Mataró reaprofitarà els excedents d’aliments dels menjadors escolars, supermercats i establiments de restauració
El Ple de març va aprovar per unanimitat una proposta de resolució presentada pel grup municipal de la CUP en la qual es demana el reaprofitament dels aliments excedents dels menjadors escolars, els supermercats i els establiments de restauració. La proposta es va aprovar per unanimitat.
El text íntegre aprovat és el següent:
“Atès que el dret a l’alimentació de les persones és un dret humà universal de compliment jurídicament obligatori per a tots els estats que han ratificat la Declaració Universal dels Drets Humans.
Atès que a Catalunya es llencen cada any 260.000 tones de menjar en bon estat, és a dir, que cada català i catalana malbarata 35 quilos d’aliments que es poden aprofitar, dada que equival a llençar el menjar consumit durant 25 dies o que pot alimentar a més de mig milió de persones.
Atès que en termes econòmics, la pèrdua és de 112 € per habitant i any. A Catalunya, la xifra representa 841 milions d’euros anuals. La major part d’aquest malbaratament (el 58 %) es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16 %), l’hostaleria (12 %), comerç al detall (9 %), càtering (4 %) i mercats municipals (1 %). Tot això sense tenir en compte el malbaratament previ a l’arribada dels aliments a la cadena de distribució. En producció, l’agricultor, per no quedar marginat del mercat, ja es veu obligat a malbaratar tones d’aliments, a l’igual que succeeix en les cadenes de processament.
Atès que el malbaratament alimentari provoca conseqüències ambientals com és la generació de residus, la gestió dels quals implica nombrosos impactes sobre el medi. D’entre aquests, cal destacar les emissions d’efecte hivernacle generades, en especial d’aquelles emeses als abocadors com a conseqüència de la biodegradació dels residus orgànics, les quals poden arribar a suposar el 40 % de les emissions totals. Alhora, el malbaratament alimentari genera majors impactes ambientals i el consum de recursos a través de la producció, el processament, la distribució i la venda de nous aliments. S’estima que si s’aprofitessin tots els aliments, la reducció en les emissions d’efecte hivernacle equivaldria a treure un de cada quatre cotxes de les carreteres catalanes.
Atès que el malbaratament d’aliments també té implicacions sobre la pobresa a escala mundial, ja que l’augment de la demanda d’aliments als països en desenvolupament provoca l’increment dels preus dels aliments. Es calcula que l’augment dels preus dels aliments ha provocat que més de 100 milions de persones hagin creuat el llindar de la fam crònica.
Atès que el malbaratament dels aliments implica conseqüències econòmiques a nivell domèstic, ja que implica comprar més menjar del que realment necessitem. S’estima que el cost de malbaratar aliments d’una família mitjana amb nens i nenes és de quasi 800 € anuals.
Al juny de 2015 la mateixa Generalitat de Catalunya exposa, en una comparativa de dades entre 2009 i 2013, que la proporció de persones a Catalunya en situació de risc de pobresa és del 19,8 %. Altres dades d’aquest mateix treball destaquen que en aquests cinc darrers anys no només no hem aconseguit cap rebaixa d’aquest risc de pobresa si no que els percentatges del que s’anomena “privació material severa” han passat d’un 3,1 % a un 6,1 % i totes dues estan relacionades amb l’impacte de l’atur a les famílies.
Atès que, segons un estudi de la Fundació Foessa, amb dades de 2013 i donat a conèixer al febrer de 2015, comptabilitza a un total d’1.855.000 les persones que a Catalunya es troben en risc d’exclusió social, el que suposa més de 570.000 llars del país.
Atès que l’aplicació d’un programa d’aprofitament d’excedents alimentaris permet la donació d’aliments prèviament cuinats, cosa que facilita l’accés al menjar a persones afectades de pobresa energètica i els permet diversificar l’oferta d’aliments que es donen i per tant, millorar l’aspecte nutricional, així com poder augmentar els àpats a més d’un per dia.
Coneixent que a Mataró hi ha control explícit de varis centres educatius pel que fa a l’excedent de menjar i a mirar de cuinar sense excedent. Però amb la idea de fer-ho arribar a tots els centres de la ciutat.
És per això que el grup Candidatura d'Unitat Popular (CUP)-PA proposa al Ple de l’Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS:
1. Iniciar un programa municipal de reaprofitament i canalització d’excedents alimentaris dels menjadors escolars del centres educatius de Mataró (que tinguin excedents), dels supermercats i dels establiments de restauració de la ciutat, cap a col·lectius que estan en situació de vulnerabilitat segons el diagnòstic de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró.
2. Iniciar l’execució de dit programa amb un estudi i prova pilot durant el primer semestre de 2016 i executar el programa segons els resultats obtinguts a partir del segon semestre de 2016.
3. Iniciar una campanya de difusió informativa a la població sobre el malbaratament alimentari, les seves conseqüències, donant a conèixer les accions de prevenció del malbaratament que es poden dur a terme a les llars.
4. Realitzar accions formatives específiques en l'àmbit de la reducció i la gestió dels excedents alimentaris, la prevenció del malbaratament, la ‘cuina d’aprofitament’ i la difusió de bones pràctiques en aquest àmbit i incorporar-les als programes de dinàmica educativa per primària i secundària.
5. Iniciar una campanya de sensibilització als bars, restaurants i al conjunt d’establiments de restauració de la ciutat sobre el malbaratament alimentari i les possibilitats d’aprofitament dels seus propis excedents.
6. Instar les direccions dels centres escolars de primària de Mataró a incorporar als plecs de condicions del servei de menjador dels centres educatius una clàusula de participació amb el programa d’aprofitament d’excedents alimentaris”.