Aprovada pel Ple una proposta de resolució per un millor aprofitament dels recursos hídrics

El text íntegre aprovat és següent:

“L’any 2005 la Diputació de Barcelona va elaborar una “Ordenança tipus sobre l’estalvi d’aigua” a proposta del Grup de Treball Nova Cultura de l’Aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

La Comissió Permanent del Grup de Treball Nova Cultura de l’Aigua estava constituïda pels ajuntaments de Cerdanyola del Vallès, Granollers, la Pobla de Claramunt, Reus, Sant Boi, Sant Cugat, Santa Coloma de Cervelló, Torredembarra, Mataró i els Serveis Jurídics de la Diputació de Barcelona.

En el preàmbul del text es definia la motivació del treball. "La protecció del medi i la preocupació creixent per assegurar un desenvolupament sostenible, on l’ús racional de l’aigua pren una importància indiscutible, és un objectiu primordial de l’acció dels poders públics a tots els nivells… La finalitat d’aquesta ordenança és l’estalvi eficient i l‘ús racional de l'aigua com a bé escàs que és,... " i proposava regulacions que promoguessin l’incorporació de instal.lacions i mecanismes d’estalvi d’aigua a edificis i altres construccions per a reduir-ne el consum.

L’ordenança treballava també els conceptes d’aprofitament, reaprofitament i reutilització, diferenciant l’aigua per a diferents usos, i establia també una jerarquització de les accions proposades.

I finalment, amb l’objectiu d’integrar l’estalvi d'aigua en una normativa més general, que reculli els objectius característics de l’edificació sostenible i garantís la seva aplicació real, es recomanava traslladar la major part de les regulacions a les normes urbanístiques.

L’àmbit d’aplicació estava enfocat en tota mena d’edificacions i noves construccions (públiques o privades), reformes integrals, canvis d’ús de la totalitat o part de l’edifici. I s’establia que els nous edificis d’habitatges plurifamiliars de més de 8 habitatges, o d’hotels, havien d’incorporar un sistema de reutilització d'aigües grises. I en determinades condicions també s’haurien d’incorporar sistemes d’aprofitament d’aigües de pluja o reutilització d’aigua sobrant de piscines.

El document incorporava altres idees com per exemple limitadors de la pressió d’entrada a cada habitatge, l’estudi de la recuperació d’aigua a empreses com bugaderies o rentacotxes, l’aprofitament de l’aigua de pluja pel reg de jardins o neteja de carrers, la reutilització de l’aigua de les piscines, aigües grises, la venda aigües regenerades per a usos privats que no en requereixin de la bona…

Es promovia també l’estalvi en zones verdes, via jardineria de baix consum d’aigua amb espècies amb requeriments baixos d’aigua, amb recobriments de sol que redueixin l’evaporació, la creació de zones d’ombra, la reducció de superfícies de gespa i l’ús de sistemes de reg més eficients, substituint en darrera instància l’aspersió per degoteig subterrani i limitant el volum de m3/Ha/any.

Avui en dia, quasi 20 anys després, amb una crisi hídrica com mai havíem experimentat, ens trobem encara debatent sobre la conveniència o no d’algunes accions descrites en aquest prototipus d’ordenança.

Algunes de les quals entronquen amb tradicions mediterrànies d’aljubs de captació i conservació d’aigua de pluja recollida els mesos més plujosos (reutilització i regeneració).

Mataró té molt de camp per córrer i pot avançar en l’estalvi d’aigua duent a terme algunes d’aquestes mesures anteriorment exposades, com per exemple la reutilizació d'aigües grises (de dutxes, banyeres, etc.) per alimentar els vàters, establint l’obligatorietat de doble circuit a noves vivendes i definint sistemes d’incentius o ajudes per vivendes antigues (es calcula un estalvi d’entre 35 i 45% d’aigua domèstica només amb l’utilització d’aigua reciclada pel vàter).

També es poden dur a terme mesures enfocades a l’espai públic com per exemple l’adequació de les espècies vegetals de l’espai públic, la conservació de la porositat dels sòls fent que assegurin un major filtratge de l’aigua de pluja cap als aqüífers o el canvi de sistemes de reg per altres més eficients.

Aquests canvis han d’anar acompanyats d’una major transparència de les dades de consum que permetin veure la petjada hídrica de la nostra ciutat, on s’haurien de diferenciar dos tipus de consums:

• El consum d’aigua potable (domèstic, comercial, industrial, serveis municipals, àrea verd urbà i altres serveis espai urbà i consum total).
  
  
• El consum d'aigües subterrànies (àrea medi ambient i verd urbà, altres serveis municipals, fonts ornamentals i làmines, neteja clavegueram, neteja viària, reg espais verds i consum total).

La crisi hídrica que viu el nostre país requereix de mesures valentes que fomentin l’estalvi d’aigua i promoguin un canvi de paradigma en el conjunt de la ciutadania.

Per tot això, el Grup Municipal d’ERC MES proposa els següents ACORDS:

PRIMER. El Govern Municipal es compromet a treballar amb tots els Grups Municipals per disposar amb urgència, abans de final de l’any 2023, d’una Ordenança sobre l’Estalvi d’Aigua a Mataró, que traslladi la totalitat de les regulacions que es prenguin, a les normes urbanístiques.

SEGON. L’Ajuntament de Mataró disposarà i facilitarà a través del portal de transparència les dades de consum d’aigua (tant d’aigua potable com d’aigües subterrànies).”