Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història

Escoltar

Història

Història

Una mica d'història sobre Mataró
Mataró va néixer cap a l’any 80 aC, quan es va fundar la ciutat romana d’Iluro. Es va edificar sobre un petita elevació a la plana litoral, on avui dia trobem el nucli antic de la ciutat. Iluro va arribar a ser una de les ciutats més importants de la Catalunya romana fins que al segle III  dC  l’Imperi romà va entrar en decadència i pràcticament la va abandonar.
No és fins al 801 que es torna a trobar documentada l’existència de Mataró, sota el topònim d’Alarona. Era un petit nucli poblacional que més endavant es va anomenar Civitas Fractai i que va ser la llavor del Mataró medieval.
Mataró va ser una petita vila medieval, que a partir del segle X s’estructurà a l’entorn de la basílica de Santa Maria. Formada per camperols, sota el domini del senyors feudals del Castell de Mata, el 1424 va passar a ser carrer de Barcelona per  decret del rei Alfons el Magnànim i va trencar amb el jou del feudalisme. 
Tot i no tenir port, Mataró es va llançar a la mar. Vaixells plens de mercaderies provinents d’arreu del món descarregaven a les platges mataronines per evadir els impostos i aranzels que s’havien de pagar a la ciutat comtal.  Molts mataronins van veure en el comerç marítim una oportunitat i van anar a “fer les amèriques”. Alguns van triomfar i van tornar a casa amb grans fortunes, que van servir per impulsar la revolució industrial i finançar el modernisme. 
L’indià mataroní més famós va ser Miquel Biada, que va portar a la ciutat la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica. Les primerenques fàbriques tèxtils i de gènere de punt ho van aprofitar i Mataró es va convertir en una de les ciutats industrials més importants del país. La indústria tèxtil va ser un pol d’atracció de població que venia de fora per treballar, un fenomen que va provocar la transformació de la fisonomia de la ciutat per l’edificació de nous barris obrers.

Mataró Ciutat Barroca

L'actual ciutat vella de Mataró, configurada al segle XVII i desenvolupada durant el segle XVIII, és una ciutat barroca.

L'important creixement econòmic i demogràfic d'aquell temps condicionà un model edificatori, la casa de cos, propi de les classes populars, propicià la construcció de casals per a la nova burgesia, amb cellers, botigues i magatzems, i va fer necessària també l'edificació de nous equipaments religiosos i cívics, com la basílica de Santa Maria, la Casa de la Ciutat i l'Hospital. La trama de nous carrers incorporà un rosari de places i placetes característiques.

A la vegada es colonitzà agrícolament tot el terme i, amb l'aprofitament de les deus d'aigua de la Serra, es crearen noves hortes i es construïren i es renovaren les masies.

Però la ciutat vella de Mataró, la ciutat barroca, no és pas una ciutat monumental. Tot i amb això els seus carrers i places, formats amb cases de cos arrenglerades, seguint el ritme de la feina ben feta, amb les façanes esgrafiades, els portals, els balcons i les finestres emmarcats de pedra, baranes de ferro forjat, i els sotabalcons amb rajoles decorades, tenen un encant especial.

1. Basílica de Santa Maria. Edifici construït a partir del 1675 i acabat al segle XVIII, segons traça o projecte de l'arquitecte milanès Ercole Turelli.

La Basílica es va construir allargant per la banda de llevant l'espai de l'antiga església del segle XV. Del temple gòtic només es conserva el fonament del campanar, de planta quadrada i amb parets parcialment construïdes amb carreus de pedra granítica, i les claus de volta de la nau central.

La planta té forma de creu llatina. La nau principal és coberta amb volta de mig punt, amb llunetes, que permeten la il·luminació a través de finestres. Les capelles laterals, acabades amb arc apuntat, element residual de l'antiga església gòtica, són emmarcades per columnes d'ordre compost. El creuer deixa a cada banda de la nau dos amplis espais coronats amb cúpules. La seva imatge actual correspon a una desafortunada restauració feta l'any 1928.

A Santa Maria cal admirar també el Retaule del Roser, construït a finals del segle XVII per l'arquitecte i escultor mataroní Antoni Riera i Móra, amb la col·laboració del seu fill Marià Riera i de l'escultor Lluis Bonifàs. Al Fossar Xic, es poden admirar els esgrafiats exteriors de la capella dels Dolors, renovats recentment.

2. Conjunt dels Dolors. Dins de Santa Maria és un dels exponents del Barroc català millor conservats.

La construcció, a cavall dels segles XVII i XVIII per encàrrec de la Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors, es va completar amb la decoració amb frescos, olis i elements escultòrics dissenyats per Antoni Viladomat a partir de 1722.

L'espai principal és la capella, on podem contemplar un impressionant conjunt de teles amb les estacions del Via Crucis i els Dolors de la Mare de Déu. Personatges d'aspecte dramàtic i paisatges propers al visitant de l'època, Viladomat transmet amb gran encert els valors i els sentiments dels fets que narren les escenes. Una íntima i acollidora Sala de Juntes, situada en un primer pis de l'edifici, està decorada amb teles pintades a l'oli que representen els apòstols i els evangelistes i és presidida per l'Assumpció de Maria (al sostre) acompanyada d'un estol d'àngels. Una cripta per a enterrar-hi els membres de la congregació al subsòl de la capella i un cor amb una balconada recarregada amb gelosies completen l'edifici.

3. La plaça Gran. És el cor del Mataró antic. La planta actual de la plaça correspon a l'ampliació feta l'any 1773 de la petita plaça medieval.

Moltes cases de la plaça encara tenen imatge barroca, com can Bosch o casa de la Font (s.XVII) amb les armes de la ciutat esculpides a la façana. Als carrers de l'entorn cal esmentar:

4. can Ricart (s. XVIII), a la cantonada dels carrers de Beata Maria i de Santa Maria, i

5. can Puig i Cadafalch (s. XVIII) al Carreró, núm. 39, amb esgrafiat original a la façana.

6. Plaça de l'Ajuntament. Entrarem pel carrer d'en Palau per veure can Palauet, antic casal de la família Palau, avui dia seu dels arxius Municipal de Mataró i Comarcal del Maresme i també acull una sala d'exposicions temporals. Encara que conté un finestral gòtic del segle XV, la façana és totalment renovada. A l'interior, l'ordenació de la planta principal ­amb decoració del segle XIX- i una part dels cellers són d'època barroca.

7. Plaça de la Peixateria. En aquesta plaça hem de destacar dos casals: la casa Martí (s. XVIII), carrer de Sant Cristòfol, núm. 21, amb un esgrafiat interessant i renovat, i

8. can Castany (s. XVIII), carrer de Barcelona, núm. 51, que conserva les característiques gelosies barroques a les finestres de la façana. L'edifici de la Peixateria és neoclàssic.

Mirant al mar per les Escaletes, veurem primer el Camí Ral, edificat al segle XVIII, i al fons el carrer de Sant Joan que, com els altres carrers de baix a mar, formats en la mateixa època, era habitat majoritàriament per pescadors i per mariners.

9. Carrer de Barcelona. Cases i casals conformen un carrer plenament barroc, encara que el pas del temps i l'activitat comercial han transformat o substituït molts dels seus elements. D'aquest carrer esmentarem concretament la casa Esquerra, núm. 46, (s. XVII), on va viure i tenia el taller l'arquitecte i escultor mataroní Antoni Riera i Móra (1641-1703), autor del retaule del Roser de Santa Maria;

10. la casa de la Joieria Cabré, núm. 40,

11. la casa Colomer, núm. 26, i

12. la casa Pineda, núm. 16, totes tres del segle XVIII.

13. Plaça de Santa Anna. De la plaça barroca formada al segle XVIII només en resta l'església del Col·legi Escolapi de Santa Anna.

La portalada (1789) fou obrada pel germà escolapi Josep Guàrdia, probablement segons traça de l'escultor Carles Moretó. L'església de Santa Anna (s. XVIII) té planta de creu llatina, tres naus, cúpula sobre el creuer central, i les columnes d'ordre compost reparteixen l'espai interior. És molt transformada.

14. La Riera. Carrer principal del Mataró barroc i ho és encara del Mataró actual.

La Riera fou edificada de nova planta durant els segles XVII i XVIII. De les cases i casals de l'època, en queden únicament les cases de Can Fité, a la cantonada del carrer d'en Pujol, i

15. can Palau, núm. 63, amb la façana reformada durant el segle passat, que conserva a l'entrada, planta baixa, una capelleta de la Mare de Déu (1683).

16. Carrer de Sant Josep. Hi trobarem el conjunt de Sant Josep, antic convent carmelità, del qual cal destacar la façana, l'església i el claustre. Va ésser edificat a partir del 1588.

Carrer d'en Moles. A la part més alta podrem veure algunes de les cases de cos més antigues que es conserven, de planta baixa i pis, façana amb finestra, no pas amb balcó, i important ràfec.

17. Carrer Bonaire. És potser el més emblemàtic dels carrers barrocs mataronins. Podem observar-hi els edificis de Can Fins, núm. 25 del carrer;

18. can Gallifa, núm. 23;

19. el conjunt del Casal, núm. 27 i finalment

20. can Palau Soler, núm. 35.

21. Carrer de Sant Francesc d'Assís. Hi trobarem Can Tunyí Falguera (s.XVII), que facantonada amb el carrer de la Coma. Tocant a Santa Maria,

22. els edificis de la rectoria vella, núm. 25 (s. XVII).

23. Carrer Nou. És un altre carrer característic del Mataró barroc. Destacarem cal Bisbe Mas, núm. 27. (s. XVII),

24. can Cabré, núm. 17,

25. can Gelenques, núm. 18, i

26. l'edifici del Foment, que conserva dues magnífiques gàrgoles de la edificació primitiva .

27. Carrer d'Argentona. A la cantonada amb la muralla del Tigre, can Torner és un interessant casal barroc, amb cupuleta sobre l'escala i interessants esgrafiats.

28. Més enllà, al núm. 27, la casa natal de Miquel Biada, propulsor del ferrocarril Barcelona-Mataró, era testimoni de les cases de cos més senzilles. Atès que hores d'ara aquesta casa ha estat enderrocada, la fotografia és el testimoni de l'aspecte que tenien aquest tipus d'edificacions.

29. Convent de les Caputxines. Conjunt arquitectònic inaugurat l'any 1741 amb l'arribada de les monges Caputxines. És un edifici exemplar de l'esperit barroc de la Contrareforma a Mataró: arquitectura sòlida com un castell i austera com un monestir.

Casal conventual, d'aspecte massís i fortificat. S'hi accedeix des de l'Esplanada, una avinguda arbrada que condueix fins a un gran pati d'entrada rectangular. D'aquí, s'accedeix a l'església, d'una nau amb volta de creueria i finestrals a la part superior de les parets.

El convent consta també de claustre, cambres per la comunitat, cisterna, rebost, hort i gruta. L'interior del convent és auster i senzill. Les parets són llises, encalades de blanc i amb poques fonts de llum externa.

Les convulsions de la vida mundana no deixaren excessiva petja en aquest convent, pràcticament igual a com es construí a la primera meitat del segle XVIII. Durant la Guerra del Francès fou saquejat però continuà funcionant com a convent. Durant la Guerra Civil va ser incendiat, però la sòlida estructura impedí la seva destrucció, pel que fa a les tasques de restauració dels anys quaranta, deixaren empremta, bàsicament, a l'església.

30. L'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Va ésser construït al segle XVIII.

Edificat per deixa testamentària de Mn. Jaume Sala, en el mateix indret que l'any 1646 es va inaugurar el primitiu hospital. Són força interessants l'església, d'una sola nau, coberta amb volta i amb una façana ondulant, esgrafiada. A part de l'església, la resta de l'edifici és molt transformat. Cal veure, però, el claustre que, en planta baixa, es conserva en estat original. El portal d'accés és neoclàssic.

Mataró Ciutat Modernista

La segona meitat del segle XIX i el primer quart del XX estan marcats històricament per la Revolució Industrial. A Mataró, com a d'altres ciutats catalanes, la indústria tèxtil experimentà importants transformacions gràcies a la incorporació de les novetats en maquinària, primer, de vapor i més tard elèctrica. Un augment de la població marcà cada vegada més un abisme entre les classes socials burgeses i les treballadores.

La fesomia de la ciutat també s'anà transformant: els estrets carrers de l'antiga Mataró contrastaven amb les xemeneies altes i les naus industrials espaioses que trencaven la línia de les petites cases de cós. Aviat el creixement urbà s'hagué de regular amb un Pla de l'Eixample, redactat per Emili Cabanyes i Melcior de Palau, que controlava el creixement desmesurat de la ciutat.

Durant aquest període, les noves construccions, habitatges, edificis públics, comercials o industrials, s'adaptaven a les necessitats i als gustos estètics dels nous temps. Les referències constants a l'arquitectura clàssica, combinada amb formes i materials d'inspiració medieval i la incorporació influències exòtiques de cultures orientals o nord europees, varen convertir la ciutat en un museu urbà d'història i modernitat. L'historicisme medievalitzant, representat per Elies Rogent o per un joveníssim Antoni Gaudí que encara pregonava formes acadèmiques i l'eclecticisme de Jeroni Boada o Emili Cabañes derivaren cap a les formes més personals del Modernisme amb Josep Puig i Cadafalch. Ben entrat al segle XX trobem bona mostra del Noucentisme representat per Eduard Ferrés i Puig i Lluís Gallifa i Grezner.

Tots aquests arquitectes treballaren amb formes arquitectòniques i artístiques molt variades i sovint difícils de classificar, però amb el nexe de la innovació estètica al servei d'uns interessos socials que cercaven la diferència mitjançant la modernitat dins la tradició.

1. Saló de Sessions o Saló de Plens de l'Ajuntament. Hi trobarem el magnífic enteixinat decorat per Puig i Cadafalch, que incorpora escuts amb les armes del Principat, de la ciutat, de les arts i dels oficis.

Puig i Cadafalch va dirigir la restauració del sostre quan era arquitecte municipal de Mataró, l'any 1893.

2. Casa Fonrodona. A la Riera, 33-35. Aquest immoble, juntament amb el veí, fou construït per Jeroni Boada, principal representant a Mataró de l'Historicisme, l'any 1863.

Encàrrec fet a l'arquitecte pel mataroní Jaume Fonrodona, indià que va fer fortuna. Edifici de planta baixa i dos pisos. Cada planta és separada per arcades, contínues o superposades. Elements arabitzants decoren la façana de la casa.

3. Residència de Sant Josep. Situada al carrer de la Muralla de Sant Llorenç, la construcció es va iniciar l'any 1906 segons el projecte d'Eduard Ferrés i Puig.

Destinada inicialment a escola, l'obra va acabar l'any 1912. Es tracta d'un edifici de simetria constructiva, de planta quadrada amb grans finestrals al primer pis i una porxada amb arcs parabòlics a l'accés principal. Hi ha una gran balconada decorada amb ceràmica vidriada i les façanes presenten un esgrafiat amb motius florals.

4. La Beneficència. Al carrer Sant Josep, 9. Edifici projectat per Puig i Cadafalch, actualment seu del Patronat de Cultura de l'Ajuntament.

És un edifici força interessant, de dues plantes i teulada a dues vessants, amb elements neogòtics i arcs de descàrrega, vistos i formats amb totxo, a la façana. Fou construït l'any 1892. Recentment ha estat objecte d'una acurada restauració, projectada per l'arquitecte Manel Brullet i Tenas.

5. Ca l'Arenas. Al carrer d'Argentona, 62 bis i 64. Edifici de dos cossos, de planta baixa i pis. Va ser construït a mitjan segle XIX.

L'any 1899 Emili Cabañes va reformar l'immoble i li va donar l'aspecte historicista actual. Cabañes utilitzà el maó vist, remarcà les obertures amb arcs decoratius, els motius ornamentals sobre les llindes, el treball de ferro forjat a les baranes, i creà finestres dobles decorades amb columnetes.

6. Casa Coll i Regàs. L'obra més representativa del Modernisme a Mataró la trobem al carrer d'Argentona. L'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch va rebre l'encàrrec l'any 1896 de Joaquim Coll i Regàs, empresari mataroní i amic seu. La casa va ser construïda l'any 1897. Actualment és la seu de la Fundació Caixa Laietana.

Aquesta obra és una mostra de com es combinen diferents estils arquitectònics: medieval, plateresc, barroc, mossàrab i influències del nord d'Europa. L'habitatge és la unió de dues cases de cós de carrer. Consta d'un soterrani per als serveis domèstics, d'una planta senyorial, d'un primer pis per als dormitoris, d'unes golfes i d'una torreta. Las habitacions estan distribuides al voltant d'un pati central.

La façana, molt fastuosa, recorda les construccions gremials d'estil flamenc amb una gran tribuna amb columnes salomòniques i una cornisa esglaonada. Les reixes de ferro forjat dels finestrals, l'obra escultòrica de l'Eusebi Arnau en els capitells i, al voltant de les obertures, els esgrafiats i la ceràmica vidriada evoquen la indústria tèxtil. L'entrada principal està presidida per la Filosa, una dona amb un fus a les mans per filar i que està envoltada per unes balances.

La planta baixa de la casa és on es manifesta clarament el modernisme com a lluïment del propietari de la casa. Cada àmbit presenta una decoració ben diferent: trobem la sala del piano i el despatx. Al centre de l'habitatge un atri de distribució il·luminat per una lluerna, la sala del rentamans, el menjador i la galeria tancada per la part posterior amb una vidriera de colors. Els esgrafiats a les parets amb motius referents a la naturalesa, els vitralls emplomats de les portes amb motius florals, els arcs conopials, les columnes d'estil neogòtic amb capitells, la ceràmica vidriada dels sòcols, etc., són elements que es van repetint a cada sala de l'interior de l'habitatge.

7. La Presó. Edifici situat al centre de la ciutat, s'alça a la cantonada de la Riera amb el carrer de la Muralla de la Presó.

La construcció va ser encarregada l'any 1851 a l'arquitecte Elies Rogent i es va inaugurar el 1863. De planta baixa i pis, té un pati semicircular inscrit en el segon cos que afecta tota l'alçada de l'edifici. És un edifici urbà que presenta dues façanes alineades a carrer sense fossat ni muralles.

8. Casa Parera. Reforma de la façana projectada per Puig i Cadafalch l'any 1894 d'aspecte goticitzant. És una casa de cós amb planta baixa i dos pisos amb teulada a una vessant. Destaquen els elements escultòrics fets per Eusebi Arnau que integren la façana: mènsules d'estil neogòtic, relleus mitològics i escuts heràldics a la cornisa.

9. Cases Marfà. Al carrer Nou, 44-46-48. Cases construïdes per Miquel Collet a l'any 1888. Collet representa l'evolució reformadora. La seva obra és austera, però alhora pren els elements més innovadors de l'Historicisme.

10. Capella del Sagrament. (Basílica de Santa Maria) Obra modernista projectada per Emili Cabanyes i enllestida l'any 1892, és d'estil neobizantí i conté pintures d'Enric Monserdà i de Rafael Estrany. Cal esmentar també el magnífic mosaic del paviment, construït per la Casa Guilani l'any 1903, al centre del qual destaca un gran escut de la ciutat.

11. El Rengle. El projecte de construcció d'un mercat cobert a la plaça Gran va sorgir de la mà de l'Emili Cabañes el 1891. L'any següent, l'aleshores arquitecte municipal de Mataró, Josep Puig i Cadafalch, en reformà la coberta, incorporant una teulada de forma semicilíndrica, amb revestiments ceràmics, maó vist i detalls ornamentals de ferro forjat.

12. Botiga La Confianza. Situada al carrer de Sant Cristòfor, 10, l'arquitecte Puig i Cadafalch rep l'encàrrec l'any 1894 del fabricant de pasta Francesc Palomer, de fer la botiga. Inaugurada l'any 1896, l'establiment està situat als baixos d'una antiga casa de cos i presenta, tant en l'interior com en l'exterior, decoració d'estil modernista. Restaurada per l'empresa municipal PUMSA els anys 2001-2002, actualment oberta al públic (es recomana la visita a la web de l'exposició de la restauració).

13. Casa Sisternes. Al carrer de Sant Simó hi trobem una de les obres primerenques de Puig i Cadafalch, construïda l'any 1893 per encàrrec d'Ernest de Sisternes. És una casa de cos amb planta baixa, un primer pis i un pati posterior. Pel que fa a l'ornamentació de l'exterior de l'edifici és una combinació de maó vist, de l'ús de rajoles i ferro forjat.

14. Ca l'Artigas. En el carrer Barcelona, 19. Botiga d'estil modernista amb elements a l'interior com els prestatges o el taulell i a l'exterior vitralls emplomats amb motius florals i elements decoratius de fusta. En desconeixem el constructor però el serraller mataroní Antoni March, format als estudis Ballarín de Barcelona, va realitzar encàrrecs per la botiga esmentada.

15. L'Aliança. L'edifici principal de la clínica de l'Aliança, situada al carrer de Lepanto, 13. És una obra noucentista d'Eduard Ferrés i Puig, arquitecte vilassarenc.

Construïda entre el 1918 i el 1920, l'edifici de planta baixa i dos pisos destaca per la porxada d'entrada i la galeria de columnes correguda al segon pis, com també per la decoració esgrafiada. Les dependències annexes, dels anys 1935-1936, són de l'arquitecte racionalista mataroní Miquel Brullet Monmany. Les reformes posteriors han deformat força el seu aspecte.

16. Casa Borràs i Massó. Petita fàbrica tèxtil que els senyors Borràs i Massó tenien al carrer de Sant Antoni, i que s'estenia fins el carrer de Balmes. Va ser objecte d'algunes reformes a principis del segle XX, però cap resultà tan espectacular com la que l'any 1920 deixà l'aspecte més propi del neoclàssic que no pas del noucentisme. Lluís Gallifa Grenzner recreà les línies d'un temple clàssic, creant una entrada doble a la planta baixa separada i emmarcada per columnes dòriques, mentre unia el primer i segon pis amb una columnata d'inspiració coríntia, rematada amb un fris llis i un frontó triangular.

17. Fàbrica Cabot i Barba. Fàbrica de gènere de punt situada al final del carrer Churruca. El projecte inicial de les dues naus de planta baixa separades per un pati data del 1889 i és obra de l'enginyer Eduard Culla. La indústria es va fer petita i van caler ampliacions. L'arquitecte Puig i Cadafalch, emparentat amb la família Cabot, projectà l'aixecament dels dos pisos de la nau de ponent, construïts entre el 1897 i el 1907.

18. Cooperativa Obrera Mataronesa. Situada al carrer Cooperativa. El jove Gaudí rebé l'encàrrec d'executar a Mataró un projecte de cooperativa textil obrera. A la fàbrica va fer, pels volts de 1883, la nau de blanqueig suportada per arcs parabòlics construïts amb peces modelades de fusta. La nau va ser mutilada per un dels costats. De l'arquitecte reusenc també es conserven al mateix lloc uns urinaris de planta octogonal decorats amb rajoles.

19. Can Boada. Casa de l'arquitecte i mestre d'obres Jeroni Boada, construïda en el tercer quart del segle XIX, actualment a la via Europa. L'obra és de planta quadrada amb torricons de planta rodona a cada cantonada, i coberta amb una teulada amb cúpules i rematada la central per un mirador d'inspiració medieval. Elements arabitzants i fantasiosos decoren les façanes. Recentent ha estat restaurada.

20. Llar Cabanelles. Situada al passeig de Cabanelles, 2. Edifici historicista de Jeroni Boada, datada de l'any 1871. La llar havia estat destinada a ser una dependència hospitalària per a gent gran. El recinte té una església d'estil goticitzant, amb porxades interiors i uns magnífics jardins esglaonats que aprofiten el pendent del terreny on es troba ubicada.

21. L'Escorxador. Conjunt projectat per Melcior de Palau i Simon l'any 1909 i inaugurat el 1915, any de la seva mort. Situat al carrer Prat de la Riba, en el moment de la construcció formava part de l'àrea de l'Eixample en procés de construcció. Es tracta d'una obra arquitectònica oberta i ben equilibrada amb elements historicistes. Es compon de tres naus de planta baixa unides per uns coberts metàl·lics, corrals, porteria i dipòsit d'aigua, exemple d'arquitectura industrial modernista. Les construccions es componen d'obra vista amb maons de terrissa, que sovint formen sanefes, combinats amb rajoles vidriades. L'escorxador va incorporar les novetats tècniques i sanitàries del moment. Va funcionar com a escorxador fins els anys vuitanta i actualment s'ha destinat a dependències municipals.

Mataró Neoclàssica

Encara que no es pot parlar d'un Mataró neoclàssic, la ciutat conserva edificis i conjunts força interessants de l'època, i obra important d'un dels millors arquitectes catalans del moment, Miquel Garriga i Roca (Alella 1804-Barcelona 1888).

Com ha escrit Francesc Costa, el Mataró de la primera meitat del segle XIX és una ciutat de burgesos i proletaris. Joaquim Llovet explica també que els principis del segle XIX no foren pas propicis a un desenvolupament urbà i demogràfic. La guerra napoleònica, la pèrdua dels mercats americans i les diverses crisis periòdiques frenaren sens dubte l'expansió de la ciutat. En canvi, poc després de 1840, s'hi enregistra la implantació de la filatura de cotó, moguda per la força del vapor i, com que el carbó indispensable per a aquest avenç tecnològic era fàcilment transportable per mar, van proliferar a Mataró els vapors i les quadres fabrils de la filatura i del tissatge a la plana, fet que comportà un fort corrent d'immigració de mà d'obra per treballar-hi. D'aleshores ençà les xemeneies dels vapors van donar una fesomia particularment industrial a la ciutat. L'any 1848 es va inaugurar el carril de Mataró, el primer ferrocarril de la península, promogut pel mataroní Miquel Biada i Bunyol.

Així doncs, de l'època neoclàssica trobem a Mataró edificis públics, cases construïdes per a la nova burgesia, fàbriques i cases de cos fetes a utilitat de les classes populars.

Finalment cal fer un esment especial a l'escultor mataroní Damià Campeny i Estrany (Mataró 1771-Barcelona 1855). Marià Ribas i Bertran ha escrit que Campeny observà estrictament els cànons neoclàssics en gairebé totes les seves obres i que, amb ell, l'art català es reincorporà a l'avantguarda estètica europea. Fou nomenat acadèmic de San Fernando de Madrid i membre de l'Acadèmia de Belles Arts barcelonina. Les seves obres més importants són el conjunt d'estàtues mitològiques conservades la Llotja: la font de Neptú (1832), a Igualada, la direcció dels porxos d'en Xifré (1836) a Barcelona, i l'estàtua del monument a l'almirall Galceran Marquet (1851), també a Barcelona.

Mataró conserva dues imatges esculpides per Campeny l'any 1796. Són el sant Jaume, que presideix l'altar major de l'església de l'Hospital, i el sant Vicenç de Paül que hi ha a l'església de Sant Josep.

1. Casa Vilallonga. Construïda el 1846, del mestre d'obres mataroní Jeroni Boada, a interès de Gaietà de Vilallonga.

Amb inscripció llatina de la data de construcció a la façana.L'edifici ordena i caracteritza la part de llevant de la plaça Gran. Durant un temps va ésser seu del jutjat.

2. La Peixateria. Un dels edificis característics de la ciutat a l'època.

Va ésser construït, l'any 1841, sobre la muralla, per l'arquitecte Garriga i Roca, per a ubicar-hi de les parades de venda de peix.

3. Can Ximenes. Construïda pel mestre d'obres Gregori Arch, en espais que havien ocupat anteriorment la muralla i el portal de Barcelona.

A la cantonada del carrer de Barcelona amb la baixada de Santa Anna. L'edifici, enderrocat a causa del seu estat de ruïna, va ésser reconstruït per l'arquitecte Miquel Brullet i Monmany.

4. Can Rifà. A la Riera, núm. 37-39, construïda el 1856 per interès de Joaquim Llovet.

5. Casa de la Ciutat. Caracteritzat per l'austeritat i harmonia formal exterior, l'edifici de l'Ajuntament és el resultat de nombroses ampliacions i reformes de diversos segles d'història.

En aquest emplaçament hi havia originàriament l'Hospital de Santa Magdalena, que a partir del segle XVI va haver de compartir espai amb el Consell de la Universitat, antiga institució de govern municipal. D'aquest moment es conserven els escuts de pedra de Mataró i de Barcelona col·locats posteriorment a la façana de la Riera. Al segle XVII, aprofitant que l'Hospital canviava d'ubicació, la Universitat reformà l'edifici segons un projete de Jaume Vendrell (1635): edifici rectangular, amb pati central porticat, accés per la Riera i pel carrer d'En Palau i aspecte fortificat amb dues torretes laterals.

Però els treballs que han configurat estructuralment l'edifici tal com el coneixem, van ser obra de Miquel Garriga i Roca, arquitecte alellenc que treballà a l'Ajuntament a mitjans del segle XIX. El projecte redactat per Garriga l'any 1867, responia a la necessitat d'adaptar l'edifici a les noves necessitats de la institució segons els nous corrents estètics i a canviar la teulada, molt deteriorada pel pas del temps. Es tracta d'una reforma integral mitjançant es canvia l'aspecte exterior d'estil Neoclàssic amb fornícules, llindes i elements escultòrics. Destaquen les imatges al·legòriques a la Justícia i a la Prudència flanquejant l'entrada, obra de J. Anicet Santigosa i els bustos dels mataronins il·lustres Jaume Creus, Damià Campeny i Antoni Puig Blanch, símbols de la virtut religiosa, de les arts i de la literatura.

Les posteriors reformes que s'hi han de fet han contribuït a decorar i dignificar algunes parts de l'edifici, com la que féu Josep Puig i Cadafalch el 1893.

6. Casa Torrellas. A la cantonada de la Riera amb el Carreró. Manté en les plantes pis el ritme neoclàssic.

7. Casa Oliveras. A la Riera, núm. 83, antiga casa Comas, construïda l'any 1853 per l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugues. Cal esmentar les magnífiques escultures que hi ha sobre els portals.

8. Col·legi de Valldemia. Edifici d'inspiració neoclàssica projectat per Jeroni Boada.

Fundat l'any 1855, el Col·legi de Catalunya que prengué el nom de Valldemia en honor al seu fundador (Ermengol Coll de Valldemia), era un

L'edifici és de planta rectangular i orientat a llevant. Està format per una planta baixa porxada i un pis bastit amb grans finestrals amb arcades. L'únic element que destaca en l'austeritat escolar és l'avançament de les naus extremes i centrals per tal de donar cert volum a la façana. La nau central, on hi havia l'església es destacava mitjançant un frontó triangular sobre els finestrals. Els extrems estaven rematats amb cornises triangulars. Sobre l'església destacava un campanar massís, de planta quadrada i amb un gran finestral com els de la façana.

L'any 1926, l'arquitecte Josep amplià l'edifici, afegint un segon pis a l'escola. Goday respectà la mateixa estructura a la façana de l'edifici, però aportà elements significatius del noucentisme, com els esgrafiats decoratius o les columnates d'inspiració coríntia que aixecà a les naus. També elevà l'alçada del campanar i va superar amb escreix les proporcions anteriors i va guanyar elegància.

9. Cementiri. El cementiri és el conjunt neoclàssic més interessant de la ciutat.

Construït a la finca que havia ocupat l'antic convent dels Caputxins, conté obra de tres arquitectes importants. Miquel Garriga i Roca és autor del planejament general; la capella (1851) és, en principi, de l'arquitecte Martí Sureda, i sembla que la porxada va ésser construïda per Antoni Rovira i Trias. El pòrtic d'entrada fou projectat en època posterior, probablement pel mestre d'obres mataroní Ignasi Caballol.

10. Fàbrica Martorell, Batlle i Cia. A l'Havana, casa núm. 93 del camí Ral, la façana, datada del 1851, manté encara la manera neoclàssica en les plantes pis, tot i que són en mal estat de conservació.

11. Fàbrica de can Colomer. Al carrer del Prat (pujant el carrer i passada la caserna de la Guàrdia Civil a mà esquerra). Avui fraccionada en múltiples petites indústries, incorpora els edificis de les fàbriques Jaume Baladia (1840-1844) i Xarau (1834). Tot i el seu estat de degradació els edificis són encara descriptius de l'arquitectura industrial -de factura a l'anglesa- d'aquell període. A l'altra banda del carrer es conserven cases de cos representatives de la mateixa època.

12. Fàbrica Gordils i Dalmau. Al final del carrer de Sant Agustí, núm. 66, trobarem aquesta antiga fàbrica, després Filatures Viñas, SA, construïda a partir del 1839. Can Gordils va ésser el primer dels vapors de la ciutat (1838); al seu recinte és visible encara la xemeneia.

13. El Vapor Nou. Edificis de la indústria Fills d'Antoni Fàbregas SA, al carrer de Lepanto núm. 2, gairebé tocant a la Rambla. Foren construïts l'any 1856 per la Companyia Arenas i Rosal; conserven la xemeneia característica del primitiu vapor.

14. Cases de cos al carrer de Montserrat. Al carrer de Montserrat es conserven sense tranformacions algunes de les cases de cos de l'època, núm. 32 a 40, i

15. Cases de cos al carrer de Sant Josep Oriol. al carrer de Sant Josep Oriol algunes de les primeres cases de cos d'escaleta, núm. 15-17-21, que ja tenien dos habitatges, un en planta baixa i un altre en planta pis, a diferència de la casa de cos tradicional, de dues plantes, però tipus dúplex.

16. Xemeneia de ca l'Ymbern. Al carrer de Biada, dintre del recinte de l'antiga fàbrica de Ca l'Ymbern, i conservada en mig de la nova edificació. És de planta quadrada, a diferència de la major part de xemeneies dels vapors mataronins, que eren rodones.

Mataró al Segle XV

Diu l'historiador Joaquim Llovet que si la característica més remarcable del Mataró del segle XV fou l'aspiració contínua a deseixir-se de la jurisdicció feudal, al segle XVI va ser comptar amb una defensa permanent de la vila capaç de garantir la seguretat dels seus habitants. Els mataronins aconseguiren ambdós objectius. L'any 1480 el rei Ferran el Catòlic atorga el privilegi d'incorporació definitiva del castell de Mataró a la Corona, que representava també la formació definitiva del municipi mataroní. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.

Al segle XVI Mataró era una petita vila medieval edificada a l'entorn de Santa Maria i de la plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i demogràfic va fer necessaris, i alhora possibles, la construcció de la muralla i la incorporació de nous espais urbans.

1. Les Muralles de Mataró. Obra construïda entre el 1569 i el 1600, segons projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams a la Muralla dels Genovesos –recentment restaurada-, a la Muralla d'en Titus, i sobre el Camí Ral, visible des de Can Xammar.

El projecte d'emmurallar la vila de Mataró es perllongà més de trenta anys a causa de les mancances econòmiques i de les disputes sobre el traçat que havia de seguir. En el moment d'aixecar els murs part de la ciutat, la que corresponia a la zona del Camí Ral, quedà exclosa del perímetre, amb les conseqüents queixes dels veïns i propietaris. L'obra, feta de pedres de mida no gaire gran i relligades amb un morter de dues parts de sorra i una de calç, no era excessivament sòlida, com ho demostra el fet que en alguna ocasió els veïns n'enderroquessin alguna part amb relativa facilitat.

Actualment se'n conserven algunes restes, precisament en carrers que han mantingut la denominació de muralla, i que permeten resseguir el seu traçat. La muralla disposava de set portals i accessos, el més destacat dels quals era el de Barcelona, ubicat a la confluència de la Riera amb la plaça de Santa Anna, del qual es reprodueixen els escuts del Principat, de Mataró i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel·la dedicada a Sant Sebastià. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a la façana de la casa que fa cantonada entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d'Assís. Els altres portals eren els d'Argentona, de Cabrera o de Sant Josep, d'en Feliu, del Pou de la Sínia –a la Baixada de Les Espenyes- i de la Penya d'en Roig o Portalet –a la Baixada de Les Escaletes-.

2. Cases Milà i Escolà. Edificis que mantenen la imatge que probablement tenien les cases mataronines del segle XVI. Façanes arrebossades i lliscades amb colors naturals, portals emmarcats amb pedra picada i finestres ornamentades d'estil gòtic tardà.

3. Museu Arxiu de Santa Maria i casa Escolà. Conserven a la façana elements gòtics tardans del segle XVI. Juntament amb la casa contígua, havien conformat una masia de tres cóssos, can Seguí.

4. Can Llorell. Avui és can Fradera. Conserva a la façana finestres gòtiques tardanes (s. XVI) i l'escut d'armes de la família Llorell, d'estil renaixentista. El subsòl de la casa, igual que el de la plaça, conté restes i mosaics d'època romana.

5. Casa Serra Arnau. Edifici del segle XVI situat al Carreró, pràcticament és l'únic exemple d'arquitectura civil que queda a Mataró d'aquesta època. És una construcció típicament renaixentista.

La dovella mestre del portal indica 1565, l'any de construcció. Destaca per la simetria absoluta, la recuperació d'elements clàssics com els frontons i les columnes estriades adossades. Es pot observar encara la distribució de la casa pairal: planta baixa amb portal i finestrals als costats, primer pis amb finestres més reduïdes i golfes amb finestrons. Pels volts del 1920, l'Ajuntament de Mataró adquirí l'immoble que reformà i modifica profundament. Actualment encara acull el Museu de Mataró.

6. Creu de Terme. Aixecada el 1562. És una reconstrucció de l'original, feta l'any 1942. Les restes de l'antiga, destruïda parcialment el 1936, són al Museu de Mataró. La Creu de Terme era fora muralla.

7. Ermita de Sant Simó. Segona meitat del segle XVI. És d'una sola nau i és coberta amb teulada.

Can Tria de Mata. Masia amb torre del segle XVI.

Consta de planta baixa, pis i golfes a la nau central. Té planta quadrada, amb tres cóssos principals a la part davantera i un quart perpendicular al darrere. La torre, de planta quadrada i quatre pisos d'alçada, és de grans dimensions, fet que permetia convertir-la en torre de residència. Destaquen els finestrals renaixentistes motllurats i les ornamentacions amb pilastres i capitells. L'accés als diferents nivells s'estableix des del primer pis per una escala de cargol. Per donar un major aspecte defensiu al pis superior es col·loquen matacans als finestrons.

Torre de Can Palauet. La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d'Argentona. La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre. El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI.

La torre, cilíndrica, consta de tres pisos i terrat emmerletat amb matacans. La planta baixa, que té una coberta esfèrica, es destinà a capella. No té comunicació amb la resta de la torre. L'accés als pisos es feia, inicialment mitjançant una escala, per una obertura del primer pis. Posteriorment es bastí un pas cobert entre la casa i la finestra de la torre. Des del primer pis s'accedeix als pisos superiors per una escala de cargol. La torre disposa de dos finestrals del segle XVI, un a cada pis, i de diverses espitlleres.

La llinda de la porta té gravada la data de construcció (6 de març de 1564) i el nom de la propietària. La resta de construccions de la masia, tant el pas cobert que duu a la torre com les estructures que s'hi adossen són del segle XVII.

Altres punts a destacar:

Ermita de Sant Martí de Mata. Documentada al segle XI, però molt transformada. Consta d'una sola nau sense absis, coberta amb volta cilíndrica circular. Antiga parròquia rural.

Ermita de Sant Miquel de Mata. Consagrada el 1448, és d'estil gòtic tardà, d'una sola nau amb tres trams, coberta de voltes gòtiques. Petits cossos addicionals formen la sagristia.