49 Cirerer d'arboç

Arbutus unedo / CAST. Madroño / ANG. Strawberry tree

Família: ericàcies
Origen: conca mediterrània
Perennifoli
Floració habitual: de setembre a desembre
Motiu de rellevància: bellesa / fruits / espècie autòctona (màquies i alzinars)

El cirerer d’arboç es considera un arbre petit (de fins a 10 m d’alçària), tot i ser un arbust. Té el tronc curt, sovint retorçat, i una capçada ovalada.

És característic dels boscos del Corredor i el Montnegre, on alegra les caminades de les persones que s’hi passegen aportant colors vius. Té un fullatge abundant, d’un verd intens, que combina, alhora, les panícules de flors blanques amb els fruits ataronjats i vermells durant les estacions fredes.

Tot i que els fruits madurs es poden menjar, s’acostuma a dir que poden “emborratxar” degut al contingut en alcohols que adquireixen amb la fermentació dels sucres que contenen.

Etimologia: el nom del gènere Arbutus procedeix del llatí arbutus, que era el nom que els romans donaven al cirerer d’arboç; i unedo és la contracció dels mots llatins unus (“un”) i edo (“menjar”), en referència al fet que només s’ha de menjar un únic fruit si no es vol tenir una indigestió.

Com el podem diferenciar:

Flors blanques, com petits gerros, agrupades en panícules penjants.
El fruit és una baia rodona i carnosa, amb la superfície rugosa, de taronja a vermella. Té una polpa groga amb llavors marrons.
Fulles verdes, simples, lanceolades i de marge serrat; més brillants a l’anvers.
Tronc d’un marró vermellós, amb esquames grises, i una escorça que es desprèn a tires.

Galeria d'Imatges