Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró presenta la nova xarxa de parcs urbans de salut i cal·listènies

Escoltar

Mataró presenta la nova xarxa de parcs urbans de salut i cal·listènies

La ciutat té ara en servei 26 equipaments que permeten fer activitat física a la via pública a 24 ubicacions diferents. L’Ajuntament té previst instal·lar-ne un altre parc urbà de salut al Parc de la Llàntia.

Usuàries al parc urbà de salut del Parc de Cerdanyola. Foto: Ajuntament
Usuàries al parc urbà de salut del Parc de Cerdanyola. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament ha instal·lat en els darrers mesos una vintena de nous parcs urbans de salut i cal·listènies que han multiplicat per quatre la xarxa d’equipaments disponibles a la ciutat per fer activitat física a l’espai públic i a l’aire lliure.

Els nous equipaments disposen de 182 elements distribuïts entre les diferents àrees en funció de l’espai de cadascuna. Han suposat una inversió final de 306.170,29 € (IVA inclòs), entre el cost de subministrament (258.653,53 €) i els treballs complementaris d’obra pública que s’han hagut de fer en algunes de les ubicacions (47.516,76 €).

Amb l’ampliació de parcs de salut i cal·listènies s’ha donat compliment a una de les propostes ciutadanes que va resultar més votada en els pressupostos participatius de 2019: instal·lar més parcs urbans de salut a la ciutat, iniciativa a la qual s’havien de destinar 84.000 €. Finalment, al pressupost municipal de 2022 es va decidir incrementar aquesta partida per augmentar el nombre d’ubicacions i aparells.

L'alcalde, David Bote, acompanyat de la regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable, Laura Seijo; la regidora d'Esports, Beatriz Delgado, i el regidor de Verd Urbà, José A. Ricis, ha presentat avui la xarxa de parcs urbans de salut i cal·listènies en el nou parc urbà de salut del Parc de Cerdanyola, on un grup d'usuàries del programa municipal d'Activitat física per a la gent gran han realitzat una activitat dirigida per un monitor.


Potenciar l’activitat física, una prioritat

La pràctica regular d’activitat física és fonamental per al bon manteniment de la salut, tant a nivell físic com emocional, i per aconseguir una millor qualitat de vida. En aquesta línia, una de les prioritats de Mataró és la de promoure l’activitat física a l’entorn urbà, una tasca que va potenciar-se l’any 2017 amb la instal·lació del primer parc urbà de salut a la ciutat als Jardins de l’Antic Escorxador. Des d’aleshores s’ha anat treballant de forma transversal en el foment dels hàbits saludables i la promoció de l’activitat física a l’entorn urbà amb diferents projectes com són el programa “A Peu Fem salut”, la celebració d’activitats al voltant del Dia Mundial de l’activitat Física (6 d’abril) i altres accions dirigides a la població de totes les edats que s’engloben sota el lema “Posa’t en marxa”.

Fins al 2024 s’han instal·lat a Mataró 20 parcs urbans de salut i 6 zones de cal·listènies a 24 espais diferents, ja que algunes zones disposen dels dos equipaments de forma conjunta. Està prevista la instal·lació d’un altre parc de salut al parc de La Llàntia, que ara està en remodelació.


Parcs urbans de salut

Un parc urbà de salut és un conjunt d’aparells situats a poca distància entre ells o bé formant un circuit, ubicats en un espai exterior, que permet fer exercici físic moderat. Mantenir una activitat física planificada contribueix a la millora o manteniment de les capacitats físiques bàsiques (força, resistència, velocitat), la coordinació i l’equilibri, l’agilitat i la flexibilitat.

L’ús dels parcs urbans de salut està indicat per a població general, adulta i gran. Els nous s’han instal·lat a:

  • Figuera Major, al costat de la zona esportiva
  • Parc del Camí de la Serra
  • Parc Central, al passatge de Jesús Illa
  • Parc de Rafael Alberti
  • Pati de Can Marchal
  • Plaça de Canyamars
  • Parc de Mar
  • Carrer de Sant Cugat, al costat del Poliesportiu Municipal Eusebi Millán
  • Passeig del Callao (compartint ubicació amb una cal·listènia)
  • Passatge de la Menta
  • Avinguda d’Amèrica
  • Plaça d’Occitània
  • Parc de Cerdanyola
  • Parc de Rocafonda (compartint ubicació amb una cal·listènia)
  • Carretera de Cirera amb carrer de Càceres
  • Plaça de Lluís Millet


Abans de dur a terme el projecte d’ampliació, a la ciutat hi havia 4 parcs urbans de salut situats als Jardins de l’Escorxador, el TecnoCampus (instal·lat per la Fundació TecnoCampus), el Parc del Nord i la plaça de Lluis Gallifa.


Instal·lacions de cal·listènia

Un parc de cal·listènia és un sistema d’exercici físic pensat per contribuir al desenvolupament de la força i la gràcia del moviment. Es treballa amb el propi pes corporal i és una activitat física més intensa. Aquest tipus d’entrenament al carrer ha guanyat força en els darrers anys. Està indicat per a persones acostumades a fer activitats d’intensitat elevada.

Les noves àrees per fer entrenament de cal·listènia estan instal·lades a:

  • Parc Central / plaça de la Banda de Gaianes
  • Passeig del Callao (compartint ubicació amb un parc urbà de salut)
  • Parc de Rocafonda (compartint ubicació amb un parc urbà de salut)
  • Ronda de Josep Tarradellas


Mataró ja tenia abans 2 instal·lacions de cal·listènia, una situada a la platja del Varador i l’altra a dins de les instal·lacions del Port de Mataró (instal·lada pel Consorci del Port).


Prova pilot d’avaluació de l’impacte en la salut

El parc urbà de salut de Cerdanyola va ser seleccionat per la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb ISGlobal, per fer una prova pilot que, mitjançant eines metodològiques científicament validades, avalués l’impacte sobre la salut de les actuacions municipals. A la prova també han participat Granollers i Viladecans amb projectes municipals propis.

En el cas de Mataró s’ha aplicat una eina anomenada MOHAWk (Method for Observing pHysical Activity and Wellbeing), basada en l’observació contínua per registrar les característiques i els comportaments de cada persona que ingressava en la zona d’observació. Els resultats de la tasca d’observació i les enquestes realitzades in situ i a agents clau del territori demostren que, amb la introducció de l’equipament, ha augmentat la ràtio d’activitat física per persona, i s’han observat canvis en altres comportaments vinculats al benestar, com ara l’atenció a l’entorn o la interacció entre persones usuàries. Així mateix, s’ha detectat la conveniència de dinamitzar l’espai per ampliar els beneficiaris i els usos.


Galeria d'Imatges

Publicat a