La població de Mataró s’acosta als 124.000 habitants

Aquesta és una de les dades més destacades de l’Estudi de Població de Mataró 2011. L'Estudi de la Població de la ciutat de Mataró, elaborat pel Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament, conté les darreres dades demogràfiques i socials extretes a partir del Padró municipal d'habitants.

 

 

L’augment de la població estrangera continua sent el motor principal del creixement demogràfic de la ciutat, ja que malgrat la diferència entre la població de nacionalitat estrangera a 1 de gener de 2011 i 1 de gener de 2010 ha estat moderat (294 habitants, variació interanual de l’1,40 %), cal tenir en compte el gruix de nacionalitzacions enregistrades durant aquest any. Així, una part significativa del creixement de població de nacionalitat espanyola durant l’any ha estat com a conseqüència de la nacionalització de més de 400 persones que a inicis de l’any 2010 figuraven al Padró municipal com a població de nacionalitat estrangera.

 

La distribució del saldo total anual de població per nacionalitat s’explica de la següent manera: creixement natural de població de nacionalitat espanyola (22,23 %), creixement natural de població estrangera (42,56 %), creixement migratori de població espanyola (5,63 %) i creixement migratori de població estrangera (29,48 %).

 

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 5.287 nous habitants. La distribució del pes de les components del creixement demogràfic per al conjunt d’aquest període ha estat molt similar a la registrada en el darrer any, de manera que el 64,89 % del creixement s’explica per la component vegetativa –diferència entre naixements i defuncions– i el 35,11 % restant, per la component migratòria –diferència entre altes i baixes–. Darrera d’aquesta relació entre components demogràfiques s’entreveu la recuperació relativa de la natalitat en els darrers anys i el protagonisme cada cop més important dels fenòmens de reagrupament familiar i nacionalització entre la població de nacionalitat estrangera.

 

El moderat creixement mostrat pel conjunt de la ciutat es trasllada a l’evolució seguida pels barris. Així, el Centre i l’Eixample, que són els dos barris que més han crescut, ho fan un 3,54 % i un 1,58 %, respectivament. Per contra, els barris del Palau-Escorxador (-0,16 %), La Llàntia (-0,56 %) i el Pla d’en Boet (-0,35 %) registren variacions lleugerament negatives. En els darrers cinc anys, els barris que més han crescut en termes relatius han estat el Centre (15,50 %), Cirera (13,74 %) i l’Eixample (7,73 %), mentre que els que al llarg del mateix període han registrat variacions negatives han estat el Pla d’en Boet (-3,49 %), Peramàs (-2,79 %) i Rocafonda (-0,22 %).

 

 

En el decurs de l’any 2010 s’han registrat 6.063 altes, 327 altes menys que l’any anterior, fet que suposa una variació relativa del -5,12 %. En els darrers cinc anys s’han registrat 34.407 altes, 572 menys que durant el període 2005-2009. La taxa del període 2006-2010 se situa en el 56,81 ‰.

 

La distribució de la procedència de les altes en el període 2006-2010 ha estat la següent: altres municipis de Catalunya (30,31 %), resta de comunitats autònomes de l’Estat espanyol (8,45 %) i altres països (61,24 %).

 

En el darrer any s’ha registrat 5.714 baixes, 110 menys que al 2009, la qual cosa representa una variació en termes relatius del -1,89 %. En el període 2006-2010 es van computar 32.692 baixes, 627 més que en el període 2005-2009, variació relativa de l’1,96 %. La taxa per mil de Mataró per a aquest període ha estat del 53,98 ‰.

 

 

 

En el decurs del 2010, el saldo per trams d’edat més favorable correspon al de la població de 15-19 anys (+137 habitants) i al del tram de 25-29 anys (+78 habitants). Els saldos negatius són molt menys significatius que els positius i es concentren en els trams de 40-44 anys (-25 habitants) i de 60-64 anys (-12 habitants).

 

 

 

A 1 de gener de 2011, la població de nacionalitat estrangera de Mataró és de 21.295 habitants, el 17,19 % de la població total.

 

En termes de nacionalitats, la contribució al creixement de la població de nacionalitat estrangera ha estat molt desigual. Les deu principals nacionalitats presents a Mataró que contribueixen de manera positiva a l’augment de la població són: el Marroc (+320), la Xina (+83) i Senegal (+47), mentre que Colòmbia (-64), l’Argentina (-57) i l’Equador (-50) la disminueixen (aquest fet podria respondre a processos de nacionalització). Per grans àrees, la població amb nacionalitats del Magrib representen el 7,03 % de la població total de Mataró; la d’Amèrica Central i Amèrica del Sud, el 3,49 %; l’Àfrica subsahariana, el 3,18 %; i Europa, l’1,74 %.

 

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Mentre que Cerdanyola concentra el 35,21 % de la població estrangera total, l’Eixample –un barri equiparable en població i molt més extens territorialment– en concentra només el 14,25 %, proporcionalment menys encara que l’any passat. En el mateix sentit, barris més petits com ara Rocafonda o el Palau-Escorxador concentren el 18,51 i l’11,95 % de la població estrangera, respectivament, mentre que altres com ara La Llàntia (1,22 %) o Vista Alegre (1,34 %) tenen percentatges substancialment inferiors.

 

 

 

Al 2010 s’han registrat 1.546 naixements, 23 menys que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del -1,47 %. Aquest total de naixements representa el tercer major registre dels darrers deu anys. Si bé es tracta d’un nombre de naixements inferior al registrat en els dos darrers anys, continua sent, no obstant, un nombre elevat pel que ha estat la tònica dels darrers deu anys. La taxa bruta de natalitat de l’any 2010 és del 12,53 ‰ i la del conjunt del període 2006-2010, del 12,92 ‰.

 

En els darrers cinc anys s’han computat 7.826 naixements. La taxa general de fecunditat (TGF) –relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil (dones entre 15 i 49 anys)– permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2006-2010 se situa en el 51,01 ‰. Els barris que presenten les TGF més elevades en aquest mateix període són Cirera (70,44 ‰), Rocafonda (59,98 ‰) i el Palau-Escorxador (59,46 ‰).

 

 

L’any 2010 s’han registrat 901 defuncions, 10 més que al 2009, la qual cosa suposa una variació de l’1,1 %. En el període 2006-2010 es van registrat 4.254 defuncions, 7 menys que durant el període 2005-2009. Respecte de la mitjana de defuncions dels darrers cinc anys, la ciutat n’ha registrat 50 més. La taxa de mortalitat de Mataró dels darrers cinc anys és del 7,02 ‰.

 

La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població malgrat millori l’esperança de vida. Un envelliment de la població que es pot veure a través de la mitjana d’edat de la població que se situa en 39,82 anys, 0,19 anys més que a 1 de gener de 2009. La mitjana d’edat dels homes se situa en 38,33 anys i la de les dones en 41,30 anys (2,97 anys de diferència entre una i altra). Els barris que registren les mitjanes d’edat més elevades són Peramàs (43,99 anys), l’Eixample (41,79) i Molins-Torner (41,63) i els que presenten les menys elevades són Cirera (37,20), La Llàntia (37,73) i Vista Alegre (37,75).

 

L’índex d’envelliment (quocient entre la població de 65 o més anys i la menor de 15 anys) se situa en el 0,94. En els darrers tres anys, l’índex d’envelliment de la ciutat no s’ha mogut del 0,94. Aquest alentiment del procés estructural d’envelliment de la població de Mataró s’explica, en bona part, per l’arribada de població estrangera, que en termes generals presenta una mitjana d’edat més jove que no pas la població “autòctona”. No obstant això, aquest índex també té una distribució bipolar respecte als barris. Així, l’índex d’envelliment de Peramàs (1,72), l’Eixample (1,22) i Molins-Torner (1,18) és clarament superior al del conjunt de la ciutat. Per contra, els barris que tenen els índexs més baixos són Vista Alegre (0,49), Cirera (0,62) i La Llàntia (0,66).

 

 

L’esperança de vida en néixer del període 2006-2010 és de 82,34 anys per al conjunt de la població. Per sexes, la dels homes és de 79,11 anys i la de les dones és de 85,44 anys; per tant, hi ha una diferència entre les esperances de vida de 6,33 anys favorable a les dones.

 

 

En el decurs de l’any 2010 s’han mantingut les tendències dels darrers anys tant pel que fa a l’augment del nombre de llars com a la reducció de la seva grandària mitjana. Així, es registren 46.563 llars, 727 més que un any abans, la qual cosa suposa un increment relatiu de l’1,59 %. Les variacions absoluta i relativa més importants corresponen a les llars unipersonals, que en un any han augmentat en 641, amb una variació interanual del 6,01 %.

 

Si es para atenció a la grandària de les llars, les més nombroses són les de dos membres (13.306), seguides per les unipersonals (11.305) i per les de tres membres (9.919). En termes percentuals, aquestes llars representen el 28,58 %, el 24,28 % i el 21,30 % sobre el total de llars, respectivament.

 

La grandària mitjana de les llars és de 2,66 membres, 0,02 membres menor que al principi de l’any. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Vista Alegre (2,96 membres) i el Palau-Escorxador i Rocafonda (2,89 membres).

 

 

 

L’any 2010 s’han registrat 7.987 moviments entre barris, xifra inferior en 167 moviments a la registrada l’any anterior, fet que suposa una variació relativa negativa del 2,05 %. Els barris que presenten el balanç més favorable entre entrades i sortides entre barris corresponen a Peramàs (6,82 ‰), el Centre (6,28 ‰) i l’Eixample (4,82 ‰). Per contra, els barris que presenten un saldo més negatiu són Palau-Escorxador (-10,80 ‰), Rocafonda (-8,02 ‰), Vista Alegre (-7,61 ‰) i el Pla d’en Boet (-6,56 ‰).

 

 

 

El 2010 el nom més posat de nena ha estat el d’Aina (20), Júlia (17), Sara i Martina (16), seguit de Paula (15), Carla (14) i Maria, Abril, Laia, Ariadna, Marta i Ainhoa (10).

De nen són: Marc (28), Pau (24), Àlex (21), Èric (17), Gerard (15), Daniel, Jan i Adam (14) i Mohamed (13).