La Presó de Mataró serà una de les seus de la 15a edició de la Biennal d’Art Manifesta 2024
Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa Manifesta 15 Barcelona, la biennal nòmada europea, amb la presència de la regidora de Cultura, Heidi Pérez, i els representants institucionals de les ciutats participants. S’han anunciat les seus principals, el seu equip artístic i els primers participants seleccionats
Manifesta vol abordar certs temes crítics globals des del punt de vista d’una ciutat o regió europea amfitriona que, en el cas de la 15a edició, és Barcelona i les onze ciutats metropolitanes: Mataró, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Sabadell, Granollers, El Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besós.
L’antiga editorial Gustavo Gili, a Barcelona, funcionarà com a nucli de Manifesta 15, presentant projectes d’arxiu centrats en el passat colonial i les seves repercussions, els moviments contraculturals durant l’auge i la caiguda de la dictadura franquista i les històries de renovació educativa catalana.
El programa de la biennal a cadascuna de les ciutats metropolitanes participants inclourà intervencions, exposicions i projectes en llocs emblemàtics proposats pel representant artístic local. En diàleg amb aquest programa, Manifesta 15 ha convidat destacades biennals i organitzacions culturals internacionals a col·laborar en la coproducció o exhibició d’obres destacades dels seus encàrrecs recents. A més de la varietat de seus per ciutat metropolitana, cada ciutat acollirà una setmana temàtica festiva durant les dotze setmanes que dura la biennal.
La setmana temàtica celebrarà la riquesa cultural local de la ciutat i inclourà un programa públic específic encarregat per a Manifesta 15.
La biennal d’art contemporani assumeix el repte d’expandir-se d’una perspectiva de ciutat, en el cas de Manifesta 15 Barcelona, a una escala regional amb 5,1 milions d’habitants en el compromís d’abordar la producció cultural amb un enfocament descentralitzat i col·laboratiu.
Després d’un any de recerca prebiennal duta a terme a tota la regió, Manifesta va encarregar a deu col·lectius artístics que exploressin, a escala metropolitana, les narratives i reptes locals alternatius predominants en la divulgació global: creixement i decreixement, protecció del medi ambient, curació i reparació. Aquesta investigació va sorgir d’un procés de col·laboració que va incloure tallers, programes comunitaris,
investigació científica i arxivística sobre temes que van des dels moviments pedagògics
històrics fins a l’ecofeminisme i la biodiversitat.
La Presó, seu del M|A|C (Mataró Art Contemporani), serà la seu mataronina de la biennal. Les obres es podran visitar del 8 de setembre al 24 de novembre del 2024.
Participants a Manifesta 15
Seguint l’esquema traçat per la investigació prebiennal, s’han convidat persones i organitzacions culturals locals i regionals a formar part de Manifesta 15 com a participants. 10 projectes, dels 262 presentats, han estat seleccionats per un jurat mitjançant una convocatòria oberta. Els participants seleccionats són: Claudia Pages, Jokkoo Collective, La Casa dels Futurs, Lola Lasurt, Matias Daporta, Metropolis, Nora Ancarola, Rosa Tharrats & Gabriel Ventura, Tornen les Esquelles i Transductores. La llista definitiva ampliada de participants a Manifesta 15 es publicarà a la primavera de 2024.
La història del Manifesta
Cada edició té com a objectiu investigar i reflexionar sobre els desenvolupaments emergents de l’art i la cultura contemporanis, situats en un context europeu. En fer-ho, comprometen el públic local, nacional i internacional amb nous aspectes i formes d’expressió artística per catalitzar el canvi social positiu a Europa.
El seu caràcter nòmada és inherent al desig d’aquesta biennal d’explorar el territori psicològic i geogràfic d’Europa. Per a cada edició presenta artistes, comissaris i joves professionals de fins a 40 països diferents, creant vincles amb els veïns d’Europa a Àsia, la Mediterrània oriental i el nord d’Àfrica, i se centra a incloure les perspectives de grups i cultures minoritaris a la mateixa Europa. Aquest procés té com a objectiu establir un diàleg més estret entre situacions culturals i artístiques específiques i els camps més amplis, internacionals, de l’art contemporani, la teoria i la política en una societat canviant.