Reducció del malbaratament alimentari

Què és el malbaratament alimentari?

El malbaratament alimentari és el menjar en bon estat que, per diversos motius, acaba a la brossa. Es produeix en totes les etapes de la cadena alimentària: als camps de cultiu, a la indústria agroalimentària, als supermercats, als restaurants i a les nostres llars.

La FAO va calcular l’any 2011 que cada any es llença al món prop d’un terç dels aliments que es produeixen. Això suposa milers de tones de menjar aprofitable que mai arriben a ser consumides.

A Mataró estem compromeses a reduir el malbaratament alimentari mitjançant la sensibilització ciutadana i la implementació de bones pràctiques.

El Pla Local de Prevenció de Residus de Mataró 2023-2030 estableix diverses línies d’actuació per reduir la generació de residus a la ciutat. Una d’aquestes és la L1. Reducció del malbaratament alimentari que té com a objectiu reduir el malbaratament alimentari. Aquesta
línia inclou dues actuacions concretes:

Sensibilització en la prevenció del malbaratament alimentari i l'alimentació sostenible: Reduir el malbaratament alimentari a les llars i a la restauració col·lectiva i fomentar el consum responsable d’aliments.

Establiment de canals d'aprofitament d'excedents alimentaris: Evitar el malbaratament alimentari dels excedents a partir de circuits d’aprofitament de proximitat

En els darrers anys, la transició cap a una societat més consumista ha agreujat la problemàtica dels excedents alimentaris. Més de 260.000t d’aliments són abocades anualment a tota Catalunya.

Sota aquesta premissa, impulsem accions per reduir el malbaratament alimentari a les llars i a la restauració col·lectiva i fomentar el consum responsable d’aliments. Durant el darrer any s’han desenvolupat una campanya de prevenció del malbaratament alimentari a les llars, habilitant un punt informatiu itinerant i unes sessions formatives sobre prevenció del malbaratament alimentari per professionals.

En aquest sentit, s'han realitzat tallers de prevenció del malbaratament alimentari i cuina d’aprofitament, adreçats a diferents públics. S’han fet xerrades orientades a la ciutadania general per difondre pràctiques de compra responsable i prevenció del malbaratament alimentari i tallers de cuina d’aprofitament entorn la conservació i elaboració del menjar. A més, s’ha desenvolupat un projecte de reducció del malbaratament adreçat a la restauració col·lectiva, oferint formació i assessorament adreçat al sector de la restauració, les escoles i els petits supermercats i les botigues d’alimentació.

Totes aquestes accions formen part del Pla de Prevenció de Residus 2023-2030 i estan subvencionades per l'Agència de Residus de Catalunya.

1. Punt informatiu itinerant als mercats per reduir el malbaratament alimentari

Durant els mesos de juny i juliol, l’Ajuntament va posar en marxa una campanya per conscienciar, educar i informar a la ciutadania de Mataró sobre el malbaratament alimentari i formes de reduir-lo a casa.

Es tractava d’un punt informatiu itinerant que es movia pels diferents mercats dels barris de la ciutat amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de prevenir el malbaratament alimentari. Aquest espai va permetre que els assistents rebessin i intercanviessin consells pràctics, van ser espais en els quals es van compartir receptes i trucs d’aprofitament per gestionar millor els aliments al rebost i a la nevera.

2. Tallers de cuina d’aprofitament

S’han realitzat tallers de prevenció del malbaratament alimentari i cuina d’aprofitament, entorn la conservació i elaboració del menjar, així com per normalitzar el costum d’emportarse el menjar sobrant quan es realitzen àpats fora de casa.

Aquests tallers van tenir lloc a l’Espai Àgora del Mercat Municipal de la Plaça de Cuba. Va ser un espai de trobada en què els assistents van elaborar receptes de cuina per endur-se-les a casa, de la mà dels professionals de la Fundació Espigoladors. En els tallers es van donar recursos d’organització dels àpats, de conservació i aprofitament dels aliments que es poden aplicar de forma pràctica i fàcil a casa. A més, es van aplicar tècniques de cuina eficient energèticament i es van explicar les bases d’una alimentació completa i equilibrada.

3. Sessions de formació i assessorament per la restauració col·lectiva

Aquest any s’han realitzat cinc sessions formatives gratuïtes adreçades a tres col·lectius professionals clau en el consum alimentari de la ciutat: gestores de menjadors escolars, establiments de restauració comercial (bars, restaurants, cafeteries) i comerços d’alimentació.

L’objectiu principal de les formacions era donar a conèixer la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, donar tips per reduir-lo i aprofundir en la normativa vigent per tal de facilitar la seva aplicació real i pràctica en el dia a dia professional. Aquestes sessions s’han organitzat amb la col·laboració de la FAGEM i el Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme i la Fundació Espigoladors, els quals van impartir les formacions.

Les sessions es van dissenyar amb un enfocament pràctic i adaptat a les necessitats específiques de cada sector:

En el cas de les botigues d’alimentació i petits supermercats, es va oferir una sessió centrada en el context del malbaratament alimentari i la normativa aplicable, amb recomanacions per prevenir i reduir les pèrdues.

En el cas dels menjadors escolars i restauració comercial es van fer dues sessions per sector. La primera va servir per fer una contextualització de la problemàtica, la revisió dels requisits normatius i recollida de dubtes, inquietuds i necessitats específiques del sector. La segona sessió va ser més pràctica, orientada a resoldre els casos pràctics basats en situacions reals plantejades prèviament pels participants, amb l’objectiu de trobar solucions aplicables.

En el cas dels menjadors escolars, la formació es va adreçar tant als equips de cuina com als equips gestors del menjador (monitors i personal auxiliar).

sessions formació i assessorament per la restauració colectiva

Més informació sobre el malbaratament i com actuar

On desaprofitem els aliments?

A la nostra regió, per cada 100 kg d’aliments malbaratats...

(Les dades poden variar substancialment segons l’estudi de referència adoptat)

I tu, què pots fer per evitar llençar menjar?

Respon aquestes preguntes i reflexiona:

Has llençat menjar aquest últim mes?
Trobes sovint fruita o verdura que es fa malbé abans que te la mengis?
Tens aliments oblidats al fons del rebost o la nevera?
Et costa aprofitar les sobres dels àpats?
Deixes menjar al plat als restaurants?

Si has respost “sí” a alguna d’aquestes preguntes... hi ha marge de millora!

A l’hora d’anar a comprar:

Planifica la compra: organitza els teus àpats, tingues en compte el que ja tens a la nevera i al rebost i fes una llista de tot allò que et fa falta. Per facilitar-te la feina, pots posar-te un llistat a la nevera.
Que no sigui bonic no vol dir que no sigui bo: compra fruites i verdures sense fixar-te en la forma o la mida. Així ajudes a donar valor a aliments que sovint es descarten pel seu aspecte.

Al restaurant:

Si t’has passat amb la comanda... Sabies que els restaurants estan obligats a donar-te un envàs per emportar-te el menjar que t’ha sobrat si els ho demanes?

A casa:

Caducitat o consum preferent?: la data de caducitat marca el moment en què el producte ja no és segur, mentre que la data de consum preferent indica quan és millor per gaudir-ne, però encara es pot consumir després.
Ajusta les racions: cuina segons el nombre de comensals i serveix porcions justes. Si us quedeu amb gana, sempre podreu repetir!

Comparteix amb nosaltres la teva millor recepta o truc d’aprofitament, fent clic aquí, i consulta la dels teus veïns i veïnes al l’apartat següent.

Els impactes de malbaratar

El malbaratament té un triple impacte

Econòmic: al llarg de l’any, cada persona acaba llençant a la brossa menjar per valor d’uns 144€.
Ambiental: per produir aquest menjar es consumeix aigua, energia, sòl i recursos naturals. I quan es llença, genera emissions de gasos d’efecte hivernacle que es podrien haver estalviat.
Ètic i social: mentre es llença menjar en bon estat, milions de persones al món -i també al nostre entorn més proper- pateixen fam o inseguretat alimentària.

El malbaratament a les llars catalanes

Un estudi recent realitzat perl CREDA, l’IRTA i la UPC ha quantificat el malbaratament alimentari produït a les llars de Catalunya l’any 2024, i ha determinat que s’han malbaratat aproximadament 174 milers de tones d’aliments, el que representa uns 21,7 kg per persona i any (el 4% dels aliments adquirits).