Rubí assumeix la presidència de l’Arc Metropolità de Barcelona

L’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona ha elegit l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez Martínez, com a nova presidenta de l’entitat. El batlle de Martorell, Xavier Fonollosa i Comas, ha estat revalidat com a primer vicepresident, i l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz López, ocuparà la segona vicepresidència. El batlle de Mataró, David Bote Paz, ha estat escollit com a secretari i tresorer de l’entitat.

La renovació dels òrgans de govern de l’Arc Metropolità s’ha produït en el marc de l’assemblea general ordinària de l’entitat, celebrada aquest matí a la Masia de Can Serra de Rubí. A la trobada, també s’han aprovat el Pla de treball i el pressupost per al 2024, així com l’informe de gestió de 2023, que destaca l’any sortint com una etapa “de traspàs, en què s’ha consolidat internament l’associació mentre es prepara per fer un salt qualitatiu de futur.”

La nova presidenta de l’Arc Metropolità, Ana María Martínez Martínez, ha defensat la importància de l’associació quan es compleix un any i mig de la seva constitució: “Aquesta entitat té més sentit que mai. Va néixer per donar resposta a realitats diferents dels nostres municipis. Vam veure que, a través d’una visió conjunta i un treball compartit, era possible obtenir bons resultats, com ha passat amb la zona de baixes emissions. Ara tenim reptes importantíssims i creiem que com a associació els hem d’entomar”.

De cara al 2024, l’Arc Metropolità seguirá en la línea marcada en la seva creació de generar un discurs propi al voltant de temes clau d’interès compartit per als municipis integrants, per tal de poder dialogar amb altres administracions en peu d’igualtat. Dins d’aquesta voluntat, el Pla de treball per al proper exercici advoca per aprofundir en un debat estructural que permeti anticipar-se i influir en l’agenda política del territori, en comptes de treballar només de forma reactiva. Aquest nova dinàmica pivotarà sobre tres eixos: l’urbanístic, l’econòmic i les infraestructures, que no s’entendran de manera independent sinó com a elements interrelacionats. En paral·lel, es mantindrà el treball instrumental, de caràcter més pràctic i de curt termini, per abordar aquells temes més immediats motivats per un interès específic, per la necessitat de resoldre una problemàtica o per un requeriment normatiu.

El Pla de treball per al 2024 també apunta la necessitat de seguir donant visibilitat institucional a l’entitat mitjançant una agenda de visites amb altres administracions. Entre les qüestions pendents que vol abordar l’Arc Metropolità, destaquen l’actualització del finançament local i la millora de la capacitat de despesa dels ajuntaments, la petició de modificacions legals per donar resposta al problema de les ocupacions, la implantació de les zones de baixes emissions (ZBE), el model de subvencions i l’accés al finançament de l’habitatge, i les infraestructures pendents en matèria de mobilitat.

Per poder tirar endavant tot aquest treball, l’Arc Metropolità ha aprovat un pressupost per al 2024 de 133.000 €.

Al·legacions al Pla director urbanístic metropolità

A l’assemblea general ordinària d’aquest dimarts, els municipis de l’Arc Metropolità han acordat presentar al·legacions a l’aprovació inicial del Pla director urbanístic metropolità (PDUM). L’entitat demanarà que el document incorpori els mecanismes de participació i coordinació amb l’àmbit territorial de la Regió Metropolitana i, concretament, el representat per l’Arc Metropolità. També reclamarà traslladar al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya la necessitat d’abordar urgentment la formulació de la resta de plans directors urbanístics previstos pel Pla territorial metropolità de Barcelona per tal de garantir els mecanismes que han de permetre un desenvolupament territorial i urbanístic que corregeixi els actuals desequilibris. La proposta també inclou la demanda d’habilitar entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Arc Metropolità els mecanismes de treball necessaris per desplegar aquesta planificació a partir dels treballs d’anàlisi existents, i atendre de manera específica les consideracions plantejades per aquells municipis que limiten amb l’àmbit de totes dues entitats, com són Martorell, Sabadell i Rubí, per tal de resoldre aspectes que puguin resultar contradictoris.

Propostes de resolució

Els municipis que integren l’Arc Metropolità han aprovat aquest dimarts tot un seguit de propostes de resolució per fer-les arribar a les institucions competents.

En relació a la situació de sequera, l’associació reclama que s’engeguin de manera urgent les inversions necessàries per garantir els subministrament d’aigua a tot Catalunya, augmentant de forma exponencial l’obtenció d’aigua mitjançant dessaladores i la regeneració. Paral·lelament, demanar l’obertura de línies de subvencions perquè els ens locals puguin executar obres per augmentar la capacitat d’ús de xarxes d’aigua regenerada, optimitzar la xarxa municipal de subministrament, i controlar i reparar canonades. En relació a les restriccions, proposa que es treballin de forma coordinada amb els ens locals, que s’iniciï un debat que abordi el seu impacte sobre els espais verds urbans, i que es tingui en compte la realitat industrial dels municipis de l’Arc Metropolità i el conseqüent risc de tancament d’empreses i pèrdues de llocs de treball.

La presidenta sortint i alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés Falgueras, ha subratllat la urgència d’aquesta demanda: “No es pot carregar en el món local tota la pressió d’haver d’acabar amb la sequera, l’administració competent, que és la Generalitat, ha de prendre decisions situant-se sempre en el pitjor escenari. Necessitem que exerceixin.”

L’Arc Metropolità ha aprovat una segona proposta de resolució que reclama al Govern central dotar els ajuntaments d’eines eficaces en matèria de contractació pública en situacions d’emergència climàtica. En concret, es demana assessorament als ens locals per poder agilitzar els processos de contractació que tenen com a objectiu lluitar contra l’emergència actual, una flexibilització de les regles fiscals per fer front a aquestes situacions i adaptar les ciutats al context de canvi climàtic, i la reforma urgent de la llei de finançament dels ens locals per dotar-los de més recursos econòmics en aquest àmbit.

També ha prosperat una proposta de resolució sobre els nous corredors ferroviaris entre el Vallès i Barcelona per fomentar el canvi modal. L’Arc Metropolità demana que no es descarti cap nova connexió ferroviària, i insta la Generalitat que realitzi els estudis informatius tant del Túnel Central com del Túnel d’Horta, sense aparcar cap de les dues opcions. A més, reclama l’inici d’un debat conjunt per prioritzar i planificar l’execució de les dues infraestructures amb l’objectiu de posar-les en funcionament durant la propera dècada.

Finalment, l’entitat municipalista ha aprovat una proposta per reclamar un debat al voltant de la governança de la Regió Metropolitana acordat amb el territori, tenint en compte la veu dels nous municipis que formen part de l’Arc Metropolità.