Mig segle d'escacs a Cerdanyola

Durant la dècada dels quaranta del segle passat tota una zona de cultius amb masies disperses als afores de Mataró, coneguda com a Poble Sec, comença a rebre immigrants procedents del sud de la península.

Cap al 1950 la població que hi resideix es calcula en unes mil persones. Amb el futur creixement exponencial del cens d’habitants, de seguida sorgeixen les mancances: falta d’habitatges, enllumenat, clavegueram, escoles, equipaments, transports (fins al 1965 només hi havia el tramvia Mataró-Argentona), etc.

A finals dels cinquanta, ja amb el nom oficial de Cerdanyola, neix al barri la parròquia de Maria Auxiliadora. El seu primer rector, el famós Mossèn Biscúter, conscient dels problemes que afrontaven els veïns, va convertir els locals de la parròquia en una mena de punt de trobada per als nois (al començament no hi podien accedir les noies) on es desenvolupaven tota mena d’activitats. El rector era un gran aficionat als escacs i en va fer classes a la parròquia; també va organitzar campionats infantils i activitats durant les festes majors (el subcampió d’Espanya de 1960, Rafael Saborido, va oferir una sessió de partides simultànies a la festa major del barri de 1962).

Jugadors d’aquest grup embrionari i altres procedents de l´únic club existent llavors a la ciutat, funden el dia 1 d’abril de 1978 el Club d’Escacs Cerdanyola en un local cedit pel PSUC al Casal del Barri.

Hem estat des del començament un club amateur que ha compaginat els aspectes lúdics, educacionals i esportius. Hem organitzat tota mena d’activitats relacionades amb la nostra passió: classes i cursets a la nostra seu i a les escoles, campionats locals, partides simultànies impartides per mestres titulats masculins (Aleksei Suetin) i femenins (Conchita Canela), etc. Hem participat en tota mena de campionats tant per equips com individuals. Fruit d’aquesta labor han sorgit escaquistes destacats a nivell català i estatal.

A banda dels resultats esportius hem intentat des del principi que el nostre club esdevingués un servei més per al barri; un punt de trobada intergeneracional, defugint l’antic estereotip dels clubs on només anaven homes adults. I sobretot hem posat l’accent en els més joves. Sabíem que els escacs són un joc molt divertit, entretingut, ideal per fer amics i que són per a tota la vida, independentment de les condicions físiques; sabíem també que és un joc/esport econòmic, els costos són mínims, obert a tothom i a l’abast de tots els estatus socioeconòmics en qualsevol indret. I universal, perquè els escacs no entenen de gèneres ni edats; nens i nenes, homes i dones poden participar i competir tots junts en igualtat de condicions (199 països en tenen federació). Tot això ho sabíem i a més intuíem que podia ser una eina eficaç de creixement personal per als infants. Organismes internacionals com l’Unesco i estudis científics confirmen que la pràctica continuada d’aquesta activitat proporciona beneficis a llarg termini i és una eina educativa de primer ordre.

No es tracta només de moure peces en un tauler; els escacs ens ensenyen a prendre decisions i planificar. El seu alt valor pedagògic ens serveix per treballar diferents capacitats i valors fonamentals per als infants.

En podríem destacar: l’anàlisi, el càlcul, la memòria, l’atenció, la concentració, el pensament lògic i flexible, el pensament abstracte i la creativitat. Tot això incideix en el rendiment escolar, especialment en matemàtiques i comprensió lectora (al nostre club sempre donem molta importància a la lectura; a la nostra biblioteca hi ha més de 250 llibres de temàtica escaquística: estratègia i tàctica però també sobre la història del joc i biografies dels jugadors més importants). A més el caràcter dels nens i nenes s’enforteix perquè els escacs ajuden en aspectes com: la paciència, aprendre a enfrontar problemes i a perdre i guanyar, el respecte pel rival i per les normes, l’empatia, la motivació, l’autoestima, la disciplina, l’adaptació a l’entorn, l’estima per l’estudi, etc.

Darrerament hem sabut que la pràctica freqüent dels escacs retarda l’envelliment cerebral i prevé malalties neurodegeneratives. També és recomanable per a nens hiperactius, autistes o amb Síndrome de Down.

Aquest joc mil·lenari s’ha sabut adaptar als temps actuals. Es pot jugar o ensenyar amb un ordinador o per Internet des de qualsevol lloc. Tot i així, la millor manera d’aprofundir en el seu aprenentatge i en el creixement personal és mitjançant la socialització que només es pot trobar en un CLUB D’ESCACS... com AQUEST!