David

Escolta l'entrevista

Hola David,

Estàs avui aquí perquè ets participant del projecte qui es qui el qual pretén conèixer històries de vida de persones del barri de Cerdanyola en positiu. La metodologia és que a través d’una entrevista donaràs a conèixer la teva història per compartir-la amb la resta del barri.

• Pots presentar-me qui ets. Nom, edat, professió,...

Jo sóc en David Alcalà, però la gent em coneix com a DAC. Sóc una persona que m’agrada molt el món del manga i els còmics i tot això ha acabat sent la meva professió. Sóc dibuixant, professor de dibuix, il·lustrador i humorista gràfic, tot el que sigui vinculat amb artístic, ho sóc jo. A Cerdanyola tinc una aula de dibuix de còmic, davant de l’Espai Gatassa, que es on més em coneixen.

• Ets de Cerdanyola?

Jo no sóc de Cerdanyola, però porto tota la meva vida vinculat a aquest barri.

Primerament, vaig viure aquí, desprès amb 5 anys ens vam traslladar a un altre poble, però sempre he estat vinculat al barri perquè tenia els avis aquí i, per tant, em movia i em segueixo movent moltíssim per Cerdanyola. No he viscut, però si que he conviscut. Estic tot el dia aquí, només vaig a l’altre municipi a dormir.

• Vols explicar algun record d’infància en referència al barri? I alguna anècdota?

Recordo que en aquella època, parlo de l’any 1994/1995, existia bola de drac i molts infants ho seguíem i hi havia una merceria al barri, una merceria normal, la Llimona es deia, ara diria que està tancada, que portava material de bola de drac i anar a comprar-ho. Era fort perquè enlloc es podia comprar i que una merceria tinguessin aquest tipus de material era estrany i jo hi anava.

• Quina involucració tens al barri?

Jo treballo a aquest barri i a nivell artístic si m’ho demanen faig encàrrecs. Tinc la meva aula de dibuix al barri on atenc a persones d’aquí i faig voluntariat a Espai Gatassa ensenyant a dibuixar manga a infants i joves del barri.

Intento fer barri fins on puc, ja que amb la pandèmia vaig començar amb un company a fer coses de «Strimmer», on fèiem directes amb actors de doblatge en català, creant una reivindicació demanant que tornés els productes d’entreteniment de qualitat a la televisió de Catalunya (TV3) i que els infants tinguessin algun referent en català perquè no en tenien. Nosaltres en aquella època teníem com a referent «son goku» i en «doraemon», en canvi actualment no hi havien, estan tornant, i per tant, el que fèiem era que a partir d’entrevistes a actors i actrius de doblatge reivindicàvem el producte en català per tots els públics: jovent, infants i adults. Acció que com he dit vam començar al 2020 i encara seguim treballant-ho.

• Quina experiència professional tens? És al barri?

Jo sóc animador audiovisual, il·lustrador i dissenyador gràfic i animador sociocultural. També, tinc molta experiència en el món del còmic com a dibuixant, publico llibres i estic molt vinculat a donar informació del manga i anime fent xerrades i participant al manga de Barcelona tant com a col·laborador, fent activitats o autor.

• Possibilitats que t’has trobat al barri per complir la teva meta?

A Mataró, penso que culturalment el tema del còmic està com oblidat, que no té valor. Caldria donar més oportunitat a poder conèixer-ho com per exemple aprofitant el dia del còmic que es al març. És una llàstima perquè aquí hi ha molts autors de còmic, alguns d’ells que han guanyat premis i es desconeix. Sembla que no hi ha un interès i cal tenir-ho en compte, ja que es una actualitat, hi ha molts joves que ho consumeixen i es troba al carrer amb vestimenta de persones. Antigament era una cosa de «frikis», en canvi ara ja no ho es tant. Està molt vigent.

Al barri seria adient potenciar lligams de pertinença des de petits, ja que sempre s’ha tingut al barri i cal seguir-hi treballant perquè continuí, perquè no es perdi. Cal deixar estereotips, ja que aquest barri té molta riquesa cultural i cal potenciar-la. Treballar-ho des de petits perquè aquests considerin el barri seu, casa seva i no facilitar la desvinculació.

Jo tenia aquest lligam de pertinença perquè el meu dia a dia el passava aquí i el compartia amb persones del barri (família, grup d’amics,...) i amb els anys va canviant i cal potenciar perquè tothom senti aquest sentiment de pertinença.

• Projecció de futur del barri. Com t’ho imagines d’aquí 5/10 anys.

Com he comentat, crec que cal treballar per la creació de vincles al barri. Existeix un estigma del barri, que es creu que només accedeixen al barri gent gran a fer activitats. Falta vincles de persones de 25 a 40 anys, part oblidada que no troba el seu espai al barri per involucrar-se o vincular-se en alguna activitat.

Actualment, s’estan millorant instal·lacions i equipaments del barri, hi ha molt potencial a nivell estructural que crec que es molt aprofitable i s’està treballant per donar resposta a les necessitats i demandes del barri, per tant, d’aquí uns anys es poden anar veient resultats del treball fet.

• Perquè has volgut participar al projecte Qui és Qui? Es positiu que la resta del barri conegui la teva història?

Crec que està bé que la gent conegui diferents perfils de persones que conviuen al barri. Igual que hi ha gent que no em coneix a mi, jo en puc conèixer d’altres.

• Vols afegir algun aspecte sobre la teva història que creus que no hem dit?

Actualment, al barri hi ha estigmes molt bèsties com la inseguretat del barri. Considero que no és un barri insegur, sinó que hi ha joves que se’ls hi posa l’estigma de «dolents» i al final ells s’ho creuen.

Igual que persones que arriben, al sentir aquests estigmes no es senten del barri i creen els seus grups.

Seria un barri més integrador si s'eradiquessin aquests estigmes.

Moltes gràcies per la teva participació i per compartir la teva història i vivències personals.