23 Plàtan

Platanus orientalis var. acerifolia (Platanus acerifolia) / CAST. Plátano de sombra / ANG. Oriental plane

Família: platanàcies
Origen: Europa i Àsia, pluriregional
Caducifoli
Floració habitual: d’abril a juny
Motiu de rellevància: mida

Gràcies al plàtan, els més petits saben quan arriba la tardor. A més, per la seva longevitat (viu fins a 300 anys), és present en els seus records de l’entorn.

No hi ha un arbre millor per fer una ombra extensa durant els estius calorosos del Mediterrani: té un port enorme (pot arribar als 40 m d’alçària), una capçada àmplia i un fullatge que conserva fins just en acabar l’estiu.

És una espècie que té una alta tolerància a les podes i a la contaminació de les ciutats.

Etimologia: el nom del gènere Platanus procedeix del grec platanos (“pla i ample”), en referència a les fulles característiques d’aquest gènere; orientalis, a la procedència de l’est, i acerifolia, a la semblança de les fulles amb les dels aurons (gènere Acer).

Com el podem diferenciar:

Inflorescències globoses, amb peduncle i unisexuals.
Fruits marrons (aqueni amb plomall) que es reuneixen en una infructescència globosa.
Fulles verdes, amples, palmades i amb 5 lòbuls; piloses a l’anvers en néixer, glabres després. Prenen un color groguenc i canyella a la tardor.
Tronc llis verdós en exemplars joves. En adults, el despreniment de plaques de l’escorça mostrarà les típiques clapes de tons verds i grisencs.

Galeria d'Imatges