Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Denúncies

Escoltar

Denúncies

Per mitjà de la denúncia es comuniquen a l'Administració competent en matèria de protecció de les persones consumidores uns fets, circumstàncies o esdeveniments que poden vulnerar la normativa de consum.

Si de la denúncia deriven indicis d'infracció, d'acord amb el que estableixen el Codi de Consum de Catalunya i les normatives sectorials de consum, les administracions públiques competents han d'iniciar d'ofici els procediments administratius adequats per evitar la vulneració de la normativa.


Aspectes importants a tenir en compte pel que fa al procés de denúncia
Les denúncies, a diferència de la mediació, fan que l’empresa no tingui la voluntarietat de decidir participar en el procediment, perquè estem davant de l’exercici de potestats públiques.

I el més interessant per a les persones consumidores és que a banda de les possibles sancions que es puguin imposar a l’empresa aquest sistema també serveix per sol·licitar la restitució de la quantitat percebuda indegudament, en els casos d'aplicació de preus superiors als autoritzats, comunicats, pressupostats o anunciats. En aquests casos cal l’existència d’indicis d’una infracció administrativa en la matèria i l’existència de quantitats o de preus cobrats superiors als autoritzats, comunicats, pressupostats o anunciats.

També es pot exigir la indemnització per danys i perjudicis provats causats a la persona consumidora, que han de ser determinats per l'òrgan competent per imposar la sanció. El dany o lesió produït ha de ser avaluable econòmicament, determinat, provat i haver-se produït com a conseqüència de la comissió d’una infracció administrativa en matèria de defensa de les persones consumidores.

En tots aquests supòsits, si l'infractor/a no compleix voluntàriament les resolucions de l’Administració competent, quedarà oberta la via judicial pertinent, pel que a la diferència amb la mediació, sí que es podrà utilitzar la informació que consti en l’expedient del procediment sancionador.

Malgrat això, si no s’arribés a obrir expedient sancionador, la informació continguda a les diligències prèvies realitzades amb la finalitat d'esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes responsables tenen caràcter reservat i per tant la persona consumidora no hi té accés.


Representació i assessorament
Les persones consumidores poden presentar personalment o mitjançant un representant acreditat les seves denúncies, així com per mitjà de les organitzacions que les representen.

En cap cas és obligatori per les parts ser assistides per un/a lletrat/a o assessor/a jurídic/a, si bé tenen la possibilitat de sol·licitar assessorament independent i poden ser representades o assistides per tercers en qualsevol fase del procediment.


Cost de la denúncia
Aquest servei no té cap cost, a excepció que se sol·licitin proves.

S’ha de tenir en compte que la persona interessada, dins el procediment, pot acreditar per qualsevol mitjà de prova admissible en dret, les seves pretensions, però també pot proposar de practicar la prova de la qual s'intenti valer per defensar el seu dret. En aquest últim cas, si la realització d’aquestes proves impliquen despeses que no hagi de suportar l’Administració, aquesta en pot exigir l’avançament, a reserva de la liquidació definitiva, una vegada practicada la prova. La liquidació de les despeses s’ha de practicar unint els comprovants que n’acreditin la realitat i la quantia.


Requisits per poder admetre les denúncies
Per poder iniciar un procediment sancionador cal que de  les proves aportades i dels fets que constin a la denúncia de la persona consumidora se’n desprengui l’existència d’una presumpta infracció administrativa en matèria de consum i una lesió en els drets i interessos de la persona consumidora com a conseqüència d’aquella infracció.

L'Administració pública competent ha de comunicar a la persona denunciant l'inici d'ofici de les actuacions pertinents i li ha d'indicar els possibles efectes de la denúncia i la seva posició jurídica respecte a les presumptes infraccions.

En el cas de les persones consumidores interessades, la notificació s’ha de fer conjuntament amb la proposta de resolució de l’expedient sancionador, només en aquelles qüestions que afectin directament els seus interessos legítims.

Si a la denúncia hi manquen requisits formals i la persona denunciant pot esmenar aquesta mancança, l'Administració competent que la rep li ha de donar un termini no inferior a deu dies perquè ho faci.


Casos en què no es poden tramitar les denúncies de consum
Si durant la tramitació del procediment sancionador s’aprecien indicis que els fets poden ser constitutius de delicte o falta, l’òrgan instructor ha d’acordar la suspensió del procediment per restituir les quantitats percebudes indegudament, reposar la situació alterada i determinar els danys i perjudicis, sempre que hi hagi identitat de fet, subjecte i fonament, i n’ha de donar trasllat al Ministeri Fiscal als efectes oportuns.

Igualment, si l’Administració té constància d’alguna manera que s’està seguint un procés penal amb identitat de fet, subjecte i fonament, ha de suspendre la tramitació del procediment. En aquest cas ha d’informar al Ministeri Fiscal o l’òrgan judicial de les actuacions portades a terme.

En cas que finalment l’òrgan competent no apreciï l’existència de delicte o falta, o bé la manca d’identitat entre el fet, subjecte o fonament, s’ha d’aixecar la suspensió i continuar el procediment.

S’han de reprendre els terminis de caducitat o prescripció, un cop l’Administració que tramita el procediment tingui coneixement d’aquestes circumstàncies.

L'Administració no pot continuar el procediment i ha de declarar-ne la conclusió i la no-exigència de responsabilitat, si la resolució judicial estima l'existència de delicte o falta, i s'hi aprecia identitat de subjecte, fet i fonament.

En qualsevol cas, els fets declarats provats per resolució judicial penal ferma vinculen els òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que substancien.

L'Administració ha de revisar d'ofici les resolucions administratives fonamentades en fets contradictoris amb els declarats provats en la resolució penal, d'acord amb les normes que regulin els procediments de revisió d'ofici.


Terminis per admetre les denúncies
S’ha de tenir en compte que les infraccions del Codi de Consum estableix prescriuen en el temps i per tant, passats aquests terminis ja no es podrà sancionar a les empreses

  1. En el cas de les infraccions lleus, en el termini de dos anys comptats des del dia en què s'ha comès la infracció, o des de la finalització del període de comissió si es tracta d'infraccions continuades.
  2. En el supòsit d'infraccions greus, en el termini de tres anys comptats des del dia en què s'ha comès la infracció, o des de la finalització del període de comissió si es tracta d'infraccions continuades.
  3. En el cas d'infraccions molt greus, en el termini de quatre anys comptats des del dia en què s'ha comès la infracció, o des de la finalització del període de comissió si es tracta d'infraccions continuades.

Excepcionalment, si els fets són totalment desconeguts per manca de signes externs, el termini es comença a computar en el moment en què els fets es manifesten o són coneguts.

Les actuacions judicials penals, els procediments de mediació i arbitratge i la tramitació d’altres procediments administratius interrompen el termini de prescripció de les infraccions. El termini es reprèn en el moment en què el servei públic de consum té coneixement, mitjançant la recepció de la comunicació corresponent, de la finalització del procediment que havia provocat la interrupció.

Ara bé, malgrat haver prescrit es pot continuar i resoldre el procediment de restitució de quantitats percebudes indegudament, de reposició de la situació alterada per la infracció i d’indemnització per danys i perjudicis.

Així doncs, s’ha de tenir en compte que si hem exhaurit el termini d’un any que tenim per sol·licitar una mediació de consum, ens queda la possibilitat de presentar denúncia de consum en el termini de 2,3 o 4 anys, segons el tipus d’infracció comesa.


Durada del procediment de denúncia
El termini per notificar la resolució expressa d'un procediment sancionador és de 12 mesos a partir de la notificació de l'acord d'incoació, excepte en els procediments sancionadors abreujats, en què el termini de caducitat és de sis mesos. El venciment d'aquests terminis sense que s'hagi notificat la resolució produeix la caducitat de l'expedient.


Resultat final de la denúncia
S’ha de tenir clar que en el supòsit en què se sobresegui l’expedient i no recaigui sanció econòmica pels fets imputats, també s’ha de sobreseure pel que fa a la restitució de quantitats percebudes indegudament, la reposició de la situació alterada per la infracció i la indemnització per danys i perjudicis, pel que si no hi ha infracció no hi ha solució particular per a la persona consumidora, a excepció dels casos de prescripció que hem comentat abans.

La restitució de les quantitats percebudes indegudament, la quantia de la indemnització per danys i perjudicis i, si s’escau, la reposició de la situació alterada per la infracció ha de ser determinada per la resolució, sense tenir el caràcter de sanció, amb pronunciament separat de la part sancionadora.

Les resolucions fermes que determinen la restitució de les quantitats percebudes indegudament, que reposen la situació alterada per la infracció i que determinen els danys i perjudicis per a la persona consumidora són immediatament executives.

Les persones físiques o jurídiques responsables per restituir les quantitats percebudes indegudament, reposar la situació alterada o indemnitzar els danys i perjudicis han de complir la resolució en el termini màxim d’un mes a partir de l’endemà de la fermesa de la resolució.

Si en el termini d’un mes no s’ha donat compliment a la resolució, la part interessada pot instar-ne el compliment a la via judicial competent.

L’execució es pot suspendre en els casos previstos a l’article 111 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Malgrat no estem davant d’un procediment voluntari, també es pot produir un acabament convencional  per acord entre les parts interessades.

En aquests casos l’acord de les parts ha d’estar provat i s’ha de documentar en el propi procediment. L’òrgan instructor ha de realitzar una proposta d’arxiu per acord de les parts a l’òrgan resolutori, encara que l’arxiu per acord entre les parts no afecta la tramitació del procediment sancionador principal, sens perjudici que es pugui tenir en compte en la resolució d’aquest, com una circumstància atenuant de la sanció, sempre que s’hagi produït la reparació o esmena total o parcial de manera diligent de les irregularitats o els perjudicis que han originat la incoació del procediment o l’empresa hagi sotmès els fets a l'arbitratge de consum.


Les resolucions es poden recórrer
Les persones interessades poden interposar els recursos d’alçada i potestatiu de reposició, que pertoca fundar en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos a la  Llei.

Els interessats poden al·legar l’oposició a la resta d’actes de tràmit per a la seva consideració en la resolució que posi fi al procediment.

Les resolucions i els actes que no posin fi a la via administrativa, poden ser recorreguts en alçada davant l’òrgan superior jeràrquic del que els va dictar. El recurs es pot interposar davant l’òrgan que va dictar l’acte que s’impugna o davant el competent per resoldre’l.

El termini per interposar el recurs d’alçada és d’un mes, si l’acte és exprés. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s’ha interposat el recurs, la resolució és ferma a tots els efectes.

Si l’acte no és exprés el sol·licitant i altres possibles interessats poden interposar un recurs d’alçada en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixin els efectes del silenci administratiu.

Contra la resolució d’un recurs d’alçada no es pot interposar cap altre recurs administratiu, llevat del recurs extraordinari de revisió, en els casos que estableix la llei.

Els actes administratius que posin fi a la via administrativa poden ser recorreguts potestativament en reposició davant el mateix òrgan que els hagi dictat o ser impugnats directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

No es pot interposar cap recurs contenciós administratiu fins que sigui resolt expressament o s’hagi produït la desestimació presumpta del recurs de reposició interposat.

El termini per interposar el recurs de reposició és d’un mes, si l’acte és exprés. Un cop transcorregut aquest termini, únicament es pot interposar un recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si s’escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió.

Si l’acte no és exprés, el sol·licitant i altres possibles interessats poden interposar un recurs de reposició en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixi l’acte presumpte.

Contra els actes ferms en via administrativa es pot interposar el recurs extraordinari de revisió davant l’òrgan administratiu que els va dictar, que també és el competent per resoldre’l, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

Que en dictar-los s’hagi incorregut en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient.

Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’afer que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda.

Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per una sentència judicial ferma, anterior o posterior a aquella resolució.

Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o una altra conducta punible i s’hagi declarat així en virtut d’una sentència judicial ferma.

El recurs extraordinari de revisió s’ha d’interposar, quan es fonamenti en què al dictar-los s’hagi incorregut en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient, dins el termini de quatre anys següents a la data de la notificació de la resolució impugnada. En els altres casos, el termini és de tres mesos a comptar del coneixement dels documents o des que la sentència judicial va quedar ferma.

Finalment es pot interposar un recurs a la via contenciosa administrativa.