Mataró és una de les ciutats escollides pel Pla de Barris i Viles 2025 i podrà desenvolupar la totalitat del projecte “Cerdanyola Viva: per un barri inclusiu, innovador i resilient”.
La proposta pretén revertir el dèficit d’equipaments i dotar el barri de recursos que generin impacte real en la vida quotidiana i redueixin desigualtats. El pla, alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, aposta per accions locals amb impacte global i un desplegament sostingut en el temps que permeti transformacions estructurals i duradores.
Cost del projecte: 25 milions d’euros.
Finançament: 50% Pla de Barris · 50% Arques municipals.
Un pla de transformació per revitalitzar el barri i millorar la qualitat de vida de les persones
El barri de Cerdanyola concentra el 24 % de la població de Mataró (31.070 habitants) i és el més dens de la ciutat, amb 21.621 habitants/km², per sobre de la mitjana municipal.
A aquesta elevada densitat s’hi suma un context econòmic desfavorable: la renda per càpita és de 10.669 € anuals, un 22 % inferior a la mitjana de Mataró i un 31 % per sota de la catalana.
Aquestes dades s’expliquen, en part, pel perfil sociodemogràfic: un 26,7 % de la població només té estudis bàsics i un 50,43 % és població no activa.
La iniciativa, que es desenvoluparà entre el 2026 i el 2030, es concep com un procés de millora contínua que aborda simultàniament diverses dimensions: transició ecològica, acció comunitària i transformacions físiques. L’objectiu central és clar: revertir processos de degradació, reactivar espais clau i reconnectar el barri amb la ciutat, generant oportunitats i cohesió social.
Així doncs, el pla actua en els àmbits que incideixen directament en la qualitat de vida: habitatge, espai públic, zones verdes i habitatge. Una de les principals actuacions serà la construcció de l’Espai Vida, que vol esdevenir referent a la ciutat. I és que a Cerdanyola, dels 208.996 m² previstos per a equipaments, encara n’hi ha 32.732 m² que continuen pendents d’execució.
Pel que fa a les zones verdes, només s’ha materialitzat un 14,11 % de la superfície planificada, amb 6,40 m² per habitant, fins a un 28,9 % per sota del mínim recomanat per l’OMS. Per això hi ha previstes diverses actuacions de renaturalització i reordenació de l’espai urbà en favor del verd.
Per últim, també es preveuen línies d’ajuda a la rehabilitació d’habitatges, uns ajuts especialment rellevants si es té en compte que un 68,11 % dels habitatges són anteriors a 1980 i presenten patologies associades a l’envelliment i a la baixa eficiència energètica.
Cinc eixos per a un objectiu comú: una transformació integral pensada per a les persones
Tot i que el pla planteja una transformació integral de Cerdanyola, aquesta no es produirà de manera immediata. L’abast i la complexitat del projecte fan necessari desplegar-lo de forma progressiva. El pla presentat és el primer mòdul d’implementació i inclourà les actuacions amb major viabilitat tècnica, capacitat d’impacte ràpid i efecte arrossegament sobre la resta del projecte.
Així doncs, aquest 2026 les actuacions aniran adreçades a la contractació del personal dels equips que han de desenvolupar els projectes, a iniciar els tràmits per obrir les línies d’ajuts a la rehabilitació i a preparar la documentació necessària per tramitar els plecs.
Tres instruments de gestió
El projecte ‘Cerdanyola viva: per un barri inclusiu, innovador i resilient’ disposarà d’una estructura de gestió específica que garantirà el seguiment i l’execució efectiva del conjunt d’actuacions previstes.
Oficina Local
del Pla de BarrisÒrgan responsable de dirigir i coordinar el projecte en totes les fases, garantint execució, seguiment i rendició de comptes amb un equip multidisciplinari.
Grup Comunitari
de SeguimentEspai de participació amb representants municipals i agents del barri que vetlla pel monitoratge i la millora contínua del projecte.
Quadre de
Comandament
Intel·ligentSistema de dades actualitzades sobre calendari, pressupost i resultats que facilita decisions basades en evidències i reforça la transparència.
