Projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) emmarcat en la RIS3CAT i el PO FEDER de Catalunya 2014-2020.

"Ecosistema d’Innovació per a les ciutats cuidadores"

 

Els PECT són projectes d’innovació i especialització intel·ligent territorial cofinançats pel Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), que responen a la voluntat d’organitzar i aglutinar els diferents elements determinants del desenvolupament econòmic d’un territori de forma alineada amb l’Estratègia europea de Recerca i Innovació per a l’Especialització Intel·ligent (RIS3) i la corresponent estratègia catalana RIS3CAT.

 

El PECT Mataró-Maresme “Ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores”, té l’objectiu de desenvolupar i implementar en el territori nous models i solucions innovadores enfocades a l’acompanyament de l’envelliment actiu i a l’atenció de persones en situació de fragilitat o dependència. Per aconseguir-ho, realitza processos de recerca, desenvolupament tecnològic i generació i transferència de coneixement entre els agents implicats, com a base per la creació d’ocupació i activitat econòmica d’alt valor afegit.

 

El projecte està coordinat per l’Ajuntament de Mataró, participat activament per la Fundació TecnoCampus, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i la Fundació El Maresme, i compta amb el suport del Consorci Sanitari del Maresme i de la Fundació TIC Salut Social.



ÍNDEX:
Tòpic del mes  |  Editorial: article del mes  |  TIC  |  Simulació entorns reals  |  Dietes i hàbits saludables  |  Sociosanitari

 

Setembre 2021

Tòpic del mes
space

El tòpic que es tractarà en aquest butlletí serà el dels efectes de la inclusió digital de les poblacions de risc. Dintre d’aquest grup es consideren principalment a les persones d’edat avançada tant com persones amb discapacitats intel·lectuals.


El segle XXI es caracteritza per una digitalització creixent. A mesura que cada vegada hi ha més serveis quotidians en línia, els ‘offliners’ s’arrisquen a ser exclosos en una època que abraça la innovació que canvia ràpidament en tecnologia digital. Això afecta principalment a les persones en risc d’exclusió digital, persones grans o amb discapacitats intel·lectuals que estan menys connectades digitalment que els joves que van néixer a l’era digital.


L’accelerada digitalització durant la pandèmia COVID-19 ha subratllat encara més aquestes desigualtats, ja que moltes persones grans per exemple van lluitar per accedir a béns i serveis essencials, des de registres de cites de vacunació en línia, fins a pensions, menjar i medicaments durant els tancaments, si no podien accedir-hi en línia. Per tant, la nostra dependència de les tecnologies digitals durant la pandèmia ha centrat l'atenció de la política en la importància de la inclusió digital.


La inclusió de persones grans, amb o sense discapacitat, en els processos de disseny de tecnologia digital pot millorar la facilitat d’ús i la rellevància de les tecnologies digitals si es tenen en compte les seves necessitats i preferències. La seva participació activa també pot desafiar els estereotips arrelats sobre aquests col·lectius, que afecten negativament la confiança en ells mateixos i desincentiven el seu compromís digital.


Aquest terme ha vist un creixement exponencial en la seva aparició a publicacions, articles tècnics i notícies en els darrers 10 anys, especialment des del 2018 tal i com es mostra en el gràfic següent:



Figura 1. Tendència cerques inclusió digital de les poblacions de risc (2010-2021). Font: Linknovate


Només un de cada quatre europeus majors té competències digitals bàsiques o superiors, en comparació amb dos de cada tres del grup d’edat de 35 a 44 anys, tres de cada quatre entre els joves de 25 a 34 anys i quatre de cada cinc entre els joves (16-24). Segons les dades de l’Enquesta de drets fonamentals de 2019 que va fer la UE, només un de cada cinc enquestats de 75 anys o més a la Unió Europea participava almenys ocasionalment en activitats d’Internet, en comparació amb el 98% de les persones de 16 a 29 anys.


El compromís i l’ús de la tecnologia en els col·lectius en risc d’exclusió digital es veuen afectats per la manca d’accés a dispositius digitals o a Internet, el fet de no tenir habilitats digitals adequades, la falta de motivació i interès envers la tecnologia digital per a les seves necessitats i preferències i l’aparició de deterioraments físics o cognitius.


La digitalització té una promesa significativa per a les societats amb poblacions en risc d’exclusió digital. Aquests col·lectius representen un mercat creixent de tecnologies digitals adaptades a les seves necessitats, que van des de dispositius d’assistència, dispositius de vigilància de la vida intel·ligent i de salut, fins a avenços digitals en els sectors de salut i atenció que poden millorar la prestació de serveis davant la demanda creixent. És per això que cal mantenir l’elecció d’optar per l’ús de les tecnologies digitals i s’ha de garantir un manteniment continuat de l’accés fora de línia als serveis essencials i al contacte humà.


Addicionalment s’ha fet una anàlisi de termes relacionats amb el present PECT mitjançant una eina de monitorització de tendències. Es veu llavors que temes com els serveis de salut, la interacció de l’usuari i les persones amb discapacitats tenen una forta relació amb la inclusió digital de les poblacions de risc i estan veient un augment en les seves aparicions a publicacions arreu del món. 




Figura 2. Termes relacionats amb la inclusió digital de les poblacions de risc, tendència de 2010 a 2021. Font: Linknovate



Editorial: article del mes
space

Assistive technology: Enabling the disabled
AT encompasses a broad spectrum of technologies that help people with all kinds of disabilities, as well as the aging population, be more effective in performing activities. These devices can be anything from a modified eating utensil to a Paralympic wheelchair. They may be high-tech or low-tech, hardware or software, designed to aid someone with typical activities of daily living (ADL), or specialized technology for rehabilitative, educational or leisure activities. There are many types of disabilities, including mobility, sensory, learning, intellectual and psychological impairments. Each offers unique challenges to how an individual can interact with technology. For example, motor disabilities essentially are output interface problems, impeding people from easily interacting with their environment. Sensory impairments create input interface barriers to how individuals receive information from others and their environment. Cognitive disabilities challenge one’s perception, processing or recollection of information. My research interest focuses on improving the independence, productivity and well-being of persons with disabilities using a wide variety of emerging technologies. We have been actively investigating accessibility challenges related to ADL, transportation, workplace and education accommodation, and healthcare.
 
Veure'n més
TIC
space
 
image3
COVID-19 telemonitoring tool adapted to prevent heat-related illness 
Health authorities in Rome have repurposed a COVID-19 telemonitoring tool to monitor people at risk from heat-related illness.In the Lazio region, GPs, health care workers and primary care services are supervising and caring for patients during heatwaves using the LazioAdvice teleconsultation system and Lazio Doctor per COVID app.These telemonitoring systems allow healthcare to contact elderly and vulnerable people to provide heatwave advice such as adapting their medication or drinking more water.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
Las mejores apps para mayores o cómo la tecnología se alía con la tercera edad
Las nuevas tecnologías son un elemento fundamental en la vida de la mayoría de los ciudadanos, incluso de los más mayores. Por razones obvias, la tercera edad parecía la más reticente a hacer un uso habitual de las nuevas tecnologías, pero poco a poco esta tendencia va variando. Según el INE, el uso de la Red aumentó en todos los grupos de edad en 2020 respecto al año pasado, siendo el mayor crecimiento en esta franja de edad, con un 6,1% más, hasta llegar al 70% de españoles mayores de 65 que ya usan internet.
 
Veure'n més
 
Simulació entorns reals
space
 
image3
Nace la Plataforma Estatal de Discapacidad Intelectual con el apoyo de autoridades y más de 500 personas 
Más de medio millar de representantes personas con discapacidad intelectual o del desarrollo han participado -bien online o presencialmente- en Toledo en la constitución, por primera vez en España, de la primera Plataforma Estatal de Representantes de Personas con Discapacidad Intelectual y del Desarrollo que se crea en España. La ceremonia, que se ha celebrado en el Palacio de Congresos de Toledo, también ha contado con un apoyo institucional de primer orden.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
Station navigation technology aims to provide people with the confidence to travel
Briteyellow has been awarded up to £120 000 from the Department for Transport’s Accessibility Transport Research & Innovation Grants programme to develop its BriteWay journey planning and station navigation system which aims to provide disabled people with the confidence to travel.BriteWay uses a mix of augmented and virtual reality to provide a digital twin of a station which people can access from home to understand the station layout, availability of staff, the locations of help points, platform accessibility and how to find their way around crowded indoor spaces.
 
Veure'n més
 
Dietes i hàbits saludables
space
 
image3
Andalucía aporta buenas prácticas de vida activa en el mundo digital a la plataforma europea Futurium 
La Consejería de Salud y Familias de Andalucía ha aportado cinco buenas prácticas innovadoras en el ámbito de la vida activa y saludable en el mundo digital a través de Futurium, la nueva plataforma de la Comisión Europea en la que se pueden incluir contenidos y comentarios.Entre las cinco buenas prácticas aportadas por Andalucía a la plataforma europea Futurium, se encuentra la app Salud Andalucía.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
Exercise for Frail, Elderly Patients with Acute Heart Failure — A Strong Step Forward
Exercise rehabilitation has a long history in the management of chronic heart failure, with the first randomized trial of exercise training dating back to 1990 — and by the late 1990s, it had become an integral part of therapy.
 
Veure'n més
 
Sociosanitari
space
 
image3
La integración del sistema sanitario con el social: una apuesta por el bienestar de los mayores 
La atención sanitaria y la asistencial en España sufren un déficit de coordinación que se ha hecho patente, sobre todo, durante el transcurso de la pandemia de la Covid-19. A esta descoordinación hay que sumar la falta de recursos que sufre el sistema asistencial y el abandono del cuidado al final de la vida, uno de los mayores problemas a los que se enfrentan las personas de la tercera edad y un reto al que deben hacer frente las ciudades del futuro.
 
Veure'n més
 

 

 
image4
 
Expertos alertan de que sufrir el covid acelera los síntomas del Alzhéimer
¿Puede el covid acelerar los síntomas del Alzhéimer? Cada vez hay más evidencias científicas que apuntan a una relación entre la enfermedad del covid y el deterioro cognitivo duradero, como el agravamiento de los síntomas del Alzhéimer e incluso la aparición de la patología en personas contagiadas. Una investigación presentada en la Conferencia Internacional de la Asociación de Alzhéimer (AAIC) ha encontrado vínculos entre la enfermedad del coronavirus y el Alzhéimer.
 
Veure'n més
 
space