03/03/2011

ACTA NÚM. 04/2011 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 DE MARÇ DE 2011.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia tres de març de dos mil onze, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D’ALCALDE (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D’ALCALDE (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO TINENT D’ALCALDE (PSC)
CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
NURIA AGUILAR CAMPRUBÍ CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MARIA ANGELES RUIZ MORENO REGIDORA (PSC)

JOAN MORA I BOSCH REGIDOR (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER REGIDOR (CIU)
MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)
FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)
PERE GALBANY I DURAN REGIDOR (CIU)
CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)
MONTSERRAT QUIJO CORTADA REGIDORA (CIU)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZALEZ REGIDOR (PP)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN TINENT D’ALCALDE (ICV-EUiA)
CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D’ALCALDE (ERC)
SERGI PENEDÈS I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)
S’incorpora a la sessió en punt núm. 3 de l’ordre del dia

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR no adscrit
ANNA MARTINEZ DURAN REGIDORA no adscrita

No assisteix a la sessió la Sra. M Lluïsa Corominas Lozar, regidora no adscrita.

Assisteix com a Secretària Accidental de la Corporació la Sra. Avelina Costa-Jussà i Relat, que dóna fe de l’acte.

Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L’ordre del dia de la sessió actual és el següent :

DECRET
1546/2011 de 28 de febrer
Assumpte: Convocatòria i Ordre del dia Ajuntament Ple sessió del 3 de març del 2011
Òrgan: SECRETARIA GENERAL

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 3 de març de 2011, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 Presa de possessió de la Sra. Montserrat Quijo Cortada al càrrec de Regidora d'aquest Ajuntament.


2 Aprovació, si s'escau, de l’Acta de la sessió ordinària del dia 13 de gener de 2011.
 

3 DESPATX OFICIAL

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 Moció que presenten els grups municipals de la CUP, ERC, ICV-EUiA i CIU de suport a Acció Cultural del País Valencià i a l’arribada de les emissions de TV3 al País Valencià.

5 Proposta de Resolució que presenten els grups municipals PSC, PPC, ICV-EUiA i ERC sobre la sentència que arxiva el cas “Can Fàbregas i de Caralt” i que desbloqueja l’arribada de El Corte Inglés a la ciutat.

6 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió a fi d’accelerar i que finalitzi el procés d’instal.lació de “El Corte Inglés” a Mataró.

7 Moció que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el cessament de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana.

 

DICTAMENS

COMISSIÓ ESPECIAL D’ORGANITZACIÓ

8 Aprovació inicial de la modificació dels estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

 

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró-

9 Aprovar la creació del Consell de la Formació Professional de Mataró i aprovació inicial del seu Reglament.

-Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat-

10 Aprovació de l’addenda al Conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme per a la integració dels centres universitaris de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró i l’Escola Universitària del Maresme a la Fundació Tecnocampus

-Presidència-

11 Atorgament del títol honorífic de Fill Predilecte a Pere Pubill Calaf “Peret”.

CMI DE SERVEIS CENTRALS
Direcció de Serveis Econòmics
-Servei d’Ingressos-

12 Aprovació modificació preus públics per al manteniment de les franges de protecció contraincendis per al 2011

-Servei de Compres i Contractacions-

13 Aprovació de la liquidació de l’any 2010 del contracte de gestió del servei públic de transport col.lectiu urbà de viatgers “Mataró Bus”, i aprovació del pressupost de l’aportació municipal per a l’any 2011.

-Direcció de Recursos Humans-

14 Declaració de compatibilitat de segona activitat amb l’activitat principal.
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-

15 Aprovació provisional de la modificació del Pla especial del Catàleg, per incloure la catalogació dels esgrafiats en façanes de la ciutat.

-Manteniment i Serveis-

16 Adhesió voluntària de l'Ajuntament de Mataró al conveni de col•laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i les entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) de residus de piles i acumuladors.

-Servei d’Habitatge-

17 Aprovació definitiva de l’Ordenança de llicències urbanístiques i resolució de les al•legacions presentades

CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut d’Esports-

18 Acceptació del fons documental del senyor Antoni Bruguera Planas

-Institut Municipal d’Educació-

19 Cessament del representant del grup municipal del Partit Popular de Catalunya com a membre del Consell Plenari de l’Institut Municipal d’Educació.

-Conselleria Delegada de Cultura-

20 Inclusió de nous vials al nomenclàtor de la ciutat

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

21 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per a la necessitat d’un nou pediatre al CAP de la Gatassa.

22 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la CUP per impulsar els mercats d’intercanvi d’objectes i un servei de deixalleria virtual.

23 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de la CUP sobre l’ampliació de la cobertura de l’ADSL a les zones del municipi que encara no en tenen.

PRECS I PREGUNTES

24 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els usos del centre de creació d’arts escèniques de Can Gassol.

25 Pregunta que presenta el regidor no adscrit Paulí Mojedano Singla sobre el futur del projecte Mataró Marítim.

26 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la manca de pediatres en el CAP de Cerdanyola.

27 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre diferents actes incívics de caire polític que estan succeint a la ciutat.

28 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l’estat de deixadesa que presenta la Riera de Sant Simó.

29 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la situació en què es troben determinades obres del Centre Històric.

30 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el procés participatiu respecte el futur de la zona d’equipaments Triangle-Molins.

31 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el cens dels locals comercials.

32 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el conflicte per incompliment del Conveni col.lectiu de l’IME amb les escoles bressols municipals.

 

L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, i tot seguit passa a tractar els punts de l’ordre del dia.

1 - PRESA DE POSSESSIÓ DE LA SRA. MONTSERRAT QUIJO CORTADA AL CÀRREC DE REGIDORA D'AQUEST AJUNTAMENT.

PRESA DE POSSESSIÓ DE LA SRA. MONTSERRAT QUIJO CORTADA DE LA CANDIDATURA ELECTORAL DE “CONVERGÈNCIA I UNIÓ”, COM A REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ.

El senyor Alcalde President llegeix la resolució de la Junta Electoral Central per la qual es lliura la credencial de què ha estat designada regidora de l’Ajuntament de Mataró la Sra. Montserrat Quijo Cortada, per estar inclosa en la llista de candidats presentada per Convergència i Unió a les eleccions locals de 2007, en substitució per renúncia del Sr. Josep Vicent Garcia Caurin.

Tot seguit el senyor Alcalde demana a la Sra. Montserrat Quijo Cortada que s’acosti a la Presidència i que els demés membres del Consistori es posin dempeus.

A continuació el Sr. Alcalde cedeix la paraula a la Sra. Secretària Accidental, per tal que procedeixi a llegir la fórmula preceptiva d’acceptació del càrrec. Tot seguit la Secretària Accidental dóna lectura a la fórmula establerta legalment:

“JUREU O PROMETEU PER LA VOSTRA CONSCIÈNCIA I HONOR COMPLIR FIDELMENT LES OBLIGACIONS DEL CÀRREC DE REGIDORA DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ, AMB LLEIALTAT AL REI I GUARDAR I FER GUARDAR LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA FONAMENTAL DE L’ESTAT, I L’ESTATUT COM A NORMA FONAMENTAL DE CATALUNYA”.

La Sra. MONTSERRAT QUIJO CORTADA respon: Ho prometo.

Seguidament el Sr. Alcalde li dóna possessió del seu càrrec, donant-li també la benvinguda i fent-li entrega de l’escut de la Ciutat.

2 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 13 DE GENER DE 2011.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, regidor del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular.

3 - DESPATX OFICIAL

 El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comunica la lamentable pèrdua del Sr. Francesc Jou i Aresté que morí a Mataró el dilluns 28 de febrer de 2011, a l’edat de 61 anys. Havia estat regidor d’aquest ajuntament durant el període de 19 d’abril de 1979 fins el 23 de maig de 1983, com a cap de llista de CC-UCD (Centristes de Catalunya-Unión de Centro Democrático). I amb data 21-10-1999 se li va concedir la Medalla de la Ciutat com a cap d’una candidatura de les primeres eleccions democràtiques.
Traslladar a la família el condol del Consistori.

 El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte de l’Auto del Jutjat d’Instrucció nº 3 de Mataró de 11-2-2011 que acorda l’arxiu del Procediment per no estar constitutiu de delicte els fets que donen lloc a la formació de la causa, està parlant de Can Fabregas i de Caralt. És ferma aquesta Resolució i per tant es procedeix a l’aixecament de totes les mesures cautelars adoptades, i es desestima la pretensió del fiscal d’ampliar la querella i declarar imputats a la Sra. Erika Blancas i al Sr. Manuel Monfort i desestimar la pretensió de la CUP i del Sr. Xavier Safont-Tria per a practicar noves proves.

 El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta el rebuig institucional contra la mort de dones víctimes de la violència masclista. Farem un minut de silenci en record d’una dona de 49 anys que va morir l’11 de febrer a Barcelona i d’una altra dona de 44 anys que va morir el dia 23 de febrer a Reus.

 El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte que han rebut el manifest que la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya han fet en commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. L’adhesió del ple a aquest manifest no el llegirem, donat que el dia 8 (Dia Internacional de la Dona Treballadora) se’n farà lectura pública a les 12 del migdia a la porta de l’Ajuntament, com és tradicional. Per suposat, també convidar tots vostès que estiguin presents en aquest acte.

 El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del Decret de nomenament com a personal eventual de confiança o assessorament especial a l’Ajuntament de Mataró de la Sra. Mireia Ràfols Tomàs, per tal d’assumir el desenvolupament de projectes estratègics per a la ciutat, com són el projecte Mataró Marítim o el projecte Mataró Granollers, entre d’altres, sota la directriu de l’Alcalde de Mataró.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 4 i 7 per venir referits a temàtiques coincidents.

4 - MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE LA CUP, ERC, ICV-EUIA I CIU DE SUPORT A ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ I A L’ARRIBADA DE LES EMISSIONS DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la Moció següent :

“Les emissions de TV3 al País Valencià s’han pogut veure gràcies a l’esforç i al treball que han fet molts ciutadans a través d’Acció Cultural del País Valencià.

Ara, però, després d’un llarg procés de setge per part del govern de la Generalitat Valenciana i del Ministeri d’Indústria del Govern Espanyol. aquests han aconseguit el seu objectiu pel qual ACPV s’ha vist obligada a deixar de reemetre el senyal que permetia les emissions de TV3 en aquest territori.

Tal com declara Acció Cultural del País Valencià (ACPV): ”Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.”

La continuïtat d’aquestes emissions són de vital importància per a la normalització del català en el conjunt del seu àmbit lingüístic, i de les relacions entre Catalunya i el País Valencià. D’altra banda, la resposta d’un govern no pot ser mai la censura d’un canal en particular, sinó garantir l’accés dels ciutadans a la més àmplia oferta, com a mostra de pluralitat informativa i de llibertat d’expressió.
És per tots aquests motius que els grups municipals sotasignants, proposen l’aprovació dels acords següents:

1. Manifestar el nostre rebuig a les pressions exercides per part del Govern valencià sobre Acció Cultural del País Valencià.

2. Instar la Generalitat Valenciana a respectar els drets de milers de valencians al lliure accés a la informació i no impedir les emissions de la CCRTV en la Comunitat Autònoma Valenciana.

3. Refermar el nostre suport a l’arribada d’un acord entre els governs de Catalunya i el País Valencià perquè tots els respectius canals de ràdio i televisió autonòmiques arribin als dos territoris amb normalitat, i demana al Govern de Catalunya que consideri una prioritat el tancament d’aquest acord el més aviat possible.

4. Instar el govern espanyol a prendre les mesures necessàries per garantir el restabliment de les emissions de la CCRTV en la Comunitat Autònoma Valenciana.

5. Instar al Congrés dels Diputats a tramitar la ILP “Televisió sense fronteres”

6. Fer arribar aquest acord al Ministeri d’Indústria, al Govern de Catalunya, al de la Generalitat Valenciana i a ACPV.”

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula a la Sra. Juliana Bacardit, Presidenta de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), qui manifesta el seu suport a la moció presentada. Expressa el seu desacord amb els expedients oberts a Acció Cultural del País Valencià per part de la Generalitat Valenciana, que l’ha obligat a cessar les seves activitats per motiu de les emissions de TV3 al País Valencià. Explica que la continuïtat d’aquestes emissions són de vital importància per a la normalització del català en el conjunt del seu àmbit lingüístic i per a les relacions entre Catalunya i el País Valencià.

7 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL CESSAMENT DE LES EMISSIONS DE TV3 A LA COMUNITAT VALENCIANA

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, lamenta que no hagin estat capaços de posar-se d’acord en aquest tema quan, anteriorment, havia estat possible posar-s’hi en un ple anterior. La majoria d’acords substancials es troben a les mocions.
El que demanem és que la Generalitat Valenciana es quedi sense excusa per la no emissió de TV3 i que s’arribi a un acord entre la Generalitat catalana i la valenciana. Que hi hagi aquesta reciprocitat és el més important de tot això. Em sembla que hi ha un rerefons que va més enllà. Ahir al migdia vaig entendre que no valia la pena intentar negociar-ho perquè, quan vaig sortir al carrer, vaig veure un seguit de cartells anunciant el que aquesta tarda passaria aquí. Per tant, el que fem és mantenir la moció que vam presentar nosaltres.

A continuació presenta la Moció següent:

“Atès que el primer que va atacar les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana va ser el Govern del PSOE, que a través del Ministre d’Indústria, aleshores José Montilla, va donar la freqüència per la que Acció Cultural emetia TV3 a La Sexta.

Atès que Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana ja tenien de reciprocitat d’emissions des de maig de 2008: Canal 9 a Catalunya, i TV3 a la Comunitat Valenciana. Aquest acord estava condicionat a que el Ministeri d’Indústria atorgués noves freqüències (múltiplex) a la Comunitat Valenciana, sense que a dia d’avui el Govern del PSOE ho hagi fet.

Atès que una vegada més el que no fa possible la reciprocitat és l’arbitrarietat del Ministeri d’Indústria del PSOE: Catalunya té 3 múltiplexs (12 canals: 8 públics i 4 privats), mentre la Comunitat Valenciana en té 2 (8 canals: 4 públics i 4 privats). A més, el Consell va demanar un nou múltiplex per fer possible la reciprocitat i el Ministeri d’Indústria l’ha negat reiteradament.

Atès que en aquest marc les emissions que Acció Cultural realitzava de TV3 eren emissions il•legals i és per aquest motiu que el Consell complia amb les seves responsabilitats: primer advertir de la situació d’il•legalitat i instar el cessament de les emissions; i segon, davant l’incompliment de l’ordre de cessament, imposar les sancions que les lleis preveuen per aquesta situació. Les sancions s’imposen en aplicació de la Llei General Audiovisual 7/2010 aprovada pel PSOE amb els vots de CiU.

Atès que en compliment d’aquests mateixos preceptes el Consell ha obert 36 expedients de sanció i tancament a 19 ràdios i 17 televisions (algunes de les quals són locals d’Ajuntaments on governa el Partit Popular). També en aquest mateix sentit La Generalitat de Catalunya va ordenar el tancament de 28 emissions de televisió il•legals a Catalunya durant el 2007

Atès que cal tenir en compte que les emissions de TV3 d’Acció Cultural són les exclusives per a Catalunya, amb publicitat i amb programes que tenen els seus drets restringits exclusivament a aquesta comunitat. En tot cas, la reciprocitat es pot dur a terme en la versió internacional de TV3, com és el cas de la reciprocitat amb les Illes Balears.

Per tot això, es sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels següents ACORDS:

1.- Instar el Govern de l’Estat a prestar conformitat a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense fronteres”, per tal de garantir les emissions de totes les televisions realitzades total o parcialment en la nostra llengua.

2.- Instar el Govern de l’Estat a que habiliti un canal múltiple addicional de TDT a la Comunitat Valenciana tal com ha estat reiteradament sol•licitat per aquesta.

3.- Instar el Govern de la Generalitat i el Consell Valencià a arribar a un acord de reciprocitat pel que fa a les emissions de TV3 i els altres canals públics catalans i Canal 9 i la resta de canals públics valencians, que permeti que tots siguin rebuts en el conjunt del territori valencià i català. “

 

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, manifesta que troba molt trist tot allò que contribueixi a reduir la llibertat d’escollir de les persones. M’agradaria que es pogués veure lliurement TV3 al País Valencià i el Canal9 a Catalunya. No es tracta de discutir aquí la legalitat d’aquest tancament. Sembla obvi que seria legal, perquè es la pròpia Acció Cultural del País Valencià qui ha decidit el tancament perquè no ha tingut més remei. El fons de la qüestió és veure si les decisions que s’han pres políticament de sancionar aquesta entitat serien justificables i, també, veure si la Generalitat Valenciana tindria la competència per a sancionar, al menys en l’aspecte de l’ocupació del domini públic.
Políticament això no és correcte perquè, encara que les emissions poguessin ser il•legals, hi ha hagut un seguit de decisions que han esdevingut sancions difícilment justificables, si no és que s’interpreta que al darrere hi ha una voluntat política d’aconseguir aquest tancament. En el món de la televisió, la il•legalitat d’algunes emissions no és una cosa poc freqüent. Aquí hi hauria un aspecte de greuge comparatiu de multitud d’emissions que es produeixen al llarg del territori del País Valencià i que no han estat objecte d’aquesta sanció. Això ens portaria a determinar que no és tant el contingut pornogràfic o de tarot o del que sigui, sinó el que es faci, o no, en català, el que ha pogut portar a sancionar Acció Cultural del País Valencià.

Respecte al tema de la reciprocitat, la sensació que hi ha és que hi ha hagut una voluntat d’un cert torpedinament d’aquesta reciprocitat per part de la pròpia Generalitat Valenciana. És veritat, també, que la Generalitat de Catalunya ha tingut poca paciència negociadora i s’ha agafat a això. Per damunt de tot, aquí hi ha una qüestió de llibertat. El meu posicionament serà favorable a la proposta que presenten els grups municipals de la CUP, ERC, ICV-EUIA I CIU y d’abstenció respecte la proposta del PP.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, recorda que aquest ple ja s’ha pronunciat a favor de les emissions de TV3 al País Valencià i la seva reciprocitat. Ho hem fet i ho mantenim per la llibertat d’expressió, per la llibertat d’elecció i per tenir en consideració la lluita contra el tancament de repetidors, concretament aquestes 600 mil signatures que l’any 2007 es van presentar. La decisió ens sembla completament errònia i que va en contra de les llibertats. Sobretot, pels drets dels valencians. Però també, és una decisió sobirana. Per això justifiquem que hem fet una esmena respecte a aquesta qüestió, ja que ens sembla que qui té l’única responsabilitat d’aquesta decisió és exclusivament el govern del País Valencià, en funció de la seva autonomia que s’ha exercit malament, però s’ha exercit. Nosaltres mantenim el 90% de la part expositiva i el 100% dels acords i, per tant, els reiterem la voluntat que arribem a aquest acord o, fins i tot, que puguem eliminar la part expositiva i puguem fer una votació el més àmplia possible d’aquesta proposta.
Aquesta decisió errònia es fa probablement com a pantalla per tapar altres escàndols que hi ha sobre el PP i el govern de la Generalitat Valenciana. Els socialistes catalans ens hem coordinat bastant amb els socialistes valencians pel retorn de les emissions normals i la reciprocitat entre TV3 i el Canal9. Concretament, l’eurodiputat valencià Francesc Perelló va denunciar davant la Comissió Europea aquesta apagada de televisió pel risc de la llibertat d’expressió, amb una pregunta escrita que va dirigir a l’executiu comunitari que signen també els dos eurodiputats del PSC. Es denuncia les irregularitats i l’incompliment de la Carta Europea dels Drets Fonamentals.

La nostra esmena seria la següent:
“Les emissions de TV3 al País Valencià s’han pogut veure gràcies a l’esforç i al treball que han fet molts ciutadans a través d’Acció Cultural del País Valencià.
Ara, però, després d’un llarg procés de setge per part del govern de la Generalitat Valenciana, format pel Partit Popular i encapçalat pel seu president Francisco Camps, aquests han aconseguit el seu objectiu pel qual ACPV s’ha vist obligada a deixar de reemetre el senyal que permetia les emissions de TV3 en aquest territori.

Tal com declara Acció Cultural del País Valencià (ACPV): ”Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.”
La continuïtat d’aquestes emissions són de vital importància per a la normalització del català en el conjunt del seu àmbit lingüístic, i de les relacions entre Catalunya i el País Valencià. D’altra banda, aquest fet va contra l’esperit de tota la normativa europea, ja que els tractats internacionals garanteixen la llibertat de circulació dels productes àudio-visuals evitant que les fronteres polítiques i administratives siguin un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística i cultural europea. La resposta d’un govern no pot ser mai la censura d’un canal en particular, sinó garantir l’accés dels ciutadans a la més àmplia oferta, com a mostra de pluralitat informativa i de llibertat d’expressió.
És per tots aquests motius que el grup municipal del PSC proposa l’aprovació dels acords següents:

1. Manifestar el nostre rebuig a les pressions exercides per part del Govern valencià sobre Acció Cultural del País Valencià.

2. Instar la Generalitat Valenciana a respectar els drets de milers de valencians al lliure accés a la informació i no impedir les emissions de la CCRTV en la Comunitat Autònoma Valenciana.

3. Refermar el nostre suport a l’arribada d’un acord entre els governs de Catalunya i el País Valencià perquè tots els respectius canals de ràdio i televisió autonòmiques arribin als dos territoris amb normalitat, i demana al Govern de Catalunya que consideri una prioritat el tancament d’aquest acord el més aviat possible.

4. Instar el govern espanyol a prendre les mesures necessàries per garantir el restabliment de les emissions de la CCRTV en la Comunitat Autònoma Valenciana.

5. Instar el Congrés dels Diputats a tramitar la ILP “Televisió sense fronteres”

6. Fer arribar aquest acord al Ministeri d’Indústria, al Govern de Catalunya, al de la Generalitat Valenciana i a ACPV.”

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, explica que quan preparaven aquesta proposta, juntament amb el Sr. Safont-Tria de la CUP, pensaven que aquesta és una proposta en la qual el ple ja es va posicionar i que, per tant, a la part expositiva havien de redactar una cosa senzilla i, simplement, fer un repàs del que ha estat aquest procés que ja coneix tothom. És per això que vam fer aquest redactat que pensàvem que era assumible per a tothom. Ha estat un error perquè, al final, hi ha hagut altres propostes de resolució que el que pretenen és maquillar la realitat però sense efectivitat perquè és un tema que tothom coneix. Jo demanaria als dos grups que fessin aquest esforç de reconèixer les coses com són i votar la nostra proposta com a proposta de consens del ple.

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que aquesta és una polèmica que, de manera recurrent, arriba al ple municipal. La gent se’n riu dels polítics que posem aquesta mena de tanques, quan avui la informació circula i la gent, a través d’Internet, veu els canals amb tota llibertat. Per tant, això són polèmiques interessades. Per tant, votarem la nostra proposta i ens abstindrem de la proposta que ha presentat el PP.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, comenta que el portaveu del Partit Socialista ha dit que si treuen la part expositiva i aproven els acords, s’hi sumarien, i el Sr. Teixidó ha dit que no. Per tant, entenem que hi haurà tres votacions. Votarem a favor com a proposants, ens abstindrem a la proposta del PP i votarem a favor de la proposta del PSC.

El senyor Joan Mora no havia entès que s’hagués fet una retirada dels acords i, per tant, també votaran la proposta només amb els acords, a part de la que també han proposat ells.

El senyor Xavier Safont-Tria comenta que aquesta moció s’ha presentat amb ànim que fos consensuada. Ens han arribat al•legacions i esmenes. Jo m’he quedat perplex amb les modificacions. Per part del Partit Socialista se’ns demanava que retiréssim qualsevol referència a la seva responsabilitat, és a dir, al Ministeri d’Indústria, en tot aquest afer. Recordi, Sr. Bassas, que els problemes amb les emissions de TV3 ja van començar amb el President de la Generalitat Valenciana Joan Lerma del Partit Socialista. Pretendre fer veure que el PP és el dolent i l’únic culpable d’aquest tema seria falsejar la realitat. Hi ha responsabilitats compartides. Una és responsabilitat del poc interès del govern estatal i l’altra de les traves que hi ha hagut des de la Comunitat Valenciana.
Des del PP se’ns demanava que incloguéssim esmenes en les que retalléssim qualsevol al•lusió al PP i a la comunitat autònoma valenciana i que tota la responsabilitat era només del Govern central.
Per tant, si sumem aquestes dues esmenes semblarà que aquí ningú hagi comès cap acte per frenar l’arribada de TV3 al País Valencià.
Els demano que entenguin que quan estiguin votant a favor d’aquesta moció no ho estan fent en contra seva. Crec que els dignifica el fet de poder distingir una política contrària als seus interessos, encara que sigui del seu partit d’un altre territori. Segurament podríem entrar a les altres mocions o al•legacions que s’han presentat però, com que entenem que només es presenten per tal d’amagar certes realitats, hi votarem en contra. La que hem presentat conjuntament els diversos grups municipals és la més consensuada i la que reflecteix més el que està passant.

El senyor Ramon Bassas diu que més consensuada no, perquè no té el consens del grup socialista. Nosaltres tenim 11 regidors i vostè en té un, per tant, no ho crec. Nosaltres estem pels acords. I els acords són el que compta en una proposta de resolució. No en volem treure ni un. Ni tan sols els que fan referència a la responsabilitat de l’Estat. Creiem que té tota la que ha de tenir i li estem reclamant en els acords. No hem demanat ni un sol canvi en els acords. No hi ha hagut cap ordre del Ministeri d’Indústria per tancar TV3. Per tant, no es pot equiparar l’actuació activa del govern del País Valencià amb la que hagi tingut el Ministeri d’Indústria. No conec cap altre grup, a part dels socialistes, que hagin plantejat iniciatives parlamentàries a nivell europeu per a resoldre aquest tema. Nosaltres som els primers a defensar això. Si vostès ens volen col•locar ara amb el PP, vostès mateixos. Per nosaltres no hi ha barreres en la defensa de la llengua catalana. Només volem deixar clar que uns actuen activament contra TV3 i altres no.
Com que nosaltres estem pel consens, si hi ha embolics amb la part expositiva, com que, a més, no compta a efectes pràctics, continuem proposant retirar-la. De fet, la retirem perquè a la votació hi pugui haver el màxim consens possible.

 

El senyor José Manuel López lamenta que no siguin capaços d’arribar a un acord amb uns acords que persegueixen que TV3 es pugui veure a la Comunitat Valenciana. És veritat el que deia el Sr. Safont-Tria, però jo crec que el subconscient l’ha traït quan deia que “tenim uns drets”. Els que tenen el dret d’exercir la legalitat a la Comunitat Valenciana són ells, no nosaltres.
Pel que fa al que deia el Sr. Bassas, jo no sé si hi ha algun interès a tapar algun escàndol de la Comunitat Valenciana amb el tema de TV3. Jo ho dubto. Avui deia de broma a algú de vostès que en el proper ple demanaré que es vegi Canal Sur a Mataró, perquè conec molta gent que el veu per satèl•lit. Potser es podrien apuntar vostès a aquesta demanda per tractar de tapar també algun escàndol de la comunitat andalusa.

El Sr. alcalde posa a votació el punt núm. 4 de l’ordre del dia:
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 14, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla i a la Sra. Anna Martinez Duran, regidors no adscrits (2).
Vots en contra: 12, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1),
Abstencions: Cap.
El Sr. alcalde posa a votació el punt núm. 7 de l’ordre del dia:
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Vots en contra: 14, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).
Abstencions: 11, corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla i a la Sra. Anna Martinez Duran, regidors no adscrits (2).

A continuació el Sr. alcalde posa a votació la proposta alternativa presentada pel grup municipal Socialista, (només la part dels acords):
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla, a la Sra. Anna Martinez Duran, regidors no adscrits (2).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: 3, corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1).

 

5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS PSC, PPC, ICV-EUIA I ERC SOBRE LA SENTÈNCIA QUE ARXIVA EL CAS “CAN FÀBREGAS I DE CARALT” I QUE DESBLOQUEJA L’ARRIBADA DE EL CORTE INGLÉS A LA CIUTAT.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, explica que en el decurs dels darrers dies hi ha hagut negociacions amb el grup municipal de CIU i, per tant, presentarien una proposta conjunta del PSC, ERC, ICV-EUiA, PPC, CIU i el regidor no adscrit Pau Mojedano, agraint l’esforç que s’ha fet. La proposta no té part expositiva i per tant llegeix a continuació els acords:

“ACORDS:
Primer.- Mostrar la satisfacció del Ple de l’Ajuntament de Mataró per l’interlocutòria que arxiva el cas que, per si sol, podia arribar a impedir l’arribada de “El Corte Inglés” a la ciutat, que exculpa l'Alcalde de Mataró, el regidor d'Urbanisme i una lletrada municipal.
Segon.- Reiterar la voluntat dels sotasignants perquè “El Corte Inglés”, empresa resultant del concurs efectuat el seu dia per l'empresa municipal PUMSA, vingui el més aviat possible a la ciutat a complir amb el paper de “locomotora comercial”.
Tercer.- Prosseguir amb les accions públiques de millora de carrers i mobilitat que requereix la implantació del centre comercial i de potenciació del comerç de Mataró.
Quart.- Treballar perquè l'arribada del centre comercial assoleixi els beneficis compartits pel conjunt de la ciutat quant a la creació de llocs de treball i d’impuls d'un nou model econòmic per a la ciutat per la millora competitiva del comerç i la restauració que suposen una sèrie de millores urbanes i de potenciació del comerç de Mataró per tal de que l'obertura del nou gran centre comercial esdevingui una oportunitat per l'activitat comercial de la ciutat.
Cinquè.- Instar el Departament de Territori i Sostenibilitat Generalitat de Catalunya perquè, en el termini més breu possible, indiqui de la manera que cregui més convenient la resolució dels temes plantejats al recurs presentat per PUMSA a l'aprovació definitiva de “Modificació puntual del Pla de millora urbana PMU- 06”, que faci possible una resposta positiva de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.
Sisè.- L’Alcalde convocarà als Portaveus Municipals per tal de establir una actuació consensuada en aquesta qüestió a fi d’evitar la seva utilització partidària i electoral, i amb l’objectiu d’arribar a compromisos per escrit d’aquí a final de mandat i que vagin, fins i tot, mes enllà de les eleccions donada la transcendència d’aquest assumpte per a la ciutat.
Setè.- Desitjar, a la vista dels perjudicis que poden succeir-se, que siguin retirats els recursos i el cas es doni per conclòs definitivament

El senyor Xavier Safont-Tria, regidor de la CUP, comenta dient que aquesta és una moció insòlita, després de quasi 4 anys a l’ajuntament és el primer cop que des del govern es presenta una moció en contra d’un grup municipal de l’oposició, i el més curiós de tot és que la moció l’únic que demana és aturar el procés judicial que en definitiva és l’únic que pot aclarir s’hi s’han fet bé o no les coses.
Començaré dient que la CUP vàrem entrar al consistori amb la mà estesa i la proposta d’una taula de diàleg per desencallar el tema, i després de 4 anys sense cap resposta ara ens demanen que renunciem que els tribunals aclareixin la qüestió.
Aquesta moció d’avui, s’ha presentat d’amagat al nostre grup municipal i s’ha ofert a la resta de grups municipals amb l’intent fallit, permetin que els ho digui, d’afeblir la CUP.
Malgrat aquestes males maneres, avui torno a reafirmar que la porta de la CUP continua oberta, i que si volen alguna cosa no cal que presentin mocions i siguin més seriosos.
Agrair en primer lloc el reconeixement explícit de la nostra tasca d’oposició. Per primera vegada després de 30 anys, un petit grup municipal, amb un sol regidor ha parat els peus, encara que sigui momentàniament, a un govern massa acostumat a fer la seva. Queda clar que som la única oposició capaç de plantar cara al govern municipal.
Anem a analitzar la seva proposta de resolució:
Es parla de: “el cas penal que bloquejava l’arribada de la locomotora comercial”:
Això és rotundament fals i només respon a una estratègia per despistar l’autèntic motiu del procés judicial: destruir i traslladar la Nau de Can Fàbregas catalogada amb el màxim nivell de protecció en contra del què diu la normativa del patrimoni arquitectònic.
En les 38 pàgines de la interlocutòria del jutge no es parla del Corte Inglés ni de la locomotora, sinó d’un suposat delicte de prevaricació urbanística i contra el patrimoni arquitectònic.
El debat judicial no és pel que s’acabarà instal•lant a la illa de Can Fàbregas, ja sigui un Corte Inglés o qualsevol altre activitat, sinó per allò que s’està destruint i que estava protegit per la llei.
Senyors del govern, deixin d’enganyar la ciutadania. Si el jutge finalment acaba dictant sentència a favor de mantenir la nau de Can Fàbregas, el Corte Inglés no només podria continuar venint, sinó que ja fa més de cinc anys que hauria pogut arribar (convido la premsa i la ciutadania que consultin les hemeroteques).
L’any 2004 estava prevista l’arribada d’un gran centre comercial a la Ronda Barceló i no a l’illa de Can Fàbregas. Estava prevista una modificació del Pla General i textualment es deia que la Ronda Barceló era “una ubicació difícilment millorable en el context de la ciutat consolidada”.
Això era l’any 2004, doncs bé, el 2005, l’empresa Naves Biada SA, propietat del oncles de l’actual regidor d’urbanisme i que l’any 1983 van comprar la Nau de Can Fàbregas per 33 milions de pessetes, demanen a l’Ajuntament que el centre comercial no se situï a la Ronda Barceló sinó a l’illa de Can Fàbregas.
El 2006 el Ple aprova un canvi d’ubicació justificat en aquell moment per la sintonia amb els propietaris de la Nau de Can Fàbregas, i es fa una aprovació inicial de modificació del Pla General que contemplava la conservació i compatibilitat del centre comercial i la Nau de Can Fàbregas.
És en posteriors plans de millora urbana quan al govern li fa nosa la Nau de Can Fàbregas i es pretén fer desaparèixer la Nau. Primer s’intenta descatalogar la Nau per destruir-la directament, cosa que la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat ho impedeix, i després s’inventen la “capgrossada” més gran dels últims 30 anys a la ciutat de Mataró, consistent a desmuntar i traslladar la Nau de Can Fàbregas amb un cost elevadíssim, sense la garantia que es tornarà a muntar i la destrucció de tota la part subterrània de la Nau.
Això permet d’entrada que l’empresa privada Naves Biada que havia comprat la Nau de Can Fàbregas per 33 milions de pessetes l’acabi venent per 2.745 milions de pessetes (16.498.000 €), i tot això amb les irregularitats del regidor d’Urbanisme que no s’absté en les votacions on li pertocava abstenir-se, així com comunicar el seu parentiu familiar, amb processos de compravenda de dubtosa legalitat i el trasllat de les peces trossejades de la Nau en espai agrícola protegit i, per tant, no apte per a l’emmagatzematge i conservació de les peces de la Nau.
Per tant, ha de quedar clar que aquí la CUP no ha impedit ni impedirà la instal•lació de cap empresa, perquè si el govern hagués fet bé les coses des d’un primer moment, ja fa temps que la ciutat tindria el centre comercial.
Vostès han agafat la CUP com el culpable de tots els mals que té aquesta ciutat. No senyor, senzillament hem denunciat totes les irregularitats que s’han comès.
Tot seguit la proposta de moció que ens presenta el govern diu que la “sentència deixa clar que no hi ha delicte en tot el procés per a l’arribada del Corte Inglés, i que aquest trasllat s’ajusta perfectament a la llei”. Doncs això, també és fals:
En primer lloc, aclarir als ponents de la moció que la interlocutòria del jutge no és cap sentència tal com s’afirma, sinó la interlocutòria d’un procés judicial que encara no s’ha acabat.
Si ens llegim la interlocutòria ens adonarem que no s’afirma que el trasllat s’ajusta perfectament a la llei, tal com pretén fer veure el govern, sinó que els fets no tenen rellevància penal i que qui ho haurà de jutjar i analitzar seran els jutjats del contenciós administratiu.
A la pàgina 22 de l’esmentada interlocutòria s’hi diu: “Atendido cuanto anteceda necesariamente habrá de concluirse que los hechos descritos en el primer bloque fáctico de la querella no pueden en modo alguno incardinarse en el delito tipificado en el artículo 322 de Código penal, por lo que deberán ser los tribunales del orden contencioso-administrativo los que resuelvan, al dirimir los recursos interpuestos contra el proyecto cuestionado, si dicha actuación administrativa se ajustó o no a la legalidad administrativa aplicable”.
Per tant, aquí el jutge ens diu que no hi veu una delicte penal, però que haurà de ser el contenciós administratiu qui aclareixi la legalitat o il•legalitat administrativa.
Això és el que diu respecte al suposat delicte contra el patrimoni arquitectònic, però després, a la pàgina 35, quan parla de l’altre acusació de prevaricació urbanística per haver emmagatzemat les peces de la Nau en terreny agrícola el jutge afirma de nou:
“Es esta una cuestión de interpretación del derecho urbanístico que corresponderá en definitiva a los tribunales de lo contencioso- administrativo que ya están conociendo de la impugnación de dicha resolución.”
D’una forma sistemàtica s’ha volgut confondre sobre qui ha presentat la querella, la CUP hem presentat recursos al contenciós administratiu, que és precisament el que se’ns ha demanat des del govern, però qui ha presentat la querella ha estat el Ministeri Fiscal qui actua amb total independència i defensa dels interessos públics.
Els puc ben assegurar que la CUP no tenim ni bons ni mals amics a la fiscalia, bé en tot cas hi tenim mals amics per l’herència franquista del món judicial, però en qualsevol cas i per esvair dubtes, el Ministeri Fiscal defineix les seves funcions de la següent manera:
“El Ministerio Fiscal es un órgano de relevancia constitucional y con personalidad jurídica propia integrado con autonomía funcional en el Poder Judicial, al que el artículo 124 de la Constitución Española, se refiere en los siguientes términos:
El ministerio fiscal, sin perjuicio de las funciones encomendadas a otros órganos, tiene por misión promover la acción de la Justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley y procurar la satisfacción del interés social.
Los principios de legalidad e imparcialidad son los que rigen en todo caso la actuación del Ministerio Fiscal”
Allò que ha fet la CUP ha estat personar-se com acusació particular per aclarir els fets de la querella, en cap cas hem impedit que cap empresa s’instal•li a la nostra ciutat.
La CUP ha exercit una oposició exemplar per denunciar les irregularitats d’un govern mal acostumat a fer i desfer en temes urbanístics sense que ningú fiscalitzés les seves operacions urbanístiques, i en aquest cas hem actuat contra l’enderroc i després contra el trasllat d’un patrimoni arquitectònic protegit, tal com vam dir en la nostra anterior campanya electoral.
Tot seguit, la moció que presenta el govern parla del cost de la defensa judicial que han suportat les finances municipals. Efectivament! Algun dia haurem d’aclarir quin cost ha suposat la contractació d’una defensa privada innecessària si el govern hagués fet allò que predicava l’Alcalde: anar al jutge a explicar només la veritat.
Si això havia de ser així, per què es va contractar un advocat de luxe, extern a l’ajuntament, especialitzat en delictes urbanístics?
Per què, si tenien tan clar que havien fet les coses ben fetes, no utilitzaven els advocats propis de ajuntament?
Per què, si només havien d’anar a explicar la veritat, el senyor Bassas es va negar a respondre les primeres preguntes de l’acusació popular?
Qui no té res a amagar no es nega a declarar davant del jutge.
Vostès han contractat amb els diners de tots els ciutadans un servei jurídic de luxe, per defensar els seus interessos privats, en canvi, la CUP, amb els recursos propis hem defensat un interès col•lectiu.
El govern vol fer creure que aquest judici és per decidir l’arribada de 1.000 llocs de treball, quan ja hem dit que això no és així perquè el Corte Inglés ja fa anys que podria estar construït a la Ronda Barceló o a la mateixa illa de Can Fàbregas compatible amb la Nau catalogada, s’ha desviat el focus d’atenció només com a estratègia electoralista i de pressió judicial.
Certament nosaltres dubtem que siguin 1.000 els llocs de treball que aportarà un futur Corte Inglés. I també és cert que nosaltres defensem un altre model comercial que potenciï el petit i mitjà comerç. És llastimós que des de l’ajuntament no es facin apostes tan clares pel petit comerç local igual que es fa amb El Corte Inglés.
No entenem que hi hagi prevista una ampliació del transport públic només amb la condició que arribi El Corte Inglés, quan el comerç local necessita urgentment inversions per millorar la seva potencialitat comercial, sobretot amb la creació de noves zones comercials i de vianants i un transport públic de qualitat.
Segons el nostre criteri, cal prioritzar les inversions en aquest sector del petit i mitjà comerç per davant dels interessos de les multinacionals i grans centres comercials.
Pensem que un govern que es fa dir d’esquerres hauria d’afavorir una economia més propera i més fidel amb el territori i no doblegar-se davant dels interessos d’una multinacional.
Des del primer moment el govern s’ha negat a dialogar cap proposta alternativa que contempli el manteniment de la Nau de Can Fàbregas i ens ha incitat perquè anem als jutjats si crèiem que hi havia alguna irregularitat. Ara, en canvi, a través d’aquesta moció se’ns demana el contrari.
Els acords que planteja el govern no proposen res concret, es reitera que tot s’ha fet ajustat a llei quan el jutge no ho diu en cap moment.
Es parla de millores urbanes per la potenciació del comerç a Mataró, i nosaltres ens preguntem: és imprescindible que arribi un gran centre comercial per iniciar unes millores que de ben segur són necessàries per dinamitzar i crear nous llocs de treball?
I per últim, ens demanen a la CUP que retirem els recursos interposats a l’Audiència Provincial. En aquest punt, aconsellem als senyors del govern que abans de fe cap afirmació i menys aquelles que passen pel Ple municipal, s’assessorin i confirmin allò que escriuen per no fer el ridícul com estan fent ara mateix.
En primer lloc la CUP no ha interposat cap recurs a l’Audiència Provincial, qui sí ho ha fet ha estat el Ministeri Fiscal, i com molt bé poden suposar, ni nosaltres ni ningú pot obstaculitzar un procés judicial que està obert i pendent de resolució.
El que sí ha fet la CUP ha estat presentar un recurs de reforma davant de jutjat d’instrucció perquè entenem que hi ha qüestions encara no aclarides en l’arxiu de l’afer, així com un informe pericial elaborat per uns arquitectes independents que manifesten que el trasllat com el desmuntatge de la Nau contradiu la llei urbanística.
Si tan convençuts estan que tenen raó, perquè demanen que es retiri un procediment judicial que l’únic que pot fer és clarificar els fets?
Recórrer a la justícia mai ha estat un perjudici per la ciutat, en tot cas vostès pretenen que només s’apliqui la justícia que els és favorable.
Ens agradaria que amb la mateixa energia i pressa, exigissin que el contenciós administratiu es pronunciï sobre els recursos presentats.
Permetin també que expressi el meu lament per un govern que es diu catalanista i que celebra una interlocutòria on el jutge menysprea les normatives i les lleis locals i autonòmiques en referència al patrimoni arquitectònic i que només considera importants aquelles lleis que depenen del Patrimonio Histórico Español.
La CUP denunciem que no es faci complir la llei a tothom per igual. El patrimoni està per conservar i enriquir la ciutat, no pot ser que uns en puguin fer allò que vulguin i altres no, tots hauríem de ser iguals davant la llei.
Can Fàbregas era una oportunitat, tal com han fet altres ciutats europees amb el seu patrimoni, i vostès l’han convertit en un problema.

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, manifesta que s’ha estat preguntant el perquè d’aquesta proposta. Era necessari, Sr. Bassas, fer tants esforços per arribar a una proposta de consens en un tema cabdal per a la ciutat? No era necessari. S’han hagut de fer tants esforços perquè la proposta s’ha presentat malament i podria emmarcar-se en aquesta campanya d’imatge que estan fent vostès des del Partit Socialista, ens els últims dies, de desgreuge de la persona de l’Alcalde i de vostè mateix, més que no pas pensant en els interessos de ciutat.
Els tres regidors no adscrits vam presentar una esmena a la totalitat del pressupost, en la que ja fèiem referència a la necessitat que, des del lideratge de l’Alcalde, es prengués un impuls de ciutat donada la delicadesa de la situació de Mataró. Perquè queden tres mesos de mandat i perquè en temes com El Corte Inglés o com el Mataró Marítim és important que fóssim capaços d’arribar a compromisos per escrit que anessin més enllà d’aquest interès purament electoral i que fossin independents del resultat del mes de maig.
Porten en això des de l’any 2002. Jo vaig participar amb la Sra. González de la redacció i dels treballs que es van fer a diversos sectors de la ciutat. Vam fer propostes importants respecte a temes d’urbanisme comercial i de millora dels carrers si El Corte Inglés havia de venir a la ciutat. Ara, quan s’ha produït la resolució que arxiva el cas penal, era el moment que tots fóssim capaços de donar exemple i presentar una proposta tan important com aquesta d’una altra manera i no pas com ho han fet. Per això, s’han hagut de fer aquests esforços innecessaris quan el normal hagués estat que s’hagués convocat al principal partit de l’oposició i a la resta de grups i regidors per intentar arribar a aquest compromís escrit al que jo feia referència. Això denota un tarannà polític que pot hipotecar de nou el futur de la ciutat a tres mesos de les eleccions, quan tots hauríem d’estar remant en la mateixa direcció.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que s’ha arribat a aquest acord perquè ha estat molt treballat. És un tema molt seriós. Ens estem jugant el patrimoni de la ciutat. La baralla política, que és molt legítima, no pot estar per damunt de l’interès dels nostres conciutadans. En uns moments en què estem fregant els 13 mil aturats a la ciutat el que estem parlant és de crear llocs de treball. Tots hem comès errors, però crec que aquest bé comú està per damunt de tot això. El que estem fent és intentar donar solucions a un greu problema que té la ciutat, encara que ens deixem plomes pel camí. El que ha primat és l’interès col•lectiu. No hi ha hagut cap ànim de perjudicar cap formació.

 

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que avui hi haurà un acord positiu per un tema cabdal de ciutat. Com hi hem arribat és el de menys. Sr. Safont-Tria, la proposta de resolució que estem presentant no té cap introducció i té els acords, i no podem discutir res del que vostè diu. És molt important que 26 dels 27 regidors es posin avui d’acord per tirar endavant aquest projecte i solucionar, a partir d’ara, tots aquells punt conflictius que puguin sortir. Estem molt satisfets que hàgim pogut arribar a aquest acord i, per tant, hi votarem afirmativament.

 

La senyora Anna Martinez, regidora no adscrita, expressa al Sr. Safont-Tria que ell podia haver posar fi a aquesta qüestió davant del Ministeri Fiscal. Dir-li, també, Sr. Safont-Tria, que al seu grup s’omplen sempre la boca del territori, de la nació, del clam al carrer, que si volem TV3, que si el nostre país... Deixi el telescopi i agafi ja el microscopi i miri pels ciutadans de Mataró. Miri que necessitem feina, que tenim 12 mil aturats. Oferir en dos anys 500 llocs de feina dóna un aire fresc a la gent que està aturada. Això és molt més important que unes zones de vianants. És que vostès es queixen per tot: el McDonalds, el Port de Mataró, el Mataró Park... Què és això, un pols electoralista? Què farem, l’extraordinari i el de reposició també? Sr. Safont-Tria, què fem? Un referèndum per veure si volem o no El Corte Inglés? Crec que això ja és massa.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, recorda que de cara als ciutadans de Mataró, en la situació econòmica actual, estar discutint segons quines coses no només és una frivolitat, sinó també una irresponsabilitat gravíssima que no es pot permetre. El que és important és que en aquest moment fem una declaració unitària positiva, que és un tema cabdal per a la ciutat i, també, per al guanyador d’aquest concurs per la seguretat jurídica que, amb aquest acord li proporcionem. Vull agrair tothom que hàgim estat capaços de fer aquest acord.

La senyora Quiteria Guirao, portaveu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, comenta que, com a grup proposant, el seu grup se sent representat en tots els termes d’aquesta nova moció que s’ha presentat. De les paraules del Sr. Safont-Tria es desprèn que aquesta moció ha estat presentada en contra d’un grup de l’oposició. Res més lluny de la realitat. Si fa aquesta lectura és perquè viu mirant-se el melic, com ha estat fent els últims mesos. En realitat el que ha fet és la lectura d’un article d’opinió que surt en un mitjà gratuït. Aquesta interlocutòria és molt positiva perquè col•loca al seu lloc el tema. El Jutge diu que aquí no hi ha cap mena de delicte. Vostè està dient que és un delicte. Que siguin els jutjats administratius els qui determinin. En aquests moments hi ha desenes de contenciosos administratius fets per la CUP que van venint a l’Ajuntament donant la raó que tots els expedients administratius s’estan resolent. Cada setmana anem fent comissions administratives de Serveis Centrals i anem donant compte d’aquestes resolucions que donen la raó a l’Ajuntament de Mataró. El nostre grup va ser al govern de la primera legislatura d’un ajuntament democràtic que va aprovar el primer catàleg del patrimoni arquitectònic. Per tant, no donin lliçons de preservació del patrimoni, si us plau.

El senyor Ramon Bassas diu al Sr. Safont-Tria que el que té és mal perdre. Per exemple, quan el Jutge dictava resolucions contra la persona que els parla o l’Alcalde o contra l’Ajuntament, no se’ns havia passat pel cap criticar el Jutge. Diu vostè que la situació és insòlita, tan insòlita com la querella que es va presentar. La CUP no la va presentar, però abans i després del procés hi ha estat activament. Abans, portant-la al Fiscal perquè presentés la querella i, després sumant-s’hi com a acusació particular. Per tant, va ser actiu representant, no per conèixer com anava el procés, com vostè diu, sinó per acusar davant el Jutge les persones que estaven imputades, fins i tot amb advocats propis. Vostès volien afegir més imputats com el Sr. Secretari de l’Ajuntament i un arquitecte municipal i el Jutge ha dit que ja n’hi havia prou d’aquesta cançó. Per tant, l’ha remès als contenciosos, que era la tesi que tenia l’Ajuntament. Si es tracta d’una irregularitat i no d’un delicte, cal anar al contenciós administratiu. I tant que hi ha anat. Tots els que s’han fallat els ha perdut la CUP. Des del punt de vista jurídic, des del punt de vista de l’honor de les persones implicades en aquests procés, l’actuació és impecable. Els grups que han tingut l’habilitat de veure més enllà d’aquestes petiteses, han vist què és el que interessa, quin és l’horitzó del que vol per a la ciutat i s’han sumat a aquest acord. Tot el que diu i insinua ha estat perfectament desmuntat. No hi ha cap irregularitat. Vostè ha dit mentides, ha fet acusacions, ha fet atac a la dignitat de les persones. Tot això ha estat desmuntat i això li cou. Ara s’obre una nova etapa. Nosaltres també tenim molts greuges perquè ens han dit de tot, aquí i fora d’aquí.

El senyor Xavier Safont-Tria replica que qui no té res a les mans, s’agafa a El Corte Inglés com a cortina de fum per amagar el seu fracàs amb la política d’ocupació a la ciutat. Ratllem el 20% d’aturats. És una situació dramàtica. La ciutat de Mataró necessita urgentment noves polítiques d’ocupació perquè aquesta tendència canviï. Això és el que vostès no han sabut fer i ara volen traslladar el mort a aquells grups que com la CUP ens hi hem oposat, no a que s’instal•lin empreses a la ciutat, sinó a la seva manera de fer trepitjant les lleis que defensen el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Com solucionar els problemes d’ocupació en el sector del comerç? Es pot fer de moltes maneres. Una és instal•lant grans àrees comercials però el resultat, a la llarga, és negatiu perquè destrueix el petit comerç local i crea unes dinàmiques de consum i de proveïdors que nosaltres creiem que són negatives. Nosaltres defensem el model del petit i mitjà comerciant. Aquest és el model que nosaltres pretenem que generi els llocs de treball del sector del comerç que necessita Mataró.
El Sr. Bassas ha dit que s’han perdut els recursos del contenciós administratiu. Doncs miri, no hi ha cap recurs troncal important que s’hagi perdut, senzillament perquè encara estan pendents de resolució. S’han dictaminat temes de forma i col•laterals que no tenen la rellevància del que aquí estem parlant. El contenciós administratiu pot dictaminar, en un futur, sobre la idoneïtat de tirar a terra una nau catalogada. Des de la CUP hem tingut una visió moderna de futur que integra patrimoni, que integra el passat històric amb un futur lligat al comerç, al progrés, lligat a un model de ciutat europea.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, manifesta que no intervindrà. Estem a les propostes de resolució i l’Alcalde no té costum d’intervenir. No ho faré per això i, tampoc, no ho faré perquè un any de menjar-se la ràbia cada dia em podria fer dir coses que no tinc ganes de dir. No es tractava aquí ara de salvar Can Fàbregas, es tractava de fer el pacte de la fam a algunes persones i algunes famílies. No li toleraré que torni a dir que trepitgem les lleis. En tot cas que m’ho digui el Jutge. No m’ho ha dit encara mai.
Vull agrair la grandesa política de la resta de grups municipals d’aquesta casa. Fem un pas important d’unitat d’acció política en la recerca d’un millor futur per a la nostra ciutat, sent capaços de deixar de banda les diferències, que han estat moltes i importants per avançar en una línia de ciutat que el mataronins esperen de nosaltres.

El senyor Joan Mora fa constar que la regidora no adscrita Maria Lluïsa Corominas expressava aquesta tarda el seu suport a la moció.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla i a la Sra. Anna Martinez Duran, regidors no adscrits (2).
Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.
Abstencions: Cap.

6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A FI D’ACCELERAR I QUE FINALITZI EL PROCÉS D’INSTAL.LACIÓ DE “EL CORTE INGLÉS” A MATARÓ.

Aquesta proposta ha estat retirada per haver-se consensuat amb el punt núm. 5 de l’ordre del dia.

7 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL CESSAMENT DE LES EMISSIONS DE TV3 A LA COMUNITAT VALENCIANA.

Aquesta Moció ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 4 de l’ordre del dia.

DICTAMENS

COMISSIÓ ESPECIAL D’ORGANITZACIÓ

8 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE MATARÓ.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“Relació de fets

Des de la creació de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica per part de l’Ajuntament de Mataró l'any 1994, els seus estatuts només han estat modificats l’any 1996 per ampliar els membres del Consell.

Diverses causes obliguen ara a plantejar la seva revisió, com ara l’actualització i adaptació de la missió de l’IMPEM a la tendència actual de desenvolupament local sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental; la modificació de la finalitat i els objectius de l’IMPEM, en tant que algun dels serveis que consten als Estatuts han estat subrogats per la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme (en concret els serveis de creació d’empresa i empreneduria); la inclusió de la gestió del mercats municipals com a eina de dinamització econòmica del territori; les diferents modificacions legals operadoes a la normativa de règim local.

Per tot això, s'ha considerat oportú procedir a la modificació dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró per tal que se situï en millors condicions per abordar els reptes actuals i de futur del desenvolupament local.

D’acord amb l’article 73.10 del Reglament Orgànic Municipal va aprovar-se mitjançant Decret de la Presidenta de l’IMPEM núm. 9/2011 de 31 de gener, l’avantprojecte de modificació dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró i es va remetre còpia als Grups municipals per tal que en el termini de quinze dies presentin les esmenes que consideressin oportunes.

En data 15 de febrer de 2011, el grup municipal de Convergència i Unió ha presentat esmenes a l’avantprojecte, a les quals escau respondre el en sentit següent:

Esmena núm. 1
Títol I Naturalesa i objecte
Art. 3er.- Objectius IMPEM, apartat i): Introduir l’expressió “Impulsar juntament amb els principals operadors, gremis i associacions d’aquests sectors, els mercats i les fires com a eines....”.

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta expressió.

Esmena núm. 2
Títol I Naturalesa i objecte
Art. 3er.- Objectius IMPEM, apartat k): Introduir l’expressió “Impulsar juntament amb els principals operadors, gremis i associacions de Mataró, la promoció de la ciutat mitjançant el turisme,...”

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta expressió.

Esmena núm. 3
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 7è c) Els vocals- Afegir l’expressió següent: “Un/a vocal de reconegut prestigi nomenat/da pel Ple Municipal, a proposta de la Presidència, que comptarà amb el consens del tots els grups polítics”.

Es desestima, ja que el nomenament d’un/a professional de reconegut prestigi es competència del Ple municipal, a proposta de la Presidència, i per tant ja compte amb el consens de la majoria dels grups polítics.

Esmena núm. 4
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 9è.- A tots els apartats d’aquest article on hi figura la paraula “aprovar”, substituir-la per “analitzar, estudiar i, si s’escau, aprovar”.

Es desestima, ja que la facultat d’”aprovar” porta implícita les facultats prèvies d’”analitzar” i “estudiar”, entenent-se que no es pot aprovar quelcom, si abans no s’analitzat i estudia la seva conveniència.

Esmena núm. 5
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 10è. 1- El Consell es reunirà amb caràcter ordinari una vegada cada mes, i amb caràcter extraordinari sempre...............

Es desestima, ja que després de més de deu anys de convocar consells ordinaris mensualment, s’ha vist innecessària aquesta periodicitat, tenint en compte que sempre existeix la possibilitat de convocar consells extraordinaris.

Esmena núm. 6
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 10è. 2- Afegir una frase al final de l’apartat que digui: “Així mateix, la convocatòria haurà de ser enviada de forma telemàtica als membres del Consell juntament amb tota la documentació que serveixi de base per a les votacions i també per a les informacions amb cinc dies hàbils d’antelació a la celebració de la sessió”.

Es desestima, ja que la forma en que s’envien les convocatòries no és objecte de regulació d’uns estatuts, ja que es regula en cada moment per la legislació que li sigui aplicable.

Esmena núm. 7
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 10è. 3- Substituir l’antelació mínima de dos dies hàbils per la de cinc dies hàbils anteriors a la sessió.

Es desestima, ja que seguint les pautes del Reglament Orgànic Municipal, les convocatòries dels òrgans municipals es fan amb dos dies d’antelació.

Esmena núm. 8
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Art. 10è. 4- Substituir l’actual redactat pel següent: “La convocatòria inclourà primera i segona convocatòria. Per a la vàlida celebració de les reunions es requereix, en primera convocatòria, del president/a, i del secretari/a o de qui els substitueixin, i la de la meitat més un del nombre legal dels seus membres. I en segona convocatòria, que se celebrarà mitja hora més tard, amb l’assistència del president i del secretari o de qui els substitueixin i com a mínim un terç dels seus membres. Aquest quòrum s’haurà de mantenir durant tota la sessió”.

Es desestima, ja que el quòrum establert per la normativa vigent i previst als estatuts per a la celebració de les sessions ja és considera ajustat i suficient.

Esmena núm. 9
Títol II Organització i funcionament
Capítol primer. El Consell
Nous apartats en l’article 10è (serien els apartats 6, 7 i 8) amb la següent redacció:

“6- Les votacions es realitzaran a mà alçada, excepte quan el mateix Consell acordi, per un cas concret, la votació nominal i/o secreta. Els acords s’adopten per majoria simple dels presents a la sessió vàlidament constituïda. Existeix majoria simple quan els vots afirmatius dels assistents són més que els negatius. En cas d’empat, es procedirà a efectuar una nova votació i, en cas de mantenir-se, la Presidència podrà aplicar el vot de qualitat.”

“7- El secretari redacta les actes corresponents en que deixa constància dels acords adoptats, així com el debat que s’hagi produït, i són signades pel president/a i el secretari/a”.

“8- A les reunions hi poden assistir, amb veu i sense vot, els tècnics que la presidència o una majoria del Consell estimi oportú per tal d’informar sobre els assumptes sotmesos a debat en la sessió”.

Es desestima, ja que respecte l’apartat 6 i 7, tant les votacions com les funcions del secretari es portaran a terme d’acord amb el que disposi la legislació vigent en cada moment, i pel que fa a l’apartat 8, també es desestima ja que la possibilitat que contempla ja està inclosa en l’últim paràgraf de l’article 7è: “Així mateix, podrà assistir-hi qualsevol altre persona que en qualitat d’assessora sigui convidada per la Presidència”.

Esmena núm. 10
Títol II Organització i funcionament
Capítol tercer. La direcció
Art. 14è- Afegir al final del primer paràgraf: “La direcció serà ocupada per persona qualificada, i amb anterioritat al procés de selecció per ocupar aquest lloc, el Consell fixarà el perfil professional de la persona que hagi d’ocupar-lo”.

S’estima parcialment, i s’inclou que la persona que ocupi la direcció haurà d’estar qualificada pel lloc, però la potestat per fixar els criteris i les bases de la seva selecció correspon a la presidència.

Esmena núm. 11
Títol II Organització i funcionament
Capítol quart. La secretaria, intervenció, tresoreria i comissions d’assessorament.
Art. 18è- Afegir la frase següent al final de l’article: “Abans de constituir-se les comissions se n’informarà i es debatrà en el si del Consell la seva conveniència”.

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta frase.

Esmena núm. 12
Títol III El personal
Afegir un nou article que seria el 23è: “L’IMPEM haurà d’aplicar criteris de gestió de recursos humans fixats per l’Ajuntament de Mataró, o de l’òrgan al qual s’adscriu a l’organització municipal les atribucions d’aquesta matèria. El Servei de Recursos Humans donarà el vist-i-plau als actes, resolucions i acords relatius a personal i a gestió de recursos humans”.

S’estima parcialment, ja que encara l’art. 21 dels Estatuts permet que la plantilla de l’IMPEM estigui integrada per personal transferit de l’Ajuntament, aquesta condició la té únicament un 8% de la plantilla, el que desvirtua l’argument per sotmetre la gestió dels RRHH de l’IMPEM al Servei de RRHH de l’Ajuntament. No obstant això, el criteri de funcionament sempre ha estat atendre els criteris de gestió de RRHH fixats per l’Ajuntament de Mataró, per tant s’afegirà un article amb el text següent:

“L’IMPEM haurà d’atendre criteris de gestió de recursos humans fixats per l’Ajuntament de Mataró, o de l’òrgan al qual s’adscriu a l’organització municipal les atribucions d’aquesta matèria”

Esmena núm. 13
Títol IV Patrimoni i règim econòmic
Art. 26è. Afegir: “L’Institut elaborarà anualment el projecte de pressupost, i un cop s’hagi debatut i aprovat en el Consell, el trametrà a l’Ajuntament per a la seva aprovació...”.

Es desestima, ja que la facultat del Consell d’aprovar el pressupost ja està contemplada en l’art. 9è, apartat d).

Esmena núm. 14
Títol V Règim jurídic
Art. 29è. Al final de l’article afegir la frase següent: “Els recursos s’hauran de presentar dins dels terminis i amb els efectes previstos en el disposat a la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú o la legislació vigent”.

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta frase.

Esmena núm. 15
Afegir una Disposició addicional primera amb el següent text: “En tot allò no previst en aquests estatuts, serà d’aplicació subsidiària la legislació administrativa vigent per a les entitats locals, així com el Reglament Orgànic Municipal i les disposicions concordants de l’Ajuntament de Mataró.”

S’estima la proposta d’inclusió d’aquesta disposició addicional.

Fonaments de dret

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Règim Local.
Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
Decret 179/1995 de 13 de juny pel que s'aprova el Reglament d'obres, serveis i activitats dels ens locals.

Per tot el que s'ha exposat, la sotasignant proposa que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

Primer.- Desestimar les esmenes tercera, quarta, cinquena, sisena, setena, vuitena, novena i tretzena presentades pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró d'acord amb els arguments desplegats en la part expositiva de la present resolució.

Segon.- Acceptar parcialment les esmenes desena i dotzena presentades pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

Tercer.- Acceptar les esmenes primera, segona, onzena, catorzena i quinzena presentades pel grup municipal de Convergència i Unió a la proposta de modificació dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

Quart.- Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, que quedaran redactats d'acord amb el text adjunt a aquesta proposta incorporant les esmenes acceptades i les acceptades parcialment dels punts anteriors.

Cinquè.- Donar la corresponent informació pública per un termini de trenta dies, mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, DOGC i al BOP de Barcelona, per tal que es puguin presentar reclamacions i suggeriments. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment durant aquest termini, l'acord inicial esdevindrà definitiu.”

 

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, opina que és evident que calia una modificació dels estatuts de l’IMPEM. La Sra. Romero ha reconegut que feia 20 anys que l’IMPEM es regia pels mateixos estatuts. Fins aquí estem tots d’acord.
Ara bé, al marge del contingut en si dels estatuts, que en tot cas en parlaré després, sí que voldria parlar de l’oportunitat de fer-ho en aquests moments. La Sra. Romero ha dit que al mes d’octubre es va transmetre al Servei d’Empresa i Emprenedoria al TCM, i s’esperava això per tal de fer aquesta modificació dels estatuts, entre altres coses. Li recordo, Sra. Romero, que això ja estava previst i tenint tot el mandat per a modificar-los, els han modificat ara. Per què? No ho sabem, vostès ens ho hauran de respondre.
En relació amb el contingut, ens ha sorprès molt el fet que hi ha una sèrie d’al•legacions que aquest grup va presentar i que s’han rebutjat de ple, que fan referència a la composició, al funcionament del que és el Consell de l’IMPEM. I ens ha sorprès perquè són articles que diuen exactament el mateix que els dels estatuts tant de l'IMAC com de l’IME, que es van aprovar no fa ni tres anys. No podem entendre de cap de les maneres, doncs, que en uns estatuts aprovats fa dos anys i mig i en uns altres estatuts aprovats ara es digui tot el contrari, no té cap mena de sentit. I no són esmenes, són articles dels estatuts.
Per tant, nosaltres ara hi votarem en contra.

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa, donat que es tracta d’una aprovació inicial i que el seu grup s'ho vol mirar amb més profunditat, que s'hi abstindrà. Entenem perfectament la necessitat d'aquesta renovació i no entraríem tant en el tema de l’oportunitat.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia la seva abstenció en aquest punt.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 7, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió.
Abstencions: 4, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla i a la Sra. Anna Martinez Duran, regidors no adscrits (2).

CMI D’INNOVACIÓ I PRESIDÈNCIA
-Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró-

9 - APROVAR LA CREACIÓ DEL CONSELL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DE MATARÓ I APROVACIÓ INICIAL DEL SEU REGLAMENT.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :
“L’Ajuntament de Mataró, per decret d’Alcaldia núm. 5211/2008 de 19 de juny, va crear la Taula de coordinació de la formació professional a la ciutat de Mataró, encàrrec fet en el marc del Pacte per al desenvolupament econòmic i social (PDES), concretament a l’eix 3, que defineix “La formació com a principal recurs de capacitació, sub.eix 3.1.2- Òrgan de planificació de formació per al treball”.

La Taula ha estat una plataforma estable de treball dels diferents agents educatius, socials i econòmics que operen a l’entorn local amb l’objectiu de coordinar i articular l’oferta de formació per al treball, incloent totes les seves modalitats, per tal de construir una oferta integrada en itineraris adaptats a les necessitats de les empreses del territori i dels ciutadans i ciutadanes de Mataró.

Des de la seva constitució l’any 2008 i en el marc de la taula s’han dut a terme els plenaris i les comissions executives periòdiques establertes al reglament i ha format part de manera activa en activitats orientades a consensuar estratègies a nivell territorial.

Aquest treball conjunt amb òrgans constituïts amb objectius similars ha evidenciat que la fórmula escollida a l’hora de crear aquesta plataforma, una Taula de coordinació, potser no va ser la idònia de cara a assumir per una banda compromisos de manera coordinada i per una altra a ser reconeguts, pels òrgans d’àmbit superior al municipi (Generalitat, Diputació, Consell Català de la FP, Comissions de Planificació de la FP...) com a interlocutors necessaris en els temes relacionats amb la planificació i coordinació de la Formació Professional i, per tant, ser els responsables d’elaborar les demandes i propostes del territori en relació a la planificació de la formació (inicial i per l’ocupació).

Per tal de seguir treballant en la línia d’aconseguir objectius comuns, s’opta per reconvertir aquesta Taula de coordinació de la formació professional en un Consell consultiu i de participació social adoptant la mateixa naturalesa que la resta de plataformes amb que col•labora.

D’acord amb l’article 73.10 del Reglament Orgànic Municipal mitjançant decret de la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat núm. 704/2011, de 27 de gener, es va aprovar l’avantprojecte del Reglament que regularà el funcionament del Consell de la formació professional de Mataró i es va lliurar als Grups municipals per al seu examen en un termini de quinze dies, sense que hagin presentat cap al•legació o suggeriment en contra del seu redactat.

Vist el que estableix, pel que fa al procediment per l’aprovació del Reglament, l’article 70.2 de la Llei de bases de règim local, els articles 178 i 179 de Decret legislatiu 2/2003 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i articles 63 a 68 del Reglament d’obres, activitats i serveis.

Per tot el que s’ha exposat,:en us de la atribucions que m’atorga la legislació vigent PROPOSO al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar la creació del Consell de la Formació professional de Mataró amb els objectius de:

• Participar en una planificació coherent de l’oferta de Formació Professional (inicial, ocupacional i continua), així com en els programes d’orientació professional
• Donar difusió i promoció de tota l’oferta formativa de la ciutat mitjançant la creació d’un catàleg o guia informativa
• Crear sinèrgies entre els tres subsistemes i l’entorn empresarial per a promoure la pràctica laboral en els centres de treball, permetent la utilització dels equipaments industrials i les infraestructures i així facilitar la qualificació i requalificació professional.
• Assegurar la definició consensuada amb els agents socioeconòmics de les competències tècniques i professionals garantint que aquestes responguin fidelment als requeriments i necessitats de les empreses
• Assegurar la realització d’aquells programes o accions que afavoreixin la transició dels joves des de l’escola al món laboral.

Segon.- Aprovar inicialment el Reglament que regularà el funcionament del Consell de la Formació Professional de Mataró.

Tercer.- Sotmetre l’expedient informació pública pel termini de trenta dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci als taulers d’anuncis de l’Ajuntament i al Butlletí oficial de la província de Barcelona, per tal de que les persones interessades puguin comparèixer i formular les al•legacions i suggeriments que estimin oportunes, amb caràcter previ a la resolució definitiva.

Quart.- Considerar aprovat definitivament el reglament en cas de no presentar-se al•legacions o suggeriments durant el període d’informació pública.

Cinquè.- Un cop aprovat definitivament, publicar el text íntegre del Reglament en el Butlletí oficial de la província de Barcelona, i ressenya en el DOGC, i trametre un exemplar del mateix a la Direcció General de l’Administració Local de la Generalitat de Catalunya als efectes establert a l’article 65 de la LBRL.”

 

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, pensa que aquest també és un tema d’oportunitat.
Com la Sra. Romero ha dit, la taula es va crear al juny del 2008 i han tingut pràcticament 3 anys per a canviar de model, i més sabent que altres municipis tenen aquest consell. S’ha de fer ara justament? Dos mesos abans de les eleccions municipals?
Al marge d’això, com que estem en fase d’aprovació inicial, nosaltres presentarem les al•legacions oportunes.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia que hi votarà a favor, bàsicament perquè des de l’àmbit local hi ha moltes coses a dir en l'àmbit de la formació professional.
Entenem que el consell pot ser una eina útil en aquest sentit. No sabem si el tarannà d’aquest consell respondrà a la nostra manera d’entendre l’educació professional, tampoc no sabem si el tarannà serà el que des de la CUP sempre hem defensat, però si hi votem a favor és bàsicament perquè veiem important aquesta veu des de l’àmbit local en l’àmbit de la Generalitat pel que fa a la formació professional.

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, també hi votarà favorablement.
Ens sembla molt important bàsicament reconèixer el paper que ha de jugar la formació professional com una de les eines que ens ha de permetre pal•liar la crisi que estem patint i els problemes d’atur que tenim. Mirant l’expedient, però, es diu que la creació d’aquesta taula no és la fórmula més idònia, cosa que no deixa de ser el reconeixement d’un cert error, que d'alguna manera els honora.
A mi també em queda el dubte de per què ara i per què no abans? Però crec que el bé superior, que és el fet de tenir més eines per a proporcionar més oportunitats als ciutadans, bé val la pena que hi fem un vot de confiança.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 18, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent a la Sra. Anna Martinez Duran, regidora no adscrita (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 8, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).

-Area d’Innovació i Promoció de Ciutat-

10 - APROVACIÓ DE L’ADDENDA AL CONVENI DE COOPERACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ I EL CONSELL COMARCAL DEL MARESME PER A LA INTEGRACIÓ DELS CENTRES UNIVERSITARIS DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ I L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DEL MARESME A LA FUNDACIÓ TECNOCAMPUS

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el 3 de juliol de 2008 va aprovar el conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme per a la integració dels centres universitaris de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró i l’Escola Universitària del Maresme a la Fundació Tecnocampus.

En el primer apartat del pacte segon, el conveni regula les aportacions econòmiques del Consell Comarcal del Maresme a la Fundació Tecnocampus per la integració de l’Escola Universitària del Maresme pels exercicis 2009 i 2010 que es transcriu literalment a continuació:

“El Consell Comarcal del Maresme farà l’any 2009 una aportació econòmica a la Fundació Tecnocampus pel finançament universitari que serà igual a l’aportació no finalista feta a l’any 2008 pel CCM una vegada descomptat el resultat pressupostari de l’EUM si és positiu, o incrementada en l’import que resulti negatiu. A aquesta quantitat s’afegirà l’IPC.

Per l’exercici 2010 el CCM es farà càrrec del dèficit de l’EUM per una quantia que com a màxim serà la del dèficit calculat pel exercici 2009 més IPC. Tanmateix es descomptarà de l’aportació del CCM els costos del deute financer de l’EUM pendent a 1 de gener de 2010, d’acord amb allò que estableix la clàusula tercera del conveni de cooperació entre l’ajuntament de Mataró i el CCM per a la cessió de la titularitat de la concessió administrativa de l’edifici situat al passeig del Callao, s/n de Mataró.

(...).”

El director general de la Fundació Tecnocampus informa que d’acord amb l’anàlisi extern realitzat per dues empreses auditores, relatius al resultat pressupostari de l’EUM els exercicis 2008 i 2009, ambdues parts, Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament de Mataró, han acordat concretar el contingut del pacte segon del Conveni mitjançant addenda, amb les següents estipulacions:

1r- L’aportació econòmica de l’exercici 2009 del Consell Comarcal del Maresme a la Fundació TCM pel finançament universitari serà per import total de 385.700 €. (303.946,7 € inicial + 81.753,9 € addicional).

2r- L’aportació econòmica de l’exercici 2010 del Consell Comarcal del Maresme a la Fundació TCM pel finançament universitari serà per import total de 300.000 €.

En vista de tot l’exposat, la Consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, que signa, PROPOSA al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

Primer.- Aprovar l’addenda al conveni de cooperació entre l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme per a la integració dels centres universitaris de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró i l’Escola Universitària del Maresme a la Fundació Tecnocampus, el qual s’adjunta a la present resolució com annex, formant-ne part de la mateixa a tots els efectes legals.

Segon.- Facultar a l’Alcalde-President, Sr. Joan Antoni Baron i Espinar per a la signatura d’aquesta addenda.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia la seva abstenció.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 25, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla i la Sra. Anna Martinez Duran, regidors no adscrits (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular.

-Presidència-
11 - ATORGAMENT DEL TÍTOL HONORÍFIC DE FILL PREDILECTE A PERE PUBILL CALAF “PERET”.

El senyor Carlos Fernández, conseller delegat de Presidència i Participació Ciutadana, presenta la proposta següent:

“En data 3 de desembre de 2010, el Sr. Santi Hernández, president de l’entitat Associació Cultural Gitana del Maresme, va presentar al registre una sol•licitud d’atorgament del títol de Fill Predilecte de la Ciutat a Pere Pubill Calaf, a la qual s’hi ha adherit diverses entitats de la ciutat.

Per decret de l'Alcaldia 9816/2010, de 9 de desembre, tal i com indica l’article 23.3 del Reglament d’Honors i Distincions, es va iniciar l’expedient administratiu corresponent essent nomenant com a instructor del mateix el Conseller delegat de Presidència, Sr. Carlos Fernández Báez.

Acabada la informació pública de l’expedient sense que s’hagi presentat cap al•legació i vist l’informe del cap de l’àrea de Presidència, Sr. Pere Robert, en el qual es destaquen com a mèrits importants ser considerat el rei de la rumba catalana i inventor de la forma de tocar la guitarra coneguda com “el ventilador”, el seu compromís amb el poble gitano i la Creu de Sant Jordi rebuda el 1998, la seva participació en el festival d’Eurovisió de 1974, actuant també en els millors festivals de l’època a tot Europa i Amèrica Llatina, així com a la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, que va ser dels pocs cantants que va cantar en català en TVE amb la seva cançó estrella “Mig Amic”, que vàries de les seves cançons varen aconseguir ser el numero ú en diferents llistes de tot Europa, que també va fer cinema participant en una dotzena de pel•lícules entre les que destaca la seva participació en Los Tarantos de Francesc Rovira –Beleta; i també la seva gran capacitat d’ajuda envers el pròxim i ser gran ambaixador de la seva ciutat natal, Mataró, allà on va.

Per tot això, el Conseller delegat de Presidència, com a instructor de l'expedient, proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Atorgar el títol de Fill Predilecte de la Ciutat a Pere Pubill Calaf “Peret”.

Segon.- Notificar aquest acord als interessats.”

 

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, celebra aquest reconeixement merescut, per la dimensió artística i personal d’en Peret, que és el pare de la rumba catalana.
Això quedaria perfectament complementat i arrodonit si, des del Govern municipal, recuperéssim aquella idea d’impulsar un certamen que homenatgés aquest estil musical cada any a Mataró, i aconseguir una denominació d’origen musical per a aquest estil tan mataroní.

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, també se suma a aquesta celebració.
També cal esmentar la importància del fet que Peret, a part de la seva trajectòria, pertanyi al col•lectiu gitano. El col•lectiu gitano malauradament ha estat un col•lectiu marginat, fins i tot des de les institucions, i aquest reconeixement institucional honora la Institució i el col•lectiu gitano que tenim a la ciutat, que és nombrós, que és important, i que ens ha donat aquest prestigi i aquesta rellevància internacional a través de la presència de Peret arreu del món.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa aquesta satisfacció per aquest gitano català, nascut al carrer de la Palma, que porta amb tant d’orgull el fet de ser nascut a Mataró i del seu origen humil, i que ens fa emocionar tant com a mataronins i catalans quan canta aquesta meravellosa rumba.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, s’afegeix a les felicitacions.
Com deia el Sr. Fernàndez, que en Peret sigui el primer nascut a la ciutat que rep el premi ens sembla prou important i prou merescut.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que la primera vegada que es parla d’un festival de rumba catalana és el dia que s’inaugura el c/ de la Palma i el lloc on se’n parla és el pati de Casa Paco.

La senyora Anna Martinez Duran, regidora no adscrita, reconeix que no escolta molta rumba, però que està satisfeta per la decisió.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS CENTRALS
DIRECCIÓ DE SERVEIS ECONÒMICS
-Servei d’Ingressos-

12 - APROVACIÓ MODIFICACIÓ PREUS PÚBLICS PER AL MANTENIMENT DE LES FRANGES DE PROTECCIÓ CONTRAINCENDIS PER AL 2011

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 24, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i a la Sra. Anna Martinez Duran, regidora no adscrita (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 2, corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).

-Servei de Compres i Contractacions-

13 - APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DE L’ANY 2010 DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT COL.LECTIU URBÀ DE VIATGERS “MATARÓ BUS”, I APROVACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’APORTACIÓ MUNICIPAL PER A L’ANY 2011.

La senyora Núria Aguilar, consellera delegada de Mobilitat, presenta la proposta següent:

“Per acord del Ple municipal de data 3 de juliol de 2008 es va adjudicar el contracte de gestió del servei públic de transport col•lectiu urbà de viatgers “Mataró Bus”, a favor de la l’empresa“Corporació Española de Transporte, SA”.

Per acord del Ple municipal de data 14 de gener de 2010 es van aprovar una sèrie de modificacions en el contracte entre les que es trobava l’autoritzar i disposar l’import de 1.907.887,74 euros a favor de l’adjudicatària en concepte del 80 % de la subvenció prevista per l’exercici 2010. Aquesta quantitat va ser rebaixada posteriorment en 4.729,30 euros per acord del Ple municipal de data 4 de març de 2010.

En data 7 de febrer de 2011, l’enginyer del Servei de Mobilitat, amb el vistiplau del cap del mateix Servei, emet informe referent a la liquidació de l’exercici 2010 d’acord amb el previst a la clàusules núm. 35 i 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix la prestació del servei públic de transport urbà col•lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada.

En el mateix informe es justifica i es proposa l’aprovació del pressupost provisional per a l’exercici 2011 del servei.

A la partida núm. 20100/441110/47900 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat 2011, existeix crèdit adequat i suficient per atendre les despeses derivades de la liquidació 2010 i aprovació del pressupost 2011 del servei del Mataró Bus.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l’Excm. Ajuntament en Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER: Aprovar la liquidació del servei Mataró Bus per al període comprès entre l’1 de gener a 31 de desembre de 2010, ambdós inclosos, pels següents imports:

Aportació municipal: 3.165.019,39 €
Abonat a compte: 1.903.158,44 €
Pendent d’abonar: 1.261.860,95 €

SEGON: Aprovar la puntuació de l’Índex de Qualitat Mesurable per l’exercici 2010 de 6,53.

TERCER: Aprovar el manteniment de l’estructura de la xarxa actual, amb l’adquisició de dos autobusos pe reposició i renovació de la flota.

QUART: Aprovar el pressupost de l’aportació municipal del servei Mataró Bus per a l’any 2011 d’import total 3.258.684,78 €.

CINQUÈ: Establir com abonament de la liquidació 2010 i a compte de l’exercici 2011, l’import de 2.901.010,10 euros, dels quals ja s’han abonat les tres primeres mensualitats per un import total de 486.329,58.

SISÈ: Autoritzar i disposar a favor de CTSA-Mataró BUS, la quantitat de 2.414.680,52 €, en concepte de liquidació de l’exercici 2010 i abonament a compte del pressupost de l’aportació municipal per a l’exercici 2011, amb càrrec a la partida 20100/441110/47900 del pressupost municipal aprovat per al present exercici 2011 (op. AD núm. 6945).

SETÈ: Autoritzar les següents anotacions comptables inverses a càrrec de la mateixa partida del pressupost aprovat per la present anualitat:

- Operació RC/ núm. 5561 per import de 1.187.405,41 €.
- Operació RC/ núm. 5559 per import de 1.227.275,11 €.

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el seu vot negatiu. Em sap greu perquè recordo que fa uns anys, quan vam canviar de model, vam treballar molt tant el Govern com l'oposició, amb la col•laboració de tècnics molt professionals, però ara, llegint l'informe dels experts, hem de dir que no hi estem d'acord.
La Sra. Aguilar ha passat per alt aspectes com el fet que no tenim partida pressupostària suficient per pagar el total del dèficit; la qual cosa va a càrrec de l’empresa de moment i ho traspassem als anys 2012-2013, fet que evidentment no hi estem d’acord. Creiem que les regulacions que s’hagin de fer s’han de fer en aquest moment, la gestió s’ha de realitzar ara i no podem anar tirant coses endavant, fet que ja es va produir, si no recordo malament, a l’ultima aprovació, quan en aquell moment eren 4.000 i escaig euros i també els vam passar a un altre any per poder cobrir la despesa que teníem. Això ho anem arrossegant i ara el que fem és tirar la pilota encara més endavant. Amb un càlcul, probablement mal fet i ràpid, això per a aquest any suposa prop d’un milió d’euros, que no és poc. I no sabem què passarà més endavant.
També m’estranya que els tècnics hagin passat per alt (com a mínim, jo no ho he sabut trobar) el detall de personal. Aquí carreguem la despesa d’una persona que per a nosaltres no hauria de ser-hi, ja ho hem dit moltes vegades, i que és el conductor del vehicle de control de trànsit, ja que saben que a nosaltres no ens agrada que sota la identificació del Mataró Bus es posin multes. Aquest vehicle hauria de ser vehicle de la policia local.
Finalment, a l’inici de l’informe es diu que “es pot considerar que s’ha assolit el llindar mínim acordat. Si al nombre de viatgers enregistrat hi afegim el passatge d’un dia feiner mitjà s’eliminaria l’efecte causat per la vaga general del 29 de setembre”. No és la primera vegada que els conflictes laborals es resolen carregant-ho sobre els ciutadans —va passar a Gintra amb aparcaments, i en altres moments... —, si és això el que vol dir. M’agradaria que la Regidora m’ho aclarís.
Així com anys enrere estàvem satisfets del funcionament del Mataró Bus, enguany no ho estem: les freqüències no van com haurien d’anar, cada vegada més passatgers pugen sense bitllet i els conductors no tenen mitjà per fer-hi front, s’ha deixat de tenir emissora, etc. Tot plegat afecta la seguretat dels passatgers i per això hi votarem negativament.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, anuncia també el seu vot negatiu.
Entenem que seria positiu per a la ciutat que aquest servei fos gestionat per una empresa pública i no externalitzat. A part de la liquidació que s’ha de fer cada any, pensem que és un no al model global de transport públic que té la ciutat de Mataró. L’oferta de transport públic està molt lluny de ser desitjable, de ser de qualitat, i cal un replantejament de dalt a baix. Hauríem de començar canviant l'empresa que gestiona el servei i remodelant el servei que oferim als ciutadans.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, també hi votarà negativament.
Amb la situació en què estem, entrem en una mena de cercle viciós. És més difícil posar-hi diners, però també és més difícil donar un bon servei perquè hi posem menys diners. Nosaltres no valorem com a bona aquesta situació i per a no repetir arguments, simplement dir que no hi estaríem d’acord.

 

La senyora Núria Aguilar recorda que el que avui es porta aprovació està d’acord amb la modificació que es va fer en el ple del 14 de gener, de les mesures que vam prendre juntament amb l’empresa per tal de fer viable i no tocar la xarxa del Mataró Bus. Precisament un dels nostres objectius ha estat mantenir una xarxa de màxima qualitat tot i estar en moments difícils.
Això vol dir que per a aquest Govern municipal el transport públic és una prioritat, perquè, en un moment com aquest, mantenir els nivells que tenim ara representa un esforç molt important.
Anant a preguntes més concretes del Sr. Fernàndez, dir que l’empresa dur a terme controls mensuals del frau. Ens mantenim a l’entorn d’un 0,3% de frau. Aquest percentatge és molt estable en els darrers anys i es fan 700 controls anuals de viatgers. Per tant, considerem que és un percentatge no preocupant.
Pel que fa a les emissores, s’ha canviat el sistema de transmissions i s’ha passat a comunicacions per telefonia mòbil. L'anterior sistema era en obert, així que tots els conductors sentien totes les converses de tothom, mentre que amb el sistema actual, que és unidireccional, les comunicacions tan sols les rep l'interessat, per la qual cosa es guanya en seguretat i no es molesta tots els conductors cada vegada.
Quant al cotxe de control d’indisciplina viària, l’objectiu del vehicle és el de vetllar per la fluïda circulació dels busos a la ciutat, de manera d'aconseguir que el transport públic trobi els menys obstacles possibles i pugui complir amb els horaris i freqüències. Ens felicitem que durant el 2010 les denúncies fetes des d'aquest vehicle han baixat més d'un 31%, la qual cosa ens indica el respecte que a poc a poc els ciutadans van tenint per la xarxa del servei públic d'autobusos que, com deia abans, és prioritari per a aquest Govern. El que vostès proposen és la possibilitat que aquest vehicle multi per tota la ciutat, i l’objectiu seria un altre. El plec de condicions actual preveu que el conductor del vehicle sigui a càrrec de Mataró Bus, com a contribució a l’objectiu de facilitar la fluïdesa comercial de l’autobús. En tot cas, la funció que nosaltres li atorguem no és la recaptatòria.
Respecte a com els tècnics de la casa han computat els viatgers de l’any passat, si no hi hagués hagut aquest dia de vaga del 29 de setembre, haguéssim arribat precisament a aquest llindar.
Pel que fa al Sr. Safont-Tria, el seu discurs és recurrent i l’hem estat sentint durant tota la legislatura. Mataró Bus empresa municipal: en la situació actual hauríem de tancar el servei, senzillament no en tindríem. Seria absolutament inassumible per l’Ajuntament el que vostè proposa en aquesta situació. El model de gestió que aquest Govern ha triat per al servei d’autobusos s’ha mostrat una eina eficaç. Davant la conjuntura econòmica, les conseqüències per al servei haguessin estat molt pitjors en el cas de tractar-se d’un servei de prestació directa des de l’Ajuntament, per la inviabilitat d’afrontar unes necessitats financeres que sí pot afrontar el grup que en gestiona la concessió. A tall d’exemple, el 2009, el malus del Mataró Bus van suposar uns 700.000 euros, i el 2010 estem rondant els 400.000 euros. Els ciutadans, doncs, en sortirien perjudicats, però els treballadors, també.
Com vostè recordarà, malauradament hem hagut de retallar els salaris dels treballadors municipals. Els del Mataró Bus no només no se'ls ha retallat el salari, sinó que se'ls ha augmentat un 3% d'acord amb el seu conveni laboral. Això vol dir que ara estan cobrant més d'un 8% del que cobrarien segons el model que vostè està proposant.
D’altra banda, vull dir-li que quan es fan afirmacions, cal que ens basem en dades objectives per a no caure en l’anècdota. El 2010 es va realitzar l’11a edició de l’enquesta sobre la qualitat del servei de Mataró Bus, dades que es recullen i s’analitzen rigorosament per professionals. Des del 2007, l’índex de qualitat percebuda pels usuaris del Mataró Bus ha estat per sobre del 7,6 punts any rere any. El 2010 la valoració global del servei va ser d'un 7,74 de mitjana. Per tant, si els usuaris ens demostren, ens diuen, que tenen aquesta satisfacció de notable alt del servei, ens és molt difícil acceptar les afirmacions que vostè llença aquí sobre el mal servei del Mataró Bus.
També vull destacar que l'empresa ha renovat les certificacions de qualitat segons les normes UNE-EN-ISO 9001 de qualitat, UNE-EN-ISO 14001 de medi ambient i UNE-EN-ISO 13816 específica de transport de viatgers, sent el Mataró Bus l’única empresa a tot l’Estat que ha aconseguit una certificació per a totes les seves línies.
El que jo faria seria convidar-lo que agafés més l’autobús i la qualitat del servei el sorprendria.

 

El senyor Joaquim Fernàndez respon que ell ha dit que el fet de traspassar el deute als anys que han de venir és un motiu per al seu grup de votar-hi en contra perquè no hi estan d’acord, res més. Políticament, creiem que això és tirar la pilota endavant.
El cotxe de control del trànsit, jo, encantat que els ciutadans facin menys infraccions, em sabria greu haver de pensar que és perquè hi ha menys activitat econòmica i, per tant, menys cotxes al carrer. La nostra denúncia, recordo, sempre ha estat perquè creiem que el vehicle hauria d'estar identificat d'una determinada manera. Que ho diu el plec de condicions? Ja ho sé... em contesta coses que entenc que no he dit.
Pel que fa al frau, parli també amb els conductors i li explicaran que ells, al volant del vehicle, és impossible que puguin portar el control adequat. També li explicaran que escoltar l’emissora, saber què passa amb altres vehicles, és bo para la seguretat. I, en canvi, tenir el mòbil, amb els mans lliures, el que fa és que tot l'autobús hagi d'escoltar les ofertes de telefonia mòbil quan els truquen. Vostè creu que això és normal?
De tota manera, crec que m’ha respost coses que no era exactament el que jo deia, segurament perquè ho tenia preparat.

 

El senyor Xavier Safont-Tria ha vist que la Sra. Aguilar ja tenia preparada una intervenció de rèplica a la seva intervenció. Perquè, és cert, nosaltres hem estat coherents amb allò que hem dit. I defensem que una gestió pública del transport públic seria beneficiosa per al conjunt de la ciutat.
Vostè parlava de la valoració del servei que s’ha fet darrerament i parlem-ne. Si ens la mirem amb detall, ens adonarem que la valoració extreu que majoritàriament qui utilitza el transport públic col•lectiu són les dones sense carnet de conduir i les persones majors d’edat que ja no tenen carnet de conduir. Això vol dir que aquelles persones que poden fer ús del cotxe privat, utilitzen el cotxe privat perquè té moltes més qualitats davant del transport públic. I per què? Perquè s’arriba més ràpid, arriba a tot arreu... i el transport públic a dia d'avui a Mataró no ofereix aquestes prestacions. Per tant, no em vingui amb certificats ni amb punyetes, perquè el transport públic a la ciutat de Mataró no funciona. Jo, com la majoria de ciutadans, no utilitzem moltes vegades el transport públic perquè és inviable i perquè no ofereix els recorreguts necessaris, ni els trajectes que serien necessaris per a la ciutat, ni els horaris, etc. S’ha de tendir que l’oferta pública de transport col•lectiu aparqui el cotxe i sigui un transport majoritari.

 

La senyora Núria Aguilar diu al Sr. Fernàndez que el Govern ha fet aquesta aposta valenta per tal de mantenir el transport públic en èpoques dolentes, una aposta arriscada l’any passat, en una conjuntura econòmica adversa i davant d’una davallada dels passatgers del Mataró Bus, mantenint el servei i negociant amb l’empresa les mesures necessàries per a mantenir la qualitat i el bon funcionament de la xarxa. Aquesta política ha donat els seus fruits i el passatge del Mataró Bus ha mostrat una tendència a l'alça des del mes de febrer del 2010, després de la davallada causada per la conjuntura econòmica. Segons les dades més recents, el nombre interanual de viatgers ha augmentat un 3,8% el mes de gener del 2011. Amb aquesta tendència durant un any, ens permet poder parlar de consolidació i encert en la decisió que vam prendre l’any passat.
Pel que fa a la qualitat, convido el Sr. Safont-Tria a pujar al Mataró Bus i conèixer el servei, perquè crec que no el coneix prou bé. El nostre objectiu ha de ser que la gent agafi més l’autobús? Sí, per què no? I a peu, o amb bicicleta... Cadascú ha de trobar el mitjà de transport que més li convingui.

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (11), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 11, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (7), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponents al Sr. Pau Mojedano Singla i a la Sra. Anna Martinez Duran, regidors no adscrits (2).
Abstencions: Cap.

-Direcció de Recursos Humans-

14 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT DE SEGONA ACTIVITAT AMB L’ACTIVITAT PRINCIPAL.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

“Vist que la senyora M. Assumpció Massaguer Ferrer, funcionària de carrera de l’Ajuntament de Mataró, amb la categoria de TAG i adscrita en comissió de serveis, per Decret 4737/2009, de 3 de juny, al lloc de treball de Cap de Servei Jurídic Administratiu de Via Pública amb efectes des del 20 de maig de 2009, ha sol•licitat, en data 27 de gener de 2011, la compatibilitat de les funcions que exerceix en aquesta corporació amb una activitat pública a l’entitat Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, com a tècnica de gestió.

Atès que aquesta segona activitat es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionària a l'Ajuntament de Mataró, sent la jornada laboral setmanal estimada de 5 hores i les remuneracions de 4.800 euros anuals.

Atès que el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, està constituït per la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat i l’Ajuntament de Mataró.

Considerant que el capítol 2 del Títol 7 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament d’obres activitats i serveis dels ens locals, regula la figura del consorci com una entitat pública de caràcter associatiu, que poden constituir els ens locals amb altres administracions públiques per a finalitats d’interès comú, o amb entitats privades sense ànim de lucre que tinguin finalitats d’interès públic concurrents amb el de les entitats locals.

Considerant que el règim d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques ve establerta a la Ley 53/1984, de 26 de diciembre, de Incompatibilidades al servicio de las Administraciones Públicas; la Llei 21/1987, de 26 de novembre, de la Generalitat de Catalunya i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

Considerant que l'art. 3 de la Ley 53/1984, de 26 de desembre, de incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas, estableix que el personal comprès en l’àmbit d’aplicació de la llei, entre el qual es troba el personal al servei de les corporacions locals, abasta tot el personal, qualsevulla que sigui la naturalesa jurídica de la relació de treball.

Considerant que l'art. 3 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix en l’àmbit de les activitats públiques que per l’exercici de la segona activitat serà indispensable la prèvia i expressa autorització de compatibilitat, que no suposarà modificació de la jornada de treball i horari dels dos llocs i que es condiciona al seu estricte compliment d’ambdós. Tal i com també recull l’art. 343 del Decret 214/1990, de 30 de juliol manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

Considerant que en anàleg sentit l’art. 339 del Decret 214/1990, 30 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, disposa que l’exercici d’un segon lloc de treball o activitat pública o privada requereix, en tots els casos, autorització expressa prèvia.

Considerant que l’article 7 de la Llei 53/1984 , de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, determina com a requisit necessari per autoritzar la compatibilitat d’activitats públiques el que la quantitat total percebuda per ambdós llocs o activitats no superi la remuneració prevista en els Pressupostos Generals de l’Estat pel càrrec de Director general, ni superi la corresponent al principal, estimada en règim de dedicació ordinària, incrementada en un 30%, pels funcionaris del grup A.

Atès que analitzada la sol•licitud de la senyora Massaguer, la remuneració global no supera els límits establerts a l’article 7 esmentat.

Considerant que l’article 324 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, estableix que el personal comprès en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament solament pot tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix l’interès del mateix sector públic. En la seva lletra g) que també es considerarà que concorre l’interès públic, en els casos concrets que expressament acordi el ple o l’òrgan màxim de l’entitat local.

Considerant que l'art. 333. a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat.

Vist l'informe jurídic corresponent.

Per aquestes raons, la Consellera de Serveis Centrals, en exercici de les funcions delegades per Decrets d’Alcaldia de data 16 de juny de, PROPOSA AL PLE l’adopció del següent ACORD:

PRIMER.- Autoritzar la compatibilitat entre l’activitat principal que realitza en aquest Ajuntament la senyora M. Assumpció Massaguer Ferrer, funcionària de carrera de l’Ajuntament de Mataró, amb la categoria de TAG, amb una activitat pública secundària, com a tècnica de gestió, en el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, en els termes referits en la part expositiva del present acord.

SEGON.- Informar a la persona interessada que:
- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que la interessada haurà de comunicar a l’Ajuntament de Mataró.
- L’incompliment del disposat en la normativa anteriorment esmentada del règim d’incompatibilitats es constitutiu d’una falta disciplinària de caràcter molt greu.

TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d’Urbanisme-

15 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG, PER INCLOURE LA CATALOGACIÓ DELS ESGRAFIATS EN FAÇANES DE LA CIUTAT.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament de Mataró, en sessió de 7 d’octubre de 2010, va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró 1999 “PROTECCIÓ ESGRAFIATS PRESENTS EN FAÇANES”, redactat pel servei tècnic del Servei municipal d’urbanisme i que comprèn :

- La modificació puntual de la normativa del Pla Especial del Patrimoni per tal de garantir la conservació d’esgrafiats incorporats en façanes o carrers catalogats.
- L’inici de l’expedient per a l’ampliació del catàleg existent

Durant el període d’informació pública el Consell municipal de patrimoni arquitectònic i ambiental de Mataró, en sessió de 15 de desembre de 2010, ha donat el vist-i-plau al document aprovat inicialment que, com es fa constar a l’acta, recull els suggeriments que es van fer en el seu moment pel Consell.

Els Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya han remès un informe favorable amb una condició i recomanacions que ha comportat petites puntualitzacions al document amb l’objectiu d’evitar qualsevol possible confusió entre la proposta i normativa presentades, tal i com es recull a la Memòria del document.

També durant el període d’informació pública del document, s’ha presentat un escrit d’al•legacions en el que concretament és sol•licita:

- Que s’inclogui un inventari amb una relació dels promotors de cadascun dels esgrafiats protegits.
- Que s’afegeixi un agraïment personalitzat per a cadascun d’ells.
- Que s’aprovi per part de l’Ajuntament l’obligació de subvencionar el cent per cent del cost de conservació i manteniment de tots i cadascun dels esgrafiats existents en façanes protegides en els nivells que obliguin a mantenir-los en bones condicions de conservació.
- Que s’aprovi per part de l’Ajuntament l’obligació de subvencionar el cent per cent del cost de manteniment i restauració dels esgrafiats existents en façanes protegides en els nivells expressats quan hi calguin obres de consolidació, modernització i reconstrucció.
- Que es prengui coneixement que l’esgrafiat de la façana del carrer St. Cristòfor, 21, és obra del senyor Esteve Martí Coll que va ser qui el va dissenyar i pagar.

En resposta a les al•legacions s’ha de dir que s’estimen només en part i en el següent sentit:
- L’objecte del document urbanístic que s’ha aprovat inicialment és l’anàlisi i valoració dels esgrafiats existents a les façanes de Mataró, el seu grau de protecció segons el Pla especial i la proposta de mecanismes per garantir la seva preservació. Es tracta per tant d’un document tècnic, que modifica puntualment el vigent Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró i que com a tal, segueix els mateixos criteris i pautes amb els que es va redactar en el seu moment el Pla especial i les corresponents fitxes del catàleg on no hi consta explícitament la relació de tots i cadascun dels promotors dels béns protegits.

- Es reitera que es tracta d’un document urbanístic i que hi ha altres mecanismes per agrair la participació de totes aquelles persones implicades en el procés de fer possible una arquitectura de qualitat i de millora del paisatge urbà de la ciutat (tècnics, promotors, constructors, industrials...). Un d’aquests mecanismes són els propis premis Puig i Cadafalch creats amb aquest fi per l’Ajuntament de Mataró a instància del Consell del patrimoni i que es venen realitzant de forma periòdica des dels anys 80 fins els nostres dies.

- Tal i com s’estableix a les ordenances del Pla especial del patrimoni, l’Ajuntament procura promoure la conservació dels béns catalogats mitjançant ajuts directes com la consignació en els pressupostos municipals anyals i dintre de les possibilitats econòmiques de cada exercici, d’una quantia per a la concessió d’ajuts per a realitzar obres de restauració i conservació de béns catalogats. A més, a les normes tècniques de valoració del cadastre s’incorpora en els edificis catalogats el coeficient de reducció establert per llei a la base imposable. Aquestes mesures són compatibles també amb la petició d’ajuts per a la rehabilitació i conservació de béns catalogats que de forma periòdica convoca el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

- S’agraeix la informació aportada per l’al.legant i se’n pren nota, i un cop constatada es passa a deixar-ne constància al llistat d’esgrafiats d’autor present a la pàgina 11 de la memòria del document, dins l’anàlisi i valoració de l’apartat 1.2 “Objecte del document de modificació del Pla especial”.

No hi ha hagut més canvis en el document aprovat inicialment. S’ha seguit el procediment regulat en el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya per a la modificació puntual d’un Pla especial. I, al seu torn, aquest és el procediment que el propi Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró preveu per a la inclusió d’un Bé en el Catàleg com a BCIL (article 14 de la normativa del citat pla especial).

Des del moment de l’aprovació definitiva de l’expedient de nova catalogació, els béns així inclosos passaran a ser part integrant del Pla Especial del Patrimoni. La catalogació s’efectua mitjançant llur declaració com a béns culturals d’interès local. L’acord de declaració d’un bé cultural d’interès local ha d’esser comunicat al Departament de Cultura, perquè en faci la inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Per tot el que s’acaba d’exposar, vist l’informe jurídic i l’informe de l’arquitecta redactora del document ambdós del Servei d’Urbanisme i atès el que disposen els articles 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora de les Bases de Règim local, i 52.2 c) del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, el Conseller-Delegat d’Urbanisme, proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró 1999 “PROTECCIÓ ESGRAFIATS PRESENTS EN FAÇANES”, redactat pel servei tècnic del Servei municipal d’urbanisme i que comprèn:

- La modificació puntual de la normativa del Pla Especial del Patrimoni per tal de garantir la conservació dels esgrafiats incorporats en façanes o carrers i que ja posseeixen algun tipus de protecció: es modifica puntualment l’art. 27 de les ordenances del Pla Especial, en el sentit i efectes que consta en el document.
- L’ampliació del Catàleg de Béns Culturals d’Interès Local amb la inclusió de 10 fitxes corresponents als 10 esgrafiats que consten al document de modificació del Pla especial, amb nivell de protecció H (protecció documental).

Segon.- Resoldre l’al•legació presentada en el sentit i efectes que s’ha fonamentat a la part expositiva de la present Resolució.

Tercer.- Declarar Bé Cultural d’Interès Local els 10 esgrafiats identificats a la noves fitxes que s’inclouen de nou al Catàleg de Béns Culturals d’Interès Local segons la modificació puntual del pla especial que es tramita de forma simultània, amb nivell de protecció H (protecció documental), següents:

• Fitxa núm. 408 Esgrafiat Indústries Campins
Camí del Mig s/n
Autor: Santi Estrany
• Fitxa núm. 409 Esgrafiat Juliana i Semproniana
Camí Ral, 428
Autor: Jordi Cuyàs
• Fitxa núm. 410 Esgrafiat plafó mural Palau d’esports
Passeig Carles Padrós, 12
Autor. Eduard Alcoy
• Fitxa núm. 411 Esgrafiat Plaça Granollers
Autor: Santi Estrany
• Fitxa núm. 412 Esgrafiat Lucius Marcius
Carrer Lucius Marcius 2-6
Autor. Santi Estrany
• Fitxa núm. 413 Esgrafiat primer tren
Carrer Miquel Biada, 56
Autor: Santi Estrany
• Fitxa núm. 414 Esgrafiat carrer Moratín, 1 bis
Autor: Parés de Mataró
• Fitxa núm. 415 Esgrafiat Institut politècnic Miquel Biada
Avinguda Puig i Cadafalch, 102
Autor: Santi Estrany
• Fitxa núm. 416 Esgrafiat Escola Pia Santa Anna
La Rambla, 21
Autor: Santi Estrany
• Fitxa núm. 417 Esgrafiat Urbanització Can Vilardell
Autor: Santi Estrany

Quart:.- Comunicar el precedent acord, a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, als efectes de la corresponent inscripció en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
Cinquè.- Publicar al Butlletí Oficial de la Província la declaració de Bé Cultural d’Interès Local dels 10 esgrafiats identificats a la noves fitxes que s’inclouen de nou al Catàleg de Béns Culturals d’Interès Local segons la modificació puntual del pla especial que es tramita de forma simultània, amb nivell de protecció H (protecció documental).
Sisè.- Comunicar els precedents acords als serveis municipals de Llicencies d’Obres, d’Innovació i Promoció de la Ciutat, i a l’Institu Municipal d’Acció Cultural.

Setè.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l’expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, comenta que, en coherència amb el que van dir a l’aprovació inicial, hi continuaran votant a favor.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

-Manteniment i Serveis-

16 - ADHESIÓ VOLUNTÀRIA DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ AL CONVENI DE COL•LABORACIÓ ENTRE L’AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA I LES ENTITATS GESTORES DELS SISTEMES INTEGRATS DE GESTIÓ (SIG) DE RESIDUS DE PILES I ACUMULADORS.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, presenta la proposta següent:

“L’Agència de Residus de Catalunya i les entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) de residus de piles i acumuladors han subscrit un conveni per tal de donar compliment al Reial Decret 106/2008, de 1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus.

En virtut d’aquest conveni, els ajuntaments que s’adhereixin es podran acollir a les recollides de piles i acumuladors establertes i a les compensacions econòmiques definides al conveni en funció de les tones recollides anualment segons l’Annex IV del Conveni Marc.

Vist l’informe tècnic elaborat pel tècnic de residus i neteja viària de Manteniment i Serveis on es justifica l’adhesió a aquest conveni en la modalitat d’adhesió B com la opció més avantatjosa per a l’Ajuntament, essent aquesta la que estableix que el SIG assumeix la totalitat del servei, efectuant directament tota la recollida en els punts de recollida establerts i compensant econòmicament a l’Ajuntament en funció de les tones de piles recollides anualment. L’adhesió també suposarà que l’Ajuntament no haurà de mantenir el servei de recollida de piles existent, amb el conseqüent estalvi econòmic.

Vist l’informe jurídic elaborat per l’assessora jurídica de Manteniment i Serveis de l’Ajuntament de Mataró conforme el present conveni s’ajusta a dret.

El Conseller Delegat d’Obres, Serveis i Manteniment, proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:
ACORDS:

Primer. Aprovar l'adhesió voluntària de l'Ajuntament de Mataró al conveni de col•laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i les entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) de residus de piles i acumuladors amb l'assumpció dels compromisos mínims continguts en el pacte cinquè del conveni.

Segon. Conèixer i acceptar en la seva totalitat els pactes, els drets i les obligacions derivades del conveni.

Tercer. Permetre la recollida de les piles i acumuladors al SIG que correspongui de forma continuada, des de l’adhesió al Conveni i fins a la finalització del mateix, i percebre les quantitats econòmiques que en aquest s’especifiquen.

Quart. Facultar l’Alcalde de Mataró per la signatura de la documentació relativa al present conveni.

Cinquè. Comunicar la present resolució a l'Agencia de Residus de Catalunya i al Servei de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Mataró.”

 

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, manifesta que la CUP hi donarà suport.
En primer lloc, perquè suposa un estalvi i, en segon lloc, perquè esperem que amb aquesta nova gestió es millori el servei. Crec que és millorable, i que malauradament encara hi ha moltes piles, altament perilloses, circulant pel territori.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Ramon Bassas, regidor del grup municipal Socialista.

-Servei d’Habitatge-

17 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L’ORDENANÇA DE LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES I RESOLUCIÓ DE LES AL•LEGACIONS PRESENTADES

El senyor Francesc Teixidó, conseller delegat d’Habitatge, presenta la proposta següent :

“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de 2 de desembre de 2010, va acordar aprovar inicialment la modificació de l’Ordenança municipal de Llicències urbanístiques i obrir el termini d’informació publica pel termini de trenta dies.

El Grup Municipal de Convergència i Unió de l’Ajuntament de Mataró ha presentat al•legacions, dins de termini, i proposa:

1. Substituir a tot el document l’expressió “persona ciutadana”per “persona”.
2. Unificar l’expressió en la forma que es dóna la informació, substituir a tot el document on digui “informació verbal” per “informació oral”.
3. En els casos d’instal•lacions d’equips d’aire condicionat, que no sigui d’ús comercial o industrial, no s’hagi de demanar llicència d’instal•lació segons l’article 17 i 25 de l’Ordenança esmentada, sinó que s’utilitzi la fórmula “assabentat d’obres” que consisteix en omplir un formulari.
4. L’impuls a la possibilitat d’omplir un formulari pel “assabentat d’obres” a través de la web municipal, com es fa, per exemple a l’Ajuntament de Barcelona, i que es tingui en compte l’opinió dels industrials i professionals del sector.

Respecte a la primera al•legació, l’expressió “persona ciutadana” va adreçada a la ciutadania de Mataró en ser una norma d’àmbit municipal, no a qualsevol persona en general, l’Ordenança vigent diu “ciutadà”. Ara bé qualsevol persona no resident amb interessos a la ciutat també pot obtenir informació. Per tant és indistint que en base a l’ús del llenguatge no sexista que recomanen per a la redacció de textos, l’Ordenança es refereixi a “persona ciutadana”, a “ciutadania” o a “persona”. No hi ha inconvenient en acceptar aquesta al•legació.

Respecte a la segona al•legació, el Capítol Primer sobre informació urbanística de l’Ordenança proposada, l’article 5è recull el dret a la “informació oral” i els articles 8è i 9è, recullen el dret a la “informació verbal”, és la mateixa cosa però utilitzant una paraula diferent. No hi ha inconvenient en unificar-ho.

Respecte a la tercera al•legació, l’Ordenança fa diferent tractament als aparells d’aire condicionat particulars segons siguin visibles o no des de la via pública:

- No visibles des de la via pública, el tràmit és de “comunicació prèvia”, el mateix que proposen també anomenat “assabentat d’obres”, conforme l’article 17è de l’Ordenança.
L’article 96 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, i l’article 187 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, preveuen que mitjançant ordenances municipals, determinades obres puguin substituir la necessitat d'obtenir la llicència urbanística per una comunicació prèvia de la persona interessada a l'administració municipal

- Visibles des de la via pública, el tràmit és de llicència específica per la instal•lació de rètols, tendals, aparells d’aire condicionat i altres elements visibles des de la via pública, així com la seva modificació, actualització o substitució.

Aquests elements estan regulats per la normativa municipal mitjançant el Pla general o una ordenança. Concretament els aparells d’aire condicionats en façana han de complir les previsions de l’article 108 de les Normes del Pla general: no poden volar respecte del pla de façana, han de justificar la seva integració en el conjunt de la façana i no han de produir molèsties als vianants.

La tendència generalitzada dels particulars és instal•lar l’aparell d’aire condicionat en la façana de forma que vola sobre la via pública i no s’integra al conjunt. L’opció de la comunicació prèvia o assabentat d’obres, permet efectuar la instal•lació un cop entrada la comunicació a l’Ajuntament, però no eximeix del compliment de la normativa, això comportaria un perjudici a la persona interessada en cas que estigués mal instal•lat i hagués d’assumir les despeses de retirada i nova instal•lació.

Per tant és recomanable que únicament es tramitin com comunicació prèvia les actuacions que no precisen d’un previ control tècnic de la normativa.

Respecte a la quarta al•legació, des de fa temps que les comunicacions prèvies d’obres exemptes de llicència es poden presentar via Internet, omplint un formulari, també es pot comunicar pel telèfon d’Atenció Ciutadana. Tal com consta a la web municipal, en l’apartat Tràmits \ La Casa \ Permisos llicències i Sol•licituds \ Llicència d’obres: comunicació obra exempta llicència.

Vist l’informe jurídic precedent; els criteris lingüístics del Manual d’estil de l’Ajuntament de Mataró, punt 3.7 sobre ús d’un llenguatge no sexista; els criteris de la Universitat de Barcelona, respecte a l’ús no sexista del llenguatge; l’article 96 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; els articles 187 i 212 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme; l’article 108 de les Normes urbanístiques del Pla general, i la pàgina Web de l’Ajuntament de Mataró.

Vistos els articles 65.2 i 70.2 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de règim local, i article 66 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Proposo al Ple de l’Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents A C O R D S

Primer.- Estimar en part les al•legacions formulades pel Grup Municipal de Convergència i Unió de l’Ajuntament de Mataró, en el sentit d’estimar les qüestions de llenguatge i les propostes que ja estan recollides a l’Ordenança o ja estan en funcionament, i desestimar l’al•legació de passar a comunicació prèvia exempta de llicència la instal•lació d’aparells d’aire condicionat particulars únicament pels visibles des de la via pública, que han de complir amb la normativa específica prevista en el planejament, i precisen de previ control tècnic.

Segon.- Aprovar definitivament la Modificació de l’Ordenança municipal de Llicències urbanístiques.

Tercer.- Publicar íntegrament el text de l’Ordenança al Butlletí Oficial de la Província i inserir una referència d’aquesta publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb indicació que contra l’acord d’aprovació definitiva poden interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des de la publicació al BOP.

Quart.- Trametre a la Direcció General de Governació de la Generalitat i a la Subdelegació del Govern a Barcelona, aquest acord i el text íntegre de l’Ordenança.”

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l’abstenció del seu grup.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del grup municipal Socialista (10), corresponents al grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponent al Sr. Pau Mojedano Singla, regidor no adscrit (1).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 9, corresponents als membres del grup municipal de Convergència i Unió (6), corresponent al membre del grup municipal del Partit Popular de Catalunya (1), corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular (1) i corresponent a la Sra. Anna Martinez Duran, regidora no adscrita (1).

 

En aquests moments s’absenta de la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, regidor del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular.

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Ramon Bassas, regidor del grup municipal Socialista.
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Institut d’Esports-

18 - ACCEPTACIÓ DEL FONS DOCUMENTAL DEL SENYOR ANTONI BRUGUERA PLANAS

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, presenta la proposta següent :

“El senyor Antoni Bruguera Planas és el darrer president de la Penya X, entitat de futbol de la ciutat ja no en actiu, i ha ofert en donació a l’Institut d’Esports i a l’Ajuntament de Mataró el fons documental de l’entitat;

Aquesta documentació consta de les actes de constitució del club, cartes d’entrada i sortida i registre de correspondència, registres comptables, actes de les reunions de junta del club, butlletins, cartells i fotografies de l’entitat, des de la seva fundació i fins els darrers temps de funcionament de l’entitat.

Aquesta proposta de donació va ser donada compte en el Consell Rector de l’Institut d’Esports en la reunió ordinària celebrada el passat 15 de febrer de 2011, en l’apartat de despatx oficial; estant d’acord tots els assistents a la reunió en que s’elevi al Ple per la seva acceptació, coincidint en la posada en marxa de l’arxiu de la memòria esportiva de la ciutat, dins del mateix arxiu municipal, en compliment del Pla d’Actuació Municipal de l’Institut d’Esports per aquest any 2011.

L’arxiver municipal ha emès informe favorable a l’acceptació de la donació ates el valor indubtable que té la diferent documentació de què consta el fons documental històric d’aquesta entitat fundada l’any 1935 i actualment ja desapareguda i, per aquesta raó es proposa al Ple de la Corporació l’acceptació d’aquesta documentació.

En virtut de les facultats que tinc conferides per la legalitat vigent, proposo al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Acceptar la donació de la documentació històrica esportiva de la Penya X, del senyor Antoni Bruguera Planas. La donació és gratuïta i sense condicionant ni limitacions de domini, reproducció o explotació.

Segon.- Aprovar la minuta del “Contracte entre l’Ajuntament de mataró i el senyor Antoni Bruguera Planas, per a la donació de la documentació històrica de la Penya X” que s’adjunta en aquesta proposta d’acord i procedir a la seva signatura.

Tercer.- Facultar l’Alcalde-President de l’Ajuntament de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron i Espinar, per a la signatura del contracte de donació, que es formalitzarà en document administratiu i que implica l’adquisició de ple domini de la documentació històrica de la Penya X.

Quart.- L’Ajuntament de Mataró fa palès el seu agraïment més expressiu al senyor Antoni Bruguera Planas per la mostra d’afecte i liberalitat que en aquest acte de donació fa a la ciutat de Mataró.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Xavier Safont-Tria, regidor del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular.

-Institut Municipal d’Educació-

19 - CESSAMENT DEL REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA COM A MEMBRE DEL CONSELL PLENARI DE L’INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ.

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació, presenta la proposta següent:

“L’Institut Municipal d’Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d’educació.

L’article 3 dels Estatuts de l’Institut Municipal d’Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d’administració i de gestió de l’IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.

L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l’IME, i és nomenat pel Ple de l’Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.

L’article 4 dels Estatuts de l’IME estableix, entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l’Ajuntament:

“Representants a proposta de cada un dels Grups Municipals amb representació al Consistori i en el mateix nombre que estiguin a la Comissions Informatives”.

L’article 5è dels Estatuts de l’IME estableix que el Ple de l’Ajuntament podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels vocals del Consell per dimissió de la persona interessada, quan l’organisme que els va elegir hagi proposat un nou nomenament o quan deixin de representar l’òrgan pel qual varen ser elegits.

El 18 de febrer de 2011, el portaveu del Grup municipal del Partit Popular de Catalunya presenta una carta comunicant el cessament del senyor Saturnino Martín del Pozo, com a representant del Grup en el Consell Plenari de l’IME.

Per tot el que s'ha exposat, i d’acord amb la proposta realitzada pel Grup municipal PPC, proposo que el Ple de l’Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

1. Cessar el senyor Saturnino Martín del Pozo com a representant del Grup municipal del Partit Popular de Catalunya en el Consell Plenari de l’IME.

2. Agrair els serveis prestats al Sr. Saturnino Martín del Pozo com a membre del Consell Plenari de l’IME.

3. Notificar aquest acord a les persones interessades.”

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, vol deixar constància de l’agraïment del seu grup al Sr. Saturnino.

Al senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, també li agradaria que constés en acta el seu agraïment al Sr. Saturnino.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments es reincorpora a la sessió el Sr. Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

-Conselleria Delegada de Cultura-

20 - INCLUSIÓ DE NOUS VIALS AL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, presenta la proposta següent:

“Vista l’acta 1/2011 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor de la Ciutat de Mataró, corresponent a la reunió celebrada el dia 16 de febrer de 2011, sobre els nous vials a denominar.

Vist l’acord de la Comissió Municipal del Nomenclàtor del dia 16 de febrer de 2011.

Proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Incorporar al Nomenclàtor de la ciutat de Mataró el nom del vial que transcorre entre el terme municipal de Mataró i Argentona, d’acord amb l’informe 1 que s’adjunta, amb el següent codi numèric i nom:

CODI 90312 AVINGUDA DEL MOLÍ DE LES MATEVES

I, en base als criteris generals d’aplicació del nomenclàtor de la ciutat de Mataró vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com Molí de les Mateves, avinguda del.

SEGON.- Incorporar al Nomenclàtor de la ciutat de Mataró, a petició dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Mataró, el nom dels passos soterrats que comuniquen el cas urbà amb el passeig Marítim, la zona del port i les platges de la ciutat, d’acord amb l’informe 2 que s’adjunta, amb els següents codis numèrics i noms:
CODI 4097 PAS D’ERNEST LLUCH
CODI 3291 PAS DE L’ESTACIÓ
CODI 4471 PAS DE SANT AGUSTÍ
CODI 4481 PAS DEL CARGOL
CODI 2581 PAS DE JORDI JOAN
CODI 2576 PAS DE L’ESPIGÓ
CODI 982 PAS DE SANT SIMÓ

TERCER.- Incorporar al Nomenclàtor de la ciutat de Mataró les dues places de nova creació situades entre dos edificis de nova construcció, la plaça codi 3152 s’hi accedeix per l’avinguda del Maresme o pel carrer de Santa Rita i, la plaça codi 3151, s’hi accedeix per l’avinguda del Maresme o pel carrer de Sant Agustí o de Lepant, d’acord amb el plànol número 1 que s’adjunta, amb el següent codi numèric i nom:

CODI 3152 PLAÇA DE LA COCA DE MATARÓ

I, en base als criteris generals d’aplicació del nomenclàtor de la ciutat de Mataró vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com Coca de Mataró, plaça de la.

CODI 3151 PLAÇA DEL CAFÈ DE MAR

I, en base als criteris generals d’aplicació del nomenclàtor de la ciutat de Mataró vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com Cafè de Mar, plaça del.

QUART.- Incorporar al Nomenclàtor de la ciutat de Mataró el nom del jardí situat dins del parc de Rocafonda, entre la Riera de Sant Simó i el passeig de Pep Manté; d’acord amb el plànol número 2 i 3 que s’adjunta, amb el següent codi numèric i nom:

CODI 4006: JARDINS DE LA FRATERNITAT (Parc de Rocafonda)

I, en base als criteris generals d’aplicació del nomenclàtor de la ciutat de Mataró vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com Fraternitat, Jardins de la.

CINQUÈ.- Incorporar al Nomenclàtor de la ciutat de Mataró els noms dels passatges codi 3746 i 3747, passatges privats que es troben a l’interior d’una illa formada pel carrer de Josep Maria Batista i Roca, de Pablo Iglesias, de Francesc Layret i Camí del Mig; d’acord amb el plànol número 4 que s’adjunta, amb els següents codis numèrics i noms:

CODI 3746 PASSATGE DEL PLA D’EN MONER

I, en base als criteris generals d’aplicació del nomenclàtor de la ciutat de Mataró vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com Pla d’en Moner, passatge del.

CODI 3747 PASSATGE DE LA BÒBILA

I, en base als criteris generals d’aplicació del nomenclàtor de la ciutat de Mataró vial que s’haurà d’ordenar a la llista de carrers i altres aplicacions com Bòbila, passatge de la.

SISÈ.- Notificar la present resolució al Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions per tal que procedeixi la corresponen comunicació als serveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió i a les persones interessades.”

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 21 i 26 per venir referits a temàtiques coincidents.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA NECESSITAT D’UN NOU PEDIATRE AL CAP DE LA GATASSA.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la proposta següent:

“Fa temps que es venen succeint les queixes dels usuaris del CAP de la Gatassa pel col•lapse que pateix el seu servei de pediatria. Queixes de la qual se n’han fet ressò entitats com l’Associació de Veïns del barri.

L’entitat veïnal demana, concretament, que s’assigni al CAP un nou pediatre per poder resoldre la “saturació” que pateix el servei. Actualment el CAP compta només amb dos pediatres quan per la seva ràtio d’usuaris n’hauria de tenir tres. Recordem que segons el darrer estudi de població publicat, al barri de Cerdanyola el 16,5% de la població té catorze anys o menys.

Per altra banda, el dèficit denunciat per veïns i pacients no és nou, sinó que ve de lluny sense que l’administració competent hagi fet res per poder-ho resoldre.

Davant d’aquesta situació, que afecta a un dels barris més poblats de la ciutat, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció del següent,

ACORD:

L’alcalde de Mataró s’adreçarà, en nom del Ple Municipal, al Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya per tal de sol•licitar que, tant aviat com sigui possible atesa la situació econòmica, es doti d’una nova plaça de pediatria el CAP de la Gatassa a Mataró.”

 

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA MANCA DE PEDIATRES EN EL CAP DE CERDANYOLA.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“A les reunions de presentació del PAM els representants de l’Associació de Veïns de Cerdanyola van denunciar les deficiències al servei de pediatria del CAP de la Gatassa. Segons la seva denúncia s'estan atenent al voltant de 150 nens, més dels que pertocarien als dos pediatres que hi ha al Centre Sanitari. Sembla ser que aquesta situació ja fa més d'un any que dura i moltes famílies es veuen obligades a dur els nens i nenes a urgències de l'Hospital perquè al CAP no els poden atendre, cosa que desemboca en una saturació innecessària dels serveis d’urgències hospitalaris, i amb el perjudici que això comporta als nens que veritablement sí necessiten una atenció hospitalària urgent i poden veure’s afectats.

Davant d'aquesta situació i de les denúncies reiterades i raonables dels representants de l'AV de Cerdanyola presentem les següents:

PREGUNTES

1. En quina situació es troben actualment els serveis de pediatria, no només a la Gatassa sinó a tota la ciutat, pel que fa a la ràtio pacient/metge?

2. S'han fet gestions amb el Departament de Salut de la Generalitat per tal que es solucioni la mancança denunciada pels veïns del barri de Cerdanyola?

3. Tenim prous professionals a la ciutat de totes les altres especialitats mèdiques per tal que els Centres d’Atenció Primària mataronins no registrin massificacions que desemboquin en saturacions a les Urgències de l’Hospital?”

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, cedeix la paraula al Sr. Juan Jesús Sanchez, de l’Associació de Veïns de Cerdanyola, qui reitera la seva reivindicació sobre la situació del CAP. Necessiten un pediatre més per a atendre els nens i nenes de la zona sud del barri de Cerdanyola; ja ho van sol•licitar al seu moment durant l'elaboració del PAM 2011.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, opina que lamentablement la salut pública patirà retallades importants. A la salut pública se li haurien d’assignar els recursos necessaris, perquè això és justícia social per a tothom.
Lamentablement, tenim no només el centre de la Gatassa, hi ha altres CAP que estan saturats i que no donen a l’abast. Ens sumem a aquesta petició i jo la faria molt més extensa i la traslladaria a molts altres CAP.

 

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, votaria a favor de la proposta, però en els acords a ell li costa molt votar favorablement la part que diu que la situació se solucionarà quan sigui possible, atesa la situació econòmica. Entenem que la situació econòmica és molt dura, però la problemàtica que ha expressat aquí l'Associació de Veïns requereix que es faci un esforç des del grup de CIU per a treure això. De segur que tothom hi estarà d'acord.

 

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Salut i Consum, primer contesta les preguntes i després expressarà el posicionament del Govern.
Agrair que tothom tingui aquesta sensibilitat, perquè un tema prioritari és la salut de les persones de la nostra ciutat. Tothom està d’acord que hem de buscar els mitjans per solucionar aquelles situacions concretes que passen a la ciutat.
En resposta a les preguntes del PP, “en quina situació es troben actualment els serveis de pediatria, no només a la Gatassa sinó a tota la ciutat, pel que fa a la ràtio pacient/metge?”, val a dir que tots compleixen les ràtios, fins i tot n’hi ha força per sota, i només sobrepassen la ràtio el de La Riera, lleugerament el de Vallès (zona nord de la ciutat) i el de Gatassa. També és cert que el tema de pediatria, com que agafa de 0 a 15 anys, quan la concentració de nens se centra en la primera etapa de la vida, dels 0 als 6 anys, aquests demanen més recursos mèdics perquè hi ha un seguiment molt més exhaustiu, mentre que si el gruix de la població es concentra en la franja de l’adolescència no requereixen tantes demandes d’assistència al metge. Al CAP de la Gatassa passa això, hi ha un elevada concentració d’usuaris en les franges d'edat més baixes.
Pel que fa a la pregunta: “S'han fet gestions amb el Departament de Salut de la Generalitat per tal que es solucioni la mancança denunciada pels veïns del barri de Cerdanyola?”, cal dir que els que van estar presents a l’Audiència Pública que va tenir lloc el 18 de gener, i al Consell de Ciutat del febrer, l’Associació de Veïns va denunciar aquesta situació i l’Alcalde en persona es va comprometre verbalment a traslladar aquesta demanda que es revisi què passa amb la llei, perquè la Generalitat de Catalunya posi els mitjans que pertoquin.
Què s’ha fet des de llavors? El que hem fet ha estat reunir dades, tant al CAT Salut, que és el contractador de serveis i responsable, i a l’ICS, que ens digués exactament quina és la situació en aquest CAP. I, ens contesta, en aquest cas el Ricard Peiró, que és el coordinador de la zona, dient que en el cas de Gatassa, al matí és cert que se sobrepassa una mica la ràtio (perquè hi ha 1.270 persones), però a la tarda sí que hi ha un excés més gran, perquè hi ha 1.443 nens. Per tant, hi ha un cul d’ampolla en un moment determinat, a més de la circumstància que ja apuntava l’Associació de Veïns que hi ha una bona part de població nouvinguda i que fan que les consultes durin una mica més de l’habitual per les dificultats de la llengua. Un cop tinguem totes aquestes dades rebudes formalment, podrem realitzar aquesta carta a la qual es va comprometre l’Alcalde. Evidentment, si aconseguim ara tirar endavant aquesta proposta, tindrà tot molta més força.
En resposta a la tercera pregunta, totes compleixen la ràtio d’estar per sota de les 1.800 persones per metge, només Molins està al llindar de la ràtio, i el que s'està fent és tirar endavant l’ampliació d'aquest CAP de Cirera-Molins al més aviat possible (esperem que les retallades no ens afectin en aquest sentit).
De tota manera, volem fer una valoració, perquè, de vegades, malgrat complir les ràtios, pot ser necessari un equip de reforç, perquè no és el mateix tenir una població adulta de 15 a 50 anys que necessitem, en general, menys atenció mèdica, que tenir una població adulta important de més de 50 anys, en què patim més mals.
Pel que fa al posicionament del Govern, compartim el que plantejava el Sr. López del PP, i per això demanem treure la frase: “tant aviat com sigui possible atesa la situació econòmica”. Són ells els que han d’estudiar com prioritzar una necessitat que s’ha posat sobre la taula a la ciutat de Mataró.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, no té cap inconvenient a treure aquesta frase de l’acord. Pretenia ser realista, només. Esperem que això es pugui resoldre aviat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, entén que la proposta quedaria exactament igual però eliminant aquesta frase.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

22 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP PER IMPULSAR ELS MERCATS D’INTERCANVI D’OBJECTES I UN SERVEI DE DEIXALLERIA VIRTUAL.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent:

“El consumisme genera desigualtats, insatisfacció i munt de residus. El consum compulsiu, sovint, no respon a les necessitats de les persones i ens aboca a comprar, usar, llençar i tornar a comprar cada cop més de pressa. L’obsolescència programada dels objectes i les modes imposades per la societat de consum són factors clarament insostenibles.

Atès que llencem molts objectes que podrien ser útils a altres persones, entenem que cal que l’administració pública cerqui mecanismes per posar fi a aquest malbaratament de recursos i minimitzar el volum de residus que generem i, alhora, afavorir un canvi d’hàbits i de valors.

Una bona idea per impulsar el consum responsable i valoritzar una part important dels nostres residus, seria adaptar a la nostra ciutat les iniciatives endegades per diversos ajuntaments catalans, com per exemple el de Girona, que han adequat les deixalleries a les necessitats del segle XXI. Justament, amb la voluntat d’impulsar la reutilització, el troc i l’intercanvi no monetari, han sorgit els serveis de Deixalleria Virtual, que a través dels webs municipals habiliten un espai específic per fer ofertes i demandes d’objectes en desús. Complementàriament, s’impulsen mercats d’intercanvi, com a espais cívics on es poden intercanviar els objectes que ja no són necessaris i que abans de llençar-los s’ofereixen a altres persones que els poden resultar útils.

Entenem que cal superar l’actual plantejament del servei municipal de Deixalleria de Mataró i obrir-lo a les necessitats de la ciutadania. Per aquest motiu, el Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) proposa al Ple l’aprovació dels següents ACORDS

1.- Crear, a través del web municipal, un servei de deixalleria virtual destinat a l’intercanvi no lucratiu d’objectes en desús.

2.- Habilitar espais per a l’intercanvi no lucratiu d’objectes a les seus del servei de la Deixalleria Municipal.

3.- Impulsar, a través del servei de la Deixalleria Municipal, mercats d’intercanvi amb caràcter itinerant a tots els barris de la ciutat, com a espais cívics d’intercanvi d’objectes sense utilitzar els diners.

4.- Fixar, previ estudi tècnic, una bonificació en la quota de la taxa d’escombraries per a totes les persones que facin un ús regular dels serveis de la Deixalleria Municipal.

5.- Incorporar els acords en el Reglament Regulador de la Deixalleria Municipal de Mataró.”

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que, pel que fa al 4t acord que proposa el Sr. Safont-Tria, si el Govern l’acceptés estarien molt satisfets, perquè, si no recorda malament, és una al•legació que CIU ha presentat com a mínim durant dos anys consecutius a les ordenances fiscals.
Respecte a la resta de punts, nosaltres ens hem adreçat al Sr. Safont-Tria per si acceptava una petita modificació, perquè la idea ens sembla bona, creiem que és interessant, però tenim alguns dubtes... És molt fàcil des de l’oposició de fer propostes de resolució sense un expedient previ, etc., la qual cosa s'ha de reconèixer, però, en tot cas, és un tema que és interessant, però caldria veure com es materialitza.
D’altra banda, no podem oblidar que també existeixen empreses que donen feina a persones que, en aquest moment, es dediquen a comprar objectes usats i trobar que es puguin reutilitzar. En aquest cas, hi ha diners d’intercanvi, però també és cert que de vegades hi ha gent que no necessita una altra cosa, sinó els diners.
Per això demanàvem al Sr. Safont-Tria que canviés la resta de punts pel redactat que els diré ara: “Encarregar al servei municipal corresponent un estudi de viabilitat econòmica i administrativa” i acabàvem “així com altres propostes similars que els propis tècnics poguessin formular al respecte i, si fos el cas, incorporar-ho al corresponent reglament”. Davant d’aquesta proposta, el Sr. Safont-Tria ens ha advertit que probablement això passaria a prec. Si es manté com a proposta, li refermem la nostra demanda de reformular una mica el redactat; si passa a prec, creiem que en definitiva una mica ja és el que nosaltres proposàvem, que és que s’estudiï la proposta.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que ell també havia parlat amb el Sr. Safont-Tria, així com amb el Sr. Melero. Tot i que sabíem que passa a prec, tampoc creiem que tingui massa sentit.

 

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, confirma que la proposta passa a prec.
En la comissió informativa del 8 de febrer d’aquest any, és a dir, fa un mes, vam donar una informació relativa a l'acceptació d'una subvenció de l'Agència Catalana de Residus, per la qual aquesta ens concedia una subvenció perquè l'empresa Barcelona Ecologia Urbana ens fes un Pla Local de Prevenció de Residus per al període 2012-2020. La informació prèvia que nosaltres havíem derivat per a la subvenció, ja parlàvem de la promoció de l'intercanvi no lucratiu d'objectes en desús per part de la ciutadania, l'habilitació d'espais físics i virtuals per al seu intercanvi. Aquí pensàvem també en el tema de l'espai físic, que va passar per comissió informativa i que properament presentarem la deixalleria mòbil a la ciutat de Mataró, que podria incloure tot això. En aquest projecte d’elaboració del Pla de Prevenció de Residus que es va presentar per la petició d’aquesta subvenció, a més dels capítols dels propis del Pla, també es va presentar l’elaboració d’una web de prevenció lligada a la web municipal, en què intentarem incloure tots els temes.
Per tant, el que jo deia al Sr. Safont-Tria era que si passés tots aquests inputs a prec no hi hauria cap impediment a acceptar-ho. Hem quedat que ho faria in voce i la formulació seria la següent:
Passar la proposta a PREC perquè dins l’elaboració i els estudis previs del “Pla local de prevenció de residus municipals i la seva posterior difusió” es tinguin en compte la prevenció de residus, l’intercanvi, etc.
Una cosa que s’ha de recordar és que les deixalleries de Mataró les gestiona, en aquest moment, mitjançant un contracte, l’entitat Arca del Maresme, la qual una de les seves funcions saben que és la botiga del c/Cuba i una de les tasques és la recuperació de molt material, tant del que recuperen mitjançant les deixalleries, com el que recuperen a través del servei de recollida de voluminosos a domicili. A través d'aquests beneficis, ajuden les persones amb risc d'exclusió social.
Per tant, crec que aquesta és la línia, crec que seria bo tenir-ho tot en compte. És evident que cal fer els estudis... Per cert, Sr. Fernàndez, sempre demana estudis però quan s’ha de rebaixar el preu, no.
Dit això, també és cert que aquesta seria segurament una de les qüestions més complexes, però la ciutat de Mataró és, de la comarca del Maresme, dintre del Consorci, qui té els preus més baixos de la taxa de recollida de la brossa.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, constata que la proposta passa a prec. Ara cal instar el servei municipal corresponent que treballi el tema amb certa celeritat.

23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP SOBRE L’AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA DE L’ADSL A LES ZONES DEL MUNICIPI QUE ENCARA NO EN TENEN.

El senyor Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d’Unitat Popular, presenta la proposta següent:

“Molts dels ciutadans de Mataró, els que resideixen als veïnat de Mata, Valldeix i a d’altres que envolten la ciutat no poden connectar-se a Internet amb unes condicions operatives.

El manteniment de la línia telefònica d’aquells verals és nul: les línies són de fa 30, 40 o més anys, els cables pengen pels arbres, el repetidor que hi ha a les Cinc Sènies és obsolet. No ni ha cobertura per accedir a Internet amb la velocitat mínima necessària ni per cable telefònic ni per antena de telefonia mòbil, per no parlar ja de cable de fibra òptica.

Particulars i empreses, doncs, del nostre municipi viuen aïllats del ciberespai a tocar, com qui diu, del Tecnocampus. Quan ja s’han socialitzat els mitjans per navegar per Internet a 6, 10, 20, 30 i 50 MB, en bona part del nostre terme municipal hi ha ciutadans i empreses que han de navegar com a màxim a 0,5 MB, la velocitat a què s’anava fa de anys, que avui no permet fer ús de la xarxa a moltes empreses agràries, eina del tot imprescindible per a qualsevol empresa, i tampoc no permet, per exemple, estudiar a la UOC, ni usar Internet com a mitjà per transmetre coneixements a l’escola o utilitzar la xarxa més enllà de gestionar el correu electrònic.

Avui dia, l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ha esdevingut imprescindible per als ciutadans i les empreses, fins al punt que a partir d’enguany s’ha reconegut que tenir accés a l'ADSL d'1 mega –una velocitat avui dia ja ridícula, de la qual, però, no poden ni arribar a gaudir alguns dels nostres conciutadans– és un dret bàsic universal. I des d’aquest Consistori hem de vetllar pels drets de tots els ciutadans.

És per tot això que el grup municipal de la CUP proposa l’acord següent:

• Que l’Ajuntament de Mataró faci les gestions oportunes perquè el veïnat de Mata, Valldeix així com altres veïnats sense accés a Internet que envolten la ciutat tinguin accés a Internet en les mateixes condicions i velocitat que els ciutadans dels altres indrets de la ciutat mitjançant ADSL i/o cable de fibra òptica.”

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, manifesta que els sembla una proposta de resolució molt encertada, tot i que la farien molt més àmplia, perquè aquests problemes de navegar amb 1 mega, amb la impossibilitat de veure un vídeo de YouTube, també es produeixin dins la ciutat. Si no recordo malament, el nostre grup ho hauria portat en alguna ocasió aquí al ple. Per tant, encantat de la vida que la gent que viu a les zones periurbanes de la ciutat tingui aquest accés, però m'agradaria que també fos un fet arreu. Hi ha gent que ha hagut de canviar de telèfon per poder tenir una connexió una mica decent. La nostra proposta seria fer-ho extensiu a totes les zones que no gaudeixen d’un servei d’Internet d’acord amb els temps que vivim.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, creu que és cert que a la ciutat de Mataró i a molts altres àmbits a Catalunya i a tot l’Estat la xarxa per la qual la majoria d’usuaris accedim a Internet és nefasta. L’Ajuntament de Mataró segurament que hi pot fer molt poca cosa, però sí que pot fer de lobby, igual que estem intentant fer les empreses de la ciutat. Però ho tenim difícil. Això, a part d'una proposta que està molt bé perquè hi ha ciutadans que es queixen i és un endarreriment per al país, no és fàcil. Nosaltres hi votarem a favor, perquè està bé, però, és clar, tota la ciutat pateix aquest endarreriment, amb xarxes de 40 anys, i el que fan les companyies es vendre molt més capacitat que la que tenen realment. Aquest és el cul d'ampolla. Algun dia, les autopistes de la informació ens haurem de plantejar si realment han de ser públiques, i invertir en fibra òptica.

 

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, expressa que hi ha una proposta de resolució, de la qual ha parlat amb el Sr. Safont-Tria, per tal d'afegir-hi un canvi per a donar-hi suport. Però ara han sorgit altres temes que no hi tenen res a veure. El que posa de manifest la proposta de resolució de la CUP és el servei universal en termes de telefonia i accés a Internet, que és un tema. I l’altre és les empreses privades i les dificultats que hi ha respecte als seus clients, les seves xarxes i altres àmbits que estan fora del que seria el servei universal, que ve regulat per una llei ministerial del 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions. Per tant, parlaríem de coses diferents.
Tot i així, jo voldria posar de manifest o dir que la ciutat de Mataró és la ciutat de Catalunya en què prop del 90% d’aquesta té la possibilitat d’afegir-se o contractar els operadors d’ADSL o cable. Aquesta és una feina que es va fer a partir del mandat 1999-2003.

Centrant-nos en la proposta de resolució de la CUP i com ja he dit abans, proposaríem al Sr. Xavier Safont-Tria la modificació de la proposta en el sentit de suprimir la frase en l’acord : “accés a Internet en les mateixes condicions i velocitat que els ciutadans dels altres indrets de la ciutat mitjançant ADSL i/o cable de fibra òptica.” Per “accés a Internet en els termes legislatius i reglamentaris que reguli el servei universal que com a obligació de prestació han de complir els operadors de telecomunicacions que hagin estat expressament designats a l’efecte”.
L’Ajuntament no té cap competència legalment reconeguda al respecte, però sí que si hi fem aquest afegitó, no tindríem problema a aprovar-ho.
D’altra banda, la velocitat d'accés a Internet s'està entenent que està considerada al voltant dels 56 kbps, que és una misèria, però és la que s'ajusta a la legalitat.
Val a dir que està en preparació una normativa legal, reglamentària, per part del Ministeri d’Indústria, per a equiparar-nos a Europa a partir d’1 mega.
Finalment, els avanço que ja s’estan fent les gestions per tenir una trobada ràpida amb Telefònica.

 

El senyor Xavier Safont-Tria manifesta que, malauradament, des del sector agrícola estan acostumats a resignar-se. Sembla que ens hem de resignar que, com a màxim, podrem accedir-hi a 1 mega, quan el conjunt de la ciutadania disposa d'altres oportunitats.
Puntualitza al Sr. López que al sector del Veïnat de Mata i de Valldeix ningú té accés a ADSL, ningú. I el Sr. Melero, quan es referia al 90% de la ciutat que hi té accés, suposo que es referia al 90% de la ciutadania, perquè si agafem el territori de tot el terme municipal una gran part que formen els veïnats no tenen aquest accés.
Evidentment, acceptarem la proposta i ens agradaria que en un futur es pogués millorar, tot i sabent que al darrere hi ha una empresa privatitzada (Telefónica de España), que els darrers anys s’ha dedicat a invertir la vergonya de beneficis que han generat en aquest país en països sud-americans i que han deixat les nostres xarxes fetes un desastre, i crec que l’Administració pública hauria de pressionar i actuar com un lobby molt potent per a exigir el que és un clam.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon que el lobby ja existeix, es diu Localret, ja pressionem els ajuntaments catalans: ens trobem, fem planejament, infraestructura i donem servei als municipis... I esperem que en unes poques setmanes puguem desenvolupar la xarxa per a arribar a tots els pobles de la comarca del Maresme.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).

PRECS I PREGUNTES

24 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS USOS DEL CENTRE DE CREACIÓ D’ARTS ESCÈNIQUES DE CAN GASSOL.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Malgrat l’acord de govern no en fa referència expressa, el PSC, principal partit del mateix, es va comprometre, al llarg de la darrera campanya electoral, a “construir un nou equipament, a l’antiga fàbrica de Can Gassol, per a arts escèniques i ubicar-hi l’escola de dansa”. Al respecte, són moltes les vegades que, al llarg de la legislatura, hem vist documents del govern en què es feia referència a “l’adequació de la nau de Can Gassol com a Centre Municipal de Dansa”. No obstant, des de que Can Gassol ha obert les portes, no hem rebut cap informació sobre com i quan començarà la tasca d’aquest centre municipal.

D’altra banda, i pel que fa als usos de la nau, hem llegit que del 3 al 15 de gener Can Gassol es va convertir en el laboratori de creació d’un projecte artístic de caire internacional que, gràcies al suport de l’IMAC i amb la participació de companyies de Mataró, Brasil, Itàlia, Grècia i Alemanya, pretén esdevenir un espai de recerca artística i pedagògica amb el treball d’investigació i posada en comú dels diferents estils d’aquestes companyies.

Al respecte d’ambdues qüestions, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quan s’informarà als grups municipals sobre el model d’escola del Centre Municipal de Dansa? I de com es gestionarà? Quan començarà les activitats? Per quina raó no s’ha informat encara?

Segona.- Quantes de les cinc companyies que participen en el projecte de caire internacional han fet ús de la nau de Can Gassol? Quin preu públic ha pagat cadascuna d’elles? Quina ha estat l’ocupació diària de la nau (per part de les companyies participants) mentre ha durat el projecte? Més enllà del preu públic que hagin pagat, quin retorn tindrà per a la ciutat la seva residència?

Tercera.- Quan no hi ha cap projecte de creació residint a la nau, i més enllà dels espectacles de petit format dels divendres al vespre, quina activitat s’hi desenvolupa?”

 

El senyor Sergi Penedès, conseller delegat de Cultura, agraeix que el Sr. Masriera posposés la pregunta quan ell era a l'hospital. Aprofito per dir també que m’havia oblidat absolutament d’aquesta pregunta i tenia previst posar-me en contacte amb vostè perquè hi ha algunes afirmacions que m’han sorprès bastant; li ofereixo aclarir-les-hi.
D’entrada, m’ha fet somriure molt això que em diu del programa electoral del PSC. Li haig de confessar també que no me l'he llegit, em dec haver perdut una joia literària suposo, com tots els programes electorals, però el que sé i conec molt bé és l'acord de govern, i no és veritat que no hi diu res. A l'acord de govern, a la pàgina 9, núm. 18, diu: "construirem un nou equipament a l'antiga fàbrica de Can Gassol com a centre de creació de les arts escèniques". No tot el que diu l'acord de govern es podrà complir, però moltes coses sí, i això és exactament el que hem fet. Reitero, doncs, que no és veritat que no hi diu res a l’acord de govern.
Pel que fa a la resta de coses, estem una mica en una situació que hem anat repetint al llarg d’aquests quatre anys: hi ha temes dels quals es parla al Consell Rector i, malauradament, passen per alt. Vostès hi tenen dos representants que acostumen a venir sempre i que proposen que debatem, que critiquen, etc., que construeixen... I de Can Gassol n’hem parlat a fons al Consell Rector, el 10 de desembre, i vam acordar fer una visita in situ a Can Gassol, que es va materialitzar el 24 de gener. Tots dos dies vam parlar del tema i dels usos de Can Gassol.
S’ha prioritzat, més enllà de l’exhibició, que aquelles companyies a qui cedim l'espai per a les seves creacions arribin a acords d'intercanvi amb nosaltres. És a dir, a canvi de la cessió de l'espai, que hi hagi un retorn a la ciutat podent veure la representació de l’obra quan estigui a punt gratuïtament. Això no se li escapa a ningú que es fa per dos motius: per posar al circuit estatal l’espai de creació de Can Gassol i per una qüestió econòmica. Per tant, els acords als quals s’ha arribat en tots els casos són d’aquest estil de moment.
Fa esment d'un cas, del 3 al 16 de gener, en què un projecte de cinc companyies, però que només hi van venir dues —Los Corderos, un grup resident a la ciutat, i Teatre Xiré, un grup brasiler—. Hi ha l'acord que quan acabin puguin actuar a Mataró l'any que ve o a finals d'aquest any.
Insisteixo novament que m'ofereixo a particularment parlar dels usos de Can Gassol amb vostè, Sr. Masriera.
A banda de l’exhibició que s’ha fet a Can Gassol des de l’octubre, el 7 de novembre, el 5 de desembre i el 19 de desembre també hi va haver ball en família amb la companyia Trànsit. Una altra activitat de residència va ser el Premi a la Creació Escènica al projecte de Neil Harbisson i Moon Ribes, també a Mataró, del 12 al 17 de desembre. Després, vindria aquest del 3 al 16 de gener al qual vostè feia referència. El 8 de febrer passat també va haver-hi una masterclass amb un professor anglès, Alan Owen; el 8 i 11 de febrer més sessions formatives, i ja m'avanço: el 8, el 10, el 22 i el 29 de març també hi haurà sessions formatives, i hi ha també previst, d'aquí a l'estiu, diferents companyies de dansa que també disposaran d'aquest espai per a les seves creacions.

 

El senyor Francesc Masriera agraeix les respostes, tot i que unes quantes de les coses que li preguntava creu que no les hi ha contestat.
Després de la seva resposta, veig que l’enigma del centre municipal de dansa continua més viu que mai, perquè és cert que l’acord de govern parlava d’un centre d’arts escèniques, tant com que el programa del PSC parlava d'una escola de dansa, però al llarg de la legislatura vostès s'han fet un tip de presentar punts d'aprovació en els quals a l'enunciat ens deien que la nau de Can Gassol serviria per acollir el centre municipal de dansa.
Per exemple, aquí tinc una Junta de Govern del 5 de març del 2009, signada pel Sr. Alcalde, en què al punt 9 s'adjudica provisionalment el concurs celebrat per a l'adjudicació de les obres d'adequació de nau industrial per a centre municipal de dansa i usos del c/Floridablanca. En tinc aquí un bon grapat: comissions municipals informatives, consells d’administració de PUMSA, anuncis d’obres i serveis en relació amb la licitació del projecte, etc. S’han passat tot el mandat dient-nos que aquí hi hauria un centre municipal de dansa i, a l’hora de la veritat, el centre no hi és enlloc. Haurem de convenir que l’enigma aquest continuarà viu després d'haver formulat aquesta pregunta.
Tampoc m'ha contestat quins preus públics han pagat els grups que ha esmentat. Si ho ha contestat, m’ho repeteixi si us plau.
Miri, hem formulat aquesta pregunta perquè ens preocupa seriosament que Can Gassol no pugui esdevenir un nou Can Xalant, un equipament absolutament desaprofitat que no aporta res a la ciutat, que ens ha costat i ens costa molts diners i del qual els ciutadans de Mataró, llevat d'una petita minoria, no obté cap tipus de retorn.
Com saben, estem en una situació de crisi complicada que nosaltres creiem que mereix que aquelles inversions i despeses que fa l’Administració arribin, com a mínim, a un nombre important de ciutadans de la nostra Mataró. Per tant, ens fa por que això no acabi esdevenint un Can Xalant 2. Ja sé que vostè em parlarà de les excel•lències de Can Xalant, però els ciutadans de Mataró no les hem pogut conèixer encara, i li agrairia que m’especifiqui el tema dels preus públics i qui sap si en un futur no massa llunyà ens podrem assabentar què ha passat amb el centre municipal de dansa.

 

El senyor Sergi Penedès comença pel final dient que potser ho hauria de preguntar al PSC. No sé què m’està dient, jo no he parlat mai del centre municipal de dansa. El que em diu ho desconeixia.
En tot cas, això no va costar un duro als mataronins, perquè això es va pagar amb el Fons Estatal d’Inversions. I no els parlaré de Can Xalant, el que faré és convidar-los a venir algun dia a Can Gassol. Són 3-5 euros l’entrada, no és cara, va com va depèn de l’espectacle. Per exemple, el darrer divendres es van exhaurir les entrades, però tampoc sempre s’exhaureixen. Vinguin algun dia.
He dit que no cobràvem el preu públic a canvi de l’actuació d’aquestes companyies quan tinguin la creació a punt.

 

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL REGIDOR NO ADSCRIT PAULÍ MOJEDANO SINGLA SOBRE EL FUTUR DEL PROJECTE MATARÓ MARÍTIM.

El senyor Pau Mojedano, regidor no adscrit, presenta la pregunta següent:

“Mataró es troba, des de fa anys, en un període decisiu de la seva història. En un moment en que s’han de prendre decisions estratègiques que permetin aconseguir la transformació que necessita la ciutat. En moments així tots hem de ser creatius i generosos, i saber moure amb intel•ligència els recursos humans i materials que estiguin al nostre abast.

Des de l’any 2004, quan es va posar en marxa el Pla pel Desenvolupament econòmic i social, venim reflexionant sobre aquesta qüestió i hem definit alguns àmbits de debat que han permès que aquest exercici vagi mes enllà del propi govern de la ciutat per que hi participin, més de forma que no pas de fons, la resta de forces municipals i alguna representació de la societat civil.

L’exemple mes paradigmàtic d’aquest model de projecte capaç de vertebrar esforços en l’àmbit municipal i territorial ha estat el Projecte Mataró Marítim.
Aquest projecte, no solament havia de ser, com deia la Proposta de Resolució aprovada en el Ple d’octubre de 2007 per la quasi totalitat dels Regidors de l’Ajuntament, “un gran esforç comú dirigit a situar-nos com referent del mar a nivell global, com capital del sector nàutic i marítim. I dirigit a convertir-nos en un centre econòmic, de coneixement, turístic i cultural centrat en el mar. Aquest projecte ha de donar oportunitat a tots els sectors econòmics de la ciutat”. A mes, ha estat un factor veritablement diferencial de la nostra ciutat respecte a la resta de municipis del país, per la capacitat de consensuar un projecte estratègic des dels diferents posicionaments polítics.

Per altre banda, aquest any hem inaugurat oficialment el Tecnocampus, espai emblemàtic de la ciutat a on s’hi ha instal•lat la nova Universitat i del que des del govern se’ns diu que és un exemple de la diversificació de la nostra economia. El cert és que hi ha seriosos dubtes sobre si realment hem estat capaços de diversificar-nos i de substituir l’antic teixit industrial per nous sectors de present i de futur. Les xifres no són gaire esperançadores.

El projecte Mataró Marítim suposava una aposta forta i convençuda en els recursos i possibilitats de futur de la nostra ciutat, sobre tot respecte a que el nostre futur econòmic i de coneixement ha de tenir el mar com a eix transversal, relligant-lo amb tota una sèrie de iniciatives industrials, de coneixement, de noves energies i formes culturals i de vida.

Fins i tot s’ha d’establir un nexe d’unió necessari amb el TCM, dos elements doncs que s’han de retro alimentar.

Pràcticament tots els regidors d’aquest consistori hi ha estat d’acord amb aquest anàlisi.
La pregunta ara seria, i mes veient que en els dos darrers pressupostos que ha presentat aquest govern no hi ha una sola partida dedicada al desenvolupament d’aquest Projecte, clau per al futur de Mataró, Què ha passat? Què s'ha fet realment tres anys després d'aquell històric pas?
Estaríem d’acord en que s’ha fet un treball previ, un anàlisi, un diagnòstic per saber exactament de què parlàvem i quines possibilitats se’ns obrien. Però no s'ha avançat ni molt menys a aquestes alçades el que preveiem quan es va aprovar la proposta l’octubre de 2007.
Fa mesos, quan varem donar per tancada la primera fase amb el consultor i les aportacions dels grups de treball, és va parlar que de forma immediata es procediria a treballar per tal de consensuar un model de funcionament que permetés fixar el full de ruta per desenvolupar els projectes en funció de les prioritats i els recursos necessaris.

Per tot lo exposat, el regidor Paulí Mojedano Singla presenta la següent

PREGUNTA

1.- Quina és la idea del govern, i en especial de l’Alcalde de la ciutat, sobre la continuïtat dels treballs del Projecte Mataró Marítim en el que resta de mandat?

2.- Per què no s’ha destinat ni una sola partida pressupostària al desenvolupament del Projecte en aquest 2011?”

 

La senyora Alicia Romero, consellera delegada d’Innovació i Promoció de Ciutat, manifesta que el Sr. Mojedano diu moltes coses a la seva part expositiva —en algunes coincideix i en altres no—, i n’hi ha que són incerteses.
En resposta a la primera pregunta, val a dir que ha estat un procés llarg. Vam fer una primera fase important i una segona, en què vam prioritzar les diferents accions que havíem de desenvolupar a curt, mig i llarg termini. En aquest temps hem estat fent aquesta feina, i és veritat que ara fa uns mesos que hem estat més aturats, també per raó que va marxar la persona que, a nivell directiu, es responsabilitzava d'aquest projecte. Tot i així, no hem estat aturats perquè, tenint en compte la situació econòmica, hem buscat recursos a altres administracions. Tant és així que el SOC va treure una convocatòria de projectes innovadors, i nosaltres vam voler apostar per la nàutica i el sector lligat al mar, vam pensar que era una bona manera d’aconseguir recursos. Es triaven 30 projectes a tot Catalunya i un va ser el nostre, i es va atorgar al mes de novembre passat. És veritat que havia de ser un projecte obligatòriament territorial i el que vam fer va ser buscar municipis que tenien port i que, per tant, estaven al litoral i podien desenvolupar accions amb nosaltres, però el pes del projecte cau en Mataró.
En aquest sentit, totes les accions proposades en aquesta convocatòria de subvencions són les mateixes, copiades, calcades, que les que s’han anat treballant al Mataró Marítim. Per tant, jo li diria: "Quin recurs hem posat?" Primer, la despesa que hem hagut de fer per pagar aquests consultors que han estat tant de temps realitzant aquests treballs; segon, ara tenim el recurs per al 2011 que ens permet la subvenció del SOC, que està a l’entorn dels 400.000 euros (alguns dels treballs es comencen ja a desenvolupar) i, com vostè sap perquè els ho vam explicar, hi ha la incorporació de la Mireia Ràfols, que està dedicada bàsicament a aquest projecte i al Mataró-Granollers. Per tant, ara estem acabant de tancar un informe de com està la situació, de quins programes coincideixen amb el Maresme Marítim, per a convocar a partir del mes de març una propera comissió permanent i comissió de seguiment per posar la situació d'aquest projecte i encarar els propers anys. Ara estem en aquest punt, hem avançat, és un projecte complex, hem aconseguit uns certs recursos... i veurem com avança tot.
D’altra banda, estem cercant nous recursos econòmics. Estem anant a altres administracions a cercar-los i esperem també que tinguem èxit.

El senyor Pau Mojedano agraeix la resposta de la Sra. Romero, encara que la troba insatisfactòria.
Voldria fer tres precisions:
La primera és un lament, perquè he trobat una falta d’informació en aquests mesos.
Segon, quan es va aprovar el projecte, crec que tots vam coincidir en què no calia posar-se límits, ni tan sols pressupostaris, i he trobat a faltar capacitat per anar a buscar recursos privats per a desencallar això.
Tercer, tinc un dubte del perquè en tot aquest procés del Maresme Marítim no s’hagi comptat amb la gent de la comissió, a fi que s’hagués continuat treballant en el marc que tots vam dissenyar.

 

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA MANCA DE PEDIATRES EN EL CAP DE CERDANYOLA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 21 de l’ordre del dia.

 

27 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE DIFERENTS ACTES INCÍVICS DE CAIRE POLÍTIC QUE ESTAN SUCCEINT A LA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

“Aquest Grup ha pogut observar com, des de fa uns dies, la bandera espanyola que hi havia a l’entrada de la caserna de la Policia Local, al Camí de la Geganta, ha desaparegut. Pel que sembla, la bandera ha estat arrencada i pel que sabem, a data d’avui encara no ha estat reposada.

També hem rebut queixes sobre un increment de pintades, de clara connotació política, a les parets d’edificis de la part antiga de la ciutat.

A més, les façanes de les oficines d’atenció al públic del Partit Popular, com també ha passat altres vegades amb les d’altres formacions polítiques de Mataró, han estat embrutades amb pintura.

Davant d’aquesta situació i donat que sembla que hi ha un repunt a l’alça d’actes incívics amb una clara connotació política, aquest Grup Municipal presenta les següents:

PREGUNTES

1. Té constància el Govern Municipal de la desaparició de la bandera espanyola de la caserna de la Policia Local i de quan s’ha produït?

2. Hi ha alguna càmera de vigilància a la seu de la Policia que pugui ajudar a saber qui n’és el responsable?

3. Pot dir-nos el Govern Municipal quan es reposarà la bandera?

4. Pot el Govern confirmar si és certa, o no, la nostra sospita sobre aquest repunt d’actes incívics amb connotacions polítiques?”

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, entén que passem a les preguntes 2 i 4.
Quant a la pregunta 2, val a dir que sí que hi ha una càmera de vigilància que visualitza la zona d'accés, però donat que el camp de visió és molt ampli, no es pot apreciar amb claredat els responsables d'aquest fet.
Respecte a la pregunta 4, segurament és un tema de percepció, però, a banda dels dos atacs a les seus del PP, nosaltres no tenim detectat un increment genèric important quant a aquest fet. És cert que són aquests uns fets lamentables, però no tenim constància d’un increment important d’aquest tipus de delictes.

28 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L’ESTAT DE DEIXADESA QUE PRESENTA LA RIERA DE SANT SIMÓ.

El senyor José Manuel López, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

“Aquest Grup Municipal ha pogut constatar l’estat de deixadesa que presenta la Riera de Sant Simó. Els marges presenten un excés de vegetació, amb algunes deixalles acumulades, i tot el llit està ple de canyes, algunes d’elles caigudes d’anteriors tempestes, sorra, rocs...etc. Aquest estat d’abandonament, a part de donar una imatge pèssima a la ciutat, pot esdevenir un problema en el cas que baixi una rierada forta, ja que tot aquest material podria acumular-se en alguns trams, sobretot a la desembocadura, i provocar que l’aigua i tot el que arrossega sobresurti sense cap tipus de control.

És per tot això que aquest Grup Municipal presenta el següent: PREC

1. El Govern municipal emprendrà les actuacions pertinents per procedir a la neteja de la Riera de Sant Simó o, en cas que no sigui de la seva competència, instarà l’Agència Catalana de l’Aigua o l’organisme pertinent que procedeixi a la seva neteja, abans de que comenci l’època de tempestes.”

 

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d’Obres, Serveis i Manteniment i Via Pública, confirma, tal com diu el Sr. López, que la competència és de l’Agència Catalana de l’Aigua. Recordo que és cíclica aquesta pregunta en el ple abans de les pluges, i jo explico que hem enviat cartes, per tant, en aquest cas, també ho faré.
Al final de l’any passat vam enviar una carta des d’Alcaldia adreçada al Sr. Manuel Hernández, director de l’ACA llavors. També va enviar el coordinador de Manteniment i Serveis una altra carta també al cap de la Demarcació; hi va haver alguna actuació, però es mantenien altres temes més complexos que vostè no descriu, però que fan referència a algun punt de mal estat de conservació d'algun mur.
El 3 de febrer el Servei de Protecció Civil va fer un informe, ens va posar en contacte amb el Departament de Programació de Feines en espais pluvials per a demanar això. Un tècnic, el Sr. Bonet, ens ha confirmat que hi faran una inspecció immediata (tant a la riera de Sant Simó i a la d'Argentona). Donaran a aquestes tasques la prioritat 1.
El que farem també serà enviar una altra carta poc abans de la temporada de pluges, com sempre, i la reclamació de la conversa telefònica.

 

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ EN QUÈ ES TROBEN DETERMINADES OBRES DEL CENTRE HISTÒRIC.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Fa una mica més d’un any, el febrer de 2010, el nostre grup va preguntar per la situació en que es trobaven les obres a l’Illa de Can Cruzate, a Can Sisternes, a l’antiga confiteria Batet i al número 2 del carrer Sant Simó.

En la seva resposta, el govern va manifestar que, pel que fa a l’Illa de Can Cruzate, hi havia algunes circumstàncies que creaven incertesa respecte al temps que caldria per acabar-les; circumstàncies que, no obstant, intentarien resoldre aviat. De Can Sisternes va explicar que veia factible arribar, durant el 2010, a un acord amb els altres propietaris pel que fa a l’abast de l’actuació; i en relació a les altres dues, la resposta va ser que la intenció de la propietat era començar, amb una certa imminència, les excavacions.

Tot i que de l’Illa de Can Cruzate se n’ha informat en algun Consell d’Administració de PUMSA, voldríem saber, exactament, en quina situació es troben a dia d’avui aquestes obres, atès que, a més de degradar, des de fa mols mesos, el centre històric de la nostra ciutat, semblen portar camí de fer-se eternes. Per això, el grup municipal de CiU formula les següents,

PREGUNTES:

Primera.- Quines gestions s’han fet i s’estan fent per resoldre les incerteses al voltant de l’Illa de Can Cruzate? Podria fer-nos una descripció detallada? Quines són les perspectives?

Segona.- Quines gestions s’han fet amb els altres propietaris de Can Sisternes pel que fa a l’abast de l’actuació? S’ha arribat a algun acord? En cas afirmatiu, ens el pot explicar? En cas negatiu, quin és el problema? És conscient, el govern, que aquesta és una qüestió que fa molts anys que s’arrossega. En tot cas, per quan preveu una solució?

Tercera.- S’han fet les excavacions a les altres dues finques esmentades? En cas afirmatiu, en quina situació ens trobem? En cas negatiu, quins són els motius? Quin és el futur a curt i mig termini?”

 

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d’Urbanisme, en relació amb Can Cruzate, l’Ajuntament va delegar a l’empresa PUMSA la gestió del desenvolupament de l’àmbit. Al Consell d’Administració del mes d’octubre, es va presentar un informe que contenia una proposta d’actuacions, que bàsicament expressava dues alternatives: l’informe es decantava per la proposta d’eliminar les parets de tàpia i fer una nova reconstrucció de l’edifici, ja que no es tracta d’un edifici catalogat en la seva totalitat, protegint alguns dels seus elements.
La proposta es va presentar amb l’objectiu de debatre-la, millorar-la, etc., i el tema es va deixar sobre la taula per continuar debatent-lo, sobretot amb tècnics municipals, experts, etc., amb l'objectiu que en poc temps puguem desenvolupar la proposta definitiva.
Estem en disposició, el proper mes, de portar al Consell del Patrimoni una proposta que pugui ser executada després a través del Consell d’Administració.
Respecte a Can Sisternes, no ens n'hem sortit el 2010, com és evident. Vam adquirir el 25% de la finca, no ha estat possible bàsicament perquè la propietat demana suport econòmic i, per tant, continuem treballant amb la propietat per a repensar alguna estratègia més a mig i llarg termini que permeti resoldre la situació. Esperem resoldre-ho en els propers mesos.

El senyor Francesc Masriera demana que se li respongui la tercera pregunta.

El senyor Ramon Bassas respon que ja li ha dit que li adjuntarà l’informe on s’explica l’estat de les excavacions. No s’ha fet perquè hi continua havent un problema amb la propietat, el problema és que no ens posem d’acord amb el valor de les finques i les permutes. Fins que no hi hagi acord, de moment no s'hi pot fer res.

El senyor Francesc Masriera pregunta si hi ha hagut converses amb la resta de propietaris de l’illa de Can Cruzate durant aquest any.

El senyor Ramon Bassas afirma que hi ha hagut converses i insisteix que farà enviar l'informe al Sr. Masriera.

30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROCÉS PARTICIPATIU RESPECTE EL FUTUR DE LA ZONA D’EQUIPAMENTS TRIANGLE-MOLINS.

El senyor Pere Galbany, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“El Grup Municipal de CiU, va rebre un correu electrònic el passat divendres dia 22 de febrer on les Associacions de Veïns de Cirera, Molins, Camí de la Serra i Via Europa i Nou Parc Central, on anunciaven al Sr. Carlos Fernández, Regidor de Participació Ciutadana, la intenció d’arrencar pel seu compte un procés participatiu sobre la definició dels futurs equipaments del solar del “Triangle”.
El passat Ple del mes de desembre, aquest grup municipal, ja va realitzar una pregunta sobre el taller participatiu que el govern havia posat en funcionament sense la participació de varies de les associacions de veïns afectades.
Davant d’aquesta situació, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents preguntes,

PREGUNTES:

Primera.- Quan va tenir coneixement el govern municipal de la voluntat de les AAVV esmentades d’arrencar per el seu compte un procés participatiu sobre la definició dels futurs equipaments del solar del “Triangle”?

Segona.- Per què creuen que quatre entitats veïnals, del mateix territori, han decidit organitzar un procés de participació sobre un tema que representa que ja hi ha un procés de participació engegat per part del govern?

Tercera.- En quina fase es troba el procés participatiu del Triangle-Molins que va engegar el govern municipal? Creuen que es desenvolupa correctament? Quantes persones hi estant participant o han assistit a les reunions? Creuen que realment se li pot atribuir el nom de participatiu?

Quarta.- Des del passat Ple del mes de desembre, quants cops ha tornat a reunir-se el govern municipal amb les AAVV esmentades? Quins membres del govern han format part de les reunions? Ha quins acords han arribat?

Cinquena.- En quina data té previst el govern aprovar el projecte? I començar les obres? Disposa el govern del pressupost necessari per portar a terme aquest projecte, el qual formava part dels acords de govern?”

 

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d’Esports, passa a respondre les preguntes:
Pel que fa a la primera, el Govern municipal en va tenir coneixement ja en les reunions mantingudes durant els mesos d'octubre i novembre del 2010 amb les esmentades entitats, que expressaven que podien iniciar el procés. Tanmateix, la proposta formal del procés de participació no la vam fer arribar al conseller delegat de Participació Ciutadana fins al passat 22 de febrer del 2011, a la tarda.
Quant a la segona, val a dir que volen fer el seu propi debat amb les seves formes i les seves idees i regles del joc, cosa que ja vam anunciar i que és legítima. Tot debat que generi aquest debat que hem obert ens sembla benvingut. Ara, això sí, les aportacions i idees que generi aquest propi debat, les facin arribar al Consell Territorial del Pla Integral del Nord i el Consell Rector d’Esports, perquè són aquestes les institucions de participació ciutadana de les quals ens hem dotat.
Respecte a la tercera pregunta, el procés es troba en la recta final. Hem mantingut trobades amb col•lectius específics, joves, gent amb discapacitat... i tenim pendents trobades amb professorat de la zona i amb les seves AMPAS. També s’han mantingut informats del tema els membres del Consell Territorial del Pla del Nord i del Consell Rector d’Esports.
Sí, creiem que el procés s’està desenvolupant correctament, tal com vam planificar a l'inici. És més, l’hem ampliat en el temps i en les formes. Si sumem entre les visites, els tallers participatius i les reunions amb els diferents col•lectius, calculem que han participat en el procés unes 120 persones.
Creiem que sí se li pot atribuir el nom de participatiu sense cap mena de dubte i per motius diversos:
Primer, és obert a tota aquella ciutadania associada o no que n’ha volgut prendre part.
Segon, és un procés de debat conegut i informat, tant a nivell de carrer com d’opinió pública.
Tercer, és un debat que promou que es generin aportacions de qualitat que seran recollides i estudiades.
Quart, és un procés que pivota sobre dos consells de participació, són instruments institucionals dels quals ens hem dotat per fer potent la participació, i recordo que al Reglament dels consells aquests es defineixen com “l’espai de relació dels diferents agents d’un territori on s'afavoreix l'intercanvi d'informació, el debat i la participació sobre els temes que afecten de forma directa el territori on conviuen”.
En resposta a la quarta pregunta, cal dir que el Sr. Carles Fernàndez s’ha reunit amb les associacions de veïns, per altres motius a part dels temes del Triangle, el 16 de febrer amb l’Associació de Veïns de Molins, el 17 amb Camí de la Serra, el 21 amb Cirera i encara tenim una reunió planificada el 9 de març amb la Federació i el 22 de març amb Via Europa-Nou Parc Central.
Quant a la pèrdua d’equipaments al Triangle, no s’ha arribat a cap acord nou en aquestes reunions, en tant que aquestes entitats han rebutjat qualsevol possibilitat de treballar conjuntament amb el Govern si no s’accepta el seu condicionant previ que passa per no acceptar a priori els usos esportius del Triangle-Molins. Per cert, aquests usos han estat acceptats i proposats per la immensa majoria de la gent que ha participat en els debats, i no han estat precisament rebutjats.
Pel que fa a la darrera pregunta, abans de respondre, jo volia comentar-li que aquest matí escoltava Mataró Ràdio i parlaven que el ple d'avui s'assemblava al Dia de la Marmota, i és que aquesta pregunta exactament la va preguntar al desembre i, per tant, em sembla que vostè no se l'ha treballada massa. Per tant, li respondré el mateix que li vaig respondre al ple de desembre, amb algunes variacions:
Primera, perquè estem enllestint el debat amb les entitats per poder presentar una proposta d'usos que pugui anar definitivament als dos consells. Aquesta és la diferència. Tota la resta, és el que ja vaig explicar aleshores.
Des del primer dia hem volgut deixar les coses molt clares tant a nivell de procés de participació com a nivell de projecte. Un equipament d’aquestes característiques no es planifica, es dissenya i es construeix en dos dies. Li explico les diferents passes per les quals passa un projecte així:
Estem treballant els usos i, un cop definits, podrem saber quant costa i com es finança, i també ens marcarà el model de gestió. Quan tinguem això, llavors podrem posar el pressupost sobre la taula (ingressos i despeses), i decidirem com l’executem: si amb capital públic, mixt o privat, i decidirem com es construirà i com es gestionarà l’equipament. L’objectiu és que sigui viable econòmicament i compleixi els objectius marcats de qualitat i de servei als barris de la ciutat. L’objectiu d'aquest mandat era poder definir els aspectes inicials del projecte: usos i necessitats que ha de cobrir.

 

El senyor Pere Galbany respon que efectivament aquesta pregunta era igual que aquella altra, però perquè han passat mesos i no ens hem tornat a reunir al Pla Integral del Nord i era simplement per a posar-nos al dia. Si més no, li he posat fàcil a vostè perquè no tingui tanta feina, però ja veig que ens hem quedat igual. En tot cas, igual que la marmota, esperem que la propera primavera aquesta ciutat es desperti i visqui una nova etapa de la història.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu que això ja ho ha sentit moltes vegades en aquest ple.

El senyor Pere Galbany constata que el Sr. Pera ens diu que no hi ha acord amb els veïns i que tot és meravellós i perfecte, el procés participatiu... Però aquí hi ha un greu problema: estem parlant d’un projecte de ciutat molt important per a aquells barris i per a tota la ciutat, i resulta que hi ha 4 associacions de veïns que estan totalment desmarcades i vostès no són capaços d’aconseguir que aquestes associacions se sumin al procés. Per moltes reunions que vostès diuen que fan, no troben la manera. Estan encegats amb algun objectiu que deuen tenir vostès i no deuen veure res més per a trobar com fer que aquesta gent participa del procés. Aquests veïns, si es miren la carta que van enviar per e-mail, carta adreçada al regidor Fernàndez, demanaven a crits que hi volen participar, volen treballar... no volen ser manipulats ni menystinguts, i fins ara ells se senten així. Estan demanant que els escoltem, demanen poder treballar i, de moment, no se’ls està deixant. Vostès estan totalment tancats, han de canviar i permetre que aquestes associacions participin en aquest projecte tan important per a la ciutat.
Aquests veïns, a la seva carta, la paraula “participació” la utilitzen 18 vegades. La “participació ciutadana”, “la participació efectiva”, etc., però aquí al ple qui em contesta sempre és el regidor d’Esports, i no pas el de Participació Ciutadana, que és a qui s’adreça l’escrit dels veïns. No ho sé, les seves raons tindrà. Potser no sap com donar-hi resposta. Caldria demanar als responsables del Govern que posin mà en aquest assumpte. No pot ser que tinguem dues regidories, Esports i Participació, dedicades a aquest projecte i no sàpiguen tirar endavant. És un projecte de tots i els demanaria si us plau que s'escoltin els veïns i que pensin, raonin i mirin de trobar la manera que aquestes associacions s’hi sumin.

El senyor Ivan Pera recorda que no estem igual que al desembre. Hem ampliat el debat, precisament perquè hi hagi més participació i recollint una demanda de l'Associació de Veïns.
Qualsevol persona que vol participar en el debat està absolutament convidada a fer-ho, i les regles del debat les hem posades sobre la taula. I no neguem que les entitats que vulguin puguin fer el seu debat a la seva manera i després fer-nos arribar les seves aportacions.
El que a nosaltres realment ens preocupa quan vostè diu que això és un projecte de tots, és que no sé si realment és el seu projecte, perquè encara no sabem si CIU està a favor o en contra d'un equipament integrat d'uns usos esportius, socials i culturals que la resta dels participants estan demanant. Em dóna la sensació que vostè no hi està a favor.

El senyor Pere Galbany diu que naturalment estan a favor de tot allò que els ciutadans de Mataró vulguin i naturalment que volen escoltar els ciutadans de Mataró i volen el millor per a la ciutat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que ells també volen el mateix, però el Govern municipal té l’obligació de posar propostes sobre la taula en funció de les necessitats que té la ciutat. Aquesta és una peça que sempre hem dit que s’ha de treballar a nivell de ciutat, l’última gran peça dins del nucli urbà de la ciutat, i s’ha de veure en clau de ciutat. A més, hi ha unes necessitats esportives que es poden complir molt bé amb aquest equipament, i per això hem posat sobre la taula la proposta i hem obert un procés de participació, en què hi han participat 120 persones.
Les associacions de veïns tenen dret a posicionar-se com creguin oportú, per suposat, i també tenen l'obligació d'obrir els debats corresponents amb els seus propis veïns. Aquest és el procés i aquesta és la finalitat, que des del primer dia hem explicat.

 

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CENS DELS LOCALS COMERCIALS.

El senyor Marcel Martinez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, Indica que aquesta pregunta li serà contestada per escrit.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CONFLICTE PER INCOMPLIMENT DEL CONVENI COL.LECTIU DE L’IME AMB LES ESCOLES BRESSOLS MUNICIPALS.

La senyora Montserrat Quijo, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :
“Al Grup Municipal de Convergència i Unió ens ha sorprès l’anunci de conflicte per incompliment del conveni signat pels representants dels treballadors i l’IME; però el que a més de sorprendre’ns ens ha molestat és la manca d’informació que l’IME ha tingut vers les famílies dels alumnes de les escoles bressol.

No entenem que, existint un un conveni signat per ambdues parts, treballadors i IME, s’hagi tingut que arribar a fer un judici per a dirimir qui té la raó. Què no saben negociar amb terminis que donen marge de maniobra?

No entenem com no s’ha estat donant informació precisa i puntual a les famílies i ha estat, en el darrer moment - divendres 26 a la tarda - quan les famílies ho tenen complicat per cercar solucions als problemes que vostès els hi creen, quan els hi han fet saber que l’escola bressol municipal no podia oferir el servei normalitzat i també, fruït de la improvisació, encara no sabien quin percentatge de servei podrien oferir, doncs, ni tant sols tenien previst el monitoratge que faria aquesta tasca de serveis mínims.

És per això que el Grup Municipal de CiU presenta les següents PREGUNTES:

1.- Per què s’ha tingut que cercar la mediació, i no la negociació, abans de fer el decret que segons el judici dóna la raó als treballadors de l’escola bressol de l’IME?

2.- Per quin motiu no s’ha informat puntualment a les famílies de que hi havia la possibilitat que l’escola bressol municipal no pogués oferir el servei normalitzat?

3.- Per què no tenien prevista la setmana blanca al calendari escolar ofert a les famílies de l’escola bressol municipal?

4.- Se n’adonen dels mals de cap que portarà la improvisació de la seva gestió?

5.- Com pensa l’IME compensar a les famílies per aquest caos que els hi ha provocat?

6.- Amb quin monitoratge compta l’IME per a donar els serveis mínims a les famílies que així ho necessiten?

7.- Estan en condicions d’assegurar el servei amb el mínim de condicions exigibles a un servei escolar?

8.- Quin responsable de l’IME assumirà les responsabilitats d’aquesta mala gestió? “

 

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d’Educació explica que per poder respondre les preguntes cal remuntar-se a l’origen del problema. Vostès saben que hi ha l’ordre EDU 44/2010 que publica al DOC el nou calendari escolar pel curs 2010-2011 i 2011-2012. Aquest calendari introdueix dues novetats. Una és que s’avança el curs dels ensenyaments no universitaris i l’altre és que s’introdueix un nou període de vacances tants pels escolars com pel professorat. Aquestes vacances no representen una disminució ni dels dies lectius ni un canvi en les jornades de treball del professorat.
El calendari d’escoles bressol està regulat per un conveni de l’Institut Municipal d’Educació en el que es regulen dues coses: la data d’inici dels docents, que comença el 8 de setembre i acaba el 23 de juny. Pel mig regeix el calendari pels ensenyaments d’infantil i primària del Departament d’Educació. Quan es dóna per fer que aquest calendari del Departament d’Educació serà el que regirà el curs següent, entenem que tenim un problema i que ens hem d’adaptar a entendre les noves condicions amb les haurem de regir el conveni amb l’Institut Municipal d’Educació.
Els docents, a partir del comitè d’empresa, no volen fer cap canvi al text del conveni i ens diuen que això és el que està reconegut i que això és el que ells pensen fer. Hi ha diverses taules de negociació per poder entendre que no podem canviar les condicions laborals del professorat, que representaria que tindrien una setmana nova de vacances al mes de febrer, que és difícil poder posar a qualsevol altre lloc. Per tant, qui quedaria afectat seria el servei públic, que tindria una setmana menys de dies lectius per part de les famílies. Això és interpretat de la mateixa manera per les dues parts, però la part que correspon als treballadors consideren que el que diu el conveni és la seva llei i que, per tant, no cal entrar-hi.
No hi ha cap procés de mediació. Hi ha un procés de negociació. Per part del comitè d’empresa no s’accepten les propostes que posem damunt la taula des de l’Institut Municipal d’Educació. D’aquesta manera, s’inicia el curs amb el mateix calendari, és a dir, el dia 8. És tradicional que aquests ensenyaments comencin una mica abans que els ensenyaments obligatoris. A Mataró, en aquest curs, això ha estat un dia més tard que els ensenyaments obligatoris, per poder donar compliment literal al que deia el conveni perquè no ens havíem posat d’acord. En no trobar acord, el 10 de desembre fem un Decret en el que diem que el calendari serà exactament igual que l’any anterior (sense la setmana de febrer), tenint en compte que el tema del calendari podria no tenir continuïtat. Aquesta sortida s’ha fet en molts municipis. Immediatament, el comitè d’empresa denuncia aquest conveni i el porta als tribunals.
Totes les famílies són informades el 10 de desembre, que és el moment en què es fa el Decret, de quin és l’acord de l’IME i del desacord que hi ha entre les dues parts. És clar, doncs, que hi ha un debat obert que ningú no pot dir que sigui improvisat.
Per part del jutge s'acorda un dia per fer un acte de conciliació i posterior judici, si és el cas, i, com que lògicament no hi ha conciliació, es fa el judici. La sentència arriba el 25 a les 12 del migdia. Des de l'IME intentàvem que no arribés aquesta situació, però es dóna, el jutge considera que en aquest cas les condicions dels treballadors recollides en el conveni són les que se'ls ha de donar la prevalença. Acatem la sentència, tot i que no la compartim, i per això hem fet una altra reclamació judicial sobre aquests termes, i a partir d'aquest moment hem de preveure que l'impacte sobre les famílies sigui el mínim.
S’ha de dir que ja hi havia una previsió mínima, perquè, tot i que l'assessorament jurídic ens deia que sembla que té una certa lògica, i el que s'ha fet ha estat protegir el bé jurídic dels treballadors, però no del servei públic, perquè aquests treballadors tenen una setmana de vacances que no compensaran enlloc.
El que fem és posar en marxa allò que havíem pensat que era el que ens semblava més prudent oferir a les famílies: un servei alternatiu i extraordinari, i no un servei de mínims, perquè no estem parlant d'una vaga, parlem d'un servei extraordinari, que ja hem donat a les famílies, compensant-les econòmicament encara no, però ho farem, perquè administrativament té el seu temps, pels dies que no hi haurà el servei educatiu. I el servei que s'està prestant en aquests moments és del dimarts fins al divendres, un servei de ludoteca, per a entendre'ns. No accepto que es digui que això és un servei improvisat, perquè els més de 25 treballadors que en aquests moments estan prestant el servei tampoc no es treuen de la màniga d'un dia per l'altre. Sí que hi havia la previsió de què faríem si hi havia una decisió que no anés en aquesta línia. Però ens ha sorprès la decisió, també ho hem de dir.
Què s’ha fet? El mateix dia 25 s’informa les famílies que són dins de l’escola de quina serà la situació que ens obliga la sentència del jutge, intentem acordar amb el comitè d’empresa si hi ha una manera de que l’impacte sobre el servei públic es pugui minorar. Ens diuen que la sentència és la sentència i el conveni és la seva guia d’actuació i, per tant, a partir d’aquest moment, s’informa les famílies que són dins de l’escola amb una carta. A les famílies que ja no són a l’escola se’ls truca per telèfon o se’ls envia un e-mail. Es penja al web municipal la informació pertinent i l’alteració del servei i els mitjans públics de la ciutat i de més enllà se’n fan ressò tot el dissabte al matí. Per tant, potser alguna família no hagi tingut la informació d’última hora, però, en tot cas, aquí hi ha una sentència judicial que arriba al darrer moment i en les darreres circumstàncies.
Entenem que dintre de tota aquesta situació que s’ha produït, la resposta que hem donat és la més lògica per poder atendre les circumstàncies que les famílies podien no tenir resoltes.
Per què no es podia fer això dilluns? Perquè no teníem ni idea del volum que representava això, i perquè a les famílies no se’ls podia retornar al mateix moment també la resposta. La resposta ens la van tornar el dilluns entre les 8 del matí i les 2 del migdia, i amb el volum de necessitats vam acabar de definir quins eren els serveis que havíem de posar en marxa. Això és el que estem fent, entenent que això per a les famílies ha estat una situació d’incomoditat important. Hem de buscar també les raons en uns treballadors que no han volgut buscar una eina per a posar-nos d'acord, més enllà de la literalitat del conveni, i, de l'altra, en una sentència judicial que arriba a l’últim moment. Aquesta és la situació i la compensació de les famílies és la que he dit.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les 23 hores i vint-i-cinc minuts, el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico.