El Ple aprova una proposta de resolució per potenciar els mecanismes de participació ciutadana

El text íntegre aprovat és el següent:

“L’edició dels pressupostos participatius de Mataró 2022-2023, s’ha saldat amb una participació de menys del 5% del total de persones censades, un percentatge un similar al de l’anterior consulta. Des que aquesta eina es va posar en marxa l’any 2018 amb una prova pilot —i malgrat els esforços de comunicació realitzats per donar-la a conèixer— la implicació de la ciutadania s’ha mantingut sempre en unes xifres molt minses, i no s’ha albirat una tendència a l’alça, fet que denota un cert estancament.

Davant aquesta realitat, en diverses comissions s’ha expressat el compromís de reformular el procés dels pressupostos participatius per augmentar la implicació de la població, i per tant, creiem que és positiu que s’enceti aquest debat.

Tanmateix, el dit debat ha d’anar acompanyat d’una reflexió integral i conjunta sobre quin model de participació volem a la ciutat. Si bé els pressupostos participatius  —amb un plantejament reforçat— poden ser una eina molt positiva, la participació  ha d’anar més enllà i impregnar la resta de decisions públiques, entenent aquesta com un ingredient fonamental de la democràcia representativa. Per això cal un model de participació transversal, transparent i sistematitzat, que parteixi d’una diagnosi dels escenaris actuals i potencials i que afronti reptes com la cultura participativa, la representativitat, la diversitat social i de barris, la dinamització comunitària i la gestió del conflicte. A Girona, per exemple, es van posar en marxa uns processos participatius per barris. És potser el factor territorial determinant per fomentar la participació?. Fixem-nos en projectes com Àgora Terrassa o Olot: Sumem des dels Barris, son exemples que ens poden guiar en aquesta tasca.

Així doncs, i sense oblidar la responsabilitat primària que tenim com a representants públics, creiem que Mataró ha de cridar la gent a deliberar més d’una vegada a l’any, animant la ciutadania a participar de les grans decisions de ciutat; decisions com els Pactes de ciutat o els Plans locals i estratègics —que en els propers mesos prendran forma, com el Pla Local d’Habitatge, altres com el Pla de Mobilitat o el  Pla Local de Joventut— han de gaudir d’una implicació ciutadana que vagi més enllà dels tràmits d’audiència pública que preveu la Llei, i acompanyar-se també d’autèntics processos participatius que culminin amb una votació oberta per prioritzar les actuacions a seguir. El govern de Quart va abordar la revisió del POUM (com haurem de fer a Mataró), amb un procés participatiu pretenia usar la racionalitat deliberativa per tal “d’incorporar criteris ciutadans en l’elaboració del POUM i obtenir un informe final que reculli els acords, consensos, desacords i totes les aportacions de la ciutadania”.

Paral·lelament, cal garantir que tots els processos participatius arribin i impliquin una mostra àmplia i sobretot representativa de persones, aprofitant la finestra de reflexió que obrirà el replantejament dels pressupostos participatius. La participació ha de partir d’una dinamització de base que no s’està fent, que tingui en compte la realitat de cada barri i col·lectiu per a partir d’aquí definir una estratègia diversificada que arribi a tothom.

L’Ajuntament ha de ser capaç d’habilitar el debat i la presa de decisions, creant espais de trobada i de participació i dotant-los dels recursos humans i materials necessaris, i al mateix temps ser capaç de gestionar el conflicte que se’n derivi per transformar-lo en consensos. L’Ajuntament no ha d’esperar que la ciutadania vingui, sinó apropar-s’hi, fent propera l’Administració i fomentant la implicació, la col·laboració i la construcció compartida.

Igualment important és que l’Ajuntament cregui en la participació i es comprometi a executar els compromisos presos amb la ciutadania: només així aconseguirà guanyar-se la credibilitat i la confiança necessàries perquè aquesta participi. En aquest sentit, no ajuda a fomentar la participació —ans al contrari— el fet que hi hagi projectes dels pressupostos participatius, com la instal·lació de lavabos públics diferents punts de Mataró, que hagin quedat sense executar.

En definitiva, el consistori ha de tenir un paper habilitador, posant el màxim nombre de facilitats perquè la ciutadania pugui participar de les decisions públiques, a través d’estratègies adaptades a cada col·lectiu i barri, de la creació i dinamització de nous  espais i canals de participació —on les noves tecnologies tinguin un rol fonamental— i d’una major transparència que fomenti l’escrutini i la implicació ciutadana en els processos participatius oberts. L’objectiu és aconseguir que la participació ciutadana a Mataró sigui la norma i no l’excepció, i que la nostra ciutat s’acabi de consolidar com un referent de capital social i de cultura cívica i política.

Per tot això, el grup municipal de Junts per Mataró proposa al Ple municipal l’adopció dels següents:

1. Crear, de forma conjunta, amb el teixit social i associatiu mataroní, nous processos participatius que permetin incrementar la implicació ciutadana en la governança de la ciutat, i en especial, impulsar un sistema de consultes obertes a través del qual la ciutadania pugui definir les accions prioritàries en les grans decisions de ciutat. Fer que aquest sistema sigui operatiu de cara als grans projectes de ciutat previstos per enguany, com el Pla Local d'Habitatge i d’altres, definint de forma col·lectiva el seu funcionament i calendaritzant les diferents accions, d’acord amb el Reglament de Participació ciutadana vigent.

2. Definir un Pla d'actuació, actualitzant si cal el Reglament de Participació ciutadana, per assegurar que els processos participatius de la ciutat gaudeixin de la màxima implicació per part de la ciutadania, i que ha d'incloure necessàriament:

a) diagnosi de l'estat de la participació a la ciutat desagregada per barris i col·lectius;

b) estratègies de foment de la participació adaptades a cada barri i col·lectiu, en especial als col·lectius menys propensos o amb més dificultats per participar;

c)presència d'agents de participació que ajudin a dinamitzar els processos;

d) consolidació de noves vies de participació, creant una aplicació mòbil per a votacions directes que sigui adaptada a les persones amb diversitat funcional i punts físics de votació en els espais de relació de la ciutat, com ara centres cívics, que permetin evitar els efectes de la bretxa digital sobre la participació;

e) creació i difusió d'un canal únic on la ciutadania pugui fer un seguiment i implicar-se de forma senzilla en els processos participatius oberts al municipi i controlar el grau d'execució dels compromisos presos per part de l'Ajuntament."