembla que l'estratègia de l'equilibri pressupostari traslladant diners d’un lloc a l’altre sigui l'única eina a emprar, però això a la llarga pot portar problemes. S’ha de ser molt prudent a l’hora de transvasar capital d’un costat a l’altre.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, sobre el PAM en concret, demana que el Govern faci l’exercici de comparar aquest PAM amb el del 2010, tal com ell ha fet.
Hi ha coses curiosíssimes, com ara actuacions com la del c/Gibraltar, que s’endarrereix un any representa, però que s’acaba a finals del 2011, tal com ja estava previst al 2010; el cas és que la tornem a portar aquí... o potser jo ho hagi entès malament. O també accions que es donen per acabades al 2010 i que, posteriorment, es donen com per acabar el 2011. Malauradament no he pogut fer aportacions, però això m'ha cridat l'atenció. Ara el Sr. Safont-Tria en feia menció: sincerament, jo me’ls crec i a nivell personal els tinc estima, però aquests pressupostos sobre quina base s'estan fent? Fem unes previsions d'ingressos que són reals? Amb la situació que tenim, tal com mostra que ens hem passat la primera part del ple parlant de retallades molt importants, segurament necessàries, però, és clar, em dóna la sensació que estem valorant coses o que estem fent previsions que no es compliran, perquè la situació econòmica davalla... Llegia l'acta de la sessió extraordinària en què es va fer l'aprovació inicial, i es deia: "La previsió de multes que fem és igual a la del 2009”, però resulta que fa pocs dies ens presenten a la comissió informativa de Via Pública una davallada important pel que fa al nombre de multes, i, per tant, no sé com podem estar en les mateixes xifres.
Votarem negativament als punts 15, 18 i 19, i votarem a favor dels punts 16 i 17.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, recorda que a partir d’avui tindrem l’aprovació definitiva d’aquests comptes, perquè és de suposar que els membres del Govern hi votaran favorablement. També recorda que ells ja en van fer l'anàlisi la passada Nit de Nadal —per segon any consecutiu es fa en aquesta data—.
El problema, al final, és que a l’hora de la veritat vostès ens presenten uns números que són una fugida endavant. El que fan aquí és augmentar els impostos, intentar quadrar els números... Si vostès es llegeixen els nostres discursos en els debats de pressupostos dels últims tres anys, aniran veient que per desgràcia aquesta evolució s’ha anat complint, i el que ens preocupa en molts casos ja no és el petit detall de totes aquestes coses que són prou considerables, sinó què passarà amb el futur de la ciutat d'aquí a pocs mesos. Mirin, als projectes importants no hi parem l’atenció que es mereixen. A veure si som capaços de remuntar el projecte Mataró Marítim, probablement ho farem dos dies abans de les eleccions, i sense pressupost. Tan de bo vostès amb això aconsegueixin reil•lusionar-nos, però el que haurem fet durant aquests darrers anys és desil•lusionar tanta gent que ens ha ajudat.
Després, a nosaltres ens sap greu haver de constatar, gratant i demanant informació, que no només tenim l’amenaça sobre el projecte. Quan nosaltres els diem que PUMSA té dificultats serioses econòmicament i que el termini de viabilitat que vostès ens presenten és difícilment creïble, ho diem perquè està amb una dependència absoluta de que es pugui produir la venda al gran operador comercial. I aquesta venda està depenent d'una decisió judicial per ordre d'un fiscal, però, a més, recentment hem pogut tenir una constància més ferma, que el projecte urbanístic, tot i estar aprovat, té un seguit de dificultats. L’aprovació per part del Departament d’Urbanisme venia condicionada per una ampliació del nombre de places d’aparcament i també per la utilització comercial d’una part del subsòl... i, per tant, podem entrar en un conflicte important, això sí, després de les eleccions municipals. I aquí és on tenim el problema. El que fem nosaltres és posar-hi molt de seny, quan els exposem els fets.
Nosaltres intentem exposar la visió real de com està la situació. I nosaltres, si el dia 24 aprovem una situació determinada, el que no pot ser és que ens assabentem al cap de 4 dies d'aquest moviment de capitals, en el qual l'Ajuntament de Mataró ha d'anar a la Companyia d’Aigües a demanar-li una mena de pòlissa de crèdit que, en aquests moments, no sabem en quina situació es troba, però el que és cert és que hem obert una pòlissa de crèdit i aquests diners molt probablement s’han necessitat per a enviar-los al grup PUMSA i fer una ampliació de capital. I aquesta ampliació de capital que s’ha fet (i l’altra que vindrà) fa que nosaltres els puguem dir que aquests pressupostos per a vostès és un quadrar els comptes i una fugida endavant. Però la ciutat no es pot permetre uns governants tan imprudents com són vostès. El nivell d’endeutament al qual estem portant la ciutat és un nivell que l’acabaran pagant les futures generacions ens agradi o no. I s’hauran de pagar amb més impostos o menys serveis, i aquesta és la realitat. Per tot això nosaltres no podem votar favorablement a aquests pressupostos. Sí que votarem a favor del punt 17, i ens abstindrem en el punt 19.

 

La senyora Montserrat López passa a puntualitzar algunes de les coses que s’han dit:
Com a valoració general, les propostes que vostès presenten o que no presenten no les expliquen. No sé per a quan les guarden, potser per d’aquí a uns mesos, però nosaltres no les hem vist.
Sembla també, malgrat diuen que tenim una situació molt difícil, que vostès no en siguin conscients, perquè, tot i que hem fet un esforç de contenció d’un 20% (és a dir 47,5 milions d’euros menys en el pressupost), vostès continuen fent propostes que no quantifiquen, que no concreten en absolut, ni diuen com les pensen fer, ni com les pagaran, ni què deixaran de fer... Això vol dir que no són tan realistes com diuen, i tampoc els veig l'alternativa per enlloc. A més, algunes de les propostes que presenten són repetides d’altres anys, deixem-ho clar també.
I el que sí que hem fet ha estat estimar allò que vostès presentaven. Per exemple, en el cas del grup municipal de la CUP, jo he fet una estimació i em surt que les propostes que vostès plantegen costen més de 8 milions d'euros, que tampoc no diuen d'on sortiran... No sé si es plantegen apujar els impostos, o bé anar a més endeutament o deixar de fer alguna cosa. Tornen a fer el mateix que l’any passat, proposen coses que és impossible que fem perquè són il•legals, perquè pretenen que no acatem sentències, la qual cosa no estem disposats a acceptar. O bé, presenten coses que ja es fan, el que demostra un gran desconeixement del que s’està fent en aquesta administració. O coses que són impossibles de realitzar per aquest Ajuntament, perquè es tracta de coses que no ens pertoquen, però que sí que vostès poden presentar, amb tota la valentia, davant del Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats. Altres són al•legacions d’algun col•lectiu, altres d’inviables per la manca de viabilitat econòmica, com és el cas de la compra d’habitatges vells rehabilitats per crear un nou parc públic d’habitatge. A més, això ja ho fem en la mesura del que ens és possible, però ara no és assumible, seria la ruïna per a tots plegats, perquè el cost de comprar i rehabilitar 10 pisos cada any ens suposaria un cost de 2 milions d’euros, per exemple.
Pel que fa al PP, ens diuen que ens vam equivocar i, és veritat, ho hem reconegut al Consell de Ciutat. Revisem molts documents i ens podem equivocar. Respecte a l’actuació del c/Gibraltar que vostè comenta, al document que vam lliurar allà, dèiem, i ho posàvem en vermell justament per això, que era una actuació que havia tingut moltes dificultats per poder-se desenvolupar i que ara ens trobàvem en una situació en què ens era impossible determinar quan les faríem, i em refereixo al projecte executiu d’urbanització del carrer. I al PAM hi ha una altra actuació que diu: “Inici de la construcció de dos habitatges a acabar el 4t trimestre del 2011 al c/Gibraltar”, que és diferent a l’actuació que vostè comenta. El c/Gibraltar no el farem fins que tinguem l’equipament i, per tant, són dos temes diferents. Si hi ha algun error més, serem capaços de donar les explicacions pertinents.
Tot el rigor i tota la contenció del món en fer aquests pressupostos novament, com sempre. Malgrat vostès diuen que equivoquem constantment les previsions, els recordo que tots els pressupostos que hem liquidat fins a data d’avui han estat tancats amb una liquidació positiva, per tant, hem ajustat molt les previsions inicials. I no oblidem que es tracta d’una previsió del que passarà feta molt abans del que vindrà, per tant, ens podem equivocar, però els pressupostos es poden adaptar, perquè un pressupost és una eina viva i es pot anar adaptant en funció de les circumstàncies.
Jo no estic d’acord que l’estiguem canviant contínuament, perquè no és cert. El canviem molt poques vegades. Enguany només hem portat aquí una o dues modificacions del pressupost. A més, al darrere del pressupost hi ha un equip de gent, molt professionals, que fa molts anys que treballen en aquesta casa i que intenten fer la seva feina amb tot el rigor. Fer aquestes afirmacions és molt greu, mai faríem una cosa de la qual no estiguéssim convençuts. Per tant, no s’inflen mai els ingressos ni es fan previsions falses.
Dir a CIU que totes les previsions que hem fet en els ingressos, per exemple, de l’IBI, de vehicles, ICIO, IAE... han estat fetes no només des del coneixement del que ha passat en els darrers anys i en el que diuen les dades socioeconòmiques actuals (fem cada 6 mesos un informe de conjuntura socioeconòmica), sinó amb un excés de prudència, i per això sempre les tirem a la baixa.
Per exemple, en el cas de l'IBI, agafem totes les previsions de totes les mitjanes dels últims anys, partint d'una hipòtesi d'un 25% menys, és a dir, mai anem a l'alça.
Pel que fa a vehicles, malgrat les dades ens diuen que experimentem una lleugera recuperació, nosaltres optem per una previsió molt conservadora, que, en aquest cas, parteix de la mitjana d'increments dels cens dels darrers onze exercicis, amb una tendència de reducció del 50%.
Per exemple, en el tema de les activitats econòmiques, i això ho recullen els informes que vostès tenen des del primer dia, partim de les dades liquidades de l’exercici 2010, però preveiem un descens important en el nombre de liquidacions, estimat en un 30% de baixa respecte al 2010.
Vostès deien també que pressupostem com a ingressos d’interessos de dipòsit 140.000 euros, i que això ens ho inventem. Doncs no, també ho diu l’informe, hores d’ara, al mes de novembre del 2010, els ingressos que teníem per aquest concepte ja arribaven als 138.000 euros. Són unes previsions d'ingressos molt fiables, i en cap cas responen a falsedats.
Pel que fa a les propostes de CIU, passa el mateix: moltes són idèntiques o pràcticament idèntiques a les presentades en anys anteriors, tot i que han fet propostes menys agosarades, però que arriben també pràcticament als 2 milions d’euros. Fan molt poques propostes de rebaixa, que jo, fent un esforç, he intentat estimar vora els 200.000 euros, però cal recordar que vostès feien una proposta important quan vam fer les ordenances públiques, ja que volien que rebaixéssim els tributs, i, per tant, jo ho vaig comptar i eren 3,5 milions d’euros menys, que en cap cas diuen d’on els traurem. Això ho fa inviable i és una manca de rigor. Tampoc demostren tenir una alternativa i, per tant, això és molt poc seriós en aquest context.
Vostès què proposen? Apujar els impostos, endeutar-nos més, eliminar serveis molt importants i vitals, com ara deixar de prestar els ajuts per habitatge o per alimentació a les persones que estan patint la crisi... això seria una alternativa? No ho sabem. El que estan fent és generar alarmisme i confusió i espantar possibles inversors. Això no ens ajuda.
Pel que fa a l’endeutament, dir-los també novament que el nostre endeutament és elevat, sí, ho hem reconegut, però que no arriba, ni de bon tros, al límit que permet la llei, que és del 125%. Els deia també fa uns mesos que la previsió que teníem era arribar a 31 de desembre del 2010 amb una ràtio d'endeutament del 106% i, ara, amb les primeres estimacions de liquidació a 31 de desembre, ja reals, aquestes xifres milloren molt, i segurament ens situarem en el 100% —tenint en compte les nostres operacions de crèdit, però també amb els avals a les empreses—. Aquestes dades, doncs, milloren les dades a 31 de desembre del 2009, i encara seran millors el 2011.
Fem també l’exercici de dir, quan ens referim a l’endeutament, de fer-ho referenciat a la població. No només compta els diners que hem demanat sinó també la població que tenim. Tenim un deute per habitant de 793 euros, que amb aquestes estimacions de liquidació baixaria a 791, però si el comparo amb el que hi ha al voltant veig que a Sant Cugat, per exemple, són 892; a Vic són 1.395, a València són 1.024, a Santa Susanna són 3.300, a Madrid són 2.081... Per tant, siguem rigorosos quan diem certes coses, perquè es gravíssim que en aquest context anem transmetent missatges que ens comprometen com a ciutat i empitjoren la nostra imatge.
Respecte a PUMSA, estem complint estrictament els compromisos que vam prendre en aquest ple i al Consell d’Administració de PUMSA. El Pla de Sanejament que vam aprovar al ple establia que en dos anys havíem de fer una sèrie d’aportacions que són les que estem fent, per arribar a la xifra que en aquell moment vam estipular com a necessària per poder fer front a la situació. I si hi ha noves situacions, ens hi anirem adaptant.

 

El senyor José Manuel López confessa que quan la Sra. López ha acusat l’oposició de crear alarmisme i de no ser conscients de la realitat, ell ha recordat el debat que van tenir el Sr. Pizarro i el Sr. Solbes, i es pregunta: n’era conscient el Sr. Solbes?
Avui parlàvem d’un ajut de 400 i escaig euros per a la gent que perd l’atur, per què l’hem de deixar? Perquè no el podem donar i, a més, hem hagut de retallar les pensions... Escolti, res més lluny de la meva intenció fer fora cap inversor, generar cap alarmisme, però em recorda molt quan algú deia als seus homòlegs al Congrés: “Escoltin, que la crisi ve”, i recordo haver-ho sentit aquí i haver parlat amb els mateixos termes. Vostès acusaven els meus companys d'antipatriotes... Tant de bo tinguem un futur perfecte a la nostra ciutat, però la realitat és la que és. Vam passar d'una realitat "happy" a com hem acabat ara havent de retallar pensions, perquè s'ha de fer, havent de deixar fora ajuts que també són necessaris per a la gent que ho està passant malament, però és el que hi ha!

 

El senyor Joan Mora creu que aquí hi ha hagut dos debats: el que estàvem fent avui i el de la Sra. López, que ja el tenia preparat per a justificar vés a saber què. Tornem a allò de excusatio non petita, acusatio manifesta.
Al final, en una situació d’aquestes, vostè no ens ha contestat res. Vostè creu que depèn del que puguin dir aquests humils membres de l'oposició, sobre la situació de les finances municipals o de les empreses municipals, que aquests agents externs suposats ens hagin de fer un cas o altre? Vostè creu que aquestes pujades enormes de diferencial que ens estan carregant els bancs quan anem a renovar pòlisses, etc., les fan pel que puguem dir qualsevol dels companys d’aquest costat del consistori? El que passa és que ells fan els seus estudis, analitzen la capacitat de retorn, i veuen coses que veu qualsevol, perquè vostès només són rigorosos en una cosa: justificar la seva despesa i que, sobretot, no es vegi què pot passar demà.
Vostè no ens ha contestat res del que li preguntàvem, en canvi, quan nosaltres li hem anat dient al llarg dels anys com es trobava la situació econòmica d’algunes empreses municipals, vostè només parlava i parla de l’Ajuntament, perquè el que han fet ha estat centrifugar l’endeutament a fora, vostè m’ha parlat d’endeutament, però no m’ha comptat el de les empreses municipals. Jo crec que no.
El que ens hem de mirar —i no pas el que fan altres ajuntaments de l’Estat—, és com pagarem els deutes de la ciutat de Mataró i com continuarem prestant els serveis d'una manera més racional i més eficaç. Vostè tampoc no ens ha dit res de com s'ha gastat 17.000 euros en un estudi que ens ha de dir com ens hem d’organitzar per a ser més eficients i més econòmics. Un estudi que han fet al cap de quatre anys d’estar vostès al Govern, i que encara no hem vist.
La realitat és que vostè ve aquí a contestar una sèrie de coses, però no em diu què passa amb les multes, si es compliran o no aquests 5.200.000 euros que ens cobren cada any als mataronins que potser no som prou curosos amb això. Miri, la veritat és que veient com vostès estan administrant la ciutat i com ens estan plantejant el futur, li repeteixo que no m'ha contestat el que els he preguntat: què passarà amb la situació de l'operador comercial, què passa si el dia 2 de juny no es materialitza aquest cobrament? Vostè no diu res sobre què passa si el 2012 —i a mi també em preocupa— si la situació d'Iveco-Pegaso no es desencalla amb la companyia que tenim a mitges i el "pelotazo" es converteix en l'explosió, com ho cobrirem? Perquè aquest any, per capitalitzar PUMSA, hem hagut d’anar a buscar un crèdit a la Companyia d’Aigües. El seu problema és que van exhaurint tots els recursos. Vostè m’explica com s’està fent l’arquitectura fina en relació amb les finances d’aquestes companyies?
Aquesta és la veritat que ens trobem. D’alarmisme, gens. En tot cas, deixar escrit a les actes d’aquesta casa i, sobretot, a Internet, perquè ho sàpiga tot Mataró, quina és la situació de les finances municipals. El dia 23 de maig, mani qui mani en aquest Ajuntament, es donaran unes circumstàncies que no hem vist fins ara, com a mínim, els puc assegurar que el grup que els parla vol haver posat sobre la taula aquesta situació, a fi d’anticipar-se’hi. I si no es donen aquestes circumstàncies i tot va bé, molt millor per a la ciutat i per a tots els mataronins, perquè sinó els problemes que tindrem seran gravíssims. El risc de fallida o d’insolvència d'algunes de les companyies municipals és imminent i vostès ho saben i ho volen amagar.

 

La senyora Montserrat López contesta que ha respost a les acusacions que li han fet els regidors que han dit que falsegem els ingressos.
En tot cas, m’agrada que es faci referència que els bancs fan estudis, perquè justament aquests estudis són els que analitzen de manera molt exhaustiva totes les nostres dades i els nostres comptes, també els de les nostres empreses, i després es decideixen a donar-nos crèdit. Suposo que vostès sabran que la situació és general en aquest país, i també a nivell global. Per tant, tothom té dificultats per accedir al crèdit. És més, fins i tot els bancs tenen problemes i, tot i així, ens deixen diners, cosa que no farien si les nostres dades econòmiques fossin tan terribles com alguns diuen.
Els recordo també que la política de tresoreria integrada del grup Ajuntament fa molt temps que es porta a terme en aquesta administració. Des que sóc regidora vinc cada any dient que renovem l'ajut de caixa a l'empresa municipal PUMSA per 8 milions d'euros. Fa molts temps. També tenim un ajut de caixa a Mataró Audiovisual de 5.000 euros. Per tant, fem política de grup, perquè som una sola administració. Jo percebo els ingressos en un moment donat, per exemple, quan recapto els tributs, com ara el de la brossa (a l'octubre), però jo pago a l'empresa municipal des del primer dia. Per tant, què faig? Doncs necessito crèdit, i què faig?, deixo de pagar el proveïdor? Alguns ajuntaments ho han fet, com el de Badalona. Nosaltres, no. Hem decidit continuar fent aquest esforç de pagar els nostres proveïdors al més aviat possible, amb una mitjana de 60 dies, justament perquè hi ha una crisi molt important i entenem que si nosaltres no paguem perjudiquem a un gran o petit empresari i als seus treballadors. Nosaltres ens endeutem, sí. I què fem si algú del grup té diners en aquell moment que no els ha de menester per fer pagaments? Doncs els fem servir, i és el que hem fet amb Aigües de Mataró. I aquests diners els donem a l’empresa municipal i l’empresa municipal ho repercuteix en els ciutadans, per tant, milloraran les seves polítiques. Això és el que estem fent contínuament, és una política intel•ligent. I vostès ho haurien de denunciar si no fos així, perquè seria una irresponsabilitat. Això és el que hem de fer.
També atenem altres coses, com per exemple, els ajuts a la rehabilitació d’habitatges, que estem avançant nosaltres per compte de la Generalitat, i estem també repercutint a favor dels ciutadans... El tema de les multes ja li ho vaig respondre en el ple del 24 de desembre. La previsió és que no hi ha cap mena d’increment, i la previsió que hem fet aquest any és perquè parteix de la base de l’execució escrupulosa de les dades anteriors.
I, si us plau, sobre l’estructura financera de les empreses reben vostès informació detalladíssima a tots els seus consells, i és allà on s'ha de treballar i on poden vostès demanar informació, estudiar els informes...
Recordar-li, arran de la seva pregunta de què passa si no ve el Corte Inglés, que tota aquesta situació no l’hem provocada nosaltres. Pregunti-ho a qui ho ha provocat i pregunti-li si això beneficia o no a la ciutat i, en tot cas, si no ve, òbviament haurem de buscar una alternativa que ja estudiarem. Què pot passar el 2012-2013? Doncs ja anirem atenent les situacions en funció de com es vagin produint. No generem ara temors que potser poden produir-se o no.

El senyor Joan Mora expressa que tots tenim moltes ganes que tan de bo el jutge aixequi la cautelar i el dia 2 de juny —esperem que aquest problema que els va generar el Director General de Política Territorial de la Generalitat el juliol passat, en aprovar el Pla Especial amb aquestes dues excepcions importants de l’aparcament i l’altra cosa— no perjudiqui el projecte. Ara bé, si no és així, contesti'm sincerament, té Pla B?

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que acabem el debat aquí. Jo només he d'intervenir, perquè ja ho vaig fer amb prou vehemència el dia 24, i no tornarem ara al Corte Inglés... Mentre uns estem imputats, els altres no.
El Sr. Safont-Tria diu que hi posem seny. Molt fàcil: vagin al jutjat, retirin la querella i s'ha acabat la història. Miri que n'és de fàcil! A més a més, es tracta d’una querella falsa, com ha demostrat avui, perquè vostè em porta als jutjats perquè diu que hem destruït la nau, i en canvi aquí diu que l'hem desmuntat i la tornarem a muntar, per tant, miri que és fàcil! Demà al matí se'n va al jutjat, si vol l'acompanyo, i retira la querella! Però no ho farà, perquè tots sabem què hi ha al darrere: perdre temps. Si el jutge en lloc d’estar un any, n’està tres, millor, perquè vostès el que no volen és que vingui el Corte Inglés i així no canviï el model de comerç de la ciutat, i prou. Ho han explicitat moltes vegades i no cal donar-hi més voltes. Al final, com que estic convençut que vindrà i espero que així serà, quan arribi el moment ja posarem les coses negre sobre blanc i cadascú quedarà retratat.

El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 15 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1).

Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma Lluïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Abstencions: Cap.

 

El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 16 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

El Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 17 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

A continuació el Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 18 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1).
Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Abstencions: Cap.

 

Finalment el Sr. Alcalde posa a votació el punt núm. 19 de l’ordre del dia:

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1).
Vots en contra: 4, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (3).
Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).

 

En aquests moments s’absenten de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya i el Sr. Pau Mojedano regidor no adscrit.

20 - DESNONAMENT DE LA PERSONA ARRENDATÀRIA DE L’HABITATGE MUNICIPAL SITUAT AL C. JOAN MARAGALL, 8-12, 4T 2A (MATARÓ).

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, presenta la proposta següent:

“Aquest Ajuntament és propietari de la vivenda situada al carrer Joan Maragall, 8-12, 4t 2a, de Mataró, per compra en escriptura atorgada davant del Notari Vicente Martorell Eixarch, el dia 15 de gener de 1998 (protocol 57). La vivenda està qualificada com a bé patrimonial.
El 3de novembre de 2009, l’Ajuntament va arrendar el referit habitatge a Rosalia Dangla Soms, per un termini de 5 anys, amb una renda mensual de 175 euros, i revisable anualment en funció de l’IPC.
La Sra. Dangla ha incorregut en l’impagament reiterat de les rendes arrendatícies.
La concurrència de les circumstàncies socials exposades a l’informe tècnic del Servei de Benestar Social, juntament amb la falta de pagament del lloguer, ha empès al Servei que tutela l’ocupació d’aquest habitatge a proposar el desnonament l’arrendatària, amb la finalitat de que la vivenda pugui ser adjudicada a una altra família que ho necessiti.
Els efectes i extinció del contracte es regeixen, segons l’article 20 de la Ley 30/2007, de contratos del sector público, pel dret privat, en aquest cas, per la Ley 29/1994, d’Arrendaments Urbans, que és la normativa específica aplicable als arrendaments de béns immobles.
Resulten d’aplicació l’article 27 de la Llei d’Arrendaments Urbans i els articles 250, 437 i següents i 155.3 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
El Ple és l’òrgan competent per acordar l’exercici de tota mena d’accions en defensa dels béns i drets municipals, en virtut del que disposa l’article 229 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot l’anterior, proposo al PLE, si s’escau, l’adopció del següent acord:

ÚNIC.- Exercir davant la jurisdicció civil l’acció de desnonament per falta de pagament de les rendes arrendatícies del lloguer de la vivenda del carrer Joan Maragall, 8-12, 4t 2a, de Mataró, instrumentat en contracte de 3 de novembre de 2009, contra la senyora Rosalia Dangla Soms, amb DNI 38.802.289-R, i a l’efecte, interposar la corresponent demanda de judici verbal de desnonament, seguint-se tots els tràmits necessaris fins a l’efectiva recuperació de la possessió de l’esmentada vivenda, si així s’acorda pel Jutjat.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

21 - SOL•LICITUD D’AUTORITZACIÓ PRÈVIA PER DESAFECTAR UN PIS DE MESTRES.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“El departament 5è B de l’escala A, de l’edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, consta qualificat com a bé de domini públic afecte al servei públic, en el vigent Inventari de Béns municipal, aprovat el dia 11 de juny de 2009 i actualitzat a 31 de desembre de 2009, per acord del Ple de l’Ajuntament de 7 d’octubre de 2010.

Aquest departament forma part d’un edifici de 38 habitatges, amb locals situats en els baixos, l’obra de construcció del qual fou recepcionada definitivament el 23 de setembre de 1.974. S’han desafectat trenta-un departaments de l’edifici.

El 5è B, de l’escala A, ha deixat de complir la seva funció d’habitatge per mestres de primària, ja que la persona adjudicatària del pis en va retornar la seva possessió a l’Ajuntament, el dia 31 de desembre de 2009.

Ara procedeix recuperar l’habitatge de la seva afectació al servei escolar, per tal que es pugui destinar a d’altres usos d’interès municipal.

Resulten d’aplicació l’article 20 i següents del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya, i el Decret 212/1994, de 26 de juliol, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que regula el procediment per obtenir autorització prèvia per desafectar els habitatges de mestres.

A tenor del disposat a l’informe jurídic unit a l’expedient administratiu i en base a la documentació de què es disposa, procedeix fonamentar la sol•licitud d’autorització per a la desafectació, en la concurrència de les següents causes de l’article 5 del Decret 212/1994:
La prevista a la lletra g) “Quan l’habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d’antiguita.”;
o subsidiàriament,
la prevista a la lletra e): “quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d’un curs escolar”.

Per tot l’exposat, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció, si s’escau, dels següents acords:

PRIMER.- Establir com a circumstància per demanar autorització prèvia per desafectar l’habitatge situat al pis 5è B de l’escala A, de l’edifici del carrer Madoz 28-30, de Mataró, destinat a vivenda de mestres, la causa prevista a la lletra g) de l’article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: “quan l’habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d’antiguitat”; i subsidiàriament, la causa prevista a la lletra e): “quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d’un curs escolar”.

SEGON.- Sol•licitar als Serveis Territorials al Maresme-Vallès Oriental, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, l’autorització prevista a l’article 7 del Decret 212/1994, per al pis esmentat al punt anterior, en base a la causa de la lletra g) de l’article 5 del Decret 212/1994, de 26 de juliol del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: quan l’habitatge hagi quedat deshabitat i tingui més de 25 anys d’antiguitat; i subsidiàriament, en base a la causa de la lletra e): “quan, malgrat haver estat adjudicats, els habitatges hagin quedat deshabitats més d’un curs escolar”.

TERCER.- Comunicar aquest acord als Serveis Territorials d’Ensenyament al Maresme-Vallès Oriental, de la Generalitat de Catalunya.

QUART.- Autoritzar la Consellera Delegada de Serveis Centrals d’aquest Ajuntament, per subscriure tots els documents que siguin necessaris per obtenir l’autorització del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per desafectar el referit pis.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Joan Mora, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei de Compres i Contractacions-

22 - AUTORITZACIÓ LA CESSIÓ DELS DRETS I OBLIGACIONS DERIVATS DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DE L’APARCAMENT SUBTERRANI DE LA PLAÇA TOMÁS Y VALIENTE PER PART DE L’EMPRESA ESTACIONAMIENTOS Y SERVICIOS, SA A L’EMPRESA ESCAPARK, SL, AIXÍ COM LA POSTERIOR TRANSMISSIÓ DE LA TOTALITAT DE LES PARTICIPACIONS REPRESENTATIVES DEL CAPITAL SOCIAL DE ESCAPARK, SL A FAVOR DE MUTUAMAD INVERSIONES, SLU.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:
“Relació de fets

1. L’Ajuntament Ple de data 9 d’octubre de 1997 va adjudicar el concurs de concessió d’obra pública per a la construcció i subsegüent explotació d’un aparcament subterrani de la plaça Tomás y Valiente a l’empresa Estacionamientos y Servicios, SA.
2. Per escrit de data 15/07/2010, amb entrada en el Registre General d’aquesta Corporació en data 23/07/2010 Estacionamientos y Servicios, SA (EYSA) exposa que ha arribat a un acord amb Mutua Madrileña Automovilista Sociedad de Seguros a Prima Fija (en endavant MUTUA), perquè, prèvia l’obtenció de la conformitat pertinent de les administracions públiques competents, EYSA transmeti al grup MUTUA la branca d’empresa o activitat relativa a l’explotació d’aparcaments públics, que inclou contractes de gestió d’aparcaments públics de que es titular EYSA en tot el territori nacional.
L’operació s’articularà de la següent manera: EYSA realitzarà l’aportació no dinerària de la branca d’activitat d’explotació d’aparcaments a favor de la companyia ESCAPARK, SL, rebent a canvi les participacions corresponents del capital social de ESCAPARK, SL. Simultània o successivament a aquesta aportació, EYSA transmetrà la totalitat de les participacions representatives del capital social de ESCAPARK, SL a favor de MUTUAMAD INVERSIONES, SLU, societat pertanyent al 100% al Grup MUTUA.
L’adjudicatària acaba sol•licitant es dicti acord pel qual l’Ajuntament de Mataró expressi la seva conformitat o no objecció a aquesta operació.
3. Previ requeriment d’aquesta Corporació, EYSA ha aportat la documentació acreditativa de la capacitat i solvència de ESCAPARK, SL, si bé, al ser aquesta última una empresa de nova creació, la solvència s’acredita mitjançant la de la pròpia EYSA, propietària del total capital social.
4. Atès que l’actual adjudicatària ha comunicat que les participacions de ESCAPARK, SL seràn adquirides per Mutua Madrileña Automovilista Sociedad de Seguros a Prima Fija, en data 26/11/2010 s’ha presentat davant el Registre General d’aquesta Corporació documentació acreditativa de la solvència econòmica i tècnica d’aquesta última.
5. Consta a l’expedient informe de l’assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions, amb el vistiplau del secretari general i de l’interventor municipal, conforme a la legalitat d’acordar conforme a la petició formulada.

Fonaments de Dret

L’art. 114 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques estableix:

“1. Els drets i les obligacions provinents del contracte poden ser cedits a un tercer sempre que les qualitats tècniques o personals del cedent no hagin estat raó determinant de l’adjudicació del contracte.
2. Perquè els adjudicataris puguin cedir els seus drets i les seves obligacions a tercers s’han de complir els requisits següents:
a) Que l’òrgan de contractació autoritzi la cessió expressament i amb caràcter previ.
b) Que el cedent hagi executat com a mínim un 20 per 100 de l’import del contracte, o hagi efectuat l’explotació almenys durant el termini d’una cinquena part del temps de durada del contracte si aquest és de gestió de serveis públics.
c) Que el cessionari tingui capacitat per contractar amb l’Administració i la solvència exigible de conformitat amb els articles 15 a 20, i ha d’estar degudament classificat si aquest requisit ha estat exigit al cedent.
d) Que es formalitzi la cessió, entre l’adjudicatari i el cessionari, en una escriptura pública.
3. El cessionari queda subrogat en tots els drets i les obligacions que correspondrien al cedent.
4. L’Administració no pot autoritzar la cessió del contracte en favor de persones incloses en suspensió de classificacions o inhabilitades per contractar.”

L’operació proposada per EYSA compleixen tots el requisit exigits, per tal que es pugui autoritzar.

En virtut de les competències delegades per Decret d'Alcaldia núm. 5440/2007, de 18 de juny, modificat per Decret núm. 3767/2008, de 5 de maig, qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals, PROPOSA a l’Excm. Ajuntament Ple, l’adopció dels següents acords:

Primer. Autoritzar la cessió dels drets i obligacions derivats del contracte de gestió de l’aparcament subterrani de la plaça Tomás y Valiente per part de l’empresa Estacionamientos y Servicios, SA a l’empresa ESCAPARK, SL, així com la posterior transmissió de la totalitat de les participacions representatives del capital social de ESCAPARK, SL a favor de MUTUAMAD INVERSIONES, SLU, societat pertanyent al 100% al Grup Mutua Madrileña Automovilista Sociedad de Seguros a Prima Fija.

Segon. Requerir Estacionamientos y Servicios, SA perquè remeti a aquesta Corporació còpia de l’escriptura pública de cessió de branca d’activitat, en el termini de 10 dies des de la seva formalització

Tercer. Requerir la cessionària ESCAPARK, SL perquè en el termini de 10 dies a comptar des de l’endemà de la formalització de l’escriptura pública de cessió de branca d’activitat, dipositi en la Tresoreria General d’aquesta Corporació l’import de 57.467,64 euros en concepte de garantia definitiva per la concessió adquirida. Consignada aquesta quantitat, es procedirà a cancel•lar i retornar la garantia dipositada en el seu dia per Estacionamientos y Servicios, SA.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6), corresponents a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (2).
 

-Direcció de Recursos Humans-

23 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT DE SEGONA ACTIVITAT AMB L’ACTIVITAT PRINCIPAL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Vist que el senyor Héctor Manuel Doblado Ruesga, funcionari de carrera de l’Ajuntament de Mataró, amb la categoria de tècnic mig informàtic, ha presentat escrit de sol•licitud de declaració de compatibilitat de segona activitat en data 16 de desembre de 2010 en el què demana compatibilitzar les funcions que exerceix en aquesta corporació amb una activitat privada secundària de caràcter professional, com a enginyer informàtic a compte propi, amb una remuneració aproximada anual de 6.000 euros i una jornada de treball aproximada de 5 hores setmanals.

Atès que aquesta segona activitat que sol•licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa a l'Ajuntament de Mataró.

D’acord amb el marc jurídic establert a la Ley 53/1984, de 26 de desembre, de Incompatibilidades al Personal al servicio de las Administracions Públicas; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.
Considerant el previst a l'art. 1.3 de la Ley 53/1984, de 26 de desembre, de incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas, disposa que “En cualquier caso, el desempeño de un puesto de trabajo por el personal incluido en el ámbito de aplicación de esta ley serà incompatible con el ejercicio de cualquier cargo, profesión o actividad, público o privado, que pueda impedir o menoscabar el estricto cumplimiento de sus deberes o comprometer su imparcialidad o independencia.”. Així com també el redactat de l’article 2 de la mateixa norma, en el qual es recull que el personal comprès en l’àmbit d’aplicació de la llei, entre el qual es troba el personal al servei de les corporacions locals, abasta tot el personal, qualsevulla que sigui la naturalesa jurídica de la relació de treball.
Considerant que l'article 14 de la Ley 53/1984, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats. I en anàleg sentit l’art. 339 del Decret 214/1990, 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, disposa que l’exercici d’un segon lloc de treball o activitat pública o privada requereix, en tots els casos, autorització expressa prèvia.
Considerant que les dues normes abans referides disposen que el reconeixement de compatibilitat quedarà automàticament sense efecte en cas de canvi de lloc en el sector públic, o, com especifica l’art. 343, del Decret 214/1990, de modificació de les condicions del lloc de treball.
D’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei 53/1984 respecte a que el personal a que es refereix la norma no podrà invocar o fer ús de la seva condició pública per a l’exercici de la seva activitat mercantil, industrial o professional. Contingut igualment recollit a l’art. 335 del Decret 214/1990 de la Generalitat de Catalunya.
Considerant que pel que fa referència a l’exercici de la segona activitat en el sector privat, l’article 11 de la norma estatal determina que no es podrà exercir, per sí o mitjançant substitució, activitats privades, incloses les de caràcter professional, siguin per compte propi o sota la dependència o al servei d’entitats o particulars que es relacionin directament amb les que desenvolupi el departament, organisme o entitat on estigués destinat. Exceptuant-se d’aquesta prohibició les activitats particulars que, en exercici d’un dret legalment reconegut, realitzin per a sí els directament interessats.
D’acord amb el contingut de l’article 12 de la Ley 53/1984, es prohibeix al personal comprès en l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma l’exercici d’activitats privades, incloses les de caràcter professional, sigui per compte propi o sota la dependència o al servei d’entitats o particulars, en els assumptes en què estigui intervenint, hagi intervingut en els últims anys o hagi d’intervenir per raó del lloc públic.
D’acord amb el previst a l'article 329 del Decret 214/1990, que declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.
D’acord amb el previst a l'article 330 del Decret 214/1990, que impossibilitat el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.
D’acord amb el disposat a l'article 343 del Decret abans referit manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.
Considerant que l’incompliment del disposat en la normativa esmentada serà sancionat conforme al règim disciplinari d’aplicació, sense perjudici de l’executivitat de la incompatibilitat en que s’hagi incorregut. Sent en aquest sentit l’article 240. o) del Decret 214/1990, el que tipifica com a falta disciplinària de caràcter molt greu l’incompliment de les normes sobre incompatibilitats.
D’acord amb l’establert a l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, que determinen la competència del Ple de la Corporació per a resoldre les declaracions de compatibilitat.

Vist l'informe jurídic corresponent.

Per aquestes raons, la Consellera de Serveis Centrals, en exercici de les funcions delegades per Decrets d’Alcaldia de data 16 de juny de 2007, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:

PRIMER.- Autoritzar la compatibilitat entre l’activitat principal que realitza en aquest Ajuntament al senyor Héctor Manuel Doblado Ruesga, com a tècnic mig informàtic, amb una activitat privada secundària de caràcter professional, com a enginyer informàtic a compte propi, en els termes i paràmetres referits en la part expositiva del present acord.

SEGON.- Informar a la persona interessada que:
- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que la interessada haurà de comunicar a l’Ajuntament de Mataró.
- L’incompliment del disposat en la normativa anteriorment esmentada del règim d’incompatibilitats es constitutiu d’una falta disciplinària de caràcter molt greu.

TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (23).

 

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Obres-

24 - APROVACIÓ DE LA SEGONA ADDENDA AL CONVENI DE COL•LABORACIÓ FORMALITZAT AMB EL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, SOBRE EL FINANÇAMENT DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL L’ARBOÇ.
La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“En data 21 de maig de 2009 es va signar el “Conveni de cooperació entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró per a la realització del projecte bàsic i executiu, estudi de seguretat i salut, estudi topogràfic i geotècnic, projecte d’activitats per a la llicència ambiental i posterior execució i direcció de les obres de nova construcció de l’edifici d’un centre d’educació especial de l’Ajuntament de Mataró”, que actualment s’està executant al carrer de la Pagesia, al sector de Vallveric, anomenat l’Arboç.

Mitjançant la clàusula segona del Conveni, el finançament i gestió econòmica d’aquesta actuació era per un import de 3.397.298,18 €, distribuïts de la manera següent:

2009 100.000,00 €
2010 2.797.298,18 €
2011 500.000,00 €

En data 27 d’octubre de 2009, l’Ajuntament de Mataró va informar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya sobre la impossibilitat de dur a terme l’execució dels treballs dins dels terminis fixats inicialment en el conveni, atès que únicament s’havia pogut justificar la quantitat d’11.559,99 €, a càrrec de l’anualitat 2009, en concepte de treballs tècnics previs i preparatoris a la confecció i redacció del projecte executiu.

Per aquest motiu es va formalitzar, en data 26 de maig de 2010, una primera addenda a l’esmentat conveni, del detall següent :

2009 11.559,99 €
2010 2.797.298,18 €
2011 588.440,01 €

En data 9 de setembre de 2010 l’Ajuntament de Mataró s’ha dirigit novament al Departament d’Educació per adequar les anualitats afectades al calendari de l’obra amb la següent proposta d’anualitats, a resultes de les previsions de la direcció facultativa de les obres:

2009 11.559,99 €
2010 1.310.000,00 €
2011 2.075.738,19 €

Examinada la SEGONA ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L’AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A LA REDACCIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU, ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT, ESTUDI TOPOGRÀFIC I GEOTÈCNIC, PROJECTE D’ACTIVITATS PER A LA LLICÈNCIA AMBIENTAL I POSTERIOR EXECUCIÓ I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE NOVA CONSTRUCCIÓ DE L’EDIFICI D’UN CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, que ens ha estat facilitada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per a la seva aprovació i incorporació al conveni, de conformitat amb la petició municipal.

Vist que l’òrgan municipal competent per aprovar l’anterior modificació és el Ple de l’Ajuntament.

El conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment proposa al Ple municipal, si s’escau l’aprovació dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar la SEGONA ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L’AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A LA REDACCIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU, ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT, ESTUDI TOPOGRÀFIC I GEOTÈCNIC, PROJECTE D’ACTIVITATS PER A LA LLICÈNCIA AMBIENTAL I POSTERIOR EXECUCIÓ I DIRECCIÓ DE LES OBRES DE NOVA CONSTRUCCIÓ DE L’EDIFICI D’UN CENTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, facilitada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, del detall següent :

2009 11.559,99 €
2010 1.310.000,00 €
2011 2.075.738,19 €

Segon.- Comunicar l’anterior acord al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, als Serveis Territorials d’Ensenyament al Maresme-Vallès Oriental, a l’IME, i als serveis municipals de Gestió Econòmica, Ingressos i Compres i Contractacions, facilitant-los un exemplar de la mateixa als seus efectes.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Joan Mora regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei d’Urbanisme-

25 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’ESTUDI DE DETALL DE LA FUTURA ÀREA TÈCNICA DEL PORT DE MATARÓ.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“La Junta de Govern local de 20 de setembre de 2010, va aprovar inicialment l’Estudi de detall “De la futura Àrea Tècnica del Port de Mataró” referit a l’illa I de la zona 2d6 “Zona d’indústria terciària aïllada” del Pla especial El Port i espai de l’entorn, destinat a ubicar-hi l’àrea tècnica amb edifici per taller de nàutica i oficines, promogut per el Consorci del Port de Mataró.

Consta a l’expedient que s’ha notificat l’acord esmentat al promotor i als veïns de les finques objecte de l’estudi de detall. S’ha sotmès el mateix a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, de 25/10/2010, en els diaris La Vanguardia de 2/10/2010 i El Punt Diari de 27/09/2010 i en els taulers d’edictes municipals.

Durant el període d’informació pública no s’ha presentat cap al•legació ni suggeriment.

A petició de l’Ajuntament, la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes (Servei de Ports) de la Conselleria de PTIOP de la Generalitat de Catalunya, en data 26 de novembre de 2010 ha emès informe tècnic, amb les següents observacions:

- Cal incorporar els paràmetres relatius a la superfície de terra referents a les zones d’aparcament i superfície i emplaçament de la cubeta del pòrtic elevador.
- Cal valorar i justificar la consideració que estableix el Text Refós del Pla Estratègic i Director del Consorci del port de Mataró, en relació a la superfície d’ocupació i la disminució de la capacitat final de la marina seca.

El document aprovat inicialment incorpora les esmenes requerides a l’acord d’aprovació inicial del mateix així com les condicions contempla l’informe de la Direcció General de Ports. Concretament s’ha ampliat en la memòria la descripció i funcionament de la plataforma ocupada per la marina seca, justificant la seva capacitat respecte la establerta en el Pla estratègic del Port, i establint la ocupació de l’espai necessari pel funcionament i maniobrabilitat.

Consta l’informe favorable de l’arquitecta del Servei de Desenvolupament urbà per procedir a l’aprovació definitiva de l’estudi de detall.

Aquest Estudi de detall es redacta d’acord amb els arts. 5 i 6 del Pla especial del port de Mataró i ha seguit la tramitació prevista a la Disposició Transitòria Onzena del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost la qual ens remet als articles 64 i 66 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa de Textos Legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

De conformitat amb el que disposen els articles 21.1 j) i 22.2.c) de la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim Local, els articles 52.2 c) i 53.1 s) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, PROPOSO al Ple Municipal, si s’escau, l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar definitivament l'Estudi de detall d’ordenació volumètrica de la futura Àrea Tècnica del Port de Mataró, promogut pel Consorci del Port de Mataró.

Segon.- Publicar l’acord d’aprovació definitiva i les seves normes urbanístiques, si s’escau, en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.- Notificar els precedents acords al servei de Llicencies d’Activitats i a l’IMPEM, així com al Consorci del Port de Mataró i als redactors del projecte.

Quart.- Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l’expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d’assabentament.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, afirma que es tracta d’una ampliació de l'actual port, on s'hi posaran dos edificis nous de 17 metres d’alçada i una marina seca per a la reparació de les barques. El port necessita un debat i un estudi molt més profund abans d’iniciar-ne l’ampliació, perquè, entre d’altres, tenim greus problemes al litoral. Totes les platges a partir del port literalment es queden sense sorra any rere any, i aquest problema tècnicament no s’ha solucionat i, a més, amb l’ampliació del port reafirmem que aquesta instal•lació difícilment en un futur trobi solucions que satisfacin tot el litoral i les persones que viuen al seu entorn. Nosaltres ens hi oposarem per l’impacte que té l’ampliació del port sobre el medi ambient, perquè pensem que l’actual port s’hauria de repensar i no precisament en el sentit en què s’està tirant endavant.

El senyor Bassas recorda que aquest estudi, debat, que reclama el Sr. Safont-Tria s’ha fet en la tramitació del Pla Estratègic del Port. Hi hem estat força temps i hi ha hagut un procés participatiu on s’han escoltat totes les veus, fins i tot la part tècnica. Vostè vol o no que es millori l’àrea tècnica del port? En qualsevol cas, el Pla Estratègic és un element que s’està fent de mica en mica: ara hi ha l’hotel acabant-se i estem treballant en l’àrea tècnica, aquests són els dos grans elements, això sí, absolutament respectuosos amb el medi ambient. Aquest és el gran objectiu si volem arribar a bon port, mai més ben dit.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), i corresponents a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (2).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

 

26 - APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ LEPANTO-CHURRUCA-EL RENGLE.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 8 de novembre de 2007, va aprovar provisionalment la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació Municipal “LEPANTO-CHURRUCA/EL RENGLE” redactada pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà.

A través de la Resolució de data 2 d’abril de 2008, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va suspendre l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla general d’ordenació relativa a l’àmbit Lepanto-Churruca/El Rengle promoguda i tramesa per l’Ajuntament, fins que es completi el document amb la justificació dels aspectes següents:

-1 El manteniment dels equipaments dels àmbits del Rengle i Churruca, tot garantint la dotació dels sistemes locals en cadascun dels àmbits.
-2 L’edificabilitat prevista per tal que aquesta pugui materialitzar-se en l’àmbit Churruca de manera que, tot garantint la viabilitat econòmica de l’actuació, permeti una ordenació racional i coherent amb l’entorn, o bé preveure la ubicació del sostre excedentari en altres indrets del municipi.
-3 La funcionalitat dels espais lliures de l’àmbit, configurant-los amb una forma i ubicació adequada per tal de donar Servei al sostre proposat.
-4 La resolució de l’accés a la finca existent en l’interior de l’illa.

El Servei municipal de Desenvolupament Urbà ha introduït les modificacions en el document que seguidament s’enumeren, amb la finalitat de donar compliment a les prescripcions de la Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya 2 d’abril de 2008:

a. S’amplien les reserves per sistema d’espais lliures a l’àmbit del Rengle, augmentant l’àmbit de la Modificació en quatre porcions de sòl privat que completaran la franja de zones verdes corresponents al futur passeig marítim del sector del Rengle. La seva obtenció es contempla amb una actuació aïllada d’expropiació quin cost juntament amb la seva urbanització l’assumeixen els propietaris majoritaris de l’àmbit de “Lepant–Churruca” segons acord signat amb l’administració actuant.

b. La creació d’aquestes noves reserves de zones verdes a “El Rengle”, comporten l’exclusió dels sòls destinats a aquest fi de l’àmbit de la Plaça Itàlia previstos a la Modificació aprovada provisionalment, atesa la seva situació allunyada als àmbits d’intervenció.

c. Es proposa una doble qualificació d’Equipament E i de Zona residencial 3b, a la parcel•la del nou polígon delimitat situada a “El Rengle” amb l’objectiu de destinar la planta baixa a equipaments a excepció dels espais imprescindibles destinats a donar accés als habitatges situats al vol d’aquesta parcel•la.

d. S’efectuen ajustos en les ordenacions i paràmetres proposats als dos àmbits d’intervenció amb l’objectiu de millorar la qualitat i funcionalitat tant del nou espai lliure creat al carrer Churruca, que configurarà una nova placeta de barri relacionada amb la nau catalogada, com dels nous equipaments públics i edificis residencials projectats als dos àmbits d’intervenció.

Al mateix temps també s’incorpora a l’expedient el compromís dels propietaris majoritaris que a través de l’Administració actuant, la societat municipal Pumsa, s’ha presentat a l’Ajuntament i que consisteix en fer-se càrrec del preu d’adquisició i urbanització dels terrenys qualificats d’espais lliures per donar compliment a la Resolució de la Generalitat

En aquest sentit, el document objecte de la present proposta, a través d’un Text Refós, dona resposta a totes les prescripcions indicades a la citada Resolució del Conseller, tal i com s’explica de forma detallada en el document objecte d’aprovació.

Per a major divulgació d’aquestes esmenes introduïdes al document de planejament aprovat provisionalment i fomentar la participació ciutadana, el Conseller Delegat d’Urbanisme per Decret de 13 de desembre de 2010, va resoldre obrir un període d’informació pública d’un mes per a l’exposició del document MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ LEPANT-CHURRUCA/ELRENGLE, redactat pel servei municipal de Desenvolupament Urbà, amb la publicació al Butlletí Oficial de la Província i altres mitjans amb la finalitat de que puguin aportar-se suggeriments i al•legacions.

No s’han presentat al•legacions en el període d’informació pública.

Per tot el que s’acaba d’exposar, i en virtut el que disposa l’art. 90 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (Text Refós aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol) PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar el Text Refós de la MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ LEPANT-CHURRUCA/ELRENGLE, redactat pel servei municipal de Desenvolupament Urbà, el qual dona resposta a les prescripcions requerides a la Resolució de 2 d’abril de 2008, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Segon.- Notificar els precedents acords als serveis municipals i interessats que en resultin de l’expedient.

Tercer.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta el seu vot contrari bàsicament perquè ja han reiterat el seu desacord amb el projecte del Rengle tal com està pensat. Pensem que desaprofitem un espai estratègic molt important per a la ciutat i, tal com s’està tirant endavant aquesta modificació, perdem qualitat i oportunitats per a Mataró. Evidentment, l’escola és important i s’ha de tirar endavant, el que no pot ser és condicionar aquestes escoles a aquests creixements desmesurats d'habitatges a la ciutat.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, confirma, en relació amb aquest tema, que per part de CIU també hi veuen la part positiva, sobretot pel que fa a l'escola. És important, doncs, que es continuï tirant endavant aquest projecte que, d'altra banda, ha tingut mil i un entrebancs des del punt de vista urbanístic i, al final, sembla que surt endavant, però fent aquestes modificacions. Evidentment deu ser legal aquesta modificació final, com ara això d'agafar 9.000 metres de volum i portar-los a edificar-los al Rengle, però nosaltres no ho veiem clar, perquè no sabem si això a la llarga ens perjudicarà per un altre cantó, i és el que ens impedeix votar-hi favorablement. Farem una abstenció. La realitat és que, a part que sigui necessari iniciar els treballs de repensar la ciutat des del punt de vista d’un nou Pla General, també és necessari tenir una visió global d’un Pla d’Equipaments que avui no tenim. El problema que tenim a CIU és que cada vegada que movem peces d’aquest estil no sabem si estem perjudicant el desenvolupament futur, en el sentit que en un altre sector aleshores, per arreglar un problema que tenim al centre, perjudiquem el que pot ser, a nivell de serveis, El Rengle.

 

El senyor Ramon Bassas diu que l’increment d’habitatges que denuncia el Sr. Safont-Tria està previst en el Pla de l'Habitatge, d'acord amb les previsions demogràfiques de creixement de la ciutat.
Pel que fa al Sr. Mora, el que provoca no és un increment d’edificabilitat al centre de la ciutat, perquè al centre el que hi col•loquem és un equipament, i ja em dirà vostè quina altra forma d’obtenció de sòl per a equipament al centre de la ciutat pot obtenir? Si té la idea, ja ens la dirà, però aquesta ens va semblar que era una bona idea en el seu dia, i permetia, d'altra banda, crear massa crítica d'habitatges al Rengle. L'aposta pels usos compartits, que és una bona aposta, perquè permet que hi hagi activitat tot el dia, es creïn sinergies ciutadanes i espais de seguretat, necessita massa crítica i aquest increment d'habitatges ho permet.
I al costat tenim una altra zona, que és la zona d'Iveco, que permet també altres habitatges, i que també té unes reserves d'equipament que, en el conjunt, dóna prou possibilitats perquè en el futur s’hi puguin posar equipaments educatius, sanitaris i càpiguen perfectament en els dos sectors.
En conjunt és una bona operació, que ja es va explicar al seu dia en els projectes de transformació de la ciutat, que es van presentar a finals del mandat passat. Aquesta lògica pot funcionar perfectament en aquesta modificació.

El senyor Joan Mora puntualitza al Sr. Bassas que ell no estava criticant o debatent el projecte conjunt, senzillament li estava dient que, pel que fa al trasllat d’aquests 9.000 metres, CIU no sap si s’està perjudicant una altra instal•lació. Nosaltres estem d’acord que el centre necessita aquest nou equipament.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que això ho garanteix la Comissió d’Urbanisme: si poses l’habitatge, has de tenir la dotació d’equipament corresponent als habitatges. Per tant, hi deu haver un escreix d’equipament que segurament permet que hi pugui haver més habitatge, altrament estaríem incomplint el Pla General, i la modificació que es va fer al seu dia.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: 10, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1) i corresponents a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (2).

27 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL “LO BASSAL-CAN SERRA (CONNEXIÓ DE CLAVEGUERAM)”.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“El servei tècnic municipal de Desenvolupament Urbà ha redactat el document de Modificació Puntual del Pla General “LO BASSAL – CAN SERRA (Connexió de clavegueram)”, amb la finalitat de millorar la connexió viària, prevista pel planejament vigent, de la part baixa de la urbanització de Les Sureres, amb la resta del conjunt urbà. Es canvia el traçat que proposava el PGO, que era inviable tècnicament, perquè suposava una rasant de carrer impossible. Amb la millora viària prevista serà de molt més fàcil execució la construcció de la xarxa de clavegueram de Les Sureres i la seva connexió a la resta de la xarxa urbana.

El tram de vial que abasta la modificació comporta:

A la Unitat d’Actuació Lo Bassal I (UA 32).
S’ajusta el traçat viari de la part baixa de la Unitat d’Actuació de lo Bassal I (UA-32).

Al Pla Parcial de Can Serra.
Es qualifica de vial públic un passatge, que era privat fins a la modificació de PGO objecte d’aquest document. Cal esmentar que la finca on es troba el passatge en qüestió és de propietat pública (Promocions Urbanístiques de Mataró PUMSA)
Amb la modificació que es proposa es podrà construir un carrer tècnicament viable, amb un perfil longitudinal raonable, que uneixi el Carrer de Josep Trueta (antic Camí dels Contrabandistes) amb el carrer de les Piques.

D’acord amb el que diu l’article 97 del Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme, el document exposa els aspectes fonamentals de la modificació en relació interessos públics i privats que justifiquen la modificació de la següent manera:

Respecte als interessos públics: 1.- Es proposa la connexió viària entre el barri de Les Sureres i la resta de la trama urbana. Fins a l’actualitat l’únic accés s’efectua per la part alta de la zona i la part baixa queda en cul de sac. 2.- S’incrementa la superfície de verd. El traçat viari que es proposa consumeix menor superfície que el que es preveia en el PGO. La superfície que no es necessita pel nou viari, passa a incrementar la superfície de verd de la UA-32 i 3.- No s’incrementa l’aprofitament privat. Es manté la densitat residencial que plantejava el PGO. En resum, increment d’estàndards públics sense increment d’aprofitaments privats.

Respecte als interessos privats: Tot i que puguin coincidir en alguns dels aspectes dels interessos públics, la principal millora respecte als interessos privats és la de la connectivitat. El nou carrer suposarà escurçar els accessos a gairebé la meitat de les parcel•les de Les Sureres. (Les que estan situades en la part baixa). I una millora per a la totalitat respecte a les qüestions higièniques i sanitàries. La construcció del nou vial permetrà construir la xarxa de clavegueram de la zona i el que es més important, poder-la connectar a la xarxa municipal existent.

L’àmbit de la modificació de la modificació del PGO està format per dos fragments de dos sectors de planejament delimitats pel PGO vigent. El fragment del sector de ponent correspon al Pla Parcial de Can Serra (PP - Can Serra) i el de Llevant a la Unitat d’Actuació en Sòl Urbà número 32 Lo – Bassal I (UA-32). El PP – Can Serra està desenvolupat i urbanitzat. Per tant, es tracta de sòl urbà a tots els efectes. En canvi l’UA-32 està pendent d’executar. L’UA -32 juntament amb la seva veïna l’UA – 33, van ser delimitades pel PGO amb la intenció de resoldre els dèficits urbanístics i de serveis de l’Urbanització on es troben, l’anomenada originàriament com Les Sureres.

Finalment esmentar un document de projecte d’urbanització (PU) redactat però no tramitat que té a veure amb l’àmbit de la modificació de PGO. Es tracta del: “Projecte d’implantació de la xarxa de clavegueram a la Urbanització de Santa Maria de Cirera “les Sureres”. El projecte de Novembre de 2008 va ser promogut per Aigües de Mataró SA i redactat per l’equip dirigit per l’Enginyer de Camins Canals i Ports, Jordi San Millán (EiPO sl). Com el seu nom indica, el PU fonamentalment planteja la integració a la xarxa urbana del clavegueram de la urbanització de Les Sureres que ara es resol de manera individual mitjan pous morts. Pel que respecta a l’àmbit en concret de la modificació de PGO, el projecte proposa fer baixar la claveguera des del Carrer de Les Piques fins al Camí dels Contrabandistes (Carrer de Josep Trueta i Raspall) travessant la zona verda que els separa deixant per resoldre el traçat del carrer. La modificació del PGO el que fa és traçar un carrer pel qual fer passar la claveguera. D’aquesta manera s’evita haver de passar la claveguera per un sòl que obligui a deixar-hi una servitud de pas de manera permanent. Finalment, esmentar que el PU, en el cas de que es vulgui executar en el futur, s’haurà d’adaptar, al menys en l’àmbit de la modificació del PGO, al traçat del carrer proposat.

Per tot el que s’acaba d’exposar i el que disposen els articles 58, 59, 85, i 96 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost i l’art. 22 de la Llei de Bases de Règim Local i 52 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, pel que fa a la competència de l’òrgan municipal que ha d’aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER.- Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, “LO BASSAL – CAN SERRA (Connexió de clavegueram)”, redactada pel servei municipal de Desenvolupament Urbà.

SEGON.- Obrir un període d’informació pública d’un mes, prèvia publicació de l’acord precedent a través d’edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i premsa local, així com en els taulers d’edictes municipals inclòs en l’espai web municipal, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al•legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General, i fer públic a través de mitjans telemàtics el text íntegre del document.

TERCER.- Sol•licitar informe als organismes afectats per raó de llurs competències.

QUART.- Notificar els precedents acords als interessats segons es deriva de l’expedient, i als serveis municipals que correspongui.

CINQUÈ.- Suspendre l’atorgament de totes aquelles llicencies previstes a l’art. 73 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, Decret Legislatiu 1/1010, de 3 d’agost, pel termini màxim previst a la Llei, quan no s’ajustin conjuntament a les normes urbanístiques vigents i a les que estan en tràmit de modificació a través de la Modificació puntual del PG 1996 “LO BASSAL – CAN SERRA (Connexió de clavegueram)”.

SISÈ.- Publicar el precedent acord de suspensió de llicencies en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i premsa local així com en els taulers d’edictes municipals, inclòs l’espai web municipal.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia la seva abstenció. La ciutat té una xarxa d'urbanitzacions important i hauríem de replantejar-nos quin és el seu paper a Mataró.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (1), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), i corresponents a la Sra. Anna Martinez Duran i a la Sra. Ma LLuïsa Corominas Lozar, regidors no adscrits (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut Municipal d’Educació-

28 - CANVI DEL REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA AL CONSELL PLENARI DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“Relació de fets

1. L’Institut Municipal d’Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d’educació.

2. L’article 3 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d’administració i de gestió de l’IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

3. L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l’IME, i és nomenat pel Ple de l’Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.

4. L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix, entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l’Ajuntament:

“Representants a proposta de cada un dels Grups Municipals amb representació al Consistori i en el mateix nombre que estiguin a la Comissions Informatives”.

5. L’article 5è dels Estatuts de l’IME estableix que el Ple de l’Ajuntament podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels vocals del Consell per dimissió de la persona interessada, quan l’organisme que els va elegir hagi proposat un nou nomenament o quan deixin de representar l’òrgan pel qual varen ser elegits.

6. El 22 de desembre de 2010, el secretari del Grup Municipal Socialista presenta una carta comunicant un canvi del representant del Grup en el Consell Plenari de l’IME, proposant la Sra. Mercè Melero Collado en substitució del Sr. David Bote.

Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l’Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Designar la Sra. Mercè Melero Collado com a vocal del Consell Plenari de l’IME en representació del Grup Municipal Socialista en substitució del Sr. David Bote.

2. Agrair els serveis prestats al Sr. David Bote com a membre del Consell Plenari de l’IME.

3. Notificar aquest acord a les persones interessades.”

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

 

 

 

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
 

29 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP I ICV-EUIA PEL RECONEIXEMENT D’HERMINIA PUIGSEC EN LA LLUITA CONTRA EL NAZISME.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“Hermínia Puigsec, va néixer a Mataró el 19 de setembre del 1926, a les quatre de la tarda a la Plaça Pi i Margall, 6. Era filla de Ramon Puigsec i Homs, natural de Barcelona de 25 anys i d’Hermínia Puig i Ferrer, de 24 anys, veïna de Tordera.

La seva infància va transcórrer entre Blanes i Tordera. El seu pare, Ramon Puigsec, estava afiliat a la Unió de Rabassaires i entre el 16 d’octubre i el 14 de desembre de 1936, va ostentar l’alcaldia de Tordera en representació del PSUC.

El 1939, davant l’ocupació franquista de Catalunya, la família Puigsec hagué d’abandonar la comarca i exiliar-se en territori de la República Francesa, on va establir la seva residència a la masia de Daló (Arieja). El domicili dels Puigsec va esdevenir un punt de suport al maquis, la resistència al nazi-feixisme.

El 1942, Hermínia Puigsec va participar en la creació del XIVè Cos de Guerrillers Republicans (que va ser l’origen de la Resistència armada dels republicans espanyols i catalans a l’Estat Francès).

L’abril de 1943, Hermínia Puigsec s’uní a la 3a. Brigada de Guerrillers de l’Arieja, de la Agrupació de Guerrillers Espanyols de l’Arieja com a agent d’enllaç, duent a terme missions de transport d’armes i de combatents, que comportaven un alt risc a causa del controls alemanys. La seva unitat combatent va realitzar més de 40 sabotatges a vies de tren, 60 a les línies d’alta tensió i va paralitzar la producció industrial a nuclis com Pàmies i Tarascó. Hermínia Puigsec va participar directament en accions de guerra en el transcurs dels combats del 19 de juliol de 1944 en l’alliberament de la ciutat de Foix i, també, en els combats del 22 d’agost de 1944 a Castellnou de Durbà.

Hermínia Puigsec va estar casada amb Crescencio Muñoz Hernández, de Tortajada (Toledo), condecorat amb la Croix de Guerre, i amb el qual va tenir dos fills.

L’11 de maig de 2009 el President de la República Francesa concedí la Legió d’Honor a Hermínia Puigsec en mèrits a la seva contribució en la lluita contra l’ocupació nazi durant la II Guerra Mundial.

Igualment, el 13 de setembre de 2009, la població occitana de Vernyola (propera a Foix), que és on resideix Hermínia Puigsec ha batejat amb el seu nom l’escola del poble.
La recuperació de la memòria democràtica, exigeix que els mataronins i les mataronines, junt amb el seu Ajuntament, reconeguin i honorin la trajectòria resistent i de lluita contra el nazi-feixisme d’Hermínia Puigsec.

També volem fer constar, que hi ha altres com ella que van combatre contra el feixisme Europeu a França fins perdre la vida als camps de concentració francesa, així com els que van perdre en bombardejos a França i als camps d’extermini nazi. La comarca del Maresme està plena de víctimes i d’herois en la lluita contra el feixisme europeu.

Per la qual cosa es proposa l’adopció dels acords següents:

1.- L’Ajuntament de Mataró, donarà suport a l’organització d’un acte públic per donar a conèixer la trajectòria d’Hermínia Puigsec i altres combatents antifeixistes de la postguerra.

2.- Traslladar aquest acord a l’Institut Municipal d’Acció Cultural per tal que ho porti a terme.”

El senyor Alcalde cedeix la paraula al Sr. Agustí Barrera, Historiador i soci de l’entitat Grup d’Historiadors Jaume compte, qui expressa la seva admiració per l’Hermínia Puigsec, un exemple palès de la participació de la dona en la resistència antifeixista, on ella aconseguí un lloc de combat al costat dels seus companys de lluita. La ciutat hauria d’homenatjar les dones i homes que van lluitar contra el feixisme europeu.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que de ben segur que l’Hermínia Puigsec mereix tots els reconeixements que s'han dit i tots els honors —que els ha tingut— però creu que hi ha coses que al final no es poden anar repetint cíclicament.
Per exemple, vostès, tal com figura a la seva pàgina web, ja han fet altres propostes en aquest sentit de recuperar la memòria històrica republicana, com destacar l’esforç realitzat per diverses entitats particulars i el mateix Ajuntament, dirigit a recollir testimoniatge, reparar les víctimes, recuperar fets, persones i espais de la memòria... Algunes actuacions recents són els homenatges ciutadans que any rere any recorden els brigadistes internacionals morts i que són enterrats al cementiri de Mataró, etc.
Em sembla molt bé i legítim posar en valor i recordar aquelles persones que van actuar, segurament heroicament, però també ens sembla que tampoc guanyem gaire cosa repetint i repetint i repetint. Sincerament els ho dic, amb la mà al cor, però em sap greu no poder favorablement a això. Nosaltres vam demanar un homenatge semblant l'any 2007, arran d'una manifestació que hi va haver davant l'Ajuntament demanant que no s'assassinés una persona, i se'ns va titllar d'electoralistes, etc., i algú es va quedar tan ample votant-hi negativament. No vull caure en això, el meu reconeixement per a totes les persones que han lluitat per la seva llibertat, però crec que d’homenatges ja en fem sovint i preferiria abstenir-me, això sí, sense oblidar mai la història per a no caure en els mateixos errors.

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, reconeix que té un dilema. Agrair a la Sra. Quiteria Guirao que ens ha anat contestant a una sèrie de correus i ha estat ella qui, avui a la una del migdia, ens ha fet arribar la proposta definitiva a la Junta de Portaveus. Precisament pel reconeixement que mereix una persona com aquesta, i no només ella, sinó totes les que ella pot representar, això mereix un tracte que no és el que li hem donat. La dignitat com a poble que ella defensava crec que mereix una elaboració millor d’aquesta proposta. Ens proposen donar suport a un acte, sense saber qui l’organitza, ni com... I creiem que s'hauria de fer extensiu l'homenatge a tots els combatents antifeixistes i no simplement a “altres” combatents. És difícil votar-hi afirmativa, malgrat el cor ens hi va.
Una proposta com aquesta ha de venir al ple tractada amb rigor i amb tots els grups municipals. No fa massa temps en vam fer una, que vam tenir la sort de poder-la fer quan ella era viva, la Sra. Paquita Pla, i en ella vam homenatjar totes les persones que també van viure aquella situació. Avui podríem estar fent una cosa similar.
El que pretenc és fer una reflexió, perquè això pugui sortir de la mateixa manera. Avui, tal com ha anat, nosaltres, sentint-ho molt, ens hi abstindrem.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, aclareix la intervenció del Sr. Fernàndez. Li hem enviat al migdia la proposta definitiva perquè, precisament, estàvem pendents de la confirmació d’ICV-EUiA de les modificacions que ens proposaven. Bàsicament, l'única diferència que hi ha respecte a la proposta inicial que es va presentar ja fa molts mesos és que aquest acte d'homenatge no només es farà explícitament per a la Sra. Puigsec, sinó que serà obert al conjunt de combatents antifeixistes. No hi ha massa diferència a tenir aquesta informació avui al migdia o abans. El treball de recerca l’han fet els historiadors. Potser aquest acte hauria de servir per a aprofundir-hi i per a aprendre’n el conjunt de la ciutat. Seria bo mantenir la proposta si paral•lelament al que succeeixi aquí, no tant per al nostre grup municipal, sinó per al grup d'historiadors, a qui podríem demanar que ens continuïn assessorant.
Respecte a l’organització de l’acte, crec que queda clar que és l’IMAC.

El senyor Alcalde proposa que la proposta es passi a prec, per no haver-la de votar. El Govern l’acceptaria, l’Ajuntament prendria la iniciativa de l’homenatge i, d’aquesta manera, ara ho podem aprovar d’una manera molt mès unànime.

El senyor Xavier Safont-Tria accepta la proposta de l’Alcalde.

El senyor Joaquim Fernàndez també hi està d’acord, però sol•licita que es faci arribar tota la informació que es reculli al voltant d’això als grups municipals.

30 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NECESSITAT D’IMPULSAR PROGRAMES DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL A LES ESCOLES.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, consensuada amb la consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent :
“Recentment, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat, amb el vot favorable de tots els grups del consistori, una proposició del grup municipal de CiU que acorda impulsar, a través de l’Institut Municipal d’Educació, programes de promoció de la cultura popular i tradicional a les escoles de Barcelona.

Les raons que han portat l’Ajuntament de Barcelona ha prendre aquest acord són, d’una banda, la necessitat de fomentar i protegir les múltiples manifestacions de la nostra cultura popular i tradicional i, de l’altra, el paper que poden jugar com a important factor de cohesió social. Promoure la seva promoció i pràctica a les nostres escoles, implicant-hi les famílies dels alumnes, pot contribuir a reforçar el sentit de pertinença i a millorar l’arrelament a la nostra societat.

Tot i que valorem positivament la tasca que els centres escolars, els diferents serveis municipals i entitats ciutadanes ja estan fent a la nostra ciutat en aquest àmbit, pensem que és possible donar-li un nou impuls amb la voluntat de reforçar-la.

Creiem no equivocar-nos si diem que la defensa de la cultura popular i tradicional, i de les entitats que la promouen (colles castelleres, esbarts dansaires, colles sardanistes, colles de bastoners, de geganters, de bestiari, etc..) també és un compromís ferm de tots els grups d’aquest consistori. Per això, els sotasignats proposen al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- L’Ajuntament de Mataró, a través de l’IME, impulsarà i promourà la realització de programes i activitats per tal de donar a conèixer i fomentar, mitjançant les entitats de referència de la nostra ciutat, la participació dels alumnes dels centres docents en les manifestacions de la nostra cultura popular i tradicional.

Segon.- L’Ajuntament de Mataró comunicarà l’acord anterior a les entitats abans esmentades i a les comunitats educatives dels diferents centres educatius.”

 

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, comenta que aquesta participació de moltes escoles i entitats de la ciutat en la recuperació i normalitat de la difusió de la cultura popular és ja una realitat, però així hi donem un impuls.
Remarcar un parell de coses:
És cert que cada cop és més clar que les societats multiculturals comporten la necessitat de conèixer també el que passa en el territori i la tradició que ens avala històricament. En aquest sentit, amb la transició democràtica, pràcticament la totalitat de les escoles de la ciutat van recuperar justament aquests elements de cultura popular i tradicional que havien estat relegats o esbiaixats amb determinades participacions només i, per tant, calia recuperar-los amb normalitat.
En aquests moments, qualsevol escola de la ciutat ha incorporat al seu currículum elements de recuperació d’aquesta cultura, que van des de la Castanyada fins a Sant Simó, parlant de coses molt locals, al Carnestoltes, Pastorets, Nadal, Sant Jordi... més enllà del motiu religiós de la festa, en la seva vessant cultural. També recullen altres elements com la dansa tradicional.
Alhora, serveis municipals com l’IME o l’IMAC, o l’Escola Municipal de Música, han anat incorporant tota una sèrie d’activitats per a fer-les vives i que podrien comportar la necessitat del coneixement d'aquestes activitats de tipus popular a la nova població que va venint. Això dóna lloc a activitats pedagògiques sobre gegants i castellers, activitats concentrades al mes d'abril per explicar i fer visites comentades des de l'IMAC a figures de la ciutat, que es fan a 60 grups d'escolars. L'IME potencia activitats de dansa tradicional amb l'Esbart Dansaire Iluro i del Mataró Ciutat Pubilla, cursos de professorat sobre dansa tradicional amb arranjaments de músiques locals, etc.
Crec que s’ha de dir que es fan totes aquestes activitats, perquè moltes vegades queden normalitzades en la vida quotidiana i no ens criden l’atenció. De tota manera, continuarem treballant a fi de millorar-les.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

31 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE LA INSTAL•LACIÓ DE CALDERES DE BIOMASSA EN EDIFICIS MUNICIPALS.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent :

“Per afrontar els actuals reptes mediambientals cal un canvi de mentalitat, dels sistemes de producció, construcció, transport, oci i consum. La nostra societat es basa en un sistema econòmic que exigeix un consum immediat i voraç que condemna al planteta Terra a la pèrdua i degradació de les seves matèries primes i ecosistemes.

La dependència energètica que tenim com a país és un error i cal trencar-la. L’energia que utilitzem a l’hora de realitzar tasques quotidianes es produeix mitjançant combustibles d’origen fòssil procedents d’altres continents. És una situació que comporta riscos i una despesa energètica que podríem estalviar-nos a banda que ens impedeix generar una indústria pròpia.

Catalunya disposa d’una matèria primera important per a l’economia productiva: la fusta dels nostres boscos. Amb la fusta podem fer paper, construir objectes (taulons, mobles, instruments, etc.) i escalfar-nos o cuinar. El nostre país, en efecte, és ric en boscos i, en moments de crisi com l’actual, és molt important, i per a moltes persones vital, que gestionem els recursos propis i en traiem el màxim rendiment.

L’Ajuntament de Mataró ha contret el compromís de promoure d’un model energètic basat en l’estalvi i en el màxim d’autoproducció d’energies renovables així com la utilització de l’energia de forma eficient en els serveis de l’administració pública aplicant les millors tecnologies i equips disponibles.

Una de les línies previstes en energies renovables és la utilització de la biomassa per a usos tèrmics, tant en edificis municipals com a una nova font de calor per a futures ampliacions de la xarxa de distribució de calor i fred -Tub Verd.

La utilització de calderes de biomassa permet fer rendible el manteniment i gestió dels boscos del nostre entorn en relació a la prevenció d’incendis i la creació de llocs de treball. Si tenim en compte el balanç d’emissions al utilitzar la biomassa com a combustible, no contribueix a augmentar l’efecte hivernacle, presenta un balanç de CO2 neutre, ja que el CO2 generat en la combustió és reabsorbit mitjançant la fotosíntesi en el creixement de les plantes necessàries per a la producció de biomassa.

D’altra banda cal tenir en compte que s’ha de potenciar per criteri de sostenibilitat amb l’ús de la biomassa de proximitat, tant la que es produeix voluntàriament quan fem aprofitaments forestals, franges perimetrals d’urbanitzacions, neteja de parcel•les… com la que produeix involuntàriament a causa de les ventades, les nevades, les plagues…

Per tot el que s’ha exposat es prenen els següents acords:

1) Realitzar un estudi que situí el potencial de biomassa que es pot extreure de forma sostenible en el municipi de Mataró i entorns.

2) Implantar calderes de biomassa en els nous equipaments que no es prevegi connectar amb el Tub Verd i en cas de renovació de caldera estudiar en cada cas la instal•lació d’una de biomassa tenint en compte, entre altres aspectes, els resultats del primer acord.

3) Demanar a MES SA que estudií la incorporació d’un sistema de cogeneració amb biomassa en nous traçats del Tub Verd.

4) L'Ajuntament farà difusió i facilitarà la utilització d'energies renovables aplicades a la llar.”

El senyor Alcalde cedeix la paraula al Sr. Xavier Montero en representació de l’Associació d’Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme, qui agraeix i felicita efusivament el consistori: l'equip de Govern, en especial l’Alcalde; i l'oposició, en especial el Sr. Safont-Tria, per la seva insistència en aquest tema. La utilització de l'energia de la Biomassa torna a posar Mataró al capdavant de les energies renovables.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

PRECS I PREGUNTES

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA POSSIBILITAT DE COBRIR L’ESPAI DEL PATI DE LA PRESÓ.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“El nostre grup va presentar una al•legació al PAM de l’any 2009 en la que demanàvem que s’incorporés una nova acció que consistia en “estudiar i encarregar el projecte constructiu per tal de cobrir l’espai del pati de l’edifici de la Presó amb una coberta lleugera i transparent, que permeti l’ús d’aquell espai per a realitzar-hi activitats obertes al públic”. En aquell moment, el govern no va acceptar-la argumentant que abans s’havia de definir el pla d’usos de l’edifici.
Considerant que la resposta del govern tirava pilotes fora, i davant les evidents necessitats de les entitats que hi conviuen, varem decidir tornar a presentar l’al•legació al PAM del 2010; al•legació que, en aquesta ocasió, el govern va acceptar, no sabem si convençut o a contracor, parcialment. Concretament, l’acció que es va incorporar al PAM deia, textualment: ““Anàlisi del cost i de la solució tècnica més viable per tal de cobrir l’espai del pati de l’edifici de la presó, destinat a activitats obertes al públic”.

Atès que, a dia d’avui, desconeixem si l’estudi s’ha dut a terme, el nostre grup formula les següents PREGUNTES:

Primera.- Ha fet, el govern, d’acord amb l’acció programada al PAM del 2010, l’anàlisi del cost i de la solució tècnica més viable per tal de cobrir l’espai del pati de l’edifici de la presó? En cas afirmatiu, per què no ens n’ha dit res? Ens pot fer a mans una còpia? Quines són les conclusions? En cas negatiu, per què no l’ha fet?

Segona.- En el cas que no s’hagi fet, per què no s’ha programat l’acció en el PAM del 2011? És que, el govern, ha canviat d’opinió i ja no la considera necessària?

Tercera.- Tant si s’ha fet l’estudi, com si no, s’ha reunit, el govern, amb les entitats que conviuen a l’edifici per tal de fer-les partícips de la decisió presa?

Quarta.- Ha definit, el govern, en coherència amb l’argument que va manifestar l’any 2009, el pla d’usos de l’edifici?

Cinquena.- Existeix algun calendari o previsió pel que fa a actuacions en aquest equipament?”

 

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, contesta que és evident que no el tenen i que per aquest motiu està en color groc en el document de rendiment de comptes del PAM.
Partint de les anàlisis prèvies de l’edifici, considerem necessari fer un dictamen tècnic de les condicions estructurals i d’estanquitats de tot l’edifici. Aquest presenta unes esquerdes de les quals se n’ha de considerar el nivell de dificultat per a l’estabilitat de l’edifici. Des dels serveis tècnics creiem que és necessari fer aquest document. Aquest document tampoc s’ha fet perquè aquesta és una de les accions que porten retard. Hi ha un 10% de les accions del Servei d’Obres que està pendent per la manca de recursos tècnics i econòmics per poder fer un encàrrec extern, i aquesta és una d’elles. Pel que fa a la tercera pregunta, la resposta és que no. Durant aquest període requerirem temps tant per poder fer el dictamen tècnic estructural i d’estanquitat, com per fer després la proposta de la coberta i, en aquest temps, no estarem en condicions d’enllestir tota aquesta feina fins al segon semestre.

El senyor Francesc Masriera pregunta quina serà la temporització per a aquesta acció que estava incorporada al PAM de l’any passat i que no surt al PAM d’aquest any. No sé si tenen previst dur a terme aquestes accions que vostè comentava de manera més o menys immediata.

El senyor Francesc Melero puntualitza que continuen treballant en aquest projecte des del moment que té continuïtat. No l’incorporem al PAM del 2011 perquè ja està al PAM 2010. Quant a la temporalitat, fins al 2n. semestre no estarem en disposició de tenir el dictamen respecte a la coberta i, en el primer semestre d’aquest any, és quan hem de treballar tant el pla d’usos com el dictamen que prevegi les deficiències estructurals que té l’edifici.

33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE ELS INCIDENTS OCORREGUTS EL PASSAT MES DE GENER AL CARRER PICASSO.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure la pregunta per haver-li estat contestada per escrit.

34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L’ARRANJAMENT DEL MUR DE L’ESCOLA PÚBLICA TOMAS VIÑAS DE MATARÓ.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“Al voltant de Nadal va caure un tros important del mur de l’escola Tomás Viñas que dóna a l’avinguda Gatassa. Per sort no hi havia escola i no passava cap persona per la vorera, raó per la que no va prendre mal ningú.

Atès que ha passat un mes des de la caiguda del mur.

Atès que aquest mur també limita amb l’escola Sol-Ixent i aquesta obertura del mur facilita l’accés a la dita escola, per on ja s’ha denunciat l’accés i robatori al seu interior.

Atès que la situació actual del mur és un perill pels alumnes d’ambdues escoles.

El Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

PREGUNTA:

1.- Per què no s’han enllestit amb urgència les obres de reparació del mur de l’escola Tomàs Viñas?

2.- S’han produït incidents a part del que hem citat de l’escola Sol-Ixent?

3.- S’han fet estudis i informes del per què ha caigut aquest mur? Ens poden dir que és el que diuen? Hi ha perill de noves esllavissades o esfondraments?

4.- Quan es pensa arranjar el mur citat?”

 

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, explica que, efectivament, el dia 23 de desembre, al voltant de dos quarts de nou del matí, van saber que el mur de l’escola Tomàs Viñas, que limitava amb l’Avinguda Gatassa, i una part que connecta amb el mur de separació amb l’escola Sol-Ixent va caure. Al matí, abans de les set, es va produir una pluja molt forta que sembla ser que va ser la causa que s’acumulés una certa quantitat d’aigua i va provocar aquesta esllavissada del mur. Immediatament, els Serveis de Manteniment s’hi van desplaçar, van fer una anàlisi de què havia passat, van mirar si hi havia afectacions a l’altra banda del mur contigu a l’escola Sol-Ixent i van restaurar, amb l’empresa Garcia Cano, la normalitat de pas dels vianants. Per sort no hi va haver danys personals, perquè era el primer dia de vacances escolars.
Primer de tot, s’ha procedit a calcular les estructures que s’han de col•locar com a pantalles de contenció per a reproduir el pati de la mateixa manera que estava funcionant. S’han hagut de treure uns arbres propers al mur que limitava amb l’escola Sol-Ixent per a evitar que no ajudessin a mantenir i fer més grosses les esquerdes que s’havien detectat en aquesta part del mur. En aquests moments s’està fent el càlcul econòmic per a la reconstrucció.
Respecte a la pregunta de seguretat, els serveis tècnics no creuen que, en condicions normals, hi hagi més esfondraments a la zona. Per a evitar que en un futur es malmeti el mur, s’ha de millorar la xarxa d’evacuació d’aigües del pati i, per tant, fer una actuació en profunditat. Des que s’ha produït aquest fet fins ara, no hi ha hagut temps perdut, s’han fet els estudis i els càlculs suficients. Hem parlat amb les dues escoles. Respecte a les condicions de seguretat, no és un perill per als alumnes d’ambdues escoles; estan protegits i l’accés està reservat.

El senyor Vicent Garcia Caurin assenyala que ha vist el mur i que ha vist les tanques. Si algun noi s’hi enfila, prendrà mal.

La senyora Conxita Calvo respon al Sr. Garcia que quan parla així sembla que apunti a una certa negligència dels serveis tècnics de l’Ajuntament. Allà hi ha responsables i, en primer lloc, hi ha l’escola, que ha dit la seva respecte a les proteccions que tenia aquest espai que s’ha d’arranjar. Finalment, entre tots hem arribat a la conclusió que aquesta era la millor opció. Per tant, entre l’escola, l’empresa constructora, l’empresa de manteniment i la supervisió que fem des de l’IME, espero que tinguem prou seny per fer-ho bé.

35 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NETEJA DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE MATARÓ.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“El Grup Municipal de Convergència i Unió creu que la neteja dels centres educatius és del tot essencial, doncs, és on els nostres fills passen la major part de dia i on, una part important, fins i tot, dinen i fan la migdiada.

Durant el dos darrers cursos, les hores de neteja de les nostre escoles, han sofert una retallada important, arribant en algunes escoles a més del vint per cent de les hores assignades.

Atès que les escoles afectades tenen menys hores de neteja i per tant, naturalment es queden per netejar i arranjar alguns espais.

Atès que les instruccions donades per l’IME contradeien el conveni dels treballadors i treballadores i ara, després de discussions, han canviat el discurs i ja no se sap si les treballadores tenen dret o no a fer mitja hora de descans i que paga aquestes hores que no es cobreixen.

Atès que les tasques encomanades a l’empresa de neteja no es compleixen en la seua majoria.

Atès que el personal de neteja és un personal aliè a les direccions de les escoles i això comporta una manca de interlocutors vàlids en cas de conflicte.

Atès que la inspecció de la neteja, no solia passar mai, ni entrevistar-se amb les direccions de les escoles i ara es demana a aquestes direccions que facin de supervisors.

Atès que des de l’octubre passat que van reduir l’horari de neteja a les darreres escoles, no s’ha produït cap millora.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i unió presenta el següent

PREC:

1.- La Direcció de l’IME, els representant de l’empresa de neteja de les escoles i les direccions d’aquestes signaran un protocol on quedaran recollides les hores assignades a cada centre, les tasques i la periodicitat a realitzar així com els temps de descans diari.

2.- Serà l’ajuntament/IME qui supervisarà la neteja de les escoles deixant sense efecte la petició que es va fer a les direccions dels centres educatius de que fossin les supervisores de la neteja.”

 

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, recorda que aquesta pregunta s’ha pogut parlar per activa i per passiva en els espais que pertoquen: les reunions de directors dels centres i amb el Servei de Compres dels Serveis Centrals, que és amb qui se signa aquest contracte per part del proveïdor de l’empresa de neteja.
A la part expositiva hi ha molts elements imprecisos i molts elements que no s’ajusten a la realitat. El contracte de neteja dels edificis municipals és un contracte de serveis que està regulat per la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic. Com a qualsevol contracte administratiu, les condicions mitjançant les quals l’empresa adjudicatària haurà d’executar el contracte es fixen en un plec de condicions economicoadministratives i tècniques particulars que regirà la contractació del servei expressat, i no en un protocol que se signa posteriorment amb les parts. És l’Ajuntament qui organitza i gestiona el contracte en funció dels recursos i les necessitats. Qui signa el contracte és qui ens representa, en aquest cas des dels Serveis Centrals, i ho fa per aquests edificis escolars i per molts altres edificis. Per tant, les parts que després són subjecte que es realitzi la neteja en els espais que gestionen, com són els directors dels centres a les seves escoles, en principi no tenen cap relació directa amb aquest contracte.
Les condicions d’execució són les que acompanyen el plec tècnic. Per tant, allà es regula què contracta l’Ajuntament i a quins costos. A partir d’aquí, hi ha una instrucció clara i concreta de quines són les tasques que s’han de realitzar a cada centre escolar i amb quina periodicitat. Això els directors ho reben de manera regular cada vegada que hi ha un canvi en la contractació o un canvi en aquest conjunt de compromisos de l’empresa.
A partir de l’any 2009, en una renegociació de l’empresa amb l’Ajuntament, el que es va fer és racionalitzar una mica més el conjunt d’hores que les escoles tenien de neteja, en funció dels següents criteris: els metres quadrats del centre i el nombre d’alumnes. El marc econòmic va ajudar a fer més sostenible aquest contracte per part del municipi. Els ajustos han estat molt menors d’aquesta gran retallada que diu el Sr. Garcia. És possible que alguna escola que estava una mica més dimensionada que d’altres, amb aquesta racionalització, aquesta escola en concret pot haver-ho perdut, però en el conjunt d’escoles la pèrdua és molt petita.
No se’ls ha demanat mai als directors que facin el que no els toca fer. El personal de neteja no està contractat per la direcció del centre. El que sí que va quedar clar és que les hores contractades per l’empresa són hores de neteja efectiva. Per tant, calia que l’empresa expliqués en quins moments de la jornada laboral es podia fer una pausa per a esmorzar o descansar quan el treballador estava a l’escola. També és cert que aquest servei no es fa sempre en presència de l’activitat normal de la jornada laboral. Moltes vegades es fa a primera hora del matí o en horari en què ja no hi queda professorat. Per tant, en molts casos, és un treball de resultats. Les queixes que en algun centre hi ha pogut haver, a partir d’una reunió en la que els Serveis Centrals van explicar que no era la primera queixa (ja n’hi havia hagut alguna altra en l’anterior mandat), es pot veure que hi ha algunes coses que s’han d’ajustar. Hi ha algunes queixes que poden tenir els directors dels centres que hem de vehicular d’una manera específica. Qui té la capacitat per comprovar si s’està fent bé la tasca compromesa són els supervisors de la pròpia empresa de neteja. No es demana mai als directors del centre que facin de supervisors. El que es demana és que diguin si estan o no satisfets amb la neteja, cosa que és molt diferent, Sr. Garcia. Els nivells de neteja de l’escola són suficients i, fins i tot, més enllà. Tot i que no ens agrada mai retallar, hi ha situacions econòmiques a les que ens hem, simplement, d’ajustar, no de retallar.
No s’ha conculcat mai el dret del treballador sobre les hores que pugui tenir de repòs. Això és un tema de l’empresa. El que hem fet és vetllar perquè aquell contracte que l’Ajuntament té amb l’empresa de neteja es compleixi amb les seves hores i sigui efectiu quant als resultats.
Hi ha moltes altres imprecisions en aquest redactat les quals no entraré ara a enumerar.

El senyor Vicent Garcia Caurin respon que la Sra. Calvo pot explicar el que vulgui, però el cert és que hi ha més escoles a la ciutat i que s’ha reduït el pressupost a mínims. Quan passa això, es redueixen les hores de neteja a les escoles. Si d’aquí a un temps hi ha més escoles, mantindran vostès el pressupost i mantindran les mateixes dones de la neteja, per tant, les escoles tindran menys hores de neteja.
No es tracta ja del que fan les dones de la neteja cada dia com, per exemple, que es deixin coses per fer i que tasques que es feien abans diàriament ara es facin un cop cada 2 o 3 dies, es tracta d’aquelles tasques que tenen encomanades les direccions dels centres i que no es fan. Això ha estat denunciat, vostès han pres nota, però no s’ha fet res. Això de la neteja de les escoles ve de fa molts anys. Més de la meitat dels vidres de les escoles no s’han netejat en 20 anys. La cosa no ha millorat gens. És per això que nosaltres fem aquest prec; firmem amb l’empresa i així li reclamarem a l’empresa.

La senyora Conxita Calvo manifesta que li sap greu escoltar coses tan exagerades. És cert que el tema de la neteja de les escoles existeix des que existeixen els escoles. En temps d’ajustos ens toca ajustar-nos a tots. Aquests ajustos no han passat cap límit que faci que no sigui possible conviure amb la normalitat de l’escola. És cert que alguns directors ens han dit que si estan pautades determinades periodicitats per la neteja de vidres, aquestes no es compleixen. En som conscients. Per això demanem a les direccions no que supervisin, sinó que ens diguin si els resultats no són els que consten en aquella relació d’activitats que s’han de fer en determinada periodicitat.
Aquí no farem futuribles, aquí no direm què passarà si tenim més escoles. De moment, les escoles noves que han anat creixent, han anat incrementant el seu número d’hores de neteja per tal de poder-les equilibrar amb la resta d’escoles. És cert que en una petita part s’han ajustat a aquests números, però només en una petita part. El conjunt de directors està més per la col•laboració que per aquesta queixa continuada. Vostè mateix ho va poder veure en la reunió que vam tenir amb tots els directors de primària i amb el servei de compres, amb els quals vam parlar clarament i explícita d’això

36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’AFECTACIÓ DE LA LLEI DEL TABAC ALS ESTABLIMENTS DE LA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:
“A finals de gener el Gremi d’Hostaleria de Mataró i el Maresme va fer públic que l’enduriment de la Llei del Tabac ha perjudicat els establiments de restauració de Mataró i que ara, els locals s’han de tornar a adaptar a la nova normativa, demanant permisos per instal•lar terrasses a la via pública i acondicionar-les per tal que els clients, ara que les temperatures estan tan baixes, no pateixin un fred excessiu.

Tot i que això pot ser una situació passatgera, el cert és que en moment com l’actual ni Mataró ni els propietaris dels diferents locals es poden permetre una davallada en els seus ingressos.

És per aquests motius que presentem les següents PREGUNTES:

1. El Govern Municipal ha valorat la idoneïtat de fer un estudi sobre aquest possible impacte en els establiments de la ciutat?

2. Han pensat en tirar endavant, malgrat la difícil situació econòmica, algun tipus d’ajut i/o bonificació per ajudar els restauradors?

3. Pensa el Govern tirar endavant algun tipus de mesura per tal que els clients que estan al carrer fumant no embrutin el terra i no molestin els veïns propers als diferents locals d’oci, en franges de descans nocturn?”

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, manifesta la seva preocupació per aquest tema.
Des de Via Pública i la pròpia Llicències d’Activitats ja hem tingut alguna reunió amb el gremi d’hostaleria per parlar de quina informació donem a aquells restauradors que s’apropen al gremi per preguntar pels tràmits que han de seguir per demanar una autorització a l’hora de posar algun tipus de calefactor a les terrasses. Nosaltres els diem, no que canviïn les llicències, però sí que demanin una ampliació. L’única cosa que demanem és que l’aparell que posin estigui homologat. Per la resta, nosaltres no posem cap impediment. És cert que no hem estudiat, ni crec que estudiem, l’impacte que això pot suposar en la restauració, perquè em sembla una mica complicat d’analitzar. Les dades que tenim d’aquest primer mes de gener són que de les 30 sol•licituds que hem rebut per temes diferents de terrasses, només dues han estat per posar calefactors a les terrasses. La resta han estat temes molt diversos.
No tirarem endavant cap tipus d’ajut per aquells restauradors que vulguin posar algun tipus d’aparell a la terrassa.
La responsabilitat de mantenir la vorera neta i que no es consumeixin begudes alcohòliques fora dels establiments és del propietari de l’activitat. Per tant, és ell qui ha de tenir cura que els carrers estiguin nets i que no hi hagi aldarulls, etc. Tot i això, ja saben vostès que activitats d’oci al centre de la ciutat no n’hi ha. El bars tanquen a les 11 h o a les 12 h els festius o vigílies de festius. Els restauradors, per tant, hauran d’anar amb compte que la gent no faci soroll ni embruti massa.

 

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS USOS DEL CENTRE DE CREACIÓ D’ARTS ESCÈNIQUES DE CAN GASSOL.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL REGIDOR NO ADSCRIT PAULÍ MOJEDANO SINGLA SOBRE EL FUTUR DEL PROJECTE MATARÓ MARÍTIM.

Aquesta pregunta queda sobre la taula fins un proper Ple.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A UN AJUT DE CAIXA DE L’EMPRESA MUNICIPAL AMSA A L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

“Assabentats que AMSA ha realitzat un ajut de caixa de 3.500.000 d’euros a l’Ajuntament de Mataró amb data 31 de desembre de 2010 a un interès tipus Euribor a 3 mesos + 2’5%, amb un termini de sis mesos prorrogables amb l’únic objectiu que el segon pugui cancel•lar pòlisses de crèdit a curt termini, el Grup Municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:
Primera.- Estava prevista, als pressuposts del 2010, aquesta operació financera entre AMSA i l’ajuntament?

Segona.- Atès que l’empresa municipal AMSA també té concedits crèdits per part d’entitats bancàries, el tipus d’interès que paga la societat, és superior o inferior al que cobrarà de l’Ajuntament?

Tercera.- Per quina raó no s’ha informat amb anterioritat als membres del Consell d’Administració de la Societat? Requeria l’aprovació del Consell esmentat aquesta operació?

Quarta.- Quina finalitat tenia el capital objecte de les pòlisses de crèdit que l’Ajuntament té ara necessitat de cancel•lar?

Cinquena.- Per quina raó l’Ajuntament no ha pogut renovar les pòlisses de crèdit que tenia necessitat de cancel•lar a 31 de desembre de 2010?

Sisena.- En aquest moment, s’ha retornat alguna quantitat a AMSA? Quina? Com s’ha obtingut el capital per fer-ho?”

 

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, explica que han anat informant al llarg de tot l’any 2010 de com s’havia d’aplicar el Reial decret, del 20 de maig, de les diferents condicions que establia i, també, de tresoreria. D’aquest cas concret, vam parlar de com havíem atès l’obligació del Reial decret que a 31 de desembre quedessin totes les operacions de tresoreria tancades. Vam informar-ne a la comissió informativa del passat dia 20 de gener. En tot cas, refresquem la informació:
Les operacions de tresoreria són desfasaments entre els ingressos que obtenim i els pagaments obtinguts per part de l’Ajuntament. Els he dit que alguns venien derivats, per exemple, dels ingressos tributaris. Els he posat l’exemple de la brossa. D’altres vénen per subvencions que ens serveixen per pagar serveis com, per exemple, escoles bressol o el pagament als treballadors de l’Institut Miquel Biada, que arriben amb força retard i nosaltres hem d’avançar aquests imports. També vénen justificats per subvencions que només cobrem un cop han estat justificades com, per exemple, les de les dependències.
Per contra, les despeses les anem pagant a mesura que en tenim l’obligació. És l’exemple de les nòmines, que paguem cada mes, o les factures a proveïdors, que paguem a 60 dies.
Veiem clarament, doncs, la necessitat de disposar de diners per cobrir aquests desfasaments puntuals que anem tenint al llarg de l’any. L’ús que en fem és ajudar les empreses amb ajuts de caixa, PUMSA, Mataró Audiovisual, pagar als proveïdors amb una mitjana de temps de 60 dies, l’avançament d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges, suportar els ajornaments i fraccionaments del pagament de tributs per part dels nostres ciutadans o, fins i tot, el retard en el cobrament d’algunes inversions com, per exemple, la del supermercat de la Plaça de Cuba del que tots estem gaudint i del que l’Ajuntament va avançar una inversió de 800.000 euros.
Pel que fa a la primera pregunta, les operacions de tresoreria a curt termini no tenen reflex pressupostari. Sí que tenen reflex pressupostari les despeses financeres que meriten aquestes operacions i, per tant, es comptabilitzen al capítol 3 de les despeses financeres i, en les seves partides sempre hi ha un crèdit previst pel muntant d’operacions a curt termini superior al que realment concertem.
Quant a la segona pregunta, cobrarà de l’Ajuntament l’equivalent al seu cost mitjà. Per tant, no li suposarà cap pèrdua de cap tipus. Sí que serà superior al que hauria obtingut si, en comptes de deixar-nos a nosaltres aquests diners, els hagués aplicat a alguna operació bancària, concretament, el que teníem damunt la taula: nosaltres paguem un 3,7% i l’oferta que teníem els donava un 1%. Per tant, la diferència per la societat AMSA és molt beneficiosa. Com que és una societat municipal, aquests beneficis s’apliquen a les polítiques que desenvolupa, repercutint-ho en el ciutadà, que és qui rep aquests serveis. Si veiem aquest cost/benefici a una operació a 3 mesos, veiem que amb l’operació que fa amb l’Ajuntament, cobrarà 23.600 euros més que si hagués optat per aquesta operació bancària. Si fos a 1 any, la diferència seria de 94.500 euros. Això per a l’Ajuntament té un cost neutre: estem pagant el mateix que pagaríem si haguéssim demanat aquest crèdit a una entitat bancària.
Respecte a la tercera pregunta, aquestes operacions per part d’AMSA són de caràcter ordinari i, per tant, no necessiten cap habilitació ni cap tràmit d’autorització especial. Són operacions avalades pels poders normals dels administradors de les empreses.
En referència a la quarta pregunta, la finalitat d’aquesta operació va ser la de donar compliment al que disposava el Reial decret, de 20 de maig, pel qual es prenien mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic. Concretament, hi havia un epígraf que deia que les operacions a curt termini concertades per cobrir situacions transitòries de finançament haurien de quedar cancel•lades a 31 de desembre de cada any. Vam demanar una interpretació de l’aplicació d’aquest Reial decret a la Direcció General de Política Financera i Assegurances, perquè la Generalitat és qui té la tutela financera dels municipis, i la seva interpretació va ser que es podien cancel•lar el dia 31 i, posteriorment, el mateix dia 31 se’n podien concertar de noves. Només va ser Caixa Laietana qui va acceptar aquesta interpretació i, per tant, vam poder renovar el mateix dia 31 el mateix crèdit amb ells. La resta d’entitats bancàries, que tenen els seus serveis jurídics fora de Catalunya, no van fer cas d’aquesta interpretació de la Generalitat i, per tant, van voler concertar les noves pòlisses els dies següents. A partir del dia 3 de gener hem anat concertant aquestes noves pòlisses. En el ple en què vam aprovar la concertació d’aquestes pòlisses, vam dir que concertàvem les que necessitàvem en aquell moment i que ens reservàvem el dret a poder-ho fer pel màxim que permet la llei en funció de les necessitats que s’anessin derivant d’aquest any 2011. Hem renovat totes les que teníem excepte una que nosaltres no necessitem i que el banc tampoc n’estava interessat.
La cinquena pregunta ja l’he contestada.
Pel que fa a la sisena pregunta, sí, s’ha retornat alguna quantitat. Concretament, el dia 4 de gener vam retornar 710.000 euros. La fixació de la quantitat en base a la qual anirem retornant s’ha fixat en funció de les nostres necessitats i també les de l’empresa municipal.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les 24 hores i quaranta minuts de la nit, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.