Seminari (22 juny): 175 anys del ferrocarril en la península (1848-2023): mite i realitat

L'objectiu és revisar alguns “mites”, idees pacíficament acceptades, sobre les que es consideren orígens, aportacions o conseqüències més destacades d'aquest revolucionari sistema de transport, expressió acabada dels processos d'industrialització dominats pel carbó i la màquina de vapor. En “el ferrocarril como mito de progreso” s'expondrà, primer, com els liberlas contemporanis van convertir intel·lectualment el ferrocarril en aquest mite, capaç per sí mateix de resoldre totes les carències que tenia la societat espanyola. A continuació, s'analitzarà fins a quin punt els liberals van ser cohertns en les seves actuacions polítiques amb aquest imaginari. I, per últim, s'exposarà com la historiografia ha naturalitzat aquest mite sense sometre'l a cap revisió crítica.
Però és que el mite inicial és que el ferrocarril va nèixer de la venturosa unió de dos “invents”: els camins de ferro i la locomotora de vapor… i el que aquesta càndida afirmació suggeix implica generalment una interpretació errònia y parcial, tant de les característiques intrínseques com del paper i la importància del ferrocarril en el futur de les societats humanes.

La sèrie de mites han acompanyat el ferrocarril fins avui. I així l'AVE és una revolució equiparable a la que va suposar el ferrocarril decimonònic; o les línies tancades en 1985 s'han de reobrir; els soterraments urbans són obres necessàries i evidents; l'amplada internacional és l'amplada europea i una obligació; el ferrocarril modern és un ferrocarril de viatgers… Aquestes i altres idees, amb gran presència als mitjans i debats ciutadans, també tindran ocasió en aquesta sessióde debat. En sentit contrari també s'hi han formulat mites. En algunes èpoques ha arrelat que RENFE és una empresa antiga que reflecteix tots els mals de les empreses públiques mal gestionades, obsoletes i ineficients. Haurem també de tenir ocasió d'atendre aquí la presentació d'algunes actuacions i execucions que es van fer a RENFE durant el sigle XX que poden ajudar a desmentir aquest mite.

Intervenen:

• Domingo Cuéllar. Universitat Rey Juan Carlos. El mite de la renfefòbia: una empresa pública obsoleta e ineficient? Algunes traces d'innovació.
• José Luis Lalana. Universitat de Burgos. El mite de l'afortunada invenció.
• Miguel Muñoz Rubio. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. El ferrocarril com a mite de progrés.
• Luis Santos y Ganges. Universitat de Valladolid. Mites d'avui.

Organitzen:
Instituto Universitario de Historia Simancas.
Instituto Universitario de Urbanística.
GIR: Investigaciones en Historia Económica
Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Valladolid.