Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Centre

Situació actual

Mataró, capital del Maresme, té una població de més de 128.000 habitants. És una ciutat viva, en transformació constant i amb un important patrimoni cultural que la dota de personalitat. Envoltada de municipis amb un alt poder adquisitiu, està ben comunicada amb l'entorn metropolita i amb la resta de comarques de Catalunya. La xarxa de comunicacions fa que l'accés a la ciutat sigui fácil, tant en transport públic com en transport particular.

El Pla General d'Ordenació de Mataró de 1996 va establir els límits de creixement de la ciutat i va apostar per un model d'equilibri territorial de qualitat, amb el patrimoni arquitectònic com a fet diferencial i element dinamitzador de la ciutat construïda; i posant en valor la posició estratégica de la ciutat i el seu centre respecte el mar i el front marítim.

El parc TecnoCampus, Eurecat (antiga Cetemmsa) i el Port de Mataró configuren un nucli de creixement, d'investigació i de transferencia entre universitat i empresa a primera línea de mar.

Mataró ha esdevingut en els darrers anys i de forma progressiva una destinació més oberta a l'exterior i amb més voluntat d'atracció i, per tant, més turística. Això ha generat una tendència de creixement en visualització i reconeixement de la ciutat i, conseqüentment, un augment del nombre de visitants i turistes que valoren positivament els recursos del municipi. Aquest nou element turístic està vinculat al sector serveis a Mataró.

Malgrat aquest augment de l'atractiu de la ciutat, la realitat és que el Centre -i particularment el casc històric- han patit un estancament en els darrers 15 anys per causes diverses. Com a conseqüència, la ciutat ha perdut activitat econòmica i comercial.

Davant d'aquest panorama, i amb l'objectiu de rellançar el Centre com una zona que aposti per la qualitat de vida dels ciutadans i recuperi l'activitat i el dinamisme que li eren propis, així com per continuar oferint als visitants i turistes l'oportunitat de gaudir dels atractius ambientals, paisatgístics, històrics, culturals i comercials de la ciutat, s'està treballant amb una proposta estratègica per reactivar tota la zona Centre de Mataró.


Breu ressenya històrica

El Centre històric de Mataró se situa en el mateix emplaçament on fou erigida l'antiga ciutat romana d'Iluro.

Iluro va néixer amb l'arribada dels romans arran de la segona guerra púnica (218-201 aC). La raó principal del seu naixement va ser la implantació d'un nou sistema econòmic endegat pels romans i basat en l'explotació de les terres del pla o "marina", i la intensificació del correu dels productes de bescanvi: oli i vi, principalment. Aquesta nova activitat exigia un centre urbà on funcionés l'administració dels serveis, el culte i, particularment, el mercat.

Mataró va rebre l'any 1294 el permís reial o privilegi per poder celebrar mercat setmanal els dilluns. En aquells temps, la vila de Mataró no tenia més de 600 habitants, Barcelona 30.000 i Girona uns 8.000. La ciutat de Vic i la vila de Granollers sobrepassaven de molt Mataró i els seus mercats eren més importants. De fet, Mataró podría haver obtingut la categoría de "vila" gràcies a la concessió del privilegi de mercat.

El mercat més antic de Mataró i, durant segles, també l'únic mercat o plaça de vendre de la ciutat, va ser el de la Plaça Gran o Major -nom que li prové, molt probablement, per ser la primera i principal plaça de la trama urbana de la vila-. Aquest mercat ocupava un espai de gran centralitat dins del casc històric de Mataró i dins de l'antic recinte emmurallat del segle XVI.

A l'època medieval -quan Mataró no era res més que una petita esglesiola romànica (l'actual Basílica de Santa Maria), les cases de la seva sagrera i alguns masos escampats pel terme-, l'espai que ocupa la Plaça Gran i el mercat evoluciona per definir-se com a l'àmbit públic de relació i àrea d'intercanvi i comercialització de productes, una especialització que ha conservat al llarg dels segles i que encara es manté a dia d'avui.
Durant els segles XVII i XVIII la ciutat creix fora muralles seguint els portals i els antics camins. La Basílica de Santa Maria, amb el Conjunt dels Dolors d'Antoni Viladomat catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat, esdevé l'edifici més important del barroc mataroní.

La ciutat del segle XIX assenyala el pas dels menestrals a teixidors. S'instal·la la indústria del vapor, el 1848 arriba el primer ferrocarril de la península i el Pla d'Eixample de 1878 dona resposta al creixement amb els habitatges i els equipaments que la nova ciutat reclama.

Entre els anys 1892 i 1893, els arquitectes Emili Cabanyes i Josep Puig i Cadafalch projecten l'actual edifici del mercat del Rengle a la Plaça Gran, peça emblemàtica del centre històric de la ciutat. D'estil modernista, es tracta d'un mercat molt singular pel fet que les parades donen directament al carrer.