18 Margalló
Chamaerops humilis / CAST. Palmito / ANG. Dwarf fan palm
Família: arecàcies
Origen: conca mediterrània occidental
Perennifoli
Floració habitual: de març a juny
Motiu de rellevància: bellesa / única palmera autòctona europea
Per raó de la seva curta alçària, ja que habitualment fa d’1 a 2 m, el margalló també acostuma a anomenar-se “palmera nana”; però en l’entorn correcte i amb el temps pot arribar a mesurar 4 m d’alçària. És un bioindicador del clima.
És una de les poques palmeres endèmiques que habitualment trobem a prop del litoral, sobretot de Barcelona cap al sud. Antigament, es confeccionaven cistells i escombres amb els fils extrets de les seves fulles (dites llates); i els cabdells centrals de la inflorescència tendra o altres parts es poden cuinar, però extreure’ls implica la decadència de la planta.
Etimologia: el nom del gènere Chamaerops deriva de les paraules gregues chamai (“baix”) i rhops (“brot”) per definir el port arbustiu baix; i el llatí humilis, que vol dir “de baixa estatura”, fa referència a la poca alçària d’aquesta palmera.
Com el podem diferenciar:
- Branques fèrtils d’inflorescències paniculades amb raïms de flors grogues.
- Fruits rodons (baies) de groc a marró vermellós.
- Fulles de color verd grisós, costapalmades (com un ventall) amb un pecíol llarg i dentat.
-
Tronc marró, que pot estar més o menys ple de les restes de la base de les fulles perdudes.