11/01/2007
dijous 11 gener 2007, 00:00h
Decret
30/2007 de 8 de gener
Assumpte:
Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 11 de gener de 2007.Òrgan:
ALCALDIAEn ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 11 de gener de 2007, a les 7 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent
ORDRE DEL DIA
1 Aprovació, si s'escau, de l'Acta de la sessió ordinària del dia 11 de desembre de 2006.
2 DESPATX OFICIAL
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
3 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'adequació a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del Reial Decret 1513/2006 pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims en Educació Primària.
4 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre el Reial Decret 1513/2006 pel qual es regulen els ensenyaments mínims en Educació Primària.
CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ
-Servei d'Ingressos-
5 Aprovació de preus públics de la publicitat al Butlletí Municipal "Més Mataró" 2007.
-Servei de Compres i Contractacions-
6 Aprovació de l'estructura de costos d'operació i aprovació del pressupost de subvenció per a l'any 2007, d'import total de 2.290.749,46 € del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, adjudicat a l'empresa CTSA MATARÓ BUS.
7 Aprovació del plec de clàusules econòmiques administratives i tècniques particulars que regirà la concessió per a la construcció i explotació d'un mòdul de bar-restaurant de tipus fix ubicat a l'àmbit núm. 1 del passeig Marítim de Mataró, i convocar licitació
-Servei de Recursos Humans-
8 Declaració de segona activitat amb exercici concurrent amb el lloc de treball principal.
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d'Obres-
9 Aprovació inicial de l'Avantprojecte d'aparcament soterrat al Parc del Palau, promogut per l'empresa municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró SL.(GINTRA).
-Servei d'Urbanisme-
10 Aprovació provisional de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal àmbit "Riera de Cirera-Rocafonda".
11 Aprovació dels treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal, "Entorns del carrer Biada" .
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Servei de Benestar Social-
12 Donar compte de l'acord de la Junta de Govern Local de 8 de gener de 2007, relatiu a l'aprovació del Pla integral per a la infància i les famílies 2006-2010.
CMI DE VIA PÚBLICA
-Servei de Mobilitat-
13 Ratificació del decret núm. 9782/2006 de 9 de novembre, de sol·licitud d'una subvenció en matèria de transport públic de viatgers a la Generalitat de Catalunya.
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
14 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.
15 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la revisió del Pla General.
PRECS I PREGUNTES
16 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la limitació de l'ús de la llibertat d'expressió en els centres cívics de la ciutat.
17 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el díptic de l'Associació de Veïns de Cirera, Mataró Millora, Millora Cirera.
18 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la construcció d'un centre comercial al front de mar.
19 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la resolució del contracte d'obres amb l'empresa SECLASA, concessionària del projecte executiu de rehabilitació de la nau Gaudí.
20 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre l'ús de les dependències del Casal de la Gent Gran de Cirera.
21 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la Nit de l'Empresa.
22 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la situació d'irregularitat de la Residència de gent gran Mare Nostra.
23 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la unitat d'atenció al ciutadà de la Policia Local.
L'ALCALDE Joan Antoni Baron Espinar | En dono fe, EL SECRETARI GENERAL Manuel Monfort Pastor |
ACTA NÚM. 01/2007- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 11 DE GENER DE 2007.
=================================================================
Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia onze de gener de dos mil set, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.
Hi concorren els senyors:
JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)
PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)
ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)
ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)
FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)
ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)
ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)
IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)
JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)
S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3
MARIA JOSE RECODER I SELLARÉS REGIDORA (CIU)
JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)
JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)
ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)
JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)
PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)
ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)
JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)
ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)
DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)
S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3
JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)
QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)
FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)
S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3
MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)
Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.
És excusat el Sr. JAUME GRAUPERA VILANOVA, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA.
Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.
Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.
1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 11 DE DESEMBRE DE 2006.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (23).
2 - DESPATX OFICIAL
- No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.
En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya i el Sr. Francesc Teixidó, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
3 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ADEQUACIÓ A L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA DEL REIAL DECRET 1513/2006 PEL QUAL S'ESTABLEIXEN ELS ENSENYAMENTS MÍNIMS EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA.
4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA SOBRE EL REIAL DECRET 1513/2006 PEL QUAL ES REGULEN ELS ENSENYAMENTS MÍNIMS EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA.
La senyora Maria Rosa Cuscó, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, exposa que arran del Reial Decret 1513/2006 pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims en educació primària, tots els grups municipals i associacions van mostrar la seva preocupació per l'esperit del mateix. Semblava com si des de les instàncies on s'ha redactat el Decret, no s'hagués tingut en compte l'existència del nou Estatut de Catalunya. Davant d'això, tan CiU com ERC van presentar dues propostes en senyal de desacord amb el Reial Decret. Finalment aquestes propostes han estat consensuades posteriorment amb els dos altres grups del Govern, PSC i ICV-EUiA, i avui, doncs, se'n fa la presentació oficial.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, SOCIALISTES I INICIATIVA PER CATALUNTA VERDS-EUIA SOBRE L'ADEQUACIÓ A L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA DEL REIAL DECRET 1513/2006 PEL QUAL S'ESTABLEIXEN ELS ENSENYAMENTS MÍNIMS EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA.
El senyor Garcia Caurin, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, agraeix la bona entesa que hi ha hagut entre els partits que governen i el primer grup de l'oposició, CiU, a més de deixar palès que la proposta de resolució que es vol aprovar avui no és una proposta qualsevol sinó una mostra de respecte cap al programa d'immersió lingüística del partit, cap al model educatiu català i cap a la llengua catalana i el nou Estatut. És per això que CiU ha cercat el consens de les forces des d'un primer moment a fi que des de Mataró s'alcés alguna veu contrària al Reial Decret. Per tant, CiU retira la proposta pròpia en favor de la proposta acceptada per consens, que el Sr. Garcia Caurin passa a llegir.
"El 7 de desembre el govern espanyol va aprovar el Reial Decret 1513/2006 amb el qual es regulen diferents aspectes bàsics de l'Educació Primària i imposa la programació d'una tercera hora dedicada a la llengua castellana a les escoles de Catalunya. El fet, adoptat unilateralment i sense comunicació prèvia al govern de la Generalitat, suposa una vulneració de l'Estatut i ha causat una lògica preocupació a la comunitat educativa i al conjunt de l'opinió pública.
El Reial Decret no s'ajusta a l'exigència prevista a l'article 111 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que estableix amb caràcter general el rang de llei per a la determinació per l'Estat de la normativa bàsica en matèries competencials compartides, com és el cas de l'educació primària, i a més envaeix les competències de la Generalitat en aquesta matèria previstes a l'article 131 de l'Estatut.
En aquest Reial Decret el Govern de l'Estat, fent ús del que disposa l'article 6.2 de la Llei Orgànica d'Educació i a l'empara de les atribucions establertes als apartats 1r. i 30è. de l'article 149.1 de la Constitució, determina, els ensenyaments mínims de l'educació primària en continguts i horari i confereix a aquesta disposició el caràcter de norma bàsica. Un dels aspectes més controvertits és el fet que imposa que els centres docents de Catalunya hagin d'impartir tres hores setmanals de castellà, una més que en l'actualitat.
Atès que aquest Reial Decret suposa un risc elevat de trencament del model educatiu que es va fixar a Catalunya amb un gran consens fa més de 20 anys, model que ha estat avalat pel propi Tribunal Constitucional.
Atès que el Govern de la Generalitat de Catalunya acordà plantejar davant el Govern Central un requeriment d'incompetència referit a l'esmentat Reial Decret.
Els grups sotasignants volem expressar la nostra defensa de l'actual model d'immersió lingüística així com també del sistema educatiu establert a Catalunya. En aquest sentit, volem recordar que el procés d'immersió lingüística que ha estat aplicant la Generalitat compta amb el consens del 90% del Parlament i ha estat funcionant i progressant de manera prou positiva en els darrers anys. Per això presentem al Ple de l'Ajuntament de Mataró la següent resolució:
ACORDS:
PRIMER. Expressar el desacord amb el Reial Decret 1513/2006, tant per qüestions de forma com de fons. I en concret amb els seus articles 6, 7, 11.2, 13.5, i 13.6, així com amb la disposició final primera i els annexos I, II, III.
SEGON. Posar de manifest que tots els estudis avaluatius indiquen que el coneixement que tenen els alumnes catalans de la llengua castellana és equiparable als de la resta de l'Estat i anàleg , i en alguns casos superior, als coneixements de la llengua catalana.
TERCER. Rebutjar la imposició d'una assignatura troncal en castellà i de qualsevol altra mesura que provoqui un retrocés del català a l'escola i pugui representar el trencament del sistema d'immersió lingüística.
QUART. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que, en cas de no ser atès el requeriment d'incompetència que ha presentat, emprengui les mesures necessàries de caràcter polític i jurídic, inclòs el conflicte de competència davant el Tribunal Constitucional, per tal que els punts expressats d'aquest Reial Decret no es duguin a la pràctica a Catalunya i no es posi en discussió la continuïtat del sistema d'immersió lingüística.
CINQUÈ. Manifestar el nostre convenciment que la llengua catalana és i ha de continuar sent la llengua vehicular del sistema educatiu català, així com l'eina indispensable que possibiliti la cohesió social del nostre país.
SISÈ. Fer arribar aquest acord al Govern espanyol, al Govern de Catalunya, als grups parlamentaris i als presidents de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya."
El senyor Josep Comas, regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, expressa en primer lloc el seu vot a favor a la proposta presentada pel Sr. Garcia Caurin, a banda d'agrair la tasca duta a terme pels dos grups que han tingut la iniciativa i han cercat el consens de la resta de formacions al Govern.
Queda palès que ICV-EUiA està per la defensa de l'Estatut de Catalunya, perquè és la norma fonamental reguladora de les relacions entre Catalunya i l'Estat, a més de l'eina de definició i salvaguarda de l'autogovern del nostre país i de les competències del govern de la Generalitat. A més, cal defensar allò que ha estat l'estructura bàsica del sistema educatiu català, que s'ha anat forjant al llarg dels anys, a través de tres lleis orgàniques, amb governs de signe diferent, tant a nivell nacional com autonòmic, i amb una adaptació del sistema escolar que n'ha permès el funcionament. L'èxit del seu resultat ha estat reconegut dins i fora de les nostres fronteres, ha estat avalat també jurídicament però, sobretot, ha evitat la dualització del nostre sistema educatiu per raons de llengua i, en conseqüència, els conflictes que se n'haguessin pogut derivar.
El model d'immersió lingüística a Catalunya ha permès l'aprenentatge del català i el castellà als alumnes, independentment de la seva llengua d'origen, i ha garantit la competència lingüística de les dues llengües €per cert, aquest és un dret i un deure que contempla l'Estatut€. A més, ha estat un dels pilars de la cohesió social a Catalunya en els darrers vint anys i s'espera que en el futur. És important destacar aquest últim punt en un moment d'entesa generalitzada assolida al voltant del Pacte Nacional per l'Educació i davant d'una fita com és el desenvolupament, per part del Parlament de Catalunya, de la Llei d'Educació de Catalunya a través d'una norma amb rang de llei. Amb la proposta que avui es presenta, doncs, es pretén denunciar la intromissió de l'Estat en aquesta matèria.
A més, avui ens trobem en un context en què els reptes educatius del país estan a un nivell més genèric i global i allò que cal, sobretot, és que n'augmenti la qualitat.
Finalment, el Sr. Comas assenyala que la defensa i l'especial cura de la llengua catalana dins el sistema educatiu s'ha d'entendre no com un atac contra res ni ningú; especialment contra la llengua castellana. La qualitat i l'interès que pot tenir en molts altres aspectes el Reial Decret i annexos, mai no ha de minvar la capacitat que té el Govern de Catalunya. La importància de la regulació acadèmica pertany a la Generalitat i és un element de qualitat del sistema educatiu català, tal com apunten estudis realitzats més enllà de les nostres fronteres. Per tant, allò que cal és enfortir el model educatiu català, que garanteixi el domini del català i el castellà, a més de l'aprenentatge de noves llengües.
El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fixa la postura del seu grup no sumant-se a l'entesa existent sobre la proposta de resolució, perquè el PP sempre ha estat en desacord amb el tema de la immersió lingüística. Al final, allò que és important és que els pares tinguin la possibilitat de decidir la llengua d'escolarització dels seus fills, perquè és un dret de tothom, que a més es deriva de la cooficialitat d'ambdues llengües, el català i el castellà.
En un altre ordre de coses, allò que al PP resulta curiós és com s'ha esdevingut tot el procés del que es debat avui. La qüestió de les formes €tantes vegades criticada al PP quan es va endegar la LOCE€, ara es posa de manifest amb la certa manca de formes, al no dirigir-se prèviament al govern de la Generalitat. També és remarcable la sinceritat del Sr. Maragall, conseller d'Educació, davant del comentari del seu parlamentari manifestant la seva preocupació pel nivell de castellà de certs alumnes de certes localitats de Catalunya.
Amb tot això, el que el Sr. López vol deixar palès és que s'entén que el fet que hi hagi una tercera hora de castellà no és en detriment del català, ni suposa cap perill per al sistema educatiu de Catalunya. El PP creu que hi ha altres factors que sí que el poden posar en risc i que són les desigualtats econòmiques i socials en alguns punts de Catalunya i de Mataró, amb el trencament social que això pot significar. Això sí que pot posar en perill el sistema.
El Sr. López expressa també la ineficàcia del propi sistema, com deixa palès l'últim informe PISA. El nivell dels estudiants de Catalunya està per sota de països de l'OCDE que estan, alhora, fins i tot per sota de Catalunya en renda per càpita. Per tant, allò que realment el que posa en perill el sistema és el trencament social entre diferents zones del país i la pròpia ineficàcia del sistema.
D'altra banda, crida l'atenció les reiterades al·lusions que es fan al Tribunal Constitucional. El PP opina que aquest Decret ha d'anar al Tribunal Constitucional, com de fet hi van les altres lleis; és un dret.
Finalment, allò que és veritablement important és que tant el castellà com el català siguin apresos amb competència, perquè avui dia el nivell d'expressió és molt baix.
El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, introdueix algunes consideracions prèvies al tema en qüestió. En primer lloc, sobre el Decret que avui es discuteix, aprovat el 7 de desembre pel Govern central sobre ensenyaments mínims en educació primària (en el marc de la LOE, aprovada amb 181 vots al Congrés); i que especifica que correspon al Govern central desplegar els continguts mínims curriculars en el 65% del currículum escolar, però que en el cas de Catalunya es queda en un 55% pel fet que tenim llengua pròpia. La llei faculta la Generalitat, doncs, per al desplegament del 45% d'aquest currículum escolar. Correspon finalment als centres docents desenvolupar els currículums establerts per les dues administracions. El govern de la Generalitat serà qui aprovarà la norma d'ordenació curricular final del curs que s'iniciarà l'any 2007.
Aquest Decret que s'ha aprovat desenvolupa fonamentalment quatre coses: estableix les competències bàsiques i coneixements teòrics que l'alumne ha d'assolir en educació primària, així com continguts i avaluació del curs d'educació per a la ciutadania i drets humans, determina la voluntarietat de l'assignatura de religió i, finalment, mira d'assegurar una formació comuna entre l'alumnat de primària, tant pel que fa als 3 cicles, com a les 7 assignatures d'aquesta etapa escolar. Es tracta de fer un esforç perquè els alumnes surtin de l'escola millor preparats, especialment en assignatures instrumentals com ara les llengües i les matemàtiques. No es pot oblidar que Espanya és a la banda baixa del rendiment escolar dins els països de la Unió Europea (tal com posa de manifest l'informe PISA). D'altra banda, el Sr. Bassas recorda que el govern Aznar va ser el primer en reduir la despesa en educació en funció del PIB.
Pel que fa a la competència lingüística de l'alumnat, val la pena ressaltar que la majoria dels nens i nenes surt de l'escola amb un nivell de llengües oficials, acceptable. Fóra bo, però, que aquest coneixement millorés. Hi ha una demanda social específica que va ser incorporada en alguns programes electorals a les últimes eleccions de Catalunya i que Mataró recull en el PDES, que és el domini de l'anglès, com a tercera llengua.
En qualsevol cas, la presència de les llengües en el primer cicle de primària és avui dia de 23 hores de català, 2 hores de castellà i 0 d'anglès, però que ara, amb l'aplicació de la sisena hora, es podria oferir fer 25,5 hores de català, 3 hores de castellà i 1,5 hores d'anglès. Per tant, en base a la situació actual, amb el nou Decret podria augmentar la presència de les tres llengües; tot i que cal esperar el Decret de la Generalitat que desenvolupi aquests horaris i modifiqui el primer aprovat per l'Estat.
D'altra banda, cal recordar que el model d'immersió lingüística funciona i cohesiona socialment l'alumnat, mentre que models de separació de llengües serien irresponsables i podrien dividir les comunitats lingüístiques. En definitiva, l'important és que el tractament lingüístic sigui l'adequat a uns mínims establerts per les dues administracions i adaptat a la realitat de cada comunitat i centre docent.
Pel que fa a procediments i competències d'aquest Decret, l'Estatut de Catalunya defineix clarament les competències de la Generalitat en matèria educativa. Aquest Govern ha demanat un dictamen del Gabinet Jurídic Central a fi de regular les seves competències i n'ha determinat un requeriment, compartit pel PSC de Mataró. Arran d'aquest requeriment, avui mateix s'ha dut a terme una entrevista entre la Ministra d'Educació i el Conseller d'Educació a fi d'arribar a acords entre ambdues administracions. En qualsevol cas, però, no es descarta la via jurídica.
Concretament, el PSC recolzaria la postura que demana que es retirin els punts del Decret que ataquen l'autonomia del govern de la Generalitat, perquè al cap i a la fi es tracta de defensar amb fermesa les competències de l'Estatut. El Sr. Bassas es mostra confiat en què el conflicte es resoldrà sense problemes, gràcies al tarannà flexible i poc conflictiu del govern Zapatero.
Finalment, cal agrair la voluntat de consens dels grups que han replantejat les seves propostes a fi d'incloure les esmenes del PSC.
El senyor José Manuel López expressa que el Sr. Bassas té una bona memòria selectiva, en al·lusió a les seves paraules sobre el govern Aznar. És cert que qui va aplicar durant 8 anys la LOGSE fou el PP, però recorda que la llei no la va fer aquell govern.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: Cap.
CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ
-Servei d'Ingressos-
5 - APROVACIÓ DE PREUS PÚBLICS DE LA PUBLICITAT AL BUTLLETÍ MUNICIPAL "MÉS MATARÓ" 2007.
La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :
"Vist el plec de condicions tècniques per al concurs de gestió del butlletí de l'Ajuntament de Mataró,
Vist l'informe d'Intervenció,
Vist el que estableix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i la Llei 25/1998, de 13 de juliol, de modificació del Règim Legal de les Taxes estatals i locals.
Qui subscriu, la Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents
ACORDS:
Primer.-
Aprovar els preus públics de la publicitat al butlletí municipal MÉS MATARÓ d'acord amb el següent detall:
| preus sense iva | preus iva inclòs |
1 PÀGINA | 1.000,00 € | 1.160,00 € |
1/2 PÀGINA | 500,00 € | 580,00 € |
CONTRAPORTADA | 1.200,00 € | 1.392,00 € |
Segon
.- Publicar aquest acord en el BOP i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament"
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot contrari de la seva formació a aquesta proposta perquè fent-ne el balanç, després d'un any d'entrada en funcionament del butlletí, aquest no ha respost a les expectatives previstes. El seu contingut és més pobre del que calia esperar i tampoc no aporta novetats o imaginació. Per tot plegat, el Sr. Mojedano, en pro d'un estalvi també de recursos municipals, proposa que la periodicitat del butlletí passi de mensual a bimensual.
La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, explica que la proposta presentada posa de manifest que el sistema de captació de publicitat previst pel Govern ha fallat i, per tant, que això es vulgui corregir ja és prou bo.
En segon lloc, cal esperar que aquest canvi en la captació de publicitat sigui positiu i que el butlletí es limiti a fer la feina d'informar sense que suposi una despesa gran per a les arques municipals.
Quant a l'autofinançament del butlletí, la Sra. Recoder recorda que al 2006 es van preveure uns ingressos per publicitat de 63.000 i escaig euros, mentre que realment se'n van recaptar 38.999; per al 2007 es preveuen uns ingressos de 36.000 euros i semblen xifres massa optimistes fins i tot. A més, cal tenir en compte que una part d'aquesta publicitat ha estat feta per òrgans de gestió municipal o companyies que hi estan estretament vinculades, com ara el Patronat de Cultura, Prohabitatge, PUMSA, etc. Allò que s'ha d'evitar, doncs, és que tots els diners surtin de la mateixa caixa i això es pot aconseguir buscant publicitat real: parlant amb els comerciants i empreses privades de Mataró.
Finalment, per aconseguir l'obtenció d'aquesta publicitat, tot passa perquè la ciutadania es cregui el producte, com a butlletí local d'informació diferent de la resta de publicacions gratuïtes d'aquest àmbit. D'altra banda, s'entén que se'n mantinguin els preus pel que fa a la publicitat. CiU s'hi abstindrà.
El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, recorda que el passat mes d'octubre es va fer un debat sobre el gairebé primer any de vida del butlletí Més Mataró i es van acordar millores que mica en mica s'estan aplicant.
El Govern està satisfet amb els continguts del butlletí malgrat que en aquest nou cicle es produiran canvis que en milloraran l'aspecte, especialment, la distribució i la gestió de la publicitat. Pel que fa a la distribució, properament es convocarà un concurs per assignar un nou proveïdor que s'encarregui correctament de la distribució casa per casa €es tracta d'uns 48.000 exemplars€. Quant a la gestió de la publicitat, es durà a terme el canvi de sistema anunciat per la Sra. González i que ja s'aplica en altres organismes autònoms. S'espera que aquests canvis, sumats als consells sobre continguts expressats per l'àrea de redacció, millorin el butlletí.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
-Servei de Compres i Contractacions-
6 - APROVACIÓ DE L'ESTRUCTURA DE COSTOS D'OPERACIÓ I APROVACIÓ DEL PRESSUPOST DE SUBVENCIÓ PER A L'ANY 2007, D'IMPORT TOTAL DE 2.290.749,46 € DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT URBÀ COL·LECTIU DE VIATGERS A LA CIUTAT DE MATARÓ, ADJUDICAT A L'EMPRESA CTSA MATARÓ BUS.
El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:
"Vist el contingut de l'expedient relatiu a la contractació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, essent l'empresa gestora del servei CTSA MATARÓ BUS, així com el plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la contractació, aprovat pel Ple d'aquesta Corporació de data 19/09/97.
Atès el previst a les clàusules 34 a 41 del plec de condicions de clàusules administratives i tecnicoeconòmiques que regeixen la prestació del servei, relatives al seu finançament, el sistema de subvencions, els costos d'operació, els criteris d'actualització del preu per km., i resta de previsions econòmiques aplicables.
Atès l'informe efectuat per l'enginyer del Servei de Mobilitat d'aquesta Corporació, amb el vistiplau del cap de l'expressat servei, de data 02/10/2006, en el que es proposa:
- l'aprovació de l'estructura de costos d'operació que es proposa;
- l'aprovació del pressupost de subvenció per a l'any 2007 d'import total de 2.290.749,46
- Autoritzar i disposar a favor de CTSA-MATARÓ BUS, l'import de 1.832.599,57 € corresponent al 80 % del pressupost de l'exercici 2007, amb 11 mensualitats de 152.716,63 € i una mensualitat de 152.716,64 €;
- Preveure i reservar en el pressupost la quantitat de 2.258.918,71 € per la liquidació de l'exercici 2006 i el pagament de les quotes corresponents al 80 % de la subvenció de 2007.
Atès que es preveu consignar crèdit adequat i suficient a la partida pressupostària núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici del 2007, a fi de poder atendre les obligacions que es preveu meritarà la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers de la ciutat durant l'esmentat exercici pressupostari.
Qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA a l'Ajuntament Ple l'aprovació dels següents acords:
Primer.- Aprovar la revisió dels coeficients que conformen l'estructura de costos d'operació, els quals quedaran fixats amb els següents pesos:
- a = 0'6462
- b = 0'1414
- c = 0'0691
- d = 0'1433
- a + b+ c +d = 1.
Segon.- Aprovar el pressupost de subvenció per la prestació del servei de transport urbà de viatgers Mataró Bus per a l'any 2007 per import de 2.290.749,46 €, IVA inclòs.
Tercer.- Autoritzar i disposar l'import de 1.832.599,57 €, IVA, inclòs a favor de Corporación Española del Transporte, SA, el qual s'atendrà a càrrec de la partida núm. 20100/513110/47000 (doc. comptable ADFUT núm. 60031) del pressupost municipal que s'aprovi per a l'anualitat del 2007.
Quart.- Preveure i reservar en el pressupost municipal que s'aprovi per al 2007 l'import total de 2.258.918,71 € a favor de la mercantil Corporación Española de Transporte, SA, corresponent a la previsió de liquidació pel servei prestat durant el 2006 (el qual s'ha calculat en l'import de 426.319,14 €) més l'import de 1.832.599,57 € corresponent al 80 % del pressupost de subvenció calculat per la prestació del servei durant l'anualitat del 2007.
Cinquè.- Es condicionen els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal que s'aprovi per a l'exercici 2007, a fi de poder atendre les despeses que la prestació del servei Mataró Bus meriti durant l'esmentat exercici pressupostari. "
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot a favor de la seva formació i alhora demana que consti en acta les vegades que CiU ha sol·licitat, pel que fa al transport públic, que s'apliqui del tot allò que diu el Plec de Condicions, és a dir, la tercera fase de la xarxa. CiU creu que aquesta és fonamental, tal com demostren les al·legacions presentades al pressupost 2007 o les propostes al PAM 2006, per al funcionament òptim del transport públic. Per contra, sembla que l'actitud del Govern sigui més conservadora ara que, en aquest àmbit, les coses funcionen; tal com demostra el fet que no es vulguin arriscar a anar més enllà a fi d'evitar el possible conflictiu període d'adaptació. El grup municipal de CiU, doncs, insta el Govern a complir el que queda d'aquesta concessió.
El senyor Fermín Manchado informa el Sr. Fernàndez que la tercera fase de la xarxa ja està en marxa, perquè s'han iniciat els treballs de camp de la part tècnica. Es preveu que entre el primer i segon trimestres del 2007, ja es podrà començar a parlar amb la resta de formacions i usuaris.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
7 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONCESSIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D'UN MÒDUL DE BAR-RESTAURANT DE TIPUS FIX UBICAT A L'ÀMBIT Nº1 DEL PASSEIG MARÍTIM DE MATARÓ, I CONVOCAR LICITACIÓ
La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :
"Vista la sol·licitud efectuada en la data de 13/12/2006 pel cap del Servei de Ciutat Sostenible d'aquesta Corporació, per a l'inici del corresponent expedient administratiu per a l'atorgament de la concessió per a la construcció i explotació d'un mòdul de bar-restaurant de tipus fix ubicat a l'àmbit núm. 1 del passeig Marítim de Mataró, mitjançant concurs i procediment obert.
Atès que consten els preceptius informes de la secretària accidental i l'Interventor de Fons accidental, ambdós de data 29/12/2006, tal i com al respecte preveu l'art. 66 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals, aprovat per decret núm. 336/1988, de 17 d'octubre.
Atès el previst als arts. 53 a 71 i concordants del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals abans esmentat, en el que es regula la utilització dels béns de domini públic, i d'acord amb el previst als arts. 85 a 90 i concordants del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que es regula el procediment de concurs en els contractes públics.
En virtut de les competències delegades a aquesta Junta de Govern Local per resolució de l'Alcaldia de data 11 de maig de 2004 qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA al Ple Municipal, l'adopció dels següents acords:
1.- Iniciar l'expedient per a la concessió per a la construcció i explotació d'un mòdul de bar-restaurant de tipus fix ubicat a l'àmbit núm. 1 del passeig Marítim de Mataró.
2.- Aprovar el plec de condicions econòmiques administratives i tècniques particulars que regiran la concessió esmentada en el punt anterior, mitjançant concurs i procediment obert.
3.- Convocar licitació, mitjançant la forma de concurs i procediment obert, per a l'adjudicació de la concessió a què fa referència l'apartat primer de la part resolutiva d'aquest acord, i obrir als efectes un termini de 30 dies hàbils a comptar a partir del següent al de la publicació de l'anunci de licitació en el BOP de la província de Barcelona, per a la presentació de proposicions pels interessats."
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, felicita la presidenta de l'IMPEM per haver endegat tota aquesta qüestió després de dos anys.
El 12 de febrer de 2004, el Ple va acordar posar en solfa aquests dos mòduls i CiU ja va advertir que aquell era un mal concurs, perquè creava greuges comparatius entre els possibles concessionaris. El grup continua pensant que el problema arrenca d'aquest moment. A mitjan mes de maig del 2005, el concessionari renuncia i es dóna per extingit el contracte fins ara, 18 mesos després.
Per tant, CiU es mostra satisfet per la recuperació d'aquest espai i la convocatòria del nou concurs €la formació hi votarà a favor€, però lamenta tot el retard sofert i la possible pèrdua d'oportunitats en l'àmbit del Front Marítim.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
-Servei de Recursos Humans-
8 - DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.
La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :
"VISTA la declaració de segona activitat presentada pel funcionari de carrera de l'Ajuntament de Mataró, Sr. JOSEP LLOVERAS LLAVINA, en la que demana la compatibilitat d'una activitat pública secundària amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració. Aquesta segona activitat que demana és per exercir funcions tècniques de suport, col·laboració i auxili en matèria de residus, al Consell Comarcal del Maresme.
ATÈS que la segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionari a l'Ajuntament de Mataró.
CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.
ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat.
VIST l'informe jurídic de l'assessora jurídica del servei de Recursos Humans.
Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ,
ACORDS
PRIMER.- Declarar la compatibilitat entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor JOSEP LLOVERAS LLAVINA , amb la categoria d'enginyer tècnic, adscrit al servei de Manteniment i Serveis, en el lloc de treball de Cap de la Secció de Residus, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar €funcions tècniques de suport, col·laboració i auxili a l'entitat Consell Comarcal del Maresme -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal.
SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l' interessat haurà de comunicar.
TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada."
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
-Servei d'Obres-
9 - APROVACIÓ INICIAL DE L'AVANTPROJECTE D'APARCAMENT SOTERRAT AL PARC DEL PALAU, PROMOGUT PER L'EMPRESA MUNICIPAL GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARÓ SL.(GINTRA).
El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:
"En data 12/12/06 l'empresa municipal Gintra (Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL) ha entrat en el Registre municipal l'escrit 200600044662, acompanyat d'un exemplar d'avantprojecte relatiu a la futura construcció d'un aparcament soterrat al Parc del Palau, sol·licitant la seva aprovació.
Aquestes bases tècniques serviran, conjuntament amb les prescripcions que s'han formulat des del servei d'Obres i des d'altres serveis municipals, per a crear un document tècnic administratiu que en el seu dia s'utilitzarà per a convocar el corresponent concurs de concessió d'obra, consistent en la redacció del projecte executiu d'obra, construcció, gestió i explotació del servei públic d'aquest aparcament.
El contingut d'aquestes bases tècniques és suficient per tal que dels documents que l'integren se'n pugui conèixer l'entitat d'aquesta nova instal·lació, que s'anomena "Avantprojecte d'aparcament soterrat al Parc del Palau".
Examinat l'Avantprojecte d'aparcament soterrat al Parc del Palau, redactat per l'enginyer director tècnic de GINTRA, Joan Miró Farrerons, que té per objecte la construcció d'un edifici destinat a aparcament públic, situat al Parc del Palau, amb un pressupost d'execució per contracte de 3.459.668,00 euros, IVA inclòs.
Aquest avantprojecte es desenvolupa ocupant part del Parc del Palau, plaça en forma de trapezi de 108 m de llarg per 61 m de fondo, de mitjana, i una superfície de 6.600 m2 de sòl, allargada en el contacte sud amb el carrer de Las Siete Partidas. L'edifici defineix un aparcament soterrat de dues plantes de 240 places d'estacionament per a cotxes, 5 de las quals son adaptades, i 8 per a motocicletes, amb una superfície construïda de 5.692 m2, i dos accessos per a vehicles, l'entrada per l'extrem oest des del carrer de Las Siete Partidas, i la sortida pel cantó est al carrer Lapidario, part baixa de la plaça Parc del Palau.
El cap del Servei d'Obres en data 12/06/2006 ha informat que no hi ha cap impediment d'ordre tècnic que impedeixi la seva aprovació inicial, però esmenta una sèrie de condicionants que s'hauran de tenir en compte a l'hora de redactar el projecte executiu per a la seva aprovació.
Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del Reglament d'obres i serveis dels ens locals, sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals, així com l'article 21 sobre l'objecte i contingut dels avantprojectes.
Vist l'article 23 del mateix text legal sobre la competència municipal per redactar i aprovar bases tècniques a les quals s'ha de subjectar el projecte d'obra.
Vistos els articles 37 i següents del ROAS i l'article 219.2 d) de la Llei 8/87, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya sobre el contingut i aprovació dels projectes d'obres locals ordinàries.
La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents
ACORDS:
Primer.-
Aprovar inicialment l'Avantprojecte d'aparcament soterrat al Parc del Palau, redactat per l'enginyer director tècnic de GINTRA, Joan Miró Farrerons, que té per objecte la construcció d'una edificació soterrada destinada a aparcament públic, situat al Parc del Palau, amb un pressupost d'execució per contracte de 3.459.668,00 euros, IVA inclòs.Segon.-
Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei municipal 8/87, de 15 d'abril, de Règim local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions, reclamacions i suggerències que es considerin pertinents.Tercer.-
Donar trasllat dels anteriors acords a GINTRA i a PUMSA, conjuntament amb l'informe de data 12/12/2006 emès pel cap del servei d'Obres, a fi i efecte que siguin incorporades les seves recomanacions com a documentació tècnica a tenir en compte a l'hora de la convocatòria del concurs de concessió administrativa, que l'empresa municipal GINTRA (Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL) celebrarà a l'efecte.El projecte executiu haurà de ser aprovat prèviament, abans d'autoritzar l'inici de les obres.
Quart.-
Comunicar els anteriors acords als serveis municipals de Gestió Econòmica, Manteniment, Mobilitat i Serveis Municipals, als efectes oportuns."
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
- Servei d'Urbanisme -
10 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL ÀMBIT "RIERA DE CIRERA-ROCAFONDA".
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :
"Per acord plenari de 5 d'octubre de 2006 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 "Riera de Cirera € Rocafonda".
En el període d'informació pública obert amb l'acord d'aprovació inicial s'han presentat al·legacions per part dels presidents de les Associacions de Veïns de Cirera, Molins € Torner, Camí de la Serra, Rocafonda i de la Federació d'Associacions de Veïns, també l'Associació de Veïns de Cirera i finalment per part de les empreses mercantils Forners de Mataró S.A. i Caribú S.L.
Les al·legacions han estat estudiades per l'arquitecte redactor del document, cap del Servei de Desenvolupament Urbà, en informe que consta a l'expedient.
Per tot el que s'acaba d'exposar, atès el que disposen els articles 83, 94 i 95 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text Refós de la Llei d'Urbanisme, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents
A C O R D S :
PRIMER:
Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 "Riera de Cirera € Rocafonda".
SEGON:
Donar resposta a les al·legacions que s'han presentat en el període d'informació pública obert a través de l'acord plenari de 5 d'octubre de 2006, d'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 "Riera de Cirera € Rocafonda" , en el sentit i fonament que s'exposa en l'informe de l'arquitecte €cap del servei de Desenvolupament Urbà que consta a l'expedient, del qual es donarà còpia a les persones que han presentat al·legacions.
TERCER:
Notificar els precedents acords a la societat municipal PUMSA, als propietaris del Sector i a tots aquells interessats que resultin de l'expedient.
QUART:
Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."
A continuació el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Molina, en representació de la Federació d'Associació de Veïns de Mataró, qui exposa la seva postura respecte la proposta de modificació del Pla General d'Ordenació Municipal de l'àmbit "Riera de Cirera-Rocafonda". El Sr. Molina comença la seva intervenció recordant que fa temps que es parla de la requalificació i reconversió del terreny del polígon industrial de Cirera en sòl residencial i terciari €des del 2004€, que sorgeix per iniciativa veïnal i ve recolzada posteriorment pel Govern. Però, finalment, la proposta que avui es presenta al Ple no satisfà aquella demanda inicial i els veïns se'n senten descontents: els veïns creuen que el Govern no ha mantingut la seva promesa d'arribar a acords amb tothom. Les al·legacions presentades pel moviment veïnal ni tan sols han estat debatudes.
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que es tracta d'un tema àmpliament debatut en els darrers anys, especialment durant l'actual mandat i anuncia d'entrada que el PP no canviarà el seu posicionament inicial.
D'altra banda, posa de manifest l'atracció constant de problemes que ha generat l'actuació del govern municipal, tant al voltant d'aquesta qüestió com per altres projectes. Es pregunta com pot ser que constantment, en temes de ciutat importants, es generi un rebuig social tan gran, sobretot tenint en compte que el Govern s'autodeclara com a dialogant. Això implica que hi ha quelcom que falla i que, per tant, cal reflexionar-hi; tal com el Sr. Molina ha expressat: manca el diàleg entre administració i moviments veïnals.
Pel que fa a la modificació que es porta a aprovació, el Sr. Rovira creu que sí que és cert que s'ha intentat buscar un equilibri entre les parts implicades, potser no s'hi ha reeixit, però sembla que s'ha provat; i això ja és positiu. A més, des del PP també s'admet que arriba un moment en tota ciutat en què els sectors d'aquesta poden necessitar un canvi que, alhora, pot implicar modificacions de planificacions previstes. Malgrat no estar d'acord amb totes les que s'hi volen dur a terme, n'hi ha d'altres que sí que es comparteixen i la foto global de tot plegat no desagrada del tot. Algunes de les coses que s'han dit des del moviment veïnal són certes però potser també és veritat que determinades reivindicacions serien més aplicables en altres sectors, on potser són més necessàries estratègicament. Potser l'únic que cal és tractar aquestes millores o canvis sectorials de manera més global, de conjunt, mirant a més temps vista, contemplant possibles modificacions futures i explicant-ho als veïns, doncs hi ha hagut una manca de tasca explicativa per part de la regidoria implicada.
El barri de Cirera i rodalies és el que més ha canviat, a nivell global, de tot Mataró; però no és menys cert que encara hi ha coses que visiblement cal arreglar; perquè tot sovint ens oblidem dels sectors consolidats.
Finalment, com ja s'ha anunciat en anteriors ocasions i plens, el grup del PP de Catalunya no votarà a favor de cap modificació de Pla General, mentre aquestes no es tractin de manera global, oferint una visió general de cap a on es vol anar com a ciutat. En aquest cas, el posicionament de la formació en aquest punt de l'ordre del dia és d'abstenció.
El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, comença anunciant l'abstenció també de CiU. El pas del vot afirmatiu, en l'aprovació inicial d'aquesta modificació, al vot d'abstenció ve justificat pel fet que CiU opina que entre allò que es va proposar en un principi i allò que es farà finalment, s'hauria pogut arribar a una solució intermitja més imaginativa, que recollís les aspiracions veïnals d'un major esponjament del barri, entre d'altres, i que també fos viable econòmicament.
L'abstenció de CiU es basa també en què la modificació sorgeix més arran de criteris polítics que no pas de les necessitats urbanístiques concretes del sector.
En primer lloc, les modificacions puntuals del Pla General en el present mandat sorgeixen com bolets, responent més a criteris d'oportunitat socioeconòmica, que no pas a un replantejament urbanístic global de la ciutat. En aquest cas, sembla que de sobte hagi sorgit una necessitat imperiosa de requalificar el sòl industrial del polígon industrial en sòl residencial, buscant-ne la viabilitat econòmica.
En segon lloc, l'activitat urbanística duta a terme per l'actual Govern propicia el progressiu desmantellament del teixit industrial de Mataró en pro d'un augment de l'activitat immobiliària i del gremi de la construcció; fet que alhora fomenta l'especulació del sòl. Aquesta especulació ha comportat un encariment de l'habitatge, que es maquilla amb polítiques socials de foment de l'habitage social, les figures de Prohabitatge, etc.
En tercer lloc, CiU creu que les modificacions sobtades i puntuals de Pla General tampoc no solucionen els problemes puntuals que van sorgint, a banda de destrossar la visió global prevista de la ciutat. I, concretament en el barri de Cirera, amb una alta densitat d'edificació i població, on manquen criteris de creixement racional, amb un turó desnivellat, on hi ha escassos equipaments públics i privats o espais lliures, l'últim que hi falta és l'increment d'habitatges. Al contrari, allò que cal és esponjar-lo.
Aquesta modificació comporta, lògicament, un augment dels equipaments que, bo i així, no seran capaços d'absorbir el conjunt de les necessitats que s'hi generaran.
És a dir, CiU no defensa pas un criteri de no-creixement en qualitat de vida, sinó una renúncia al creixement en nombre d'habitants o a la concentració desmesurada d'habitatges, que l'únic que farà és empitjorar-ne la qualitat de vida. CiU creu que, en aquesta qüestió, s'hi podrien haver aplicat criteris més imaginatius com ara buscar una discontinuïtat dins la discontinuïtat; potser caldria fer entrar en joc un altre àmbit de la ciutat per reequilibrar les diferents requalificacions a fi de no concentrar únicament l'habitatge en aquesta zona de Cirera i que no només la zona de Rocafonda acollís una gran àrea d'equipaments. Potser caldria estudiar la possibilitat d'altres formes de finançament €i no únicament en l'explotació del sòl€ i de satisfer aquests interessos.
Per tot plegat, com s'ha anunciat al principi, CiU s'hi abstindrà.
El senyor Arcadi Vilert, en al·lusió a les paraules del Sr. Rovira, explica que tot diàleg busca l'acord, però el fet que no hi hagi acord no desvirtua el fet del diàleg. No és fàcil que posicions molt diferents arribin a acords. La virtut de tot aquest procés, de fa gairebé dos anys, és que ha existit el diàleg, perquè ningú ha fet trampa €des del primer dia, s'ha treballat amb les mateixes xifres€. D'altra banda, tampoc no cal dramatitzar i, de fet, és fins i tot "higiènic" que l'administració i el moviment veïnal no assoleixin acords, perquè l'administració ha de dur a terme una actuació forçosament responsable, mentre que els veïns han de mantenir posicions reivindicatives. Allò que seria realment greu és que no hi hagués diàleg franc i obert o que no es parlés clar. De vegades, els marges de maniobra no permeten assolir acords; i en aquest cas el tema era difícil.
Pel que fa a les mancances del barri esmentades, el Sr. Vilert hi està d'acord, però no es poden solucionar tots els dèficits de cop. Ara es tracta d'aprovar una modificació puntual amb caràcter d'operació urbanística i no pas d'endegar un pla estratègic més global que solucioni totes les mancances del barri. Cada dèficit puntual requereix la seva pròpia estratègia, programes, recursos, etc.
Respecte a les paraules del Sr. Valls sobre la dicotomia entre viabilitat econòmica i la voluntat dels veïns, el conseller delegat entén els requeriments i expectatives dels veïns però insisteix en què, com a cap d'Urbanisme, no pot menystenir els recursos financers de què es disposen; ni més ni menys. A més, el criteri per a l'edificabilitat de la zona en qüestió no ha estat el de la viabilitat econòmica, sinó que aquesta viabilitat ja s'havia trobat amb una densitat molt prudent €la densitat real de la pastilla és d'1,18€. Si la densitat hagués estat més alta, s'haguessin hagut de replantejar coses.
Tampoc no és cert que el Govern faci modificacions puntuals en funció de criteris d'oportunitat. Fa molts anys que es té sobre la taula un dibuix global de ciutat i el Govern no s'ha mogut un mil·límetre del mateix, fet que no treu que òbviament s'aprofitin les bones condicions econòmiques per encarar les modificacions en funció de les noves demandes de la ciutat.
Pel que fa a la compensació d'expectatives als propietaris, el Sr. Vilert afirma que és justament al contrari. S'estan fent les modificacions puntuals perquè això permet posar càrregues addicionals, no previstes per la llei, a fi d'escapsar les expectatives dels propietaris. Sempre es fa fer obra urbanitzadora extraordinària, cessions extraordinàries, despeses extraordinàries, etc., justament perquè la plusvàlua final de l'operació sigui raonable i no pas exagerada. Allò que s'està fent no és compensar expectatives sinó, a petita escala, compensar el valor patrimonial del sòl que s'aporta a l'operació.
Quant al desmantellament industrial, el Sr. Vilert explica que allò que s'està fent és crear nous espais per al desenvolupament econòmic en altres sectors, com ara el terciari. Per tant, s'està impulsant el canvi en l'economia de la ciutat.
En referència a l'encariment del sòl, cal deixar palès que es tracta d'un fet lamentable però que no és culpa dels ajuntaments. Té més a veure amb la perversió d'utilitzar el sòl com a producte financer que no pas amb la política urbanística dels ajuntaments de Catalunya. I les modificacions de Pla General justament laminen aquest encariment tant com és possible.
Tornant a les mancances del barri de Cirera, és cert que els barris antics han heretat dèficits i mancances de tot tipus. Des d'Urbanisme s'és conscient d'això, però cal un esforç molt gran per posar al dia totes aquestes qüestions; no es pot fer d'un dia per l'altre.
Pel que fa a la discontinuïtat esmentada pel Sr. Valls com a possible solució intermitja, el conseller delegat expressa que de discontínues ja se'n fan tantes com es poden i, de fet, en aquest àmbit ja n'hi ha quatre, tot un rècord. Plantejar ara una discontínua de cinc sectors ratllaria l'exageració; potser s'arribaria al límit de la prudència. No obstant això, cal fer èmfasi en no perdre de vista l'element clau de tota l'operació, que és que, malgrat tot, el resultat és una densitat d'1,18; que equival, per a una ciutat com Mataró, a una operació d'esponjament. Per tant, tot i lamentant que el moviment veïnal no la comparteixi, la regidoria i el Govern tenen la consciència tranquil·la perquè l'actuació és la correcta.
El senyor Antoni Valls diu que en certa manera el Sr. Vilert ha donat a entendre que en tota la qüestió de l'encariment de l'habitatge, els governs municipals hi intervenen més aviat poc. Però el cert és que aquesta idea de rendibilitzar el sòl i de carregar totes les càrregues que s'acumulen i es concentren en la propietat, té una conseqüència natural que és que els preus dels pisos pugin. Si a aquest producte, que és el sòl, li posem un valor afegit com a càrregues, equipaments, etc., i es pretén treure tot el finançament de la rendibilitat que dóna el sòl, és normal que els preus dels pisos pugin.
D'altra banda, evidentment un 1,18 és una densitat d'edificabilitat molt baixa, però si parlem en criteris d'unitat de barri i afegim un apèndix d'un 1,18 en una zona amb una densitat alta i amb un seguit de mancances d'equipaments, problemes de mobilitat, concentració, etc., aquesta densitat es magnifica fins gairebé un 1,4 o 1,5; tant visualment com funcional.
El senyor David Rovira afirma que no s'hi val a dir que la política urbanística dels municipis d'Espanya no té impacte en el preu de l'habitatge. Això no és així. D'altra banda, en aquest cas concret, el Sr. Vilert havia de prendre una decisió i és el que ha fet €tot i que no vagi a gust de tothom€, cosa que és d'una claredat i legitimitat indubtable. Ja es veurà què passarà al mes de maig, però. Pel que fa al diàleg i al dret de reivindicació veïnal esmentat pel Sr. Vilert, el Sr. Rovira expressa que això no va així tampoc. No és correcte que es desqualifiquin les propostes dels altres: tothom té dret a fer el seu plantejament sobre una determinada operació; tot és opinable, tot s'ha d'escoltar i debatre. Els plantejaments presentats pel moviment veïnal també són respectables, perquè tothom té dret a discrepar, a més el projecte que avui es presenta no està exempt de llums i ombres.
El Sr. Rovira també afirma que només faltaria que des de la regidoria d'Urbanisme es fes trampa, perquè és evident que no se'n poden fer.
Finalment, el regidor del PP diu que la problemàtica industrial de la ciutat no és del sector Cirera Nord, sinó que engloba tota la ciutat, perquè no se'n té una visió global, i perquè se'n fan modificacions constantment, com ara, que s'està canviant una cosa que no fa tant de temps es va decidir que estava bé d'una altra manera.
El senyor Arcadi Vilert, en resposta a la intervenció del Sr. Valls, explica que el preu de l'habitatge el marca la solvència fictícia que tenen els compradors a partir de les trampes que fan a les hipoteques a llarg termini. Mentre que les càrregues urbanístiques l'únic que fan és disminuir el marge de benefici del promotor.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :
" L'objecte de la present Proposta son els treballs preparatoris d'una modificació puntual del Pla General d'Ordenació municipal "Entorns del carrer Biada".
L'àmbit d'intervenció compren els sòls històricament industrials i terciaris que es desenvolupen a l'entorn del carrer Miquel Biada a la confluència amb la Rondes Alfons XII- Prim.
Aquest àmbit es pot subdividir en dos sectors o subàmbits segons la seva situació en relació al carrer Biada:
- El SECTOR GOYA compren la part de l'àmbit situat a la banda muntanya del carrer Miquel Biada. Es composa de part de les dues illes amb façana al carrer Goya que limiten pel seus extrems amb la Ronda Prim i el carrer de Tetuan.
- El SECTOR TORRIJOS compren l'altra part de l'àmbit d'intervenció situat a la banda mar del carrer Miquel Biada. En aquest àmbit s'inclouen la totalitat del sòl de les dos illes veïnes a la de Fàbregas i de Caralt i que limiten a sud amb el carrer Torrijos i a llevant amb el carrer Iluro. També s'inclou, més al sud, la part de l'illa que dona a la cantonada carrer Torrijos - carrer Iluro.
El vigent Pla General de 1996 va establir per aquests àmbits la qualificació industrial reconeixent la presència del teixit productiu existent en aquell moment.
El desenvolupament d'aquest sector no ha anat però acompanyat d'un correcte funcionament del teixit industrial existent, trobant-se actualment en alguns casos amb edificacions obsoletes o infrautilitzades.
Al mateix temps, la ciutat ha anat executant i completant les seves zones industrials, tant a llevant (Mata € Rocafonda, Vallveric), com a ponent del municipi (Pla de Boet, les Hortes del Camí Ral, i ara el Rengle). La posició periurbana d'aquests nous polígons amb millors infrastructures i accessibilitat per la mobilitat industrial han decantat una nova resituació del teixit productiu de la ciutat
Paral·lelament, l'activitat econòmica de la ciutat s'ha anat terciaritzant, fent-se cada vegada més intensa en la utilització de l'espai, amb tipologies edificatories no tan extensives en consum de sòl i, en definitiva, molt més compatibles amb altres activitats i usos urbans.
Per altra banda, els recents creixements de la ciutat han anat integrant aquest antic sector industrial donant-li una posició d'accessibilitat privilegiada en un entorn de caràcter marcadament residencial.
En aquest punt cal destacar la recent modificació puntual del Pla General que estableix la implantació d'un centre comercial, amb el format de grans magatzems, a l'àmbit veí de l'illa de Fàbregas i de Caralt. La presència d'aquesta important activitat es considera de vital importància per la ciutat i que per la seva posició estratègica en el teixit urbà actuarà com a focus dinamitzador del centre de la ciutat. Això fa que es pugui plantejar avui la reconversió de l'actual teixit industrial, en teixits urbans més integrats que han d'afavorir la complexitat i superar l'excessiva fragmentació de la ciutat en zones exclusivament productives o residencials.
És en aquest context que es proposa replantejar urbanísticament el futur del sector, transformant-lo en una zona d'ús mixta residencial amb una forta presència d'una activitat econòmica comercial i de serveis, més d'acord, com s'ha dit, amb el caràcter del seu entorn i amb la seva situació i potencial.
El servei municipal de Desenvolupament Urbà ha redactat el document d'aquests treballs preparatoris amb l'objectiu de la transformació urbanística de l'àmbit, replantejant els seus usos i intensitats, i reconvertint-lo en una zona residencial mixta en la que es conservi una proporció important de sostre per a activitat econòmica de caràcter terciari, complementari al nou gran centre comercial que es preveu a l'illa de Fàbregas i de Caralt. Així doncs, es pretén crear una ordenació dels entorns de Miquel Biada adequats als nous usos plantejats que, en definitiva, faran d'aquesta zona un espai de nova centralitat a nivell de ciutat
Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83 i 94 del text refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, en relació amb l'101 i següents del Reglament de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret núm. 305, de 18 de juliol de 2006, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents
A C O R D S :
PRIMER:
Aprovar els treballs preparatoris de la Modificació Puntual del Pla General 1996, redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, que afecta al Sector "Entorns del carrer Biada".
SEGON:
Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web municipal, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.
TERCER:
Notificar els precedents acords als propietaris del sòl objecte de la modificació. "
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que en aquesta qüestió hi ha una part de reflexió en referència a la gestió urbanística del Govern, tant des del punt de vista del fons o l'estratègia, com des de les formes €tal com demostren les friccions constants i l'existència de poc debat€. Aquest és un urbanisme "a salt de mata" que, com ja s'ha anunciat altres vegades, no comptarà amb el recolzament del grup del PP. Per tant, aquesta proposta concreta tampoc serà recolzada. En tot cas, el Sr. Rovira, més endavant, presentarà una proposta en la línia de revisar el Pla General. Per tant, per una posició de responsabilitat, el grup municipal del PP no acceptarà aquesta modificació de Pla General, una més de tantes.
Si un torna enrere en el temps, el Govern, en el famós document de criteris urbanístics presentat fa temps, parlava d'una "certa adaptació del Pla General que es va configurant com una necessària, nova i profunda reflexió sobre la ciutat". Això és un eufemisme d'una revisió de facto mal feta i sense debat de Pla General que es va fent en forma de petites modificacions. El document de criteris també deia que "la remodelació i transformació dels usos actuals del sector Biada tenen, com a objectiu, el manteniment i rehabilitació de l'important patrimoni industrial existent a la zona", en referència a Can Font de Vila i a la fàbrica Fàbregues i Caralt. Ara bé, tres anys després, el posicionament canvia, sense saber perquè i sense debat amb la ciutadania. La conclusió és que el Govern sempre acaba fent allò que vol, sense tampoc una lògica clara.
En el document de criteris urbanístics també s'esmentava la potenciació de la pl. de Cuba i voltants com un altre dels objectius importants en la visió del Govern dels entorns del c/Biada. Doncs el PP troba a faltar que no se'n parli d'aquest subàmbit tan important en els treballs preparatoris que avui es presenten.
Tot plegat demostra, novament, que la política urbanística del Govern és poc estratègica i obsessiva amb el tema de l'habitatge €se li dóna massa pes€. Fóra bo, per tant, revisar el Pla General.
El Govern utilitza molt bé les paraules, però el cert és que en aquesta qüestió puntual hi ha un tema subjacent important. El Sr. Vilert feia menció a la reconversió del teixit industrial €no a la seva desaparició€, però la veritat és que les fàbriques se'n van o desapareixen, no es traslladen; es deixen en mans d'uns promotors que utilitzin el seu sòl per construir-hi habitatges. Literalment, els treballs preparatoris diuen que "això fa que es pugui plantejar avui la reconversió de l'actual teixit industrial en teixits urbans més integrats que han d'afavorir la complexitat i superar l'excessiva fragmentació de la ciutat en zones exclusivament productives o residencials". En definitiva, el Sr. Mojedano es queixa que les paraules sonen molt bé però que la realitat és que el teixit industrial està desapareixent.
També hi diu que s'hi farà una escola, però el cert és que és el mínim que podrà necessitar una zona on es volen construir més de 300 habitatges €el que pot suposar unes 1.000 persones€. En la mateixa línia, les dues zones verdes que s'hi preveu construir €d'aproximadament 50x50 m de verd€, no semblen gaire suficients o extraordinàries. L'ampliació del c/ Biada tampoc no es pot considerar una millora perquè la instauració de La Locomotora comercial ja obliga a aquesta reforma.
Hi ha alguns dubtes, com ara el fet que aquesta urbanització es fa comptant amb els propietaris que ja han venut, però, la resta hi estarà d'acord? Si no hi ha acord, què es farà?
Finalment, deia el Sr. Vilert que l'adjudicatari ha de compensar l'Ajuntament amb 2,8 milions d'euros, ara cal esperar que això sigui així i que hi estigui d'acord, però, a més, ja es parla que la destinació dels diners serà Can Marfà. Ara la pregunta és, amb qui se n'ha parlat d'això? On s'ha debatut? Com s'ha prioritzat?
El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot d'abstenció de la seva formació respecte a aquest punt, sense aprofundir-hi. Allò expressat al punt número 10, seria vàlid també doncs per a aquest punt.
Tanmateix, el Sr. Valls vol exemplificar l'oportunitat política per part del Govern arran d'aquesta modificació.
Fa uns 10 anys es va plantejar, per diversos veïns, la ubicació d'una zona verda a l'àrea de la fàbrica Ca l'Ymbern però la resposta municipal va ser negativa per la proximitat de la pl. de Cuba i pl. de les Tereses. Ara, en canvi, com que interessa, sí que se l'ha considerada i, a més, es ven com una gran modificació dins de l'entorn. Això recorda el que ha passat amb altres propostes fetes per CiU i no ateses pel Govern €soterrament de la via del tren, per exemple€ però que més endavant s'han endegat per qüestions d'oportunitat política.
Anys enrere també, diversos propietaris de les naus industrials que ara es pretenen requalificar, ja n'havien demanat la requalificació, però aleshores van obtenir una resposta negativa per part de l'administració. Potser el motiu del nou posicionament és el canvi de conjuntura econòmica i el pas de l'economia més industrial a l'economia de sector més aviat terciari.
Per tant, sense entrar a discutir la necessitat o conveniència d'aquestes modificacions que avui es presenten, simplement CiU s'hi abstindrà, en senyal de no recolzament d'una política urbanística que l'únic que fa és guiar-se més aviat per un criteri d'oportunitat política. És una política de "maquillatge".
El senyor Arcadi Vilert recorda que tot just s'està al principi del recorregut i que el procés està molt obert. Reitera que quant a les fàbriques que funcionen, se seguiran dues fases de desenvolupament: la primera d'elles, relativament immediata, i la segona es retardarà fins que els propietaris de sòl estiguin en condicions d'afrontar-la. En aquest sentit, no hi hauria d'haver problemes en la gestió posterior.
Pel que fa al discurs subjacent de si hi ha sòl industrial, el Sr. Vilert explica que en els últims s'han posat a disposició dels operadors econòmics més de 800.000 m2de sostre industrial a Mataró. Totes les operacions de transformació que s'estan fent en conjunt passen una mica dels 200.000 m2. Per tant, en una ciutat que és capaç de conservar 800.000 m2dels 1.000.000 de m2per a l'activitat industrial i dedicar-ne 200.000 a l'activitat terciària, representa un canvi prudent, que no desvirtua el teixit industrial de Mataró. Val la pena posar xifres a les coses: s'està intervenint només sobre una cinquena part del sostre industrial, la resta de l'espai continua formant part dels polígons industrials; fet que permet una reconversió prudent i gradual d'una part de l'economia de la ciutat. D'altra banda, cal anar donant cabuda als nous emprenedors perquè hi desenvolupin les seves activitats.
El Sr. Vilert repeteix que es tracta d'una peça amb una ubicació que reclamava una reflexió i posterior intervenció, fet que ja venia de lluny, com recullen tots els documents d'estudis sobre el centre i la ciutat. L'únic és que s'ha decidit endegar el projecte en el moment en què la resta d'incògnites s'han anat clarificant, especialment el tema de la superfície comercial. Per tant, era una voluntat que ja existia i que estava dibuixada i prevista estratègicament des de fa molts anys però que fins ara no ha vist el moment d'iniciar-se. De totes maneres, encara hi ha molt recorregut per anar-ne parlant tots plegats.
El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença expressant que un debat sobre Urbanisme no pot només cenyir-se a la part tècnica o pseudotècnica. Per tant, parlarà des del punt de vista polític. En primer lloc, no ens podem oblidar que allò que veu el ciutadà és com la ciutat creix pel que fa al nombre d'habitatges però sense compensar-ne els dèficits en serveis, equipaments i remodelació dels barris quant a necessitats bàsiques existencials. Els ciutadans veuen que hi ha una manca de serveis i equipaments, sumat a un increment de la densitat demogràfica.
En els darrers 8 a 10 anys, CiU ha estat demanant, sense mai obtenir una resposta afirmativa, que es dugués a terme un estudi de la mancança d'equipaments. Si el Govern plantegés un creixement de la ciutat a la vegada que es veiés clarament la compensació dels dèficits existents en equipaments i serveis, probablement el nivell de satisfacció ciutadania seria diferent.
D'altra banda, tothom entén que el creixement de la ciutat requereix la gestió del sòl, perquè el finançament dels municipis no dóna per millorar les ciutats. Però quan això es porta a una mancança de molts anys, el dèficit que ja és gran es veu encara més exagerat, i les modificacions puntuals que s'hi apliquin per solucionar-lo només arriben a cobrir una petita necessitat puntual cada vegada.
Quan el Sr. Vilert parla que les modificacions puntuals són una manera intel·ligent d'actuar, l'únic que fa és "posar-se l'abric per no refredar-se de les seves imprevisions". Ell ha acabat el seu discurs dient "fa molts anys que teníem dibuixada una solució estratègica per a aquesta zona; en què era necessària una intervenció". La veritat és que deu fer-ne menys de 4, perquè fa 4 anys qui parla, en ple debat del POEC, ja va proposar que la ubicació idònia per a La Locomotora comercial era allà on ara es pretén col·locar, el c/ Biada. Amb un dimensionat menor que el que el Govern plantejava a la ronda Barceló. Aquella proposta va ser rebutjada, amb riure inclòs, perquè aleshores la idea prioritària era que l'eix estratègic girés entorn a la ronda. Al cap de tres anys, es tira endavant aquell projecte.
Per tant, no és veritat que des d'Urbanisme es planifiquin les coses amb temps, sinó que simplement s'aprofiten les oportunitats urbanístiques, atès que el sòl és un refugi financer, per jugar al joc de l'especulació immobiliària. No hi ha hagut ni previsió, ni estratègia, sinó improvisació i un cert cinisme.
D'altra banda, fa gairebé 20 anys del tema de Ca l'Ymbern, i aleshores es va rebutjar fer-hi una zona verda perquè ja hi havia Can Marchal, en canvi ara sí que és el moment.
És humà equivocar-se i està bé rectificar, però no s'hi val a equivocar-se per després fer-ne bandera dient que ja estava tot previst; el ciutadà no perdona. A Mataró hi falten serveis i equipaments però hi sobren pisos, la majoria d'ells utilitzats per especular.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comença dient que el que passa a Mataró deu passar arreu. Acaben de sortir les últimes estadístiques d'increments en els preus dels habitatges i no estem entre els que han registrat els augments més elevats. La gran majoria d'ajuntaments d'aquest país, i menys el de Mataró, no juguen al joc de l'especulació immobiliària i dir el contrari és fer un mal favor a la política i a la democràcia; i induir a males interpretacions. Els ajuntaments juguen a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i, després, tot i així, encara surten delinqüents a tots els partits.
És cert que la ciutat té dèficits d'equipaments però cal reconèixer el gran esforç que s'ha dut a terme en els últims anys per donar respostes a les demandes creixents i cada vegada més complexes que la ciutadania ha anat plantejant; s'han fet CAPS i escoles, com les dues que s'estan a punt d'inaugurar, l'escola bressol inaugurada el dilluns passat, una altra que ho serà al setembre i, en poques setmanes, entrarà en funcionament un nou CAP. Per tant, cal reconèixer que, des de l'administració, es treballa intensament per dotar la ciutat d'aquests equipaments intentant sempre anticipar-se a un futur incert €com el de totes les ciutats d'aquesta mida€ i quan aquesta s'equivoca, es rectifica. El Sr. Alcalde recorda que en la seva època de regidor d'Ensenyament, va haver d'acceptar que la Generalitat li tanqués escoles, sense escoltar les seves reivindicacions, mentre que ara el Sr. Comas fa el camí a la inversa.
En definitiva, estem en un món canviant, davant d'una realitat que sovint ens supera i que requereix solucions molt específiques i puntuals. De ben segur, en alguns moments les mesures que s'adoptin satisfaran tothom i d'altres, no; però, al final, seran els ciutadans qui decidiran si la gestió ha estat satisfactòria en general.
El senyor Paulí Mojedano insisteix en què el debat sobre la minva del teixit industrial a la ciutat i les seves conseqüències per a l'economia no és un debat subjacent i que ja es veurà com acabarà. No es pot oblidar que hi ha empreses d'èxit i emblemàtiques de la ciutat que han hagut de marxar o estan pensant en fer-ho.
El Sr. Alcalde deia que el futur és incert, però és "l'home qui ha de crear les oportunitats", citant Disraeli. Moltes vegades les accions del Govern no acompanyen les paraules, aquest és un altre dels problemes, perquè la poca planificació estratègica i aquesta manera improvisada i poc debatuda d'actuar no porta enlloc.
El senyor Joaquim Esperalba admet que no tenia cap intenció d'entrar en els debats especulatius, ni pensa que l'Ajuntament o cap dels polítics que en fan part facin especulació de cap mena, però sí que és cert que determinades polítiques, de vegades, afavoreixen que es produeixi aquesta especulació.
Pel que fa a la manca de planificació estratègica, el Sr. Esperalba es queixa que ningú l'ha respost. És evident que quan algú planifica el seu futur, existeixen variables que no controla, però això ja se sap d'entrada. La manca de planificació del Govern ha quedat palesa en el fet que al llarg dels anys s'ha anat canviant de posicionament i s'han anat modificant operacions de manera constant. Ja està bé que l'administració posi multes correctament, faci bé els segells, porti la burocràcia al dia, però allò que se'ls demana com a governants és que tinguin visió estratègica, perquè d'aquesta, no n'hi ha a la ciutat.
El senyor Alcalde celebra haver-lo entès malament respecte al tema de l'especulació i reitera que sí que creu que hi ha visió estratègica. No oblidem que el Pla General €que no s'esgota ni en 10 anys€ ja preveia la transformació dels sectors.
En al·lusió a la cita del Sr.Mojedano, el Sr. Alcalde comenta que està molt bé parlar de Disraeli o dels clàssics, però estem al s. XXI i calen noves referències, més modernes.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
CMI DE SERVEIS PERSONALS
-Servei de Benestar Social-
12 - DONAR COMPTE DE L'ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 8 DE GENER DE 2007, RELATIU A L'APROVACIÓ DEL PLA INTEGRAL PER A LA INFÀNCIA I LES FAMÍLIES 2006-2010.
El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, dóna compte de l'acord de la Junta de Govern següent :
"Amb la voluntat de donar un millor servei a la ciutadania i alhora optimitzar els recursos de manera que augmenti l'eficàcia i l'eficiència en l'atenció que es dóna a diversos nivells a les famílies amb fills, s'ha redactat un Pla Integral per a la infància i les famílies a implantar durant el període de 2006 a 2010.
Aquest document presenta un resum dels principals resultats del procés de diagnosi de la situació de la infància i de les seves famílies que s'ha realitzat a la ciutat de Mataró. Per una banda recull l'anàlisi demogràfic de la població menor de 0-17 any i per l'altra s'ha fet una recollida sistemàtica de les entrevistes que s'han fet a diferents professionals que treballen a l'àmbit dels infants i les seves famílies, així com la participació de varis grups de discussió d'infants i joves. El document també fa referència als canvis en les estructures, condicions de vida i relacions familiar, canvis i riscos a la institució escolar, canvis en els estils de vida i la identitat dels infants i adolescents. En base a això proposa com a eixos d'actuació a la família, l' escola, el lleure, la protecció per evitar els maltractaments infantils, la xarxa com a eina de treball dels diferents professionals que treballen a l'àmbit dels infants i la participació mitjançant la creació d'un consell d'infants que pugin expressar la seva opinió sobre diferents temes que afecten a la ciutat.
Per emmarcar aquest pla hem partir de la base que l'Infant és un subjecte de drets propis com a esser humà individual tenint en compte que és un membre de ple dret de la nostra societat democràtica i que la família és la institució bàsica de socialització del infant, i per tant, ha de rebre tot el suport de les instàncies públiques per portar a bon terme la seva tasca de criança i educació.
Per a la posta en marxa d'aquest Pla Integral és necessària la seva aprovació per part de l'òrgan competent.
Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa que la Junta de Govern Local adopti la resolució següent:
1.- Aprovar el Pla Integral de la Infància i les famílies 2006-2010, que recull la situació actual de les famílies amb fills a la ciutat de Mataró i proposa les accions a realitzar per tal d'obtenir els objectius marcats en les diverses àrees que els afecten per tal de pal·liar les situacions de major vulnerabilitat o risc social que pateixen.
2.- Donar-ne compte a Ple de l'Ajuntament de Mataró."
El senyor Oriol Batista informa que fa més d'un any que des de l'Ajuntament de Mataró es va demanar a la Diputació de Barcelona suport per fer aquest pla. La Diputació va fer l'encàrrec a CIIMU (Institut d'Infància i Món Urbà) que ha estat juntament amb l'equip d'infància i família i altres serveis de l'Ajuntament l'equip redactor del Pla.
De la part diagnòstica destacar l'increment de la població infantil dels darrers 5 anys gràcies a la immigració i als naixements del "baby-boom". Els barris amb més dinàmica d'increment de població infantil i jove són La Llàntia i Vista Alegre. A Mataró hi ha 20.758 infants i adolescents que representen el 18% de la població.
Els canvis d'estructures i relacions familiars es representen principalment:
- S'endarrereix l'edat de maternitat. Menys fills. Llars amb menys membres.
- Creixement de famílies monoparentals amb els riscos socioeconòmics.
- Dificultats de conciliar vida familiar i professional. I conseqüentment problemàtica d'educar als fills. Falta autoritat paterna i materna.
- Transversalitat.
Punts forts:
- A la ciutat existeixen xarxes familiars tant entre la població autòctona com immigrant.
- Ampliació de places d'escoles bressol.
- Increment d'atenció social a mares amb càrregues familiars.
- Programes de salut eficaços per a la població infantil.
- Treball en xarxa: des de plans territorials, els plans d'entorn, pla contra el fracàs escolar€
Punts febles:
- Cal donar més suport a les famílies.
- Cal impulsar la lluita contra el fracàs escolar.
- Cal impulsar educació en el lleure.
- Cal millorar la prevenció de les conductes de risc dels adolescents.
- Cal reforçar programes de cohesió social per evitar fractures tant en la variant immigració com en la socioeconòmica.
Es proposen 6 eixos d'actuació amb les seves línies i objectius estratègics:
- La família.
- L'educació.
- El lleure.
- Protecció.
- Xarxa.
- Participació.
Fomentar mesures que afavoreixin el suport a les famílies per portar la seva tasca de criança i educació.
Fomentar mesures que afavoreixin l'escolarització obligatòria i post-obligatòria de qualitat i promoure accions per a l'ús educatiu del temps de lleure i dels espais i equipaments i entitats que ofereix la ciutat per fer de Mataró una ciutat educadora.
Impulsar accions encaminades a la promoció del lleure actiu i educatiu.
Prevenir, detectar i atendre situacions de famílies amb elevada vulnerabilitat: infants de risc social.
Millorar l'eficàcia i l'eficiència de la xarxa comunitària dedicada a l'atenció de la infància en general.
Promoure la participació activa d'infants i adolescents en el municipi.
Algunes de les accions més destacades que es proposen:
- Creació d'una Taula d'infància i un protocol d'intervenció en riscos i maltractaments (sanitari, escolar, EAIA, policia, jutjats€).
- Serveis espais familiars 0-3.
- Creació dels servei d'atenció a la infància i família (similar a l'Agència de la Gent Gran).
- Disseny d'un web temàtic adreçat als infants i a les famílies.
- Tallers i activitats formatives per a mares i pares.
- Pla d'orientació a les famílies i acompanyament a l'alumnat nou. De primària a secundària.
- Creació de la Comissió local d'entitats i serveis de lleure.
- Increment de treball preventiu amb professionals a domicili.
- Creació del Consell d'Infants de Mataró.
- Traspàs del EAIA a l'Ajuntament de Mataró.
A través de la Comissió Local d'Infància on estaran representats tots els serveis i institucions d'aquest àmbit s'aniran consensuant les diferents accions cada any per tal que s'incloguin en el PAM. Aquesta comissió farà també el seguiment i avaluació del Pla.
El pressupost municipal (no es comptabilitzen altres administracions i institucions) d'aquest pla per als 4 anys és de 246.000 euros. Per al 2007 ja es preveu la part d'increment en les partides de Benestar Social.
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, passa a explicar el posicionament d'abstenció de la seva formació pel que fa a aquesta qüestió. És evident que el PP també creu en la necessitat de la creació d'un instrument que doni cos a les polítiques referides a la infància i la família, però amb aquestes mesures no n'hi ha prou. El grup Popular creu que s'hauria d'anar més enllà €tal com demostren les esmenes presentades per la formació en els darrers pressupostos€, com ara incrementar els ajuts i serveis per compensar les situacions de càrregues familiars. Es demanen més recursos per incrementar la qualitat de vida de les famílies que tenen més fills dels habituals. El document fa un bon recull d'accions però es queda molt en l'anàlisi, a banda que el finançament que s'hi destinarà sembla insuficient per a portar a terme totes aquestes actuacions.
En concret, s'haurien d'incrementar les reduccions en tarifes de transport per a les famílies nombroses, les reduccions proporcionals també en taxes i preus públics en funció de les càrregues familiars, incrementar les bonificacions en l'IBI i fixar un increment de deducció de l'impost de circulació per a famílies nombroses, preveure la major creació d'habitatges de protecció pública de superfícies grans també per a famílies nombroses, tarifes especials per als espais esportius i culturals, elaborar un projecte municipal de cangurs i, en definitiva, crear una partida en el pressupost per paliar l'esforç que fan les famílies en determinades situacions. Aquesta és la prioritat del PP.
El senyor Oriol Batista explica que el Pla deixa una via oberta per estudiar possibles bonificacions en casos de famílies nombroses.
D'altra banda, el conseller delegat recorda que es va obrir un termini perquè en les comissions informatives els grups poguessin anar-hi fent les seves aportacions. Si les aportacions del grup Popular no estan recollides en el Pla deu ser perquè no devien haver estat presentades en el seu moment.
CMI DE VIA PÚBLICA
-Servei de Mobilitat-
13 - RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. 9782/2006 DE 9 DE NOVEMBRE, DE SOL·LICITUD D'UNA SUBVENCIÓ EN MATÈRIA DE TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS A LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:
"Vist que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha obert una convocatòria per la qual s'aproven les bases per a l'atorgament d'ajuts a ajuntaments per a la realització d'estudis, projectes i experiències pilot referents a estratègies de mobilitat sostenible d'àmbit municipal.
Vist que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica el dia 25 d'octubre (DOGC núm. 4747) la ordre PTO/488/2006 de 4 d'octubre que obra la convocatòria per sol·licitar les subvencions.
Vist que en l'apartat 3 A de la convocatòria especifica que la sol·licitud d'ajuts ha de ser pressa per acord de Ple de l'Ajuntament.
Vist que en data 9 de novembre, per Decret núm. 9782 del Regidor de Mobilitat, s'acordà sol·licitar l' esmentada subvenció, acord el qual havia de sotmetre's a ratificació del proper Ple municipal.
Per aquestes raons,
El Conseller Delegat de Mobilitat, en exercici de les funcions delegades per Decret d'Alcaldia d'11 de maig de 2004, PROPOSA AL PLE l'adopció del següent ACORD:
ÚNIC.- Ratificar el decret núm. 9782/2006, de 9 de novembre, del Conseller Delegat de Mobilitat, mitjançant el qual s'acordà sol·licitar una subvenció al departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per import de 30.000 € per a la realització d'un estudi de mobilitat que té com a finalitat prioritzar el transport públic de viatgers del Servei de Mataró bus."
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
14 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ANTIC HOSPITAL DE SANT JAUME I SANTA MAGDALENA.
El senyor Carlos Súnico, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :
"Tots coneixem mes o menys la historia del antic hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, construït amb las almoines dels mataronins, fora muralles, per el reverent pare Jaume al segle XVIII. Actualment està gestionat per el Consorci Sanitari del Maresme, s'utilitza com hospital per malalts crònics i on molts d'ells fan el trànsit a l'altra vida. Tot i tenir un manteniment correcte, ha quedat obsolet i petit per l'ús que se li dona. Valgui com a exemple que una quarta part de las habitacions mai veuen el sol.
Donat que la relació entre els dos hospitals de Mataró, el nou i el vell, es de dependència i complementarietat absoluta i necessària i estan gestionats per les mateixes mans i caps, es fa necessari que s'hagi de buscar un indret agradable i sa que permeti tant desenvolupar amb mes correcció la seva finalitat com una bona connexió entre ambdós centres.
Creiem que al segle XXI, som tots nosaltres amb els nostres impostos els que tenim de construir un altre hospital per a crònics fora de las rondes (las actual muralles) per donar als usuaris que necessiten de aquests serveis hospitalaris unes millors y mes actuals prestacions socio-sanitàrias.
Per tant, el grup Popular sol·licita de aquest Ple Municipal la adopció dels següents
ACORDS
1:- Iniciar un estudi per la construcció de un nou Hospital Soci- Sanitari al costat del Hospital de Mataró, intercomunicat amb aquest per rebre del mateix el serveis necessaris i donar las prestacions adients.
2.- Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la seva obligada col·laboració en aquest projecte per el futur benestar del mataronins.
3.- Comunicar aquestes intencions al patronat de la Fundació Hospital per que tinguin coneixement i puguin planificar el futur us del seu emblemàtic patrimoni."
El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, en primer lloc, aclareix que l'atenció hospitalària és un tema de competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.
La proposta xoca amb acords que s'han pres en diferents consells importants, on tots els grups municipals tenen representants, la Junta de Patrons de la Fundació Hospital o el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. En ambdós consells, es va aprovar un conveni de lloguer amb l'Hospital de St. Jaume i Sta. Magdalena per als propers 5 anys, per tant, s'està treballant en la línia que entre tots s'ha aprovat.
D'altra banda, les inversions que s'han fet a l'Hospital St. Jaume i Sta. Magdalena, des del 99 fins ara, pugen a un total de 3.700.000 euros, que han permès tenir un equipament amb unes condicions correctes. A més, tenir serveis sociosanitaris en el centre urbà és molt positiu per a les famílies que viuen a Mataró. A l'Hospital St. Jaume val a dir que l'assistència és bona i que el nivell de satisfacció dels usuaris és alta. Per tant, fóra bo continuar treballant en la línia adoptada.
El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, es mostra sorprès pel fet que es proposi crear un centre sociosanitari a Mataró. A quatre mesos vista de les properes eleccions, sembla més aviat una iniciativa electoralista, que no pas una proposta assenyada. A més, el programa electoral del PP no ho contemplava.
Amb la salut i la sanitat no s'hi pot jugar. Avui per avui hi ha una competència exclusiva que és de la Generalitat de Catalunya i la planificació de la sanitat tampoc es pot dur a terme a nivell estrictament local. Són qüestions delicades amb les quals no es pot improvisar. Evidentment tots volem que la situació sanitària millori a la ciutat €tot i que no ens en podem queixar en línies generals€, però sobta que tot just ara es plantegi la creació d'un nou centre sanitari. És un tema que s'ha de debatre amb més calma amb tots els agents involucrats i amb la Generalitat de Catalunya.
El senyor Carlos Súnico explica, en resposta a la intervenció del Sr. Esperalba, que el grup Popular encara no té el programa electoral elaborat, per això no apareix aquesta proposta. D'altra banda, recorda que només s'està proposant fer un estudi sobre la possibilitat de creació d'aquest centre sanitari, com a mesura de previsió, simplement.
Fa 6 anys ja es va proposar fer un hospital psiquiàtric en el si de l'Hospital de Mataró i encara falta un any i mig perquè sigui una realitat, per tant, cal fer les coses amb més previsió.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, afegeix que des de la Generalitat de Catalunya es fa una diagnosi contínua de les mancances sanitàries de les diferents àrees del territori. En aquest moment hi ha prou eines posades en marxa perquè es puguin planificar amb temps aquestes necessitats i ser cobertes de manera eficient. Des del Consorci Sanitari del Maresme es vetlla perquè així sigui.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.
Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
15 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL.
El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :
"Atès que la visió del Mataró del futur no es pot entendre sinó es pensa i es planteja globalment. Cap Ciutat es fa a pedaços.
Atès que les visions que del Mataró del futur hi ha són moltes. I no només la dels Grups Municipals o la del Govern municipal tripartit.
Atès que la visió del Mataró del futur com a conjunt, és quelcom que hauria d'ésser essencial per a qualsevol Govern local i hauria d'ésser compartit amb els ciutadans (i més, si es un Govern que s'autoproclama participatiu).
Atès que la visió del Mataró del futur s'escapa a la dinàmica concreta d'un mandat o del legítim Govern que en cada ocasió pugui haver, tripartit o no.
Atès que la visió del Mataró del futur s'ha de fer amb i pels mataronins.
Aquests són, de forma esquemàtica, els punts - resum de que el nostre Grup Municipal Popular porta dient i defensant des d'inicis de mandat (i abans d'aquest).
Som conscients que des de l'oposició hem estat a vegades sols.
Ara també som conscients que molts mataronins i mataronines, fins i tot persones allunyades de la nostra visió de les coses i/o de la nostra visió de Mataró, comparteixen amb nosaltres la necessitat de que el futur de Mataró es posi a debat i que s'ensenyi. I això sense tan sols compartir amb nosaltres el model; únicament el mètode.
No creiem que fer molt nombroses i puntuals modificacions del Pla General fetes els darrers anys sigui una bona pràctica, ni política, ni jurídica, ni de gestió. Que per cert tampoc han estat participatives amb els mataronins. Això no vol dir que no respectem les decisions preses. Algunes de les quals, ni que sigui parcialment, han tingut el nostre suport.
No obstant això, s'ha de dir que encara som a temps d'ensenyar, compartir i debatre el Mataró del futur amb els mataronins.
Cal recordar que Mataró i l' Ajuntament són dels mataronins?.
Cal recordar que el futur de Mataró pertany als mataronins?.
Cal recordar que som els seus servidors i no els "dirigidors" i que els mataronins som majors d'edat per opinar sobre el què volem i el què no volem?.
Cal dir que un Govern municipal també ha d'escoltar?.
Podem referir-nos en aquest moment a la nostra ciutat a modificacions que afecten a molts àmbits com:
- Cafè del mar,
- Sector Iveco Pegaso,
- Rengle,
- Ronda Barceló,
- Operació urbanística per l'arribada del Corte Ingles,
- Sector Coló € Tolo,
- Cirera Nord,
- o el Sorrall,
Podem dir que tots aquests projectes són qüestions merament puntuals o singulars? O que no tenen conjuntament, i en alguns casos també individualment, afecció a la globalitat de la ciutat? Que no afecten de manera definitiva al Mataró del futur? Que no mereixen ésser tractats, presentats i debatuts amb els mataronins?.
Es cert que la discrecionalitat de la potestat administrativa és molt amplia al si del planejament urbanístic, però també ho és que compartir-lo amb els ciutadans i fer-los partícips del mateix €màxim quan afecta en molt a la Ciutat i de forma global-, és una obligació que qualsevol Ajuntament en lo possible, i a Mataró és pot, hauria de fer.
No volem, ni pretenem, ni podem, desconèixer els drets o expectatives de drets que poden tenir €o ja tenen- ciutadans al si del planejament ja endegat, però això no és contrari a mantenir una posició oberta, d'explicació i debat del què és fa i del perquè es fa. Lo contrari voldria dir que les actuacions temporals esdevenen inalterables i indiscutibles, cosa que òbviament no pot ésser.
Tampoc neguem que, en lo que sigui possible i factible, fruït del debat i, a ser possible, amb consens de tots, poden sorgir d'un procés obert i participatiu modificacions a lo que ja s'està fent.
Així doncs, és amb la expressa voluntat de fer un Mataró per tots i construït entre tots; escoltant a tothom; amb respecte al règim de competències que l'ordenament jurídic vigent consagra; i als drets i a les legítimes expectatives dels ciutadans; sense voluntat d'immobilisme sinó amb ganes de fer un futur millor, compartit i sostenible; sense oblidar que en breu l'equip de govern de la Ciutat pot canviar fruït de les eleccions municipals del proper maig; i amb la explícita voluntat de que sigui una decisió conjunta de tots el Grups Municipals de l' Ajuntament de Mataró, que el Grup Municipal Popular presenta per a la seva aprovació en el Ple Municipal els següent
ACORD
1.- En el termini de dos mesos l'equip de govern presentarà a la Comissió Informativa de Serveis Territorials una proposta en línia amb lo abans assenyalat en la part expositiva de la present Proposta.
En particular es presentaran les raons i motivacions, entre d'altres, tècniques, jurídiques, econòmiques i estratègiques per a Mataró que justifiquin la conveniència €o no- d'endegar un procés de Revisió de Pla General conforme a la normativa vigent.
En qualsevol cas la proposta a fer al si de la Comissió Informativa de Serveis Territorials tractarà del desenvolupament concret i calendari de dita proposta i, es posarà a debat. Entenem que dit calendari d'actuacions ha de tenir inici formal el dia 1 de juny de 2007.
Entre d'altres consideracions, l' Ajuntament de Mataró organitzarà una exposició itinerant €en línia amb lo que ja es va fer als treballs de l' Avenç de l' actual Pla General- de tots les modificacions de pla general endegades i/o en marxa, tot explicant justificacions, planejament proposat i resultat esperat. Tanmateix es posarà especial èmfasi a la política d'equipaments i espais lliures seguida a cada cas.
Es posarà a debat amb tots els mataronins individuals o mitjançant entitats que els representin.
Un cop fet el debat es debatran conclusions i s'actuarà en conseqüència."
El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció de la seva formació, tot i que entén les inquietuds del PPC en referència a la política de la modificació puntual. No té sentit fer un Pla General si després es retoca de dalt a baix mitjançant modificacions puntuals; però una revisó de Pla General tampoc no garanteix que després no es continuï aplicant aquesta política, basada en l'oportunitat política.
Tanmateix, CiU creu que el moment actual €a les portes d'unes eleccions€ no és el moment idoni; perquè no n'hi ha prou a demanar una revisió del Pla General, sinó que s'hauria d'acompanyar d'una política urbanística concreta, d'una visió més global. Iniciar això significaria començar amb reserva mental per cada un dels partits polítics tenint en compte el seu programa electoral i les possibilitats de fer-hi noves aportacions.
En referència a la intervenció del Sr. Rovira sobre el fet que el seu grup ha estat sol a l'hora de plantejar propostes en aquesta línia, el Sr. Valls respon que si han estat sols és perquè hi han volgut estar. Recorda que fa poc es va fer l'aprovació de la revisió del conveni del Front de Mar i el grup Popular va tenir l'opció d'afegir-s'hi.
Per tant, CiU respecta el sentit de la proposta, però creuen que val la pena esperar a què passin les eleccions i cada partit hi pugui reflexionar.
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, explica que la nova Llei d'Urbanisme i les seves successives modificacions, 2002 i 2004, han facilitat molt la tasca de gestió urbanística i permeten una gran flexibilitat i imaginació per fer adaptacions de planejament de cada ciutat. Per tant, l'actual tècnica de revisió de Pla General és un procediment amb caràcter d'excepcionalitat. És a dir, un Pla General només ha de ser revisat en el cas que es vulgui modificar el model de ciutat.
El Govern municipal no veu necessari ni convenient canviar aquest model vigent des del 1996. El conjunt de modificacions puntuals en curs tenen com a únic objectiu el d'adaptar al territori a les noves demandes, però sense entrar en contradicció amb els grans paràmetres urbanístics que defineixen el model de ciutat. És a dir, compactar el sòl urbà en un terç del territori i preservar l'espai lliure com a sòl no urbanitzable.
Si algú creu que és necessari iniciar un tràmit de revisió de Pla General, hauria d'explicar, per justificar-ho, quins són els paràmetres que configuren l'actual model de ciutat que voldria canviar.
Val la pena recordar que el dibuix global de ciutat ja existeix, prèviament a l'inici de tot el seguit de modificacions puntuals, i s'ha explicat dues vegades com a mínim en tots els Consells de Participació, a entitats interessades i ciutadania. Durant la primavera del 2003 es va donar compte en el ple municipal del document urbanístic i es va explicar en plena campanya electoral i al 2004 s'hi va tornar amb un altre nom: "Nova estratègia urbana". Per tant, aquest dibuix global està a la base conceptual de l'aprovat i debatut Pla Local de l'Habitatge i, de forma subjacent, a les diferents exposicions del Mataró Millora. Des del 2003, llevat de l'Eix Herrera que és posterior, el Govern no s'ha mogut del dibuix a l'hora d'endegar les actuacions urbanístiques; totes elles estaven previstes.
En tot cas, el que sí que és interessant, tal com apuntava el grup Popular, és iniciar una segona fase de debat. Un cop definit estrictament el planejament, és a dir, la distribució d'espais i formes, els espais contenidors, caldrà treballar per omplir-los de contingut. Aquest és un segon debat important.
En aquest sentit, està en marxa la propera constitució de la comissió de seguiment del Front de Mar, que contempla més del 50% en dimensió o volum de les intervencions urbanístiques d'aquesta ciutat. Per tant, ja hi ha una iniciativa en marxa. La reflexió i els acors polítics per tirar-la endavant ja estan sobre la taula.
A fi d'omplir de continguts aquests espais esmentats allò que convé ara és fer el Pla d'Equipaments, tal com apuntava el Sr. Esperalba. La principal aportació que fa el planejament és alliberar espais que després es puguin omplir. El planejament no fa els equipaments, sinó que són quelcom de transversal per a la regidoria d'Urbanisme. D'aquí que aquestes modificacions puntuals hagin tingut la virtut de treballar amb uns espais que estaven al 100% ocupats jurídicament, encara que aparentment no hi hagués res construït. S'ha alliberat aproximadament el 60% d'aquest territori i s'ha aportat a la ciutat espai per poder-lo omplir d'equipaments.
Des d'Urbanisme no es determinen els equipaments, sinó que aquesta és una qüestió molt més complexa, que requereix la intervenció de tots els agents implicats i d'altres administracions. El que s'ha fet fins ara ha estat dotar d'espais contenidors que posteriorment han de ser omplerts de continguts. I, en certa manera, tot això ja s'està fent amb el Front de Mar. A més, en tots els documents urbanístics en qüestió es parla que aquesta estratègia o planejament ha d'anar acompanyat d'un Pla d'Equipaments.
En definitiva, es podria acceptar el rerefons de la proposta plantejada pel grup Popular, és a dir, aproximadament el que correspon als dos primers paràgrafs, si el Sr. Rovira hi estigués d'acord.
El senyor David Rovira accepta quedar-se amb els dos primers paràgrafs i es mostra satisfet pel fet que se n'hagi endegat un debat al respecte. Fa al·lusió, però, al document urbanístic signat per Salvador Milà i Solsona, l'avanç de modificació de Pla General del 94, motivat per una moció conjunta de tots els grups municipals, signada el 4 de juny de 1992 a causa d'una revisió de Pla General. El document, a més, contenia els següents títols pel que fa als criteris de planejament: "1. L'ordenació del territori de Mataró més enllà del propi terme municipal. 2. Les propostes urbanístiques i territorials de la revisió del Pla General de Mataró tenen un horitzó temporal basat en unes previsions estimades per al desenvolupament de la ciutat en els propers 10 anys". És a dir que enguany venç el termini de validesa de les estimacions de la revisió del Pla General que el Govern va aprovar aleshores. A més, també s'hi recollia: "Les propostes a l'avanç de la revisió incorporen i adapten el desenvolupament urbanístic en els darrers 15 anys i les modificacions puntuals del Pla General del 77, segons diferents àmbits territorials".
Finalment, el Sr. Rovira reitera que accepta la proposta del Sr. Vilert i aprofita per mostrar la seva satisfacció perquè s'hagi tret el debat de la contingència electoral. Es tractava d'una proposta de resolució en positiu que partia del document acabat d'esmentar.
El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, es mostra sorprès per la condescendència del Sr. Vilert.
El Sr. Esperalba opina que un tema tan important com és la conveniència o no de fer una revisió de Pla General, ja debatut en altres ocasions, no és ara el moment de tractar-lo. A més, sembla estrany que un tema d'aquesta transcendència, en lloc d'abordar-lo com cal, aparegui de sobte a l'ordre del dia del Ple de gener.
El Sr. Esperalba expressa el seu escepticisme pel que fa a la entesa esmentada pel Sr. Rovira; es tracta simplement d'un altre cas d'oportunitat política. CiU s'hi abstindrà, però participarà en allò que calgui.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, tot i no estar conforme amb el fet que el Sr. Rovira hagi comparat documents de moments i contextos tan allunyats, accepta la proposta presentada pel grup municipal del Partit Popular de Catalunya, en el sentit de l'esmena que ha llegit abans el Sr. Arcadi Vilert, i que consisteix concretament en els dos primers paràgrafs de la part dispositiva de la proposta del PPC.
Respecte a la intervenció del Sr. Esperalba, el Sr. Alcalde expressa que no és res banal fer aquesta reflexió o diagnosi sobre la conveniència o no d'endegar un procés de revisió de Pla General.
El Sr. David Rovira accepta els termes de la transacció que ha proposat el Sr. Alcalde.
En definitiva la proposta de resolució que es sotmet a votació és la següent :
"Únic.- En el termini de dos mesos l'equip de govern presentarà a la Comissió Informativa de Serveis Territorials una proposta en línia amb lo abans assenyalat en la part expositiva de la present Proposta.
En particular es presentaran les raons i motivacions, entre d'altres, tècniques, jurídiques, econòmiques i estratègiques per a Mataró que justifiquin la conveniència €o no- d'endegar un procés de Revisió de Pla General conforme a la normativa vigent."
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
PRECS I PREGUNTES
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 16 i 17 per venir referits a temàtiques coincidents.
16 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA LIMITACIÓ DE L'ÚS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ EN ELS CENTRES CÍVICS DE LA CIUTAT.
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:
"La Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM), a través del seu Secretariat ha manifestat públicament en el seu Butlletí electrònic n.34 (www.favmata.org) i altres mitjans de comunicació la seva absoluta disconformitat amb la decisió de l'Ajuntament de limitar l'ús de la llibertat d'expressió en els locals dels centres cívics de la ciutat.
Donada la campanya municipal "Mataró millora, millora Mataró", l'Associació de Veïns de Cirera va decidir realitzar-ne una altra per contraposar la seva opinió a la del Govern de la ciutat. Per això han editat un díptic crític amb la gestió del Govern en el barri de Cirera, que porta per títol "Mataró millora, millora Cirera ?"
Aquest díptic estava exposat al Centre Cívic de Cirera com qualsevol altra informació d'associacions i entitats de la ciutat. La FAVM denuncia que s'ha rebut l'ordre municipal de retirada d'aquest document d'aquest centre i així mateix de la resta de centres cívics de la ciutat, coartant d'aquesta manera la llibertat d'expressió i exercint la censura com a medi de control social i polític a Mataró.
Des del punt de vista de Convergència i Unió aquesta és una actuació del Govern municipal intolerable i més típica d'èpoques dictatorials, i donada la gravetat dels fets presentem la següent,
PREGUNTA
Primer.- Quina explicació pot donar el Govern municipal d'aquesta actuació ?
Segon.- Quin mecanisme s'ha seguit per promoure la retirada d'aquest document dels centres cívics ? Quin és el servei municipal responsable d'aquesta actuació ?
Tercer.- Ha rectificat la seva actuació el Govern Municipal? En cas que sigui així, què pensa fer el Govern Municipal ?"
17 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL DÍPTIC DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CIRERA, MATARÓ MILLORA, MILLORA CIRERA.
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
"L'AAVV de Cirera va expressar fa uns dies el seu malestar per la campanya publicitària del Govern Municipal Mataró millora al barri. Segons els veïns la campanya no dóna una imatge real de Cirera donat que aquest presenta greus mancances des de fa molts anys com ara falta d'equipaments, neteja i aparcament.
Per això l'Associació va crear uns díptics denunciant tant l'actuació de l'Ajuntament com la situació del barri. Poc després la mateixa Associació va expressar que des de l'Ajuntament s'havien donat ordres de retirar el díptic de tots els centres cívics on l'AAVV els havia repartit.
Òbviament ens trobaríem davant d'un cas molt greu de censura. No podem creure que un Equip de Govern que ha fet de la participació un dels seus principals eixos de Govern sigui capaç de donar ordres de retirar un escrit d'una entitat veïnal únicament perquè se'l critica. Des del Grup Popular no podem deixar de demanar una explicació de tot aquest cas al màxim responsable, el Sr. Alcalde.
PREGUNTA
El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, comença dient que aquesta situació ha estat fruit d'un error. La retirada dels tríptics editats per l'Associació de Veïns de Cirera ha estat producte d'un malentès atribuïble a una confusió sobre la necessitat o no d'autorització d'aquest tipus de materials en equipaments municipals. El Govern es va equivocar i quan se'n tingué constància, es va rectificar amb la reposició dels materials.
Com a màxim responsable de l'àrea de Presidència, el Sr. Terradas n'assumeix la responsabilitat i recorda que s'ha convocat per als propers dies una reunió entre el Govern i l'Associació de Veïns per parlar tant de l'incident com del contingut del fulletó.
La confusió sorgeix del fet que encara no estan regulades certes qüestions com ara si pot tothom distribuir publicitat o informació d'equipaments municipals i si cal algun tipus de coneixements mínims dels responsables de l'àrea de l'Ajuntament.
En aquest sentit, doncs, el Sr. Terradas anuncia que el Servei de Participació Ciutadana presentarà, per al seu debat amb la Corporació municipal i l'associacionisme, un document de reglaments d'usos dels centres cívics que aclareixi totes aquestes qüestions i expressi quins són els drets i obligacions tant dels seus usuaris com de l'Ajuntament.
Finalment, el Sr. Terradas demana disculpes per l'error a l'Associació de Veïns de Cirera, a la Federació de Veïns i a tothom que se n'hagi sentit ofès.
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, agraeix el to del Sr. Terradas i la seva resposta. Tot i així, aquest és un tema complicat que té a veure amb les llibertats dels usuaris d'aquests centres i que mai no s'hauria de veure coartada. És per això que CiU demana participar des del primer moment en la confecció del document expressat pel Sr. Terradas.
18 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ D'UN CENTRE COMERCIAL AL FRONT DE MAR.
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
"Fa pocs dies, el regidor d' Urbanisme Sr. Arcadi Vilert va fer públic la construcció d'un nou centre comercial, d'uns 7.000 m2 a l'espai que actualment ocupa l'aparcament de la RENFE. La construcció dels grans magatzems s'inclouen dins de la transformació del front marítim que ha de patir la nostra ciutat en els propers anys.
Aquest Grup Municipal ja no mostra sorpresa davant d'aquests tipus d'anuncis per part del Govern, que informa abans els mitjans locals que a la mateixa oposició. No ens sembla la millor manera de fer les coses.
PREGUNTA
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, explica que aquesta peça triangular (dibuixada des de la modificació de Pla General del sector i que després s'ha repetit en el document posterior, en curs actualment €Pla de Millora Urbana€), és una peça amb una fitxa tècnica que parla de serveis i dotacions privades. La seva definició no ha variat, tal com s'expressa en el document entregat al Sr. Mojedano en la Comissió Informativa del 5 de desembre i aprovat el 19 de desembre en Junta de Govern. No hi ha hagut cap variació, es tracta del mateix document.
Afegeix que quan li han demanat que expliqui què vol dir això de "serveis i equipaments privats", sempre ha dit que és un edifici d'activitats terciàries, és a dir, qualsevol activitat que no sigui ni industrial ni residencial. Per tant, no hi ha cap novetat respecte a allò que sempre s'ha dit i no fa sentit respondre cap de les preguntes següents.
El senyor Paulí Mojedano reconeix que efectivament no hi ha hagut cap canvi i dins de la definició de "serveis i equipaments privats" hi entra això perfectament, però el tercer punt no ha quedat respost, i ja se sap que quan es presenta un projecte d'aquest tipus, els representants del comerç de la ciutat no se n'assabenten fins a última hora.
El senyor Arcadi Vilert reitera que planejament és un tema genèric d'usos. Com es concretaran els usos depèn de moltes coses: del mercat, del propietari, del tipus de propietari, del PTSEC, del POEC, etc. Ningú avui sap encara com s'acabarà tot plegat. A dia d'avui el que s'ha fet és regularitzar els usos que allà hi van, serveis i dotacions privats per a activitats terciàries.
El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu al Sr. Mojedano que en cas que aquesta fase de planejament es tornés una realitat €tot i que una situació d'aquesta mena no està ni prevista al POEC€, ja hi haurà temps d'explicar-ho a tothom.
El senyor Paulí Mojedano entén que la resposta és negativa, perquè encara no hi ha res concret.
El senyor Alcalde així ho confirma. Se'n parlarà amb els agents socials en el moment en què es concreti alguna cosa.
19 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE D'OBRES AMB L'EMPRESA SECLASA, CONCESSIONÀRIA DEL PROJECTE EXECUTIU DE REHABILITACIÓ DE LA NAU GAUDÍ.
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:
"Amb data 16 d'octubre de 2006 s'emet un Decret d'Alcaldia, posteriorment ratificat per la Junta de Govern Local de data 30 d'octubre acordant-se l'inici dels tràmits administratius corresponents, amb l'objectiu de Resoldre el Contracte d'obres formalitzat amb SECLASA. Els motius que posa sobre la taula el Govern Municipal són els continus endarreriments i el incompliment en els terminis de l'obra.
Com tothom sap, aquesta és la segona vegada que una empresa vinculada a la rehabilitació de la Nau Gaudí ha de deixar les obres empantanegades, amb el corresponent perjudici per a la nostra ciutat. Si bé, els motius de la primera empresa (Scio, SL) foren la desaparició de la mateixa, en el cas que ens ocupa, el de SECLASA, els motius apareixen més difuminats, confusos i contradictoris.
D'una banda existeix un informe dels tècnics municipals de data 20 de setembre on es qualifica el desfasament de l'obra de "extraordinari". A això, hi respon l'empresa adjudicatària amb tot un seguit de raons i explicacions de com aquests endarreriments són deguts a causes alienes a SECLASA. Parlen de imprevisions, de modificacions del projecte que obliguen a replantejar o a exigir noves solucions i que no es realitzen per part de la Direcció facultativa en el temps necessari com per evitar entorpir el ritme de l'obra. Així mateix, al·leguen la imposició municipal de subcontractacions (amb l'empresa Manvic) o condicions no previstes en la contractació, que incideixen de forma decisiva en el retard esmentat.
En concret l'empresa detalla fins a 10 causes de retard no imputables a SECLASA: 1) l'estassada de 1200m2 del solar no previstos en el projecte (3 setmanes d'endarreriment), 2) neteja addicional inicial de la planta subterrània no prevista (3 setmanes més del previst), 3) modificació total de la distribució de la planta subterrània (també instal.lacions elèctriques, sanitaris...) que genera un retard considerable, 4) introducció no prevista en el projecte, de instal·lacions de telecomunicacions que passen per sota del paviment de la nau. No s'entreguen els plànols fins el 17 de març, i això provoca que no es puguin començar els treballs de formigonat de la solera fins mitjans d'abril, 5) distorsió de l'obra per les modificacions a la planta refrigeradora de la planta subterrània, 6) retard de l'obra per la imprevisió en la fabricació a mida i a mà dels cargols i rosques que cal arranjar o instal·lar de nou (4 setmanes de retard), 7) mancança en el projecte de les peces metàl·liques indispensables per col·locar la segona capa de teules, 8) aparició de línies de mitja i baixa tensió no dibuixades en els plànols ni en el projecte, al iniciar-se els treballs de construcció del mur del carrer Cooperativa, que endarrereixen molt al parar-se l'obra fins que Fecsa-Endesa solucioni el problema, 9) les innombrables demores de la Direcció facultativa en l'elecció de mostres i materials no previstes en el projecte (les detallen totes) , així com algunes contradiccions entre els tècnics municipals i la Direcció facultativa en l'emissió d'ordres a SECLASA, i 10) la subcontractació de Manvic imposada per l'Ajuntament que es d'especial transcendència en el retard de l'obra, en la mesura que per a executar l'estructura de la coberta cal la col·locació prèvia dels pòrtics.
Tot plegat planteja un litigi important entre l'Ajuntament i SECLASA, que amb molta probabilitat acabarà en un contenciós administratiu. L'empresa SECLASA va ser l'encarregada de l'arranjament de Ca l'Arenas, produint-se en aquell moment endarreriments importants, que segons la regidora d'obres, foren "endarreriments justificats". Segons SeclaSA, tots els endarreriments són igualment justificats en el cas de la Nau Gaudí, donades les circumstàncies de l'obra i les 10 causes abans esmentades, causes alienes a SeclaSA segons la mateixa empresa.
En aquests moments sembla que l'Ajuntament optarà per acabar directament l'obra, però més enllà d'això la situació actual torna a ser de total deixadesa, amb runa acumulada, elements constructius a la vista, els arcs bruts per les inclemències del temps, els cargols rovellats, i cap operari treballant. Les darreres setmanes s'hi ha construït un mur amb finestres a la banda de ponent, per delimitar l'obra de la resta de la plaça.
A preguntes de Convergència i Unió en el proppassat Ple de novembre, la Regidora d'Obres va dir que desconeixia la continuació definitiva de les obres, la data aproximada d'acabament i el cost final de l'obra.
D'altra banda, advocats de l'empresa consideren que, l'única cosa que aconseguirà el Govern municipal serà demorar encara més les obres i el seu acabament, doncs si s'hagués pactat un allargament del termini d'entrega de les obres tal com va proposar l'empresa, amb tota probabilitat s'haurien acabat abans de l'estiu del 2007. Aquestes mateixes fonts han explicat que difícilment en les circumstàncies actuals, s'aconseguirà entregar les obres abans de l'any 2008.
Per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió planteja la següent,
PREGUNTA
Primera.- En quin moment administratiu es troben les obres de la Nau Gaudí ? Quins són els passos que ha fet el Govern els dos darrers mesos ?
Segona.- Quina és la solució definitiva per a l'acabament de les obres de la Nau Gaudí ?
Pensa el Govern municipal protegir els arcs de forma immediata ?
Tercera.- Quina és la temporització programada en aquest moment, respecte de la continuació de les obres ?
Quarta.- Perquè es va decidir no negociar amb l'empresa, l'allargament del termini d'entrega de l'obra ? En aquell moment s'era conscient que això podria provocar un allargament innecessari de l'obra ?
Cinquena.- Va ser conscient el Govern municipal, en prendre la decisió de resoldre el contracte d'obres amb SECLASA, que això comportaria un conflicte en els Jutjats de lo Contenciós administratiu ?"
La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, en resposta a la primera pregunta, explica que el dia 30 d'octubre la Junta Local del Govern va aprovar l'inici del procediment de la resolució del contracte d'aquesta empresa. A partir del dia següent de la rebuda de la notificació, l'empresa disposa de 10 dies per presentar al·legacions. El cert és que localitzar l'empresa va ser complicat, però finalment, aquesta va rebre la resolució el 16 de novembre de 2006.
El dia 29 de novembre, l'empresa va presentar un escrit d'oposició a la resolució, que culpava el contractista. Amb data 22 de desembre s'ha remès l'expedient a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat perquè emeti l'informe perceptiu que estableix la Llei de Contractes. Aquesta comissió disposa de 2 mesos per emetre l'informe.
En resposta a la cinquena pregunta, la Sra. González expressa que no es descarta que l'afer arribi al Tribunal Contenciós-Administratiu. Però un cop es tingui l'informe preceptiu esmentat, que no és vinculant, es podrà resoldre el cas en un sentit o un altre i sobretot reiniciar les obres en un període de 2 o 3 mesos, independentment de què s'estigui tramitant el procediment contenciós.
La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, en resposta a la segona pregunta, diu que la solució definitiva és poder disposar del projecte modificat, que inclogui les feines pendents i l'actualització dels preus corresponents. Se'n preveu proposar l'aprovació durant el mes de febrer. Donat que cap de les empreses que es van presentar en aquest segon concurs, ha manifestat la seva voluntat de fer-se'n càrrec, es demanarà començar l'execució de les obres.
Respecte a la tercera pregunta, la Sra. López explica que en aquests darrers mesos s'està complint allò que ja es va anunciar en reunions bilaterals amb els grups municipals, a la Comissió Informativa de Serveis Territorials i al Ple del mes de novembre, que és la construcció del mur de tancament de l'obra, la protecció dels arcs i la reparació i reforç del mur contigu al carrer Cooperativa. Un cop finalitzades aquestes feines urgents, s'esperarà a la resolució de la Comissió Jurídica de la Generalitat per establir la continuïtat de l'obra.
De totes maneres, ja s'està avançat en la redacció del projecte modificat per tenir-ho tot a punt.
Pel que fa a la quarta pregunta, la Sra. López respon que el Govern va intentar negociar amb l'empresa una solució però com a resposta només es va obtenir la demanda d'un increment de pressupost injustificat. Aquesta resposta i la manca de voluntat de resoldre la situació, va obligar a procedir als tràmits administratius per solucionar el conflicte per una altra via, assumint l'allargament del període d'obres a causa de l'incompliment de contracte per part de l'empresa.
El senyor Josep Lluís Martí constata que es produirà un endarreriment no desitjat de les obres de la Nau Gaudí.
En al·lusió a la intervenció de la Sra. González, el Sr. Martí diu que si l'informe de la Comissió Jurídica de la Generalitat no és vinculant, és possible que la resolució sigui desestimada i es recorri al Tribunal Contenciós-Administratiu, com segurament farà l'empresa, i aquesta sí que podria instar la suspensió de les obres, fet que retardaria les mateixes encara uns 7 o 8 mesos més.
D'altra banda, sorprenen les paraules de la Sra. López perquè el Sr. Martí té constància que alguns advocats dels Serveis Jurídics de l'Ajuntament estaven per negociar amb l'empresa.
Tot plegat és una llàstima perquè fa que s'endarrereixin molt les obres.
La senyora Montserrat López reitera que es va intentar negociar però la demanda d'un increment de pressupost per part de l'empresa €fet que suposava incórrer en delicte€ va fer impossible continuar parlant. A més, es va procedir a la rescissió del contracte perquè així es va decidir per unanimitat de tots els grups municipals, inclòs CiU.
20 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ÚS DE LES DEPENDÈNCIES DEL CASAL DE LA GENT GRAN DE CIRERA.
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:
"L'Associació de Veïns de Cirera s'ha queixat via carta al nostre grup municipal, en referència a la impossibilitat de realitzar el curs de ioga habitual, per manca de interès i de decisió de l'administració municipal. S'acusa en l'escrit de permetre un ús privatiu d'un equipament municipal per damunt de l'interès comunitari.
A la carta s'hi adjunta la còpia de la comunicació adreçada al Regidor Batista, així com un escrit d'un col·lectiu de 20 ciutadanes queixant-se de la situació d'aparent conflicte entre l'Associació de Veïns i la Junta del Casal de la Gent Gran, per impedir aquesta darrera amb l'encarregat de la vigilància del Casal al capdavant iniciar el curs de ioga que s'ha vingut realitzant des de l'any 1999.
L'escrit del col·lectiu desprèn una crítica evident cap a una suposada situació de nepotisme i amiguisme en la gestió per part del vigilant, situació permesa des del Govern municipal.
Es per això, i manllevant determinades qüestions plantejades pel col·lectiu esmentat, que presentem la següent
PREGUNTA
Primer.- Quin és el tipus de contracte dels vigilants dels Casals de la Gent Gran de la nostra ciutat ?.
Segon.- Coneixia el Govern municipal la situació del Casal de la Gent Gran de Cirera? Des de quan ?. Es repeteix aquesta situació en d'altres casals ?.
Tercer.- Aplica el Govern algun criteri concret, quant les activitats demanades pels ciutadans sobrepassen l'horari dels vigilants ?. Coneixia la situació que ens ocupa i en el sentit de l'ús privatiu que es ve fent sovint d'aquest Casal, entre les 8 i les 10 hores de la nit, ja fora de l'horari de vigilància ?.
Quart.- Com valora el Govern el fet que no es permeti realitzar el curs de ioga €àdhuc pagant al vigilant com es venia fent fins ara- i en canvi es permeti l'ús privatiu de l'espai en el mateix horari ?.
Cinquè.- Quina solució pensa donar el Govern a aquest conflicte ?."
El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, en resposta a la primera pregunta, explica que als casals de la gent gran de la ciutat no existeix el perfil professional de vigilant. Actualment la funció d'obertura i tancament de l'equipament la realitzen, en el cas dels casals ubicats en centres cívics, els conserges d'aquests i, en el cas dels casals gestionats per les associacions de gent gran, el responsable n'és la mateixa associació a través de la persona que porta el bar. Finalment, en el cas dels casals de La Llàntia i Els Molins, és l'empresa que té contractada l'Ajuntament qui s'encarrega d'obrir i tancar.
L'Ajuntament té constància dels fets ocorreguts a través d'una reunió amb membres de l'Associació de Veïns de Cirera, amb data 17 d'octubre, que implica l'inici, conjuntament amb el Servei de Participació Ciutadana, de la recerca d'espais alternatius per a la realització de l'activitat del ioga. De moment, no hi ha constància que aquesta situació es produeixi en cap altre casal.
Els casals municipals per a la gent gran tenen com a finalitat la realització d'activitats per a la gent gran amb un horari d'atenció al públic. Quan una altra entitat sol·licita la utilització d'un equipament per realitzar una activitat aliena a la del casal, fora de l'horari habitual, es valora l'activitat i es decideix si té compatibilitat amb les altres activitats del casal i la disponibilitat d'espais i recursos necessaris per a la seva realització.
Entre les 20 i les 22 hores es realitzen les tasques de neteja de l'equipament que, en el cas del Casal d'Avis de Cirera, du a terme l'Associació de la Gent Gran. L'Ajuntament de Mataró no té constància que s'hi estiguin realitzant activitats diferents en aquest horari.
El Sr. Batista, davant de la gravetat de les acusacions, es veu obligat a obrir un expedient informatiu que derivarà en les responsabilitats que pertoquin per part de tothom.
D'altra banda, per part del Govern municipal, màxima transparència i honradesa, a banda que l'Ajuntament ja ha proposat a l'Associació de Veïns de Cirera altres espais alternatius per fer ioga, com ara el Centre Cívic de Cirera, el gimnàs del Thos i Codina o la mateixa escola bressola Riereta, entre d'altres.
21 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NIT DE L'EMPRESA.
El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:
"El passat dia 30 de novembre va celebrar-se la primera edició de la Nit de l'Empresa, organitzada per l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM) amb la voluntat de convertir-se en una trobada anual amb els empresaris de la ciutat, la qual va presidir l'alcalde de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron.
En aquesta primera Nit de l'Empresa va tenir lloc l'acte de lliurament dels Premis Cre@tic a la millor iniciativa empresarial relacionada amb les noves tecnologies, que arribaven enguany a la sisena edició.
Durant la Nit de l'Empresa també va tenir lloc el lliurament de plaques de reconeixement a les primeres 12 empreses on han estat detectats comportaments socialment responsables.
Per la informació que el nostre grup ha demanat a la presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), sabem que el nombre total d'assistents a la primera edició de la Nit de l'Empresa va ser de 189 persones, de les quals, el 45% (84 persones, entre polítics, representants d'entitats, tècnics i també personal de l'IMPEM) van ser convidats.
En el mateix document, se'ns informa que el cost total de l'acte ha estat de 14.171,22 euros, repartits en els conceptes de menús, material de difusió i promoció, mitjans i la conducció de l'acte.
És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,
PREGUNTES:
Primera.-
Quina valoració fa el Govern Municipal de la repercussió de l'acte i de la resposta espontània de l'empresariat de la ciutat?Segona.-
Entre els costos totals de l'acte, s'han inclòs les hores del personal de l'IMPEM, per gestions relacionades amb aconseguir una major participació d'empresaris de la ciutat a l'acte?Tercera.-
Atesa la poca presència d'empresaris a l'acte, de forma espontània, considera oportuna, l'actual Govern Municipal, la continuïtat de l'acte?Quarta.-
Per què no s'ha optat per un acte organitzat des del propi teixit empresarial de la ciutat, que pogués comptar amb el recolzament institucional de l'Ajuntament? Tal com es fa en altres ciutats del País.Cinquena.-
Una vegada celebrada, creu, el Govern Municipal, que la despesa ocasionada per l'organització de la Nit de l'Empresa s'hagués pogut dedicar a una major i millor promoció de les empreses locals? Mantenint el format ja existent dels premis i guardons que es van lliurar."
La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, comença aclarint que no està gens d'acord amb l'adjectiu d'"espontània" expressat pel Sr. Fernàndez. Quan els empresaris van rebre la carta, van decidir voluntàriament venir al sopar fent previ ingrés del tíquet, per tant, no va ser un acte espontani.
De les 189 persones assistents al sopar, es va comptar amb la presència de tècnics de l'IMPEM, premsa, representants polítics i representants de les administracions públiques que col·laboren amb els premis que s'atorgaven, etc. De les 80 i escaig persones convidades, unes 30 eren de la premsa, tècnics de l'IMPEM i representants polítics. La resta eren convidats d'empreses nominades per als premis, empreses guardonades o persones del jurat o que formaven part de consells assessors, etc. Per tant, si se sumen els empresaris convidats i els empresaris que van venir, tots ells voluntàriament, la xifra total és de 156.
Aquesta iniciativa es va plantejar inicialment com una bona proposta de trobada anual, de creació d'una xarxa, en què es poguessin trobar empreses consolidades amb empreses de recent creació i compartir experiències. Per tant, per a l'IMPEM, la presència de 156 empresaris es pot considerar un resultat positiu, sobretot per tractar-se de la primera Nit de l'Empresa.
Els costos indirectes de personal és cert que no s'hi van explicitar, però perquè no es fa normalment. El procediment de les trucades és habitual per a actes d'aquesta mena i, de fet, no es va trucar tothom a qui es va enviar la carta; també cal dir-ho.
En resposta a la tercera pregunta, la Sra. Romero diu que l'IMPEM està satisfet per la resposta rebuda, tot i que s'espera una assistència major en les properes edicions.
Pel que fa a la quarta pregunta, la consellera delegada respon que es va trucar a l'ASEGEM per proposar-los la realització conjunta d'aquesta nit empresarial però, atès que no hi arribaven a temps, van preferir deixar-ho per a l'any vinent €el compromís ha estat expressat per la presidenta€. Tot i així, l'ASEGEM hi ha col·laborat activament amb tasques de publicitat, etc.
Finalment, la Sra. Romero creu que els 14.000 euros que va costar l'acte han estat ben emprats, perquè s'està satisfet tot i que s'espera millorar de cara a les properes edicions.
El senyor Joaquim Fernàndez, en primer lloc, celebra que l'ASEGEM hi vulgui prendre part, però constata que les dades aportades són les que són, és a dir, les comentades per la mateixa consellera delegada i, per tant, tothom té dret a opinar-ne: no cal estar alerta de res.
És normal que en actes d'aquesta mena hi hagi gent convidada €especialment representants polítics o tècnics de l'IMPEM€, però sembla un nombre excessiu en qualsevol cas. Tant els 11 tècnics de l'ens com els membres del Consell Assessor de l'IMPEM €que no sap massa bé a què fa referència€ són massa persones, a banda del fet que tampoc se sap quina és la seva funció com per haver estat convidats a l'acte.
En definitiva, la sensació és que es va forçar una mica l'assistència de persones a la trobada empresarial.
La senyora Alícia Romero deixa palesa la tasca tan important que fan els membres del Consell de l'IMPEM, assistint a totes les reunions. A més, es va insistir molt en la seva presència a la Nit de l'Empresa.
22 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ D'IRREGULARITAT DE LA RESIDÈNCIA DE GENT GRAN MARE NOSTRA.
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
"La Fundació Mare Nostra de Mataró és titular d'una residència geriàtrica situada al carrer l' Esplanada. I porta a terme aquesta activitat des de fa més de vint anys, tot i que segons el mateix Ajuntament, les seves instal·lacions no reuneixen les condicions necessàries que es demanen a un centre de les seves característiques.
L'activitat de la residència es desenvolupa en dotze pisos repartits en diverses plantes de l'edifici esmentat anteriorment i no ha gaudit mai de la llicència municipal corresponent per tal de desenvolupar dita activitat.
L' Ajuntament, tot i ser coneixedor d'aquestes irregularitats, no ha procedit al tancament de la residència. Entre 1990 i 1997 s'han promogut fins a tres acords de cessió de terreny públic a la Fundació Mare Nostra per tal que aquesta es pogués traslladar i tancar el centre situat a l' Esplanada.
La Fundació però, no s'ha traslladat i continua exercint la seva activitat als pisos de l' Esplanada, fet que genera diversos problemes als veïns que conviuen amb la residència. Davant d'aquests fets, l'Ajuntament no va iniciar expedient de clausura de l'activitat fins el 15 d'octubre de 2001. Aquesta decisió va ser recorreguda per la Fundació en via contenciós administrativa, existint una sentència d' 1 de març de 2005 que ordenava la retroacció de dites actuacions a un moment determinat de la seva tramitació.
Vint-i-dos mesos després de la citada sentència, la Fundació Mare Nostra continua exercint la seva activitat en el mateix lloc i de la mateixa manera irregular. Bo i així i donades aquestes circumstàncies, en els últims cinc anys la Fundació ha rebut 395.000€ en subvencions per part del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.
PREGUNTA
- Disposa la Fundació Mare Nostra de la preceptiva llicència municipal per l'exercici de la seva activitat en els pisos situats al carrer Esplanada 74-76 de Mataró?
- Pot exercir la Fundació l'activitat de residència geriàtrica sense la preceptiva llicència municipal?
- Si la Fundació no disposa de llicència i la competència per procedir al seu tancament correspon a l' Alcalde o Conseller Delegat competent, es pensa procedir per les persones competents al tancament de la residència?"
A continuació el Sr. Alcalde dóna la paraula al representant de l'Associació de Veïns de Mataró-Centre, qui exposa la seva postura de rebuig respecte a l'activitat que realitza la Fundació Mare Nostra, per les molèsties reiterades que causa als veïns de l'immoble on s'ubica. Els afectats es queixen que l'Ajuntament faci cas omís de les seves reivindicacions.
La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, en resposta a la primera pregunta, explica que no té llicència ja que es va denegar al maig del 2005 per normativa urbanística.
Pel que fa a les preguntes segona i tercera, la Sra. Guirao respon que el fet que la Fundació estigui exercint sense tenir llicència ambiental, com és el cas, no és generalitzable. En concret, no s'ha instat al seu tancament perquè aquest és un moment de litigi de la denegació d'aquesta llicència. Actualment, s'està en un procediment contenciós-administratiu que fa tot just unes setmanes que ha començat; ja s'ha enviat l'expedient corresponent al Jutjat.
És una situació complexa perquè pel tipus d'activitat que realitza la Fundació no s'hi pot actuar de manera immediata.
El senyor Paulí Mojedano no està satisfet amb la resposta obtinguda; més aviat oberta i sense compromís. És veritat que es tracta d'una activitat sensible des del punt de vista social, però també és cert que de solucions n'hi ha. També és veritat que hi ha una sentència que, per un defecte de formes sembla, està pendent de solució. Però després de 25 anys, la resposta de la Sra. Guirao no és de rebut; hi manca més compromís.
D'una banda, l'activitat és il·legalitzable i, de l'altra, el procediment administratiu sembla bloquejat; per tant, ara tot depèn de la voluntat política, el Govern ha de prendre una decisió en base a la normativa.
La senyora Quiteria Guirao s'ha cenyit a les preguntes plantejades. El tema del compromís acaba de posar-se ara sobre la taula.
Estem parlant, doncs, d'una denegació de llicència en base a un requeriment presentat arran de la decisió d'un jutge l'any 2001 que va declarar que el Govern no havia demanat la llicència en forma. Les llicències ambientals s'atorguen en funció d'un projecte. Arran d'una normativa urbanística de l'any 97 referent a les residències, per un element de separació de l'activitat, l'escala i el lloc de l'ascensor no es poden col·locar on preveu el projecte; fet que en provoca la denegació. Els drets i els deures s'han de poder exercir per tots els ciutadans, i també aquesta Fundació.
Com a compromís polític, la Sra. Guirao afirma que quan el projecte sobre paper de la Fundació compleixi tota la normativa legal, en tots els àmbits, tindrà la llicència. D'altra banda, s'espera que el contenciós-administratiu no s'allargui massa i es puguin trobar solucions abans.
23 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA UNITAT D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ DE LA POLICIA LOCAL.
El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :
"Amb data 30 de Novembre de 2006, va ser presentat a Registre Municipal un escrit per part dels representants del sindicat AFPLE de la Policia Local, i que va ser signat per una part molt important dels agents del cos, en el que es denunciava bàsicament "la manca d'organització i desproporció als diferents torns de treball de la policia local", així com també "l 'incompliment sistemàtic de l' Acord de Condicions de Treball vers els/les policies locals d'aquest Ajuntament i la Judicialització de les relacions laborals amb ells".
El Govern Municipal, tant per boca del Conseller- Delegat de Seguretat com del propi Alcalde, ha negat que les denúncies fetes per la immensa majoria dels agents de la policia local i també per aquest Grup Municipal siguin certes, i segueixen mantenint que la organització es bona i que la disposició dels efectius es la correcta. Cosa que en opinió d'aquest Grup Municipal es contradiu amb la realitat del dia a dia en el servei.
Aquest Grup Municipal te informació de que en aquest passat mes de Desembre de 2006, el personal de la Policia Local assignat a la UAC (Unitat d' Atenció al Ciutadà) del torn de nit ha estat destinada a funcions de patrulla al carrer.
PREGUNTA
1. És cert que el personal assignat a la UAC del torn de nit ha estat destinat a funcions de patrulla al carrer?
2. En cas afirmatiu, pot el Govern informar-nos de quin ha estat el motiu d'aquesta decisió?
3. En el mateix cas, quines conseqüències pot tenir aquest fet per l'acompliment de les funcions previstes per a la UAC en el torn de nit?
4. Ens pot informar el govern de quants controls d'alcoholèmia s'han fet des de l'1 de Desembre fins el 7 de Gener a la nostra ciutat?"
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, comença la seva intervenció fent referència a la part expositiva.
Totes les qüestions que ell mateix ha negat respecte a les acusacions fetes per part del grup Popular, posen de manifest que el grup ha comès falsedat, tal com ha estat demostrat a la Comissió Informativa.
A continuació, el Sr. Bassas passa a explicar què és la Unitat d'Atenció Ciutadana, dient que es va crear l'1 de novembre de 2002 com a una oficina permanent de recepció i tramitació de diligències judicials, que aglutina 8 locutoris €4 de la Policia Local i 4 dels Mossos d'Esquadra€.
Com a resposta a la primera pregunta, el conseller delegat desmenteix que sigui cert que el personal assignat hagi estat destinat a funcions de patrulla al carrer. El que hi ha és una ordre en virtut de la qual els agents d'aquesta unitat, quan no estiguin atenent ciutadans o tramitant diligències, puguin estar destinats pel cap de torn a desenvolupar funcions de patrulla.
Pel que fa a la segona pregunta, el Sr. Bassas explica que aquesta decisió respon a una voluntat d'optimitzar l'eficàcia i eficiència dels recursos policials de què es disposen.
En resposta a la tercera pregunta, val a dir que òbviament queda garantida l'atenció prioritària al ciutadà.
I, finalment, en referència als controls d'alcoholèmia, el Sr. Bassas respon que s'han fet 24 proves corresponents a diferents dies, motivades tant pel control preventiu, com pel control d'accidents i el control per infracció.
El senyor Paulí Mojedano diu que el Sr. Bassas no ha demostrat res a la Comissió Informativa; només va donar unes dades i prou. D'altra banda, l'opinió expressada pel grup Popular està recolzada per la immensa majoria dels agents policials i ja només per això, no se'ls pot acusar de mentiders.
En qualsevol cas, la decisió de desmantellar la UAC, mitjançant l'ordre que s'ha donat, demostra que el Sr. Bassas tampoc té gaire clar que el PP mentís sobre el fet que hi havia necessitat de més policies al carrer.
A més, la UAC té unes funcions i, des del moment en què es dóna una ordre perquè els agents al càrrec surtin al carrer durant el torn de nit, està clar que la seva efectivitat es veu minvada.
Finalment, dels 24 controls d'alcoholèmia, el Sr. Mojedano voldria saber quants d'ells van ser fets per la Policia Local.
El senyor Ramon Bassas aclareix que no feia referència a opinions sinó a dades concretes, estrictament. Les dades que havia aportat el grup Popular eren falses, tal com van posar de manifest aquelles aportades per la Policia Local.
A més, insisteix en el fet que no és que es treu ningú de les seves funcions, sinó que, quan no les estan exercint, aquests agents poden fer altres tasques policials.
Finalment, el Sr. Bassas confirma que sí que ha estat la Policia Local qui ha fet les 24 proves.
I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.